STUDIA LULLIANA

STUDIA LULLIANA


olim Estudios Lulianos


I N D E X


A . S O L E R i L L O P A R T , El Liber super Psalmum Quicumque de


Ramon Llull i Vopcio pels tartars 3-19


I. Mc L E A N / J. L O N D O N , Ramon Lull and the theory of voting 21-37


J. A . G L E N N , Further notes on two unedited manuseripts of the


Livre de 1'ordre de chevalerie 39-58


A . G U Y , Razdn yfe en Llull y Descartes 59-79


Bibliografia lul-listica 8 1-83


Ressenyes 85-100


Cronica 101-103


M A I O R I C E N S I S
V o l . X X X I I , !


S C H 0 L A
1 9 9 2


L U L L I S T I C A
N u m . 8 6




STUDIA LULLIANA, continuacio d 'ESTUDIOS L U L I A N O S , revista
fundada el 1957 pel Dr. Sebastia Garcias Palou, es publica semes-
tralment.


Consell de redaccib:


Sebastia T R I A S (Rector de la Schola Lullistica)
Lola BADIA (Schola Lullistica. Barcelona)
Anthony B O N N E R (Schola Lullistica. Mallorca)
Fernando D O M I N G U E Z (Schola Lullistica. Alemanya)
Jordi G A Y A (Schola Lullistica. Mallorca)
Jorge G R A C I A (Schola Lullistica. U.S.A.)
Armand L L I N A R E S (Schola Lullistica. Franca)
Antoni OLIVER (Schola Lullistica. Mallorca)
Lorenzo P E R E Z (Schola Lullistica. Mallorca)


Redaccio:


Maioriscensis Schola Lullistica
Apartat de Correus. 17
Palma de Mallorca (Espanya)


Edicio i distribucio:


Editorial Moll
Torre de TAmor, 4
07001 Palma de Mallorca
Espanya


Preu de subscripcio: 1.800 pts. anuals.


Numero solt: 1.000 pts.


Pregam que consulteu el preu dels numeros endarrerits i de la col-leccio
completa de la revista (exhaurit el n." 19, disponible en fotocopies).


© Studia Lulliana
Maioricensis Schola Lullistica
Apartat . 17. Palma de Mallorca


D.L.P.M. 938-1992
ISSN 1132 - 130X
Imagen 70 - C/. Pere Ripoll Palou, 20 - 07008 Palma dc Mallorca




STUDIA LULLIANA


Maioricensis Schola Lullistica


Vol. XXXII


M A L L O R C A
1992






SL 32 (1992) . 3-19
A . SOLEK i LLOPART


EL LIBER SUPER PSALMUM QUICUMQUE
DE RAMON LLULL I L'OPCIO PELS TARTARS


Al «Tractatus de modo convertendi infideles», adrecat al papa Nico-
lau IV el 1292,' Llull expressa sense embuts una idea que es al darrere de
tot el tema que motiva el present treball: 1'Esglesia, «si posset Tartaros
ad fidem convertere, faciliter omnes Sarraceni destrui possent». 2 La idea
no era nova; els contactes entre els khans mongols i la cristiandat no
eren rars des dels anys seixanta d'aquell segle i els tartars havien demos-
trat repetidament la seva voluntat d'aliar-se amb els dirigents cristians. 3


Pero el 1292, quan Llull presentava al papa Nicolau la seva proposta, ja
havicn caigut les darreres possessions cristianes a Palestina: Tripoli el
1289, Acre i Tir el 1291; aquestes perdues eren mes que previsibles, pero
van produir un efecte psicologic formidable a Occident. 4 La urgencia de
la lluita contra els sarrains era cada cop mes evident i 1'opcio pels tartars
no era una utopia foraviada. 5


1 H o va ser j un l amen l a m b 1'epistola « Q u o m o d o Ter ra Sancta recuperari potes t» . que es una breu
presentacio del t ractat . Sembla clar que ambdues obres consti tueixen el que Llull anomena Llibre de passalge
al seu Desconhorl (cstrofa m, vers 22); veg. les r aons que dona S. Garc ias Palou. " S o b r e la idenlificacion del
«Libre del passa lgc»" . EL 25 (1972), 216-230.


2 B. M. Ra imundi Lulli, Opera Latinu m (Pa lma. 1954). p . 106.
•? Veg.. per exemple, G. So ranzo . // papalo. iEuropa cristiana e i tartari (Mila . 1930). Una encer tada


sintesi d 'aques tes relacions es la que fa A. Hauf en el proleg de la seva edicio d 'Ai to de Gor igos , La Jlor cle
les histories tforieni (Barcelona. 1989), pp, 5-33. Anter iors al m o m e n t que ens ocupa pero coctanis de Llull
son els diversos intents (infructuosos) de l ' i l-khan de Persia A b a g h a per establir al iances militars a m b la
Sanla Seu cont ra els mamelucs; potscr la c i rcumstancia mes espectacular es va d o n a r en 1'ambaixada al segon
Concili de Lio (4 de juliol de 1274. on era present el rei J a u m e I). d u r a n t el qual els enviats de 1'il-khan cs
van fcr balcjar.


4 Sembla quc el «Trac ta tus» te com a rerafons aquest fracas sonat ; hi podem llegir el segiient: «[...] et
maxime in isto tempore in quo omnes sunt in tristicia de amissione Terre Sancte [...]». Opera Latina ni, p. 106.


5 Hi havia un altre motiu per ocupar-se dels ta r ta rs ; Llull repcteix sovint aquest a rgumenl : si els




4 A. S O L E R I L L O P A R T


Pero l'interes del beat pels mongols havia crescut d'una forma pro-
gressiva.6 A la seva obra, les primeres referencies, molt vagues, son al
Llibre contra Antkrist i a la Doctrina pueril;1 al Blaquerna ja es concreten
una mica mes. , s Sembla que no es fins a final dels anys vuitanta que
1'atencio a la possibilitat que representava aquest poble asiatic no adqui-
reix una certa profunditat, despres present en moltes obres dels anys
noranta (com el «Tractatus» ara esmentat) i de la primera decada del
segle xiv. Es clar que aquest interes te una fita fonamental en un opuscle
que porta per titol Liber super Psalmum Quicumque Vult, tambe conegut
per Liber tartari et christiani, 1'objecte d'aquesta monografia.


El primer que hauriem d'intentar aclarir de 1'obreta (que per cert
gairebe no ha merescut 1'atencio dels lul-listes) es la data de composicio. 9


Podem afirmar, d'entrada, que el llibre depen de VArt demostrativa,
encara que no 1'esmenti d'una manera explicita, ja que en un moment
donat les Dignitats apareixen enumerades tal com segueix:


«Manifestum est, quod per causam deveniatur ad notitiam effec-
tus, et e converso, et etiam per Divinas Proprietates; quae sunt
Bonitas, Magnitudo, Aeternitas, Potestas, Sapientia, Voluntas, Vir-
tus, Veritas, Gloria, Perfectio, Justitia, Largitas, Simplicitas, Nobi-
litas: nam per has et plures alias Proprietates, quas omnes conve-
nit esse in D E O , habetur vera Demonstratio nostrae Fidei.» (MOG
iv, 351 = Int. v, 5b).


S'esmenta nomes catorze Dignitats (i no setze, com es mes corrent en
1'etapa quaternaria); pero entre aquestes figuren simplicitas i nobilitas,


sarrains aconseguissin de converl i r aquest conjunl de pobles asiatics a la fe musu lmana , aleshores la crist ian-
dat sencera estaria en perill davan t d 'unes forces desp roporc ionadamen t grans . Que 1'alarma no era infunda-
da ho demos t ra que l ' i l-khan persa G h a z a n es va conver t i r a 1'Islam el 1295, a m b unes conseqiicncies
nefastes. Veg. la valoracio que en fa sir S. Runc iman . /I History of the Crusades, ci to segons la versio
espanyola (Madr id , 1973). vol. III, pp . 367-8.


6 Es un fet conegut pero que no ha cenl ra l gaircs cstudis luWians; els treballs mes interessants que s'hi
refcreixen son: Bonner . " N o t e s de Bibliografia i c ronologia lul-liancs". EL 24 (1980). pp. 72-86; Urvoy,
Penser Tlslam. Les presupposes islamiques de l'«Art» de Lull (Paris, 1980), pp. 208-215; Perarnau, " U n text
catala de R a m o n Llull desconegut : la «Peticio de R a m o n al Papa Celesti V per a la conversio dels infidels»",
ATCA 1 (1982). pp. 9-45; i Hauf, ob. cit. Jordi Gaya te en premsa un treball , Tartaros y cruzados. Ramon
Llull en Orienle, 131)1-2. que s 'ocupa de la qiiestio pe io centrant-se sobre to t cn cl periode que indica el titol.


7 A la Doctrina pueril. Llull en fa una siinplc mencio (ENC 104, pp. 166-167). Al Llibre contra
Anticrist, t ambe hi ha alguna referencia (vcg. Pera rnau . " U n tcxt. . ." citat a la n. antcr ior , pp . 22-23, i /</., "El
Llibre contra Anticrist dc R a m o n Llull", ATCA 9 (1990), pp. 7-182).


8 EIs passatges en que en parla son ENC 58-9, pp. 153, 156, 217.
9 El P. A. R. Pasqual . Vindiciae Lullianae (Avinyo. 1778). vol. i. p. 370. al catiileg d 'obres , indica quc


el Liber tartari va ser escrit a Roma el 1285; segucixen aquesta indicacio Longpre (Lo iv/8); Glor ieux,
Repertoire iles maitres en theologie ile Paris au xin siecle (Paris, 1933), vol. II, p . 152; Avinyo (Av 34). Platzeck
(Pla 46) cl situa escrit a Italia entre 1282-7. Vcg. mes endavant la hipolesi dc Bonner sobre la redaccio de 1'obra.




E L L I B E R S U P E R P S A L M U M Q U I C U M Q U E 5


que son dues de les quatre que diferencien la llista de Dignitats de YArt
abreujada d'atrobar veritat de la de YArt demostrativa.]0


Al llarg del Liber super Psalmum Quicumque nomes s'esmenta dues
obres, la «Regulam et Artem de Propositionibus» (MOG iv, 351 = int.
v, 5b) que no pot ser altra que el Liber propositionum secundum Artem
demonstrativam, i el «Libro de articulis» (MOG iv, 354 = int. v, 8a) que
ha de ser per forca el Liber de quattuordecim articulis fidei quc depen
tambe de YArt demostrativa.u


Si, doncs, el llibre pertany al segon cicle de TArt, es indubtable que
no pot ser posterior a 1289, ja que 1'etapa de YArs inventiva veritatis
comenca amb la redaccio d'aquesta obra a final de 1289 o ja al 1290.
L'obra ha d'haver estat escrita dins el cicle precedent, entre 1283 i 1289.
En aquest periode de temps, el 1287 es dona un fet rellevant en la
historia de la relacio entre Occident i els tartars: aquella primavera va
arribar a Roma un ambaixador de 1'il-khan de Persia Arghun. A la
ciutat eterna, en aquell moment, tambe hi era el beat. Hem de considerar
la possibilitat que la redaccio del llibre que ens ocupa tingui alguna cosa
a veure amb aquesta probable coincidencia.


I. L'ambaixada de Rabban Sauma i el beat Ramon


Per una d'aquelles fortunes historiques que de vegades costen de
creure, hem conservat un relat siria anonim anomenat Histbria del pa-
triarca Mar Jabalaha III i del monjo Rabban Sauma, escrit per un nesto-
ria a 1'Azerbaidjan, no gaire despres de la mort de 1'esmentat patriarca
el 1317.1 2 El llibre permet de seguir amb un minim de detall la historia
de 1'ambaixada que ens interessa.


1 0 En efecte, entre una i al tra versio de l 'Art, Llull varia el significat de les quat re ultimes lletres de la
serie B C D E F G H I K L M N O P Q R : a la pr imera versio tenim « 0 misericdrdia, P humil i tat . Q senyoria. R
paciencia»; i a la segona. «O simplicilat, P noblesa. Q misericordia. R senyoria» (les dues iiltimes. omeses al
nostre text).


" En el primer cas. la correspondencia es indubtable perque no hi ha cap altre tilol d 'obra luMiana
que cont ingui la parau la «proposi t io»; 1'obra es d a t a d a per Bonner entre 1283-1287 al seu cataleg ( O S . n,
550). En el segon cas . existeix un "L ibe r de articulis fidci" que es nomes una par t del Liber Aposlrophe, da ta t
el 23 de juny de 1296. i que per tany ja al m cicle de 1'Art; 1'obra esmentada . doncs . ha de ser el Liber de
quattuordecim articulis fidei, da ta t per Bonner entre 1283-1285.


El relat va ser t radui t i ano ta t de forma profusa i exccHcnt pcr J .B. C h a b o t . "His to i re du Patr iar -
che M a r Jaba laha III et du moine R a b b a n C a u m a ( t radui te du sy r iaque)" . Revue <le 1'Orient Latin I (Par is .
1893), pp . 567-610. i 11 (1894). pp. 73-142, 235-304, 566-643. Con te la historia del viatge dc Sauma a Europa ;
segons que declara 1'aulor anon im. per a aquesla par t utilitza una font de pr imera ma: « C o m m e nous ne nous
sommes pas propose de raconter ou de t ranscrire tout ce que R a b b a n C a u m a a fait ou a vu, nous avons omis
beaucoup de ce uu'il avait ecril lui-mime en persan; et, parmi les choses que nous avons citees ici, lcs uncs
sont plus abregees, les au t res moins . selon que les c irconstances 1'exigeaient.» (Chabo t . ob, cit. II. pp. 121-122;




6 A. S O L E R I L L O P A R T


Arghun havia accedit al poder el 1284 despres d'haver destronat el
seu oncle Tegiider. 1 5 Se'l considera un home amb una posicio religiosa
eclectica: simpatitzava amb el budisme, el seu visir Sa'ad ad-Daulah era
jueu, i el seu millor amic era el catolic nestoria Mar Jabalaha. Arghun,
el 1285, va escriure al papa Honori proposant-li una accio conjunta
contra els mamelucs d'Egipte, pero no va aconseguir cap resposta. Es per
aquest motiu que dos anys despres l'il-khan decidi trametre a Roma un
ambaixador, Rabban Sauraa, monjo nestoria d'origen xines.


Sauma i els seus companys van sortir del port de Trebisonda el marc
de 1287 i van fer la seva primera escala a Constantinoble cap a 1'abril,
on van ser rebuts per Femperador Andronic II. Despres, 1'ambaixada de
Pil-khan desembarca a Napols, on va contemplar una batalla naval entre
Carles Martell 1' 1 i Jaume d'Arago, rei de Sicilia; sembla que nomes hi ha
una batalla d'aquesta mena que concordi amb les dades del relat i es la
que va tenir lloc al golf de Napols el 23 de juny 1287. Aixo implica que
Sauma no va arribar a Roma abans de final de juny o principi de juliol. 1 5


A Roma, Sauma va ser rebut per dotze cardenals, dels quals no va
treure 1'aigua clara. Desconeixien del tot Fextensio i el pes especific del
cristianisme en el mon mongol, 1 6 i no van entendre el significat politic de
la seva ambaixada:


«Comme le roi est uni d'amitie avec Monseigneur le Catholique,
qu'il a la pensee de s'emparer de la Palestine et des regions de la
Syrie, il vous demande du secours pour prendre Jerusalem. II m'a
choisi et envoye pour cette mission, parce que, etant chretien, ma
parole aurait plus de credit aupres de vous.» 1 7


el subrat l la t es meu) . D 'a l t ra banda , la concordanca entre dades conegudes per altres fonts i dades que dona
1'anonim permet de confiar en allo que se 'ns na r ra .


'* Pcr a 1'acces d ' A r g h u n al podcr veg. Runc iman . ob. cil.. m. p. 364: Hauf. nb. cit., p. 29. Tcgiidcr.
tot jus t c o r o n a t el 1282. s 'havia convcrt i l a 1'lslam ( a mb cl nom d ' A h m a d ) i havia dcmos t ra t la seva intencio
d 'al iar-se a m b cl soldti d 'Egipte Ka lavun . Aixb modificava comple lamcnt la politica t radicional dels i l-khans
a la zona . la seva tolerancia oficial en matcria de religio i fins la seva rclacio de dependencia a m b el gran
khan de Pequin , Kubi la i . A m b el consent iment dc Kubilai , els cercles cor tesans van fer caure Tcgiider.


1 4 Fill de Carlcs II i regent del rcialme duran t la captivitat del seu parc a mans de J a u m e d ' A r a g o , rei
dc Sicilia.


1 5 Unes linies despres 1'autor ens diu que . havent a b a n d o n a t Niipols. «en route ils appr i ren l que
Monse igneur le Papc etait mor l» ; el papa , pero . havia mor t el tres d 'abr i l . C h a b o t fa no tar : «Si. c o m m e je
viens de le dire , nos voyageurs etaient «i Naples a la fin de ju in , ils ont dii sans aucun dou te app rend re dans
cetle ville la mor t du pape [...] J ' a ime mieux donne r ce sens a la phrase presentc: «Or, pendan t le voyage. ils
avaient appr is la mor t du pape». Le rccit d 'ai l leurs cte trcs ecourte en cct cndroi t , par lc t r aduc teur s y r i a q u c »
(«/;. cit. ii. p. 89, n. 1) Sembla segur. doncs . que 1'ambaixada ta r ta ra no va a r r ibar a R o m a a b a n s de final dc
j u n y de 1287.


« R a b b a n C a u m a dit: "Sachez . Peres. que beaucoup de nos peres [neslorians] sont en t res dans les
contrees dcs Mongo l s . des Turcs et des Chinois , el les ont instruits . Au jourd 'hu i . beaucoup de M o n g o l s sont
chret iens; il y a des enfants des rois et des reines qui sont baptises et confessent le Chris t .» C h a b o t , ob. cit.
ii, p. 92.


1 7 Ibkl.




E L L I B E R S U P E R P S A L M U M Q U I C U M Q U E


La Histbria ens relata tot seguit com els cardenals sotmeten el monjo
nestoria a un minucios interrogatori sobre qiiestions doctrinals. Cansat
d'una discussio que no es 1'objecte del seu viatge, visita les principals
esglesies de la ciutat, i despres inicia un periple per diyersos paisos amb
la finalitat d'entrevistar-se amb els «rois qui sont au-dela de Rome».


A. Bonner ha estat el primer a assenyalar que, amb tota probabilitat,
Llull havia de coincidir a Roma amb aquesta ambaixada.' 8 El primer cop
que la Vita coaetanea parla d'una anada de Llull fora dels territoris de
la Corona d'Arago diu:


«18. Post haec iuit Raimundus ad curiam Romanam, causa impe-
trandi, si posset, a domino papa et cardinalibus, huiusmodi mo-
nasteria pro diuersis linguis discendis per mundum institui.


Sed cum ipse ad curiam peruenisset, inuenit papam tunc recen-
ter mortuum, dominum scilicet Honorium papam.


Propter quod derelicta curia, direxit uersus Parisius gressus
suos [...]» (ROL vm, 283)


El papa Honori IV va morir el tres d'abril de 1287 i, per tant, podem
situar exactament la data d'aquest primer viatge a Roma. Crec que,
segons aquest text, hem d'entendre que Llull va arribar a la cort pontifi-
cia quan la mort del papa s'acabava de produir o be quan la noticia
encara no s'havia difos gaire; segurament, doncs, dins del mes d'abril.
Una altra cosa es interpretar el temps que implica «propter quod derelicta
curia». Em sembla que cal no atribuir a aquest tipus d'expressions una
precisio que no pretenen de tenir; la frase pot voler indicar dies o fins
alguns mesos; segurament, significa tambe que, a Roma, Llull no s'hi va
estar anys. Per tant, es possible (i fins probable) que Llull fos a Roma
encara a final de juny, quan Rabban Sauma va arribar a la cort. Aquesta
ambaixada per forca havia d'impressionar Llull, que era a la cort per
demanar la fundacio de col-legis de missioners i que, com assenyalava al
comencament, ja al Blaquerna, dins 1'estrategia missional del papat, ha-
via explicat la necessitat d'establir unes relacions serioses amb els tartars. 1 9


I* A. Bonner , art. cit. a la n. 6. pp. 77-78.
1 9 Vegeu-ne una mostra : «Dement re que la spia slava en aquella terra. m a n a m e n t fo fet de part del


apostoli al bisbe que precuras tots anys -I- tartres e -x- frares que-1 apostoli t rametia en aquell bisbat per co
que l s tartres mostrasen lur lenguatge als frares, e los frares lo lur als lar lres . segons que era ordcnat cn cort ;
e que lo bisbe fees un monest ir fora la ciutat on cstcgucsen, e hom los donas cerla renda per tos temps. [...]
Esdcvcnch-se una vegada que. dels •!• tartres qui aprengueren nostre lengualge e qui entcneren nostra fe, se
convert i ren los 'xxx\ el apostol i t rames-los a b "V frares al G r a n Cha . Aquells 'xxx\ ab los •v frares qui hagren
apres lenguatgc tar taresch. foren denan t lo G r a n Ca, c preycaren la fc dels crest ians, e convert i rcn moltes
gents en sa cort , e lo G r a n Cha gi taren de la er ror cn quc cra, e mctercn-lo en duptc ; c pcr lo duptc sdevench,
aprcs un temps, a via salulable.» ENC 58-9. pp . 153 i 156.




8 A. S O L E R I L L O P A R T


Es tracta, doncs, de la primera possible coincidencia del beat amb
1'ambaixada (i, de fet, del primer contacte minimament directe amb l'op-
cio tartara). Pero Llull i Sauma poden haver coincidit posteriorment, a
Paris, perque s'esdeve que tots dos, des de Roma, marxen cap a la ciutat
del Sena i hi fan una estada forca llarga en el cas del primer (almenys
fins a final de 1289) i d'algunes setmanes en el cas del segon.


L'ambaixador de Fil-khan va abandonar Roma, bo i esperant 1'elec-
cio del nou pontifex. Segurament a principi d'agost arribava a Genova,
on seria escoltat amb interes. A principi de setembre era a Paris; el rei
Felip IV el va rebre amb tots els honors. Obtingue del rei la seguretat
que dirigiria un exercit a Terra Santa i el nomenament d'un ambaixador,
Gobert de Heleville, que 1'havia d'acompanyar per acordar 1'alianca amb
ril-khan.2 0 Pero no es va concretar res. L'ambaixada va sojornar a Paris
un mes. El relat transmet 1'admiracio de Rabban Sauma per la capital,
la seva universitat, les seves esglesies i les reliquies que s'hi conservaven.
Cap a mitjan mes d'octubre abandonava la capital francesa i es traslla-
dava a Bordeus, centre de la part continental del regne d'Anglaterra, on
era en aquell moment el rei Eduard I.


I ara vegem quins van ser els passos del beat Ramon. La Vita,
despres d'aquell «propter quod derelicta curia» que hem comentat, ens
diu:


«Veniens ergo Raimundus Parisius tempore cancellarii Bertoldi,
legit in aula sua commentum Artis generalis de speciali praecepto
praedicti cancellarii.» (ROL vin , 283)


El text es refereix a Bertold de Saint Denys, elegit canceller de la
universitat de Paris el desembre de 1288. Tampoc en aquest cas hem de
donar a la frase un valor temporal absolut: Llull va ser a Paris durant la
cancelleria de Bertold (gracies al qual va ensenyar a la universitat), pero
aixo no impedeix que ja hi fos des d'abans i fins i tot que coincidis a
Paris amb 1'ambaixada de Sauma, el setembre de 1287.2 1


Runc iman , ob. cil. 111, p. 366. «Lc roi de France reprit: "Si lcs Mongols , qui ne sont pas chret iens.
lut tcnt avec les Arabes pour s 'emparcr de Jerusalem, a plus forte raison convient-il que nous nous combat -
t ions, et, s'il plait a Notre-Scigneur . nous irons avec une forte a rmee ."» Chabo t . oh. cii. n. p. 106.


2 1 Sobre aquest passatge de la Viw i sobre la mateixa qiiestio cronologica diu Riedlinger a ROL v,
pp . 114-115: «Ex eo, quod papa Honor ius IV dic 3 Aprilis 1287 mor tuus est et «cancellarius Bertoldus», qui
non potest esse alius nisi Ber taudus de sancto Dionysio, t an tum versus finem anni 1288 adep tus est cancella-
riam, clarissimi auctores . ut J .B. Sollier. B. Haureau . G. Golubov ich , L. Riber, P. Glor ieux, E.W. Platzeck,
conc ludunt R a i m u n d u m a n n o 1287 advenisse Parisios ibique usque ad a n n u m 1289 permansisse. Quin immo
H. Denifle, quem O. Keicher sequitur . p ro cer to habct R a i m u n d u m non an te finem anni 1288 Parisiis
adfuisse. referens ment ionem temporis cancellarii Bertoldi ad tcmpus adventus; quod tamen non necessarium
videtur. cum suficiat. quod Ra imundus tempore praedicti canccllarii Parisiis lcgerit.»




E L L I B E R S U P E R P S A L M U M Q U I C U M Q U E 9


A. Bonner ha assenyalat una altra possible coincidencia de Llull i
dels tartars a Roma forca temps despres: durant la primavera de 1288.
L'ambaixada va passar 1'hivern de 1287 a Genova; alli tingue lloc una
entrevista important amb el cardenal Joan de Tusculum, 2 2 que els havia
de facilitar una audiencia immediata amb el nou papa, Nicolau IV.
escollit el febrer de 1288. Sauma i els seus van participar activament en
els actes religiosos de la setmana santa d'aquell any; el nestoria va
celebrar missa davant del nou papa i d'un gran nombre de gent encurio-
sida. El diumenge de Pasqua, despres d'haver-se confessat, va rebre la
comunio de mans del sant pare Nicolau.


Bonner ha remarcat semblances entre 1'escena final del Liber super
Psalmum Quicumque i la participacio de Sauma en tots aquests actes
liturgics, i ha suggerit que Llull potser era encara a Roma en aquell
moment i que hi va escriure 1'obra impressionat pels fets.2-1 Aixi, segons
aquest estudios, Llull hauria estat a Roma des de la primavera de 1287
fms a la tardor de 1288. Pero el paral-lelisme entre esdeveniment i relat
que remarca Bonner em sembla forcat. El que va passar a Roma la
setmana santa de 1288 es que un monjo cristia oriental, nestoria (que ja
havia dit missa davant de la Curia), el dia de Rams va combregar de
mans del papa; no es tractava propiament d'un tartar i, molt menys
encara, d'un infidel. La diferencia no es insignificant.2 4 Es mes probable,
doncs, que Llull marxes a Paris durant 1'estiu de 1287 (o no gaire rn.es
tard) i escrigues el seu llibre a la capital francesa. 2 5


II. El Liber super Psalmum Quicumque en la produccio luMiana de Paris
(1287-89)


Aixo no obstant, recollint una part de la hipotesi de Bonner, crec
que 1'ambaixada de Rabban Sauma podria haver motivat la redaccio de


2 2 C h a b o l , ob. cit. 1 1 , p. 112.
2 3 A. Bonner . art. cit. a la n. 6, p. 78. El ta r la r p ro tagonis ta del Liber, despres d 'haver estat adoc t r ina t


per Blaquerna . es dirigeix a R o m a ; hi ar r iba ment re el papa celebra una missa solemne davan t d 'una mul t i tud
de religiosos i prelats . Colpi t per la cer imonia, es decideix a d e m a n a r alla mateix el bateig; el rep de mans del
Sant Pare i pren el n o m de «Largus». Despres demana al Papa cartes per al sobini dels ta r tars .


2 4 Que no es necessari recorrer a un fet con temporan i concret per explicar el relat del Liber es mes
evident si tenim en compte fets com els esdevinguts al segon Concili de Lio (1274). i que ja hem referit a la
no ta 3, en que uns amba ixador s dc l ' i l-khan Abagha van demana r el bapt isme. La comun io de Sauma no es.
ni de bon tros, tan ex t raord inar ia .


- 5 En la seva pr imera es tada a Paris . Llull va desplegar una activitat extensa i intensa d ' acos tamcnt a
la universi tat i a la cort , i d 'e laborac io d 'obres , per a la qual va haver de mencster forca tcmps; la hipotcsi
de Bonner implica una es tada a R o m a d 'un any i mig, i una es tada a Paris de nomes un any que sembla
massa cur ta . Veg. Hil lgarth, Ramon Lull tind Lullism in Fourleenth-Century France (Oxford. 1971). pp. 46-53.
Tinc en curs d ' e laborac io un estudi monograf ic sobre les rclacions entre R a m o n Llull i Pere de Llcmotges
que aportar t i dades noves sobre la pr imera es tada del beat a Paris.




10 A. S O L E R I L L O P A R T


1'obra que ens ocupa i, fins i tot, podria haver tingut una influencia
important en 1'actuacio del beat. Perque el cas es que Llull, durant la
seva primera estada a Paris (1287-9), manifesta un interes especial per la
qiiestio tartara. Al Llibre de meravelles,26 hi ha un passatge conegut on
Llull es retrata i fa una precisio de primera ma sobre els proposits del
seu sojorn a la capital francesa:


«—Fill —dix lo ermita—, -i- hom qui lonch temps havia trebayllat
en la utilitat de la Sgleya romana, vench a Paris, e dix al rey de
Franca e a la Universitat de Paris que en Paris fossen fets mones-
tirs hon fossen apreses los lenguatges de aquells qui son infaels, e
que hom en aquells lengatges treledas la Art demostrativa; e que
ab aquella «Art demostrativa» hom ands als tartres, e que a aquells
hom preycds e la «Art» mostrds; e que de aquells hom a Paris
hagues, e que la nostra letra e lenguatge lurs mostrds, e que puxes
a lur terra lurs tremates. Totes aquestes coses e moltes de altres
demena aquest hom al rey e a la Universitat de Paris, e que fos
confermat per lo sant apostoli e fos obra perdurable. Per aquesta
manera, fill, se poria crexer la fe romana; car qui convertia los
tartres e aquells de Licbnia e-ls altres gentils, aquells destrouiren los
sarrayns; e enaxi, per via de martiri e per granea de caritat, tot lo
mon poria esser donat a crestianitat.» 2 7


Fixem-nos que segons el text la finalitat darrera de 1'estada es la
creacio de monestirs de missioners i la difusio de l'Art, coses ambdues
que la Vita assenyalava com a objectius de 1'anada infructuosa a Roma.
Pero aqui, si mes no, crida 1'atencio la importancia que es concedeix a
1'evangelitzacio dels mongols. Coincideix en els objectius i en 1'opcio pels
tartars (encara que, segurament per raons d'estrategia, no mencioni ex-
plicitament PArt) una Epistola ad Universitatem parisiensem, escrita du-
rant aquesta estada a la ciutat del Sena. 2 8 La lletra fa referencia a com
els filosofs arabs procuren de pervertir els cristians «sicut ego scio, quo-
niam expertus sum», i a continuacio:


2 6 El llibre sembla almenys comencat a Paris ; veg. Bonner OS n. p. 14.
2 7 ENC 46-7. pp . 107-108; els subrat l la ts son meus.
2 8 Es t racta , en realitat , d 'un conjunt dc tres cartes; la segona es adrecada utl regcm Francitie i la


tercera atl quentlam amicum. Les tres soHiciten la fundacio de monest i rs de missioners. Veg. les Epi.slolae a E.
Mar tene i U. D u r a n d , Thesaurus Novus Anecdoiorum (Paris , 1717), vol. i, cols. 1315-1319. De vegades, hom
ha da ta t aquestes cartes vers 1300; Hillgarth (oh. cii.. p. 50, n. 12) r aona la pcrt incnca a la pr imcra visita a
Paris de forma convincent : «The pet i t ions in thc lettcrs cor respond to the passage from the Libre de
meruvelles cited in the lext [l 'ara citat] , and the omissibn of the theme of the crusade , constant ly presenl in
Lull 's writ ings from 1291 onwards , makes the early date virtually ccrtain.» Vcg. tambc lcs raons de Bonner ,
art. cit. a la n. 6, p. 80, n. 34.




E L L I B E R S U P E R P S A L M U M Q U I C U M Q U E 11


«[...] et praeterea Judaei et Saraceni, prout possunt, conantur
Tartaros in suas sectas inducere: et si contingat, quod absit, ut
Tartaros esse Judaeos, vel Saracenos, vel eos condere per se sec-
tam, timendum est ne cedat in totius christianitatis incomparabile
detrimentum, sicut accidit de secta Macometi, qua inventa, Sara-
ceni irruerunt super nos, et quasi tertia pars christianitatis cecidit.
Innumerabilis est illa Tartarorum generatio, in brevi quidem tem-
pore multa sibi regna et principatus manu bellica subjugavit.
Videte, reverendi patres et domini magistri, imminere periculum
toti ecclesiae Dei, et nisi sapientia et devotio vestra qua tota
christianitas sustinentur Saracenorum perfidiae opponat clypeum
salutarem, et si negligat impetuosum torrentem Tartaricum re-
fraenare.» 2 9


Comprovem, doncs, la mateixa preocupacio pels tartars que al Felix,
formulada ara a 1'inreves: plantejant el perill que r«impetuos torrent
tartaric» sigui guanyat per a la causa de Mahoma (com de fet, pocs anys
despres, el 1295, l'il-khan Ghazan es va convertir a 1'Islam). La proposta
lul-liana es concreta aixi:


«[...] videlicet quod hic Parisius, ubi fons divinae scientiae oritur,
ubi veritatis lucerna refulget, populis christianis fundaretur stu-
dium Arabicum, Tartaricum et Graecum, ut nos linguas adversa-
riorum Dei et nostrorum docti, praedicando et docendo illos,
possimus in gladio veritatis eorum vincere falsitates et reddere
populum Deo acceptabilem et inimicos convertere in amicos.»


I acaba demanant tambe que es porti aquesta peticio al rei de Franca.
Almenys podem afirmar que, coincidint amb la presencia a Roma i a


Paris de l'ambaixada de Rabban Sauma, 1'opcio pels tartars era centre de
les preocupacions de Llull; una altra cosa (potser la menys important) es
assegurar que el fet concret sigui al darrere d'aquestes inquietuds.


L'opuscle apologetic que ens ocupa no nomes observa una relacio
estreta amb les inquietuds esmentades, sino que apareix vinculat tambe
amb d'altres obres produides en aquell moment. El cas mes rellevant es,
sens dubte, el de la connexio que descobrim entre 1'opuscle i la versio
llatina del «Llibre d'amic e Amat». Aquesta versio es precedida pel llibre
del tartar i el cristia a tots els manuscrits (amb una sola excepcio, facil
de justificar); 3 0 i en aquest sentit te una autoritat especial el codex que


2 9 M a r t e n e - D u r a n d . ob. cit., col. 1318.
Es t racta del ms. 1717 de la Biblioteca Universi taria de Padua , un codex forca ta rda . da ta t a




12
A. S O L E R 1 L L O P A R T


Llull va regalar al dux venecia Pietro Gradenigo molt probablement el
1289.31 D'altra banda, el Liber amici et Amati comenca «in mediae res»
amb el capitol 99 del Llibre a"Evast e Blaquerna («Quomodo Blaquerna
Librum amici et Amati compilavit»). 3 2 Aquest capitol i el mateix pream-
bul del llibre pressuposen una certa familiaritat del lector amb el perso-
natge; un coneixement que nomes pot tenir pel Liber super psalmum
Quicumque, de manera que aquest esdeve el context immediat del Liber
amici et Amati. Els dos fets permeten de suposar que Llull va voler
relacionar les dues obres i que la traduccio llatina de la segona es con-
temporania de la composicio del tractat apologetic i que la difusio d'amb-
dues es va fer al mateix temps.


Hi ha alguns indicis que fan pensar que el beat, a Paris, hi podria
haver escrit tambe el Liber propositionum secundum Artem demonstrati-
vam (Bonner la situa 1283-87; OS 11, 550). Aquesta obra apareix relacio-
nada diverses vegades amb el llibre que ens ocupa i amb la versio llatina
del «Llibre d'amic e Amat»: les tres apareixen a la segona part del ms.
venecia tot just esmentat; reapareixen als manuscrits Clm. 10553 i 10525
de Munic; el Liber propositionum i el Liber super Psalmum son tambe al
manuscrit lat. 16113 de la Nationale de Paris, l'un a continuacio de
1'altre; el codex forma part de la col-leccio que va pertanyer a Pere de
Llemotges, un personatge que va tenir un paper decisiu en la primera
estada del beat a Paris. 3 3 Aquesta recurrencia podria indicar una volun-
tat de Llull de difondre les tres obres al mateix temps i podria assenyalar
tambe que totes tres son coetanies. Recordem que ja J. Rubio havia
assenyalat que els manuscrits rn.es antics del beat (com es aquest cas)
conservaven una «seriacio cronologica» que calia atribuir al mateix desig
de compilacio de 1'autor.3 4


Arribats a aquest punt potser fora bo fer un petit quadre cronologic
que resumis les dades que han anat apareixent i que es refereixen, sobre-
tot, a les primeres estades de Ramon Llull a Roma i a Paris:


l'explicit el 15 d 'abri l de 1415 (conte el Liher amici et Amati, folis 1-31, el Liher Aposlrophe, 31 v -72, i el Liber
de anima rationali, 72v -176). El ms. 516 de la Biblioteca de 1'Arsenal de Paris (s. xiv) dona el Liber amici el
Amali de forma fragmentar ia i es impossible de saber si aquest era prccedit pel Liher super Psalmum. La
versio llatina dcl «Llibrc d 'amic e Amat» ha estat ed i tada pcr Ch . Lohr i F. Dominguez , « R a i m u n d u s Lullus.
"L ibe r amici et a m a t i " : in t roduct ion and critical text». Traditio. X L I V (1988). pp . 325-72.


1 1 Es el ms. 200, cl. vi de la Biblioteca Marc iana de Venecia; veg. per a la da ta Bonner . " N o t a
suplementar ia a «Problcmcs de cronologia luMiana»", EL. 21 (1977), pp . 221-2.


- , 2 El p ro tagonis ta rep al seu reces la visita d 'un ermita que a la noveHa havia tingut un ccrt paper
dos capi tols abans . ENC 58-59. p. 256.


" Vcg. els meus trcballs: "Els manuscr i l s lul-lians de Pere de Llemotges" . Llengua & Literalura 5
(1992), cn premsa; i el ja citat sobre R a m o n Llull i Pere de Llemotges.


1 4 J. Rub io . " N o t e s sobre la t ransmissio manuscr i ta de l 'opus lul-lia". Ramon Llull i el luHisme
(Barcelona. 1985). pp. 167-190.




E L L I B E R S U P E R P S A L M U M Q U I C U M Q U E 13


Abril-maig 1287. Llull arriba a Roma, procedent de Montpeller;
es troba que el papa Honori IV acaba de morir (3 d'abril).
Juny-juliol 1287. Arriba a Roma 1'ambaixada de Pil-khan de Per-
sia encapcalada pel nestoria Rabban Sauma. Primera possible
coincidencia de Llull amb la missio tartara. 3 5


Estiu-tardor (?) 1287. Llull marxa a Paris.
Setembre 1287. Rabban Sauma es a Paris per entrevistar-se amb
Felip el Bell. Segona possible coincidencia de Llull amb Sauma.
Estiu-tardor (?) 1287-hivern 1289. Sojorn de Llull a Paris. Hi
escriu les segiients obres: les tres Epistolae que presentara a la
Universitat, al rei i a un amic; la Disputatio fidelis et infidelis, que
conte un proleg adrecat a la universitat de la capital francesa; el
Compendium seu commentum Artis demonstrativaey" ; molt proba-
blement el Liber super Psalmum Quicumque i potser el Liber pro-
positionum secundum Artem demonstrativam; i el Llibre de merave-
lles. I encara va fer traduir el «Llibre d'amic e Amat» al llati i el
Llibre d'Evast e Blaquema al frances. 3 7


Hem parlat fins ara de 1'aproximacio entre tartars i cristians als anys
1287 i 1288,3 8 i tambe del lloc que ocupa el Liber super Psalmum Quicum-
que en la produccio luWiana d'aquells anys; conve, per tant, que analit-
zem amb un cert detall com el beat concebia 1'opcio pels mongols en el
context historic i de la seva obra previament determinats.


" A. Bonner (O.S. n. p. 550) atr ibueix als Cenl noins de Deu la da tac io «1288-Roma»; en nola
assenyala que parteix dc la da tac io que p roposa Platzeck a la seva «Miscclanea luliana», Verdady Vida, vol.
xxxi, 381-454, p. 402: 1'obra (amb una peticio al «sant Payre Apostol i e als seynors cardenals» ORL, xix. p .
79) haur ia estal presentada a Nicolau IV el 1289. d u r a n l una hipotetica estada del beat a la cor t pontificia;
estada que Platzeck postula per obtenir el n o m b r e de cinc que apa ren tmen l requercix la declaracio del
Deseonhori. Bonner . quc es malfia de la indicacio d 'aques ta obra en vers i en canvi sostc que Llull era a
R o m a la pr imavera dc 1288. pensa que es mes p robab le que el bcat prescnles els Cenl noins el febrer de 1288,
q u a n Nicolau IV acabava de ser escollit. La revisio que he fet de 1'estada de Llull a R o m a (i el que sabem
de Llull fins a l 'any 1290) fa impossible les da tac ions de Platzeck i Bonner. N o es ara el moment d ' en t ra r en
el p rob lema. pero hem de ser p rudcnts a extreure gaires conclusions de 1'endreca al papa : i. per si de cas, val
la pcna d ' indicar que sabem que Llull va ser a m b Nicolau IV el 1292 i quc en aquella ocasio li va adrecar
1'espistola « Q u o m o d o Ter ra Sancta recuperari potest» (veg. la nota 1); S. Ga lmes ha indicat una cosa
semblant (ORL. xix, pp . xxvii-xxxvii).


36 Veg. el que en diu A. Bonner . art. cit. a la n. 6. p. 79.
37 v Cg c ) trebaii sobre R a m o n Llull i Pere de Llemotges cital mes amunt .
• 1 S Val la pena dir a lguna cosa sobre com va acabar 1'ambaixada ta r la ra . Passat cl Diumenge dc


Pasqua . i sempre segons la Hisloria ilel palriarca. el papa va obsequiar Sauma a m b reliquics. prcsents i car tes
per al catolic Mar J aba l aha . l ' i l-khan Arghun i d 'a l t res personatges de 1'impcri. A mitjans d 'abri l de 1288,
Sauma i els seus companys van a b a n d o n a r R o m a i van rc to rnar cap a Pcrsia. Pero el ccrt es que no hi va
haver cap acord clar sobrc l 'cmprcsa. Arghun va enviar cncara ducs altres ambaixadcs per concrc ta r una
ofensiva cont ra cls mamclucs pcr a l 'any 1291: la pr imera despres dc la Pasqua dc 1289. prcsidida pcl genoves
Buscarello de Gisulfo. i 1'altra cap a final d 'aquell any; t ampoc no va obtcni r cap resposta satisfactoria (veg.
Runc iman , oh. cit. in. pp. 367-8). Llull pot haver coincidit a m b alguna d 'aqucs les lcgacions (a final dc 1289.
B. de Gisulfo era a Paris) . pero sembla que 1'interes que hem vist que dcmost ra cl bcat pcls tiirtars cs anlcr ior
i. si 1'hem de fer coincidir a m b algun fet concre l , s e s c a u mcs a m b l 'ambaixada dc Sauma.




14 A. S O L E R I L L O P A R T


III. Estructura i contingut del Liber super Psalmum Quicumque


La part central de 1'obra, el dialeg entre Blaquerna i el tartar, es
construida sobre Festructura del simbol de la fe del pseudo-Atanasi,
correntment denominat amb les paraules inicials Quicumque vult.39 Qua-
tre capitols inicials narren la historia del tartar que cerca la veritat; 4 0


segueix el comentari detallat (en trenta-cinc parts) dels diversos versets
del credo, al qual s'afegeix un capitol suplementari sobre 1'Eucaristia;
tanquen el llibre la conversio i el bateig del protagonista. 4 1 El text del
credo es dona de forma integra i presenta variants insignificants respecte
al text que ha establert el seu editor (i estudios mes exhaustiu), J.N.D.
Kelly. 4 2


El credo es format per 42 versicles, cadascun dels quals conte una
proposicio. Se centra en dos dels grans misteris de la fe: la Trinitat i
1'Encarnacio; els dos temes es distribueixen en dues parts ben diferencia-
des: els versicles 3-27 per al primer; els 30-41 per al segon, i encara en
aquest darrer podem distingir els versicles 30-37 que fan referencia a la
doble natura de Jesus, i els 38-41 que en fan a d'altres punts fonamentals
de la fe (mort i resurreccio de Jesus, el Judici final, la resurreccio de la
carn). 4 3 Els dos primers versicles, el 28 e i 29 e, i el darrer (introduccio,
mitger entre una part i 1'altra, i conclusio, respectivament) son adverten-


Polser el pr imer a assenyalar-ho ha eslat Longpre , (Lo iv/8). Aquest c redo , en el llibrc, es a n o m e n a l
«psalmus». ai.xd es. «h imne . cant ic». «[...] et invenit eum circa h o r a m pr imam in ecclesia dicentem Psalmum:
Quicunque vull salvus esse elc. [...] Tunc Rlanquerna tradidi l ei Librum Psa lmorum, ubi scriptus est Psalmus
Quicunque vuli sahus esse el c. [...]» (MOG iv, 351 = int.. 5). Encara quc en els seus origcns no va ser
redactat com a himne, des d 'an t ic ocupa un lloc impor tan t en la liturgia; aixi ho assenyala K. Reinhardt :
«Desde el siglo viu ap rox imadamcn te cont ienen los Sallerios, adcmas de los Salmos de David y o t ros himnos
(canticos biblicos, Te Deum. Paler Noster, Gloria. Symbolum apostoiicum, Symholum Nicaenum), tambien cl
Symbolum Quicumque. C o m o salmo o h i m n o dc Atanas io se vino c a n l a n d o desde esa fecha en el oficio
litiirgico. normalmentc el d o m i n g o a la h o r a de prima; en el movimiento de reforma de Cluny . incluso se
can taba todos los dias.» Peilro de Osuna y su comentario al simholo «Quicumque» (Madr id . 1977). pp . 30-1.


El litol d 'aques ts capi tols es, scgons 1'cdicio de la MOG (iv): «De considcra l ione cujusdam tar lar i» .
«De ta r ta ro et j u d a e o » . «De ta r ta ro et saraceno», «De t a r l a ro el chr is t iano».


4 1 «De ora t ione tar tar i ad D o m i n u m » . «Dc licentia redcundi q u a m acccpit ta r ta rus a Blanquerna» .
«De bapt iza t ionc tar tari».


4 - Kelly. Tlie Ailiamisian Creed (Londres . 1964), pp . 17-20. Per exemple. en el llibre, el versicle 30 es
(tant a MOG iv (364 = int. v, 18) com al ms. lat. 200, clas. vi de la Biblioteca Marc iana de Venecia. que
Llull maleix va enviar al dux Graden igo , f. 184v): «Est ergo fides recta ut c redamus et conf i teamur quia
dominus noster Jesus Chr is tus Dei Filius Deus et homo est.»; en el credo. les qua t re ultimes paratiles son «et
dcus pariter et h o m o est» (Kclly, oh. cit., p. 19). L 'cditor ano la : «In v. 30 many MSS fail lo givc pari ler . and
in facl the ancient ones arc almost equally divided. In some which originally conta ined it the word has been
erased by a later hand . and this seems to prove that objection was taken to it in thc 8th and 9th centuries.
Possibily thc reason was thal the creed was now being used in psalters and the verse lent itself better to
singing without pariter [...]» (Ihid.. p. 22).


4 3 Al llibre de Llull. del capitol n al xvm es parla de la Tr in i ta l (MOG iv, 352-364 = int. v, 6- l8a) . del
xix al X X V I I de la na tura de Jesucrisl (364-8 = inl. v. I8b22a), i del xxvm i x.xiv dels altres punts esmcntats
(368-371 = int. v. 22a-25a).




E L L I B E R S U P E R P S A L M U M Q U I C U M Q U E 15


cies de la necessitat de compartir la fe catolica tal i com s'exposa al
«Quicumque» per assolir la salvacio. 4 4


El simbol del pseudo-Atanasi va ser concebut originalment com un
compendi de 1'ortodoxia catolica amb finalitats catequetiques, adrecat
sobretot als clergues i, secundariament, als laics. 4 5 Considerat procedent
del sud de la GaWia (de la regio d'Arle i en connexio amb el monestir de
Lerins), J.N.D. Kelly ha proposat com a epoca de composicio la centiiria
que va del 435 al 535. 4 6 Aquest investigador subratlla que originalment
el credo va ser dirigit contra el nestorianisme que cap a mitjan segle ve
suscitava 1'alarma a la cristiandat oriental: 4 7


«What is really impressive, however, is that verse after verse,
when analysed, is found to contain precisely the arguments which
were used either to refute Nestorianism itself or to define the
orthodox position against Nestorian misrepresentations.» 4 8


Un cop hem apuntat els trets que defineixen el credo «Quicumque»,
cal que ens preguntem per que Llull va adoptar aquest esquema per
parlar dels tartars i de la seva conversio. Constatem de seguida que el
coneixement dels mongols que Llull evidencia en el llibre es forca limitat;
vegem-ho en la presentacio del protagonista:


«Quidam Tartarus habitans in finibus Saracenorum, valde sapiens
et eruditus in Philosophia, semel jacens in suo cubiculi considera-
vit suo statu, scilicet quomodo diu vixerat sine Lege et desideravit
frui Lege, ut per eam perveniret ad sempiternam vitam beatitudi-
nis: dum autem anxietas hujus considerationis eum urgeret, pro-
posuit ire ad quendam sapientem Judaeum, quem agnoscebat, ut
indagaret veritatem de ejus Lege [...]» (MOG iv, 347-8 = int. v.
1-2)


4 4 «Quicunquc vult salvus csse, an te omnia opus est ul teneat ca thol icam fidem: q u a m nisi quis
integram invio la tamquc servavcril , absque dub io in ae ternum peribit.» (vers. 13); «Qui vull ergo salvus esse.
ita de tr ini tate sentiat .» (vers. 28); «Haec est fidcs catholica: q u a m nisi quis lidcliter l i rmiterque credideri t .
salvus esse non poteri t .» (vers. 42).


4 5 Kelly. ob. cit., pp . 35-7.
4 6 Ibid., p. 112.
4 7 «The west had been thoroughly alerted against the errors of Nes tor ianism, for Cassian had written


a detailed crit ique of it c. 430 al the request of thc deacon Leo. who had supplied the material . Once on the
papal th rone . Leo (440-61) took vigorous steps to keep church lcaders in nor th Italy. Gaul and Spain
apprised abou t the thcological ferment in the east and the decisions of Cha lcedon .» Ibiti. p. 113.


4 8 Ibid., p. 105. Veg. per aquesta qiiestio tot el capitol vie d ' aques ta obra .




16 A. S O L E R I L L O P A R T


Notem la indicacio que aquest tartar vivia «in fmibus Saracenorum»;
certament, es una precisio que dona versemblanca a la historia, ja que el
tartar visita successivament un jueu, un sarrai i un cristia (i no es menys
cert que aquests tartars eren els que mes interessaven el beat per la seva
proximitat amb els sarrains, i que aquests eren, basicament,-els subdits
de 1'il-khan). Tanmateix, 1'unic tret que caracteritza el tartar es que no te
cap religio positiva, i aixo Llull ho atribueix als pagans en general. 4 9 En
realitat, Largus el tartar no es diferencia gaire del prototip de gentil que
Llull mateix descriu amb detall al Llibre del gentil e dels tres savis.50


Llull, doncs, adreca a un paga molt vagament caracteritzat un tractat
catequetic i un model de discussio sobre punts basics de la fe que te la
pretensio de ser complet (en aquest sentit, es revelador que el beat senti
la necessitat d'afegir un capitol «De Eucharistia» (MOG iv, 371-2 = int.
v, 25a-26b) al final de Fexposicio del «Quicumque»).


No hem de passar per alt que el simbol pseudo-atanasia mes que
repassar la historia de la salvacio, desenvolupa de forma minuciosa les
bases trinitaries i cristologiques de la fe. Precisament per aixo des d'antic
va ser utilitzat en la controversia de 1'Esglesia llatina amb les confessions
cristianes orientals; recordem que les diferencies fonamentals entre l'Es-
glesia llatina i aquestes se centren precisament entorn dels misteris de la
Trinitat (procedencia de 1'Esperit Sant, esglesia oriental) i de la persona
de Jesiis (apol-linarisme, nestorianisme i monofisisme). 5 1 Se sap que el
simbol ja era traduit al grec abans de 1252, i probablement ho va ser a
final del segle xn.


Adonem-nos, doncs, que el Liber super Psalmum Quicumque (com a
comentari dcl credo «Quicumque») no es simplement una obra sobre els
dos punts mes controvertits de la fe catolica (tant amb altres cristians,


4 9 D 'una banda , conco rda a m b el quc Llull diu dcls mongo l s en altres textos. Al Llibre cie passatge ja
cilat (1292; Opera Luiina. 1 1 1 ) o a la Peticio de Ramon al papa Celesti V per a la conversid dels infidels,
prcsentada cntre el 6 de novembre i el 12 de desembre de 1294, el beat demost ra un coneixcment mes gran
de la realitat religiosa entrc cls mongols ; en aquest dar rcr afirma: «Seria. encara , cuuinen cosa quc la esgleya
fees son poder a conquer rc los tar t res per d isputac io . lo qual conquer imen seria leuger per so cor no an ley
e car sostenen que en lur terra pot hom prchicar la fc de Chris t e encara que quisuol pot cser crestia sens
que no n an paor de seynoria [...]» (ATCA 1, pp. 36-37). De 1'altra. com diu J. Pcrarnau «[...] el fet de no
posseir llei positiva es un trct generic. a m b el qual Llull dcfineix tots els gentils en el capitol 72 de Doctrina
pueril i que , en conseqi iencia . atr ibueix a tots els pagans [...]» (Ihid., p. 37, nota) . Veg. t ambe per aquesl
aspecte Urvoy, ob. cil., pp . 213-5.


5 u Aixi comenca aquesta obra : «Pcr o r d e n a m e n l de Deu s 'esdevenc que en una terra hac un gentil
molt savi en filosofia. e considera cn sa vellca c en la m o r t e en les benanances d ' aques l mon. Aquell gentil
no havia coneixcnca dc Dcu, ni creia cn resurrcccio, ni aprcs sa mor t no creia esser nulla cosa.» (OS i, p. 108).


5 1 « F r o m the very start of the great deba tc abou t the doub le procession western writers were fully
conc ious of the t r u m p card they had in thc Qu icunque . in which Athanas ius himself seemcd to give thc
con t rover ted doctr ine his blessing. [...] It is easy lo point to o ther occasions in thc late I2th and early I3th
century when castern ecclesiastics were brought face to face with the Athanas ian Creed. Perhaps the most
fonnal took place in 1234. when the envoys of pope Gregory IX invoked ils au thor i ty in full council with the
Grceks at Nympha .» Kclly. ob. cit., pp . 45-6.




EL L I B E R S U P E R P S A L M U M Q U I C U M Q U E 17


com amb jueus i musulmans); en fer servir el simbol pseudo-atanasia en
un text apologetic, Llull se situa implicitament en el mateix i unic con-
text apologetic en que aquest credo havia estat emprat: la defensa de la
fe catolica enfront dels cristians orientals.


Es molt enraonat que sigui aixi. Llull no s'adreca directament als
tartars, que son un subjecte passiu de 1'obra, sino als cristians orientals
que hi estaven en contacte. Crec que 1'obra es pot entendre com una
exposicio de Portodoxia catolica (segons 1'entenia 1'Esglesia llatina) que
els orientals havien de transmetre als mongols. En una obra molt poc
posterior, i que he esmentat a Pinici del present article, el Llibre de
passatge (1292), Llull exposa amb un cert detall el proces que creu que
cal seguir: primer, es responsabilitat directa de 1'Esglesia retornar els
cismatics a la fe catolica; segon, els cristians orientals, convenientment
dirigits, han de ser els actors de la conversio dels tartars. perque de fet
son intermediaris (ja ara) entre aquests i els catolics; finalment, amb
Pajut d'uns i altres i 1'esforc de la cristiandat, la submissio dels sarrains
no ha de ser dificil. Diu el beat al sant Pare, referint-se als missioners
que cal formar:


«Isti autem viri sancti conentur quantum possint ad uniendum
scismaticos ad catholicos et ad destruendum scismata eorum que
leviter destrui possunt et, unicis scismaticis, ad fidem catholicam
Tartari leviter acquiri possunt quia sine lege existunt. Et. unicis
scismaticis et Tartaris conversis, omnes Saraceni leviter destrui
possunt.» 5 2


I a la segona part del llibre, el «Tractatus de modo convertendi
infidelis», declara:


«Ad uniendum scismaticos Ecclesia sancte multum Dominus Papa
cum suis fratribus debet laborare, quia, per eorum unionem, pos-
sent leviter devinci Tartari et omnes alie nationes.» 5 3


I no podem oblidar que el contacte efectiu entre cristians orientals i
mongols 1'havien posat de manifest els tartars que s'havien convertit al
cristianisme i 1'ambaixada del monjo nestoria Rabban Sauma. Per aixo
ens hem de preguntar: ^Es nomes una casualitat que Llull faci servir un
credo sobre el qual «no hi pot haver cap dubte raonable que tenia el


Opera Lalina 111, p . 96.
5 3 Ibicl. 102.




18 A. S O L E R I L L O P A R T


nestorianisme en perspectiva», 5 4 en una obra que parla de la conversio
dels tartars, al mateix momcnt que circula per Europa un ambaixador
dels tartars que es nestoria? Es arriscat respondre la qiiestio i convindria
no extreure conclusions facils de la coincidencia; per exemple, ens caldria
saber amb detall com es desenrotllava coetaniament la controversia amb
els nestorians i com Llull en podia tenir noticia. 3 5 Pero almenys no
podem obviar el fet: la redaccio del llibre es contemporania o posterior
de la missio de Sauma i del coneixement que va generar de la realitat
cristiana (nestoriana) entre els mongols.


En qualsevol cas, la utilitzacio del «Quicumque vult» revela que Llull
pensa mes en les confessions cristianes orientals que no pas especifica-
ment en els tartars. 5 6 La solucio que Llull dona al problema em sembla
d'un gran discerniment i d'una claredat meridiana: adrecar-se als mon-
gols era gairebe impossible i comportava, si mes no, tenir en compte
unes diferencies culturals enormes; adrecar-se als cristians orientals com
a mitjancers era aprofitar no nomes una mateixa concepcio de 1'univers
(compartida amb jueus i musulmans), sino una fe gairebe identica. Dit
d'una altra manera, equivalia a no haver d'ampliar i modificar els pres-
suposits de l'Art (si es que aixo era possible), que es basaven en la visio
de 1'univers comuna i subjacent en les tres religions monoteistes.


De manera que, un cop mes, hem d'admetre que Llull observa una
coherencia rigorosa amb els seus plans missionals, i que es posseidor
d'una perspicacia que els homes moderns, injustament, li hem negat
moltes vegades.


Albert Soler i Llopart
Universitat de Barcelona


" «there can be no reasonable d o u b t that [...] has Nestor ianism in view», Kelly, ob. cit., p. 105.
El coneixemenl del cas nestoria que el beat posa de manifest augmen ta a m b el temps. A la Docirina


pueril (ENC 104, p. 166. cap . 72) parla dels nestor ians com si fossin gcntils sense cap religio de te rminada .
Aixo cont ras ta a m b cl coneixement que en demost ra tenir a la Disputacid de cinc savis (veg. la nota segiient).


5 6 Recordem que anys abans . cl bcal havia escrit un llibret sobre el p rob lema cspecific dcls cismalics
grecs, el Liher de sanclo Spiriiu (MOG, n), datat pcr Bonner entre 1274-83 (OS u, 545). Anys despres, a la
Disputacio dc cinc savis (Napols , 1294. publ icat a ATCA 5. i MOG n), parla a m b forca dctall dc la qiiestio
grega. nes tor iana . jacobi ta i monoflsi ta. Veg. Garc ias , Ramon Llull en la liisloria del ecumenismo (Barcelona.
1986), pp . 43-50 (per al pr imer) i pp . 65-7 (per al segon). Veg. lambe D . Urvoy . oh. cit., pp . 177-207; cl rcpas
que fa aqucs t es tudibs a la quest io em scmbla una mica massa gcneral , a lmenys , com per fer af i rmacions tanl
con tunden t s ; mes endavan t , en par lar dc l 'atcnci6 de Llull al cas mongol (pp. 208-215), s'esdeve una cosa
similar.




E L L I B E R S U P E R P S A L M U M Q U I C U M Q U E 19


RESUM


In the first two sections of this article the author analyzes the cir-
cumstances surrounding the composition of the Liber super Psalmum
Quicumque Vult: the place and date of its composition in Paris 1287, its
relationship with other works written in there in the years 1287-9, and its
relation to the Mongol embassy to the West of those same years. The
last section studies the structure and contents of the work, and shows
how it was directed more towards Near Eastern Christians, conceived as
intermediaries in the task of converting the Mongols.






SL 32 (1992) , 21-37
I. M C L E A N & J . LONDON


RAMON LULL AND THE THEORY OF VOTING


1. Introduction


Ramon LiuTs reputation among mathematicians and scientists has
had less lustre than among students of language and literature. He does
not feature in histories of Western mathematics. His obsessions with
comparisons of objects in pairs and with the magnificent but impossible
dream of the General Art led Donald Michie, an eminent computer
scientist, to label Lull «one of the most inspired madmen who ever lived»
(Gardner 1982, p. ix). Martin Gardner, the well-known mathematician
and Scientific American columnist, wrote that LulTs life was «much more
fascinating than his eccentric logic» (Gardner 1982, p. xiv). We aim to
show that, in a branch of applied mathematics which has been perma-
nently established only since 1951, Lull was inspired but not mad. He
shared with Lewis Carroll (another of Gardner's favourite people) the
unfortunate characteristic of being so far ahead of his time that nobody
understood what he was talking about. His sole disciple was Nicolas of
Cusa who transcribed the only known copy of Lull's most important
paper, and who made an original contribution of his own, just over a
century after Lulfs death.


1 T h e au tho r s acknowledge with grat i tude the suppor t of the Leverhulme Trust for IMcL ' s work on
the history of social choice; William Riker for an initial lead on Nicolas Cusanus ; Alexandcr Mur ray for
t ransla l ing C u s a n u s and reviewing IMcL ' s t ranslat ion of Lul fs Lalin texl; and Rober l Pring-Mill for revie-
wing JL ' s t ranslat ion of Lull 's Ca ta lan texl.




22 I. M C L E A N & J. L O N D O N


2. What is the theory of voting?


The deductive theory of voting is a branch of applied mathematics
which explores the properties of different voting systems. It shows that
voting procedures are often not so simple as is generally assumed, and
that the subject is full of quirks and paradoxes. Perhaps that is why it
has appealed to quirky and paradoxical scholars like Lull and Carroll.


It begins with majority rule. Majority rule between two candidates
(or options) is a simple concept: it is intuitively obvious that it is «bet-
ter» to accept the majority's preference (or judgment) rather than the
minority's, at least so long as those in the majority are no worse quali-
fied to form an opinion than those in the minority. Though this intuition
was not mathematically formalised until 1952 (May 1952), it was perfectly
obvious to the inventors of democracy, the Greeks of the 5th century BC.


But if there are more than two candidates or options, what does
majority rule mean? Greek democrats seem never to have faced this
question. Votes in the Athenian Assembly were always on binary propo-
sitions (in other words, motions to take some course of action where the
alternatives were just Yes and No). Elections to office, where the pro-
blem of multiple candidates would have come up, were rare because
Greek democrats had a strong preference for choice by lot over choice
by election: evidently they thought the former was more democratic. (See
e.g. Rodewald 1975). The first known discussion of a problem of majo-
rity rule with more than two candidates comes in a letter of Pliny the
Younger, c. 105 AD (Radice 1969, pp. 220-4; discussed by Farquharson
1969, passim, and by Rikcr 1986, pp. 77-87). Pliny realised that in a vote
among three courses of action, the outcome if a three-way vote was
taken might differ from the outcome by conventional committee pro-
cedure, in which one option is paired against another and the survivor
pitted against the third. He tried to manipulate proceedings by holding a
threeway vote instead of two binary votes: but his manoeuvre was
matched by his main opponent, so that the outcome was the same as it
would have been without manipulation. This is the first known discus-
sion of what are now called «sincere» and «sophisticated» (or «strategic»)
voting.


At this point we must break our chronological narrative in order to
explain the later work on the paradoxes of majority rule which Lull and
Cusanus partly anticipated. In 1770 J.-C. de Borda gave a paper to the
Royal Academy of Sciences in Paris in which he pointed out that the
«ordinary method of elections» was defective because it could fail to
choose the true majority winner. The «ordinary method» was what is
now called «plurality» or «first-past-the-post»; it was the method which




R A M O N L U L L A N D T H E T H E O R Y O F V O T I N G 23


Pliny had manipulatively tried to introduce, and which is in use in public
elections in Britain, the USA, and a number of other former British
colonies. In a plurality election, each voter indicates only his/her first
preference; the candidate with the largest number of first preferences is
elected, whether or not that number is greater than half of the total votes
cast. Borda pointed out that it was quite possible for a candidate whom
more than half of the voters thought the worst to be elected under the
plurality rule. By implication, his criterion for a good system was that it
should select that candidate whom a majority of the voters preferred to
each of the others. His recommended procedure was the now familiar
rank-order count: each voter gives 1 point to his least-liked candidate, 2
to the next least-liked, and so on up to n, where there are /; candidates,
to his favourite. In technical literature this procedure is called the «Bor-
da count» in honour of its (supposed) inventor. Borda's paper was pu-
blished in 1784.


The following year, the Marquis de Condorcet published his enor-
mous Essai sur Vapplication de Vanalyse d la probabilite des decisions
rendues d la pluralite des voi.x, the Old Testament of the theory of voting.
Condorcet made two discoveries relevant to Borda: first, that Borda's
procedure sometimes failed to select the majority winner; second, that
the majority winner might not even exist. The first discovery was impor-
tant because the Condorcet criterion («Compare each candidate against
each of the others. Select the one who wins a majority against every
other») is the natural, and best, extension of the idea of majority rule to
the case of more than two candidates. Borda had himself appealed to it
without defining it. The latter alarming discovery is most easily shown in
the simplest case (not the one Condorcet himself used). There are three
voters, A, B, and C, and three candidates x, y, and z. A prefers x to y
and y to z. B prefers y to z and z to x. C prefers z to x and x to y. If
they vote on the candidates two at a time, this three-person society will
prefer x to y by two votes to one, r to z by two votes to one - and z to
x by two votes to one! Whichever candidate the society chooses, there
exists another who would beat him/her by a simple majority vote. This
situation is called, in a term introduced by C.L. Dodgson (Lewis Carroll)
in 1876, a «cycle». Condorcefs solution to the problem of finding the
majority candidate, should one exist, is as noted to conduct exhaustive
pairwise comparison among all the candidates. For three candidates, this
involves three comparisons; for four candidates, six; for nine candidates,
36; for n candidates, {/7 (n - l)/2}. The winner is then the candidate who
wins all his/her comparisons. Condorcet's successive solutions to the
cyclical case, as he wrestled with the problem for the rest of his life, are
unclear and obscure, although it has been very recently argued (especially




24 I. M C L E A N & J. L O N D O N


by Young 1988) that Condorcet does have a coherent solution. Fortuna-
tely, exploration of this difficult issue is beyond the scope of this paper.


Condorcefs work was forgotten by around 1820. His and Borda's
discoveries were repeated from scratch by Dodgson, who was again
utterly neglected. The New Testament was not written until the 1950s, in
the form of Arrow (1951) and Black (1958). These works reinstated the
theory of voting, as part now of an academic discipline called «social
choice»; and pushed the problem of cycles to new depths of paradox and
impossibility. (The best reviews, for readers who would like to learn
more about social choice, are Black (1958) for Borda, Condorcet, and
Dodgson, and Riker (1982) for the 20th-century rediscovery). In what
follows we aim to show that Arrow and Black's inauguration of voting
theory was not, as has been generally believed, the third, but the fourth.


3. Lull's contribution


By Lulfs time, the problem of elections had resurfaced in the Church,
and above all in monastic orders, which had to conduct their own elec-
tions independently of the hierarchy of the Church. The Rules of the
Dominican Order, for instance, which were drafted early in the 13th
century, contain elaborate directions for elections to abbacies and other
higher posts in the Order (Galbraith 1925, esp. pp. 5, 33, 46, 64, 103.
114, 226-36). The favourite phrase among churchmen was that elections
should be decided by the maior vel [or et] sanior pars. But this formula
was dccply unsatisfactory, as every defeated minority could, and usually
did, immediately claim that it was the sanior pars, and disputed elections
were legion. They culminated in the Great Schism in the papacy between
1378 and 1417, when there were two and at one point three claimants to
the papacy. Lull made the most constructive contribution to this debate,
which was also one of the first systematic contributions to the deductive
theory of voting.


His theory of voting appears in two places that we have found: in
Blanquerna (c. 1282-1287), and a short paper entitled De arte eleccionis
(Honecker 1937a, pp. 308-9) written in 1299.


Lulfs voting procedure is slipped in to Blanquerna at chapter 24,
where as elsewhere in the novel the story-line is suspended for a piece of
practical advice. The Abbess has died, and the nuns are deciding what to
do.


All the sisters wanted to elect their abbess by their usual elec-
toral method, but Natana said that she had heard of a new electo-




R A M O N L U L L A N D T H E T H E O R Y O F V O T I N G 25


ral method, which consisted in art and figures; this art follows the
conditions laid out in The Book of the Gentile and the Three Wise
Men, which follows The Art of Finding Truth. «By this method»,
said Natana, «truth is found, and by this truth we will be able to
find which of us is best and most suitable to be our abbess».


All the sisters asked Natana to reveal the way in which,
through art, they could find and elect the sister best suited to be
abbess. This was Natana's reply: «I will briefly tell you about the
principles of the art of election. This art is divided into two parts:
the first part involves electing those who will elect the leader; the
second part concerns the way in which they should elect the
superior. So I will first tell you about the first part and then the
second».


Natana said: «There are twenty of us in this chapter who have
the right to vote in the election of our leader. According to the
art we must elect from these twenty sisters an odd number, which
should be five or seven, because this number is more appropriate
for an election than any other; and the number seven is more
appropriate than the number five. All the sisters should first take
an oath to tell the truth. Then the first sister should be asked in
secret which of the nineteen are most suited to be among the
seven who can elect the superior. Afterwards, the second sister
should be asked, then the third, and so on, in order, until the last.
And on each occasion the answer of each sister should be written
down. In the end, let it be ascertained which of the sisters have
won the most votes, and thosc who have the most votes will be
the seven sisters to elect the abbess.


»The second part of the election concerns how the seven elec-
tors elect their leader. Firstly, the seven electors should agree
upon a certain number and upon certain names for election, as
they best see fit. They should compare them with each other
according to four conditions, namely: which of them best loves
and knows God, which of them best loves and knows the virtues,
which of them knows and hates most strongly the vices, and
which is the most suitable person.


»Each of the seven electors can choose one person to be in the
total number of those from whom the superior will be elected and
each elector shall herself be among that number. So that you can
understand the art more clearly, let us suppose that the given
number of people from which our superior is to be elected is nine.
Thus, the seven should be divided into two groups: two in one




26 I. M C L E A N & J. L O N D O N


and five in the other. The five should decide which of the two
should be elected, and write in secret the name of the one who
has won more votes. Afterwards, the sister who has won more
votes should be compared with another of the five; this other
sister should replace the one who has been defeated by reason of
fewer votes. The defeated sister should be put in the place of the
sister who is compared with the first or the second. This procedu-
re should be repeated, in order, with all the others, and the eighth
and ninth candidates, who are not among the electors, should be
included in this number. Therefore, taking this number as an
example, thirty-six compartments 2 will be produced in which the
votes of each candidate will appear. The candidate to be elected
should be the one with the most votes in the most compartments».


When Natana had explained the art of election, one of the
sisters asked her: «If it turns out that some candidates have as
many votes as each other in the compartments, what procedure
does the art recommend?» Natana replied: «The art recommends
that these two or three or more should be judged according to art
alone. It should be found out which of these best meets the four
aforementioned conditions, for she will be the one who is worthy
to be elected».


All the sisters were very pleased with the art and the electoral
system. They all said that if they followed this art there could be
no error in the election. So they all established a rule according
to which they would always carry out their elections according to
the way explained by Natana, and they began to find out about
the art and learn it. After a few days, they had an election accor-
ding to the art and discovered that Natana was to be abbess.


Natana was elected abbess. She was very upset by being ho-
noured in this way. She blessed God for honouring her above all
the other sisters. However, she thought that the sisters might have
made a mistake in the art and wanted to see the thirty-six com-
partments in which the art was arranged, to see if they had made
a mistake and that she should not, in fact, be abbess; in which
case, they should elect the sister indicated by the working of the
art. Natana and the other sisters who had not been among the
seven electors checked the method which had been followed ac-
cording to the art in the election and confirmed that the art had
been followed as was indicated. Then Natana began to think


2 T h e Cala lan word is ' cambres ' . Wc assume that Lull had in mind thc sort of t r iangular half-matrix
he latcr d raws in De Arie Eleccionis.




R A M O N L U L L A N D T H E T H E O R Y O F V O T I N G 27


deeply about how she would learn and be able to rule herself and
the sisters, and every day she meditated as to how she could
manage the convent in right ways (Blanquema ch. 24).


The theory of elections recurs in later chapters, as when Blanquerna
is elected abbot «according to the manner of election whereby Natana
had been elected abbess». Later still, he is proposed for a bishopric. He
does not want it, because it would mean giving up the contemplative life.
Most of the electors nevertheless vote for him on the advice of the
retiring bishop, but his enemy the Archdeacon leads a faction who do
not want him because he might forcibly turn them from secular to
regular clergy. The Archdeacon «opposed the holding of an election
according to the art». One takes place «without the art», but it leads to
a dispute, the majority electing Blanquerna and the minority the Arch-
deacon. Both sides go to Rome, where the pope rules in favour of the
reluctant Blanquerna. Thus people who oppose the correct art of elec-
tions come to a suitably sticky end (Blanquerna chs 24, 60, and 67).


There are several striking features about Lulfs method. Firstly, it is
a two-stage method. Like Condorcet and the American Federalists (Ma-
dison, Hamilton and Jay) five centuries later, Lull seems to wish to
compromise between democracy and giving a more decisive voice to
better qualified electors. This may represent Lulfs attempt to compromi-
se between the rival principles of maior pars and sanior pars. Secondly,
the election is to be made on multiple (four) criteria. It is not clear from
the text, but is at least possible, that Lull realised that multiple-criterion
decision-making may lead to difficulties in aggregating from individual
to social orderings (for which see e.g. Arrow and Raynaud 1986). Third
and most important, it is a method of exhaustive pairwise comparisons.
The 36 cambres («compartments» or «cells») represent the 36 combina-
tions of two candidates from nine — as it would now be written n(n - l)/2
for n = 9. Lull was one of the first mathematicians in the West to
explore the combinations and permutations of smaller numbers from
greater ones. In particular, the principle of selecting pairs of people (or
properties) from longer lists appears all over the place in the General
Art. Gardner (1982, p. 18) truly remarks that «LulFs mistake ... was to
suppose that his combinatorial method had useful applications to subject
matters where today we see clearly that it does not apply». However, the
application to voting rules is perhaps Lulfs most fruitful use of the
principle of pairwise combination. Unlike others it is an entirely appro-
priate application of the mathematics of combinations, not repeated until
1785.




28 I. M C L E A N & J. L O N D O N


Lull advocates the choice, not of the Condorcet winner but of the
candidate who wins most votes when all the pairwise comparisons are
added together. That is the natural interpretation of the sentence trans-
lated above as «The candidate to be elected should be the one with the
most votes in the most compartments». This is in fact a «Borda», not a
«Condorcet» procedure. It is identical to the second method proposed by
Borda in his paper of 1770. As both Borda and Black (1958, p. 158)
showed, Borda's second method must always lead to the same result as
his first, the rank-order count. It is exactly the same as running a Borda
count with a score of 0 for bottom place, 1 for second-bottom, and so
on up to {n - 1) for top. Thus Lulfs first procedure, like Borda's second,
appears to be a «Condorcet» procedure, because it make comparisons
for every pair of the candidates. But instead of simply selecting the
candidate who wins all eight of her comparisons, it tots up the votes she
gets in each comparison. This is actually a rank-order procedure.-1


The electoral procedure in De Arte Eleccionis was devised, Lull tells
us, at Paris on July 1, 1299. He begins with a triangular half-matrix
showing the 36 pairwise comparisons of nine candidates labelled from
«b» to «k» consecutively:


bc cd de ef fg gh hi ik


bd ce df e g fh gi hk


be cf dg eh fi gk


bf cg dh ei fk


bg ch di ek


bh ci dk


bi ck


bk


' Therc is ano thc r possible interpretat ion of thc phrase «The cand ida te to be electcd should bc the one
wilh the most votes in the most compar tmen t s» . Lull may have meant «the candidatc who wins the largest
numbcr of her contes ts». This is the Condorce t winner if there is onc candida te who wins all cight. If there
is a cycle, there may be three or morc candida tes who each win seven and lose one. If there was any o ther
evidence from the text that Lull had this idea in mind. then hc would nol only have discovercd cycles 500
years before Condorce t but also discovered what is now called the Copeland method 700 years before
Cope land . But alas we belicvc that such an in tcrprcta t ion pu ts too much strain on the text and we settlc for
the obvious onc.




R A M O N L U L L A N D T H E T H E O R Y O F V O T I N G 29


The full text runs:


The art of elections


In the Holy Church, good elections are greatly needed to
choose representatives, as the church is to be governed by them
and they must fight her enemies -sinners, infidels, and schisma-
tics. These elected representatives cannot do this unless they are
good men, well adapted to the service of their Mother, who is
good and noble, namely the Holy Catholic Church. For the
Church suffers greatly from those who pretend to be her faithful
sons, but who are in fact evil men who do harm to their Mother
and usurp her possessions.


Therefore we wish to propose a method of electing a represen-
tative in accordance with the Third Figure of the General System
of Knowledge, such that by following the stages of this method
the electors may publicly choose the better person and that, if
they do not choose the best, it will be obvious to everyone in the
chapter that they are choosing the worse candidate and perjuring
themselves without any colour of an excuse. The method of elec-
tion is as follows.


Let b stand for the first candidate to have entered the Church, 4


c the second candidate and so on to k, so that the first person to
have held church office is called b, the second c and so on. If
there are more than nine candidates in the church, the cells in the
figure above are multiplied by adding /; if there are eleven, then
m. If there are more candidates than letters in the alphabet, we
use numbers, so that one brother is called candidate 1, another 2,
and so on in the same way.


First, let all voters take an oath that they will elect the better
and more suitable candidate. Next, let the electors sit down, and
let b and c stay standing at the side, near enough to hear what the
electors say, and so that they themselves are visible to all. Then


4 Latin «quae in ecclesia prius fuit rcccpta». This could alternatively mean «thc first person to have
entcred thc church» i.e. the first to s tep into the building. in which casc «the firsl pcrson to have held church
office» should ra ther bc t ranslated «the first person to cnter the room». Thc dist inction bctween thc two
meanings has non-trivial consequences . Thc first pcrson to cnter a set of pairwise votcs is always al a
d i sadvantagc . if voters vote «sincerely» in accordance with their preferences. So if the in tcrpreta t ion in our
t ranslat ion is corrcct . LulPs proposal biascs selection against thc most scnior. If the in terpreta t ion in this notc
is correct . it biases againsl thc most punc tua l . or thc most pushy. Unfor tunate ly we canno t dccidc from thc
Latin which is correct .




30 I. M C L E A N & J. L O N D O N


let d ask everyone who is sitting down which of b and c he prefers
for abbot, prior, or bishop, and go on until he has asked them all.
The votes of the several electors are then counted and if b has
more than c let c sit down in his place and b remain standing; or
vice versa. Then let d be set against b: let c stand up and ask
everybody which of b and d he prefers as prelate, and if b has
more votes, let d sit down. Let e go with b and let c or d or
another ask each voter in the presence of all, which of b and e he
prefers for master. Suppose e beats b, then let / go to e or vice
versa; if b is defeated, let c ask each which of e and / he prefers
for master; and so on in order to /c, so that with k the election
comes to an end whether k wins or loses. Likewise if there are ten
in the chapel, the last decision comes with / in order, as just
explained.


This method of election is most useful and safe, because it
does not involve secret ballots and private pacts, which are more
open to fraud than the above method. Those who choose openly
are so placed as to be in disgrace with their colleagues if they
choose badly. Those who elect in secret are not.


This new method of election is also good in that it is more
general than any other method can be, because for every candida-
te in the chapter a reckoning is made of each elector's wishes in
one of the cells of the above figure, and so each elector is happier
with the result.


Similarly, by this method of election any person in the chapter
might suggest that it would be a good and honourable thing if
this method were to be used in electing prelates, and he would
obtain friends in the church, bring about peace, and avoid animo-
sity, so that he might be chosen when the election came, and his
colleagues would show mutual love, so that in an election one
should stand for another and so the standing of the chapter would
be raised through the charity, justice, prudence, and other virtues
shown by the brethren towards each other.


If an election of persons not present is to be made, it should
be done by the aforesaid method.


This method of election was devised in Paris in the year of the
incarnation of our Lord Jesus Christ 1299 on the first of July.
Thanks be to God.


This procedure, unlike that described in Blanquerna, is a Condorcet
procedure. Its modern counterpart is the successive voting rule used in,
for instance, the Norwegian parliament (Rasch 1987). It uses the matrix




R A M O N L U L L A N D T H E T H E O R Y O F V O T I N G 31


notation previously thought to have been invented by C.L. Dodgson
(«Lewis Carroll») nearly six centuries later (Dodgson 1876). Because the
winning candidate must have beaten at least one other, it cannot select a
Condorcet loser. Thus it is clearly better than the plurality rule used in
British and American public elections, which, as Borda was the first to
show explicitly, can select a person whom a majority of the voters rank
last. Such an absolute majority loser is the worst kind of Condorcet
loser. If a Condorcet winner exists, LulPs scheme will select him/her.
However, it cannot detect the existence of cycles because not every com-
parison in the matrix is actually used in selecting the winner.


4. Nicolas Cusanus


Lull appears to have been too far ahead of his time to have made
any impact. In his Vita coetana he complained that nobody understood
him when he lectured in Paris because of his «Arabic way of speaking»
(Bonner 1985, I, pp. 29, 38). But one person who read De Arte Eleccionis
may have been the transcriber of the only known copy: Nicolas Cusanus.
Cusanus studied first at Heidelberg, then at Padua, where he gained his
doctorate in 1423, then at Cologne. Padua was one of the leading inte-
llectual centres of Europe, and LulPs mathematical, as well as his theo-
logical, works were on the curriculum there (Sigmund 1963, pp. 22-35).
Cusanus was active in the conciliar movement of his time. The Council
of Constance (1414-17) was convoked to try to end the papal schism; it
succeeded in ousting all three of the current contenders for the title of
pope, and electing one of its choice. Its voting procedures were conten-
tious, and included a weighted-voting scheme (voting by «nations») to
ensure that the Italian electors did not carry the day by sheer force of
numbers. (Most council members were bishops and Italy had the largest
number of bishoprics). Thus questions of voting procedure were part of
the political agenda of the day.


Cusanus' main work of political theory, De Concordantia Catholica,
was written while he was attending the Council of Basel (1431-4). It
defends the rights of councils to elect popes; and it discusses voting
procedures in chapters 36 and 37 of Book III. These chapters deal with
the election of a Holy Roman Emperor rather than a pope. Cusanus first
discusses the need to prevent «practicas absurdissimas et inhonestissimas»
(«the most absurd and dishonest practices») and notes that because par-
ticular electors come from particular «towns and camps of the empire»,
«turpiter foedatae electiones per iniustas pactiones fieri dicuntur» («elec-




32 1. M C L E A N & J. L O N D O N


tions could be said to be disgracefully rigged by unjust pacts»). He then
describes his procedure. We quote chapter 37 in full.


535 When the electors of the Holy Roman Empire wish to
proceed to the election of a future emperor let themconvene on
the day arranged. In all humility and with the utmost devotion to
the things of God, let them strip themselves of all sin so that
Christ should be as Lord in their midst, and the grace of the Holy
Spirit whom they have invoked.


After a devout entry to the proceedings let them establish the
names of all those persons conceived as worthy, by dint of both
external and internal qualities, to function in so majestic an offi-
ce. So that the election may be made with unrestricted liberty and
secrecy, and free of all fear, let the electors then proceed as
follows. After first swearing an oath on the Lord's altar to elect
the person whom their free conscience shall duly judge best, the
electors should get a notary to write, on slips of paper precisely
equal in size, the names of the candidates. One name should go
on one slip of paper, and after the name a clear digit - 1, 2, 3 and
so on - until there is a slip for each of the persons whom their
previous deliberations have agreed to be worthy of consideration.


536 Let us now suppose that ten persons, found from throug-
hout Germany, have been thus deemed worthy, and that it is
from among these that the most worthy is to be elected by com-
mon resolve. One, only, of these names is to be written on each
slip. Under or beside the name a number is to be written (from
one to ten). Ten slips, each with the name of one of the ten
candidates, should then be given to each elector. When the elec-
tors have got their slips each of them should go off alone, secretly
(with a secretary if he cannot read), and, putting all ten slips in
front of him, read the name on each.


537 Let the elector then ponder in his conscience, in God's
name, which of all the candidates is least suitable. Let him make
in ink a single stroke on the appropriate slip to indicate the
number «one». Then let him consider who is the next-least worthy,
and write with two simple strokes of the pen the number «two»
[in Roman characters - translators]. So he should go on, through
the others, until he comes to the candidate who is in his judgment
the best. On his slip he will write the number ten —or whatever
number corresponds to the total of candidates.




R A M O N L U L L A N D T H E T H E O R Y O F V O T I N G 33


538 It is recommended that all electors write with the samc
ink and with similar pens and similar strokes, long or short, as
they shall agree. In this way no-one's writing will stand out as
recognisable from the others', and the electors will therefore be
able to act with greater freedom, and gencral harmony be preser-
ved among them.


539 When the marks have been thus made let each elector
take his own bunch of slips in his hand and throw them. with his
own hand, into an empty bag hung up in the midst of the elec-
tors. When all the slips are in the bag the priest who celebrated
Mass should be summoned, and a teller with a writing-block on
which the names of those to be elected — ten in the example— are
written in the established order. Sitting in the middle of the elec-
tors the priest should then take the slips out of the bag one by
one, in whatever order his hand may find them, and read out the
name and the number written on it. Meanwhile the teller at his
side should note down each number as it comes. When they are
all recorded the teller must add up the numbers by cach name,
and the candidate who has collected the highest total will be
emperor.


540 By this method innumerable malpractices can be avoided
and indeed no malpractice is possible. In fact no mcthod of elec-
tion can be conceived which is more holy. just. honcst, or frce.
For by this procedure no other outcome is possible, if the electors
act according to conscience, than the choicc of that candidate
adjudged best by the collective judgment of all present. Nor will
any surer method be discovered for reaching so infallible a formu-
lation of collective decision. For this method takes account of all
comparisons of candidate to candidate - in whatever groupings or
combinations - that any elector can make (quoniam omnes compa-
rationes omnium personarum et omnes mixturae et syllogismi per
unumquemque e.x electoribus factibiles in hoc modo includuntur). I
have myself been unable to find a better method than this even
after much effort; and you can safely take it that a more perfect
method cannot be found. (Kallen 1964, pp. 448-50, translated by
A. Murray).


What is the relationship between Lulfs ideas and Cusanus"? We must
first establish how much of Lulfs work Cusanus knew. De Arte Eleccio-




34 1. M C L E A N & J. L O N D O N


nis was. and still is. in his library; he may have copied it out himself. He
knew of the existence of Blcmquernu, as it appears on a Latin handlist of
LulFs works in Cusanus" library; but he probably had not re.ad it (Ho-
necker 1937b. pp. 570-1).


Thus the scheme of Lull's that Cusanus certainly knew was a «Con-
dorcet» scheme of public voting; and Cusanus proposed instead a «Bor-
da» scheme vvith secret voting. Was this simply because he failed to
understand the merits of Lull's scheme? (cf. Kallen 1964, p. 448, fn. to
ch. 37) We think not. Cusanus' own words quoted above, together with
the high intellectual regard for Lull reflected by his collecting, and pro-
bably transcribing, De Arie Eleccionis, suggest that he considered Lull's
scheme and rejected it. Neither writer gives a mathematical or logical
justification for his scheme: such justifications had to await Condorcet
and Borda. But there arc argumcnts in favour of both the Condorcet and
the Borda principles,5 and the debate between them is open to this day.
We infer that Cusanus rejected Lulfs scheme on principle and not out of
misunderstanding.


The issue between secret and open voting is also still open. Both
writers wish to eliminate strategic voting, but they make opposite recom-
mendations. This is because they are discussing different situations. Lull
is concerned with the members of a cathedral or abbey chapter voting to
select their own leader. In this case, the electors are all known to each
other, and must continue to live together after the vote. Thus it is
reasonable to demand open voting: a voter will then be constrained by
his fellow-voters' knowledge of his preferences. In general, this is the
argument for open voting in committees where the members must trust
one another if business is to be done. Cusanus is concerned with a body
of electors meeting once only and suspicious of one another's strategic
voting intentions before the election starts. He had first-hand experience
of this at the Council of Basel. and it was a well-remarked feature of the
conciliar movement. In this case, increasing the amount of information
about others' votes available to each votcr increases the opportunities
and incentives for strategic voting of a log-rolling kind. (Log-rolling is
vote-trading: «You vote for my pet scheme, or candidate, and I will vote
for yours».) It was presumably in part to prevent this that the Councils
voted by nations.


In conclusion, then. we fmd that Lull and Cusanus, both hitherto


' T h c Condorcc l principlc is. as already notcd. «Comparc cach candida te against cach of thc o thcrs .
Sclcct the one who wins a majori ty against evcry o ther» . The Borda principlc is «Selecl the cand ida te w h o is
on averagc highcst on thc votcrs ' ballot papcrs». If each votcr ranks thc candidatcs in o rdcr of prefercnce.
h o l h thc Borda w i n n c r and thc ( ond i i rcc l w inncr (if thc lalter exislsl can be easil) calculated.




RAMON LLJLL AND THE THEORY OF VOTING 35


unknown to historians of social choice, anticipated the work of Condor-
cet, Borda and Dodgson by over 500 years. Although neither gives full
reasons for adopting his favourite scheme(s), both clearly understand
some of the logical issues involved. Much remains tantalisingly unknown.
Lull was deeply learned in Arab thought, and he no doubt got some of
his mathematical ideas from this source. Should we Iook to the Arab
world for the origins of social choice as well as of algebra?


Iain McLean John London
Professor of Politics Research Fellow
University of Warwick Exeter College. Oxford


REFERENCES


Arrow 1951 Arrow, K.J. Social Choice and Individual Values.
New York: Wiley


Arrow and
Raynaud 1986


Arrow, K.J. and Raynaud, H. Social Choice and
Multicriterion Decision-Making. Cambr idge ,
Mass.: MIT Press


Black 1958 Black, D. The Theory of Committees and Elections.
Cambridge: Cambridge University Press


Bonner 1985 Bonner, A. ed. and transl. Selected Works of Ra-
mon Llull, 2 vols. Princeton, NJ: Princeton Univer-
sity Press


Borda 1784 Borda, J.-C. de. «Memoire sur les elections au
scrutin». Histoire et Memoires de TAcademie Roya-
le des Sciences annee 1781: 657-65


Condorcet 1785 Condorcet, M.J.A.N., Marquis de. Essai sur Tap-
plication de 1'analyse d la probabilite des decisions
rendues a la pluralite cles voix. Paris: Imprimerie
Royale


Cusanus c. 1434 Cusanus, Nicolas (Nikolaus von Cues). De Concor-
dantia Catholica. In Kallen, G. ed. (1964) Nicolai
de Cusa Opera Omnia, vol. XIV. Felix Meiner,
Hamburg




36 I. M C L E A N & J. L O N D O N


Dodgson 1876 Dodgson, C.L. «A method of taking votes on more
than two issues». In Black (1958) pp. 224-34


Farquharson 1969 Farquharson, R. Theorv of Voting. Blackwell, Ox-
ford


Galbraith 1925 Galbraith, G.R. Tlw Constitution of the Dominican
Order 1216-1360. Manchcster University Press,
Manchester


Gardner 1982 Gardner, M. Logic Machines and Diagrams. 2nd
edn Harvester, Brighton


Honecker 1937a Honecker. M. «Lullus-Handschriften aus dem Be-
sitz des Kardinals Nikolaus von Cues: nebst einer
Beschreibung der Lullus-Texte in Trier und einem
Anhang iiber den wiederaufgefundenen Traktat
"De Arte Electionis"». In: Gesammelte Aufsatze
zur Kulturgeschichte Spaniens, Reihe I Band 6 ed.
H. Finke, pp. 252-309. Verlag der Aschendorffs-
chen Verlagsbuchhandlung, Miinster in Westfalen.


Honecker 1937b Honecker. M. «Ramon Lulls Wahlvorschlag
Grundlage des Kaiserwahlplanes bei Nikolaus von
Cues?» Historisches Jahrbuch 57: 563-74


Lull c. 1285 Lull, R. Blanquema. (We have used the Catalan
text of ORL IX, 1914).


Lull 1299 Lull. R. De Arte Eleccionis. Cod. Cus. 83 Fol.
47 V -48 R . In Honecker 1937a pp. 308-9.


Lull 1311 Lull. R. Vita Coaetana. In Bonner (1985) vol. I
pp. 13-48


May 1952 May, K.O. «A set of independent, necessary and
sufficient conditions for simple majority rule», Eco-
nometrica 20: 680-4


Radice 1969 Radice, B. ed. and transl. The Letters of the Youn-
ger Plinv, ncw edn. Penguin, Harmondsworth




RAMON LULL AND THE THEORY OF VOTING 37


Rasch 1987 Rasch, B.E. «Manipulation and stratcgic voting in
the Norwegian parliament». Puhlic Choice 52:
57-73


Riker, W.H. 1982 Riker, W.H. Liberalism against Populism. W.H.
Freeman, San Francisco


Riker, W.H. 1986 Riker, W.H. The Ari of Political Manipulation.
Yale University Press, New Haven, CT


Rodcwald 1975 Rodewald, C. ed. Democracy: ideals and realities.
Dent, London


Sigmund 1963 Sigmund, P.E. Nicholas of Cusa ancl Medieva/ Po-
litical Thought. Harvard University Press, Cam-
bridge, Mass.


Young 1988 Young, H.P. «Condorcefs thcory of voting», Ame-
rican Poliiical Science Review 82: 1231-44


RESUM


Les modernes teories matematiques de la votacio desenvolupades en
la decada dels 50, es pensava que tenien tres predecessors: Borda i
Condorcet al S. XVIII a Franca, i Dodgson (Lewis Carroll) al S. XIX a
Anglaterra. Aquest article mostra que tenien dos predecessors: Ramon
Llull, que en Blanquerna i YArs electionis va desenvolupar dues variants
del sistema de Condorcet; i Nicolau de Cusa, la biblioteca del qual
contenia una copia de YArs electionis de Llull, i que en el seu De concor-
dantia catholica va desenvolupar una tecnica de Borda. La notacio ma-
tricial emprada en el projecte luHia (i tan freqiient en la seva Art), cs
pensava que havia estat aplicada a la teoria de la votacio per primcra
vegada per Dodgson uns sis segles mes tard.






SL 3 2 ( 1 9 9 2 ) . 3 9 - 5 8


J . A . G L R N N


FURTHER NOTES ON TWO UNEDITED
MANUSCRIPTS OF THE LIVRE DE LVRDRE DE


CHEVALERIE


The only thorough textual study of the French version of Ramon
LulFs Catalan Libre de Vorde de cavalleria is Vincenzo MinervinFs edi-
tion, which includes descriptions of eleven of the French manuscripts
and a lengthy set of 16 tables establishing the relationships among these
manuscripts.' In 1980 Anna Cornagliotti idcntified another manuscript
—JB II 19 delTArchivio di Stato de Torino— and established its affilia-
tions with the manuscripts studied in Minervini's edition; 2 and in 1983
Minervini added to his earlier work brief descriptions of two additional
manuscripts —Toulouse, Bibliotheque Municipale, MS. 830, and New
York, Columbia University. Plimpton MS. 282. 1 This essay describes the
Toulouse and New York manuscripts more fully and offers extensive
evidence for their affiliations with the other exemplars of the Livre de
1'ordre de chevalerie.


A list of the known extant manuscripts follows:


' Vincenzo Minervini . ed.. Livre de 1'ordre de chevalerie. Bibliotcca dc Filologia Romanza 21 (Bari
1971). References to thc cdiled lext a re noled th roughou t my cssay by pagc and linc numbers . For thc
Ca ta lan tcxl sce Albcrt Solcr i Llopcrt . ed., Llibre de 1'orde de cavalteria, ENC A127 (Barcelona 1988).


2 «Un manoscr i t lo sconosciulo della versione francese del "T rac t a t de caval ler ia" di R a m o n Llull (J
B II 19 delTArchivio di Stato di Tor ino) .» MisceHania Aramon i Serra. II. Esludis Universilaris Calalans 24
(1980): 157-66.


3 «Postilla lulliana.» Annaii dellsiiiuio Universilario Orienlale 25.1 (Naples 1983): 333-41. Minervini
notes Ian S h o r f s notice of these manuscr ip ts in Romance Philology 29 (1975): 127-28 as well as .1. N.
Hil lgar th 's earlier listing in his Rtinioii Lull tind Lullism in Fourteenlh-Cenlury France (Oxford 1971): I54n2l .




4(1 J .A. G L E N N


A - Paris, Bibliotheque Nationale, MS francais 19810 (14th c.)
B - Paris. Bib. Nat.. MS fr. 1130 (a fragment; 15th c.)
C - Paris. Bib. Nat.. MS fr. 1972 (15th c.)
D — Paris, Bib. Nat., MS fr. 1973 (15th c.)
E — Paris, Bib. Nat., MS fr. 19809 (15th c.)
F - - Paris. Bib. Nat., MS fr. 1971 (cnd 15th c. - beginning 16th c.)
G — Oxford, St. JohrTs College, MS 102 (14th c.)
H — London, British Library, Additional MS 22768 (15th c.)
I London, Brit. Libr., Royal MS 14.E.H (ca. 1480)
M - Toulouse. Bibliotheque Municipale, MS 830 (late 15th c.)
L - Edinburgh, National Library, Advocates MS 31.1.9 (ca. 1532)
N — New York, Columbia Univ., Plimpton Collection, MS 282


(early 15th c.)
T Turin, Biblioteca Nazionale, MS L.III.14 (end 14th c.)
T2— Turin. Archivio de Stato, MS JB.II.19 (15th c.) 4


Minervini's conclusions about the relationships among these manus-
cripts (except, of course, for M and N, which he did not include in his
edition. and B, which is fragmentary) are offered schematically in a
stemma.-'' Three prints were made in the early sixteenth century: Paris,
1504, by Antoine Verart; Paris, 1505, by Michel le Noir, apparently
simply reset from Verarfs edition; Lyon, 1510, by Vincent Portunaris. 6


Description


The Plimpton manuscript (N) is described briefly by de Ricci and
Wilson: «Jacobus de Cessolis, Le Jeu des echecs moralise, translated
from Latin into French by Jehan de Vignay (ff. 1-78); L'Ordre de cheva-
lerie (ff. 79-104). Vcl. (early XVth c ) , 104 ff. (25 x 16 cm.). XVIth c.
white vellum binding.» 7 A summary of the little that is known of the


4 1 havc cxamined microfilms o fa l l these manuscr ip ts cxccpt T and T2. Sec Mincrvini , Livre de 1'ordre
dc chevalerie 42-4} for a dcscript ion of T. damaged by lire in 1904. (In a lcttcr of 8 July 1991, A. Giaccar ia
of the Biblioleca Nazionale Universilaria. Tor ino , describes T as «scarsamcnte leggibile.») Fo r morc cxtcnsive
descript ion. t ranscr ipt ions , and pho tographs of T . see Mar io Ruffini. «Un Ignoto MS. della T raduz ione
Francesc del "L ib rc dc 1'Ordc dc Cava l le r ia" di R a i m o n d o Lullo.» EL 2 (1958) 77-82. Fo r descript ion of T2
and a thorough study of its affiliation. sce Cornagl io t t i .


? Mincrvini . Livre de 1'ordre de chevalerie 69: Cornagl iot t i offcrs an cxpanded s tcmma of the B-group
(164). and Minervini . «Postil la lulliana.» suggests the placcmcnt of M and N in his earlier s temma (359-41).


h Regarding these pr ints . scc A. T. P. Bylcs, ed„ The Bukc of ihe Ordre nf Chyualry, by William
Caxton (EETS, O S 168; London 1926) xix-xxii: Minervini ' s rcmarks abou t thc prints (Livre de 1'ordre de
chevulerie 24) arc bricf and inaccurate . I havc examined microfilm copics of all threc pr ints . thosc of 1504
and 1505 from copies held in the British Library. thal of 151(1 from a copy in the Newberry Library. Ch icago .


7 Seymour dc Ricci and W. J. Wilson. Censiis of hledieval und Renaissance Manuscripls in ihe Uniied
Slules ancl Cunadu (Ncw York 1935-1940) 2.1805.




FURTHER NOTES ON TWO UNEDITED MSS. 41


manuscripfs history follows this description in de Ricci and Wilson.
On the basis of examination of a microfilm copy of fols. 79-104, I


add the following observations. N is written in a small facile hybrid text
hand. 8 In comparison with the later hand in Prou, N's hand is more
regular, its letters are kept more vertical (esp. /, /', and long-s), and the e
does not break as is characteristic of later fifteenth century French cur-
sivas. Superfluous marks of abbreviation seem to be virtually nonexistent
in this manuscript, and the text is only lightly punctuated. On the other
hand, frequent heavily written paragraph marks appear in the text.


Prologue and chapters begin with large capitals, one to four lines
high, decorated with small loops and designs around and in the letters
and with flourishes extending above and below the letters into the left
margin. Pages regularly have 32 written lines, occasionally 31. N is
missing at least two leaves between fols. 100 and 101; 100v ends with the
words «les chevaliers soient» 9 and 101'' begins with the words "vaincre
ton orgueil.» 1 0


The Toulouse manuscript (M) is succinctly described by the Catalo-
gue general des manuscrits des bibliotheques puhliques, thus: «Parchemin;
20 feuillets; hauteur, 201 millimetres; XV e siecle. . . . Derelie.»" Study of
a microfiche copy of the manuscript and of the manuscript itself in
Toulouse has yielded the following observations. In 1951, M was rebound
in tan leather by the Atelier de Reliure of the Bibliotheque Nationale in
Paris. The leaves of the manuscript itself are about 20.2 cm. high by 13.5
cm. wide; the written space is about 12.2 cm. high by 8.8 cm. wide and
is uniformly ruled with 31 lines per page. The hand is small, a set/facile
book hand, less courante than the hand in N and with greater separation
between the letters —a hand appropriate for a decorated presentation
book. 1- The first line of each chapter is calligraphically decorated. The
folios are numbered as follows: l r is marked «1» in the bottom right
corner; 2 r is marked «2» at both top and bottom right; 3' and following
recto folios are marked 3/4, 4/5, and so on, throughout the manuscript.


M is tentatively datable between 1469 and the 1480s by its connec-
tion with Louis XI (reigned 1461-1483) and especially with the Ordre de
Saint-Michel, instituted by Louis in 1469.1 3 The first page is decorated


x For a siniilar hand . scc Maur ice Prou. Manuel de paleographie latine et Irancciisc (4th ed. Paris 1924)
Album, Platc 19.1.


' Minervini . Livre de 1'ordre cle chevalerie 159.2.
Mincrvini . Livre cle Vordre cle chevalerie 165.20.


11 Catalogue general des manuscrits cles bibliolheques publiques des deparlemenls (Paris 1849-1885) 7.481.
' - The hand in M is similar lo thc bas tard secretary of Platc 15.1 in M. B. Parkes . English Cursive


Book Hancls (Oxford 1969).
'•' Kor an account of thc Orde r see A r n a u d Chaffanjon, Les Graiuls ordres cle chevalerie (Paris 1969)


22-31.




42 J . A . G L E N N


with a heraldic device, described as follows by the Catalogue: «1'ecusson
suivant en banniere, de gueules au semi de fleurs de lis d'or, avec le
collier de Saint-Michel . . . .» 1 4 The latter consists of 15 coquilles d'or
(St. James' shells, or scallops) joined by gold and red knots, from which
depends a gold medallion depicting St. Michael slaying the dragon. The
Catalogue posits original ownership of the manuscript thus: «ce sont les
armes des Chateaubriant, et le volume a du appartenir a Rene de Cha-
teaubriant, chevalier de 1'ordre de Saint-Michel, qui vivait en 1489 . . .» 1 5


The connection with Louis XI is strengthened by the words «Louis par
la grace» scrawled in the lower margins of fols. 13 v and 16r, in addition
to a lone «Louis» with a number of other scribblings in the lower margin
of 14 r, though these references to the founder of the Order could be mere
nostalgia.


Folio l r and the first page of each chapter are decorated with «joli
encadrements» 1 6 —foliage in blue, gold, green, and red. In addition, at
the beginning of each chapter is a rectangular decoration, approximately
15 lines high by half the written space wide. These comprise a gold
outline, enclosing a broader band of red, sometimes with wavy gold lines
in it, around a pinkish-cream central rectangle; the decoration of this
central area varies as follows:


Chapter 1 (fol. P): miscellaneous vegetation and three gold-centered,
red, roselike flowers having tiny petals.


Chapter 2 (fol. 3V); none of the rose-like flowers but larger flowers,
three blue and four red; in addition, two leaves with buds, one
blue, one red.


Chapter 3 (fol. 6 r): four blue flowers and five finely drawn straw-
berries.


Chapter 4: the beginning missing from the manuscript.


Chapter 5 (fol. 8V): three blue flowers, one blue leaf-and-bud, and
five flat-ended lozenge shapes (fruit or flowers?).


Chapter 6 (fol. l l r ) : three blue flowers, five red rose-like flowers, one
green strawberry (?), and two green leaves with blue dots.


Chapter 7 (fol. 14v): five blue flowers and three red rose-like flowers.


4 Catalogue general, 7.481.
' Catalogue general, 7.481.
'' Catalogue general, 7.481.




FURTHER NOTES ON TWO UNEDITED MSS. 43


Chapter 8 (fol. 19r): a narrower and browner border than usual;
three blue flowers and five finely drawn thistles, green and pink
with small bristles.


Various scribal and (apparently) later marginalia appear. some deco-
rative in intent, some mere doodling. The most potentially significant
marginal notation is the name «Jacques Lougarre.» which appears seve-
ral times in the lower margin (4V, surname twice; 5 r . 5V). The Catalogue
identifies this confidently as «nom d'un autre possesseur»; 1 7 the hand
looks later than the scribe's fifteenth-century hand, perhaps 16th ccn-
tury. 1 8


The Toulouse manuscript is in relatively poor condition and is mis-
sing as many as 12 leaves. Mildew or other water damage has affected
parts of fol. l r and other eaiiy portions of the volume, but from fol. 15 r


on, the leaves have been generally affected by water stains or other
damage; the following have extensive losses of legibility: 16'. 16v, 17r


(here a nap has actually bccn raised on the surface of the parchment),
and 18v.


At least one leaf is missing between fols. 2 and 3: 2V ends with the
words «rfavoit veu»;1'' 3 r begins «dist il.» : n About 10 leaves are missing
between fols. 7 and 8, including the end of chapter 3 and the beginning
of chapter 4: 7V ends «aux sangliers et aux» with «autres bestis» written
almost off the bottom of the page; 2 1 8 r begins «L'escuier qui desire.» 2 2 A
leaf is missing between fols. 14v and 15 r: 14v ends «qui sont racine»; 2 1 15r


begins «chose diverse.» 2 4 Another leaf is missing between fols. 15 and 16:
15 v ends «chastete et forcete»; 2 5 16 r begins «et appareillife?] a mal faire.» 2 6


Affiliations


Comparison of N and M with Minervinfs Table l , 2 7 clearly identifics
the general affdiations of these manuscripts, N aligning itself consistently


1 7 Calalogue general, 7.481.
] i i Cf. Prou. Album, Plates 21.1 and 22.
" Minervini . Livre de 1'ordre de chevalerie 81.6-7.


See Minervini . Livre de Vordre de chevalerie 85.4.
- ' Sec Minervini . Livre de Vordre de chevalerie 104.2-3.
- - See Minervini . Livre de 1'ordre de chevalerie 132.15.
" Minervini . Livre <le Vordre de chevalerie 155.10.
" Mincrvini . Livre <le 1'ordre de chevalerie 158.9.
- 5 See Minervini . Livre de 1'ordre <le chevalerie 161.7.
- 6 Mincrvini . Livre de Vordre de chevalerie 164.13-14.
-7 Mincrvini . Livre de Vordre de chevalerie 45.




44 J .A . GLENN


with EGLT in Minervinfs a-group of manuscripts, M aligning itself
consistently with ACDFHI in his B-group. My Table 1 demonstrates this
affiliation by presenting readings from N and M with the items from
Minervinfs table. 2 8


The place of N in the a-group may be posited by comparing N's
readings against those reported in Minervinfs Tables 2-8 (which list
lectiones singulares of E, G, L, and T and demonstrate the lack of
evidence for further subgrouping within the a-group), by supplementing
that material with further comparisons, and by developing a list of lec-
tiones singulares for N itself. To these ends I have compared N with the
other manuscripts of the a-group in five more or less randomly selected
passages. 2 9


Probably the most obvious result of these several comparisons is the
remarkable failure of the members of the a-group to form any clear
groupings among themselves, even with the fifth witness (N) added. 3 0


Comparing N with Minervinfs lists of lectiones singulares leaves most of
these readings unique. In Minervinfs second table 3 1 N agrees with E
once, the omission of gentil at 96.11; my own comparisons reveal no
further unique agreement between E and N. In Minervini's fourth table 3 2


N agrees with L but once, another shared omission; 3 3 my own compari-
sons reveal two other unique agreements between N and L: at 85.15 NL
read en tenant beside EG's en tenir, and at 86.11 NL read affin beside
EG's pour. Minervinfs fifth table 3 4 reveals only one unique agreement
—again, a shared omission— between N and T. 3 5


A comparison with Minervinfs third table 3 6 is more interesting. Here.
N agrees with G in eight (of 23) instances against ELT; my own compa-
risons add three items to the list. My Table 2 lists the results of these
comparisons. Slight tendencies toward a G-like text appear in N, then,
but no indubitable relationship can be demonstrated on this evidence. As


- 8 Refercnces in Minervini 's ediled text are noted in the first co lumn of each tablc. Wherever relevant,
I have checked Minerv infs critical appa ra lu s for var iants in T; I have not verified T's readings indcpendent ly .


2 9 Fols. 81 v - 8 2 r (Minervini . Livre de 1'ordre dc chevalerie 85.1-88.20), fol. 8 4 r (Minervini . Livre
96.6-98.8). fols. 9 4 r - 9 6 r (chaplcr 5. Minervini , Livre 136-43). fol. 9 7 r (Mincrvini . Livre 145.12-146.18), and fol.
104 r (Mincrvini . Livre 176.5-177.14).


For this conclusion abou t E G L T . scc Mincrvini . Livre de Yordre de chevalerie 55.
-̂ 1 Minervini . Livre de Vordre dc chevalerie 46-47.
3 2 Minervini . Livre de Vordre de chevalerie 49-52.
•1-' Minervini . Livre de Vordre de chevalerie 52. referring to 121.6-7.
• 1 4 Minervini . Livre de 1'ordre de chevalerie 52-54.
• 1 5 Minervini . Livre de Vordre de chevalerie 52. referring to 93.3. My own compar i sons havc added a


number of lecliones singulares to Mincrvini ' s lists for E. G. and L: for E. 4 readings; for G. 13 readings; for
L, 32 readings.


l f ) Minervini . Livrc de Vordre de chevalerie 47-49.




FURTHER NOTES ON TWO UNEDITED MSS. 45


indicated in my Table 3, comparison with Minervini's Tables 6-8" reveals
the same inconsistent tendency toward readings related to G.


The independence of N withinthe a-group is indicated by Table 4, a
list of lectiones singulares exhibited by N in the passages used in my own
comparisons.


I summarize my findings about the affiliation of N as follows: (1) N
is clearly part of the a-group (Table 1). (2) Within that group, N tends
to agree with G and against L: Tables 2 and 3 show these tendencies. In
addition, the numbers cited in note 44 reflect readings wherein N agrees
with G 37 times (against G, 15) but against L 38 times (with L, 18). The
substantial overlap in shared readings suggests, however, that it remains
impossible to posit a further split in the a-group (EGNT vs. L). Miner-
vini has suggested, on the other hand, that G and N may derive from a
common antecedent (8). 3 8 (3) N nonetheless remains independent of every
other member of the a-group (Table 4).


These conclusions suggest the placement of N in Minervinfs a-group
as follows:


a


E e T


G


- 1 7 Minervini , Livre cle 1'ordre de chevalerie 54-55.
1 8 «Postilla lulliana» 339.




46 J.A. GLENN


Because of its missing leaves, M cannot be comprehensively canvas-
sed for its relationship to Minervinfs ninth table, 3 9 which establishes two
subgroups of the B-group manuscripts: the 7-group, comprising FD (e)
and HA (£); and the 6-group, comprising CI. To supplement the material
in Minervini's Tables 9, 15, and 16 4 0 and to develop a representative list
of lectiones singulares for M, I have compared M with the manuscripts
of the B-group in five more or less randomly selected passages. 4 1


Table 5 lists items in Minervinfs ninth table for which M has corres-
ponding readings (nine of Minervini's 21 items). Table 6 adds readings
from my own comparisons. A handful of readings from the canvassed
passages associates M with readings from Minervini's 7-group (someti-
mes against, sometimes with C and/or I). Notwithstanding such crosso-
vers between groups —many of them part of the common tradition in
any case— the data in Tables 5 and 6 clearly suggest that the 6-group
comprises CIM.


M and C agree only once in the items presented in Minervinfs Table
16, which presents lectiones singulares of C, all from the early parts of
the text: the reading lise at 86.11 is omitted in both M and C. My own
comparisons have garnered additional examples, as Table 7 indicates.


Similarly, M and I agree only twice in the items presented in Miner-
vinfs Table 15, which presents lectiones singulares of I, again, all from
early parts of the text: IM agree on «celuy arbre» against «ce pommier»
at 78.6, and IM agree in omitting «et les arbres, qui environ luy estoient»
at 78.7. My own comparisons, however, have found a fairly impressive
list of readings peculiar to IM in the p-group, particularly in later parts
of the text, presented in Table 8.


That M is independent from both C and I, however, is demonstrated
by M's exhibiting a significant number of lectiones singulares within the
6-group, as indicated in Table 9.


The evidence of the foregoing data suggests the following conclusions
about M's affiliations: (1) M is clearly part of the B-group (Table 1). (2)
Within that group, M is more closely associated with the 5-group manus-
cripts CI than with the 7-group manuscripts ADFH (Tables 5 and 6).
Such crossovers as do occur demonstrate no consistent patterns of rela-
tionship and may generally be explained in terms of independent scribal


" Minervini . Livre de 1'ordre de chevalerie 56-57.
4 " Minervini . Livre de 1'ordre cle chevalerie 65-68 (Table 15: 17 of ihe 48 items in this table occur in


passages missing from M) and 68-69 (Tablc 16: four of the eighl ilems in this tablc occur in passages missing
from M).


4 1 Kol. 4 r (Minervini . Livre cle 1'ordre de chevalerie 88.7-89.14), fol. 6 V (Mincrvini . Livre 98.5-99.17).
fols. 8 v . 2 0 - l l r . l 3 (chapter 5. Minervini . Livre 136-43), fol. 12 v (Mincrvini . Livre 147.6-148.21). and fol. 2() r


(Minervini , Livre 176.12-178.1).


\




FURTHER NOTES ON TWO UNEDITED MSS. 4 7


activity or error or as part of the general tradition. (3) M shares readings
uniquely with both C and I, but its relationship to I is more striking than
its relationship to C (Tables 7 and 8). (4) M is nonetheless independent
of I; more precisely, I appears to be more radically independent of the
5-tradition in C than is M. (5) Such a conclusion, together with the
shared IM readings, suggests that M retains some readings, at least, from
an earlier point in the tradition than those represented by I, a conclusion
corroborating Minervini's suggestion that «[MS 1] non derivi direttamen-
te da 5 ma da un ulteriore antigrafo intermedio che avrebbe gia presen-
tato una parte di quelle innovazioni.» 4 2 (6) Nonetheless, M is clearly not
a direct antecedent of I.


Incorporating these observations, Cornagliotti's conclusions, and Mi-
nervini's «Postilla lulliana» with the stemma in Minervini's edition sug-
gests the following schematic representation of the relationships among
the known exemplars of the B-group:


M D H


12


Livre de 1'ordre de chevalerie 69: his «Postilla lulliana» agrees with my asscssment: «Ne conseque la
possibilita di ipotizzare una sis temazionc di M accanto ad I in d ipendcnza di un c o m u n e antecedentc i» (341).




4S J.A. GLENN


TABLE 1


87.7


87.11


89.13


143.8


156.8-9


166.1


172.8


177.8


177.11


TABLE 2


85.14-15


120.13-15


121.17-19


126.7


137.15-18


N ( E G L T ) IVl ( A C D F H I )


par deffaulte de charite omitted


plus sage omitted


noblesse de courage (after courage] et omitted
greigneur EGLT)


et faire grans omitted


se remembre le chevalier de Dieu a ses omitted
besoings, et par 1'esperance


force ce


la noblesse 1'ordre


noblesse et a omitted


digne omitted


EL(T)


1'ordonnement


il s'ensuiroit que ce qui est et ce qui ne
est fust office de chevalier


justice et luxure sont contraires, et
chevalerie est pour maintenir justice,
donc chevalier luxurieus est contraire a
chevalerie; et se


omitted


Et doit 1'escuyer moult deligenment
escouter. entendre et retenir ces choses
en telle maniere que il sache acorder
Toffice de chevalerie aux choses qui
appartiennent a la foy (escouter,
entendre et retenir] scavoir L)


GN


1'ordonnance


omitled


omitted


after cremeur] de
Dieu


omilted




FURTHER NOTES ON TWO UNEDITED MSS. 44


138.19


153.3


168.18-19


175.2-3


176.5-6


177.6


soit


que il soit loe se il est hardy et


1'aultre est pechie par trop petite
quantite


se concordent les chevaliers


omitled


omitted


c s t


omitled


omitted


omitted


after ordonne] et
maintient


after gette] hors4-1


TABLE 5 4 4


97.12


124.5


128.14


129.14


139.17


142.10


164.13


EG


Nostre


omitted


chevalier


mais


le samedi


recoit


en lui


LT


omitted


after nous] nous


chevalerie


omitted


le sabat T,
le sabbaz L


recoivent


encline L, enclin
T


N


Nostre (EGN)


nous (LNT)


chevalier (EGN)


mais (EGN)


le samedi
(EGN)


recoit (EGN)


missing portion
of text


" This rcading is sharcd by M.
4 4 T h e rcadings at 97.12 and 142.10 are my addi t ions . My own compar i sons . just as they have


idcntified non-N lectiones singulares, have also identilied addi t ional readings in which N shares: for
G L N ( T ) , 4; for ELN(T) , 13: for E G N ( T ) , 30. Addi t iona l shared readings include E G N without T (2), ET
( I ) , G N (I ) , and LT (1).




50 J . A . G L E N N


ET


radreciez


esgart
comment auroit il
mercy des
hommes non
puissans et
mesaisiez
amoisonee


EL


Prologus E,
Prohesme L


omitted


il convient qu'il
ait maistre qui
soit cousturier ou
charpentier


omitted


chevalier


en tout


GL


adrechies G,
addressez L


regart


omitted


amesuree


GT


omitted


sa


omitted


N


radrechies
(ENT)


regart (GLN)


omitted (GLN)


amoyenne (N)


N


omitted (GNT)


clause omitted
(N)


omitted (GNT)


after povre] gens omitted (ELN)


after adoubej phrase omitted
omitted (N)


omitted omitted (GNT)


EGL(T)


omitted


admene en lieu et en temps (temps]
tant L)


omitted


de son ordre


N


after mil] autres


donne grace


after je ay] eu


omitted


120.7


125.7


157.11-12


168.20


73


80.5


94.2-3


112.10


143.1


147.19


TABLE 4


85.2


85.5-6


85.6


85.8




FURTHER NOTES ON TWO UNEDITED MSS. 51


ouquel est
contenu


omitted


sont


omitted


omitted


omitted


chevalier


de ce


qu'il


Et puis


digne


fu le cheval
donne a celui
qui avoit


fu appelle 4 5


commandemens


commandemens


sont


se aucun tort y
a


soit


corrigie


de


chevalerie


4 ' This reading is sharcd by I as are those listed for N in this tablc at 136.7; 136.10; 142.17: 142.18.


85.14-15 qui est fait pour recouvrer


85.17-18 nouveaulx


86.1 seront


86.2-3 et ne auront este obeissans a la
doctrine de chevalerie


86.9 after au] noble


86.9 after homme] noble


86.10 en ordre de chevalerie


86.11 d u d i t


86.11 ce que aucunefois il lise


87.13 En apres


87.15 abille (abile L, habile G)


88.1-2 entre toutes les bestes, esleu cheval
et le donna a celuy homme qui fait


88.3-4 celuy homme out nom


88.15 commencemens


88.18 commencemens


88.19 se commencent


96.13-14 du tort qui luy est fait


96.14 luy soit fait


96.14 satisfacion


97,title qui appartient a


97.1 chevalier




52 J .A. G L E N N


97.1 omitted after chevalier]
ce qu'il doit
faire


97.4 commencemens commandemens


97.7 le fevre ou EG(T), le mareschel L omitted


97.7 font leur fait son


97.8 qu"ilz doivent et ont qu'il la


97.9 et deffendre omitted


97.10 le Pere omitted


97.15 Dieu omitted


98.4 after amys] ainsi L, omitted EG(T) et sont


98.6 attendons EL, entendons G devons


136, title recevoir entrer en


136.2 se confesse des EL(T) (des] de ses confesse les
G)


136.5 se il est net quant il sera
absolz


136.7 aucune que ce soit en
une


136.9 sollenez seulement


136.10 ce jour omitted


136.10 mains pluseurs 4 6


136.11 adoube a EL(T) (a] omitted G) fait


136.12 doint donne


136.15 celuy jour omitted


137.3 mesprisier desprisier


137.5 a ara


4 6 M rcads plu tieurs gens herc.




FURTHER NOTES ON TWO UNEDITED MSS. 53


137.12 omittcd after articles] de
la foy47


137.13 omitted after
commandemens]
de la loy 4 8


138.4 que omitted


138.4 soient omitted


138.9 jugie omitted


138.15 Nostre Dame Sainte la Vierge


139.10 transible transitoire4'1


139.11 vrays vertus et


139.14-15 sur le mont EGL, omitted T ou mont


139.16 ameras omitted


140.4 dix omitted


140.9 omitted after penitance]
confession5"


140.9 •VIJ- omitted


140.10 omitted after sacramens]
que


140.10 sauver savoir


140.14 omitted after bien] tout


141.5-6 a son office omitted


141.6 en soy celle


141.8-9 et la vertu omitted


141.10 vertueus en vertus


142.3 et after deffait] ou


142.14-15 et en signifiance de charite et de charite


4 7 This reading is shared by A and H.
4 S Th i s rcading is sharcd by A. C . and I.
4 9 Th i s reading is sharcd by C, I, and M.
s " I reads ou confession herc.




54 J . A . G L E N N


142.17 grant


142.18 grant


143.1 fait et adoube EG(T), (adoube]
ordonne L)


143.10 seigneur


143.11 au chevalier nouvel et


143.13 omitted


176.7 prive


176.7 chevalier


176.10 chevalier


176.13 omitted


176.13-14 de chevalier


176.21 omitted


176.22 chevalier


176.22 son corps


176.23 bien EGL, honnestement L


177.11 tort


omitted


omitted


omitted


chevalier


omitted


after autres]
chevaliers en


prince


chevalerie


chevalerie


after
1'anciennete de]
chevalerie et


omitted


after honnorer]
chevalerie et


omitted


soy meismes


omitted


tout


TABLE 5


75.1-2


ADFH


Cy finent les titres des
chapitres du livre de
1'Ordre de Chevalerie, et
apres commence (Cy fine
le prologue et la table des
rubriches de ce livret A)


CIM


omitted (Cy finent les
articles de chapitres du
livre de 1'Ordre de
Chevalerie M) 5 1


5 1 In this one instance. M agrees subslant ial ly with A D F H ralhcr than with CI . Because the instance
is a rubr ic . it scems to mc difficult to basc any conclusion against my classification on this piccc of
informat ion. part icularly sincc the p reponderance of evidence poinls to a C I M classification. A rubric might
rcasonably be expcctcd to be morc readily subject to con tamina t ion or independcnt scribal initiative than
would intcgral parts of the text.




FURTHER NOTES ON TWO UNEDITED MSS. 55


94.8-95.1 omitted


143.5 scevent


144.1 Tout


149.16 mye {omitted H)


152.4 omitted


159.10 omitted


165.17 omitted


166.11 omitted


TABLE 6


ADFH


98.16 font AFH,« sont D


137.6 omitted (passage missing
A)


139.10 transible


140.10 tous


a cousdre d'un
charpentier, tout aussi
seroit il desconvenable
chose que escuyer aprinst
(a cousdre] de 1'aprendre
I, after charpentier] ou
d'aultre I)


sauront CM, saront I


Dont C, Donques IM


nullement


after delinquerunt] Pour
povrete plusieurs ont fait
faultes CM (faultes]
faulcete M), c'est a dire
que par povret plusieurs
ont delinquie I


after sens] et industrie


after egal] a lui


de corps


CIM


ont


faire


transitoire' 1


nous tous


" Minervini ' s a p p a r a t u s lists this reading only for F (Livre de lordre de chevalerie 188). but both A
and H clearly read fonl as wcll.


" This reading is shared by N.




56 J.A. GLENN


ADFHI


le chevalier


de raison


omitted


jangleurs


Tordre de (phrase omitted
A)


chinq I, xii A, xiiii DFH


feste de ADFH (clause
omitted I)


ACDFH


le samedi c'est a dire le
dimanche ACDF, les
dimances H


1'escuier


doit


et adoube chevalier


omitted


omitted


chevaliers


CM


chevalerie


omitted


after fait] tout


jangleries


omitted


sept


omitted


IM


le dimanche


omitted


omitted


omitted


donner a roys d'armes et
heraulx M, donner au
heraulx d'armes I


comme il est acoustume
d'anciennete


omitted


142.4


142.4


TABLE 7


88.20


98.11


98.12


136.20


137.3


138.1


143.10


TABLE8


139.17-18


141.1


142.24


143.1


143.9


143.9


143.12


omitted DFH, estre honnourer
honnore A


omitted cheualerie




FURTHER NOTES ON TWO UNEDITED MSS. 57


147.15-16 le adevance ADFH, le
avance C


147.18 et signifie


177.3 omitted


TABLE 9


ACDFHI


88.15 1'ordre de chevalerie
ACDFH, omitted I


98.9 mantiennent la foy


99.16-17 haioit et destruioit
ACDFH, destruisoit et
heoit I


136.7-8 annees ACDF, de 1'annee
A, annueles I


136.10 mains hommes CDFHI,
mainte honneur H,
omitted A


137.16 entendre CDFHI, passage
missing A


138.7 Dieu soit ACDFH,
omitted I


138.18-19 after dame] Le second est
croire que Jhesucrist soit
ne


138.19 tiers ACDFH, iiic I


140.13 auquelles


140.14 tres ce qu'il ACDF, des ce
qu'il HI


omitted


omitted


after comparoison]
Donques


M


son ordre


la mantiennent


destruioit


omitted


plusieurs gens 5 4


omitted


Dieu est


omitted


second


en quoy


quant il


-^4 N reads pluseurs hommes hcre.




58 J.A. GLENN


140.17 1'escuier et


141.10 donner


142.13 after ceindre] 1'espee


142.14 omitted


148.9 after aussi] le D, comme le
ACFH, que le I


148.17 atout ACDF, avecques H,
omitted I


148.19 en la fiance ACDFH,
omitted I


177.3 omitted


177.3 doit


177.4-5 par laquelle il est en
1'ordre de chevalerie.
Lequel courage


177.6 omitted


1 escuier qui


ordonner


omitted


after justice] 1'espee


omitted


pour


a la segnifiance55


after comparoison] que
d'autres


omitted


omitted


after gette] hors 5 6


Jonathan A. Glenn
University of Central Arkansas


Departmenl of English
Conway, AR 72035


RESUM


Aquest treball sobre la traduccio medieval francesa del Llibre de
1'orde de cavalleria dona una descripcio detallada de dos manuscrits no
tractats a 1'edicio de Minervini de 1971, i els situa dintre el stemma
codicum que aquest editor havia proposat.


5 5 L shares M ' s reading here.
5 6 This reading is sharcd by N.




SL 32 (1992) , 59-79
A L A I N G U Y


RAZON Y FE EN LLULL Y DESCARTES


La idea de confrontar a Llull y Descartes (1596-1650) se me ocurrio
en primer lugar, de la lectura de un breve articulo escrito por mi venera-
ble profesor de la Universidad de Grenoble (en 1935-1938), el decano
Jacques Chevalier, titulado "Y-a-t-il une philosophie espagnole?", traba-
jo aparecido en los Estudios eruditos in memorian de A. Bonilla San
Martin, Madrid, 1927, vol. I; el autor de Cadences y de la Histoire de la
Pensee expreso su conviccion de la inspiracion luliana en la invencion
cartesiana del analisis geometrico. Por lo demas, desde sus conferencias
de 1919 sobre Descartes (publicada en 1921 en Paris), el catedratico de
Grenoble habia tenido la intuicion de que la biisqueda de un metodo
universal y unico debio de ser sugerida a Descartes por la lectura de
Llull, tema recordado por Gustave Cohen. 1


En el Colegio de La Fleche, donde fue educado el filosofo del Poi-
tou, los Jesuitas invitaron probablemente a Descartes a leer extractos de
YArs magna, que fue poco despues traducido en frances por un cierto De
Vassy (Le Grand et dernier Art de M. Raymond Lulle, jidelement traduit
de mot d autre, Paris, 1634). Se sabe, por otra parte, que Jacques Cheva-
lier ha tocado otra vez la cuestion: no solo en su Descartes ya citado,
mas aun en el tomo II de su Histoire de la pensee, titulado La pensee
chretienne, Paris, Ed. Flammarion, 1956, capitulo sobre Llull, pp.
414-421).


Las relaciones de la razbn y de lafe se hallan, seguramente en la base
de la reflexion del pensador frances, asi como del pensador catalan; en


' G. Cohcn . Ecrivains frangais en Hollande dans la premiere moilie du XVlleme siecle (Paris: C h a m -
pion, 1920), p . 387.




60 A L A I N G U Y


efecto, Descartes no es, de ninguna manera, este "ciencista", mas o
menos esceptico o ateo, tal como una interpretacion demasiado tenden-
ciosa le ha presentado falsamente; es, al contrario, un cristiano conven-
cido (como lo han reconocido entre otros, Henri Gouhier, Jean Laporte,
Jacques Chevalier y, mas recientemente Jean-Marc Gabaude).


En esta busca de Dios y de la verdad integral, los dos itinerarios de
Llull y Descartes ofrecen, a la vez, puntos de semejanza y aspectos de
diferencia. Pero es preciso, en primer lugar, descartar un lugar comun,
segun el cual Descartes habria estado en las antipodas de Llull y habria
vuelto la espalda al mensaje de aquel definitivamente. Se sabe el hecho
brutal: la frase despreciativa para con Llull, que se descubre en la segun-
da parte del Discours cle la methode (1637), donde el autor expone la
evolucion de su espiritu:


pour la logique, ses syllogismes et la plupart de ses autres instruc-
tions servent, plutot a expliquer a autrui les choses qu'on sait, ou
meme, comme 1'art de Lulle, a paiier sans jugement, de celles
qu'on ignore, qu'a les apprendre. 2


En el mismo sentido, tampoco se ignora la carta al Reverendo Padre
Mersenne (de la Orden de los Minimos), del 25 de diciembre de 1629,3


que iba ya en el mismo sentido; ni la carta a Isaac Beeckman, fechada el
26 de marzo de 1619:4 en esta ultima, Descartes cuenta como habia sido
importunado, en una posada de Dordrecht, por un pedante intolerable
que se jactaba de poder hablar, gracias al Arte de Llull, acerca de un
tema durante una hora, despues acerca de otro tema durante otra hora
y asi sucesivamente durante veinte horas; este fantastico hombre tenia su
facundia de la lectura de un paradojico lulista, mas o menos ocultista del
siglo XVI, Heinrich Cornelius Agrippa de Nettesheim, que habia publi-
cado en Colonia, en 1531, resonantes Commentaria in Artem brevem
Raymundi Lullii. Lo curioso del caso es que Descartes, que no poseia
esos famosos Comentaria, pidio a Beeckman su parecer acerca de ese
extrafio libro, un best seller. Su amigo le respondio poco despues, que se
trataba de una obra mediocre y que el Arte de Llull no valia mas.


Sin embargo, en esta misma carta de Descartes, del 26 de marzo de
1619, confesaba que el Ars brevis le inducia a buscar una "ciencia nueva
por la cual, de una manera general, podrian ser resueltas todas las


2 Oeuvres ile Desearles, cd. C. Adam et P. Tannery . 12 vols.. con suplemcnto (Paris . 1897-1913). t. VI.
p. 17.


3 Ibui. t. II. p. 629.
4 Ibid., t. X, pp. 156-7.




RAZON Y FE EN LLULL Y DESCARTES 61


cuestiones que se pueden proponer en todo genero de cantidad, tanto
continua como discontinua, pero cada una segun su genero". 5 Y otra
carta, enviada de Amsterdam el 29 de abril de 1619,6 se dedica a una
declaracion similar. Por fin, mientras que, en sus escritos publicados,
Descartes no cita jamas nombres propios, es bastante significativo que
haga una excepcion con Llull, en el Discwso del metodo; es licito pensar
que este maestro mallorquin despertaba su curiosidad, a pesar de la
rapida y demasiado superficial opinion peyorativa formulada para con
el, tal vez cansado del ruido hecho alrededor del filosofo ultrapirenaico
o incluso celoso ante el exito de su traduccion contemporanea...


Mi comparacion de los dos proceres se articulara en esta modesta
aproximacion, en cuatro partes. En primer lugar, su comun punto de
partida: una intuicibn fulgurante (plenamente religiosa en Llull, mas mis-
teriosa en Descartes). Despues, el metodo de ambos, francamente racio-
nalista (el de Descartes, finalmente mas timido, porque pone de lado las
verdades de la fe, mientras que Llull las cree accesibles al entendimiento,
dentro de ciertos limites). En tercer lugar, el ideal de unidad (en el
conocimiento, en el lenguaje y en la sociedad internacional). En cuarto
lugar, la primacia de la finalidad practica (mas tecnica y material tal vez
en Descartes, que sueha con el magisterio de la naturaleza; mas confesio-
nal en Llull, que trabaja por la conversion de todos los infieles).


La vocacion de Descartes, asi como la de Llull, es despertada por la
experiencia completamente personal de una intuicibn repentina, conside-
rada como excepcional por ambos. Se sabe como el brillante y mas
turbulento senescal de Jaume II cambio bruscamente la orientacion de su
vida, cerca de 1265, a consecuencia de cinco visiones, consecutivas, de
Cristo crucificado: esta aparicion, que atribuyo, sin titubear, a la inter-
vencion de lo Sobrenatural, le incito a realizar una mutacion radical: era
mundano y libertino, se vuelve de una piedad extraordinaria y ardiente,
unida a una evangelica atencion fraternal hacia los demas; su camino de
Damasco le condujo en seguida a la penitencia, a la plegaria y a la
caridad; durante nueve aiios, llevo una existencia totalmente transforma-
da y depurada, aunque quedandose dentro del siglo; se esforzo por
adquirir una formacion intelectual suficiente, destinada a permitirle satis-
facer la tarea que la inspiracion divina le habia asignado, a sus ojos; a
saber, la predicacion a los Musulmanes, asi como el "ressourcement" de
los catolicos, de los tartaros, de las iglesias ortodoxas y de los averroistas
latinos.


En 1274, una segunda iluminacion le ocurrio, en el monte Randa que


5 Ibiti
6 Ihitl.. i. X. p. 164.




62 ALAIN GUY


le instiga, en el acto, a vender sus bienes, a dejar el mundo y su familia,
y a retirarse al monasterio cisterciense de Santa Maria la Real, donde
compuso el monumental Libre de contemplacid en Deu. Empezo entonces
sus periplos misionarios, llevando la buena nueva por todo el Mediterra-
neo, despues hasta Armenia y tambien a Paris y a Viena del Delfinado.


Del mismo modo, Descartes, despues de un periodo postescolar de
indecision, de ocio, de elegancia mundana y de curiosidad discontinua
por algunas ramas de las ciencias, a todo lo largo de su juventud (aproxi-
madamente desde 1614 a 1619), fue objeto de una revelacion insolita,
durante la noche del 10 al 11 de noviembre de 1619 (la noche de San
Martin), mientras se hallaba en el ejercito, cerca de Ulm, en la soledad
de una habitacion. Tres suefios le visitaron, acompanados por un entu-
siasmo extraordinario. El gran filosofo del Poitou ha relatado este episo-
dio extrano, en un opusculo titulado Olimpica (hoy desaparecido, pero
minuciosamente resumido por su biografo, Adriano Baillet, y tambien en
uno de sus Ineditos de Hanovre).


En el decurso de su primer suefio, se veia fantasmagoricamente em-
pujado hacia la capilla de su viejo Colegio, por un huracan sospechoso
e incluso demoniaco, gracias al cual Satan ensayaba maniobrarle con
malignidad, quitandole, de modo subrepticio, el uso de su libre albedrio.
Su segundo sueno le presento una tempestad de fuego intenso que le
fulmino y que interpreto como la incitacion a la "sinderesis", es decir, al
remordimiento y al arrepentimiento por haber llevado, hasta entonces,
una vida de pecado. El tecer suefio proyecto, a sus ojos atonitos, por una
parte, un Diccionario (simbolo de todas las ciencias, juntadas en una
amplia unidad), y, por otra parte, una coleccion de poesias escolares (el
Corpus poetarum), abierta sobre esta doble citacion de Ausonio: Quod
vitae sectabor iter? (es decir "^Que camino de vida seguire?") y Est et non
(es decir: "hay que afirmar o negar", sin rodeos superfluos o ruines). Al
despertar, Descartes hizo inmediatamente examen de conciencia y deci-
dio subito adoptar una vida totalmente nueva, conforme al Bien, querido
por Dios; hizo, al mismo tiempo, el voto de trasladarse al santuario de
Nuestra Sefiora de Loreto, en Italia, cerca de Ancona, para implorar a
la Santa Virgen que le alumbrara acerca de esta enigmatica noche.


Muchos estudiosos se han preguntado sobre el contenido y el sentido
de esta "invencion admirable" (fundamentum inventi mirabilis), sugerida
por los suenos. Foucher de Careil, Luis Liard, Millet, Hamelin y otros
creen que se trata de la mathesis universalis. Adam piensa que es preciso
relacionarla con la idea de unidad de las conciencias. Jacques Chevalier
prefiere ver ahi la invitacion a buscar el principio de la verdad en noso-
tros mismos, asi como la chispa que reside en el silex, con la soberana
garantia de esta verdad, asegurada por Dios en persona. Sea lo que sea,




RAZON Y FE EN LLULL Y DESCARTES 63


nos hallamos ante un fenomeno inusitado de revelacion, con un aspecto
transcendente.


A semejanza de Llull, Descartes dedico nueve ahos a precisar y
profundizar este mensaje mas o menos sibilino (1619-1628). Desarraigan-
do sistematicamente todos los prejuicios que la ensenanza escolastica le
habia inculcado, dudara de todo, pero preservando con respeto y fideli-
dad los dogmas de la fe y las elementales reglas de la moral corriente; en
resumidas cuentas, privilegiara la matematica, que considera como cier-
ta, pero de la cual se extraha que nada se haya sacado de ella, excepto
proposiciones puramente formales. Como Llull, Descartes empezara por
descifrar "el gran libro del mundo", de Praga a Alemania, a Italia y a
Suiza. Despues de haber asistido a la batalla de la Montana Blanca, que
vio la derrota de los checos (1620), abordo los Paises Bajos, Baviera,
Hungria, Westfalia, Suiza, la Marcha de Ancona (donde cumplio su
peregrinaje de Loreto), Roma, la Toscana, el Piamonte y la Saboya,
antes de asentarse en Paris durante tres anos, entregandose algunas veces
al juego y a los salones, y continuando con diletantismo sus prospeccio-
nes cientificas.


En noviembre de 1620, regresando de la toma de La Rochelle, se
produjo un nuevo viraje en su vida, un poco como la luz de Randa para
Llull. En una reunion con el Nuncio del Papa, el cardenal de Berulle
(fundador del Oratorio) le predico la obligacion de emplear en adelante
su talento al servicio de la santa causa de la Religion. Con esa meta,
Descartes, deseoso de sosiego y de soledad, con el fin de madurar su
refiexion, se marcho a Holanda, para rehuir toda vida futil. En ese pais,
construyo poco a poco su sistema y obro sus descubrimientos, hasta la
vispera de su muerte prematura en 1650, despues de expatriarse de nue-
vo, para Suecia esta vez, a instancias de la reina Cristina. Esos veinticin-
co anos fueron la epoca de sus mas grandes obras: Regulae ad directio-
nem ingenii (redactadas hacia 1622-1630, mas publicadas en 1701, mucho
despues de su muerte), Discours de la methode (1637), que es el prologo
de tres tratados cientificos (Dioptrique, Geometrie, Meteores), Meditatio-
nes de prima philosophia (1641), Principia philosophiae (1644), Traite des
passions (postumo, en 1662).


Asi pues, Descartes y Llull han experimentado, al comienzo de sus
itinerarios respectivos, la conviccion inconmovible de una alta mision
espiritual a ellos confiada, ex ahrupto, por Dios mismo. Todavia, si la
fuente es probablemente analoga, el acento no es completamente identi-
co. En Descartes, por cierto, el espiritu religioso es muy escrupuloso y le
conduce, por miedo a desagradar a la Iglesia, a abstenerse de publicar,
en vida, su Traite du Monde (citado mas arriba), donde aprobaba a
Galileo. Sin embargo, su retiro a los Paises Bajos no se emparenta




64 ALAIN GUY


perfectamente al de Llull, confinado en su pais natal de Mallorca. El
refugio en Holanda se acomoda, en efecto, a un minimo de hedonismo
(como prueba su enlace con Helena Jansk —de la cual tuvo a la pequena
Francine, que murio a los cinco anos de edad— y su existencia bastante
tranquila, durmiendo durante diez horas de un tiron, relajandose santur-
ronamente en el campo verde, como un individualista inveterado, viejo
nino mimado, cuidadoso sobre todo de su equilibrio, de su salud y de
sus intercambios cientificos).


Por el contrario, Llull escoge una vida de ascetismo y de caridad
rebosante, por entero polarizada sobre el apostolado, sobre el mas can-
dente amor de Jesus y sobre la lucha continua en favor de la salvacion
de los arabes y de los otros heterodoxos, asi como sobre el progreso
espiritual y la reforma etica de los catolicos. Es un misionero, enardecien-
do de desvelo constante; es un procurator infidelium, siempre inquieto
por su cometido y verdaderamente dispuesto al martirio. Ajeno a toda
biisqueda de quietud, su caracter le inclina a revisar perpetuamente su
cultura filosofica y teologica, con el fin de asegurar mejor sus procedi-
mientos de apostalado.


En resumen, mientras que Descartes se revela ser un "honnete hom-
me" ("hombre honrado"), en el sentido del siglo XVII, guardando siem-
pre una estricta ponderacion (incluso en su piedad sincera e indudable,
mas moderada), aspirando solo a una sabiduria mas o menos estoica (cf.
su moral provisional), Llull es un incansable propagandista del Evange-
lio, que gasta, sin precaucion, todas sus fuerzas (fisicas como psiquicas)
para el aumento incesante de la gloria de Dios y para la adquisicion de
la felicidad eterna de su projimo; es un "loco de Dios", que podria
gritar, como algunos misticos: "la medida segun la cual hay que amar a
Dios es amarle sin medida". Esta, de antemano, convencido de la maxi-
ma siguiente de Grignion de Montfort, el dinamico apostol de Ia Vendea
en el siglo XVII, que proclamaba en un cantar popular: "jamais nous
n'en ferons assez;/Jamais nous n'en pourrons trop faire" ("jamas noso-
tros haremos bastante,/jamas haremos demasiado"), por la causa de
Dios... Esto se debe, me parece, al hecho de que Llull ha recibido del
Infinito una llamada muy especial, la que le provoca un ideal de perfec-
cion muy exigente, que se aproxima al ideal de la santidad.


En cambio, Descartes, atraido por centros de interes muy varios
(aunque mantenidos en el camino recto) —de la piedad autentica, pero
bastante tradicionalista, hasta el eudemonismo, al gusto de las ciencias y
tecnicas, y a la controversia doctrinal o metodologica con los grandes
eruditos— realiza, de hecho, un convenio entre la vida temporal del
hombre del mundo, que acepta el siglo tal cual es, con todas sus deficien-
cias, aplazando su eventual perfeccionamiento a un porvenir lejano (es




R A Z O N Y F E EN L L U L L Y D E S C A R T E S 65


porque desaconseja las reformas politicas o sociales, en tanto que son
contrarios al orden del rey y de la tradicion immemorial), y la vida
altruista del hombre de elite, que le incita, docil a la voz del Infinito, a
combatir con la intencion de mejorar en seguida la sociedad, las iglesias
y los individuos.


No obstante, la larga estancia de Descartes en Holanda no estuvo
completamente privada de disgustos. En Utrecht y en Leyden, varios
pastores protestantes le acusaron, sea de clericalismo catolico, sea de
ateismo, con el pretexto de que atacaba la escolastica aristotelica, ense-
nada por ellos. Debe requerir el apoyo de la corte de Orange y de la
Embajada de Francia, para protegerse contra la amenaza de destruccion
de sus libros y contra el proyecto de su expulsion, pedida por sus adver-
sarios irreconciliables. No hay que olvidar, por lo demas, la prerentoria
condenacion postuma del cartesianismo por la Congregacion del Indice
Romano en 1663 ni la interdiccion hecha por el Rey al canciller de la
Universidad de Paris, el R.P. Lallemand, en 1667, de pronunciar su
panegirico, cuando sus cenizas fueron transferidas a la iglesia San
Etienne-du-Mont.


De la misma manera, pero con mas crueldad, Llull sufrio muy tem-
prano la incomprension de la mayoria de los Dominicos (y en particular,
del Inquisidor Nicolas Eymerich), incluso de los Papas y Reyes; y ^que
decir de las persecuciones y encarcelamientos sufridos por el, por parte
de los discipulos de Mahoma? Por cierto, los incidentes o baldones que
no perdonaron a Descartes constituyeron, para el, solo un aviso (o una
advertencia), mientras que la obtusa oposicion de rutinarios y encarniza-
dos conservadorcs hundio al Llull en un gran desconcierto, del que
emergio solo progresivamente por medio de su tenacidad y la ayuda de
la gracia. Este "pobre de Cristo" conocio todas las vejaciones, cuando
era, en el fondo, un pacifista.


Al fin, si la impregnacion religiosa, que caracteriza la inspiracion
primordial de Descartes, queda innegable, se debe notar que se traducc
en el unicamente en una bastante fria referencia a Dios, Ser de los seres,
en la perspectiva bimilenaria del deismo (pero enriquecida por el teismo
judeo-cristiano-islamico, es decir, por el horizonte de un Dios creador,
providente y redentor, soberano juez). Por el contrario, Llull va mucho
mas lejos y se remonta a Jesucristo, nuestro Salvador, cuyo nombre, no
surge jamas de la pluma de Descartes. Por lo demas, el filosofo mallor-
quin centra en el Hombre-Dios, encarnado en un momento preciso de la
Historia y en Palestina, todo su afecto incandescente por la Verdad,
exhalando efusiones y suspiros sin fin, de un relieve extraordinario. Sin
embargo, se me podria objetar, en este punto, que el autor del Discours




66 ALAIN GUY


de la methode habria sido capaz de ser conmovido por una tal eyacula-
cion mistica, aduciendo aqui la hermosa dialectica del amor, contenida
en su Lettre d Chanut del 1 de febrero de 1647;7 mas respondere que este
analisis trata del amor humano mucho mas que del amor divino, y que
permanece en un plano objctivo, muy distinto de la dileccion comproba-
da por Llull en lo mas profundo de su ser; fruto de la meditacion de un
sabio, amante de sabiduria, no tiene la llama del mistico perdido, nacido
en Mallorca.


En verdad, las relaciones de la razon y de la fe son bastante diferen-
tes, segun que nos refiramos a uno o a otro de esos dos maestros. En
Llull, el gran designio, concebido como dimanando de la iluminacion
inefable y divina, que ha detcrminado la radical inversion de su vida, es
completamente religioso y confesional. Para devolver los Infieles a la
gran familia catolica, la razon es totalmente capaz de probar la verdad
de los dogmas, con la condicion de que emplee el metodo que preconiza:
el Arte, recibido del Espiritu Santo. El filosofo catalan no desdena la luz
natural, con lo cual abandona la vieja logica escolastica, y utiliza el
calculo de los circulos logicos. Se puede hablar del racionalismo luliano,
en el sentido metodologico de la palabra; algunos le han calificado de
optimista.


En cambio, cn Descartes, el proyecto de investigacion y de vida
parece un poco mas limitado; su meta es la obtencion de la verdad
natural, cuya caucion suprema es el Dios abstracto de los filosofos y
sabios (segun la expresion pascaliana), por medio de un recurso vigilante
a la vida interior personal, liberada de sus fantasmas corporales o ideo-
logicos; en el pensador del Poitou, no es directamente cuestion el "Dios
de Abraham, Isaac y Jacob". Por cierto, ese Dios no es solo, en su
pensamiento, el eje del universo, el primer motor, el fundamento de
nuestros conocimientos; e's tambien amor; su omnibenevolencia para con
todas las criaturas nos promete en el mas alla la inmortalidad del alma
y la plena justicia, en funcion de nuestros meritos.


Esa conviccion en Descartes se expresa en una doble formula, que
reune dos instituciones inmediatas: cogito, ergo sum. Sum, ergo Deus est.
Pero el movimiento de nuestra alma hacia el Sefior se para alli, una vez
reconocida esta filiacion divina que nos libera de la nada y del absurdo.
La Encarnacion y, mas generalmente, todas las aportaciones de la teolo-
gia positiva y de la teodicea son acalladas. por el efecto de la discrecion
doctrinal que se impone el maestro para con todo lo que traspasa la
religion natural. Sera necesario esperar a Malebranche y Leibniz, dos


7 Ibid., I. IV. pp. 600-617.




RAZON Y FE EN LLULL Y DESCARTES 67


cartesianos empero, para que el movimiento del alma creyente sea conti-
nuado y se ensanche en adoracion de Jesus.


Ademas, en las Regulae ad directionem ingenii como en el Discours de
la methode, en las Meditationes de prima philosophia y en los Principia
phi/osophiae o en otros libros, Descartes separa categoricamente los dos
campos de la filosofia y de la religion, es decir, de la razon y de la fe.
Escuchemos esta confesion de extrema humildad intelectual, en la prime-
ra parte del Discours de la methode:


Je feverais notre theologie et pretendais, autant qu'un autre, a
gagner le ciel; mais ayant appris comme une chose tres assuree
que le chemin n'en est pas moins ouvert aux plus ignorants qu'aux
plus doctes et que les verites revelees qui y conduisent sont au-des-
sus de notre intelligence, je n'eusse ose les soumettre a la faiblesse
de mes raisonnements, et je pensais que, pour entreprendre de les
examiner et d'y reussir, il etait besoin d'avoir quelque extraordi-
naire assistance du ciel et d'etre plus qu'homme. 8


Del mismo modo, en el Abrege de la Quatrieme Meditation, Descartes
escribe:


il est a remarquer que je ne traite nullement, en ce lieu la, du
peche, c'est-a-dire de 1'erreur qui se commet dans la poursuite des
bien et du mal, mais seulement de celle qui arrive dans le juge-
ment et le discernement du vrai et du faux, et je n'entends point
y parler des choses qui appartiennent a la foi, ou a la conduite de
la vie, mais seul de celles qui regardent les verites speculatives et
qui peuvent etre connues par 1'aide de la seule lumiere naturelle. 9


Y en el cuerpo mismo de esta misma Cuarta Meditacidn, Descartes
insiste sobre los limites de nuestra razon y sobre su incapacidad consti-
tutiva para comprender


pourquoi Dieu fait ce qu'il fait ...(...)... et pour quelle raison et
comment il le fait... (...); car il ne me semble pas que je puisse,
sans temerite, rechercher et entreprendre de decouvrir les fins
impenetrables de Dieu. 1 0


8 Md., t. VI . p. 19.
9 Oeuvres choisies de Descartes, ed. Ga rn i e r . p. 72.
0 Ibid., p. iii; 4eme Med i t a t ion . Oeuvres de Descartes, cd. A d a m ct Tanne ry . t. IX. P- 44.




68 A L A I N G U Y


Es preciso, sin embargo, confesar que la confianza de Descartes en la
razon parece haber variado un poco, en el decurso de su vida. Por
ejemplo, en sus Reponses au.x Secondes Objections, se puede leer:


Quoi-qu'on dise ordinairement que la foi a pour objet des choses
obscures, toutefois cel s'entend seulement de sa matiere, et non
point de la raison formelle, par laquelle nous croyons; car, au
contraire, cette raison formelle consiste en une certaine lumiere
interieure, de laquelle Dieu nous ayant surnaturellement eclaires,
nous avons une confiance certaine que les choses qui nous sont
proposees a croire ont ete revelees par lui, et qu'il est entierement
impossible qu'il soit menteur et qu'il nous trompe; et ce qui est
plus assure que toute autre lumiere naturelle et, souvent meme,
plus evident a cause de la lumiere de la grace."


Del mismo modo, otra concesion a los poderes de la razon es formu-
lada, en la Reponse aux instances de Gassendi (carta a Clerselier del 12 de
enero de 1646), sobre las Cinquiemes Objections. Se encuentra en ese
pasaje la siguiente declaracion:


meme touchant les verites de la foi, nous devons apercevoir quel-
que raison qui nous persuade qu'elles ont ete revelees de Dieu,
avant que de nous determiner a les croire. 1 2


Despues de todo, es posible preguntarse si la respetuosa puesta de
lado de la teologia revelada no proviene, en Descartes, de su aversion a
la teologia escolastica que le ha sido ensehada. El Manuscrit de Gbttingen
llega incluso a decir:


et assurement la theologie ne doit pas etre soumise a nos raison-
nements, que nous admettons dans la mathesis et dans les autres
verites, alors que nous ne pouvons pas la comprendre; et plus
nous la conservons simple, mieux elle nous apparait comme satis-
faisante pour nous. 1 3


El texto latino dice: quanto eam servamus simpliciorem, eo meliorem
habemus.


" Oeuvres tle Descaries, ed. A d a m et Tanne ry . t. IX, p. 116.
12 Ibid., t. IX. p. 206.
1 3 Ibid.. t. V, p . 176.




RAZON Y FE EN LLULL Y DESCARTES 69


Podriamos aiiadir a esta asercion muy alusiva otro texto de Descar-
tes, relatado por Burman


nous pouvons sans doute et meme nous devons demontrer que les
verites theologiques ne repugnent pas aux verites philosophiques
[hay que notar aqui el rechazo, como en Llull, de la teoria ave-
rroista de la doble verdad...]; mais nous ne devons en aucune
maniere les soumettre a notre examen. Et, par la, les moines ont
donne occasion a toutes les sectes et heresies, je veux dire par leur
theologie scolastique, qui devrait etre exterminee avant toutes
choses. 1 4


Esta oscilacion de Descartes podria tal vez justificar la hipotesis
emitada por Ferdinand Alquie, segun la cual "Descartes croyait possiblc
de demontrer, dans une certaine mesure au moins, 1'accord de la foi et
de la raison; nous savons, par Baillet,1-"1 qu'il projecta, vers 1628-1629,
d'ecrire un Traite de la Divinite"}h


Por lo demas, en la tercera de las Regulae ad directionem ingenii,
Descartes, que es generalmente favorable a una teoria voluntarista, pare-
ce sin embargo confesar que nuestra inteligencia es capaz, si apela a un
metodo estricto, de descubrir algunos dogmas.


Pour moi, ce qui a ete revele par Dieu, nous y croyons comme a
une connaissance plus certaine encore, puisque la foi, qui porte
toujours sur des choses obscures, est un acte non de 1'intelligence,
mais de la volonte, et que, si elle a des fondements dans 1'enten-
dement, ceux-ci peuvent et doivent etre trouves avant tout par
l'une ou 1'autre des voies deja dites, comme nous le montrerons
peut-etre un jour plus amplement. 1 7


En ese gran esfuerzo racional, la aspiracion a la unidad aparece, en
Descartes asi como en Llull, como una cosa esencial y permanente. Se
sabe como toda la vida de Llull testifica esta meta fascinante: unidad de
las creencias y de los hombres; unidad de los metodos en el seno del Arte
Magna novador; unidad mistica del Amigo y del Amado. Descartes, en


1 4 Ibid.
1 5 Ibid.. 1. I. p . 153 y pp. 170-1.
1 ( 1 Dcscartes , Oeuvres philosophiques, cd. F. Alquie (Paris . 1963). t. I. p. 158. Nole conjoinle sur M.


Descurics ei lu philosophie carlesienne, redigie en Juillet 1914, poslume, Char lcs Peguy. Oeuvres en prose
(1909-1914) (Paris: Pleiadc. 1961). pp. 1359-1360.


1 7 Dcscar tcs , Oeuvres philosophimies. ed. F. Alquic . (Paris . 1963). t. I. p. 157.




70 ALAIN GUY


sus Regulae, hace suyo este apego apasionado al tema de la unidad.
Releemos, en este punto, la Regula XVIII. 1 8


La multiplicite des regles provient souvent de Fimperitie desmai-
tres, et les choses qu'on peut ramener a un seul principe general
sont moins claires si on les divise en plusieurs regles particulieres.


Cuatro paginas densas son dedicadas entonces a desarrollar este pre-
cepto, aplicandolo a las matematicas, a traves de las cuatro operaciones:
de la adicion, de la sustraccion, de la multiplicacion y de la division. "II
faut savoir", proclama Descartes "que 1'unite, dont nous avons deja
parle, est ici la base et le fondement de tous les rapports". ' 9


Las tres ultimas Reglas (XIX, XX y XXI), de las cuales, desgracia-
damente, solo conservamos los titulos, insisten sobre este imperativo,
como demuestra el titulo de la Regla XXI: 2 0


S'il y a plusierus operations de cette espece, on doit les reduire
toutes a une seule, c'est-a-dire a celle dont les termes occuperont
le plus petit nombre de degres, dans la serie des grandeurs en
proportion continue, selon laquelle ces termes doivent etre or-
donnes.


Se ve cuan constante es el anhelo de orden en Descartes y como se
halla de nuevo subyacente en su perpetua voluntad de unificacion. Se
descubre en todas partes este anhelo en 61; tal es el caso del Discours de
la methode:2i "Mais 1'ordre que j 'a i tenu en ceci, dans cette methode, a
ete tel. Premierement, etc..." Charles Peguy lo ha visto bien: Descartes se
esfuerza en sustituir el caos de la multiplicidad por la disciplina y la
claridad de la unidad. 2 2


La unidad de las ciencias esta ligada intimamente a la unidad, mas
profunda aiin, del pensamiento, que tiende siempre a reducir lo complejo
a lo simple, objeto de intuicion, es decir de evidencia. Y todo este
proceso nos invita, como en Llull, a remontarnos a la unidad suprema
en Dios, fundamento primero y ultimo del ser, del obrar y del inteligir.
Es asi porque al limite, la logica, asi reformada, tiende a confundirse con
la metafisica, cuya base y apice son constituidos por el Autor del Uni-


'° Oeuvres choisies de Descartes, ed. Garn ie r . p. 379.
» Ibid.
-° Ibid.. p. 383; Oeuvres de Descartex. ed. A d a m et Tannery , t. X, p. 468.
- ' Sexta par te , ed. Gilson (Paris: Vrin), p. 124.
-2 Note conjointe...




RAZON Y FE EN LLULL Y DESCARTES


verso; el descubrimiento de la geometria analitica y de la fisica matema-
tica —que unifican la extension y el numero— representan una primera
aproximacion, por decirlo asi, una muestra, de esta grandiosa ascension
hacia lo Uno.


Lo mismo ocurre en las Meditaciones y en el prologo a la traduccion
francesa de los Principia, donde el esquema del Arbol parece totalmente
tomado de Llull, mas aun que de Porfirio. Este leitmotiv vuelve de
nuevo en un opiisculo redactado por Descartes al final de su vida. la
Recherche de la verite par la lumiere naturelleP en forma de conversacio-
nes entre tres personas investigando la verdad: Polyandre (hombre pro-
visto solo del buen sentido), Epistemon (un poco mas culto) y Eudoxe
(truchiman de Descartes). En este texto se encuentran estas afirmaciones
reiteradas:


Les connaissances qui ne depassent pas la portee de 1'esprit hu-
main sont unies entre elles par un lien si merveilleux et peuvent se
deduire les unes des autres par des consequences si necessaires.
qu'il n'est pas besoin de beaucoup d'art et de sagacite pour les
trouver. pourvu qu'on sache commencer par les plus simples et
s'elever par degres jusqu'aux plus sublimes.2'1


En esta ardiente ascension hacia la unidad, Llull y Descartes buscan
ambos el acceso a una lengua iinica por todos los hombres. capaz de
procurarles una mejor comprension mutua. El Libre d'Evast, e Aloma e
Blanquerna (redactado hacia 1283) evoca en el capitulo 94, Libro IV,
titulado (en funcion de las palabras del "Gloria") "Tu solus Dominus",
el obstaculo a la predicacion que constituye la diversidad de las lenguas.
El "apostol" (es decir, el Papa Blanquerna) se pregunta "a cual entre los
lenguajes, valdria mejor reducir todos los otros para que las gentes se
entiendan". 2 5


El cardenal propone imponer el uso del latin. esperando otro reme-
dio a la torre de Babel: "en efecto, el latin es el mas general lenguaje".
Pero el chabelin objeta que eso seria demasiado dificil y demasiado
largo; el apostol concluye que, en todo caso, hay que trabajar asiduamen-
te por descubrir una lengua comun, con el fin de facilitar la conversion
y la concordia de todos los hombres.


Como lo ha apercibido muy bien Sebastian Trias Merecant, 2 6 en


" Oeuvres cie Descartes, ed. A d a m el Tanne ry . (. X. pp . 496-7.
- 4 A v a n t - p r o p o s . Oeuvres choisies de Descartes, ed. Garn ie r , p . 385.
2 5 Edicion de la t raduccion francesa por A r m a n d Llinarcs (Paris: P U F , 1970). p. 258.
2 6 Histbria delpensament a Mallorca. Dels origens al segle XIX (Palma: Moll . 1985). p. 51.




72 ALAIN GUY


Llull, la adhesion al catolicismo "exigia la possessio d'un llenguatge apte
per a la comunicacio. El llenguatge es converteix aixi en 1'instrument
imprescindible per al dialeg doctrinal". La Retorica nova afirma netamen-
te: "Verbum sit medium et instrumentum per quod loquentes et audien-
tes in unum conveniunt".


De ahi la importancia del acercamiento universal de las gramaticas
nacionales que subtienden los diversos lenguajes. Este tema es igualmen-
te presente en el Commentum Artis, en el Liber predicationis, en el Libre
de Ves Deu o en el Liber de quatuordecim articulis fidei, etc. A los ojos
de Llull, un lenguaje tecnico, apropiado a la filosofia y a la teologia,
seria pues, indispensable; esperaba haberlo inventado en la muy rica
combinacion de todos los signos de su Arte, que habia dotado audazmen-
te de muchos neologismos, muchas veces emparentados con el vocabula-
rio arabe. Muy consciente de las deficiencias de los lenguajes naturales,
Llull ambicionaba llegar a un lenguaje totalmente formalizado. Joaquim
Carreras i Artau, desde 1946, ha estudiado la valiente tentativa de Llull
para constituir una lengua universal. Pero Josep M. Vidal ha mostrado
los limites de este ensayo intrepido, que se deben, segun el, a los prejui-
cios teologicos del filosofo mallorquin, que han perturbado el funciona-
miento del calculo logico, muy interesante e imparcial, forjado por el
maestro.


Una similar preocupacibn linguistica existe en Descartes, pero sin
finalidad directamente religiosa. Por ejemplo, en una carta, dirigida por
el a Mersenne, el 25 de noviembre de 1629, se interroga sobre las condi-
ciones de una lengua universal; se resumen todas en


etablir un ordre entre toutes les pensees qui peuvent entrer en
1'esprit humain, de meme qu'il y en a un naturellement etabli
entre les nombres.


Pero Descartes es poco optimista acerca de las posibilidades para
realizar este proyecto:


n'esperez pas de voir jamais cette langue en usage; cela presuppo-
se de grands changements en 1'ordre des choses, et il faudrait que
tout le monde une fut qu'un paradis terrestre, ce qui n'est bon a
proposer que dans le paradis des romans. 2 7


Oeuvres de Descarles, ed. A d a m ct Tanncry , l. I, pp . 80-82.




R A Z O N Y F E E N L L U L L Y D E S C A R T E S 73


Por ultimo, en nuestros dos autores, lo que predomina es una finali-
dad sobretodo practica. En Llull, el cuidado cotidiano del Bien Comun,
es decir, del perpetuo progreso espritual y material de la cristiandad —y
de la urgente conversion de los Infieles— constituye el motor de su
meditacion. Evidentemente, no se trata de la accion por la accion, es
decir del activismo, en breve, de la simple promocion de nuestra instin-
tiva tendencia a obrar y a desplegar ciegamente al maximo todas nues-
tras fuerzas, por el unico placer del juego de nuestras pulsiones muscu-
lares o psiquicas. Al contrario, el filosofo mallorquin se ha fijado una
noble meta, propiamente religiosa: la conversion y la salvacion de los
musulmantes y ateos de su tiempo, dentro del hic et nunc. Este deseo de
obtener un resultado util a la santa causa lleva a Llull a hacer obra de
moralista y de pedagogo eficaz (cf. la Doctrina pueril); exhorta incansa-
blemente a los hombres a hacer el bien y a amar a Dios lo que, para el,
es la misma cosa. Segun el, el pensamiento racional no tiene su meta en
si mismo, y todo diletantismo intelectual debe ser radicalmente proscrito.
Armand Llinares ha insistido mucho sobre este aspecto, sugiriendo que
"correspond a su temperament extraverti"; 2 8 segun el, la accion "condi-
tionne sa philosophie dans le fond et la forme, c'est-a-dire qu'elle lui
propose des sujets de reflexion et des methodes pour les aborder". 2 9


En efecto, basta ver las incesantes iniciativas de Llull; sus tramites
acuciantes y continuos cerca de las Ordenes Monasticas, de los Sobera-
nos, de los Papas o de las Universidades; sus viajes de misiones resonan-
tes en Africa musulmana; su constante afan por popularizar su Art
casi-carismatica; sus continuas exhortaciones hacia la practica de las
virtudes; sus esfuerzos por simplificar su metodo, con el fin de ser mejor
comprendido por todos, para trasformar a los humanos. Su obra entera
no es una fria exposicion de erudicion; es una parenetica vibrante, que
incita al projimo a una metanoia, a una conversion. Suena en la reforma
moral y apologetica que predica a los musulmanes y a los averroistas
latinos, para persuadirlos a juntarse en el regazo de nuestra Santa Madre
la Iglesia, en todos los planos.


Pero no es un pragmatista, ya que cree en la verdad, independiente-
mente del exito o de nuestra intima conveniencia y satisfaccion; Llull no
piensa que sea verdadero lo que sale bien o lo que nos complace expre-
samente; no siendo esceptico, mas plenamente convencido de su fe, bus-
ca la maxima eficacia para derramar a manos llenas el mensaje de Cristo:


2 8 A r m a n d Llinares. Raymond Lulle. Le majorquin universcl (Palma: Moll . 1983). p . 104.
" Ihid.




7 4 ALAIN GUY


es porque investiga los simbolos sensibles y las figuras mas aptas para
tocar los espiritus y los corazones. Talis doctrina es valde utilis?0


Tambien es porque Llull convida a los responsables de la ciudad a
promover, sin tardar, reformas politicas e instaurar una paz duradera
entre las naciones. El Arbre imperial esta dedicado totalmente a esta
realizacion de la armonia universal, indispensable para que los hombres
puedan consagrarse completamente a honrar y servir a Dios (Septima
Parte, VII):


Lo fruit del arbre imperial es pau de gent, per 50 que en pau
pusquen estar e Deu membrar, entendre e amar, honrar y servir;
car gents qui sien en guerra e en treball los uns contra los altres,
no son en disposicio com Deu pusquen molt amar, honrar e
servir; en encara que -ls uns no poden haber caritat a si mateixs
ni als altres, tant son ocupats per los treballs e les guerres de les
terres. 3 1


Se sabe como, a ese fin, Llull recomienda la prepotencia del Papa y
de los concilios por encima de los reyes y pueblos; avido de concretar
hasta precisar las reglas de la asamblea internacional anual, que debera
regir un mundo asi pacificado. 3 2


Esta propension a la realizacion practica del ideal se ha acentuado a
medida que la vida de Llull avanzaba. Citemos este trozo del Libre de
Amic e Amat (VI, 3, 17), evocando (como en Platon, describiendo el
retorno del liberador a la caverna, para libertar a los prisioneros) el
deber de los espirituales a volver a bajar a las vicisitudes de lo sensible,
para mejor purificarlo y rescatarlo. "L'amic e les dones tornaren en lo
mon, e anaren per longues terres tractar honor a 1'Amat, e havien molts
treballs". Se recuerdan los versos de Lamartine: " II faut se separare,
pour penser, de la foule,/Et s'y confondre pour agir."


Este cuidado de la actividad fecunda es, por lo demas, como lo ha
visto Bergson y, despues de el, Juan Dominguez Berrueta y Jacques
Chevalier, 3 3 el test sobre el cual se disciernen los grandes misticos; por el
contrario, los falsos misticos son incapaces de adaptarse a lo real 0
mejorarlo; se estancan en su idiosincrasia, cortados del mundo, puramen-
te imaginativos. El autentico mistico orienta su apostolado en funcion de


3 ( 1 El «Liber predicationis conlra judeos» de Ramon Llull, ed. J. M. Millas Vallicrosa (Madr id-Barce lo-
na, 1957). p . 150.


1 1 Obres essencials, I. I (Barcelona, 1957). p . 673.
Libre d'Evast e d'Aloma e de Blaquema. Cap . 95.


" J. Dominguez Berruela . y J. Cheval ier . Sainle Theresc el la vie mystique (Paris: Denoel et Steele),
1934.




RAZON Y FE EN LLULL Y DESCARTES 75


las necesidades de su momento historico y de su arraigo cultural y
geografico, incluso si tiene por telon de fondo la superacion final con el
provecho de lo universal y eternal. No confia en lo que Shopenhauer
llamaba el Wolkenkuckucksheim ("el pais de los cucos en las nubes");
lucha contra la materia humana y se esfuerza, con todo su impulso, para
levantarla y alzarla hacia el Infinito. Como lo ha visto bien Joaquim
Xirau, 3 4 la utopia de Llull no es un huida a lo irreal o a la simple
quimera; es una voluntad de encarnacion, con el fin de poner en pie un
"nuevo imperio", una sociedad mundial de justicia y de concordia, cen-
trada sobre el Evangelio. Su combate es analogo al del caballero que, en
lugar de perderse en su meditacion solitaria e intemporal, baja a la arena
y vuela al socorro de la viuda y el huerfano. Es un dinamico abogado de
lo Verdadero, que se empefia en hacer compartir a cada uno la ensenan-
za providencial de rectitud y buena dicha espiritual.


Por su parte, Descartes no es un simple teorico; quiere, el tambien,
hacer progresar el mundo. En la sexta Parte del Discours de la methode,
senala "la loi qui nous oblige a procurer, autant qu'il est en nous, le bien
general de tous les hommes". 3 5 Quiere edificar un sistema que nos haga
"maitres et possesseurs de la nature", una filosofia directamente practi-
ca. Piensa que justamente su metodo, en la medida en que es capaz de
reformar la medicina, podria contribuir al mejoramiento y alivio de la
vejez en si misma. De ahi su decision de "communiquer fidelement au
public tout le peu qu'il aurait trouve" (p. 123); quiere, en efecto, "profi-
ter au public" (p. 126). Pero esta fmalidad de utilidad que asigna a sus
investigaciones es menos ambiciosa que la de Llull; se limita, ante todo,
al adelanto de las ciencias y tecnicas que pueden disminuir los males
sufridos por los hombres y conferirles mas impacto sobre el universo en
el cual son sumergidos en este bajo mundo; como diria Pascal, se queda
en el orden del espiritu, sin alcanzar el orden del corazbn.


Sin duda, en el nivel de las Meditaciones, el designio propiamente
religioso no esta ausente; pero se limita a la esfera de la teologia natural,
en su lucha contra el ateismo. No se observa por otra parte, en Descar-
tes, ninguna veleidad por proponer las reformas referentes al regimen de
la sociedad; el filosofo frances es, al contrario, de una timidez o pruden-
cia que raya en el conservadurismo y el tradicionalismo mas inveterados;
quiere "confiar el orden del mundo y las jerarquias sociales"; la paz
internacional no figura tampoco en sus objetivos.


Dicho esto, Descartes se diferencia de la mayoria de los filosofos
anteriores, que se contentaban con describir lo real; por su parte, como


Vida y obra de Ramim Lull (Mcxico. 1947), IV «Utop ia» .
Oeuvres de Desearles. ed. A d a m et Tannery . t. IV. p. 61 .




7 6 ALAIN GUY


Francis Bacon mas tarde y Karl Marx, tiene la esperanza y la voluntad
de sacar de este "real" el mejor partido posible, con el provecho de los
humanos, por medio de los descubrimientos que podra hacer, del cono-
cimiento mas claro y mas exacto de sus leyes... En resumen, se trata de
un docto, de un sabio, que no es un puro especulador, sino que trabaja
sin relajamiento para constituir tecnicas capaces de hacer mas dichosa la
marcha de la humanidad; cuenta con el porvenir para conquistas cada
vez mas potentes, en este campo todo practico; en cuanto a la piedad, le
reserva su papel ancestral de guia de la espiritualidad, abandonandola,
sin embargo, en lo que concierne a las controversias puramente dogma-
ticas, a la capacidad de los hombres de Iglesia, cuya mision especifica es
tal. Pensandolo bien, como dice su prologo, ya citado, de la traduccion
francesa de los Principia philosophiae,36 Descartes quiere obtener "les
fruits qu'il se persuade qu'on peut tirer de ses Principes", es decir, adqui-
rir con el tiempo una perfecta "connaissance de toute la philoso-
phie et monter au plus haut degre de la sagesse". 3 7


Hay que concluir, ahora. La actitud de Llull ante el problema central
de las relaciones entre la razon y la fe se inspira, en gran parte, en la
formula anselmiena: credo ut intelligam; pone muy alto el poder de la
razon y aconseja dimittere credere per intelligere, en un cierto nivel de su
itinerario, poniendo lo irracional al pie de la escala.


La posicion de Descartes consiste, como la de los averroistas latinos,
en separar la razon y la Revelacion, pero sin sostener de ninguna manera
que sean antagonistas; el filosofo frances reclama solo toda su libertad
de investigacion en el campo racional, sin ingerencia de la teologia, por
la cual profesa, a pesar de todo, una sincera y profunda deferencia. Es
curioso constatar que la obediencia de Descartes para con el magisterio
eclesial, es mas grande aun que la de Llull, que se aventura francamente
y sin complejo en la esfera de los dogmas, para justificarlos en nombre
de la razon.


Ambos sobreponen los dos planos; pero Llull introduce un pasaje
legitimo entre ellos, mientras que Descartes los considera como dos mun-
dos cerrados sobre si mismos: esta separacion de la Igleisa y del saber
filosofico y cientifico, un poco como la separacion de la Igleisa y del
Estado en ciertos regimenes politicos, asegura la completa libertad de las
dos instancias y facilita el progreso intelectual, liberado de toda traba; en
este ultimo punto, nuestros dos autores estan de acuerdo para recusar
todo argumento de autoridad; se muestran asi muy modernos, queriendo


•16 Ibid., i. IX. p. 18.
-17 Ibid., p. 35.




RAZON Y FE EN LLULL Y DESCARTES 77


rendirse solo a las evidencias de la experiencia y del razonamiento...
No obstante, Llull y Descartes ofrecen, en la base de su perfil psico-


logico, una analogia patente: la de una recepcion agradecida de una
comunicacion transcendente, que despierta y estimula sus pasos, soste-
niendolos durante toda su existencia. En el fondo, el entusiasmo de
Descartes no es menor que el de Llull; si este se queda resplandeciente,
todo penetrado del origen divino de la llamada que ha oido y de la
respuesta que le ha dado por la forja del Arte, Descartes, el tambien,
guarda hasta el fmal este tonus ante los resultados favorables de su
mision, mas laica: "et il me semble", declara, en la sexta Parte del
Discours de la methode,3* "que, par la, j 'a i trouve des cieux".


A lo largo de esta busca en pos de lo Verdadero, que ambos, hitos
de la razon y de la fe, llevan con perseverancia, ambos manifiestan la
misma virtud de generosidad: virtud que Descartes ha celebrado, entre
otras, en el Traite des passions y que Llull ha predicado constantemente
(por ejemplo, en el Libre del gentil e dels tres savis, donde la delicadeza
mutua de los interlocutores es inigualable). Ambos dan pruebas tambien
de la virtud de dnimo, fisico y moral). Llull trata del animo, explicitamen-
te, durante una parte extensa del Libre de contemplacib a Deu; por otra
parte, sufre con resignacion y impavidez, las desilusiones y los ataques
que le son dispensados; igualmente, acepta por anticipado, aequo animo,
soportar un eventual martirio.


Por su parte, Descartes hace frente con valentia, pero el tambien sin
odio, a sus numerosos detractores (catolicos, protestantes o agnosticos).
En la nave de Emden, se engalla con dignidad delante de los truhanes
que querian arrojarle por la borda. Sus cartas a la Princesa Isabel son un
compendio de animo, ante las dificultades de la vida y en la espera
apacible de la muerte. En resumidas cuentas, ambos son hombres volun-
tariosos, que no se doblegan bajo la tempestad y la adversidad: nos
recuerdan a Polyeucte y El Cid; de hecho, los caracteres de Llull y de
Descartes tienen alguna cosa de corneliano, sobre todo el de Llull que,
apasionado de la vida monastica, practica diariamente la renuncia a los
placeres, conservando con tenacidad el sagrado proyecto que se ha fija-
do; como Miguel de Unamuno, es un filosofo "cordial", en el sentido
fuerte de la palabra. Conviene anadir que su comun racionalismo meto-
dologico no les impide jamas admirar la Creacion y complacerse en la
gran Naturaleza, como la formacion franciscana de Llull y la educacion
jesuitica de Descartes los inclinaban a esta alegria, en contra de toda
acedia y de todo jansenismo antes de la letra.


Ed. Gilson (Paris: Vrin). p. 124; Oeuvres ile Descartes, ed. A d a m et Tannery , t. IV. pp . 63-64.




7S ALAIN GUY


Por lo que se refiere a sus reflexiones respectivas, el debate queda
abierto. Se puede pensar que la idea mayor del Arte y del Arbre de
ciencia ha servido como modelo, en cierta medida, como un papirotazo,
un impulso inicial, a la creacion cientifica y tecnica de Descartes, asi
como a la famosa "Caracteristica universal" de Leibniz, su discipulo.
Mas aun, Tomas Carreras i Artau incluso sugirio que la logica luliana
podria ser la antepasada lejana de la Gramdtica Ldgica Pura, inventada
por Husserl. En este sentido, (,como no asentir al juicio de Brucker,
calificando a Llull de primus philosophiae reformator?*9 En esta perspec-
tiva, ino estaria permitido, a pesar de la ironia de Martin Gardner, 4 0


creer que la logistica actual ha heredado alguna cosa de Llull?
No he podido leer la obra de J. Bertran i Gtiell, Influencias iuiianas


en el sistema de Descartes,41 a la cual Joaquim Carreras i Artau reprocha
algunas exageraciones; 4 2 pero, apuesto a que este aspecto de Llull, como
profeta del cartesianismo, no ha sido omitido por el autor.


Sin embargo, el Mecanismo (o Mecanicismo), que promueve y prac-
tica Descartes en su concepcion grandiosa del mundo fisico, se halla muy
lejos del dinamismo, del ejemplarismo y del hilemorfismo de Llull; por lo
demas, el calculo y el automatismo intervienen en Llull solo en el nivel
de la logica, instrumento privilegiado del descubrimiento y la persuacion
de la verdad, frente a los descreidos. El sentimiento y lo Sobrenatural
rebasan, a continuacion, complemetamente esta logica, en la Weltan-
schauung de un catolicismo integral, al cual el filosofo mallorquin se ha
apegado siempre. Queda que la audaz formula de Juan Pablo Forner, en
el siglo XVIII, no esta exenta de exactitud: "Descartes, en substancia, no
fue mas que un Lulio nacido en mejores tiempos". 4 3


Sin duda el exito no ha respondido siempre a las esperanzas de Llull;
eso tenia por causa, probablemente, que sus medios eran bastante incom-
prensivos y sus ambiciones, temerarias, si no —algunas veces— ingenuas.
En todo caso, Llull y Descartes, frente a los problemas eternos del
conocimiento, del ser, de la accion y del destino, han tenido el merito de
tomar una iniciativa audaz, que trastorno en gran parte la tradicion
escolastica mayoritaria en sus tiempos. Charles Peguy, aun expresando
algunas reservas acerca del contenido total y del exito de la revolucion
cartesiana, ha hecho un elogio vibrante de su innovador cuidado de
orclen y de metodo racional, por el cual empezo su dialectica y que


Hisioria critica philosophiae (Lcipzig, 1766). t. IV. 1" par tc . p. 9.
411 Letonnante hisioire iles machines logiques (Paris: D u n o d . 1964), «L'/)r.v magna dc Raymond Lullc»


. pp. 1-33.
4 1 Barcelona, 1930, tesis doctoral defendida en Lovaina.
4 2 Ca I I , p . 300, n. 49.
4 1 J. P. Forncr . Oraeiim apologelica por Espana y su merito literario (Madr id , 1786), p. 202.




RAZON Y FE EN LLULL Y DESCARTES 79


determino un progreso clamoroso en el pensamiento y la evolucion hu-
mana (aun cuando se puede discutir su punto de llegada, un poco ambi-
guo). El poeta parisiense afirma, con fuerza, en una formula verdadera-
mente lapidaria: "Descartes, dans 1'histoire de la pensee, ce sera toujours
ce cavalier francais qui partit d'un si bon pas!,. ." 4 4 A proposito de la
revolucion luliana, tan hermosa y noble, de la qual Turmeda, Sibiuda y
Vives recogieron, a su modo, los frutos, dire yo tambien: "Llull sera
siempre este caballero catalan que se marcho con tan buen paso!..."


Alain Guy
Universite de Toulouse


RESUM


This article discusses Descartes' debt to Ramon Llull, principally
with regard to the latter's famous method, and it compares aspects of the
early development, the philosophy, and above all of the attitude towards
faith and reason of the two thinkers.


Note conjointe .... p. 1.361.






BIBLIOGRAFIA LULLISTICA


I. EDICIONS, ANTOLOGIES I TRADUCCIONS D'OBRES
LULLIANES


1) Dominguez, Fernando, «El "Coment del Dictat" de Ramon Llull:
una traduccion castellana de principios del siglo XV», Stadia in honorem
prof. M. de Riquer IV (Barcelona: Quaderns Crema, 1991), pp. 169-232.


Ressenyat a continuacio.


2) Llull, Ramon, Blanquerna, introd. Joaquin Xirau, Joaquin Molas,
«Sepan cuantos...» 595 (Mexic: Ed. Porrua, 1990), xxxii + 326 pp.


3) Llull, Ramon, «Le fantastique. ou la dispute de Pierre le clerc et
de Raymond le fantastique (1311)», trad. Michel Senellart, Philosophie.
Penser la religion. Recherches en philosophie de la religion (Paris: lnstitut
Catholique, 1991), pp. 17-52.


Ressenyat a continuacio.


4) Raymond Lulle, Le Livre des betes, trad. Patrick Gifreu (Paris: La
Difference, 1991), 83 pp.


Segona edicio del llibre ressenyat a EL 30 (1990), 213.


5) Raymond Lulle, Livre de Vordre de chevalerie, trad. Patrick Gifreu,
«Les Voies du Sud» 1 (Paris: La Difference, 1991), 77 pp.


Ressenyat a continuacio.


6) Raimondo Lullo, // libro delVAmico e delVAmato, introd. Josep
Perarnau i Espelt, trad. Adelaide Baracco (Roma: Citta Nuova, 1991),
109 pp.


Ressenyat a continuacio sota el num. 4.




82 STUDIA LULLIANA


II. ESTUDIS LULLlSTICS


7) Badia, Lola, «Ramon. 1'astrologia, els alquimistes i altres negocis
luHians», Serra d'Or 364 (1990, abril), pp. [293] 53 - [298] 58.


8) Bonner, Anthony, «Projecte d'edicio de Ramon Llull», Serra d'Or
384 (1991, des.). pp. 79-81.


9) Bujosa Homar. Francesc, Dins el cau de la ciencia: un nou intent
d'obrir la cai.xa de Pandora (Universitat de les Illes Balears, 1991), 17 pp.


Ressenyat a continuacio.


10) Burman, Thomas E., «The Influence of the "Apology of Al-
KindT" and "Contrarietas alfolica" on Ramon LulFs Late Religious Po-
lemics, 1305-1313», Mediaeval Studies 53 (1991), pp. 197-228.


Ressenyat a continuacio.


11) Euler, Walter Andreas, Unitas et Pa.x. Religionsvergleich bei Rai-
mundus Lullus und N. von Kues. «Wiirzburger Forschungen zur Mission-
sund Religionswissenschaft. Religions-Wissenschaftliche Studien» 15
(Wurzburg: Echter Verlag, 1990), pp- 296.


Ressenyat a continuacio.


12) Hayoun, Maurice-Ruben i Libera, Alain de, Averroes et averrois-
me. «Que sais-je?» 2631 (Paris: Presses Universitaires de France, 1991),
128 pp.


Ressenyat a continuacio.


13) Hillgarth, J.N., «Ramon Lull's Early Life: New Documents»,
Mediaeval Studies 53 (1991). pp. 337-347.


Ressenyat a continuacio.


14) Lohr, Charles, «Raimundus Lullus, "Liber amici et amati": Cor-
rigenda», Traditio 45 (1989/90).


Ressenyat a continuacio.


15) Maduell, Alvar, «Polemica sobre l"'optimisme leibnizia" de Llull
a principis de segle». Estudios Franciscanos 92 (1991), pp. 493-533.


Rcssenyat a continuacio.




BIBLIOGRAFIA LUL-LJSTICA 83


16) McLean. I. i London, John. «The Borda and Condorcet Princi-
ples: Three Medieval Applications». Social Choice and Welfare 1 (Sprin-
ger-Verlag, 1990), pp. 99-108.


Ressenyat a continuacio.


17) Perez Martinez, Llorenc. La Caitsa Pia LuHiana. Resum histbric,
«Publicacions del Centre d'Estudis Teologics de Mallorca» 13 (Mallorca,
1991), 55 pp.


Ressenyat a continuacio.


18) Pring-Mill, Robert D.F.. Estudis solve Rcunon Llull. ed. Lola
Badia i Albert Soler, «Textos i Estudis de Cultura Catalana» 22 (Barce-
lona: Curial - Montserrat, 1991), 358 pp.


Ressenyat a continuacio.


19) Ribbans, Geoffrey, «El centenari d'Edgar Allison Peers». Serra
d'Or 381 (1991), pp. [633] 25 - [634] 26.


Ressenyat a continuacio.


20) Sibiuda, Ramon, Tratado del amor de las criaturas. Trad. Ana
Martinez Arancon, «La Memoria del Fenix» 8 (Madrid: Ed. Tecnos,
1988). 199 pp.


Ressenyat a continuacio.


21) Soler i Llopart, Albert, «Ramon Llull al segle XXI». Revista de
Catalunya 57 (1991, nov.), pp. 139-143.


22) Urvoy, Dominique, Ibn Rushd (Averroes), «Arabic Thought and
Culture» (Londres i Nova York: Routledge, 1991), 156 pp.


Ressenyat a continuacio sota el num 12.


23) Yates, Frances, Ensayos reui idos. I. Lulio y Bruno; II. Renaci-
miento y Reforma; la contribucibn italiana, trad. Tomas Scgovia. «Colec-
cion Popular» Nums. 438 i 45 (Mexico: Fondo dc Cultura Popular.
1990), 398 i 411 pp.


Ressenyat a continuacio.






RESSENYES


1) Dominguez, «El "Coment del Dictat" de Ramon Llull: una tra-
duccion castellana de principios del siglo XV»


El treball de Dominguez Reboiras, que consisteix en 1'edicio i estudi
d'una de les primeres versions castellanes d'una obra catalana de Llull,
el Coment del Dictat, aporta informacio sobre dos camps diferents dels
estudis lul-lians: d'una banda, el mon de la predicacio segons Llull, as-
pecte sobre el qual el mateix Dominguez Reboiras ha realitzat dues
importants contribucions, les edicions de la Summa Sermonum (ROL
XV) i del Llibre de virtuts e de pecats (NEORL I): d'altra, la historia del
primitiu luWisme en llengua castellana.


La breu introduccio que precedeix el text se centra en tres punts: (1)
la genesi del Dictat i el Coment en el context de la progressiva preocupa-
cio de Llull per la tecnica predicatoria. Les dues obres son escrites 1'any
1299, el mateix en que 1'autor rep un permis de Jaume II d'Arago per a
predicar a les mesquites i sinagogues. El Dictat, definit com a «guion
homiletico» pel seu editor, proporciona arguments (en un apariat cadas-
cun) al predicador per a la demostracio de sis articles de la fe; 1'autor
utilitza el vers, present tambe en altres obres del mateix periode, com a
mitja mnemotecnic, que permet alhora ampliar el material en comentaris
de to rn.es popular (poc despres d'escriure el Dictat, Llull composa el
Coment, una obra en la qual el contingut de cada apariat del primer text
es desenvolupat en un comentari en prosa). Seguint la tonica del pensa-
ment lul-lia, la demostracio d'un article es basa en una argumentacio de
caracter racional, a fi que els seus resultats siguin inatacables tant per al
cristia com per a l'infidel; el Coment desenvolupa un metode al qual
Llull dedicara obres particulars, la «demostratio per hypothesim», con-
sistent a provar, segons principis generals comuns a cristians i no-cris-
tians, que la negacio d'un article de la fe condueix a conclusions
inacceptables.




86 STUDIA LULLIANA


(2) El segon aspecte analitzat per 1'editor es la tradicio manuscrita de
1'obra. L'absencia en les versions castellana i llatina (Tractatus compen-
diosus de articulis fidei, Mallorca, 1300) del Coment d'uns versos interca-
lats posteriorment, amb el comentari corresponent, en 1'unica i tardana
copia catalana de 1'obra (ed. Galmes, ORL XIX, 275-324), indica la
necessitat de tenir en compte les versions en altres llengiies a 1'hora
d'establir-ne un text critic.


(3) Finalment, 1'analisi de les dades que ofereix el codex (British
Library Add. 14040) que ha transmes, si be d'una manera defectuosa i
incompleta, la traduccio del Coment, al costat d'una altra del Llibre del
gentil e dels tres savis, permet a 1'editor formular una hipotesi sobre
1'origen del codex: si 1'autor de 1'encarrec de la copia, Alfonso Ferrandes
de Ferrera, es identificable amb Alfonso Ferrandes, jueu convers de
Sevilla citat per Villasandino, 1'interes per 1'obra luliiana que manifesten
les dues traduccions incloses en el volum pot ser relacionat amb 1'ambient
inteliectual dels conversos castellans de finals del segle XIV, interessats
en una analisi racional de les diferencies entre les religions, paraliela a la
de Llull, que contrasta, pero, amb la intolerancia dominant en les perse-
cucions antisemites contemporanies de 1391.


Maria Toldra


3) Lulle, «Le fantastique ou la dispute de Pierre le clerc et de Ray-
mond le fantastique», trad. Michel Senellart


Edicio d'un versio francesa del segle XVII, conservada al ms. 3501,
fols. 9r-20r, de la Biblioteca Mazarina. Senellart la qualifica de maldestre
i iniitilment xerraire, tot i haver estat feta a partir de 1'incunable llati de
1499, corregit i llimat per J. Lefevre d'Etaples. No deixa de ser curios
que el segle XVII frances, que va condemnar Llull per boca de Descar-
tes, com be recorda Senellart, s'interesses per aquest bell opuscle luliia,
que crec que cal reivindicar per a la nomina de les seves obres literaries
tardanes. El curador de la present edicio, responsable del ROL XVI
(1988), que ofereix 1'edicio critica de 1'original llati de Llull, anota a peu
de pagina diverses incidencies del manuscrit i de la comparacio amb la
font que creu necessaries per a la bona intelieccio del text. Alguns
aclariments de context en forma de notes (pags. 51-52) i un proleg de
vuit fulls completen el present treball. Senellart presenta Llull essencial-
ment com un missioner i la seva Art com una proposta irenica per a la
difusio del cristianisme a traves de la rao. Tanmateix no oblida 1'evolucio
del pensament de Llull a proposit de la croada, sobretot pel que fa a




RESSENYES s:


1'actuacio del beat durant el concili de Viena, amb el qual el Fantastic te
una relacio directa. Finalment Senellart descriu el contingut de Tobreta
tot glossant els dos conceptes de follia que s'hi debaten, segons la pers-
pectiva «mundana» del clergue Pere o ra de la «paulina» de Ramon,
altrament dit «el foll d'amor». Senellart relaciona la defensa del proseli-
tisme cristia present al Fantastic amb 1'activisme ontologic de 1'Art, tot
citant L. Sala-Molins.


Lola Badia


5) Lulle, Livre de Vordre de chevalerie, trad. Patrick Gifreu
6) Lullo, II Libro delVAmico e delVAmato, trad. Adelaide Baracco


Noves traduccions de dues de les obres rn.es difoses de la produccio
lul-liana. La del Llibre de Vorde de cavalleria es la tercera traduccio d'un
opuscle luWia que du a terme Patrick Gifreu; les altres dues son la del
Llibre d'amic e Amat (Paris, 1989) i la del Llibre de les besties (Paris,
1991). Com en les altres ocasions, Gifreu ens ofereix una versio acurada,
forca literal, feta amb un coneixement precis de la llengua antiga. Basa
el seu treball en 1'edicio ftEls Nostres Classics (Barcelona, 1988). El
llibre es acompanyat d'una molt breu presentacio i no conte cap nota;
s'hi troba a faltar una noticia sobre la llarga tradicio francesa medieval
que te 1'obra.


// Libro delVAmico e delVAmato d'Adelaide Baracco es ja una versio
molt rn.es lliure. La traductora ha volgut trobar en 1'obra mes matisos
mistics i poetics dels que en rigor conte el text; podriem dir que, encara
que correcte en general, el seu treball pateix del desconeixement de la
intencionalitat didactica i filosofica del beat i d'algun error considerable
en la intrepretacio d'alguns termes catalans antics. La versio es basa en
1'edicio de Mn. Galmes a Els Nostres Classics (Barcelona, 1954). Encapca-
la el llibre una introduccio convencional de J. Perarnau.


A. Soler


9) Bujosa, Dins el cau de la ciencia


Llico inaugural del curs 1991-1992 de la Universitat de les Illes Ba-
lears que compara el cultiu en solitari de la ciencia medieval (exemplifi-
cat amb bells passatges de Blaquerna i del Llibre de meravelles) que
depenia d'autoritats (la revelacio o els autors classics), amb la naturalesa




STUDIA LULLIANA


rn.es social de la ciencia moderna que intentava convencer contemporanis
de la veritat de les seves propostes.


A.B.


10) Burman, «The Influence of the "Apology of Al-Kindi" and "Con-
trarietas alfolica" on Ramon Lulfs Late Religious Polemics.»


Fa anys ja que Charles Lohr, a 1'article «Ramon Llull, "Liber Al-
quindi" and "Liber Tel i f» , EL 12 (1968), pp. 145-160, va aportar argu-
ments convincents per identificar aquests dos llibres citats al Liber de
fine (ROL IX, 283) amb dues obres (no luliianes) d'apologia cristiana
escrites en arab, YApologia d'al-Kindi i la Contrarietas alfolica. Partint
d'aquesta base, Burman suggereix que eren obres que Ramon Llull a la
data del Liber define (1305) acabava de descobrir i que li varen propor-
cionar nous arguments apologetics, sobretot pel que feia de les creences
islamiques sobre Jesus, Maria i els Apostols. Tambe afirma que el meto-
de que es troba al Liber de praedicationis contra judaeos del mateix any,
i que es tan poc caracteristic del beat. de fer sermons basats en cites
bibliques, igualment parteix d'una idea d'aquestes dues fonts que li van
mostrar el cami de reduir (o aplicar) autoritats a les seves famoses raons
necessaries. L'autor reforca a cada pas els seus arguments amb nombro-
ses cites dels originals que semblen del tot convincents. Els estudiosos de
Ramon Llull sempre hem pensat que si be una part de les seves reorien-
tacions metodologiques eren degudes a reestructuracions internes del seu
sistema, una altra part era deguda a reaccions a estimuls externs. Es
notable 1'aportacio de 1'arabista que es Burman amb la seva analisi
detallada i original sobre un d'aquests possibles estimuls i les seves con-
seqiiencies. Voldria acabar suggerint que un aspecte de les seves propos-
tes que potser s'hauria de modificar una mica es el cronologic. Al meu
entendre hi ha algunes peces d'evidencia que fan pensar que el contacte
del beat amb aquestes dues obres podria esser anterior a 1305. Primer,
trobam afirmacions bastant similars sobre Jesus i Maria al De quadratura
e triangulatura de cercle de 1299 (vegeu 1'edicio de Llinares, Raymond
Lulle, Principes et questions de Theologie, Paris, 1989, pp. 255-6, i el
mateix passatge citat a Jordi Gaya, La teorta luliana de los correlativos,
Palma, 1979, p. 132, on diu que «ofrece una nueva estrategia apologeti-
ca»). Tambe caldria tenir en compte que YArs magna praedicationis de
1304 (ROL III-IV) basteix els seus sermons sobre cites bibliques. Pero
una possible reordenacio cap enrera d'un parell d'anys no llevaria gens
d'importancia a la primera contribucio de pes en molts anys a la qiiestio
de les fonts orientals de Ramon Llull.


A. Bonner




RESSENYES 89


11) Euler, Unitas et Pa.x.


El titol del llibre indica clarament el seu contingut. En efecte, hom
pot distingir-hi dos estudis, un dedicat a Ramon Llull (pp. 34-134) i
1'altre a Nicolau de Cusa (pp. 135-224). La tercera part (la quarta,
comptant amb la introduccio) aborda un balanc comparatiu de Popinio
del dos autors (pp. 225-254).


Els dos estudis que formen el gruix de 1'obra segueixen un mateix
esquema per aclarir el que 1'autor anomena «Religionsvergleich», tant en
Llull com en el Cusa. Aixi, s'estudien en cada cas el context historic, la
visio que els autors tenien de les altres religions, les doctrines trinitaria i
cristologiques, com a centres de la confrontacio, i les estructures meto-
dologiques que proposaren. Tot aixo dona peu a 1'autor del llibre per fer
unes exposicions ben reeixides i metodologicament ben conduides de les
linies centrals del sistema luWia i del pensament del Cusa. Pel que fa a
Ramon Llull, 1'autor mostra un ample coneixement de les obres de Llull,
adhuc d'algunes no editades per ara, i de la bibliografia existent.


Pel que fa al proposit de 1'obra, el que primer cal constatar i agrair
es la prudencia de 1'autor. El perill en que es podia caure era, en efecte,
procedir a una especie d'anivellament categorial dels dos sistemes, a la
Uum del tema que serveix de punt de comparacio. En aquest sentit
1'autor procura advertir clarament que el seu proposit no es fer derivar
un (el Cusa) de 1'altre (Llull) mitjancant la construccio d'una identitat de
conceptes que seria irreal.


Totes aquestes raons fan improcedent que ara ens entretenguem en
passar compte dels detalls que aqui i alla mereixerien qualque observa-
cio. Sobretot en el cas de Llull, es ben conegut que la seva ingent
produccio pot servir per posar emperons a qualsevol afirmacio sobre el
seu sistema. Aixi i tot, em sia permes, no contra 1'obra, sino en motiu de
1'obra, renovar un interrogant sobre la creixent tendencia a llegir els
textos lul-lians amb una coloracio irenista que no em sembla del tot
conforme amb les condicions de formacio ni amb el proposit del sistema
de Llull.


J. Gaya


12) Hayoun, i Libera, de, Averroes et averroisme
22) Urvoy, Ibn Rushd (Averroes)




90 STUDIA LULLIANA


Les dues obres que esmentam sorprenen crec que agradablement per
la seva brevetat, pero tambe pel seu interes. Encara que una no es limiti
a la persona d'Averrois, posades una vora 1'altra poden il-lustrar dues
maneres d'apropar-se al gran filosof cordoves.


Hayoun i de Libera ens ofereixen un text molt clar, molt didactic,
potser amb el proposit cfauxiliar a aquells que s'interessen pel tema per
primera vegada en la seva vida. Pero, com sol succeir en aquestes oca-
sions, quan els que escriuen saben el que es fan, el resultat podria
esdevenir preceptiu per als que diuen que ja en saben molt. Sense entrar
en mes detalls, diguem que es dediquen a Averrois no ben be 40 pagines
del total: biografia, obres, traduccions i doctrina. La sintesi doctrinal
presentada es limita —no podia ser d'altra manera en un espai tan
reduit— a tractar un grapat de temes centrals: relacions entre filosofia i
religio, produccio eterna del mon, antropologia i la qiiestio de la relacio
revelacio/rao arran de la critica que Averrois fa d'al-Ghazali.


Les altres dues parts amb que es construeix 1'obra, son dedicades a
la posteritat d'Averrois en la filosofia jueva (son estudiats Isaac Albalag
i Moises de Narbona, entre altres) i la filosofia llatina. Despres de refe-
rir-se a 1'embull historiografic etiquetat com a «averroisme», els autors
analitzen la presencia d'Averrois a Albert el Gran, Tomas d'Aquino,
Egidi de Roma, Ramon Llull i Sigeri de Brabant, per acabar endinsant-
se en el Renaixement.


D. Urvoy escriu la seva investigacio des d'un altre caire. El seu estudi
prossegueix amb la metodologia emprada en treballs anteriors i que
consisteix a fer prevaler les condicions socials i politiques en la interpre-
tacio de 1'objectc historic. No es tracta, per tant, solament que el pensa-
ment d'Averrois sia tractat com un episodi dc la cultura islamica. El fet
distintiu estreba en posar de manifest les condicions socials i politiques
en que visque Averrois, prenent-les com a determinants de la seva obra
i fent-les aixi clau d'interpretacio. D'aquesta manera, el que es decisiu
per a la lectura que proposa Urvoy, es veure Averrois «in the context of
the rationalizing reform of the Almohads». Les referencies mes recurrents
seran les que el relacionen amb Ibn Tumart i amb les seves doctrines
teologiques i politiques. Cobren tambe un relleu important les funcions
de metge i de qadi que Averrois exerci, i que fan palesa la practica que
es correspon amb la seva teoria.


Tot aixo es te en compte a 1'hora de tractar els punts mes destacats
del sistema d'Averrois, particularment per aclarir el paper de la rao en la
teologia, la doctrina de 1'enteniment (interpretada en un marc de teoria
sociologica) o les propostes etiques. El resultat no es iconoclasta, com si
hom descobris un Averrois ocult. Aixi i tot, son ben nombroses les
observacions que conviden a la reflexio, pistes obertes a posteriors inves-




RESSENYES 91


tigacions. En tot cas, el lector haura de fer un petit retret. La traduccio
que s'ofereix sovint fa dificil i poc agradable la lectura.


Com era d'esperar els dos llibres esmenten Ramon Llull, encara que
molt breument. Tant, que no sera necessari especificar-ne el contingut.
En ambdos casos es correcte el que s'afirma.


Hi ha pero un detall que no seria bo deixar passar. Urvoy, en esmen-
tar Llull (i Ramon Marti) dona per titol del paragraf: «the Medieval
Christian Orientalists». Pens que es un encert i una manera molt correcta
de defmir la postura de Llull enfront de iTslam. En canvi, Hayoun i de
Libera comencen a parlar de Llull com a «chretien arabc ne a Major-
que». I aixo es un greu error. Primer, perque 1'expressio s'aplica usual-
ment a aquelles persones d'origen arab que tenen per religio el cristianis-
me. I es prou conegut que la familia de Llull era d'origen ben catala.
Segon, perque pot conduir a una lectura, al meu parer falsa, de la
posicio de Llull enfront de lTslam. Precisament fou Urvoy qui mostra de
manera convincent 1'ambiguitat de Llull en aquest punt. I jo afegiria que,
per moltes expressions que semblin dir el contrari, la ideologia de Llull
era anti-islamica, com ho era la de la seva societat. El nom de «christia-
nus arabicus», que Llull fa apareixer en una obra seva i que el professor
Lohr posa de moda en un article de fa pocs anys, possiblement ha estat
el que han repres els autors del llibre. En aquest cas la traduccio els ha
jugat una mala passada. I de pas mostra que no sempre es bo fer servir
les metafores per explicar els fets. Que Llull introdueixi com a «christia-
nus arabicus» un personatge, anomenat Ramon, en el relat d'una supo-
sada discussio entre un cristia i un musulma, no sembla una rao de prou
pes com per fer-ne d'aquest qualificatiu una clau d'interpretacio i una
definicio de Llull. Per ventura el relat de Llull no es mes aviat el relat
d'un desig? Perque el que ell desitjava de veres era que gents d'altres
pobles, jueus, musulmans o tartres, fossen acollits a 1'occident i, una
vegada ben instruits i convertits, anassen a predicar i discutir entre els
seus. Potser Llull volgues demostrar amb el seu relat el que podria fer un
arab una vegada convertit i instruit en l'Art.


J. Gaya


13) Hillgarth, «Ramon Lulfs Early Life: New Documents»


Article que reuneix, sobre els primers quaranta anys de Ramon Llull,
els unics set documents que s'han trobat en els quals ell es citat explici-
tament. D'aquests set, dos eren desconeguts fins ara, tres foren recent-
ment descoberts per Ricard Soto i Company, i dos s'ofereixen en trans-




92 STUDIA LULLIANA


cripcions corregides sobre les anteriors del P. Pasqual. Cal afegir abans
de continuar que de documents referents a la seva dona, Blanca Picany,
o a altres membres de les families dels dos, n'hi ha bastants (8 sobre els
Llull i 32 sobre els Picanys segons Soto). Alguns d'aquests altres tenen la
seva significacio per a la formacio del nostre Ramon, com el de 1246 en
el qual un tal Vidal de Picaperes ven un esclau musulma de Bugia al pare
de Ramon Llull, que demostra que Fambient d'esclaus musulmans i no
necessariament d'origen balear devia esser ben familiar per al fill. Pel que
fa als set documents referents a Ramon Llull mateix, crec que val la pena
donar-ne una llista cronologica breument comentada.


(1) El 24 de setembre de 1257 Blanca Picany fa procurador el seu
marit, document que fa suposar que feia poc que eren casats, i a mes a
mes cita el pare de Ramon Llull com a finat, i per tant el fill ja era cap
del casal. Aquest es un dels documents coneguts des del temps de Pas-
qual, aqui donat en apendix en transcripcio corregida.


(2) A la tardor de 1259 Ramon Llull nomena dos procuradors a fi
de recobrar un esclau blanc, batejat, que nomia Bernat i que semblava
haver escapat —aixi que el mateix beat tambe era propietari d'esclaus.


(3) El setembre de 1264 Llull actua de testimoni en un document on
Jaume Picany (probablement el seu cunyat) reconeix un deute. Aquest
document era desconegut fins ara.


(4) El 10 de novembre de 1271 Llull i Blanca Picany lloguen a un tal
Guillem de Sant Joan (Sant Just segons Alvaro Santamaria, Ramon Llull
v la Corona de Mallorca, Mallorca, 1989, pp. 105-6) una finca prop de
Ciutat que tenien del Bisbe de Mallorca. Aquest, amb el document ante-
rior demostra, que durant els seus nou anys d'estudi i preparacio, el beat
quedava en relacio estreta amb la seva familia, en gran contrast amb el
segiient que data de devers dos anys despres de la iWuminacio de Randa.


(5) El 13 de marc de 1276 Blanca Picany denuncia que «eius maritus
est in tantum factus contemplativus quod circa aministrationem bonorum
suorum temporalium non intcndit et sic eius bona pereunt et etiam
devastantur,» i per tant demana que es nomeni un «curator» que tingui
guardia de tals bens per a ella i els seus fills. Aquest document es donat
aqui en apendix, corregint nombrosos errors de Pasqual (qui, per exem-
ple, havia deixat caure els mots «et sic... devastantur» transcrits mes
amunt).


(6) Pel maig de 1278 Llull actua altra vegada de testimoni en un
document de venda d'una propietat de la familia Picany, que demostra
que Llull encara era a Mallorca durant una epoca en que no sabem
gairebe res de la seva vida, i que encara era en contacte amb la seva
familia.


(7) L'any 1284 Jaume II de Mallorca dona a Ramon Llull, a traves




RESSENYES 93


d'un tal Bernat Garau, 30 lliures (una suma considerable a 1'epoca).
Aquest nou document corrobora el paper que la Vicia coetania dona al
rei com a protector del beat, i tambe suggereix que en aquell moment
Llull es trobava fora de Mallorca.


Aquest nou article de Hillgarth, a mes d'aportar detalls nous, repassa
tota 1'evidencia documental sobre els anys mes obscurs de la vida del
beat, aixi que ofereix una sintesi historica que d'ara endavant constituira
una referencia obligaroria per a qualsevol treball biografic luWia.


A. Bonner


14) Lohr, «Raimundus Lullus, "Liber amici et amati": Corrigenda»


Una fe de 33 errades a tenir en compte per a 1'edicio critica del text
llati del Llibre d'amic e amat ressenyat a SL 31 (1991), 75. 87-90.


15) Maduell, «Polemica sobre fop t imisme leibnizia" de Llull a prin-
cipis de segle»


La investigacio luWiano-leibniziana constitueix un dels punts d'in-
flexio mes importants de la historia del lul-lisme modern. Sense dubte
Leibniz havia projectat el lul-lisme dins la filosofia moderna. Pero la
investigacio ha seguit quasi exclusivament el cami de la combinatoria en
les relacions Llull-Leibniz. El P. Pasqual ja havia escrit, aixo no obstant,
que en el segle XVIII aquelles relacions no poden reduir-se al problema
logico-combinatori, sino que existeixen certes implicacions metafisiques
entre ambdos pensadors. Maduell ens ofereix la polemica sobre 1'optimis-
me luWia entre, d'una part, Bove-Maura, seguidors, precisament, del P.
Pasqual, i, d'altra banda, Ambros de Soldes, que desconfia de les cites
del cisterenc mallorqui, i, mes indirectament, Francesc de Barbens. que
no creu ni en «todos los Reverendisimos Abades Pascuales». La polemi-
ca, que no arriba a tenir un to filosofico-teologic d'altura, ha de situar-se
dins el context de la tradicio vindicativa de 1'ortodoxia lul-liana. Es tracta
d'aclarir que Llull no te res a veure amb l'optimisme heterodox de
Leibniz, com pensava Soldes, sino amb la tradicio cristologica i immacu-
latista franciscana, com pensava Bove. Sense sortir de 1'ambit d'aquesta
polemica, Maduell aclareix tambe algunes de les seves ramificacions dia-
lectiques entre el lul-lisme proselitista de Bove, recolzat pel lul-lisme critic
de Rupert M. de Manresa, i 1'antiluWisme de Torras i Bages i de Miquel




94 STUDIA LULLIANA


d'Esplugues que negaven, contra el lul-lisme nacionalista de Bove, la tesi
d'un Llull representant caracteristic de la filosofia de Catalunya.


Hem d'agrair a Alvar Maduell la documentada historia d'aquesta
polemica, dominada per la passio mes que per la critica conceptual. Vull
afegir que el mestratge, vindicat o rebutjat, del P. Pasqual es, en aquest
cas, prou parcialment conegut. Ja que, 1'apropament i allunyament filo-
sofic de Llull i Leibniz es analitzat per Pasqual d'una manera explicita,
no a les Vindiciae, tot i les implicacions sobre 1'optimisme luWia, com
assenyalen els polemistes, sino a YExamen de la crisis del P. Feijoo (Dist.,
VI, ss. 112).


S. Trias Mercant


16) McLean, I. i London, J., «The Borda and Condorcet Principles:
Three Medieval Applications»


Primera versio d'un treball fet per a un public mes docte en sociolo-
gia que en luWisme, que els autors han accedit a refer per a un public
mes docte en lul-lisme que en sociologia, i que ara publicam en aquest
numero de SL.


A. B.


17) Pcrez Martinez, L., La Causa Pia Lubliana. Resum histbric


En el proleg d'aquest treball, Pere-Joan Llabres i Martorell exposa
que, dia 27 de novembre de 1990, festa del Beat Ramon Llull, 1'Excm.
Teodor Ubeda, Bisbe de Mallorca, restaura formalment 1'antiga Causa
Pia LuWiana, i explica les diligencies que s'han fet ja a Roma per dur
endavant el nou proces de canonitzacio de Ramon Llull. A continuacio
Lloren? Perez dona un resum historic de la Causa Pia LuWiana, de la
qual es demostra un profund coneixedor. Hem pensat que per al lector
de SL potser seria interessant donar una sintesi d'aquest treball.


El gran contrari del beat, Nicolau Eimeric, mort en 1399, ja consigna
que Ramon Llull rebia culte en el cementeri dels Frares Menors de
Mallorca. L'any 1460, Gabriel Desclapes, des de Girona, escrigue una
carta que es quasi una biografia laudatoria de Joan Llobet, que havia
iniciat el sepulcre de Ramon Llull a 1'esglesia de Sant Francesc. En 1484,
la senyora Beatriu de Pinos funda un benefici a la Seu de Mallorca, el
qual s'havia de conferir al mestre que llegesqui 1'art del martir Ramon




RESSENYES 95


Llull. En 1492, els jurats de Mallorca escrivien a Ramon Llull. descen-
dent de Mestre Ramon, i li donaven compte de que havien traslladat les
venerables despulles del seu avantpassat i demanaven al papa Alexandre
VI que volgues canonitzar Ramon Llull «que ha escampada la seva sang
amb glorios martiri». En 1506, el luHista Alfonso de Proaza. capella del
Cardenal Cisneros, publica un Offlcium gloriosissimi et beatissimi marty-
ris Raimundi Lulli, ratione cuius meretur ab Ecclesia canonizari. L'any
seguent, el canonge Gregori Genovard presidi una processo de rogatives
que es dirigi al cim de la muntanya de Randa, i alla mostra unes reliquics
del benaurat Ramon Llull.


En el Concili de Trento (1545-1563) s'intenta condemnar les obres de
R. Llull. Gracies a Felip II, a Joan Lluis Vileta i al jesuita Jeroni Nadal,
dites obres no foren condemnades. Pero Francesc Peha. auditor de la
Rota i home de gran prestigi, en 1578, publica una edicio del Directorium
Inquisitorum d'Eimeric juntament amb una butlla de Gregori XIII que
prohibia contradir el text establert. Des de llavors la causa de beatifica-
cio de R. Llull romangue enrocada. El culte a R. Llull es redui a Mallor-
ca i a 1'orde francisca. No obstant aixo, els bons lul-listes no cessaren de
treballar per aconseguir que 1'ortodoxia del Mestre no fos posada en
entredit. Especialment els jurats de Mallorca enviaven a Roma sindics
destinats a tal finalitat. En 1595. Felip II. mogut per les autoritats ma-
llorquines, suplicava reiteradament al papa que fes examinar les obres de
R. Llull per tal que es demostras la seva ortodoxia.


La Caitsa Pia LuHiana. L'any 1604, els jurats elegiren el notari Pere
Ribot delegat seu per tal que treballas a favor de la causa de Ramon
Llull. L'any 1610, per determinacio del General Consell. foren elegides
catorze persones per formar una comissio que mes endavant assoli el
nom de Causa Pia LitHiana, els membres la qual comissio prometeren i
s'obligaren a procurar dita canonitzacio. Dia 11 de juliol de 1612, amb
1'aprovacio del bisbe diocesa, s'inicia el primer proces per a la canonit-
zacio de Llull. Pero a Roma. fou nomenada una comissio de teolegs
presidida pel jesuita Robert Bellarmino. el qual, l'any 1620. sintetiza aixi
la seva opinio: «Crec que la doctrina de Llull es almenys inutil... Es pot
lliurement prohibir fins que no sia corregida i la correccio aprovada pel
Sant Ofici...» Cinc anys mes tard, el postulador de la Causa escrivia des
de Roma que el papa (Urba VIII) havia manat que, sobre el proces de
R. Llull no es faci res. A Mallorca, en 1688, la flama de la defensa del
culte i de la doctrina de R. Llull es revifa, i els protectors de la Causa de
R. Llull demanen als jurats que es nomeni una persona que residesqui a
Roma per aconseguir la canonitzacio de R. Llull. La persona elegida fou
Fra Josep Hernandez. L'any 1699, el bisbe D. Pedro de Alagon dona a




96 STUDIA LULLIANA


tots els encarregats d'esglesies, permis per recollir almoines per a la
Causa de R. Llull.


La Causa Pia Lubliana sota els regidors de Palma. Despres del Decret
de Nova Planta (any 1715), els regidors de Palma prengueren dels antics
jurats diverses funcions, entre les quals destacava la defensa de 1'orto-
doxia i del culte del Beat. En 1727, els coMegials de la Sapiencia reaccio-
naren contra la morositat dels assumptes luliians, per la qual feia ja
massa anys que no s'havia celebrat cap reunio de la Causa Pia. Pel marc
d'aquest any. el Consistori nomena diversos protectors, que foren citats
a una reunio dos dies mes tard, a la Sala Consistorial. Pel setembre, els
protectors determinaren donar 102 lliures a Fra Miquel Fornes, per
pagar-li el viatge a Magiincia a fi que estudias PArt i la ciencia luliianes.
L'any segiient, amb 1'aprovacio de 1'Ajuntament, enviaren 910 lliures a
lu Salzinger per ajudar-li en 1'edicio de les Opera omnia de Ramon Llull.
Durant aquests anys, les almoines per a la Causa Pia plovien de totes
parts com a fruit de la devocio del poble al Beat i de les mesures preses
pels protectors. Aixi la Causa Pia augmentava, cada vegada mes, el seu
capital. Pero tambe aqui sobrevingue la contrarietat. L'any 1744, els
regidors de Ciutat ordenaren que 1'arca de la Causa Pia fos traslladada
a l'Ajuntament. Dins 1'arca es trobaren 1.124 lliures. Els protectors du-
gueren el cas a 1'Audiencia. El tribunal dona la rao als protectors, i
1'Ajuntament hague de tornar 1'arca al Coliegi de la Sapiencia, i pagar
les despeses del plet. L'any 1747, foren elegits, per residir a Roma, com
a postuladors, els franciscans Fra Pere Antoni Riera i Fra Francesc Vic.
Fou aquesta la cota mes alta de la historia de la Causa Pia. Pero a
Roma, Benet XIV (1740-1758) es mostra poc favorablc al culte de R.
Llull, i defensa sempre 1'actitud hostil dels dominics i tomistes, com ho
demostren els decrets de 1750 i 1753. Per aixo la Congregacio de Ritus,
per decrets de 1763, de 1768 i de 1775, «mana que, sobre el culte al Beat,
no s'havia d'innovar res», i tambe advertia que abans d'iniciar un nou
proces, s'havien de revisar tots els escrits de R. Llull. A Mallorca, el
bisbe Diaz de la Guerra es recolza en els decrets de Benet XIV i de
Climent XIII (1758-1769) i volgue extingir el culte a R. Llull. Per afegito,
el rei d'Espanya, Carles III, amb una reial ordre de 1778, suspengue la
causa de beatificacio que es tramitava a Roma, i mana que la recollida
d'almoines quedava prohibida. La Causa Pia hague de comunicar al
postulador que no fes res mes en relacio a la causa de beatificacio.
Malgrat aquests entrebancs, la Causa Pia continua les seves reunions en
el Convent de Sant Francesc i a 1'Ajuntament, ja que el bisbe Guerra
s'havia apoderat del Coliegi de la Sapiencia. En 1795, els protectors de
la Causa Pia demanaren al rei Carles IV que donas permis per continuar
la causa a Roma. Degueren obtenir la llicencia, puix aquest mateix any




R E S S E N Y E S 07


enviaren a Roma el francisca Antoni Ramis com a postulador de la
causa de R. Llull. Al setembre de 1809, Fra Maria Perez rebe de la
Causa Pia una unca d'or per fer algunes diligencies per a la causa del
Beat, ja que anava a Roma a veure el postulador general dels Observants.
Un any mes tard, la Causa Pia li enviava 150 lliures per fer imprimir uns
escrits que s navien de presentar a la Congregacio de Ritus.


La Junta de la Causa Pia del Beat Ramon Llull. L'exclaustraci6 dels
religiosos de tota Espanya i la consegiient desamortitzacio dels seus bens
fou un cop molt fort per a la Causa Pia. En 1845, quan els antics
protectors ja havien mort, es constitui, en la Sala Consistorial de 1'Ajun-
tament de Palma, una corporacio de dotze vocals, la qual prengue el
nom de «Junta de la Causa Pia del Beato Raimundo Lulio». Aquella
Junta treballa especialment per aconseguir 1'aprovacio pontificia del res
del Beat i procura que les festes en honor de R. Llull se celebrassin amb
el maxim esplendor. L'any 1884, la Junta se subscriu a les Obres de
Ramon Llull que publicava Jeroni Rossello. L'any segiient, el vice-presi-
dent de la recentment fundada Societat Arqueolbgica LuHiana proposa
que aquesta intervingues per tal que s'acabas el sepulcre de R. Llull;
pero la proposta no es pogue dur a terme. En 1902, la Junta decideix
sol-licitar del Cardenal Casahas, Bisbe de Barcelona, que demani a la
Santa Seu que 1'ofici del Beat que es resava a Mallorca, s'estengues a la
diocesi de Barcelona. Mn. Antoni M". Alcover va trametre a dit Bisbe de
Barcelona un escrit del president de la Junta, D. Tomas Muntaner,
juntament amb un altre del Bisbe Campins. Aquest desig de la Junta
troba fort resso en el bisbat de Barcelona, pero el Capitol de la Seu
considera que 1'extensio del res del Beat a la diocesi de Barcelona no
procedia per les raons que ja s'anotaren abans. La darrera acta de la
Junta de la Causa Pia que el Dr. Perez ha trobat, es de 1'octubre de
1903. En el Boletin Oficial del Obispado de Mallorca es consigna que la
festa del 25 de gener de 1916 se celebra a compte del Seminari Diocesa,
en lloc de la Junta de la Causa Pia. Aquesta havia arribat a la seva fi.


La Causa Pia LuWiana sota el Bisbat. La Causa Pia ressuscita amb
un nomenament de 1'Arquebisbe Dr. Miralles de 1934. La nova Junta
estava composta per nou persones, de les quals tres eren seglars de la
classe noble, cinc canonges de la Seu i un frare francisca. Aquella Junta
es trobaria frenada per les dificultats de la Repiiblica Espanyola de 1931
a 1936, i per les subseguents guerres d'Espanya de 1936 a 1939 i de la
mundial de 1939 a 1945. Dia 27 de novembre de 1981, el Bisbe de
Mallorca, Teodor Ubeda restaura la Causa Pia LuWiana, encara que la
vertadera restauracio es realitza al 27 de novembre de 1990. Des de
llavors, la Causa Pia te les seves reunions, al primer dijous de cada mes,
i s'escriuen les actes corresponents. Dia 15 de juny de 1991, el Bisbe




98 STUDIA LULLIANA


Teodor, com a Actor de la Causa de canonitzacio de Ramon Llull,
nomena postulador Fra Joan Folguera de 1'Orde de Framenors resident
a Roma i aquest, al 29 de setembre del mateix any, ja havia fet protoco-
litzar la causa de Ramon Llull en la Congregacio per a les Causes dels
Sants.


D. Llorenc Perez acaba manifestant el seu desig i la seva esperanca
que la nova Causa Pia dura a bon terme la tan llargament sospirada
canonitzacio de Ramon Llull.


M. Pascual


18) Pring-Mill, R.D.F., Estudis sobre Ramon Llull


Per al lector de SL els escrits de Robert Pring-Mill no necessiten ni
presentacio ni ressenya. Tots coneixem la seva importancia, al mateix
temps que coneixem les dificultats que presenta aconseguir exemplars
d'articles publicats en llocs tan diversos com Frankfurt, Oxford i Fela-
nitx. Per aixo donam 1'enhorabona a aquesta reunio dels seus escrits
principals feta per Lola Badia i traduits al catala per Albert Soler. Els
treballs que inclou son: (1) El microcosmos luHia de 1961, (2) «Ramon
Llull y el numero primitivo de las dignidades en el Arte general» de
1957-8, (3) «The Trinitarian World Picture of Ramon Lull» de 1955-6,
(4) «Ramon Llull y la De divisione naturae: una nota sobre la segunda
monografia de Miss Yates» de 1963, (5) «La estructura del Liber de
natura del Beato Ramon Llull» de 1966, (6) «Ramon Llull y las tres
potencias del alma» de 1968, (7) «The Analogical Structure of the Lullian
Art» de 1972, (8) «Las relaciones entre el Ars inveniendi veritatem y los
cuatro Libri principiorum» de 1973, (9) «Entorn de la unitat del Libre
d'amich e amat» de 1962, (10) «Els "recontaments" de YArbre exemplifi-
cal de Ramon Llull: la transmutacio de la ciencia en literatura» de 1976,
(11) «La Doctrina Pueril: conreu i transmissio d'una cultura» de 1978, i
(12) Pregd de Setmana Santa a Felanitx el 1970. Les uniques obres que
he trobat a faltar son el «Grundziige von Lulls Ars inveniendi veritatem»
de 1961, i el resum magistral de la vida i obra de Llull per a 1'Encyclo-
paedia Britannica, pero amb aquestes petites excepcions (potser deixades
de banda perque repetien material presentat en treballs ja inclosos) tenim
ara reunits i traduits al catala tots els escrits importants d'aquest insigne
lul-lista.


Tot aixo ve precedit d'una introduccio de 1'editora situant els treballs
de Pring-Mill en el context dels estudis luWistics moderns, mostrant el
que aportaren a 1'aclariment de les idees i dels metodes lul-lians, i expli-




RESSENYES 99


cant el que s'ha construit als darrers quinze anys sobre les bases assen-
tades per 1'autor. El volum es clou amb una bibliografia selecta dels
escrits de Fautor sobre temes lul-lians, un index d'obres lul-lianes citades,
i finalment un de noms de persones. Nomes ens queda agrair la publica-
cio d'aquest tom que d'aqui endavant sera una eina imprescindible en els
estudis sobre el beat.


A. Bonner


19) Ribbans, «El centenari d'Edgar Allison Peers»


Una de les persones que mes va fer per difondre els estudis hispanics
als paisos anglosaxons entre les dues guerres fou Allison Peers. No es va
limitar a temes castellans, sino que incloia literatura portuguesa, catalana
i latinoamericana, orientacions a 1'epoca bastant innovadores. Mes que
cientific, fou un divulgador infatigable, amb una bibliografia immensa
(amb mes de cinquanta titols en forma de llibre), cosa que de vegades
intentava camuflar escrivint sota diversos pseudonims (sembla que va
arribar al punt de ressenyar alguna obra seva sota un d'aquests pseudo-
nims). Pero, com sabem els lul-listes, era, fins a 1'aparicio de Frances
Yates, gairebe 1'unic difusor de 1'obra del beat al mon anglosaxo. Va fer
coneixer Blaquerna, YArbre de filosofia d'amor (en part), el Llibre de les
besties i la Vida coetdnia, i va publicar una biografia de Ramon Llull que
durant anys va ser la mes completa i documentada que circulava. El
judici de Ribbans que «el seu criteri estetie, per cert, era mes aviat del
tipus romantic endarrerit» es perfectament aplicable a aquests treballs,
que a mes a mes aprofitaren poc els estudis anteriors de Probst, Keicher
i Longpre, pero que al mateix temps eren infinitament superiors a altres
intents contemporanis de divulgar 1'obra del beat, i la feren coneixer
ampliament fora dels paisos catalans, potser per primera vegada des de
la gran boga lul-listica-alquimista alemanya del segla XVII.


A. Bonner


20) Sibiuda, Ramon, Tratado del amor de las criaturas.


Una traduccio elegant del tercer llibre del Liber creaturarum, envol-
tada de resums dels altres cinc llibres de 1'obra, precedida d'un llarg
proleg amb una breu bibliografia, i seguida de un apendix amb mostres




100 STUDIA LULLIANA


de les dues refundicions de l'obra, la primera feta per Dorland (1499), i
1'altra per un jesuita italia anonim de finals del segle XVIII.


A. Bonner


22) Urvoy, Dominique, Ibn Rushd (Averroes)
Vegeu el num 12 mes amunt.


23) Yates, Frances, Ensayos reunidos


Traduccio castellana dels seus Collected Essays de 1982, dels quals la
part referent al beat fou publicada en catala sota el titol de Assaigs sobre
Ramon Llull l'any 1985. (vegeu-ne la ressenya a EL 26, 1986, 101-2,
116-118).


A.B.




CRONICA


A la reunio del mes de decembre de 1991 el Consell Academic de la
Maioricensis Schola Lullistica acorda nomenar Magistri el professor Rue-
di Imbach i el professor Pere Rossello Bover.


Ruedi Imbach va neixer l'any 1946 a Sursee, Suissa. Estudia filosofia
a Friburg, Suissa (1966-1971). L"any 1975 adquireix el doctorat en filo-
sofia, i en 1978 la seva habilitacio. Entre 1976-1978 es professor a la
Facultat de Teologia de la Universitat de Friburg; en 1979 es nomenat
Professor Extraordinari d'Ontologia i d'Historia de la Filosofia Medie-
val, i des de 1985 es Professor Ordinari a la mateixa universitat. Tambe
ha estat professor convidat de les universitats de Ginebra, Wiirzburg i
Eichstatt. Durant els anys 1990-1991 es vice-rector de la Universitat de
Friburg. La seva investigacio se centra basicament en la filosofia dels
segles XIII-XV. De les seves publicacions cal recordar algunes edicions
critiques en el Corpus Philosophorum Teutonicorum Medii Aevi, i nombro-
sos articles sobre l'averroisme i el luWisme, Dante, Ockham, Tomas d'A-
quino, etc. Els coneixements lul-listics del professor Imbach s'han demos-
trat en Theologia Raimundi Lulli memoriter epyglota (1979), Lulle face
aux averroistes parisiens (1987), i el capitol important sobre el beat al seu
Laien in der Phiiosophie des Mittelalters (1989). Desde 1990 es coeditor
dels volums de les ROL.


Pere Rossello Bover es doctor en filologia catalana (1986) per la
Universitat de les Illes Balears, de la qual es professor des de 1988. S'ha
dedicat a 1'estudi de la literatura catalana moderna. La seva tesi doctoral
sobre L'obra de Salvador Galmes i Sanxo (1876-1951) (publicada a Mont-
serrat, 1988) dedica una part important a 1'estudi de la tasca lul-listica
d'aquest escriptor mallorqui. Ha publicat «Notes sobre Salvador Galmes
i el lul-lisme», Affar 2 (Palma, 1983). D'aquest mateix autor ha tret a la
llum un recull de diversos treballs sota el titol Salvador Galmes. Escrits
sobre Ramon Llull (Montserrat, 1990), un article seu que havia quedat
inedit, «"La mort de Ramon Llull", de Salvador Galmes i Sanxo», EL




102 STUDIA LULLIANA


30 (1990), i una «Contribucio a 1'epistolari de Salvador Galm.es i Sanxo»,
Fontes Rerum Balearium, Nova etapa 1 (Palma, 1990). La seva darrera
publicacio sobre temes luHistics ha estat «El repte historic de 1'edicio de
les obres de Ramon Llull», El Mirall 46 (Juny-Juliol, 1991).


Ens alegram forca de 1'impuls que hom dona al moviment luWista al
Brasil. Malgrat sigui encara petit no dubtam que, sota la direccio d'Es-
teve Jaulent, anima d'aquest moviment, es convertira en un arbre espo-
neros. Copiam seguidament les darreres noticies que ens ha enviat el
senyor Jaulent : « 0 leitor brasileiro, que tambem acompanha esta renas-
cenca luliana, dispoe ja, em portugues, de duas obras do filosofo leigo,
ambas em co-edicao com Editora Loyola. O Livro do amigo e do Amado,
foi publicada em 1989, pela Leopoldianum, a editora de PUC de Santos
(...). No final do ano passado, a Editora Girodano brindau-nos (...) com
0 Livro das Bestas, magistral tratado sobre a corrupcao politica».


NECROLOGICA


Bartomeu Nicolau i Roig (Villafranca, 1910 - Inca, 1991). Francisca
des de 1925, va estudiar teologia a la Universitat Gregoriana de Roma
on presenta la seva tesi doctoral. Fou Ministre Provincial de 1'orde
(1952-1958) i Comissari general de missions (1961-1977). Dedica la seva
tasca pastoral al moviment «Oasis» i al moviment «Matrimonios de un
mundo mejor». Va publicar multiples articles a YHeraldo de Cristo sobre
temes de cristiandal. La seva investigacio lul-lista es breu, pero important.
A B. Raymundus Lullus propugnator latini sermonis omnibus communis
(1935) explica la tesi d'un Ramon Llull defensor del llati com a llengua
universal, i en El primado absoluto de Cristo en el pensamiento luliano
(1957) defensa la doctrina segons la qual la causa final de 1'Encarnacio
no es per a Llull la redempcio, sino la creacio de 1'univers.


Mario Martins Goncalves havia nascut a Zibreira, Portugal, el 1908
1 moria a Lisboa el 30 de juny de 1990. Als quinze anys estudia al
Seminari de Cujujaes, destinat a formar sacerdots per als territoris d'ul-
tramar. L'any 1928 ingressa al noviciat que els jesuites tenien a Oya
(Galicia), del qual hague de partir l'any 1932 amb motiu de 1'expulsio
dels jesuites pel govern espanyol de la Republica. Estudia filosofia a
lTnstituto Superior de Filosofia Beato Miguel Carvalho de Braga i l'any
1937 comenca la teologia a Enghien (Belgica), que completara a la uni-
versitat de Salamanca des de 1941. Especialista en filosofia i literatura
medievals ha publicat una vintena de llibres. Professor de Metodologia i




C R O N I C A 103


cTHistoria de la filosofia a la Universitat de Braga i coliaborador de les
revistes "Broteria", "Revista Portuguesa de Filosofia", "Didaskalia",
etc. Membre de F"Academia das Ciencias" i de l"'Academia Portuguesa
de Historia" de Lisboa. L'any 1943 ingressa a la Maioricensis Schola
Lullistica i participa en el Congres Internacional de Luliisme de Mira-
mar (1976) amb la ponencia O espiritu de Miramar no Libro de Blanquer-
na. Era un profund coneixedor de la cultura i de la filosofia medievals
com ho demostren les seves obres Correntes cla filosofia religiosa em
Braga (1950) i Estuciios cie cultura mec/icval (1969). Dins aquest context
ha investigat sobre Llull publicant Una obra apbcrifa cle Raimundo Lulo.
"Anima artis transmutatoria" (1962) i Una sintese de "Ars generalis" de
Raimundo Luio em versos goliardos (1978).


S. Trias






A B R E V I A T U R E S


AST = Analecta Sacra Tarraconensia (Barcelona)
ATCA = Arxiu de Textos Catalans Antics (Barcelona)
BSAL = Butlleti de la Societat Arqueolbgica Luhliana (Palma)
EF = Estudis Franciscans (Barcelona)
EL = Estudios Lulianos (Palma) (fins al 1990. Vegeu SL)
EUC = Estudis Universitaris Catalans (Barcelona)
SL = Studia Lulliana (a partir del 1991. Abans EL)
SMR = Studia Monograpliica et Recensiones (Palma)


A B R E V I A T U R E S DE C O L L E C C I O N S


ENC = Els Nostres Classics (Barcelona)
MOG = Raymundi Lulli Opera onviia, ed. I. Salzinger, 8 vols. (Maguncia,


1721-42)'
NEORL = Nova Edicio de les obres de Ramon Llull (Palma. 1989)
Obras = Obrtis de Ramdn Llull. ed. J. Rossello. 3 vols. (Palma. 1901-3)
OE = Ramon Lw\\, Obres Essencials, 2 vols. (Barcelona. 1957-60)
OL = Ramon Llull. Obras Literarias, «Biblioteca de Autores Cristia-


nos» (Madrid. 1948)
ORL = Obres de Ranwn Llull. edicib original (Palma. 1906-50)
ROL = Rainumdi Lulli Opera Latina (Palma i Turnhoul , 1959 i ss.)


A B R E V I A T U R E S D 'OBRES BASIQUES DE CONSULTA


Av = J. Avinyo, Les obres autentiques del Beat Ramon Llitll (Barcelo-
na. 1935)


Bru = R. Brummer. Bibliographia Lulliana: Ramon-Llull-Schrifttum
1870-1973 (Hildesheim. 1976)


Ca = T. i J. Carreras y Artau, Historia de lafilosofta espanola: Filoso-
fia cristiana de los siglos XIII al XV, 2 vols. (Madrid, 1939-43)


HLF = E. Littre i B. Haureau. «Raymond Lulle. ermite». a Histoire
litteraire de la France XXIX (Paris, 1885), pp. 1-386, 567-8. 618


Lo = E. Longre, «Lulle, Raymond (le Bienheureux)», a Dictionnaire de
Theologie Catholique IX, 1 (Paris, 1926). cols. 1072-1141


Pla = E.-W. Platzeck. Rainutnd Llull. sein Leben. seine Werke. die
Grundlagen seines Denkens (Prinzipienlehre), 2 vols. (Roma-Diis-
seldorf, 1962-4)


RD = E. Rogent i E. Duran, Bibliogrqfia de les impressions lublianes
(Barcelona)


Qualsevol d'aquestes darreres vuit sigles seguides per un mimero tot sol,
sense indicacio expressa de pagina, es refereix a un niunero dels seus catalegs
(el de Ca es troba a I, 285-334; el de Lo a les cols. 1090-1110; i el de Pla a
II. 3*-84*).


1 Es cilnru cTaquesta forma «MOG I. 434 = Int. vii, 1». on el «434« cs refereix a la paginacio
cont inua dc lu rcimpressio (cd. Stegmuller . Krunkfurl. 1465). i cl durrer niimero cs rcfcrcix a la pr imera
pagina dc lu sctenu numerucio interna de 1'edicio originul. Suggerim uqucixu forma dc cila una mica rebus-
cada perquc . d u n u hunda . «MOti I. Int. vii. 1» es innecessuriumcnl complicut per a una personu que lc a mu
lu reimpressio. i d 'a l i ra banda , «MOG I. 434» seriu impossible de t rohur per u una persona que volgues
consul tar fedicio originul.




BIBLIOGRAFIES LULLIANES
E L I E S R O G E N T I E S T A N I S L A U D U R A N


BIBLIOGRAFIA
D E LES IMPRESSIONS LUL LIANES
V O L U M I (1480 - 1600)
XVI + 126 pags. ISBN: 84-86366-80-1 1.350 Ptes.


V O L U M II (1601 - 1700)
VIII + 122 pags. ISBN: 84-86366-81-X 1.350 Ptes.


VOLUM III (1701 - 1868)
VIII + 160 pags. ISBN: 84-86366-82-8 1.350 Ptes.


R U D O L F B R U M M E R
BIBLIOGRAFIA LUL LIANA


(1870 - 1973)
Traduccio de Jordi Gaya Estelrich


XVII I + 104 p . ISBN: 84-86366-89-5 1.500 Ptes.


MlQUEL FONT
^Editor^*?


M A L L O R C A


BJBLIOGRAFJA


fMPRESSIONS


BIBLIOGRAFIA
L U L U A N A


Apartat 128 Tel. (971) 27 73 00 Fax (971) 41 68 05 E-07080 Palma de Mallorca


STUDIA LULLIANA es publica amb 1'ajuda economica de


CAJA DE AHORROS DE BALEARES «SA NOSTRA»


AJUNTAMENT DE PALMA


FUNDACIO BARTOMEU MARCH


INSTITUT D'ESTUDIS BALEARICS