I N D E X A . S O L E R i L L O P A R T , Encara sobre la data del Blaque rna 113-123 ...

I N D E X


A . S O L E R i L L O P A R T , Encara sobre la data del
Blaque rna 113-123


M . C O L O M , Segon petit suplement al Glossar i
Genera l LuMia 125-147


P . R A M I S I S E R R A , Llibre de les besties: El
principe y la sociedad 149-165


M . B E L T R A N I J . - F . L L O R E N S , Siger de Bra-


bante sobre el libre albedrio 167-178


Bibliografia lul-listica 179-186


Ressenyes 187-210


Llibres rebuts 211


Index del vol . X X X I 213-226


M A I O R I C E N S I S
V o l . X X X I , 2


S C H O L A
1 9 9 1


L U L L I S T I C A
N i i m . 85




STUDIA L U L L I A N A , continuacio d 'ESTUDIOS LULIANOS, revista fun-
dada el 1957 pel Dr . Sebastia Garcias Palou, es publica semestralment.


Consell de redaccio:


Sebastia TRIAS (Rector de la Schola Lullistica)
Lola BADIA (Schola Lullistica. Barcelona)
Anthony BONNER (Schola Lullistica. Mallorca)
Fernando D O M I N G U E Z (Schola Lullistica. Alemanya)
Jordi GAYA (Schola Lullistica. Mallorca)
Jorge G R A C I A (Schola Lullistica. U.S.A.)
Armand LLINARES (Schola Lullistica. Franca)
Antoni OLIVER (Schola Lullistica. Mallorca)
Lorenzo P E R E Z (Schola Lullistica. Mallorca)


Redaccio:


Maioricensis Schola Lullistica
Aparta t de Correus 17
Pa lma de Mallorca (Espanya)


Edicio i distribucio:


Editorial Moll
Torre de 1'Amor, 4
07001 Pa lma de Mallorca
Espanya


Preu de subscripcio: 1.800 pts. anuals.


Niimero solt: 1.000 pts.


Pregam que consulteu el preu dels niimeros endarrerits i de la col-leccio comple-
ta de la revista (exhaurit el n.° 19, disponible en fotocopies).


© Studia Lulliana
Maioricensis Schola Lullistica
Aparta t 17. Pa lma de Mallorcal


D . L . P . M . 268-1961
ISSN 0425 - 3752
Victor Igual, S. L. - Pujades, 68-72 - 08005 Barcelona




SL 3 1 ( 1 9 9 1 ) , 1 1 3 - 1 2 3


A . SOLER 1 LLOPART


E N C A R A S O B R E L A D A T A D E L BLAQUERNA


M ' a f a n y o a avancar que la intencio del present article no es afegir
mes pagines d 'especulacio a la polemica llarga i extensa de la da ta que
cal a t r ibuir al Blaquerna. En aquesta qiiestio, que ha produi t una copiosa
bibl iografia entre 1924 i 1986, es curios que no s 'hagi assajat mai de t ro -
bar indicis documenta l s que aclareixin si la novel-la va ser escrita abans
de 1285, despres de 1294, o en dues etapes (abans de 1285 i despres de
1294), que son les tres posicions que s ' han plantejat . 1 L ' opo r tun i t a t
d 'ofer i r dades mater ia ls es allo que m ' h a mogu t a entrar en un terreny
t an poc abel l idor com aquest , i t ambe (no em puc estar de dir-ho) la vo-
lunta t de cont r ibui r a l iquidar el p rob l ema .


Aquestes dades documenta l s , es clar, s ' han de referir als exemplars
mes antics de 1'obra: un Blaquerna frances, 1'actual manuscri t franc. 24402
de la Na t iona le de Par i s (que a n o m e n a r e F) , i un Llibre d'amic e Amat
llati que es a la Biblioteca Marc iana de Venecia, manuscr i t lat . 200, clas.
VI (que a n o m e n a r e V).


El pr imer dels dos codexs va ser p ropie ta t de Pere de Llemotges , ecle-
siastic i intel-lectual que es movia sobretot a Par i s i que va tenir una certa
amis ta t a m b R a m o n Llull . 2 El fet es que hi ha forca indicis que la rela-


1 A. Bonner, «La data de Blaquernan, EL 26 (1986), pp. 143-7, nota 1, ja dona una ex-
tensa llista de bibliografia sobre el tema. Encara hi hauriem d'afegir: A. Gottron, «Neue Litera-
tur zu R. Lull», Franziskanische Studien 11 (Miinster, 1924), pp. 218-221; M. de Riquer, «Re-
sefia a Ramon Llull, Obras literarias» (1948), /157 21 (1948), pp. 188-190; id., Histdria de la
literatura catalana 1 (Barcelona, '1964), pp. 287-291; J. Rubio, Histdria de la literatura cata-
lana I (Barcelona, 1985), pp. 99-101; W. Schleicher, «Weiteres zur Datierung von Ramon Lull's
Libre de Evast e Blanguerna», Romanische Forschungen 71 (Frankfurt, 1959), pp. 186-190;
P. Bohigas, «Les cronologies luHianes i el sentit personal d'algunes obres de Ramon Llull»,
EL 9 (1965), pp. 167-180; S. Garcias Palou, «El Papa 'Blanquerna' de Ramon Llull y Celestino
V», EL 20 (1976), pp. 71-86.


2 Veg. J. N. Hillgarth, Ramon Lull and lullism in fourteenth-century France (Oxford,




1 1 4 A. SOLER I LLOPART


cio entre Pere de Llemotges i el beat es va l imitar a la pr imera es tada
d ' aques t a la capital francesa: entre 1287 i 1289. Si aixo fos aixi, el seu
Blaquerne demost rar ia que la novel-la ja existia en aquelles dates tal i com
la coneixem i, per t an t , no t indria res a veure a m b aquell «che fece per
vilta il gran r i f iu to», 3 el dissortat Celesti V. 4


Ja fa t emps , J . N . Hi l lgar th es va a d o n a r que cap de les obres cont in-
gudes als qua t re manuscr i t s lul-lians llatins de Pere de Llemotges es poste-
rior a 1289/ Els manuscr i t s (avui a la Bibl iotheque Nat iona le de Par is ) ,
les obres que contenen i la da tac io que els atr ibueix A. Bonner al seu
cataleg (OS, II) son els segi ients: 6


Lat . 16112: Disputatio fidelis et infidelis (Par is , 1288-89), Com-
pendium seu commentum Artis demonstrativae (Paris, 1288-89), Ca-
lendarium reginae Mariae de Guil lem de saint Cloud (1296).


Lat . 16113: Lectura super figuras Artis demonstrativae (Mont -
peller, 1285-87?), Liber propositionum secundum Artem demons-
trativam (1285-87?), Liber tartari et christiani ( R o m a , 1288).


La t . 16114: Liber de quaestionibus per quem modus Artis de-
monstrativae patefit (1283-87?), Liber de gentili et tribus sapienti-
bus (1274-76?).


1971), p. 158. Tinc gairebe enllestida una monografia forca extensa sohre la relacio que va existir
entre ambdos personatges.


3 Dante, Inferno 111, v. 60.
4 Cal advertir que aquest exemplar dona una copia similar a la que ofereixen les versions


occitana i catalana de la novel-la: hi son presents les mateixes cinc parts que coneixem i el prota-
gonista fa el mateix viatge extraordinari fins a esdevenir papa i encara, despres d'una renuncia,
ermita; les diferencies son nomes de detall.


5 «The four Latin MSS. appear in the catalogues of the Sorbonne of 1338 and saec. XIV
ineunte. The works by Lull they contain are none of them later than 1289, the date of Lull's
first visit to Paris.» Hillgarth, ob, cit., p. 158, n. 42. Pere de Llemotges va morir el 1306 i
va fer donacio a la Sorbona d'una imponent biblioteca; coneixem els seus mss. pels registres
d'entrada a la Biblioteca que figuren al darrer foli o a la guarda posterior dels codexs; aquest
es, per exemple, el del ms. F: «Iste liber est pauperum magistrorum de Sorbona ex leg[a]to ma-
gistri Petri de Lemovitis quondam sotii domus h[ui]us. In quo continetur Romantium de -v stati-
bus m[un]di. Pretii -lx- solidus. Cathenabitur. Secundus» (foli 102). Aquestes signatures van ser
atribuides per 1'inventari de la Parva Libraria de la Sorbona, l'any 1338 (veg. nota 12). La indi-
cacio «Cathenabilur» significa que el ms. es trobava en aquells moments no a la Parva Libraria,
sino encadenat a la Magna Libraria, una gran sala de treball; la quantitat de diners assenyalada
indica el que el lector havia de dipositar per endur-se el llibre en prestec.


6 Les dates seguides d'un signe dMnterrogacio signifiquen nomes que hom no pot precisar
en quin d'aquests anys va ser escrita 1'obra.




E N C A R A S O B R E L A D A T A D E L BLAQUERNA 1 1 5


Lat . 16119: Liber de prima et secunda intentione (1283?), Liber
de quattuordecim articulis sacrosanctae Romanae Catholicae Fidei
(1283-85?).


Hi ha , doncs , un mot iu suficient per re lacionar tots aquests codexs
a m b la p r imera es tada de Llull a Pa r i s . Hi l lgar th , t anmate ix , no precisa
i els situa cap a final del segle XI I I : diu « a b o u t 1300» o «saec. XIII exeun-
te»; suposo que la r ao es que 1'obra de P a s t r o n o m Guillem de saint C loud ,
con t inguda al p r imer , es d a t a d a el 1296. 7 Hi ha mol ts indicis, pe ro , que
aques ta o b r a n o va ser cop iada al mate ix t emps que les altres que conte
el manuscr i t , fins al pun t que p o d e m af i rmar a m b una certa seguretat
que va ser afegida al volum anys despres (a par t i r de 1296). 8


El fet que cap de les obres lul-lianes sigui poster ior a 1289 i una simili-
tud formal molt acusada entre els vo lums (veg. la tau la segiient) permeten
de concloure que p robab lemen t aquests manuscr i t s van ser p repa ra t s en
un mateix escriptori du ran t la p r imera es tada de Llull a Pa r i s .


7 Hillgarth, ibid., diu «B. N. 16112 also contains (fols. 131-41) Guillaume de St. Cloud,
Commendacio antiquorum sapientum et artificiorum, conimissioned by Queen Marie of Fran-
ce, the widow of Philippe III, together with a "Tabula", beginning in 1296». Cal advertir que
el titol de Commendacio... que Hillgarth dona aqui es el del proemi del Calendarium citat al
text. Sobre aquesta obra vegeu P. Duhem Le sysleme du monde (Paris, 1954-9), vol. IV, pp.
10-19; aquest estudios diu a la p. 15: «La date de 1296 que nous lui avons attribuee resulte
de la lecture des tables que nous y trouvons; une premiere table donne 1'heure d'entree du Soleil
en chacun des douze signes pour Pancc 1296; une autre table fournit la determination perpetuelle
de ces memes heures; cette table est a deux colonnes; l'une des colonnes donne Pequation de
ces heures pour le "temps futur", de Pan 1296 a Pan 1496; Pautre la donne pour le "temps
passe", de 1096 a 1296.» En el ms. lat. 16112 aquestes taules son als folis 140 i 141. Vegeu
una descripcio exhaustiva d'aquests codexs al meu treball «Els manuscrits luHians de Pere de
Llemotges», a Llengua & Literatura 5, en premsa. Vegeu tambe E. Littre, «Guillaume de Saint-
Cloud, astronome» a HLF XXV (Paris, 1896) pp. 63-74. Sobre aquesta obra i Llull, vegeu M.
Pereira, «Ricerche intorno al Tractatus Novus de Astronomia di Raimondo Lullo», a Medioevo
2 (1976), pp. 196-199. Alguns estudiosos havien suposat que el Calendarium era una obra origi-
nal de Llull, veg. Stbhr, «Literarkritisches zur Uberlieferung der lateinischen Werke Ramon Llulls»,
a EL, 1 (1957), pp. 58-9.


8 Es escrit d'una ma diferent de la que ha escrit les altres dues obres que conte el manus-
crit. El volum es compost de deu quaderns de sis fulls de pergami prim, mes un darrer quadern
de cinc fulls que transmet el Calendarium de Guillem (mes un full solt, d'un material mes bast,
que conte vuit taules astronomiques que no formen part de Pobra; son els folis 142-143 que
contenen quatre «Tabula aequationis Saturni», dues «Tabula mediorum cursuum Solis» i dues
«Tabula mediorum cursuum Lunae»). La caixa d'escriptura d'aquest liltim quadern es diferent
de la que apareix als altres, i el darrer full (amb les taules) es divers de tota la resta; els folis
on es copiat el Calendarium tenen 49 ratlles per columna, mentre que la resta en te 40. Final-
ment, aquests folis, a diferencia dels altres, van ser numerats des d'antic al centre del marge
superior en xifres romanes.




1 16 A. SOLER I LLOPART


lat. 16112 16113 16114 16119


dimensions 2 0 5 x 2 9 0 2 0 5 x 2 9 0 2 1 0 x 2 7 5 2 1 0 x 2 9 8 '
del foli


f u l l s x q u a d . 6 6 6 6


caixa 135 x 2 1 5 135x215 135 x 2 1 5 135 x 2 1 5


ratlles 40 4 0 1 0 40 40
per col.


Hi ha , pe ro , u n c inque codex de Pe re de Llemotges , aques t no en llati
sino en frances: el Blaquerne. Aques t vo lum presenta algunes diferencies
formals respecte als altres q u a t r e , " pe ro tenint en compte que es 1'unic
en frances dels cinc codexs i que tots els llatins provenen del periode 1287-89,
ino podem suposar que t ambe el Blaquerne va ser copiat al mateix temps?


L' indici mes clar que la relacio ent re Pere de Llemotges i Llull n o
va con t inuar despres de 1289 es, com deia, 1'absencia d 'ob res poster iors
a aques ta da ta entre els seus manuscr i t s conservats ; p e r o , i,fins a qu in
pun t podem af i rmar que ens han pervingut tots els manuscr i t s lul-lians
del llemosi? Repassant els catalegs de la Sorbona , de principi del segle
x iv , 1 2 comprovem que a la biblioteca del coHegi hi havia diposi ta ts els
cinc codexs a ra referits (els llatins eren a la « M a g n a L ib ra r i a» i el Bla-
querne a la « P a r v a » ) , dos altres que Llull en pe r sona havia d o n a t a la
inst i tucio, 1 3 i tres mes que avui han desaparegu t : 1 4


9 Les relligadures actuals son del segle xvn (xvm per al 16119) i deuen haver alterat les
dimensions originals.


1 0 Als dotze primers folis es de 42 linies.
" Compareu les segiients quatre dades, corresponents en ordre a les que s'oferien mes


amunt: 215x298, 8, 148x240, 42.
1 2 Es tracta d'un inventari dels llibres encadenats a la gran sala de treball, anomenada


«Magna Libraria», d'un cataleg analitic dels llibres d'aquesta sala i finalment d'un inventari
dels llibres que restaven a la «Parva Libraria»; els dos primers, segons els estudis de R. H. Rouse
(«The early library of the Sorbonne», a Scriptorium 21 (1967), 42-71, 227-251, pp. 236-40) van
ser fets per la mateixa persona i daten de vers 1321, mentre que el segon es de 1338. Els inventa-
ris han estat editats per L. Delisle, Le cabinet de manuscrits de la Bibliotheque Nationale (Paris,
1868-81), vol. III.


1 3 Els lat. 16111 i 15395. Veg. Hillgarth, ob. cit., p. 157, n. 37.
1 4 Cal recordar que els manuscrits de Tomas le Myesier es van incorporar tard a la Sorbo-


na, a traves del llegat d'Enric Pistor de Lewis, cap a 1355. Nomes VElectorium va ser donat
directament a la biblioteca del col-legi: «When Le Myesier died in 1336 he left only one manus-
cript to the Sorbonne, the Electorium, his major Lullian compilation, doubtless chosen because
he considered it his most important possession.» Hillgarth, ob. cit., p. 186. Aquest estudios,
a la n. 2 de la mateixa pagina, creu reconeixer VElectorium entre els llibres inventariats (en
la referencia «Sentencia libri physicorum et metheororum, cum aliis»), pero la datacio que Rou-
se ha donat a 1'inventari de la Gran Biblioteca (vers 1321) fa inviable la hipotesi de Hillgarth.




ENCARA SOBRE LA DATA DEL BLAQUERNA 117


«De adven tu Messie, de electione, de medic ina , de j u r e , amici
et a m a t i , R e m o n d i [...] Ars R a y m u n d i [...] Ars demons t r a t i va» . ' 5


Aques ts tres vo lums podr ien haver pe r t angu t a Pe re de Llemotges . El
pr imer es un llibre forca heterogeni que contenia el De adventu Messiae
(1274-83, sempre segons Bonner , OS I I ) , VArs iuris (1285-7) i el Liber
amici et Amati (1283?). L a resta d 'ob res fa de mal precisar , pero hem
de pensar que es t r ac ta d 'obres a m b da ta de composic io acos tada a la
de les tres anter iors , dona t que (com ja havia observat J. Rubio) 1 6 els re-
culls mes antics conserven una coherencia c ronologica i fins i to t t emat ica
que despres es pe rd . 1 7 Els altres dos llibres pe rdu t s son u n a inidentifica-
ble «Ars R a y m u n d i » i u n a «Ars demons t r a t i va» ; en real i ta t , fora es t rany
que entre els llibres de Pere de Llemotges n o figures u n a copia de VArs
demonstrativa, centre d 'aquell periode de producc io . 1 8 Fixem-nos, doncs ,
que fins cons iderant seus els tres vo lums desapareguts gairebe es segur
que Pe re de Llemotges n o va posseir cap o b r a de Llull pos ter ior a 1289,
cosa que indicaria que la relacio entre els dos personatges es va l imitar
a la p r imera es tada del beat a la capital f rancesa . " A m b to ta probabi l i -


" Delisle, ob. cit., vol. III, pp. 72-76. Es tracta d'un fragment de 1'inventari de la Magna
Libraria.


1 6 «Notes sobre la transmissio manuscrita de l'opus lul-lia», a Ramon Llull i el lul-lisme
(Barcelona, 1985), 167-190, p. 182.


1 7 El cataleg analitic de la Magna Libraria (redactat com l'inventari d'aquesta sala vers 1321)
dona una noticia mes detallada d'aquest volum: «Ah. Liber Raymondi de adventu Mesye. Duo
viri mire siencie. - Ejusdem, compcndium de arte medicine. Cum super quodam altissimo. -
De arte jure compendium. Quoniam vita hominis brevis. - Liber amici et amati. Blanquerna
igitur insistebat.» (Delisle, ob. cit., vol. III, p. 114). El fragment d'incipit que acompanya els
titols permet de reconeixer sense problemes el De adventu Messiae, VArs juris i el Liber amici
et Amati; en canvi no ajuda en el cas de 1'obra medica perque no correspon ni a les primeres
paraules del Liber principiorum medicinae (1274-8?) ni a les de VArs compendiosa medicinae
(1285-7). En qualsevol cas, un llibre de medicina no faria gens d'estrany a la biblioteca de Pere
de Llemotges, que demostra un interes particular per aquesta disciplina; d'altra banda, com veu-
rem tot seguit, es possible que la traduccio llatina del Llibre d'amic e Amat es fes a Paris durant
la primera estada de Llull. El cataleg no fa cap esment del «de electionis» esmentat a 1'inventari.


1 8 Al Llibre de meravelles, escrit a Paris en aquell moment, el beat mostra un interes ben
viu per aquesta obra; ENC, vol. IV, pp. 107-108: «—Fill —dix lo ermita—, -i- hom qui lonch
temps havia trebayllat en la utilitat de la Sgleya romana, vench a Paris, e dix al rey de Franca
e a la Universitat de Paris que en Paris fossen fets monestirs hon fossen apreses los lenguatges
de aquells qui son infaels, e que hom en aquells lengatges treledas la Art demostrativa; e que
ab aquella Art demostrativa hom anas als tartres, e que a aquells hom preycas e la Art mostras
[...]».


1 9 J. Perarnau («Consideracions diacroniques entorn dels manuscrits lul-lians medievals de
la «Bayerische Staatsbibliothek» de Munic», a ATCA 2 (1983), 123-169, pp. 125-6) assenyala
que els manuscrits luHians Clm. 10501 i 10496 de la Bayerische Staatsbibliothek presenten una
«lletra comparable (cosa que no vol pas dir identica)» a la de l'actual lat. 16493 de la Nationale




118 A. SOLER I LLOPART


tat el Blaquerne de Pere de Llemotges no es poster ior a aques ta d a t a .
A n e m pel segon indici de da tac io de P o b r a . El manuscr i t V conte un


Liber amici et Amati, encapcala t (com en tots els manuscr i t s comple ts
de la versio l lat ina de Popuscle) pel capi tol 99 del Blaquerna:20 hi apa -
reix un ermi ta que visita el p ro tagon is ta i que es el mate ix que a la n o -
vel-la apareix al capitol 97 i d e m a n a que el p a p a dimissionari es quedi
a R o m a com a mestre d ' e rmi tans ; aquest capitol i el mate ix p r eambu l
del llibre impl iquen, doncs , que la novel-la d ' o n provenen j a na r r ava la
dimissio del p a p a Blaquerna i la seva opcio per la vida eremit ica. Doncs
be , el cas es que tot fa pensar que el manuscr i t venecia, com els m a n u s -
crits parisencs que hem revisat, no es poster ior a 1289; vegem-ho.


C a p de les obres que conte el manuscr i t (que va ser ofert per Llull
al dux venecia Pie t ro Gradenigo) es poster ior a 1289 i to tes , menys el
mateix Liber amici et Amati, son obres impor t an t s del cicle de YArs de-
monstrativa. Heus aci el cont ingut del vo lum a m b la da tac io que Bonner
d o n a a les obres en el seu cataleg:


Ars demonstrativa (Montpel ler , vers 1283), Liber de quattuor-
decim articulis fidei (1283-5?), Liber propositionum secundum ar-
tem demonstrativam (1283-7?), Liber tartari et christiani ( R o m a ,
1288), Liber amici et Amati (Bonner nomes d o n a la da ta del Bla-
querna, Montpel ler , 1283).


Genera lment , aquest codex s 'ha relacionat a m b la Consolatio veneto-
rum, ob ra escrita a Par i s Pany 1298, a m b mot iu de la de r ro ta de P a r m a d a
veneciana a Curzo la i que se suposa que Llull va t r ame t re a Venecia; 2 1


de Paris, que havia pertangut a Pere de Llemotges; 1'estudios aclareix que la seva afirmacio
«no es pot basar en una comparacio immediata dels exemplars». He comprovat personalment
que la lletra dels dos codexs muniquesos no s'assembla en absolut amb la del codex parisenc;
sens dubte Perarnau s'erra. A partir d'aquesta observacio, Perarnau conclou (p. 168) que 1'obra-
dor parisenc que treballava per a Pere de Llemotges ho va continuar fent almenys fins a les
acaballes de l'any 1300. Insisteixo que no en tenim cap prova, ni tan sols cap indici: les obres
que apareixen en aquests dos presumptes manuscrits llemosins no es registren als catalegs de
la Sorbona que hem revisat mes amunt.


2 0 El Liber amici et Amati ha estat editat per Ch. Lohr i F. Dominguez a Traditio 44
(1988), pp. 325-372.


2 1 D'aquesta obra nomes s'han conservat dos manuscrits: el de la Nationale de Paris, lat.
15145, del segle xv; el de la Biblioteca Apostdlica Vaticana, lat. 13680 que prove de la bibliote-
ca de San Michele de Murano (Venecia) i consta ja al cataleg de Mitarelli, Bibliotheca codicum
manuscriptorum monasterii sancti Michaelis Venetiarum prope Murianum (Venecia, 1779), s.v.
«Raymundus Parisiensis»: «Consolatio Venetorum, seu tractatus Magistri Raymundi Pari-
siensis per modum Dialogi, inter ipsum et Petrum Venetum, de Fortuna. Ext. in codice in 4.
Saec. XIV. Niim. 728». Sembla que el volum es, en efecte, del s. xiv; podria ser una copia
del que presumptament Llull va enviar a la ciutat de sant Marc?




ENCARA SOBRE LA DATA DEL BLAQUERNA 119


h o m ha pensa t que el manuscr i t V va ser enviat a m b una copia de
la Consolatio en el mateix m o m e n t . 2 2 A . Bonner , pe ro , ha cont radi t
aquesta suposicio perque implica que Llull insistia en la propagacio d 'obres
del cicle de VArs demonstrativa nou anys despres d 'haver in t rodui t en
el seu s is tema, a traves de VArs inventiva veritatis (1290), els canvis p r o -
fundissims que caracter i tzen 1'etapa que a n o m e n e m ternar ia ; i assenyala
que , dona t que P ie t ro Graden igo va ser elegit dux el 25 de novembre de
1289, es probable que el manuscri t fos enviat a Venecia a m b motiu d 'aquest
esdeveniment . 2 3


Subscric del tot aques ta p ropos t a , i hi ha enca ra d 'a l t res indicis que
la refermen. La versio l latina del Llibre d'amic e Amat apareix estreta-
ment re lac ionada a m b el Liber tartari et christiani, o b r a apologet ica que
el beat va c o m p o n d r e vers 1287 i u n dels p ro tagonis tes de la qual es l 'er-
mita Blaquerna : 2 4 a tots els manuscr i t s la segona precedeix la p r imera ,
a m b una sola excepcio. 2 5 El capi tol 99 del Blaquerna que in t rodueix el
Liber amici et Amati p ressuposa una certa famil iar i tat del lector a m b el
pe r sona tge , coneixement que , es clar, nomes po t tenir pel Liber tartari


2 2 Lo. 1082 es potser el primer que fa aquesta afirmacio; el segueixen, entre d'altres, Bat-
llori («El lulismo en Italia», a Revista de Filosofia 2, 1943, pp. 271-272), Guilleumas («Biblio-
grafia», a Libre de Evast e Blanquerna, ENC, Barcelona, 1935-54, vol. IV, p. 111) i Hillgarth
(ob. cit., p. 141).


2 3 «Nota suplementaria a "Problemes de cronologia luHiana"», a EL 21 (1977), 221-224,
pp. 221-222. Bonner explica la datacio de 1298 per un error de M. Obrador (el primer a descriure
el manuscrit), que va identificar el Liber de quattuordecim articulis fidei amb VApostrophe de
1296 (que de vegades porta aquest titol) en lloc del Liber de quattuordecim articulis catholicae
fidei Romanae Ecclesiae sacrosanctae de 1283-5(7). Bonner assenyala que, encara que es cert
que Llull va regalar manuscrits en epoques allunyades de la composicio de les obres que contenen
(per ex. el Llibre de contemplacio que va regalar a la Cartoixa de Vauvert el 1298), caldria
distingir entre obres que funcionen amb els mecanismes de l'Art, que estaven mes subjectes a
les variacions que aquests mateixos mecanismes sofrien amb el temps, i les obres mistiques o
apologetiques que no es fonamentaven de forma immediata en una versio determinada de l'Art;
aixi Llull manifesta una llarga predileccio pel Llibre del gentil. D'altra banda, que el manuscrit
va ser enviat ho diu ben clarament la dedicatoria probablement autografa de Llull: «Vobis, illus-
tri domino Petro Gradonico, inclito Venetiarum duci [...] ego, magister Raymundus Lul, catha-
lanus, transmitto et do istum librum [...]» (foli 1).


2 4 Veg. A. Bonner, «Notes de Bibliografia i cronologia luHianes», a EL 24 (1980), pp.
72-86. Coincideixo amb Bonner en que Pambaixada de Rabban Sauma, d'una manera o altra,
es al darrere de Pobra de Llull, pero no comparteixo la identificacio de Pescena final del llibre
amb els fets esdevinguts la Setmana Santa de 1288; crec que Pobra pol haver estat escrita entre
1287 i 1288, a Roma o a Paris (i per tant tampoc no endarreriria, com fa Bonner, Panada de
Llull a la ciutat del Sena).


2 5 El ms. 1717 de la Biblioteca de la Universitat de Padua, datat el 15 d'abril de 1415, i,
per tant, forca tarda. Cal tenir en compte, que el ms. 516 de la Biblioteca de PArsenal de Paris
es fragmentari.




1 2 0 A. SOLER I LLOPART


et christiani.1'' Aixo permet de suposar que la t raduccio l latina de P o p u s -
cle de 1'amic i 1'Amat es c o n t e m p o r a n i a de la composic io del t rac ta t a p o -
logetic i que la difusio dels dos es va fer a lhora .


I encara , f ixem-nos que la segona, tercera i q u a r t a de les obres que
t r ansmet el manuscr i t V es t roben t a m b e en els codexs conservats de Pere
de Llemotges (la p r imera al lat . 16119, les altres al lat . 16113); si els m a -
nuscri ts desapareguts que figuren al cataleg de la So rbona fossin del lle-
mos i , aleshores t a mbe YArs demonstrativa i el Liber amici et Amati apa-
reixerien relacionats a m b Par i s i a m b els anys 1287-89.


A m b el supor t d ' aques t s indicis crec que es pot sostenir que la novel-la
n o es poster ior a 1289 i que , per t an t , n o te res a veure a m b la dimissio
del p a p a Celesti V. 2 7


Si donem per l iquidada aques ta qiiestio tan feixuga, ens t r obem que
el p rob lema se centra a s i tuar la novel-la entre els anys 1276 i 1289. L a
p r imera da ta es imposada per 1'esment de 1'obra al final de la Doctrina
pueril:2"


« O n pus te par le , fill, de la celestial glor ia , mes t r o p en mi de
defall iment a r ecompta r e a significar la gloria de pa rad i s ; e per
aco lexar-me n ' e , e par la rem del Libre de Evast e de Blaquerna.»29


Si el llibre apareix a m b el seu titol es p robab l emen t pe rque el beat j a ha-
via comencat la novel-la o, en qualsevol cas , havia definit j a u n a serie
d 'e lements const i tut ius ( tema, pe r sona tges , u n a certa t r a m a i desenvolu-
p a m e n t ) . Son indicat ius d ' u n a certa s imul tanei ta t de redaccio de les dues
obres els paral-lelismes entre el capi tol 91 de la Doctrina (al final del lli-


2 6 Llull hauria pogut encapcalar la serie de versicles amb una minima introduccio sense cap
mena de referencia a Blaquerna i el sentit de Popuscle no hauria variat; tal i com el llegim avui
en la seva versio llatina, el seu unic context immediat es el Liber tartari et christiani.


2 7 Hi ha un altre exemplar del Livre d'Evast et de Blaquerne amb una antiguitat venera-
ble; es tracta del ms. fr. Phill. 1911 de la Staatsbibliothek de Berlin, que va ser regalat per Llull
a la Cartoixa de Vauvert en un moment que no podem determinar: potser durant la primera
estada a Paris si es que ja havia establert contacte amb els cartoixans o, mes probablement,
durant la seva segona estada a Paris (1297-99). El ms. conte dues anotacions en lletra gotica
llibraria (diferent de la del copista): a la guarda anterior «Ce livre doit estre renduz a dant Ray-
mont nome de Chartreuse delez Paris», i al foli 133v «Le livre de Blaquerne por les chartreux
prez de Paris». Mai no s'ha assajat de cercar qui es aquest tal Raimon de la Cartoixa.


2 8 Per a la datacio d'aquesta obra entre 1274 i la primera meitat de 1276 veg. Bonner, «Pro-
blemes de cronologia luHiana», a EL 21 (1977), pp. 35-8, i «Modificacions al cataleg d'obres
de Ramon Llull», a EL 26 (1986), pp. 82-3. Recentment, E. Blanco Gomez («La fecha de com-
posicio de la Doctrina pueril», a EL 29 (1989), pp. 147-54) ha proposat un terme a quo de
marc de 1275 amb uns arguments no gens convincents.


29 Doctrina pueril, ENC (Barcelona, 1972), p. 243.




ENCARA SOBRE LA DATA DEL BLAQUERNA 121


bre) , sobre l ' a l imentac i6 dels infants , i el que s 'explica al capitol 2 del
Blaquerna (ben be a 1'inici) sobre la mate ixa qiiestio.


El t e rme ad quem es precisat per diversos indicis, que j a A . Bonner
va registrar en fo rma de ll ista; 3 0 em sembla que val la pena de revisar-
los a m b un cert detal l : 1) El fet que el llibre aparegui p lenament inserit
dins la p r imera fase del cicle qua te rna r i de 1'Art (vers 1274 - vers
1283). 3 1 2) Q u e faci referencia al capi tol general de domin icans que va
tenir lloc a Montpe l le r el 1283 (cap . 90, vol . I I , p . 227); i podr ia ser,
pe ro n o es segur, que es refereixi al capitol general de domin icans que
va tenir lloc a Bolonya el 1285 (cap. 86, vol . I I , p . 205) . 3 2 3) Al capi tol
65 , es par la en present del rei J a u m e I I com a rei de Mal lo rca (vol. I I ,
p . 57), rei que va ser desposseit el novembre 1285; al capitol 92 es par la
d ' u n rei deshere ta t , cosa que s 'ha in terpre ta t com una referencia al cas
de J a u m e I I . 3 3 4) Al capi tol 76 par la e logiosament de la secta de 1'orde


3 0 A. Bonner, «La data...».
3 1 Totes les referencies del Blaquerna ho son de Pedicio d'ENC (Barcelona, 1935-54). Als


capitols 24 i 44 (llibre II, vol. I, pp. 147 i 221), 80, 81 i 93 (llibre IV, vol. II, pp. 152, 158
i 241) i 115 (llibre V, vol. III, p. 181) s'esmenta VArt abreujada d'atrobar veritat. A VArt de
contemplacid, capitols 102 i 114, s'esmenten les Dignitats, les virtuts i els vicis en 1'ordre que
correspon a aquest primer cicle de l'Art. Adonem-nos que aixo afecta practicament totes les
parts de la novel-la.


3 2 La diferencia entre un i altre esment es clara. En el primer cas es tracta d'una referen-
cia concreta i ben precisa sobre la novel-la: «En -i- a vila, qui es apellada Monpesler, en la qual
fo fet aquest Libre de Evast e Blanquerna, hac -i- gran capitol general de preycadors.» En el
segon cas, es narra com un cardenal que te per ofici anar als capitols generals de religiosos acon-
segueix que un fill d'un noble que volia estudiar Dret, i que per tant anava a la famosa facultat
de Bolonya, decideixi estudiar Teologia a Paris: «Esdevench-se una vegada, que un fill de conte
anava a Bulunya per ohir Leys; e lo cardenal, qui anava a Bulunya, on devia esser capitol general
dels preycadors [...]»; l'anada del cardenal a la ciutat italiana (necessaria perque el jove vol
estudiar Ueis) i la celebracio d'un capitol alli podria ser una pura coincidencia de la ficcio plante-
jada per Llull amb la realitat posterior (ens en podem estranyar despres del cas de Celesti V?).
D'altra banda, com assenyala Bonner («La data...», p. 147) Llull podria saber pel capitol de
Montpeller que s'havia de celebrar una altra reunio dos anys mes tard a Bolonya. Vull dir amb
tot aixo que l'esment no es una prova que el Blaquerna hagi estat escrit amb posterioritat a 1285.


3 3 «Esdevench-se, un dia, que -i- rey vench a cort, e feu clams a 1'apostoli de un rey qui
1'avia deseretat e gitat de son regne sens tort que no li tenia. Com hac feyt tots sos clams, lo
rey plora e feu semblant de gran tristicia [...]». Jo seria molt prudent en la identificacio d'aquest
passatge amb els fets historics de 1285. Darrerament, A. Santamaria (Ramon Lull y la Corona
de Mallorca, Palma de Mallorca, 1989, pp. 19-32) ha insistit en aquesta identitat, pero la seva
argumentacio falla en un punt: interpreta que Pepisodi es una «comparacio» que posa el carde-
nal que te com a ofici fer comparacions, i li atorga, doncs, un valor exemplar; aquesta lectura
no es correcta: Pepisodi vol ser un fet esdevingut al cardenal i aquest, mitjancant comparacions
(que no tenen res a veure amb narracions exemplars, vol II, p. 234), amonesta el rei pel seu
desconsol (gairebe desesperacio) i Pexhorta a tenir «paciencia, speranca, humilitat, justicia, cari-
tat, loant e atorgant la volentat de Deu» (vol. II, p. 235). El passatge vol insistir mes en aquesta
necessaria actitud humil del rei desheretat que no pas en la restitucio del dret, cosa de la qual
nomes es diu: «e dels bens de santa Sgleya feeren-li sa provisio honradament, e tractaren com




1 2 2 A. SOLER I LLOPART


dels apos to ls , que va ser c o n d e m n a d a el m a r c de 1286." 5) Ci ta el Lli-
bre de contemplacid, el Llibre de demostracions i el Liber de Sancto Spi-
ritu que segons Bonner j a no son esmenta ts despres del pr imer cicle de
l 'Ar t . 3 5


Ens a d o n e m , doncs , que les dades indicades als apar ta t s 1 i 2 assenya-
len la da ta de 1283, o n o gaire despres , com a te rme mes p robab le de
final de la redaccio. Les dades dels apa r t a t s 3 i 4 impedeixen de si tuar
el Blaquerna mes enlla de 1286; en aquests apa r t a t s hi ha un parell d ' ind i -
cis que assenyalarien final de 1285 o comencamen t de 1286 c o m a da ta
de fi de redaccio, pero j a he explicat en no t a les raons que em por ten
a ser molt prudent en la interpretacio d 'aquests indicis. Les cites de 1'apartat
5 refermarien la da tac io limit de 1283.


Per tan t , el Llibre d'Evast e Blaquerna seria una ob ra comencada (ma-
ter ialment o en el planteig) pels volts de 1276 i a c a b a d a cap a 1283. U n a
ob ra escrita du ran t set anys . D u r a n t aquest llarg t emps , Llull devia deixar
i r eprendre la na r rac io diverses vegades ; 3 6 n o r m a l m e n t s 'ha pensat que
el Blaquerna es un llibre escrit to t d ' u n a t i r ada , pero em sembla que hi
ha indicis, no nomes que va ser compos t d u r a n t un per iode di la ta t de
t emps , sino que fins i tot Llull va anar var iant -ne i concre tan t -ne el pla
na r ra t iu . 3 7


Alber t S O L E R I L L O P A R T
Universitat de Barcelona


fos restituit de co de que era deseretat» (vol. II, p. 235). D'altra banda, al darrer capitol de
la novel-la, a les cobles de 1'emperador hi hauria un indici que Jaume II encara no havia estat
desposseit dels seus territoris insulars.


3 4 Vol. II, pp. 123-4. Al capitol 56 del Llibre de meravelles, en canvi, sembla que la criti-
ca, veg. el que en diu Bonner a OS, II, p. 125, n. 1, i p. 194, n. 66.


3 5 Bonner, «La data...» p. 145. El primer es citat al cap. 98 (vol. II, p. 259), al cap. 100
(vol. III, p. 11) i 115 (vol. III, p. 179); el segon, al cap 78 (vol. II, p. 131); i el tercer, al cap.
86 (vol. II, p. 203). Apareixen, a mes, la Doctrina pueril: cap. 2 (vol, I, p. 31), cap. 34 (vol.
I, p. 185) i cap. 93 (vol. II, p. 242); el Llibre del gentil: cap. 24 (vol. I, p. 147), cap. 78 i 86
(vol. II, pp. 131 i 204) i al Llibre d'amic e Amat (vol. III, p. 76); els Comencamenls de medicina
al cap. 2 (vol. II, p. 203). Veg. Bonner, «La data...» pp. 143-4.


3 6 La variacio en el titol de l'obra seria un indici del lapse de temps transcorregut: al co-
mencament es parla de libre i al final de romunc (el manuscrit catala i el manuscrit occita son
acefals, pero els manuscrits francesos ofereixen aquesta variant que 1'edicio de Joan Bonllavi,
Valencia 1521, tambe va conservar). Jordi Rubio (Histbria de la literatura... ob. cit., p. 101)
ja havia indicat aixo mateix, pero ell ho prenia com una pista d'una possible «refosa de 1'obra»,
perque es declarava partidari prudent d'una doble redaccio: abans i despres de la dimissio de
Celesti V. Les fonts (especialment la Vita coaetunea) guarden un silenci gairebe absolut sobre
el periode 1274-1287; entre d'altres coses hem de comptar que la fundacio i la posada en funcio-
nament del monestir de Miramar devia absorbir Llull des de 1276 i durant una bona temporada.


3 7 N'he parlat en un altre lloc: «Sobre el Blaquerna, la clerecia i una obra misteriosa»,
a Catalan Review 4 (1990), pp. 263-77.




ENCARA SOBRE LA DATA DEL BLAQUERNA 1 2 ?


R E S U M


Of the three al ternat ives given for the da te of compos i t ion of Blaquer-
na, before 1285, after 1294, or in two stages (before 1285 and after 1294),
the a u t h o r shows tha t the two earliest Mss . conta in ing the text (Par i s ,
Bibl. N a t . m s . fr. 24402 conta in ing the French t rans la t ion of the ent ire
work , and Venice, Bibl. M a r c i a n a , m s . lat . 200, clas. VI conta in ing the
Lat in t rans la t ion of the Book of the Lover and the Beloved) cannot be
dated later t h a n 1289. T h u s only the first of the three al ternat ives is via-
ble. This , combined with o ther evidence, leads the au tho r to conclude
tha t the work was finished by 1283, after a long gestat ion period that
began a r o u n d 1276.






SL 3 1 ( 1 9 9 1 ) , 1 2 5 - 1 4 7


M . COLOM


S E G O N P E T I T S U P L E M E N T A L GLOSSARI GENERAL LULLIA


I N T R O D U C C I O


Es j a la tercera vegada que ho escrivim: a mesura que an i ran apa-
reixent obres secundaries de Llull , o a ell a t r ibu ides , hi seran descober ts
m o t s , p r imar i s i secundar is , que n o figuren registrats en el nos t re G G L .
I, n a t u r a l m e n t , aquest fet justif ica o exigeix els Suplements.


Heus aci, doncs , un segon Suplement. C o m es sabu t , ha estat edi ta t ,
n o fa mol t , el Llibre de virtuts e de pecats, ob ra lul-liana m e n o r que ro -
m a n i a encara a r r a c o n a d a dins 1'obscuritat dels codexs medievals .


A m b avida curiosi tat lingiiistica hem llegit di ta nova ob ra . I, efectiva-
men t , ens hem topa t a m b alld que esperavem: un cert n o m b r e de mots -
rel, u n a b o n a collita de derivats i a m b u n a a c l a p a r a d o r a m u n i o de va-
r iants graf iques .


Tenint en compte que la m e m o r i a h u m a n a —i mes als llargs n o r a n t a
anys— n o es u n a segadora mecanica , llegiu c o m p u t a d o r a , que a r rasa tot
q u a n t li ve davan t , hem intenta t recollir en aquest nou Suplement les dues
pr imeres categories de mater ia l lexic, afegint-hi algunes formes verbals
d ' impera t iu ( 2 . a pe rsona singular) a m b inflexio a n o m a l a . Q u a n t a les va-
r ian ts , nomes mos t res escadusseres d ' ac i i d ' a l la .


Les variants grafiques! Ens p reguntam: tenen alguna impor tancia ideo-
logica o lingiiistica les var ian ts m e r a m e n t graf iques? Tal vegada per a la
paleograf ia , per a la his tor ia de la incipient , vaciHant or tograf ia del nos-
tre ca ta la . . . Siguem benignes a m b els antics escrivans, encara mes avesats
a copiar en llatf i que devien t rebal lar a t an t el foli t ravelant en la t r ans -
cripcio de sons n o u s , com la lateral pa la ta l //, i la nasal pala ta l ny, la
j a innecesaria c t r encada davan t e, i, 1'abiis o la m a n c a de la imitil h, e tc .


P e n s a m que potser n o anassin massa descaminats els qui civilitzaven
—es el t e rme que e m p r a m en VEpileg del G G L — l leugerament les t r ans -




1 2 6 M. COLOM


cr ipcions . Feien el text mes llegible i intel-ligible als no iniciats en els ar-
caismes medievals, encara que molt interessats per les idees del nostre savi,
de cada dia mes est imat per la curiosi ta t cientifica. De fet els edi tors de
les Obres Essencials dona ren per bones les t ranscr ipcions civilitzades.


H e m exposat el nost re personal pun t de vista. Malgra t la nos t ra no
total coincidencia a m b els criteris dels edi tors , l loam i encora t jam l 'em-
presa de la N E O R L , desitjant que , a la fi, es por t i a te rme i a 1'abast
dels estudiosos la total i tat de 1'obra lul-liana que encara avui es t roba ama-
gada en els escassos codexs medievals .


A


ABSENCIA f. Grafia defectuosa per ab-
sencia. E en absencia de coratge oblida leu-
gerament les coses passades, 215. A la ma-
teixa pagina es troba escrit tres vegades el
mateix mot en forma correcta. V. en GGL
la definicio del mot.


ADELICAMENT m. Errada d'impremta
o antiga falsa lectura per adelitament. E
1'ome foyl, con seu a la taula, desira viure
longuament per co que aja adelicament en
sentir plaents viandes e delkades, 30. V. ade-
litament en GGL.


ADJUATIU, -IVA adj. Sembla una falsa
lectura per ajudatiu. Con sia acd que fe sia
hdbit adjuatiu, 235. V. en GGL ajudativa
(potencia).


AFAR m. Facultat de parlar, el famos sise
sentit de Llull. En semblant manera se pot
dir de afar, co es de parlar, qui es lo •vi'"-
seny qui novelament es conegut per Ramon,
del qual ha fet libre, 127-128. V. affar
en GGL.


AFFACTIU, -IVA adj. Grafia defectuo-
sa per affatiu. Les quals sdn: potencia visi-
va, auditiva, odorativa, gustativa, tactiva,
affactiva, 255. V. en GGL affatiu.


AGRADAT, -ADA adj. o part. pass.
A'agradar (no registrat). Graduat. Per co car


caritat es agradada els graus desiis sdn graus
sotayrans, 95. V. en GGL gradar, gradat.


ALEGAMENT m. Acte d'al-legar. E mos-
trades avem lurs contraversies per alegamens
[sic] de sermons, 255. V. en GGL al-legar.


ALEGAR v. tr. Sembla una grafia defec-
tuosa per al-legar. Enaxi con avem mostra-
da tnanera per la qual hom sapia alegar ser-
mons per co que ab esperanca hom pusca
destruyr luxuria, los pot alegar en fer ser- m
md de esperanca e de ergul, 255. V. en GGL
al-legar.


ALIGAR-SE v. refl. Lligar-sc. En lo qual
cuydar son enganats, con sia agb que cas-
cun jorn s'aliga[n] a multiplicar lo pecat,
145.
ETIM.: llati alligare.


ALMESCH m. Variant grafica per almesc.
Demanaren al home glot de que-s fa al-
mesch, e ell respds que de pa e de formatge
fresch, 124. V. en GGL almesc.


AMANSIA f. Grafia defectuosa per aman-
cia. Humana volentat... no fa amdnsia de
abstinencia e depaciencia, 215. V. en GGL
la forma correcta.


AMBLADURA f. Manera de caminar o
correr, referit a besties per a cavalcar. Home


* En tot el Suplement usam les mateixes abreviatures que en el GGL i citam per pagines.




SEGON PETIT SUPLEMENT AL GLOSSARI GENERAL LUL-LIA 127


lui plaer en cavalcar beyl cavayl qui be cor-
re e aja bona ambladura, 134.
ETIM.: llati ambulatura, f. de part. de fut.
d'ambulare 'anar ' . Cf. fr. allure.


AMOROSAMENT adv. De manera amo-
rosa. Caritat es estrument ab lo qual hom
parla amorosament paraules ainoroses de
nostre senyor Deus, 212.


APROPIATIU, -IVA adj. Que apropia,
que pren en propietat. Prudencia es ha-
bit comparaliu, apropiatiu, que compare
e apropia totes les fins naturals dels bens
de gracia a Deu e a humilitat contra ergul,
qui es habit comparatiu e apropiatiu qui
compare..., 193. V. en GGL apropiar,
apropiat.


ARANCAR v. tr. Variant grafica per ar-
rancar. En Barbaria los petits porcs aran-
quen les rayls de les erbes als grans porcs
per co que los grans no destrovesquen lurs
dens en arrancar les rayls per co que facen
batala e-s defensen dels leons qui volen men-
jar los petits porcs, 196. V. en GGL ar-
rancar.


ARENGAR v. intr. Parlar amb fogositat
per tal de convencer. Si l'ome avar e enve-
jos ou •/• altre home belament parlar e aren-
gar, ... E car sera envejds, aura tristicia e
dotor hon pus fortment l'oyraparlur e aren-
gar, 121 V. en GGL arengador.


ASAU adv. Variant defectuosa per assau
que, al seu torn es tambe variant d'assats.


Prou, bastant. Pots, doncs, consirar e co-
nexer lo teu franc arbitre, ab lo qual pols
fer asau pege[e]s e folies, 78.
ETIM.: llati ad satis, amb identica evolucio
d'aina-fis 'ama-u' .


ASITUAMENT m. Grafia defectuosa per
assituament. Home luxurids e irat consira
los asituamens que pot fer ab la fembra con
fa luxiiria, 147. V. en GGL la forma cor-
recta.


ATORGUAR v. tr. Simple variant defec-
tuosa per atorgar. Esperanca atorgua que
mentida diu veritat, 265. V. en GGL ator-
gur. Diguem una vegada per totes que 1'ama-
nuense no tenia en compte que solament da-
vant les vocals e, i, la g ha d 'anar
acompanyada de la u muda pcr conservar
el seu so gutural.


AUCEL m. Aucell, amb la c abusiva da-
vant e (o i). Home prudent pren 1'eximpli
dels aucels, 196. En GGL la forma correcta.


AVEROYSTA, AVERROYSTA m. Segui-
dor del sistema filosofo-teologic d'Averrois.
Alscunes gents sdn qui han nom Averroys-
tes e que estan majorment a Paris, 103. Axi
con los averroysles qui dien que Deus no
es en trinitat, 263.


AY m. Variant grafica per all. Qui conti-
nua e menuga molts ays e beu vi forts cor-
romp la sedula que esta sobre lo front en
los locs hon participen los cervels, 128. V.
en GGL la forma correcta.


BACO m. Porc gras, viu o mort, criat per
a esser menjat. Essent una paraula basica,
recollim tots els passatges on 1'hem desco-
berta. E si [1'home] es mes envejos que go-
los, ha major enveja del eslor o del falco
de son vey per plaer de casar [cacar] que
per envejar lo baco, molto e capo de son
vey per menjar, 134. Ha [a] home golos e
envejos no comans ton gras capo, molto ne
baco ne la clau de ta caxa, 135. Home go-
los e mentider cobeeja per enveja lo bon vi


B


e lo gras capo o baco de son proisme, 167.
Prudencia atrau lo plaer del veer gras capo
ho [o] baco a la fi de gustar, 190.
ETIM.: antic francic bakko, mateixa signi-
ficacio (DCVB).


BARALA f. Variant grafica per baralla.
Home luxurios... es iral, per la qual ira en-
genre barala e blastoma, 146. V. baralla en
GGL.




12X M. COLOM


BATALA f. Variant grafica per batalla.
Mostrades avem les batales que fan glotonia
e saviea, 285. V. en GGL la forma correcta.


BENAVYRAT, -ADA adj. Benaurat. E
[al]s benavyrats qui justament Van servit en
est mdn ddna aquella gtbria graciosament,
59. V. en GGL benavuyrat.
ETIM.: 1'origen primitiu del mot es el 11.
bene-auguratu.


BLANT adj. Ultracorreccio per blan. Jau-
re en blant lit, 125. V. blan en GGL.


BORD, -A adj. Fals, no vertader. Car la
sua esperanca es borda e disformada, 260.
ETIM.: llati burdu.


BOSA f. Grafia defectuosa per borsa o
bossa. Per glotonia se buyda la bosa de di-
ners, 128. V. en GGL borsa, bossa.


BRANCAT, -ADA adj. o part. pass. de
brancar. Aquell arbre es de sanctetat bran-
cat, ramat, ffulat, fflorit e de sancts fruyts
carregat, 241. V. en GGL brancar.


BRANCHAT, -ADA a d j . o p a r t . p a s s . d e
branchar. Variant ultracorrecta de 1'ante-
rior. Per totes les potencies natura/s es
•/• arbre spiritual branchat, ramat, ffullat,
fflorit e granat, 280. V. brancha en GGL.


c, c


C' Grafia defectuosa per s'. Ab aquell.es
[obres] poras conexer si lo princep c'a la fi
per la qual es elet, 18.


CABATA f. Grafia defectuosa per saba-
ta. Vegeu el text de 1'article segiient.


CABATER m. Grafia incorrecta per saba-
ter. Axi con lo cabater qui ymagina a fer
falsia en la gabata, en go que unta e aplana
lo cuyr qui es avol per go que parega que
sia bo, 34. V. en GGL sabata, sabater.


CAPAT, -ADA adj. Revestit de capa.
Home qui vest capa, axi con per capa es
cap[a]t, en axi home savi... E enaxi con
home capat no pot esser nuu dementre vest
capa..., 97. V. capa en GGL.


CAREGAT, -ADA adj. Grafia defectuo-
sa per carregat. Fe es arbre que ha •///• bran-
ques ramades, fulades, florides e de molts,
alts e nobles fruyts caregades, 239. V. car-
regat en GGL.


CARN-SALADA f. Part grassa del porc,
entre pell i carn, que se sala per a la seva
conservacio. Con home glot e luxurios veu
taverna e sardina salada o carn salada, per
go que molt pusca beure consira menjar la
sardina e la carn salada, 127. No gosariem


afirmar amb seguretat que la «carn salada»
de Llull fos ja la cansalada del catala conti-
nental, la xulla del mallorqui.


CASAR v. intr. Grafia defectuosa per ca-
gar. Vegeu en el segiient text la vacil-lacio
o pocs escrtipols de 1'amanuense que empra
tres maneres d'escriure el mateix verb, en-
tre elles la correcta: Home ha plaer en ca-
gar. E si 1'ome es glot envejbs, a plaer en
cagar per go que pusca menjar la cassa que
pren. Esi es mes envejbs que golbs, ha ma-
jor enveja del estor o del falcb de son vey
per plaer de casar que per envejar lo bacb,
moltb e capb de son vey per menjar, 134.
V. en GGL cagar, cassar.


CASTAMENT adv. De manera casta. E
per go juslicia, que es bona, requer que
home veja, oya [etc.] bonament, castament
e diligentment, 180. V. cast en GGL.


CAUSATIU, -IVA adj. Que causa o pot
causar. La granea de Deu es creativa, cau-
sativa de tots los grans bens naturals, 139.
V. en GGL causativitat.


CEDULA f. cel-lula. Element anatomic
dels animals i vegetals, que consisteix en una
massa microscopica, un nucli i una coberta
amb suc cel-lular. Qui continua e menuga




SEGON PETIT SUPLEMENT AL GLOSSARI GENERAL LULLlA 129


molts ays e beu vi forts, corromp la sedula
que esta sobre lo front en los locs hon par-
ticipen los gervels denant e detrds, en la qual
sedula se fan les ymprecions intel-legibles;
e agb matex en la gedula detrds en lo tbs
hon se fan les ymprecions recolibles, 128.
Vg. sedula al lloc corresponent cTaquest Se-
gon petit suplement...
ETIM.: llati cellula, diminutiu de cella
(cel-leta), alterat per cedula (11. schedula 'full
de paper' .


CENTES f. pl. de cent. Deu vegades deu.
Home avar, si a -c- liures, vijares li es que,
si n'avia -v- centes, que-s tendriaperpagat
e per ric, 34.


CERVEL, CERVEYL, CERVEYL m.
Cervell. Corromp la sedula que esta sobre
lo front en los locs hon participen los ger-
vels denant e detrcts... E per go, per trob
calor e secor es torbat lo cerveyl qui es fret
e humit... Car home qui longuament mem-
bre, enten e ama los plaers de luxuria es tor-
bat son gerveyl, 128. V. en GGL cervel,
cervell.


CHATOLIC, -OLICA adj. Cultisme, equi-
vocat, per cathblic. La fe chatblica, 71. V.
en GGL cathblic, catblic.


COLTEYL m. Variant grafica per coltell.
Ira es colteyl qui degolla pietat, humilitat,
conseyl..., 47. V. en GGL coltell, colteyll.


COMPARATIU, -IVA adj. Que compara
o pot comparar. Prudencia es habit com-
paratiu per lo qual home compare major be
ab menor be, 188. V. en GGL comparati-
vament.


COMPORTAMENT m. Manera de por-
tar-se o comportar-se. Lo veer es missatge
de luxuria en go que hom veu beles fem-


bres e lurs bells comportaments, 37.
ETIM.: format damunt el verb llati com-
portare.


CONTRADICTORI, -ORIA adj. Que in-
clou contradiccio. Con aquestes •//• contra-
versies sien contradictbries, pot hom conexer
que la fe dels crestians vera es, 248. V. en
GGL contradictoria, contradiccib.


CONTRAVERSIA f. Variant per contro-
versia. E aytals contraversies deu hom prey-
car al poble per go ques guart de mentida,
298. V. en GGL controvercia [sic].


CREDITIU, -IVA adj. Que s'ha de creu-
re, que mereix esser cregut. Prudencia es lum
probatiu electiu e fe es lum creditiu posi-
tiu, 71.
ETIM.: format damunt creditu, part. pass.
de credere 'creure'.


CREECIO f. Grafia defectuosa per crea-
cib. Creecib tu no pots sentir ne ymaginar,
59. V. en GGL en la forma correcta.


CRESTAYL m. Variant grafica per cres-
tall. Enaxi con crestayl reb color verinela
con es posada [sic] sobre cosa vermeyla, 174.
V. en GGL crestall.


CULENT ger. de ciiler (ciiller). Collint.
Pot sermonador atrobar molts d'altres exim-
plis, a son plaer, a preycar de virtuts, cu-
lent aquells eximplis del subject d'aquesta
sciencia, 32. V. en GGL ctiller.


CULIR v. tr. Variant per collir. E culiin
aquells [pecats] de les desemblances de vir-
tuts, 33. V. en GGL colir, culir, collir, cullir.


CULIT, -IDA part. pass. de culir. Collit.
Per molts d'altres eximplis culits en lo sub-
ject d'esta sciencia, 16. V. cullit en GGL.


DEBIL, DEBILA adj. Mancat de forces.
Ymaginacib es debila e no sana, 262.


No gosam decidir 1'accentuacio del mot,
ignorant si es oxiton o paroxiton. La forma


femenina podria esser analogica; mes ens
trobam davant un dibil, que registra DCVB
(de la Crbnica de Muntaner), que ens deso-
rienta. Ho deixam aixi. V. en GGL debil.




1 3 0 M . C O L O M


DEBILITAR v. tr. Fer perdre la fon;a. Car
conciencia debililard ia forca de ta anima, 19.
ETIM.: llati debilitare.


DECAURE v. tr. o refl. Fer caure,. Home
qui ama mes honrament que no li pertany
es erguylds contra si metex e son proysme,
car si metex decau, 40.
ETIM.: llati decadere.


DESAMANCIA f. Manca d 'amor. E si la
volentat es habituada de mentida, engenra
desamancia, 231. V. en GGL desamament.


DESAMISTAT f. Manca d'amistat. Eso-
bre aquella fi home forts de coratge e home
envejos son contraris e nax desamistat en-
fre-ndos, 213. V. en GGL desamor.


DESCONCORDANCA f. Manca de con-
cordanca. Per la qual contrarietat fe e tem-
pranca han desconcordanca, 236. En GGL
nomes la variant desconcordansa per des-
cordansa.


DESCREXER v. intr. No creixer, deixar
de creixer. Qui es infinit no crex ne descrex,
270.
ETIM.: llati decrescere, amb el prefix vulga-
ritzat.


DESFORCAR v. tr. Llevar la forca. Ira
es forma que desforma e desforca la volen-
tat a amar de Deu veres coses amables, 245.
ETIM.: llati vulgar fortiare amb el prefix ne-
gatiu des-.


DESLEALMENT adv. De manera des-
lleial. Home envejos e desleal usa folament
e deslealment contra caritat, 293. V. en GGL
desleal.


DESLIBERADAMENT adv. De manera
deliberada. Potencia voietiva per justicia
ama justament e desliberadament, 185. V.
en GGL desliberar.


DESLIBERATIU, -IVA adj. Que delibe-
ra. Justicia es hdbit desliberatiu, 184.


DESLIGAR, v. refl. Deslligar-se. E cuy-
den que sien tan fortment ligats, que no.s


pusquen desligar, 145. En GGL manca la
forma reflexiva.


DESRAYGAT, -ADA part. pass. Desarre-
lat, desradicat. Per aytal manera es engen-
rada glotonia morayga e es desraygada tem-
pranca de ymaginar e racionar, 132.


ETIM.: 11. *disradicatu per eradicatu.


DESSAMAR v. tr. Grafia defectuosa per
desamar. Per lo qual creximent nex malal-
tia la qual no consira ne dessama, 37. V.
en GGL la forma correcta.


DESTEMPRADAMENT adv. De manera
destemprada. Con tu menugues e beus des-
tempradainent, gites tempranca d'aquells
locs demunt dits e mets-hi destempranca, 22.
V. en GGL destemprat.


DESTEMPRANCA f. Manca de tempran-
ca. Destempranca en tu no aura poder, 21.
E acb ab poca de occasio vest si metex de
destempranca e de desesperanca, 92. V. en
GGL destempramenl.


DESTRUVIR v. tr. Variant per destruir.
Pot hom, doncs, ab aquell serind moslrar
al poble la manera per la qual home sapia
destruvir luxuria e destempranca, 254. V.
en GGL la variant destrovir.


DIBIL adj. Sorprenent variant per debil
que fa dubtar si el mot es oxiton o paroxi-
ton. E per co home qui es forts de coratge
vencria en batala home qui es dibil de co-
ratge, 211. V. en GGL debil.


DIBILITAT f. Debilitat. E si io demoni
te vol temptar per dibilitat de coratge a fer
alcun pecat, recurri..., 19. El fet de trobar-
se en pags. 19-21 sis vegades debilitat i al-
tres tantes dibilitat insinua una simple des-
curanca de 1'escriva. V. debiiitat en GGL.


DINNITAT f. Grafia defectuosa per dig-
nitat. Axi con home, qui es plus forts en
en/endre Deu e la sua bonea, granea e les
altres dinnitats divinas... Al costat de Eper
co home savi ama mes entendre Deu e les
altres sues dignitats, 88. V. en GGL dignitat.




SEGON PETIT SUPLEMENT AL GLOSSARI GENERAL LULLIA 131


DISCORDANCA f. Manca d'acord. Si
tempranga ha concordanga ab los bens de
natura e de gracia, luxuria ha ab aquelts dis-
cordanga, 221. V. en GGL discordancia, dis-
cordansa.


DISCRETAMENT adv. De manera discre-
ta. E si hom se senfon, amagrex, e 1'enteni-
ment discretament consira la manera per la
qual hom pusca molt menjar e molt beu-
re... 129. V. en GGL discret / / 2.


DISCRETIU, -IVA adj. Que distingeix.
Justicia es habit discretiu ab lo qual discre-
tament ou paraules, 184. V. discret en GGL.


DISFORMADAMENT adv. No d'acord
amb la forma. El teu amar sera vestit de
pecat, en lo qual morra totes les vegades que
disformadament amara, 28. V. en GGL des-
formar, desformat.


DISTANCIA f. Diferencia entre dues co-
ses quant a valor, bondat, etc. Prudencia e
ira sdn habits contraris e qui han infinida
distdncia, 199. E mostrada avem lurs essen-
cies e la infinida distancia que han per con-
trari, 201. V. distant en GGL.
ETIM.: llati distantia.


E


ELECTIU, -IVA adj. Que elegeix o pot
elegir. Prudencia en volentat es lum electiu,
amatiu, positiu, e fe es lum creditiu, posi-
tiu, 71 . Per una petita diferencia de signifi-
cacio vegeu en GGL electiva (potencia).


EMFLAMAR v. tr. Grafia incorrecta per
enflamar, inflamar. La ymaginacio emfla-
ma e escalfa la tua cara a fer luxuria, 84.
V. en GGL enflamar.


EN prep. Te valor temporal davant infi-
nitiu nomes en sentit d'accio habitual en el
text adduit. En Barbaria los petits porcs
aranquen les rayls de les erbes als grans
porcs per go que los grans no destrovesquen
lurs dens en arrancar les rayls. 196.


Pensam que actualment es fa un tis in-
degut de la preposicio en, emprant-la en tots
els casos on el castella construeix al mes in-
finitiu. En la modalitat mallorquina havia
tengut sempre sentit d'accio habitual, com
en el text citat, o d'accio futura.


ENBAUS [sic], m. Embalc, balc, precipi-
ci. Potencia visiva ha per natura atemprat
veer. E si veu lamp o gran serpent ho gran
enbaus ho gran resplandor, ho veu per aer
qui ha poca lugor, no pot aver tempranga
per veer, 232.V. en GGL embausar, baus.


ENBRIAGAMENT m. Grafia defectuosa
per embriagament. Ira es spiritual enbria-
gament, 46. V. en GGL la forma correcta.


ENCARNATIO f. Grafia ultracorrecta per
encarnacio. Possible cosa fo quel Fill de
Deu preses carn humana, con sia go que ay-
tal encarnatio sia la major possibilitat que
esser puscha, 31. V. en GGL encarnation
i la forma normal encarnacio.


E N D E N Y A M E N T adv. Indignament .
Home accidios pererosament e ab [sic] en-
denyament parla de Deu e de ses obres, 258.
El text pot salvar-se prenent el mot endenya-
ment com un nom derivat del verb endenyar
(indignar), registrat en DCVB.


ENFRE-NDOS Contraccio de la prep. en-
fre i el pron. ambdds. E sobre aquella fi
home forts de coratge e home envejos son
contraris e nax desamistat enfrendos, 213.


ENNAMORAR-SE v. refl. Formacio ul-
tracorrecta per enamorar-se. Car per la co-
nexenga que hom ha de Deu e de les sues
obres se ennamora hom de Deu e de les sues
obres, 298. V. en GGL la forma normal.


ENPETRAR v. tr. Impetrar. Los qual mi-
satges venen ab membrar, entendre e amar
per virtuts o per vicis enpetrar, 65. Per la
qual [oracio] pusca a Deu servir e honrar
e go que desira enpetrar, ib. V. en GGL em-
petrar.


ENPETRAT, -ADA part. pass. d'enpe-
trar. Pots, doncs, conexer que virtuts e vi-




1 3 2 M . C O L O M


cis estan enpetrades per amar o per desa-
mar, 64. V. en GGL empetrat.


ENPLICAR v. tr. Grafia defectuosa per
emplicar. Implicar. Si comprava bon vi, usa-
ria de riquea e enpiicaria contradiccid, 189.
V. en GGL emplicat.


ENTENENTMENT adv. Amb enteniment,
amb intel-ligencia. Carpots creure que Deus
ha poder infinit ab lo qualpot fer obres mi-
raculoses justament, bonament, magnifica-
ment, entenentment', 59. V. en GGL entenent.


ENTEPRETAT.-ADA part. pass. d'ente-
pretar. Interpretat. Ira comenca en la me-
mbria e en Venteniment e es entepretada en
la volentat, 47. Sembla una errada per en-
terpretat. Vegeu en DCVB el verb antiquat
enterpretar.


ENTIN 2 . a pers. sg. d'imperatiu d'enten-
dre. Con acd sia enaxi, doncs entin per jus-
ticia que, si tu fas injiiria contra Deu, fas
faliment..., 14. En el curs de 1'obra apa-
reixen segones persones singular d'impera-
tiu amb tal inflexio en verbs de la segona
conjugacio. No es cap novetat. Encara que
no figurin com a cap d'article, es troben en
alguns verbs del GGL tals formes d'impe-
ratiu. Comprobau-ho precisament en el ma-
teix verb entendre / / 1.


ENVEJOSAMENT adv. Amb enveja.
Home envejos enten, ama e membra enve-
josament, 228. V. en GGL envejos.


ENVENYA f. Estranya grafia per enveja.
Si veus •/• bel caval e lo demoni te mou a
envenya, ymagina les penes infernals, 67.
V. en GGL la forma correcta.


ENVERSACIO Capgirament, accio de
posar al reves. E de la sua materia home
mentider cuyl e ajusta de les desviacions
e enversacions de les fins de les x poten-
cies naturals humanes damunt dites, 209. El
mot figura en GGL, mes com una simple
variant.


ENVERSADAMENT adv. Capgirada-
ment, invertidament. E significa en son par-
lar secretament, enversadamenl contra ve-
ritat per tal que co qui es fals aja semblanga
que sia ver, 166.


ERGULAR v. intr. Manifestar orgull.
Luxuriar e ergular fan companya per du-
rar, 140. V. en GGL ergullar.


ESCAPCAR v. tr. Tallar el cap, decapi-
tar. Enaxtcon molts de nosaltres qui-ns lexa-
riem enans escapcar que renegar la fe, 82.
ETIM.: llati vulgar *ex-captiare, d'igual sig-
nificacio.


ESPERMA f. Secrecio dels testicles. Ab los
renyons, dels quals diriva en ios genitius,
qui son corsos e spirits en qui buyl la esper-
ma, 127.
ETIM.: grec sperma 'llavor'.


Observem que la doble ff es simplement
grafica, sense valor fonetic.


FANTASIA f. Cosa fantastica, imagina-
ria, inexistent. Enveja es habit cuylit per sen-
tir e ymaginar, per membrar, entendre e
amar species, co es, fantasies de les quals
home envejds fa enveja, 44. Manca en GGL
aquesta matisada significacio.


FASCA 3 . a pers. sg. subj. de fer. Forma
alternativa de fasca (amb c trencada). Per


co car eiles [les dignitats] son causes prime-
res a totes causes creades, con sia acd que
Deus tot quant fa, fasca ab elles, 6. Vegeu
la forma mes normal: Saviesa es estrument
qui defen hom que no fasca folies, 283. En
el primer cas podria haver-hi una errada de
1'escriva.


FEEDOR m. El qui fa. Les quals [causes
generals] sdn aquestes: efficient, co es, fee-
dor, forma, materia e ffi, 8. V. en GGL
faedor.




SEGON PETIT SUPLEMENT AL GLOSSARI GENERAL LULLIA 133


FENYMENT m. Fingiment. La rao esta en
go que mentir es fenyment e no es esser
reyal, 49. Pot esser un simple errada d'im-
premta per fenyiment.
ETIM.: derivat de fenyer, llati fingere.


FFI f. Variant grafica per fi. Feedor, for-
ma, materia e ffi, 8.


FFLORIT, -IDA adj. Variant grafica per
florit. E per go caritat per totes les poten-
cies naturals es •/• arbre spiritual branchat,
ramat, ffullat, fflorit e granat, 280. V. en
GGL fflors (flors), florit.


FFULLAT, -ADA adj. Variant per fullat.
Vegeu el text de 1'article anterior i fullat en
GGL.


FFUSTERIA f. Variant grafica per fuste-


GALTADA f. Cop pegat amb la ma a la
galta. Tu ddnes •/"• galtada a •/• pages e al-
tra a •/• cavaler e altra a •/• rey, 14. En GGL
nomes galtades com a variant per collades.


GEER v. intr. Jaure o jeure. Si home avar
e envejds veu •/• bel lit e honrat, eper la fi de
geer moyl e per la fi de jaer honradament
ymagina aver lit..., 121. V. en GGL jaer.


GENITIUS m. pl. Testicles. La qual fla-
ma nax e diriva en los genitius, 127.
ETIM.: llati genitivu.


GLOB m. Variant grafica per glop. Por-
cio de liquid que es beu i que cap d'una ve-
gada a la boca. Home glot... beu a grans
globs de la [sic] anap, 37.


Observem que en els escrits medievals ca-
talans 1'omissio del signe mut h es freqiien-
tissima. Donam aqui solament unes mostres
de 1'iis inicial indegut en uns pocs mots.


HAIRAR v. tr. Airar, sentir ira. 5/ ergul
toca humilitat, encontinent hair ergul e a


ria. Les arts mechaniques sdn cavaleria,
mercaderia, pagessia, ffusteria, sarturia...,
9. V. fusteria en GGL.


FONDEMENT m. Variant per fundament.
Fonament. Les potencies que majorment sdn
fondements de ira e de mentida son huma-
na volentat e humana e naturai veritat, 168.
V. en GGL fundament.


FULAT, -ADA adj. Variant grafica per
fullat. Fe es arbre que ha •///• branques ra-
mades, fuiades, florides e de molts alts e
nobles fruyts caregades, 239, V. en GGL
fula per fulla.


FUROS, -OSA adj. Furios. Les quals [cir-
cumstancies] son inpaciencia, ergul e furos
moviment sens neguna deliberacio, 200. V.
en GGL furids.


G


ETIM.: formacio onomatopeica, similar al
bearnes gloup i a 1'angles gulp.


GLORIFICATIO f. Variant culta per glo-
rificacio. Perpetual glorificatio de benauy-
rats, 31. V. en GGL la forma normal.


GRADADAMENT adv. Gradualment, per
graus. Axt con la tua anima que esta •/"•
forma gradadament e naturalment en les
parts de ton cors, 95. V. gradat en GGL.


GRAMATICH, GRAMATICHA m. i f.
Simples variants per gramatic, gramdtica. Lo
gramatich, si es avar, no vol mostrar gra-
maticha a sos escolans, 34. V. en GGL les
formes normals.


H


plaer en amar humilitat, 209. V. la forma
correcta airar en GGL.


HAMOR f. Grafia incorrecta per amor.
Ab caritatpuja hamorson amar a Deu, 274.
V. en GGL amor.




1 3 4 M. COLOM


HANS conj. adversativa. Grafia defectuo-
sa per ans. Si tu veus bella fembra eymagi-
nes luxiiria e la desames, tu no ames luxii-
ria e no n 'has pecat, hans fas virtut, 38. V.
la grafia correcta en GGL.


HODORATIU, -IVA adj. Grafia defectuo-
sa per odoratiu. Capac d'odorar. Potencia
visiva, auditiva, hodorativa, gustativa..., 8.
V. en GGL la grafia correcta.


HORDENS f. pl. Grafia defectuosa per 6r-


dens. Sagrament de 1'ordenacio sacerdotal.
Los sacraments de santa esgleya son -vii-,
co es, babtisme, confirmacio, lo sanct sa-
crament del altar, hdrdens, les claus de sent
Pere, matrimoni, extrema unccio, 9. V. en
GGL orde / / 5.


HUYLASTRE m. Ullastre, olivera borda.
Enaxi con ver oliver empeltat en huylastre
a forga de vera oliva, 85-86. V. ullastre en
GGL.


IMPACENT adj. Impacient, que no te pa-
ciencia. E si lo pacient no es forts per gran
virtut, esdeve impacent e per la inpaciencia
[sic] engenre iuxuria, 146. V. impacient en
GGL.


INAMANCIA f. Manca d'amancia o de
voluntat d 'amar. Home prudent... engenre
amancia. E home irat usa per lo contrari
e engenre sobtosament inamancia, 200. V.
amancia en GGL.


INDESLIBERATIU, -IVA adj. Que no de-
libera. Ira es habit indesliberatiu, 184. V.
en GGL desliberatiu.


1NDISCRETAMENT adv. Amb manca de
discerniment, amb confusio, no clarament.
Ira es habit indiscretiu ab lo qual indiscre-
tament ou paraules, 184. El mot es troba
registrat en el GGL, mes no en identica ac-
cepcio.


INDISCRETIU,-IVA adj. Que obra amb
confusio, sense claredat. Vegeu el text de
1'article anterior.


INFERNEAR v. intr. o refl. Llancar-se
dins 1'infern. Home qui ama mes honrament
que no li pertany es erguylos contra si me-
tex e son proysme, car si metex decau e in-
fernea, 40. Sorpren un poc el sufix -ear i
no -ejar. V. infernar en GGL.


INFLAR v. tr. Augmentar o fer augmen-
tar de volum per una causa fisica o emocio-


nal. E ymaginacio que ymagina los delits
que hom sent per iuxuria e que escalfa e in-
fla la carn, ajuda a luxuria contra saviea,
286. En GGL nomes inflat.
ETIM.: llati inflare.


INLLUMINAR v. tr. Variant per il-lumi-
nar. Pot hom, doncs, conexer con la •/"• vir-
tut inllumina 1'aitra sobre sentir e ymagi-
nar per inlluminat racionar, 101. V. en GGL
inluminar.


INMOVIBLE adj. Immovible, que no es
pot moure. Que veja los bens de gracia que
Deus dona, los quals son riqueses movibles
e inrnovibles, 211. V. en GGL immovable,
inmovable.


INSAPIENT adj. Que no sap, mancat de
saviesa. E home desesperat e insapient fa
lo contrari, 107.
ETIM.: llati sapiente amb el prefix de nega-
cio in-. Classic insipiente.


INVERSAR v. tr. Posar a la inversa, fora
del seu fi. Ira es habit indesliberatiu ab lo
qual hom inversa la fi de son veer, 184. V.
en GGL enversar.


IRADAMENT adv. De manera irada, amb
ira. Home ergulos e iros ergulosament e ira-
dament vol poseyr [sic] les fins de sentir,
154. V. irat en GGL.




SEGON PETIT SUPLEMENT AL GLOSSARI GENERAL LULLIA 135


JACTANCA f. Accio de jactar-se, de
lloar-se. E acd vertaderament, e sens jac-
tanca e ypocressia [sic] que no sdn del li-
natge de la doctrina damunt dita, 277.
ETIM.: llati jactantia. En GGL jactancia.


JAPERUT, -UDA adj. Grafia defectuosa
per geperut. Home japerut ho [sic] contret,
con veu los bens naturals que Deu dona per


natura a son proysine, desija aver aquells
bens naturals, 164. V. en GGL la forma cor-
recta.


J E N E R m. Antiga grafia per gener, nom
del primer mes de l'any. En lo mes de jener
en l'any de la Encarnacio, 299.
ETIM.: llati januariu, probablement vulgar
*jenuariu, influit per februariu.


Cal tenir en compte que el signe / pot
representar tant el so simplement lateral, /,
com el lateral palatal, //.


LIGUAMENT m. Grafia defectuosa per //-
gament. Lligament. Deu hom ligar tempran-
ca e caritat per co que per liguament hom
viva ab sanitat e ab sanctitat longuament,
94. V. en GGL ligament.


LO article neutre. Comana lo teu a home
diligent e rib son conseyl e sies privat d'el,
197.


L'article neutre /o! Iniquament bande-
jat. Utilissim, com en el text adduit, per a
distingir entre «lo teu» (totes les coses te-
ves) i «el teu» (1'objecte conegut, ja anome-
nat). Quantes vegades amb 1'enyorat F. de
B. Moll comentavem que si no el tengues-
sim, hauriem d'inventar 1'article neutre /o!


LUMINOS, -OSA adj. Lluminos, que
emet llum. Prudencia e fe... sdn... luinino-
ses per enteniment, 71.
ETIM.: Uati luminosu.


M


MACIO f. Grafia molt defectuosa per
messid. Despesa, cost d'alguna cosa. En fer
macio de comunilat de ciutat, justa cosa es
que tu pacs per •m liures e yo per -c sous,
11. V. en GGL messio.


MAGNIFICALMENT adv. De manera
magnifica. Per co car pots creure que Deus
ha poder infinit ab lo qual pot fer obres mi-
raculoses justament, bonament, magnifical-
ment, 59.
ETIM.: format damunt un magnifical, no
registrat en DCVB, i la terminacio -menl.


MALA f. Grafia defectuosa per malla (mo-
neda). A guanyar dinerper-ia- mala se cove
prudencia efortitudo, 67. V. malla en GGL.


MALORCHA top. Mallorca. Ffeni R[a-
mon] aquest libre en la ciutat de Malorcha,
299. V. en GGL Malorca, Mallorca.


MANIFFEST, -ESTA adj. Grafia defec-
tuosa per manifest. Es doncs, maniffest epro-
vatque..., 261. V. en GGL la grafia normal.


MARAVEYLA f. Variant grafica per me-
ravella. Con sia gran maraveyla que tans ser-
mons epreycs sien fets..., 5. V. en GGL ina-
ravella, meravella.


MAYNADA f. Casa, familiars que hi ha-
biten. Aixicon l'ome qui va de nits e es sus-
pitos e gelos e qui torba sa maynada, 146.
V. en GGL mainada, forma correcta, no-
mes com a variant de companya.
ETIM.: llati vulgar mansionata, derivat de
mansione.


MENASCA f. Simple variant grafica per
menaca. Home irat parle de folies, de colps
e de nafres e de mort e de menasces, 123.
V. en GGL la forma correcta.




1 3 6 M. COLOM


MENTIMENT m. Accio de mentir. Per go
que pusca mentir contra son proisme, per
lo qual mentimentpusca son proisme enga-
nar e trayr, 48.


MERCADER, MERCADERA m. i f. Qui
comercia amb generes vendibles. Es pruden-
cia mercadera e compra e ven, 11. No re-
gistrada en GGL la forma femenina.


METZINAT, -ADA part. pass. de metzi-
nar. Emmetzinat. E cuyde.s que sia metzi-
nat, 148, V. metzinar, en GGL.


MINTENTMENT adv. Amb mentida o
manca de veritat. Home que mintentment
s'escusa prepara ira al home qui-l repren e
1'acusa, 49. V. minten mintent en GGL.


MIT 2 . a pers. sg. imperatiu de metre Ve-
geu aquesta forma inflexionada en el segiient
text: Si tu atrobes prudencia e fortitudo,
mit-les en ton membrar, entendre e amar,
68. V. en GGL aquesta mateixa forma en
1'article metre.


MITRA m. (contrariament a 1'iis actual).
Ornament que porten al cap, en funcions li-
tiirgiques, arquebisbes, bisbes i altres pre-
lats. Prelat ha mitra daurat, que signif[\c]a
que ell es just e savi, 65. V. mitra, f. en
GGL.


MOL, MOLA adj. Variant grafica per
moll. Blan lit e moles vestidures, 276. En
GGL hi es registrat el masculi, no el femeni.


MORALYTAT f. Moralitat. Es una de tan-
tes arbitrarietats grafiques que es permetien
els amanuenses medievals quant a 1'lis o abtis
de la y per la i llatina. Con sia co que pecat
estd per moralytat e no per natura engenrat,
55. V. en GGL la forma correcta.


MORAYGA, MORAYGUA, MORAY-
GUES adj. (o part. pass.) f. sg. i pl. En-
raigat, arrelat. Pot referir-se a virtut i a pe-


cat. Mostrada avem la manera per la qual
•i"-forca es forcada per altra forga e la ma-
nera per la qual hom pot engenrar virtut mo-
rayga, qui d tan gran forga, que no pot es-
ser venguda persa contraria forga, 83. Enaxi
con tu no pories forgar ta ma, si la meties
al forn, que no sentis calor, enaxi home qui
es habituat de virtut moraygua, qui es hd-
bit longuament perseverant, no pories for-
gar que fesses pecat, 82. Per go tot hom se
deuria acostumar a guanyar virtuts moray-
gues per les qual[s] home viu en pau, ib.
E per aytal manera es engenrada glotonia
morayga e desraygada tempranga de yma-
ginar e racionar, 132. (Vg. postscriptum).
ETIM.: probablement ens trobam davant
una antiga falsa interpretacio de les formes
enraygada, enrayguada, enrayguades, degu-
da a mala cal-ligrafia quant al prefix, i a una
estranya abreviatura, fora de linia, dels su-
fixos -da, -des, omesos pels amanuenses. V.
enraygat en GGL.


MORAYGAT, -ADA part. pass. d'un
inexistent moraygar. Enraigat, arrelat. Eserd
[aquell home] habituat en tant de mal, que
la sua malea engenrara pecat moraygat, go
es a dir, pecat obstinat per longa perseve-
ranga, 122. V. en GGL enraygat. (Vg. post-
scriptum).
ETIM.: aqui apareix confirmada, ens sem-
bla, la nostra opinio: cal llegir en- per mo-.


MOSTROYTAT f. Monstruositat. E es
avar per go que per les riqueses e per los
honramens no sia maldit per les gents con-
tra los seus vicis e les sues mostroytats, 116.
V. en GGL les variants mostroitat, mos-
truitat.
ETIM.: com es veu, ens trobam davant una
sincopa per monstruositat, derivat del llati
monstruosu.


MUYAT, -ADA part. pass. de muyar (for-
ma no registrada). Mullat. Axi con foc no
pot cremar estopa muyada, 231, V. en GGL
mullat, muyllat.




SEGON PETIT SUPLEMENT AL GLOSSARI GENERAL LULLlA 137


N


NEGREGAT, -ADA part. pass. de negre-
gar (negrejar). Ennegrir. Per negror sbn
molts individuus negregats o ennegrits, 148.
ETIM.: llati nigru mes el sufix verbal -idia-
re del llati vulgar.


NON-RES m. No-res. E acb diu car no pot
entendre per natura humana que res pusca
esser de non res. E home savi enten sobre
natura que Dius per natura de son poder,
entendre e voler pot crear de non res crea-
tura, 297. V. en GGL no-re, no-res.


O


OSTIA f. Grafia defectuosa per hbstia. Si
la divina volentat vol que Jesucrist, qui es
en lo cel ver Deus e ver home, sia en la ds-
tia sagrada e en •/• temps en molts iocs, lo
poder o [ho] pot complir, 240. En GGL hi


es registrada dita forma; mes no sembla de
tot iniitil per a la historia del mot una tal
repeticio, omplint aixi el buit en Porde al-
fabetic del Suplement.


P


PACENCIA f. Paciencia. Avaricia e yra
sbn del linatge de mal per co cor destruen
larguea e pacencia qui son virtuts del linat-
ge de be 123. V. en GGL paciencia.


PAGESSIA f. Variant grafica, defectuo-
sa, per pagesia. Les arts mechdniques sbn
cavaleria, pagessia, ffusteria, sarturia..., 9.
V. en GGL pagesia.


PALPATIU, -IVA adj. Pertanyent al tac-
te o a la potencia del palpar. Home ha -x-
potencies naturals..., potencia visiva, audi-
tiva, odorativa, gustativa, palpativa, affa-
tiva..., 178.
ETIM.: derivat de palpat.


PATIENCIA f. Variant semiculta per pa-
ciencia. Vencras home irat e avar ab larguea
e ab patiencia, 123. V. en GGL paciencia,
forma normal.


PAVO m. Variant grafica, culta, per pab.
L'ome avar e envejbs, si veu •/• gras capb,
pavo ho [sic] moltb per la fi de gustar...,
121. V. en GGL les formes pahb, pab. Els
editors no accentuen pavo, ignorant si es per
distraccio o perque pensen en el Wsxipavus,
-/, al costat de pavo, -onis. La o final de
pavu s'hauria conservat per tal d'evitar les
homofonies pace 'pau ' , Paulu 'Pau ' . Mes


no creim gaire en tals homofonies com a mo-
tiu, malgrat el mall. pago i el val. pavo.


PELASSERIA f. Grafia defectuosa per
pellisseria o art d'adobar pells. Les arts me-
chaniques sbn cavaleria, mercaderia, pages-
sia, ffusteria, sarturia, scrivania, pelasseria
e les altres, 9. V. en GGL pellicer, pellisser.


PERLAT m. Fals cultisme per prelat. Per-
lat c rector accidids es necligent a honrar
la santa fe cathblica, 242. V. en GGL prelat.


PERTANYENCA f. Pertinencia, allo que
pertany a algti o a alguna cosa. Pots, doncs,
conexer de necessitat segons la sua per-
tanyenca, que el mbn es creat de non res,
24. V. en GGL pertanyent.
ETIM.: del part. pres. de pertdnyer, llati vul-
gar *pertdngere (cldssic pertingere), recons-
truit sobre el primitiu tangere.


PERTENYENCA f. Gravia defectuosa de
Particle anterior. Per qo que Deus satisfaca
a la sua pertenyenga, 25.


PERVERSAT, -ADA part. pass. de per-
versar. Pervertit, apartat del seu fi. Affar,
qui es parlar, en home irat e mentider es
perversat de plaer en ira e de veritat en men-
tida, 168. V. perversar en GGL.




1 3 8 M. COLOM


POSSESSIO f. Porcio gran de terreny de
conreu, pertanyent a un propietari i depe-
nent d'una casa situada dins la mateixa fin-
ca (DCVB, possessid // 2 b.) Home avar,
con veu bella possessid e la ou loar, volria
que fos sua e consira con la pusca aver jus-
tament o injustament... E si ell ha alcuna
bona e beyla possessid, per aquella no pot
esser consolat, 34. Manca en GGL aqucsta
particular accepcio del mot tan viva a Ma-
llorca.


PREPARAR v. tr. Posar en estat d'acom-
plir una finalitat. Potencia tactiva natural-
ment engenre plaer... E per co luxiiria pre-
pare aquel plaer per les sues circunstancies
damunt dites, e prudencia prepare plaer per
castetat, 193.
ETIM.: Uati praeparare.


PREPARATIU, -IVA adj. Que prepara.
Prudencia es habit preparatiu, successiu con-
tra luxuria, lo qual es hdbit preparatiu suc-
cessiu contra prudencia, 191.
ETIM.: llati praeparativu.


PREVEURE v. tr. Veure per endavant,
abans de produir-se algun fet. Home pru-
dent, si es malalte, preveu les circunstdn-
cies per les quals pusca esser sa, 196. Savi
cabater preveu les circunstancies per les
quals pusca fer bones sabales, 197.
ETIM.: llati praevidere.


PREYC m. Acte de predicar, sermo. Con
sia gran maraveyla que lans sermons o
preycssien fets eper tan savis homes..., 5.
V. en GGL la variant preych.
ETIM.: postverbal de preicar (llati praedica-
re), preycar en GGL.


PREYCAN ger. de preycar. Predicant. E
acd mostran e preycan lo sermonador, los
pecadors poran aver conexenca de virtuts
e de pecats, 5. V. preicant en GGL.


PRIN 2 . a pers. sg. imperatiu de prendre.
Tu, sermonedor qui preyques, fe •/• sermd
de •/"• virtut e de •/• pecat, e prin les temes


de la virtut e det pecat, 171. V. tal forma
en el curs de prendre en GGL.


PRIVADA f. Latrina. E si odores en la
privada, tu no podras forcar ton nas que
odor plaent odor e nopudor,»l3. Doncs tu,
home qui odores la rosa, fug a les privades
si plaentment la rosa vols odorar, 14. Recor-
dem que tal mot es troba tambe en la versio
catalana de la Vida Coetania de Rainon Llull.
ETIM.: reduccio de cainbra privada.


PRIVATIVAMENT adv. De manera con-
traria a positivament; negativament. Tem-
pranca es de linatge de granea positivament,
e avaricia es de linatge de granea privativa-
ment, 219. V. en GGL privatiu.


PROSCES m. Simple variant grafica per
proces. Pots tu... declarar... qual es lur
prosces (de veritat e tempranca), 140. V. en
GGL proces.


PROPIAR (?) v. tr. Apropiar, fer seva al-
guna cosa. E encara [home], la fi dels bens
de grctcia a si mateix propia aytant con pot;
e home qui ha caritat, a Deu los ret qui-ls
dona, 277. V. en GGL propriar.
ETIM.: seria un derivat del llati propiu.


PRUDENCIAR v. intr. Usar de pruden-
cia, obrar prudentment. E luxuria prepare
aquell plaer a luxuriar e prudencia prepare
aquell plaer a prudenciar, 192.
ETIM.: derivat de prudencia. Es una de tan-
tes formacions verbals que exigeix el siste-
ma ideologic lul-lia.


PUNCELA f. Simple variant grafica per
puncela. Poncella. La qual luxiiria, dien sar-
rayns, que auran en paradis, la qual usaran
ab moltes fembres punceles, 238. V. en GGL
puncela, puncella.


PUSQUE conj. causal. Ja que. Lo qual
merit no pot guanyar pusque membrar, en-
tendre e amar, que son ses causes, sdn de
ira e de mentida habituades, 168. V. en GGL
article PUS / / 2, b).




SEGON PETIT SUPLEMENT AL GLOSSARI GENERAL LULLIA 139


Q


QUI pron. rel. Com ja es diu en GGL, la
forma qui s'usa amb antecedent de persona
o cosa, masculi o femeni, singular o plural,
com a subjecte o complement, directe o pre-
posicional. Vegeu un cas on el relatiu qui
te per antecedent un altre pronom neutre:
Con menl hom per parauies qui dien que
co qui es ver no es ver, 264.


QUI formant part de la conjuncio tempo-
ral tro: tro qui per tro que. Pot tractar-se
d'una simple distraccio de 1'escriva. Huma
enteniment es potencia inteHectiva en quant
no pot entendre Deu sobre sa natura ne les
sues obres tro qui Deus li dona saviesa, 282.


RABlOS, -OSA adj. Que te rabia. E per
lo tocar [home luxurios] parlara con home
rabios en foc infernal eternal, 145.
ETIM.: llati rabiosu.


RACIONEJAR v. intr. Fer actuar la rao.
Racionar racioneja en sa pensa ab membrar,
entendre e amar, 167. Registrat dit mot en
GGL, mes en un sol text.


RADICAT, -ADA part. pass. de radicar
(no registrat). Arrelat, enraigat. Con sia acd
que voler sia radicat en anima e gustar en
lo cors, 133.
ETIM.: llati radicatu.


RANCALOS, -OSA adj. Rancallos, que
coixeja. Home geperut o rancalos o qui no
ha que • i- huyl, e enaxi dels altres vicis, ama
riqueses e honramens, 116.
ETIM.: derivat del francic rank.


RECURRI 2 . a pers. sg. imperatiu de re-
correr. Si lo demoni te vol lemptar per di-
bilitat de coratge a fer alcun pecat, recurri
al amor que auras a Deu. Un de tants d'im-
peratius amb inflexio vocalica, freqiient en
Llull. Vegeu aquest mateix en GGL en l'ar-
ticle RECORRER / / 4., on es troben tam-
be les variants normals recorri.


REFUGIMENT m. Refugi, mitja on refu-
giar-se. Aytals hdmens no han altre refugi-


ment mas oracib, 19. En GGL solament
refugi.


RENYO m. Ronyo. La qual flama nax e
diriva del grex qui parlicipa ab los renyons,
127.
ETIM.: llati vulgar *renione (classic rene)


RES f. Cosa. Pecat es de non res e virtut
es de res, 238. Figura el mot en GGL, mes
en aquest text resulta mes clarificador.


RESSURRECCIO f. Variant grafica (la
que correspon a nostra pronunciacio) per re-
surreccid. General ressurreccid d'omes, 279.
En GGL la grafia normal: resurreccid.


RESSUCITAMENT m. Resurreccio. Si tu
aquell ressucitament creus, la creenca es fe,
59.


RESTRENYMENT m. Restrenyiment.
Greu cosa li es consirar lo restrenyment, 44.
Pot tractar-se d'una errada d'impremta. En
GGL restrenyiment.


RETORICAR v. tr. Ordenar les paraules
d'acord amb la retorica. Home qui ha es-
peranca forma, colora, retorica ses parau-
les, 262. V. retbrica en GGL.


RIB 2 . a pers. sg. d'imperatiu de rebre. Co-
mana lo teu a home diligent e rib son con-
seyl, 197. V. rebre en GGL.




1 4 0 M . C O L O M


SACRAMENT m. Variant culta per sagra-
ment. Acd matex pot hom dir dels x- ma-
naments e dels • vii- sacraments, co es bab-
tisme, confirmacib, lo sant sacrament del
altar..., 7. V. sagrament en GGL.


SAJORNAR intr. Grafia defectuosa per
sojornar. Molt mes val entendre, amar,
membrar e ymaginar en justicia... que en
beure, menjar ne sajornar, 15. V. en GGL
sejornar, sojornar.


SAMFONDRE v. refl. Grafia defectuosa
per sangfondre. Aquell home es fortment
golds qui-s samfon per massa menjar, 35.
V. en GGL sancfondre i derivats.
ETIM.: llati vulgar *sanguifundere.


SARTURIA f. Variant per sartoria. Ofici
de sastre. Les arts mechdniques sbn... ffus-
teria, sarturia..., 9. V. en GGL sartoria.


SATISFACIO f. Simple variant per satis-
faccib. Per amament de misericbrdia e per-
db, contricib, confessib e satisfacib. V. en
GGL la forma correcta.


SCIENCIEJAR v. intr. Esser posseidor de
ciencia. La forma no culta seria esciencie-
jar. Pots consirar con egualment aurds pe-
nes infernals spirituats per desamar e per pe-
cador scienciejar, 109.
ETIM.: format damunt el llati scientia.


SCRIVANIA f. Escrivania, ofici d'escri-
va. Les arts mechdniques sbn cavaleria, mer-
caderia, pagessia, ffusteria, sarturia, scri-
vania, pelasseria e les altres, 9. V. en GGL
escriva, escrivan.


SEDULA f. Cellula (petita cel-la), no en-
cara en el sentit precis que te el mot avui,
en biologia, d'unitat fonamental en 1'orga-
nitzacio de tot esser vivent. Qui continua e
menuga molts ays e beu vi forts, corromp
la sedula que estd sobre lo front en los locs
hon participen los cervels denant e detrds,
en la qual sedula se fan les ymprecions in-
tel-legibles, 128. V. gedula en el lloc corres-
ponent d'aquest Segon Petit Supiement...


ETIM.: llatf cellula, dim. de cella, alterat per
schedula, dim. de scheda.


SEGLE m. Lloc d'estada de les persones,
en vida i en mort. Pot hom, doncs, conexer
que sbn •///• segles: la •/• es paradis e es tot
ple de be, 1'altre es aquest segle en qui hom
ha be e mal, 198. V. en GGL seggle, segle,
setgle, on dits significats ja s'insinuen, mes
no tan clarament.


SEGORNAR v. intr. Grafia defectuosa per
sejornar. Sojornar. Beure, vestir, segornar,
15. V. sojornar en GGL.


SEMFUS, -USA adj. Grafia defectuosa per
sangftis, part. pass. de sangfondre. Home
semfus per trob menjar e per trob beure em-
briac, per la virtut odorativa, 135. V. sanc-
fiis en GGL.


SENFONDRE v. refl. Grafia defectuosa
per sangfondre. Omplir-se excessivament de
menjar. E si hom se senfon, amagrex, 129.
Home glot per trob menjar a beure se sen-
fon e engenre malattia e perea, 132. V. en
GGL sancfondre.


SENNOR m. Senyor. Sennor deu amar
son servidor, 14. L'amanuense encara tas-
tanejava en la grafia del nou so romanic,
la nasal palatalitzada, ny. V. en GGL senyer,
senyor.


SENTUARI m. Santuari. Agb matex con
es malalte ho [sic] con es en perill de mort
e promet que ira en romeria a alcun sen-
tuari, aven fe que aquell sant li ajut, 82.
ETIM.: llatf sanctuariu.


SERMONADOR m. El qui fa sermons o
predica. Predicador. Totes aquestes coses
apellam subject d'aquest llibre, qui pot es-
ser dit Art, per go car d'els [sic] pot sermo-
nador predicar, 6. V. en GGL sermonar
ETIM.: derivat del llati sermone.


SERMONEDOR m. Grafia defectuosa de
1'anterior. Eper go tu, sermonedor, declara
en ton sermb los •//• hdbits damunt dits 104.




SEGON PETIT SUPLEMENT AL GLOSSARI GENERAL LUL-LIA 141


SEU pron. poss. sg. En el text adduit: con-
junt de les coses seves, d'ell. Home avar,
con es a l'esgleya e cuyda Deus pregar, conta
quant val lo seu, 3 4 . En texts com 1'ante-
rior es demostra la gran utilitat de la con-
servacio de 1'article neutre. Vegeu /o en
aquest mateix Suplement.


SIUS 2 . A pers. sg. pres. indicatiu de seu-
re. Seus. Si tu sius a la taula ab ton pare
e ab ta mare e ab tos frares e partex [sic]
•/• capo e ddnes..., 6 0 . Seria interessant un
estudi monografic de la flexio verbal en
1'obra lul-liana en catala.
ETIM.: per a 1'evolucio del llati sedes en
sius, cf. el pirenenc-oriental assiure, assius.


SOTAYRA, -ANA adj. Grafia defectuo-
sa per soteira. Col-locat mes avall, en grau
inferior. Per co car caritat es agradada els
graus desiis s6'i graus sotayrans, 9 5 . V. en
GGL sotayra, soterra, soteyrd.
ETIM.: probablement format d'un llati vul-
gar *subterianu (prep. subter, mes / de sub-
ter-i-u, comp. subterius, mes el sufix -anu).
Ens trobariem davant una formacio analo-
ga a la de sobeird (GGL) procedent inicial-
ment del llati super. (Vg. postscriptum).


SUBIRANAMENT adv. Variant grafica
per sobiranament. La justtcia de Deu pot
hom cons[\]rar en •//"• maneres: la •/"• es
per egualtat de les sues dignitats, la qual
egualtat han subiranament per la santa e su-


birana trinitat, 1 7 6 . V. en GGL sobirana-
ment, subird.


SUFFISTICAT, -ADA adj. Grafia defec-
tuosa per sofisticat. Que conte sofisma o en-
gany. E home desesperat e insapient fa tot
lo contrari e es tot suffisticat, ffalsificat,
1 0 7 - 1 0 8 .


ETIM.: derivat del llati escolastic sophis-
ticu.


SUPERFFLUATIU, -IVA adj . Que te la
qualitat negativa de la superfluitat. Pruden-
cia es bon hdbit comparatiu e positiu, e glo-
tonia es mal hdbit superffluatiu e privatiu,
1 9 0 . V. en GGL superfluu.


SUPERLATIU, -IVA adj. En gramatica
dit d'allo que, qualitativament, posseeix el
grau mes alt, mes intens, etc. Elles [les dig-
nitats de Deu] estants emperb en superiatiu
grau, per co car Deus es aquell esser qui tan
solament estd en lo superlatiu grau, 6 . E a-
y altres sermons qui sdn mes a ensus, los
quals deu hom preycar a hbmens qui han
sciencia en lo superlatiu grau, 2 9 8 .
ETIM.: llati superlativu.


SURO m. Teixit produit pel fel-Iogen de
1'alzina surera. Negufust nada tan leugera-
ment sobre aygua con suro, e per co cari-
tat, en quant e's estrument, es semblanca de
suro, 2 7 4 .
ETIM.: formacio damunt del llati subere.


T


TATTIU, -IVA adj. Grafia defectuosa per
tactiu. Les quals [potencies] son: potencia
visiva, auditiva, odorativa, gustativa, tatti-
va, affativa..., 1 8 4 . V. en GGL tactiu.


TAULES f. pl. Probablement el mot de-
signa el joc de daus o de dames. Home ha
plaer en jugar a escacs e a taules, 1 3 4 .
ETIM.: llati pl. tabulas.


TEHOLOGICAL adj. Grafia defectuosa
per teological. Con sia acd que forca de co-
ratge sia virtut cardinal e caritat sia virtut


tehological, 8 5 . V. en GGL la grafia cor-
recta.


TEMA f. Proposicio que es pren com a as-
sumpte o materia per a un sermo. Qui fa
sermo de justicia e de prudencia remembre
la tema de justtcia e de prudencia, 5 1 .
D'aquest manament entenem culir les temes
d'aquest libre... e en cascuna tema dels ser-
mons estd Deu subject, 1 0 . En GGL hi es
registrat el mot tema, f. mes com a formacio
postverbal de temer. Cf. italia tema ' temor'.
ETIM.: greco-llati thema.




1 4 2 M. COLOM


TEMPRAR v. tr. Referit al vi, rebaixar-
ne els graus amb aigua. Tu qui seus a la lau-
la e tempres lo vi ab aygua, 92. Manca en
GGL aquest significat concret.


TEMPS m. Duracio, successio de les co-
ses finites. En el text recollit el mot te el ma-
tis particular de lleguda. Qui ha temps e
temps espera, temps lifayl, 242. V. en GGL
informacio sobre temps.


TEMPTAR v. tr. En el text que recollim,
induir a obrar d'una manera determinada.
Com s'esdeve que bon dngel lo [Fhome]
tempta per fer be, fa d'acb lo contrari, 43.
V. en GGL altres accepcions sobre el verb
temptar.


TET m. Sotil des d'un interior, teulada des
de 1'exterior. Los fonaments d'aquella con-
cordanca sbn gustar e palpar, e les parets
sdn veer e ymaginar, e lo tet esta per mem-
brar, entendre e amar, 127. Com es veu, el
terme es usat metaforicament. No figura tal
hapax en GGL. Si en DCVB, 1, amb la se-
giient definicio: «Coberta de casa; teulada
o llosat».
ETIM.: llati tectu (de tego).


TORT m. Grafia defectuosa per tord. Au-
cell de /a famil/a dels tiirdids, que en hivern
emigra a paisos menys freds, al de Mallor-
ca entre altres. Axicon les grues e los torts
qui en ivern venen de terres fredes a terres
caldes, 196.
ETIM.: llati turdu.


TOS m. Part posterior del cap on es creia
que estava localitzada la facultat de recor-
dar. E acb matex en la sedula detrds, en lo
tds, hon se fan les ymprecions recolibles,
128. V. en GGL 1'article toc on es troben


totes les variants grafiques de dit mot, 1'eti-
mologia del qual es un poc obscura. De to-
tes maneres Coromines s'inclina per la gra-
fia tbs.


TRAMIT 2 . a pers. sg. imperatiu de trame-
tre (transmetre). Tramit esperanca ab con-
cordanca de Deu e de tu, 252. Si tramits [sic]
a Deu esperanca, tramit-la ab contricib, con-
fessio e satisfacib [sic] e si y tramets..., ib.
La santa llibertat dels amanuenses assala-
riats! V. en GGL trametre on es registra
tambe 1'imperatiu tramit.


T R A N S M U T A N ger. de transmutar.
Transmutant. Crestia creu que Jesuchristper
lo prevere, estant a ell estrumenl, faca es-
ser son cors per bstia sagrada esser en molts
locs e en •/• temps, trasmutan pa en carn
e vi en sanc per virtut del sacrament, 98.
V. en GGL transmutant.


TRANSSITIU, -IVA adj. Transitiu, que
passa, que es transfereix. Si la volentat no
consent que-l caval sia emblat ne tolt, ro-
inanen los pecats venials e no sbn transi-
tius, 120-121.
ETIM.: llati transitivu.


TRASPASAR v. intr. Grafia defectuosa
per traspassar. Passar d 'una situacio a una
altra. Per lo qual plaser traspasa a desijar
plaer en aver la muler de son veyn e son
lit, 260. V. en GGL la variant trespassar.


TROB adv. Variant grafica per trop. Mas-
sa, excessivament. E acb matex per gustar
qui es per trob menjar e per trob beure, lo
qual trob (substantivat) es fontana e mate-
ria per la qual se multiplica la luxiiria per
aygua escalfada, 127. V. en GGL la forma
correcta trop i la incorrecta trob (no subst.)


ULTIMAT, -ADA adj. Ultim, darrer. Los
quals [comencaments] sbn bonea, granea,
duracib, poder, enteniment, volentat, vir-
tut, veritat e glbria, qui sbn comencaments
de la «Arl general ultimada», 172.
ETIM.: part. pass. del llati ultimare.


USAT, -ADA adj. Acostumat. Home avar
tan sovin membre los bens temporals que,
con ve a la mort, no es usat en membrar
esperanca, 250. V. en GGL usar, on manca
el matis del text aqui recollit.




SEGON PETIT SUPLEMENT AL GLOSSARI GENERAL LUL-LIA 143


V


V E R G A f. Membre genital masculi. En los
genitius qui sdn corsos e spirits en qui buyi
la esperma, dels quals ixen vepors [sic] e ca-
lors caldes, seques e huinides qui escalfen,
crexen e huniplen la verga, 127.
ETIM.: llati virga.


V I N S 2." pers. sg. imperatiu de vencre.
Forma normal, venc. Si ab forca d'una vir-
tut no pots vencre forca d'un pecat, vins ab
•ii- virtuts forca d'aquell pecat, e vencras
e no sera sobrat, 89. V . en G G L vencre on
trobareu la forma correcta vinc.


VISIOSAMENT adv. Grafia incorrecta per
viciosament. Per co la divina virtut fara es-
tar visiosament en foc infernal elernal lo pal-
par e 1'enteniment del home luxurids e er-
gulds, 141. V. en GGL la forma correcta.


VOLECTIU, -IVA adj. Incorreccio per vo-
litiu. Potencia volectiva. V. volitiu en GGL.


VOLENTES adv. Volenters. La grafia pot
esser fonetica. E parla volentes de beles fem-
bres, 146. V. en GGL la forma correcta.


Y conj. Si no es errada, en el text adduit
ja apareix y (oer e) conjuncio copulativa.
Esperanca es estrument ab lo qual hom
espera de Deu veres y grans coses, 263.
En GGL hi es registrada tambe dita
forma.


YDOLATRIA f. Variant grafica per ido-


latria. Enveja es estrument qui es del linat-
ge de ydolatria, 259.
ETIM.: llati idoiatria.


YMPRECIO f. Grafia incorrecta per im-
pressid. E acd metex en la cedula detras de
lo tds, hon se fan les ymprecions recolibles,
128. V. en GGL la forma correcta.


O B S E R V A C I O F INAL


Per tal cTaconseguir certa uni ta t entre els Suplements i el G G L ens
hem permes la llibertat d ' u sa r els accents d ' a co rd a m b les normes de l 'or-
tografia ac tua l . I hem gosat t a m b e , r a r amen t , afegir a lguna c o m a si hem
cregut que aixi facili tavem la comprens io del text.


N o mireu , doncs , a ixo com un fet de voler «esmenar la p l ana» als
edi tors , el criteri dels quals es segurament mes respectable que el nos t re .


Miquel C O L O M , T. O . R .
Inca


P O S T S C R I P T U M


Trames ja a la redaccio de Studia Lulliana 1'anterior t rebal l , on es
acceptada plenament 1'observacio que ens fa sobre el mot sotayra del nostre
Glossari, 1'autor de la Introduccio a 1'obra de Llull , Llibre de virtuts e




1 4 4 M. COLOM


depecats, que acaba d 'edi tar-se, ens hem sentit est imulats a intentar 1'acla-
r iment de 1'origen o e t imologia del m o t esmenta t .


Es cert que Llull oposa sotayrans a sobirans, encara que t a m b e es ver
que el nos t re famos paisa e m p r a mes sovint , per a di ta opos ic io , el s ino-
n im jussa o jusa. Vegeu en el Glossari la documen tac io d ' aques t dar rer
m o t , a m b la cor responent e t imologia .


Del mo t que a ra ens ocupa apareixen en el Glossari, com a caps d ' a r -
ticle, les formes segiients: sotayra, soterra, soteyra-soteyran, sotira ( amb
la var ian t sotirranies per sotiranes en el text addu i t ) .


Ana l i t zem dites fo rmes . Per co que an i rem dient es veura que sotayra
es una grafia defectuosa per soteyra (soteira segons la n o r m a actual) ; que
soterra n o te de terra mes que la con taminac io (igual que la var iant sotir-
ranies); i que sotira representa la fo rma ca ta l ana que s 'usar ia ac tua lment
si el m o t n o hagues r o m a s an t iqua t .


Conc lus ions . Un clar paraMelisme entre sobira i el mo t es tudia t : deri-
vacio respectiva de les preposicions llatines super ( = sobre) i subter ( = sota);
fo rmacio ana loga dins el llati vulgar: *super-i-anu, *subter-i-anu (la i p r o -
cedent dels compara t iu s super-i-or, subter-i-or, registrats en els dicciona-
ris l lat ins; i -anu es t a m b e un sufix llati n o r m a l , rom-anu).


A m b d o s mo t s han sofert identica metatesi vocalica, usual dins el r o -
man ic : -ia- reduit a -ai-; i la mate ixa a t raccio pala ta l exercida per la i:
el dif tong -ai- convert i t en -ei-.


I aqui pa r a 1'occita-provencal la seva evolucio: sobeira, soteira, o a m b
la conservacio de la n final, sobeiran, soteiran. E n el Glossari hi son re-
gistrades les formes sobeira i soteira, aquest dar re r , degut a la posicio
a t o n a del d i f tong, mal grafiat : sotayra.


El castella monop tonga el diftong -ei- en -e-: soberano. El catala avanca
la pala ta l i tzacio , conver t in t -ei- en -/'-: sobira. El sotira del nos t re Glossari
es un reflex d ' ident ic p roces .


Q u a n t al ca ta la sobira vegeu J . Co romines , Breve diccionario etimo-
logico de la lengua castellana, article sobre, i Meyer -Lubke , Romanisches
Etymologisches Wdrterbuch, article *superanus.


* * *


C a p al final de la Introduccio fa referencia el seu au to r a «alguns mots
no d o c u m e n t a t s , ver taders hapaxs» , com escriu ell. Sobre dits mo t s vol-
dria j o t a m b e dir-hi la meva pa rau l a .


Ja abans (pag. xxxii) s 'hi llegeix u n a pet i ta llista de formes nomina ls
o verbals que son m e r a m e n t var ian ts or tograf iques ; la mes freqiient, la
confusio de les vocals a, e en posicio a t o n a . La p d'atrdpies procedeix




SEGON PETIT SUPLEMENT AL GLOSSARI GENERAL LUL-LIA 145


de q u a n la b es final, j o atrob, fonet icament atrop, fenomen viu encara
en quan ho sapigues, abans sapies, de saber o sebre. Fasca, sense la virgu-
la que t renca el peu de la c, potser per dis t raccio , en el conjunt es un
cas d 'u l t racor recc io , la s de fas a m b la c d e faciat del subjunt iu .


Q u a n t al p r imer hapax (citam per pagines i linies), otilits (p . 14, 1.
84) crec a m b certesa que prove d ' u n a falsa lectura de 1'original m a n u s -
crit , feta per 1 'amanuense d 'of ic i . Aques t va p rendre la c per una o i de
les dues peces d ' u n a u en feu ti, resul tant otilits per culits. C o m p a r a u
doncs : per altres eximplis culits del subjecte d'aquest libre (p . 14, 1. 84)
a m b per molts d'altres eximplis culits en lo subjecte d'esta sciencia (p .
16, 1. 153).


* * *


El segon, el segon h a p a x , te mes mals a r r a m b a t g e s . Crec , j a d ' en t ra -
da , que ens t r o b a m davan t una mol t defectuosa t ranscr ipc io . N o , na tu -
ra lment , deguda a 1'escriva qui feu el codex que ha servit per a 1'edicio
actual impresa sino dels anter iors i, poss ib lement , de la defectuosa cal-li-
grafia del qui escrivia el dictat , a viva veu, de Llull . Mes quina podr ia
esser la fo rma que origina la repet ida e r r ada d ' u n mateix m o t ?


Es ver que R a i m u n d o de Miguel , en el seu seminarist ic «Nuevo (ara
j a vell) diccionar io la t ino-espanol e t imologico», po r t a en l 'article arrai-
gar, la segiient expressio castel lana: Arraigarse un mal, t r adu ida per ma-
lum per longas moras invalescere. Mes resul tar ia una solucio massa expe-
ditiva suposar u n moradicu derivat de m o r a , popular i tza t fins a perdre
la d intervocal ica, com per exemple en preycar, llati praedicare (Glossari)
i sonori tzar-se en g la c intervocal ica, com en pregar, preguar (Glossari) ,
per tal d 'ob ten i r un morayc, morayga, moraygua.


N o ho he c o m p r o v a t pe rque no el tenc a ma , pero segurament que
dit hipotet ic mo t es in t robab le dins els nou grossos volums de mi t jana
i inf ima llatinitat del famos Du Cange . J o in ten tare seguir una al t ra ru ta .


C o m e n c per copiar els passatges on hi apareix el capricios , enigmatic
t e rme , usant els punts diacritics no rma l s i c i tant per pagines i linies.


1. Com hom abdues les forces ajusta en 1. " forga e persevera molt
en aquella forga, engenre virtut m o r a y g u a , co es a saber, virtut on que
hom es tan forts, que no es temptat a fer pecat (p . 8 1 , 1. 10).


2. En axihome qui es habituat de virtut m o r a y g u a , qui es habit lon-
gament perseverat, no pories forqar que fesses pecat (p . 82, 1. 15).


3 . E per go tot hom se deuria acostumar a guanyar virtuts moray -




1 4 6 M. COLOM


gues , per les qua[\]s home viu en pau e segur, e no ha paor que sia temp-
tat ne vengut per pecat (p . 82, 1. 20) .


4 . Per go caritat e saviea son virtuts primitives e creatives, que cau-
sen e ordonen les altres virtuts, e per elles esta principalment virtut m o -
rayga , que no tem temptacio de demoni ne de negun pecat (p . 108, 1. 13).


5. Si avaricia e enveja han longament perseverat e durat en home
avar e envejds, retran aquell home obstinat contra larguea e leyaltat e
contra la fi de bontat, e sera habituat en tant de mal, que la sua malea
engenrara pecat morayga t , go es a dir, pecat obstinat per longa perseve-
ranga (p . 122, 1. 64).


6. E per-tal manera es engenrada glotonia morayga e es des raygada
tempranga de ymaginar e racionar (p . 132, 1. 51).


7 , 8 . Potencia odorativa, segons instinct natural, no fa qiiestio si odo-
raraplfajent odor o mala odor... Eper go es figura e senyal que significa
virtut morayga , go es saviea que e's forma de prudencia, la qual sera vir-
tut m o r a y g u a (p. 190, l s . 36-37).


9, 10, 11. Potencia tactiva no es per natura electiva a sentir plaer
o desplaer per tocar,... e per go significa virtut morayga , en axi con la
significa la odorativa... Mostrada avem doncs la doctrinaper la qual home
es obligat a esquivar glotonia e a eleger prudencia, per go que sia misatge
e materia a saviea que es habit lo qual no fa desliberacio si fara lo mal
ho lo be, con sia agd que ella sia virtut m o r a y g u a que regla e ordona
enaxi 1'enteniment a fer be, con fa caritat, que es virtut morayga , la vo-
lentat (p . 191, l s . 47, 52, 53).


He transcri t to ts els passatges on hi he descobert el criptic m o t . N o
es necessari fer observar que no son significatives la y per / ni la u del
digraf gu davan t a.


Per a mi 1'obscuritat del mo t , quan t a la significacio, es . . . clarissima,
l luminosa: persistent, obstinat, arrelat. O , per d i r -ho a m b el mateix t e rme
que, segons el meu parer , s ' amaga dins 1'enigma: araygat. (Vegeu en el
Glossari tal var iant per arraigat).


El qualif icatiu s 'apl ica tant a la vir tut com al pecat : virtut moraygua
(text 1), vir tuts moraygues (text 3), vir tut morayga (text 4), g lotonia mo-
rayga (text 6), etc .


Que passa doncs? Que per a 1'aclariment total del t rencaclosques ens
fallen els prefixos i, quasi to ta lment , t a m b e els sufixos. El sufix ver tader
el veiem ben segur en pecat moraygat (text 5) i, indi rec tament , en desray-
gada tempranga (text 6).


C o n t r a un moraygat ens t r o b a m davan t qua t re morayga, cinc moray-
gua i u n moraygues. Sovintegen en 1'obra els c laudators a m b lletres o m e -




SEGON PETIT SUPLEMENT AL GLOSSARI GENERAL LUL-LlA 147


ses. Mes en la mate ixa pa rau la son excessives les omiss ions . Si es t ractas
d ' u n n o m , es podr i a pensar en un pos tverba l , com el castella arraigo,
d'arraigar. Mes ens t r o b a m davan t un part icipi o adjectiu.


Q u a n t al prefix es pot imaginar una ma la lectura de la mala cal-ligra-
fia del p r imer manuscr i t . E n el Glossari es registra 1'article enraygat. Si
1'autor del manuscr i t hagues posat inaraygat, a m b doble prefix, in, a,
sense pun t d a m u n t la / i a m b la a un poc mal t r acada , apareixer ia moray-
ga; i a m b el sufix part icipial o d 'adjec t iu , -t o -da, moraygat, moraygada.
Ja he fet observar abans que aquest sufix es absent en massa lexemes
v i r tua lment iguals.


Per la clara relacio et imologica a m b la fo rma sobre la qual vaig escri-
vint r e t raure el mo t radicat (manca en el Glossar i ) , semant icament igual
al morayga: En home golos e envejos participen majorment gustar e vo-
ler, e es plus principal pecat per voler que per gustar, con sia ago que
voler sia radicat en anima e gustar en cors (p . 133, 1. 8).


J a per acaba r : pens que per resoldre sobre la formacio de morayga
no es pot prescindir del nucli -raig- (llati radic-aro) que apareix en arai-
gar, arayguar, arraigar, arraygar, formes verbals registrades en el Glossari.


Si no p lauen els meus a rgumen t s , crec que a lmenys haure ober t ca-
mins per a futures invest igacions.


R E S U M


This second supplement to the a u t h o r ' s Glossar i (the first appeared
in E L 30, 1990, p p . 161-171) covers words and forms encountered in the
recently edited Llibre de virtuts e de pecats (reviewed in this same issue
of SL) . A «Pos t sc r ip t» deals at greater length with several problemat ica l
words , especially sotayrans and morayga-moraygua-moraygat.






SL 3 1 ( 1 9 9 1 ) , 1 4 9 - 1 6 5


P . RAMIS I SERRA


LLIBRE DE LES BESTIES: E L P R I N C I P E Y L A S O C I E D A D


Este t r a b a j o 1 p re tende resal tar el papel del Pr inc ipe y su Conse jo en
u n a sociedad en crisis y, a la vez, su responsabi l idad en la realizacion
de unos ideales f raguados desde la u top ia .


1. Utopia e ideologia


Existe u n a in terna relacion entre ideologfa y u top ia en las obras lulia-
nas . Los aspectos ideologicos implic i tan u n a pos tu ra critica frente a unos
p rob lemas reales y propios de u n a epoca; po r eso la epoca lul iana exi-
ge unos ideales que deben ser for jados a par t i r de u n a real idad radical
vivencial. Es ta u top ia , c o m o proyec to de fu turo , es la luz que debe i lumi-
nar la men te pa ra que realice una critica const ruct iva a una real idad en
crisis, al t i empo que fragua, en un mov imien to dialect ico, una sociedad
ideal .


La u top ia viene definida por dos conceptos , la un idad , la reductio om-
nium ad unum, y la Christianitas, que implica segiin A . Oliver «la sumi-
sion espiri tual al jefe de la Iglesia y dejar in tacta su independencia de
origen del poder polit ico y ... e n c u m b r a al p a p a a guia unico que d o m i n a
sobre los reyes y sobre el e m p e r a d o r » . 2


' El presente trabajo es un fragmento de la tesis, presentada en la Universidad de Barcelo-
na en 1983, para la obtencion del Grado de Licenciado.


2 A. Oliver, «Ecclesia y Christianitas en Inocencio III», EL I (1957), 242.




150 P. RAMIS I SERRA


1.1. Ideologia y Utopia en el «Llibre de les besties»1'


E n el Llibre de les besties los e lementos ideologicos estan mezclados
con los u top icos , de tal fo rma que se perfila no solo una tinica oposic ion,
sino u n a complexiva oposicion dialectica en el t ranscurso de la cual se
nos clarifica cada u n a de las pos tu ras ant i te t icas con una tecnica que S .
Tr ias Mercan t denomina de c o n t r a p u n t o : «con ta r lo que passa paral-lela-
ment a lo que haur ia de se r .» 4


La utopia , c o m o realidad antropologica y social a conseguir, es el tema
central del con jun to de la o b r a Llibre de meravelles y por supues to de
su l ibro VII —Ll ibre de les besties— de una m a n e r a par t icular , en t a n t o
que su p ropos i to queda e n m a r c a d o den t ro de su explicit con estas pala-
b ras : «es significat com lo rei dega regnar e es dega go rda r de malva t
consell e de falses homes» (VII , 145). La u top ia lu l iana es u n a prospect iva
de la un idad crist iana y la critica de la mul t ip l ic idad religioso-social con-
cre ta . 5 Es m a s , el Llibre de les besties es un es tud io , cual semblanga o
eximpli, a traves del cual se nos demues t ra cual es la real idad en el pre ten-
d ido m u n d o ficticio an imal y al m i smo t i e m p o , con toda c lar idad nos
denunc ia cual es la real idad concre ta sin similes ni semblanzas , de la so-
ciedad h u m a n a , u n a sociedad que precisa de grandes re formas y pa ra ello
ha de tener frente a si una gran me ta : la u top ia . « L o mi smo que en el
aspecto teorico toda la especulacion filosofica estaba al servicio de la con-
templac ion a m o r o s a de Dios , por esencia u top ico , pues n o t iene ubica-
cion, y uc ron ico , pues esta al lende el t i empo , en la praxis la filosofia es
solo el c amino de acceso del Ar te pa ra llegar de una fo rma social ideal ,
que no t iene aiin lugar, que no puede ser s i tuada en el t i e m p o » . 6


3 Para las citas del Llibre de les Besties usamos Ramon Llull. Llibre de Meravelles (Bar-
celona: Edicions 62, 1980). A partir de aqui esta obra sera citada dentro del texto mismo, indi-
cando entre parentesis el capitulo y la pagina.


4 S. Trias Mercant, Llibre de les Besties, Proleg, p. 9 (Palma de Mallorca: Institut d'Es-
tudis Balearics, 1980).


5 S. Trias Mercant, «Ideologia luliana de Miramar», Actas del II Congreso lnternacional
del Lulismo, Vol. I (Palma de Mallorca, 1979), p. 12.


6 Miguel Cruz Hernandez, El pensamiento de Ramon Llull, «Pensamiento Literario Es-
panol» (Madrid: Fundacion Juan March/Editorial Castalia, 1977), p. 205.




LLIBRE DE LES BESTIES: EL PRINCIPE Y LA SOCIEDAD 151


' Raymond Lulle, Le livre des betes. Version francaise du XVe siecle, ed. Armand Llina-
res, «Bibliotheque Francaise et Romane» (Paris: Klincksieck, 1964), p. 32.


2. Estructuras socio-politicas


2 . 1 . El simbolo de la realeza


2 . 1 . 1 . La eleccion
La eleccion es el t ema del capi tu lo I en to rno al cual se iran exponien-


do el con jun to de ta l lado de las cual idades regias. Parece ser que el rey
era elegido democra t i camen te ent re sus iguales (tesis apoyada por Llull).
Segiin A . Llinares «la eleccion regia era efectiva en Francia confo rme a
una t radic ion poli t ica medieval muy viva en t i empo de los C a p e t o . El
rey n o tiene ve rdade ramen te el t i tu lo mas que a par t i r del m o m e n t o en
que ha sido reconocido c o m o tal por los g randes .» 7 P r u e b a de ello son
las siguientes pa labras : «acord fo empres per la major par t y volentad
es de vosaltres que j o sigui rei» (1,114-116) y que hacen cont ras ta r las
pa labras del Bou que sugiere la nobleza c o m o vir tud regia un ida a «belle-
ca de pe r sona , humil e que no d o damna tge a la gent» (1,114) y las de
Na Renar t : «seguir la regla e 1 'ordonanca que Deu ha donades e posades
en les creatures» (1,114), con la real idad «no es gran bestia, menja les
besties, ha semblan t ergullos» (1,114).


Es ta oposic ion es resuelta a base del eximpli: «l 'eleccio del Bisbe»
(1,115), que consagra el poder o la fuerza c o m o a t r ibu to regio esencial
y val iendose de este impone su venganza , « d o n a llicencia a totes les bes-
ties que vivien de carn y feu venir lo vadell i el polli, e manjaren-los» (1,115).


2 .1 .2 . La persona l idad regia
Dios , a rque t ipo o mode lo al que deben ajustarse las vir tudes regias,


se nos ofrece con t inuamen te c o m o el ideal que debe cent rar la act ividad
del rey en todas sus manifes tac iones , reductio omnes ad unum.


Dios , hacedor y «creador de totes les creatures qui son a la t au la del
rei e de totes les a l t res» , ha concebido el m u n d o con una f inalidad «per
tal que siguin a servici d ' h o m , e h o m servesca a Deu» (V,131). La perso-
na l idad regia esta tenida po r la representacion de Dios , representacion
asi descri ta: «vos qui sots en te r ra t inent lloc de D e u » (V,132). Y ya que
el rey Le representa , h a g a m o s menc ion de o t r a v i r tud «Deus es veri tat ;
per que to ta pe r sona qui m a n t e n g a falsadat , se c o m b a t ab Deu e ab veri-
t a t» (VI, 136).


Precisamente porque la verdad es Dios, al rey le tocara juzgar de acuerdo
con la ve rdad , y si Dios es «just e miser icord ios» , al rey le toca ra no solo




1 5 2 P. RAMIS I SERRA


impar t i r just icia sino t ambien usar de la miser icordia y del pe rdon . La
humi ldad es o t ro de los temas t r a t ados con insistencia den t ro de las vir tu-
des que deben a d o r n a r al gobe rnan te , «humil es Deu , qui es rei de cel
i t e r r a» y prosigue con o t ros matices refir iendose a la humi ldad , «totes
les vegades que h o m lo vol veer, lo po t veer e li pot h o m dir ses necessi-
ta ts» (V,130). El rey no debe , por t a n t o , estar desconec tado del pueb lo .
Ahi creo que se a h o n d a en la idea de que el gobe rnan te n o ha de cumpli r
su ta rea a t raves de val idos , de «consel lers».


Mas caracterist icas regias las pone Llull en la car ta que en t regan los
mensajeros al «rei dels homens : per tal que pogues tenir pau e just icia
en la t e r ra» (V,131). P a z y just icia significan los objet ivos pr ior i ta r ios
que marcan al rey en su ta rea persona l . Con t imia la ca r ta hac iendo hinca-
pie de nuevo en u n o de los pilares de la u top ia lul iana, la reductio om-
nium ad unum, en cuan to que el poder debe estar j e r a rqu i zado y en cuya
ciispide se sitiia el emperador , « . . . p r o c u r a com fos en g ran amis tad de
1 'emperador» y « . . . los ba rons de 1 'emperador no gozaven desobeir a llur
senyor de nulla cosa que el rei los m a n a s » (V, 131).


P a r a finalizar este esbozo de la realeza nos gustar ia a p o r t a r el pa r r a fo
que a nues t ro entender p r o p o n e sin lugar a dudas las caracteris t icas p r o -
pias que deben estar presente en la figura regia. A p r o v e c h a del Genesi
un e jemplo en boca de Na Renard pa ra explicitar su idea: «Aquel l sant
h o m , com viu la serpent , d e m a n a al rei cual cosa significa rei en est m o n ;
e el rei dix: Rei es establir en est m o n a significanca de Deu, co es a saber ,
que rei tenga en terra just ic ia , e que govern lo poble que Deu li ha come-
na t» (IV, 125). H a y que no ta r que precisamente esta definicion de funcion
regia la realiza instantes antes de que los mensajeros pa r t an hacia la cor te
de los hombres pa ra que el lector vea c la ramente la cont rad icc ion existen-
te entre lo que se nos p r o p o n e y la autent ica rea l idad, entre u top ia e ideo-
logia.


La antitesis entre a m b a s concepciones se manif iesta pa r t i cu la rmente
en el capi tu lo V donde aprovecha Llull pa r a poder p la smar las li l t imas
caracterist icas de la realeza: sabidur ia y b o n d a d . Es el m i s m o rey quien
enumera las cual idades posi t ivas y negat ivas que debe tener el «nob le
pr incep» .


H e m o s a f i rmado que asi c o m o el rey representa a Dios , del m i s m o
m o d o los mensa jeros representan al sobe rano . P o r eso, las vir tudes que
a d o r n a n al mensa je ro deben ser fiel reflejo del sobe rano : «Saviesa de se-
nyor es significada en missatgers savis, be par lan t s , be aconsel lants , be
aco rdans ; e nobleza de senyor es significada en missatgers que facen hon-
r adamen t mass io , e que sien ben vestits e hagen c o m p a n y a ben nod r ida ,




LLIBRE DE LES BESTIES: EL PRINCIPE Y LA SOCIEDAD 153


e ben a r re lada , e que los missatgers ni llur c o m p a n y a n o hagen avaricia
ni nul la luxiiria, superb ia , ira, e negun al t re vici» (V,129).


P o d r i a m o s afiadir que t odo el capi tu lo V es u n a escenificacion den t ro
de la ob ra pa ra que los animales a p r e n d a n de la ficcion real c o m o es real-
mente el h o m b r e . Se t r a t a de u n a sociedad h u m a n a en crisis, expuesta
con el m i s m o esquema, con tecnica de c o n t r a p u n t o , d o n d e la real idad,
cr i t icada po r los mi smos consejeros o bien por personajes que a la vez
critican la cor te de los h o m b r e s («un h o m injur ia t , un h o m e pob remen t
vestit , Phos ta le r , els p r o h o m e s » ) pos tu lan un c a m b i o desde el cual la u t o -
pia es posible .


2 .1 .3 . Relaciones regias
Las relaciones que se p lan tean son s iempre las debidas entre el senor


y sus vasal los , relaciones por t a n t o , j e ra rqu icas y conso l idadoras del p o -
der feudal . E n estas re laciones, t a n t o el Bou c o m o el Cavall r o m p e n los
lazos de vasallaje deb ido al falliment de su senor y buscan su venganza
a t raves de este u l t imo vinculo c a m b i a n d o de senor . Pe ro el h o m b r e t a m -
poco r e sponde al ideal de que el senor t ambien debe proteger y vengar
a sus vasal los —utop ia e ideologia— ante lo cual se p lan tean dos a l te rna-
t ivas: la del cabal lo y la del buey: la p r imera es realista pues « a m a mes
esser en t rebal l sots senyor ia d ' h o m ... que en par ia de Lleo» (1,116),
la del Bou , de restablecer el vasallaje al Lleo, «car mes li valia estar en
perill de m o r t e ab t rebal l , que ab senyor desconeixent» (1,116) y que a
pesar de la p r o m e s a del Lleo de que «fos salva e segura en la cor t , que
negii no li donas d a m n a t g e a sa pe r sona , ni li faes vi l lania» (IV,126),
sin e m b a r g o concluye en «lo Lleo aucis lo B o u » (VI, 140).


2 .1 .4 . El Consell
El o r g a n o de consul ta , el Consell, es el e lemento que conf igura la fi-


gu ra real . Los consejeros y su influencia es u n a de las g randes p reocupa-
ciones lul ianas . P rec i samente p o r q u e el oficio del rey es re inar y este es
«ofici molt perillos e de gran t rebal l» (11,116) ruega que se le den «conse-
llers qui m ' a j u d e n e que em consellen de tal m a n e r a que sia salvament
per mi e de m o n poble» (11,116).


Los consejeros:
La lucha entre la lealtad y la perfidia marcan la es t ructura de la o b r a


como reflejo de una sociedad real. Los consejeros deben ser «savis e lleials...
en par ia de rei» (11,117). Sabidur ia y leal tad, fundamenta lmen te esta ulti-
m a , son las caracterist icas de la funcion del consejero. La lealtad es la
linica caracterist ica que no puede aplicarsele a Na Renar t , por mas que




1 5 4 P. RAMIS I SERRA


sea «savia bestia e sap moltes coses». Seran leales n o solo el Bou , al que
«lo Lleo havia p romesa de lleieltat . . . e que per res no t rencar ia sa fe
al Bou , que li havia p r o m e s a » (VI,138) , « . . . li havia p r o m e s a feeltat e
no li faria t ra icio» (VI, 139) y que muere devorado vict ima de la mala
vo lun tad de Na Renar t , s ino t ambien el L leopard , al que encomienda
la mision de missatger j u n t o con la Onca , lo Ga t i lo Ca . El L leopard
es elegido por ser de «los pus nobles consellers que vos havets» (IV, 128)
y, sin e m b a r g o , inci tado por Na Rena rd , el Lleo r o m p e el vasallaje y ul-
t ra ja a su leal servidor en la pe r sona de su esposa . El L leopa rd , pa ra
salvar su honor , se ve obl igado a « rep ta r lo rei de t raicio» (VI,136) y
no bas t ando el juicio de Dios d e m o s t r a n d o la culpabi l idad del rei , movi -
d o el Lleo por « tan gran d e s h o n o r » , lo m a t a delante de sus vasallos de
tal m a n e r a que «cascum desiuja esser en senyoria d ' a l t re rei» (VI, 137).


« L o Gall es bell en pe r sona , e es savi, que sap esser senyor de moltes
gallines» (11,117), pe ro segiin se desprende del e jemplo del papagai i el
simi (VI,141), le falta la p rudenc ia . N o tiene la cautela necesaria de la
Serpent , « lo pus savi conseller que lo rei hagues» (VI, 137), y que ademas
es «savia e mes t re» (VII , 142), por eso «lo Lleo li feu un semblan t escru,
en semblant de mala volenta t» (VI, 142) y muere en boca de N a Renar t .
Obse rvemos , sin e m b a r g o , que es el iinico de los consejeros «humi ldes»
que cumple con su deber , ya que t a n t o el Conil l c o m o el P a o t r a spasan ,
ante el m iedo , su vasallaje hacia Na Renar t . Es prec isamente ah i , d o n d e
Na Renar t va a sentir en su prop ia carne la t ra ic ion, pues «denan t de
tots demena lo Lleo al Conil l e el P a o que li diguessin veritat de lo testi-
moni quc havien p romes a fer a Na Renar t apres sa m o r t » (VII , 144),
«E adones Na Renar t se confia que el Conil l ni el P a o que tan t lo temen,
no el gosassen acusar al rei ni descobri r de nulla cosa» (VII , 145).


Nos queda por estudiar a los dos consejeros mas destacados de la obra :
Na Renar t y 1'Orifany. Si has ta estos m o m e n t o s hemos c o m p a r a d o a los
dist intos consejeros t o m a n d o c o m o d e n o m i n a d o r comiin la leal tad, es a
t raves de estos u l t imos donde p o d e m o s ver reflejada la lucha ent re la per-
fidia y la leal tad.


Na Renar t es rea lmente t o d o un s imbolo ; un personaje que a traves
de su boca se expone el 50 °7o de los eximplis y el 45 % de los apo logos
y de la p rob lemat ica social . N a Renar t t iene un papel central de oposic ion
a la v i r tud . Es ta v i r tud , en lilt ima ins tancia , es la leal tad. La m a y o r par te
de las maqu inac iones ( traicion, venganza , as tucia , ingenio, doblez , od io ,
malicia) surgen p romov idas por Na Renar t en u n a habil esca lada hacia
los resortes del poder .


El t emor a Na Renar t se p o n e de manif ies to en las cual idades que
se le a t r ibuyen: «be par lan t e havia gran saviesa» (11,117), « a b sa par la r ia




LLIBRE DE LES BESTIES: EL PRINCIPE Y LA SOCIEDAD 155


3 . Clases sociales


3 . 1 . Andlisis comparativo de la sociedad
en el «Llibre de les meravelles» y en el «Llibre de les besties»


El es tudio de las clases sociales en el Llibre de les besties t iene c o m o
pun tos de referencia el capi tu lo V y los apo logos . Los capi tulos anter io-
res y poster iores desar ro l lan la teor ia del Consell y su influencia, o bien
anal izan la figura del s o b e r a n o .


H e m o s t o m a d o c o m o p a r a d i g m a el es tudio de Michaud-Quin t in Les
categories sociales dans le vocabulaire des canonistes et moralistes au Xllle-
me siecle" y con el nos p r o p o n e m o s no solo c o m p a r a r el Llibre de les
besties s ino t ambien el Llibre de les meravelles.


8 P. Michaud-Quintin, Etudes sur le vocabulaire philosophique du Moyen Age (Roma: Edi-
zioni dell Ateneo), 1971.


e maes t r i a» (11,117), « a b m o n seny e ab m a sotesa» (111,120), «per art
e per maes t r i a . . . vencre» (IV, 124).


N a Renar t y la .cor te del h o m b r e representan la ideologia, la real idad
radical y en crisis que debe ser superada con la re ins tauracion de la
leal tad, que supone la aceptacion de la j e r a rqu ia , la respetabi l idad, el
sefiorio. Solo a par t i r de ella es comprens ib le la superac ion de una reali-
dad crisica con el fin de realizar el p royec to u top ico del reino de la jus -
ticia.


E n esta lucha t i tanica caera Na Renar t en su p rop ia t r a m p a pues sera
de r ro t ada , segiin el e jemplo p ropues to por el Gal l : «Forga e maes t r i a»
(IV, 128), por 1'Orifany quien « a b maes t r ia faes auciure al rei Na Rena r t»
(VII , 142) p o r q u e prefer i ra «estar en perill de m o r t que fer t raicio con t r a
son na tu ra l senyor» (VII ,142) .


La muer t e de N a Renar t posibi l i ta que «la cort fo en bon es tament»
(VII , 145) y con ello un m u n d o u top ico d o n d e se consigue re implan ta r
la just icia p a r a que sirva de mode lo a una sociedad real .




1 5 6 P. RAMIS I SERRA


IGLESIA


Michaud-Quintin Ll. de meravelles Ll. de les besties


• Prae la t i
• L 'Apos to l i
• Cardena l s
• Prela t -Bisbe • Bisbe


Cur ia t i et vicarii


• C a n o n g e
• Arqued iaca
• Capel lans
• Prevere
• Clergue
• Religios
• Frares


• C a n o n g e
• Arqued iaca
• Cabiscol
• Sagrista


• Regulares


religiosi


moniales


• P r io r
• F e m b r e d ' o r d r e
• M o n g e
• A b a t
• Llec
• E rmi t a


H o m e s d ' o r d r e


• E rmi t a


Magistr i
• Doc to r en dret canonic
• Maes t re
• Maes t re en Teologia • Filosof


• Scholares Escolans


S E N O R E S : LAICOS Y F U N C I O N A R I O S


Michaud-Quintin Ll. de meravelles Ll. de les besties


• Pr incipes
• E m p e r a d o r
• Rei, Regina
• P r incep


• E m p e r a d o r
• Rei, Regina
• Pr incep




LLIBRE DE LES BESTIES: E L P R I N C I P E Y L A S O C I E D A D 1 5 7


Michaud-Quintin Ll. de meravelles Ll. de les besties


• Duc
• Marques


• Nobi les • C o m t e , Comtessa • C o m t e
• Baro • Barons
• Senyor • Senyors


• Consellers
• Almiral l
• Caval ler • Cavaller


• Milites • Escuder • Escuder
• Donzell • Donzells
• Solda


• Tinent lloc


• Curiales • M a j o r d o m
• Centra les • Officiales • Oficial • Oficials


• Ministeriales • Missatgers • Missatgers
• Escriva
• Por te r
• C a m b r e r


• Bellavi • Batle • Batles
• Locales • Vegucr • Veguer


• Praepos i t i • Senescal
• Praefect i • Regidors


• Iudices • Ju tge • Jutges


O F I C I O S


Michaud-Quintin Ll. de meravelles Ll. de les besties


• Advoca t i • Avocat
• Jur is ta


• P rocu ra to re s • P recu rador • P recu rador s




1 5 S P . R A M I S I S E R R A


Michaud-Quintin Ll. de meravelles Ll. de les besties


• Medici


• Burguenses


• Campso re s


• Negot ia tores
• Merca tores


Artifices


Mecanici


• Tabernar i i


• C a u p o n e s


• Metge


• Burgues


• P r o h d m e n s


• Canv iador


• H o m de negoci
• Mercader
• Mercader en d r ap


• Draper
• .Ferrer
• Forner
• Sabater


• P in to r


• Pellisser


• Pas to r , pas toressa


• Servent


• Hos te


• Burgues
• P r o h o m e n s


Draper


• Carnisser


H o s t e


C A M P E S I N A D O


Michaud-Quintin Ll. de meravelles Ll. de les besties


• Mercenar i i


Rustici
Pages • Ric pages


• Pageses




LLIBRE DE LES BESTIES: EL PRINCIPE Y LA SOCIEDAD 1 5 9


Michaud-Quintin Ll. de meravelles Ll. de les besties


• Agricolae • Labo ra to r e s • Hor to l a
p ro pret io


• Vila


• Opera to r i
conduct i


G E N T E S PELIGROSAS


Michaud-Quintin Ll. de meravelles Ll. de les besties


• La t rones


Meretr ices


• Usurar i i


• Lladres
• R o b a d o r


• Recliis
• Homic ida


• Folla fembra


• Usurer


• Jo tg lar


• H o m i c i d a


• Folla fembra de
bordel l


• Jueus


• Jo tg la r


3.2. La Iglesia y sus cargos


La Iglesia se encuen t ra p lenamente reflejada en el Llibre de merave-
lles, desde el p a p a has ta el lego, p a s a n d o por los dist intos beneficios y
por su papel d idac t ico . La critica de Llull a esta inst i tucion es m o r d a z ,
a fec tando a los al tos cargos , los obispos , a las m u n d a n a s cos tumbres de
los canon igos , pa r a incidir incluso en la mole vida m o n a c a l . Son exclui-
dos de esta critica los ermitaflos autent icos , h o m b r e s de vida contempla t i -
va, que en ocasiones son l lamados pa ra dirigir la vida de los hombres
de accion. En el Llibre de les besties son representantes del es tamento




160 P. RAMIS I SERRA


clerical el ob ispo y los canonigos —con sus p rop ios ca rgos—, los regula-
res y el ermitaf io.


3 .3 . La nobleza


Los sefiores laicos se encuen t ran r e t r a t ados , n o solo c o m o clase so-
cial, s ino t ambien con sus empleos y t i tu los .


El e m p e r a d o r es la ctispide de la sociedad civil, seguido por el rei o
prtncep, s iendo este la figura central . P o r deba jo del rey e n c o n t r a m o s
a la nobleza pa la t ina o local, duques , condes , marqueses , ba rones , seno-
res y cabal leros , con misiones propias de su ca rgo : desde so ldado a almi-
ran te , desde m a y o r d o m o a oficial, desde mensa je ro a senescal, veguer,
batle o juez . E n el Llibre de les besties se nos p r o p o n e este identico esque-
ma : del e m p e r a d o r a los oficiales y de los consellers a los veguers, jutges
o batles.


Cabr ia pe rgunta r se el po rque de la critica de Llull a las clases dir igen-
tes . Son sobre t o d o las clases super iores —des t acando el rey y el ob i spo ,
j u n t a m e n t e con sus subo rd inados— el cent ro de a tencion de los eximplis
o semblances. Es en el obra r bueno o ma lo d o n d e Llull exigira a estas
clases una conduc ta pa rad igmat ica , es decir, « d o n a r b o n eximpli o mal
eximpli». P o r eso el cargo es una carga , pues su conduc ta debe ser fiel
espejo donde se reflejan las vi r tudes , caso de apo logo posi t ivo, o bien
los vicios, en el caso en que sea negat ivo .


Realmente el Llibre de les besties cont imia la misma tonica del l ibro
del que fo rma par te . Desde la figura del empe rado r , p a s a n d o por el rey
y sus mas p rox imos co laboradores , los consellers, por citar la nobleza ,
van desfi lando los dist intos funcionar ios , del escriva al batle y del porter
al veguer.


3.4. La burguesia


La sociedad que presenta Llull n o es u n a sociedad rural sino u r b a n a ,
des tacando su p reocupac ion por la nueva clase social, la burgues ia . El
t r a t amien to del burgues en esta ob ra es genera lmente pos i t i vo 9 en ter-
minos de noble y ric, conf igurando un cambio en las concepciones de
la epoca. El burgues enriquecido por el comercio, el mercader o bien Vhome


9 No siempre trata Llull al burgues en los mismos terminos. Asi en la Doctrina Pueril, cap.
79, los calificativos usados son opuestos.




LLIBRE DE LES BESTIES: EL PRINCIPE Y LA SOCIEDAD 161


de negoci, h a logrado consol idar su posicion frente a las doct r inas ante-
riores procedentes del agus t in i smo. El burgues es un es labon, necesario
pa ra el comerc io , que cambia la es t ruc tura feudal . Se t ra ta de una bur-
guesia que compi te con la vieja nobleza e incluso intenta ennoblecerse
a costa del m a t r i m o n i o con la nobleza empobrec ida , que busca la r iqueza
procedente del comercio a cambio de los honores , confirmacion de la «teoria
de la roda social o sinia» de O b r a d o r Bennassar . 1 0


Su presencia en palacio deno ta la impor tanc ia que la realeza concede
a este e s t amen to social, que representa un firme a p o y o frente a la nobleza
feudal y que conf igura , desde una posicion mas solida, la figura de la
realeza.


C o m o manifes taciones de esta clase bu rguesa en el Llibre de les bes-
ties deben menc ionarse el draper que recibe u n o de los presentes de ma-
nos del rei dels hbmens, p o r q u e se encon t r aba a su l ado . E n o t ro pasaje
los prohbmens acuden a la cor te en busca de just icia frente a la nobleza
y funcionar ios reales.


El burgues es la clase t r iun fadora , es la que va incluso a cambia r las
preocupaciones religiosas de la sociedad, imponiendo en su lugar una nueva
axiologia, si bien en este aspecto Llull t odav ia no detecta to ta lmente el
c a m b i o . L a sociedad u r b a n a exigira u n a mutac ion en las ocupaciones y
en el p l an teamien to del saber en funcion de la clase burguesa , que se ha
enr iquecido por medio del comerc io . "


El burgues esta presente , c o m o clase super ior del pueblo , en las cor-
tes , i n t en t ando a tesorar pa r a las c iudades , a cambio de con t rapa r t idas ,
mas concesiones del sobe rano .


3 .5 . El pueblo


Escasa es la impor tanc ia que concede al pueb lo , si excep tuamos la
la eleccion regia, en cuyo t ema no sigue LIull el agust in ismo pol i t ico . 1 2


Mat icemos que , sin e m b a r g o , es el pueblo quien hace una exacerbada cri-
tica de la act i tud real o bien de sus representantes s iempre que estos no
cumplan con su deber . La coimplicacion del senor y el pueblo es pa ten te
en frases c o m o «tot lo poble hac vergonya de la deshonor de llur senyor»


1 0 M. Obrador Bennassar, Doctrines socioldgiques lulianes (Mallorca, 1905), p. 25.
" Gerard Mairet, «La etica mercantil» en Historia de las Ideologias, Vol. I (Bilbao: Ed.


Zero, 1978).
1 2 J. Moreau, «Nacimiento de un orden juridico» en Historia de las Ideologias, Vol. I (Bil-


bao: Ed. Zero, 1978).




1 6 2 P . R A M I S I S E R R A


o bien «en tan gran vergonya e confusio estec lo rei denant son poble»
(VI,137).


E n esta clase p o p u l a r p o d e m o s enmarca r al campes inado cuyo papel
n o des taca en abso lu to . Unicamente cabe menc ionar el caso del ricpages,
propietar io y terrateniente —creemos— que test imonia el deseo de los cam-
pesinos de ent rar en la nobleza , al desear casar a su hija con un cavaller
y q u e , segiin la conclusion del apo logo , «en cu idanca de cavaller e de
pages , esta pobresa e treball de pages , e hon ramen t de Cavaller» (VI, 139),
p o d r i a m o s manifes tar que Llull solo concibe en la clase noble la realiza-
cion de las vir tudes p rop ias de la clase dir igente, rubr icando lo con estas
pa labras «en pauc a n a p n o pot mol t vi caber , ni en persona que sia de
vil lloc, no cap gran h o n r a m e n t ni gran lleieltat» (VII , 144).


3.6. Las gentes peligrosas


Q u e d a , por u l t imo , la clase de las gentes pel igrosas , reflejadas p u n -
tua lmen te . El lladre, la folla fembra y Vusurer pertenecen a esta clase
social , ob je to de la critica lul iana. En el Llibre de les besties estan presen-
tes las folles fembres y els jueus. Los jud ios son descri tos c o m o los pres-
tamis tas , gentes sin ningiin t ipo de s impat ia y que eran los pr incipales
ba nque ros de la E d a d Media .


Deber iamos incluir den t ro del t ipo de gente d igna de reprobac ion lu-
l iana, a los juglares , que , a cabal lo entre el pueblo y la cor te , realizan
u n a funcion cor tesana , pero censurable , ya que «l loaven co que faia a
b l a smar , e b lasmaven co que faia a l loar» (V,131).


C O N C L U S I O N


El Llibre de les besties en t ra neta y p lenamente en la u topia lu l iana .
Los vicios y las vir tudes de aquella sociedad af loran de m a n e r a na tu ra l
en la semblanga que hace de la cor te an imal y de la real y autent ica cor te
deis hdmens, p reocupac ion en definit iva an t ropo log ica . P reocupac ion y
mot ivac ion etico-polit ica que se evidencia de m a n e r a mas par t icular en
el interes po r la figura del rey, su eleccion y su consejo .


El t r a t amien to de la figura regia, con sus vir tudes y vicios expuestos
en los eximplis supone tres niveles de exposicion:


1. Dios , rei de cel i terra, causa e jemplar , eficiente y final de la vida
v i r tuosa , representa la verdad teologica, descrita t ambien en la p r imera




LLIBRE DE LES BESTIES: EL PRINCIPE Y LA SOCIEDAD 163


figura del Ar t e , e indica el ideal cr is t iano al que deben someter su con-
duc ta los principes de la t ierra .


2. L'adoctrinament del Leo al Lleopard i l'Onga sobre las vi r tudes ,
ac tuac ion y c o m p o r t a m i e n t o que acar rea la funcion regia. Es un estudio
teor ico de c o m p o r t a m i e n t o , de raiz p la tonica , que nos lleva «hacia la si-
mil i tud d iv ina» . Estas dos manifes taciones p o d e m o s calificarlas de retra-
tos model icos de las vir tudes que deben a d o r n a r la figura del rey.


3 . La ac tuac ion del rei dels hbmens es rea lmente paradigmat ica , aun-
que n o sea un e jemplo a imi tar . Tal ac tuac ion es ob je to de criticas utili-
z a n d o estas asperas pa l ab ras : «malva t p r incep , malvat regiment , males
cons tums , males cos tums de son malva t r eg iment» . T o d o s estos te rminos
a lgunos repet idos en la Doctrina pueril (c.80) —tienen la mision de hacer
pa ten te la d ico tomia existente entre los dos p u n t o s , el posi t ivo (expresado
en los a p a r t a d o s 1 y 2), y el negat ivo ( a p a r t a d o 3) por la cor te h u m a n a .
De esta b ipo la r idad el en tendimien to no solo cap ta el c amino de la verdad
y la verdad teologica, sino que , en con t rapos ic ion , critica y rechaza el
pes imo e jemplo de la ac tuacion del rei dels hbmens y por ende, de sus
consejeros .


J u n t o a la figura del Rey, son el Conse jo y los consejeros , a los que
dedica t o d o un cap i tu lo , los que a c a p a r a n la a tencion luliana y son obje to
de un de ten ido analisis .


La influencia de los consejeros sobre la ac tuac ion del Rey parece que
fue recons iderada a raiz de ciertos acontec imientos en la vecina Franc ia .
L a verdad es que la ob ra presenta , a lo largo de su desar ro l lo , la especta-
cular subida al poder de la debil pe ro as tu ta Renar t , s imbolo de la perfi-
dia y de la t ra ic ion . L a influencia de Na Renar t sobre el rey se inicia
con la dolosa re incorporac ion del Bou a la cor te , se a g r a n d a con el aleja-
mien to de la cor te de los demas consejeros y emerge poderosa con la in-
duccion y ejecucion de la violacion, po r pa r t e del Lleo, de la mujer de
su mas leal servidor y la muer t e de este a m a n o s del rey de los an imales .
A par t i r de ahi la habil cor tesana logra erigirse en val ido unico , e l iminan-
do a los res tantes consejeros o somet iendolos , cu lminando asi su ascen-
sion. Un icamen te 1'Orifany, s imbolo de la lleieltat, saviesa y maestria,
logra desvelar pi ibl icamente t ambien con astucia e ingenio la t ra icion de
Na Renar t , t ras lo cual sera cas t igada pe rsona lmente por el rey con la
muer te , con lo que «fo sa cort en bon e s t amen t» . La an t ropo log ia y so-
ciologia del Llibre de les besties implica t ambien u n a etica de v i r tudes ,
cuya dialectica t iene po r niicleo central nobleza , lealtad y just icia frente
a perfidia y t ra ic ion .


El es tudio que Llull nos ofrece de la sociedad es un analisis realista,
p o r q u e incorpora en su ob ra la autent ica real idad social del siglo x m .




1 6 4 P. RAMIS I SERRA


Esta sociedad, j e r a rqu izada segun ordenacid divina, es descrita c lara-
mente no solo en el Llibre de les besties sino en t o d o el Llibre de merave-
lles. Del analisis de esta sociedad p o d e m o s inferir que son las clases recto-
ras y dominan t e s las que c ie r tamente p reocupan a Llull , si bien, c o m o
en o t ras o b r a s , 1 3 su es tudio a b a r c a t ambien las clases ba jas .


La j e ra rqu izac ion de la nobleza va desde el e m p e r a d o r al cabal lero
y el escudero , p a s a n d o po r los demas t i tulos nobi l iar ios y deteniendose
de u n a m a n e r a par t icular en la figura del Rey y de sus consellers.


A u n q u e el pode r per tenezca a la nobleza , no tanse ya a lgunos indicios
de cambio en la sociedad. La r iqueza no la de ten ta en tera y exclusivamen-
te la nobleza . El eximpli del ric pages hace v i s lumbrar cambios sociales
al querer el r ico labriego ennoblecerse por mediac ion de su r iqueza. La
mora le ja esconde el pensamien to lu l iano: «en cu idanca de cavaller i de
pages, esta pobresa e treball de pages , e h o n r a m e n t de caval ler .»


P o d e m o s encon t ra r la mi sma je ra rqu izac ion en la Iglesia. L'Apostoli
configura la ciispide de la p i ramide social, cuya base fo rman el clero re-
gular y secular , que es tu te lado por el ob i spo . C o n t r a este y el c anon igo ,
ademas del clero en general , van dirigidas severas cri t icas. Se salva de
ellas un icamente el e rmi t ano , que solo deja su vida subirana p a r a conver-
tirse en un sabio y model ico conseller influyente en las decisiones regias,
encaminadas a re formar la sociedad. La presencia de la Iglesia en el Con -
sejo es un factor impor tan te a considerar en una sociedad teocrat ica c o m o
la que nos describe el au to r de la o b r a .


El pueblo l lano es p resen tado de una m a n e r a minuc iosa en el Llibre
de les besties y en el Llibre de les meravelles. La descripcion abarca desde
los representantes del soberano en el pueb lo , p a s a n d o po r los dis t intos
profesionales y campes inos , pa ra finalizar con u n a severa represion de
las clases pel igrosas .


Los representantes del pode r real , veguer y oficials, son un fiel reflejo
del rei dels hdmens. N o les mueve la just icia sino los intereses personales
y las dav idas .


El ideal al que t iende el pueb lo , a pesar de la «teor ia de la sinia» de
O b r a d o r Bennassar , es llegar al e s t amento burgues «burgues despen e no
guagna , e la r iquea no pot a tuit ba s t a r» . 1 4 En el Llibre de les besties el
au to r solo nos expone en dos apo logos , negat iva y pos i t ivamente , la figu-
ra del burgues .


En la cor te vemos t ambien el nuevo status social , los comerc ian tes ,
verdadero motor del cambio feudal. Representan la ascension de una nueva


1 3 Cf. Llibre de Contemplacid, caps. 110-122.
14 Doctrina Pueril, cap. 79.




LLIBRE DE LES BESTIES: EL PRINCIPE Y LA SOCIEDAD 165


R E S U M


The au thor analyzes the Book of the Beasts from a socio-political point
of view, using the cor responding s t ructures of Michaud-Quin t in ' s Etudes
sur le vocabulaire philosophique du Moyen Age as a point of reference.
He shows how LlulLs t rea tment is bo th critical and u top ian .


clase d o m i n a n t e en las c iudades . El mercader , que es t r a t a d o con fo rmas
h a l a g a d o r a s y cons ide rado c o m o oficio necesar io y ennoblecedor en m u -
chos eximplis del Llibre de les meravelies, se hal la s i tuado en la cor te
del rei dels hbmens y, a u n q u e n o era honrat hom, es obsequ iado po r el
p r o p i o rey con u n o de sus regalos .


Las gentes pel igrosas comple tan el u l t imo pe ldano de esta j e r a rqu ia
social . A todas estas gentes meretr ices , usureros y ladrones se les debe
aplicar estas tres m a x i m a s : 1. el sefior debe perseguir les; 2. el burgues
no debe alquilarles local; 3. el p o s a d e r o no debe darles posada .


E n lo que hace referencia a las meret r ices , dos son los casos que Llull
nos b r i nda . El p r ime ro , los mensajeros se meravellaven de que en la en-
t r a d a de la c iudad folles dones de bordell pecaban con los h o m b r e s ; el
segundo , el apo logo del burgues que «l logava un hosta l que era p r o p de
son a lberg , a una folla f e m b r a » .


E n c u a n t o a los usure ros , c o n d e n a d o s en a lgunos eximp/is, Llull los
identifica con los j ud io s , en cuyas m a n o s esta la banca en la E d a d Media .


Debe apun ta r se , por l i l t imo, la especial r eprobac ion hacia los jugla-
res, «pros t i tuc io de 1'antiga art de jug la r i a» , menc ionados en semblan-
zas , y personajes impor t an t e s en la cor te del rei dels hbmens. Cri t ica que
se ratifica con estas pa l ab ras : «l loaven co que faia a b lasmar e b lasmaven
co que faia a l loar» .


El Llibre de les besties, en conclus ion , es una descripcion y una critica
de la sociedad de su epoca , sociedad plural is ta en creencias y en clases
sociales, y busca, a t raves del pr incipe y de su conse jo , la realizacion de
u n nuevo orden etico-social , «per tal que h o m servesca a D e u » . En el
fondo , el analisis critico de una ideologia y el p royec to de una u topia
de u n a misma fe y de un linico imper io .


P . R A M I S I S E R R A


Portol






SL 3 1 ( 1 9 9 1 ) , 1 6 7 - 1 7 8


M . BELTRAN / J . - F . LLORENS


S I G E R D E B R A B A N T E S O B R E EL L I B R E A L B E D R I O


A principios del siglo XIII l legaron a Par i s las obras capitales de Aris-
toteles, en t re ellas la Metafisica, y t ambien los comenta r ios a las mismas
debidos a Averroes que Miguel Scoto hab ia t r aduc ido al latin entre 1228
y 1235, en su estancia c o m o as t ro logo en la corte de P a l e r m o . A conse-
cuencia de ello se p rodu jo en la Univers idad de Par is u n a pau la t ina revi-
sion de intereses, deb ido a la pr imacia intelectual que ciertas cuestiones
filosoficas vinieron a adqui r i r , en vir tud de c o m o fueron inser tandose en
el quehacer co t id iano de los pensadores ciertos nuevos temas de na tura le -
za m u y con t rover t ida .


T o m a s de A q u i n o , con su r e fo rma intelectual , hab ia a d a p t a d o el aris-
to te l i smo a las necesidades de la revelacion cr is t iana. En su in ten to , sin
e m b a r g o , ciertos pun tos cruciales del pensar de Aristoteles habr ian de ser
de jados en suspenso , por su imposible conveniencia con lo que la fe exi-
ge. Y esos rasgos centrales del pensar del Fi losofo fueron re ivindicados,
c o m o inerradicables con respecto al resto de su ob ra , por quienes confor-
m a r o n , en aquel la Univers idad , la tendencia que se dio en I lamar ave-
r ro ismo la t ino , cuyos integrantes se enfrentaron, asi, a la conciliacion pre-
tendida por el aqu ina te (Cf. Bukowski , 1987).


Pese a ser l lamados averroistas, dichos pensadores seguian directamente
a Aristoteles a t raves de sus o b r a s , a u n q u e no cabe negar que Averroes
j ugo el papel de c o m e n t a d o r par excellence del filosofo griego en la Uni-
versidad de Pa r i s , aun en la segunda mi tad del siglo XI I I . En cualquier
caso, bien p r o n t o fue no to r io que las discusiones pu ramen te m u n d a n a s
sobre los futuros contingentes, por ejemplo, o sobre la eternidad del mundo ,
hab r i an de llevar — c o m o de hecho asi lo hicieron— a la d isputa acerca
de o t ras cuest iones que las p r imeras suscitan de forma inmedia ta , y que
tocan la mate r ia de la revelacion, c o m o el p rob lema de la Providenc ia
divina pa ra el libre a lbedr io , o la amenaza que puede representar la exis-




168 M. BELTRAN I J.-F. LLORENS


tencia eterna del m u n d o pa ra la l ibertad de accion de Dios frente a la
creacion.


C o n q u e la filosofia que se vino a enseflar en la Facul tad de Ar tes no
fue ya la mera dialectica, sino una concepcion del m u n d o y del h o m b r e
que en t r aban de abier to en cont radicc ion con el d o g m a cr is t iano. Siger
de Braban te fue un reconocido representante de la faccion mas creativa
del aver ro i smo, cuyos miembros fueron p r o p a l a n d o sus tesis, c o m o en
un incendio , has ta ocurr ir la p r imera condena de Tempie r . Sin e m b a r g o ,
y aun cuando Siger siguio, por lo general , el pensamien to de Averroes
—en sus pr imeros escr i tos—, n o acepto la consideracion de la filosofia
c o m o una fo rma de verdad superior — c o m o ta l— a la religiosa, ni p u d o
pensar en reducir el d o g m a crist iano a la sola teor ia filosofica, lo que
habr ia sido lo mi smo que negar lo . Po r t a n t o , y con el fin de resolver
el p rob lema de la coexistencia entre revelacion y filosofia, Siger acepto
la diferenciacion en dos p lanos , n o subo rd inados , de a m b o s m o d o s de
entender lo real . C o n t o d o , m a n t u v o que los temas no religiosos deben
ser t r a t ados de forma p u r a m e n t e rac ional , y que si la Revelacion nos ha
t r ansmi t ido verdades , en lo tocan te al a lma y a Dios , que escapan a la
razon na tu ra l , puede emprenderse t ambien la bi isqueda de hacia d o n d e
t iende el pensamien to —par t i endo de Aris tote les— en las cosas sobre las
que la razon si t iene algo que decir. Asi las cosas , n o es de extrafiar que
a lgunos l legaran, sin e m b a r g o , a la teoria de la doble verdad —Boecio
de Dacia , entre o t r o s — en un in tento f rancamente irreligioso cuyo efecti-
vo interes parecia el de elucidar la tinica verdad que tendr ia impor t anc i a
en el pensar , la verdad de la filosofia.


Ni es de extrafiar t a m p o c o que , en 1270, el domin ico Egidio de Lessi-
nes expusiera , en car ta dir igida a Alber to M a g n o , quince tesis que supo-
nia heret icas , de las cuales trece eran de las man ten idas por los averrois-
t a s , y que , por aquel en tonces , p r o p u g n a b a n ciertos conocidos maes t ros
de la Univers idad de Par i s . E n respuesta a dichas propos ic iones , Alber to
M a g n o e laboro su t r a t ado De quindecim problematibus, y acaso fue a
raiz de dicha refutacion que el entonces arzobispo de Par i s , Es teban Tem-
pier , las c o n d e n o , el 10 de dic iembre de ese mismo ario. En t r e el las, cua-
t ro conciernen — d e p lano o t angenc ia lmente— al p r o b l e m a del libre al-
bedr io : la tercera, que la voluntad del h o m b r e quiere y elige con necesidad;
la cua r t a , que t odos los hechos sublunares estan somet idos necesar iamen-
te a los cuerpos celestes; la novena , que el libre a lbedr io es una potencia
pasiva, y no act iva, y es mov ido necesar iamente po r el ob je to de deseo;
y la doceava , que las acciones h u m a n a s n o estan regidas por la p rov iden-
cia d iv ina . El p ropos i t o del t r aba jo que aqu i in ic iamos es exponer de que
m o d o las tesis anteriores fueron defendidas por Siger a traves de sus obras ,




SIGER DE BRABANTE SOBRE EL LIBRE ALBEDRIO 169


y si las sucesivas revisiones que este efectiia de las mismas es taban desti-
nadas a algo mas que a escapar de las desconfiadas miras del poder ecle-
siastico.


I


Tal y c o m o Ryan (1984) p o n e en c laro , du ran t e m u c h o t i empo Siger
ha sido clasificado c o m o un averrois ta incondic ional . Esta imagen de Si-
ger c o m o un c a mpe on del ave r ro i smo , en temas t an dispares c o m o el de
la e ternidad del m u n d o o el de la de te rminac ion del a lbedr io —espoleada
por estudios por lo demas magis t ra les , c o m o el de M a n d o n n e t (1908)—
ha sido en lo reciente fundamen ta lmen te recons iderada . Y nuevos estu-
diosos c o m o Bianchi (1984, 1986) o el m i smo Ryan a rgumen tan una evo-
lucion en el pensamien to del fi losofo de Braban te , a par t i r de los iniciales
in ter rogantes que suscito sobre esa cuest ion, hace ya t i empo , van Steen-
berghen (1931/1942) . Al igual que Bianchi (1986) descubre una evolucion
en el pensamien to de Siger en lo que toca a la e tern idad del m u n d o , desde
el Quaestiones in tertium De anima —y que tuvo c o m o p u n t o de infle-
xion, j u s t amen te , la p r imera c o n d e n a de Tempie r—, Mar lasca (1974a) ar-
guye que , si suponemos c o m o n o apocr i fo el Quaestiones super Librum
de causis — c o m o asi hemos de hace r lo—, parece c laro que Siger se fue
a p a r t a n d o , a todos los respectos , de las pr imeras y acerr imas posiciones
averrois tas man ten idas en aquel la ob ra p r imera . Sin d u d a el pensamien to
del maes t ro de Braban te , en sus Quaestiones super Librum de causis (per-
tenecientes a la madurez del au to r , en t o r n o a los anos 1274-1276), esta
mas p rox imo al t o m i s m o que a la doc t r ina averrois ta , pe ro aun asi, y
a pesar de darse revisiones de mate r ias tales c o m o la causal idad divina,
la e ternidad del m u n d o , y la na tu ra leza del a lma intelectiva, los cambios
ideologicos de Siger n o resul tan , a la pos t re , t an radicales . Parecen , antes
bien, el caute loso t rans i to hacia un ar is tote l ismo mas acorde con la ame-
naza de los t i empos . C o m o ya hemos a p u n t a d o , la polemica doctr inal
en t o r n o al m o n o p s i q u i s m o , que tuvo lugar entre los aftos 1270 y 1273
en la Univers idad de Pa r i s , y la publ icacion del De unitate intellectus de
T o m a s de A q u i n o —que tuvo u n a impor tanc ia capital en dicho deba te—
dispusieron a Siger —si no le c o n m i n a r o n — a revisar su doc t r ina acerca
de ciertos temas que conciernen fundamen ta lmen te a la vo lun tad .


N o hay que olvidar , a d e m a s , que es tudiosos c o m o M a n d o n n e t — q u e
sostienen el de te rmin i smo rac ional de Siger— n o pudie ron realizar, inevi-
t ab lemente , el examen de ciertas obras del maes t ro que han sido redescu-
biertas hace solo unos anos , c o m o las Repor tac iones de Cambr idge y Vie-




1 7 0 M. BELTRAN I J.-F. LLORENS


na (Cf. Maure r y D u n p h y , 1967) sobre las Quaestiones in Metaphysicam.
A u n asi, M a n d o n n e t no se equivoca al a f i rmar que Siger apenas se d e m o -
ra en el es tudio del libre a lbedr io en sus p r imeras ob ras , e incluso en las
Quaestiones in Metaphysicam 2-7, repor tac ion de Cambr idge 5.8 y 6.9,
en las Quaestiones in Metaphysicam 5-7, repor tac ion de Viena 5.8, y en
las Quaestiones super Librum de causis 25 , textos en los que su interes
por el t ema resulta mas evidente, el t r a t amien to del mismo sigue s iendo,
sin e m b a r g o , escueto , y, pa r a nues t ro d e s a n i m o , algo oscuro t ambien .
P o r q u e t a m p o c o esas obras di lucidan con clar idad cual sea el pensamien-
to definitivo del filosofo sobre la cuest ion de la vo lun tad h u m a n a . Pues
pese a que el parecer de Siger sin d u d a evoluc ionara , cabe sospechar que
ello se debiese a la presion ejercida sobre los filosofos desde la condena ,
ya menc ionada , de 1270, e incluso algo forzada por opres iones seculares
pero igual de eficaces, c o m o el nuevo o r d e n a m i e n t o de la Facu l tad de
Par is (1 de Abri l de 1272) que obl igaba a t odos sus profesores a dejar
irresueltas las cuest iones filosoficas en cont rovers ia , bajo pena de exclu-
sion de los infractores de la mi sma Facu l t ad . P o r lo demas , se sabe que
el afio de la condena general , 1277, el inquis idor S imon du Val o rdeno
al de Braban te su presentac ion ante el t r ibuna l , hab iendo sido Siger acu-
sado de herejia.


C o n t o d o , tener en cuenta la antes casi insospechada evolucion del
au to r , y gozar del privilegio de poder estudiar obras suyas has ta hace m u y
poco no ha l ladas , son factores que permi ten un esclarecimiento mas pre-
ciso de lo que pensara Siger sobre el libre a lbedr io . A h o r a bien, lo que
puede extraerse del estudio de las recientemente descubier tas Repor tac io -
nes sobre las Quaestiones in Metaphysicam no parece suficiente, pace Ryan,
p a r a poder af i rmar que el de Braban te modif ico por comple to su pensa-
mien to inicial en lo que concierne a la vo lun tad . Al respecto, y en lo que
sigue, p re tendemos dar cuenta de que no puede pensarse que Siger aban -
d o n a r a sus p r imeras posiciones pa ra defender las opues tas , y que n inguna
observacion del f i losofo, en sus u l t imas o b r a s , le separa en abso lu to de
un de te rmin i smo m o d e r a d o . P o r q u e si bien Siger se cuida de diferenciar
los m o d o s de de te rminac ion que afectan a los diversos g rados de necesi-
dad , su claro d is tanc iamiento del de te rmin i smo abso lu to , en ciertos asun-
tos relativos a lo cont ingente , n o le convier te en el ac to en un pa r t ida r io
del l ibre a lbedr io , si con ello quiere aducirse que la vo lun tad tiene el po -
der de p romoverse a si misma a la volicion, con independencia de t o d o
ob je to .




SIGER DE BRABANTE SOBRE EL LIBRE ALBEDRIO 171


II


La revision de lo que Siger a f i rma sobre el l ibre a lbedr io nos permi t i ra
con templa r has ta que p u n t o se a p a r t o el au to r de su aver ro i smo inicial.
E n lo que se refiere a su in tento de refutar un de te rmin i smo abso lu to
—que a t odo afecte—, se halla ya en Impossibilia 5 (escrito entre 1271-1272,
y dond e Siger tiene por ob je to la just i f icacion del cast igo, t a n t o divino
como h u m a n o ) la distincion entre causas impedibles y no impedibles, cuan-
d o explica Siger el tercer m o d o de necesidad. Cier tos es tudiosos han pre-
tend ido que ese tercer m o d o de necesidad — q u e especif icaremos mas
ade lan te— a c o m p a n a a la conviccion y defensa, por par te del f i losofo,
de a lguna l ibertad del a lbedr io . C ie r t amen te es asi . Sin e m b a r g o , no hay
que olvidar la cons tante recurrencia de Siger al principio de Avicena, cuya
significacion pa ra el de Braban te nos seria dificil sobreva lorar : nullus ef-
fectus evenit nisi a causa, respectu cuius suum esse necessarium est, sicut
et dicit Avicenna (Impossibilia 5, p p . 86-87, ii, 26-28 Cf. Bazan) . A pri-
mera vista parecer ia que , si el pr incipio ha de ser a t end ido , ningiin casti-
go podr ia fundamenta r se sobre la responsabi l idad del reo . Y lo que Siger
pre tende en dicha o b r a es, al respecto , sa lvaguardar y just if icar la pract i -
ca de la punic ion por par te de las inst i tuciones. P e r o existen varios t ipos
de necesidad:


En pr imer lugar, lo necessarium coactionis. Este t ipo de necessarium
no implica a la vo lun tad . Leamos la razon de ello en las mismas pa labras
del au to r :


Ad quartum dicendum quod necessarium potest intelligi ad praesens tri-
pliciter. Uno modo sicut est necessarium coactionis; et tale necessarium non
potest cadere in voluntate, quia voluntas in volendo cogi non potest. Quid-
quid enim vult, apta vult, et non contra eius impetum; necessarium vero
coactionis cadens in actione hominis puniri non debet: non enim puniendus
est aliquis nisi pro eo quod facit, quod autem quis coactus facit, facere
non videtur, eo quod voluntate non facit. Punitur enim ne iterum illud
velit et faciat; nunc autem illud volens non faciebat, et in ipso etiam non
est ut eumdem actum alias sic faciat vel non faciat. Lfnde necessarium coac-
tionis punitionem non habet (Impossibilia 5, p. 89, 1.7. p. 90, 1.17).


Existe, ademas, la necessitas absoluta. Esta tendria lugar si quien quiere
una cosa (en sent ido volit ivo), la quiere , y ac tua en consecuencia, sin po-
der cont ra r res ta r la causa que le mueve a hacer lo :


Secundo modo potest intelligi necessarium in voluntate et actione hu-
mana, si quis ex causa quae non potest impediri velit aliquid et per conse-




1 7 2 M. BELTRAN I J .-F. LLORENS


quens faciat. Et si tale necessarium esset in actibus humanis non puniren-
tur: punitio enim a recta ratione ordinatur sicut impedimentum causae ex
qua causa homo aliquid voluit et per consequens fecit; quod si nostrae vo-
luntates et actiones fierent ex causis non natis impediri, otiose legislatores
punitiones ordinarent (Impossibilia 5, p. 90, 11.17- 23).


Tal y c o m o vemos , y si bajo lo necessarium coactionis n o podr i a ha-
ber cast igo, t a m p o c o podr ia haber lo si la vo lun tad se ha l lara somet ida
a la necessitas absoluta.


Fina lmente , lo necessarium ex conditione. Si Siger n o vacila en admi -
tir que sin d u d a n ingun imped imen to podr i a apl icarse a la Causa P r ime-
ra , ni en su volicion ni en su accion, ello no obs ta sin e m b a r g o pa ra que
sus efectos en el m u n d o , que son un e n t r a m a d o de causas in te rmedias ,
sean de dist inta na tura leza a la de Aque l la . P o r q u e de entre estas causas ,
a lgunas son impedibles (se impidan o n o c o m o u n a cuest ion de hecho) .
Es decir, el efecto proviene de u n a causa , cuya na tura leza es tal que po-
dria no ser su causa. A u n q u e , por supues to , si n o se la impide , de ella
se seguira, con necesidad, el efecto per t inente , y asi lo expresa Siger:


Tertio modo est necessarium in actibus secundum quod effectus provi-
niens ex aliqua causa quae nata est impediri, a qua tamen existente in dis-
positione illa in qua effectus ab ea provenit et ipsa non impedita necesse
est effectum evenire. Sic enim omnis effectus respectu suae causae est ne-
cessarius, ut vult Avicenna, aut a sua causa non eveniret (Impossibilia 5,
p. 90, 11.23-28).


A nadie puede ocultarsele que Siger va a a f i rmar la posibi l idad de
jus to castigo pa ra causas que p romueven su efecto bajo lo necessarium
ex conditione:


Sed necessarium tertio modo in actibus humanis, quos est necessarium
ex conditione, non removet punitionem in actibus humanis (Impossibilia
5, p. 90, 11.59-61).


L o que h a inducido a Ryan a con templa r en ello un a r g u m e n t o con t ra
el de te rmin i smo, po rque resulta obvio que no se suponen incompat ib les ,
asi , la necesidad y el libre a lbedr io . C u a n t o Siger a f i rma, sin e m b a r g o ,
es que las acciones del h o m b r e pueden produci r se ba jo un m o d o de nece-
sidad que permi te que ciertas de sus causas sean impedibles . C a b e pre-
gun ta r se , pues , que puede hacer que u n a causa impedible n o lleve a ter-
mino su efecto, lo que el m i smo resuelve en su De necessitate, d o n d e ,
al in tentar responder a la secunda dubitatio, escribe:




SIGER DE BRABANTE SOBRE EL LIBRE ALBEDRIO 1 7 3


Hoc etiam ipsum quod est: ipsam causam producentem effectum, esse
causam non impedibilem et necessariam, tolleret arbitrii libertatem, quia
tunc omne velle nostrum causaretur a causa cui non posset resistere volun-
tas (De Necessitate, p. 33, 11.35-39),


y mas ade lan te :


Hoc ipsum autem quod est: voluntatem moveri ad volendum semper
sub causa existente in dispositione illa in qua nata est movere voluntatem,
et voluntate etiam existente in dispositione illa in qua nata est a tali move-
ri, non tollit arbitrii libertatem, eo quod nihil moveat voluntatem quin im-
pedibile sit a motu, etsi tunc non sit impeditum quando eam movet (De
Necessitate, p. 34, 11.45-50, Cf. Duin).


P e r o la vo lun tad , pa r a ser mov ida , ha de aprehender p r imero algtin
ob je to —vo lun tas enim non movetur ad volendum nisi ex aiiqua appre-
hensione (De Necessitate, p . 34, 11.45-50)—, conque no puede conside-
rarsela c o m o pr imera causa de su querencia —ni del ob ra r consecuen-
te—, y, por la misma razon, no podr ia oponerse (por si misma, sin objeto)
a u n a causa impedible , convir t iendose en lo que la podr ia impedir . Al
respecto se hal lan en el De necessitate tres definiciones negativas de aque-
llo en lo que no consiste la l iber tad de la vo lun tad . Pe ro t ambien o t ra
posi t iva:


Sed consistit in hoc libertas voluntatis quod, etsi ab aliquibus invenia-
tur aliquando motu voluntas, cum non sit impedita huismodi moventia vo-
luntatem, talis est natura voluntatis quod quodlibet eorum, quae habent
movere voluntatem, valeat a suo motu impediri quod contingit volun-
tati econtra ad appetitum sensualem, quia voluntas vult ex iudicio rationis,
appetitus autem sensualis appetit ex iuditio sensus. Nunc ita est quod nos
nascimur cum determinato iudicio sensus circa delectabilia et tristabi-
lia, haec determinate sentientes delectabilia, illa cum trista. Propter quod
autem appetitus sensualis non libere quaecumque appetit vel refugit. Non
sic autem nascimur cum determinato iudicio circa bona et mala, sed possi-
bile alterutrum; propter quod et in voluntate (De Necessitate, p. 34,
11.60-73).


Arguye Siger que los h o m b r e nacen con el iudicium sensus d e t e rminado ,
en cuan to concierne a lo ag radab le y lo desagradable , y sin e m b a r g o , la
vo lun tad quiere a par t i r del iudicium rationis, y que este no esta inflexi-
b lemente de t e rminado en relacion a lo b u e n o y lo m a l o , por lo cual puede
elegir entre a l ternat ivas .




1 7 4 M. BELTRAN I J.-F. LLORENS


III


C o n t o d o , lo anter ior n o es suficiente pa ra a rgumen ta r que Siger, mas
alla de describir la independencia inicial del iudicium rationis, defiende
u n a posicion l ibrealbedris ta . En concre to Siger a f i rma que la vo lun tad
esta sujeta a la condicion general que define a las causas ut in pluribus;
dichas causas son , por definicion, las que por lo general p roducen sus
efectos, aunque no siempre, en la medida en que pueden ser imped idas .
De m o d o que el h o m b r e n o estaria somet ido a u n a necesidad abso lu ta .
Pe ro ello no le exime de verse sujeto a la necesidad, pues tal es la que
— c o m o hemos vis to— el cataloga c o m o necessitas ex conditione. Sin d u d a
la vo lun tad puede inclinarse hacia elecciones con t rapues tas . P e r o ello es
algo que ni el mas ex t remo determinis ta negar ia , po rque incluso asi , sus
ac tos , en cada caso s ingular , pueden estar — c o m o Siger penso— sujetos
a u n a ley de la necesidad.


Ocur re asi que los efectos de la vo lun tad se siguen de una causa defi-
nida c o m o impedible ; conque si se la impide , el efecto no se p roduc i ra .
P e r o Ryan da demas iada impor tanc ia al a r g u m e n t o de la impedibi l idad ,
pa r a vindicar la tesis del possibile alterutrum. P o r supues to , d icho au to r
esta en lo cierto al a f i rmar que el h o m b r e , a t raves del iudicium rationis,
puede concebir a l ternat ivas a las causas que parecer ian dispuestas (en pr i-
mera instancia) a mot iva r por comple to sus decisiones y acciones. Y si
la r azon puede concebir a l ternat ivas , entonces la vo lun tad puede querer
(o elegir), de entre ellas, en la med ida en que es mo t ivada . Ryan opina
con acierto quc , cn las obras de Siger antes menc ionadas , no queda c laro
que posibi l idad de inde te rminac ion se desprende de la impedibi l idad de
las causas entre las que se halla la vo lun tad , y que debe acudirse a las
Quaestiones in Metaphysicam pa ra resolver la cuest ion. En ellas Siger ar-
guye t ambien que la vo lun tad es Iibre deb ido al cont ras te de na tura leza
entre el iudicium sensus y el iudicium rationis, y que el h o m b r e nace con
la posibilidad de elegir entre alternativas debido a esa dispar idad. Sin duda
en las Quaestiones in Metaphysicam Siger clarifica el significado del pos-
sibile alterutrum del De necessitate, al aducir que la vo lun tad en el hom-
bre se halla indiferente, c o m o una cuest ion de hecho , pa r a decidirse por
el bien o por el ma l :


Per oppositam causam homo habet liberum arbitrium quia non nasci-
tur cum determinato iuditio de bonis vel malis; immo possibile est iudicium
humanum esse indifferens de aliquo quod sit bonum vel malum... . (Quaes-
tiones in Metaphysicam 5-7, reportacion de Viena, p. 330, 11.22-25, Cf.
Dunphy).




SIGER DE BRABANTE SOBRE EL LIBRE ALBEDRIO 1 7 5


P e r o la obviedad de que la decision h u m a n a puede inclinarse por a m b a s
a l ternat ivas no descar ta , sin e m b a r g o , que cada una de ellas haya tenido
que ser ap rehend ida por la r azon , pa r a que la vo lun tad la elija, ni que
la opcion elegida lo haya sido por verse de t e rminado el agente a decidirlo
asi a par t i r de la r azon .


De cualquier fo rma , en las Quaestiones in Metaphysicam Siger es tan
escueto, en cuan to se refiere a la cuest ion del libre a lbedr io , c o m o en las
o t ras obras que de el conse rvamos . Y por lo que en ellas se dice, juzga-
mos inviable la reciente tendencia que le convier te en un defensor del li-
bre a lbedr io (Cf. Ryan , 1984), en vir tud de su af i rmacion de indiferencia
na tu ra l de la vo lun tad h u m a n a frente a lo b u e n o y lo m a l o . P o r q u e el
hecho de que la vo lun tad pueda elegir u n a de entre varias a l ternat ivas ,
frente a las que el iudicium rationis h a b r a de p ronunc ia r se , no c o m p o r t a
u n a defensa del libre a lbedr io , que debe referirse a la inde terminac ion
con respecto a las causas en los casos s ingulares , y a la s imul taneidad
de las a l ternat ivas pa ra ese caso , algo que Siger, a no d u d a r l o , estar ia
menos que dispues to a a f i rmar . Si la aprehens ion p roporc iona al ternat i -
vas (en la med ida en que no es tamos necesar iamente de te rminados ni por
el bien ni por el mal) y por lo t an to puede equivocarse en la elucidacion
mora l de sus ob je tos , ello no supone la s imul taneidad de al ternat ivas rea-
les, inde terminis t icamente ab ier tas , pa r a el agente l ibre. Sin duda la ra-
zon , con frecuencia, ent iende al ternat ivas a una accion, y la vo lun tad ,
a su vez, se decide po r u n a de ellas, pero lo mi smo sucede en el caso
de un estricto neces i tar ismo, desde el cual pueda argiiirse que la volicion
se ve de t e rminada por la causacion rac ional . Siger a f i rma, por supues to ,
que el h o m b r e no nace con el iudicium rationis d e t e rminado , sino l ibre,
de m o d o que se de te rmina a si mismo (en ese sent ido) , y por su prop ia
determinacion obra en vistas a los fines que el mismo se p r o p o n e . El hom-
bre , pues , no sufre una determinacion que necesite la tendencia de su iudi-
cium rationis, y la au to -de te rminac ion se sigue de esa leve incondicional i -
dad . Pe ro dicha au to -de te rminac ion no precisa proceder de una previa
suposicion de libre a lbedr io , que hiciera de la sola vo lun tad la causa sufi-
ciente de sus decisiones.


C o n q u e en su respuesta a la cuest ion Utrum animae superiores impri-
mant in animas nostras intellectivas, ita quod omne nostrum intelligere
et volle nostrae animae intellectivae reducatur in robem et animam orbis
sicut in causam suam (Quaestiones super Librum de causis, p . 100, 11.5-8,
Cf. Mar lasca ) , Siger r e toma el p rob l ema de definir el libre a lbedr io ; pero
solo pa ra a f i rmar que todas las novedades que ocurren en el m u n d o su-
b lunar , incluidos los actos del intelecto, y t ambien los voli t ivos, deben
ser a t r ibu idos , en u l t ima ins tancia , a la Causa P r imera , a u n q u e ello de




1 7 6 M. BELTRAN I J.-F. LLORENS


forma indirecta , med ian te los cuerpos celestes. P a r a a con t inuac ion ar-
giiir, sin e m b a r g o , que los cuerpos celestes n o pueden influir t a m p o c o
de fo rma directa sobre el a lma h u m a n a .


A u n asi, la vo lun tad , que es una facul tad cuyo ob je to , en el h o m b r e ,
se define c o m o el b ien, se ve cond ic ionada de dos dis t intas fo rmas : en
m o d o obje t ivo , po r c u a n t o la aprehens ion de un obje to viene de te rmina-
da por lo sensible, sobre lo cual los cuerpos celestes influyen d i rec tamen-
te; y t ambien en m o d o subjet ivo, ya que en la eleccion de lo que sea el
bien — p o r par te del agente— le mot ivan sus propias disposiciones. N o
obs tan te , Siger a f i rma que la vo lun tad no puede ser coacc ionada a par t i r
de esos cuerpos , y que puede l lamarsela l ibre no por ser el pr incipio pr i-
mero de su volicion, sino por t ra tarse de una facultad inorganica, de m o d o
que no se halla obl igada a escoger un obje to a causa de las disposiciones
corpora les :


Ad primum in oppositum cst dicendum quod voluntas dicitur libera ci
sui actus domina non quia sit primum principium ex quod ipsa agitur ad
volendum, sed quia volet ad contraria sine organo existens nec obligata
ad alterum propter materiam et corporis dispositionem sicut appetitus sen-
sualis (Quaestiones super Librum de Causis, p. 102, 11.61-65).


Pe ro resulta c laro que estas citas n o c o m p r o m e t e n a Siger con u n a
posicion l ibrealbedris ta en sent ido la to , max ime cuando n o le a p a r t a n de
su adscr ipcion inicial de la vo lun tad , aun siendo la causa impedible que
es, a la necessitas ex conditione. P o r q u e todos los apuntes de Siger acerca
de la vo lun tad h u m a n a pueden ser referidos a una posicion de terminis ta
compat ib le con que las causas ut in pluribus sean asun to de la cont ingen-
cia. De m o d o que el sent ido que Siger da al libre a lbedr io lo vincula a
la misma cont ingencia de ese t ipo de causas , pero no a la inde te rmina-
cion, pues las a l ternat ivas de entre las cuales elige la vo lun tad , en cada
caso concre to , vienen de te rminadas por la r azon en su aprehens ion de
la b o n d a d de cada una de ellas, lo que , en u l t ima ins tancia , la necesitara
a escoger.


IV


Siger n o se cansa de insistir en que todas y cada una de las a l ternat ivas
sopesadas por la r azon provienen del ac to de la aprehens ion , que c o m o
mot ivador impide que la del iberacion se ejerza desde la indiferencia, aun-
que al individuo pueda parecerle que asi es, d a d a la peculiar posicion de




SIGER DE BRABANTE SOBRE EL LIBRE ALBEDRIO 177


R E F E R E N C I A S


B A Z A N , B . (1972): Siger de B r a b a n t , Quaestiones in tertium De anima.
De Anima Intellectiva, «Ph i losophes Medievaux» XII I (Louvain-
la-Neuve) .


B A Z A N , B. (1974): Siger de Brabant. Ecrits de logique, de morale et de
physique, «Ph i losophes Medievaux» XIV (Louvain- la-Neuve) .


B I A N C H I , Luca (1984): L'errore di Aristotele, Lapolemica contro 1'eter-
nita del mondo nel XIII secolo (Firenze: La N u o v a I tal ia) .


B I A N C H I , Luca (1986): «L 'evo luz ione de l l ' e te rna l i smo di Sigeri di Bra-
ban te e la c o n d a n n a del 1270», en L'homme et son univers au Moyen
Age. Actes du Septieme Congres International de Philosophie Medie-
vale II, 903-910, «Phi losophes Medievaux» XXVII (Louvain-la-Neuve).


B U K O W S K I , T h o m a s P . (1987): «Siger of Braban t vs . T h o m a s Aqu inas
on Theo logy» , The New Scholasticism 6 1 , 25-32.


D U I N , J . J . (1954): La Doctrine de la Providence dans tes ecrits de Siger
de Brabant, «Ph i losophes Medievaux» III (Louvain- la-Neuve) .


D U N P H Y , Wil l iam (1981): Siger de Brabant. «Quaestiones in Meta-
physicam», reportaciones de Munich y Viena, «Phi losophes Medie-
vaux» X X I V (Louvain- la -Neuve) .


su vo lun tad en el ac to de la decision, y su na tura leza c o m o causa . C a b e
concluir , por ello, que no parece razonab le inferir , de los comenta r ios
de Siger sobre el libre a lbedr io , que el filosofo de Braban te ext remo su
pensamien to has ta considerar a la vo lun tad c o m o un se-moviente, y que ,
pese a que de Dios el diga que Sus voliciones acerca del m u n d o son ines-
crutables , y que por lo t a n t o no p o d e m o s af i rmar que Su voluntad no
sea libre —ni t a m p o c o lo con t ra r io (Cf. Bianchi , 1986)—, el libre albe-
dr io h u m a n o a lcanza su m a y o r g rado de l ibertad por el hecho de que
las causas que mot ivan u n a decision —en cierto caso par t icular— pueden
ser imped idas , c o m o tales causas , p a r a p romove r ese mismo efecto, en
otros casos. P e r o ese imped imen to no podr i a ser mot ivado por la sola
vo lun tad , sin la aprehens ion de o t ro bien que , c o m o causa (de te rminada) ,
si p u e d a decidir al agente a la realizacion de un ac to con t ra r io . Y ello
n o c o m p o r t a — c o m o hemos a rgu ido en estas pag inas— la necesidad de
inde te rminac ion-en-e l -mundo , sino solo su clara cont ingencia .


Miquel B E L T R A N y Joaqu im-Fe l ip L L O R E N S


Universitat de les Illes Balears




1 7 8 M. B E L T R A N I J . - F . L L O R E N S


H I S S E T T E , R . (1977): Enquete sur les 219 articles condamnes a Paris le
7 mars 1277, «Ph i losophes Medievaux» XII (Louvain- la -Neuve) .


M A N D O N N E T , P . (1908, l . a ed . ) : Siger de Brabant et 1'averroisme latin
au XHIe siecle (Louvain- la-Neuve) .


M A R L A S C A , A . (1971): «La an t ropo log ia sigeriana en las Quaestiones su-
per Librum de Causis», Estudios Filosdficos 53 , 3-37.


M A R L A S C A , A. (1974a): «De nuevo , T o m a s de A q u i n o y Siger de Bra-
ban te» , Estudios Filosoficos 63-64, 431-439.


M A R L A S C A , A . (1974b): Les «Quaestiones super Librum de Causis» de
Siger de Brabant, «Phi losophes Medievaux» XII (Louvain- la Neuve) .


M A U R E R , A r m a n d (1950): «Siger of Braban t and an Averroist ic C o m -
menta ry on the Metaphysics in C a m b r i d g e , Pe te rhouse M S 152», Me-
diaeval Studies 12, 233-251.


M A U R E R , A r m a n d and D U N P H Y , Will iam (1967): « A promis ing new dis-
covery for Sigerian Studies», Mediaeval Studies 29, 364, 369.


M A U R E R , A r m a n d (1983): Siger of Brabant. «Ouaestiones in Metaphysi-
cam» (reportaciones de Cambr idge y Paris) , «Phi losophes Medievaux»
X X V (Louvain- la Neuve) .


P A T T I N , Adr i an (1987): «Notes concernan t quelques ecrits a t t r ibues a Si-
ger de B r a b a n t » , Bulletin de Philosophie Medievale 29, 173-177.


R Y A N , Chr i s topher J . (1984): « M a n ' s Free Will in the W o r k s of Siger
of B raban t» , Mediaeval Studies 46, 155-199.


S A N C H E Z S O R O N D O , Marcelo (1980): «La querella antropologica del s. XIII
(Sigerio y T o m a s de A q u i n o ) » , Sapientia 35 , 325-358.


VAN S T E E N B E R G H E N , Fe rnand (1931/1942) : Siger de Brabant d'apres ses
oeuvres inedites, 2 vols. , «Les Phi losophes Belges» XII -XII I (Louvain-
la-Neuve).


VAN S T E E N B E R G H E N , Fe rnand (1977): Maitre Siger de Brabant, «Ph i lo -
sophes Medievaux» X X I (Louvain- la-Neuve) .


VAN S T E E N B E R G H E N , Fe rnand (1978): «Siger de Braban t et la c o n d a m n a -
tion de 1'aristotelisme he te rodoxe le 7 mars 1277», Bulletin de l'Aca-
demie Royale de Belgique 64, 63-74.


R E S U M


In spite of the fact tha t m o r e recent scholarship has b rought to light
new works by Siger of Brabant and has shown an evolut ion in his thought
in the direct ion of a more m o d e r a t e de terminism, his views on free will
did not change in any radical way. H e remained an adheren t to « m o d e r a -
te de te rmin i sm» , or a free will cont ingent on choices de te rmined by an
act of apprehens ion of the G o o d inherent in each one of t hem.




B I B L I O G R A F I A L U L L I S T I C A


I. E D I C I O N S , A N T O L O G I E S I T R A D U C C I O N S D ' O B R E S
L U L - L I A N E S


1) R a m o n Llull , Libre dels milproverbis, ed. Josep Renye, «Biblio-
teca Lul-liana» 2 (Fondare l la : Edic ions Pa les t ra , 1989), iv + 33 p p .


Ressenyat a con t inuac io .


2) R a m o n Llull , Llibre de virtuts e de pecats, ed. F e r n a n d o Domin-
guez, « N o v a Edicio de les Obres de R a m o n Llull» 1 (Pa lma de Mal lorca :
P a t r o n a t R a m o n Llull, 1990), xxxvi + 309 p p .


Ressenyat a con t inuac io .


3) « R a m o n Llull , The Book of the Beasts», t r ad . David Rosen tha l ,
Catalan Review, Vol. 4, Homage to Ramon Llull (1990), p p . 409-450.


Traducc io anglesa del Libre de les besties.
Ressenyat a con t inuac io .


4) R a m o n Llull, Alguns escrits sobre la croada, ed. Josep Renye,
t r ad . J o a n M o r e r a , «Biblioteca LuMiana» 4 (Fondare l la : Edicions Pales-
t ra , 1990), v i + 14 p p .


T raducc io ca ta lana de:
Petitio Raymundi pro conversione infidelium ad Bonifacium VIII


papam
Petitio Raymundi in Concilio generali ad acquiriendam Terram


Sanctam
Ressenyat a cont inuac io sota el m i m . 1.




180 STUDIA LULLIANA


5) R a m o n Llull, Rethorica Nova, ed. M a r k D. J o h n s t o n ( Iowa City,
Iowa, 1991), xii + 82 p p .


Ressenyat a con t inuac io .


6) R a m o n Llull, Llibre de meravelles, ed. Albert Soler i Llopar t , «Tria
de Classics» 2 (Barcelona: Teide , 1991), 141 p p .


Extractes a m b versio en catala m o d e r n .
Ressenyat a cont inuac io .


7) R a m o n Llull, Tratado de astrologia, t r ad . J o a n - M a n u e l Ballesta,
«Revista Astrologica Mercur io-3» 34 (Barcelona, 1991), 177 p p .


T raducc io castel lana del Tractat d'astronomia.
Ressenyat a con t inuac io .


8) Raimundi Lulli Opera Latina, Tomus XVIII, 208-212, in Civitate
Maioricensi anno MCCCXIII composita, ed. A b r a h a m Soria Flores , Fer-
nando Dominguez, Michel Sennellart, «Corpus Chris t ianorum, Cont inuat io
Mediaeval is» L X X X ( T u r n h o u t , Belgica: Brepols , 1991), xxxii + 274 p p .


C o n t e u n a edicio de :
Ars abbreviata praedicandi ( R O L 208).
Liber per quem poterit cognosci quae lex sit magis bona, magis


magna et etiam magis vera ( R O L 209).
Ars infusa (ROL 210).
De virtute veniali et vitali et de peccatis venialibus et mortalibus


( R O L 211).
Testamentum Raymundi Lulli ( R O L 212).


Ressenyat a con t inuac io .


9) R a y m o n d Lulle, L'Art bref, ed. A r m a n d Llinares, «Sagesses Chre-
t iennes» (Par is : Cerf, 1991), p p . 193.


T raducc io francesa de VArs brevis.
Ressenyat a con t inuac io .


10) P e r a r n a u i Espelt , Josep , «El Llibre contra Anticrist de R a m o n
Llull . Edicio i estudi del text» , ATCA 9 (1990), p p . 7-182.


Ressenyat a con t inuac io .


11) Pindl-Biichel, Theodor , «Ext rac tum ex Libris medi tac ionum Ray-
mund i» , Cusanus-Texte. III. Marginalien. 3. Raimundus Lullus, «Abhand-
lungen der Heidelberger Akademie der Wissenschaften. Philosophisch-his-
tor ische Klasse» (Heidelberg: Car l Winter , 1990), 50 p p .


Ressenyat a con t inuac io .




BIBLIOGRAFIA LUL-LISTICA 1S1


12) Pindl-Biichel , T h e o d o r , «Nicolas of C u s a ' s Extractum ex libris
meditacionum Raymundi in the Manuscript Transmission of Ramon LlulFs
Lat in Liber con templa t ion is : Prel iminar ies to a Critical Ed i t ion» , Cata-
lan Review, Vol. 4, Homage to Ramon Llull (1990), p p . 299-321.


Ressenyat a cont inuac io sota el m i m . 3 .


II . E S T U D I S LUL-LISTICS


13) Badia , Lola , «Jus t i f icacio», Del frau a Terudicio. Aportacions
a la histbria del lul-lisme dels segles XIV al XVIII. Randa 27 (1990), pp . 5-9.


Ressenyat a con t inuac io .


14) Badia , Lola , «In m e m o r i a m Rudolf B r u m m e r » , Del frau a Teru-
dicio. Aportacions a la histdria del lullisme dels segles XIV at XVIII.
Randa 27 (1990), p p . 135-6.


Ressenyat a cont inuac io sota el ni im. 13.


15) Badia , Lola , « L a novel-la espiri tual de Barlaam i Josafat en el
rerafons de la l i tera tura lul-liana», Catalan Review, Vol. 4. Homage to
Ramon Llull (1990), p p . 127-154.


Ressenyat a con t inuac io sota el ni im. 3 .


16) Bonner , A n t h o n y , «El lul-lisme alquimic i cabalistic i les edicions
de Llatzer Ze tzne r» , Del frau a Terudicio. Aportacions a la histdria del
lullisme dels segles XIV al XVIII. Randa 27 (1990), p p . 99-117.


Ressenyat a cont inuac io sota el m i m . 13.


17) Bonner , An thony , «Bibliographic Int roduct ion», Catalan Review,
Vol. 4. Homage to Ramon Llull (1990), p p . 31-38.


Ressenyat a cont inuac io sota el m i m . 3 .


18) Bonner , A n t h o n y , « R a m o n Llull and the Domin icans» , Catalan
Review, Vol. 4, Homage to Ramon Llull (1990), pp . 377-392.


Ressenyat a cont inuac io sota el m i m . 3 .


19) Bonner , A n t h o n y , Ramon Llull, «Biografies» 4 (Barcelona: Edi -
torial Empur i e s , 1991), 87 p p .


Ressenyat a cont inuac io sota el n i im. 6.




182 STUDIA LULLIANA


20) B r u m m e r , Rudolf, Bibliographia Lulliana: Ramon-Llull-Schrift-
tum 1870-1973 (Hi ldesheim: Gers tenberg , 1976; re impr . P a l m a : Miquel
Fon t , 1991), v i i + 104 p p .


Ressenyat a con t inuac io .


21) B r u m m e r , Rudolf, « U n a no t a sobre el s is tema celestial de Ra-
m o n Llul l» , A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura 1 (Barcelona:
Edi tor ia l Marf i l , 1990), p p . 33-34.


22) Co lomer , Eusebi , «Nicolau de Cusa i el lul-lisme europeu qua -
t recent is ta» , Del frau a Verudicio. Aportacions a la histbria del lul-lisme
dels segles xiv al xvui. Randa 27 (1990), p p . 71-85.


Ressenyat a cont inuac io sota el n u m . 13.


23) C o r o m i n a s , J o a n , «The " J o g l a r a lo d i v i " in the Life and Works
of R a m o n Llull», Catalan Review, Vol. 4, Homage to Ramon Llull (1990),
p p . 179-200.


Ressenyat a cont inuac io sota el n u m . 3 .


24) Dominguez , F e r n a n d o , «Les Raimundi Lulli Opera Latina. Ba-
lanc de t ren ta anys i u n a reflexio», Llengua & Literatura 3 (1988-1989),
pp . 633-641.


25) Dominguez , F e r n a n d o , «Els apocrifs luMians sobre la Immacu-
lada. La seva impor tanc ia en la historia del luMisme», Del frau a Verudi-
cio. Aportacions a la histbria del lul-lisme dels segles XIV al XVIII. Ran-
da 27 (1990), p p . 11-43.


Ressenyat a cont inuac io sota el mim. 13.


26) D u r a n , M a n u e l , « R a m o n Llull: An In t roduc t ion» , Catalan Re-
view, Vol. 4. Homage to Ramon Llull (1990), p p . 11-29.


Ressenyat a cont inuac io sota el m i m . 3.


27) D u r a n , M a n u e l , « A n In t roduc t ion to R a m o n LlulFs The Book
of the Beasts», Catalan Review, Vol. 4, Homage to Ramon Llull (1990),
pp . 395-407.


Ressenyat a cont inuac io sota el n u m . 3 .


28) Garc ia Pas to r , Jesiis i Mar sa , Mar ia , Inventario de manuscritos
de la Biblioteca Publica del Estado en Mallorca (Madr id : Cen t ro de Coor -
dinacion Bibliotecaria, 1989), 198 p p .


Ressenyat a con t inuac io .




BIBLIOGRAFIA LUL-LISTICA 183


29) Gonza lez -Casanovas , Rober to J . , «Llul l ' s Blanquerna and the
Ar t of P reach ing : The Evolut ion towards the Nove l -Sermon», Catalan
Review, Vol. 4, Homage to Ramon Llull (1990), pp . 233-262.


Ressenyat a cont inuac io sota el ni im. 3.


30) Hi l lgar th , J . N . , «Mal lorca c o m o cent ro intelectual , 1229-1550»,
Anuario de Estudios Medievales (Barcelona, 1989), pp . 205-211.


Ressenyat a cont inuac io .


31) Johns ton , Mark D . , «Sacrum Studium: The Lullist School of Fif-
t een th-Century Barce lona» , Homenaje a Alberto Porqueras Mayo (Kas-
sel: Ed . Reichenberger , 1989), pp . 385-400.


Ressenyat a con t inuac io .


32) J o h n s t o n , M a r k D . , « R a m o n LlulPs Convers ion to Peni tence» ,
Mystics Quarterly 16 (1990), p p . 179-192.


Ressenyat a con t inuac io .


33) J o h n s t o n , M a r k D . , «Li teracy, Spir i tual Allegory, and Power :
LlulPs Libre de I'Orde de Cavalleria», Catalan Review, Vol. 4, Homage
to Ramon Llull (1990), p p . 357-376.


Ressenyat a cont inuac io sota el ni im. 3.


34) Kluback , Wil l iam, « R a m o n Llull : The Dialogue of Love and
Fai th» , Catalan Review, Vol. 4. Homage to Ramon Llu/l (1990), pp . 85-96.


Ressenyat a cont inuac io sota el m i m . 3 .


35) Llinares, A r m a n d , «Les arts du " t r i v i u m " dans la Doctrinapueril
et VArbre de ciencia, de R a m o n Llul l», Revista de 1'A/guer 1 (1990, de-
sem.) , p p . 65-72.


Ressenyat a cont inuac io sota el ni im. 9.


36) Ll inares , A r m a n d , «Les dignites divines dans le Libre de con-
templacio», Cata/an Review, Vol. 4. Homage to Ramon Llull (1990), p p .
97-123.


Ressenyat a cont inuac io sota el ni im. 3 .


37) Ll inares , A r m a n d , «Le Traite d'astrologie de R a y m o n d Lulle»,
Observer, lire, ecrire le ciel au Moyen Age. Actes du Colloque d'Or/eans,
22-23 avril 1989 (Par is : Klincksieck, 1991), p p . 213-228.


Ressenyat a cont inuac io sota el m i m . 9.




1 8 4 STUDIA LULLIANA


38) Ra imundo Lulio, Ars Magna, introd. An thony Bonner, t rad. Jose
Mar t inez Gazquez , Vergilio Bejarano Sanchez, 2 vols . (Madr id : Kayde-
da ; Edi tor ia l P a t r i m o n i o Nac iona l , 1990), 81 ff. & 148 p p .


Ressenyat a con t inuac io .


39) Menoca l , M a r i a Rosa , «Love and Mercy at the Edge of M a d -
ness: R a m o n LlulLs Book of the Lover and the Beloved and Ibn ' A r a b ! ' s
" O doves of the arak and the ban t r e e s . . . " » , Catalan Review, Vol. 4,
Homage to Ramon Llull (1990), p p . 155-177.


Ressenyat a cont inuac io sota el m i m . 3 .


40) P e r a r n a u i Espel t , Josep , «El Llibre contra Anticrist i la butl la
de J o a n X X I a favor de M i r a m a r (1276)», ATCA 9 (1990), p p . 233-9.


Ressenyat a cont inuac io sota el mim. 10.


41) Pere i ra , Michela , « " O p u s a l c h e m i c u m " i " A r s c o m b i n a t o r i a " .
El Liber de secretis naturae seu de quinta essentia en la t radic io lul-liana»,
Del frau a Verudicio. Aportacions a la histdria del lul-lisme dels segles
XIV al XVIII. Randa 27 (1990), p p . 45-55.


Ressenyat a cont inuac io sota el m i m . 13.


42) Pere i ra , Michela , «Lul l ian Alchemy: Aspects and P r o b l e m s of
the " c o r p u s " of Alchemical Works At t r ibuted to R a m o n Llull (XIV-XVII
Centur ies)» , Catalan Review, Vol. 4. Homage to Ramon Llull (1990), p p .
41-54.


Ressenyat a cont inuac io sota el n i im. 3 .


43) P i emon te se -Ramos , Luisa , «Libre del Orde de Cavayleria: Fash-
ion and Fict ion», Catalan Review, Vol. 4, Homage to Ramon Llull (1990),
p p . 347-355.


Ressenyat a cont inuac io sota el m i m . 3 .


44) Pindl -Buchel , T h e o d o r , «Relacio entre les epistemologies de Ra-
m o n Llull i Nicolau de C u s a » , Del frau a Verudicio. Aportacions a la
histdria del lul-lisme dels segles XIV al XVIII. Randall (1990), p p . 87-98.


Ressenyat a cont inuac io sota el m i m . 13.


45) Pr ing-Mil l , Rober t D . F . , «The Lullian " A r t of F inding T r u t h " :
A Medieval System of E n q u i r y » , Catalan Review, Vol. 4. Homage to Ra-
mon Llu/l (1990), p p . 55-74.


Ressenyat a cont inuac io sota el m i m . 3 .




BIBLIOGRAFIA LULLISTICA 185


46) Pu ig i Oliver, J a u m e de , «Valorac io critica del pensament de Si-
b iuda al llarg del t emps» , ATCA 9 (1990), pp . 275-368.


Ressenyat a con t inuac io .


47) Rogent , Elies i D u r a n , Estanis lau, Bibliografia de les impressions
lul-lianes, p ro l . R a m o n d 'A16s-Moner , «Estudis de bibl iografia lul-liana»
II (Barcelona: Insti tut d 'Es tud i s Ca ta l ans , 1927; re impr . P a l m a : Miquel
F o n t , 1989-1991), xvi + 406 p p .


Ressenyat a cont inuac io sota el m i m . 20.


48) Rossello Bover, Pere , «Cont r ibuc io a 1'epistolari de Salvador Gal-
mes i Sanxo» , Fontes Rerum Balearium. Nova etapa 1 (1990, 1990), p p .
305-327.


Ressenyat a con t inuac io .


49) Rossi , Elena , « R a m o n Llull as Novelist : The Visionary Realism
of Blanquerna», Catalan Review, Vol. 4, Homage to Ramon Llull (1990),
p p . 279-297.


Ressenyat a cont inuac io sota el n u m . 3 .


50) Sant i , F rancesco , «Episodis del lul-lisme genoves a les acaballes
del segle x iv : la confluencia a m b 1 'ockhamisme», Del frau a Verudicio.
Aportacions a la histdria del lul-lisme dels segles XIV al XVIII. Randa
27 (1990), p p . 57-69.


Ressenyat a cont inuac io sota el m i m . 13.


51) Serverat, Vincent, «La "irr is io f ide i" . Encore sur Raymond Lulle
et T h o m a s d ' A q u i n » , Revue Thomiste 90 (1990), p p . 435-448.


52) Soler i L lopar t , Alber t , «Sobre el Blaquerna, la clerecia i una
obra mister iosa», Catalan Review, Vol. 4, Homage to Ramon Llull (1990),
p p . 263-277.


Ressenyat a cont inuac io sota el m i m . 3 .


53) Taylor , Barry , « S o m e Complexi t ies of the « E x e m p l u m » in Ra-
m o n LkuTs Llibre de les besties», La Coronica 18:1 (1989-90), p p . 141-3.


54) Torrue l la i Casafias, J o a n i Lawrance , Je remy N . H . , « U n p ro -
jecte d 'a rx iu informat i tza t de textos catalans medievals: algunes no rmes» ,
Llengua & Literatura 3 (1988-1989), p p . 481-506.


Ressenyat a con t inuac io .




1 S 6 STUDIA LULLIANA


55) Tr ias Mercan t , Sebast ia , «L 'ana l i s i del l lenguatge lul-lia a 1'obra
del P . Pasqua l» , Del frau a 1'erudicio. Aportacions a la histdria del lul-lisme
dels segles XIV al XVIII. Randa 27 (1990), p p . 119-133.


Ressenyat a cont inuac io sota el ni im. 13.


56) Urvoy , Domin ique , «La place de R a m o n Llull dans la pensee
a r a b e » , Catalan Review, Vol. 4, Homage to Ramon Llull (1990), p p .
201-220.


Ressenyat a cont inuac io sota el m i m . 3 .


57) Vidal i Roca , Josep M . , «Significacio i l lenguatge», Catalan Re-
view, Vol. 4, Homage to Ramon Llull (1990), p p . 323-344.


Ressenyat a cont inuac io sota el ni im. 3 .


58) Viera, David J . , «Exempla in the Libre de Sancta Maria and Tra-
di t ional Medieval Mar i an Mirac les» , Catalan Review, Vol. 4, Homage
to Ramon Llull (1990), p p . 221-231.


Ressenyat a cont inuac io sota el m i m . 3 .


59) Welch, J o h n R. , «Llull and Leibniz: The Logic of Discovery»,
Catalan Review, Vol. 4. Homage to Ramon Llull (1990), p p . 75-83.


Ressenyat a cont inuac io sota el m i m . 3 .




R E S S E N Y E S


1) Llull , Libre dels mil proverbis
4) Llull , Alguns escrits sobre la croada, eds . Josep Renye


L 'edi tor de la «Biblioteca LuHiana» segueix (vegeu la ressenya del pri-
mer t om a EL 30, 1990, p p . 78, 87-89) a m b 1'admirable tasca de dona r
a coneixer textos ca ta lans del beat . E n els tomets ressenyats a ra ens ofe-
reix una mos t r a ben var iada del quefer luHia. Es sempre agradab le i ins-
t ruct iu t o rna r als proverbis del beat , que donen les seves doctr ines en for-
m a encapsu lada , i que son t an instruct ius per comprendre la seva xerxa
de conceptes i el vocabular i que e m p r a per ar t icular- la . Pe ro si aquests
Mil proverbis j a s ' han fet re la t ivament accessibles per al public catala (5
edicions anter iors cata lanes i 2 de castel lanes), en canvi els dos escrits
sobre la croada mai no havien estat publ icades en una llengua m o d e r n a ,
aixi que u n a t raducc io acu rada al ca ta la es d 'agra i r pel que fa a la difusio
de 1'obra luHiana . I potser un dels caires mes desconeguts de la seva p ro -
duccio entre el g ran piiblic es prec isament el dels seus escrits polit ics, cai-
re que da r r e r amen t esta recobran t impor t anc i a entre els estudiosos (vegeu
per exemple 1'article de F e r n a n d o Dominguez sobre 1'estada de Llull a
P isa ressenyada a EL 29, 1989, p p . 80, 88-89).


L ' un i ca reserva que tendr ia es d ' u n a manca dMnformacio bibliografi-
ca que de vegades fa que els edi tors caiguin en petits errors innecessaris .
Per exemple , en el cas dels proverbis repeteixen 1'equivocacio de Galmes
de dir que foren escrits a Mal lorca , i no en el viatge de t o rnada de Xipre
a Genova (vegeu les meves Obres selectes, Vol . I, p . 4 1 , n. 143). Pel que
fa al p r imer dels escrits sobre la croada, la Peticid a Bonifaci VIII de
1295, haur ia estat titil assenyalar que es gairebe identic a la Peticio a Ce-
lesti V de l ' any an te r ior , el text ca ta la del qual ha estat publicat per Pe -
r a r n a u a ATCA 1 (1982), 9-46. Pel que fa a la segona Pet ic io , els edi tors




1 8 8 STUDIA LULLIANA


saben que fo rma la Dist incio VI del Liber de ente quod simpliciter est
per se et propter se existens et agens, pero repeteixen 1'error de Wierus-
zowski de suposar que totes les referencies a Dist incions an ter iors es refe-
reixen a altres obres del beat (fins i to t t radueixen el mo t «dis t inct io»
per « l l ibre»!) . T a m b e si haguessin empra t 1'edicio mes recent i mil lor del
ROL VI I I , n o haur ien caigut en els er rors d ' ident i f icacio de les notes 18
i 21 de la p . 13.


P e r o com pot apreciar el lector, aquests son errors de detall que no
lleven el meri t essencial de dona r a coneixer al public ca ta la obres del
beat , per al qual repet im la nos t ra e n h o r a b o n a .


A . Bonner


2) Llull, Llibre de virtuts e de pecats, ed . F e r n a n d o Dominguez


Per 1'aparicio del pr imer vo lum de la NEORL, h o m n o pot fer a l t ra
cosa que felicitar-se. S 'ha fet real i ta t una empresa que ha t ingut una ges-
tacio inevi tablement labor iosa pe rque calia aco rda r volunta ts diverses i
coordinar esforcos dis tants . N o em sembla arriscat af i rmar que la NEORL
pot a r r ibar a ser una fita essencial en la his tor ia dels estudis lul-lians i,
doncs , de la nos t ra cu l tura . H o pot ser al costat de les ROL i, es clar,
de les ORL, 1'edicio que ha permes als homes del segle x x de descobri r
Llull i que a m b la nova empresa hem comenca t a deixar enrere . Sera pos -
sible a base d ' anys , es a dir , de cont inu i ta t i de per iodici ta t . Tan t de b o !


El vo lum inicial ens b r inda u n a ob ra que Llull va escriure or iginal-
ment en ca ta la pero que era enca ra inedi ta , el Liibre de virtuts e de pe-
cats. H a t ingut cura de Veditio princeps F e r n a n d o Dominguez , que ja ha -
via p repara t per a 1'estampa la t raducc io l latina de 1'obra al ROL XV
(1987); en aquel la ocasio el llibre feia par t d ' u n conjunt d 'ob res que a n o -
menem Summa sermonum, i que reuneix un tota l de 182 se rmons . La
col-leccio va ser cons iderada per L l u l l m a t e i x com un tot i va ser escrita
or ig inalment en ca ta la ; la c i rcumstancia desgraciada que nomes haguem
conservat en la nos t ra llengua 1'obra que ens ocupa (en un linic manuscr i t
del segle x v que es t r oba a la Biblioteca de Ca ta lunya) fa que els dos
vo lums de Dominguez siguin a ra inseparables : un ens dona la versio ori-
ginal de 1'obra basica del se rmonar i i 1'altre el conjunt sencer t radui t ;
d 'a l t ra b a n d a , la breu introduccio que a c o m p a n y a el volum de la NEORL
(autentici tat de 1'obra, da ta i lloc de compos ic io , es t ruc tura i cont ingut ,
manuscr i t s i edicions, observacions lingiiistiques i normes de t ranscr ipcio)
te la seva, d iguem-ne , amplificatio en el llarg i valuos estudi del volum




RESSENYES 1 8 9


de les ROL (la Summa en el context de la vida i 1'obra de Llull i de l 'ho-
miletica de principi del X I V , els pos tu la ts de la predicacio lul-liana, les
obres que la con fo rmen , etc.)


J a el 1987, la publ icacio de la Summa sermonum feia coneixer un as-
pecte nou de 1'iis luMia de 1'homiletica; fins aleshores el coneixiem pels
vo lums III-IV del ROL el Liber de praedicatione (de 1304) i que ja anun-
ciaven u n a concepcio peculiar del t ema ; 1'acte de «t rangress io-suplanta-
cio de la t radic io homile t ica» (com n ' h a dit L. Badia) , el beat 1'havia
de fer a m b el Llibre de virtuts epecats: bas icament , p r o p o s a de substi tuir
el se rmo «per au to r i t a t s» , que depen d ' u n text biblic enuncia t en el t ema
inicial (un discurs sovint a l t ament especulat iu) , pel se rmo «per filosofia
m o r a l » , que permeti augmen ta r de forma mes immedia ta la virtut de l 'au-
di tor i . La p ropos ta c o m p o r t a var iar 1'estructura es tabler ta del sermo mo-
dernus i oferir un sistema nou de fer homilies a par t i r dels mecanismes
de l 'Ar t i de la combinac io de vicis i v i r tu ts .


L ' a r t de predicar luMiana es comple ta a m b VArt abreujada de predi-
car, opuscle publicat en el dar rer volum de les ROL (XVII I , 1991; vegeu-
ne la ressenya mes avall) en les seves versions ca ta lana i l lat ina, pel ma-
teix F e r n a n d o Dominguez . Per tenir impres en edicio critica tot el corpus
sencer de les obres que Llull va dedicar a la predicacio j a nomes ens cal
esperar 1'edicio de la Rhetorica Nova. El significat que la descober ta
d ' aques t ambi t ha t ingut i pot tenir en els estudis lul-lians ha estat glossat
per Lo la Badia en u n a extensa ressenya del vo lum XV de les ROL, publi-
cada a Llengua & Literatura, n u m . 3 (1988-89), p p . 563-575; el lector
fara be d ' ad reca r - s ' h i .


A. Soler


Catalan Review, Vol. 4, Homage to Ramon Llull, que conte:


3) Llull , «The Book of the Beasts», t rad . David Rosenthal
12) Pindl-Biichel , «Nicolas of C u s a ' s Extractum ex libris meditacio-


num Raymundi»
15) Badia , « L a novel-la espiri tual de Barlaam i Josafat en el rera-


fons de la l i tera tura luMiana»
17) Bonner , «Bibl iographic In t roduc t ion»
18) Bonner , « R a m o n Llull and the Domin icans»
23) C o r o m i n a s , « T h e " J o g l a r a lo d i v i " in the Life and W o r k s of


R a m o n Llull»
26) D u r a n , « R a m o n Llull: A n In t roduc t ion»




1 9 0 STUDIA LULLIANA


27) D u r a n , « A n In t roduc t ion to R a m o n LlulPs The Book of the
Beasts»


29) Gonza lez-Casanovas , «Llul l ' s Blanquerna and the Ar t of Preach-
ing»


33) J o h n s t o n , «Li teracy, Spir i tual Allegory, and Power : LlulPs Li-
bre de TOrde de Cavalleria»


34) Kluback , « R a m o n Llull: The Dialogue of Love and Fa i th»
36) Ll inares , «Les dignites divines dans le Libre de contemplacio»
39) Menoca l , «Love and Mercy at the Edge of Madnes s»
42) Pere i ra , «Lul l ian Alchemy: Aspects and P r o b l e m s of the " c o r -


p u s " of Alchemical W o r k s At t r ibu ted to R a m o n Llull»
43) P iemontese -Ramos , «Libre del Ordre de Cavayleria: Fashion and


Fict ion»
45) Pr ing-Mil l , «The Lull ian " A r t of F inding T r u t h " : A Medieval


System of E n q u i r y »
49) Rossi , « R a m o n Llull as Novelist : The Visionary Realism of Blan-


q u e r n a »
52) Soler, «Sobre el Blaquerna, la clerecia i una ob ra mis ter iosa»
56) Urvoy, «La place de R a m o n Llull dans la pensee a rabe»
57) Vidal , «Significacio i l lenguatge»
58) Viera, «Exempla in the Libre de Sancta Maria and Trad i t iona l


Medieval Mar i an Miracles»
59) Welch, «Llull and Leibniz: The Logic of Discovery»


Sota els auspicis de la Nor th Amer ican Ca ta l an Society, aquest volum
recull u n a vintena de t rebal ls , a carrec de lul-listes reputa t s arreu i d 'a l t res
es tudiosos (hispanistes residents als Estats Uni t s , en b o n a pa r t ) , a mes
d ' u n a versio de D. Rosentha l del Llibre de les besties, a m b un proleg de
M . D u r a n , fac to tum de la miscel-lania. N o hi ha dub te —i ho dic per
comenca r— que aixo representa un esforc de divulgacio sense precedents
en el m o n de par la anglesa ( d ' o n procedeixen, com es sabut , a lguns dels
millors especialistes en la ma te r i a ) .


A aques ta intencio divulgat iva responen , a par t de la t raducc io i el
proleg ci tats , dos articles a m b vo lun ta t in t roduc tor ia (Duran i Bonner ) ;
un de Pr ing-Mil l , ja integrat a la seccio I, que s ' ocupa d 'aspectes cienti-
fics i filosofics; i un d ' U r v o y , s i tuat equ ivocament a la seccio II , que t rac-
ta , en general , qiiestions de caracter l i terari . Es una l last ima que el text
que obre el vo lum es ressenteixi encara dels judicis romant ics t ransmesos
per E. Allison Peers , con t ra els quals adverteix el d iafan repas bibliogafic
de Bonner (cf. p p . 11, 18 i 31-32). Les or ientac ions d ' aques t , o la mate ixa
no t a for fur ther reading de Pr ing- Mill (p . 68), son la millor prevencio




RESSENYES 191


con t ra 1 'amateurisme; les pagines del dar rer , un esquema il-lustrat, p rod i -
g iosament breu i clar, del func ionament i Pambic io de PAr t . El treball
d ' U r v o y , en canvi , es mes aviat un compendi especialitzat dels resultats
de les recerques , sobre to t de Ch . Lohr i del mateix Urvoy, sobre la in-
fluencia d ' au to r s a rabs —islamics i cr is t ians— en el pensament del beat :
des de coincidencies textuals i de concepte a coordenades intel-lectuals ge-
nerals i e lements basics del s istema lul-lia, com els correlat ius o les figu-
res. Sovint es t r ac ta de precedents que es consideren encara en suspensio
en la Mal lorca a rab i t zada del X I I I , i la conclusio , doncs , a p u n t a a u n a
de tantes linies obertes cap al misteri de la formacio de Llull.


M . Pere i ra , m a x i m a autor i ta t en la t radic io a lquimica pseudo-lul-lia-
na , encapcala la seccio I a m b una sintesi de les seves investigacions re-
cents , que permeten establir una valuosa distincio entre les obres a t r ibui-
des conscientment a Llull des de finals del x iv (del Liber de secretis enca)
i un conjunt de textos , possiblement d ' a u t o r i a ca ta lana , que parteix del
Testamentum (1332) i ins t rumental i tza figures i alfabets de Llull sense
esmentar - lo . Se 'ns ofereix, per t an t , un capitol inedit de la historia de
la ciencia, a m b algun misteri encara no aclarit del tot —per exemple, la
peculiar a l t e rnanca de llengiies de la copia del Testamentum conservada
al C o r p u s Christ i College (pp . 48-49).


L 'es tud i especific de P A r t compta a m b dues cont r ibuc ions . La de Lli-
nares , recollint un cop mes una linia dMnvestigacio p rop ia , rastreja els
origens del t e rme dignitas —encara designat «v i r tu t» , en general— en el
Llibre de contemplacid. Llinares reconeix en la t radicio agus t in iana , sin-
gularment en VUtrum Pater et Filius et Spiritus Sanctus de divinitate subs-
tantialiterpraedicentur de Boeci (per suggeriment d 'Helene Merle), la iden-
ti tat substancial dels a t r ibuts c o m u n s a les persones de la Tr ini ta t (Boeci
no els a n o m e n a digni tats pe ro va encunyar el t e rme, t raduccio d ' a x i o m a ,
com va explicar Merle a EL 2 1 , 1977). L 'anal is i de la llista d ' a t r ibu t s
mos t r a una f luctuacio ent re dis t r ibucions quaternar ies aristoteliques i una
de nou e lements , t r in i tar ia , com si s 'avances el dub te que presidira les
fases poster iors de P A r t . L 'ar t ic le de Welch revisa la critica de Leibniz
sobre Papl icacio l imi tada a de la combina to r i a lul-liana i afegeix dues cor-
reccions (una ba sada en Pant iga critica de Pran t l ) a les taules resul tants
de la F igura 4 . Que els calculs de Welch, pe ro , siguin correctes ma tema t i -
cament no vol dir que els de Llull fallin, sino que aquest imposava condi-
cions: no tenia en compte les repeticions i les seves taules , confegides se-
guint Po rd re alfabetic, no s 'ajusten, doncs , a les possibles variacions (veg.
el resum d ' E . Co lomer a L ' A v e n c , 1983, p . 767). W . Kluback comple ta
aques ta seccio a m b una lectura del Llibre d'amic e Amat, que destaca,




1 9 2 STUDIA LULLIANA


a m b accents forca confessionals , el debat de la consciencia nascut de la
impossible identificacio total a m b 1'Amat.


Si la ressenya acabes aqu i , es podr ia establir un balang net en base
a la r aonab le presencia , no solament divulgat iva, d ' a lguns dels principals
aspectes, l i tera tura a b a n d a , que t rac ta la lullistica actual . Alguns treballs
de les seccions II i III s 'hi afegirien. El cas, pe ro , es que aquests es t roben
en un m a r de col-laboracions de qual i ta t desigual que , mes que inserir-se
en u n a de les linies d ' invest igacio que acoten un c a m p d 'es tudi t an vast ,
mos t r en la infinita varietat d 'es t imuls i metodes critics, cont radicc ions i
hipotesis , no sempre gaire falsables, que la mater ia pot suscitar . Legiti-
m a m e n t , en pr incipi . El lector decidira quines vies li semblen mes fructi-
feres per al coneixement de Llull .


C o m e n c a r e pels articles de la seccio II que un lector mitja interessat
per Llull sap situar. T . Pindl-Buchel descriu, col-laciona i estableix 1'stemma
dels manuscr i t s del Liber contemplationis, i aixi conf i rma quin va ser la
base de VExtractus del Cusa (inclou un tast de la fu tura edicio d ' a q u e s t a
ob ra ) . L. Badia es tudia els ressons del Bar l aam i Josafa t que descobreix,
sovint r emo tamen t f i l trats, en la figura del gentil , en apolegs esparsos
i, a m b mes ambic io , en el canemas nar ra t iu del Blaquerna. La peculiar
fagocitosi del beat, exemplificada per 1'autora en altres ocasions, fa 1'exercici
dificil i arr iscat . Cen t r a r un est imul literari espir i tual , u n a afinitat de t o ,
ja son guanys impor t an t s ; el me tode , encara , es demost ra explicatiu q u a n ,
per exemple , Badia reconeix, da r re ra la manipu lac io del Bar l aam, el m o -
del de passivitat ascetica que es el pol cont ra r i de 1'activisme del mar t i r
en la crisi lul-liana (pp . 143-47). A. Soler repren , a m b nous i convincents
a rguments , la hipotesi que identifica un esment a un «llibre qui es de 1'orde
de clerecia» (promes en el dedicat a la cavalleria entre 1274-76) a m b el
Blaquerna, comenca t en aquestes da tes , i n o a m b el Liber clericorum de
1308. El discurs a favor d ' u n a redaccio a l largassada de la novel-la (acaba-
da el 1283 d ' a c o r d a m b Bonner) es c o m b i n a a m b una lectura de 1'obra
com a visio dua l : el m a t r i m o n i cast d 'Evas t i A l o m a , eng lobant to ts els
oficis i estaments laics, i la clerecia —tema central que haur ia ana t creixent
a m b els anys . N o sabr ia dir fins a quin pun t les pinzellades dubin ianes
forcen la in terpre tac io ocas ionalment (cal just if icar 1'absencia dels l abo-
ra tores com a la n o t a 27? N ' h i ha p rou a m b la t radic io l i teraria i la inten-
cio de 1'obra, sav iament ras t re jada per Soler, per just if icar la restriccio
al m a t r i m o n i o calen els esquemes « imaginar i s»?) .


La filologia i la in terpre tac io d 'h i s to r i ador de la l i tera tura caracter i t -
zen els treballs ressenyats . Valguin per al cont ras t hipotesis cr i t iques com
a ra negar to t a validesa a u n a hermeneut ica de la mistica cr is t iana (i.e.
pensar que 1'Amat equival a Deu) ates que el seu l lenguatge es indesxifra-




RESSENYES 193


ble per se ( M . R . Menoca l , que t anmate ix n o s 'esta de fer un salt d ' inefa-
ble a inefable per a f i rmar que Llull reflecteix en la tensio del l lenguatge
mistic les cont radicc ions his tor iques de 1'epoca, s imboli tzades en el seu
pacifisme — a mat i sa r— en cont ras t a m b una lapidacio que 1'autora creu
real: ps . 173-74). Menys dras t ica , malgra t la renuncia mili tant a 1'histori-
cisme (p. 279), es la p ropos t a d ' E . Rossi : anal i tzar el paper seminal de
les estrategies narra t ives lul-lianes. A ixo , si val el tast , es t radueix en ob-
servacions sobre 1'expectativa c reada per la frase «esdevench-se una vega-
da» (285) o sobre el valor de referencies a 1'infern i a la gloria que antici-
parien un modern condicionament psicologic del lector (pp. 288-89). Posar
1'estil de Llull al nivell d ' u n a ronda l la o d ' u n manua l de confessio es in-
nocu , en tot cas. Els perills, em sembla , v indran de pob la r la bibliografia
m a g m a t i c a m e n t (Fanalisi de 1'episodi de la pas to ra del Blaquerna no es
pot fer ignoran t que j a es de manua l ) i d i fondre idees que freguen 1'asso-
ciacio ll iure. Es exemplar , en aquest sentit , com el jog la r que ha de divul-
gar la noveMa tan t serveix aqui per convert ir Llull en un precedent de
Cervantes (p. 295) com, en 1'article de J . C o r o m i n a s , per pos tu la r el ca-
racter joglaresc de 1'obra (p. 196). La utilitat que Llull reconeixia en aquest
ofici a la divina es i ha estat , mol t mes aco tada , mate r ia d 'es tudi sugge-
rent (vegeu el m a n u a l de Bonner i Badia , sobre to t p p . 100 i ss.) . Es dub -
tos , p e r o , que convingui abunda r -h i ignoran t t a m b e 1'edicio de R o m e u
de les poesies; o que 1'amor inf lamat cormi a t r obado r s i mistics sigui
u n a aplicacio lul-liana peculiar (p. 188) i que el Desconhor t t ingui aspecte
d ' enueg (p. 189).


L a cont r ibuc io de D . J . Viera, de dedicacio eiximeniana reconeguda ,
ens r e to rna a la his tor ia de la l i tera tura . L 'es tudi dels exempla del Llibre
de Santa Maria vol du r mes enlla unes sagaces observacions de M . de
Riquer (HLC I, 256); a ra be , la comparac io a m b la t ipologia de miracles
e s t anda rd es inf ructuosa (tret de coincidencies massa generals , com el pa-
per mit jancer de la Verge) i la conclusio jus t conf i rma la prediccio: Llull
subord ina el mater ia l literari als seus fins. Mes que criticar Allison Peers ,
crec, convindr ia rellegir J . Rub io i el manua l citat , si no volem definir
sempre Llull per via negat iva —el que no hi h a en comptes del que fa.


Si el vo lum de Bonner i Badia circules en angles, R . J . Gonzalez-Casa-
novas se n ' h a u r i a beneficiat en el seu ambic ios article sobre la predicacio
en P o b r a lul-liana, en el qua l , pa r adoxa lmen t , nomes toca per sobre el
que hi ha d 'especif icament homilet ic . El lector, l lavors, es veu forcat a
espigolar els sugger iments impor t an t s (el central — n o pas nou del to t—
p roposa una lectura del Blaquerna com a «fictional se rmon» i model ha-
giografic) . Aques t avis no es gratui t si pensem que Gonzalez considera
Par t de predicar qualsevol elocucio d iguem-ne retorica a m b intencio espi-




1 9 4 STUDIA LULLIANA


ritual (pp . 242-43), incloent-hi , doncs , en un salt inadver t i t , to ta activitat
apologet ica , qualsevol o b r a exemplar . Mes que de l 'ar t de predicar , sem-
bla, es t rac ta del ferment de l ' e ra de la predicacio mendican t , i potser
fariem cur t . N o queda clar, posem per cas, per que el Llibre d'amic es
un exemple de sermo poetic afectiu (p. 258) si no es com a concepte critic
derivat de la definicio que se 'ns d o n a de 1'homiletica de Llull: «scholast ic
m e t h o d » —cap esment al se rmo m o d e r n , p e r o — i «spir i tual poet ics» (p.
259).


Algun entes h a u r a d ' e m p r e n d r e la critica del treball de J . M . Vidal
i Roca , on s 'observen les concepcions realistes de Llull sobre el l lenguatge
a la l lum de la semiotica i la lingtiistica c o n t e m p o r a n i a . U n a linia d ' ana l i -
si s 'enten molt be: Llull no pod ia aplicar l 'Ar t en termes absolu ts a la
pract ica del l lenguatge h u m a . L ' a p r o f i t a m e n t d ' u n a nocio c h o m s k y a n a
(estructura profunda = llenguatge artistic; estructura superficial = llenguatge
h u m a ) val com a meta fora del desdob lamen t . Es ambigu , crec, c o m p a r a r
1'apriorisme luMia a m b un sistema que vol demos t ra r 1'innatisme a t raves
d ' u n «com si» aplicat a un fet na tu ra l . L 'es tud i dels l lenguatges d 'es ta ts
finits es la prehis tor ia del generat iv isme, 1'evolucio del qual (la restriccio
del c o m p o n e n t t r ans formac iona l vol ser explicativa cientif icament) n o te
gaire a veure a m b la de l 'Ar t (p. 333).


La seccio I I I , igualment diversa, enfoca la d imensio social de 1'obra
lul-liana. L 'or ien tac i6 d ' A . Bonner hi respon de ple en t reure fruit, a m b
una claredat metodologica admi rab le , del que semblava un e rm: les rela-
cions negatives del beat a m b els domin icans . Es repassen aixi les discre-
pancies a m b 1'apologetica d ' aques t o rde , con t raexempla rmen t efectiva en
el nost re cas (aspecte central d ' u n article sobre R a m o n Mar t i , comple-
menta r i del present i ressenyat al n u m e r o anter ior d ' aques t a revista) . E n
arrenglerar-se en posicions doctr inals franciscanes i manten i r contactes
a m b els espir i tuals , Llull c o n d e m n a v a l 'Ar t , a con t racor , a 1'hostilitat de
la S o r b o n a (i la seva poster i ta t a Eimeric i 1'antiluMisme): la crisi de Ge-
nova es el tes t imoni d rama t i c d ' aques t a dis junt iva.


Dos treballs sobre el Llibre de 1'orde de cavalleria comple ten 1'apar-
tat . El de L. P iemontese -Ramos consisteix en 1'aplicacio d ' u n a idea de
Barthes sobre la moda (la descripcio verbal —«wri t ten c lo th ing»— es crea
per la dificultat a dona r compte d ' u n a reali tat visual i tact i l) . Es a l t ament
hipotet ic que aixo iHumini el s imbol isme o 1'orde de la centenar ia simili-
tudo de 1 'armadura espir i tual . La t empta t iva s 'explica per la bibl iografia:
1'autora llegeix 1'obra en una edicio del segle passat i nomes c o m p t a a m b
el cont ras t del R a m o n Llull d 'Al l i son Peers . M a r k D . J o h n s t o n , per aca-
bar , defensa la tesi, molt mes a d e q u a d a a la seccio i a m b apun t s d ' in te -
res, que 1'exit del t rac ta t de Llull p rove del seu servei als interessos de




RESSENYES 1 9 5


la noblesa . Si que es or ig inalment lul-liana la conveniencia d ' u n a «cien-
c ia» (de cavalleria) en el curr iculum escolar (pp . 364, 373), pe ro , en al lo
que fa referencia a la figura del miles Christi, convindr ia tenir en compte
la vigencia dels ideals cavallerescos, menys passats de m o d a del que s 'afir-
m a , i la t radic io homilet ica i l i teraria de la similitud als segles XII i XI I I
(per exemple, Le chevalier De). L ' ampl i a projeccio de discursos clericals
que a c o m p a n y a la difusio educat iva de la noblesa j a es reconeguda (p .
372). Po tser per a ixo, en el fons , la conclusio apos ta pel capgi rament de
la recta intencio apostol ica del beat , 1'objectiu del qual seria p roporc io -
na r el poder de la pa rau la a una avida ar is tocracia (la hipotesi resulta
familiar als lectors de poesia aul ica: J o h n s t o n cita R. Boase i t am b e hi
haur ien casat a lguns articles de G. Tavan i ) .


Ll. C a b r e


5) Llull , Rethorica Nova, ed. Mark D . Johns ton


Enca ra que ed i tada de fo rma pr ivada , a part i r d ' a r a sera possible ob -
tenir una versio de la Retdrica nova sense necessitat d ' acudi r als micro-
films o copies de manuscr i t s . El professor J o h n s t o n , que j a havia t rans-
crit el manuscr i t llati de la Biblioteca Nacional de Par is a la seva tesi
doc tora l , presenta una versio provis ional que es distribueix de forma pri-
vada . C o m a base de la versio, segueix el manuscr i t de Par is , oferint les
var iants dels dos manuscr i t s de Munic i el de Cusa .


Per la impor tanc ia d ' aques t a obra en relacio a les teories lingiiistiques
lul-lianes, aquest treball i la seva breu in t roduccio seran de gran utilitat
per tots aquells que desitgin consul tar de pr imera ma el text de Llull, fins
que aparegui 1'edicio critica de les ROL.


Per a obtenir un exemplar d ' aques ta versio, s 'ha de sol-licitar al mateix
au to r (Depar tmen t of Foreign Languages - Illinois State University - Nor -
ma l , IL 61761 - USA) , a b o n a n t les despeses de les fotocopies i el cor reu .


J . M. Vidal Roca


6) Llull, Llibre de meravelles, ed. A . Soler
19) Bonner , Ramon Llull


Aques ta edicio f ragmentar ia del Llibre de meravelles, ad recada espe-
cialment als es tudiants de grau mit ja , pero t a m b e al lector adul t poc ave-




196 STUDIA LULLIANA


sat a la l lengua medieval , u l t rapassa sens dub te les caracter is t iques p r o -
pies d 'una antologia convencional. Els passatges han estat escollits en funcio
de la seva representativitat, preservant, pero, 1'estructura original de 1'obra.
Pel que fa al text , la versio al catala m o d e r n es presenta aca r ada a m b
la versio original en grafia regular i tzada . U n a in t roducc io de 1'editor i
1 'abundosa documen tac io grafica cu rosament escollida a juden el lector
a c o m p r e n d r e 1'obra i a imaginar el m o n en que visque i t rebal la R a m o n
Llull. L 'obreta es clou amb una bibliografia basica comentada . La col-leccio
«Tria de Classics», assessorada per Mar t i de Riquer , c o m p t a j a en aquests
mome n t s a m b tres ti tols mes: Tirant lo Blanc, el Llibre dels fets de J a u m e
I, i la Crbnica de Bernat Desclot .


La biografia de Llull es der ivada d ' u n a al t ra obra del mate ix au to r
escrita con jun tamen t a m b Lola Badia (Ramon Llull. Vida, pensament i
obra literaria ressenyada a EL 30 (1990), 79, 96-7). El text , pe ro , ha estat
adap t a t per tal de fer-lo adient al caire divulgat iu de Pobre t a . A n t h o n y
Bonner, basant-se en la Vida coetania, pero tambe recollint elements d'altres
fonts d ' i n fo rmac io , ha confegit u n a visio d inamica de la v ida i la poster i-
tat del beat , l luny del topic i de 1'estereotip; en una pa rau la , s u m m a m e n t
a t rac t iva . El vo lum inclou u n a tau la cronologica i un recull de bibl iogra-
fia basica c o m e n t a d a .


Aques ts dos vo lums son sens dub te un bon indicador del grau de ma-
duresa que els estudis medievals han assolit al nost re ambi t cul tura l , t an
manca t de reper tor is classics adap t a t s a un piiblic no especial i tzat . Ben-
vingudes , doncs , les edicions divulgatives, i que els classics puguin enri-
quir cada vegada mes Pexperiencia quo t id iana de mol ts lectors.


A . Cor tade l las


7) Llull, Tratado de astrologia, t r ad . J . - M . Ballesta


La publ icacio d ' aques t a t raduccio en un n u m e r o especial d ' u n a revis-
ta as t rologica ens havia fet esperar un al tre intent de revificar la imatge
de Llull el g ran m a g , i per tant ha consti tui t una sorpresa molt ag radab le
verificar que es tractava d 'una treball serios. La traduccio es basa en Pedicio
ca ta lana de Jord i G a y a i Lola Badia , i la breu in t roducc io es equi l ibra-
da . L 'expl icaci6 de la r ao per al canvi de « a s t r o n o m i a » en «as t ro logia»
en el titol es convincent cara a una presentacio popu la r ; de fet el t ema
que el beat t r ac ta es mes astrologic que a s t ronomic , i aixi fou a n o m e n a t
en molts de catalegs antics i en la t raducc io francesa m o d e r n a de Llina-




RESSENYES 1 9 7


res . En fi, nomes p o d e m agrair esforcos com aquest de d i fondre obres
del beat .


A. Bonner


8) Llull , ROL X V I I I , ed. A . Soria , F . Dominguez i M. Sennellart


Un nou t o m dels ROL es sempre una ocasio de goig per als lul-listes,
com t a m b e n ' e s ocasio que ens arr ibin a m b un r i tme tan regular d ' u n
0 mes t oms a P a n y . E n c a r a mes ocasio de goig es el fet que a m b aquest
t om tenim j a edi tades als ROL totes les obres del beat des del comenca-
ment de la seva da r r e ra es tada a Par is a la t a rdo r de 1309 fins al final
de la seva vida. Es u n a empresa que ha fet mes que cap al t ra per canviar
1 renovar la nos t ra visio del pensament i t ra jector ia del beat . A m b aquest
nou t o m , tenim u n a var ie ta t d ' ob re s , que comenca a m b VArs abbreviata
praedicandi, que clou la serie dels Summa sermonum del ROL XV. L 'obra ,
una versio ca ta lana de la qual j a havia estat edi tada per Cur t Witt l in (ve-
geu EL 25 , 1981-3, p p . 2 7 1 , 281-4), conte una sistemati tzacio combina to -
ria del me tode lul-lia de confeccionar se rmons . La segona obra , el Liber
per quem poterit cognosci quae lex sit magis bona, magis magna et etiam
magis vera, es Piinica d ' aques t t o m que fins a ra havia estat inedita. Es
un petit m a n u a l d 'apolge t ica al Piis dels mercaders cristians que viatjaven
a Africa del N o r d , donan t - los metodes per refutar les opinions erronies
dels m u s u l m a n s (i sobre to t les seves males interpretacions dels dogmes
crist ians) . H o fa a t raves de sis a rgument s sil-logistics (i per aixo el titol
a l ternat iu de Liber de sex syllogismis) que potser tenen mes rellevancia
per a Pes tudios de la meto lodogia logica luHiana que per al mercader
no rma l i corrent de principis del S. X I V . Pel que fa a VArs infusa, Pedi-
cio de Galmes de la qual fou edi tada tres vegades (vegeu la bibliografia
a la p . 204) crec que els edi tors tenen r a o en af i rmar que es una ob ra
d 'autent ic i ta t dub tosa . Per les seves observacions crec que la podriem clas-
sificar entre les obres que Lola Badia ha qualificat de «para-lul- l ianes»,
es a dir , un vestit fet de bocins de tela de diversos originals reunits per
un deixeble a m b miiltiples afegits i retocs seus. L 'edici6 del De virtute
veniali et vitali et de peccatis venialibus et mortalibus, reemplacant la de
Pe ra rnau aATCA 4 (1985) que nomes havia consultat un manuscri t , cons-
titueix un t rac ta t interessant sobre les vir tuts i els vicis. Del Testament,
que acaba el t o m , es pa r t i cu la rment grat tenir una edicio fiable i accessi-
ble ( amb fotograf ia de Poriginal) d ' u n documen t tan impor t an t , j a que




1 9 8 STUDIA LULLIANA


les qua t r e anter iors no tenien lectures sempre encer tades i foren es t ampa-
des en publ icacions avui no sempre t robab les .


Aques t t o m dels ROL conte a mes a mes u n a noveta t metodolog ica
ben digna de r emarca r . La p r imera o b r a , VArs abbreviata praedicandi,
existeix en un original catala ( t ransmes per 2 mss . ) i tres t raducc ions llati-
nes medievals fetes independen tmen t una de 1'altra (conservades en 5, 10
i 3 mss . respect ivament) , i per aixo els edi tors han pres la decisio de pre-
sentar aquestes qua t r e versions en columnes paral-leles en pagines desple-
gables . Es una innovacio molt reeixida, pe rque en aquest cas les t ipiques
llistes de var iants n o haur ien d o n a t u n a idea a d e q u a d a de la var ie ta t tex-
tual de les t raducc ions . T a m b e metodo log icament es impor t an t com a de-
most rac io que a m b R a m o n Llull no sempre es pot separar la t radic io tex-
tual ca ta lana de la l lat ina, sino que sovint formen par t d ' u n a sola his tor ia
de la t ransmiss io del text.


Els tinics peti ts errors que he pogut detectar eren t ipograf ics: a la
p . xxvi, en la descripcio del m s . R, « p . 000» haur ia de dir « p . xxvi»;
i la p . 225 es va impr imir sense les no tes .


A . Bonner


9) Llull , L'Art bref, ed. A . Ll inares
35) Ll inares , «Les arts du « t r iv ium» dans la Doctrina pueril et VAr-


bre de ciencia»
37) Ll inares , «Le Traite d'astrologie de R a y m o n d Lulle»


En t re el final de 1990 i la p r imera mei ta t de 1991 el professor A r m a n d
Llinares ha publ icat tres estudis impor t an t s , que son la con t inuac io , el
desenvolupament i la precisio d ' idees suggerides a treballs an te r io rs . El
t ema central es Panalisi de l 'Ar t lul-liana i d ' a lgunes de les seves aplica-
cions. A la in t roduccio de VArt bref Llinares ens ofereix, al llarg de cent
tres pagines , u n a visio comprens iva de l 'Ar t lul-liana i dels seus estadis
de desenvo lupament . Insisteix sobre to t en 1'etapa pre l iminar , cen t rada en
el Llibre de contemplacio, i explica 1'origen de la genesi art ist ica de Llull ,
investigacio iniciada per Llinares en escrits anter iors (vegeu la ressenya
a EL 29, 1989, p . 89). En el «Traite d'astrologie de R a i m o n d Lulle» Lli-
nares anal i tza Pas t ro logia lul-liana, els seus fonaments t radic ionals i no -
vells, aixi com els seus l imits . Aques t es un t ema t racta t t a m b e per Llina-
res an te r io rment (vegeu les ressenyes a EL 28 , 1988, p p . 104-7 i EL 29,
1989, p p . 192-3). L 'es tudi de «Les ar ts du " t r i v i u m " dans la Doctrina
pueril et VArbre de ciencia» t a m p o c no es una noveta t a Ll inares , que




R E S S E N Y E S 199


abans havia escrit so r t adamen t sobre ambdues obres lul-lianes (vegeu les
ressenyes a EL 13, 1969, p . 105; EL 27, 1987 p p . 115-116 i 262- 3).


S. Tr ias Mercan t


10) P e r a r n a u , «El Llibre contra Anticrist de R a m o n Llull»
40) P e r a r n a u , «El Llibre contra Anticrist i la butl la de J o a n X X I


a favor de M i r a m a r »


En el p r imer d ' aques t s t rebal ls , J . P e r a r n a u e s t ampa un text que fins
a ra havia r o m a s inedit . E n efecte, el Llibre contra Anticrist s 'ha conser-
vat en u n a versio ca ta lana ( t ransmesa per dos manuscr i ts ) i en una versio
l latina ( amb cinc codexs) pe ro cap de les dues havia passat a la lletra de
mot l le . L ' ed i to r ens ofereix la ca ta lana i d o n a per fet que es t rac ta de
la versio original del llibre (p . 13); es molt p robab le que sigui aixi, pero
aquest es un pun t sobre el qual fins a ra hem fet massa suposicions i es
ho ra d ' e s tud ia r a m b detall les relacions que uneixen les diverses versions
que t r ansmeten els textos lul-lians.


Al meu parer , el que te de mes valuos 1'estudi (i la mateixa edicio)
de P e r a r n a u es la p regun ta pels inicis del projecte lul-lia, per les seves
pr imeres concrecions en obres . E n aquest sentit conte una mun io de sug-
gerencies i d'.hipotesis (val a dir que en una exposicio d ' u n a logica dificil
de seguir) que no em semblen gens menyspreables .


L 'es tud ios fa una analisi exhaust iva de 1'obra, que inclou un esque-
m a , una exposicio de les seves tres par t s (pp . 8-29) i una definicio del
llibre com a par t d ' u n a empresa singular de lluita con t ra 1'accio de 1'Anti-
crist (pp . 29-41). P e r a r n a u si tua 1'obra en qiiestio als inicis de la p r imera
e tapa de l 'Ar t ; en seria un indici , sobre to t , la negacio de la legitimitat
de 1'iis de la forca (oposicio que s 'esvaeix aviat , per exemple en el Llibre
de Vorde de cavalleria, de vers 1276); d ' a l t r a banda , el llibre esmenta no -
mes VArt abreujada d'atrobar veritat i el Llibre d'oracions i contempla-
cions de Venteniment (obra aques ta que t ambe podr ia ser p r imerenca) .


A la seccio de les p p . 31-35 1'editor presenta el Llibre contra Anticrist
com el projecte missioner lul-lia originari i el con t raposa a la reali tat que
va ser M i r a m a r : els canvis entre un i altre podr ien ser fruit de les linies
directr ius marcades al Concili de Lio (1274) i a les quals Llull es devia
so tmet re ; P e r a r n a u considera aques ta possibili tat i, per t an t , que el llibre
sigui anter ior a aques ta da t a . Enca ra que la hipotesi es plausible, no crec
que es pugui descar tar que 1'obra sigui s implement una de tantes aplica-
cions de les idees luMianes mes generals a un p rob lema concret ; en aquest




200 STUDIA LULLIANA


cas no t indr ia objecte la cont rapos ic io a m b M i r a m a r i les conseqiiencies
que Pes tudios en fa der ivar . P e r o es del tot per t inent preguntar -se si Llull
va concre tar un p r o g r a m a inicialment mes ampl i que el que despres recull
la Vita coaetanea (els tres coneguts propos i t s ) , per que ho va fer i si el
Concili de Lio po t tenir a lguna cosa a veure a m b aques ta hipotet ica deli-
mitacio (p . 51); no estic gaire convencut que les coses vagin en la direccio
que a p u n t a P e r a r n a u , que presenta un Llull que pr imer adrecava la seva
activitat r e f o r m a d o r a a to ta la h u m a n i t a t i que despres es va concen t ra r
en ser el « p r o c u r a d o r dels infidels». E n definit iva, pe ro , es planteja la
qiiestio de si es convenient la projeccio de la Vita sobre el per iode de for-
macio del projecte lul-lia, pe rque podr i a ser que aixo emmascares la inter-
pretacio dels textos . E n to t cas si que seria convenient una re lectura , en
paral-lel i sense prejudicis , de totes aquestes obres de la p r imera e tapa
de l 'Ar t ; P e r a r n a u j a en fa un assaig (pp . 41-45), pe ro em sembla del
tot necessari ampl ia r el c a m p d ' es tud i .


Els manuscr i t s en catala que t ransmeten el Llibre contra Anticrist son
forca t a rdans : el de la Biblioteca Cors in iana de R o m a (C) es del X V , i
el de la Bayerische Staatsbibl io thek del XVII (M). P e r a r n a u fa u n a des-
cripcio minuciosa del pr imer i remet al seu cataleg dels manuscr i t s lul-lians
de Munic per al segon (pp . 9-12). La seva analisi de les relacions existents
entre els dos test imonis es forca maldes t ra (pp . 13-14): h o m n o po t p r o -
var relacions de dependencia o d ' independenc ia a par t i r de simili tuds o
diferencies en les grafies (que es deuen en la major ia de casos a habi ts
dels copistes) o a base d ' e r ro r s evidents o insignificants (que un copis ta
podr i a haver esmenat o que dos copistes podr ien haver comes indepen-
den tment ) . Allo que defineix una edicio com a critica es 1'existencia d ' u n a
recensio dels tes t imonis . Aixi , doncs , Paf i rmacio « E n c a r a que tots dos
exemplars son dis tants de 1'original, la dis tancia de la copia mun iquesa
es tan eno rme , que no hi ha cap dub te sobre quin ha d 'esser pres per
base de Pedicio: el de R o m a » (p. 13) es del tot conjectural : qui de te rmina
que es l 'or iginal? L ' ed i to r? I, a leshores , la dis tancia del text respecte a
aquest original que la marca? la modern i tzac io grafica, morfologica o
sintact ica? P l ana en el fons el criteri del codex optimus que haur i em de
reconeixer arbi t rar i i caduc . El que si que entenc mol t be es la urgencia
de facilitar un text inedit i 1'eleccio aleshores d ' u n manuscr i t que , si mes
n o , d o n a un estat de l lengua mes ant ic ; es logic que aques ta sigui Popc io
en el marc d ' u n a publ icacio per iodica .


Al mate ix volum de VATCA, P e r a r n a u inclou u n a no ta en que com-
p a r a de te rmina ts passatges del Llibre contra Anticrist a m b la but l la de
J o a n X X I a favor de M i r a m a r (1276); t r oba vuit correspondencies entre
un i al tre que s 'explicarien a traves de la «suppl ica t io» que el futur J a u -




RESSENYES 2 0 1


me II devia adrecar a la curia i que devia estar inspi rada en el t rac ta t
lul-lia. La conclusio de 1'estudios que «la influencia del llibre d a m u n t la
but l la es d ia fana» resulta mes que discutible.


Subra t l la r ia , de tot plegat , 1'esforc d ' ap rox imac io als pr imers anys de
p roducc io de Llull , un m o m e n t no gens accessible i al qual s 'han dedicat
pocs estudis en els dar rers anys .


A . Soler


11) Pindl-Biichel , « E x t r a c t u m ex Libris medi tac ionum R a y m u n d i »


La bibl ioteca de Nicolau de Cusa fou potser la biblioteca lul-liana de
caracter personal que d ' u n a m a n e r a mes amp la recollia l ' obra de Llull.
E r a a mes el resul tat d ' u n estudi i d ' u n interes persona l , de la tasca del
filosof a lemany per llegir els escrits de Llull i ex t rac tar -ne els momen t s
c laus . Ldgicament aques ta dedicacio a 1'obra del mal lo rqu i deixa una em-
p r e m t a ben clara en tot el s istema i fins en el vocabular i del Cusa .


L 'es tudi concret dels manuscr i t s de la biblioteca de Nicolau de Cusa ,
i mol t mes la publ icacio d 'aquel ls textos que foren el resultat de la seva
t r ia inves t igadora , es en pr imer lloc una eina per coneixer el seu propi
pensamen t . Es t a m b e un capi tol de la investigacio de la historia de la
t ransmiss io textual de les obres de R a m o n Llull . Aixi ho entengueren C o -
lomer i altres en els seus respectius estudis . E n aques ta t radic io 1'autor
del t reball a ra ressenyat ens ofereix els extractes del Llibre de contempla-
cio. Els dos objectius que esmentavem es compleixen t am b e a ra : fer l lum
sobre la tasca del Cusa i d o c u m e n t a r la t radic io manuscr i t a lul-liana, mes
impor t an t en aquest cas pel fet que els tes t imonis textuals de la versio
l lat ina del Llibre de contemplacio ens han arr ibat de m a n e r a mol t frag-
men ta r i a .


J . Gaya


Del frau a Verudicio. Aportacions a la histbria del lul-lisme
dels segles XIV al XVIII. Randa 27


13) Badia , «Just i f icacio»
14) Badia , «In m e m o r i a m Rudol f B r u m m e r »
16) Bonner , «El lul-lisme a lquimic i cabalistic i les edicions de Llat-


zer Ze tzner»




202 STUDIA LULLIANA


22) Colomer , «Nicolau de Cusa i el lul-lisme europeu quat recent is ta»
25) Dominguez , «Els apocrifs luHians sobre la Immacu lada . La seva


impor tanc ia en la his tor ia del luHisme»
41) Pere i ra , « " O p u s a l c h e m i c u m " i " A r s c o m b i n a t o r i a " . El Liber


de secretis naturae seu de quinta essentia en la t radic io lul-liana»
44) Pindl-Biichel , «Relacio entre les epistemologies de R a m o n Llull


i Nicolau de C u s a »
50) Santi, «Episodis del lul-lisme genoves a les acaballes del segle x iv :


la confluencia a m b 1 'ockhamisme»
55) Trias Mercan t , «L 'ana l i s i del l lenguatge lul-lia a 1'obra del P .


Pasqua l»


A m b aquest n u m e r o , Randa dedica una a l t ra monogra f i a al lul-lisme,
coo rd inada a l t ra vol ta per Lola Badia , a u t o r a de la Justificacio inicial
i d 'una breu nota necrologica sobre Rudolf Brummer que conclou el volum.


Aixi com la p r imera monogra f i a —el n u m e r o 19 de 1986— encarava
de f o r m a directa i s incronica la figura de R a m o n Llull , aques ta segona
enfoca d iacronicament alguns aspectes de la his tor ia del lul-lisme, sempre
re lac ionada a m b els interessos par t iculars —teologics , filosofics, cienti-
fics, a lquimics , poli t ics— dels lul-listes de t o rn .


Aques t aspecte general de la his tor ia del luHisme presideix 1'enfoca-
ment dels diferents articles sota el titol general Del frau a 1'erudicio, que
fixa els limits cronologics del vo lum: dels fraus dels segles x iv i x v , a
1'erudicio del x v m . Al vo lum es clarifica com la figura de Llull , mes que
seguida o in te rpre tada , ha estat ut i l i tzada pels estudiosos de la seva figu-
ra; fins al pun t que Bonner , a la seva coHaborac io , insinua la hipotesi
de si «la gloria principal de R a m o n Llull hagues consistit a esser mal en-
tes». En aquest sentit , i tergiversant 1'ordre i el significat de les parau les
t a m b e es palesa «el frau de 1'erudicio» o de mol ts erudits al llarg de la
his tor ia del lul-lisme.


De fet, admi ra que un persona tge com Llull hagi estat de fo rmat per
la t radic io erudi ta i no per la t radic io popu la r o la t radic io ora l , com
norma lmen t sol succeir a m b les grans figures h is tor iques .


Aixi, el pr imer article de F e r n a n d o Dominguez Reboiras , despres d 'en-
q u a d r a r h is tor icament i pol i t icament el p rob l ema del d o g m a catolic de
la I m m a c u l a d a , explica com Llull i els seus a rgument s peculiars son utilit-
zats com a a rmes a la polemica entre franciscans i dominics ; Llull a r r iba
a esser el s imbol del corrent popul is ta i la «necessi tat» d 'escri ts lul-lians
sobre la Immacu lada p o r t a r a —de mit jans del xiv a principis del x v —
a la redaccio dels cinc apocrifs sobre el t ema , que son descrits i anal i tza ts




RESSENYES 203


al t rebal l . Un t ema t an secundar i com aquest dins la p roducc io lul-liana
acaba ra identif icant els lul-listes enfront dels seus de t rac tors .


La segona coMaborac io de Michela Perei ra anal i tza de ta l ladament la
falsificacio del Liber de secretis naturae seu de quinta essentia, real i tzada
per a lguna pe rsona que coneixia be el s istema luMia i sabia imitar-ne l 'es-
til . La influencia d ' aques t apocr i f cont r ibui r ia a divulgar el n o m de Ra-
m o n Llull i Pinteres per la seva obra dins mol ts d ' ambien t s europeus .
El prestigi d ' aques t llibre sera decisiu per incloure la figura de Llull dins
la his tor ia dels grans a lquimis tes .


L'article de Francesco Santi , que analitza les diferencies entre el lul-lisme
del n o r d i el del sud dTta l i a pel seu t a r a n n a mes filosofic o mes «espiri-
tua l» degut a les influencies filosofiques i pol i t iques de cada regio, sugge-
reix una general i tzacio que permetr ia crear una «geograf ia luMistica» per
en tendre les diferents in terpre tac ions de Llull des dels pr imers mo m en t s
fins avui en dia . El fet que la major pa r t de luMistes hagin conegut Llull
a par t i r d ' u n a formacio previa no luMistica podr ia explicar les diferencies
i la necessitat de les seves in terpre tac ions , adap tac ions i fins i tot defor-
mac ions . D ' a l t r a b a n d a , el coneixement de la doc t r ina lul-liana afavorir ia
la comprens io de doctr ines innovadores , com seria el cas de la logica
d ' O c k h a m .


A la coMaborac io d 'Euseb i Co lomer es defineix de forma exhaust iva
el p rob l ema de 1'origen dels contactes de Nicolau de Cusa a m b 1'opus
luMia i el luMisme. La tesi francesa i la i ta l iana son anal i tzades critica-
ment i detal ladament, arribant a una exposicio de 1'estat actual de la qiiestio.


Per la seva par t , T h e o d o r Pindl-Biichel , a par t i r dels extractes de Llull
de Nicolau de Cusa , in tenta mos t ra r la influencia directa de Llull en el
Cusa , que n o es pot reduir a la recopilacio de manuscr i t s . La concepcio
del pr imer principi com a base de Pepis temologia i de la metafisica en
a m b d o s au to r s , suposa un bon coneixement del Llibre de contemplacio.


L'article d 'An thony Bonner , comenca exposant el problema fonamental
de la his tor ia —les tres his tor ies— del lul-lisme, segons s 'enfoqui per la
Filosofia, la Ciencia o POcul t i sme . A una segona par t anal i tza les edi-
cions de Zetzner com a p a r a d i g m a del sincretisme ideologic dels segles
xvi i x v n que tendeix a bar re ja r els aspectes esmenta ts . El fet d ' inc loure
obres autentiques a m b obres apocrifes podr ia esser una estrategia per orien-
tar la t radic io lul-listica cap a Pa lqu imia i Pocul t i sme. A par t i r d ' aques t
fet, es planteja la necessitat d ' u n a his tor ia del lul-lisme que integri tots
aquests aspectes i no es redueixi al «ver tader pensamen t» de Llull . Potser
aques ta col- laboracio, pel seu p lante jament general , hagues pogut rompre
Pord re cronologic i encapcalar el recull de t rebal ls .


La da r re ra coMaborac io de Sebastia Trias Mercant investiga els p ro-




204 STUDIA LULLIANA


blemes de filosofia del l lenguatge immanen t s a la in terpre tac io que va
fer el Pa re Pasqual al segle x v m dels escrits de R a m o n Llull. En una epoca
en que 1'antiluMisme cientific basava la seva critica en el me tode i el llen-
guatge de VArs, Pa squa l respon a m b una anali t ica lingiiistica he rmeneu-
tica i metafis ica. La via de 1'hermeneutica implica sempre una teoria filo-
sofica, gramat ica l i semant ica que 1'Abat de la Real n o va definir
expl ici tament . El treball de Tr ias esbrina aques ts fonaments teorics.


A m b aquestes set col- laboracions, s 'actual i tzen aspectes concrets de
la His tor ia del LuMisme i fins i to t s ' insinua, a a lgun d 'el ls , quines h a u -
rien d 'esser les linies mestres d ' u n a futura investigacio his tor ica. A la Jus-
tificacid Lola Badia explica les dificultats a m b que h a topa t per obteni r
altres coMaboracions que haur ien conferit u n a perspect iva mes general
al vo lum, i les r aons per les quals no inclou u n a Bibliografia sobre el
t ema . Poss ib lement els lectors enyora rem, malgra t les r aons esmentades ,
aques ta Bibliografia final.


J . M . Vidal Roca


20) B r u m m e r , Bibliographia Lulliana: Ramon-Llull-Schriftum
1870-1973


47) Rogent i D u r a n , Bibliografia de les impressions lul-lianes


U n a re impress io fotografica per 1'editor Miquel F o n t de les dues eines
fonamenta ls de treball dels lul-listes. Per a la p r imera ob ra Jo rd i G a y a
ha t radui t la in t roducc io al ca ta la . L a segona ha estat dividit en tres t o -
mets , d ' u n a m a n e r a que no i n c o m o d a gens la seva ut i l i tzacio. Son obres
que n o t an sols eren exhaur ides , sino que feia mol t de temps que eren
in t robab les , aixi que es un gran goig poder anunc ia r la seva reapar ic io .


A . Bonner


28) Garc ia Pas to r i Mar sa , Inventario de manuscritos de la Bibliote-
ca Publica del Estado en Mallorca


Aquest nou inventari difereix de 1'anterior de Garc ia Pas to r , Hi l lgar th
i Perez Mar t inez , Manuscritos lulianos de la Biblioteca Publica de Palma
(Biblioteca Pi ibl ica, 1965), t an conegut dels lul-listes, pel fet d ' inc loure
tots els mss . de la bibl ioteca, i no t an sols els del bea t . Per tant es mes




RESSENYES 2 0 5


ample i general , i n o preten incloure tan ts de detalls sobre cada manuscr i t
individual com feia l ' an ter ior t rebal l . A m b aixo i to t , he t roba t tres mss .
no ca ta logats al pr imer inventar i (els nurns . 308, 562 i 1296), i qua t r e
descrits a m b mes detall aqui (els n i ims. 787, 805, 1079 i 1085). Norma l -
ment els au tors d ' aques t inventar i citen 1'anterior, pero no sempre , cosa
que fa el seu maneig u n a mica i n c o m o d e . T a m p o c 1'index es complet ;
hi una serie de mss . lul-lians que no hi f iguren. P e r o , a par t d 'aquestes
petites mancances , 1'obra sera un ins t rument utilissim de treball per a tots
els medieval is tes .


A. Bonner


30) Hi l lgar th , «Mal lo rca c o m o cent ro intelectual , 1229-1550»


Aques t article consti tueix un resum del llibre sobre lectors i bibliote-
ques a M a h o r c a de 1229 a 1550 de 1'autor que aviat sera publ icat . Per
t an t son set planes denses d ' u n a visio social i intel-lectual de Mal lorca
d 'aquel ls dos segles, t an t que es fa dificil per al ressenyador fer un resum
d 'aques t resum. Nomes podem destacar una vida intel-lectual bastant pros-
pera a Mal lo rca , a m b u n a t radic io p rop ia (el lul-lisme), cosa absent en
altres comuni t a t s similars inventar iades (com Sicilia, per exemple) . Pel
que fa a 1'ambient en que es desenvolupava el luMisme ta rdomedieva l ,
n o em puc estar de citar un paragraf :


« L a teologia " p r o f e s i o n a l " desar ro l lada en las escuelas del siglo x n
y l levada a su perfeccion en el siglo x m n o pod ia ser p lenamente com-
prend ida excepto po r los que hab ian pa sado po r las univers idades . Fuera
de estos centros tenia u n a a t raccion muy reducida . Algo parec ido se pue-
de decir de los escritos human i s t a s . El pueblo cr is t iano en general necesi-
t aba o t ros a l imentos y los encon t r aba fuera de las escuelas, en Libros
de H o r a s (con diferencia el l ibro que aparece mas a m e n u d o en los inven-
tar ios) , se rmones , y t r a t ados escritos en los id iomas vernaculos . P a r a el
lector que carecia de u n a fo rmac ion universi tar ia , escritores c o m o Ra-
m o n Llull o Francesc Eiximenis ten ian m u c h o mas valor que T o m a s de
A q u i n o , Ciceron o Vives.»


C o m es pot apreciar per aques ta mos t r a , tenim aqui un resum ple de
conclusions i observacions d ' u n gran interes .


A. Bonner




206 STUDIA LULLIANA


31) Johns ton , «Sacrum Studium: The Lullist School of Fifteenth-Cen-
tury Barce lona»


32) J o h n s t o n , « R a m o n LlulPs Convers ion to Peni tence»


Aques t s dos estudis es refereixen apa ren tmen t a dos temes ben diver-
sos dins dels estudis lul-lians: d ' u n a b a n d a , PEscola LuMiana de Barcelo-
na en el context escolar de final del segle xiv i del segle x v , i de Pa l t ra ,
la idea de «convers io ad poen i t en t i am» present a la Vita coaetanea. Tan-
mate ix , els dos t rebal ls tenen en comu a lguna cosa mes que Pau to r i a : to ts
dos fan referencia, d ' u n a m a n e r a o a l t ra , a la recepcio de la devocio i
Pespir i tual i ta t luMianes per pa r t d ' u n t ipus de public que es concen t ra
entre el baix clergat i els laics cu l tu ra lment mes p repa ra t s . Els estudis so-
bre la recepcio de Llull tenen el max im interes en ells mate ixos ; pe ro ,
de m a n e r a especial, ens pe rmeten d ' en tendre la t ransmiss io de les obres
i els esquemes a m b els quals aquestes han estat llegides i enteses, de vega-
des fins als nostres dies.


E n el p r imer dels t rebal ls , P a u t o r fa u n a in terpre tac io con t ra s t ada de
les dades que tenim fins a ra de PEscola LuMiana de Barcelona; vull dir
que , sense afegir res de nou en el terreny documen ta l , s ino a par t i r de
les dades conegudes de F . Bofarul l i J . M . Madure l l , in tenta d 'expl icar
que va ser en reali tat la inst i tucio escolar , q u a n t al seu status, curr iculum
docent , instal-lacions, bibl ioteca, mestres i es tudiants .


J o h n s t o n si tua Por igen de PEscola en A n t o n i Sedacer cap al pr imer
qua r t del segle x v ; aquest luMista va aconseguir a m b el supor t de Felip
de Fe r ran i de Marga r ida Safont de dotar- la mater ia lment i de donar-l i
u n a estabili tat academica que n o havia t ingut . Les iniciatives an ter iors ,
que es r emun ten a lmenys al regnat de J o a n I , sembla que cal considerar-
les com a par t icu la rs , per molt que comptessin a m b autor i tzac ions o be-
neficis reials. Enca ra que aques ta tesi sembla e n r a o n a d a , es planteja de
seguida la qiiestio de la fo rmac io de la biblioteca de PEscola , a lguns vo-
lums de la qual (avui a Munic i a Mila) son a cavall del x iv i el xv i
conserven un cert aspecte de coMeccio ben p lane jada . L 'es tudi d ' aques t s
manuscr i t s encara ha de d o n a r moltes dades noves sobre PEscola .


A traves de les evidencies materials que ens donen els inventaris, Johns -
ton dedueix que a PEscola hi va haver dos nivells d ' ensenyament , un de
pr imar i e lemental i un altre de mes avanca t , centra t en la g ramat ica , la
logica i la filosofia, i que afegia una instruccio espir i tual . Sembla t amb e
forca clar que PEscola era un centre dedicat sobre to t a la instruccio de
clergues menor s i de religiosos, que no havien d 'accedir a la universi tat ;
la combinac io de PAr t luMiana com a pa rad igma de tots els coneixements
que parteix de la fe, i com a p r o g r a m a d 'edif icacio espiri tual (aixo es




RESSENYES 207


un «Sacrum S tud ium») havia de ser especialment atract iva per aquests
receptors (i per als laics mes l letrats) . En aquest sentit , 1'Escola seria un
exemple de 1'emfasi que es fa al segle x v en els aspectes mes espirituals
de 1'educacio dels clergues. T a m b e resulta evident la contr ibucio decisiva
del centre barceloni en 1'establiment de la doc t r ina del Beat com a progra-
m a academic reconegut .


El lector es po t es t ranyar que parl i de recepcio en referir-me a la Vita
coaetanea; pero em sembla que es inevitable par la r d 'un pr imer nivell de
recepcio de la biografia i de les idees lul-lianes, existent j a en la redaccio
del text per par t d ' a lgun m o n j o de Vauver t , per mol t con t ro lada que fos
pel mateix Llull . Fa r em be de tenir present aques ta idea en seguir el segon
article de J o h n s t o n , j a que aquest p r o p o s a una lectura critica de la quasi-
au tob iograf ia lul-iana a par t i r de les idees que informen el moviment pe-
nitencial en aquell m o m e n t . L ' a u t o r anal i tza sobretot les tres par ts ini-
cials del text i hi detecta esquemes hagiografics que fan de Llull un con-
vers a la peni tencia (penediment , g ra t i tud , compass io i imitacio de Crist)
i de la na r rac io una biograf ia sagrada convincent (proces e labora t de con-
versio, pelegrinatge, el p rob l ema de 1'adquisicio del saber, iHuminac io ,
el p rob l ema de la con templac io i de 1'accio, 1'examinacio ptiblica de la
doc t r ina , e t c ) .


Posem un exemple . La in terpre tac io que fa J o h n s t o n de 1'episodi de
1'esclau sar ra i , que tan t d 'espa i ocupa en 1'obra, em sembla molt interes-
sant : representar ia 1'adquisicio del saber com a exercici penitencial , un
saber adquir i t per la lletra con t raposa t al saber divi infiis per 1'esperit,
aquest representa t per la IHuminac io de R a n d a . En definitiva, el que fa
J o h n s t o n es una lectura no ingenua , ni roman t i ca , ni pu ramen t historicis-
ta , de la Vita, en la linia del conegut treball de F . Dominguez sobre el
t ema; la recerca d ' esquemes literaris hagiografics s 'assembla a la que fa
Lola Badia en un treball ressenyat pel sotasignat al pr imer fascicle d 'aquest
volum d'SL. Es una linia d ' invest igacio que es demos t ra product iva i que
a b a n d o n a la m a n i a secular de buscar trets autobigraf ics en les obres
lul-lianes.


M ' a p r e s s o a dir , pe ro , que J o h n s t o n no insinua en cap m o m e n t que
tot es ficcio en la Vita coaetanea (que seria gairebe tan ingenu com creu-
re ' s el text al peu de la l letra). La projeccio de de terminats esquemes fa
que haguem de relativitzar les dades his tor iques que extraguem de 1'obra,
pero no col-loquen tot el relat en el domini de la ficcio; d 'a l t res fonts
documenta l s conf i rmen algunes d ' aques tes dades i a ixo crec que garan-
teix un canemas real per a la quas i -au tobiograf ia del beat . U n a impressio
que q u e d a despres de llegir el t reball de Johns ton es que els esquemes
nar ra t ius projec ta ts son mes e labora ts a 1'inici de la Vita, quan s 'explica




208 STUDIA LULLIANA


tot el proces de convers io i iMuminacio , que n o pas un cop comencen
els seus viatges missionals pel m o n ; es u n a hipotesi que caldria considerar .


J o h n s t o n acaba preguntan t -se si Llull no pre tenia de just if icar la seva
empresa com un nou o rde seglar peni tencial . Per a 1'autor el seu p rogra -
m a de reformes , el que va ser la seva vida i la imatge que va voler dona r
d'ell mateix concorden bas tan t a m b les expectatives que podien tenir els
seus coetanis d ' u n convers peni tent .


A. Soler


38) R a i m u n d o Lul io , Ars Magna


Reproducc io facsimil del manuscr i t &.IV.6 de la Biblioteca de El Es-
corial , que consti tueix u n a m e n a d ' an to log ia de l 'Ar t lul-liana feta al s.
x v i , basada pr inc ipa lment en VArs demonstrativa i altres obres del ma-
teix cicle. Cons ta de dos tome t s : un del facsimil mate ix , i 1'altre que conte
la descripcio del m s . i una t raducc io al castella dels seus textos l lat ins.


A . Bonner


46) Puig i Oliver, «Valoracio critica del pensament de Sibiuda al llarg
del t emps»


L 'ar t ic le es un repas cronologic i critic dels escrits sobre R a m o n Sibiu-
da que han aparegut des del seu temps fins avui . El fet que , despres de
Nicolau de Cusa , fou p robab lemen t el pensador del s. x v mes impor t an t
(com se sap , el seu Liber creaturarum fou t radu i t per Monta igne) fort-
ment influit per R a m o n Llull , fa que qualsevol t reball serios o exhaust iu
sobre ell sigui d ' in teres per als luHistes. E n el cas que ressenyam el t rac ta-
ment dona t als segles x i x i x x te u n a gran r iquesa d ' i n fo rmac io . P e r o
c o m p a r a t a m b els segles anter iors hi ha un desequil ibri desconcer tant i
fins i tot u n a mica mis ter ios . El s. x v i , que es 1'epoca de mes resso de
Sibiuda, es t rac ta t en 3 p lanes , men t re que el s. x i x en rep 36. M o n t a i -
gne, «que es la clau de vol ta per a en tendre P a v e n t u r a del pensament si-
b iudia a E u r o p a du ran t 1'epoca m o d e r n a » , com diu , a m b to t a just ic ia ,
1'autor, rep u n a p lana , men t r e que una tesi p resen tada a Par i s l ' any 1872
per un tal G. C o m p a y r e en rep t res . Nicolau de Cusa , Lefevre d 'E tap les
i Pascal nomes son citats de passada , ment re que Salvador Bove rep qua-
tre planes d 'anal i s i . Aixi es de do ldre que aquest treball no s 'hagues limi-




RESSENYES 209


tat a u n a «Valorac io crftica del pensament de Sibiuda al llarg dels dos
dar rers segles», perque per aquest per iode es rea lment molt complet i litil.


A . Bonner


48) Rossello Bover, «Con t r ibuc io a 1'epistolari de Salvador Galmes
i Sanxo»


Pere Rossello ha edi tat una col-leccio de cartes de Salvador Galmes
que «obeeixen a p reocupac ions immedia tes , afers de treball o economics
[i en els quals] poques vegades s 'hi reflecteixen inquie tuds literaries —tot
exceptuant -ne la passio luHistica— o son el resultat del simple conreu
d ' amis ta t s persona ls» . A la revista Studia Lulliana li interessa subrat l lar
aques ta «passio lul-listica» de mossen Galmes que , en el cas de les cartes
esmentades , es concreta en els p rob lemes de Pedicio i dis tr ibucio de les
ORL. Cal destr iar , pe ro , t res aspectes que coincideixen, per al t ra b a n d a ,
a m b tres etapes de les p reocupac ions de mossen Ga lmes . Les cartes de
1919 palesen les diferencies entre Galmes i An ton i M a Alcover i Miquel
Ferrer respecte de la Comiss io ed i tora i de 1'edicio de les ORL. Se suspen
Pedicio i es dissol la Comiss io , convert int-se Ga lmes en 1'anima i el cos
de la col-leccio lul-liana. Cri t ica Alcover quan vol atr ibuir-se competen-
cies presidencials d ' u n a Comiss io dissolta , i li exigeix que li t ramet i el
pa t r imon i edi torial de la Comiss io edi tora . D u r a n t la segona e tapa
(1933-1941) Pobsessio de Galmes es la dis t r ibucio del fons bibliografic
de les ORL i dels nous vo lums edi ta ts . Les cartes a Sureda Blanes, a Felix
Escales i a Josef ina Coll demos t ren 1'interes de Galmes per fer a r r ibar
les obres de Llull a M a d r i d , Murc ia i Barce lona . Sureda Blanes, abans
de fundar PEscola Lliure de LuHisme (1935) havia assajat la formula de
cursos universi tar is lul-listes a M a d r i d (1933-4). Ga lmes aprof i ta Pes tada
de Sureda a la capital de PEsta t per tal d 'aconseguir que el Ministeri d ' Ins -
t ruccio Publ ica , mi t jancant Angel Her re ra , J o a n Estelrich i el bisbe Eijo
G a r a y —recordau que aleshores Eijo G a r a y era considerat el Primus Ma-
gister dels luHistes de P e p o c a — s' interessas per les obres luHianes i ad-
quiris un n o m b r e i m p o r t a n t de les ORL. Mes t a rd , j a consol idada PEsco-
la LuHista, Sureda dicta un curs lul-lista a la Universitat de Miircia. Galmes
t o rna a aprof i ta r la c i rcumstancia per a col-locar a la Biblioteca de la un i -
versitat m u r c i a n a les obres de Llull , enviant els vint vo lums publ ica ts .
Per a la dis t r ibucio de les ORL a Barce lona a traves de la Conselleria
de Cu l tu r a , Ga lmes es val de Felix Escales , president de la Genera l i ta t ,
i de Josef ina Col l , de la Biblioteca Cen t ra l . Desconec els resultats de la




I N D E X S G E N E R A L S
(Volum X X X I , 1991)


Bel t ran , M . , i L lorens , J . - F . , Siger de Brabante sobre
el libre albedrio 167-178


C o l o m , M . , Segon petit suplement al Glossar i Genera l
LuMia 125-147


Dominguez , F . , La cronologia de las obras pisanas
de Ramon Llull. Observaciones a la propuesta de
A. Bonner 53-66


G a y a , J . , Concepto de «ars» y su uso en Juan Escotu
Eriugena 19-39


Gonza lez -Casanovas , R. J . , Hermeneutica de la recepcion
piadosa en el B lanquerna de Ramon Llull 5-18


Gorsk i , E . , Apunte sobre el conocimiento de Ramon
Llull en Polonia 41-52


P e r a r n a u , J . , Entorn d'una afirmacio d'A. Bonner
relativa al ms. de Mila, Ambrosiana, O 87 Sup 67-72


Ramis i Serra , P . , Llibre de les besties: El principe y la
sociedad 149-165


Soler i L lopar t , A . , Encara sobre la data del Blaquerna 113-123


Bibliografia lul-listica 75-80, 179-186
Ressenyes 83-102, 187-210
Cron ica 103-108
Llibres rebuts 111-112, 211




L L I B R E S R E B U T S A L A M A I O R I C E N S I S S C H O L A L U L L I S T I C A


El CoHegi de la Sapiencia ha cedit amab lemen t a la Schola u n a foto-
copia rell igada d ' u n t om gua rda t en la seva biblioteca que sembla ser p r o -
ves d ' i m p r e m t a de Pedicio m a g u n t i n a (vegeu-ne la descripcio a R D , p p .
283-4). S ' int i tula Beati Raymundi Lulli, Doctoris illuminati, Ars memo-
rativa veri et boni, que cor respon a P o b r a que n ' o c u p a les pr imeres 32
pagines . U n a no t a manuscr i t a a la p . 24 diu, « H a n c Ar t em M e m o r a t i v a m
componeba t Dr . Zalsinger, q u a m non complevit , quia eodem tempore mor-
tuus fuit; hoc ve rum est, quia vidi , Dr . Ba r tho lomeus Ripol l .» P e r o no
s 'enten mol t be per que Salzinger, si t an t es «ve rum» que Pescrigues, vol-
gue presentar tal o b r a com a original del bea t . Q u e no es de Llull , es
veu c larament per referencies repetides al «I l luminatus Doc to r , qui in plu-
r ibus s u o r u m l ib ro rum. . . », i per referencies a t o m s anter iors de la m a -
gun t ina . L ' o b r a sembla mes aviat un resum dels pr incipals pun t s de YArs
inventiva veritatis i de YArs amativa boni. Po tser que fora un intent de
Salzinger de comple ta r u n a tri logia sobre les potencies de P a n i m a .


A con t inuac io el vo lum te els textos complets (nomes m a n q u e n les fi-
gures) de YArs inventiva veritatis i de la Tabula generalis, es a dir , les
pr imeres 300 planes del t om V del MOG. Les correccions , que consis-
teixen pr inc ipa lment en u n a neteja dels « q u i d e m » , «videl icet», etc . inne-
cessaris (neteja t r ac t ada despect ivament per R D ) , no foren t ingudes en
compte en Pedicio final, si es que mai foren enviades als editors a lemanys .


E n fi, un vo lum dels mes cur iosos , si no mis ter iosos , de Pextensa bi-
bl iografia luHiana , pel qual la Schola es molt agraTda de tenir una copia
facilment consul table pels es tudiosos .




216 STUDIA LULLIANA


a 1'erudicio. Aportacions a la histbria del lul-lisme dels
segles XIV al XVIII. Randa 27 (1990), p p . 135-6. 181, 202


Badia , Lola , «Jus t i f icac io», Del frau a Verudicio. Apor-
tacions a la histdria del lul-lisme dels segles XIV al
XVIII. Randa 27 (1990), p p . 5-9. 181, 202


Badia , Lola , La narrativa segons Llull: relats instructius
de difusio universal, «Publ icac ions del Cent re d 'Es tu -
dis Teologics de Mal lo rca» 8 (Mal lorca , 1990), 38 p p . 76, 93-94


Badia, Lola , « L a novel-la espiri tual de Bar l aam i Josafa t
en el rerafons de la l i te ra tura lul-liana», Catalan Re-
view, Vol. 4. Homage to Ramon Llull (1990), p p .
127-154. 181, 192


Badia, Lola , «Manipulac ions literaries lul-lianes: de la pas-
torel-la al s e rmo» , El debat intercultural als segles XIII
i XIV. Actes de les I Jornades de Filosofia Catalana,
Girona 25-27 d'abril de 1988, ed. Marcel Salleras, «Es-
tudi Genera l» 9 (Gi rona : CoMegi Univers i tar i , 1989),
p p . 13-27. 75, 91


Barcelo, Miquel , « " . . . Per sar ra ins a p r e i c a r " o Pa r t de
predicar a audiences capt ives», El debat intercultural
als segles XIII i XIV. Actes de les I Jornades de Filo-
sofia Catalana, Girona 25-27 d'abril de 1988, ed. Marcel
Salleras, «Es tudi Genera l» 9 (Gi rona : CoMegi Univer-
sitari , 1989), p p . 117-132; Llull 127-9. 76, 92


Bonafe , Francesc , «Las me ta fo ras mora les del " L l i b r e de
amic e A m a t " » , Studia Lullistica et Philologica. Mis-
cellanea in honorem Francisci B. Moll et Michaelis Co-
lom (Pa lma : Maioricensis Schola Lullistica, 1990), p p .
13-33. 76, 95-96


Bonner , A n t h o n y , «Bibl iographic In t roduc t i on» , Catalan
Review, Vol. 4. Homage to Ramon Llull (1990), p p .
31-38. 181, 190


Bonner , A n t h o n y , «El luMisme alquimic i cabalist ic i les
edicions de Llatzer Ze tzner» , Del frau a 1'erudicio.
Aportacions a la histdria del lul-lisme dels segles XIV
al XVIII. Randa 27 (1990), p p . 99-117. 181, 203


Bonner , A n t h o n y , «L ' apo loge t i ca de R a m o n M a r t i i Ra-
m o n Llull davan t de 1'Islam i del j u d a i s m e » , El debat
intercultural als segles XIII i XIV. Actes de les I Jor-
nades de Filosofia Catalana, Girona 25-27 d'abril de




218 STUDIA LULLIANA


llorca (Madr id : C e n t r o de C o o r d i n a c i o n Bibliotecaria,
1989), 198 p p . 182, 204-5


Gonza lez -Casanovas , Robe r to J . , «LlulFs Blanquerna and
the Ar t of P reach ing : The Evo lu t ion towards the N o -
ve l -Sermon» , C a t a l a n Review, Vol . 4 , Homage to Ra-
mon Llull (1990), p p . 233-262. 183, 193-4


Hi l lgar th , J . N . , «Mal lo rca c o m o cent ro intelectual ,
1229-1550», Anuario de Estudios Medievales (Barce-
lona , 1989), p p . 205-211. 183, 205


Idel , M o s h e , Kabbaiah. New Perspectives (New H a v e n :
Yale Universi ty Press , 1988), xx + 419 p p . 76, 96-97


Johns ton , Mark D . , « " A f f a t u s " and the Sources of LlulPs
Latin Vocabulary», Studia Lullistica et Philologica. Mis-
cellanea in honorem Francisci B. Moll et Michaelis Co-
lom (Pa lma : Maior icensis Schola Lull ist ica, 1990), p p .
39-44. 76, 95


Johns ton , Mark D . , «Literacy, Spiritual Allegory, and P o -
wer: LlulPs Libre de 1'Orde de Cavalleria», Catalan
Review, Vol. 4, Homage to Ramon Llull (1990), p p .
357-376. 183, 194-5


J o h n s t o n , M a r k D . , « T h e " R e t h o r i c a n o v a " of R a m o n
Llull: A n " A r s p r a e d i c a n d i " as Devot iona l Li tera tu-
re» , De Ore Domini. Preacher and Word in the Midd-
le Ages, ed. T h o m a s L. A m o s , «Medieval Insti tute Pu-
blications» (Kalamazoo , Michigan, 1989), pp . 119-145. 76, 97-99


J o h n s t o n , M a r k D . , « R a m o n LlulPs Convers ion to Peni -
tence», Mystics Quarterly 16 (1990), p p . 179-192. 183, 207-8


J o h n s t o n , M a r k D . , «Sacrum S tud ium: The Lullist School
of F i f teenth-Century Barce lona» , Homenaje a Alber-
to Porqueras Mayo (Kassel: Ed . Reichenberger , 1989),
p p . 385-400. 183, 206-7


Kafel, Salezy, Antologia mystykow franciszkanskich (=de
mistics franciscans), Tom 2, wiek (=segles) XIH-XIV
(Varsovia, 1986), p p . Llull 252-267. 77


Kluback , Wil l iam, « R a m o n Llull: The Dialogue of Love
and Fa i th» , Catalan Review, Vol. 4. Homage to Ra-
mon Llull (1990), p p . 85-96. 183, 191-2


Ll inares , A r m a n d , «Les ar ts du « t r iv ium» dans la Doctri-
na pueril et VArbre de ciencia, de R a m o n Llull», Re-
vista de 1'Alguer 1 (1990, desem.) , p p . 65-72. 183, 198-9


Ll inares , A r m a n d , «Les dignites divines dans le Libre de




INDEX


contemplacid», Catalan Review, Vol. 4. Homage to Ra-
mon Llull (1990), p p . 97-123.


Ll inares , A r m a n d , «Le Traite d'astrologie de R a y m o n d
Lulle», Observer, lire, ecrire le ciel au Moyen Age. Actes
du Colloque d'Orle'ans, 22-23 avril 1989 (Paris: Klinck-
sieck, 1991), p p . 213-228.


Ll inares , A r m a n d , Ramon Llull, t r a d . Francoise M u d o y ,
in t rod . Sebast ia Tr ias Mercan t , «Bibl ioteca «Ra ixa»»
146 (Pa lma de Mal lorca : Edi tor ial Moll , 1990), 127 pp .


Ll inares , A r m a n d , « R e m a r q u e s sur quelques mots du vo-
cabulaire lullien», Studia Lullistica et Philologica. Mis-
cellanea in honorem Francisci B. Moll et Michaelis Co-
lom (Pa lma : Maior icensis Schola Lull ist ica, 1990), pp .
45-52.


Loh r , Char les , «Islamic Influences in Lul l ' s Logic» , El de-
bat intercultural als segles XIII i XIV. Actes de les I
Jornades de Filosofia Catalana, Girona 25-27 d'abril
de 1988, ed. Marcel Sal leras, «Es tud i Genera l» 9 (Gi-
rona : CoMegi Univers i tar i , 1989), p p . 147-157.


L o h r , Char les , « R a i m o n d o Lul lo : 1'azione e il pens iero» ,
Conciliarismo, stati nazionali, inizi delTumanesimo. Atti
del XXV Convegno storico internazionale. Todi, 9-12
ott. 1988 (Spoleto: Cen t ro I ta l iano de Studi su l l 'Al to
Medioevo , 1990), p p . 235-243.


Loh r , Char les i M a d r e , Alois , « R a i m u n d u s Lullus und der
Lul l i smus», Contemporary Philosophy. A new survey
6/1 (Paisos Baixos: Kluwer Academic Publishers, 1990),
p p . 379-385.


Mancin i , Diana , «Strategie di approcc io in R a i m o n d o Lu-
l lo», Analecta TOR 21 (1990), p p . 415-427.


Meier, S., «Die lullistische Phi losophie», Historisches Wor-
terbuch der Philosophie, ed. J o a c h i m Rit ter , Karlfried
Gri inder 7 (Darms tad t : Wissenschaft l iche Buchgesell-
chaft , 1989), p p . 668-671.


Menoca l , Mar ia Rosa , «Love and Mercy at the Edge of
Madness : R a m o n Llull 's Book of the Lover and the
Beloved and Ibn ' A r a b f s " O doves of the arak and
the ban t r e e s . . . " » , Catalan Review, Vol. 4, Homage
to Ramon Llull (1990), p p . 155-177.


P e r a r n a u i Espelt , Josep , «El Llibre contra Anticrist i la




220 S T U D I A L U L L I A N A


butlla de Joan X X I a favor de Miramar (1276)», ATCA
9 (1990), p p . 233-9. 184, 200-1


Pe ra rnau i Espelt, Josep , «El manuscri t lul-lia " P r i n c e p s " :
el del " L l i b r e de con templac io en D e u " de Mi la» , Stu-
dia Lullistica et Philologica. Miscellanea in honorem
Francisci B. Moll et Michaelis Colom (Pa lma : Maior i -
censis Schola Lullistica, 1990), p p . 53-60. 78, 96


Pereira, Michela, «Lullian Alchemy: Aspects and Problems
of the " c o r p u s " of Alchemical W o r k s At t r ibu ted to
R a m o n Llull (XIV-XVII Centur ies)» , Catalan Review,
Vol. 4. Homage to Ramon Llull (1990), p p . 41-54. 184, 191


Pereira , Michela , « " O p u s a l c h e m i c u m " i " A r s combina-
t o r i a " . El Liber de secretis naturae seu de quinta es-
sentia en la t radic io luMiana», Del frau a Terudicio.
Aportacions a la histdria del lul-lisme dels segles XIV
al XVIII. Randa 21 (1990), p p . 45-55. 184, 203


Perez Mar t inez , Lo renzo , «Jesui tas lulistas en Mal lorca
a principios del X V I I . El caso del P . Andre s M o r a -
gues» , La cultura mallorquina des de 1'Edat Mitjana
fins al segle XX. Homenatge al Pare Miquel Batllori.
Estudis Balearics 29-30 (1988), p p . 87-94. 78


Perez Mar t inez , L o r e n z o , « U n capi tulo sobre el lul ismo
mal lo rqu in ; el " T e D e u m " de 1750», Bolletide la So-
cietat Arqueolbgica Lul-liana 45 (1989), p p . 333-341. 78


P i emon te se -Ramos , Luisa , «Libre del Ordre de Cavuyle-
ria: Fashion and Fic t ion», Catalan Review, Vol. 4, Ho-
mage to Ramon Llull (1990), p p . 347-355. 184, 194


Pindl-Btichel , T h e o d o r , «Relac io entre les epistemologies
de R a m o n Llull i Nicolau de C u s a » , Del frau a Veru-
dicio. Aportacions a la histdria del lul-lisme dels segles
XIV al XVIII. Randa 21 (1990), p p . 87-98. 184, 203


P o n s , Miquel , « D e 1'obra inedita de M a r i a A n t o n i a Sal-
va» , Studia Lullistica et Philologica. Miscellanea in ho-
norem Francisci B. Moll et Michaelis Colom (Pa lma :
Maioricensis Schola Lullistica, 1990), p p . 61-67. 78, 96


Pr ing-Mil l , Rober t D . F . , «The Lull ian " A r t of F inding
T r u t h " : A Medieval System of E n q u i r y » , Catalan Re-
view, Vol. 4. Homage to Ramon Llull (1990), pp . 55-74. 184, 190


Puig i Oliver, J a u m e de , «Valorac io critica del pensament
de Sibiuda al l larg del t emps» , ATCA 9 (1990), p p .
275-368. 185, 208-9




INDEX 2 2 1


Ramis Serra , P e d r o , «La semant ica del t e rmino " c i u d a d "
en la In t roducc ion del " D e civitate m u n d i " » , Studia
Lullistica et Philologica. Miscellanea in honorem Fran-
cisci B. Moll et Michaelis Colom (Pa lma : Maioricensis
Schola Lullistica, 1990), p p . 69-76. 78, 95


Rogent , Elies i D u r a n , Es tanis lau , Bibliografia de les im-
pressions lul-lianes, p ro l . R a m o n d 'A16s-Moner , «Es-
tudis de bibliografia lul-liana» II (Barcelona: Insti tut
d 'Estudis Ca ta lans , 1927; reimpr. Pa lma : Miquel Font ,
1989-1991), xvi + 406 p p . 185, 204


Roldan, Fausto , «Bibliografia lul-liana de dos filolegs: Fran-
cesc de B. Moll i Miquel C o l o m » , Studia Lullistica et
Philologica. Miscellanea in honorem Francisci B. Moll
et Michaelis Colom (Pa lma : Maioricensis Schola Lu-
llistica, 1990), p p . 115-119. 78, 96


Rossello Bover, P e r e , «Con t r ibuc io a Pepistolari de Sal-
vador Galmes i Sanxo», Fontes Rerum Balearium. Nova
etapa 1 (1990, 1990), p p . 305-327. 185, 209-210


Rossello Bover, Pere , L'obra de Salvador Galmes i Sanxo
(1876-1951), «Scr ipta et D o c u m e n t a » 34 (Montse r ra t ,
1988), 341 p p . 78, 100


Rossi, Elena, « R a m o n Llull as Novelist: The Visionary Rea-
lism of Blanquerna», Catalan Review, Vol. 4, Homa-
ge to Ramon Llull (1990), p p . 279-297. 185, 193


Sala-Mol ins , Lluis , « R a m o n y A r t h u r » , La Vanguardia
(1988, 23 feb.) , p p . 44. 78


Salleras, Marce l , « L " ' a r t d ' e spu tac io de f e " en el Llibre
de contemplac io en Deu» , El debat intercultural als se-
gles XIII i XIV. Actes de les I Jornades de Filosofia
Catalana, Girona 25-27 d'abril de 1988, ed. Marcel Sal-
leras, «Estudi Genera l» 9 (Gi rona : CoMegi Universi ta-
ri, 1989), p p . 187-197. 78, 92-93


Santamar ia , Alvaro , Ejecutoria del Reino de Mallorca (Pal-
ma de Mallorca: Ajun tament de P a l m a , 1990), 646 pp . ,
Llull 536-547 79, 100-101


Sant i , Francesco, «Episodis del luMisme genoves a les aca-
balles del segle X I V : la confluencia a m b 1'ockhamis-
me» , Del frau a 1'erudicio. Aportacions a la histdria
del lul-lisme dels segles XIV al XVIII. Randa 27 (1990),
p p . 57-69. 185, 203


S a r a n y a n a , Jose Ignac io , «Fe , r azon y teologia en el Ra-




222 STUDIA LULLIANA


m o n Llull presis tematico. A p ropos i to de P l a t o n , Aris-
toteles y d e m a s fi losofos», Platonismo e Aristotelismo
nel Mezzogiorno d'Italia (secc. XIV-XVI), ed. Giuseppe
Rocca ro (Pa l e rmo : Officina di Studi Medieval i , 1989),
p p . 173-185.


Serverat, Vincent, «La "irrisio f idei". Encore sur Raymond
Lulle et T h o m a s d ' A q u i n » , Revue Thomiste 90 (1990),
p p . 435-448.


Soler i L lopar t , Alber t , «Sobre el Blaquerna, la clerecia
i una o b r a mis ter iosa» , Catalan Review, Vol. 4, Ho-
mage to Ramon Llull (1990), p p . 263-277.


S tachowiak , Herbe r t , Pragmatik. Handbuch des pragma-
tischen Denkens. Bd. I: Pragmatisches Denken von den
Urspriingen bis zum 18. Jahrhundert ( H a m b u r g : Mei-
ner , 1986), p p . Llull 305-310, 395s.


Taylor , Barry , «Some Complexi t ies of the « E x e m p l u m »
in R a m o n LlulFs Llibre de les besties», La Coronica
18:1 (1989-90), p p . 141-3.


Tor rue l la i Casanas , J o a n i Lawrance , Je remy N . H . , « U n
projecte d ' a rx iu in format i tza t de textos ca ta lans me-
dievals: algunes n o r m e s » , Llengua & Literatura 3
(1988-1989), p p . 481-506.


Tr ias Mercan t , Sebast ia , « I n t r o d u c c i o » , Studia Lullistica
et Philologica. Miscellanea in honorem Francisci B.
Moll et Michaelis Colom (Pa lma : Maioricensis Schola
Lullistica, 1990), p p . 7-10.


Tr ias Mercan t , Sebast ia , «El lingiiisme filosdfic en el " L i -
ber de ascensu et descensu in te l l ec tus"» , Studia Lullis-
tica et Philologica. Miscellanea in honorem Francisci
B. Moll et Michaelis Colom (Palma: Maioricensis Scho-
la Lullist ica, 1990), p p . 77-88.


Tr ias Mercan t , Sebast ia , «El lul ismo ba r roco y fray F ran -
cisco M a r c a l » , Cuadernos Salmantinos de Filosofia 16
(1989), p p . 107-125.


Tr ias Mercan t , Sebast ia , «L 'ana l i s i del l lenguatge lul-lia
a 1'obra del P . P a s q u a l » , Del frau a 1'erudicio. Apor-
tacions a la histdria del lul-lisme dels segles XIV al
XVIII. Randa 27 (1990), p p . 119-133.


Tusque t s , J o a n , «Qua t r e pecul iar i ta ts de R a m o n Llull en
la demos t rac io de 1'existencia de D e u » , Studia Lullisti-
ca et Philologica. Miscellanea in honorem Francisci




INDEX 223


B. Moll et Michaelis Colom (Palma: Maioricensis Schola
Lullist ica, 1990), p p . 89-96. 79, 96


Urvoy, Domin ique , «La place de R a m o n Llull dans la pen-
see a r a b e » , Catalan Review, Vol. 4, Homage to Ra-
mon Llull (1990), pp . 201-220. 186, 191


Urvoy , D o m i n i q u e , «Les m u s u l m a n s pouvaient- i ls com-
prendre 1 'argumentat ion lul l ienne?», El debat intercul-
tural als segles XIII i XIV. Actes de les I Jornades de
Filosofia Catalana, Girona 25-27 d'abril de 1988, ed.
Marcel Sal leras , «Es tudi Genera l» 9 (Gi rona : Col-legi
Univers i tar i , 1989), p p . 159-170. 79, 92


Vidal i Roca , Josep M . a , «Significacio i l lenguatge», Ca-
talan Review, Vol. 4, Homage to Ramon Llull (1990),
p p . 323-344. 186, 194


Vidal i Roca , Josep M . a , «Sobre " E l s cent noms de D e u " .
Aspectes de t eonomas t i ca lul-liana», Studia Lullistica
et Philologica. Miscellanea in honorem Francisci B.
Moll et Michaelis Colom (Pa lma : Maioricensis Schola
Lullistica, 1990), p p . 97-114. 79-80, 96


Viera, David J . , «Exempla in the Libre de Sancta Maria
and Trad i t iona l Medieval M a r i a n Miracles», Catalan
Review, Vol. 4, Homage to Ramon Llull (1990), p p .
221-231. 186, 193


Welch, J o h n R. , «Apun te s sobre el pensamien to m a t e m a -
tico de R a m o n Llul l» , Theoria, t r ad . A n a Mar i a Pa los
4 , N ° 11 (San Sebast ian , 1988-9), p p . 451-9. 80, 101


Welch, J o h n R. , «Llull and Leibniz: The Logic of Disco-
very», Catalan Review, Vol. 4. Homage to Ramon Llull
(1990), p p . 75-83. 186, 191


E S T U D I S M E D I E V A L I S T I C S


Union Europeenne d 'Arabisants et d ' Is lamisants , Actas del
XHCongreso deia U.E.A.I. (Mdlaga, 1984), (Madr id ,
1986), p p . 769. 102




I N D E X D ' O B R E S L U L L I A N E S


Arb re de ciencia 183, 198
Arb re de filosofia d ' a m o r 50
Ars abbrev ia ta praed icandi 99, 180, 197, 198
A r s brevis 41-2, 46 , 48 , 54-5, 58-9, 67-72, 85, 198
Ars brevis quae est de invent ione jur is 55
Ars compend iosa 85
Ars compend iosa Dei 55
Ars compend iosa inveniendi ver i ta tem 199
Ars demons t r a t iva 118, 119, 208
Ars generalis ul t ima 50, 54-5, 58-9, 65 , 85
Ars infusa 180, 197
Ars invent iva veritatis 85, 119, 211
Ars jur is 117
Ars medic inae 42
Ar t ab reu jada d ' a t r o b a r veri ta t , v. Ars compen iosa


inveniendi veri tatem
Ar t ama t iva 85, 211
Blaquerna 5-18, 49, 94, 113-123, 183, 185, 192^ 193
Cent n o m s de Deu 79
C o m e n c a m e n t s de filosofia 86
C o m p e n d i u m seu c o m m e n t u m Art is demons t ra t ivae 114
De adventu Messiae 117
De laudibus B. Virginis Mar i ae , v. Llibre de san ta M a r i a
De q u a d r a t u r a e t r i angu la tu ra de cercle 101
De vir tute veniali et vitali 180, 197
Disputa t io fidelis et infidelis 114
Disputa t io R a y m u n d i et H o m e r i sarraceni 54-5, 60, 64
Doct r ina pueril 122, 164, 183, 198




I N D E X 2 2 5


Felix o Llibre de meravelles 13, 49, 117, 122,
155 i ss. , 180, 195-6


Lec tura super figuras Art is demons t ra t ivae 114
Liber chaos 84
Liber c ler icorum 60, 64,
Liber contradic t ionis 86
Liber de acquis i t ione Te r rae Sanc tae 64
Liber de ascensu et descensu intellectus 85, 96
Liber de cor re la t ivorum i n n a t o r u m 85
Liber de ente reali et ra t ionis 85
Liber de experientia realitatis 85
Liber de fine 64
Liber de geometr ia nova 101
Liber de intellectu 84
Liber de m e m o r i a 84
Liber de m o d o natura l i intellegendi 85
Liber de pc ten t i a , objecto et actu 84-5
Liber de p r ima et secunda in tent ione , v. Llibre dMntencio
Liber de quaestionibus per quem m o d u m Artis dem. patefit 114
Liber de qua t tuo rdec im articulis sacrosanctae R o m a n a e


Cathol icae Fidei 115, 118, 119
Liber de Sancto Spiri tu 122
Liber de sex syllogismis, v. Liber per q u e m poteri t
Liber de venat ione subs tan t iae , accidentis et composi t i 85
Liber de vo lunta te 84
Liber per quem poteri t cognosci quae lex set magis b o n a 180, 197
Liber p ropos i t i onum secundum Ar tem demons t r a t ivam 114, 118
Liber ta r ta r i et christiani 114, 118, 119
Llibre con t ra Anticr is t 180, 184, 199-201
Llibre d ' amic e A m a t 11-12, 50, 56, 75, 76, 87-90,


95-6, 113, 117-120, 184, 191-2, 194
Llibre de con templac io 50, 78, 92, 96, 100, 122, 164,


181 183, 191, 192, 201 , 203
Llibre de definicions 67-72
Llibre de demos t rac ions , 122
Llibre de les besties 149-165, 179, 182, 185, 190
Llibre de 1'Orde de Caval ler ia 183, 184, 194, 199
Llibre de san ta M a r i a 42, 186, 193
Llibre de vir tuts e de pecats 125-147, 179, 188-9, 210
Llibre del gentil e dels tres savis 114, 122
Llibre dels mil proverbis 179, 187




226 STUDIA LULLIANA


Llibre d ' in tenc io 115
Llibre d ' o rac ions i con templac ions de l ' en teniment 199
Lo desconhor t 50
Pet i t io R a y m u n d i ad Bonifac ium VIII 179, 187
Pet i t io R a y m u n d i in Conci l io generali 179, 187-8
Pr incipia phi losophiae complexae , v. C o m e n c a m e n t s


de filosofia
Proverb is d ' ensenyament 70
Rhetor ica nova 76, 97-8, 180, 195
Tau la general 69, 85, 211
T e s t a m e n t u m R a y m u n d i Lulli 180, 197
Trac t a t d ' a s t r o n o m i a 180, 183, 196, 198
Vida coetania 84, 99, 206-7


O B R E S P S E U D O - L U L L I A N E S


Ars m e m o r a t i v a veri et boni 211
De benedic ta tu in mul ier ibus 210
Liber de secretis n a t u r a e seu de qu in ta essentia 184, 191, 203
Potes tas d iv i t ia rum 44








ABREVIATURES


AST = Analecta Sacra Tarraconensia (Barcelona)
ATCA = Arxiu de Textos Catalans Antics (Barcelona)
BSAL = Butlleti de la Societat Arqueolbgica Lul-liana (Palma)
EF = Estudis Franciscans (Barcelona)
EL= Estudios Lulianos (Palma) (fins al 1990. Vegeu SL)
EUC = Estudis Universitaris Catalans (Barcelona)
SL = Studia Luliiana (a partir del 1991. Abans EL)
SMR = Studia Monographica et Recensiones (Palma)


ABREVIATURES DE C O L L E C C I O N S


ENC = Els Nostres Classics (Barcelona)
MOG = Raymundi Lulli Opera omnia, ed. I. Salzinger, 8 vols. (Maguncia,


1721-42)'
NEORL = Nova Edicio de les obres de Ramon Llull (Palma, 1989)
Obras = Obras de Ramdn Llull, ed. J. Rossello, 3 vols. (Palma, 1901-3)
OE = Ramon Lull, Obres Essencials, 2 vols. (Barcelona, 1957-60)
OL = Ramon Llull, Obras Literarias, «Biblioteca de Autores Cristianos» (Ma-


drid, 1948)
ORL = Obres de Ramon Lull, edicio original (Palma, 1906-50)
ROL = Raimundi Lulli Opera Latina (Palma i Turnhout , 1959 i ss.)


ABREVIATURES D 'OBRES BASIQUES DE CONSULTA


Av = J. Avinyo, Les obres autentiques delBeat Ramon Llull (Barcelona, 1935)
Bru = R. Brummer , Bibliographia Lulliana: Ramon-Llull-Schrifttum


1870-1973 (Hildesheim, 1976)
Ca = T. i J. Carreras y Artau, Historia de la filosofia espaholu: Filosofia cris-


tiana de los siglos XIII al XV, 2 vols. (Madrid, 1939-43)
HLF = E. Littre i B. Haureau , «Raymond Lulle, ermite», a Histoire litterai-


re de la France XXIX (Paris, 1885), pp. 1-386, 567-8, 618
Lo = E. Longpre, «Lulle, Raymond (le Bienheureux)», a Dictiotmaire de Theo-


logie Catholique IX, 1 (Paris, 1926), cols. 1072-1141
Pla = E.-W. Platzeck, Raimund Lull, sein Leben, seine Werke, die Grundla-


gen seines Denkens (Prinzipienlehre), 2 vols. (Roma-Dusseldorf, 1962-4)
RD = E. Rogent i E. Duran , Bibliografia de les impressions lul-lianes (Bar-


celona)


Qualsevol d 'aquestes darreres vuit sigles seguides per un numero tot sol,
sense indicacio expressa de pagina, es refereix a un numero dels seus catalegs
(el de Ca es t roba a I, 285-334; el de Lo a les cols. 1090-1110; i el de Pla a
II , 3*-84*).


' Es citara d'aquesta forma «MOG I, 434 = Int. vii, 1», on el «434» es refereix a la pagi-
nacio continua de la reimpressio (ed. Stegmuller, Frankfurt, 1965), i el darrer numero es refereix
a la primera pagina de la setcna numeracio interna de 1'edicio original. Suggerim aqueixa forma
de cita una mica rebuscada perque, d'una banda, «MOG I, Int. vii, 1» es innecessariament com-
plicat per a una persona que te a ma la reimpressio, i d'altra banda, «MOG I, 434» seria impossi-
ble de trobar per a una persona que volgues consultar 1'edicio original.




STUDIA LULLIANA es publica amb l'ajuda econdmica de


C A J A D E A H O R R O S D E B A L E A R E S «SA N O S T R A »


A J U N T A M E N T D E P A L M A


F U N D A C I O B A R T O M E U M A R C H


INSTITUT D ' E S T U D I S B A L E A R I C S