L’ús públic a sa Punta de
n’Amer: avaluació i
propostes de gestió
Margalida Amer Binimelis
Geògrafa
Pedro Bergas Bassa
Geògraf
Territoris (2006), 6:
45-65
Territoris
Universitat de les Illes Balears
2006. Núm. 6, pp. 45-65
ISSN: 1139-2169
L’ÚS PÚBLIC A SA PUNTA DE N’AMER:
AVALUACIÓ I PROPOSTES DE GESTIÓ
Margalida Amer Binimelis
Pedro Bergas Bassa
RESUM: Sa Punta de n’Amer és una àrea natural localitzada a la costa oriental de l’illa de Mallorca que presenta un
alt valor ecològic, paisatgístic i arquitectònic i es troba enmig de dos nuclis turístics intensius. Llavors, milers
d’usuaris visiten aquest indret per realitzar activitats de lleure produint-hi una degradació continuada a causa d’una
gestió insuficient. Cal revertir aquest situació realitzant les actuacions necessàries per compatibilitzar la conservació
de la natura amb l’arribada de visitants a aquest espai, sempre amb criteris de sostenibilitat.
PARAULES CLAU: àrea natural, usuaris, lleure i oci, gestió, conservació, sostenibilitat.
ABSTRACT: Sa Punta de n’Amer is a natural area of considerable ecological, scenic and architectural value on the
east coast of Majorca. It is situated in the midst of heavily developed tourist resorts and therefore attracts thousands
visitors in search of recreation and leisure. This has led to continued deterioration due to insufficient management.
This situation must be reversed by taking the necessary steps to make nature conservation compatible with visits to the
area, using sustainability as a criterion.
KEYWORDS: Natural area, visitors, recreation and leisure, management, conservation, sustainability.
1. Introducció
desequilibris territorials en tots els aspectes,
però de manera específica ha comportat un
La necessitat que té l’illa de Mallorca en
empitjorament de moltes àrees naturals que
conjunt de ser ordenada és fruit de la
hi ha en aquesta illa.
Sa Punta de n’Amer és un sortint de terra
sobreexplotació urbanística que ha sofert,
cap a mar que es troba dins el terme
sobretot aquesta darrera dècada, con-
municipal de Sant Llorenç des Cardassar,
seqüència de l’arribada del turisme de
localitzat a l’illa de Mallorca, que pertany a
masses de baixa qualitat i de la creixent
la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
pressió residencial. Mallorca aquests darrers
(Espanya). Aquesta àrea natural està situada
deu anys s’ha convertit en un destí turístic
a la part oriental de l’illa de Mallorca, la
intensiu (turisme de procedència europea,
seva extensió és de 200 hectàrees, la cota
sobretot de la Gran Bretanya i Alemanya)
màxima és de 40 metres i es localitza entre
induït pel baix preu que suposa l’estada a
dos grans nuclis turisticoresidencials, sa
Mallorca, cosa que ha provocat saturació i
Coma i Cala Millor. Aquest espai natural
Amer Binimelis, M. i Bergas Bassa, P.
L’ús públic a sa Punta de n’Amer...
està protegit sota la figura d’ANEI (Àrea
A partir de la comprensió d’aquests
Natural d’Especial Interès), cal dir, però, que
quatre aspectes que afecten el medi estudiat
durant dos anys, entre el 9 de novembre de
es podran definir, mitjançant les propostes
2001 i el 31 de desembre de 2003, formà
corresponents, les accions que s’han de dur a
part del Parc Natural de la Península de
terme amb una planificació i gestió òptima
Llevant. Aquest espai natural és una pro-
d’aquest patrimoni natural per obtenir
pietat privada que presenta uns valors
l’equilibri ambiental i territorial desitjat.
excepcionals, com són la gran varietat
biològica amb nombroses espècies represen-
tatives de diferents comunitats vegetals (ex.:
3. Mètode
savinar, pinar, matollar, etc.), la riquesa
geomorfològica (ex.: formació dunar), el
Per realitzar aquest estudi s’ha utilitzat el
patrimoni històric (ex.: el castell del segle
procediment següent:
XVII), el patrimoni arqueològic (ex.: l’antic
Compilació documental. Procés basat
talaiot) o l’elevada qualitat estètica que pre-
en la recerca documental sobre bibliografia i
senta el paisatge, etc. Tots aquests atributs
cartografia referent a sa Punta de n’Amer i
concentrats en un mateix indret més els
el seu entorn geogràfic.
serveis que s’ofereixen al seu interior (el
restaurant, el ranxo d’hípica i el lloguer de
Treball de camp. Ha consistit en el
para-sols i hamaques a la platja) fan que sa
desenvolupament de quatre apartats: obser-
Punta de n’Amer sigui un focus d’atracció
vació, entrevistes, enquestes i recomptes. El
de cara a la societat actual.
període per a la seva realització ha estat
d’agost de 2002 a gener de 2003.
Observació in situ: obtenció de dades
2. Objectius
sobre la situació actual de l’àrea d’estudi i
creació de cartografia. Destaquen els mapes
L’objectiu del projecte d’investigació és
dels usos del sòl, el de camins i el de pro-
l’avaluació de l’ús públic de sa Punta de
posta de zonificació.
n’Amer. El seu coneixement contribuirà a
Entrevistes: s’han realitzat dins sa Punta
aconseguir l’equilibri sostenible entre els
de n’Amer als arrendataris del restaurant i
tres factors que conflueixen en aquesta àrea
del ranxo d’hípica, mentre que, fora del pa-
natural, com són l’ecològic, el social i
ratge natural, s’han fet als recepcionistes de
l’econòmic. Per assolir el propòsit plantejat,
vint hotels de l’entorn més proper. S’obte-
s’examinaran en profunditat els aspectes
nen dades referents al tipus d’oferta, la
següents referents a sa Punta de n’Amer:
demanda obtinguda, tipus d’excursions i
— Estudi del medi: coneixement de la
activitats realitzades dins l’enclavament.
situació actual de l’àrea natural i el seu
Enquesta a l’usuari de sa Punta de
entorn, les característiques abiòtiques,
n’Amer: realització de 520 enquestes,
biòtiques i els aspectes socioeconòmics.
emplenades durant 52 dies (figura 1), a un
— Anàlisi de l’oferta, el paper de la
ritme de deu enquestes per dia. L’error
propietat privada, dels serveis que es troben
mostral és de 4,39%, tenint en compte un
dins aquest espai, la platja i els hotels de
univers infinit, un nivell de confiança del
l’entorn immediat.
95,5% i utilitzant el cas més desfavorable en
— Anàlisi de la demanda amb la
la desviació típica, que és el 50%. Les dades
caracterització dels visitants.
adquirides defineixen el perfil del visitant, el
— Anàlisi de la freqüentació dels usuaris.
motiu de la visita, el mode de transport
48
Territoris, núm. 6. 2006
L’ús públic a sa Punta de n’Amer...
Amer Binimelis, M. i Bergas Bassa, P.
utilitzat per arribar a l’espai natural i per
Els llocs on s’han emplenat les enquestes
desplaçar-s’hi per dedins, a més de l’activitat
són l’àrea de sa Coma, l’àrea de Cala Millor,
realitzada i una valoració de l’indret.
la zona de pícnic, la zona del castell i la
platja de sa Coma.
Figura 1. Distribució temporal dels 52 dies utilitzats per realitzar les enquestes i els recomptes.
Les caselles de color gris representen els dies elegits per dur a terme aquesta tasca. Els dies
amb negreta són els diumenges i dies festius.
El recompte: s’han realitzat cinc re-
d’usuaris entre dos recomptes continguts en
comptes al llarg del dia en intervals de dues
el temps és regular. Llavors el primer que
hores, començant a les 10 i finalitzant a les
s’obté és el nombre d’usuaris / hora diari,
18 hores. Els mesos d’agost i setembre
per aconseguir a continuació la mitjana
s’afegí un darrer recompte a les 20 h apro-
d’usuaris / hora (figura 2). En un primer mo-
fitant el major nombre d’hores de sol.
ment s’obté la mitjana d’usuaris / hora
Aquesta tècnica ha estat utilitzada en 52
calculat al llarg de tot el dia. El valor
dies, coincidint amb els dies de realització
obtingut es divideix per l’estada mitjana dels
d’enquestes (figura 1). Dins aquest espai
usuaris, per identificar així el nombre
natural s’han estudiat les activitats de
aproximat d’usuaris que han visitat aquest
passeig a peu, amb bicicleta, amb carro, amb
espai natural en un dia. La fiabilitat
motocicleta, amb cotxe, footing, hípica,
d’aquesta tècnica augmenta així com
fondeig, bany a la costa, bany a la platja,
augmenta el nombre de recomptes utilitzats
pesca a la costa, pesca submarina, zona del
per poder realitzar les operacions abans es-
castell, pícnic, càmping i caravaning.
mentades. L’aproximació sobre el nombre
L’itinerari emprat per realitzar el recompte
total d’usuaris a sa Punta de n’Amer en els
passa per l’entrada de sa Coma, la platja, la
sis mesos d’investigació s’ha realitzat amb
zona de pícnic, el camí central, el castell i el
una extrapolació de les dades, és a dir, el
camí de sortida cap a Cala Millor. El resultat
nombre d’usuaris per cada un dels dies
del nombre total de visitants diaris és el
laborables analitzats s’ha multiplicat pel
quocient obtingut de la fracció nombre
nombre de dies laborables que presenta el
d’usuaris / hora diari i l’estada mitjana dels
mes corresponent, sempre diferenciant el dia
usuaris a dins sa Punta de n’Amer (MAS, L.
de la setmana que es treballa. En el cas dels
i BLÀZQUEZ, M., en premsa). Per arribar a
diumenges, s’han fet dos recomptes cada
obtenir aquestes dues dades, cal considerar
mes, se n’ha calculat la mitjana i després
que els usuaris comencen a arribar a aquesta
s’ha multiplicat pel nombre de diumenges
àrea a partir de les 8 h i que surten abans de
que hi ha al mes. Per obtenir les dades sobre
les 20 h (i a l’estiu abans de les 22 h), a més,
el nombre de visitants segons l’activitat
el creixement o decreixement del nombre
realitzada s’ha utilitzat la mateixa tècnica.
Territoris, núm. 6. 2006
49
Amer Binimelis, M. i Bergas Bassa, P.
L’ús públic a sa Punta de n’Amer...
Figura 2. Fórmules utilitzades per a l’obtenció del nombre total d’usuaris diari (font: MAS, L.
i BLÀZQUEZ, M., en premsa).
Treball de gabinet. A partir de la infor-
Balears desenvoluparen la Llei 1/1991, en la
mació obtinguda mitjançant la compilació
qual apareix el desenvolupament de la
documental i el treball de camp, s’ha
normativa sobre els espais naturals dins la
procedit a la tabulació de les dades i a la
Comunitat Autònoma. Cal tenir en compte
posterior anàlisi dels resultats obtinguts.
que sa Punta de n’Amer va pertànyer al Parc
D’aquesta forma, s’arriba a la redacció del
Natural de la Península de Llevant, segons el
projecte d’investigació basat en la caracte-
decret 127/2001, des del 9 de novembre de
rització i freqüentació de l’usuari de l’espai
2001 fins al 31 de desembre de 2003. A
natural de sa Punta de n’Amer. El treball de
partir de l’1 de gener de 2004 manté la
gabinet ha estat realitzat els mesos de febrer,
protecció sota la figura d’ANEI, segons la
març i abril de 2003.
disposició addicional setzena de la Llei
d’acompanyament als pressuposts.
4. Àmbit d’estudi
4.2. Característiques físiques
Aquesta àrea natural presenta un clima
4.1. Marc legislatiu
mediterrani, amb una temperatura mitjana de
Sa Punta de n’Amer, tot i ser propietat
17,7 ºC i unes precipitacions anuals de 483
privada, fou declarada com a Àrea Natural
mm. Aquest sortint de terra cap a mar
d’Especial Interès per la Llei 8/1985 de 17
presenta una estructura geològica amb ma-
de juliol, fet que implicà la seva exclusió de
terials calcarenítics amb disposició
possibles urbanitzacions. Aquest espai na-
horitzontal i d’origen escullós. Les for-
tural està vinculat a la legislació estatal
macions d’arenisques i calcarenites es troben
sobre espais naturals, que marca les di-
a la costa rocallosa. Una de les formacions
rectrius sobre les posteriors lleis autonò-
més importants de l’indret és el sistema
miques. En aquest cas ens referim a la Llei
dunar, nodrit per les platges de sa Coma i
4/1989, de 27 de març, de conservació dels
Cala Nau. Aquest sistema es troba fortament
espais naturals i de la flora i la fauna silves-
degradat a causa de l’acció antròpica.
tres Dins el marc d’aquesta llei, les Illes
50
Territoris, núm. 6. 2006
L’ús públic a sa Punta de n’Amer...
Amer Binimelis, M. i Bergas Bassa, P.
LÍMIT DE L’ANEI
SAVINAR
PINAR
MATOLLAR
MATOLLAR (PINAR CREMAT
L’ANY 1985)
CONREU
VEGETACIÓ DE LITORAL
N
0 m
300 m
Figura 3. Vegetació a sa Punta de n’Amer (font: elaboració pròpia).
Les comunitats vegetals predominants
tació de litoral, on destaca la posidònia
(figura 3) són: el savinar, amb petites forma-
(Posidonia oceanica), la saladina (Limonium
cions de savines (Juniperus phoenicea), es
sps.), el borró (Ammophila arenaria), el lliri
concentra a les zones d’influència marítima;
de mar (Pancratium maritimum) i el ta-
el pinar, l’espècie predominant és el pi blanc
marell (Tamarix sp.). La fauna és escassa
(Pinus halepensis) i es concentra en dife-
quant a la diversitat d’espècies. Tot i això,
rents indrets sobretot a la zona d’interior; el
s’hi han observat diversos rèptils com el
matollar, format bàsicament per mates
dragó comú (Taurentola mauritanica), la
(Pistacia lentiscus) predomina a la part
serp de garriga (Macropodoton cucullatus) i
oriental de l’enclavament, també s’hi troba
la tortuga mediterrània (Testudo hermanni).
la flor de mel (Locinera implexa), el card
Els mamífers més habituals són el conill
marí (Eryngium maritimum) i el càrritx
(Oryctolagus cuniculus), l’eriçó (Atelerix
(Amphelodesmus mauritanica); i la vege-
algirus), el ratolí (Apodemus sylvaticus) i la
Territoris, núm. 6. 2006
51
Amer Binimelis, M. i Bergas Bassa, P.
L’ús públic a sa Punta de n’Amer...
geneta (Genetta genetta). Quant a
nàmica de la zona estigui estretament lligada
l’avifauna, el colom (Columba livia), el
a l’afluència de turistes durant la temporada
puput (Upupa epops) i la gavina comuna
alta (abril-setembre) i a la dels residents, els
(Larus michahelis) predominen en aquest
quals presenten més pes percentual en tem-
enclavament.
porada baixa (octubre-març). Dins sa Punta
es pot donar especial atenció als jaciments
4.3. Aspectes socioeconòmics
arqueològics que s’hi troben, com són les
A l’entorn geogràfic d’aquest paratge
restes talaiòtiques i el castell medieval, que
s’ubiquen 24.506 places turístiques loca-
s’han convertit en elements arquitectònics
litzades a l’interior del municipi de Sant
importants motiu de visita. Un altre element
Llorenç des Cardassar (Conselleria de Tu-
que també destaca per la seva particularitat i
risme, 2001), més 5.282 residents (padró
les seves dimensions són les pedreres situades
municipal de 1996); això provoca que la di-
a la costa de sa Coma.
MIXT: A PEU, EN
BICICLETA, A
CAVALL, EN
VEHICLE
MOTORITZAT
N
0 m
300 m
Figura 4. Usos del sòl a sa Punta de n’Amer (font: elaboració pròpia).
52
Territoris, núm. 6. 2006
L’ús públic a sa Punta de n’Amer...
Amer Binimelis, M. i Bergas Bassa, P.
Les característiques naturals i singulars
tres tipus: a) El restaurant: ubicat al costat de
d’aquest paratge natural provoquen que el
la torre de defensa, està arrendat, presenta
nombre d’usos (figura 4) que es desenvo-
una cabuda total de 250 persones, s’ofereix
lupen dins l’enclavament siguin nombrosos,
menjar i beure i té banys públics a l’exterior.
tot i la seva reduïda extensió. Aquest fet
Els arrendataris també s’encarreguen de la
provoca que, a més dels usos propis de sa
neteja del castell, el qual actua com a focus
Punta de n’Amer, com són l’ús agrícola i
d’atracció de cara als turistes. b) El ranxo
ramader, l’ús residencial, l’hípica i la res-
d’hípica: situat a l’entrada de sa Coma,
tauració, hi hagi concentrats tota una sèrie
també està llogat, hi ha seixanta animals,
d’usos realitzats pels visitants que defi-
entre cavalls, ponis i someres. Ofereixen
neixen aquest paratge natural, com l’ús
excursions amb guia o sense, tant a cavall,
recreatiu intensiu, l’aparcament espontani, el
com amb poni o amb carro. c) La platja:
passeig a peu, el passeig amb bicicleta, el
porció de platja de sa Coma que pertany a sa
passeig a cavall, l’ús del vehicle motoritzat,
Punta ubicada al sud-oest de l’enclavament.
el bany, la pesca, la pesca submarina i el
Ofereix 202 hamaques i 82 para-sols (un
fondeig.
para-sol per cada dues persones). En aquest
cas gestionat per l’amo, encarregat del
terreny. Llavors, si es realitza la suma de
5. Avaluació de l’ús públic
totes les places que presenta l’oferta interior,
s’arriba a una capacitat de càrrega de 676
5.1. Anàlisi de l’oferta
persones, dada que es podria fer servir com a
Sa Punta de n’Amer es localitza just al
indicador per obtenir el límit de canvi
mig de dos grans nuclis turisticoresidencials,
acceptable (STANKEY, G et al. 1985) a
com són sa Coma i Cala Millor, els quals
l’hora de gestionar l’ús públic en aquesta
nodreixen aquest espai de visitants, sobretot
àrea natural.
durant l’estiu. El fet que el paratge sigui pro-
Per altra banda, cal considerar la
pietat privada limita i condiciona les
inducció dels visitants des dels hotels i des
actuacions de l’Administració Pública, la
de l’Ajuntament de Sant Llorenç des
qual hi ha intervingut durant els darrers
Cardassar. En el terme municipal hi ha
dinou anys mitjançant figures de protecció
24.560 places hoteleres, que són visites
(1985-2001: ANEI, 2001-2003 inclòs al
potencials que poden alimentar sa Punta de
Parc Natural de Llevant, 2003-actualitat:
n’Amer. Segons l’entrevista realitzada a vint
ANEI), però mai amb una gestió pragmàtica
allotjaments turístics propers a l’àrea
sobre el terreny. El fàcil accés que presenta
d’estudi referent a l’ús que en fan, el 50% hi
sa Punta (figura 5), amb tres camins
realitzen excursions organitzades, el 45% en
d’entrada principals, desenes d’entrades
tenen publicitat o fulletons, el 35% hi
secundàries i sense cap tipus de barrera de
programen excursions i el 55% hi realitzen
separació en tot el seu perímetre, fa que la
excursions amb guia. L’Ajuntament de Sant
mobilitat de l’usuari sigui desordenada.
Llorenç des Cardassar també hi organitza
Això provoca un excessiu nombre de camins
algunes activitats lúdiques, com pujades al
i una elevada vulnerabilitat de la vegetació,
castell a peu, demostracions de cavalls,
sobretot en el sistema dunar.
concentracions de globus o exhibicions
L’oferta ubicada a l’interior de sa Punta
d’arts marcials, concentrant-hi en ocasions
pertany al propietari de l’enclavament i és de
més de 200 persones.
Territoris, núm. 6. 2006
53
Amer Binimelis, M. i Bergas Bassa, P.
L’ús públic a sa Punta de n’Amer...
LÍMIT DE L’ANEI
CAMÍ < 1m
CAMÍ 1m – 3m
CAMÍ > 3m
N
0 m
300 m
Figura 5. Camins a sa Punta de n’Amer (font: elaboració pròpia).
5.2. Anàlisi de la demanda
dues són casades i una és fadrina. Quant al
nivell d’estudis, hi ha una certa harmonia
5.2.1. Caracterització de l’usuari
entre els usuaris amb estudis bàsics, mitjans
El tipus d’usuari de sa Punta de n’Amer
i superiors. La professió que predomina és
és molt variat, però hi ha certs aspectes en el
l’assalariat amb un 33,9%, seguit amb un
seu comportament que es repeteixen durant
12,69% dels funcionaris i un 11,92% dels
la visita. Llavors, mitjançant 520 enquestes,
jubilats. La procedència dels usuaris és
s’han analitzat diferents variables sobre l’ús
majoritàriament estrangera en un 57,5%
públic en aquesta àrea natural. El per-
(destacant-ne, amb una àmplia majoria, el
centatge d’homes i dones es troba en equi-
28% d’alemanys i el 15% de britànics); a
libri, mentre que l’edat oscil·la entre 21 i 40
continuació es troben els espanyols residents
anys en un 42%. De cada quatre persones,
a l’illa de Mallorca amb un 36,3% (provenen
54
Territoris, núm. 6. 2006
L’ús públic a sa Punta de n’Amer...
Amer Binimelis, M. i Bergas Bassa, P.
sobretot dels tres municipis més propers,
principal de la visita és per gaudir de la
com són Sant Llorenç des Cardassar, Son
natura (33,13%), seguit de la realització
Servera i Manacor, encara que hi arriben
d’alguna activitat concreta (26,54%) i pel fet
visitants de quasi tots els municipis de
de sortir dels espais urbanitzats (14,79%);
Mallorca); mentre que el 6,1% restant
tan sols un 4,72% reconeix que el motiu de
pertany al grup d’espanyols peninsulars.
la seva visita és perquè es troba dins
L’usuari descobreix aquest paratge a causa
l’itinerari d’una excursió programada. Els
de la proximitat amb l’allotjament en un
resultats verifiquen que aquest espai
35,77% dels casos, o per terceres persones
funciona com un pulmó verd situat entre dos
amb un 23,08%. Un 14,23% dels usuaris ha
grans nuclis turístics, amb una gran pressió
rebut la informació al lloc d’allotjament i el
antròpica, però també reflecteixen que
13,46% a partir de guies turístiques, tour-
l’espai no és gestionat des dels grans sectors
operators o agències de viatges. Aquestes
turístics com a recurs, sinó que la gran
dades reflecteixen una manca d’informació
afluència que rep és de manera espontània
que té sobretot el visitant estranger i, per
sobretot per la seva situació geogràfica i no
tant, un increment de les possibilitats de fer
per una planificació gestionada. Entre les
un mal ús de l’àrea natural, cosa que pot
activitats que els usuaris hi desenvolupen,
provocar que les activitats realitzades no
destaquen el passeig a peu (62,11%), el bany
siguin respectuoses amb el medi. Els motius
a la platja / costa (21,35%), la visita al
de visita de l’usuari i les activitats que
castell (17,50%), el pícnic (9,42%) i esport
aquests hi realitzen són diversos. El motiu
(8,46%).
Valors naturals
36,35
Benestar Social
28,08
Valors Paisagístics
24,62
Sol i Platja
13,66
Patrimoni històric-monumental
8,08
Accessibilitat
4,04
Tot
3,08
NS / NC
3,46
Activitats diverses
1,73
Altres
1,73
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
40,00
PERCENTATGE
Figura 6. Valors més destacats per l’usuari (font: elaboració pròpia).
Territoris, núm. 6. 2006
55
Amer Binimelis, M. i Bergas Bassa, P.
L’ús públic a sa Punta de n’Amer...
Els aspectes destacats pel visitant (figura
mentre que un 14,81% no considera que hi
6) són els valors naturals (36,35%), el
hagi cap aspecte negatiu. Per altra banda les
benestar social (28,08%), els valors paisat-
carències observades fan referència, en un
gístics (24,62%) i el sol i platja (13,66%).
31,54%, a infraestructures i equipaments,
Els aspectes negatius (figura 7) són el fems i
sobretot a la platja (dutxes i banys públics) i
la brutícia (29,23%), aquest aspecte és veu
a la zona de pícnic espontani (taules, bancs,
intensificat durant els mesos d’estiu, en què
foganyes i papereres); un 22,50% considera
l’afluència de visitants és més nombrosa que
que sa Punta no presenta cap carència i un
no pas a la primavera i tardor. Les queixes
16,15% es queixa del manteniment.
sobre el trànsit motoritzat arriben al 14,04%,
Fems / Bruticia
29,23
Res
14,81
NS / NC
14,23
Trànsit motoritzat
14,04
Mal estat general
9,42
Massa gent
7,69
Degradació natural
6,92
Altres aspectes
4,81
Informació
1,92
Accessibilitat
0,77
El temps atmosfèric
0,39
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
PERCENTATGE
Figura 7. Aspectes negatius per l’usuari (font: elaboració pròpia).
El transport utilitzat per arribar a l’espai
5.2.2. Freqüentació de l’usuari
natural en un 38,85% es fa amb vehicle mo-
Sa Punta de n’Amer presenta un compor-
toritzat, d’aquests un 69% entren el vehicle
tament típic d’una àrea d’ús recreatiu
dins l’espai natural, cosa que provoca un
intensiu (figura 8), fet que es corrobora amb
impacte negatiu alt. Dels serveis que
les 192.813 visites que ha rebut entre el mes
s’ofereixen a sa Punta, el més utilitzat és el
d’agost de 2002 i el mes de gener de 2003
restaurant amb un 42,31%, atesa la seva
(ambdós inclosos), per tant, aquest paratge
situació estratègica, devora el castell. Per altra
natural ha estat visitat per una mitjana de
banda el servei de lloguer de cavalls és
1.048 persones al dia. L’afluència d’usuaris
utilitzat per un 4,42% dels usuaris, en canvi,
es concentra els mesos d’estiu amb un
un 37% afirma no emprar cap dels dos serveis.
60,5% de les visites, característica direc-
tament relacionada amb l’estacionalitat
56
Territoris, núm. 6. 2006
L’ús públic a sa Punta de n’Amer...
Amer Binimelis, M. i Bergas Bassa, P.
turística que pateix Mallorca. El petit
d’usuaris durant el pont de la Constitució i
ascens en el nombre d’usuaris que s’observa
les vacances de Nadal.
en el mes de desembre es deu a l’arribada
65708
70000
60000
51085
50000
37771
40000
30000
20000
11534
13553
13554
10000
0
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Gener
Figura 8. Estimacions sobre el nombre total d’usuaris (font: elaboració pròpia).
Els usos predominants dins sa Punta de
d’agost, fet que provoca una saturació
n’Amer (figura 9) són la utilització del
d’aquesta activitat en moments puntuals
vehicle motoritzat / rodat amb 54.214
provocant un impacte ambiental negatiu a
usuaris, a causa del fàcil accés a l’encla-
causa de la contaminació acústica, la degra-
vament i la falta de restriccions a l’hora
dació de la vegetació del sotabosc i un clar
d’estacionar els vehicles; el bany a la platja /
increment del risc d’incendis, a més
costa amb 48.051 usuaris, concentrats
d’originar conflictes d’ús (HAGGET, P.
sobretot els mesos d’estiu, fet que provoca
1988) quan aquesta activitat s’estén en àrees
una forta erosió de l’arena i la ruptura de
no aptes per a la seva realització. El nombre
l’equilibri del sistema platja-duna; el passeig
total d’usuaris diari (figura 10) ha disminuït
a peu amb 43.874 usuaris, amb una
progressivament del mes d’agost de 2002 al
localització d’aquest ús homogeneïtzada per
mes de gener de 2003. Els mesos d’estiu,
tota l’àrea; i la visita de la zona del castell
fàcilment se superaven les 1.500 visites,
amb 32.851 usuaris, conseqüència de
amb un màxim detectat el dia 18 d’agost
l’oferta cultural amb el castell medieval i
amb un aforament en què es comptabi-
l’oferta gastronòmica del restaurant. Per sota
litzaren fins a 3.800 persones. La baixada
d’aquestes xifres, hi ha el passeig a cavall
d’usuaris en aquesta estació es deu als dies
amb 4.245 usuaris, localitzats sobretot en el
de pluja, fet que provoca que molta gent
sistema dunar, fet que provoca desarre-
canviï la visita d’aquest espai per una altra
lament accelerat de la vegetació colonitzada;
opció; tot i aquest handicap, les dades indi-
i la realització de pícnic amb 2.410 persones,
quen que els dies de mal temps sa Punta
el 74% de les quals es concentren el mes
acull més de 700 usuaris.
Territoris, núm. 6. 2006
57
Amer Binimelis, M. i Bergas Bassa, P.
L’ús públic a sa Punta de n’Amer...
25000
20000
15000
10000
5000
0
peu
cavall
motor/rodat
platja
castell
picnic
Figura 9. Estimacions sobre el nombre d’usuaris per activitats (font: elaboració pròpia).
A la tardor, les dades van disminuint fins
missible de la qualitat de l’experiència
que arriba el mes de novembre, en què el
obtinguda pels visitants, a més d’un
nombre de visites cau de forma molt remar-
increment dels conflictes d’ús (ex.: interfe-
cada, ja que a partir d’aquest moment el
rències entre el passeig a peu i l’ús de
nombre de visites no passa de 1.000 per-
vehicle motoritzat, etc.).
sones. Durant l’hivern el nombre d’usuaris
Pel que fa a la mitjana diària d’usuaris,
en aquesta àrea natural s’estabilitza en xifres
cal dir que els dies laborables oscil·la sobre
inferiors a 500 persones, excepte en el
les 900 persones, mentre que els diumenges
període vacacional de Nadal i cap d’any, en
i dies festius se superen fàcilment les 1.300
què el nombre de visites s’aproxima a 1.000.
visites. Aquestes dades es veuen reforçades
Si es considera que la capacitat de
els mesos d’estiu amb més de 1.500 per-
càrrega de sa Punta de n’Amer és de 676
sones gaudint d’aquesta àrea natural els dies
persones (que és el nombre màxim de places
laborables, mentre que els diumenges i
ofertes pels serveis de l’àrea natural), es pot
festius la mitjana d’usuaris s’incrementa fins
dir que el 63,5% dels dies analitzats superen
a unes cotes que ronden les 3.000 persones.
aquesta xifra, llavors es produeix una
Per altra banda, la tardor i, de forma més
degradació inacceptable del medi físic
evident, l’hivern, presenten unes mitjanes
(MATHESSION AND WALL 1982), amb
molt més discretes, amb xifres que se situen
un augment dels impactes ecològics negatius
entorn de les 500 visites els dies laborables, i
(ex.: degradació de la vegetació, compacta-
de les 700 visites els diumenges i festius.
ció del sòl, etc.), i una davallada inad-
58
Territoris, núm. 6. 2006
L’ús públic a sa Punta de n’Amer...
Amer Binimelis, M. i Bergas Bassa, P.
4000
3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
Figura 10: Nombre total d’usuaris diari a sa Punta de n’Amer (entre agost de 2002 i gener de
2003). La tonalitat de les columnes fa referència a la condició atmosfèrica que predominà
durant el dia. El color vermell indica que les temperatures superaren els 25 ºC durant bona part
del dia, el color taronja que oscil·laren entre 20 i 25 ºC, el color groc entre 10 i 20 ºC i el color
verd què en algun moment del dia la temperatura fou inferior a 10 ºC; en canvi les columnes
de color blau indiquen que es donaren precipitacions el dia tractat (font: elaboració pròpia).
Si tenim en compte el nombre de visi-
disminueix el nombre d’usuaris fins a 200,
tants per usos en un dia (figura 11), cal
estabilitzant-se en 150 persones durant
destacar el bany a la platja, l’ús del vehicle
l’hivern, excepte en les vacances de Nadal,
motoritzat / rodat i el passeig a peu. Pel que
en què les xifres pugen superant les 400
fa al bany a la platja, els dies de sol a l’estiu,
persones que es passegen.
el nombre de banyistes supera les 600 per-
Hi ha tres usos que també és donen dins
sones, amb puntes de fins a 1.200 els dies
aquest paratge amb dades inferiors als usos
més calorosos. Així com avança l’any, el
anteriors, però són importants pels diversos
nombre d’usuaris disminueix al mateix
impactes que provoquen. Cal destacar els
temps que les temperatures fins que desa-
usuaris de l’àrea des Castell, el passeig a
pareix aquest ús durant l’hivern. L’ús del
cavall i la realització de pícnic.
vehicle motoritzat / rodat apareix durant tot
Pel que fa al nombre de visitants al
l’any, destacant els mesos d’estiu amb xifres
castell, s’ha detectat una certa regularitat
que ronden els 400 usuaris en un dia, amb
amb una petita tendència cap al descens
màxims de fins a quasi 900 persones; a les
d’usuaris arribat l’hivern. Les xifres es tro-
altres dues estacions els valors oscil·len els
ben per sobre les 200 persones a l’estiu
200 usuaris. El passeig a peu és realitzat
passant als 150 visitants a l’hivern. El
aproximadament per 300 persones al dia,
passeig a cavall cobra interès en el moment
encara que els dies en què les temperatures
en què es detecta que el seu itinerari habitual
són més suaus es poden comptabilitzar més
és l’àrea dunar, provocant una forta
de 500 persones en un dia. A la tardor
degradació de la vegetació consolidada amb
Territoris, núm. 6. 2006
59
Amer Binimelis, M. i Bergas Bassa, P.
L’ús públic a sa Punta de n’Amer...
l’obertura de nous camins i l’eixamplament
concentren majoritàriament a l’estiu. El dia
dels ja existents. Cal dir que el nombre
més destacat fou el 18 d’agost de 2002 amb
d’usuaris diari se situa entorn dels setanta
298 recreacionistes, cal dir que aquesta dada
usuaris a l’estiu i la tardor, a l’hivern és quasi
supera de llarg la capacitat de càrrega
inexistent. El cas del pícnic presenta la
d’aquest espai natural. Aquest dia en concret,
peculiaritat que només es detecta els dies de
per evitar la sensació d’aclaparament,
bon temps (sol i temperatures elevades), i
s’improvisaren àrees de pícnic espontani
coincidint amb un cap de setmana o festiu,
sense respectar els valors naturals de la zona
llavors es dedueix que aquests dies es
(ex.: pícnic a la zona dunar).
1400
1200
1000
800
600
400
200
0
A peu
A cavall
Vehicle motoritzat / rodat
Bany platja
Es castell
Picnic
Figura 11: Nombre total de visitants diari per usos a sa Punta de n’Amer, entre agost de 2002 i
gener de 2003 (font: elaboració pròpia).
La punta d’ús que presenta sa Punta de
dades disminueixen fins a 410 i 175 usuaris
n’Amer, entesa com el nombre màxim
respectivament.
d’usuaris concentrats en un moment tem-
Finalment, després d’haver analitzat les
poral determinat d’un dia concret, s’ubica a
dades sobre la freqüentació de l’usuari a sa
les 12 h amb una afluència mitjana de 444
Punta de n’Amer, es pot afirmar que el
usuaris. L’hora en què es dona la punta d’ús
nombre de visites a sa Punta de n’Amer
es manté durant tot el període d’estudi, però
depèn de quatre factors que, si es donen en
les dades varien segons l’estació, és a dir, a
un mateix dia, provoquen un increment
l’estiu la punta d’ús augmenta fins a 746
espectacular en el nombre d’usuaris en
usuaris, mentre que a la tardor i l’hivern les
aquest paratge. Aquests quatre factors són:
60
Territoris, núm. 6. 2006
L’ús públic a sa Punta de n’Amer...
Amer Binimelis, M. i Bergas Bassa, P.
a) Condicions atmosfèriques favorables
21 i 40 anys, amb un nivell d’estudis mitjà,
(sol i temperatura superior a 20 ºC).
de professió assalariat i procedent d’Ale-
b) Arribada de turistes a Mallorca.
manya, el Regne Unit o d’Espanya (concre-
c) Caps de setmana.
tament de Mallorca). La seva visita es
d) Dies no laborables.
concentra sobretot els mesos d’estiu, en
descobrir sa Punta a causa de la proximitat
Els resultats obtinguts demostren que el
del seu allotjament. El motiu de la seva
nombre de visitants en aquest enclavament
visita és el gaudi de la natura realitzant
manté una forta correlació amb l’estacio-
alguna activitat com el bany a la platja
nalitat turística, a més és directament pro-
(sobretot a l’estiu) o el passeig a peu. Els
porcional a l’arribada de turistes a l’illa i a
aspectes que més destaca són els valors
l’increment del temps lliure dels residents.
naturals, paisatgístics i el benestar, per
contra hi troba una manca de neteja. El
transport utilitzat per arribar a sa Punta és el
6. Conclusions
vehicle motoritzat, encara que el des-
plaçament per dins l’àrea natural el realitza
Sa Punta de n’Amer és un paratge na-
tant a peu com amb el vehicle. A més, la
tural on és localitza tota una diversitat
meitat de les vegades fa ús del restaurant.
d’elements excepcionals que, a més de
Per altra banda, sa Punta de n’Amer es
formar part del patrimoni balear, funcionen
pot considerar com una àrea d’ús recreatiu
com a focus d’atracció per a la societat. La
intensiu, si es tenen en compte les 192.813
conjunció entre la gran varietat biològica, el
persones que la visitaren entre agost de 2002
castell medieval, les pedreres, la platja, el
i gener de 2003 (ambdós inclosos), amb una
paisatge, els serveis integrats dins l’entorn i
mitjana de 1.048 persones al dia. Cal dir que
la necessitat de les persones de sortir de
el 60,5% d’aquestes visites es concentraren
l’entorn urbà per gaudir de la natura,
en els dos mesos de l’estiu (agost i setembre
provocà la protecció de l’espai amb la figura
de 2002), dada que posa de manifest la
d’ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès),
massificació del paratge en aquest període.
amb la finalitat de preservar-lo de possibles
Els usos més importants durant els sis mesos
interessos urbanístics. L’enclavament està
d’investigació foren la utilització del vehicle
situat entre dos nuclis turístics intensius,
motoritzat (54.214 usuaris), el bany (48.051
llavors funciona com un pulmó verd, el qual
usuaris), el passeig a peu (43.874 usuaris) i
és veu nodrit majoritàriament pels turistes
la visita al castell (32.851 usuaris). Aquesta
ubicats a les immediacions, més els residents
arribada massiva de visitants produeix uns
que també en fan ús.
efectes devastadors en la vegetació de l’àrea
L’oferta d’ús públic que presenta aquest
natural, produint una reducció contínua del
espai fa referència a un restaurant ubicat al
nombre d’espècies, l’exhumació de les rels
costat del castell, un ranxo d’hípica a prop
dels arbres, pèrdua constant del sotabosc,
de l’entrada de sa Coma i la instal·lació
eixamplament dels camins existents,
d’hamaques i para-sols a la platja. Llavors,
obertura de nous camins, compactació del
el conjunt d’aquests serveis pot abastar fins
sòl, pèrdua constant d’arena a la platja i al
a 676 persones, xifra que pot ser considerada
sistema dunar, etc. Si, a més, és realitza
com la capacitat de càrrega que té l’àrea
hípica (4.245 usuaris) sobre el sistema dunar
natural.
i pícnic (2.410 usuaris) en dies puntuals de
El perfil de l’usuari d’aquest indret
bon temps, aquests efectes es veuen
s’aproxima a un adult (home o dona) d’entre
incrementats. Llavors, es posa de manifest la
Territoris, núm. 6. 2006
61
Amer Binimelis, M. i Bergas Bassa, P.
L’ús públic a sa Punta de n’Amer...
insuficient gestió sobre l’ús públic en aquest
els valors naturals, compatibilitzant els
espai natural (manca d’informació per als
interessos de la propietat privada amb els de
usuaris, falta de control de les zones d’accés,
l’administració pública i els de la societat.
falta de zonificació, deficiències en el man-
teniment, etc.), el qual no pot absorbir
aquest nombre estratosfèric de visitants en
7. Propostes de gestió
tan sols 200 ha. Si s’accepta com a capacitat
de càrrega les 676 persones a les quals el
A partir de l’anàlisi de l’ús públic
paratge pot donar servei, el 63,5% dels dies
realitzat sobre l’àrea natural de sa Punta de
analitzats supera aquesta xifra provocant una
n’Amer, es recomanen les propostes de
degradació inacceptable del medi físic amb
gestió següents considerades com a prio-
un augment dels impactes ecològics negatius
ritàries:
(ex.: degradació de la vegetació, com-
1. Increment de la protecció de l’espai
pactació del sòl, etc.), i una davallada
natural.
inadmissible de la qualitat de l’experiència
Adequar la figura de protecció d’aquest
obtinguda pels visitants, a més d’un in-
paratge d’acord amb els seus excepcionals
crement dels conflictes d’ús (ex.: interfe-
valors naturals, històrics i arquitectònics.
rències entre el passeig a peu i l’ús de ve-
Figura de protecció consensuada entre el
hicle motoritzat, etc.).
propietari, les forces polítiques, els tècnics
El nombre de visites a sa Punta de
professionals, les diferents institucions
n’Amer depèn de quatre factors que, si es
acadèmiques, econòmiques i ecologistes, les
donen en un mateix dia, provoquen un
associacions i els ciutadans. Garantir la
increment espectacular en el nombre
figura de protecció a sa Punta de n’Amer de
d’usuaris en aquest paratge. Aquests quatre
forma permanent, per sobre de qualsevol
factors són les condicions atmosfèriques
període legislatiu.
favorables (sol i temperatura superior a 20
ºC), l’arribada de turistes a Mallorca, els
2. Increment de la informació sobre sa
caps de setmana i els dies no laborables. Els
Punta de n’Amer.
resultats obtinguts demostren que el nombre
Enclavament de tres pannells informatius
de visitants en aquest enclavament manté
amb un mapa de sa Punta de n’Amer a les
una forta correlació amb l’estacionalitat
entrades de sa Coma, Cala Millor i a la part
turística, a més és directament proporcional
de la platja de sa Coma que pertany a sa
a l’arribada de turistes a l’illa i a l’increment
Punta. Distribució per tota la comarca de
del temps lliure dels residents.
Llevant, a la qual pertany el paratge, de
La situació actual a sa Punta de n’Amer
fulletons descriptius sobre els valors naturals
és fruit d’una gestió limitada per part del
que s’hi localitzen. Pannells informatius a
propietari i una manca d’actuacions per part
l’interior de l’àrea natural on es poden
dels organismes públics competents, de
observar les espècies de flora i fauna més
manera que es troba en un punt insostenible.
rellevants, les pedreres i el castell medieval,
A partir d’aquí la massificació turística de
adjuntant una breu explicació.
l’entorn i la gran afluència dels visitants ha
provocat que la seva degradació sigui avui
3. Zonificació de l’àrea natural (figura 12).
dia una realitat. Sa Punta de n’Amer pot
Acotament del perímetre de sa Punta
assolir el paper d’àrea natural sostenible
amb un tancament integrat en el medi.
sempre que es realitzi una gestió adequada
Delimitació d’una àrea de conservació
sobre l’ús públic, de manera que es pugui
predominant per als ecosistemes més fràgils
gaudir d’aquest espai conservant-ne, però,
o amb valors dignes de ser conservats de
62
Territoris, núm. 6. 2006
L’ús públic a sa Punta de n’Amer...
Amer Binimelis, M. i Bergas Bassa, P.
forma estricta, i l’habilitació d’una àrea
educatives, ubicació d’una àrea de protecció
d’aprofitament condicionat a la conservació,
per a l’ús públic i habilitació d’una àrea
de manera que es desenvolupin les activitats
especial d’activitats recreatives.
econòmiques amb paràmetres de sosteni-
bilitat. Definició d’àrees de restauració aptes
4. Dotació d’infraestructura.
per realitzar activitats científiques i
Centre de recepció a l’entrada de sa
N
LÍMIT DEL PARC NATURAL
ÀREA DE CONSERVACIÓ PREDOMINANT
0 m
300 m
APROFITAMENT CONDICIONAT A LA
CONSERVACIÓ
ÀREA DE RESTAURACIÓ
ÀREA DE PROTECCIÓ
ÀREA ESPECIAL D’ACTIVITATS
RECREATIVES
Figura 12. Proposta de zonificació a sa Punta de n’Amer (font: elaboració pròpia).
Coma. Dotació de papereres, contenidors i
Dotació de personal qualificat perma-
banys públics en punts de més afluència de
nent. És necessari un tècnic d’ús públic, un
visitants. Dotació de taules, bancs i conte-
agent forestal i un monitor per a les visites
nidors a l’àrea especial d’activitats recrea-
guiades. Coordinació amb la brigada de
tives. Millora de l’accés per a persones amb
l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar
alguna disminució física.
per millorar la neteja d’aquest espai. Restau-
ració del patrimoni històric, és a dir, el
5. Millora del manteniment de l’espai
castell, les pedreres i el talaiot. Repoblació
natural.
forestal en les àrees més degradades i se-
Territoris, núm. 6. 2006
63
Amer Binimelis, M. i Bergas Bassa, P.
L’ús públic a sa Punta de n’Amer...
guiment periòdic de la vegetació i la fauna.
d’Espais d’Interès Natural a Catalunya,
SGOT-IEC, núm. 76, pàg. 25-38.
8. Bibliografia
GLYPTIS, S. (1981a): «Room to relax in
the countryside», The planner, 67 (4), pàg.
BLANCO, R. i BENAYAS, J. (1995):
120-122.
«Turismo en los espacios naturales. Eva-
— (1981b): «People at Play in the
luación de impactos de las nuevas acti-
Countryside». Geography, 66 (4), pàg. 277-
vidades recreativas», Ecosistemas, 11, pàg.
285.
54-58.
— (1991): Countryside Recreation.
BLAZQUEZ, M. (1998): «Los usos
Longman. Essex.
recreativos y turísticos de los espacios
GOMEZ LIMON, J. [et al.] (1996): Uso
naturales protegidos. El alcance del ocio en
recreativo de los espacios naturales en
el medio natural de Mallorca». Investi-
Madrid. Frecuentación, caracterización de
gaciones geogràficas 19, pàg. 105-126.
visitantes e impactos ambientales. Centro de
Universitat d’Alacant.
Investigación de Espacios Naturales
— «Uso público del patrimonio natural»
Protegidos Fernando González Bernáldez.
a Blàzquez, M.; Cors, M.; González, J. M.;
Serie Documentos, 19. Soto del Real,
Seguí, M. (coord.) (2002): Geografía y
Madrid.
territorio. UIB.
HAGGET, P. (1988): Geografia: una
BURTON, R. C. J. (1975): La cabida del
síntesis moderna, Edicions Omega,
campo para el recreo. Metodología y
Barcelona.
resultados de los estudios ecológicos y
MAS, L. i BLAZQUEZ, M.: «Anàlisi de
psicológicos en Cannock Chase,
la freqüentació d’ús a les platges i estudi de
Staffordshire. Ministeri d’Agricultura,
paràmetres de sostenibilitat associats»,
ICONA. Monografies 3.
Documents d’Anàlisi Geogràfica. Bar-
COLE, D. N. (1997): «Recreation
celona. En premsa.
MATHIESON AND WALL (1982):
Management Priorities Are Misplaced.
Tourism, economic, physical and social
Allocate More Resources to Low-Use
impacts. Longman. Singapore.
Wilderness», International Journal of
MUGICA, M. (1994): Modelos de
Wilderness, 3 (4), pàg. 4-8.
demanda paisajística y uso recreativo de los
DE FRUTOS, M. (1993): Análisis de la
espacios naturales. Centro de Investigación
oferta de Espacios Recreativos en la Comu-
de Espacios Naturales Protegidos Fernando
nidad de Madrid. Modelos predictivos de su
González Bernáldez, Serie Documentos, 16.
utilización en un ámbito de planificación,
Soto del Real. Madrid.
Escuela Técnica Superior de Ingenieros de
MUGICA, M. i GOMEZ-LIMON, J.
Montes, Universidad Politécnica de Madrid,
(coord.) (2002): Plan de Acción para los
tesi doctoral inèdita.
espacios naturales protegidos del Estado
EUROPARC-ESPAÑA, 2001. Plan de
español. Fundación Fernando González
Acción para los espacios naturales
Bernáldez. EUROPARC-España.
protegidos del Estado español.
NEWSOME, D. [et al.] (2002): Natural
EUROSITE (1992): Guía Europea para
Area Tourism. Ecology, Impacts and
la Preparación de Planes de Gestión de
Management. Aspects of Tourism.
espacios naturales.
Clevedon.
FOLCH, R. (1992): «De la protecció
ROIG, F. X. (2000): «Análisis de la ca-
d’espais a la gestió del territori». El Pla
pacidad de carga de los espacios litorales,
64
Territoris, núm. 6. 2006
L’ús públic a sa Punta de n’Amer...
Amer Binimelis, M. i Bergas Bassa, P.
calas y playas situadas en áreas naturales de
RESEARCH UNIT (1983): Recreation Site
especial interés de la isla de Menorca»,
Survey Manual: Methods and techniques for
Turismo y Transformaciones Urbanas en el
conducting visitor surveys. The Countryside
Siglo XXI. VII Coloquio de Geografía del
Commission for Scotland. Edinburgh.
Turismo, Almería, 26-28 de octubre de
UICN (1994): Parques para la vida:
2000, Asociación de Geógrafos Españoles y
Plan de acción para las áreas protegidas de
Universidad deAlmería.
Europa. ICONA.
STANKEY, G [et al.] (1985): The limits
VEAL, A. J. (1997): Research Methods
of acceptable change (LAC). System for
for Leisure and Tourism. A Practical Guide.
Wilderness Plannig. Intermountain research
Leisure Management series. Institute of
station. United States Departament of
Leisure and Amenity Management.
Agriculture.
Financial Times, Prentice Hall. Pearson
TOURISM AND RECREATION
Education Limited (second edition).
Territoris, núm. 6. 2006
65
|
