STUDIA LULLIANA

STUDIA LULLIANA
olim Estudios Lulianos


i N D E x


A . H. MAROSTICA, Ars Combinatoria and t ime : Llul l ,
Le ibn iz and Pe i rce 105 -134


A . SOLER i LLOPART, Or fgens , c o m p o s i c i o i da t ac io


del Llibre d'amic e Amat 135-151


M . BEUCHOT, Re to r i ca y lu l i smo en D i e g o de V a l a d e s 153-161


A . MADUELL, R a m o n Llul l , t eo leg de la I m m a c u l a d a 163-180


Bibl iograf ia lul-lfstica 181-188


R e s s e n y e s 189-208


C r o n i c a 2 0 9 - 2 1 0


N e c r o l o g i e s 2 1 1 - 2 1 5


Index del vol . X X X I I 2 1 7 - 2 2 7


M A I 0 R I C E N S I S


V o l . X X X I I , 2
S C H 0 L A


1 9 9 2


L U L L I S T I C A


N u m . 8 7




S T U D I A L U L L I A N A , c o n t i n u a c i o d ' E S T U D I O S L U L I A N O S , r e v i s t a
f u n d a d a el 1 9 5 7 pe l D r . S e b a s t i a G a r c i a s P a l o u , e s p u b l i c a s e m e s -
t r a l m e n t .


Consell de redaccio:


Sebas t ia T R I A S (Rec to r de la Scho la Lul l i s t ica)
Lola B A D I A (Scho la Lul l i s t ica . Ba rce lona )
A n t h o n y B O N N E R (Scho la Lul l i s t ica . M a l l o r c a )
Fe rnando D O M I N G U E Z (Scho la Lul l i s t ica . A l e m a n y a )
Jordi G A Y A (Scho la Lul l i s t ica . Ma l lo r ca )
Jo rge G R A C I A (Scho la Lul l is t ica . U .S .A . )
A r m a n d L L I N A R E S (Scho la Lul l is t ica . Francja)
An ton i O L I V E R (Scho la Lul l is t ica . Ma l lo r ca )
Lorenzo P E R E Z (Scho la Lul l is t ica . Ma l lo r ca )


Redaccio:


Maior i cens i s Scho la Lul l is t ica
Apar ta t de C o r r e u s , 17
Pa lma de Ma l lo rca ( E s p a n y a )


Edic io i d i s t r ibuc io :


Edi tor ia l Moll
T o r r e de 1 'Amor, 4
0 7 0 0 1 Pa lma d e M a l l o r c a
Espanya


Preu de subsc r ipc io : 1.800 pts . a n u a l s .


N u m e r o sol t : 1.000 p t s .


P regam que consul teu el preu de ls n u m e r o s endarrer i t s i de la c o l l e c c i o c o m -
pleta de Ia revis ta ( exhaur i t el n° . 19, d i spon ib l e en fo tocop ies ) .


© Studia Lul l iana
Maio r i cens i s Scho la Lul l is t ica
Apar ta t , 17. P a l m a de Mal lo rca


ISSN 1132 - 130X
D L : P M - 6 7 5 - 1 9 9 2




SL 3 2 ( 1 9 9 2 ) , 1 0 5 - 1 3 4


A . H . MAROSTICA


ARS COMBINA TORIA AND TIME:
LLULL, LEIBNIZ AND PEIRCE*


I. I n t r o d u c t i o n


In the present s tudy I exp lo re s o m e connec t ions be tween three very impor-
tant ph i losopher s : Llull , Le ibn iz and Pei rce . T h e fo l lowing line of a r g u m e n t is
related, a lmos t exc lus ive ly , to their c o m m o n l y shared idea of ars combinatoria
(cons ider ing every th ing at a high level of abs t rac t ion) and their shared v i ew of
t ime, which is totally consistent with that idea of ars combinatoria. Accord ing ly ,
I shall defend the fol lowing: first, that Llull , with his Ars generalis ( 1274-1308) ,
in f luenced Le ibn iz in his c o n c e p t i o n of ars combinatoria, p resen t ma in ly in
Dissertatio de arte combinatoria ( 1 6 6 6 ) , and in On Universal Synthesis and
Analysis (1683) . Second, that Leibniz influenced Peirce about the issue in several
wr i t ings . 1 Th i rd , that Llull wi th his ars combinatoria (especia l ly in his te rnary
pe r iod) inf luenced Pe i rce in his d iv i s ion and c lass i f ica t ion of s igns .


* A U T H O R ' S N O T E : I o w e t h a n k s to A n t h o n y B o n n e r for h is g c n e r o u s and t h o u g h t f u l
cr i t ic ism of an earlier vers ion o f this paper. T h o u g h m y debts are far widcr , I particularly w i s h to
a c k n o w l e d g e the h e l p o f A n d r e a s M i i l l e r , w h o c a l l e d m y a t t e n t i o n to the s i m i l a r i t y b e t w c e n
LIulTs and P e i r c e ' s s e m i o t i c s . I w a n t a l s o to e x p r e s s m y grat i tude to Harald Pi lo t , w h o h e l p e d
m e wi th exp lanat ions and b ib l iography related to L e i b n i z ' s c o n c e p t i o n of t ime .


' The Collecicd Papers of Charles Sanders Peirce, V o l s . I -VI, ed . Ch. Hartshorne & P. W e i s s
( C a m b r i d g e , M a s s . , 1 9 3 1 - 5 ) ; V o l s . V I I - V I I I , ed . A . Burks ( C a m b r i d g e , M a s s . ) , 1 9 5 8 . A b b r e v i a t e d
CP f o l l o w e d by v o l u m e and p a g e s . In th i s c a s e , s e e CP 2 . 2 2 7 - 2 7 3 , w i t h w r i t i n g s d a t i n g f rom
1897 , and his Syllabus from ca. 1 9 0 2 .




1 0 6 A N A H . M A R O S T I C A


T h e first c l a im has been a l ready conv inc ing ly a r g u e d by several s cho la r s ,
but the s e c o n d and third c l a ims h a v e been ne i ther e n d o r s e d , nor a rgued , by
a n y o n e .


F ina l ly , I shal l c l a im that all of t hem sha re a s i m i l a r concep t ion of the
s t ruc ture of t ime , if w e cons ide r that s t ruc ture from the topo log ica l po in t of
v iew. And I shall s h o w that such concep t ion of the s t ruc ture of t ime is total ly
cons i s t en t wi th their v i ew of an ars combinatoria.


PART 1: COMBINATORY MECHANISMS


II. LIull


T h e ars combinatoria of R a m o n LIull is a m e t h o d by m e a n of wh ich he
tries to find and exp lo re (by us ing cer ta in rules) all pos s ib l e c o m b i n a t i o n s (or
manifes ta t ions) of pr imit ive concepts ; the so-called d iv ine digni t ies . This method
was conce ived as a new way of answer ing , with mathemat ica l infallibility, ques -
t ions of any type , and , c o n s e q u e n t l y , of ob t a in ing t rue k n o w l e d g e .


T h e ars combinatoria evo lves from an initial s t a g e (qua te rna ry per iod) to
a second more simplif ied one (ternary per iod) . T h e Ars generalis ultima (or Ars
magna), the Ars brevis (a s u m m a r y of the fo rmer) and Logica nova, in wh ich
Llull c o m p i l e s all the main logical features of the s t ruc ture of the Art , are the
pr incipal w o r k s of the ternary per iod . Th i s s t ruc ture is an "a r t i s t i c " one , not a
logical one (in the sense of t radi t ional or Aris to te l ian logic) , and it is real ized
mainly th rough his ars combinatoria. In fact, for Llu l l , as for Le ibn iz and
Peirce, thc ars combinatoria is a part of that logic that pe rmea tes the mind and
the un ive r se , a l l o w i n g m a n to k n o w the latter by u s ing the former in such a
way that there a re no def ini te l imi ts in his app roach to the truth.


Llull was a s t rong realist . T h e bas ic concep ts in the ars combinatoria a re
the d igni t ies w h i c h , in turn, are actual ly G o d ' s p roper t i e s opera t ing in n a t u r e . 2


Enti t ies , hav ing in different var ie t ies those p rope r t i e s , cons t i tu te a l adder of
being. So , w e first have God, then the angels , and success ive ly heaven, h u m a n


2 ln the Ars generalis uhima (ternary per iod) , Llull m a k e s a d i s t inc t ion b e t w e e n the attr ibutes
of G o d or d ign i t i e s in their abstract forms: bonitas, magnitudo, eternitas ( w h o s e s e m b l a n c e in the
w o r l d is duratio), poleslas, sapientia, voluntas, virtus, verilas and gloria, and in their c o n c r e t e
forms: bonum, magnum, durans, potens, sapiens, volens, virtuosum, verum, gloriosum.




ARS COMBINATORIA A N D T I M E : L L U L L , L E I B N I Z A N D P E I R C E 107


beings , and so forth, down to the lowest crea tures and the four e lements (earth,
wa te r , a ir and f i re ) . 3


In every period, quaternary and ternary, combina t ions are the essential basis
of L l u l T s ars combinatoria as a Iogical s y s t e m . T h e m e c h a n i s m of these
c o m b i n a t i o n s a re g iven ma in ly by the f igures . T h e cons tan t f igures in both
per iods are the first figure (Figure A) and F igure T . T h e first one expresses the
abso lu te p r inc ip le s or d iv ine d igni t ies ; the s e c o n d o n e expresses the pr inc ip les
of re la t ion .


F igu re A s t ands for G o d , W h o is r ep re sen t ed by a point at the cen te r of
a c o r r e s p o n d i n g c i rc le . T h e c i r cumference of that c i rc le is d iv ided into s ix teen
c o m p a r t m e n t s (qua te rnary per iod) , or nine c o m p a r t m e n t s ( ternary pe r iod) . Llull
l abe l led t he se c o m p a r t m e n t s wi th the let ters of the a lphabe t , from B to R,
s t a n d i n g for the d igni t ies of God . Wi th t he se d iv ine a t t r ibutes Llull forms (in
the qua te rnary per iod) one hundred and twenty binary combina t ions . He obta ins
this n u m b e r by us ing (in the Ars compendiosa inveniendi veritatem) c o m b i n a -
t ions wi thou t repet i t ions of s ixteen concepts taken two at a t ime, thus obta ining,


In this w a y he gets , for e x a m p l e , B C ( G o o d n e s s is grea t ) , B D ( G o o d n e s s
is e t e rna l ) , and so on (see Graph 1). In the Ars demonstraliva, Llull uses
c o m b i n a t i o n s wi th repe t i t ions of s ix teen e l e m e n t s t aken two at a t ime, and so ,
he o b t a i n s ,


In these t w o w o r k s of the qua te rna ry pe r iod , F igure T differs from the
other f igures because it has only fifteen c o m p a r t m e n t s : B , E, H, L, O, C, F, I,
M, P , D, G, K, N, Q (see also Graph 1). It has five tr iangles of different colors
insc r ibed in a c i rc le wi th a T at its center .


3 In the quaternary per iod , the four e l e m e n t s o f the E l e m e n t a l F igure ( w h i c h i s square ) h a v e
d i f ferent c o l o r s : earth is b lack , w a t e r i s g r e e n , air is b lue , and fire is red. It is c u r i o u s that the
c o m p o n e n t s o f F igure A , represent ing the d ign i t i e s o f G o d , are wri t ten in blue . B l u e is the c o l o r
of h e a v e n . T h e c o l o r red is u s e d for the v i c e s ( o f F i gur e V o f V i r t u e s and V i c e s , in w h i c h the
v ir tues are b l u e ) , and for f a l s e h o o d ( Z ) . H o w e v e r , red is a l s o u s e d for three pr inc ip le s o f Figure
T ( b e g i n n i n g , m i d d l e and e n d ) , and for that por t ion o f F i g u r e S w h i c h r e p r e s e n t s the ac t s o f
m e m o r y forget t ing , in te l l ec t not k n o w i n g , and wi l l l o v i n g and hat ing . It l o o k s as if the co lor red
w e r e related to Hel l , or to the p a s s i o n s of the body ( b e c a u s e b l o o d is red as w e l l ) .


136.




1 0 8 A N A H . M A R O S T I C A


T h e typical me thod of F igu re T is first to g o from the un iversa l to the
par t icu lar ( de scend ing ) , and s e c o n d , to go from the par t i cu la r to the un iversa l
(ascending) . In this way , the intellect can ascend to the universal or descend to
the par t icular , a cco rd ing to the ca se in ques t ion .


In any Art ( te rnary or qua t e rna ry pe r iods ) , wi th the excep t ion of his Ars
demonstrativa, in wh ich he uses c o m b i n a t i o n s wi th repe t i t ions of m e l e m e n t s
taken n at a t ime, all the ma in c o m b i n a t i o n s are w i thou t r epe t i t i ons (of m
e lemen t s taken n at a t ime) . I th ink that the main reason is that L l u l F s Art is
a me thod by which all s c i e n c e s b e c o m e d e m o n s t r a b l e , un ive r sa l ly and
incon t rover t ib ly . T h u s , in his Ars demonstrativa the art ist can use no t on ly
proposi t ions like " G o o d n e s s is g rea t " (BC) , that p rov ides some informat ion , but
also " G o o d n e s s is g o o d " ( B B ) , that provides no informat ion. In demons t r a t ions ,
in genera l , w e can a l low all these types of c o m b i n a t i o n s . But w h e n Llull uses
the Art as a me thod of " f i nd ing t ru th" , he on ly a l l o w s c o m b i n a t i o n s w i thou t
repe t i t ions . T h i s is so , b e c a u s e the p ropos i t ions invo lved mus t p r o v i d e s o m e
information. W e can find these combinat ions without repeti t ions in the secondary
f igures in the qua te rna ry pe r iod . H o w e v e r , in the te rnary per iod , in the Th i rd
f igure of the Ars brevis or the Ars generalis ultima Llull s ta r t s wi th
combina t ions wi thout repet i t ions of the nine letters that are c o m m o n to Figures
A and T. T h u s , w e get a t r i ang le of thirty six c o m b i n a t i o n s .


4 H o w e v e r , the e x a m p l e s g i v e n by Llul l s u g g e s t that w e can c o m b i n e p r i n c i p l e s from e i ther
Figure A or Figure T i n d i v i d u a l l y , or from both f igures t o g e t h e r . F r o m the c o m p a r t m e n t B C in
the tr iangle , w e can get , in F igure A , g o o d n e s s ( B ) and g r e a t n e s s ( C ) , or in Figure T , d i f f e r e n c e
(b) and c o n c o r d a n c e ( c ) . C o n t i n u i n g the u s e o f s m a l l let ters for the p r i n c i p l e s o f F i g u r e T, w e
w o u l d have the f o l l o w i n g permutat ions o f four e l e m e n t s taken t w o at a t ime ( i .e . B , C, b, c ) :


4 !
4 P 2 = = 12 ,


( 4 - 2 ) !
or B C , B b , B c , C B , C b , C c , b B , b C , b c , c B , c C , c b . Al l t h e s e re la t ions are n e w . In the Fourth
Figure, w e aga in h a v e n e w re la t ions . Insofar as w e have nine letters in the a lphabe t , the c o m b i -
nat ions wi thout repet i t ions of n ine letters taken three at a t ime generate e ighty- four c o m p a r t m e n t s :


( 9 \ 9 - 8 - 7 = = 8 4 . 3 / 3 - 2 - 1
T h e y are B C D , C D E , ... B C d , C D c , e t c . For a m o r e c o m p l c t e a c c o u n t o f the i s s u e , s e e
A n t h o n y B o n n e r , Selected Works of Ramon Llull (1232-1316), 2 v o l s . ( P r i n c e t o n , N .J . , 1 9 8 5 ) ,
V o l . I, pp. 5 8 7 - 5 9 7 .




ARS COMBINATORIA A N D T I M E : L L U L L , L E I B N I Z A N D P E I R C E 1 0 9


In Graph 2 (a) , we have the triangular representat ion of the nine letters that
a re c o m m o n to F igu re s A and T .


Llull used different types of geomet r i ca l f igures. For the pr incipal f igures,
A or T , in any pe r iod , he used c i rc les . In the qua te rna ry pe r iod , he used a
s q u a r e for the e l e m e n t a r y f igure . T h e s e c o n d a r y f igures of A and T in wh ich
the c o m b i n a t i o n s are pe r fo rmed are t r iangular . But , in the te rnary per iod only
the Th i rd F igure is t r i angular ; it has the c o m b i n a t i o n s of the p r inc ip les of Fi-
g u r e s A and T (see G r a p h 2 (a)) . T h e Four th F igure is a c o m b i n a t i o n of the
other three figures (see Graph 2 (b)) . As a matter of fact, in this ternary period
(after 1290) , there is a s impl i f ica t ion and sys t ema t i za t ion of the Art : for
e x a m p l e , the e l e m e n t a r y theory which w a s founda t ion of the Art in the
qua te rna ry per iod d i s a p p e a r s , and ana logy is rep laced by the sy l l og i sm, which
is not the same as the Aris to te l ian sy l log i sm. 5 Moreove r , in the ternary per iod,
Llull r educed the n u m b e r of f igures from twe lve to four, in wh ich c h a n g e the
only f igures left f rom the qua te rna ry per iod are A and T . T h e p r inc ip l e s of
Figure A are essent ia l , they are the d iv ine at t r ibutes of God (or d igni t ies ) . T h e
pr inc ip les involved in f igure T are the acc identa l ones , or re la t ive predicates . ' '


Based on the poss ib l e c o m b i n a t i o n s of the three c i rc les of the Fourth Fi-
gure , the final from of LlulTs, t r iadic combinator ia l mechan i sm was represented
by the tabula generalis (p resen ted in the w o r k of that n a m e , and found c o m -
plete in his Ars generalis ultima, and in an abbreviated form in the Ars brevis),
in wh ich he represented all the possible combina t ions wi thout repet i t ions of the
c o m p o n e n t s of both F igu res A and T .


T h e first tabula a l l owed us to ob ta in e igh ty- four t r iad ic c o m b i n a t i o n s
w i thou t repe t i t ions :


5 T h c Ar i s to te l ian and c l a s s i c a l s y l l o g i s m s are d i f ferent . T h e A r i s t o t e l i a n s y l l o g i s m has three
f i g u r e s , d e p e n d i n g o n the p o s i t i o n o f the m i d d l e term in the p r e m i s e s . T h e c l a s s i c a l m e d i e v a l
s y l l o g i s m has four f igures , d e r i v e d from sp l i t t ing the first Ar i s to t e l i an f igure into t w o . T h u s the
first f igure is n o w M P , S M / S P , and the fourth f igure is P M , M S / S P . L l u l T s l o g i c , in turn,
has four f igures (in the ternary per iod) : A T, the Third Figure and the Fourth F igure . F i g u r e s A
and T a l l o w o n e to obta in p r o p o s i t i o n s , the third f igure g i v e s us the i m m e d i a t e i n f c r e n c e s , and
the fourth f igure g e n e r a t e s s y l l o g i s m s ( m e d i a t e i n f e r e n c e s ) . In addi t ion , L l u l T s s y l l o g i s m d e p e n d s
not on ly on the form, but on the m e a n i n g of the letters e m p l o y e d .


' T h e p r i n c i p l e s o f any f igure are e x p r e s s e d t h r o u g h an a l p h a b e t o f s i x l e e n or n inc l e t tcrs
(accord ing to the period) . T h c y are not var iables but shorthand notat ions .


84.


(See Graph 3 )




1 1 0 A N A H . M A R O S T I C A


These combina t ions cons t i tu te the so ca l led " c o m p a r t m e n t s " . Each of them
are at the head of a co lumn conta ining further variat ions. Every co lumn, in turn,
con t a in s twenty c o m b i n a t i o n s w i thou t r epe t i t i ons :


T h e c o m p l e t e r ep roduc t ion of the 1,680 c o m b i n a t i o n s could take , at least,
four pages . T h i s is the reason I on ly p resen t , as an i l lus t ra t ive e x a m p l e , the
twen ty c o m b i n a t i o n s of the first c o l u m n . T h e let ter t, wh ich a p p e a r s in lower
case a m o n g the other upper case Ietters, ind ica tes that all the letters before the
/ be long to F igure A, and the other letters after t be long to F igure T . In order
to show the triadic charac ter of the tabula, A. B o n n e r 7 suggested that w e could
use upper case letters for the Figure A, and lower case Ietters for the Figure T.
For e x a m p l e , instead of wr i t i ng B C t B , w e cou ld wr i t e B C b .


T h e e s sence of the Art d o e s not cons i s t on ly in c o m b i n a t i o n s , but in the
me taphys i ca l r educ t ion of all c rea ted th ings to the d ign i t ies , w h i c h a re the
t ranscendenta l aspects of real i ty, and the c o m p a r i s o n of par t icular th ings in the
light of the d igni t ies . A n d , th rough the app l i ca t i on of the d iv ine a t t r ibutes (or
d igni t ies) the mul t i tude of different objects of the mind can be reduced to o n e
s u p r e m e menta l uni ty , the D i v i n e Uni ty .


It mus t be s t ressed that L lu lPs Art , in any per iod , is mainly an a scend ing
m e t h o d , go ing from the pos i t i ve to c o m p a r a t i v e s tages , in w h i c h w e can
recognize the manifes ta t ions of the digni t ies in this world (going from bonus to
melius). T h e n it g o e s from melius to optimum, i.e., from c o m p a r a t i v e to
superlat ive s tages, where we arrive at the digni t ies themselves . In the quaternary
period, Llull uses analogical a rguments . In the ternary period he uses sy l logisms.
The re fo re , if w e can mas t e r the c o m b i n a t o r i a l art , a genera l s c i ence wou ld be
possible. It is noteworthy that the same possibil i ty was defended by both Leibniz
and Peirce . And wha t is mos t r emarkab le is that they g rounded that possibi l i ty
by a lso appea l ing to the i r n e w ve r s ions of an ars combinatoria.


20 .


(See G r a p h 4 )


T h e total n u m b e r of poss ib le c o m p a r t m e n t s w e can obta in a re :


84 • 20 = 1,680


7 Op. cit., V o l . I, 5 9 6 .




ARS COMBINATORIA A N D T I M E : L L U L L , L E I B N I Z A N D P E I R C E 1 1 1


III. Le ibniz


In this sec t ion I shal l be c o n c e r n e d only wi th the topics d e v e l o p e d by
Le ibn iz which have s o m e impor tan t c o n n e c t i o n s with L lu lTs combina to r i a l
m e t h o d s and P e i r c e ' s ideas on this i s sue .


Leibniz ' s idea of construct ing a universal and automated language is related
to cer ta in very impor tan t top ics , such a s :


1. L e i b n i z ' s c o n c e p t i o n of log ic .
2 . L e i b n i z ' s Ars combinatoria.
3. L e i b n i z ' s a lphabe t of h u m a n t h o u g h t s .


1. A c c o r d i n g to Le ibn iz , log ic can be unders tood in two w a y s : as an ars
inveniendi and as an ars demonstrandi.


As an ars inveniendi, the funct ion of log ic is to find or d i s cove r t ru th ,
fo l lowing a s y s t e m a t i c and p rog re s s ive order . As an ars demonstrandi, log ic
inves t iga tes the eternal e l e m e n t s of t ruth . Here , the funct ion of Iogic is to
d e m o s t r a t e a l ready d i scove red t ru ths . A c c o r d i n g l y , the ars inveniendi has a
synthet ic character and the ars demonstrandi an analyt ic one . It is obv ious that
not only the te rms" but also the m e a n i n g s ascr ibed to them are closely related
to L lu lTs Ars inveniendi and Ars demonstrativa.


2. The theory of combina t ions or ars combinatoria is a lmost the totality of
L e i b n i z ' s ars inveniendi.


T h e appl ica t ion of the logic of c o m b i n a t i o n s to inven t ive logic is ca r r ied
out by Le ibn iz in the fo l lowing w a y :


Let any term be ana lyzed into formal par ts , i.e. let there be a
defini t ion g iven , and let these par t s again be a def in i t ion of the
te rms of the def in i t ion , d o w n to s i m p l e par ts , i.e. indef inable
t e rms . 9 T h e irreducible terms are represented by the s implest s igns.


In De arte combinatoria, Leibniz uses numbers as those s imple s igns . T h e
defini t ion of a term is the combina t i on of its const i tuent s imple t e rms . Le ibniz
r ep resen t s that c o m b i n a t i o n as a p r o d u c t of n u m b e r s , i.e. of those n u m b e r s
represent ing the s imple terms. Le ibniz c o m b i n e s these first order te rms in pairs


" A c c o r d i n g to L e i b n i z , the t e r m s are « i t e m s b e f o r e the m i n d » . T h i s i s h o w this i d e a o f
L e i b n i z is c h a r a c t e r i z e d in H . - N . C a s t a h e d a , « L e i b n i z ' s C o n c e p t s and thcir C o i n c i d e n c e Salvc
Veritate», Nous 8 ( 1 9 7 4 ) , 3 8 5 .


' L e i b n i z , De arte combinatoria, A v i . 1, 1 9 5 , in Leibniz's Lo^ical Papers, e d . G . H . R .
Parkinson (Oxford: Clarendon Press , 1966 ) , p. 4 .




1 1 2 A N A H . M A R O S T I C A


( t e rms of s e c o n d o r d e r ) . C o r r e s p o n d i n g l y , c o m b i n i n g t e r m s of first o rde r in
t r ip les , Le ibn iz ob t a in s the third o rde r t e r m s , and so forth. In this w a y , every
term of a h igh o rde r wil l be represen ted as a p roduc t of n u m b e r s . T h u s , each
te rms has its o w n charac ter i s t ic number . Moreover , that p roduc t will be as well
the def in i t ion of the t e rm rep resen ted by that p roduc t .


In De arte combinatoria Leibniz explains the mechan ism of his combinatory
s y s t e m ; all the fac tors or d iv i so r s of a g iven term are its pos s ib l e p red ica t e s ;
they express not only the quali t ies that form the comprehens ion of a given term,
but those factors are also involved in the definition of that term. Then, the terms
of that combina t ion are its pr ime factors. In order to find them, w e can use the
general formula, 2 k - l , whe re k is the number of p r ime factors that are e lements
in the def in i t ion of a g iven te rm. For e x e m p l e , the n u m b e r of part ial
c o m b i n a t i o n s w h e n l s k=s 4 is the fo l lowing :


2 ' - 1 = 1 c o m b i n a t i o n s , for k = l
2- - 1 = 3 c o m b i n a t i o n s , for k = 2
2 3 - 1 = 7 c o m b i n a t i o n s , for k = 3
2 4 - 1 = 15 c o m b i n a t i o n s , for k=4


Thus , 15 would be the total number of possible combina t ions . Accord ing ly ,
to find all the d iv i so r s of a g iven n u m b e r (for ins tance , 2 1 0 ) is equ iva l en t to
finding all the possible predicates of a given subject (where 210 , in our instance,
represen t that sub jec t ) . T o ach i eve this goa l , Le ibn iz p r o c e e d s as fo l lows :


(a) T a k e all the p r i m e factors of that n u m b e r : 2, 3 , 5 , 7.
(b) T a k e the c o m b i n a t i o n s of the four p r ime factors t aken two at a t ime :


2 -3 , 2-5, 2-7, 3-5, 3-7, 5-7.
(c) T a k e the c o m b i n a t i o n s of thc four factors taken three at a l ime: 2-3-5,


2-5-7, 3-5-7, 2-3-7.
(d) Finally, take the combina t i ons of the four factors taken four at a t ime:


2-3-5-7. T h i s p r o d u c t is 2 1 0 .
Th i s part (a ) - (d) looks l ike an app l ica t ion of LIu lTs c o m b i n a t i o n s wi thou t


repet i t ions to a r i t hm e t i c :


In 1683, Leibniz wri tes again about the s ame subject in On Universal Syn-
thesis and Analysis. Here the ana logy wi th LIull is even more obv ious : Leibniz
uses letters as Llull d id , and he cons ide r s c o m b i n a t i o n s w i thou t repe t i t ions as
did his p redecesso r . Let us a s s u m e that w e have a not ion y = abcd; it has as
s imple e lements ( the factors a lready d iscussed before) the no t ions a, b , c, d. If
w e form c o m b i n a t i o n s wi thou t repe t i t ions of these four e l e m e n t s taken two at
a t ime, w e get :




ARS COMBINATORIA A N D T I M E : L L U L L , L E I B N I Z A N D P E I R C E 1 1 3


(i) a b = e
b c = p b d = q


a c = m a d = n
c d = r


(ii) T h e c o m b i n a t i o n s wi thou t repet i t ions of the four e l e m e n t s taken th ree
at a t ime will b e :


t ions are the p red ica t e s of y = a b c d. 1"


3 . In his ars combinatoria Le ibn iz made a para l l e l i sm be tween logic (ars
in-veniendi) and metaphys ics . T h e s imples t or pr ime te rms are the m o n a d s , and
the c o m p o s i t e t e rms are the phenomena bene fundata, or even t s , or s ta tes of
affairs in this wor ld . T h e subject and predicate c o m p o s e a proposi t ion in which
the predicatum inest subjecto. T h u s , L e i b n i z ' s c o m b i n a t i o n s are p r imar i ly of
d ign i t i es .


Le ibn iz h imsel f a c k n o w l e d g e d LIulTs inf luence on his work . For e x a m p l e ,
as early as 1666, in his Dissertatio de arte combinatoria, he ment ioned L l u l F s
combina to r i a l sy s t em (Ars magna), and said: " T o us it s e e m s thus : the t e r m s
from w h o s e complex ions [or combina t ions ] there ar ises the diversi ty of cases in
the law are pe r sons , th ings , acts and r i g h t s . . . " "


S o m e t i m e s Le ibn iz cr i t ic ized L l u l T s ars combinatoria, c o m p l a i n i n g that
Llull had c h o s e n arbi t rar i ly the s imp le s t t e rms for his a lphabe t . A c c o r d i n g to
Leibniz , the s imples t (or first) t e rms have to al low us to reproduce all poss ib le
though t s (of c o u r s e , by the c o m b i n a t i o n s of those t e rms) . Le ibniz even g a v e a
Iist of such t e r m s . T h e y were c o n c e i v e d as cons t i tu t ing the a lphabet of h u m a n
though t s w h i c h , in turn, w a s the bas i c v o c a b u l a r y of his universal language.
Leibn iz be l i eved that s ta r t ing from the te rms of the a lphabe t , and us ing
appropr ia te c o m b i n a t i o n s , all r eason ing could b e reduced to a quas i -mechan ica l
ope ra t ion .


1 0 T h e a n a l o g y w i th L e i b n i z ' s earl ier ars combinaloria o f 1 6 6 6 is direct . L e i b n i z h i m s e l f w a s
aware o f s u c h an a n a l o g y : «I h a v e s a i d m o r e o f th is in m y De arte combinatoria, w h e n I had
scarce ly entered o n m a n h o o d . . . » (Parkinson , op. cit., p. 11. ) A s a matter o f fact, in 1 6 8 6 , L e i b n i z
presented another v e r s i o n o f his ars combinatoria, i n t r o d u c i n g a m ix t u re o f g e o m e t r y , ar i thmet i c
and a lgebra.


" «Dissertatio de arte combinatoria, A p p l i c a t i o n s o f P r o b l e m s I and II» in G . W . L e i b n i z ,
Philosophical Papers and Letters, ed . L.E. L o e m k e r (Dordrecht: Re ide l , 1 9 6 9 ) , p. 8 3 .


a b c = s
a c d = w w


a b d = v
b c d = x


Fur thermore , all these combina-




1 14 A N A H . M A R O S T I C A


Here is present again L l u l T s v i s ion of the poss ibi l i ty of c o n s t r u c t i n g an
a lgebra ic m e c h a n i s m which , s ta r t ing from the symbo l s of the bas ic vocabu la ry ,
combines the symbols of a l anguage . For Leibniz , the universal language is that
l a n g u a g e which w a s used by A d a m in Pa rad i se and was lost b e c a u s e of the
confus ion of l anguages at the T o w e r of Babe l .


It must remain clear that the universal language was not conceived as a dis-
guised a r i thmet ic that wou ld r equ i r e a perfect menta l ca lcu lus . It is a real lan-
guage , that we can speak and wr i te , but its s t ructure is a logical one . H o w e v e r ,
this c o m p l e x project of cons t ruc t i ng a universa l l anguage was never real ly a c -
compl ished because it required the prior solution of some crucial p rob lems , such
as , for e x a m p l e , the c rea t ion of a characteristica and the cons t ruc t ion of an
Encyclopedia, p r o b l e m s w h i c h L e i b n i z did not succeed in so lv ing .


IV. Pe irce


Pe i r ce ' s theory of s igns is u l t imate ly based on his ca tegor ies of F i r s tness ,
S e c o n d n e s s and T h i r d n e s s . In fact, they are ca t egor i e s , not on ly of ou r
perceptual experience, but mainly of the most general modes of being. Fol lowing
Pei rce ' s notation for ca tegor ies , ' 2 I shall use the numbers 1, 2 and 3 to des igna te
these ca tegor i e s . T h u s :


1 = Firs tness , a m o d e of be ing that does not have reference to any th ing else
and is classif ied unde r the h e a d i n g "qua l i t y " . Its mani fes ta t ions inc lude
feel ing, emo t ion , and i m a g i n a t i o n s .


2 = Secondness , a m o d e of be ing that is the exper ience of effort and that is
classificd under the rubr ic " fac t " or "actual fact" (whereas Fi rs tness w a s
classified under the rubric of "poss ibi l i ty") . Its manifestat ions include per-
cep t ion , expe r i ence , ind iv idua l ex i s t ence , ex is ten t ob jec tcs , e v e n t s , e t c .


3 = T h i r d n e s s , a m o d e of b e i n g that l inks 1 and 2 unde r the h e a d i n g of
" law" , "continuity of p rocess" , "media t ion" , and "habi t" . Its manifestat ions
include thought , mind , and cogn i t ion . Th i rdness conjoins the inner wor ld
of fancy wi th the ou te r w o r l d of fact or ac tual behav io r . It is the
syn thes i s or med ia t ion that sp r ings out of plural c o n s c i o u s n e s s .


Before and after 1905 Pe i rce has g iven two types of def in i t ions of s i gns :
(a) o n e g ives only the t r iadic e l e m e n t s invo lved in the p roces s of s e m i o s i s . I
shall call it " s ta t ic d e f i n i t i o n " : 1 1


12 CP 8 . 3 7 6 .
" R. M a r t y , in h i s f o r t h c o m i n g The Category of Relational Structures as Foundation of


Peirce's Phenomenology and Semiotic, ca l l s this type o f def init ion «g loba l triadic».




ARS COMBINATORIA A N D T I M E : L L U L L , L E I B N I Z A N D P E I R C E 1 1 5


A sign or representament, is a First wh ich s tands in such a g e n u i n e
t r iadic relat ion to a S e c o n d , cal led its object, as to be capab l e of de te r -
min ig a Thi rd , ca l l ed its interpretant...1*


(b) T h e other type of def in i t ion that I shall call " d y n a m i c de f i n i t i on" (R .
Marty cal ls this type " a n a l y t i c " ) , is the one in which w e cons ider the re la t ions
a m o n g the e l e m e n t s of the p r o c e s s of semios i s . For e x e m p l e , in M s . 3 1 8 (c .
1907) , Pe i r ce w r o t e :


A s ign is a n y t h i n g , or w h a t s o e v e r m o d e of be ing , w h i c h m e d i a t e s
be tween an object and an interpretant; s ince it is both de te rmined by the
object re la t ive ly to the in terpre tan t , and d e t e r m i n i n g the in te rp re tan t in
reference to the ob jec t , in such w i s e as to c a u s e the in te rpre tan t to be
d e t e r m i n e d by the ob jec t t h rough the med ia t ion of this s ign .


I c la im that Pe i r ce ' s combina t i ons of n- t r ichotomies are based on his s ta t ic
type of def ini t ion of s ign . T h i s is b e c a u s e , in those t r i cho tomies , Pe i r ce on ly
considered the e lements of the process of semios is : sign, object and interpretant .
He d o e s not take into a c c o u n t the re la t ionsh ip a m o n g the e l e m e n t s of that
p rocess .


Pe i rce ' s basic classif icat ion of signs, according to the e lements of the s ign-
act ion (or semios i s ) , and c o n s i d e r i n g which ca tegor ies are involved in each of
them, is s h o w n in Graph 5 .


Peirce then a r ranged the se c lasses of s igns in a t r iangular table , a cco rd ing
to the affinit ies they s h a r e . He ob ta ined ten c lasses of s igns by a p p l y i n g the
fol lowing res t r ic t ions: s ta r t ing wi th the top row of Graph 5, we can only a s so -
cia te d o w n and to the left. A s a resul t , Pe i rce ob ta ined three t r iad ic d i v i s i o n s
( P e i r c e ' s t h r ee - t r i cho tomies of s igns ) .


Pe i r ce g a v e two t r i angu la r t ab les . T h e first one is as fo l lows : ( see G r a p h
6).


I. Q u a l i s i g n , e.g. a feel ing of red
e.g. an indiv idual d i a g r a m
e.g. a s p o n t a n e o u s cry
e.g. a w e a t h e r c o c k or a p h o t o g r a p h
e.e. a d i a g r a m , apart from its


II. ( R h e m a t i c ) Iconic S i n s i g n ,
III. R h e m a t i c Indexical S i n s i g n ,
IV. Dicen t ( Index ica l ) S i n s i g n ,
V. ( R h e m a t i c ) Icon ic L e g i s i g n ,


VI . R h e m a t i c Indexica l L e g i s i g n ,
factual ind iv idua l i ty


e .g. a d e m o s t r a t i v e p r o n o u n


14 CP 2 . 2 7 4 .




116 ANA H. MAROSTICA


In a par t ia l draft of a let ter to Lady W e l b y ( D e c e m b e r 2 8 , 1908) , Pe i rce
ta lked again abou t his first t h r ee - t r i cho tomies of s igns . He presen ted there his
s econd t r i angu la r a r r a n g e m e n t (see Graph n. 7 ) .


I shall modify the n u m b e r i n g g iven by Pe i r ce . In o rde r to fit the c o m b i -
nator ia l m e c h a n i s m , my n u m b e r i n g will be from r ight to left ( see G rap h 8) .


In fact, w e get a mod i f i ca t ion of P e i r c e ' s a r r a n g e m e n t in Graph 4.
M o r e o v e r , Pe i rce says in that draft of the let ter to Lady W e l b y (in re -


ference to his second tr iangular a r rangement of Graph 7) that the number in the
upper left desc r ibes the Objec t of the Sign, the n u m b e r in the upper right des -
cribes its Interpretant, and the lower number descr ibes the sign itself. Combin ing
Pe i r ce ' s categories with modal i t ies , w e can cons ider that 7 signifies the possible
moda l i ty , that of an Idea, 2 s ignif ies the necessary modal i ty , that of an Occur -
rence ; and 3 s ignif ies the necessa ry moda l i ty , that of a Habi t . Th i s charac te r i -
zat ion is based on Pe i r ce ' s idea of a s ign as a med ia t ion be tween the interpre-
tant of the sign and its object. This is why w e have , for example , 3 1 in which


2
3 de sc r ibe s the object , 2 d e s c r i b e s the s ign , and 1 de sc r ibe s the in te rpre tan t .
T h u s , w e obta in O S I My c lass i f i ca t ion , howeve r ,


3 2 1.
fo l lows P e i r c e ' s def ini t ion of s ign , in wh ich he c o n s i d e r s a sign as a type of
First , the objec t as a type of S e c o n d , and the in te rpre tan t as a type of Th i rd .
T h u s in my c lass i f ica t ion I ob ta in I O S


3 2 1.
Cons ide r ing muy order ing , w e can ar range in a combinator ia l way Pe i r ce ' s


t h r ee - t r i cho tomies of s igns in the fo l lowing w a y :
S 0 I


X: 3 3 3
IX: 3 3 2
V I I I : 3 2 2
V I I : 2 2 2
V I : 3 3 1
V: 3 2 1
IV: 2 2 1
III: 3 1 1
II: 2 1 1
I: 1 1 1


VII . D icen t Indexica l Leg i s ign , e.g. a s t ree t c ry
VIII . R h e m a t i c Symbo l ( L e g i s i g n ) , e.g. a c o m m o n noun
IX. D icen t S y m b o l (Leg i s ign ) , e.g. a p ropos i t i on
X. A r g u m e n t , e.g. a sy l log i sm




ARS COMBINATORIA A N D T I M E : L L U L L , L E I B N I Z A N D P E I R C E 117


T h e three- t r ichotomies yield the well known ten classes of s igns (see Graph
6) . T h e first c o l u m n (S) s tands for the s ign (or for the sign related to itself) .
T h e s e c o n d c o l u m n (O) s t ands for the objec t (or for the s ign re la ted to its
object ) . T h e third co lumn (I) s tands for the interpretant (or for the sign related
to its in te rpre tan t ) . (See a lso Graph 5.)


T h e next t r i cho tomies cons ide red by Pe i rce yield twen ty -e igh t c lasses of
s igns ( le t ter to Lady W e l b y of D e c e m b e r 14, 1908) . T h e y are the s ix -
t r i c h o t o m i e s into wh ich Pe i rce e x p a n d e d the d iv i s ion of s igns , objec t and
interpretant by cons ider ing two types of objects ( immedia te and dynamica l ) and
three types of interpretant ( immed ia t e , dynamica l and final) which are the past ,
p r e sen t and future m e a n i n g of the s ign , r e spec t ive ly .


In fact , the former ly cons ide r ed t h r ee - t r i cho tomies of s i gns a re only a
subse t of the s ix - t r i cho tomies of s i gns later in t roduced .


W e can then have a new a r r a n g e m e n t in w h i c h in the first c o l u m n , the
c o l u m n related to the s ign, w e will find one qual is ign , six s ins igns and twenty-
o n e legis igns (whereas in the former a r r a n g e m e n t w e have, in the first co lumn,
o n e qua l i s ign , three s ins igns and six l eg i s igns ) :


V I I I


V I


I I I


V I I


I V


X


I X


28
27
26
25
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9:
8:
7:


S
3
3
3
3
3
3
2
3
3
3
3
3
2
3
3
3
3
2
3
3
3
2


10
3
3
3
3
3
2
2
3
3
3
3
2
2
3
3
3
2
2
3
3
2
2


D O
3
3
3
3
2
2
2
3
3
3
2
2
2
3
3


2
2
3
2
2
2


II


3
3
3
2
2
2
2
3
3
2
2
2
2
3
2
2
2
2


D I


3
3
2
2
2
2
2
3
2
2
2
2
2


F I


3
2
2
2
2
2
2




118 A N A H . M A R O S T I C A


6 3 3 1 1 [ 1 1
5 3 2 1 1 [ 1 1
4 2 2 1 1 [ 1 1


V 3 3 1 1 1 1 1


II 2 2 1 1 1 1 1
I 1 1 1 1 1 [ 1 1


Even though Pei rce did not give a t r iangular a r rangement of these combina -
t ions , it is very easy to cons t ruc t all the a r r angemen t s given in the s ix- t r ichoto-
mies fo l lowing the s a m e pa t te rn as for the t h r ee - t r i cho tomies ( see G rap h 9) .


In this a r r a n g e m e n t , 2 8 c o r r e s p o n d s to X of the t h r e e - t r i c h o t o m i e s 2 2
c o r r e s p o n d s to IV, 1 c o r r e s p o n d s to I, and so forth. F u r t h e r m o r e , w e w o u l d
have the 4 , 3 , 2, 1 a r r a n g e m e n t of P e i r c e ' s p r e v i o u s t r iangle for the ten s igns
of e t h r e e - t r i c h o t o m i e s ( see Graph 6) .


Ano the r t r i angular a r r a n g e m e n t for the s ix - t r i cho tomies cou ld be as in see
G r a p h 10.


All c o m m e n t a t o r s have been very conce rned with Pe i r ce ' s t en - t r i cho tomies
of s igns that yield s ix ty - s ix c l a s ses of s igns . M o s t of t h e m , no ma t t e r their
d i f fe rences , ag ree on o n e c ruc ia l i ssue: those t en - t r i cho tomies are f i n a l . 1 5


My posi t ion is exac t ly the oppos i t e . In o the r w o r d s , I th ink that the ten-
t r i cho tomies are not f inal . My main r easons for this c la im a re :


(a) T o cons ide r the t en - t r i cho tomies as final w o u l d be in con t r ad ic t ion to
P e i r c e ' s concep t ion of T y c h i s m and S y n e c h i s m invo lved in his m e t a p h y s i c a l
concep t ion of evo lu t ion . A c c o r d i n g to Pei rce , S y n e c h i s m (or con t inu i ty ) is that
pos i t ion that pos i t ive ly c l a i m s that, g iven any fact, there is a law that can ex-
pla in that fact. T y c h i s m , in turn, is the theory a c c o r d i n g to w h i c h , g iven any
law, there is a l w a y s a fact wh ich that law c a n n o t exp la in .


(b) T h e theory of T y c h i s m and S y n e c h i s m are c lose ly b o u n d up wi th
P e i r c e ' s doc t r ine of the ca t egor i e s of F i r s tness , S e c o n d n e s s and T h i r d n e s s ,
main ly because these ca tegor ies are the ones through which Peirce though t that
the un ive r se shou ld be in te rpre ted .


(c) P e i r c e ' s c o m b i n a t o r i a l sy s t em is re la ted a lso to S e m i o t i c s b e c a u s e the
lat ter , a cco rd ing to h im, cove r s any poss ib le sign in the wor ld . Pe i r ce c l a imed
that human beings Iive in a universe of s igns . In fact, the universe itself can be


1 5 For e x a m p l e , A . B u r k s and P. W e i s s , « P e i r c e ' s S i x t y - s i x S i g n s » , Journal of Philosophy,
V o l . X L I I , no . 14 ( 1 9 4 5 ) , 3 8 3 - 8 ; G. S a n d e r s , « P e i r c e ' s S i x t y - s i x S i g n s ? » , Transactions of the
Charles S. Peirce Society 6 ( 1 9 7 0 ) , 3 - 1 6 ; T . K o n d o , « P e i r c e ' s Interpretant: A n In troduc tory
S u r v e y » (in Japanese) ( 1 9 8 6 ) , 7 9 - 9 4 . R. Marty, op. cit., is an e x c e p t i o n a l case .




ARS COMBlNATORIA A N D T I M E : L L U L L , L E I B N I Z A N D P E I R C E 1 1 9


viewed as an e n o r m o u s sys tem of s igns . Then if we ana lyze the different c o m -
ponents of semiosis ("an act which is or involves a cooperat ion of the three sub-
j ec t s such as a s ign , its object and its i n t e r p r e t a n t " ) 1 6 w e can k n o w bet ter the
real laws o p e r a t i n g in na tu re (here is also involved P e i r c e ' s o w n brand of
rea l i sm) .


(d) C o n s i d e r i n g (a) - (c) together as be ing essent ia l to the pr inc ip les rul ing
P e i r c e ' s t r i c h o t o m i e s , w e will have :


- T y c h i s m : eve ry th ing in the universe evo lves . T h e un ive r se is c o m p o s e d
of s igns . T h e r e f o r e , w e will a l w a y s h a v e new types of s igns that the former
classifications did not cover . For example , the three- t r ichotomies do not consider
s igns acco rd ing to the d iv i s ion of different types of in te rp re tan t s , or different
kinds of objec ts . T h i s is a novel ty that the th ree- t r i cho tomies did not take into
accoun t . F u r t h e r m o r e , the s ix - t r i cho tomies did not cons ide r , for e x a m p l e , the
different types of ob jec t s a cco rd ing to moda l i t i e s .


- S y n e c h i s m : w e a lways are able to find a class i f icat ion that e n c o m p a s s e s
those nove l t i e s . For e x a m p l e , the s ix - t r i cho tomies e n c o m p a s s the s igns t ak ing
into account the three types of interpretants and the two types of objec ts . A n d
the t en - t r i cho tomies cons ide r the types of objec ts a c c o r d i n g to moda l i t i e s .


Neve r the l e s s , w e canno t s top there . T y c h i s m and S y n e c h i s m requ i re
cont inua l nove l t i e s and further c lass i f ica t ions e n c o m p a s s i n g those nove l t ies .


Even Pe i rce h imsel f expl ic i t ly a c k n o w l e d g e d the necess i ty of m o v i n g
forward to new classif icat ions and new tr ichotomies . For e x a m p l e , in a letter to
Lady W e l b y ( D e c e m b e r 2 3 , 1 9 0 8 ) , he wro t e : " E a c h of these t w o Objec t s
[ I m m e d i a t e and D y n a m i c a l ] may be said to be capab l e of e i the r of the three
Modali t ies [possible object, actual fact or occurrence, and a necess i tan t ] . " 1 7 Peirce
cons ide red here the s ix - t r i cho tomies as i ncomple t e , and he needed to m o v e
forward for m o r e c o m p l e t e t r i cho tomies , for e x a m p l e , the t en - t r i cho tomies .


In the t en - t r i cho tomies , w e get s ixty six c o m b i n a t i o n s of s igns :


S IOP I O A ION D O P D O A D O N II DI FI
66 : 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3
6 5 : 3 3 3 3 3 3 3 3 3 2
6 4 : 3 3 3 3 3 3 3 3 2 2
6 3 : 3 3 3 3 3 3 3 2 2 2
6 2 : 3 3 3 3 3 3 2 2 2 2
6 1 : 3 3 3 3 3 2 2 2 2 2
6 0 : 3 3 3 3 2 2 2 2 2 2
[...]


"' CP 5 . 3 8 4 .
" S e e A . Burks and P. W e i s s , op. cit., p. 3 8 7 .




1 2 0 A N A H . M A R O S T I C A


7 2 2 2 1 [ 1 l 1 1 1 1
6 3 3 1 1 [ 1 1 1 1 1
5 3 2 1 1 l 1 l 1 1 1 1
4 2 2 1 ] 1 l 1 1 1 1
3 3 1 1 1 1 l 1 1 1 1
2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
1 1 1 1 l 1 1 [ 1 1 1 1


In this a r r a n g e m e n t S s tands for " s i g n " , I O P for " i m m e d i a t e object as a
poss ib le ob jec t" , I O A for " i m m e d i a t e ob jec t as an actual ob jec t" , ION for
" i m m e d i a t e object as a necessary th ing" , D O P s tands for " d y n a m i c a l object as
a poss ib le ob jec t " , and so forth.


T h e first t r iangular a r rangement for the ten- t r ichotomies should now appear
as in Graph 1 1 , and the s e c o n d t r i angu la r a r r a n g e m e n t as in G r a p h 12.


It is crucia l to e m p h a s i z e that if w e e x a m i n e the pa t t e rns of all these
t r i cho tomies w e will d i s cove r a r e m a r k a b l e s imi l i tude wi th L l u l P s ars
combinatoria. It is genera l ly accep ted (after Burks and We i s s s ta ted it) that n-
t r i chotomies yield l + n + ( n + . . . + 2 + l ) or ( n + 1 ) (n+2) / 2 c lasses . 1 " But if w e look
at it from L lu IPs poin t of v i e w , t hose t r i c h o t o m i e s are c o m b i n a t i o n s wi th
repet i t ions (as in the Ars demonstrativa) of three e l emen t s taken 3 , 6, or 10 at
a t ime :


5 \ 5-4-3 10
3 ) 3-2-1


8-7-6-5-4-3
= 2 8 J 6-5-4-3-2-1


12 11-10-9-f 5-7-6-5-4-3


. 0 10-9-8-7-6-5-4-3-2-1
= 66


I do not th ink that Pe i rce used L I u l P s c o m b i n a t i o n s w i t h o u t repe t i t ions
(even though Peirce was trying to find the truth as Llull did before him), mainly
b e c a u s e :


S e e C h a r l e s S. P e i r c e , Mamiscripts and Letters, e d . R . S . R o b i n ( B o s t o n : U n i v . o f
M a s s a c h u s e t t s Press , 1 9 6 7 ) .




ARS COMBINATORIA A N D T I M E : L L U L L , L E I B N I Z A N D P E I R C E 1 2 1


(i) C o m b i n a t i o n s w i thou t r epe t i t i ons wou ld requ i re ^ mj whe re r s m.


But , in P e i r c e ' s c a se , for the th r ee - t r i cho tomies the n u m b e r of s igns w o u l d
b e c o m e too res t r ic t ive , s i n c e / 3 \ = 1, i.e. only o n e c o m b i n a t i o n w o u l d be
ob ta ined . \ 3 /


(ii) Pei rce does not have the p rob lem that Llull had with his c o m b i n a t i o n s
with repeti t ions (Ars demonstrativa). Accord ing to Llull , B B , for instance, cou ld
be interpreted as " G o o d is g o o d " ; but this is an analy t ic s ta tement wh ich g ives
us no factual in fo rmat ion . H o w e v e r , in P e i r c e ' s t h r ee - t r i cho tomies , 3 - 3 - 3 , for
e x a m p l e , d o e s not m e a n " l eg i s ign , legis ign , l eg is ign" . T h e first 3 is re la ted to
the sign (so it is a legis ign) ; the second one is a 3 related to the object of the
sign (so it is a s y m b o l ) ; and the third 3 is related to the in terpre tant ( so it is
an a r g u m e n t ) . T h e r e f o r e 3 -3-3 po in t s essen t ia l ly to an a r g u m e n t .


So , w e can say that these are the first three- t r ichotomies . However , w e can
obta in fur ther t r i cho tomies that wil l s h o w new aspec t s of the s ign, the ob jec t
and the interpretant . All the t r i c lwtomies show a quaternary- ternary pat tern ( see
Graph 13) .


PART 2: TIME


V. Pe i rce


Peirce frequently dealt wi th the prob lem of t ime, but he never gave , as far
as I k n o w , a sys t ema t i c expos i t ion of his theory of t ime . W h a t w e find in the
mathemat ica l , logical and phi losphica l manuscr ip t s are ske tchy and f ragmentary
wr i t ings .


Pe i rce is o n e of the few, w h o , in the last cen tury , conce ived t ime from a
topological point of v iew, that is to say one in which the only important issues
are those related to topological invariants . For example , in a letter to W.E . Story
(March 2 2 , 1896) , he said that " T h e sc i ence of T i m e rece ives a brief chap t e r ,
chiefly because it affords an opor tuni ty of s tuding true cont inui ty" . T i m e is true
continuity and it is better unders tood from a topological point of view than from
the me t r i c one . T h e c o n t i n u u m as it is s tudied by ana lys i s is, a c c o r d i n g to
Pe i rce , a p s e u d o - c o n t i n u u m ; on ly the cont inu i ty of t ime , as it is s tud ied by
topo logy , is the t rue con t inu i ty .


Pe i rce endor sed a re la t ional v i e w of t ime . T h u s , in M s . 94 ( 1 8 9 4 ) , he
c la imed that " t i m e is that by the va r i a t i ons of w h i c h individual th ings h a v e
inconsistent charac te r s . 1 9 T h u s , to be alive and to be dead are inconsistent s tates;


" Le ibn iz sa id s o m e t h i n g s imi lar in a letter to D e V o l d e r (June 2 0 , 1 7 0 3 ) : « T i m e is the order
of pos s ib l e incons i s tents .»




122 A N A H . M A R O S T I C A


but at different t imes the s ame body may be al ive and d e a d " . 2 0 Th i s is another
way of s a y i n g that t ime is the universa l i n t e r connec t i on a m o n g non -
c o n t e m p o r a r y e v e n t s . But this is a re la t ional c o n c e p t i o n of t ime .


Fur thermore , and consistently with his relational v iew, Peirce conceived t ime
as be ing cyc l i ca l . On the one hand , he def ined a c y c l e as a c h a n g e which
returns on to itself, so that the final s ta te of th ings is very s imi la r to the initial
state. On the other hand, s ince, first of all, t ime has no limits, and secondly, one
of the p rope r t i e s of t ime is that any of its po r t ions is b o u n d by t w o ins tants ,
then there mus t be "a c o n n e c t i o n of t ime r i n g - w i s e " . But t ime is a lso a t rue
c o n t i n u u m b e c a u s e the ins tants in it are ind iv idua l ly ind i s t ingu i shab le in their
very e x i s t e n c e . 2 "


T h e cyc l ica l theory of t ime w a s a c o m m o n v i e w in the 1 9 l h cen tu ry . Not
only Nie tzsche , but also Poincare and Zermelo , defended it. Accord ing to Peirce,
that theory postulates: (a) the universe is a closed sys tem containing only a finite
number n of e lementary particles, (b) t ime has no beginning or end, i.e. it is un-
bounded . T h u s the definite " t ime d i rec t ion" loses its s igni f icance , (c) t ime must
be re la t ional ( M s . 137, 1904) , and (d) the un ive r se wil l t ravel this c i rcle on ly
once. This is an obv ious conclus ion fol lowing from Le ibn i z ' s pr inciple of iden-
tity of indiscernibles . W e must then conclude , with Peirce, that t ime is finite but
u n b o u n d e d . 2 1


The relat ion before can be depic ted by the points of a circle , provided that
w e restr ic t its s c o p e . H o w e v e r , w e have to have a s ingu la r po in t ou t s ide the
ci rc le . W e need to e x e m p t one point on the circle from this o rder ing , to m a k e
the w h o l e r ep resen ta t ion cons i s t en t wi th the cyc l ica l v i ew (see G rap h 14).


A c c o r d i n g to my v iew, there is a d o u b l e t empora l d i m e n s i o n in P e i r c e ' s
combinator ia l sys tem. First, there is a temporal aspect related to the s igns . Th i s
is because (i) the process of semios is ( the one that p rovides the e lements of the
classif icat ion acco rd ing to the s ign, the object and the in terpre tant ) has to con -
verge, because it cannot be an open branch or a straight line. T h e sign is related
to the object and the interpretant, and the object is related to the other e lements .
T h i s is a c losed process , not an open one . C o n s e q u e n t l y , it can be represented
by a c i rc le wi th those three e l emen t s on its c i r c u m f e r e n c e . (ii) T h e object has
a t empora l d i m e n s i o n , b e c a u s e the dynamica l ob jec t (or real objec t ) is
c o m p l e t e l y k n o w n only p iece by p iece th rough the i m m e d i a t e object . T h e
i m m e d i a t e ob jec t is only a hint that a l lows the d y n a m i c a l objec t to mani fes t


2,1 CP 1 .497 ( 1 8 9 6 ) .
2 1 For a m o r e c o m p l e t e account , s e e B . C . van Fraassen, An Introduction to the Philosophy of


Time and Space ( N e w York: R a n d o m H o u s e , 1970 ) , ch. 111.




ARS COMBINATORIA A N D T I M E : L L U L L , L E I B N I Z A N D P E I R C E 1 2 3


itself piece by piece, and this process obviously involves a temporal process . (iii)
T h e re la t ion be tween the s ign and its in terpre tant is a relat ion of s ign i f icance .
Th i s m e a n s that w e can c o n c e i v e the i m m e d i a t e , the d y n a m i c a l and the final
interpretants as the past, present and future mean ing of a sign. Then the concept
of in te rpre tan t has as wel l a t empora l d i m e n s i o n , and ( iv) s ign, ob jec t and
in te rp re tan t are man i fe s t a t ions of P e i r c e ' s c a t e g o r i e s .


Second , Pe i rce himself related his ca tegor ies to t i m e , 2 2 connec t ing Second -
ness to past , and Thi rdness to future. Present , accord ing to Peirce, has no inde-
p e n d e n t ex i s t ence . It is at best s o m e t h i n g l ike a point i n s t an t ; 2 3 it is half past
and half to c o m e . 2 4 In this view, the present would be the zone where the actual
( S e c o n d n e s s ) , the necessa ry ( T h i r d n e s s ) and the poss ib le (F i r s tness ) m ing le .


It s e e m s , therefore, that all the Peircean combina t ions of signs have a tem-
poral d i m e n s i o n .


T o c o n c l u d e : in Pe i r ce (we will see s o m e t h i n g s imi la r in Le ibn iz ) , T i m e
looks p r inc ipa l ly l ike an in t e r connec t ion a m o n g ca t egor i e s and der iva t ive ly as
an i n t e r c o n n e c t i o n a m o n g the s igns of this w o r l d .


VI. L e i b n i z


In L e i b n i z ' s work , w e find that t ime is a lso c o n c e i v e d as re la t iona l .
S o m e scholars , like Russe l l , be l ieved that t ime, accord ing to Leibniz , is an


ideal ent i ty . Th i s is so because if t ime is a type of relat ion, it has no exis tence
apart from the things it re la tes . But, independent ly of the accuracy of R u s s e l F s
in terpreta t ion of Leibniz on t ime, in that in terpreta t ion, t ime is ideal because it
is r e l a t i o n a l . 2 5


T h e usual v i ew is that L e i b n i z ' s t ime cons i s t s solely in re la t ions a m o n g
phenomena bene fundata. T h u s , in the Monadology, t empora l r e l a t ions are
c o n c e i v e d as p h e n o m e n a l o n e s ; they ach i eve the i r real i ty t h rough be ing wel l
founded in m o n a d s and their s ta tes . In this concep t ion , again, t ime is conceived
as r e l a t iona l .


F ina l ly , if w e interpret L e i b n i z ' s theory of t i m e to be based on re la t ions
a m o n g m o n a d i c s ta tes , t i m e wil l be c o n c e i v e d aga in as re la t iona l .


" S e e Minute Logic, Chapter I ( 1 9 0 2 ) .
2 3 CP 1 .38 ( 1 8 9 0 ) .
; j CP 6 . 1 2 6 ( 1 8 9 2 ) .
: s Ber trand R u s s e l l w r o n g l y b e l i e v e d that t i m e i s idea l , b e c a u s e he e n d o r s e d an o n t o l o g y


w h i c h d e n i e s the e x i s t e n c e o f re lat ional facts, s u c h as «a is be fore b». S e e H. I sh iguro , Leibniz's
Philosophy of Logic and Language ( N e w York: Cornel l Univers i ty Press , 1 9 7 2 ) .




1 2 4 A N A H . M A R O S T I C A


I ag ree wi th R. A r t h u r w h o c l a ims that L e i b n i z ' s theory of t i m e r e g a r d s
time principally as a s t ructure of relations a m o n g monadic states, and only der i -
va t ive ly as a s t ruc ture of r e l a t i ons a m o n g phenomena bene fundata}h T i m e is
an abstract ent i ty but ob jec t ive (not ideal in R u s s e l T s sense ) ; thus , Le ibn iz , in
his fifth Ietter to C l a r k e sa id that t ime should be cons ide r ed in abs t r ac t ion of
things. He d is t inguished b e t w e e n abstract t ime and concre te t imes . T h e par ts of
abstract t ime are themselves indiscernible (real con t inuum) . The parts of concre te
t ime are d is t inguishable by reference to the states and events occurr ing at them.
S ince the m o n a d s a re the on ly subs t ances that ac tua l ly exist , and t e m p o r a l
re la t ions are g r o u n d e d at the me taphys ica l level , w e can c o n c l u d e that t ime is
pr incipal ly a universal in t e rconnec t ion of all m o n a d i c s ta tes by the re la t ions of
s imul tane i ty , before or after. O n l y der iva t ive ly is t ime an i n t e r connec t i on of
events or phenomena bene fundata. At this level , t ime is no th ing but " t h i n g s
ex is t ing in t i m e " l ike s p a c e is no th ing at all w i thou t bod ie s or the poss ib i l i ty
of p lac ing bod ie s ( see , for e x e m p l e , L e i b n i z ' s s e c o n d let ter to C l a r k e ) .


Accord ing to Leibniz, t ime is, from a topological point of view, a real con-
t inuum. For example , in the Melaphysical Foundations of Mathematics (c . 1714),
Le ibniz s ta ted that ". . . a s t r a igh t l ine and t ime , or in genera l , any c o n t i n u u m ,
can be subdiv ided to infini ty". Fo l lowing B. C. van Fraassen , 2 7 w e can say that
to be straight or to be cu rved are not topological invar iants of a l ine. T h u s the
line can also be conceived as a circle with a miss ing point. Th i s circle perfectly
represents one of the main aspects of t ime: to be unbounded (with no beg inn ing
or end ) . In his fifth let ter to C la rke , Le ibniz says that w e can c o n c e i v e the
poss ibi l i ty that the un ive r se b e g a n soone r that it ac tua l ly did, b e c a u s e t ime is
only an abs t rac t poss ib i l i ty ( see Graph 15).


F inal ly , w e need to r e m e m b e r that , a c c o r d i n g to Le ibn iz , (1) the s i m p l e
symbols represent , at the metaphys ica l level, the m o n a d s , and (2) the c o m p o u n d
symbols represent the phenomena bene fundata, which are the manifes ta t ions of
the c o m b i n a t i o n s of m o n a d s . The re fo re , w e mus t c o n c l u d e , that if the t i m e
a m o n g m o n a d s is the founda t ion of the t ime a m o n g phenomena bene fundata,
then Le ibn iz ' s combina tor ia l sys tem has a temporal d imens ion , because through
the c o m b i n a t i o n s , t empora l r e la t ions are r ep re sen t ed . Th i s is b e c a u s e any
c o m b i n a t i o n r ep resen t s e i the r t empora l re la t ions a m o n g m o n a d s , o r t empora l
re la t ions a m o n g phenomena bene fundata. T h e r e f o r e the c o m b i n a t i o n s a l w a y s
have t empora l c o n n o t a t i o n s .


u S e e R. Arthur, « L e i b n i z ' s T h e o r y o f T i m e » in The Naiural Philosophy of Leibniz, e d . K.
Okruhlik (Dordrecht: Reide l , 1 9 8 5 ) , pp. 2 6 3 - 3 1 3 .


27 Op. cii., pp. 5 9 - 6 2 .




ARS COMBINATORIA A N D T I M E : L L U L L , L E I B N I Z A N D P E I R C E 1 2 5


VII . Llul l


Llull did not wr i t e very much about t ime. Howeve r , I w a n t to c la im that,
on the o n e hand, s o m e of L l u l T s ideas about t ime can b e re la ted to those of
Aristot le and of the Aris tote l ian medieval phi losophers . On the o ther hand, LluII
ant ic ipated, even though in a very crypt ic way , Le ibn iz ' s concep t ion of t ime as
I have in te rpre ted it a b o v e .


Ar i s to t l e def ined " t i m e " in Physics (Book IV, 2 1 9 b ) as the m e a s u r e of
motion with respect to before and after (the c o m m o n medieval definition is very
c lose to Ar i s to t l e ' s ) . But this definit ion of t ime looks like a defini t ion of dura-
tion rather than of t ime. Moreover , Aristotle presented, as wel l , a ser ies of argu-
ments showing that the wor ld and motion have no beg inn ing and shall have no
end. Then , t ime, wh ich is based on motion, shares those proper t ies with motion.


Llull m e n t i o n e d duration as o n e of the d ign i t i e s of G o d in the severa l
fo rmula t ions of F igu re A ( i .e . Ars demonstrativa, or Ars generalis ultima). In
the Ars generalis ultima Llull said that is poss ib le to express those digni t ies in
an abs t rac t w a y , in a c o n c r e t e w a y , and in s y m b o l s ( see G r a p h 16).


" D u r a t i o n " s e e m s to be that relation that gives an order to the other d igni-
t ies . It is an abs t rac t en t i ty , wh ich , concre te ly unders tood , w o u l d be eterni ty . 2 *


Llull in the a lphabe t of the Ars generalis ultitna talks about t ime as a rule.
T h e rules are genera l ques t ions inc luded in the a lphabe t . T h u s , the letter H is
tempus and the gene ra l ques t ion is quando?


In the XII Part of Ars generalis ultima he def ined the t e r m s used in the
Ar t . Def in i t ion 23 is a def in i t ion of t ime: " T i m e is the ent i ty wi th in wh ich
created beings are begun and renewed. Or: T i m e is that thing m a d e up of many
n o w s wi th re ference to before and after ." In this def in i t ion , Llull s e e m s to be
represent ing a transi t ion be tween Newton and Leibniz: T i m e is an absolute , and
t ime is an order a m o n g non-con tempora ry events . Incidental ly , Le ibniz said, on
s o m e o c c a s i o n s , that t ime is m a d e up (or c o m p o s e d ) of m a n y n o w s .


I th ink that this c o n c e p t i o n of t ime as a re la t ion , has m o r e suppor t in
L l u l F s wr i t ings than the N e w t o n i a n one . In defense of my pos i t ion , I wan t to
s t ress the fo l lowing :


(a) T i m e is one of the rules of the Ars magna. It is a cri terion for order ing
even t s .


(b) It is wor th r e m a r k i n g that G io rdano Bruno , an impor tan t link be tween
Llull and Le ibn iz c o n c e r n i n g combina to r i a , said that the ru les or ques t i ons in
LlulTs Art are the syncategoremata of that Art . In addi t ion, med ieva l logicians


:* R a m o n Llull d e f i n e d d u r a l i o n as «that th ing that a l l o w s G o o d n e s s and the other p r i n c i p l e s
[d igni t ies ] to endure .»




1 2 6 A N A H . M A R O S T I C A


considered incipit and desinil i.e. " b e g i n s " and "ends" , two temporal dis t inct ions,
a lso as dictiones syncategoremata. W e have to r e m e m b e r that s y n c a t e g o r e m a t i c
t e rms or express ions in medieval logic are , m o r e or less, what in modern logic
w e call syn tac t ica l or logical t e rms . T h e y h a v e no m e a n i n g by t h e m s e l v e s in
i so la t ion , but on ly in con tex t . T h e c a t e g o r e m a t i c t e rms , in med ieva l logic , are
the non-syn tac t i ca l t e r m s in c o n t e m p o r a r y logic . T h e y have m e a n i n g by
t h e m s e l v e s in i so la t ion .


T h e n w e can say that t ime, be ing a synca t ego rema t i c express ion , is only a
re la t ion a m o n g ent i t ies wh ich function referent ia l ly . So , it wou ld be a relat ion
a m o n g phenomena bene fundata.


W h a t about the c o n c e p t i o n of t ime as a re la t ion a m o n g m o n a d s ? I think
that t ime cons idered as dura t ion in Figure A, expresses that type of concept ion .
Llull said that the abso lu te pr inc ip les or d ign i t i e s , can be " jo ined or c o m b i n e d
w i th" one another . S ince duration is another dignity, it can represent a temporal
o rder in the d o m a i n of the d igni t ies . Th i s o rde r is the principal one ; it has no
b e g i n n i g or end (dura t ion or t ime , in a c o n c r e t e w a y is eternal). T h i s o rde r
a m o n g d igni t ies is at the b a s e of that o the r t ime that p rov ides o rde r to the
even t s of this wor ld . All this is cons i s t en t wi th LIu lTs idea that the th ings in
this wor ld a re man i fe s t a t ions of the d ign i t i e s of G o d .


Even though Llull d id not cons ide r the topo log ica l in te rpre ta t ion of the
s t ructure of t ime, it is not inconsistent to say that with him t ime can be concei -
ved as in Le ibn iz ' s case : that is, as a c i rcle with a miss ing point, finite but un-
b o u n d e d . T h u s , L lu lTs idea of eterni ty w a s related to the concept of no beg in-
ning and no end. And s ince this world is a manifestat ion of the divine dignit ies ,
w e can c o n c l u d e that , in this wor ld , the re la t ion of t ime is a c i r cu la r o n e .


Finally, s ince what w e primarily c o m b i n e in Llul l ' s combina tory art are the
d iv ine digni t ies , and those dignit ies have a tempora l d imens ion , the e lements of
his ars combinatoria h a v e also a t empora l d i m e n s i o n . T h o s e c o m b i n a t i o n s
invo lve t ime as in the c o m b i n a t i o n of B D in the Th i rd F igure , or of B C D in
the Fourth Figure ( ternary per iod) , because the Ietter D (Dura t ion) is present in
those c o m b i n a t i o n s .


VIII . C o n c l u s i o n s


Let me sketch the main conc lus ions re la t ing LlulTs , Le ibn iz ' s and Pe i r ce ' s
c o n c e p t i o n of ars combinatoria and T i m e .


Llull influenced both Leibniz and Peirce in their ideas of ars combinatoria.
All of them c o n c e i v e d it as an art or m e t h o d for f inding t ru th . T h e ars
combinatoria, in all t hese au tho r s , is an impor t an t part of logic . In Llul l , his
Logica nova is that logic which studies the "ar t i s t i c" logical s t ructure of his art.




ARS COMBINATORIA AND TIME: LLULL, LEIBNIZ AND PEIRCE 127


In Leibniz his Ars inveniendi is a lmost an Ars combinatoria. In Pierce, as wel l ,
his Iogic is semio t i c s or a Genera l Theo ry of S igns , and so it is related to his
ars combinatoria. Le ibn iz and Pe i rce used , in their ars combinatoria, the
combina t ions g iven by Llull in his Art . Both used too, s o m e of LluIFs f igures.
Leibniz used the rec tangular figure related to the four e lements . Peirce, in turn,
used the s a m e t r iangular f igures in w h i c h Llull c o m b i n e d the let ters of his
a lphabe t . Llull in his ars combinatoria bas ica l ly c o m b i n e d d igni t ies . Le ibn iz
bas ica l ly c o m b i n e d m o n a d s , and Pe i rce fundamenta l ly c o m b i n e d c a t e g o r i e s . 2 9


T h e s e three au tho r s had a rea l i s t ic concep t ion of their ars combinatoria.
Metaphysical entit ies, such as the dignit ies , the monads and the categories, really
ope ra t e in na tu re .


It is impor tant to emphas i ze that Peirce himself acknowledged that Leibniz
was the ph i lo sophe r with w h o m he identif ied more than with any other . T h e r e
is an o b v i o u s para l l e l i sm b e t w e e n L e i b n i z ' s centra l conce rn with logic , and
Pe i rce ' s w o r k on logic . For both, the theory of combina t ions are essential parts
of their log ic . T h e connec t ion b e t w e e n log ic and me taphys i c s is a lso o b v i o u s ,
not on ly in L e i b n i z ' s work , but in P e i r c e ' s as wel l .


F ina l ly , Pe i rce , fo l lowing Le ibn iz , tr ied to c rea te an a u t o m a t i c universa l
l anguage wi th a logical mechan i sm in which the characteristica p lays a central
ro le , m a k i n g such logical m e c h a n i s m pos s ib l e .


As for t ime, all of them have a metaphys ica l theory concern ing it; and w e
can c o n c l u d e that all de fended a re la t iona l v i ew of t ime . Both , Le ibn iz and
Peirce, explici t ly acknowledged this point . In Llull, it is a consequence that can
be inferred from his wr i t ings on the sub jec t . If w e cons ide r the topo log ica l
s t ruc tu re of t ime , w e can s ta te that in these three au thor s , it is cons i s t en t to
affirm that t ime can be c o n c e i v e d as c i rcu la r , finite and u n b o u n d e d .


Final ly, their concep t ion of ars combinatoria is consis tent with their v iews
of the topological aspects of t ime. Th i s is so , mainly because digni t ies , m o n a d s
and ca t ego r i e s have a t empora l d i m e n s i o n .


It is then a h is tor ical fact that Llull inf luenced both Le ibn iz and Pe i rce ,
more strictly speak ing in their ars combinatoria and, more broadly , in the t em-
poral cha rac t e r that such an ars combinatoria has in all three of them.


ANA H. MAROSTICA
California Statc University


Los Angeles, U.S.A.


:'' Inc identa l l y , P e i r c e m e n t i o n e d Llull in h is w r i t i n g s m a i n l y o n t w o o c c a s i o n s : in 1 8 9 3 (CP


4 . 3 6 ) , w h e n he cr i t ic ized Llull , and in 1903 (CP 4 . 3 6 5 ) , w h e n he s p o k c of him wi th admirat ion.




1 2 8


G r a p h 1




1 2 9


B C C D D E E F FG G H GI IK


B D C E D F EG FH GI H K


B E C F D G E H FI G K


B F C G D H EI FK


B G C H DI E K


B H CI D K


BI C K
(a)


B K
/ 03 / a 5 /~7


G r a p h 2


(b)


1
BCD


2
BCE


3
BCF


4
BCG


5
BCH


6
BCI


7
BCK


8
BDE


9
BDF


10
BDG


11
BDH


12
BDI


13
BDK


14
BEF


15
BEG


16
BEH


17
BEI


18
BEK


19
BFG


20
BFH


21
BFI


22
BFK


23
BGH


24
BGI


25
BGK


26
BHI


27
BHK


28
BIK


29
CDE


30
CDF


31
CDG


32
CDH


33
CDI


34
CDK


35
CEF


36
CEG


37
CEH


38
CEI


39
CEK


40
CFG


41
CFH


42
CFI


43
CFK


44
CGH


45
CGI


46
CGK


47
CHI


48
CHK


49
CIK


50
DEF


51
DEG


52
DEH


53
DEI


54
DEK


55
DFG


56
DFH


57
DFI


58
DFK


59
DGH


60
DGI


61
DGK


62
DHI


63
DHK


64
DIK


65
EFG


66
EFH


67
EFI


68
EFK


69
EGH


70
EGI


71
EGK


72
EHI


73
EHK


74
EIK


75
FGH


76
FGI


77
FGK


78
FHI


79
FHK


80
FIK


81
GHI


82
GHK


83
GIK


84
HIK


G r a p h 3




1 3 0


G r a p h 5


1 B C D t


2 B C t B


3 B C t C


4 B C t D


5 B D t B


6 B D t C


7 B D t D


8 B t B C


9 B t B D


1 0 B t C D


1 1 C D t B


1 2 C D t C


1 3 C D t D


1 4 C t B C


1 5 C t B D


1 6 C t C D


1 7 D t B C


1 8 D t B D


1 9 D t C D


2 0 t B C D


1
The sign related


to itself


QUALISIGN
It is a mere
quality. It is


Firstness.


SINSIGN
It is an individual


object or event.
It is Secondness .
But it is related


to 1, so it is
Firstness.


LEGISIGN
It is a general


type, a law, habit.
It is Thirdness,
but it is related


to 1, so it is
Firstness.


2
The sign related


to its object


ICON
It is an image


of its object. It
is Firstness, but
it is related to


• 2, so it is
Secondness.


INDEX
(seme)


It is some real
relation between
the sign and its


object. It is
Secondness .


S Y M B O L
It refers to the


object that it
denotes by virtue


of a law. It is
Thirdness, but it
is related to 2,


so it is
Secondness .


3
The sign related


an interpretant


RHEME
(term)


It is a sign of
qualitative


possibility. It is
Firstness, but it
is relatcd to 3 ,


so it is Thirdness.


DICENT SIGN
It is a s ign of
fact, of actual
existence. It is


Secondness .
But it is related


to 3 , so it
is Thirdness.


A R G U M E N T
It is a sign of
law, of reason.
It is Thirdness.


G r a p h 6 G r a p h 7


I V VII I X


II VI IX


III VII


IV


G r a p h 4




1 3 1


G r a p h 8 G r a p h 1 0


I III VI X


II V IX


IV VIII


VII


I


1
V


3 6
VIII


10 15 21
X


2 8


II
2 5 9 14 2 0 27


4
VI


8 13 19 2 6


1 2 18 2 5


G r a p h 9 1 1 1 7 2 4


1 6 2 3


2 2


G r a p h 1 1




132


G r a p h 12
1 3 6 10 15 21 2 8 3 6 4 5 5 5 66


2 5 9 14 2 0 27 3 5 4 4 5 4 65


4 8 13 19 2 6 3 4 4 3 5 3 6 4


G R A P H 13


7 12 18 25 3 3 4 2 5 2 6 3


11 17 2 4 3 2 4 1 5 1 6 2


16 2 3 31 4 0 5 0 61


2 2 3 0 3 9 4 9 6 0


2 9 3 8 4 8 5 9


37 4 7 5 8


4 6 5 7


56




Our universe <


G r a p h 15


S


B T h e first state o f the universe


D


T h e last state o f the universe


- H


G r a p h 16


Symbol Abstract Way Concrete Way


B Goodness Good
C Greatness Great
D Duration Eternal




134


RESUM


L'autora traca la influencia de VArs combinatoria l u l l i ana , c o m a fonament
d 'una logica o art inventiva, en Leibniz i en Peirce. Assenyala que tots tres eren
rea l i s tes , que per tant c e r c a v e n un m e t o d e de c o m b i n a r c a t e g o r i e s d ' en t i t a t s
ex i s t en t s en la na tura , un m e t o d e q u e a m b els dos dar re r s va d o n a r peu a la
recerca d ' un l lenguatge universa l . F ina lment sos te que tots tres tenien una vis io
relacional del t emps , que , mirat des del punt de vista topologic , impl ica que el
t emps ha de ser c i rcu la r , finit i s ens I imits .




SL 3 2 ( 1 9 9 2 ) , 1 3 5 - 1 5 1


A. SOLER


O R I G E N S , C O M P O S I C I O I D A T A C I O D E L LLIBRE
D'AMIC E AMAT*


1. h'amic i VAmat: metafora i tema


R a m o n Llul l va ut i l i tzar el t ema de Vamic i VAmat d i v e r s e s v e g a d e s al
llarg de la seva extensa obra. Apare ix per pr imer cop al Llibre de contemplacio
(vers 1 2 7 1 - 7 4 ) ; es ob jec te d ' u n t r ac t amen t espec ia l al Llibre d'amic e Amat;
reapare ix a VArt amativa ( 1290) i a Ies Flors d'amors e flors d'enteiligencia
(1294) , i torna a tenir un paper essencia l a VArbre de fdosofia d'amor (1298) .
Va ser una t roba l la p roduc t iva , d o n c s !


L 'ob j ec t i u del present treball es ana l i tzar 1'origen i la fo rmac io del t ema,
del Llibre de contemplacio al Llibre d'amic e Amat. D e re t ruc , la inves t igac io
ens ha de permet re de determinar a m b una certa seguretat la data de compos ic io
d e 1 'opuscle del Bluquerna.


He parlat fins ara de metafora i de tema. Cal dir que s e m p r e hi ha hagut
una cer ta v a c i l l a c i o a 1'hora d ' a n o m e n a r (i per tant d e def in i r ) a l lo q u e
consti tueix el nucli del Llibre d'amic e Amat; per exemple , Jordi Rubio , en unes
pag ines d 'a l t ra banda admirab les , parla tant del « topic» c o m d e l '«al- legoria de
1'amic i 1 'amat». ' A q u e s t nucl i a q u e e m referia e m s e m b l a format per una
metafora, mes que no pas per una a l l e g o r i a . Una metafora en el sentit mes tra-
dic ional del t e rme : Vamic es el «feel e devot cres t ia» i VAmat es « D e u » , com


" A q u e s t treball s ' inscr iu en el projecte d ' i n v e s t i g a c i o P B 9 1 - 0 6 6 2 de Ia D G I C Y T (Minis ter io de
E d u c a c i b n y C i e n c i a ) q u e e s du a t erme al D e p a r t a m e n t de F i l o l o g i a C a t a l a n a de la Univers i ta t
de Barce lona .


1 J. R u b i o i B a l a g u e r , « A l g u n s a s p e c t e s d e 1'obra literaria de R a m o n Llu l l» , Ramon Llull i el
lullisme ( B a r c e l o n a , 1 9 8 5 ) , 2 4 8 - 2 9 9 , pp. 2 8 6 - 9 .




1 3 6 ALBERT SOLER


diu Llull al capftol 99 del Blaquerna.2 Amic i Amat es ja una paraula nova que
conno ta tot el q u e es propi del s ignif icat adop ta t ; els t e rmes p r imar i s , per la
subs t i tuc io , adqu i re ixen la forca s ign i f ica t iva de les c o n n o t a c i o n s de ls t e rmes
s e c u n d a r i s . 1


Per a ixo , en pr inc ip i , no p o d e m parlar de topic , de « l loc c o m u » ; a l m e n y s
men t re la meta fora no es lex ica l i tza , no perd c o n n o t a c i o n s i no te una funcio
p r e d o m i n a n t m e n t re fe renc ia l . Es poss ib le q u e la metafora de Vamic i VAmat
ar r ibes a ser un top ic , pe ro no c rec que a ixo s ' e s d e v i n g u i en c a p de les dues
ob res que ana l i t z a r em; mes avia t ca ldr ia rev isa r les ocu r r enc i e s pos t e r i o r s . 4


Quan la metafora es fa recurrent i consta d ' u n s personatges ben determinats
i d ' un a rgument forca definit e m penso que a leshores podem parlar de tema; es
el que arr iba a ser la meta fora d e Vamic i VAmat. Aixi un t ema ser ia un
conjunt d ' e l e m e n t s es tab les que sus ten ta un text : gene ra lmen t , c o m d ic , inclou
un a rgumen t i sov in t uns p e r s o n a t g e s , i un s ignif icat forcja d e l i m i t a t . 5


De fet, en aquesta definicio, he esbossat tot un proces evolut iu que pot ser
que es doni en el cas que ens ocupa : pr imer , cal que s 'oper i de forma efectiva
una subs t i tuc io , es a dir , q u e hi hagi una metafora ; d e s p r e s , cal que es
cons t i tue ix i el t ema , a m b uns e l e m e n t s e s t ab le s ; f ina lment , podr ia ser q u e el
t ema e s d e v i n g u e s un topic .


2 « O n , per a c o B laquerna fo en v o l e n t a t q u e f e e s Libre de Amich e Amat, lo qual a m i c h f o s


fee l e d e v o t cres t ia , e-1 amat f o s D e u » , Libre de Evast e Blaquerna, ed. S. G a l m e s ( B a r c e l o n a :


ENC, 1 9 3 5 - 5 4 ) , 4 v o l s . , v o l . III, p. 10 . T o t e s Ies c i t a c i o n s d e la n o v e l l a p r o v e n e n d ' a q u e s t a


e d i c i o ; a partir d'ara a s s e n y a l o n o m e s el v o l u m i la p a g i n a a q u e e s fa re ferenc ia (a ix i , I I I .10 ) .


U n a d e f i n i c i o c l a s s i c a d e metafora e n s la p r o p o r c i o n a H. Lausberg , per e x e m p l e : « L a metaphora


(translatio; metaphora) e s la s u s t i t u c i o n (immulatio) de un verbum propium ( « g u e r r e r o » ) por una


palabra c u y a propia s i g n i f i c a c i o n proprie e s t a en r e l a c i o n de a n a l o g i a (similitudo) c o n la de Ia


palabra s u s t i t u i d a ( « l e o n » ) . » . Elemente der lilerarischen Rhetorik ( M u n i c , 1 9 6 3 ) , t r a d u c c i o


caste l lana (Madrid, 1 9 7 5 ) , p. 117.


' En 1 ' a l l e g o r i a la s i g n i f i c a c i o del pr imer terme n o c a n v i a , s i n o q u e , a t raves d ' a q u e s t i de l


s eu s ignif icat propi, se s ign i f i ca una idea o una entitat abstractes .


' P r o b a b l e m e n t , R u b i o par lava de t o p i c p e r q u e c o n s i d e r a v a la m e t a f o r a j a e v o l u c i o n a d a , n o


n o m e s en el Llibre d'amic c Amat.
5 La paraula lema e s molt ut i l i tzada i a m b sent i t s ben di ferents . Vul l emprar- la a m b el sent i t


q u e li dona , per e x e m p l e , C. Segre , Principios de andlisis del texto literario ( B a r c e l o n a , 1 9 8 5 ) p.


3 5 8 .




ORIGENS, COMPOSICIO I DATACIO DEL LLIBRE D'AMIC E AMAT 1 3 7


2. Uamic i Vamat en el Llibre de contemplacio


M. O b r a d o r ja havia adver t i t q u e Vamic i \'amat apa re ix i en , d e m a n e r a
esparsa , cap al final de la m a g n a obra: entre els capftols 2 7 2 i 3 4 9 . 6 En revisar
els passatges en qiiestio s ' aprec ia a m b no gaire dificultat c o m s 'ha anat or iginant
el t ema . Ens a d o n e m , d ' e n t r a d a , que no es pot p ro jec ta r s ense m e s ni m e s Ia
d e t e r m i n a c i o q u e es fa al Llibre d'amic e Amat, s e g o n s la qual Vamic e s el
«feel e devot crest ia» i Vamat es « D e u » . No es convenien t perque en mol ts ca-
sos els t e rmes indiquen s i m p l e m e n t 1'agent i el pac ien t de 1'accio d ' e s t i m a r , el
subjecte i 1'objecte d ' a m o r ; en d ' a l t r e s casos , sense que es pugui assegura r , es
poss ib le de fer aquel la in te rpre tac io ; i, f inalment , en a lguns , la ident i f icacio es
i n d u b t a b l e . 7


La majoria de vegades , la re lacio entre Vamic que es t ima i Vamal q u e rep
1'amor apare ix en 1 'a rgumentac io n o m e s com una c o m p a r a c i o ev ident , c o m un
exemple . V e g e m aixi al capftol 278 (els subratllats dels passatges on es detecten
e ls t e r m e s son m e u s ) :


Glor ios Senyor [...] Qui vol amar la vostra gloriosa humanitat , cove ,
Senye r , q u e son r e m e m b r a m e n t sia s emblan t en r e m e m b r a r so que-1
r e m e m b r a m e n t de vostra humani ta t r emembra , e cove que 1'enteniment
sia semblant en entendre al en ten iment de vostra humani ta t , e cove que
lo voler vulla so que vos t re voler huma vol; car natura es d'amor que
l'amic remembre e entena e vulla so que remembra e enten e vol
Vamat. ( 2 7 8 : 1 6 ) "


* M. Obrador , « P r o e m i » , Libre de Amich e Amat ( P a l m a d e M a l l o r c a , 1 9 0 4 ) , pp. 9 - 3 7 . N ' h e


registrat l e s s e g i i e n t s o c u r r e n c i e s ( la pr imera xifra e s re fere ix al capi to l i la s e g o n a al paragraf) :


2 7 2 ( 2 0 ) , 2 7 8 ( 1 6 ) , 281 (4 , 19, 2 8 ) , 2 8 7 ( 1 2 ) , 2 8 9 (26 , 2 7 ) , 2 9 0 ( 3 ) , 3 0 7 ( p a s s i m ) , 3 1 2 ( 1 0 ) , 3 3 8


( 1 1 , 1 2 ) , 3 3 4 ( 2 4 ) , 3 4 9 ( 2 4 ) . La l l i s ta no te la seguretat d e ser e x h a u s t i v a ; e s r emunta a la q u e


v a n donar A n t o n i S a n c h o i M i q u e l A r b o n a a la nota 2 3 2 d e la s e v a e d i c i o de l Llibre de


contemplacid (OE II, p. 1 2 6 7 ) ; he descar ta t e l s c a s o s d e l s c a p i t o l s 3 0 8 ( 1 6 ) i 3 1 2 ( 3 0 ) (e l t e m a


no hi apareix e n l l o c ) i he afegit a l g u n a altra aparic io .
7 E l s g e r m a n s Carreras Artau j a v a n a s s e n y a l a r q u e al Llibre de contemplacid e l s t e r m e s


i n d i q u e n « d o s h o m b r e s i g u a l e s e n n a t u r a l e z a y en e s p e c i e » ( C a I, p . 5 8 7 ) ; c o m v e u r e m n o e s


s e m p r e aix i .


* En les c i t a c i o n s del Llibre de contemplacid, la primera xifra indica e l capftol i la s e g o n a el


paragraf. ORL VII , p. 8 9 . Un c a s entre d a l t r e s , ara al capitol 2 8 7 , en q u e tambe e s d e s e n v o l u p a


la c o m p a r a c i o a m b el q u e s ' e s d e v e e n «natura d ' a m o r » : « 1 2 . O n , c o m l o s c r e s t i a n s s i e n


r e m e m b r a n t s e e n t e n e n t s to tes e s t e s c o s e s d a m u n t d i t e s , si e l l s a m a v e n , S e n y e r , nos tra d o n a


a c a b a d a m e n t , a d o n c s rependrien l o s sarrayns d e l s fa l l iments q u e fan contra nostra d o n a e contra


s o n Fill g l o r i o s amat d 'e l la mol t g l o r i o s a m e n t e cara. On, com sia natura d'amor que al amic fa


pendre e cercar totes maneres coin pusca servir e atrobar son amat, si los c r e s t i a n s a m a v e n


a c a b a d a m e n t nostra dona , totes m a n e r e s pendr i en e cercar ien c o m p o g u e s s e n adur los sarrayns a


conver t iment [...]» (ORL VII, pp. 1 7 6 - 7 )




1 3 8 ALBERT SOLER


Es m o l t p robab l e que el t e r m e amic s ' hag i e sco l l i t c o m agent n o m e s per
evitar la s imi l i tud en t re els par t ic ipis amant/amat, q u e podr ia resul tar equfvoca
tant pel q u e fa a la grafia c o m a la fonet ica . Q u e aques t es el sent i t q u e cal
atribuir als t e rmes , i no cap altre de mes elaborat , resulta clar fins a Pevidenc ia
al capftol 3 0 7 del l l ibre , que t rac ta d e « C o m h o m e a m a son amic» i s'adre<ja
a «qui vol a m a r son a m i c a c a b a d a m e n t » ; f i x e m - n o s c o m al paragraf segon es
d is t ingeix en t re 1'amat, 1'amic i D e u , al qual s ' a d r e q a P a u t o r :


G l o r i o s Senyor ! C o m P a m a t es v e r t a d e r a m e n t ama t per P a m i c ,
adoncs los s enys sensuals de P a m i c son se rv idors de ls senys sensuals
del amat , e los senys entel lectuals del amat son servi ts e amats per los
s e n y s en te l l ec tua l s del amic ; car c o m P a m i c a m a P a m a t , la m e m o r i a
r e m e m b r a e Pen t en imen t enten e la volenta t vo l les coses necessar ies
e plaents a Pamat . Mas tota aquesta amor cove que sia ordonada e en-
d r e s s a d a per o rdona t r e m e m b r a m e n t e e n t e n i m e n t e vo le r en vos a
se rv i r e a loar e a honrar e obeyr . ( 3 0 7 : 2 ) 9


Tot seguit t robem Pequivalencia d'amic a m b amant formulada explfcitament,
i el v incle ent re amic i amat a m b Deu, com a necessar i receptor pr imer de tota
in tenc io :


Car si P a m i c , Senyer , no a m a v a p r imerament vos , n o s purfa formar
ni a f igurar en lo aman t vera a m o r , ni P a m a t no purfa esser amat
v e r t a d e r a m e n t . ( 307 :3 ) " '


Pero no sempre els termes es mouen en uns ter renys tan c larament profans.
Per e x e m p l e , al capftol 289 es de tec ta un a c o s t a m e n t a la ident i f icacio amic/
fidel, amat/Deu, a part i r sobre to t de P e q u i v a l e n c i a q u e es fa amic/sants a la
gldria i amat/Deu a la gldria:


v ORL VII, p. 3 9 1 .


"' ORL VII , p. 3 9 1 . Es r e v e l a d o r l a m b e el s e g i i e n t p a s s a t g e de l m a t e i x c a p i t o l en q u e e s


tracta de l q u e s ' e s d e v e entre 1'amic i 1'amat q u a n 1'amor q u e hi ha entre e l l s n o s ' a d r e c a


pr imerament a D e u : « M a s c o m 1'amic no ama, Senyer , v o s e a m a 1'amat, a d o n c s ha Ia sua a n i m a


fa ls e n t e n i m e n t en e n t c n d r e 1'amat e fa l s v o l e r en amar 1'amat; e c o m lo amat ha m e s t e r


m i s e r i c o r d i a de 1'amic, 1'amic qui no ha r e m e m b r a m e n t ni e n t e n i m e n t ni v o l e r m i s e r i c o r d i o s ni


vertader, n o e s m i s e r i c o r d i o s a 1'amat, car null r e m e m b r a m e n t n o pot e s s e r m i s e r i c o r d i o s qui en


v o s m i s e r i c o r d i a n o r e m e m b r a , ni nul l e n t e n i m e n t n o p o t a v e r m i s e r i c o r d i a qui en v o s


miser icordia no enten , ni null vo ler no pot amar miser icordia qui en v o s miser icordia no a m a : on ,


per es ta m a n e r a s o n l o s a m a t s e n g a n a t s e d e c e b u t s per l o s a m a n t s en s o q u e - s c o n f f e n en lur


miscr icordia a lurs necess i ta t s e en e l l s g e n s n o n troben.» (ORL VII, pp. 3 9 3 - 4 ) .




ORIGENS, COMPOSICIO I DATACIO DEL LLIBRE D'AM1C E AMAT 139


Car la amor d 'aques t mon no pot esser sens passio e sens treball del
a m i c e del amat ; ca r si per una mane ra dona p lae r al amic , per altra
d o n a trebal l e mal al amat , e si per una mane ra dona plaer al amat ,
per altra manera dona mal e treball al amic , e on la amor mes crex ni
major es , majors mals e majors treballs dona . On, beneita sia, Senyer,
la amor quels sants an en gloria; car on major es, majors plaers e
majors glories dona e no treballa ni malmena 1'amic ni 1'amat, enans
es gloria e plaer de cascu. ( 2 8 9 : 2 6 ) "


N o p o d e m dir de c a p mane ra que en el Llibre de contemplacio el tema
quedi cons t i tu i t tal i c o m el c o n e i x e m a par t i r del Llibre d'amic e Amat: en
mol t s c a s o s no hi ha ni tan sols una subs t i tuc io metafor ica ; s ' aprof i ta una
re lac io que es dona en un de ls c a m p s e s senc ia l s per al beat , Vamdncia, mol t
p roduc t iu pe rque es ev iden t , accep tab le per tota m e n a de subjec tes i ap l icable
com a argumentacio . Per exemple , al capftol 290 , t robem referida aquesta relacio
a la que es dona entre el cos i P a n i m a , a par t i r de la doc t r ina d e les dues
in t enc ions :


M a s c o m hom asubt i la mol t for tment son eng iny e son en ten imen t
e sab aver c o n e x e n s a de la na tura de la p r i m e r a en tenc io e de Ia
segona, adoncs es poderos d 'aver conexensa de la amor que lo cors ha
a la anima ni la anima al cors , car pus hom sapia conexer en la anima
c o m a m a per la pr imera entencio ni com ama per la segona e del cors
a t re ta l , a d o n c s pot ape rceb re e c o n e x e r lo ama t e 1 'amant per la pr i -
mera e n t e n c i o e per la s egona . O n , c o m h o m ha auda , Senye r , aital
conexensa , adoncs ha hom conexensa qual es Vamal ni qual es Vamic,
e per la conexensa que hom ha del amic e del amat ha hom
conexensa de la amor qui es enfre-l cors e la dnima. ( 2 9 0 : 3 ) i :


M e s endavan t , al capftol 3 3 8 , la t robem referida al Cris t i al cr is t ia d ' u n a
forma explfc i ta i i ndub tab l e , pero a P i n r e v e s del q u e es hab i tua l : el Cr is t es
1'amic i el cr is t ia P a m a t , ja que , en aques t c a s , la r e l ac io agen t /pac ien t es in-
ve r sa :


" ORL V I I , p. 2 0 4 . I r e t r o b e m una i d e n t i f i c a c i o s i m i l a r al s e g i i e n t paragraf de l m a t e i x


capftol : « O n , per a s s o e s s i gn i f i c a t , S e n y e r , que la a m o r q u e los s a n t s an en g lor ia e s mol t gran


amor , per s o car 1'amat no innora la amor del a m i c , ni 1'amic n o innora la c o n e x e n s a del amat .»


(ORL VII , p. 2 0 4 ) .
12 ORL VII, p. 2 0 7 .




1 4 0 ALBERT SOLER


On, beneyt siats vos , Senyor Deus ; car ai tant c o m l ' amat r e m e m b r a
e enten g rans los bens e-ls hon ramen t s que ha reebuts de son a m i c e
aitant com 1'amat r e m e m b r a e enten la gran amor que li ha son amic ,
d ' a i t an t es a judat lo r e m e m b r a m e n t del a m a t a r e m e m b r a r e son
e n t e n i m e n t a e n t e n d r e e son vo le r a a m a r son a m i c . [...] 12. P i a d o s
Senyor! D 'a i tan t com 1'amat pot membra r e en tendre los treballs e los
afanys e les ontes e l s tu rmen t s e la mort greu e aontada e sens culpa
que son a m i c ha sofer ta per a m o r d ' e l l , d ' a i t an t es a juda t lo
r e m e m b r a m e n t del a m a t a r e m e m b r a r e 1 'enteniment a e n t e n d r e e lo
voler a amar 1'amic qui ab tantes de dolors e de langors e ab tan greu
mor t Fa a m a t e honra t . ( 3 3 8 : 1 1 ) "


A la darrera de les ocur renc ies de 1'argument en el Llibre de contemplacid,
al capftol 3 4 9 , es c o m p r o v a el pas de la re lacio profana fins a la ident i f icacio
de 1'amat a m b el Cr is t :


Conso l ado r Senyor ! Sensua lmen t sent im e ente l lec tua lment e n t e n e m
que 1'amic aitant com mes remembra e enten les penes e-ls treballs e l s
p lors q u e sos te per a m o r d e son amat , ay tan t ha conso l ac io d e sos
plors e de sos treballs; car per so car lo voler del amic vol so que vol
1'amat, a m a 1'amic los t rebal ls que sos te per so que pusca fer so q u e
vol son amat . On, com assd sia enaxi, doncs qui vol esser consolat e
alegre e pagat fassa tant, que vos siats son amat, per tal q u e en la
vos t ra a m o r sia son g o g e son p a g a m e n t e sa conso l ac io to tes les
vegades que per vos a honrar e a servir e a loar sera en treballs e en
p lo r s . ( 3 4 9 : 2 4 ) 1 4


Aixf, doncs , podem dir que en el Llibre de contemplacid hi t robem 1'origen
remot del tema, amb una ap rox imac io a la metafora de Vamic i VAmat, pe ro no
pas e ls orfgens de 1 'opuscle q u e con t e el Blaquerna.


" ORL VIII, pp. 2 7 6 - 7 . Ja abans , al capi to l 3 1 2 , paragraf 10 , l l c g i m : «Tant e s c o s a e x c e l l e n t


e alta e n o b l e a m o r , q u e tota res v e n s e forsa e a p o d e r a , e per nul la c o s a n o e s v e n s u d a ni


apoderada c o m e s ver taderament formada en 1'amic: car e n a x i c o m lo foc ha natura q u e o n h o m


m e s d e l e n y a li d o n a pus fort c r e x , e n a x i e s natura de v e r t a d e r a a m o r q u e on pus for tment e s


turmentat 1'amic pcr s o n amat pus for tment l ' ama , e 1'amic o n m e s r e m e m b r a e e n t e n trebal l s e


mort per s o n amat m e s lo v o l e r a m a 1'amat e m e s m e n y s p r e a l o s trebal ls e la mort .» (ORL VII ,


p. 4 4 8 ) .


" ORL VIII, pp. 4 1 3 - 4 .




ORIGENS, COMPOSICIO I DATACIO DEL LLIBRE D'AM1C E AMAT 1 4 1


3 . EI t e m a , de la novel - la a P o p u s c l e


El t ema d e Vamic i Vamat c o m p a r e i x d ive r se s v e g a d e s en el Blaquerna,
abans de 1'opuscle que s 'hi consagra: una vegada al capftol 79 , sis al capftol 80
i una al 8 3 . Aques tes aparicions forneixen mes dades sobre la formacio del tema
i, fins i tot, s ob re la r edacc io del llibret que ens ocupa ; ana l i t z em- l e s a m b un
cert de ta l l .


Al capftol 79 , el tema es introduit per un dels personatges mes sorprenents
i in te ressan t s de tota la novel- la , R a m o n lo foll , una ver i t ab le «cont ra f igura
l u l l i a n a » . Despres de presentar -se a la cort pontiffcia a m b una agosarada accio
jog la resca a m b dob le s ignif icacio , es interrogat pel papa B laque rna . Ell respon:


[...] vull esser foll per donar d 'e l [de Jesucr is t ] hon ramen t e honor,
e no vull ave r m a n e r a a mes pa rau les per forca de gran amor . E per
qo cor vostra cort a major honor per la pass io de mon A m a t , e per la
e n c a r n a c i o , q u e nul la al tra cort , cuy t a t robar en vos t ra cort mo l t s
c o m p a n y o n s qui s ien d e m o n ofici . (11.140)


L ' A m a t es , d o n c s , Jesucr i s t . En set de les vui t apa r i c ions que hem de
revisar , el t e rme te aques t s ignif icat precfs , i n o m e s en una te un sent i t mes
genera l s imi la r al reg is t ra t en el Llibre de contemplacio. S e m b l a , d o n c s , que
en t re un i al tre t e r m e ex is te ix ja una re lac io meta for ica .


Al capftol 80 t r o b e m el que , sens d u b t e , p o d e m a n o m e n a r un vers ic le ,
t a m b e de boca del foll R a m o n ; es t racta, es ev iden t , d ' u n d i s cu r s a l - legor ic :


Molt fortment cogitaren 1'apostoli e-ls cardenals en les paraules que-1
solda li hac scr i tes; e Ramon lo foll dix aques tes paraules : - T r a m e s fe
a con t r i cc jo s p e r a n g a que li t r ametes devoc jo e pe rdo , per qo que la
hon ra s sen en los lochs on es desonra t son a m a t . 1 5


Al ma te ix capftol 80 , unes lfnies m e s e n d a v a n t , R a m o n lo foll fa una
dec l a r ac io mol t s ign i f i ca t iva :


1 5 I I . 1 4 6 - 7 . La p r i m e r a part del v e r s i c l e 8 0 de l Llibrc d'amic e Amal e x p o s a la m a t e i x a


q i i e s t io q u e el p a s s a t g e q u e a c a b e m d e citar: « C a n t a v a 1'amat e deh ia q u e p o c h sabia 1'amich de


a m o r si av ia v e r g o n y a de loar s o n amat, ni si-l t emia honrar en aque l l s l o c h s o n pus fortment e s


d e s o n r a t ; e p o c h s a b d ' a m a r qui s ' e n u y a de m a l e n a n q a ; ni qui - s d e s e s p e r a de s o n a m a t , no fa


c o n c o r d a n q a d ' a m o r , s p e r a n q a . » A 1 'opusc le t r o b e m t a m b e p e r s o n i f i c a c i o n s , pero s e m p r e , d ' u n a


manera o altra, e s re fere ixen a 1'amic o estan en re lac io a m b cl l ; el v e r s i c l e 1 0 3 e s potser 1'unic


d ' a q u e s t a m e n a en q u e n o a p a r e i x e x p l i c i t a m e n t a q u e s t p e r s o n a t g e , p e r o , cn tractar-se d e


p o t e n c i e s de 1'anima, e s ev ident que e s parla de la m e m o r i a i la voluntat de 1'amic.




142 A L B E R T S O L E R


Lo foll viu par la r -ii- c a rdena l s , he c u y d a - s e que par lasen de son
amat , e ells par laven de la e leccio de ii- b isbes qui eren e le ts /'/; dis-
cordia; e per aco lo foll dix als cardena ls que les pus plaents paraules
q u e s ien, son les pa rau le s qui son en t re a m i c e a m a t . (11.147)


Les pus plaents paraules que sien son les paraules qui sdn entre amic e
amat indica un avenc, decisiu en Ia const i tuc io del tema: no es tracta ja d ' un us
dels te rmes com a comparac io a 1'interior d ' u n a rgument . S ' apunta a lmenys que
cn t re un i al tre p e r s o n a t g e (ara ja ben d e t e r m i n a t s ) hi ha una re lac io
especia l fss ima i que aques ta te una forma d ' e x p r e s s i o en les «parau les qui son
en t re a m i c e a m a t » . Dit d ' u n a altra m a n e r a , es un anunc i forga explfci t de
1 'opuscle.


I no ga i re desp res t r obem un al tre ve r s i c l e :


C o n tots aque l l s foren v e n g u t s e foren d e v a n t lo papa e els
ca rdena l s , R a m o n lo foll d ix : - E n c o n t r a r e n - s e 1 'Amich e 1'Amat, e
ca l la ren lurs b o q u e s , e lurs hul ls , a b los qua ls se fahien senya l s
d ' a m o r ; p lora ren , e lurs a m o r s se p a r l a r e n . 1 6


En efecte , en aques t cas ( c o m en 1 'anterior de les pp . 146-7) ens t robem
a m b «parau les d ' a m o r e e x e m p l i s a b r e u y a t s » i de pa r au l e s «qui han mes te r
e spus ic io» ( I I I .10) ; son , en fi, «ma ta fo ra s m o r a l s » ( I I I .11) , si v o l e m fer servi r
t res exp re s s ions que ut i l i tza 1'autor ma te ix per def inir e ls ve r s ic les del Llibre
d'amic e Amat. Tan t en aques t s casos e s m e n t a t s c o m en 1 'opuscle, els tex tos
cons t i tue ixen unitats t ema t iques i a r g u m e n t a l s que fan un sentit comple t . En el
Llihre. de contemplac.in no havfem t robat res de c o m p a r a b l e . ' 7


Immed ia t amen t despres , R a m o n e n u n c i a un al tre vers ic le ; en aques t cas (i
es 1'unic de la serie) els te rmes tenen un sentit mes ampli i general ; notem que
amic e s subst i tui t per amant:


"' 11.148. T r o b e m la m a t e i x a s i t u a c i o i el m a t e i x t e m a en e l s s e g i i e n t s v e r s i c l e s d e 1 'opusc le:
« 2 9 . Encontraren- se 1'amich e-11 amat , e d ix 1 'amich: —No cal que -m par les , m a s fe-m s e n y a l ab
to s h u l l s , qui s o n parau les a m o n cor , c o n te d o c o q u e m d e m a n e s . » « 1 1 7 . E n c o n t r a r e n - s e
l ' a m i c h e l amat e foren t e s t i m o n i s de lur e n c o n t r a m e n t sa lu t s , a b r a c a m e n t s , e besars , e l a g r e m e s
e p lors . E d e m a n a 1'amat al a m i c h , de s o n e s t a m e n t ; e 1 'amich fo e n b a r b e s c l a t en p r e s e n c i a de
s o n amat .»


1 7 L ' e x p o s i c i 6 del v e r s i c l e q u e a c a b e m d ' e s m e n t a r la fa el j og lar de Valor , t a m b e present a la
cort de Blaquerna, i d'una manera ben ve lada , per cert, q u e tambe preten dc fer pensar: «—Aquest
e x e m p l i - d i x lo jug lar dc v a l o r - s i g n i f i c a c o qui e s d e n u n c i a t per lo s o l d a e per l o s a x i x i n s al
sant pare e a l s cardenals ; e si n o s e ' n s e g u e i x utilitat, e s injuriada va lor , e n o s o n a m a t s los p u s
h o n r a t s crea t s qui m o r e n per a m o r , j a t s i a q u e m e s v a l e n a m o r s qu i - s par len , q u e b o q u e s q u e
m e n u g u e n - » (11.148).




ORIGENS, COMPOSICIO I DATACIO DEL LLIBRE D'AMIC E AMAT 1 4 3


Dix lo foll : - . i . scr iv ia , e scr iv ia en un l ibre lo n o m dels ama t s e
aman t s , e demana- l i un h o m e qui a m a v a , si en aquel l ibre havia scrit
lo nom d e son amat ; e-1 e sc r iva li d ix : «Has m e n y a t menja r qui fos
cuyt ab foch d ' a m o r ? E has- te l avades les m a n s ab l ag remes de tos
hulls? E est embriach e foll per amor que hajes beguda? Fuist anch en
perill per honrar ton amat? Has metz ina d ' a m o r ab que hom faca tinta
ab que sc r iva ton ama t? Sens to tes aques t e s cose s , ton ama t no es
d igne que sia scri t en est l ib re» . (11.148)


Aques t a subs t i tuc io no s ' e s d e v e ni una sola v e g a d a al Llibre d'amic e
Amal: amant no s 'h i regis t ra c o m a subs t an t iu . ' "


En la segi ient apa r i c io del t ema c o n s t a t e m que R a m o n lo foll s ' ident i f ica
to ta lment a m b el pe r sona tge d e Vamic, el subs t i tue ix :


Dix lo j u g l a r a R a m o n lo foll si c rex ia la a m o r q u e havia a son
Amat on mes li fahia de plaers son Amat . Respos lo foll: - S i minvava
los p lae rs que-m fa, segu i r s ' i a que m e n y s 1 ' amas , s i l pud ia mes
a m a r - . E cor n o l pur ia d e s a m a r , sa a m o r no-1 pur ia mun t ip l i ca r en
amar son Amat ; mas Ios treballs que sostenia , tots jo rns crexien, e, on
m a y o r s e ren , mes mu l t i p l i c aven los p lae rs que hav ia en amar son
A m a t . (11.151)


Remarquem, d 'al t ra banda, que per trobar un sentit complet al passatge hem
de p rendre s ence r el f ragment c i ta t , tant el ve rs ic le p r o p i a m e n t dit com el
con tex t en q u e parla el foll; es a dir , el ve rs ic le inc lou , en aques t cas , uns
pe r sona tges ( R a m o n i el j og l a r ) del tot e s t r anys al t ema . ' 1 '


'" A l v e r s i c l e 2 0 2 de 1'edicio que u t i l i l z e m (ENC, 1 9 3 5 - 5 4 , v o l . III) apare ix el terme amant;


de fet, pero , e s tracta d ' u n a leciio singtilaris de l m s . H i s p . [ c a t ] 6 7 de la B a y e r i s c h e


S taat sb ib l io thek de M u n i c que e s pres c o m a base de 1'edic io: a tots e l s a l tres (tant l lat ins, c o m


f r a n c e s o s , c o m o c c i t a n s ) l l e g i m amic. A l s v e r s i c l e s 1 6 5 , 2 0 1 , 2 9 1 , el t e r m e amador s u b s t i t u e i x


Vamic. Amador a p a r e i x d 'a l t re s v e g a d e s referit a q u a l s e v o l q u e e s t i m a ( 1 1 0 , 1 4 4 ) ; la major ia


apareix en plural per d e s i g n a r el conjunt d e l s a m i c s ( 3 , 7 7 ) . I, f ina lment , en d'al tres o c a s i o n s no


s u b s t i t u e i x amic s i n o q u e n ' e s un s i n o n i m ( 3 5 8 ) . D 'a l t ra banda , 1 'e sment d irec te de la creu d e


Jes i i s s e m b l a p o c propi d e 1'estil d e 1 ' o p u s c l e , q u e t e n d e i x m e s a la pertfrasi i a la m e t a f o r a ;


v e g e u c o m resol el beat e l s v e r s i c l e s o n s 'haur ia p o g u t e s m e n t a r la creu , n u m s . 9 1 , 1 0 1 , 1 3 5 i


157 , 2 1 7 .


" La r e l a c i o d i rec ta entre t reba l l s i p l a e r s en 1'amor a 1'Amat apare ix a m b freqi ienc ia e n


1'opuscle: « 3 1 . L ' a m a t e n a m o r a 1'amich, e n o l plany de s o n languiment , per cp que pus fortment


sia amat e en lo major languiment atrop 1'amich plaer e reveniment .»




1 4 4 ALBERT SOLER


Encara en el mateix capftol notem una altra subst i tuc io del te rme amic per
amant (la da r re ra frase es refereix al cas q u e s ' h a p lante ja t a la cor t
i m m e d i a t a m e n t a b a n s ) :


[...] e R a m o n lo foll dix aques tes paraules : - V e n c e humil i ta t ergull ,
e-1 A m a n t dix a son Amat : «Si tu, Amat , mur ies , yo hiria plorar a ton
vas.» E P A m a t respos : «Plora denan t la creu, qui es m o n monimen t .»
Plora fortment 1'Amant, e dix que per massa plorar s ' enfoscha la vista
de sos hul ls e s ' e sc l a re ix sc ienc ia en los hul ls de son en t en imen t . E
per acd feu tot son p o d e r 1'orde a honra r la glor ia d e Deu . (11.152)


En el segi ient pa s sa tge t robem un ve r s i c l e que apare ix de forma mol t
abrup ta ; el t ema te una re lac io diffcil d ' a p r e c i a r a m b el con t ex t . Es d o n a c a p
al final del capftol 80 ; el papa i el seu consis tor i han actuat a m b decisio contra
un bisbe negl igent i han premiat la conduc ta d ' u n rei honrat i cristia. Aleshores
l leg im:


Dix lo foll a 1'Amat: - P a g a ' m , e r i t -me g u a r d o del t e m p s q u e t ' e
s e rv i t - . tvluntiplica 1'Amat al A m a n t ses a m o r s e lo l a n g u i m e n t que
havia per amor , e d ix- l i : - V e ' t 1'apostoli e l s ca rdena l s qui honren la
glor ia de lur s e n y o r - . (11.155)


Natura lment , «lo foll» es R a m o n . C o m ja havia passat , ell mateix s ' inc lou
en el vers ic le , ident i f icant -se a m b Yamant; enca ra que aques t cop , d o n a d a la
immedia tesa del vers ic le respecte a 1'accio narrat iva, podrfem dir que es 1'Amat
que es fa persona tge de la novel-la. La resposta de 1'Amat vol fer veure al foll
que el guardo pels seus serveis esta en 1'augment dels seus amors ( inseparables
dels dolors) i en la seva mateixa contr ibucio a fer que Blaquerna i Ia seva curia
«honren la gloria d e lur senyor» . Per tant, mes que no referir-se al cas concre t
del bisbe i el rei, el versicle clou el capftol «Gloria in excels is Deo» , que es el
p r imer «del o rdenamen t q u e l papa Blanquerna feu en sa cor t» (11.137) i, doncs ,
el c o m e n c a m e n t d e la re forma de la c r i s t i anda t . 2 "


V e g e m la da r re ra apar ic io del t ema , j a al capftol 8 3 :


2 1 1 S. G a l m e s e d i l a a q u e s t p a s s a t g e a c o n t i n u a c i o d e 1 'episodi de l b i s b e i el rei; al m e u


e n l c n d r e ca ldr ia s eparar un i altre a m b un punt i a part. D e s p r e s de l « v e r s i c l e » , i a m b un


p a r a l l e l i s m e ev ident , el j og lar de Va lor « trames letres , per d e v o c i o , a c o n s o l a r Valor , qui plorava


la d e s o n o r q u e s o s e n e m i c h s h a v i e n l o n c h t e m p s feta a s o n s e n y o r » ; v i s t a 1 'ac tuac io de l nou


papa , el j o g l a r ja pot c o n s o l a r Va lor . El p a s s a t g e c o m e n t a t troba c o r r e s p o n d e n c i e s en 1 'opusc le ;


v e g e m , per e x e m p l e : « 6 4 . D i x 1 'amich a s o n a m a t que-1 p a g a s de l t e m p s en q u e 1'avia serv i t .




ORIGENS, COMPOSICIO I DATACIO DEL LLIBRE D'AMIC E AMAT 145


E lo j u g l a r de va lor d ix : - ^ Q u e val amich qui no veda la d e s o n o r
de son a m a t ? - . E R a m o n lo foll dix que-1 aman t fo tu rmenta t per son
a m a t , al qual a m a n t d igue ren si era ora d e r e p o s a r d e m e n t r e que-1
t u r m e n t a v e n ; e ell respos dient que ab que o sabes son amat , ora era
q u e ell r e p o s a s en los t reba l l s que ell sos ten ia per son amat . (11.181)


La pa r t i c ipac io del j og la r i del foll c o m a p e r s o n a t g e s del vers ic le €s, si
mes no, ambigua , perque Ia unitat fa un sentit comple t tant si considerem nomes
la r e spos ta de R a m o n c o m si hi a fegim la p r e g u n t a del s e rven t de V a l o r . 2 1


C o m a conc lus io de 1'analisi d ' aques tes ocur renc ies del tema en la n o v e l l a
podem remarca r : 1) Q u e , a diferencia del que s ' e s d e v e n i a al Llibre de contem-
placio, el tema apareix fixat quant a la seva referencia a la relacio entre el «feel
e devot c res t i a» i « D e u » ; amic i Amat son ja me ta fo res . 2) Q u e s ' obse rva una
v a c i l l a c i o en la d e n o m i n a c i o del p r imer , en t re amic i amant, la qual cosa no
s ' e sdeve mai al Llibre d'amic e Amat. 3) Que , en tots els casos , el tema apareix
lligat a m b les intervencions de dos personatges (espec ia lment de Ramon lo foll).
Eventua lment , aquests formen part del mateix tema i del versicle; a 1'opuscle no
t robem c a p carac ter huma tan de te rmina t c o m aques t s . 4) Q u e els vers ic les i el
tema, a t raves de ls dos pe r sona tges e smen ta t s , s ' a c o s t e n al motiu del foll; a ixo
no es d o n a v a en el Llibre de contemplacid i, en canv i , sera caracter is t ic al Lli-
bre d'amic e Amat, on Vamic ma te ix e sdev ind ra el foll.22 5 ) Els a s sumpte s de
que tracten els «versicles» detectats al Blaquerna, i a lgunes de les si tuacions que
p resen ten , e ls r e t r o b e m d e s p r e s al Llibre d'amic e Amat (ho hem anat a s s e -
nyalant en les no tes ) ; 6) en canv i , la imatger ia q u e fan serv i r es menys e l abo -
rada ( m e n y s me ta fo r i ca ) que la que c o n e i x e m de 1 'opuscle .


C o m t a 1'amat los p e n s a m e n t s , e l s d e s i g s , e l s p lors , e l s per i l l s e l s trebal ls que havia s o s t e n g u t s


s o n a m i c h per s a m o r ; e af ig i 1'amat, en aquel c o m t e , eternal b e n a h u y r a n c a . E dona si mate ix en


p a g a a s o n a m i c h » V e g . t a m b e el v e r s i c l e 8. El c a p i t o l e s t a n c a a m b tres e p i s o d i s q u e


e x e m p l i f i q u e n 1 'e fec te m u l t i p l i c a d o r i n s o s p i t a t de l «gran b e e de la santa v i d a qui era e n


1'apostoli» (11.155) , que s ' e s t en m e s enl la de ls d o m i n i s de la cort.
2 1 T a m b e e n a q u e s t c a s t r o b e m a l g u n s v e r s i c l e s de t e m a t i c a s i m i l a r : « 5 2 . V e h i e ' s p e n d r e


1'amich, e l igar, e ferir e auc iure per a m o r de s o n amat . D e m a n a r e n - l i a q u e l l s qui-l turmentaven:


- O n e s ton a m a t ? R e s p o s : - V e ' l - v o s e n lo m u n t i p l i c a m e n t d e m e s a m o r s e e n Ia s u s t e n t a c i o


que-m fa de m o s t u r m e n t s - . »
2 2 El m o t i u d e Ia follia de 1'amic apare ix per pr imer c o p al v e r s i c l e 12: «-Amich foll, ^pei


q u e d e s t r u u s ta p e r s o n a e d e s p e n s to s d i n e r s e l e x e s Ios d e l i t s d ' a q u e s t m o n e v a s m e n y s p r e a t


enfre les g e n t s ? [...]». A partir d 'aques t m o m e n t , quan e s parla del foll ja s a b e m a qui e s refereix


1'autor; a i x i , al v e r s i c l e 1 3 : « - D i g u e s , fol l per amor , ^e qual c o s a e s p u s v e s i b l e : o 1'amat en


1'amich o 1'amich en 1'amat? [...]».




1 4 6 ALBERT SOLER


Els punts 2, 3 i 6 cTaquestes conc lus ions permeten cTafirmar que al mateix
m o m e n t que s ' e sc r iv i en els capftols 7 9 - 8 3 del Blaquerna el t ema de Vamic i
VAmat encara no s ' h a v i a def ini t c o m p l e t a m e n t . Els pun ts 1, 4 i 5 , t a n m a t e i x ,
permeten d ' o b s e r v a r un a v e n c s ignif icat iu en la cons t i tuc io defini t iva del t ema
respecte al Llibre de contemplacio. P o d n e m dir que aquest g rup de «vers ic les»
de la n o v e l l a esta a mig cami en t re el material encara per e laborar que oferia
el Llibre de conlemplacid i el que l legirem a 1'opuscle, en el mateix Blaquerna.
A i x o , es c lar , equ iva l a dir q u e en aques t m o m e n t de la novel-la el Llibre
d'amic e Amat no existia com a t a l . 2 3 A partir d ' aques t opusc le , pero no abans ,
el t ema queda de t e rmina t per uns pe r sona tge s conc re t s , que es t roben en una
s i tuacio espec ia l i que e s t ab le ixen una re lac io prec i sa .


Per tant , si la meva in te rpre tac io de les dades es cor rec ta , en el Llibre
d'amic e Amat, Llull aprofi ta uns t e rmes q u e ja havia empra t al Llibre de
contemplacio i d e s e n v o l u p a un t ema que havia e sbossa t , a part i r d ' a q u e l l s
t e rmes , uns cap i to l s abans al ma te ix Blaquerna. El lector a l e shores po t
reconeixer aquest tema i, ho fara en VArt amativa, en les Flors d'amors e flors
d'entelligencia i a VArbre de filosofia d'amor.


4. U n Llibre d'amic e Amat m u s u l m a


Al capftol 88 del Blaquerna, de sp res de ls «vers ic les» que hem ana l i t za t ,
pero abans de 1'opuscle que ens ocupa , es parla, amb totes les lletres, del Llibre
d'amic e Amat. S e ' n s expl ica P a n a d a a Berberia d ' u n missa tge del ca rdena l de
«Domine Fili Unigeni te Jesuchr is te» que ha de donar compte de P«es t amen t del
m o n » , fent una a tenc io espec ia l a la qiiestio re l ig iosa . En aque l les t e r res , el
missa tge r te c o n e i x e m e n t de t res c o s e s , la segona de les qua ls e s :


Item atroba un Libre dAmich e d'Amat, on era recomtat com los de-
vots hdmens fahien cangons de Deu e d ' amor , e com per amor de Deu
lexaven lo mon e anaven per lo mon pobre ta t sus t inen t . ( I I . 216-7 ) .


C o m a resul ta t de la in fo rmac io del missa tge r « t ra lada hom lo Libre de
Amich e Amat» (11.217). Pero es clar que el Llibre d'amic e Amat que ten im al
Blaquerna no es la t r aducc io d ' u n ll ibre m u s u l m a . No ho es en la real i ta t
perque el Ilibre es fet des de la fe cr is t iana! Pero t ampoc no ho es en la ficcio


2 3 D i t d u n a altra manera: j,es podr ia s o s t c n i r que e l s v e r s i c l e s d e l s c a p i t o l s 7 9 - 8 3 v a n s e r
escrits despres de l s del Llibre d'amic e Amatl




ORIGENS, COMPOSICIO I DATACIO DEL LLIBRE D'AMIC E AMAT 147


perque al capftol 99 de la novel-la (1 'anterior a 1'opuscle) Llull va voler que el
llibret fos obra de B laque rna . En altres paraules , el que LIull avanga al capftol
88 cont radiu el que de fet es el Llibre d'amic e Amat i contradiu el que preten
de ser s e g o n s el capftol 9 9 . 2 4


Efec t ivamen t , al cap i to l 9 9 , quan B laque rna j a viu ret irat del m o n rep la
visita d ' un ermita; es el mateix que, al capftol 97, jus t abans que el protagonis ta
a b a n d o n e s R o m a , hav ia d e m a n a t al nou sant Pare que fes B l a q u e r n a mes t r e
d ' e rmi tans (11.256). Aques t personatge li demana ara que , per ajudar els e rmi tans
i r e c lo sos de R o m a ,


fees un libre qui fos d e vida ermitana, e que per aquel libre pogues
e sabes tenir en c o n t e m p l a c i o , d e v o c i o , los a l t res e r m i t a n s . ( I I I .9 )


A part i r d ' u n a e x p e r i e n c i a ex ta t ica , B l a q u e r n a dec ide ix de fer un l l ibre
d'amic i amat;25 i es a leshores que el protagonista recorda un llibre m u s u l m a de
que li havia par la t «un s s e r r a y » 2 6 quan era papa : es t racta d ' u n a o b r a de ls
«suf ies» , els r e l ig iosos «qui son mes prea ts» en t r e e ls sa r ra ins , q u e fan serv i r


pa r au l e s d ' a m o r e e x e m p l i s ab reuya t s e qui d o n e n a h o m e g ran
d e v o c i o ; e son pa rau l e s qui han mes te r e s p u s i c i o , e per la spus i c io
puja l ' en ten iment mes a ensus , per lo qual puyamen t muntipl ica e puja
la vo len ta t en d e v o c i o . (III . 10)


El l l ibre de B l a q u e r n a , c o m p o s t « s e g o n s la m a n e r a d e m u n t d i t a» , es el
Llibre d'amic e Amat.


2 4 El capftol 9 9 parla de la insp irac io sufi de 1'obra, c o s a que e s mol t diferent d 'una traduccid


d 'un or ig ina l m u s u l m a . Si in terpre te s s im el «tralada» del capi to l 8 8 no c o m a «traduf» s i n o c o m


a « c o p i a » Ia c o n t r a d i c c i o n o s e r i a tan a c u s a d a , pero e x i s t i r i a . Encara q u e el Glossari gcneral


lullia, s .v . «treladar», n o m e s registra 1 'accepcio de 'traduir' (i i g u a l m e n t el Diccionari etimologic


i coinplemeiitari de la llengua catalana, s.v. «preferir») , en Llull s o n presents les d u e s a c c e p c i o n s :


«e s o f f e r i q u e tot c a v a y l e r qui a m e s s e r en orda de cava l lar ia Io p u s q u e translatar, per 50 q u e a


l e s v a g a d e s l i ga e recort 1'orda d e c a v a y l a r i a . » , Llibrc de 1'orde de cavalleria, e d . A . S o l e r


(Barce lona: ENC), p. 165 .
2 5 « D e m e n t r e que B lanquerna p lorava e adorava, e en la sobirana stremitat d c s e s forqes havia


puyada D e u s sa an ima , qui-l c o n t e m p l a v a , B lanquerna se s en t i ex i t de manera, per la gran frevor


e d e v o c i o en q u e era, e c o g i t a q u e forqa d ' a m o r n o s e g u e i x m a n e r a c o m 1 'amich a m a m o l t


for tment s o n a m a t . » ( I I I . 1 0 ) . P o t s e r haur iem d ' interpretar q u e en l e s p a r a u l e s « O n , per a<;6


B l a n q u e r n a fo en v o l e n t a t q u e f e e s Libre de Amich e Amat, lo qual a m i c h f o s f ee l e d e v o t


crest ia , e l amat fos D e u . » (111.10), Llull e s refereix no a un titol , s i n o a un t e m a del qual ja ha


parlat anteriorment; caldria cditar en c o n s e q i i e n c i a « fees libre de ainich e amat [...]».
2 I' El m i s s a t g e r del cardena l q u e al capi to l 8 8 transmet la n o t i c i a de 1 ' ex i s t enc ia d"un Llibre


d'amic c Amat m u s u l m a es c o n v e r t e i x al capitol 9 9 en un «sserray» .




148 ALBERT SOLER


D ' a l t r a banda , no hi ha dub t e q u e si Llull par la al capftol 8 8 de la
t raduccio d ' u n Llibre d'amic e Amat m u s u l m a es per despres reprendre aquesta
dada en la na r r ac io . Es dona la c i r cums tanc i a q u e les dues in fo rmac ions que
a c o m p a n y e n aques t punt al capftol 88 no n o m e s son acol l ides favorab lement a
R o m a , 2 7 s ino q u e a mes t enen el seu resso pos t e r io r a la novel- la: la p r imera
(referent a 1 'amenitat i la d e v o c i o en els s e r m o n s ) es recol l ida al capftol 9 3 i
la tercera ( referent a 1 'agili tzacio de ple ts) es reco l l ida al capftol 9 1 . Per tant ,
p o d e m pensa r a m b rao de causa q u e la re fe renc ia a la t raducc io del l l ibre
a n u n c i a la p resenc ia del l l ibre ; i enca ra m e s : avanga c o m sera aques t l l ibre i
quina relacio t indra a m b 1'obra que 1'emmarcara. Segons el passatge citat abans ,
el l l ibre exp l ica « c o m los d e v o t s h o m e n s fahien c a n g o n s de Deu e d ' a m o r , e
com per a m o r de Deu lexaven lo mon e anaven per lo mon pobretat sust inent .»
(II .216-7) . Aixo no es el Llibre d'amic e Amat (que es correspon molt mes a m b
les «pa rau les d ' a m o r e exempl i s ab reuya t s» del capftol 99) , pero sf que te una
s imi l i tud mol t sosp i tosa a m b el t r ac t amen t q u e R a m o n Io foll i el j o g l a r de
Va lo r donen al t ema de Vamic i VAmat en els capf tols p r eceden t s .


C r e c que seria poss ib le d ' i n t e rp re t a r aques t e s pa rau le s c o m un anunc i del
que LIull pensava que seria el seu opusc le d ' aco rd a m b el que havia assajat als
capftols 7 9 - 8 3 ; se Ii podria haver acudit , a mes , d ' inc loure '1 en la n o v e l l a com
una t raduccio d ' un llibre musu lma . Despres , Llull es devia adonar que 1'opuscle
projectat enca ixava millor c o m a obra de Blaquerna ermi ta : i no n o m e s que era
log ic que a p a r e g u e s en la n o v e l l a , s ino que era n e c e s s a r i . 2 S El capftol 99 es
podr ia en t end re a l e shores c o m una rec t i f icac io de la idea inicial : aquel l l l ibre
del qual s ' hav i a parlat a la cort pontiffcia, servi ra de mode l a Blaquerna per a
la seva obra . Heus acf una interpretacio que permeten les dades i que explicaria
la c o n t r a d i c c i o d e t e c t a d a . 2 9


2 7 S e ' n s diu que c o m a c o n s e q i i e n c i a de la i n f o r m a c i o : «tralada h o m lo Libre d'amic e Amat,


e pres h o m m a n e r a c o m per d e v o c i o de paraules f o s s e n l o s s e r m o n s pus agradab le s a l e s g e n t s ,


he cor , per 1 'ordenament que h a v i e n los s s e r r a y n s , h o m abreujas l o s p le t s e l s c o n t r a s t s qui s o n


enfre nosal tres .» (11.217).
:" V e g . A . S o l e r , «"Enfre la v i n y a e l f eno l lar"? La c o m p o s i c i d de l Llibre d'amic c Amat i


1 'experiencia mis t ica de R a m o n Llul l» , Caplletra ( V a l e n c i a ) , en premsa .
2'' N o sera sobrer ara de recordar que no s 'ha trobat mai una obra m u s u l m a n a q u e p o g u e s ser


e f ec t i vament el Llibre d'amic e Amat a que e s refereix Llull en aquest capitol . N o s'ha trobat mai


un p a r a l l e l aprox imat que permeti de sos ten ir que la referencia s igui real. D'altra banda, la inspi -


racio suf i que s ' i n v o c a al capitol 9 9 ha estat objec te d 'una l larga p o l e m i c a entre a q u e l l s q u e han


trobat font s p o s s i b l e s o e v i d e n t s d ' i n s p i r a c i o en a q u e s t s m i s t i c s m u s u l m a n s i e l s q u e l e s han


negat ; c a p de l e s d u e s p o s i c i o n s no ha estat e x e m p t a de pre jud ic i s . L ' a l l u s i d e m s e m b l a q u e fa


1'efecte de tenir la i n t e n c i o d 'a fcg ir al text u n e s c o n n o t a c i o n s d e t e r m i n a d e s , i no gran c o s a m e s ;


f ins a cert punt , en la l inia de l q u e ha dit D . U r v o y ( « L e s e m p r u n t s m y s t i q u e s entre I s lam et




ORIGENS, COMPOSICIO I DATACIO DEL LLIBRE D'AM1C E AMAT 149


5. L a d a t a


El Llibre d'amic e Amat es un cap i to l del Llibre d'Evast e Blaquerna.
D'en t r ada , aques ta af i rmacio pot s embla r una obvieta t , pero no ho es : 1'opuscle
en qiiestio no ha estat mai altra cosa que una part d e la n o v e l l a que du aquest
nom, de manera que la seva datacio esta inevi tablement lligada a la del relat que
1'inclou. A l m e n y s no ten im cap dada q u e pe rme t i sos ten i r que ha t ingut una
ex i s t enc ia propia , i ndependen t del Blaquerna; en c a p de les ve r s ions an t igues ,
fetes en vida de Llull mate ix : les ve r s ions f rancesa, occ i tana i ca ta lana ho son
de tota la novel-la, i la vers io llatina (que si que ha circulat so la) s ' in ic ia a m b
el capi tol 99 del Blaquerna, en que , c o m he dit abans , un e rmi ta que ja havia
apa regu t dos capftols a b a n s (quan el p r o t a g o n i s t a era encara sant pare ) vis i ta
B l a q u e r n a ; en qua l sevo l c a s , to tes qua t r e e s t an e n c a p c a l a d e s per un p reambu l
que p re s suposa una certa famil iar i ta t del lec tor a m b el pe r sona tge i la seva
historia, i r ematades a m b un explicit que dona pas a l '«Ar t de c o n t e m p l a c i o » . 1 0


La bibl iograf ia sob re el Llibre d'amic e Amat ha sos t ingut d ' u n a forma
genera l , a m b mes o m e n y s p rudenc ia , que 1'opuscle va ser c o m p o s t abans que
el Blaquerna. Aques ta posicio se sustenta en tres raons . La pr imera , i principal ,
in terpre ta 1'opuscle c o m una t r ansc r ipc io i m m e d i a t a d ' u n a expe r i enc i a mis t ica
conc re t a del seu autor ; una v ivenc ia que , per forca, ha de ser independen t del
p r o s a i s m e de la r edacc io d ' u n a n o v e l l a . El s egon a r g u m e n t ins is te ix en les
diferencies formals entre 1'opuscle i la novel-Ia. Finalment , s ' addue ix que el mes
an t i c de l s ca ta legs l u l l i a n s , el del fons d e la Ca r to ixa de Vauve r t , de 1 3 1 1 ,
reg is t ra per separa t les d u e s o b r e s . 3 1


C h r i s t i a n i s m e et la ver i tab le portee du Libre d'Amic», EL 2 3 ( 1 9 7 9 ) , pp. 3 7 - 4 4 ) quan s o s t e q u e


cal interpretar el passa tge c o m una presa d'act i tud, no c o m una dada. En q u a l s e v o l cas la q i ies t io


e s oberta.


"' V e g . A . S o l e r , «"Enfre la v i n y a . . . o o . c / f . T e n i m un c o d e x frances de la s e g o n a me i ta t del


s e g l e X I V (e l m s . lat. 1 4 7 1 3 de la B i b l i o t h e q u e N a t i o n a l e ) q u e d o n a un Livre d'ami et d'ame,


pero t a m b e en aques t c a s a m b el preambul i 1 'expl ic i t e s m e n t a t s . N o m e s a partir de les e d i c i o n s


l l a t i n e s d e c o m e n c a m e n t de l s e g l e X V I ( P a r i s 1 5 0 5 i A l c a l a d e H e n a r e s 1 5 1 7 ) c o m e n c a a


d i f o n d r e ' s el Llibre d'amic e Amat d ' u n a f o r m a m e s i n d e p e n d e n t del Blaquerna; a b a n s h a v i e n


c irculat a l g u n s c o m e n t a r i s del text . V e g . per a tot a i x o 1 'edic io crit ica de 1 'opusc le , en p r e m s a a


ENC, a cura de qui s i g n a a q u e s t e s ratl les.


" E l s tres a r g u m e n t s ja s d n p r e s e n t s a M. O b r a d o r « P r o e m i . . . o b . c i t . Han es tat r e c o l l i t s ,


parc ia lment o to ta lment , per m o l t s autors; v e g . , per e x e m p l e , A l l i s o n Peers , Foll d'amor. La vida


de Ramon Llull ( P a l m a de M a l l o r c a , 1 9 6 6 ) ; J o a n T u s q u e t s « L a data d e c o m p o s i c i o de l


Blanquerna», Bolelin dc la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona X X X V I ( B a r c e l o n a ,


1 9 7 7 ) , pp . 1 1 5 - 1 2 3 ; Lo la B a d i a « E l s p r o b l e m e s del Llibre d'amic e Amat», Teoria i practica de


la literalura en Ramon Llull ( B a r c e l o n a , 1 9 9 2 ) , p p . 5 5 - 7 1 ; F e r n a n d o D o m i n g u e z «El "Libre


d ' a m i c e amat". R e f l e x i o n s entorn de R a m o n Llull i la s e v a obra literaria», Randa 19 ( B a r c e l o n a ,


1 9 8 6 ) , pp. 1 1 1 - 1 3 5 .




1 5 0 ALBERT SOLER


C a p de les t res r a o n s ens ha de fer dub ta r . La p r imera es un ve r i t ab le
prejudici que es basa en raons extra textuals : Llull va escriure al llarg de la seva
vida a lguns centenars de vers ic les c o m els del Llibre d'amic e Amat que ningu
no ha relacionat mai a m b c a p exper ienc ia mfstica concreta (a VArt amativa, les
Flors d'amors e flors d'enteiligencia i a VArbre de filosofta d'amof). La segona
no te en c o m p t e la func io essenc ia l que a c o m p l e i x 1'opuscle en la novel- la i
com s'hi insereix d ' u n a forma del tot logica: ser Pexpress io versemblant de Pex-
periencia mfstica del protagonis ta del relat. La tercera no es significativa si tenim
en c o m p t e que la ve r s io l la t ina del l l ibret c i r cu lava a u t o n o m a m e n t : P inven ta r i
de V a u v e r t regis t ra un Liber amici et Amati i un Blaquerna, a ixo es t o t . 3 2


Les d a d e s t ex tua l s n o m e s au tor i t zen P a f i r m a c i o que P o p u s c l e s e m p r e ha
estat Iligat a la n o v e l l a : en c o n s e q u e n c i a , la da ta del Llibre d'amic e Amat
depen de la del Blaquerna." I, c o m hem vist , Panal is i de les ocu r r enc i e s de la
metafora en els capftols 7 9 , 80 i 83 s e m b l a ind icar que en aques t pun t de la
n o v e l l a Popusc l e encara no exist ia; en aques t senti t , es pot interpretar P e s m e n t
explfcit del Llibre d'amic e Amat al capftol 88 c o m una vac i l - l ac io en la
d e t e r m i n a c i o del q u e hav ia de ser P o b r a .


El Llibre d'Evast e Blaquerna no va ser escrit mes enlla de 1289, ates que
n ' ex i s t e ixen dos m a n u s c r i t s que no poden ser pos te r io rs a aques ta da ta , i a m b
tota probabi l i t a t va ser acaba t c a p a 1283 a M o n t p e l l e r . 3 4 D ' a l t r a banda , hi ha
indicis que la n o v e l l a va ser compos ta en un perfode de temps llarg, ent re 1276
i 1283, i que el pla narratiu va ser reorientat en aquest lapse, fet que se sumaria
a totes les d a d e s q u e a s s e n y a l e n q u e el Llibre d'amic e Amat va ser escr i t
c o n t e m p o r a n i a m e n t al Blaquerna i per fo rmar part de la n o v e l l a . "


, : He parlat e x t e n s a m e n t d ' a q u e s t e s tres q i ies t ions a «"Enfre la vinya.. .oo.c/'r.


" A q u e s t a p o s i c i o ha e s ta t s o s t i n g u d a per p o c s e s t u d i o s o s i e n c a r a ha e s ta t m e n y s


d e s e n v o l u p a d a . Anton i R. P a s q u a l , a l e s s e v e s Vindiciae ( A v i n y o , 1 7 7 8 ) , v o l . 1 p. 3 7 0 , a torga a


l e s d u e s o b r e s la data d e 1 2 8 3 ; E. P l a t z e c k (Pla II, p. 1 6 ' ) l e s s i tua a m b d u e s entre 1 2 8 2 - 8 7 ; ni


l 'un ni 1'altre, pero , r a o n e n Ia s e v a d e c i s i o . S. G a l m e s e s , a m b tota s e g u r e t a t , qui m e s l 'ha


e x p l i c a t , encara que a m b una certa v a c i l l a c i d en l e s s e v e s raons (al p r o e m i d e 1 'ed ic io del v o l .


IX de les ORL la s o s t e , al p r o l e g d ' u n a d e l e s e d i c i o n s d e 1'opuscle ( B a r c e l o n a : ENC, 1 9 2 7 ) no


e s pronuncia , i al seu « D i n a m i s m e d e R a m o n Lul l» (Escrits sobre Ramon Llull, B a r c e l o n a , 1 9 9 0 ,


pp. 1 2 0 - 1 6 9 ) ho as segura a m b forqa rotunditat) . Darrerament , V. Serverat , « A u t o u r de la date de


c o m p o s i t i o n du Libre d'amic e amat de R a m o n Llul l» , Annali delVlstituto Universitario Orientale


de Napoli. Sezione Romanza 34 ,1 ( N a p o l s , 1 9 9 2 ) , pp. 3 7 - 6 7 , tambe ha fet una aportac io en aquest


sentit; d i s crepo de la majoria d e l s s e u s arguments , v e g . la m e v a ressenya en aques t mate ix v o l u m


d'SL.
, J V e g . A . Soler , «Encara sobre la data del Blaquerna» SL 3 1 , (Pa lma de Mal lorca , 1 9 9 1 ) , pp.


1 1 3 - 1 2 3 .
5 5 V e g . A . Soler , « S o b r e el Blaquerna, la c l erec ia i una obra m i s t e r i o s a » , Catalan Review IV


(Barce lona , 1 9 9 0 ) , pp. 2 6 3 - 2 7 7 .




ORIGENS, COMPOSICIO I DATACIO DEL LLIBRE D'AMIC E AMAT 151


La qi iest io del l loc de c o m p o s i c i o d e 1'obra te una impor t anc i a re la t iva .
C o m se sap, al capftol 90 del Blaquerna Llull declara que 1'obra ha estat escrita
a Mon tpe l l e r . Es p o c v e r s e m b l a n t que el bea t r o m a n g u e s e ls set anys de Ia
poss ib le r edacc io del l l ibre a la mate ixa c iuta t , en t re d ' a l t r e s coses pe rque el
1276 va ser fundat el coITegi d e Mi ramar . EI mes p robab l e , d o n c s , es que la
major part de la n o v e l l a s ' e sc r igues entre Mal lorca i Montpe l le r , i que a lmenys
Ia darrera fos redactada a la vila occitana cap a 1283; essent aixf, i en vista que
al capftol 88 1'opuscle encara no sembla del tot definit, podria ser que el Llibre
d'amic e Amat h a g u e s estat c o m p o s t t a m b e a Montpe l l e r i vers el mate ix any.


ALBERT SOLER


Universitat de Barcelona


RESUM


T h e author ana lyzes the use of the m e t a p h o r of the amic and the amat in
the Llibre de contemplacid, ch s . 79 , 80 and 8 3 , Blaquerna, and the Llibre de
Vamic e Vamat. He thus traces the evolut ion of a concept , which only takes on
its definitive mean ing in the Iast of these works . This s tudy, in combinat ion with
cod ico log i ca l i n fo rma t ion , c o n c l u d e s that the Llibre de Vatnic e Vamat was
c o n c e i v e d as a c h a p t e r of Blaquerna in the yea r 1 2 8 3 .






SL 3 2 ( 1 9 9 2 ) , 1 5 3 - 1 6 1


M . BEUCHOT


R E T O R I C A Y L U L I S M O E N D I E G O D E V A L A D E S


I n t r o d u c c i o n


En el p resen te trabajo t r a ta remos de expone r las ideas del f ranciscano fray
D iego de Va lades , nac ido en T l a x c a l a ( M e x i c o ) , en 1533 , acerca de la na tura-
leza y las par tes de la retorica en su l ibro De rhetorica christiana.' Al hacer lo ,
nos interesara ademas sehalar su vinculacion y dependencia con respecto de Ramon
Llull, el filosofo y teologo mallorqufn del siglo X I V , que dejo toda una escuela ,
pero del cual solo se ha encontrado c o m o seguidor en la Nueva Espaha al propio
Va lades . Al final exp re sa r emos a lgunas op in iones sobre el puesto que ocupa en
la his tor ia de la re tor ica y su impor t anc i a para la N u e v a Espaha .


E x p o s i c i o n


E n . l a s egunda parte de su Retdrica cristiana, Va lades habla de esta disci -
plina en general (no solo de la ec les ias t ica) y trata de sus e lementos esencia les ,
a saber , su def in ic ion , su divis ion y sus p rop i edades pr inc ipa les . En un cuad ro
s inopt ico e x p o n e en que cons i s te y d e que cosas cons ta (p . 145). En c u a n t o a
las cosas en las q u e cons i s t e , i.e. las q u e son su e senc ia o na tura leza , apor ta ,
c o m o es conven ien te , su definicion y una divis ion clasif icatoria . Para definir la
retorica, a t iende a su fundamento , y p r imeramen te aborda la cuest ion de si esta
d isc ip l ina ex i s te . A el lo r e sponde a f i r m a t i v a m e n t e , a c l a r a n d o que es una par te
de la filosofia rac iona l , segiin la c o n c e p c i o n a r i s to te l ico-esco las t ica de que Ias
ciencias argumenta t ivas eran la Iogica (o dialectica), la retorica e incluso la poe-
tica. Es una concepc ion de la re tor ica c o m o teorfa de la a rgumentac ion . Por lo
que hace a la cuest ion prop iamente definitoria, la del que es la retorica, respon-
de que es una c iencia que t iene dos moda l idades , una es la retorica natural (la


' Perugia, 1 5 7 9 . S e g u i r e m o s la traduccion de T. Herrera ct al. ( M e x i c o : FCE, 1989) .




154 MAURICIO BEUCHOT


cual puede ser perfecta o imperfecta) y otra es la artificial (la cual se divide en
d e c l a m a t o r i a y o r a to r i a ) .


La d iv is ion c las i f ica tor ia de la retor ica que da Va lades s ecc iona esta d i s -
c ip l ina con ar reg lo a los g e n e r o s de sus c a u s a s : d e m o s t r a t i v a , de l ibe ra t iva y
judic ia l . A la pr imera co r responde el genero demos t ra t ivo , que t iene c o m o obje-
t ivo la a labanza o el v i tuper io , si a t iende a los b ienes o a los males , y pueden
ser ex ternos al indiv iduo, o de su cuerpo , o de su a lma. El genero del ibera t ivo,
a ten to al quien, al a quien y al de quien, pe r suade o d i s u a d e h a c i e n d o ver lo
posible, lo util, lo hones to y lo inopinado. El genero judicial versa sobre lo jus to
y lo injusto, lo c o n v e n i e n t e y lo i n c o n v e n i e n t e , con e s p e r a n z a de lo b u e n o o
t emor de lo m a l o . Es la d iv i s ion t rad ic ional a r i s to te l ica .


Ya la division de la retorica en sus partes const i tu t ivas es en pr inc ipales y
m e n o s p r inc ipa les . Las par tes mas p r inc ipa les de que cons ta son aque l l a s que
c o n f o r m a n el t rabajo del o r a d o r para p o d e r p red icar , a s abe r : la invencidn de
a rgumentos , que pueden ser tristes o agradables , y estos u l t imos mejores o mas
ef icaces ; la elocucion, q u e se hace con pa lab ras c la ras , u sua le s y p rop ia s ; la
disposicion, que se hace segun ar te y t i e m p o ; Ia declamacion, q u e es c lara y
suave , a t end iendo a la voz , al ros t ro , al ges to , a la d i s t r ibuc ion y al hab i to ; y
la memoria, que p u e d e ser natural o ar t i f ic ial , y versa sob re la d iv i s ion d e la
p ieza ora tor ia , sob re los lugares a r g u m e n t a t i v o s y sobre las i m a g e n e s con que
se adorna. Las partes m e n o s pr incipales son las que conforman la pieza oratoria
m i s m a , y son: el exordio, que usa pa l ab ras y s i gnos para hace r a los o y e n t e s
a tentos , doci les y b e n e v o l o s ; la narracion, que e x p o n e el t ema con t ra tamien to
claro, breve y verosfmil; la divisidn, en la que se presentan las partes principales
del s e r m o n , y segun V a l a d e s d e b e ser s u m a r i a y d e s n u d a o s i m p l e ; la confu-
tucion, q u e con f i rma lo q u e se ha d i cho , o que refuta lo q u c se p u e d e a lega r
en cont ra ; y por u l t imo la conclusion. T o d o es to es aco rde a los a spec tos que
sefiala c o m o p rop ios al of ic io del o rador , q u e son : ensehar, m e d i a n t e la nece -
s idad rac ional ; conmover, o m o v e r a la v ic to r ia ; y deleitar, con la suav idad .


Valades sabe que la esencia de una cosa se expresa en la definicion o des -
cr ipcion. Por eso define asi a nuestra discipl ina: «Es , pues , la retorica la ciencia
o facultad o arte del bien decir con la ap robac ion de los oyen te s , en la medida
en que pueda hacerse» (p. 147). El genero es la ciencia, que en aquel en tonces
coincidfa con el s abe r f i losofico, y de m a n e r a mas especffica la co loca , c o m o
sabemos , en la filosoffa racional o a rgumenta t iva . Se trata de hablar bien o con
la ap robac ion de los o y e n t e s , en el s en t ido d e q u e eso es necesa r io para la
comunicac ion humana (la cual , c o m o ahora nos recuerda la Nouvelle rhetorique
de Pe re lman , s i e m p r e d e p e n d e de un aud i to r io conc re to ) . Y se d i s t i ngue d e la
dialect ica o logica en que lo que esa discipl ina dice de manera b reve y concisa ,
ella lo d ice de mane ra ex tensa y adornada . V a l a d e s cita a Z e n o n (de C i t i u m ) ,
del mov imien to es to ico , escuela de g randes logicos , quien decfa que la pr imera




RETORICA Y LULISMO EN DIEGO DE VALADES 155


se parecfa a la m a n o en pufio, y la s e g u n d a a la m a n o ex t end ida . A m b a s d i s -
c ip l inas c o m p a r t e n la m i s m a mater ia , q u e es todo a sun to que pueda move r se a
d i scus ion . V a l a d e s ap rovecha para in t roduci r aqui Ia re tor ica cr is t iana , a la que
le toca Ia i n v e n c i o n , d i spos i c ion y e l o c u c i o n de los a s u n t o s q u e tocan a la
sa lvac ion de las a l m a s .


La re tor ica a p a r e c e e s t r e c h a m e n t e v incu lada con la logica . V a l a d e s cita a
Ar ias M o n t a n o , quien dice que son h e r m a n a s geme la s : « Y - a n a d e el francisca-
n o - tanto segiin el filosofo como segun la verdad ( c o m o aduce Egidio Romano) ,
la retorica es una consecuenc ia de la dialect ica . Y a u n q u e este arte se t ransmite
en una r ecap i t u l ac ion d e p recep tos c i e r to s , sin e m b a r g o , a tal g r a d o esta de
acue rdo con la na tura leza , que todo aquel que se dedica a p rocura rse lo , aunque
sea con el m e n o r trabajo e industria, puede aventajar a los d e m a s hombres que,
de scu idandose de ese ar te , no ponen n inguna di l igencia en cul t ivar e ilustrar su
ingenio con ef icacia , tanto cuanta diferencia hay entre el los y los an imales bru-
tos; pues en las a l m a s de todos los h o m b r e s estan pues tas a lgunas semi l l a s de
esta facul tad» (p. 149). Esto co inc ide con la idea ar is totel ica de que la retorica
se p u e d e dar d e m a n e r a natura l , pero es po tenc iada al m a x i m o si se cul t iva o
es tud ia a r t i f i c i a lmen te , y por e s o es ar te , p o r q u e se e n s e n a en c ie r tas reg las ,
a d e m a s de ser c i enc i a po rque se e s t ruc tu ra de a c u e r d o con sus p r inc ip ios .
D e s p u e s del e l og io que Va lades hace de la re tor ica en es te pasa je , la pone en
la par te m a s n o b l e del h o m b r e , c o n j u n t a n d o su in te lec to y su a fec to .


La retorica se d iv ide , c o m o la c iencia , en natural y artificial. La natural Ia
poseen m u c h o s h o m b r e s que , sin habe r cu l t i vado el a r te , son c a p a c e s de per -
suadir o d i suadi r con gran habi l idad. Esta retorica natural se d iv ide en perfecta
e imperfec ta . La perfec ta manif ies ta un d i scu r so m a d u r o , e s m e r a d o y d i sc re to ;
la imperfecta, un d iscurso rustico y todavia deficiente. Esta ultima puede mejorar
con los c o n o c i m i e n t o s q u e da el a r te , con la imi tac ion y el e je rc ic io . Prec i sa -
mente la retor ica artificial es la que se ap rende con el es tud io , que da reglas y
p recep tos p o c o a p o c o e l a b o r a d o s por q u i e n e s sob resa l i e ron en ella y la han
ensenado. Y el arte retorico se divide en dec lamator io y orator io . El que interesa
mas a V a l a d e s es el s e g u n d o , el o ra to r io , ya que la d e c l a m a c i o n es mas bien
ejercicio sobre t emas f ingidos. El o rador es el que actua en ser io , y el re tor ico
el q u e a d e m a s profesa el ar te .


El arte ora tor io «comprende las causas y las partes del d iscurso , y tambien
la funcion del o r ado r , la cual se o c u p a e s p e c i a l m e n t e en c o n m o v e r » (p . 153).
G u i l l e r m o de Par i s (De rhetorica divina) y Gabr ie l (^Bie l? ) d i s t i nguen en t re
o rador espir i tual y secular . EI p r imero intenta c o n m o v e r al j u e z para incl inarlo
a favor de su c l i en te . El s egundo trata de c o n m o v e r las a lmas para incl inar las
al bien y sa lva r l a s para Cr i s to .


Valades trata a d e m a s de la mater ia o sujeto del arte re tor ico. Segiin enseha
Ar i s to te les , t o d o ar te t iene una mate r i a sobre la que versa . «Pe ro - a c l a r a




1 5 6 MAURICIO BEUCHOT


V a l a d e s - d e b e adver t i r se que Qu in t i l i ano ref iere var ias o p i n i o n e s acerca de la
mater ia d e la re tor ica : unos dicen que es el d i scu r so ; o t ros , q u e las cues t iones
c iv i les ; o t ros , que la vida en tera ; o t ros le a s ignan , por a lguna vir tud, un lugar
en la e t ica . Y c o n c l u y e d i c i endo que t o d o s los t e m a s q u e se le p resen tan al
o r ado r para que los e x p o n g a c o n s t i t u y e n la ma te r i a de la re tor ica» (pp . 155 -
157). Qu in t i l i ano a d u c e en su a p o y o a P la ton (Gorgias y Fedro) y a C i c e r o n
(De inventione). V a l a d e s a lude t a m b i e n a o t ras d iv i s iones hechas por Ped ro
Hispano , acerca de cua lquier arte; pero el las r educe a dos : p rox ima y remota .
As i , la mater ia p r o x i m a de la re tor ica es el d i s c u r s o o r n a d o y e l egan te , y la
remota son todas las cosas suscept ibles de ser d ichas de m o d o ornado y e legan-
te. Por eso la retorica crist iana puede usar en su mater ia remota a los filosofos,
los poe tas , h is tor iadores , o radores , e t c , y en la p rox ima s o l a m e n t e lo que c o n -
duzca a la s a lvac ion . En ella se i nc luye lo hones to , lo util y lo de le i tab le . El
bien hones to es el q u e se a m a por sf m i s m o , ya sea d e m o d o s imple por si ,
c o m o Dios , ya sea secundum quid, c o m o las v i r t udes . Lo titil se ape t ece por
causa de o t ro , c o m o un med io que s i rve a e se fin. « L o de le i t ab le - s e g u n
G e r s o n - es un m o v i m i e n t o del a lma q u e surge de la ap rehens ion de un obje to
de m a n e r a c o n v e n i e n t e » (p. 159) . El o r ado r d e b e a p r o v e c h a r Io util y Io
de le i t ab le para l levar a Io h o n e s t o , que c u l m i n a en D ios .


Y, ya que Ia retorica cons is te en hablar b ien, y de lo que se puede hablar
bien es innumerable , la retorica por asf decir no t iene lfmites, abarca todo. So lo
se pueden de a lguna manera d e t e r m i n a r sus su je tos y sus ap l i cac iones . « L o s
suje tos , q u e m u c h o s l laman top icos o t e r m i n o s , en genera l son nueve : D ios ,
ange l , c ie lo , h o m b r e , imag inac ion , s e n t i d o , fuerza vege ta t iva , ' e l e m e n t a t i v a ' e
' i n s t rumenta t iva ' . Se l laman sujetos o mate r ias , po rque hab lamos pr inc ipa lmente
d e e s to s , o p o r q u e de es tos se t o m a n las c o n f i r m a c i o n e s y re fu tac iones»
(ibidem). A u n q u e , c o m o se trata de re to r ica ec les ias t ica , las con f i rmac iones y
refutaciones se toman de las au to r idades , d e las c o m p a r a c i o n e s y los e jemplos .
Va l ades d ice que a lgunos l laman a los sujetos « top icos» , en el sen t ido de ter-
minos , no de e s q u e m a s ni de reglas a r g u m e n t a t i v a s ; lo cual no deja de l lamar
la a tenc ion , p o r q u e para Ar i s to t e l e s , C i c e r o n y B o e c i o los top icos eran reglas
de inferencias y e s q u e m a s de a r g u m e n t o s .


Pero lo mas notab le es p e r c a t a r n o s de que los nueve suje tos de los q u e
habla Va lades son los m i s m o s que los de R a i m u n d o Lul io en el Ars generalis
ultima y en el Ars brevis, a m b a s de 1 3 0 8 . 2 V a l a d e s no ci ta a Lul io , pero es
ev idente su influjo. Cita, entre otros t eo logos y fi losofos, a Ale jandro de Hales ,


: Cf. T. y J. Carreras y Artau, Hisloria de la filosofia cspahola. Filosofia crisliana de los


siglos XIII al XV ( M a d r i d : A s o c i a c i o n E s p a n o l a para el P r o g r e s o de las C i e n c i a s , 1 9 3 9 ) , v o l . I,


pp. 4 2 9 - 4 3 0 ; y M. Cruz H e r n a n d e z , El pensamieiuo de Ramon Llull ( V a l e n c i a : F u n d a c i o n Juan


March - Ed. Castal ia , 1 9 7 7 ) , pp. 1 0 2 - 1 0 3 .




RETORICA Y LULISMO EN DIEGO DE VALADES 157


San Buenaventura , O c k h a m , Gabr ie l Biel, Pedro de Al l iaco , Gerson , Nicolas de
Lira, Card i l lo de V i l l a lpando , Al fonso d e Cas t ro , San t i ago de Va lenc ia y
J e ron imo de Oso r io . Por su s e g u i m i e n t o del mallorqufn, Va l ades cons t i tuye un
e jemplo de Iul ismo en la N u e v a Espaha y, hasta d o n d e s a b e m o s , el linico que
se ha s e h a l a d o .


V e a m o s c o m o s igue V a l a d e s a Lul io en la cues t ion de los sujetos de la
re tor ica . El sujeto Dios abarca no so lo al Dios v e r d a d e r o , s ino t ambien a los
dioses de los paganos . Dios es el principio, el fin y el centro de todas las cosas .
A n a d e sus nueve p red icados : « b o n d a d , magn i tud , durac ion , potes tad, sabidurfa,
voluntad, virtud, verdad, gloria» (p. 161). Estos son tambien Ios nueve principios
absolutos de Lulio, en exacta co r re spondenc ia . Esos p red icados se dan en triple
diferencia: esencia les , causa les y finales. Valades desarrol lara la doctr ina luliana
a p r o v e c h a n d o l a para su re tor ica . Ya de s u y o par t ic ipa del ideal lul iano de c o -
noc imien tos universa les y enc ic loped icos para poder predicar , y trata de dar en
es tos p r inc ip ios a lgunas de las ven ta jas del arte m a g n a de Lul io ; y aquf le
importa sobre todo brindar los conoc imien to s mas fundamenta les para hablar de
Dios y de las c rea tu ras .


Los p red icados esenc ia les se d icen so lo de Dios segun su na tura leza . Son
la bondad , la magni tud y la du rac ion , y se pueden cons idera r de manera teo lo-
gica , ffsica y ma tema t i ca . Asf, t e o l o g i c a m e n t e , la b o n d a d es el Padre , la m a g -
nitud el Hijo y la duracion el Espfritu Santo . Ffsicamente el pr imero es la esen-
cia, el s egundo el ser y el te rcero la ex is tenc ia . Y m a t e m a t i c a m e n t e el p r imero
es el punto, el segundo el despl iegue y el tercero es Ia perseverancia . La bondad
puede ser pe rmanen t e o f luente, segiin la tenga la cosa en cuan to a ella m i s m a
o hacia las d e m a s . La magni tud puede ser de mole , de vir tud, de perseverancia
y de sucesion. «La de la mole es propia de las cosas corporales . La de la virtud
es de las facul tades y fuerzas. La de la perseverancia o constancia es propia de
las c o s a s q u e no c recen ni d e c r e c e n , c o m o la del c i e lo . Y se l lama m a g n i t u d
de sucesion la que es mudable y sucesiva, c o m o la del hombre , Ia de los an ima-
les» (p. 163). L lama Ia a tencion la manera c o m o en esa cosmovis ion Iuliana se
quiere opera r de manera combina to r i a y casi cuant i ta t iva con cosas cual i ta t ivas .


La durac ion , por su par te , p u e d e ser e terna, in in ter rumpida y t empora l . La
pr imera c o m p e t e a solo Dios ; la s e g u n d a a los ange les , que t ienen pr inc ip io y
no tienen fin; la tercera a los q u e t ienen pr incipio y fin, c o m o el hombre y los
an ima le s .


Los predicados causales son potestad, sabidurfa y voluntad. Teo log icamente ,
el p r imero c o r r e s p o n d e al P a d r e , el s e g u n d o al V e r b o y el t e rce ro al A m o r .
Ffsicamente les cor responde la men te , el m u n d o y el nexo; y, ma temat i camen te ,
el punto , la lfnea y la superf ic ie . Aquf se mezc la la menta l idad bonaventur iana ,
que quiere ver en las cosas el ves t ig io d e la Tr in idad , y la menta l idad lul iana,
que se afana en hacer que las cosas entren en los e s q u e m a s del Arte. La Mente




1 5 8 MAURICIO BEUCHOT


c o r r e s p o n d e al Pad re , po rque es el p r inc ip io ; el M u n d o c o r r e s p o n d e al V e r b o
po rque la c r eac ion es hecha por el p l a s m a n d o en ella las ideas e j empla re s de
la Men te d iv ina , y el nexo co r r e sponde al espfritu San to po rque , en cuan to es
el Amor , v incula al Padre y al Hijo entre sf y con la c reac ion . La potencia de
Dios es d iv id ida por Ios teo logos en absoluta y o rd inar ia . La pr imera puede ir
en contra de todas Ias leyes, aun las naturales; y la s egunda no va en contra de
el las, s ino q u e respeta el orden es tab lec ido por el m i s m o Dios . Se refleja aqui
la p re fe renc ia de Ios f ranc iscanos por la o m n i p o t e n c i a abso lu ta de Dios - q u e
puede ir no solo contra las leyes ffsicas, s ino contra leyes logicas y metafisicas
c o m o el p r inc ip io de no c o n t r a d i c c i o n - , la cual r e sa l t aban por e n c i m a de los
d o m i n i c o s y o t ras e scue la s - e inc luso con t ra ellas—. La sabidurfa es c reada e
increada, y lo m i s m o la vo lun tad . Dis t ingue la sabidurfa de la c iencia , en que
la pr imera es c o n o c i m i e n t o de las cosas d iv inas , y la s e g u n d a de las h u m a n a s .
Tambien d is t ingue Ia voluntad de beneplaci to y la voluntad de s igno; la pr imera
es por la q u e Dios qu ie re p r o p i a m e n t e , y es a n t e c e d e n t e y c o n s e c u e n t e ; la
segunda es mas bien metaforica, y es qufntuple: prohibic ion, prescripcion, conse-
jo , imp lec ion y p e r m i s i o n .


Los p red i cados finales son virtud, verdad y glor ia . T e o l o g i c a m e n t e , el pri-
mero c o r r e s p o n d e al Padre , el s e g u n d o al Hijo y el t e r ce ro al Espfritu San to .
Ffs icamente les co r r e sponden el poder , el acto y el n e x o ; m a t e m a t i c a m e n t e , el
cen t ro , el d i a m e t r o y el cfrculo. Las v i r tudes t ienen c o n t r a r i o s (a saber , los
vic ios) por e x c e s o y por defec to . La vir tud se d i s t i ngue del pode r (o facul tad)
en que ella es un hab i to , vo lun ta r io en el c a s o d e las v i r t udes adqu i r idas , y
gratuito en el caso de las vir tudes infusas ( c o m o las t eo loga les : fe, esperanza y
caridad). La verdad se divide en teologica, ffsica y etica. Las verdades teologicas
tambien se l l aman ca to l i cas , c o m o con t r apues t a s a las he re t i cas , y pueden ser
racionales o de fe. Las pr imeras son, por e jemplo , que Dios es bueno , v iviente ,
sabio. Las s egundas son, por e jemplo, que es uno y t r ino, que se encarno y nos
sa lva , y las d e m a s reve ladas en la Escr i tura , o d e s a r r o l l a d a s por el magis te r io
de la Iglesia ( p a p a s y conc i l io s ) . La ve rdad ffsica es « la c o n f o r m i d a d de una
cosa en tend ida con el in te lec to» (p . 177), segun Ar i s to t e l e s . Y la verdad e t ica
consiste en la operac ion , es decir , es una verdad pract ica, y mas bien se ent ien-
de c o m o verac idad . La gloria «es la delectacion final cuando el apet i to de cada
quien d e s c a n s a » (p . 179) y t ambien p u e d e ser t eo log ica , ffsica y h u m a n a . La
primera es la a labanza brotada del conocimiento de las perfecciones de Dios. La
segunda es el disfrute del sumo bien, el logro de la na tura leza de una cosa. La
tercera se diversif ica segiin la intencion de los h o m b r e s , pero s i empre es gloria
vana , vanag lo r i a .


El s egundo sujeto de Ia retorica es el angel - t a l c o m o lo ponfa Lulio, y lo
recoge V a l a d e s - , el m u n d o de los espfri tus pu ros d e p e n d i e n t e s de Dios , sean
buenos o ma los . Puede en tenderse alguien c o m o angel por oficio, por d ignidad




RETORICA Y LULISMO EN DIEGO DE VALADES 159


y por na tura leza . Se nos dice que lo p r imero es cua lqu ie ra que es env iado por
Dios . Lo segundo es el sacerdote , porque consagra el pan y lo t ransforma en el
c u e r p o d e Cr i s to . Lo tercero son los ange les p r o p i a m e n t e . Y t ienen tres je rar -
qufas: la s u m a , esta fo rmada por los q u e r u b i n e s , los seraf ines y los t ronos ; la
med i a , por las d o m i n a c i o n e s , p r inc ipados y p o t e s t a d e s ; y la inferior por las
v i r t udes , los a r cange l e s y los ange l e s .


EI tercer sujeto es el c ie lo , las esferas ce les tes . Y puede en tender se ffsica
o mfst icamente (como Ia morada de Dios, que es espfritu). Para ejemplificar esto
ul t imo, Va lades cita a San Agustfn, quien d ice : «Padre nuestro que estas en los
c i e los , e s to es , en los san tos y j u s t o s » (p . 183) .


EI cuar to sujeto es el h o m b r e . « H o m b r e - d i c e V a l a d e s - es un sujeto en el
cual p u e d e n cons ide ra r se t o d o s Ios seres a n i m a l e s s o m e t i d o s a el , t an to los
super iores c o m o los inferiores. Por ello recibio la nomencla tura de mic rocosmos ,
porque el insigne creador del genero humano p l a smo al hombre como otro mun-
do q u e t iene pa r t i c ipac iones y a f in idades c o n t odas las cosas del m u n d o » (p .
185) . Se v e aquf otra vez Ia inf luencia de Lu l io , qu ien usaba m u c h o de esta
imagen del hombre c o m o m i c r o c o s m o s , mas que San Buenaventura , que atendfa
mas b ien a la imagen t r ini tar ia en el h o m b r e (s in nega r el t r in i t a r i smo de
Lul io ) . 1 De este sujeto h u m a n o , el o rador p u e d e diser tar de muchfs imas formas ,
ya desde Ia e t imologfa del n o m b r e (humus, l imo) , por su soberbia , por el equ i -
l ibrio de sus t e m p e r a m e n t o s , por su r ac iona l idad , por ser imagen de Dios , por
la mor t a l i dad de su c u e r p o y la inmor ta l idad de su a lma , por su l ibertad y su
incons tanc ia , por sus v i r tudes y sus v ic ios , por la grac ia de Dios que lo sant i -
fica, etc . En cuanto al ahna , el hombre tiene intelecto, vida y apetito. En cuanto
al cuerpo , tiene Io pr imero por la cabeza, Io s egundo por el corazon y lo tercero
por los r i h o n e s . Y t ambien por Dios , el c i e lo y los e l e m e n t o s .


Pa sando al qu in to sujeto, encon t r amos q u e es el imagina t ivo , que es aquel
«por el cual se ent iende a los animales mas perfectos en los cuales aparecen los
ju ic ios de los sent idos inter iores: c o m o en los pe r ros la memor ia , en las ovejas
la d i s c r ec ion , en la zorra el f raude , y c o s a s s e m e j a n t e s a es tas» (p. 189) . N o
deja d e ser cu r iosa esta idea de la i m a g i n a c i o n en los a n i m a l e s c o m o cier ta
c a p a c i d a d d e j u i c io .


El sexto sujeto es el sensi t ivo, por el que se en t ienden los animales que no
mani f i es tan n ingun t ipo de j u i c i o c o m o los a n t e r i o r e s , p . e j . los g u s a n o s , las
m o s c a s , los t opos , e t c , q u e son l l amados a n i m a l e s infer iores .


V i e n e el s e p t i m o sujeto , a saber , el v e g e t a t i v o , q u e se refiere a es te t ipo
de v ida o a lma en las p lan tas . En e l las el o r a d o r p u e d e ponde ra r su u t i l idad
para la m e d i c i n a .


' Cf. M. B e u c h o t , « M i c r o c o s m o s y ldg i ca» , en Didlogos, n. 81 (El C o l e g i o de M e x i c o , 1 9 7 8 ) ,


p. 13.




1 6 0 MAURICIO BEUCHOT


El o c t a v o sujeto es el e l e m e n t a t i v o , que c o m p r e n d e los cua t ro e l e m e n t o s
s i m p l e s ( t ierra , agua , aire y fuego) y las cosas c o m p u e s t a s de e l las ( q u e son
todas las cosas sub luna re s ) , y hay que t ra tar las segun su imper fecc ion y su
per fecc ion . T i e n e n el mas al to g r a d o el oro y la plata en t re los m e t a l e s , el
h o m b r e en t re los an ima le s que c a m i n a n , y el agu i l a en t re las que v u e l a n .


Y, por l i l t imo, el n o v e n o es el i n s t rumen ta t i vo , que abarca a t o d o s los
int rumentos , los cuales pueden ser: naturales, artificiales y morales . Los pr imeros
son los que asf formo la naturaleza, c o m o el ojo para ver, los pies para caminar ,
el asno para cargar, etc. Los segundos son obra de la industria, como el marti l lo
para golpear y las tijeras para cortar . Los terceros «son aquel los con los cua les
a r r eg l amos o co r r eg imos o d e p r a v a m o s nues t ras c o s t u m b r e s , c o m o las v i r tudes
y los vicios. Asf, la justicia es el ins t rumento con el que el jus to obra j u s t amen-
te; la injusticia, el ins t rumento con el que se obra in jus tamente» (p. 191) . Los
natura les y art i f iciales pueden usarse tanto para el b ien c o m o para el mal , son
ind i fe ren tes ; en c a m b i o , los m o r a l e s so lo pueden usarse para el b ien si son
v i r tudes , y para el mal si son v i c ios .


M e n c i o n a a los acc iden t e s , q u e son los n u e v e de Ar i s to t e l e s ( can t idad ,
cual idad, re lac ion, accion, pas ion , pos ic ion , habi to , d o n d e , cuando) . T a m b i e n se
apl ican a las cosas que trata la re tor ica . Pues se ap l ican a las s u b s t a n c i a s e
incluso las unas a las otras , c o m o c u a n d o se dice «b lancura g rande» o «acc ion
fuer te». S o b r e todos es tos p r e d i c a m e n t o s , V a l a d e s da la pa labra a Agust fn
Va le r io , o b i s p o de Verona , qu ien los ha o r g a n i z a d o en su l ibro De rhetorica
ecclesiastica. Con ello t e rmina su e x p o s i c i o n de es te t e m a .


A p r e c i a c i o n


La re tor ica de Va lades es un in te resan te c a s o d e lu l i smo en Ia N u e v a
Espana. No es nada frecuente encontrar representantes de esa corriente filosofico-
teo logica en la his tor ia del p e n s a m i e n t o n o v o h i s p a n o . La o rden f r anc i scana
s iguio en filosoffa y teologfa m a s bien a D u n s Esco to , a pesa r de t ener o t ro s
doc tores tales c o m o San B u e n a v e n t u r a , Lulio y O c k h a m , es te u l t imo, c o m o se
sabe, segu ido por mult i tud de discfpulos . Esto no ocur re ent re Ios f ranc i scanos
n o v o h i s p a n o s (no he podido encon t r a r nomina l i s t a s ni s egu ido re s de San B u e -
naventura) . Inclusive el mismo Lulio tuvo en Europa una numerosa escuela. Pero
en M e x i c o ha s ido diffcil e n c o n t r a r e s tud iosos de s u s doc t r i na s , y has ta ahora
solo hemos encont rado a Va lades . EI es un d igno expos i tor de a lgunos e l e m e n -
tos del ar te lu l iana , ap l i cado aquf a la re tor ica .


MAURICIO BEUCHOT


Mcxico




R E T O R I C A Y L U L I S M O E N D I E G O D E V A L A D E S 1 6 1


RESUM


T h i s ar t ic le d i s c u s s e s cer ta in a spec t s of the work of the - s u p p o s e d l y
M e x i c a n - Franciscan, Diego de Valades , called De rhetorica cluistiana (Perugia ,
1579) . T h i s w o r k e x p o u n d s on several ideas of R a m o n Llul l , w h i c h V a l a d e s
used to preach to the Ind ians of M e x i c o . L lu lTs p r e s e n c e in this mi s s iona ry
w o r k is s t ronges t in its cent ra l and most impor t an t part , that w h i c h t rea ts of
theo log ica l ma t t e r s .






SL 3 2 ( 1 9 9 2 ) , 1 6 3 - 1 8 0


A . MADUELL


RAMON LLULL, TEOLEG DE LA IMMACULADA


L'a r t i c l e de F e r n a n d o D o m f n g u e z , t i tulat «Els apocr i f s l u l l i a n s sobre la
Immacu lada» , ' dona nova actuali tat i torna a posar en ques t io el tema de quina
va ser 1'objectiva aportacio de R a m o n Llull en Ia controvert ida historia teologica
d e la I m m a c u l a d a C o n c e p c i o .


Segons Ia formulacio literal del seu tftol, sembla que 1'estudi hauria de limi-
tar -se a desc r iu re les ob res i m m a c u l a t i s t e s a t r ibu ides a R a m o n Llull s ense ser
d 'e l l o centrar-se en la seva analisi . En realitat es tracta d 'un projecte molt mes
ambic ios , que conte forca mes d 'a l lo que promet . Aprofita el pretext o 1'avinen-
tesa d ' a q u e s t s apocr i f s l u l l i a n s per e sp l a i a r - s e en c o n s i d e r a c i o n s c o l l a t e r a l s i
pronunciar -se l largament - p o t s e r t ambe una mica c o n f u s a m e n t - sobre 1'autentica
apor t ac io immacu la t i s t a d e R a m o n Llul l i fins sobre la his tor ia genera l d e la
t eo log ia de la I m m a c u l a d a en t re e ls e s c o l a s t i c s .


I tot aques t conjunt , i l l u s t r a t a m b a b u n d o r de re ferencies b ib l iogra f iques ,
sembla haver estat confeccionat com si s 'ut i l i tzessin, juxtaposats mes que soldats,
ma te r i a l s p rov inen t s de d u e s o r i e n t a c i o n s d i s t in tes i pa rc i a lmen t con t r aposades
que no arriben a p lasmar una sfntesi. A ixo explicar ia a lgunes aparents contradic-
c ions , a m b aprec iac ions a contras tar , a f i rmac ions que es podr ien perfilar millor,
inexac t i tuds a pun tua l i t za r , c i tes a rec t i f icar o l l acunes a ompl i r .


Tot i introduir-lo d 'esbia ix , un t ema que 1'article enfoca de ple es jus tament
1'origen his tor ic de la doc t r ina t eo log ica de la I m m a c u l a d a , t ema que fa uns
a n y s havia estat forca deba tu t . I c o m q u e la in t e rvenc io de R a m o n Llull en
1'afer, que p e r s o n a l m e n t ens s e m b l a v a have r de ixa t prou ben es tabler ta , s 'h i
torna a plantejar ga i rebe c o m si fos la p r imera vegada , t a lment c o m si mai no
hagues estat es tudiada o, si mes no, sense haver estat del tot ben compresa , ens
p e r m e t e m re inc id i r en 1'examen d ' a l g u n s pun t s que j a c o n s i d e r a v e m ben


1 Randa 27 (Barce lona , 1990 ) , 1 1 - 4 3 .




1 6 4 A. MADUELL


assentats i recordar- los a m b 1'intent de clarificar i potser establ ir una mica defi-
n i t ivament - p e r q u e en Llull res mai no s embla del tot d e f i n i t i u - el pape r que
cor respon al polfgraf mal lorquf en els inicis d ' a q u e s t a doc t r ina mar io ldg i ca ,
sobretot compara t a m b els meri ts l legendaris que la inercia i la rutina segueixen
a t r ibuint a D u n s E s c o t . 2


1. Di l ema m e d i e v a l


Per una mena d ' ins t in t col-lectiu, els crist ians medieva ls es taven convencuts
de la puresa total de Mar ia . C o m a mare de Jesus havia de ser santa, sense cap
con taminac io de pecat en 1'anima o en el cos . Aques ta intuicio compar t ida , al i-
m e n t a d a pel cu l t e , era una fe popu la r q u e s ' ex t e r io r i t z ava en ac tes p i a d o s o s i
festes l i t i irgiques. La m a n c a d e prou base teologica i bfblica en la devoc io era
supler ta pel profund c o n v e n c i m e n t que e ren incompa t ib l e s , s ense cap m e n a de
co inc idenc ia poss ib l e , Mar ia i el pecat , ni que fos 1 'original.


Se sent ia el d e s i g de jus t i f icar t eo ldg i camen t aques ta c reen^a , pero no se
sabia c o m fer -ho . L ' E v a n g e l i no diu cap mot sobre una even tua l I m m a c u l a d a ,
i mes aviat en son con t ra r ies les referencies bfbl iques. N o cos t ava gai re addui r
els conegu t s tex tos escr ip turfs t ics oposa t s a qua lsevol hipdtes i immacu la t i s t a . I
c o m que el d i l ema , per la via d ' au to r i t a t s , no tenia so luc io , n o m e s la ref lexio
teo logica , ap ro fund in t en la pe r spec t iva favorab le , tenia 1 'oportuni tat d ' o b r i r
e sc le txes i t robar un pun t de c la ror i c o n v e r g e n c i a en t re els anhe l s del pob le
cristia i les a rgumentac ions dels doctes. I es jus tament en el c a m p d ' una teologia
m a x i m a m e n t rac iona l i r aonab l e on es mov ia - m e s dec id i t , mes agut i mes
imagina t iu quc tots e ls seus c o n t e m p o r a n i s - el mes t re R a m o n LIull .


L ' a rdu object iu era ha rmoni t za r la conv icc io popu la r sob re 1'absoluta san-
tedat de Maria i el respecte als postulats teologics de la universitat del pecat ori-
ginal i de la sa lvac io per Jesucris t , i a ixo a m b una solucio que fos tecn icament
presentable i mfnimament consistent . Superar el d i lema entre devoc io i revelacio;
t robar 1'encaix en t r e t eo log ia c o n v e n c i o n a l i una even tua l t eo log ia f avorab le .


: A les re lac ions enlre R a m o n Llull i D u n s E s c o t sobre el t ema de la I m m a c u l a d a e s d e d i c a v a


l 'u l t im capitol del nostre treball «Llu l l i el doctorat de la I m m a c u l a d a » , EL 5 ( 1 9 6 1 ) , pp. 6 1 - 9 7 ;


6 ( 1 9 6 2 ) , pp. 5 - 4 9 , 2 2 1 - 2 5 5 ; 8 ( 1 9 6 4 ) , p p . 5 - 1 6 . En e n d a v a n t c i t a r e m a q u e s t e s tud i s e g u i n t la


s e v a p a g i n a c i o unitaria , c o m u n a a l s ar t ic les i a la separata (en la qual l ' u l t i m cap i to l o c u p a l e s


pp. 1 2 1 - 1 3 2 ) .




RAMON LLULL, TEOLEG DE LA 1 M M A C U L A D A


2. A l g u va s e r p r i m e r


1 6 5


Di lema no insuperable , algu va ser el p r imer a r e so ld re ' l . Algu que , sense
a f i rmar-ho p e r q u e sf ni per capr ic i , despres d ' e x a m i n a t s a m b a tenc io els a rgu-
ments cont rar i s , va t robar el des l lor igador per fer enca ixa r instint popular i teo-
logia posi t iva , per fer ha rmoni tza r pecat universal i doc t r ina de la Immacu lada .


A fer aquesta troballa, acceptada pr imer per uns quants , difosa mes tard per
tota 1'Esglesia i a s sumida f inalment , de manera s o l e m n e , pel papa Pius IX com
a c a p de tots els ca to l i c s , h i s to r i camen t a lgu va ser el p r imer .


A la va l idesa de la t roballa van o p o s a r - s ' h i adversa r i s per t inaqos fins a la
mate ixa vigflia de la definicio pontiffcia, l ' any 1854, i encara despres d ' aque l l a
da ta , pe rque qua l sevo l a rqui tec tura teo logica , c o m qua l sevo l s i s tema ideologic ,
es s e m p r e i m p u g n a b l e . La so l idesa o 1'encert de la so luc io t robada , pero , ana
obr in t - se camf a m b suf ic ients ga ran t i e s de raonab i l i t a t . A s s e g u r a t 1'exit de
1 'operacio, res ta enca ra ober t el deba t de si el mer i t d ' h a v e r desb loque ja t la
qiiestio co r r e spon a Duns Escot , que te a favor seu el po ten t cor ren t d ' u n a se-
cular t radic io f ranciscana, o a R a m o n LIull, soli tari inconformis ta i genial , poc
c o n e g u t i e n c a r a m e s poc es tud ia t .


3 . U n c o r r e c t e p l a n t e j a m e n t


F o r m u l a r un bon p l an te j amen t de qua l sevo l p r o b l e m a d iuen que ja es
ga i rebe mitja so luc io . En 1'afer de la Immacu lada s emb lava so l idament establert
que Llull hav ia p lante ja t Ia ques t io de mane ra i m p e c a b l e , a m b tot el r igor
exigible i les paraules p rec i ses . 1 D o n c s es veu que encara no . Domfnguez torna
a a t r ibui r a Esco t el mer i t d ' h a v e r planteja t c o m cal el t ema , per p r imera
vegada , « a m b c la reda t m e r i d i a n a » i con t ra «la t rad ic io a n t e r i o r » . 4


Son d a d e s a recordar que R a m o n Llull , ja en VArbre de ciencia ( 1295-6 ) ,
«es posa c l a r a m e n t el p r o b l e m a de la I m m a c u l a d a » , 5 i q u e en el pos te r io r
Disputatio eremitae (1298) «es posa el problema a m b tota netedat , anant al fons
de Ia qiiestio i empran t uns termes prec i sos» . 6 Com que el pas de quasi 30 anys


3 « R a m o n Llul l e s p o s a el p r o b l e m a a m b tota netedat , anant al f o n s d e la q u e s t i o i e m p r a n t
uns t e r m e s p r e c i s o s » , M a d u e l l ( v e g e u la nota anter ior) , 5 5 ; « R e p e t i d e s v e g a d e s . . . s'ha atorgat a
D u n s S c o t el mer i t p r e l i m i n a r d'haver estat el pr imer a p lante jar d'una m a n e r a correc ta el
p r o b l e m a de la I m m a c u l a d a . T o r n e m a dir altra v e g a d a que ja Llull p o s a la qi iest id a m b perfecta
exact i tud t e o l o g i c a . » Madue l l , 123 ; cf. 4 9 , 5 1 .


4 D o m i n g u e z ( v e g e u n. 1 m e s amunt) , p. 17.
s Madue l l , 4 9 .


" Madue l l , 5 5 .




166 A. MADUELL


no sembla haver- l i fet pe rdre g e n s d ' ac tua l i t a t , ens p e r m e t e m de r ep rodu i r un
fragment que en al tres c i r cums tanc ies seria excess iu o sobrer: «Repet ides v e g a -
des , a d h u c r e c e n t m e n t , s ' ha a torga t a D u n s Esco t el meri t p re l iminar d ' h a v e r
estat el pr imer a plantejar d ' una manera correcta el p roblema de la Immacu lada .
T o r n e m a dir altra vegada que j a Llull posa la qi iest io a m b perfecta exac t i tud
t e o l o g i c a » . 7


I no sols es tan correcte el p lan te jament de Llull c o m el d 'Esco t , s ino que
son l i teralment coinc idents , gai rebe calcats , a m b una semblanca verbal que cr ida
1'atencio per tanta igualtat. A m b la diferencia, a favor de Llull, que la seva for-
m u l a c i o , tan ni t ida i p rec isa c o m la d ' E s c o t , es c r o n o l o g i c a m e n t an te r ior .


4. Clara c o n s c i e n c i a de les d i f i cu l ta ts b i b l i q u e s


S 'ha retret a R a m o n Llull q u e plante ja la I m m a c u l a d a presc indin t o s e n s e
tenir presents els «a rgumen t s d ' au to r i t a t q u e s ' e s g r i m i e n en c o n t r a » , s o b e q u e
la just if icava a m b una a rgumentac io «racional sense entrar en aquells p rob lemes
de fonamentac io bfblica i al t res ques t ions de teologia posi t iva que tant p r eocu -
paven els t eo legs d e 1 'epoca». 9


N o m e s s ense I legir- lo , o h a v e n t - n e ob l ida t la lec tura , pot a f i rmar-se q u e
Llull ignora els dos subs tanc ia l s a r g u m e n t s bfblics que s ' addu ien contra la Im-
maculada : La universal i ta t del pecat i Ia universal i ta t de la res tauracio o recrea-
c io per 1'accio de Jesucr is t . J u s t a m e n t pe rque els te ben presents i els anal i tza
a m b agudesa t roba la manera de s u p e r a r la greu dif icul ta t que r ep re sen taven . 1 "


Ara be: Q u e tot i ser prou conscient de les objeccions bfbliques, no abando-
ni Llull el seu s is tema d ' a r g u m e n t a c i o , a m b recurs a les raons necessar ies d e la
seva part icular logica, no sols sembla un p roced iment perfectament legftim, s ino
que enr ique ix la inves t igac io a m b una nova apo r t ac io d 'o r ig ina l i t a t , s ense per
a ixo afeblir la cons i s t enc ia de la de fensa q u e en fa. La Ifnia a lhora logica i
ideo logica que en ell va de Deu a la Tr in i t a t , a la c r eac io , a 1 'Encarnacio i a
la I m m a c u l a d a en funcio de la r e - c r e a c i o , per r a o n s necessa r i e s , no de ixa d e
tenir el seu a t r a c t i u . " Ser ia es t rany q u e Llul l , n o m e s j u s t a m e n t en 1'estudi de
la I m m a c u l a d a , a b a n d o n e s 1'habitual m e t o d e i e ls p r o c e d i m e n t s que apl ica en


7 M a d u e l l , 1 2 3 .


* D o m i n g u e z , 2 3 .
v D o m i n g u e z , 2 3 .
1 0 Maduel l , 5 6 - 6 0 .


" «La creac id e x i g e i x n e c e s s a r i a m e n t 1'encarnacio i aques ta , a lhora , e x i g e i x 1 ' e x e m p c i o d e la


Mare de D e u de les tares del pecat or ig inal» , D o m i n g u e z , 2 3 .




RAMON LLULL, TEOLEG DE LA IMMACULADA 1 6 7


altres capftols de la seva teo log ia . Man ten i r - s e , pe ro fidel, a la seva par t i cu la r
m e t o d o l o g i a no s ignif ica ignorar , de ixa r d 'af rontar o de reso ld re les t fpiques
dif icul ta ts de 1 'a rgumentac io bfblica.


5. F o n a m e n t a c i o m a s s a r a c i o n a l


T a m b e Llull es acusat , dues vegades , de prescindir de metodologies d ' a l t r i , ' :


i de busca r , per a la I m m a c u l a d a , una f o n a m e n t a c i o rac iona l , p o c p o s i t i v a . "
Aquesta manera de procedir , que en p loma de Domfnguez sembla una greu acu-
sacio, segons el nostre parer const i tueix un merit. I es que en un capftol teologic
tan s ingular c o m el de la Immacu lada , s emblan tmen t racionals son i han de ser
Llull c o m Escot o W a r e , ' 4 en el sent i t q u e no poden l imitar-se a p roced i r c o m
a purs t eo legs pos i t ius o bfbl ics , per ser una doc t r i na q u e mai no podra
fonamen ta r - s e en 1 'Escriptura, i els qui la inves t igu in hi hauran de t robar una
justificacio que, sense inspirar-s 'h i , s implement no contradigui les dades bfbliques
i hi enca ix i .


Per a ixo no haur ia de c o n s i d e r a r - s e defec te s ino mer i t des taca t q u e LluII,
en la presentac io de la seva Immacu lada , mostri una «insoli ta rad ica l i ta t» , 1 5 una
«frescor i c la reda t m e r i d i a n e s » , 1 6 no pe rcep t ib l e s en al t res teo legs a f i rmat ius
c o n t e m p o r a n i s o i m m e d i a t a m e n t pos t e r i o r s .


Dins la mecan ica del seu art i la logica rectilfnia de la seva teologia , D eu
ha de ser Trinitat , de Ia Trinitat viva sorgeix 1'Encarnacio i la creacio, i Ia reali-
tat de 1 'Encarnacio - a m b 1'eventual interferencia del p e c a t - fa ind i spensab le la
I m m a c u l a d a . F o r m u l a d a , si es vo l , a m b m e t o d o l o g i a p rop ia , pero tan legft ima
i r e spec t ab l e c o m la de qua l sevo l a l t re t eo leg .


6. M a x i m a l i s m e per pr inc ip i


Despres de desacred i ta r els p r o c e d i m e n t s me todo log i c s empra t s per L l u l l , 1 7


Domfnguez atr ibueix a Gu i l l em de W a r e el merit d ' i n t rodu i r una nova m e t o d o -


1 2 « . . . Llul l , encara q u e f o r m u l a la s e v a p o s i c i o e n un m o m e n l cruc ia l de la c o n t r o v e r s i a , s e


s i tua al m a r g e d e l s s e u s p l a n t e j a m e n t s m e t o d o l o g i c s » , D o m i n g u e z , 2 2 ; « S e n s e p r e o c u p a r - s e d e l s


p lante jaments m e t o d o l o g i c s i presc indint . . .» , D o m i n g u e z , 2 3 .
1 3 « L a f o n a m e n t a c i d l u l l i a n a e s , d o n c s , r a c i o n a l s e n s e entrar en a q u e l l s p r o b l e m e s d e


f o n a m e n t a c i o b ib l i ca i altres q i i e s t ions de t e o l o g i a pos i t iva . . .» , D o m i n g u e z , 2 3 .
1 4 D o m i n g u e z , 2 3 .
1 5 D o m i n g u e z , 2 3 .
1 6 D o m i n g u e z , 2 3 .
1 7 D o m i n g u e z , 2 2 - 2 3 ; cf. 1 1 - 1 2 .




168 A. MADUELL


logia en Pafer de la Immacu lada , 1 * cons is ten t a a t r ibui r a Mar ia tot al lo que li
fos favorable o positiu, i el pr imer a aplicar-la de manera explicita a la Immacu-
lada haur ia es ta t D u n s E s c o t . 1 9


Q u a n t a a ixo deu ser util r eco rda r que el m e t o d e max imal i s t a , fonamenta t
sobre to t en les «digni ta t s» , es t ip ic i caracterfs t ic de R a m o n Llull . Si W a r e va
adoptar , en relacio a Maria, una actitud maximal is ta , en Llull es tot el seu siste-
ma que es max imal i s t a , caracterfs t ica que apare ix en t ractar de la Immacu lada ,
pero que apareix a m b la mes planera natural i ta t en tractar qualsevol altra qiies-
tio: «Et quia illa assumpt io carnis . . . fuit in maiori magn i tud ine bonitat is . . . quam
D e u s facere po tu i t in c rea tura , opor tu i t q u o d ex pa r te subjec t i . . . fuisset major
magni tudo. . .» . 2 " De manera que el tradicional a rgument immaculat is ta del «potuit ,
decui t , e r g o feci t» , popu la r i t za t fins en s e r m o n s i e s t a m p e s , s embla d ' a r r e l ,
d ' e s t r u c t u r a i d ' i r i sp i rac io mol t m e s lul-lia que no pas e s c o t i s t a . 2 1


7. D o s c a m i n s d e so luc io


A d e q u a d a m e n t plantejat el p rob lema de la Immacu lada , amb clara consc ien-
cia de les ser ioses objeccions bfbliques, no bastava tenir la voluntat de resoldre'1
per h o n o r a r m e s Mar ia , c o m ser ia el cas de la s i s t ema t i ca p red i spos i c io favo-
rable i m a x i m a l i s t a de Gu i l l em de W a r e - « s i d e b e a m def ice re , mag i s v o l o
deficere per s u p e r a b u n d a n t i a m » 2 2 - , s ino q u e cal ia apor ta r una solucio e laborada
amb rigor doctr inal i solidesa tecnica. Una acti tud gener icament favorable, sense
una a r g u m e n t a c i o cons is ten t , no faria a v a n c a r el t e m a ni un sol pas . Ca l ia la
i m a g i n a c i o , P e n g i n y o P e n c e r t d e t robar el de s l l o r i gado r .


I la t eo log ia medieva l va c l abo ra r d u e s s o l u c i o n s o poss ib les so r t ides al
d i l ema d e la Immacu lada , les d u e s accep tab les i pa rc i a lmen t accep tades de fet:


A. - Cris t r ed imeix a n t i c i p a d a m e n t Mar ia ( D u n s Esco t ) .
B . - Deu preserva Mar ia p e r q u e s igui d igna m a r e de Cris t ( R a m o n Llul l ) .
Tan t concebre que Maria, unida al Crist , va ser predest inada per Deu abans


de la c reac io i del pecat or ig inal , c o m idear que Cris t va redimir- la de manera
ant ic ipada, avancant-Ii Papl icacio d ' u n s meri ts que serien posteriors en el t emps ,
es oferir sor t ides , no apodic t iques pero prou conv incen t s . En ambdues so luc ions


" «El p r i m e r q u e va canv iar r a d i c a l m e n t . . . v a s e r el f r a n c i s c a a n g l e s G u i l l e m de W a r e . . . » ,


D o m i n g u e z , 16, cf. 17.


" «El primer q u e la formula d'una manera explfc i ta . . . i 1'aplica a la Immaculada . . . va ser D u n s


Escot . . .» , D o m i n g u e z , 17.
2 1 1 M a d u e l l , 5 1 .
2 1 D o m i n g u e z , 17.
2 2 D o m i n g u e z , 16 .




RAMON LLULL, TEOLEG DE LA IMMACULADA 1 6 9


es t racta de fer abs t r acc io i p resc ind i r del m o m e n t h is tor ic concre t per s i tuar-
se en la pe r spec t iva de Pe te rn i t a t de Deu .


A m b la impor tan t d i fe renc ia subjec t iva que la so luc io d ' E s c o t es l imita a
ofer i r la s i m p l e poss ib i l i ta t t eo log ica de Mar i a i m m a c u i a d a , men t r e que Llul l ,
fidel al propi s i s tema, a rgumen ta per raons necessa r ies i dedueix que si el Fill
d e Deu es va enca rna r , la seva m a r e , per e s d e v e n i r - h o , havia d e ser i m m a -
cu lada , i ho va ser de fet, h i s to r i cament . En el p r ime r cas , l ' agen t es el Cris t
r e d e m p t o r , m e n t r e que en el s egon ho es Deu p rev iden t .


8. La s i m p l e poss ib i l i ta t t eo log ica d ' E s c o t


Cont ra els qui a rgumen taven en contra , D u n s Escot aconsegui demos t ra r la
no r e p u g n a n c i a t eo log ica d ' u n a h ipote t ica Mar i a i m m a c u l a d a . En jus t i f ica la
poss ib i l i t a t , s ense p r o n u n c i a r - s e sob re el fet. Po t se r no en dubta , pe ro t a m p o c
no s ' a r r i sca . Q u e va passar , h i s tdr icament - d i u - , no ho se; Deu ho sap , « D e u s
nov i t» . 2 3 Sense escrostonar gens la universalitat de la redempcio , Maria podia ser
i m m a c u l a d a , p e r q u e Cris t r ed ime ix t o thom, enca ra q u e en ella a v a n c e s 1'accio
r e d e m p t o r a , ap l icant - la un quan t t e m p s a b a n s .


9. El fet h i s tor ic en Llul l


Apun ta r una sort ida raonable i consis tent , quan ningu no t robava solucio al
d i l ema , va ser una apor tac io va luosa , potser subs tanc ia l , encara que de m o m e n t
es l imi tes a a r g u m c n t a r la poss ib i l i ta t teor ica o s i m p l e no r e p u g n a n c i a de Ia
I m m a c u l a d a .


Ple de convenc imen t i a m b una actitud dist inta, R a m o n Llull no sols havia
apor ta t la seva so luc io doc t r ina l al p r o b l e m a , s ino q u e c o n s i d e r a v a la I m m a -
cu lada un fet historic, per tanyent al passat . En la perspect iva l u l l i ana , la possi-
bilitat teorica de la Immacu lada es un plante jament teologic que esdeve historia,
que es conver te ix en necessi tat de fet i inevi table , en un episodi de la biografia
d e Mar i a per r aons neces sa r i e s .


Quan en YArbre de ciencia estableix la conven ienc ia que Maria fos conce -
b u d a s ense peca t , la p r e g u n t a que formula es m e s de ca i re t empora l que
teologic , o ga i rebe de teologia de la historia: «En aquell temps que Nostra Dona
fou c o n c e b u d a , fou c o n c e b u d a en pecat o r ig ina l?» 2 4 N o s ' en t re te a just i f icar la


" D o m i n g u e z , 1 7 - 1 8 .
2 4 M a d u e l l , 4 9 .




1 7 0 A. MADUELL


possibil i tat de la Immacu lada , pe rque aquesta possibi l i tat la suposa d ' an tuv i . Va
mes en l la . I ap l icant Ies r aons necessa r i e s , en conc lou la c o n v e n i e n c i a . I c o m
que conven ia t eo log icament , va ser un fet his tor ic , p rodui t en el t e m p s . I calia
la I m m a c u l a d a pe rque a l t r amen t 1 'encarnacio del Fill no hauria es ta t poss ib l e .
Pero c o m que 1 'Encarnacio del Fill era un fet, dedue ix que va ser p recedi t pel
fet de la I m m a c u l a d a . El ve rb posat en t emps pre ter i t del Disputatio eremitae
ratif ica el seu fntim c o n v e n c i m e n t . 2 5


10. La p r i m a c i a del Cr i s t


D u n s Escot , de fenso r de la p r imac ia d e Cris t c o m a p r imer p redes t ina t i
p r ime r p e n s a m e n t a b a n s i m o t o r de 1'accio c r ead o ra de Deu, c u r i o s a m e n t no
recorre a aquesta predes t inac io o pr imacia de Crist per justificar la Immacu lada ,
i es l imi ta a la hipotes i de la r e d e m p c i o an t i c ipada . Domfnguez r econe ix que
«LIull va ser el p r imer au to r q u e e n s e n y a 1 'associacio de Crist i M a r i a en un
decre t divf de sa lvac io i n d e p e n d e n t de la c a i g u d a d ' A d a m i el peca t o r ig ina l
conseg i ien t» . 2 6 Crist es el p r imer predest inat en una perspect iva d ' in tenc ional i ta t s
d iv ines . D u n s Escot no ho te present en 1'afer de la Immacu lada . R a m o n LIull,
sense c a p referencia explfci ta a Jesucr is t p r imer predes t ina t , sf que enfoca tota
la seva a rgumentac io a partir de la intencionali tat de Deu, per ser la causa final
la primera de les causes . I Crist encarnat es la causa final que reclama una mare
mai no con taminada pel pecat . La intencional i ta t de la causa final c o m a causa
p r imera , e lementa l i t a t f i losof ica de forta inc idenc ia en el p e n s a m e n t d e Llul l ,
a c tua lmen t s e m b l a o b l i d a d a , quas i d e s c o n e g u d a o mol t poc presa en c o n s i -
de rac io .


En l ' a rgumentac io immaculat is ta de Llull no apareix explfcitament «Jesucrist
com a pr imer predestinat en 1'obra de la creacio, junt a m b Maria, com a d 'a l t res
textos es facil de t roba r» , 2 7 pe ro , sense aquest esment , si que «parla en canvi de
la doc t r ina de Ia p r e d e s t i n a c i o del Cris t i M a r i a » , 2 s «i es a la l lum de la
predes t inacio que la Immacu lada ha superat tots els obstacles i ha aconsegui t el
r e c o n e i x e m e n t i n f a l l i b l e » . 2 9


Qui vol un fi, p r imer el concep , despres el prepara i seguidament aplica els
mitjans apropiats per aconsegu i r - lo . Qui intenta la «re-creacio» de la humani ta t ,


^ «Conc ludi tur ergo quod beata v i rgo non contraxit p e c c a t u m or ig inale . . .» , cf. M a d u e l l , 51.
:'' D o m i n g u e z , 2 3 , nota 3 4 .


" M a d u e l l , 7 9 .
2" Madue l l , 79 .
2" M a d u e l l , 79 .




RAMON LLULL, TEOLEG DE LA IMMACULADA 1 7 1


despres de concebre aques t objectiu ordena tan be com sap la manera d 'assol i r -
lo . I part d ' aques t a p repa rac io era p reveure i evi tar que la dona en qui s 'hav ia
d ' e n c a r n a r el Fill t i ngues o hagues t ingut cap con t ac t e a m b el peca t .


Cal recone ixer que aques ta intencionali tat d ivina en ordre a la «re-creacio»
d e la human i t a t , q u e p r e s s u p o s a el peca t , no es la in tenc iona l i t a t d iv ina en la
p redes t inac io absolu ta del Crist , abans de la c reac io del mon , presc indin t de la
hipotesi del pecat or ig inal . La mateixa coherencia interna de la doctr ina lu l l i ana
porta facilment a associar Immaculada i predest inacio absoluta del Crist , despres
de redac ta t s , pe ro , e ls escr i t s au ten t ics de LIull .


Prec isament en aques t context conve destacar que Llull parla de «re-crear»
( to rna r a c rea r ) i no pas de redempcid ( c o m p r a r , r e cupe ra r ) , con t r a el co s tum
de la majoria de teolegs i predicadors . Alla on habi tualment es parla de redimir
- q u e seria r e d e m p c i o an t i c ipada en el cas de la I m m a c u l a d a de D u n s E s c o t -
Llull fa referencia a re-crear i re-creacid, que lliga amb «nova cr ia tura», «nova
c r eac io» , c o n c e p c i o mol t mes profunda, d ' u n a pe rspec t iva mes g loba l , ga i rebe
cdsmica . - 1 0


11 . El m o m e n t de Ia sant i f i cac io


Segons a lguns t eo legs no par t idar is de la Immacu lada , Mar i a podr ia haver
estat sant i f icada en el ven t re de la seva mare , abans de neixer , ce r t ament , pero
a lgun t emps d e s p r e s d 'have r es ta t c o n c e b u d a . Sense ci tar el n o m de T o m a s
d ' A q u i n o , pero mol t p robab lemen t tenint- lo p resen t , 1 1 Llull a rgumen ta ad homi-
nem, per la via d i rec ta , cont ra aques ta seva hipotes i , reforcant ind i rec tament la
seva pos ic io immacu la t i s t a . Si no hi ha dif icultat a a d m e t r e la poss ib i l i ta t que
Mar ia fos sant i f icada a b a n s de neixer , a m b la mate ixa facil i tat pot accep ta r - se
que ho va ser abans de la seva concepc io , perque el poder de Deu es el mateix
en un t e m p s q u e en un a l t r e . 1 1 b i s


"' M e r e i x ser d e s t a c a d a 1'originalitat i la i m p o r t a n c i a q u e e n e l s t e x t o s d e Llul l t e n e n m o t s


c o m recrcacio, recreador, recreamenl, recreant, recrear a M i q u e l C o l o m , Glossari general luilia


( M a l l o r c a , 1 9 8 5 ) IV, 3 1 8 - 3 1 9 , q u e , s e n s e s u p r i m i r redemqo, redempcio, redemptor, redcmsio,


redimir, redimit, reembre, reeinqd, reemedor, reeinpcid, reemso, reemut, rcinbre, apor ten una


dens i ta t t e o l o g i c a i f ins c o s m o g o n i c a a l ternat iva , si no super ior . Cf. el Llibre dc conlemplacid,


caps . L X - L X I I .


" « S e d B. V i r g o c o n t r a x i t q u i d e m o r i g i n a l e p e c c a t u m , s e d ab c o fuit m u n d a t a , a n t e q u a m ex


utero nasceretur», T o m a s d ' A q u i n o , Summa theologica, III, q. 2 7 , art II (Madrid , 1 8 7 8 ) 3 7 4 .


" b i s . « . . . s i cu t beata v i r g o in utero s u a e matr i s ... fuit sanct i f i ca ta ... ut a l iqui asserunt , s i c


S p i r i t u s S a n c t u s potui t s a n c t i f i c a r e ... s e m e n dc q u o ... fuit c o n c e p t a , c u m S p i r i t u s S a n c t u s ita


m a g n a m habeat p o t e s t a t e m in u n o t e m p o r e s icut in a l i o » , R a m o n Llul l , Quaestiones dubitabilcs


super qualtuor libris scntcntiarum ( V e n e c i a , 1 5 0 7 ) , f. 5 3 , c. 9 6 ; cf. Madue l l , 5 3 .




1 7 2 A. MADUELL


Aques ta a rgumentac io lul-liana encaixa per fec tament i comple ta la perspec-
tiva, j a e smen tada , d ' u n a Immacu lada cons ide rada ja un fet historic , e sdev ingu t
en un m o m e n t i un t e m p s de te rmina t , i no pas e l abo rada n o m e s c o m a p o s -
s ibi l i ta t o s i m p l e hipotes i t eo log ica .


12 . Af i l i ac io e sco las t i ca


C o m si 1'acuses d ' a lguna mena de greu del ic te teologic, Domfnguez denun-
cia que Llull , en la defensa de la I m m a c u l a d a , «presc inde ix de tot el mun ta tge
e s c o l a s t i c » , 3 2 «se si tua al m a r g e dels seus p lan te j amen t s m e t o d o l d g i c s » , 3 3 s ense
p r e o c u p a r - s e ' n «i p re sc ind in t de la p o l e m i c a e sco la r p a r i s e n c a . . . » . 3 4


Q u e se sap iga , mai no havia estat ob l iga to r i af i l iar-se a una d e t e r m i n a d a
escola o apl icar uns me todes especia ls c o m a cond ic io previa per fer un desco-
b r i m e n t cientff ic. S e n s e ser un e sco la s t i c c o n v e n c i o n a l , Llull no ignorava
1'existencia i les doc t r ines de destacats mes t res escolas t ics , i el significatiu gest
d e c o m e n t a r el l l ibre de Ies Sen tenc i e s indica prou be que , tot i u t i l i tzar una
m e t o d o l o g i a s ingula r , Llull no era un m a r g i n a l i que , quan vol ia , adop tava
t a m b e p r o c e d i m e n t s o t e m a t i q u e s tfpics de l s e sco la s t i c s .


E s m e n t a r una h ipo te t ica po l emica pa r i s enca an te r io r a Llull s e m b l a vo le r
a v a n g a r en la da ta conf l ic tes que es van p rodu i r pos t e r i o rmen t , i c au re en
1 ' anacronisme d ' e n d a r r e r i r una con t rove r s i a pe r sona l i t zada sobre to t en la lluita
doc t r ina l en t re f ranc iscans i d o m i n i c a n s .


13. P a t r i m o n i a l i s m e franc i sca


D o s topics que son presen ts en tota m e n a d ' e sc r i t s i pa r l amen t s re la t ius a
la Immaculada , i dels quals Domfnguez es fa resso en diverses ocas ions , es que
la doctr ina de la Immaculada es una «tesi f ranciscana», i que els franciscans van
influir sobre Llul l . Dos top ics que podr i en pe r f ec t amen t ser d o s s i m p l e s
prejudicis , i que en realitat fos Llull qui va influir en els pensadors franciscans,
i que la doc t r ina de la I m m a c u l a d a fos o r i g i n a r i a m e n t una «tesi l u l l i a n a » .


Algun exemple recent , recolli t a 1'atzar, d ' ident i f icar com a cosa sabuda la
doc t r ina de la I m m a c u l a d a a m b els « f r a n c i s c a n s » , i no a m b Llul l , d ins un
con t ex t que e s p o n t a n i a m e n t incl inar ia a fer el c o n t r a r i , 3 5 es la tonica repe t ida


3 2 D o m i n g u e z , 2 3 .


" D o m i n g u e z , 2 2 .
5 4 D o m i n g u e z , 2 3 .
5 5 En la male ixa plana o n e s parla d 'Eimer ic i el lu l - l i sme , la Immaculada no e s re lac iona a m b


R a m o n Llull s ind que s e ' n fa lesi franciscana: «Malgrat el Iriomf de I'espiritualitat franciscana en




RAMON LLULL, TEOLEG DE LA IMMACULADA 173


centenars de vegades , enduta per la inercia d 'un topic so l idament implantat, d 'un
prejudici res is tent a desapa re ixe r .


El punt de la Immacu lada , que te e fec t ivament una impor tanc ia secundar ia
i no pas preferent dins el sistema lul-lia, 1 6 per mot ivacions partidistes i passionals
va inflar-se d e s p r o p o r c i o n a d a m e n t fins a s e m b l a r un t ema centra l del l u l l i s m e
i prioritari en la vida de 1'Esglesia. S ' in te r fere ixen i barregen les influencies de
Llull sob re els f ranc i scans i de ls f ranc i scans sob re Llul l . A p a r e i x e n apocr i f s
immacu la t i s t e s a t r ibu i t s a Llul l , s e g u r a m e n t r edac ta t s per f ranc iscans , p e r q u e
f ranciscans foren en bona part els p r inc ipa l s l u l l i s t e s . Es mesc len e l emen t s de
diversos segles i p rocedenc ies , fins al punt de passar per escot is tes concepc ions
t fpicament l u l l i a n e s , o a t r ibu i r - se a Esco t mer i t s q u e c o r r e s p o n e n a Llul l .


Dins d ' a q u e s t a mixt io d ' e l e m e n t s , de fet imposs ib les de destr iar ne tament ,
el pa t r imon ia l i sme francisca d o m i n a per 1 'elemental logica numer i ca de ser un
orde nombros i potent , mentre que Llull , sol i incompres , va deixar els seus Ili-
bres com a esplendid monumen t i linica herencia, pero sense cap institucio orga-
n i tzada i e n c a r r e g a d a de pe rpe tua r e ls seus mer i t s i les s eves doc t r ines .


14. C o i n c i d e n c i a o no a m b P a r g u m e n t a c i o oficial


Redu ida a breu sfntesi, 1 'expl icacio d e la I m m a c u l a d a cons ide rada oficial
d ins PEsg les ia catol ica no es altra q u e Pofer ta per Pius IX en la butlla Ineffa-
bilis Deus, del 1854. La dec la rac io pontiffcia afirma, en subs tanc ia , que Mar ia ,


la C o r o n a d ' A r a g o i de l t r i o m f de la tes i f r a n c i s c a n a ( ! ! ! ) s o b r e el d o g m a d e la I m m a c u l a d a


C o n c e p c i d d e M a r i a ( D u n s E s c o t o , sant B o n a v e n t u r a ) , 1 ' E s g l e s i a . . . » , Pere S a n t o n j a , « A r n a u de


V i l a n o v a i la s eua re lac io a m b e ls b e g u i n s » , Estudios Franciscanos 9 2 ( 1 9 9 1 ) , 5 2 ; «El corrent de


d e f e n s a d e la I m m a c u l a d a C o n c e p c i o , reprendra forca s o l a m e n t d e s p r e s q u e D u n s S c o t t [ s i c j


n'haura t r a n q u i l l i t z a t l e s c o n s c i e n c i e s , mos trant q u e la redcmpcio prcscrvativa e s la que d d n a a


D e u Ia g lor ia m e s gran» , M i q u e l L o p e z , « L a l i turgia i e l s f r a n c i s c a n s » , Catahinya Franciscana


1 3 2 ( 1 9 9 1 ) , 1 6 5 . Hi ha el p r e c e d e n t de Jordi R u b i o , Ramon Llull i cl lullisme ( M o n t s e r r a t ,


1985 ) , 7 6 : « H o m hi barrejava la fe popular en la I m m a c u l a d a C o n c e p c i d que e l s franc iscans (!!)


d e f e n s a v e n » . U l t i m a m e n t , a m b un t r i o m f a l i s m e q u e ni la d o c u m e n t a c i o c o n s e r v a d a ni la m a t e i x a


recent beat i f i cac io de D u n s Escot jus t i f iquen, en terra cata lana s 'acaba d 'es tampar que "Nadie d i s -


cute hoy a D u n s E s c o t o el honor de haber s i d o el pr imero q u e e n s e n o la Inmaculada C o n c e p c i o n


en la U n i v e r s i d a d de Paris . . ." , J o s e p P i joan , Juan Duns Escoto ( B a r c e l o n a , 1 9 9 3 ) 3 6 . T a m b e e s


s i g n i f i c a t i u 1'article d ' A g u s t i B o a d a , "Joan D u n s E s c o t , m e s beat q u e ma i !" , Catalunya Fran-


ciscana 1 3 9 ( g e n e r 1 9 9 3 ) 3 8 , a m b un paragraf titulat Scot i Catalunya i un altre o n e s c o m e n t a


la d e f e n s a d e la l m m a c u l a d a per D u n s E s c o t a Par i s i o n s ' e s m e n t a , s i , q u e Llul l t a m b e ana a


Paris, pero n o m e s a expl icar el s eu art, s i l enc iant la s e v a in tervenc io a favor de la Immaculada .
5 4 «.. . en 1'edifici doctrinal l u l l i a te una importancia secundar ia» , D o m i n g u e z , 4 3 .




1 7 4 A. MADUELL


des del p r imer ins tant de la seva c o n c e p c i o , per s ingu la r g rac ia i pr ivi legi de
Deu, i en previsio dels merits de Jesucrist , va ser preservada i m m u n e de qualse-
vol taca o tara de cu lpa o r i g i n a l . 3 7


Qui la p rese rva es Deu omnipo ten t , en a tencio als mer i t s de Cris t . Segons
R a m o n Llull es t a m b e «Deu , a m b el seu pode r» qui «p re se rva Mar ia , en p re -
vis io de la R e d e m p c i o » , 3 * que ell a n o m e n a " r e - c r e a c i o " . En c a n v i , per D u n s
Escot es el Cr is t qui « a m b els seus mer i t s , r ed ime ix Mar ia avancan t la
R e d e m p c i o » . 3 9


Evangel i s ta Vi lanova atr ibueix a Pius IX, c o m si li fos p rop ia , 1 'argumen-
tacio escotista de Ia Immaculada , 4 1 1 i a cont inuac io ens adjudica 1'afirmacio que
la p receden t a r g u m e n t a c i o escot i s ta es de R a m o n Llul l , i q u e la def in ic io
pontificia de Pius IX dependr ia d ' e l l a . 4 1 El nostre ver i table punt de vista es que
1 'argumentacio de Pius IX co inc ide ix subs t anc i a lmen t a m b la l u l l i a n a , per fer
agen t de la I m m a c u l a d a Deu i no pas el Cr is t . En c a n v i , 1 ' a rgumentac io que
presenta Vi l anova es 1'escotista, improp iamen t qual i f icada de l u l l i a n a . I es per
haver adoptat 1 'argumentacio de Llull i no la d 'Esco t que pot parlar-se d ' inf luen-
cia lul-Iiana en la def in ic io pontiffcia de la I m m a c u l a d a . N o t indr ia c a p sent i t
fer passar Llull per inspirador d ' u n a es t ructura a rgumenta l escot is ta , com no en
te cap cons ide ra r l u l l i a n a una a r g u m e n t a c i o ne t amen t esco t i s ta . La presen tac io
pontiffcia de la I m m a c u l a d a e n t e n e m q u e es b a s i c a m e n t lul- l iana, men t r e que
1'argumentacio que Vi lanova atribueix a Pius IX com si der ives de R a m o n LIull,
es en real i tat de D u n s Escot i c o m a tal no ha es ta t a s s u m i d a en la def in ic io
pontiffcia.


" Madue l l , 81 s s .
w Madue l l , 1 2 5 .


" « T h i s not ion o f the preservat ive r e d e m p t i o n is the mark o f the t h e o l o g i c a l s y s t e m o f D u n s


S c o t u s » , A l e j a n d r o d e V i l l a l m o n t e , « D u n s E s c o t o , la I n m a c u l a d a y e l p e c a d o o r i g i n a l » ,


Collectanea Franciscana 6 0 ( 1 9 9 0 ) , 153 ; cf. Madue l l , 125.


« D u n s E s c o t o tras tocara la a r g u m e n t a c i d n t rad ic iona l q u e o b s t a c u l i z a b a la d o c t r i n a d e la


inmacu lada: p r e c i s a m e n t e porque Maria d e p e n d e p e r f e c t a m e n t e de Cris to m e d i a d o r y redentor, el


Sa lvador habia de prevenir la , por una apl icac idn ant ic ipada de s u s mer i tos , de toda cu lpa original;


la m e d i a c i o n de Cr i s to r e s p e c t o a su madre e x i g e la c o n c e p c i d n de es ta en grac ia , s in el d e b i t o


del p e c a d o or ig inal . . . .esta argumentac ion . . . esta en la base de la d e f i n i c i o n d o g m a t i c a proc lamada


por Pio IX. . .» , E v a n g e l i s t a V i l a n o v a , Historia de la teologia crisliana ( B a r c e l o n a , 1 9 8 7 ) 8 3 8 .
4 1 « S e g u n A . M a d u e l l , e s ta a r g u m e n t a c i o n - q u e es ta en la base d e la d e f i n i c i d n d o g m a t i c a


p r o c l a m a d a por P i o IX en 1854 , d e s p u e s de s e i s s i g l o s d e v i v a s c o n t r o v e r s i a s - n o depender ia d e


D u n s E s c o t o , s i n o de R a m o n Llul l» , V i l a n o v a , 8 3 8 .




RAMON LLULL, TEOLEG DE LA IMMACULADA 1 7 5


15. La q u e s t i o d e les dates


El l l ibre en que Llull afronta de ple el tema de la Immacu lada , a m b clara
consciencia de les serioses dificultats que compor tava , es del 1298. L 'es tabl iment
d ' a q u e s t a da ta p res suposa el previ c o n v e n c i m e n t q u e el Disputatio eremitae et
Raymundi super aliquibus dubiis quaestionibus Sententiarum magistri Petri
Lombardi es or iginal i autent ic de R a m o n Llull . Un e x a m e n superficial fa ado-
nar fac i lment que la presentac io formal d ' aques t l l ibre es dis t inta i no habi tual
en al t res ob res mes conegudes d e Llul l , i en aques t sent i t no seria desca r t ab le
una hipotetica intervencio aliena en la concepcio , redaccio o distr ibucio dels seus
punts , pero la caracterfst ica versati l i tat d 'es t i l s i generes en R a m o n Llull fa que
no s emb l i e s t r any haver adop ta t en aques t l l ibre una m e c a n i c a nova , mes
escolas t ica , per d i fondre el seu mate ix con t ingut concep tua l de s empre , i s ense
r enunc ia r a t ics m e t o d o l o g i c s q u e li son hab i tua l s .


De fet, no s ' h a n presen ta t fins ara dub tes con t ra 1'autenticitat d ' a q u e s t
l l ib re , 4 2 essencia l per fixar el pensamen t de Llull sobre la Immaculada , ni sobre
la seva da ta d e c o m p o s i c i o . D ' a b a n s del 1298 hi ha d o c u m e n t a t s al tres tex tos
de Llull que con tenen indicis o p roc l amac ions sobre la I m m a c u l a d a , 4 3 e l emen t s
que ambien ten i preparen harmonicament el text d 'es t r ic ta teologia immaculat is ta
del 1 2 9 8 , i fan que resul t i c o m p l e t a m e n t log ic i c o h e r e n t .


Cont ras ta cur iosament a m b tot a ixo que Domfnguez , despres de deixar clar
que « l ' a n y 1298 , Llull havia expressa t la seva pos ic io en la po lemica c o n c e p -
c ionis ta mol t d ' a c o r d a m b els seus p r i n c i p i s » 4 4 i q u e «la seva resposta es for-
mulada c l a r a m e n t i de ixa la seva pos ic io fora de d u b t e » , 4 5 i de sp res d ' e s t ab l i r
que a Parfs - e n ober ta c o n t r a d i c c i o - a pr incipis del segle X I V , mai no s ' hav ia
formulat per escr i t la regla mar iana que jus t i f icava la Immacu lada , i que D u n s
Escot hauria estat el pr imer a f e r -ho , 4 6 concedeixi en ul t ima instancia que Ramon
Llull t indria priori tat indiscutible en 1'afer si fossin autent ics els llibres apocr i fs
que se li a t r i b u e i x e n . 4 7


4 : Cf. A n t h o n y B o n n e r , Obres selectes de Ramon Llull ( M a l l o r c a , 1 9 8 9 ) II, 5 5 9 - 5 6 0 .


D e s c r i p c i d d e d o s m a n u s c r i t s a J o s e p Perarnau , Els manuscrits lullians medievals de la


"Bayerische Staatsbibliothek" de Munic ( B a r c e l o n a , 1 9 8 2 - 6 ) II, 1 1 6 i 1 3 4 . S o b r e l e s s o s p i t e s d c


Borras i Rul lan, cf. Madue l l , 114 .


" M a d u e l l , 4 5 - 4 9 .
J J D o m f n g u e z , 2 4 .
4 5 D o m i n g u e z , 2 4 .


D o m i n g u e z , 17.
4 7 « N o e s es trany q u e e l s de fensors de Llull en aquesta q i i e s t io t ende ix in a cons iderar l e g i t i m s


aques t s e scr i t s [apocr i f s ] , que farien de Llull el p ioner ind i scut ib lc del controvert i t d o g m a maria»,


D o m i n g u e z , 4 3 .




1 7 6 A. MADUELL


Sorpren , e fec t ivament , aques t garbu ix de jud ic i s apa ren tmen t con t rad ic to r i s
pe rque , a part dels apocr i f s , p e r o a m b data an te r io r a qua l sevo l dels apoc r i f s ,
hi ha 1'indiscutit Disputatio, de 1'indiscutit 1298. Si D u n s Escot escriu sobre la
Immacu lada a pr incipis del X I V i Llull n ' h a v i a escri t l ' any 1298, en un l l ibre
autentic i no en cap apocrif legit imat, Llull es «el p ioner indiscutible del con t ro -
vertit d o g m a mar i a» . 4 K La desafor tunada apel-lacio als apocrifs i a una suposada
estrategia d ' u n s innominats l u l l i a n s a voler- los fer passar per legit ims a fi d ' e s -
tintolar la fama d ' u n Llull immacula t i s t a resulta penosa , l amentab le i to ta lment
desenfocada com a conclusio de tot un llarg estudi , davant d 'un tractat del 1298
que ningu ha desmen t i t ni desau to r i t za t . Q u e se s ap iga .


16. El pr iv i leg i del Uoc


I no so ls la data del l l ibre de LIull te pr ior i ta t s o b r e els escr i ts d ' E s c o t .
T a m b e comple ix 1'arbitraria i capr ic iosa condic io d ' have r de ser Parfs on s 'hav ia
de redactar la defensa de Ia I m m a c u l a d a . 4 v Parfs exerceix una estranya fascinacio
sobre Domfnguez i a l t res , i es veu q u e aques ta c iutat tenia predes t ina t i reser-
vat en exc lus iva el dret a ser el Iloc on cal ia de fensa r la I m m a c u l a d a , pe rque ,
com to thom sap prou be , " n o s o l a m e n t tots e ls d e s c o b r i m e n t s cientffics s ' h a n
fet a Parfs, s ino que tots han estat por ta t s a t e rme per professors pe r fec t amen t
t i tulats i p r e c i s a m e n t m e n t r e es t robaven e n s e n y a n t des de la c a t ed ra " . 5 "


D o m f n g u e z r emarca que el t e m a de Ia I m m a c u l a d a no s ' hav ia p lante ja t a
Parfs fins a pr incipis del seg le XIV. Hi ha hagut una es t ranya insistencia a pr i -
v i legiar Parfs en aques ta ques t i o , pr ivi legi que no es r ec lama en la so luc io d e
cap altre p r o b l e m a teo logic o cientff ic . Pero es que , fins en el cas d ' a d m e t r e
aquesta absurda ex igenc ia geograf ica , resulta que va ser j u s t amen t a Parfs l ' in-
dret on Llull redacta el seu pr inc ipa l text a favor de la I m m a c u l a d a . El podr ia
haver escr i t a qua l sevo l altra d e les n o m b r o s e s c iu ta t s q u e vis i ta . El l loc d e
redaccio o d ' expos i c io no es allo q u e importa , s ino el fet mateix de la defensa
i la consistencia dels a rguments adduits . Pero el fet es que Ramon Llull n 'escr iu ,
i n ' e sc r iu a Parfs , dos o tres a n y s a b a n s d ' a c a b a r - s e el seg le XII I .


" D o m i n g u e z , 4 3 . V e g e u la nota 4 5 .


" D o m i n g u e z , 17.
5" Madue l l , 8 9 .




RAMON LLULL, TEOLEG DE LA IMMACULADA 177


17. El ras tre de l s apocr i f s


D e vegades sembla q u e tenir apocrifs atribuits s igui un descredi t o hagi de
c o n s i d e r a r - s e una m e n a de de l ic te cul tural del ma te ix au tor sup lan ta t , que
ev iden tment no hi ha t ingut res a veure . En realitat sol tractar-se d ' u n exces de
fama. Adjud ica t s a R a m o n Llull n ' h i ha mol t s d ' a lqufmia , i son ob jec t ivamen t
va luosos els re la t ius a la doc t r ina immacula t i s ta q u e li van ser a t r i bu i t s . 5 1 Per-
sona lmen t admetr fem, sense massa dif icultats , que de te rmina t s apocr i fs lul-lians
sobre la I m m a c u l a d a son m e s in tenc iona t s , cons i s t en t s i p ro funds , mes acura -
d a m e n t e l abora t s , q u e e ls t ex tos escr i t s d i r ec t amen t per R a m o n LIull o D u n s
Escot . A m b la cur iosa par t icular i ta t de ser a lhora , en el cont ingut doc t r ina l , en
part lul- l is tes i en part e sco t i s t e s , en fecunda i h a r m o n i c a barre ja . L ' a r g u m e n t
de la predest inacio, per esmenta r un exemple , hi apareix mes ben aprofitat i mes
conv incen t , o d e t e r m i n a d e s apor tac ions que s e m b l a v e n d ' e sco la escot is ta eren i
han estat I u l l i ane s en realitat . Aques ta impress io de duali tat d ' in f luenc ies , pero ,
seria tema que caldria anal i tzar i justificar en detall , i per cada un dels apocrifs.


L ' a p u n t a d a barre ja d ' i n f l u e n c i e s ha pe rdura t en el l larg i p o l e m i c p roces
h is tor ic de la doc t r ina de la I m m a c u l a d a , fins a r r ibar a la ma te ixa def in ic io
pontiffcia. De pas sada h e m e s m e n t a t un cas recent d ' a t r i b u c i o a Pius IX de
1 'argumentacio escot is ta d e la I m m a c u l a d a ad jud ican t -ne la paterni ta t a R a m o n
L l u l l . 5 2 A t raves d e tex tos au ten t i c s o apocr i f s , a m b c o n d e m n e s , p o l e m i q u e s i
apo log ies , la veri tat es q u e els l u l l i s t e s , a 1'ombra de la bandera de Llul l , han
marca t un so lc profund en la his tor ia doc t r ina l de la I m m a c u l a d a .


A la fi del seu ar t ic le , D o m f n g u e z de sconce r t a en af i rmar q u e Llull ser ia
«el p i o n e r ind i scu t ib le del con t rove r t i t d o g m a m a r i a » 5 1 si fossin au ten t i c s e ls
apocr i f s que li a t r i bue ixen . Es t r anya i g ra tu i ta c o n c l u s i o d ' u n tan Ilarg ar t ic le
pe rque la pr ior i ta t t eo log ica d e R a m o n Llull es fonamen ta en escr i ts au ten t ics ,
forca an te r io rs a la data dels tex tos apocr i fs , anter ior i ta t c rono log ica que havia


5 1 « . . . en a l g u n s c a s o s , e l s l l ibres fa l sament atribuits a Llull s e m b l a q u e hagin l l engat d a m u n t


s e u una taca negra q u e el d e s q u a l i f i c a v a » , M a d u e l l , 1 1 4 ; D o m i n g u e z , 2 5 . "... a p a r i c i o n d e una


l i teratura l u l i a n a a p o c r i f a , r e d a c t a d a por d i s c i p u l o s y p a r t i d a r i o s . . . en la q u e s e a d i v i n a el


p r o p o s i t o de pro longar la a c t u a c i o n d e [ l ] R. Llull y a p o y a r s e en su autor idad para la d e f e n s a d e


c i e r t o s t e m a s t e o l o g i c o s , por e j e m p l o : el t e m a c o n c e p c i o n i s t a . . . " , J. Carreras A r t a u , En torno al


priiner siglo del lulisino, EL 8 ( 1 9 6 4 ) 8 7 - 8 8 . Enrique L l a m a s , l ' a n y 1 9 7 3 , encara atribuia a Llull


el De Conccplione: « R a i m u n d o L u l i o e s autor de una obra, Liber de Conceptione Beatae Mariae


Virginis, q u e v i o la l u z en S e v i l l a e n 1 4 9 1 » , art. Mariologia a Diccionario de Historia


Eclesidstica de Espaha ( M a d r i d , 1 9 7 3 ) , III, 1 4 2 2 . Cf. A l v a r M a d u e l l , « P o l e m i c a s o b r e


l " ' o p t i m i s m e l e ibn iz ia" de Llull a pr inc ip is de s e g l e » , Esludios Franciscanos 92 ( 1 9 9 1 ) , 5 3 0 , 5 3 2 .
s : V c g e u notes 4 0 i 4 1 .
n D o m i n g u e z , 4 3 .




1 7 S A. MADUELL


estat a d m e s a pel mateix Domfnguez , a m b la mes pacffica franquesa, en pag ines
p r e c e d e n t s . 5 4


18. D o s d e f e n s o r s de la I m m a c u l a d a


T a n t D u n s Escot c o m R a m o n Llull van de fensa r la I m m a c u l a d a a m b
a rguments de suficient consis tencia teologica. Si Escot en justifica la possibil i tat
con t ra els qui op inaven que era una p re t ens io i nadmis s ib l e , Llull aques t a
poss ibi l i ta t la p ressuposa d ' e n t r a d a i parla de la immun i t a t de Maria donan t - l a
per feta, c o m qua l sevo l a l t re e s d e v e n i m e n t h i s td r ic del passat , i a mes
n ' a rgumen ta la practica obligatorietat per raons necessar ies . No s'hi refereix a m b
cons ide rac ions d 'opor tun i t a t o a r g u m e n t s de c o n v e n i e n c i a , s ino que intenta de -
mos t r a r -ne 1 'estricta ex igenc ia . D ' a c o r d a m b a ixo cal r econe ixe r que , sob re la
I m m a c u l a d a , R a m o n Llull va ser i nd i scu t ib l emen t mol t mes assert iu que D u n s
Escot , i no pas m e n y s profund.


19. La pr ior i ta t c r o n o l o g i c a


«La qiiestio central —escriu D o m f n g u e z - es la d e de te rminar si Llull es va
avangar a Esco t en la fo rmulac io exp res sa d e la tesi i m m a c u l a t i s t a » , " i s o b r e
aquest punt central no sols LIull es manifesta convengudfss im del fet - i no sols
d e la poss ib i l i ta t e s p e c u l a t i v a - s ino que els seus escr i t s son mes an t ics .


Tot i a ixo , el mateix D o m f n g u e z llenga 1 'afirmacio sorprenent que «no es
es t rany que els de fensors de Llul l» - c o m a p r o p u g n a d o r de la I m m a c u l a d a -
« tende ix in a cons ide ra r legft ims» els apocr i f s q u e li son a t r i bu i t s , 5 ' a f i rmac io
ofensiva enve r s els a l l u d i t s defensors , i que s embla ignorar o haver obl ida t de
sobte les diverses referencies a 1'obra autentica de Llull, cont ingudes al llarg del
seu ma te ix ar t ic le .


Q u e en epoques preter i tes de te rmina ts l u l l i s t e s s ' hag in basat en obres apo-
crifes per p ropugnar l ' immacu la t i sme de R a m o n Llull no justifica que avui , com
a conc lus io d ' u n article ser ios , es faci servir el t emps present - « t e n d e i x i n » - per


u «Ja l ' a n y 1 2 9 8 , per lant, Llul l h a v i a e x p r e s s a t la s e v a p o s i c i o en la p o l e m i c a c o n c e p c i o -


n is ta . . . La s e v a r e s p o s t a e s f o r m u l a d a c l a r a m e n t i d e i x a la s e v a p o s i c i d fora d e d u b t e . . . » ,


D o m i n g u e z , 2 4 .


" D o m i n g u e z , 4 3 .


" D o m i n g u e z , 4 3 . V e g e u nota 4 7 .




RAMON LLULL, TEOLEG DE LA IMMACULADA 1 7')


deixar entendre que tambe els actuals d e f e n s o r s " recorren a obres esptiries, quan
la veritat es que se cenye ixen r igorosament i vo luntar iament als textos autentics .


Descar tades les probables intervencions orals a favor de la Immaculada , poc
o gens d o c u m e n t a d e s , cal recor rer als t ex tos e sc r i t s . I de Llull hi ha el l l ibre
datat l ' any 1298, que es p ronunc ia a f i rma t ivament i asser t ivament . Si ningii no
ho hav ia fet fins a p r inc ip i s del seg le X I V , Llull ho fa a finals del XII I .
C la ramen t planteja Ia ques t io , c la rament la respon i la resol. Que mes cal? Que
m e s vo l en?


C o m af i rmava Pere Aro las a pr incipis de seg le , « R a m o n Llull no solo de-
fendio la Concepc ion Inmacu lada de Marfa, s ino que fue el p r imero de los teo-
logos escolast icos en de fender la» . 5 8 Costa d ' en tendre , per a ixo, la sorprenent afir-
macio de Domfnguez c o m a conclus io d ' un treball , d 'a l t ra banda prou documen-
tat, i que sembla precipi tada, del tot desl l igada del precedent context de 1'article.


2 0 . EI d o c t o r a t de la I m m a c u l a d a


Duran t a lguns a n y s es va deba t r e a qu in t eo leg c o r r e s p o n d r i a el tftol
honor i f i c de Doc to r de la I m m a c u l a d a . E x a m i n a d e s les d ive r ses c a n d i d a t u r e s ,
havfem avanga t la p ropos ta de no a torgar i de ixa r vacan t aques ta d e n o m i n a c i o
honorffica, tant per la dificultat de conci l iar parers cont raposats com per 1'epoca
t a rdana en q u e es va fo rmu la r la p r o p o s t a . 5 9 A q u e s t a p ropos ta abd ica to r i a de
noves l lui tes a n a c r o n i q u e s , en benefici d e la pau , no s ignif icava pas dubta r de
la priori tat c rono log ica de R a m o n Llull sobre D u n s Escot i a l t res teolegs en la
bona defensa de la Immacu lada . Volent ser-ne paladf o sense ni somiar -ho , com
apun ta Domfnguez , 6 " Llull consta h i s to r i cament c o m el pr imer defensor , el pri-


" Resu l ta sat i s factor i advcrt ir que altres e s t u d i o s o s aprof i ten p r e c e d e n t s a p o r t a c i o n s t e v e s ; no


ho e s tant q u e ho facin s e n s e c i tar - les ; i ja e s f rancament m o l e s l que quan les c i tcn les atribuei-


x in a una p e r s o n a que n o n ' e s 1'autor. Es el l a m e n t a b l c c a s d e Fernando D o m i n g u e z , quc en el


s eu escri t sobre e l s apocr i f s de Llull , per in ic iat iva propia atribueix apocr i f s a J o s c p M. Madurel l


M a r i m o n ( D o m i n g u e z , 3 3 , 4 3 ) i c o n f o n s i s l e m a t i c a m e n t aques t historiador a m b 1'autor de «Llul l i


el d o c t o r a t d e la I m m a c u l a d a » , q u e e s qui s i g n a , A l v a r M a d u e l l . A q u e s t a falta de rigor en e l s


de ta l l s , rigor rec lamat a d'al trcs (per e x e m p l e , Fernando D o m i n g u e z , «Sobre e d i c i o n e s def in i t ivas»


EL 8 3 , 1 9 9 0 , pp. 2 0 1 - 2 0 9 ) , no s 'hauria d ' incrementar ins inuant que e l s d e f e n s o r s del Llull i m m a -


culat is ta t e n d e i x e n a cons iderar autent ics e l s s e u s apocr i f s .
5" Pedro Aro las , « R a m o n Llull y la Immaculada» [ s i c ] , Rcvista Luliana 5 ( 1 9 0 5 ) 4 8 .


" «. . . i per ev i tar d i s c o r d i e s i r e s s e n t i m e n t s d e i x a r i a b u i d a la cadira de l Doctorat dc la


hninaculada c o m a c a s t i g d ' h a v e r es tat o ferta o f i c i a l m e n t a p l e any 1 9 0 0 » , M a d u c l l , 1 3 1 .


E v a n g e l i s t a V i l a n o v a , obra c i tada , 8 8 3 , tradueix 1'anterior text , pero subst i tuint l 'any 1 9 0 0 per un


i m p o s s i b l e 1 3 0 0 .


'•" « S e n s e vo l er -ho . . . » , D o m i n g u e z , 2 2 .




180 A. MADUELL


mer teoleg liicid de la doct r ina de la Immaculada , sense l imitar-se a ser un pre-
d i c a d o r fe rvoros o un t r o b a d o r r o m a n t i c 6 ' de les g lo r ies de Mar ia .


Si la priori tat c rono log i ca a to rgues el dret a uti l i tzar el tftol de Doc to r de
la Immaculada , com que els seus textos no apocrifs fan de Ramon Llull «el pio-
ner indiscut ib le del con t rove r t i t d o g m a m a r i a » , 6 2 a ell i no a D u n s Escot , ni a
c a p al tre teoleg , c o r r e s p o n d r i a aques t honor . Q u e per la nostra b a n d a , a causa
de l s m a l e n t e s o s i Ies g r e u s confus ions h i s to r iques , i no per m a n c a d e mer i t s
ob jec t iu s , insis t im a de ixa r vacan t .


ALVAR MADUELL
Barcelona


T h e au thor p r e s e n t s a rebut ta l of s o m e of the a r g u m e n t s p r e sen t ed by
F e r n a n d o D o m f n g u e z in his ar t ic le on " E l s apocr i f s lul l ians sob re la
I m m a c u l a d a " (Randa 27 , 1990, pp . 11-43) , not so m u c h wi th r e spec t to the
apoc rypha l w o r k s w h i c h form the cent ra l par t of said ar t ic le , as wi th the
quest ion of LlulTs o w n wri t ings on the subject. T h e author points out that Llull
t rea ted the subjec t in his Arbre de ciencia of 1294-5 and in his Disputatio
eremitae et Raymundi super aliquibus dubiis quaestionibus Sententiarum Magistri
Petri Lombardi of 1298, thereby antedat ing D u n s Sco tus ' s wri t ings on the s ame
top ic at the b e g i n n i n g of the 14th cen tu ry .


" «. . . il d e v i e n t t roubadour d e J e s u s et de sa M e r e i m m a c u l e e » , R a m o n S u g r a n y e s , Raymond


Lullc doclcur des missions (Fr ibourg, 1 9 5 4 ) 18.


''- D o m i n g u e z , 4 3 .




BIBLIOGRAFIA LULLISTICA


I. E D I C I O N S , A N T O L O G I E S I T R A D U C C I O N S D ' O B R E S L U L L I A N E S


1) Raimondo Lullo. II libro del Natale, El lamento della Filosofia, t rad. Luca
Obe r t e l l o , «B ib l i o t eca M e d i e v a l e » 9 (F lo renc i a : N a r d i n i , 1991) , 2 2 3 pp .


Conte t r aducc ions i tal ianes del Liber natalis pueri parvuli Christi Jesu i el
Liber lamentationis Philosophiae.


Rcssenya t a c o n t i n u a c i o .


2) Llul l , R a m o n , Llibre de les besties, ed . Mon t s e r r a t Va l l e s , «Bib l io teca
Didac t i ca d e L i t e ra tu ra Ca ta l ana» 25 ( B a r c e l o n a , 1992) , 157 pp .


3) Pereira, Michela , «Un lapidario a lchemico: il "L iber de invest igatione secreti
occul t i " attr ibuto a Ra imondo Lullo. Studio introdutt ivo ed ediz ione», Documenti
et Studi sulla Tradizione Filosofica Medievale I, 2 (Spole to , 1990), pp. 5 4 9 - 6 0 3 .


C o n t e una ed i c io del Liber de investigatione secreti occulti p s e u d o - l u l l i a .
R e s s e n y a t a c o n t i n u a c i o .


4 ) R a m i s Serra, Pedro , Lectura del "Liber de civitate mundi" de Ramdn Llull,
«Bib l io teca Un ive r s i t a r i a de Fi losof ia» ( B a r c e l o n a , 1992) , pp . 4 4 1 .


C o n t e t r a d u c c i o n s cas te l lana i ca t a l ana del Liber de civitate mundi.
V e g e u la C R O N I C A .




1 8 2 STUDIA LULLIANA


II. E S T U D I S L U L L I S T I C S


5) A l e m a n y , Rafael , « Imbr icac ions entre la intencional i ta t i el d iscurs explici t
del " B l a q u e r n a " lul-l ia», Atti del Convegno Internazionale Ratnon Llull; il
lullismo internazionale, Vltalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Ist i tuto
Univers i ta r io Or ien ta l e . Anna l i : S e z i o n e R o m a n z a » X X X I V , 1 (Napo l s , 1992),
pp. 2 2 3 - 2 4 0 .


Res senya t a con t i nuac io .


6) A r q u e s i C o r o m i n a s , Ros send , « R a m o n Llull miral l ors ia i noucen t i s t a .
M e c a n i s m e de r ecepc io i d ' i den t i f i cac io en 1'obra d ' E u g e n i d ' O r s » , Atti del
Convegno Internazionale Ramon Llull; il lullismo internazionale, Vltalia. Napoli,
30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Ist i tuto Universi tar io Or ienta le . Annal i : Sez ione
R o m a n z a » X X X I V , 1 (Napo l s , 1992) , pp . 4 1 3 - 4 3 2 .


Res senya t a con t i nuac io sota el n u m . 5.


7) Ar tus , W a l t e r W. , « R a m o n Llull on the P r e - e m i n e n c e of M a n in a G o d -
cen te red U n i v e r s e » , Antonianum 66 ( 1 9 9 1 ) , pp . 1 4 0 - 1 5 4 .


Ressenya t a c o n t i n u a c i o .


8) Badia, Lola, Teoria i practica de la literatura en Ramon Llull, «Assa ig» 10
(Ba rce lona : Q u a d e r n s C r e m a , 1992) , 2 3 9 pp .


Res senya t a c o n t i n u a c i o .


9) Bat l lor i , Mique l , « R a m o n Llul l : de la insp i rac io a la i l - luminac io» , Arc
Voltaic 19 ( B a r c e l o n a , 1992) , p . 7.


10) Batllori, Miquel , «Prolusione r iconoscente», Atti del Convegno Internazionale
Ramon Llull; il lullismo internazionale, Vltalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile
1989, « Is t i tu to Unive r s i t a r io Or i en ta l e . Anna l i : S e z i o n e R o m a n z a » X X X I V , 1
(Napo l s , 1992) , pp . 5-7.


R e s s e n y a t a con t i nuac io sota el n u m . 5.


11) Bertran i C a s a n o v a s , Rosa , «Llull ed il Med i t e r r aneo . Appun t i per Panal is i
di un mito let terario», Atti del Convegno lnternazionale Ramon Llull; il lullismo
internazionale, Vltalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Ist i tuto Univer -
sitario Orientale . Annal i : Sezione R o m a n z a » X X X I V , 1 (Napols , 1992), pp. 4 4 5 -
8.


Res senya t a c o n t i n u a c i o sota el n u m . 5.


12) C a n d e l l e r o , M a s s i m o , «Un impor t an t e d o c u m e n t o b iogra f i co lu l l iano: la
"Vita coae tanea"» , Atti del Convegno Internazionale Ramon Llull; il lullismo in-




BIBLIOGRAFIA LULLISTICA 183


ternazionale, Vltalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Ist i tuto Univers i -
tario Or ien ta l e . A n n a l i : Sez ione R o m a n z a » X X X I V , 1 (N ap o l s , 1992) , pp . 15-
3 3 .


R e s s e n y a t a c o n t i n u a c i o sota el n u m . 5.


13) Ci r i l lo , Te re sa , « R a m o n LIull " D u c a e m a e s t r o " nel p o e m a di B a r t o l o m e o
Gent i le Fa l lamonica» , Atti del Convegno Internazionale Ramon Llull; il lullismo
internazionale, Vltalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Ist i tuto Univer-
sitario Orienta le . Annal i : Sezione R o m a n z a » X X X I V , 1 (Napols , 1992), pp. 3 3 9 -
3 6 4 .


R e s s e n y a t a con t i nuac io sota el n u m . 5.


14) C o m p a g n a P e r r o n e C a p a n o , A n n a Mar ia , «Sul la d i f fus ione del " L i b r e de
m e r a v e l l e s " in Italia: il m s . di V e n e z i a » , Atti del Convegno Internazionale
Ramon Llull; il lullismo internazionale, Vltalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile
1989, « Is t i tu to Univers i t a r io Or i en t a l e . A n n a l i : S e z i o n e R o m a n z a » X X X I V , 1
(Napo l s , 1992) , pp . 6 9 - 1 0 3 .


R e s s e n y a t a con t i nuac io sota el n u m . 5.


15) C o p e n h a v e r , Br ian P. , «Natura l m a g i c , h e r m e t i s m , and occu l t i sm in ear ly
modern s c i e n c e » , Reappraisals of the Scientific Revolution, ed. David C.
L indberg i Rober t S. W e s t m a n ( C a m b r i d g e : C a m b r i d g e Univ. Press , 1990), pp.
2 6 1 - 3 0 1 .


R e s s e n y a t a con t i nuac io .


16) C o u l o m b e , Char les A., «Doctor I l luminatus. The Ach ievement s of R a y m o n d
Lul ly» , Gnosis Magazine (1991 w in t e r ) , pp . 5 2 - 5 6 .


17) E d b u r y , Pe te r W. , The Kingdom of Cyprus and the Crusades, 1191-1374
( C a m b r i d g e : C a m b r i d g e Univ . P ress , 1991) .


18) Escobedo , Joana , «Les impress ions l u l l i a n e s incunables de la "Bibl iograf ia
e s p a n y o l a d ' I t a l i a " d ' E d u a r d T o d a » , Atti del Convegno lnternazionale Ramon
Llull; il lullismo internazionale, Vltalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989,
«Isti tuto Univers i tar io Orientale . Anna l i : Sez ione R o m a n z a » X X X I V , 1 (Napols ,
1992) , pp . 1 3 1 - 1 4 4 .


R e s s e n y a t a con t i nuac io sota el n u m . 5.


19) Gavagn in , Gabriel la , «Per una lettura del " B l a n q u e r n a " » , Atti del Convegno
lnternazionale Ramon Llull; il lullismo internazionale, Vltalia. Napoli, 30 e 31




1 8 4 STUDIA LULLIANA


marzo, 1 aprile 1989, « Is t i tu to Unive r s i t a r io Or ien ta l e . Anna l i : S e z i o n e
R o m a n z a » X X X I V , 1 ( N a p o l s , 1992) , pp . 2 0 9 - 2 2 2 .


Ressenya t a c o n t i n u a c i o sota el n u m . 5.


20 ) Heusch , Car les , «Le p r o b l e m e de 1'alterite dans le "L ib re du gentil et d e s
trois s a g e s " de R a y m o n d Lulle: P a g a n i s m e et infidelite», Les representations de
1'Autre dans 1'espace iberique et ibero-americain, ed . A u g u s t i n R e d o n d o ,
«Cah ie r s de l ' U F R d ' E t u d e s Iber iques et La t ino -Amer ica ines» 8 (Parfs: Presses
de la S o r b o n n e N o u v e l l e , 1991) , p p . 3 3 - 4 3 .


Ressenya t a con t i nuac io .


21 ) Hil lgar th , J .N. , Readers and Books in Majorca, 1229-1550, 2 vo ls . (Parfs:
C e n t r e Nat ional d e la R e c h e r c h e Sc ien t i f ique , 1991) , xx + x + 1.019 pp .


Res senya t a con t i nuac io .


2 2 ) Johns ton , M a r k D. , « R a m o n L l u l F s L a n g u a g e of C o n t e m p l a t i o n and
A c t i o n » , Forum for Modern Language Studies 21 ( 1 9 9 1 ) , pp . 100-112 .


Ressenya t a con t i nuac io .


2 3 ) Johns ton , M a r k D. , « E x e m p l a r y R e a d i n g in R a m o n L l u l F s " L i b r e d e
m e r a v e l l e s " » , Forum for Modern Language Studies 2 8 ( 1 9 9 2 ) , pp . 2 3 5 - 2 5 0 .


Ressenya t a con t i nuac io .


2 4 ) Lohr , Cha r l e s , « D e r Naturbegr i f f R a m o n Lul l s» , Kontinuitat und Trans-
formation der Antike im Mittelalter, ed . Wil l i E rzg rabe r ( S i g m a r i n g e n : Jan
T h o r b e c k e Ver l ag , 1989) , pp . 1 5 9 - 1 6 8 .


Ressenya t a con t i nuac io .


2 5 ) Lohr , Cha r l e s , «La nova logica de R a m o n Llu l l» , Ramon Llull. Dues
lectures, «Insti tut d ' H u m a n i t a t s : O p u s c l e s » 1 (Barce lona : Barcanova , 1990) , pp .
13 -35 .


Ressenya t a con t i nuac io .


26 ) Minerv in i , V i c e n z o , «Appun t i sui " C o m e n c a m e n t s de m e d i c i n a " lu l l ian i» ,
Atti del Convegno Internazionale Ramon Llull; il lullismo internazionale, 1'Italia.
Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Is t i tuto Univers i tar io Orienta le . Anna l i :
S e z i o n e R o m a n z a » X X X I V , 1 ( N a p o l s , 1992) , pp . 1 0 6 - 1 1 5 .


Ressenya t a con t inuac io so ta el n u m . 5 .


2 7 ) M o l a s , J o a q u i m , « R a m o n Llull i la l i tera tura c o n t e m p o r a n i a » , Atti del
Convegno Internazionale Ramon Llull; il lullismo internazionale, 1'Ilalia. Napoli,




BIBLIOGRAFIA LULLISTICA 185


30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Ist i tuto Universi tar io Orienta le . Annal i : Sez ione
R o m a n z a » X X X I V , 1 ( N a p o l s , 1992) , pp . 3 9 9 - 4 1 2 .


Res senya t a con t i nuac io so ta el n u m . 5.


28 ) Nasta , Mihai , «Appunt i per la semios i di sei voci del vocabolar io lat ino di
R a i m u n d u s Lul lus» , Atti del Convegno Internazionale Ramon Llull; il lullismo
internazionale, 1'llalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Isti tuto Univer -
sitario Orientale . Annal i : Sez ione R o m a n z a » X X X I V , 1 (Napols , 1992), pp. 277 -
2 9 3 .


Res senya t a con t i nuac io sota el n u m . 5.


29) Past ine , Dino , «LIull e il pens ie ro della cont ror i forma», Atti del Convegno
Internazionale Ramon Llull; il lullismo internazionale, Vltalia. Napoli, 30 e 31
marzo, 1 aprile 1989, « Is t i tu to Unive r s i t a r io Or ien ta l e . Anna l i : S e z i o n e
R o m a n z a » X X X I V , 1 (Napo l s , 1992) , pp . 3 8 7 - 3 9 7 .


R e s s e n y a t a con t inuac io so ta el n u m . 5.


30 ) Pera rnau i Espel t , J o sep , Arxiu de Textos Catalans Antics. Taules dels
volums 1-X (Ba rce lona , 1992) , 59 pp .


31) Pere i ra , Miche la , « A l c h i m i a lu l l iana: aspet t i e p rob lemi del " c o r p u s " di
o p e r e a l c h e m i c h e a t t r ibui te a R a i m o n d o Lul lo ( X I V - X V I I sec . )» , Atti del
Convegno Internazionale Ramon Llull; il lullismo internazionale, Vllalia. Napoli,
30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Ist i tuto Universi tar io Orienta le . Annal i : Sez ione
R o m a n z a » X X X I V , 1 ( N a p o l s , 1992) , pp . 117-130 .


R c s s c n y a t a con t i nuac io so ta el n u m . 5.


32 ) Poli, Diego , «Sul problema della comunicaz ione in Lullo», Atti del Conveg-
no Internazionale Ramon Llull; il lullismo internazionale, Vltalia. Napoli, 30 e
31 marzo, 1 aprile 1989, « Is t i tu to Univers i t a r io Or ien ta l e . Anna l i : S e z i o n e
R o m a n z a » X X X I V , 1 ( N a p o l s , 1992) , pp . 2 6 1 - 2 7 5 .


R e s s e n y a t a con t inuac io so ta el n u m . 5.


33 ) Puig i Oliver , J aume de, «Sobre el l u l l i s m e de Ramon Sibiuda», ATCA 10
( 1 9 9 1 ) , pp . 2 2 5 - 2 6 0 .


Res senya t a con t i nuac io .


34 ) Puig i Oliver , J a u m e de, « C i n c d o c u m e n t s tolosans sobre R a m o n S ib iuda» ,
ATCA 10 ( 1 9 9 1 ) , pp . 2 9 8 - 3 0 2 .


Res senya t a con t i nuac io .




1 8 6 STUDIA LULLIANA


35) Puig i Oliver, J aume de, «Els manuscri ts del "Liber c rea turarum" de Ramon
S ib iuda : un inventar i to thora obe r t» , ATCA 10 ( 1 9 9 1 ) , pp . 3 0 3 - 3 1 9 .


Res senya t a con t i nuac io .


36 ) Puig i Oliver, J aume de, «Complemen t s a la valoracio crftica del pensament
de S ib iuda al l larg del t e m p s » , ATCA 10 ( 1 9 9 1 ) , pp . 3 5 8 - 3 9 0 .


Res senya t a con t i nuac io .


37 ) Puig, Arnau , «L 'es te t ica in R a m o n Llull», Atti del Convegno Internazionale
Rainon Llull; il lullisino internazionale, ITtalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile
1989, « Is t i tu to Univers i t a r io Or i en ta l e . A n n a l i : Sez ione R o m a n z a » X X X I V , 1
(N apo l s , 1992) , pp . 191-8 .


R e s s e n y a t a con t i nuac io sota el n u m . 5.


38) Ried l inger , He lmut , «Lul lus , R a y m u n d u s » , Theologische Realenzyklopddie
(TRE) X X I (Ber l in i Nova York : Wal t e r de Gruy te r , 1992) , pp . 5 0 0 - 5 0 6 .


39) Roca M u s s o n s , Mar ia A., «La finestra di N a t a n a » , Atti del Convegno
Internazionale Ramon LluII; il lullisino internazionale, Tltalia. Napoli, 30 e 31
marzo, 1 aprile 1989, «Is t i tu to Univers i t a r io Or i en ta l e . Anna l i : Sez ione
R o m a n z a » X X X I V , 1 ( N a p o l s , 1992) , pp . 2 4 1 - 2 6 0 .


Res senya t a con t i nuac io sota el num. 5.


40) Rodgers , Eamonn , «The Real ism of Ramon LluIFs "B lanque rna"» , Hispanic
Studies in Honour of Geoffrey Ribbans, ed. A n n L. M a c k e n z i e i Doro thy S.
Sever in , «Bul le t in of H i span ic S tud ie s . Specia l H o m a g e V o l u m e » (L ive rpoo l :
L iverpool Un ive r s i ty P ress , 1992) , pp . 3 7 - 4 1 .


Res senya t a c o n t i n u a c i o .


41 ) R o m a n o , David , «Llull e la cul tura ebra ica . Ten ta t ivo de s i s temat ica» , Atti
del Convegno Internazionale Ramon Llull; il lullismo internazionale, ITtalia.
Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Ist i tuto Univers i tar io Orienta le . Anna l i :
S e z i o n e R o m a n z a » X X X I V , 1 ( N a p o l s , 1992) , pp . 171-189 .


Res senya t a c o n t i n u a c i o sota el n u m . 5.


42 ) Rossel lo Bover , Pere , «El repte historic de 1'edicio de les obres de R a m o n
Llul l» , El Mirall 4 6 ( P a l m a , 1991) , pp . 4 6 - 4 8 .


43) Ross i , Pao lo , Clavis universalis. El arte de la memoria y la logica
combinatoria de Lulio a Leibniz ( M e x i c : Fondo de Cul tu ra E c o n o m i c a , 1989) ,
275 pp .




BIBLIOGRAFIA LULLISTICA 1 8 7


Traducc io castellana de la segona edicio italiana de 1'obra classica de Paolo
Ross i .


44) R o u r e r a i Farre , Llufs, Escrits i polemiques del luilista Salvador Bove
(1869-1915), «Treba l l s de la Secc io de Filosofia i C ienc ies Socials» X (Barce-
lona: Inst i tut d ' E s t u d i s Ca ta l ans , 1986) , 127 pp .


R e s s e n y a t a con t inuac io .


45) Ruiz S imon , Josep M., «Presentac io» , Ramon Llull. Dues lectures, «Institut
d ' H u m a n i t a t s : Opusc l e s» 1 ( B a r c e l o n a : B a r c a n o v a , 1990) , pp . 9-12 .


R e s s e n y a t a con t i nuac io sota el num. 2 5 .


46 ) Sa la-Mol ins , Llufs, «Llull», Ramon Llull. Dues lectures, «Institut d ' H u m a n i -
tats: O p u s c l e s » 1 (Ba rce lona : B a r c a n o v a , 1990) , pp . 3 7 - 5 8 .


R e s s e n y a t a con t inuac io sota el n u m . 2 5 .


47 ) S a l u d e s i A m a t , A n n a Mar ia , «Sugges t ion i lul l iane in Merce R o d o r e d a :
" A l o m a " in Aloma», Atti del Convegno Internazionale Ramon Llull; il lullismo
internazionale, 1'Italia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Isti tuto Univer-
sitario Orienta le . Annal i : Sezione Romanza» X X X I V , 1 (Napols , 1992), pp. 4 3 3 -
4 4 3 .


R e s s e n y a t a con t inuac io sota el num. 5.


48) Sca r se l l a , A le s sand ro , «Funz ion i d e H ' i m m a g i n a r i o m e d i o e v a l e nel " P h a n -
t a s t i cus"» , Atti del Convegno Internazionale Ramon Llull; il lullismo
internazionale, 1'Italia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Is t i tuto Uni -
vers i ta r io Or ien ta l e . Anna l i : Sez ione R o m a n z a » X X X I V , 1 (Napo l s , 1992), pp .
163-9 .


R e s s e n y a t a con t inuac io sota el n u m . 5.


49) Se rve ra t , Vincen t , « A u t o u r de la da te de c o m p o s i t i o n du "L ib re d ' a m i c e
a m a t " de R a m o n Llu l l» , Atti del Convegno Internazionale Ramon Llull; il
lullismo internazionale, 1'ltalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Ist i tuto
Unive r s i t a r io Or ien ta l e . Anna l i : Sez ione R o m a n z a » X X X I V , 1 (Napo l s , 1992) ,
pp . 3 7 - 6 7 .


R e s s e n y a t a con t i nuac io sota el num. 5.


50) Sirr i , Raffaele , « L " ' A r s r e m i n i s c e n d i " di G. B. del la Por ta» , Atti del Con-
vegno Internazionale Ramon Llull; il lullismo internazionale, 1'Italia. Napoli, 30
e 31 marzo, 1 aprile 1989, « Is t i tu to Unive r s i t a r io Or i en ta l e . Anna l i : S e z i o n e
R o m a n z a » X X X I V , 1 (Napo l s , 1992) , pp. 3 6 5 - 3 8 5 .


R e s s e n y a t a con t inuac io sota el num. 5.




188 STUDIA LULLIANA


51) Soler i Llopar t , Alber t , « " O R L " , " R O L " , " N E O R L " » , La Vanguardia 10
marzo (1992) , pp . Cu l tu ra 2 .


52 ) Spampina to Beretta, Margher i ta , «Lul io in Sicil ia», Atti del Convegno Inter-
nazionale Ramon Llull; il lullismo internazionale, Vllalia. Napoli, 30 e 31
marzo, 1 aprile 1989, « Is t i tu to Univers i t a r io Or ien ta l e . Anna l i : S e z i o n e
R o m a n z a » X X X I V , 1 ( N a p o l s , 1992) , pp . 145-162 .


Ressenya t a con t inuac io so ta el n u m . 5.


53 ) Tangheroni , Marco, «Llull, Pisa e il progetto di crociata», Atti del Convegno
Internazionale Ramon Llull; il lullismo internazionale, Vltalia. Napoli, 30 e 31
marzo, 1 aprile 1989, « Is t i tu to Univers i t a r io Or ien ta le . Anna l i : S e z i o n e
R o m a n z a » X X X I V , 1 ( N a p o l s , 1992) , pp . 3 5 - 6 .


Res senya t a con t inuac io so ta el n u m . 5.


54 ) Urvoy , D o m i n i q u e , « S u r un aspec t de la c o m b i n a t o i r e a r abe et ses
p r o l o n g e m e n t s en o c c i d e n t » , Arabica 3 9 ( 1 9 9 2 ) , pp . 2 5 - 4 1 .


Res senya t a con t i nuac io .


55 ) V a r v a r o , A lbe r to , « N o t e su R a m o n Llull na r ra to re» , Atti del Convegno
lnternazionale Ramon Llull; il lullismo internazionale, Vltalia. Napoli, 30 e 31
marzo, 1 aprile 1989, «Ist i tuto Univers i ta r io Orienta le . Annal i : Sez ione R o m a n -
za» X X X I V , 1 (Napo l s , 1992) , pp . 199 -207 .


Ressenya t a con t i nuac io sota el n u m . 5.


56) V a z q u e z Jane i ro , Isaac, « " G r a c i a n " , un " F e l i x " cas t ig l iano del seco lo X V .
Una recerca s u I P i n n o m i n a t o a u t o r e » , Atti del Convegno Internazionale Ramon
Llull; il lullismo internazionale, Vltalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989,
«Istituto Univers i tar io Orienta le . Anna l i : Sez ione R o m a n z a » X X X I V , 1 (Napo l s ,
1992) , pp . 2 9 5 - 3 3 7 .


Res senya t a con t i nuac io so ta el n u m . 5 .




RESSENYES


1) Raimondo Lullo. II libro del Natale, El lamento della Filosofia, t rad. Luca
Ober te l lo


La p r imera c o n s i d e r a c i o que cal fer, d a v a n t un ll ibre c o m aques t , ha d e
serv i r per subra t l l a r 1'actualitat c re ixen t del p e n s a m e n t de R a m o n Llul l . Q u a n
1'estudi de la f i losofia med ieva l ha r o m p u t e s q u e m e s t rad ic iona l s que f ixaven
massa e x c l u s i v a m e n t qu ins eren e ls au to r s « i m p o r t a n t s » i qu ins els m a r g i n a l s
- e l s Zwischenwelten-, homes com R a m o n LIull retornen al l loc que els per toca
per meri ts propis . Aixf, una c o l l e c c i o que intenta apropar als universi tar is d ' a r a
i d e mane ra c o m p l e x i v a el mes r ep re sen ta t i u del p e n s a m e n t m e d i e v a l , ha
d ' i n c l o u r e Llul l .


Escol l i r q u i n e s ob res de Llull poden c o m p l i r a m b aques ta p re t ens io , no
resul ta una tasca facil . En aques t cas 1 'eleccio s ' h a de ixa t gu ia r per un s egon
criteri forca interessant: uns escrits en que el pensament lu l l i a es projecta sobre
un de l s t emes de m e s agra d i scuss io del seu t e m p s : 1 'averroisme. D ' a q u e s t a
m a n e r a Llull no c o m p a r e i x , c o m tan sov in t fou obl iga t , c o m un bole t es t rany
i « fan tas t ic» .


La in t roduccio (p. 7-52) es dedica a p resen ta r el context de les dues obres
t r adu ides , es a dir , les c i r c u m s t a n c i e s de F a v e r r o i s m e pa r i senc del seg le X I V .
Defugin t les e t e rnes con t rove r s i e s q u e quas i o b l i g a d a m e n t so len a c o m p a n y a r
aques t a s s u m p t e , 1'autor e smen ta els m o m e n t s p r inc ipa l s q u e d e s c o b r e i x e n el
vertader sentit de la «crisi de la cultura especula t iva» que des ignam a m b el nom
d ' a v e r r o i s m e . La r ecepc io d 'Ar i s t o t i l , la r ee s t ruc tu rac io de 1 ' ensenyament
univers i tar i , Fapa r i c io de les «esco les» e tc . son les c i r cums tanc ies que fan for-
m u l a r - e n t r e d ' a l t r e s , pero aques t ben i m p o r t a n t - 1 ' interrogant sob re la
compa t ib i l i t a t de les doc t r ines a r i s to te l iques a m b la fe c r i s t i ana .


Tanmate ix , tot aixo no sembla suficient per a justificar la passio de la cam-
panya l u l l i a n a . O a lmanco per fer-la del tot coheren t a m b la resta de les seves




1 9 0 STUDIA LULLIANA


p r e o c u p a c i o n s . En aques t sent i t , c rec que 1'autor d ' a q u e s t a in t roducc io mol t
l i ic idament apun ta el nirvi de la i rr i tacio de Llul l : 1 'epis temologia aver ro i s ta
condue ix a una mfstica «ex ta t i ca» que a n u l l a no sols 1'individu s ingular , s ino
t a m b e el Deu «co r r e l a t i vamen t» tr ini tar i .


La traduccio compta a m b una profusio considerable de notes que aclareixen
tant el pensamen t i el m o d e d ' exp re s sa r - se de Llull , com el context genera l de
la fi losofia med ieva l on se s i tua el seu p e n s a m e n t .


J. G a y a


3) Pereira, «Un lapidario a lchemico: il "Liber de invest igat ione secreti occu l t i "
a t t r ibu to a R a i m o n d o Lul lo»


C r e c que , per a la major ia d ' e s t u d i o s o s , la d e m o s t r a c i o de Ia falsetat de
1'atribucio d ' o b r e s a lqufmiques al bea t ha es ta t un a l leu jament ; ha dona t
1'oportunitat de decantar definit ivament una cosa enutjosa, que Llull mateix havia
repudiat , que representava una desv iac io de la seva «ver tadera» doctr ina , i que
no se sabia ben be on s ' hav ia de c o l l o c a r . Pe ro en els darrers anys ha v ingut
la prof. Pereira per demostrar que , maldament que fossin espiiries, aquestes obres
tenien un innegable paper dins el pensament europeu de ls ss . X V - X V I I . No tan
sols ens ha volgut expl icar la seva s ign i f icac io fi losdfica i cientffica en
n o m b r o s o s escr i t s , s ino que va c o m e n g a r a posa r o rd re en 1 ' immens popurr i
d 'aquel la tradicio amb el seu The Alchemical Corpus Attrihuled to Raymond Lull
( v e g e u - n e la ressenya a EL 30 , 1990, pp . 108-110) . Ara ens ofereix un de ls
textos mes pr imerencs i importants d 'aquel la t radicio, precedit d 'una int roduccio
que es b reu , densa i mol t ins t ruct iva .


D e l u l l i a , 1'obra te un co lofo q u e 1'atribueix al beat , i una s e g o n a part
bas t ida sobre un alfabet q u e recorda l ' u s que en fa Llull en les s eves o b r e s
med iques . Pero el que mes xoca el lul-lista es la dependenc ia remarcable de la
pr imera part sobre el Liber de ascensu et descensu intellectus, fins i tot en 1'iis
de Vaffatus tan notab le en aquel l l l ibre lul-lia. Les t ecn iques e p i s t e m o l o g i q u e s
desenvo lupades pel beat son uti l i tzades a fi d ' inves t igar el «secre tum occu l tum»
de 1'alqufmia. L 'edi tora , a mes a mes , assenyala tres part iculari tats del Liber de
investigatione secreli occulti: 1'alqufmia es definida no com un proces, s ino com
la substancia t ransformadora mate ixa; aquesta substancia es produida a partir de
1'orina h u m a n a (que, en el j o c de co r re sponenc ies ent re el cos huma i el mon ,
co r re spon al mar i a 1'aigua, i aixf es ident i f icable a m b la mater ia p r imera de
l 'un ivers ) ; i f inalment (en la tercera part de 1'obra) el proces alqufmic es dirigit
no tant a la p roducc io d ' o r i argent , s ino mes aviat de pedres prec ioses , v is tes
com a c o s s o s per fec tes . Aixf que 1'alqufmia, sota aques t aspec te , e sdeve , c o m




RESSENYES 1 9 1


diu 1'editora, una mena de «r icerca del la pe r fez ione dei co rp i» . Fins i tot
sugge re ix que hom podr ia l legir a lgunes de les pr inc ipa ls ob res a lqufmiques
p s e u d o - l u l l i a n e s c o m un « ten ta t ivo di fo rmula re una filosofia del la natura al-
ternativa a quella scolas t ica» a fi de donar «espress ione concet tuale alla recerca
della r edenz ione totale (mater ia e spir i to) del m o n d o e d e l T u o m o » . Al final de
la seva in t roducc io exp l ica les dif icul ta ts que esperen 1'editor de tex tos
alqufmics, a m b les so rprenen t s variants entre una font i altra, que ella qualifica
de «testi v iv i , in m o v i m e n t o » . En c o m p t e s de d o n a r un text crftic, que potser
hauria tardat massa en fer-se, la prof. Pereira ha preferit, per a la pr imera part,
c o m p u l s a r els qua t re m s s . mes ant ics i av inen t s en t re si, i, per a Ies segona i
tercera parts, donar un text que es una s imple lectura de dos d 'aques ts mss . Aixf
ens ofereix un text que es un fidel reflex d ' u n estat - p o t s e r 1'estat p r i n c i p a l -
de la t r ansmis s io de 1'obra.


En fi, un estudi i ed ic io dels mes r e c o m a n a b l e s per als l u l l i s t e s que vul -
guin t robar una finestreta a t raves de la qual podran comenca r a con templa r el
pa i sa tge a lqufmic pseudo- lu l - l ia , i a r r ibar a c o n v e n c e r - s e del seu interes i
impor t anc ia .


A. Bonne r


Atti del Convegno Internazionale «Ramon Llull, il lullismo internazionale,
1'Italia. H o m e n a t g e a Mique l Bat l lor i . Napo l s 30 i 31 de marc , 1 d ' abr i l de
1 9 8 9 .


5) A l e m a n y , « I m b r i c a c i o n s entre la in tenc iona l i ta t i el d i scurs explfcit del
" B l a q u e r n a " l u l l i a »


6) A r q u e s i C o r o m i n a s , « R a m o n Llull miral l orsia i noucent i s ta . M e c a n i s m e
d e r ecepc io i d ' i den t i f i cac io en 1'obra d ' E u g e n i d ' O r s »


11) Bertran i Casanovas , «LIull ed il Med i t e r r aneo . Appunt i per 1'analisi di un
mi to le t terar io»


12) C a n d e l l e r o , «Un impor tan te d o c u m e n t o b iograf ico Iul l iano: la "Vi ta
c o a e t a n e a " »


13) Cir i l lo , « R a m o n Llull " D u c a e m a e s t r o " nel p o e m a di Ba r to lomeo Gent i le
Fa l l amon ica»


14) C o m p a g n a , «Sul la diffusione del " L i b r e de merave l l e s " in Italia: il ms . di
V e n e z i a »


18) E s c o b e d o , «Les impress ions lul-Iianes incunab les de la "Bib l iogra f ia
e s p a n y o l a d T t a l i a " d ' E d u a r d T o d a »


19) G a v a g n i n , «Per una let tura del " B l a n q u e r n a " »
26) M i n e r v i n i , «Appun t i sui " C o m e n c a m e n t s de m e d i c i n a " lul l iani»




1 9 2 STUDIA LULLIANA


Molas , « R a m o n Llull i la l i tera tura c o n t e m p o r a n i a »
Nasta , «Appun t i per la s emios i di sei voci del v o c a b o l a r i o la t ino di
R a i m u n d u s Lul lus»
Pas t ine , «Llull e il p ens i e ro del la con t ro r i fo rma»
Pere i ra , « A l c h i m i a lu l l iana : aspet t i e p r o b l e m i del " c o r p u s " di ope re
a l c h e m i c h e a t t r ibu i te a R a i m o n d o Lul lo ( X I V - X V I I sec . )»
Pol i , «Sul p r o b l e m a de l la c o m u n i c a z i o n e in Lul lo»
Pu ig , « L ' e s t e t i c a in R a m o n Llul l»
Roca M u s s o n s , «La f inestra di Na t ana»
R o m a n o , «Llull e la cu l tu ra ebra ica . T e n t a t i v o de s i s t emat i ca»
Sa ludes i A m a t , « S u g g e s t i o n i lul l iane in M e r c e R o d o r e d a : " A l o m a " in
" A l o m a " »
Scarse l la , «Funz ion i d e l l ' i m m a g i n a r i o m e d i o e v a l e nel " P h a n t a s t i c u s " »
Serverat , «Au tou r de la da te de compos i t i on du "Libre d ' a m i c e a m a t " de
R a m o n Llul l»
Sirr i , « L " ' A r s r e m i n i s c e n d i " di G. B . del la Por ta»
S p a m p i n a t o , «Lu l io in S ic i l ia»
T a n g h e r o n i , «Llu l l , Pisa e il p roge t to di c roc ia ta»
V a r v a r o , « N o t e su R a m o n Llull na r ra to re»
V a z q u e z Jane i ro , « " G r a c i a n " , un " F e l i x " cas t ig l i ano del s eco lo X V . Una
recerca s u l F i n n o m i n a t o au to re»


El g ru ixu t v o l u m d ' a c t e s del Convegno Internazionale «Ramon Llull, il
lullismo internazionale, 1'Italia», ce lebra t a N a p o l s la p r imave ra de 1989 , i
apa regu t el gene r de 1992 , s ' o b r e a m b un h o m e n a t g e p re l iminar al P. Mique l
Bat l lor i a ca r rec de G i u s e p p e Gri l l i i a m b una «P ro lu s ione r i c o n o s c e n t e » de
1'i 1 -1 ustre h is tor iador .


El volum inclou vint- i-quatre treballs que, d 'una o altra manera , fan referen-
cia a Llull , a mes d ' u n a secc io miscel- lania i una taula rodona sob re soc io l in -
giifstica. T res monogra f i e s fan referencia a p r o b l e m e s his tor ics que planteja la
biografia lul-Iiana. M. Spampina to examina de forma prou comple ta les re lacions
que Llull va tenir a m b Sicflia i a m b Freder ic III, i el l u l l i s m e a 1'iIIa. Dav id
R o m a n o fa igua lment un estat de la qi iest io, en aques t cas sobre e ls con tac tes
de Llull a m b 1'hebraisme a m b els segiients punts : hebreus i hebra i sme als temps
de Llull , contactes del beat a m b els hebreus , hebreus i hebra i sme en 1'obra lul-
liana. El retard de tres anys en la publ icacio del llibre (segurament no imputable
a la volunta t de P A s s o c i a z i o n e Italiana di Studi Cata lani) fa que un estudi c o m
el de M. Candel lero sobre la Vita coaetanea, que el 1989 contenia a lgunes idees
interessants , ara resulti desfassat per les cont r ibucions de F. Domfnguez o M . D .
Johns ton , en t re d ' a l t r e s .




RESSENYES 193


Tres es tud i s son ded ica t s a qi ies t ions d ive r ses de la t r ansmis s io de Vopus
l u l l i a . A . M . C o m p a g n a fa un estudi exhaus t iu de la t rad ic io manusc r i t a del
Llibre de meravelles a Italia (en catala i en italia); pres ta una a tenc io especia l
a 1'ordenacio irregular de capitols i llibres del manuscri t de la Biblioteca Marcia-
na de Venecia . L ' au to ra vol explicar la difusio extraordinaria del Felix a la pen-
insula italiana c o m a obra adregada a la formacio dels p red icadors , pero obl ida
aspec tes impor tan t s de la relacio entre Llull , els ordes re l ig iosos i 1'homiletica.
V. Minervini r ecupera un manuscr i t catala dels Comenqamenls de medicina que
ha passat inadver t i t ( F o n d o ant ico , f rancese z .25 [=259] de la Marc i ana de
Venecia) ; en c o m p a r a el text amb el del manuscr i t de 1 'Ambrosiana (I 117 sup)
i a m b el de 1'edicio magun t ina . To t i q u e Minerv in i no te en c o m p t e a lgunes
aportacions fonamentals al tema d 'A . Bonner o R. Pring-Mill , Ia dada es natural-
ment molt impor tant . Finalment , Joana Escobedo fa una revis io i una ampl iac io
de les i n f o r m a c i o n s b ib l iogra f iques sob re incunab les l u l l i a n s q u e havia ofert
E. Toda a la seva Bibliografia espanyola dltaiia. Dels origens de la imprempta
fins a Vany 1900 ( 1 9 2 7 - 3 1 , 5 vols . ) .


L 'ana l i s i Iiteraria mes remarcab le del v o l u m es la d ' A . Va rva ro , que situa
el Blaquerna en el con tex t narrat iu que li es coe tan i i de tec ta d i s c r epanc i e s i
co inc idenc ie s a m b les convenc ions del gene re . Entre les p r i m e r e s : la i n t empo-
ralitat i la i nde t e rminac io espacia l , 1 'absencia d ' a c c i o , 1 'exhaust ivi tat narrat iva,
1 'absencia d ' a n t a g o n i s t a , e t c ; en aques t senti t , el Blaquerna es mes a p rop de
1'ambit d idact ic que no pas del literari. Entre Ies segones : Ia narracio de la bio-
grafia del protagonista (des de la infantesa), el desenvolupament de la trama com
a res t i tuc io d ' u n o rd re t rencat , la impor t anc i a del d ia leg . Les c o n c l u s i o n s de
Varvaro no son una novetat , pero el seu assaig no deixa de tenir interes: el Bla-
querna te al da r re re un projecte no literari que el cond ic iona , Llull es un nar-
rador atfpic. Els t rebal ls de G. G a v a g n i n i R. A l e m a n y s e g u e i x e n de prop el
d e s e n v o l u p a m e n t a r g u m e n t a l del mate ix Blaquerna i ens r ecorden a lguns
aspec tes de la novel- la c o m a text in tenc iona l .


V. Servera t es planteja el p rob l ema d e da tac io del Llibre d'amic e Amai.
Soste una redaccio llarga per a 1'opuscle del Blaquerna, que hauria estat comen-
<jat coe tan iament a m b el Llibre del gentil i el Llibre de contemplacio i que hau-
ria estat acabat a m b la n o v e l l a que 1'inclou, abans de 1284. Al Ilarg del treball,
t anmate ix , 1'autor demos t ra una tendencia peri l losa a agafar el rave per les fu-
l les; basa els s e u s a r g u m e n t s en la de t ecc io d ' u n s indic is au tob iogra f i cs en el
text que son bas tan t mes que forcats (per e x e m p l e , 1 'expressio d ' u n a exper ien-
cia d ' ex i l i i de l lunyania que 1'autor r e lac iona a m b la p r imera es tada de LIull
a Montpe l le r i a m b una hipotetica es tada a R o m a el 1283-84; o la referencia a
un eclipsi al versicle 205 com a dada historica) i en interpretacions de contingut
mol t d i scu t ib les (per e x e m p l e , de tec ta l ' u s de f igures de 1'Art en els vers ic les
per la p resenc ia d ' a l g u n s de ls c o n c e p t e s que e m p r e n aque l l e s , s ense tenir en




194 STUDIA LULLIANA


c o m p t e que p r e c i s a m e n t al lo que def ine ix l 'A r t es la l imi tac io del n o m b r e de
c o n c e p t e s i el p r o c e d i m e n t d ' u t i l i t z ac io ) .


A. Scarsel la fa una breu i esb ia ixada ap rox imac io als concep tes de «fanta-
s ia» i « i m a g i n a c i o » en el Pliantasticus: al costa t del s ignif icat t radicional i
nega t iu del t e rme «fan tas t i c» , apare ix en Llull un senti t posi t iu i p rac t ic de
t radic io esco las t ica .


D ' e n t r e els t rebal ls que es d e d i q u e n a a spec te s d ive r sos del l u l l i s m e , cal
destacar 1'excel-lent introduccio que presenta Michela Pereira de la tradicio alquf-
mica apocrifa. En caracteri tzar-la, 1'autora remarca la centralitat del Testamentum
en la seva formacio i la impor tanc ia de ls tex tos c o m el Liber intentione alchi-
mistarum, el Liber lapidarii, el Codicillus i el Liber de secretis naturae. El t re-
ball havia estat publ icat en angles a Catalan Review IV, 1-2 (1990) . Isaac Vaz -
quez planteja el p rob lema d ' au to r ia de la novel-la lul-Iiana Gracidn, p roduida a
Caste l la al segle X V : apunta com a so luc io a un poeta castel la i francisca (fra
Diego de Moxena o fra Diego de Valenc ia ) . Teresa Cirillo dedica el seu treball
al p o e m a al- legoric de B. Gent i le F a l l a m o n i c a , de ressons dan t e scos , en que
Llull i la seva doctr ina esdevenen objectes l i teraris; 1'autora estudia el text com
a mostra d 'un genere compilat iu humanfst ic i com a producte del lul-lisme italia
de final de segle X V . Raffael le Sirri fa un es tudi de VArs remiscendi de G.B.
della Porta en les seves tres edicions (1566 , 1583, 1602), quant al seu contingut
i quant a les relacions amb G. Bruno; posa de manifest com al darrere dels inte-
ressos m n e m o t e c n i c s d ' a m b d o s autors hi ha Vars combinatoria del beat . D ino
Pas t ine anali tza la recepc io de LluII en t re els pensadors de la Cont ra re forma a
mitjans segle XVII . El beat es pres en cons iderac io per aquells que no se situen
en la tradicio escolast ica aristotelica; son autors que crit iquen o fins condemnen
l 'Ar t , pero que se senten atrets pels seus m e c a n i s m e s o per les seves finalitats;
1'autor es tudia Juan de la Mar iana , Juan de C a r a m u e l , A t h a n a s i u s Kirchner ,
Sebas t i an Izqu ie rdo .


Finalment , quatre treballs es dediquen a la recepcio de Llull en la literatura
ca ta lana con temporan ia . Joaqu im Molas fa p rec i sament un inventari general del
resso que el beat ha t ingut en els textos l i teraris . Rossend Arques se centra en
Llull com a autoritat en el s is tema orsia; Rosa M. Saludes ressegueix les t races
lu l l i anes en 1'obra de M. Rodoreda, especia lment a la noveHa Aloma; Rosa Ber-
tran parla d ' un c o n c e p t e tan confiis c o m el de «med i t e r r an ia» , en re lac io a m b
Llul l , en 1'obra de Llufs Rac ione ro (!) .


Encara caldria fer esment de quatre treballs que prenen Llull com a pretext
per a cons iderac ions que, de fet, tenen poc a veure a m b els estudis l u l l i ans . A.
Pu ig fa un intent de ca rac te r i t zac io de 1'estetica en 1'obra del beat des d ' u n a
optica moderna i es mou en un corpus petit i molt vague de ci tacions lu l l i anes .
M . A . Roca M u s s o n s assaja una analisi s imbo l i ca dels ep i sod is en que apare ix
Natana en re lac io a m b 1'accio nar ra t iva i 1'espai a rqu i t ec ton ic en que es




RESSENYES 195


d e s e n v o l u p e n . D. Poli preten d ' e s t u d i a r la semios i l u l l i a n a apuntan t ob jec t ius
molt d iversos sense arr ibar a definir cap e squema coherent a partir del seu p ro -
posit . M. Nasta, en fi, anali tza els mots intellectus, imaginatio, sensus, moclum,
ens, forma, i posa en relleu les re lac ions entre es t ructura trinitaria de 1'univers
i l lenguatge lul-lia amb la voluntat de trobar paral-lelismes entre Llull i la semio-
logia m o d e r n a .


A. So le r


7) Ar tus , « R a m o n Llull on the P r e - e m i n e n c e of Man in a G o d - c e n t e r e d
Un ive r se»


Un es tudi d ' a n t r o p o l o g i a l u l l i a n a , que anal i tza els c inc nivel ls de
1'estructura de 1'home: 1'elementativa, vegetativa, sensitiva, imaginativa i d ' an ima
racional , que fa d 'el l 1'unic ser que part icipa alhora en tot el mon material i es-
pir i tual . El pape r de 1'home no es tan so ls servi r Deu « m e m b r a n t , en t enen t ,
aman t D e u » , s ino t a m b e ser «mi jan e s t rument per lo qual les c rea tu res
corporals pusquen atenyer lur fin en Deus» com dira al Llibre d'anima racional
(ORL X X I , 166). Aixf que la unitat substant iva de cor i an ima en 1'home es el
nexe centra l de la c reac io d iv ina .


A. B o n n e r


8) Badia , Teoria i practica de la literatura en Ramon Llull


Recull dels segiients articles, e laborats i publicats entre els anys 1984-1990,
in t rodui ts per una jus t i f icac io gene ra l .


I. «Poesia i Art al "Llibre del Gen t i l " de Ramon Llull» (ressenyat a EL 26,
1986, p . 126).


II. «Es tud i del " P h a n t a s t i c u s " de R a m o n LIulI» ( t raducc io al cata la de la
« In t roducc ion» a R a m o n Llull , Libro de Amigo y Amado, t raduccion de Martfn
de Riquer , Ba rce lona , C las icos Un ive r sa l e s Planeta , 9 6 , 1985) .


III. «EIs p r o b l e m e s del " L l i b r e d ' A m i c i A m a t " » .
IV. « R a m o n Llull i la t rad ic io l i terar ia» .
V. «La n o v e l l a espir i tual de B a r l a a m i Josefat en el rerafons de la l i te-


ratura lul- l iana» ( ressenya t a EL 3 1 , 1 9 9 1 , pp . 9 3 - 9 4 ) .
VI . « " R a i m u n d i Lulli O p e r a La t ina" , X V : R a m o n Llull i la p red i cac io»


(ex tensa r e s senya de ROL X V ) .
VII . «L'aportacid de R a m o n Llull a la l i teratura en Llengua d ' O c : per un


r ep lan te j amen t de les re lac ions O c c i t a n i a - C a t a l u n y a a la Baixa Edat Mi t j ana» .




196 STUDIA LULLIANA


VIII . « A p ropos i t de R a m o n Llull i la G r a m a t i c a » ( ressenya t a EL 30 ,
1990, pp . 9 5 - 9 6 ) .


Aques ta ob ra , q u e c o m p l e m e n t a la sfntesi que va pub l i ca r con jun t amen t
amb A. Bonner: Ramon Llull. Vida, pensament, obra literaria (Barcelona: Empu-
ries, 1988) , i q u e d e fet es f o n a m e n t a v a en les anal is is q u e ara s ' a p l e g u e n ,
1'autora ressegueix el riqufssim repertori de recursos Iiteraris que hi ha a Pobra
del beat i el re laciona a m b els diferents generes que es desenvolupen a la cultu-
ra occ identa l . A q u e s t sembla que es la v ia ind i spensab le per intentar en tendre ,
tant a nivell teor ic c o m pract ic , quina es la man ipu lac io de la l i teratura que fa
R. Llull: els e l e m e n t s de la t radicio literaria que , despres d ' e s se r assimilats pel
beat , evoluc ionen d ' u n a manera que no els es habitual; en Llull apareixen s e m -
pre « t rans f igura t s» .


L. Badia empren la recerca amb una actitud i uns pressuposi ts que estan en
la Ifnia dels d e J. Rub io i Ba laguer , F. Ya te s , R. P r ing -Mi l l , J. N. Hil lgar th i
A. Bonner. Es tracta d 'acarar -se al text sense prejudicis metodologics i sense de-
fugir cap e ina d e trebal l o punt de vis ta , per l lunya o inconegu t que s igui , si
la in terpre tac io de P o b r a en el seu con tex t aixf ho r e q u e r e i x .


Es tenint present que el sistema de Llull es sempre coherent i que les trans-
formacions a que esta s o t m e s r e sponen a la necess i ta t d ' a d e q u a r - I o a diferents
publics, adoptant uns mitjans express ius que li permetin arribar al major nombre
d ' amb i t s poss ib les , que en t end rem Piis del Iiterari com a veh ic le de PAr t i les
obsess ions lu l - l ianes .


I. Lola Bad ia ens p resen ta el Gentil c o m una Art m e n o r , un «hfbrid de
literatura i Ar t» litil per a d i scuss ions re l ig ioses i com una apologia de Piis de
la rao per a la c o n v e r s i o . Els t e c n i c i s m e s artfstics hi son subst i tu i ts per
P a l l e g o r i a . Un locus amoenus que no actua com a pur marc narratiu, sino que ,
interpretat s e g o n s les pau te s que ens forneix el p e n s a m e n t del beat , e s d e v e
indes t r iab le de la c o n c e p c i o del mon que hi exposa .


II. El Phanlasticus es pres c o m a e x e m p l e de Pob jec t ivac io a m b que apa-
reix la figura de R a m o n en les obres del perfode par i senc . L 'es t ruc tura de d is -
cuss io d ia logada segu ida d ' u n a Art adequada a les c i r cums tanc i e s del momen t ,
on s ' ana l i t zen els fonamen t s etics del c o m p o r t a m e n t del mate ix Llull i la «de-
mostracio» que la seva opcio vital es Piinica viable , ens permet observar des de
la ficcio narra t iva un m o m e n t his tor ico-cul tural concre t : Pensu l s i ada de Pepoca
de la unitat del saber , Pemergenc ia de P indiv idua l i sme i de la crftica que respo-
nen a Pespe r i t p ropi de la ta rdor m e d i e v a l .


III. L ' a u t o r a cons ide ra que P o p u s c l e es el fruit d ' u n a e laborac io profunda
en que c o n c o r r e n mol t s e l emen t s , s u g g e r i m e n t s l i terar is , f i losofics propis de
Punivers del beat i sobretot d 'Ar t l u l l i ana , cosa que li confereix unitat a nivell
doc t r ina l .




RESSENYES 197


IV i VI . Aques t s t rebal ls mos t ren P e n t r e l l a c a m e n t d ' e l e m e n t s de d ive r ses
b r a n q u e s de la t radic io l i teraria q u e hi ha en e ls t ex tos teor ics de Llull sobre
la retorica i Phomilet ica i com Fus del literari es distorsiona. Despres d 'observar
Papl icacio del preceptes a la practica, ens n ' a d o n e m que som davant la «traduc-
cio artist ica» de conceptes i generes tradicionals (descriptio puellae, locus amoe-
nus, p seudo- ro to virgiliana, s e rmo) que despres de passar per les mans del beat
tenen poc a veure amb els seus orfgens. En Par t ic le VI, a mes, comprovem que
la reducc io que Llull fa de Phomile t ica a la tecnica artfstica allunya el producte
resul tant d ' a l l o que era convenc iona l i el fa diffci lment ass imi lab le a les artes
praedicandi.


V. L 'au tora estableix els p a r a l l e l i s m e s existents entre la novel-lfstica lu l l i a -
na i els relats modelics de difusio universal coneguts a Pepoca del beat: la histo-
ria del d e s c o b r i m e n t de la ver i ta t del q u e fou a n o m e n a t Buda , desdob la t als
temps mitjos en dos sants de culte canonic . Relacio que fa evident Pactuali tzacio
que fa Llull del c a n e m a s d idac t i c q u e li p r o p o r c i o n e n aques t s relats afegint-hi
tot a l lo q u e es util als seus p ropos i t s apo loge t i c s .


VII . Nova vis io de les re lac ions occ i tano-ca ta lanes a la baixa Edat Mitjana
que consta ta Pexis tencia de contac tes prou significat ius com per permetre parlar
d 'un I u l l i s m e occita al llarg dels segles XI I I -XV, reflectit en Pexistencia de ma-
nuscr i t s l u l l i a n s en aques ta I lengua.


Montse r ra t Lluch


15) C o p e n h a v e r , «Natura l m a g i c , h e r m e t i s m , and occu l t i sm in early m o d e r n
s c i e n c e »


A q u e s t es tudi es un intent de posa r P e s t u d i o s al dia dels deba ts susc i ta t s
per F rances Yates al seu Giordano Bruno and the Hermetic Tradition (i subs i -
d iar iament pel seu The Rosicrucian Enlightenment). Es una guia utilfssima sobre
les i nves t i gac ions de ls da r re r s vint anys sobre m a g i a , h e r m e t i s m e , a lqufmia ,
astrologia i ocul t i sme als ss. XVI i XVII , una guia que intenta destriar quin era
el pape r de cada una d ' a q u e s t e s t r ad ic ions en el p e n s a m e n t tant f i losofic c o m
cientffic de P e p o c a . Un parel l d ' e x e m p l e s po tser dona ran una idea dels t emes
tractats. Suggere ix (pp. 264-5) que Palqufmia fou mes important per a la teoria
de la mater ia d e Newton que Phe rme t i sme . Per a Ficino i Lefevre d 'E tap le s (p.
268) , els textos hermet ics eren mes aviat express ions d ' u n a prisca sapientia que
t ractava sobre pietat i teologia , que una font de c o n e i x e m e n t s mag ics . La seva
s u p o s a d a gran ant igui ta t feia d ' a q u e s t s t ex tos p e c e s c l aus en una «genea log ia
d ' au to r i t a t» (p . 2 7 1 ) . A r g u m e n t a que la mag ia natural d e P e p o c a ac tuava c o m
una m e n a d ' « o c u l t i s m e empfric» conf i rmat per un « o cu l t i s me teor ic» (p. 280) .




1 9 8 STUDIA LULLIANA


Discute ix (p- 285) una t endenc ia cTaquests segles de fer d ' «he rme t i c» un s ind-
nim d '«a lqufmic» . Aixd nomes son peti tes mostres dels temes tractats, tots mol t
sugges t ius per a Pes tud ios que sMnteressi en la historia del pseudo-LluII a lqu i -
mis ta i mag . T a m b e demos t r a 1 'enorme va lor dels escr i t s de Frances Ya tes en
suscitar, potser mes que cap altre, un debat sobre el paper de les ciencies ocul tes
al R e n a i x e m e n t i el p r imer Ba r roc , deba t p a r a l l e l al que va susci tar sob re el
pape r de les c ienc ies en el p e n s a m e n t del beat .


A. B o n n e r


20 ) Heusch , «Le p r o b l e m e d e 1'alterite dans le " L i b r e du genti l et des t rois
s a g e s " de R a y m o n d Lu l l e : P a g a n i s m e et inf idel i te»


L 'autor , en un treball que no aporta gaire noveta ts , insisteix en 1'esforc, de
representacio de l '«al tre» que s ' obse rva en el Gentil; un «altre» que es concre ta
en el pagan i sme , que es un e l e m e n t essenc ia lment me todo log ic , en el j u d a i s m e
i en ITs lam. Adver te ix , pero , que aquesta voluntat de representar 1'alteritat i de
comprendre - l a en profunditat no te al tre object iu que des t ru i r 1'altre, de mina r -
lo en els seus fonaments . Heusch caracteri tza 1'apologetica lu l l i ana com una me-
na de maieut ica . Cal adver t i r al lector que , contra el que diu 1'autor, no ten im
ni el mes mfnim indici h is tor ic que Llull vagi ser present a la Disputa de Bar-
ce lona .


A. So le r


2 1 ) Hi l lgar th , Readers and Books in Majorca, 1229-1550.


N o r m a l m e n t p ren im c o n t a c t e a m b el nost re passa t cul tural a t raves de les
seves manifes tac ions mes impor tan ts i representat ives . Es clar, perd, que allo d e
« m e s impor tant i representa t iu» es cons t rue ix amb la nostra escala de va lors , o
mes aviat a m b la dels nostres predecessors que han embala t el paquet de cul tura
que vo lem estudiar . Es igua lment clar que aques ta esca la valors — i per tant la
nostra visio d 'aquel l passat cu l tu ra l— no sera la mateixa per als nostres fills que
fou per als nostres pares. L ' i inica manera de desl l igar 1'estudi del passat cultural
d ' a q u e s t e m b a l a t g e m o d e r n i va r i ab l e , i a r r ibar a c o m p r e n d r e c o m func ionava
dintre el seu propi marc , es es tudiar- lo no des del punt de vista dels seus e m i s -
sors , sino del dels seus receptors . Que llegia la gent? Quins llibres tenien a casa
seva, al convent , a 1'esglesia parroquia l? La tasca immensa d 'escorcol lar mes de
mil inventaris i catalegs (la gran majoria publ icats aquf per pr imera vegada) per
donar -nos la resposta referent a Mal lo rca durant els mes de tres segles que van




RESSENYES 1 9 9


des de la conques ta de J a u m e I fins a mit jans s. X V I , ens l 'ha donada el prof.
Hi l lgar th a m b aques ta nova pub l i cac io .


Els inventaris i ca ta legs propiament dits, ocupen el segon tom, on son divi-
dits en tres apartats: els convents i monest i rs (caps . I-XI), les esglesies i capel les
( X I I - X X X V ) , i par t iculars (1 -917) . Inclouen no tan sols llibres, s ino t ambe ma-
pes i por to lans , per la seva impor tanc ia ent re la societat i el comerg mal lorquf
de 1'epoca. El tom es c o m p l e t a a m b quat re fndexs: de persones , l locs i t emes ;
d ' au to r s i obres no semft iques ; d ' au to r s i obres en hebreu i arab (compi la t per
dos co l - legues espec ia l i s t es ) ; i d ' i nc ip i t s .


El p r imer tom situa tot el material recopi la t en el seu context historic , s o -
cial i cul tura l . El lector potser veura mil lor el seu cont ingut a t raves dels tftols
dels seus capftols :


I. Majo rca 1 2 2 9 - 1 5 5 0 : T h e E c o n o m i c and Social B a c k g r o u n d
II. T h e Librar ies of the Re l ig ious C o m m u n i t i e s
III. B o o k s o w n e d by the Ca thedra l and the Parish Churches
IV. Pr iva te O w n e r s of B o o k s : Genera l Cons ide r a t i ons
V . Profess ional C o l l e c t i o n s : Law, M e d i c i n e , Ph i losophy , T h e o l o g y
VI . «S tud ia human i t a t i s»
VII . T h e Tradi t iona l B a c k g r o u n d : Re l ig ion , Li tera ture , Techn i ca l W o r k s
VIII . Lul l i sm in Majo rca
IX. Majorca as an In te l lec tua l Cen t re : T e n d e n c i e s and L imi t a t ions .
El p r imer capftol es d e n s i ex t r ao rd ina r i amen t sugges t iu sobre el rerafons


economic i social de 1'illa. Els dos segiients donen una visio de la cultura ec le-
siastica de 1'epoca, a m b contras ts curiosos, com la superioritat cultural - sob re to t
al s. X I I I - dels frares sobre els seglars , i c o m 1'oberservacio al final d ' aques t s
capftols: « N o eren les cases rel igioses mes importants de Mallorca els responsa-
bles de reuni r , i a m b tota probabi l i t a t de c o n s e r v a r , les obres de ls mes g r a n s
pensadors mallorquins, s ino grups de monjos i e rmi tans . Sense ells probablement
no t indrfem avui a lguns de l s pr inc ipa ls t resors de la l i teratura ca ta lana m e d i e -
val .»


Pero es a m b el c a p . IV q u e en t ram en el c o r del l l ibre, i q u e d e s c o b r i m
una r iquesa d ' i n fo rmac io co rp renen t . Es tadfs t iques ext re tes dels 9 1 7 ca ta legs i
inventar i s del segon tom son o rgan i t zades en q u a d r e s i taules que ens d e m o s -
tren qu ins au tors eren e ls mes l legits , qu ines ca tegor ies de Ilibres foren llegits
per quines classes socials , i tot aixo dividit en sis perfodes historics: 1258-1400,
1401-1450, 1451-1475, 1476-1500, 1501-1525, 1525-1550. Aques tes estadfstiques
son ana l i tzades , no tan sols s inc ron icament d ins el context mes a m p l e d ' e s tud i s
similars a Sicflia, Franga i Anglaterra, s ino tambe diacronicament dins una evolu-
cio con t inuada de la societat i l lenca. Aixf que el prof. Hil lgarth ha sabut evi tar
un de l s escu l l s de la his tor ia «de longue d u r e e » , que sovint e n s p resen ta un
quadre general com una cosa fixada per sempre en el temps. Aques tes estadfsti-




2 0 0 STUDIA LULLIANA


ques per a Mal lorca ens p roporc ionen dades so rp renen t s , c o m el fet q u e abans
de 1400 (i sobre to t dels p r o g r o m s de 1391) la quant i ta t d e l l ibres en hebreu i
arab a r r ibava a la mei ta t de tots els l l ibres inventar ia t s ( 6 3 4 entre 1266) , i els
conversos formaven la quarta part dels posseidors de llibres (grup superat nomes
pels c l e rgues ) . Pel fet que un bon n o m b r e de posse idor s eren notar is , ju r i s tes i
m e t g e s , F a p o r t a c i o d ' a q u e s t s cap i to l s als c a m p s de la h is tor ia del dret i d e la
med ic ina sera no tab le .


Pa r t i cu la rment impor tan ts per als lectors de SL seran els capftols VI -VI I I .
El capftol sobre 1 'humanisme, despres de comenca r definint aquest concepte , so -
vint empra t tan vagamen t (el tftol del capftol es s ignif icat iu) , i despres de des -
cr iure el p a n o r a m a dels pafsos ca ta l ans , s i tua 1 'humanisme mal lorquf sota e ls
apartats de gramat ica , els autors classics llatins, els italians, els grecs, i E rasmus-
Vives . Es un capftol r ic en o b s e r v a c i o n s i s u g g e r i m e n t s in te ressan ts .


El c ap . VII , que versa sobre pietat popu la r i sob re l i teratura, tracta t emes
c o m p l e x o s , on de vegades es fa diffcil t robar fites c la res en t re ca tegor ies c o m
l i teratura re l ig iosa , his tor ia i l i teratura « tout c o u r t » . Esta fet a m b gran sent i t
comti i sensibil i tat , i el capftol const i tueix una expos ic io e x c e l l e n t de Pambien t
en el qual es movia R a m o n Llul l , que es el p ro t agon i s t a del capftol segi ient .
Aques t capftol, central per als lectors de SL, no nomes tracta la s i tuacio general
a Pil la, s ino que tracta el paper que hi van tenir f igures individuals c o m E ime-
ric, Llobet , Mar io Passa, Pere Deguf, Ferran Valentf, Joan Valero i Arnau Des -
cos. Un apartat tracta de Par r ibada de manuscr i t s a Mal lorca , i un altre anali tza
P e v i d e n c i a de ls inventar i s . Aquf t en im, senz i l l amen t , la mi l lor i mes c o m p l e t a
historia del lul-lisme mallorquf de PEda t Mitjana i del Rena ixement que s 'ha fet.
Sera , d ' aqu f e n d a v a n t , un punt d e referencia ob l iga t per a ls e s t ud io sos .


Per acabar ressaltaria tres aspectes d 'aques ta obra. Primer, la seva extraordi-
naria r iquesa dMnformacio ; es una mina en la qual els inves t igadors es ta ran
excavant durant generacions . Segon, Ia igualment extraordinar ia varietat de temes
que Pau to r ha hagut de tocar per dur a terme la seva analisi de la s i tuacio cu l -
tural a Pi l la . Ens guia a t raves d ' o b r e s l i t i i rgiques, t eo log iques , jur fd iques , m e -
diques , humanfst iques , lu l l fs t iques , obres en arab i hebreu, etc . amb una mestr ia
enve j ab l e . T e r c e r , ha c o m b i n a t una m u n t a n y a a s to r ado ra d ' e s t ad f s t iques a m b
vis ions genera l s , no tan sols d e la cul tura mal lo rqu ina mate ixa , s ino d e la seva
s i tuacio d in t re marcs mes amples . Aixf que el lector te aquf una analisi des de
tots els e n f o c a m e n t s , des del m i c r o s c o p i c fins al gran angu la r .


F i n a l m e n t , ca ldr ia ressa l tar q u e aques t es el p r ime r es tudi sobre lec tors i
lectura que s 'ha duit a te rme per a Espanya a P E d a t Mit jana i el Rena ixemen t .
Aixf que a m b aquesta obra, Mal lorca es posa al c apdavan t d ' un aspecte impor-
t a n t . d e l s es tud i s h i s to r i co-cu l tu ra l s iber ics .


A. B o n n e r




RESSENYES 2 0 1


2 2 ) J o h n s t o n , « R a m o n L l u l P s L a n g u a g e of Con temp la t i on and Ac t ion»
2 3 ) J o h n s t o n , « E x e m p l a r y Read ing in R a m o n LluIPs " L i b r e de merave l l e s "»


El p r imer d ' a q u e s t t rebal ls c o m e n c a a m b ref lexions sobre un passa tge del
Llibre de contemplacid (315.2) en el qual Llull distingeix tres «figures» d 'orac io :
Ia sensual , quan hom anomena i parla de Deu i les seves virtuts; la in te l lec tual ,
quan hom recorda, enten i ama Deu i Ies seves vir tuts; la tercera quan hom fa
bones obres , «usant» les virtuts de Deu. Llull insisteix que la unio entre les tres
«f igures» no tan sols es desi t jable, s ino q u e aixf cada una en surt enfort ida en
el seu us de les digni tats . Llavors ve una reflexio sobre les tres premisses basi-
q u e s de la teoria de Ia comun icac io a la Retdrica nova: Ies paraules son bel les
quan es refere ixen a coses be l les ; la c o m u n i c a c i o efect iva depen de les con -
dic ions morals sobre les quals es basa; la meta final de tota comunicac io es pro-
m o u r e la un io a m o r o s a en t re c o m u n i c a n t s . A c a b a a m b una breu analisi del
Llibre d'amic e amat c o m a «manua l pe r a la pract ica d ' a q u e s t l l engua tge
d ' a m o r a traves de Penteniment contempla t iva» . L'art icle es interessant i sugges-
t iu. N o m e s d i sc repo a m b P a s s e v e r a c i o ( i m p r e s a Pany 1991) que «no genera l
survey of LlulPs literary and linguistic ideas is available; my studies cited in the
p rev ious notes are con t r ibu t ions to a b o o k near ing comple t ion . . .» , quan ja feia
tres que es tava al carrer un manual en el qual Lola Badia havia fet exac tament
a ixo , co ronan t tota una ser ie d ' e s t ud i s p r e v i s .


L 'a l t re article es un estudi de Pus q u e fa Llull d ' e x e m p l e s i semblances al
Llibre de meravelles. T e obse rvac ions in t e re s san t s , pero pateix d ' u n a ex t raor -
d ina r i a d e s c o n e i x e n g a de la b ibl iograf ia recen t sobre Pob ra , i sobre to t es tudis
q u e ve r sen sobre t emes especffics que t rac ta .


A. Bonne r


2 4 ) Lohr , « D e r Na tu rbegr i f f R a m o n Lu l l s»


Un treball sobre el concepte de natura, que en Ramon LIull es allo a traves
del qual cada cosa individual procura a r r ibar a la seva perfeccio . Ho fa com a
cosa conc re t a que procura arr ibar a P a b s t r a c t a (homo a la humanitas). Es una
lfnia ascenden t que va des de Pindividual cap a Pespec ie i al genere , i en dar-
rer te rme a la Unitat cosmica . Explica q u e P h o m e lu l l i a es un mic rocosmos no
en el senti t corrent a PEda t Mitjana de la unio de c o m p o n e n t s an tagonics , s ino
c o m a centre i finalitat principal de la Creac io . C o m Deu, pero en un sentit mes
limitat, la seva activitat - q u e deriva del d i n a m i s m e de tot e s s e r - li permet crear,
no tan sols altres homes , s ino t ambe les coses que fabrica, les seves idees, etc .
Ana l i t za en detall el paper dels cor re la t ius en Pes t ruc tu ra d inamica de P h o m e ,




2 0 2 STUDIA LULLIANA


i c o m a ixo , a t raves del c o n e i x e m e n t del seu propi esser, li p e r m e t ap rox imar -
se a un c o n e i x e m e n t de Deu . F ina lment des taca el paper de Crist c o m a inter-
mediar i en t re Deu i l ' h o m e , i clau de volta d e la Creac id . El t rebal l , pe r tant,
t racta del «Naturbegr i f f» tal c o m s ' ap l i ca a 1'home, i ens b r inda no tan sols
ac l a r imen t s sobre el c o n c e p t e de natura en Llul l , s ind t ambe la seva v is io d e
1 'home.


A . B o n n e r


2 5 ) Lohr , «La nova logica de R a m o n Llul l»
4 5 ) Ru iz S imon , « P r e s e n t a c i o »
4 6 ) S a l a - M o l i n s , «LIul l»


El vo lumet recull dues lectures impar t ides el mateix any 1988 en c i r cums-
tancies diferents. El t e rme de «lectures» en aquest cas no sols indica el caracter
dels escrits, sind que conserva tot el seu significat de proposta hermeneut ica . Els
d o s au tors son prou c o n e g u t s pels seus e s tud i s sobre el p e n s a m e n t lul-lia. La
bibliografia respectiva defineix bastant c larament quines han estat les c laus inter-
pre ta t ives que han segui t i en consequenc ia quins els temes preferi ts . Tot aixo
queda ben clar en els dos textos ara impresos . EI prof. Lohr reitera la seva opi-
nio sobre les arrels a r ab igues del me tode lul-lia i que ha vengu t r e sumin t a m b
el lema de «arabicus chr i s t i anus» . D ' aques t me tode - a l servei del propos i t mis -
s i o n e r - s e ' n der iven les lfnies de forca del s i s t ema : una metaffsica d e 1'accio,
una logica «nova» , una na tura «ac t iva» , una rao teologica de ca i re anse lmia . . .


El prof. Sa la -Mol ins - u n altre estil , no un altre L l u l l - a r ranca la seva lec-
tura de 1'afirmacio ro tunda de l ' « a g e n t i a » , del fer. El m e t o d e d e I 'Ar t es la
proposta que pot garant i r 1'analisi del « func ionament» de 1'objecte, 1' instrument
que pot inventariar de 1'implfcit a 1'explfcit totes les relacions que enxarxen els
essers , resistint-se a la capaval lada que amenaga engolir «la irreductible alteritat».


Qui vulgui discutir les opinions dels autors , millor si acudeix a altres escrits
s eus . Qui vulgui r e m o u r e Ia seva inc l inac io per Llull , fara be en repassa r
aques t e s p lanes .


J. Gaya


33) Puig i Ol iver , « S o b r e el lul- l isme de R a m o n S ib iuda»
34) Puig i Ol iver , « C i n c d o c u m e n t s to losans sobre R a m o n S i b i u d a »
35) Puig i Oliver, «EIs manuscr i t s del "L ibe r c r ea tu ra rum" de R a m o n Sibiuda:


un inventar i to thora obe r t»
36 ) Puig i Ol iver , « C o m p l e m e n t s a la va lo rac io crftica del p e n s a m e n t de


S ib iuda al Ilarg del t e m p s »




RESSENYES 2 0 3


El p r imer cTaquests qua t re ar t ic les , tots apa regu t s a ATCA 10, despres de
repassar altres aspec tes del l u l l i s m e dels ss . X I V i X V (E imer i c , la qiiestio de
la Pur i s s ima , G e r s o n ) , se cen t ra en la f igura de S ib iuda , i d e m o s t r a c o m va
manl levar , no tan so ls a r g u m e n t s , s ino sov in t pa s sa tge s especff ics , del Liber
aposlrophe del beat . Llavors tracta de poss ib les re lac ions entre Sibiuda i al tres
mani fes tac ions del l u l l i s m e d ' a q u e s t s segles ( T h o m a s Le Myes ie r , Janer , e t c ) ,
i assevera — s e m b l a que amb r a o — que «Sibiuda es el mes gran normal i tzador
de Llull a pr incipis del segle X V » . En el segon treball publ ica c inc documen t s
que acrediten la connex io de Sibiuda a m b 1'Estudi General de Tolosa entre 1429
i 1435. El tercer t rebal l es un inventar i de 45 mss . del Liber creaturarum. El
quart t rebal l con t i nua el ressenya t a SL 31 (1991) , 185, 2 0 8 - 9 .


A. B o n n e r


40) R o d g e r s , « T h e Rea l i sm of R a m o n L l u l F s " B l a n q u e r n a " »


Es tracta d ' u n a reflexio sobre el t ema ja tan vist i revis t de l ' «u top i sme»
i el «rea l i sme» en el Blaquerna. Les conclus ions son les previs ibles . L 'au tor no
te en c o m p t e la b ib l iograf ia mes e l emen ta l .


A. Soler


44 ) Roure ra i Far re , Escrits i polemiques del luTlista Salvador Bove (1869-
1915)


L'access i t concedi t a aquest treball del professor Llufs Rourera pel «IV Pre-
mi Joaqu im Carreras i Artau» es prou garant ia de la seva valua. Const i tueix un
capftol impor tan t de la historia del l u l l i s m e de final del seg le X I X i p r imer s
anys del X X . El t rebal l de Rourera resta dividi t en qua t re capftols i una con -
clus io , cada un de ls quals def ineix una e tapa c ronolog ica de la tasca cientffica
de Bove i un cercle ideologic de la seva investigacio Iu l l i ana . «Els inicis» (pp .
11-35) giren entorn de la controvers ia de Bove sobre el lul-lisme de Sibiuda. El
capftol II sobre « lu l - l i sme» (pp . 37 -57 ) , ric i fecund en p o l e m i q u e s , se centra
en la «Revis ta Lul iana» . El III, que Rourera titula «Nova "p re sen t ac io" del lul-
lisme» (pp.59-76) , malgrat que fa referencia a distintes activitats de Bove, es una
aprox imac io analftica a 1'obra El sistema cientifico luliano. Ars Magna. Exposi-
cidn y critica. L ' u l t im capftol, el mes ex tens (pp .77-111) , planteja la tesi bove -
riana de Fac tua l i t zac io de Llul l . Encara queda l loc per a un apend ix que cata-
loga els «Manuscr i t s procedents de Bove que son guardats a la Biblioteca de la
Facul ta t de T e o l o g i a de Sant Pac ia» (pp- 115-119) .




2 0 4 STUDIA LULLIANA


Aquesta divisio formal no impedeix a Rourera 1'examen de Pevoluc io ideo-
logica de Sa lvador Bove , que mai no es un canvi progress iu d ' i d e e s , s ino una
madurac io reflexiva d ' u n luPI i sme que havia intuit des de la seva joventu t . La
c o n c e p c i o lul-lista de B o v e es el resu l ta t d ' u n a dialect ica d ' a m i s t a t s i afinitats
i de controversies . Rourera deixa prou clar que Pacti tud de Bove respon sempre
a la fidelitat mai no discutida, malgrat a lgunes critiques respectuoses , del mag is -
teri de M e n e n d e z Pe l ayo , del P. Pa squa l i del b i sbe Joan M a u r a .


Roure ra t a m b e perfila la h is tor ia t emat ica del luP l i sme bover ia i exp l ica
c o m aquesta tematica, que es tfpica de Pepoca , s 'estructura doctr inalment en una
p lura l i ta t de ma t i sos i va r ian t s , en t re els qua l s cal des tacar els segi ients :


La p reocupac io bas ica de B o v e es la d ' u n LIull conc i l i ador de la c ienc ia
d 'Aristoti l i de Plato i, per tant, de Pha rmonia lul l iano-tomista actualitzada. Rou-
rera insisteix r epe t idamen t sobre aques t t ema i ens mostra c o m la inves t igac io
de Salvador Bove, des de Pestudi de Sibiuda (1896) fins a Pesforc, per a presen-
tar a Lovaina un Llull d ' a c o r d a m b la c ienc ia moderna , passant per El sistema
cientifico luliano (1908) i per El espiritu de santo Tomds de Aquino en sus rela-
ciones con el problema filosofico actual ( 1 9 1 1 ) , mai no defa l le ix . Roure ra ens
fa comprendre , a mes a mes , que la invest igacio boveriana canvia a mesura que
avanga i pe rmet d i s t in tes pe r spec t i ve s , q u e ell a n o m e n a «p re l imina r s» , «nova
"presentac io"» i «nova "v i s io"» del lul-l isme de Bove. Insisteix en ressaltar P e s -
forc de Bove per apropar el pensamen t de Llull als corrents de la filosofia m o -
de rna i afirma que «en P a s s i m i l a c i o de ls f i losofs mes recen t s (. . .), B o v e es ta
mes preocupat d ' a s s imi la r la filosofia recent que no la de la fidelitat a la lletra
i a la historia del luPl isme» (p. 84) . Potser Rourera oblida que la fidelitat literal
a la historia del luP l i sme - n o se si per be o per m a l - ha estat s empre la de
mode rn i t za r LIull, acos tan t - lo als co r ren t s d o m i n a n t s en cada m o m e n t h is tor ic .
T a m p o c no ens diu Rourera si Pact i tud conci l iadora de Bove es una imitacio de
la mateixa actitud del P. Pasqual , es un seguiment de les idees del bisbe Maura
o una aplicacio de la formula neoescolas t ica , propia de Pepoca , del velera novis
augere. El que sf ens de ixa e n t e n d r e Roure ra es que el t o m i s m e de B o v e , en
desembocar al neoescolast ic isme dis t intament del tomisme oficial, recrea una filo-
sofia mes lu l l i s t a que l u l l i a n a .


Entorn d ' a q u e s t t ema capi ta l , R o u r e r a subra t l la la inf luencia pos i t iva que
Bove exercf sobre els editors mal lorquins de les Obres de Ramon Llull, tot i que
mes tard cons ideras aques tes obres per i l loses per a la finalitat cientffica que ell
perseguia. Per aixo, pressionava el bisbe Campins de Mallorca perque aconsegufs
Ped i c io de les ob res l la t ines de Llul l , b a s e del seu s i s tema f i losof ico- teologic .


Rourera anali tza tambe Ia tesi bover iana de la filosofia l u l l i ana com a filo-
sofia nacional de Ca ta lunya i els supor t s i les crftiques que va p rovocar . Llull
es el representant filosofic de P a n i m a catalana i la filosofia lu l l i ana , la filosofia




RESSENYES 2 0 5


nacional de Catalunya, tesi contestada per Ciascar i Miquel d 'Esp lugues , prevista
per mossen Algar ra i a ccep tada si m e s no per Ca r re ra s Ar tau .


L ' a n t i a r a b i s m e l u l l i s t a de B o v e es igua lment sugger i t per Roure ra c o m a
con t rapun t d e la tesi Ribera-Asfn . Aques ta tesi suposava una dif icultat per als
qui , c o m B o v e , s i tuaven les fonts de Llull en els au tors esco las t i cs - h a u r f e m
d 'a fegi r «cr i s t ians» , pe rque Llull te mol t a veure t ambe a m b un esco las t i c i sme
a r a b i c - i per als qui ass imi laven la santedat de Llull a Por todoxia cr is t iana del
seu pensament , contra els quals Pa rab i sme podria esser - c r e i en e q u i v o c a d a m e n t -
un obs tac le .


El professor Rourera ens permet coneixer el projecte de Bove, no reali tzat ,
d ' una historia del lul-Iisme, escrita despres pel seu de ixeble Av inyo , i, sobretot ,
ens i lTustra de t a l l adamen t sobre les con t rovers ies b o v e r i a n e s a m b l u l l i s t e s i
a n t i l u l l i s t e s del seu t e m p s .


L 'es tudi de Rourera sembla h is tor icament comple t . Tot i a ixo, hi t robam a
faltar a lgunes obse rvac ions he rmeneu t iques . Cer tament aques tes per tanyen a un
p lante jament diferent del que ha fet Pautor . Pero , ens hauria satisfet saber fins
a quin punt el l u l l i s m e de Pasqual es implicit en les tesis de Bove, fins on arri-
ba Pautor i ta t ideo logica del b i sbe Maura o si, malgra t les pet i tes s u g g e ren c i e s
de les pagines 67 i 84 , Papr io r i sme kantia de Jaume Borras influf en Bove , per
e x e m p l e .


S. T r i a s Mercan t


54 ) Urvoy , « S u r un aspec t d e Ia c o m b i n a t o i r e a rabe et ses p r o l o n g e m e n t s en
occ iden t»


Aquest article parteix d 'una hipotesi historiografica ben precisa: la de Pexis -
tencia en la his tor ia del p e n s a m e n t d ' u n a sequenc ia que aniria d 'Ar i s to t i l a
Leibniz (i a la informatica moderna) a traves de la mediacio de determinats pen-
sadors esoterics arabs (Gabir , Ibn al-Sid i a l -Buni) i de la introduccio en el pen-
samen t llatf per part de LIull d ' a l g u n s p r o c e d i m e n t s e specu la t ius ut i l i tzats per
aques t s p e n s a d o r s . El punt de mira del seu autor enfoca n o m e s un de ls frag-
ments , el mes conjectural , d ' aques ta hipotetica seqiiencia: la possible relacio en-
tre les tecn iques combina to r i e s usades pels pensadors arabs esmenta t s - s o b r e t o t
les l l igades a la cons t rucc io de figures c i r c u l a r s - i Par t l u l l i ana . Es podria dir,
per tant, que Pobjectiu basic de Part icle es, en definitiva, el mateix que el d ' an -
ter iors t rebal ls de D o m i n i q u e Urvoy en el c a m p del l u l l i s m e : es tudiar e ls l l i-
g a m s ex is ten ts en t re el p e n s a m e n t de R a m o n Llull i el seu in te r locu tor
pr ivi legia t , ITs l am.




206 STUDIA LULLIANA


Urvoy dedica la major part del seu estudi a anali tzar 1'origen i les transfor-
mac ions d ' a q u e s t e s t ecn iques c o m b i n a t d r i e s a rabs . U n e s t ecn iques a les qua l s
s 'haur ia ar r iba t a part ir de la sfntesi de Ia vis io cientffica ar is totel ica que con -
sidera el mon natural c o m a format a t raves de la c o m p o s i c i o d ' e l e m e n t s s im-
ples (els quat re e lements de la ffsica) i les especulac ions mfstiques (tfpiques del
j u d a i s m e i 1 ' is lamisme) segons Ies qua ls les lletres de 1'alfabet mater ia l i tzen Ia
paraula d iv ina i son la base de la c r eac io .


L ' a u t o r c o m e n c a exposan t a l g u n s dels p r o c e d i m e n t s e specu la t ius ut i l i tzats
pel personatge emblemat ic del pensament magic arab, Gabi r (segle X) , tecniques
com la combinac io Iogica de Iletres s imbol iques , Pagregacio de nombres a deter-
minades figures geomet r iques (quadrats magics) a m b la finalitat de fer apareixer
les propie ta t s ocul tes de les coses i Pes t ab l imen t de c o r r e s p o n d e n c i e s ent re les
d ive r ses es fe res de la real i tat , i, en concre t , en t r e els m o v i m e n t s ce les t s
(c i rcu la rs ) i les ba r r eges e l e m e n t a l s .


Pos t e r i o rmen t , Urvoy anal i tza P a p r o f u n d i m e n t q u e P o b r a d T b n a l -S id
( 1 0 5 2 - 1 1 2 7 ) s ignif ica respec te a la de Gab i r pel q u e fa a P e s t a b l i m e n t d e les
cond ic ions d e possibi l i ta t del s o r g i m e n t d ' u n s i m b o l i s m e c i rcu lar com a supor t
de r a o n a m e n t s c o m b i n a t o r i s . L ' a u t o r se cent ra en d u e s idees-c lau : (1) P u s per
Ibn al-Sid del s i m b o l i s m e c i rcular per representar el m o v i m e n t de la realitat (i
del c o n e i x e m e n t ) a t raves de P e s q u e m a d ' e m a n a c i o - r e t o r n i (2) la seva r e p r e -
sentacio circular del cre ixement dels nombres a partir de la unitat. Segons Urvoy
a m b d u e s idees es t roben r e l ac ionades en t re e l les i, al ma te ix t e m p s , ho e s t an
amb la del so rg iment dels essers natura ls a partir de les revoluc ions dels p l ane -
tes. A mes , Ibn al-Sid hauria trobat un nou us de la figura circular: la seva uti-
l i tzacio c o m a s igne graf ic que s igni f ica un terri tori concep tua l tancat que pot
represen ta r i n t e l l i g e n c i e s , a n i m e s o essers na tura ls ( les tres e tapes d ' e m a n a c i o
a part i r d e P U a les f i losofies n e o p l a t o n i q u e s ) .


S e g o n s U r v o y , les obres de G a b i r i Ibn a l -Sid mos t r en la manera en q u e
el pensament arab t ranscendeix Pambi t tecnic que el concep te de combinac io te
a Ar i s to t i l , anan t a parar a un nou ambi t , el d ' u n l l engua tge s imbo l i c val id i
eficag per ell ma te ix . En aques t nou ambi t , els p e n s a d o r s a rabs e x p e r i m e n t e n
a m b d ive r ses poss ib i l i t a t s exp re s s ive s ( n o m b r e s , f igures rectf l inies, f igures
circulars). I progress ivament la combinac io entre aquestes possibili tats expressives
e s aprofundida c o m a mitja pr iv i legia t per revelar les p rop ie ta t s ocul tes d e les
coses . En aques t gradual aprofundiment , s ' es table ix una certa especia l i tzac io en
P u s de les f igures : els quadra t s m a g i c s manifes ten les propie ta t s es ta t iques d e
la reali tat , les f igures c i rcu lars , el seu d i n a m i s m e . A pesa r d ' a i x o , ni Gab i r ni
Ibn al-Sid utilitzen les figures circulars com a suport d ' u n a tecnica combinator ia
rea lment eficag. A q u e s t us efica^, en canvi , sf que es t robar ia sub jacen t en
de te rmina t s exerc ic i s mag ic s d ' u n au tor poster ior , a l -Buni (mor t el 1225), q u e
Urvoy , r ep renen t la tesi d ' u n ar t icle anter ior («Sur les o r igenes des figures d e




RESSENYES 207


l " ' A r t " lul l ien», Cahiers de Fanjeaux 22, 1987) , insinua com a possible co n n e -
xio directa o indirecta entre les tecniques combinatdr ies arabs i les de Llull. (La
referencia a a l -Buni com a poss ib le or igen d ' a l g u n de ls p roced imen t s l u l l i a n s
ja havia estat apun tada per Juan Vernet , a «El m u n d o cul tural de la co rona de
Aragon con Ja ime I», recollit a Estudios sobre historia de la ciencia, Bellaterra,
1979.)


En concre t Urvoy presenta dues figures d ' a l -Bun i . La primera, formada per
qua t re ce rc l e s concen t r i c s , r epresen ta les c o r r e s p o n d e n c i e s ent re d e t e r m i n a d e s
agrupac ions de lletres de 1'alfabet arab, els s ignes del zodfac, els organs del cos
i els qua t re e lements . La segona, t ambe formada per quatre cercles concent r ics ,
r ep resen ta la mul t ip l icac io de ls n o m b r e s a par t i r de la unitat . A l -Bun i , s egons
Urvoy , p res suposa que , a t raves d ' a q u e s t e s f igures i de la seva interre lacio , es
poden es tabl i r re lacions faci lment rac ional i tzables , com «preferencia» , «an te r io-
ritat» o «conven ienc ia» , entre els seus d iversos c o m p o n e n t s i que, per tant, ser-
vir ien c o m a supor t a r a o n a m e n t s « c o m b i n a t o r i s » que por ta r ien a t e r m e una
funcio s e m b l a n t a les f igures de l 'Ar t l u l l i a .


A la segona part de 1'article, Urvoy presen ta les f igures de la p r imera de
les arts lul-lianes, VArs compendiosa inveniendi veritatem, a partir de la hipotesi
que Llull perl longa i reinterpreta els procediments combinator is de la magia arab
i, mol t c o n c r e t a m e n t , els d ' A I - B u n i . Pero les d i fe renc ies son tan no tor ies que
Urvoy es veu obligat a afirmar que el per l longament lul-lia es acompanyat d 'una
radical re in terpre tac io . Al meu entendre , aques tes diferencies son tan g rans que
most ren que la mateixa hipotesi sobre Ia qual es basa el treball no es un fona-
ment sol id. Deixant de banda la inexistencia de finalitats mag iques en la utilit-
zac io de les figures per part de Llull i el sentit rad ica lment diferent de 1'iis de
1'alfabet en el Beat en relacio a m b aques ts au tors , a VArs compendiosa cap de
les f igures c i rculars Iu l l i anes no remet a un e s q u e m a d ' emanac io - r e to rn , ni re-
presenta les d iverses esferes de la realitat en les seves cor respondenc ies , ni ex-
plica l ' ac re ixement de la realitat a partir de la unitat. D 'a l t ra banda, les insinua-
c ions d ' a l - B u n i sobre la possibi l i ta t de por tar a t e rme una «cons t rucc io» e spe -
culat iva a partir de les seves figures em semblen insuficients per mantenir , com
fa Urvoy , que les figures agents de LIull ampl i f iquen i orquest ren els e l emen t s
de c o m p a r a c i o d ' a q u e s t a poss ib le cons t rucc id , una cons t rucc io que , de fet,
s e g o n s s emb la , a l -Buni mai no va arr ibar a por ta r a t e rme .


Crec , en definitiva, que els e lements que dona Urvoy per confirmar la hipo-
tesi d ' u n a relacio causa-efecte entre LIull i els pensadors esoterics arabs son in-
suf ic ien t s . T o t i aixf 1'article te la virtut de fer pa les que la vo lunta t d e Llull
d 'es tabl i r uns procediments de raonament basats en uns principis compart i ts a m b
1 ' i s lamisme podia passar , c o m e fec t ivament va passa r en les seves p r imeres
obres , per l 'es tabl iment d ' a rgumentac ions recolzades en 1'exemplarisme elemental
i, en concre t , en les relacions que s 'es table ixen en les combinac ions d ' e l emen t s .




2 0 8 STUDIA LULLIANA


I tambe te la virtut de mostrar que existeixen precedents en el mon arab de 1'iis
de figures g e o m e t r i q u e s c o m a supor t s dels e l emen t s del d i scurs . C r e c que els
materials que es donen a 1'article no permeten anar mes enlla. I crec t ambe que,
en qualsevol cas, tot intent d ' e s tud ia r 1'origen dels procediments artfstics l u l l i an s
hauria de tenir present un principi metodologic que Urvoy no te en c o m p t e : que
I 'Art l u l l i a n a te un preh is tor ia en la mate ixa obra de Llull (el Llibre de con-
temp/acid), una preh is tor ia que exp l ica les c o n d i c i o n s de poss ib i l i t a t del
sorg iment de mol ts e l emen t s pos te r io rs del seu p e n s a m e n t i que ajuda a s i tuar
l 'us de les f igures i de la c o m b i n a t o r i a en el lloc que Ii co r r e spon .


J . M'1 Ru iz S i m o n




CRONICA


El juny de 1992 la Maioricensis Schola Lullistica presenta el llibre Lectura
del «Liber de civitale mundi» de Ramon Llull del professor Pere Ramis , magister
de la Schola . En feu la p resen tac id el Dr. Eudald Forment , ca tedra t ic de meta-
ffsica de la Univers i ta t de Barce lona . Entorn del l l ibre del professor R a m i s , el
Dr. F o r m e n t va teixir una breu expos ic io de la metaf is ica lul-Iiana, en la qual
des taca t res a spec tes f o n a m e n t a l s : 1) el t ema del « r ac iona l i sme» l u l l i a , 2 ) la
qiiestio del «reformisme» de Llull, 3) les bases d ' una «filosofia» del re formisme
del nos t re Beat . Per 1'interes q u e c o m p o r t e n aques t s tres a spec tes r e p r o d u i r e m
a lguns pet i t s pa ragra fs de 1 'esmentada confe renc ia .


Respecte del «racional isme» afirma Forment : «Para la adecuada comprens ion
de la metaffsica luliana, se hace necesar io pres tar a tencion a la intencionalidad
evange l izadora de su bi isqueda de razones necesar ias y a la concreta or ientacion
de su d i a logo , d i r ig ido a los judfos y a Ios m u s u l m a n e s (.. .). En la metaffsica
lul iana no hay n inguna reduccion de la fe al c o n t e n i d o rac ional f i losof ico , tal
c o m o hace el r a c i o n a l i s m o . Por el con t ra r io , c o m o indica el professor C a n a l s ,
Llull esta tan lejos aquf de mostrarse un racionalista, que mas bien nos parecerfa
un fideista. En realidad, interpretado en su contexto historico, nuestro R a m o n no
es ni una cosa ni otra , s ino un retrasado cultural, q u e en su epoca en la q u e
T o m a s de Aqu ino habfa replanteado sobre nuevas bases el viejo p rob lema de las
re laciones entre la fe y la razon, se mueve todavfa en el horizonte teologico del
agus t in i smo (...). Esta act i tud de Llull , que le lleva al intento de d emo s t r a r por
r azones necesa r i a s los ar t fculos de la fe ca to l ica , se jus t i f ica por la s igu i en t e
f inal idad u l t ima, descub ie r t a po r el profesor C a n a l s , al indicar que el e m p e n o
en hallar un arte al servic io de la fe cristiana, capaz de convencer demost ra t iva-
mente a todo hombre , es una de las expres iones mas s ingulares y sorprendentes
de la conv icc ion del des t ino unitario y unificante de la verdad catol ica para el
linaje de los hombres .»




210 STUDIA LULLIANA


Respec te del « re fo rmismo» assenyala Formen t que «este seria una segunda
actitud central en el pensamien to y en la vida de R a m o n Llull, la otra c lave pa-
ra su comprens ion profunda (...), meri to que d e b e m o s atribuir al l ibro de Ramis
al p rec isar muy bien el sen t ido del i n t e n t o ' r e f o r m a d o r Iuliano (...). D e s p u e s de
su lec tura , no pa r ece ya pos ib le admi t i r la tesis de Rub io i Ba lague r de que
Llull fue un " r evo luc iona r i en el mon de 1'esperit i un inadapta t en 1'ordre
soc ia l " .» Fo rmen t a s senya la que la lec tura del l l ibre del professor R a m i s ens
pe rme t t reure t res c o n c l u s i o n s fonamen ta l s :


«Llull a sume los conceptos de reforma de su epoca en la exposicion del la-
m e n t a b l e y p e s i m o es t ado en que se encuen t r a la C i u d a d del m u n d o . . .


»La reforma luliana no as imi lo de los m o v i m i e n t o s reformistas n inguna de
las tesis p ropias de la faccion espiri tual del f ranc i scan ismo, del begu in i smo , de
fraticelos o mov imien tos heret icos que les hicieron pasar a la heterodoxia; ni la
exa l t ac ion de la pobreza c o m o vir tud por a n t o n o m a s i a ; ni el en f ren tamien to a
Ia desobediencia al Papa; ni la incitacion o el apoyo a la rebelion contra la igle-
sia; ni tan s iqu iera el tono de crftica a las j e ra rqufas , pa r t i cu l a rmen te a los
p re l ados , mues t r an ves t ig ios d e tal sospecha . . .


»Llull se apar ta de los reformis tas f u n d a m e n t a l m e n t e en la idea de q u e la
au tent ica re forma d e b e p r o v e n i r de la m i s m a v i t upe rada Iglesia , la cual d e b e
propic ia r , impu l sa r y gu i a r a la Christianitas hac ia su au ten t i co c a m i n o . »


El r e fo rmisme l u l l i a impl ica una metaffsica de base . «La lectura del libro
de P. Ramis favorece la hipotes is de un r e fo rmismo asentado en un e jemplar is -
m o metaffs ico , mas a c o r d e con todo el p e n s a m i e n t o artfstico Iul iano, segun el
cual cognoscere Deum impl ica n e c e s a r i a m e n t e un mortificare vilia y un vivi-
ficare virtutes (...). Parece, por consiguiente , c o m o hace notar Trias Mercant , que
una c iudad en la que se ha invert ido in tenc ionadamente el orden establecido por
Dios debe ser, ap l icando la just ic ia divina, s eve ramen te cas t igada. Sin emba rgo ,
en el De civitate mundi, R a m o n Llull e s t ab lece que el ju ic io condena to r io por
par te de la just ic ia d iv ina es c o m p e n s a d o s i e m p r e por la accion miser icord iosa
del pe rdon . T a m b i e n de es te acto condena to r io hay una razon necesar ia y, por
tanto , una demos t rac ion en el sen t ido lu l iano, po rque , c o m o insiste el profesor
T r i a s , si D ios ha p r o d u c i d o el m u n d o a s e m e j a n z a de las d ign idades d iv inas ,
tambien lo restaura en apl icacion de esas mismas dignidades . Esta es la tesis del
r e fo rmismo metaffsico defendida por Llull en el De civitate mundi. A causa de
Ia recfproca conver t ib i l idad de las d i g n i d a d e s d iv ina s la acc ion arquetfpica se
co impl ica con la accion salvffica. Si el m u n d o es on to log icamente bueno por su
dependenc ia e jemplar de la bondad divina, t ambien a causa de esa mi sma bon-
dad la miser icordia divina puede actuar sobre los dist intos niveles de perversion,
in t roducidos en la c iudad de los hombres por la nesc iencia humana y restaurar-
los».


S. T r i a s Mercan t




NECROLOGIES


Llorenc, Perez Martinez (1928-1992)


El dia 30 de n o v e m b r e de 1992, a la c iutat de Barce lona , ens deixa per
s e m p r e un bon inves t igador i e x c e l l e n t amic , Lloreng Perez Martfnez. Els dies
q u e segu i ren , la p r e m s a de Pa lma es feu resso de la seva figura c o m a h o m e
de lletres i als funerals de la Seu, per boca de canonge , poguerem confirmar els
seus g rans de le r s : 1'esglesia i els p a p e r s an t ics .


L loren§ Perez , fill de Llorencj i A n n a Mar ia , va neixer a Muro (Mal lorca)
el 7 d ' a g o s t de 1928. De mol t j o v e , a ls t re tze anys , inicia els es tud i s
d ' H u m a n i t a t s i pos ter iorment Filosofia i Teologia al Seminari Diocesa de Palma
de Mal lorca (1940-1952) . Desplacat a R o m a per ampliar estudis (1952-1954) , es
d i p l o m a en Arxivfs t ica (1953) a Ia " S c u o l a Pont if ic ia di Paleograf ia e
D i p l o m a t i c a " de 1'Arxiu Vat ica i, un any mes tard, el j u n y de 1954, ob t ingue
el g rau de l l icenciat en His tor ia ec les ias t i ca per la Univers i ta t Gregor iana de
R o m a . Al re tornar a Pa lma , exercf el c a r r ec d ' A r x i v e r a 1'Arxiu Diocesa de
M a l l o r c a ( 1 9 5 4 - 1 9 6 5 ) , tasca que li p e r m e t e rea l i tzar els cu r sos de doc tora t
( 1 9 5 6 - 1 9 5 7 ) a la Facultat d 'H i s to r i a Ecles ias t ica de la Gregor iana de R o m a . A
aquesta mateixa Universitat , el 9 de gener de 1965, defensa la seva tesi doctoral ,
en part inedita, titulada "Intervencion de Ia Santa Sede en la Causa Lul iana" que
fou qual i f icada a m b " c u m laude" . El mate ix any 1965, ob t ingue un altre grau ,
el de l l icenciat en Fi losofia i Lletres ( secc io d ' H i s t o r i a ) per la Univers i ta t d e
Madrid , on tambe realitza el curs de doctorat en historia (1966-1967) encara que
mai no arr iba a p resen ta r una s e g o n a tesi doc to ra l .


Una va lo rac io racional de la seva obra s e m p r e e m sera diffcil, donada
1'amistat q u e ens unia i, sobre to t , 1 'ample vental l d ' i n t e r e s sos i projectes nous
als quals mai no va voler renunciar . Gros so m o d o , pens que cal dividir la seva
tasca en quatre grans apartats: la de Lloreng Perez professor, bibliotecari-arxiver,
ed i to r i f ina lment inves t igador .




2 1 2 STUDIA LULLIANA


C o m a professor , es recorda t a m b ver tadera s impat ia per mol t s p reve res
ma l lo rqu ins que en t re 1957 i 1965 ass is t i ren a les s eves c l a s se s d 'H i s to r i a de
PEsgles ia , Patrologia i Historia de PAr t al Seminar i de Pa lma. C o m a professor
cont rac ta t , t ambe impartf c lasses de Pa leograf ia a la Facul ta t de Fi losofia i
Lle t res de Pa lma ( 1 9 7 4 ) .


El 1969 fou un any clau en la seva v ida , pel fet d ' e s s e r nomena t di rector
de la Bibl ioteca de la Fundac io Ba r tomeu March de Pa lma . No endebades feia
tres anys que havia es ta t pens iona t per la ma te ixa F u n d a c i o ( 1 9 6 6 ) , a m b la
finalitat d ' i nves t iga r els fons manuscr i t s lulTians exis tents a les b ib l io teques de
Parfs, Munich i M i l a n o . EI 1969, la F u n d a c i o el torna b e c a r per e s tud ia r el
codex de les "Lle is Pala t ines" de Jaume III de Mallorca, existents a la Biblioteca
Reial de B r u s s e l l e s . La seva tasca al front de la Bib l io teca March , no nomes
consistf en una acu rada ca ta logac io del fons, t rans formant - la en una b ib l io teca
mode rna , es a dir, litil i viva, sind que en qualsevol m o m e n t es desv i sque per
a u g m e n t a r els fons re la t ius a Balears . La seva profess iona l i t a t el va dur a es -
tudiar i v is i tar e ls mi l lo r s a rx ius i b ib l io t eques d ' E u r o p a .


C o m a edi tor , s ' e n g r e s c a en Ia c r eac io d ' u n a revis ta de fonts h i s tor iques
relatives a les Balears : "Fontes Rerum Ba lea r ium" que ha conegut dues epoques ,
la primera (1977-1980) i una segona deu anys despres (1990) que tot i mantenir
s e m b l a n t s ob jec t ius , var ia P a d m i n i s t r a c i o i r edacc io , e s t r enan t Conse l l de
redaccio. Sota el segell d ' " Impresos LO.PE" , edita els "Subs id ia" , entorn a mitja
dotzena d 'ob res de caracter heurfstic que per la seva extens io no era convenient
pub l ica r en forma d ' a r t i c l e a la revis ta . El 1989 , a m b un g r u p a m i c s , encara
s ' e n g r e s c a en una nova e m p r e s a ed i to r ia l : "El Drac , e d i t o r i a l " de cur ta v ida .


F ina lment , n o m e s e m resta par lar de P i n v e s t i g a d o r . Al m a r g e d e la seva
tesi doc to ra l , t reba l la en dos g rans inventar i s d e p e n e n t s de Pan t i ga Di recc ion
General de Bel las Ar tes (Comisarfa Genera l del Pa t r imonio Artfst ico Naciona l ) :
" Inven ta r io de C o n j u n t o s Urbanos his tor ico-ar t fs t icos de E s p a n a " i " Inven ta r io
d e Arqu i t ec tu ra mi l i t a r de E s p a n a " ( 1 9 6 6 - 1 9 6 9 ) . Un al tre g ran pro jec te en el
qual participa, fou en la cata logacio de Ia seccio Rars , de la Biblioteca Nacional
de Madr id ( 1 9 6 7 - 1 9 6 8 ) . Al l larg de la v ida publ ica m e s d ' u n a qua ran tena
d ' ob re s , entre l l ibres i art icles a revistes espec ia l i tzades c o m Estudios Lulianos,
Analecta Sacra Tarraconensia i BSAL, que en Pactual i ta t es ta ca ta logant el nou
d i rec tor de la B ib l io t eca M a r c h . Entre les ob res mes impor t an t s d e s t a q u e n : El
Cristo de Santa Cruz ( 1 9 5 6 ) , Mision Apostoiica de San Vicente Ferrer en
Mallorca (1413-14) ( 1 9 5 7 ) , Los fondos lulianos de las Bibliotecas de Mallorca
( 1 9 5 8 - 1 9 7 0 ) , Jose Miralles Sbert: las reliquias y relicarios de la Catedral de
Mallorca (1961) , Las visitas pastorales de Don Diego de Arnedo a la Didcesis
de Mallorca (1562-1572) ( 1962 -1969 ) , Anales Judaicos de Mallorca (1974) , El
Tribunal de la Inquisicidn en Mallorca. Relacidn de causas de fe (1578-1806)
( 1 9 8 6 ) i el seu da r re r t rebal l Nicolau Mayol i Cardell i el seu frustrat testa-




NECROLOGIES 2 1 3


ment a favor de la Causa Pia Luiliana (1773) (1992) , redactat fntegrament en
cata la .


Llorenc. Perez c o l l a b o r a tambe en d iverses obres c o l l e c t i v e s , espec ia lment
d icc ionar i s i enc i c loped ie s , com la Gran Enciclopedia Catalana i Gran
Enciclopedia de Mallorca, i redacta n o m b r o s e s confe renc ies i deba ts sobre e ls
seus temes d ' i nves t i gac io . A mes fou m e m b r e destacat de la "Schola Lullist ica
Ma io r i cens i s " , de la " C o m i s s i o d iocesana d ' a r t i del pa t r imoni de 1'esglesia
mal lorquina" i President del "Cent re d 'Es tud is Judaics i Inquisitorials de les Illes
B a l e a r s " ( C E J I B ) .


Dr. L leonard M u n t a n e r M a r i a n o


Jose Sabater Mut (1913-1992)


El P. Jo se Saba te r Mut fallecio en Pa lma de Mal lo rca el 28 de d i c i embre
de 1992, a los 79 ahos de edad y 64 de vida religiosa en la Comparifa de Jesus .


Habfa nac ido en Pa lma el 30 d e ene ro de 1913 . Ingreso en la Comparifa
de Jesus, en Gandfa (Valencia) , el 1 de noviembre de 1928. Curso Humanidades
en Veruela (Zaragoza) . T u v o que exi l iarse y proseguir sus es tudios en Bol lengo
(I ta l ia) ( 1 9 3 0 - 1 9 3 4 ) con mot ivo d e la expu l s ion de la Comparifa duran te la
Repub l i ca . Se l icencia en Filosoffa en Av ig l i ana ( 1 9 3 4 - 3 7 ) .


Su p r imer des t ino fue el C o l e g i o de San Ignac io de San t i ago de Chi le
( 1 9 3 4 - 4 0 ) . Su es tanc ia en A m e r i c a Lat ina le ma rco p ro fundamen te ; de ahf su
preocupacion social por los marginados . Con sus colaboradores , los congregantes ,
llevarfa a c a b o un p royec to muy s ince ro de a p r o x i m a c i o n a los gi tanos con la
cons t rucc ion de v i v i e n d a s .


Es tudio cua t ro arios de Teologfa en Sarria (1940-44 ) . Fue o rdenado sacer -
do te en B a r c e l o n a el 30 de ju l io d e 1 9 4 3 . La tercera P robac ion la hizo en
Gandfa (1944-45) y la profesion en Pa lma de Mallorca el 2 de febrero de 1946.


Su pr imer y ul t imo dest ino fue Monte-S ion : c o m o profesor de Filosoffa, d e
Literatura y Religion (1945-78) ; co laborador del Colegio Mayor de La Sapiencia ,
por cuyos seminar i s tas sintio s i empre un gran afecto; consejero espiritual de los
a lumnos ( 1 9 5 5 - 8 5 ) y director de las Congregac iones Mar ianas de Palma ( 1 9 5 5 -
85) .


Su n o m b r e figura en t re los M a e s t r o s y P ro feso res de la " M a i o r i c e n s i s
Schola Lul l is t ica" , al ingresar en ella el 19 de sep t i embre de 1948. Fue uno d e
los seis D e l e g a d o s p e r m a n e n t e s del C o n s e j o de la m i s m a . (V. " R e c e n s i o
A s s e c l a r u m " de la " M a i o r i c e n s i s Scho la Lul l i s t ica" , 1 9 5 2 - 1 9 5 3 , p . 3) .




2 1 4 STUDIA LULLIANA


Entre sus pub l i cac iones en rev is tas e spec ia l i zadas , des tacan San Ignacio y
el Beato Ramon Llull. Analogias biogrdficas (Studia Monografica et Recensiones ,
d e la Ma io r i cens i s Scho la Lul l i s t ica . Fasc . XI I -XI I I , abri l , 1955, p . 2 3 9 - 2 6 4 ) ,
a t rac t ivo es tud io c o m p a r a t i v o , b iog ra f i co y p s i co log i co , sobre R a m o n Llull e
Ignac io de Loyola ; el autor mani f ies ta - a d e m a s del c o n o c i m i e n t o de las o b r a s
de uno y o t r o - su admirac ion por es tas dos figuras his tor icas. Su lectura puede
a p r o x i m a r n o s al ta lante y ca rac te r del p rop io Jo se Saba te r .


Este ar t fculo, arr iba m e n c i o n a d o , es Ia secc ion l a , de la II Par te de una
obra inedita aun, mas extensa, te rminada en dic iembre de 1948, que se titula Los
Jesuitas y el Lulismo, memor ia monogra f ica que leyo con mot ivo de su ingreso
en la Maio r i cens i s Scho la Lul l i s t ica . Inc luye , en su p r imera par te , el c a t a logo
historico de los jesu i tas lulistas; en la segunda , las analogfas entre R a m o n Llull
e Ignac io de Loyo la .


Studia Monogrdfica et Recensiones ( 1 9 5 0 , Vo l . IV, pp . 28 -32 ) recogen la
Contestacidn del P. Saba te r al d i s c u r s o del Dr . D. Fermfn d e U r m e n e t a y
Cervera : El pensamiento social del B. Ramon Llull, con ocas ion del ingreso de
es te en Ia Schola , el 27 de d i c i e m b r e de 1949 .


En la revis ta Manresa ( 1 9 5 6 , Vo l . 2 8 , pp . 3 7 1 - 3 8 4 ) pub l i co otro ar t fculo
Analogias doctrinales entre San Ignacio y Ramdn Llull, cuyas notas b ib l iogra-
ficas dan fe del espfritu inves t igador y crftico del autor . Es una a p r o x i m a c i o n
va l iosa a Ia esp i r i tua l idad de R a m o n Llul l .


Con los m i s m o s t i tu lares San Ignacio y el Beato Ramon Llull, pe ro c o n
distinto subtftulo y contenido: La doctrina ignaciana sobre las dos banderas, los
binarios y las maneras de humildad, preludiada por el Bealo Ramon Llull en
el siglo XIII, aparece otro ensayo en la revista Manresa (1958 , Vol. 28 , pp. 2 1 -
30) , en el que el P. Jose Saba te r m u e s t r a Ia cohe renc ia s ingular en t re el au to r
de Blanquerna y el d e los Ejercicios Espirituales.


Estas apo r t ac iones teo log icas -c r f t i cas lo sitiian entre Ios au tores que han
deba t ido estos m i s m o s t emas , h i s to r iadores c o m o de Guiber t , Jose M. March y
Migue l Bat l lor i .


No menos sugerentes y actuales son otras paginas , publ icadas con el mi smo
e s m e r o : Ramon Llull, maestro de oracion. Cotejo con San Ignacio (Manresa,
1958, Vol . 30 , pp . 2 1 1 - 2 2 0 ) .


Todavfa , el 3 de febrero de 1990 , se s u m a b a al h o m e n a j e que Ia Scho la
Lullistica dedico a los dos benemer i tos lulistas, D. Francesc de B. Moll y al R.
P. Miquel C o l o m .


La obra El rostro de Dios (Ed . Pau l inas , 1955) , cuyo exi to Ie l levo a una
3 a edic ion con o t ro tftulo Dios es asi ( 1 9 6 1 ) , es un e x p o n e n t e de su p iedad y
ce lo sacerdotal . Va des t inado a qu ienes deseen conocer mejor la Paternidad d i -
v ina .




NECROLOGIES 2 1 5


El m i s m o P. Jose Sabater recogio en varios opusculos sus artfculos periodfs-
t icos: Politica y Religidn ( 1 9 7 8 - 1 9 8 5 ) , Papas de nuestro tiempo (1987) , Dios y
el mds alld, ^Crislo o la Iglesia? ( 1987) , Trasfondo ideologico de la "Transi-
cion" ( 1 9 7 8 - 1 9 8 5 ) , Guerra escolar en Espaha ( 1 9 7 8 - 1 9 8 5 ) , El hombre y la
familia ( 1 9 8 7 ) .


Ded ico sus u l t imos anos a otra obra , en t rance de ser publ icada: Al cono-
cimienlo del hombre a traves de la poesia. A Dios por la Poesia, apo r t ac ion
re l ig ioso- l i te rar ia a la ps icologfa h u m a n a , d o n d e hace gala de sus a r ch ivos d e
poesfa por la que s i e m p r e s in t io p red i lecc ion d e s d e sus afios de H u m a n i d a d e s
en Italia y luego c o m o profesor de Li te ra tura .


Joan M a r q u e s , S.J.






INDEXS GENERALS
(Volum XXXI, 1992)


Beucho t , M. , «Re to r i ca y lu l i smo en D iego de V a l a d e s » . 153-161
G l e n n , J. A. , «Fu r the r Notes on T w o Uned i t ed M a n u s c r i p t s


of the " L i v r e de 1'ordre de c h e v a l r i e " » . 3 9 - 5 8
G u y , A. , « R a z o n y fe en Llull y D e s c a r t e s » . 5 9 - 7 9
M a d u e l l , A. , « R a m o n Llul l , t eo leg d e la I m m a c u l a d a » . 163-180
Maros t i ca , A. H., «Ars combinatoria and T i m e : Llul l ,


Le ibn i z and Pe i rce» . 1 0 5 - 1 3 4
M c L e a n , I. i L o n d o n , J., « R a m o n Lull and the T h e o r y of Vo t ing» . 2 1 - 3 7
So le r i L lopar t , A. , «EI " L i b e r super P s a l m u m Q u i c u m q u e "


de R a m o n Llull i 1'opcio de ls t a r ta r s» . 3-19
So le r i L lopar t , A., «Orfgens , c o m p o s i c i o i da t ac io del Llibre


d'amic c Amat». 135-151
Bib l iograf ia lu l l f s t i ca 8 1 - 8 3 , 181-8
R e s s e n y e s 8 5 - 1 0 0 , 1 8 9 - 2 0 8
C r o n i c a 101-3 , 2 0 9 - 2 1 0
N e c r o l o g i e s 2 1 1 - 2 1 5




INDEX D'OBRES RESSENYADES I
CITADES A LES BIBLIOGRAFIES


I. E D I C I O N S , A N T O L O G I E S I T R A D U C C I O N S D ' O B R E S L U L L I A N E S


D o m i n g u e z , Fe rnando , «El " C o m e n t del D ic t a t " de R a m o n Llul l :
una t raduccion cas te l lana de pr inc ip ios del s ig lo X V » , Studia
in honorem prof. M. de Riquer IV (Barce lona : Quaderns Cre -
ma, 1991) , pp . 1 6 9 - 2 3 2 . 8 1 , 8 5 - 8 6


LIull, R a m o n , Blanquerna, in t rod. J o a q u i n Xi rau , Joaqufn M o l a s ,
« S e p a n cuan tos . . . » 5 9 5 ( M e x i c : Ed. Por rua , 1990) . 81


Llull , R a m o n , «Le fan tas t ique , ou Ia d i spu te de Pier re Ie c lerc et
de R a y m o n d Ie f an t a s t i que ( 1 3 1 1 ) » , t rad. Miche l Senel lar t ,
Philosophie. Penser la religion. Recherches en philosophie de
la religion (Parfs: Ins t i tu t C a t h o l i q u e , 1991) , pp . 17-52. 8 1 , 8 6 - 8 7


Llull, R a m o n , Livre de 1'ordre de chevalerie, t rad. Patr ick Gifreu,
«Les Vo ie s du Sud» 1 (Pa r i s : La Dif ference , 1991) . 8 1 , 87


Raimondo Lullo. II libro del Natale, El lamenlo delia Filosofia,
t rad. Luca Obe r t e l l o , «B ib l i o t eca M e d i e v a l e » 9 (F lorenc ia :
Na rd in i , 1991) . 1 8 1 , 1 8 9 - 1 9 0


Raimondo Lullo. II libro delVAmico e delVAmato, introd. J o s e p
Perarnau i Espelt, trad. Ade la ide Baracco (Roma: Citta Nuova,
1991) . 8 1 , 87


Llull, R a m o n , Llibre de les besties, ed. Montserrat Val les , «Biblio-
teca Didac t ica de L i t e ra tu ra C a t a l a n a » 25 (Barce lona , 1992) . 181




INDEX 2 1 9


Pere i ra , Miche la , « U n lap idar io a l c h e m i c o : il "L ibe r de inves t i -
ga t ione secret i o c c u l t i " a t t r ibuto a R a i m o n d o Lul lo . S tud io
introdutt ivo ed ediz ione», Documenti et Studi sulla Tradizione
Filosofica Medievale I, 2 (Spo le to , 1990) , pp . 5 4 9 - 6 0 3 . 181 , 2 0 9 - 2 1 0


Ramis Serra, Pedro , Lectura del "Liber de civitate mundi" de Ra-
mdn Llull, «Bib l io teca Universi tar ia de Filosofia» (Barce lona ,
1992) . 181 , 190-1


II. E S T U D I S L U L L I S T I C S


A l e m a n y , Rafael , « Imbr i cac ions entre la intencional i ta t i el d i scurs
explfcit del " B l a q u e r n a " lul-lia», Atti del Convegno lnternazio-
nale Ramon Llull; il lullismo internazionale, Tltalia. Napoli, 30
e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Is t i tu to Univers i ta r io Or i en ta l e .
Annal i : Sez ione R o m a n z a » X X X I V , 1 (Napols , 1992), pp. 2 2 3 -
2 4 0 . 182, 193


A r q u e s i C o r o m i n a s , R o s s e n d , « R a m o n Llull mirall ors ia i
noucent is ta . M e c a n i s m e de recepcio i d ' ident i f icac io en 1'obra
d ' E u g e n i d ' O r s » , Atti del Convegno Internazionale Ramon
Llull; il lullismo internazionale, Tltalia. Napoli, 30 e 31 marzo,
1 aprile 1989, «Ist i tuto Universi tar io Orientale . Annali : Sez ione
R o m a n z a » X X X I V , 1 (Napo l s , 1992) , pp . 4 1 3 - 4 3 2 . 182, 194


Ar tus , Wal te r W., « R a m o n LIull on the P re -eminence of Man in a
God-cen te red U n i v e r s e » , Antonianum 66 (1991) , pp. 140 -154 . 182, 195


Badia , Lola , « R a m o n , Fas t ro log i a , els a lqu imis t e s i al t res negoc i s
lul- l ians», Serra d'Or 3 6 4 ( 1 9 9 0 , abr i l ) , pp . [293] 53 - [298]
5 8 . 82


Badia , Lola , Teoria i practica de la literatura en Ramon Llull,
«Assa ig» 10 ( B a r c e l o n a : Q u a d e r n s C r e m a , 1992) . 182, 195-7


Bat l lor i , Miquel , « R a m o n Llul l : de la inspiracio a la i l l u m i n a c i o » ,
Arc Voltaic 19 ( B a r c e l o n a , 1992) , p . 7.


Bat l lor i , Mique l , « P r o l u s i o n e r i c o n o s c e n t e » , Atti del Convegno
Internazionale Ramon Llull; il lullismo internazionale, Tltalia.
Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Is t i tu to Unive r s i t a r io
Or ien ta le . A n n a l i : S e z i o n e R o m a n z a » X X X I V , 1 ( N a p o l s ,
1992) , pp . 5-7. 182, 192


Ber t ran i C a s a n o v a s , Rosa , «Llull ed il Med i t e r r aneo . Appun t i per
1'analisi di un mito letterario», Atti del Convegno Internazionale
Ramon Llull; il lullismo internazionale, Tltalia. Napoli, 30 e 31




220 STUDIA LULLIANA


marzo, 1 aprile 1989, «Istituto Univers i tar io Orientale . Annal i :
S e z i o n e R o m a n z a » X X X I V , 1 ( N a p o l s , 1992) , pp . 4 4 5 - 8 . 182, 194


Bonner , An thony , «Projecte d ' ed ic io de R a m o n Llul l» , Serra a"Or
3 8 4 ( 1 9 9 1 , des . ) , pp . 7 9 - 8 1 . 183 , 193


Bujosa Homar , Francesc , Dins el cau de la ciencia: un nou intent
d'obrir la caixa de Pandora (Univers i ta t de les Illes Balears ,
1991) . 82 , 89


Burman , T h o m a s E., «The Influence of the "Apo logy of AI-KindT"
and " C o n t r a r i e t a s a l fo l ica" on R a m o n L u l l ' s La te Re l ig ious
Po lemics , 1305-1313» , Mediaeval Studies 53 (1991) , pp. 197-
2 2 8 . 183-4 , 193


Cande l l e ro , Mass imo , «Un impor tante d o c u m e n t o biografico lullia-
no: la "Vita coaetanea"» , Atti del Convegno Internazionale Ra-
mon Llull; il lullismo internazionale, Vltalia. Napoli, 30 e 31
marzo, 1 aprile 1989, «Istituto Universi tar io Orientale . Annal i :
S e z i o n e R o m a n z a » X X X I V , 1 ( N a p o l s , 1992) , pp . 15 -33 . 82 , 89-91


Ciril lo, Teresa , « R a m o n Llull "Duca e m a e s t r o " nel poema di Bar-
to lomeo Gent i le Fa l l amon ica» , Atti del Convegno Internazio-
nale Ramon Llull; il lullismo internazionale, Vltalia. Napoli,
30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Istituto Universi tario Orientale.
Anna l i : S e z i o n e R o m a n z a » X X X I V , 1 ( N a p o l s , 1992) , pp .
3 3 9 - 3 6 4 . 82


C o m p a g n a Per rone , A n n a Mar ia , «Sul la d i f fus ione del " L i b r e de
m e r a v e l l e s " in I tal ia: il m s . di V e n e z i a » , Atti del Convegno
Internazionale Ramon Llull; il lullismo internazionale, Vltalia.
Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Is t i tu to Univers i ta r io
Or ien ta l e . Anna l i : Sez ione R o m a n z a » X X X I V , 1 (N ap o l s ,
1992) , pp . 6 9 - 1 0 3 . 82 , 8 7 - 8 8


Copenhaver , Brian P., «Natural magic , hermet i sm, and occult ism in
ear ly m o d e r n s c i e n c e » , ed. Dav id C. L indbe rg , Rober t S.
W e s t m a n , Reappraisals of the Scientific Revolution (Cambr id -
g e : C a m b r i d g e Univ . Press , 1990) , pp . 2 6 1 - 3 0 1 . 82 , 8 8


C o u l o m b e , Char les A., «Doc to r I l luminatus . T h e Ach ievemen t s of
R a y m o n d Lul ly» , Gnosis Magazine (1991 win te r ) , pp. 52 -56 . 1 8 2 - 3 , 192


E d b u r y , Peter W. , The Kingdom of Cyprus and the Crusades,
1191-1374 ( C a m b r i d g e : C a m b r i d g e Univ . Press , 1991) . 183 , 194


E s c o b e d o , Joana , «Les impress ions lu lTianes incunab les de la
"Bibliografia espanyola d ' I ta l ia" d 'Eduard Toda» , Atti del Con-
vegno Internuzionale Ramon Llull; il lullismo internazionale,
Vltalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Ist i tuto Uni -




INDEX 221


vers i ta r io Or ien ta l e . A n n a l i : S e z i o n e R o m a n z a » X X X I V , 1
( N a p o l s , 1992) , pp . 131-144 . 183, 193


Euler , Wal t e r A n d r e a s , Unitas et Pax. Religionsvergleich bei
Raimundus Lullus und N. von Kues, «Wurzburger Forschungen
zur Mi s s ions - und Re l ig ionswissenschaf t . Re l ig ions -Wissen -
schaf t l iche S tud ien» 15 ( W u r z b u r g : Ech te r Ver lag , 1990). 183, 197-8


G a v a g n i n , Gabr ie l la , «Per una let tura del B lanque rna» , Atti del
Convegno Internazionale Ramon Llull; il lullismo interna-
zionale, Vltalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Istitu-
to Universi tario Orientale . Annal i : Sez ione Romanza» X X X I V ,
1 (Napo l s , 1992) , pp . 2 0 9 - 2 2 2 . 183


Hayoun, Maurice-Ruben i Libera, Alain de, Averroes et averroisme,
« Q u e sais- je?» 2631 (Parfs: Presses Univers i ta i res de France,
1991) . 183


Heusch , Carles , «Le prob leme de 1'alterite dans le "Libre du gentil
et des trois s a g e s " de R a y m o n d Lul le : P a g a n i s m e et
inf idel i te», ed. Augus t in R e d o n d o , Les representations de
lAutre dans Vespace iberique et ibero-americain, «Cahiers de
l ' U F R d ' E t u d e s Iber iques et L a t i n o - A m e r i c a i n e s » 8 (Parfs:
P resses de la S o r b o n n e Nouve l l e , 1991) , pp . 3 3 - 4 3 . 184, 198


Hi l lgar th , J .N. , « R a m o n L u l F s Ear ly Life: N e w D o c u m e n t s » ,
Mediaeval Studies 53 ( 1 9 9 1 ) , pp . 3 3 7 - 3 4 7 . 82 , 9 1 - 9 3


Hillgarth, J.N., Readers and Books in Majorca, 1229-1550, 2 vols .
(Parfs : Cen t r e Nat ional de la R e c h e r c h e Scient i f ique , 1991) . 184, 198-200


J o h n s t o n , Mark D. , « R a m o n L l u l F s L a n g u a g e of Con temp la t i on
and Act ion» , Forum for Modern Language Studies 27 (1991) ,
pp . 100-112 . 184, 201


Johns ton , Mark D., «Exempla ry R e a d i n g in R a m o n Llu lFs "L ibre
de m e r a v e l l e s " » , Forum for Modern Language Sludies 28
( 1 9 9 2 ) , pp . 2 3 5 - 2 5 0 . 184, 201


Lohr , Cha r l e s , « R a i m u n d u s Lul lus , " L i b e r amici et ama t i " :
C o r r i g e n d a » , Traditio 45 ( 1 9 8 9 / 9 0 ) . 82 , 93


Lohr , Cha r l e s , « D e r Naturbegr i f f R a m o n Lul ls» , ed. Will i
Erzgraber , Kontinuitdt und Transformalion der Antike im
Mittelaller ( S i g m a r i n g e n : Jan T h o r b e c k e Ver lag , 1989) , pp.
1 5 9 - 1 6 8 . 184, 2 0 1 - 2


Lohr , Cha r l e s , «La nova logica de R a m o n Llu l l» , Ramon Llull.
Dues lectures, «Institut d 'Human i t a t s : Opuscles» 1 (Barcelona:
B a r c a n o v a , 1990) , pp. 13-35 . 184-202




2 2 2 STUDIA LULLIANA


Madue l l , Alvar , « P o l e m i c a sobre l ' " o p t i m i s m e le ibn iz ia" d e Llull
a pr inc ip is de s eg l e» , Estudios Franciscanos 92 ( 1 9 9 1 ) , pp .
4 9 3 - 5 3 3 . 82 , 9 3 - 9 4


McLean , I. i London , John , «The Borda and Condorce t Pr inciples :
T h r e e Med ieva l A p p l i c a t i o n s » , Social Choice and Welfare 1
( S p r i n g e r V e r l a g , 1990) , pp . 9 9 - 1 0 8 . 8 3 , 94


Mine rv in i , V i c e n z o , «Appun t i sui " C o m e n g a m e n t s de m e d i c i n a "
lul l iani», Atti del Convegno Intemazionale Ramon Llull; il
lullismo internazionale, Vltalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1
aprile 1989, «Is t i tuto Univers i tar io Orienta le . Anna l i : Sez ione
R o m a n z a » X X X I V , 1 (Napo l s , 1992) , pp . 106-115 . 184, 193


Molas , Joaqu im, « R a m o n Llull i la l i teratura con t emporan i a» , Atti
del Convegno Internazionale Ramon Llull; il lullismo
internazionale, Vltalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989,
«Ist i tuto Un ive r s i t a r i o Or ien ta l e . A n n a l i : Sez ione R o m a n z a »
X X X I V , 1 ( N a p o l s , 1992) , pp . 3 9 9 - 4 1 2 . 1 8 4 - 5 , 194


Nasta , Mihai , «Appun t i per la semios i di sei voci del vocabo la r io
Iatino di R a i m u n d u s Lullus», Atti del Convegno Internazionale
Ramon Llull; il lullismo internazionale, Vllalia. Napoli, 30 e
31 marzo, 1 aprile 1989, « Is t i tu to Univers i t a r io Or i en t a l e .
Anna l i : S e z i o n e R o m a n z a » X X X I V , 1 (Nap o l s , 1992) , pp .
2 7 7 - 2 9 3 . 185, 195


Pas t ine , D ino , «Llul l e il pens ie ro del la con t ro r i fo rma» , Atti del
Convegno Internazionale Ramon Llull; il lullismo internazio-
nale, Vltalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Ist i tuto
Universi tar io Or ienta le . Annal i : Sez ione R o m a n z a » X X X I V , 1
(N apo l s , 1992) , pp . 3 8 7 - 3 9 7 . 185, 194


Perarnau i Espel t , J o sep , Arxiu de Textos Catalans Antics. Taules
dels volums I-X (Ba rce lona , 1992) . 185


Pereira , Miche la , « A l c h i m i a Iull iana: aspet t i e p rob lemi del " co r -
p u s " di o p e r e a l c h e m i c h e a t t r ibui te a R a i m o n d o Lul lo ( X I V -
XVII sec.)», Atti del Convegno Internazionale Ramon Llull; il
lullismo internazionale, Vltalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1
aprile 1989, «Is t i tuto Univers i tar io Or ienta le . Anna l i : Sez ione
R o m a n z a » X X X I V , 1 (Napo l s , 1992) , pp . 117-130 . 185-194


Perez Martfnez, Lo renzo , La Causa Pia Lulliana. Resum histdric,
«Publ icac ions del Cen t re d 'Es tud i s Teo log ics de Mal lorca» 13
(Mal lo rca , 1 9 9 1 ) . 8 3 , 9 4 - 9 8


Poli, Diego, «Sul p rob lema della comunicaz ione in Lullo», Atti del
Convegno Internazionale Ramon Llull; il lullismo internazio-
nale, Vltalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Ist i tuto




INDEX 2 2 3


Univers i tar io Orienta le . Annal i : Sez ione R o m a n z a » X X X I V , 1
( N a p o l s , 1992) , pp . 2 6 1 - 2 7 5 . 185, 195


Pring-Mill , Robert D.F., Estudis sobre Ramon Llull, ed. Lola Badia,
A lbe r t Soler , «Tex tos i Es tudis de Cul tura Ca ta l ana» 22
( B a r c e l o n a : Cur ia l - Montse r ra t , 1991) . 8 3 , 9 8 - 9 9


Puig i Ol iver , J a u m e de, «Sobre el l u l l i s m e de R a m o n S ib iuda» ,
ATCA 10 ( 1 9 9 1 ) , pp . 2 2 5 - 2 6 0 . 185, 2 0 2 - 3


Puig i Ol iver , J a u m e de, «Cinc d o c u m e n t s to losans sobre R a m o n
S i b i u d a » , ATCA 10 ( 1 9 9 1 ) , pp . 2 9 8 - 3 0 2 . 185, 2 0 2 - 3


Puig i Ol iver , J a u m e de, «Els manuscr i t s del "L ibe r c r e a t u r a r u m "
de R a m o n S ib iuda : un inventar i to thora obe r t» , ATCA 10
( 1 9 9 1 ) , pp . 3 0 3 - 3 1 9 . 185, 2 0 2 - 3


Puig i Ol ive r , J a u m e de, « C o m p l e m e n t s a la va lorac io crftica del
p e n s a m e n t de S ib iuda al Ilarg del t e m p s » , ATCA 10 (1991) ,
pp . 3 5 8 - 3 9 0 . 185, 2 0 2 - 3


Puig, Arnau , «L 'es te t ica in Ramon Llull», Atti del Convegno Inter-
nazionale Ramon Llull; il lullismo internazionale, Vltalia.
Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Ist i tuto Univers i ta r io
Or i en ta l e . Anna l i : Sez ione R o m a n z a » X X X I V , 1 (N ap o l s ,
1992) , pp . 191-8 . 186, 194


R i b b a n s , Geoff rey , «El centenar i d ' E d g a r Al l i son Pee r s» , Serra
d'Or 381 ( 1 9 9 1 ) , pp . [633] 25 - [634] 26 . 8 3 , 99


Riedl inger , He lmut , «Lul lus , R a y m u n d u s » , Theologische Realenzy-
klopadie (TRE) X X I (Berl in i Nova York: Wal te r de Gruyter ,
1992) , pp . 5 0 0 - 5 0 6 . 186


Roca M u s s o n s , Mar ia A. , «La finestra di N a t a n a » , Atti del Con-
vegno Internazionale Ramon Llull; il lullismo internazionale,
Vltalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Is t i tuto Uni-
vers i t a r io Or ien ta l e . Anna l i : Sez ione R o m a n z a » X X X I V , 1
( N a p o l s , 1992) , pp . 2 4 1 - 2 6 0 . 186, 194


Rodgers , E a m o n n , «The Real ism of R a m o n LlulTs " B l a n q u e r n a " » ,
ed. A n n L. Mackenz i e , Doro thy S. Sever in , Hispanic Studies
in Honour of Geoffrey Ribbans, «Bulletin of Hispanic Studies.
Spec ia l H o m a g e V o l u m e » (L ive rpoo l : L iverpool Univers i ty
P ress , 1992) , pp. 3 7 - 4 1 . 186, 2 0 3


R o m a n o , Dav id , «Llul l e la cu l tura ebra ica . T e n t a t i v o de s i s te -
ma t i ca» , Atli del Convegno Internazionale Ramon Llull; il
lullismo internazionale, Vltalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1
aprile 1989, «Ist i tuto Univers i tar io Orienta le . Anna l i : Sez ione
R o m a n z a » X X X I V , 1 (Napo l s , 1992) , pp . 171 -189 . 186, 192




224 STUDIA LULLIANA


Rossel lo Bover , Pere, «El repte historic de 1'edicio de les obres de
R a m o n Llu l l» , El Mirall 4 6 ( P a l m a , 1991) , pp. 4 6 - 4 8 . 186


Rossi , Paolo , Clavis universalis. El arte cie la memoria y la logica
combinatoria de Lulio a Leibniz ( M e x i c : Fondo de Cul tura
E c o n o m i c a , 1989) . 186


Rourera i Farre , Llufs, Escrits i polemiques del luilista Salvador
Bove (1869-1915), «Trebal ls de la Secc io de Filosofia i Cien-
cies Socials» X (Barce lona: Institut d 'Es tud i s Cata lans , 1986). 187, 2 0 3 - 5


Ruiz S imon, Josep M., «Presen tac io» , Ramon Llull. Dues lectures,
«Inst i tut d ' H u m a n i t a t s : O p u s c l e s » 1 (Ba rce lona : B a r c a n o v a ,
1990) , pp . 9 -12 . 187


Sa l a -Mol in s , Llufs, «Llu l l» , Ramon Llull. Dues leclures, «Inst i tut
d ' H u m a n i t a t s : Opusc les» 1 (Barce lona : Barcanova , 1990), pp.
3 7 - 5 8 . 187, 2 0 2


Saludes i Amat , Anna Maria, «Suggest ioni lulliane in Merce Rodo-
reda: " A l o m a " in Aloma», Atti del Convegno Internazionale
Ramon Llull; il lullismo internazionale, 1'ltalia. Napoli, 30 e
31 marzo, 1 aprile 1989, «Isti tuto Universi tar io Orientale . An-
nali: Sez ione R o m a n z a » X X X I V , 1 (Napo l s , 1992) , pp. 4 3 3 -
4 4 3 . 187, 194


Scarsel la , A l e s s a n d r o , «Funz ion i d e l F i m m a g i n a r i o m e d i o e v a l e nel
"Phantas t icus"», Atti del Convegno Internazionale Ramon Llull;
il lullismo internazionale, ITtalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1
aprile 1989, «Ist i tuto Univers i ta r io Orienta le . Anna l i : Sez ione
R o m a n z a » X X X I V , 1 ( N a p o l s , 1992) , pp . 163-9 . 187, 194


Servera t , Vincen t , « A u t o u r de la da t e de c o m p o s i t i o n du " L i b r e
d ' a m i c e a m a t " de R a m o n Llu l l» , Atti del Convegno Inter-
nazionale Ramon Llull; il lullismo internazionale, Tltalia.
Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Ist i tuto Univers i ta r io
Or ien ta le . Anna l i : S e z i o n e R o m a n z a » X X X I V , 1 (N ap o l s ,
1992) , pp . 3 7 - 6 7 . 187, 193-4


Sibiuda, Ramon , Tratado del amor de las criaturas. Libro Tercero
de Libro de las Criaturas, t rad. A n a Martfnez A r a n c o n , «La
M e m o r i a del Fen ix» 8 ( M a d r i d : Ed. T e c n o s , 1988) . 187, 194


Sirr i , Raffaele , « L " ' A r s r e m i n i s c e n d i " di G. B . del la Por ta» , Atti
del Convegno lnternazionale Ramon Llull; il lullismo intema-
zionale, Thalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Ist i-
tuto Univers i t a r io Or i en t a l e . A n n a l i : Sez ione R o m a n z a »
X X X I V , 1 (N apo l s , 1992) , pp . 3 6 5 - 3 8 5 . 83


Soler i Llopar t , Alber t , « R a m o n LIull al seg le X X I » , Revista de
Catalunya 57 ( 1 9 9 1 , nov . ) , pp . 1 3 9 - 1 4 3 . 188




INDEX 2 2 5


Soler i Llopart , Albert , « " O R L " , " R O L " , " N E O R L " » , La Vanguar-
dia 10 marzo ( 1 9 9 2 ) , Cu l tu ra p. 2 . 188


Spampinato Beretta, Margheri ta , «Lulio in Sicilia», Atti del Conveg-
no Internazionale Rainon Llull; il lullismo internazionale,
1'Italia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Ist i tuto Uni-
vers i ta r io Or ien ta l e . A n n a l i : Sez ione R o m a n z a » X X X I V , 1
(N apo l s , 1992) , pp . 145-162 . 188-192


Tanghe ron i , Marco , «Llul l , Pisa e il proget to di crocia ta», Alti del
Convegno Internazionale Ramon Llull; il lullismo interna-
zionale, Ullalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Istitu-
to Universi tario Orientale . Annal i : Sezione Romanza» X X X I V ,
1 ( N a p o l s , 1992) , pp . 3 5 - 6 . 188


Urvoy , D o m i n i q u e , Ibn Rushd (Averroes), « A r a b i c T h o u g h t and
Cu l tu re» ( L o n d r e s i N o v a York : Rou t l edge , 1991) . 8 3 , 89-91


Urvoy, Domin ique , «Sur un aspect de la combina to i re arabe et ses
p r o l o n g e m e n t s en o c c i d e n t » , Arabica 39 ( 1 9 9 2 ) , pp . 2 5 - 4 1 . 188, 2 0 5 - 8


Varva ro , Alber to , «Note su R a m o n Llull nar ra tore» , Atti del Con-
vegno Internazionale Ramon LIull; il lullismo internazionale,
1'Ilalia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Ist i tuto Uni-
vers i ta r io Or ien ta le . A n n a l i : Sez ione R o m a n z a » X X X I V , 1
( N a p o l s , 1992) , pp. 199-207 . 188, 193


V a z q u e z Jane i ro , Isaac, « " G r a c i a n " , un " F e l i x " cas t ig l i ano del
secolo XV. Una recerca suIP innomina to autore», Atti del Con-
vegno Internazionale Ramon Llull; il lullismo internazionale,
1'Italia. Napoli, 30 e 31 marzo, 1 aprile 1989, «Is t i tuto
Universi tar io Orienta le . Annal i : Sez ione R o m a n z a » X X X I V , 1
( N a p o l s , 1992) , pp . 2 9 5 - 3 3 7 . 188, 194


Yates, Frances, Ensayos reunidos. I. Lulio y Bruno; II. Renacimien-
to y Reforma; la contribucion italiana, t rad. T o m a s Segovia ,
«Co lecc ion Popular» N u m s . 4 3 8 i 45 ( M e x i c o : Fondo de
Cul tu ra Popula r , 1990) . 8 3 , 100




INDEX D'OBRES LULLIANES


Arbre de c ienc ia , 7 4 , 7 8 , 165 , 169
A r b r e de f i losofia d ' a m o r , 9 9 , 135, 146, 150
Ars b rev i s , 6 0 , 106, 108
Ars c o m p e n d i o s a inven iend i ve r i t a t em, 5 , 2 5 , 2 0 7
Ars e l ec t ion i s , 2 4 , 28 -31
Ars gene ra l i s u l t ima , 106, 108 , 109, 125
Ars inven t iva ver i ta t i s , 5
Ars m a g n a p raed ica t ion i s (v. Liber de p raed ica t ione )
Art ab reu jada d ' a t r o b a r ver i ta t (v. A r s c o m p e n d i o s a inven iend i ve r i t a t em)
Art a m a t i v a , 135, 146, 150
Art d e m o n s t r a t i v a , 5 , 10, 108 , 1 2 1 , 125
B l a q u e r n a (v. Ll ibre d ' E v a s t e B l a q u e r n a )
Cent n o m s d e Deu , 13
Comen i j amen t s de med ic ina , 193
C o m e n t del Dic ta t , 8 1 , 8 5 - 8 6
C o m p e n d i u m seu c o m m e n t u m Art is d e m o n s t r a t i v a e , 13 , 72
De q u a d r a t u r a e t r i angu la tu ra d e ce rc le , 8 8
D e s c o n h o r t , 3 , 13
Di spu ta t io e r e m i t a e et R a y m u n d i supe r a l iqu ibus dub i i s quaes t ion ibus . . . , 165 ,


170, 175-6
Dispu ta t io f idel is et inf idel is , 13
Disputa t io Petri clerici et R a y m u n d i phantas t ic i , 8 1 , 8 6 - 8 7 , 187, 194, 195, 196
Doc t r ina puer i , 14, 16, 18, 9 8
Epis to la ad q u e n d a m a m i c u m , 10, 13
Epis to la ad r e g e m Franc iae , 10, 13
Epis to la ad Un ive r s i t a t em p a r i s i e n s e m , 10, 13




(NDEX 2 2 7


Felix (v. Ll ibre de merave l l e s )
F lors d ' a m o r s e flors d ' i n t e lT igenc ia , 135, 146, 150
L ibe r a p o s t r o p h e , 5, 12
Liber d e an ima ra t ional i , 12
Liber de a scensu et de scensu in te l lec tus , 190
L ibe r de c iv i ta te m u n d i , 1 8 1 , 209 -210
Liber de f ine, 88
Liber de p raed i ca t i one , 72 , 88
Liber de q u a t t u o r d e c i m ar t icul is fidei, 5, 72
L ibe r de sanc to Spi r i tu , 18
Liber l amen ta t ion i s Ph i lo soph iae , 1 8 1 , 189
Liber nata l is pueri parvul i Chris t i Jesu , 1 8 1 , 189
L ibe r p raed ica t ion i s con t ra J u d a e o s , 74 , 8 8
Liber p r o p o s i t i o n u m s e c u n d u m Ar tem d e m o n s t r a t i v a m , 5, 12, 13
Liber supe r P s a l m u m Q u i c u m q u e vul t , 4 -19
Liber tar tari et chr is t ian i (v. Liber super P s a l m u m Q u i c u m q u e vul t )
L l ib re con t ra Ant icr i s t , 4
Ll ibre d ' a m i c e Amat , 12, 13, 74 , 8 1 , 82 , 87 , 9 3 , 98 , 102, 135-151 , 187, 193,
195 , 196, 201
Ll ib re d ' a n i m a rac iona l , 195
Ll ibre d ' E v a s t e B laquerna , 4, 7, 12, 2 4 - 8 , 74 , 8 1 , 87 , 99 , 135, 140-151 , 183,
186, 193 , 2 0 3
Ll ib re de c o n t e m p l a c i o en Deu , 62 , 135, 1 3 7 - 1 4 0 , 142, 145-146 , 193, 201
Ll ib re d e l ' e s de D e u , 7 2
Ll ib re d e 1'Orde de Cava l l e r i a , 3 9 - 5 8 , 8 1 , 87
Ll ib rc de les bes t i es , 8 1 , 87 , 99 , 102, 181
Ll ib re de merave l l e s , 10, 11 , 13, 87 , 183 , 188 , 193 , 201
Ll ibre de passa tge , 3 , 16
Ll ib re d e vi r tu ts e de peca t s , 85
Ll ib re del genti l e de ls tres savis , 16, 2 5 , 86 , 184, 193 , 195, 196, 198
L o g i c a nova , 106, 126
Pe t ic io a Celestf V, 16
Phans t a s t i cus (v. Di spu ta t io Petri c ler ic i . . . )
Q u o m o d o T e r r a Sanc ta recuperar i potes t , 13
Rhe to r i ca nova , 201
T a b u l a gene ra l i s , 109
T r a c t a t u s c o m p e n d i o s u s de ar t icul is fidei, 86
T r a c t a t u s de m o d o conve r t end i f ideles, 3
Vi ta coe t anea , 7, 99 , 182, 192












B I B L I O G R A F I E S L U L L I A N E S


E L I E S R O G E N T I E S T A N I S L A U D U R A N


BIBLIOGRAFIA
D E LES IMPRESSIONS LUL LIANES
VOLUM I (1480 - 1600)
X V I + 126 p a g s . I S B N : 84-86366-80-1 1.350 P t e s .


V O L U M II (1601 - 1700)
V I I I + 122 p a g s . I S B N : 8 4 - 8 6 3 6 6 - 8 1 - X 1.350 P t e s .


V O L U M III (1701 - 1868)
V I I I + 160 p a g s . I S B N : 84-86366-82-8 1.350 P t e s .


R U D O L F B R U M M E R


BIBLIOGRAFIA L U L L I A N A
(1870 - 1973)


T r a d u c c i o d e J o r d i G a y a E s t e l r i c h


X V I I I + 104 p . I S B N : 84-86366-89-5 1.500 P t e s .


MIQUELFONT
( ^ E d i t o r ^


M A L L O R C A


A p a r t a t 128 T e l . (971) 27 7 3 00 F a x (971) 41 68 05 E - 0 7 0 8 0 P a l m a d e M a l l o r c a




A B R E V I A T U R E S


ATCA = Arxiu de Textos Catalans Antics ( B a r c e l o n a )
BSAL = Butlleti de la Societat Arqueoldgica Luiliana (Pa lma)
EL = Estudios Lulianos ( P a l m a ) (fins al 1990. Vegeu SL)
SL = Studia Lulliana (a par t i r del 1 9 9 1 . A b a n s EL)
SMR = Studia Monographica et Recensiones ( P a l m a )


A B R E V I A T U R E S D E C O L L E C C I O N S


ENC = Els Nostres Cldssics ( B a r c e l o n a )


MOG = Raymundi Lulli Opera omnia, ed. I. Sa lz inger , 8 vo l s . ( M a g u n c i a ,
1 7 2 1 - 4 2 ) '


NEORL = Nova Edicio de les obres de Ramon Llull (Pa lma , 1991-3)
Obras = Obras de Ramon Llull, ed. J. Rosse l lo , 3 vols . (Pa lma , 1901 -3 )
OE = Ramon Lull, Obres Essencials, 2 vo l s . (Ba rce lona , 1957-60)
OL = Ramon Llull, Obras Literarias, «Bib l io teca de Auto res Cr i s t i anos»


( M a d r i d , 1948 )
ORL = Obres de Ramon Llull, edicio original (Pa lma , 1906-50)
OS = Obres selectes de Ramon Llull (1232-1316), ed. A. Bonner , 2 vols .


(Pa lma , 1989)
ROL = Raimundi Lulli Opera Latina (Pa lma i Tu rnhou t , 1959 i ss . )


A B R E V I A T U R E S D ' O B R E S B A S I Q U E S D E C O N S U L T A


Av = J. A v i n y o , Les obres autentiques del Beat Ramon Llull ( B a r c e l o n a
1935)


Bru = R. B r u m m e r , Bibliographia Lulliana: Ramon-Llull-Schrifttum 1870
1973 ( H i l d e s h e i m , 1976)


Ca = T. i J. Car reras y Ar tau , Historia de la filosofia espahola: Filosofia
cristiana de los siglos XII al XV, 2 vo l s . (Madr id , 1939 -43 )


HLF = E. Littre i B. Haureau, «Raymond Lulle, ermite», a Histoire litteraire
de la France X X I X (Parfs , 1885) , pp . 1-386, 5 6 7 - 8 , 6 1 8


Lo = E. L o n g r e , «Lu l l e , R a y m o n d (le B i e n h e u r e u x ) » , a Dictionnaire de
Theologie Catholique IX, 1 (Parfs, 1926) , co l s . 1072-1141


Pla = E.-W. Platzeck, Raimund Llull, sein Leben, seine Werke, die Grund-
lagen seines Denkens (Prinzipienlehre), 2 vo ls . ( R o m a - D u s s e l d o r f ,


1962-4 )
R D = E. Rogent i E. Duran, Bibliografia de les impressions luilianes (Bar-


c e l o n a )


Qualsevol d'aquestes darreres set sigles seguides per un numero tot sol, sense
indicacio expressa de pagina, es refereix a un numero dels seus catalegs (el de Ca es
troba a I, 285-334; el de Lo a les cols. 1090-1110; i el de Pla a II, 3*-84*). El cataleg
a OS II, 539-589 es pot citar simplement posant la sigla «Bo» davant el numero d'obra.


1 S e c i tara i T a q u e s t a f o r m a «A/OC I, 4 3 4 = Int. v i i , 1» , o n el « 4 3 4 » e s re fere ix a ]a p a g i n a c i o c o n t i n u a de


la r e i m p r e s s i o ( e d . S t e g m u l l e r , Frankfurt , 1 9 6 5 ) . i el darrer n i i m e r o e s re fere ix 3 la pr imera p a g i n a d e la s e t e n a


n u m e r a c i o interna de T e d i c i o o r i g i n a l . S u g g e r i m a q u e i x a f o r m a d e c i ta una m i c a r e b u s c a d a p e r q u e , d ' u n a b a n d a ,


«MOG I, Int . v i i , 1» e s i n n e c e s s a r i a m e n t c o m p l i c a t per a una p e r s o n a q u e te a m a la r e i m p r e s s i o , i d ' a l t r a


banda , «MOG I, 4 3 4 » ser ia i m p o s s i b l e d e trobar per a una p e r s o n a q u e v o l g u e s consu l tar l ' e d i c i 6 o r i g i n a l .




S T U D I A L U L L I A N A e s p u b l i c a a m b 1'ajuda e c o n o m i c a de


C A J A D E A H O R R O S D E B A L E A R E S « S A N O S T R A »


A J U N T A M E N T D E P A L M A


F U N D A C I O B A R T O M E U M A R C H


I N S T I T U T D ' E S T U D I S B A L E A R I C S