I S S N 0425 • 3752 Jlevista oe 3Jm>estigacion ^Culiana y ptenieualistica ...

I S S N 0425 • 3752


Jlevista oe 3Jm>estigacion ^Culiana y ptenieualistica


|Jitblica&a por la


^Haioricensis ^ c l m l a ^Eullistica


Num. 73


SUMARIO


HILLGARTH, J.N. Raymond Lull et 1'utopie pags. 175-185


BONNER, A. L'Astronomia lul.liana pags. 187-198


SAMSO, J. Notas sobre la astronomia y la astrologia de Lull pags. 199-220


COFRESI, L.L. Itinerarium Sacri Amoris: The Road to God in
Ramon LlulFs Blanquerna pags. 221-225


VIERA, D.J. Les idees pedagogiques de Ramon Llull i de Francesc


Eiximenis: estudi comparatiu pags. 227-242


TRIAS MERCANT, S. L'escola lliure de Lul.lisme (1935-1942) pags. 243-268


Bibliografialul.listica 1980-3 pags. 269-294


Vol. XXV Fasc. 2 - PALMA DE MALLORCA (Espana). 1981-1983




ESTUDIOS LULIANOS se publica bajo la responsabilidad del CON"
SEJO ACADEMICO de la MAIORICENSIS SCHOLA LULLISTICA.


Director: Sr. Prof. Dr. Sebastian Garcias Palou.


Secretario: Sr. Prof. Dr. Jordi Gaya Estelric.
Para correspondencia, envio de originales, libros para recension e inter-
cambio:


Estudios Lulianos
Apartado Correos, 17
Palma de Mallorca
Espana


Precio de Suscripcion:


Espana: 1.000 Ptas.


Extranjero: 1.200 Ptas.


Niimero suelto: 500 Ptas.


© Estudios Lulianos


Maioricensis Schola Lullistica


Apdo. 17. Palma de Mallorca (Espana)


Deposito Legal P.M. 268-1961 ^ G R W i i s f l








RAYMOND LULLE ET LUTOIMK*


L'idee selon laquelle Raymond Lulle fut un utopiste - dans le sens oii sa
vie et ses oeuvres constituent une evasion de la realite - n'cst pas neuve. Un
certain nombre de ses contemporains l 'ont considere comme un personnage
d 'une extreme fantaisie. On peut citer un theologien bien connu, Augustinus
Tr iumphus, qui, vers 1310, a dit de Lulle qu'il etait si confiant en sa propre
intelligence qu'il affirmait pouvoir prouver n ' importe quoi . Selon Augustinus,
Lulle avait promis a plusieurs rois de leur fournir une preuve irrefragable de
la doctrine de 1'Incarnation et des autres articles dc la foi. Lulle etait "mobilis
et fluctuans in statu, nunc uxoratus, nunc continens, nunc secularis, nunc reli-
giosus, nuncultra mare, nunccitra, nuncnuinclum spernens, nuncapparens".
Les revelations que Lulle pretendait avoir de Dieu etaient plutot du Diable 1 .


Lulle lui-meme savait tres bien qu'il etait souvent regarde ou comme un
fantaisiste ou simplement comme un fou. Dans ses oeuvres, nous le verrons,
il emploie souvent Ie personnage du " f o l l " , plus sage quc lcs hommes du mon-
de. Vers la fin de sa vie, il ecrivit son Liber Phantasticus sive Disputatio Ray-
inundi et clerici, un bref traite redige pour les participants au Concile de Vien-
ne en 1311. L'archidiacre (le clericus du traite), un homme qui a tres bien reus-
si, dialogue avec Lulle. Quand il entend les plans lullicns pour lcs missions,


* L a p r i m e r a v e r s i o n d c e s i e t r a b a j o l u e p r e s e n t a d a al " C o l l o q u e s u r 1 ' U i o p i e a u n i o y e n a g e " ,
c e l c b r a d o b a j o los a u s p i c i o s d e l " I n s l i l u l d ' L : t u d c s m c d i c v a l e s d e r t l n i v e r s i t e d e M o n t r c a l " c n
a b r i l d c 1 9 7 9 . M e r e t i c r o v a r i a s v e c e s a o t r a s c o n t r i b u c i o n c s al C o l o q u i o .


1. A u g u s t i n u s T R I U M P H U S , TraclaiusconiradMnatoreseisompniaiores, 6, e d . R . S C H O I . Z ,
Unhekannie kirchenpolilische Slreitsehrifien aus der V.eil Ludwisis des llayern (1327-1.154) , 11 ( R o m o .
1914) , p p . 4 8 1 - 4 9 0 . V o i r m o n Ramon Lull and Lullism in fourleenth-ceniurv I' rance ( O x f o r d , 1971) ,
p . 56 n . 2 8 .




176 .1. H I I . I . C i A R T I I


lcs croisades, la reforme de l'Eglise, il s'ecrit: "Creclebain, Raymunde, tephan-
tasticum esse: modo vero per verba (tua) cognosco te non modo phantasticum
sed esse phanlasticissiimim"2. Bcaucoup d'ccrivains posterieurs ont ete d 'ac-
cord avcc l 'archidiacrc. On a souvent represcntc Lullc comme etant detache
du contcxte historiquc ou il devait vivre, commc un revcur qui proposait des
ideaux impossibles et archaiques. On pourrait ainsi le rcjctcr commc. . . utopis-
tc —dans lc scns quc j ' a i deja cile— ct se dispenscr de lire ses multiples ccrits.
Je crois que c'est unc cxplication trop facile de Fhomme et de Foeuvrc.


.Ic pense qu 'on peut demontrer que Lullc etait parfaitement capable de
comprcndrc les realites du monde oii il vivait. Si, a Fencontre des theoriciens
plus "secularises", tel Pierrc Dubois, il donne a la papaute le controle dcs croi-
sades qu'il proposait , il savait tres bicn qu 'une croisadc ctait impossible sans
la coopcration dcs princes chrctiens. II etait trcs realiste dans lc choix qu'il fai-
sait de scs patrons scculiers. II ne s'est jamais adresse aux empereurs ni aux
pretcndants a Fcmpirc allemand. Ce ta i t au.x rcpubliques maritimes italiennes,
et, surtout au.x rois de Francc ct d 'Aragon qu'il avait rccours. L'aide dc ccs
puissances ctait indispcnsablc pour unc croisade et pour la conversion de FIs-
lam. L'attcntion dc Lullc oscillait entrc la Francc ct FAragon. Malgre ses ori-
gincs catalanes, c'cst ncanmoins la Francc qui rctcnait scs preferences lcs plus
profondes 1 .


M. lc professeur Allard, dans la resume dc sa communication au collo-
quc, dit quc Futopie dc la Monarchie de Dantc cst esscntiellement critique. On
peut dirc la meme chosc dc ccllc de Raymond Lulle mais avec une diffcrcncc:
Lulle n'envisage pas la construction cFunc Europc unifiee autour de Fcmpire.
Dans Blanquerna il voit le pape comme un arbitre universel; plus tard, dans
scs oeuvres ct dans scs actions politiques d 'apres 1300, il change de dircction
ct sc tournc vers les monarchics, surtout vcrs la France.


Les rclations entre Lulle et la cour de France n'ecartaient pas des contacts
avec lcs souverains dc la Maison cFAragon. QuoiquMl nc perdit jamais dc vue
lcs fins qifil sc proposait , Lullc savait trcs bicn varier lcs moycns qiFil cmplo-
yait. En 1305 il presenta a Jacques II cFAragon son ocuvrc la plus considera-
ble sur la croisade et il la fit ainsi parvenir au nouveau pape Clcmcnt V. Jus-
qu 'a sa mort , Lulle cst reste en contact avec Jacques II"4.


Mais lcs rclations de Lulle avec la Francc sont peut-etre plus importantes.
De 1309 a 1311 Lulle appuya les pretentions francaises quant a Fcmpirc byzan-
tin. Flus suprenant , il appuya aussi la suppression des tcmplicrs — ct en ccla
il iFctait pas precisemcnt d 'accord avcc tous lcs mcilleurs penscurs de Fepo-
quc. Dans la scrie des traites dedies par Lulle a Philippc lc Bcl (cn 1309-1311,
a Paris), il a rcconnu cFunc facon tres claire non seulemcnt la prccmincnce de


2. Liber /'luinlu.slicus, 1 ( P a r i s , 14 l W), l'ol. S l r - v , d a n s Raimm Lall..., p . 5 7 .
3 . Riiinon l.iill..., p p . 5 8 - 6 0 .
4 . J e m e r e f e r e a u Liberdefine. V o i r Ramon L.ull..., p . 6 4 - 6 7 .




R. | l I I 1 E T I . ' U T O P I E 177


la Francc cn Occident, mais aussi lc droit du roi a intervenir dans lcs affaires
ecclesiastiques comme "Doctor fidei christianae"\ II a invoque ainsi 1'assis-
tance de Philippe contre l'averroi'sme a l 'Universite de Paris. II voulait non
seulement que Philippe, en accord avcc la papaute , ctablisse des collcges pour
l'en.seignement des Iangues orientales, mais qu'il fusionne les Ordres Militai-
res existants en un seul Ordre, "quia rex esl defensor fidei'*\ Si Lullc touchait
ainsi a des questions brulantes, il faut rcconnaTtre quc scs opinions tcnaicnt
compte —d'unc facon trcs rapide ct immediate— du changcmcnt considerable
dans la Chretiente symbolisc par la translatio de la papautc de Rome a Avig-
non. Ce realisme a porte ses fruits. Lulle recoit un documcnt de Philippe le
Bel, disant qu'il (Lulle) cst "vir bonus, justus et catholicus", unc attcstation
tres utile si l'on considere les critiques formulees contrc Lullc par un thcolo-
gicn aussi influent qu 'August inus Triumphus a la Curie . II cst aussi trcs pro-
bablc que 1'influence francaise fut a la source du canon XI du Concile dc Vienne,
canon qui ctablit dcs chaircs dans cinq ccntrcs pour l'cnscigncmcnt dcs lan-
gues oricntales au.x futurs missionnaires. C e t a i t la rcalisation clc 1'une des dc-
mandes lcs plus constantes de Lullc s .


Lulle a connu beaucoup plus de deceptions quc de reussites. Si l 'on pcnse
a ses visites prolongees a la Curie sous cinq pontifcs, a ses appels aux chapitres
generaux des Franciscains et des Dominicains, a une succession de rois et dc
rcpubliques, le resultat a cte relativement maigre. Tout ce qifon pcut citcr, c'est
la fondation d 'un college pour les missionnaires a Majorque (unc fondation
qui tf a pas dure) , la permission personnellc de precher dans les synagogues
et dans les mosquces de la Couronne d 'Aragon, ct son influence sur le canon
XI de Vienne, un decret tres particllement mis en ocuvre. Lc vocu dc Philippc
lc Bcl a Vicnne de prendrc lui-meme Ia tcte d 'unc grandc croisade, tclle quc
Lulle 1'avait revee, n 'a pas ete realise non plus.


Si nous regardons les oeuvrcs dc Lulle, nous verrons quc Lulle lui-mcme
etait parfaitement conscient de son manque clc succcs. Cela se voit non sculc-
ment dans son poeme autobiographique Desconort (probablcmcnt dc 1305) mais
dans Blanquema (de 1296 au plus tard) ou Lulle ecrit: "Beaucoup de gcns ticn-
ncnt des possessions de la sainte Eglise. Mais qui exalterait 1'Lglisc facc au dcs-
honneur, a 1'erreur et a 1'infidelite?"". En 1295, dans son Arbre de Sciencia,
il s'ccritc: "Pendan t plus de trente ans, j ' a i iravaille cn vain. Mcs livrcs sont
pcu apprecics. Lcs hommes me considercnt commc un idiot ( fa t )" . Mais il ctait


5 . L . U I T . l i . Reprobuiio uliquorum errorum Averrois ( P a r i s . j u i l l c i , 1310) , c i l c i l u n s Ramon
Lull..., p . 114 n . 2 8 2 .


6 . l . U l . L E , Liber nalalis pueri purvuli lesu Chrisii ( P a r i s , j a n v i c r , 13 1 I ) , c i l c Ibiil., p . 115 .
7 . L c d o c u m c n t cst d a t c d u 2 a o u t 1310 . P o u r lcs d c t a i l s v o i r Ramon l.ull..., p p . 118 s \ .
8 . Ramon Lull..., p . 128 .
9 . Bluuqiiernu, 4 8 , d a n s Rumon Lull, Obres essenciuls, I ( B a r c c l o n a , 1 9 5 7 ) , p . 179 .




1 7 8 J . H I L L G A R T H


convaincu quc si les hommes voulaient lire ses oeuvres et ne pas passer dessus
" c o m m e un chat sur les cendres, par (mes) livres l 'homme pourrait redresser
le monde" 1 " .


En 1314, en Sicilc, deux ans apres la fin du Concilc de Vienne, Lulle deci-
de de ne pas renouveler la tournec de visites qu'i l avait si souvent effectuees
aux cours des rois et des papes. 11 voyait tres bien qu'il avait gagne tres peu
avec tout ccla et "plusieurs fois", dit-il dans le Liber cle civitate niundi, " o n
s'etait moque de lui, on 1'avait frappe et traitc de phantasticus". Mais il ne
desesperait pas. II retourna en Afrique du Nord une troisieme fois pour voir
s'il ne pourrait "gagner les Sarrasins a la foi ca tho l ique"" . Son choix de Tu-
nis, n'etait pas aussi extravagant qu'il pouvait paraitre. Vingt et un ans aupa-
ravant, en 1293, Lulle avait bien ete expulse dc la cite, mais maintenant Tunis
avait un prince qui dependait en partie des auxiliaires catalans et qui faisait
a Jacques II d 'Aragon des promesses de sc convcrtir. Lullc disposait en plus
dc lcttres de recommandat ion de Jacques II quant il a passe de Sicile a Tunis,
cc qui a probablement ete son dernier voyage; il avait environ 84 a n s ' : .


J 'a i cite quelques aspects de la vie de Lullc. Sans une connaissance siiffi-
sante de sa vie, ses oeuvres demeurent inintelligibles. Tout a fait a l 'opposc
d 'un grand scolastique qui progresse a travcrs des epreuves et des aventures
intcllectuelles, mais dans un cadrc sur et sans grands changcments, Lulle a etc
qualific a juste titre dc "phi losophc de 1'action"". Sa philosophic s'est ela-
borec a Ia frontiere de la Chretiente et de r i s l a m . Tous ses livres sont plus ou
moins autobiographiques. Dans un ouvragc qui parait impersonnel, le Libre
clels inil proverbis de 1302, il ccrit: "Vous ne pouvez pas donner satisfaction
pour le temps que vous avez p e r d u " 1 4 . U est difficile de ne pas penser aux an-
nees quc Lullc a passc comme jeune courtisan (et pas si jeune) dans 1'extrava-
gancc. Seule sa conversion dramatique a la vie religieusc a i'age de 30 ans l'a
arrache, conimc il lc dit dans lc Libre de Contemplacid, " au pcchc pour 1'ocuvrc
dc pcni tcncc" .


La Vita anonymc contcmporainc, ccrite a Paris en 1311, et inspiree par
lcs souvcnirs dc Lulle lui-meme, Ic montre determine des le debut de sa con-
vcrsion a travaillcr a cclle des musulmans, a ecrire un livre pour effectucr cctte
conversion, ct (ici on voit le realisme qui accompagnait toujours scs plans),
puisquMl nc pouvait rien faire seul, a aller voir le pape et les rois chreticns pour


10 . Arbre de ciencici, P r o l c g (Obres essencials, 1, p . 5 5 5 ) ; Desconori, 2 2 (ibid., p . 1 3 1 4 ) .
1 1 . Liber cte civilale inundi ( M e s s i n a , m a i 1314) , c i t e d a n s Rainon Lull..., p . 1 3 3 .
12 . S e l o n la v e r s i o n t r a d i t i o n n c l l c , L u l l e a u r a i t e t c n i a r t y r i s c a B o u g i c e n a o u t (? ) 1 3 1 5 . L a


d a t e es t i m p o s s i b l e p a r c e q u c n o u s a v o n s d e s l i v r e s d e lui d a t c s d c T u n i s c n d e c c m b r c 1 3 1 5 . L a
l c g e n d e d u m a r t y r e p r o v i e n t p r o b a b l c m e n t d ' u n c c o n t u s i o n a v e c la l a p i d a t i o n q u e t .ul le a e f f e c t i -
v e m e n t s u b i e a B o u g i e e n 1 3 0 7 . L u l l c est p r o b a b l e m c n t m o r t d a n s la c i t e d c M a j o r q u e ( P a l m a )
e n 1 3 1 6 . V o i r Rainon Lull..., p p . 133 s v .


1 3 . A . L L I N A R E S , Raymond Lulle, philosoe de 1'action ( G r e n o b l e , 1963 ) .
14 . L U L L E , Libre dels mil proverbis, c . 2 4 (Obres essencials, I, p . 1259 ) .




R. L U L L E E T 1 , ' U T O P I E 1 7 9


les supplier de fonder des monasteres oii les futurs missionnaires pourraient
apprendre 1'arabe et les autres langues orientales".


Lulle etait parfaitement conscient de son manque total de preparation adc-
quate pour les vastes taches qu'il avait entreprises. II etait dispose a prendre
le temps qu'il fallait (neuf ans d 'etudes), alors qu'il avait deja plus de 30 ans,
age deja avance pour le XHIe siecle, pour bien apprendre 1'arabe et aussi pour
etudier la philosophie et la theologie chretiennes. Les longues annees de prepa-
ration ont amene la production d 'une sucession presque interminable de livres
(quelques 240 subsistent encore en latin ou en catalan). Je voudrais parler ici
surtout d 'un de ces ouvrages, Blanquerna, ecrit cntre 1280 et 1296 en catalan
et traduit (comme au moins cinq autres ouvrages de Lulle) en francais, proba-
blement durant la vie de 1'auteur. Mais, s'il est impossible de comprendre les
oeuvres de Lulle sans prendre connaissance de sa vie, il est egalement dange-
reux d'etudier ses oeuvres en les isolant du schema apologetique general, prc-
sent dans les multiples versions de son Art (depuis environ 1274).


On a demontfe que VArt de Lulle incorpore la vision du monde qui etait
celle de la plupart des hommes instruits de son epoque. Partant d 'une combi-
naison des quatre elements que les croyants de toutes les grandes religions ad-
mettaient comme "scient i f iquement" valable, Lulle pouvait remonter 1'eche-
lle de la creation et arriver aux Attributs Divins qui influencent 1'homme a tra-
vers les elements. II pouvait aussi commencer par les Attributs eux-memcs.
L'emploi des Attributs comme base de son systeme philosophique est tres im-
por tant . Une semblable doctrine des Attributs ctait soutenue par les musul-
mans et les juifs. Les elements et les Attributs Divins jouent un role plus im-
portant dans l 'apologetique lullienne que la logique algebrique et les figures
circulaires qui sont seulement des moyens pour faciliter l'intelligence des idees
lulliennes et qui en fait les ont souvent rendues plus difficiles a comprendre"' .


Ce n'est pas son Art toutefois, ma son optimisme qui rend parfois 1'apo-
logetique de Lulle moins que convaincante. Les infideles (stricto sensu, lcs hom-
mes sans aucune religion) sont infailliblement convertis par les raisons lullien-
nes. Dans les romans Blanquerna et Feli.x les hommes mauvais ou deraisonna-
bles sont a tout coup convaincus par la bonte et la raison. Comme l'a souligne
Alison Peers, la psychologie des romans en souffrc 1 ! Lc rcalisme pointe
quand 1'infidele souligne les differenccs entre les trois rcligions qui prctendcnt
le convertir. Lulle connaissait tres bien la grandc difficulte de convcrtir les juifs
ou les musulmans au christianisme. Dans plusieurs oeuvres il blamc les metho-
des couramment employees par des missionnaires. II est, par cxcmple, inutile
d 'argumenter a partir de sourccs comme lc Nouvcau Tcstamcnt ou dc decricr


15 . Vita beali Raymundi Luili, 5 - 8 , c d . B . d c C i A l I ' 1 I E R , Analeclu Hollandianu 4 8 ( 1 9 3 0 ) ,
p p . 148 s v .


16 . Ramon Lull.... p p . 1 3 - 1 8 .
17 . E . A L L I S O N P E E R S , Ramon Lull, a biography ( L o n d o n , 1929) , p . 166 .




1 8 0 J . H I L L G A R T H


1'Islam comme une religion absurde sans fournir un terme d'alternative
raisonnable 1 8 . Comme Lulle le dit dans Blanquerna, "ils (les musulmans) n'ac-
cepteront pas Pautorite et nous n 'avons pas aujourd'hui de miracles". La con-
version doit etre fondee sur la persuasion, la connaissance, Petude des coutu-
mes, de la philosophie et des methodes de raisonnement des peuples non-
chretiens. Lulle etait aussi conscient des differences entre les Eglises chretien-
nes d'Orient et d'Occident et du danger que presentaient ces differences en Asie
ou les Mongols hesitaient encore entre 1'Islam et le Christianisme. Lulle savait
tres bien que la conversion des Mongols a lTslam ferait pencher la balance a
1'encontre du Christianisme. Son interet pour les Mongols Iui a fait effectuer
un voyage en Asie Mineure alors qu'il avait presque 70 ans' ' J .


Blanquerna est Poeuvre de Lulle qui contient le tableau le plus detaille qu'il
nous ait laisse de la societc chretienne de son temps et de ses plans pour la
reformer" .


On pourrait considerer Blanquerna comme une etude des solutions opti-
males aux problemes d 'un monde reel. II n 'y a la aucune tentative de construi-
re une cite ideale, loin du present dans Pespace ou dans le temps. Et on ne
pcut pas citer Poeuvrc comme etant en faveur d 'une vision romantique du Mo-
yen age. Le monde que decrit Lulle est presente d 'une facon realiste, non seu-
lement a cause des scenes de la rue, " f i lmees" brillamment ici comme dans
son autre roman, Felix, (activite interminable de procession, dc pompe, d'emeu-
te et de vacarme). Dans le monde de Lulle, la plupart des gens sont indiffe-
rents a la religion qu'ils professcnt. Leur chateau, leurs enfants, ou eux-memes
constitucnt leurs vrais dieux (42). Ils sont preoccupes par la recherche des be-
ncfices, par les negoces, les proces legaux, ou le service des grands (46). C e s t
un monde hierarchise, divise en " e t a t s " . Quand le heros du roman recontre
un chcvalier qu'il nc connait pas, "chacun des deux s'informe de Petat de
P a u t r e " (47). Une grande partie de ce monde est accepte par Lulle comme im-
muablc, mais il veut changer Pesprit qui le gouverne.


Une preoccupation relativement a la propriete parcourt ce roman dont la
structure est une seric de renonciations. (Ce qui ne vaut pas d'etre possedc nc
vaut pas qu 'on y renonce). II n'est pas surprenant que les personnages mon-
dains qui s 'opposent au heros Blanquerna, le cellerier du monastere ou il de-
vicnt abbe, Parchidiacre du diocese oii il est ensuite eveque, le camerier quand
Blanquerna est elu pape, e.xaltent la propriete. Lulle lui-meme (qui avait ete
tres bien dote dans le monde avant de Pabandonner) ne doute pas que la pro-
priete soit le grand ressort du monde. Au commencement du roman (1), quand


18. L u l l e se r e f c r e p r o b a b l e m e n t a R a m o n M a r t i . V o i r Rumon Lull..., p . 2 1 .
19 . D a n s 1302 . V o i r Vita, e c . 3 4 - 3 5 .
2 0 . D a n s 1'e.xpose s u i v a n t j e c i t e e n t r e p a r e n t h e s e s les n u m c r o s d e s c h a p i t r e s d c Blanquerna.


J ' u t i l i s e 1 ' ed i t ion d e j a c i t e c . O n p e u t a u s s i c o n s u l t e r la t r a d u c t i o n a n g l a i s c d ' E . A . P E E R S ( L o n -
d o n , 1926) et la v c r s i o n m e d i e v a l e f r a n c a i s e e d i t c c p a r A . L L I N A R E S ( P a r i s , 1970 ) .




R . L U L L E E T L ' U T O P l E 1 S 1


le pere tres devot de Blanquerna, Evast, decide de se marier plutot que de de-
venir moine, il fait ce choix "pa rce qu'il devait maintenir la grande maison
et continuer les aumones qu 'a faites son pere. . . il etait maintenant la tete de
sa l ignee". Quoiqu' i l n'ait pas besoin d 'argent, Evast entre dans le commercc
(comme le faisaient en effet beaucoup de nobles catalans) pour pouvoir soute-
nir son " e t a t " . La femme d'Evast, Aloma, cgalement devotc, tient commc pour
chose evidente que "Dieu donne beaucoup dc faveurs et d 'honneurs a l 'hom-
me quand il lui donne des fils... pour maintenir sa l ignee".


Apres que Blanquerna s'est retire du monde, ses parents vendcnt leur pro-
priete et construisent un hopital ou ils assistent les malades, vivant eu.x-memes
des aumones des autres. Les effets remarquables que cette dccision et la vie
d 'Evast et d 'Aloma comme pauvres mendiants ont sur la citc, dcpendcnt de
la connaissance que tout le monde a de 1'etat social et des richesses auxquelles
ils ont librement renonce.


La deuxieme partie du roman contient une description d'un monastere (pro-
bablement cistercien) ou l 'abbe est bon mais illettre, et oii tres peu de moines
sont instruits. Les moines, quoique voues a la pauvrete, cherchent a accroTtre
leurs possessions, a attirer un predicateur bien connu (pour avoir bcaucoup
de monde au monastere et ainsi plus d'aumones), et a convaincrc lc roi de choisir
leur abbaye comme lieu de sepulture. Lulle critique les dcux premiers desirs
des moines mais accepte le dernier. Le monastere du roman aura ainsi des pri-
vileges et des distinctions pareils a ceux qu 'ont eu les deux plus importants mo-
nasteres cisterciens de la Catalogne, Poblet et Santcs Crcus (57).


D'abbe qu'il etait, Blanquerna devient eveque. II rcforme son diocesc com-
me il a reforme son monastere. Ici encore le monde qu'il faut rcformer est pre-
sente d 'une maniere realiste. Personne ne doute quc 1'Eglisc doivc avoir dcs
possessions —le prince qui supprime les dotations est a juste titre excommunic
(70)— mais il faut employer ces possessions surtout pour les pauvres et pour
amener la paix entre les factions qui dechirent la cite. A cet effet, 1'cvcquc Blan-
querna est pret a faire present d 'un riche benefice au frere d 'un des chcfs de
factions (75).


Dans sa description de la phase papale de la carriere de Blanqucrna, Lullc
propose des remedes a la corruption evidente de la Curie de son temps. II sou-
ligne aussi 1 ' importance exageree du droit canonique par rapport a la thcolo-
gie (86). Mais, quoique 1'excessive ccntralisation de 1'Eglise autour du pape
fut deja vivement critiquee et quoique Lulle lui-meme avoue que "pa r tou t on
disait que le pape et les cardinaux etaient responsables de tout le mal et de tou-
te 1'erreur du m o n d e " (94), Lulle ne soulcve aucun doute contre le principc
de centralisation. Au contraire, il veut la fortifier par un reseau de represen-
tants papaux (en realite des espions) qui serviraient a informer le papc sur tou-
te chose qui necessiterait une reforme (79). Dans le roman (distinct cn ccla de
la realite) le pape lui-meme peut etre puni s'il le merite (89). (A cela, on pourra




182 .1. H I L L G A R T H


comparer les idees plus "po l i t i ques" de Jean de Paris sur le sujet). C e s t peut-
etre dans cette partie du roman que Lulle se detache plus qu'ail leurs du monde
qu'il connaTt, meme si les plans de croisade du Pape Blanquerna refletent les
projets papaux contemporains et incluent —comme c'etait le cas dans la realite—
de "grands d o n s " (c'est-a-dire des concessions d ' impots) aux rois. C e s t a l'en-
droit des universites que les idees lulliennes paraissent tout a fait impossibles.
II est peu probable, en effet, que les juristes de la fin du XHIe siecle auraient
accepte que la science du droit soit reduit " a ses elements les plus b re f s" . (86)
Ils auraient tous perdu leur emploi!


11 y avait dans le monde beaucoup de choses que Lulle voulait changer.
Le christianisme etait devenu —pour citer une image de son Arbre de Filosofia
d'amor— "une belle eglise oii beaucoup de gens chantent les honneurs de
D ieu" 2 1 , mais oii la pensee de la plupart de ces chanteurs se tournait vers
d 'autres choses que Dieu, vers son diner, sa maitresse, un benefice qu'ils desi-
raient, une injure qu'i ls voulaient vengcr. Le christianisme s'etait tres bien ins-
talle dans lc monde . Lulle voulait, tant par ses ecrits que par sa vie, utiliser
des tactiques de " c h o c " pour lc rcveiller. Ainsi, dans un monde oii le haut
clcrge aimait collcctionncr lcs objcts d 'ar t , Lulle represente, dans Blanquema,
un cardinal (84) qui ordonnc qu 'on mctte a sac Ics magasins dcs joailliers de
Romc au moment meme oii passe dans la ruc une procession conduitc par lc
papc lui-meme. Dans un monde oii la valeur de r h o m m c est mesuree a scs ha-
bits, lc meme cardinal sc mct a genoux dans la rue devant une dame qui mar-
chait dans ccttc procession religieusc et qui s'ctait habillee pour se faire adorer
dcs hommcs mais qui n 'aimait pas qu 'on le Iui dit si ouvcrtemcnt. Au coeur
de l 'une des plus grandes epoques de l'art gothiquc, quand on depensait infini-
ment plus d'argent pour les cathedrales quc pour les missions, Lulle approuve
un pelerin qui detruit un crucifix, car les images scandalisent les musulmans
ct les juifs ct ces ames valent plus que l'art religieux lc plus remarquable.


11 fallait rctablir la vraie signilication dcs valeurs chre t iennes ; : . Pour de-
montrcr la confusion actuelle dcs valeurs, Lulle emploie deux personnages dans
son roman, lc jonglcur de Valor et "Ramon lo Foll". Avec lo Foll nous avons
affairc a l 'une des plus interessantes creations litteraires de Lulle. Les inter-
ventions du Foll attirent 1'attention et indiqucnt lcs solutions plus radicales au.x
problemes. LMdee selon laquelle Ia sagessc vient d 'un bouffon pourrait etre
considcrec comme un exemple e.xtrcme d'une tendance qu 'on trouve souvent
dans le livre, c'est-a-dire 1'utilisation des clcments les plus bas de la socicte pour
critiquer —quelquefois avec violence— les vices dc lcurs superieurs. Mais les
joueurs et les prostituees ou les foules galvanisees par les chanoincs activistcs
de Blanquema constituent simplement un arriere-plan compares a Rainon lo


2 1 . Arbre ile filosofia ifamor ( d a n s Obres essencials, I I , B a r c c l o n a , 1 9 6 0 , p . 6 9 ) .
2 2 . Voir E . - W . P L A T Z E C K , De valore ad mentem b. Raymundi Lnlli. A n t o n i a n u m , X X X


( 1 9 5 5 ) 1 5 1 - 1 8 4 .




R. L U l . l . E E T L ' U T O P l E 1 8 3


Foll. On trouve cette idee dans d'autres livres de Lulle, le Libre d'Amic e Ainat
et VArbre de Fitosofia d'Amor, oii nous lisons "ceux qui parlent de l 'amour
comme des fous sont les plus sa ins" . Ce rcnversement des valeurs courantes
correspond dans ses Iivres a des actions personnelles de Lulle. Le Foll de Blan-
querna represente Lulle iui-meme quand il jeta ses vetemcnts dc courtisan ct
se mit, selon la Vita contemporaine, " u n vil habit du drap le plus gros qu'il
pouvait t rouver" , se gagnant ainsi les raillerics ct la derision des gens qui
Pavaient connu vetu d 'une facon tres differente 2 ' .


Un biographe a dit recemment de Lulle qu'i l etait " incapablc dc passcr
a la real isa t ion" 2 4 . Ce jugement parait sans fondement. Le blame principal
pour 1'insucces relatif des projets de Lulle ne doit pas etrc mis a son comptc.
Les difficultes de la politique internationale cn furent en grande partie rcspon-
sables. Les pouvoirs majeurs de 1'epoque, la Francc et 1'Aragon, ne prcnaicnt
pas grand interet aux projets missionnaires de Lullc. Ils s'intcressaient plutot
a ses plans de croisade, mais Jacques II d 'Aragon etait engage dans unc gucrre
avec Grenade, puis plus tard dans 1'acquisition de la Sardaigne, et Philippc
le Bel dans sa lutte contre la papaute et lcs flamands. La papautc, a son tour,
etait (depuis 1282) engagee dans la guerre contrc les Sicilicns ct 1'Aragon et
plus tard dans un conflit avec la France. Quc Lulle soit arrive a quclqucs suc-
ces concrets (beaucoup plus que d 'autres auteurs contemporains tcl Pierrc Du-
bois) pour de semblables projets est d 'autant plus remarquable.


Blanquerna est le livre ou l'on voit le plus claircmcnt les idces lullicnnes
sur la reforme de la societe. Doit-il etre qualifie d 'utopiste et, si oui , dans qucl
sens du m o t ? 2 5 . Selon Menendez Pelayo, il n 'y a "aucunc dcs reformes de la
societe ou de 1'Eglise proposees par Lulle qui n 'eut sa racinc dans quelquc ins-
titution catalane. Lulle ne voulait pas detruire ces institutions mais lcs faire
rcvivrc par Pintroduction d 'un esprit chretien, actif et civilisateur" :". 1'eut-on
agreer ce jugement?


II n'est que de comparer le roman lullien a rextraordinairc Libro de Buen
Amor du pretre castillan Juan Ruiz, archipretre dc Hita. Le livre dc 1'archi-
pretre est une meditation ironique sur une societe qu'il n 'a aucun dcsir de rc-
former. Lulle medite aussi sur la socicte qu'il connalt . II accepte lc cadrc hie-
rarchique, les possessions, la propriete, mais pour lui, ce cadre, ces possessions
doivent et peuvent etre transformes par 1'application dcs idcaux chretiens.


2 3 . L U L L E , Libre de cotitemplacio, 10 (Obres essenciat.s, 11, p . 123) .
2 4 . L L I N A R E S , p . 1 5 8 .
2 5 . J c c i t c , d c m e m o i r e , u n c p h r a s c d u R . P . G e o r g e s M . d e D u r a n d , p a r l a n t d c s l.ois d c


P l a t o n d a n s sa c o n f e r e n c e a u c o l l o q u e , " D e P l a t o n a S a i n t - A u g u s t i n " : " s ' i l est u i o p i q u e , c ' c s l
d a n s le s c n s oi i il c o n d a m n e u n e s e r i e d e c h o s c s e x i s t a n t e s " .


2 6 . M . M E N E N D E Z P E L A Y O , Ortgenes de la Novela, 1 ( M a d r i d , 1 9 4 3 ) , 120 .




1X4 .1. H I L I . C i A R T H


Les paysans rognent les proprietes monastiqucs; lcs bcrgers scduisent les
femmes de leurs compagnonos; les marchands dc draps font assombrir leur
magasin pour dissimuler la pauvre qualite de leurs marchandises; lcs chanoi-
ncs amassent le grain pour acheter un chateau a leurs neveux; les hommes et
les femmes s'habillent de leurs meilleurs vetcments pour aller a la Messe, afin
d ' impressionner les autres plutot que prier Dieir . On pourrait facilement
trouver dans les documents de 1'epoque des cas similaires. Mais Lulle croyait
que ccs gens pouvaient etre transformes par la representation imaginaire et l'ac-
ccptation des ideaux chretiens, surtout les ideau.x franciscains quant a la pauv-
rete. Si l 'on croit que cette transformation etait utopiquc —en cc scns que les
solutions lulliennes n'avaient aucun rapport avcc lcs realites du X l l l e siecle,
on oublie non seulement 1'effet qu ' a eu lc mouvemcnt franciscain sur des mi-
lliers dc vies individuelles mais aussi 1'application concretc des idcaux chreticns
a la societe en general.


On pourra citer (dans lcs documcnts espagnols de 1'epoque), la creation
dcs avocats pour la defcnse des pauvrcs, lc lois intcrdisant la saisic dcs boeufs
dc labour dcs paysans pour dettes ou impots, la multiplication dcs hopitaux,
soutenus par des confrerics laiques, les lois contre lc fastc dans lcs mariages
ou le deuil, les missions de pacification cntrc les factions citadines executces
par des freres-mendiants ; s . Toutes ccs choses apparaisscnt dans B/anqi/erna,
dans la plupart dcs cas avant la crcation dc 1'institution correspondantc. Le
documcnt valencicn du XI Ve sieclc qui nous pcint unc foule autour dc la victi-
me d 'un assassinat lc suppliant dc pardonncr a son mcurtrier dc facon a ce
quc le Christ lui pardonnc , paraTt mcmc surpasscr dans Blanquema l 'hommc
qui, blcssc a mort , " louait Dicu ct avait pat iencc" : " . L'aspcct clc plus revolu-
tionnaire dc Blanquerna —1'alliancc quc lc roman csquissc cntrc lc clcrge et


2 7 . Blunquerna, 6 3 , 6 6 , 7 6 , 6 9 , 7 1 .
2 8 . V o i r m o n Spanisli Kingdoms, 2 v o l u m e s ( O x l o r d , 1 9 7 6 - 7 8 ) : I, 1 5 1 , 2 9 2 s v . , 8 1 , 11, 110,


2 9 . Blanquerna, 8 3 . V o i r lc c a s c i l c d a n s Spanish Kinndoins, I, 152.
1 2 3 .




R. L U L l . l : E T L ' U T O P l E 185


les foules mecontentes des cites— nc s'est pas systematiquement concretisce
a 1'epoque de Lulle, et seulement d 'une facon qu'il aurait desapprouvec un sicclc
plus tard, dans les emeutes anti-juives de 1391 commencees a Seville par les
sermons d 'un archidiacre 1". Mais dcs changements graduels dans les institu-
tions et dans les vics individucllcs rcvclcnt unc influence profonde et extensive
dcs idcaux prcconises par Lullc".


J. N. H I L L G A R T H


Pontifical Institutc of Mcdiaeval Studics, Toron to


3 0 . Spunish Kingdoms, II, 138 s v .
3 1 . M a p a r t i c i p a t i o n a u c o l l o q u c m ' a s u g g e r c p l u s i c u r s t h e m e s a e t u d i e r . J e c r o i s u t i l c d c c i t e r


t r o i s d c s p l u s c o n s i d e r a b l e s . L ' i d c o l o g i c d c la c o u r t o i s i e , d o n t o n a p a r l e a u c o l l o q u e , s p e c i a l e -
m e n t d a n s la c o n f e r e n c e d e M a r i e - L o u i s e O l l i e r , a b e a u c o u p a f f e c t e L u l l e , c h e v a l i e r d e v c n u p r o -
p h e t e . O n p o u r r a c i t c r n o n s e u l e m e n t s o n Libre qui es de 1'Ordre de Cavalleria ( d a n s Obres essen-
cials, I) m a i s p l u s i e u r s p a s s a g c s d e Blunquernu ( e . g . 4 7 , 5 0 ) , et d ' a u t r e s l i v r c s e n c o r e . L ' i d c c d u
Foll a p e u t - c t r c q u c l q u e s r a p p o r t s a v e c lc p c r s o n n a g c d c P e r c e v a l - P a r z i v a l . 11 f a u d r a e t u d i e r les
r e l a t i o n s c n t r e les r o m a n s l u l l i e n s el les r o m a n s f r a n c a i s . L c s p r e m i e r s c t a i c n t c c r i t s on p a r t i c c o m -
m c d e s a n t i d o t e s a u x r o n i a n s d c 1 ' e p o q u e ; ils c t a i c n t t r a d u i t s t r c s r a p i d c m c n t cn I r a n c a i s ( v o i r Ku-
nwn Lull..., p p . 153 s v . ) . E n m e m e t c m p s , il l a u d r a r c e x a m i n c r lcs r c l a t i o n s d c L u l l c n o n s c u l c -
m e n t a v e c les S p i r i t u e l s m a i s a \ e c t o u l lc c o u r a n t d c p c n s c c q u i d c r i v c d c . l o a c h i m d c I i o r c . O p p o -
s i t i o n a la s c o l a s t i q u c , c s p c r a n c c d ' u n p a p c a n g c l i q u c , r c f o r m c d c 1 'Egl i se , u t o p i e d e p r o g r c s , t o u -
tcs ccs i d e c s q u ' a e v o q u e c s lc r e v . P e r c Y v o n D . Cic l inas d a n s s o n c x p o s c s u r J o a c h i m , s o n t d c
p r e m i e r e i m p o r t a n c c si o n c o n s i d c r c l . u l l c . I i n a l e m e n t , il cst c v i d c n t q u ' u n e c o m p a r a i s o n a v e c
D a n l e s M m p o s e . V o i r 1 ' expose d u p r o f e s s e u r O u y H . A l l a r d .






LASTRONOMIA LUL.LIANA'


Dcs dc la ll.lustracio hom fa una divisio ncta entre la ciencia dc l 'astrono-
mia i la pseudocicncia dc 1'astrologia, i a mes associam la segona amb les "su-
perst icions" de 1'Edat Mitjana. i la primera amb la cosmologia moderna que
s'inicia amb Nicolau Copernic, Tycho Brahe, Johannes Keplcr, Galilco Gali-
lei i Isaac Ncwton. Aqucixa divisio, empero, distorsiona la nostra visio dc la
historia, i ens fa cstudiar els vencedors (els astronoms) i deixar de banda cls
vencuts (cls astrolcgs), com si fossin dos grups distints, o com si les cinc figu-
res anomenadcs haguessin netejat la pissarra pcr a comcncar una cra complc-
tamcnt nova. La realitat, coni sempre, es mes complexa i mes intcrcssant, i
per ventura, per a les nostres idees sobre el progres de la cicncia, un poquet
mcs incomoda. Perque 1'astrologia, o la idea dc la influencia dels astres sobrc
la \ ida tcrrenal, forma part dc la cosmovisio dc l 'homc dcs dc 1'antiguitat grc-
coromana fins a bcn entrada 1'epoca moderna. Sant Tomas d 'Aquino i Dantc
hi creien; Kepler es queixava, no de 1'astrologia com a ciencia, sino dcl temps
que 1'elaboracio d'horoscops robava als seus estudis de mocio planetaria : . Ga-
lilei la va practicar, almcnys fins que cs va cremar els dits amb una prediccio
quc cl va dcixar en ridicul. Aixi quc fcr la historia nomcs de la part mes accep-
tablc del pensament d'aquestcs figurcs, dc la part que ha contribuit al progrcs
dc la ciencia, seria justificable linicamcnt si som conscicnts dc fer una historia
parcial i claborada diacronicament com a cxplicacio del present.


1. C o n s i d e r a c i o n s a r r a n d e 1 'edic io d e l t ex t c a t a l a dc l Tractal a"astronomia d e R a m o n L l u l l ,
a c u r a d c J o r d i G a y a a n i b la c o l . l a b o r a c i o d c l . o l a B a d i a , a p a r c g u l en Tcxlos y csiiulios solnc
lu asironomia espanola en el siglo XIII, e d i t a t p c r J o a n V e r n e t i p u b l i c a t p c r la F a c u l t a l d c I i l o s o -
fia i L l e l r e s d e la U n i v e r s i i a t A u l o n o m a d c B a r c e l o n a , 1 9 8 1 , p p . 2 0 5 - 3 2 3 .


2 . F i n s i lo t v a e s c r i u r e u n l l i b r e Sohre els lonainents mes certs tle Tastrologia.




188 A . B O N N E R


Empero, tot cTuna que volem fer una historia mes total i sincronica, aqueixa
cosmovisio astrologica hauria dc formar una part substancial dc les nostres
investigacions. I cs precisamente en aqucst camp que Pobra astronomica dc
Ramon I.lull te la seva relevancia'. Ell no pretenia fer cicncia en el sentit mo-
dern i tecnic dc la parauia; pretenia donar-nos una cosmovisio cohcrcnt amb
cl sistcma dcl scu mdn tcoccntric contcmporani , articulat pcls fonaments dc
la seva Art . A mes, com cn totcs les scvcs obres cicntifiques, el que Ramon
Llull intcnta fer es posar fonamcnts teorics per a Pedifici cicntific, no cixamplar-
lo, descobrir-hi novctats o proporcionar obscrvacions mes exactes. Ho diu cla-
ramcnt en Pobra en qiiestio: " L o s astronomians an arat an quant no an dona-
des nassassarias raons a aso quc an avut pcr asperiencia an asta siencia d 'As-
t ronomia . . . E car las speriencias antiguas no son an tots temps, con defalen,
los novels as t ronomians en los judicis no an comcnsamcnts generals a qui pu-
gucn rccorrc, pcr so car la ciencia es possa t ive" 4 . I crcn prccisamcnt aqucsts
"comcnsaments gencrals" que Llull volia proporcionar .


Aqueixa doblc emprcsa, cm scmbla, cs prou grandiosa per a podcr
dispcnsar-nos del luxe gratuit de quei.xar-nos del quc Ramon Llull no va fcr.
0 com va dir Pring-Mill fa mes de vint anys, " m c parecc quc habria quc cstu-
diarse la obra por lo que es, en lugar de pcdir que fuese cosa bicn d is t in ta ' " .
Es un poc com si els lectors dcls Principia Mathematica de Russell i Whitehead
s'hagucssin queixat quc al final de les 380 pagines dcl tom primer nomcs ha-
gucssin arribat a csbossar els niimeros naturals, un punt ja llargament sobrc-
passat pels grecs.


La comparacio de Pempresa de Russell i Whitehcad amb la dc Llull pot
parei.xer gratuita o fins i tot xocant. La distancia cntrc el mon de Boole, De
Morgan, Frcgc, Cantor i Peano herctat i consolidat pcr Russell i Whitehcad,
1 el mon greco-cristia dc les vuit esferes, dc la quinta esscncia, dcls quatrc clc-
ments amb les scves qualitats, tot rcgit pcr una divinitat —quc era el mdn he-
retat i sistcmatitzat pcr Ramon L.lull— cns pot parcixer massa gran. Pcro em
sembla quc si volem fcr historia scriosamcnt, hem d'acccptar aqucixcs distan-
cics, hem d'acccptar els mons heretats pcr lcs figurcs dcl passat com a punt
de part ida dc les nostrcs investigacions. Tambc em sembla quc si volcm fer
historia seriosament, hem dc mantcnir les degudcs distincions cntrc figurcs com


3 . 1 c n i , a m b I s i d o r d c S c v i l l a , la d c g n d a d i s i i n c i o c n l r c 1 ' a s i r o l o g i a c i c n l i H c a (cn cl s c n t i i
m c d i c v a l ) , q u e i n t c n t a v a c x p l i c a r lcs i n f l u e n c i e s p l a n c t a r i c s s o b r c la t c r r a , i n f l u c n c i e s q u c p c r a
1 ' h o m c d ' a q u c l l t c m p s cs p l a s m a v e n cn les c s i a c i o n s d e 1 ' a n y , les m a r e c s , f e n o m e n s m e t e o r o l o -
g i c s , la m c n s t r u a c i o f c m c n i n a , 1 ' a d c q u a c i o d c lcs f c inc s a g r i c o l c s a m b lcs f a se s l u n a r s , e t c , i l ' a l -
i r a a s t r o l o g i a d c l s h o r o s c o p s . L lu l l n o p a r l a p c r r e s d c la s c g o n a , si n o cs p c r a c o n d c m n a r - l a i m -
p l i c i t a m c n t al p a s s a t g c c o r r c s p o n c n l a la n . 31 m c s a v a l l .


4 . P p . 3 0 1 - 2 d e 1 'edic io c i t a d a . Lle c o n s c r v a t l ' o r t o g r a f i a , p c r q u c cl l c c t o r cs p u g u i d o n a r i d c a
d c les e x t r a v a g a n c i c s d c 1 'escr iva q u c va c o p i a r 1 ' o b r a ; v e g e u t a m b c lu n . 17 m c s a v a l l .


5 . L.l, 11 ( 1 9 5 8 ) , 3 4 2 , e n u n a c r i t i c a d c 1 'edic io dc l Libro de Iti "Nova Oeomelria " de Ramon
Llull f c t a p c r M i l l a s V a l l i c r o s a .




I ' A S T R O N O M 1 A 1 ; I .1 I A N A 189


Russcll i Whitehead i com Llull d 'una banda, que precisament intcntarcn sis-
lematit/.ar mons hcretats, i figures com Arnau de Vilanova o Boole d'altra ban-
da, que precisament intcntarcn cixamplar o can\ iar els coneixements herctats.


El lector familiarit/at amb el pcnsament dc Thomas Kuhn" per ventura
ja s'ha adonat que comencam a trescar pcls camins dels paradigmes i revolu-
cions cientifiques esbossats per ell. Ara. en el cas de Llull. aqueixa empresa
paradigmatica era particularmenl important . Perque, com dcmostra Kuhn.
abans dc les grans obrcs de sintesi dcl segle XVII (Newton, Descartes), el mon
cientific estava mancat dc paradigmes i cra mcs be dividit en escoles que com-
petien entrc si, cada una d 'acord amb una metafisica particular. l.cs investiga-
cions eren gairebe puramcnt empiriqucs, si no meres col.leccions ad hoc dc fets.
Kuhn diu, "Qualsevol quc examini, per excmple, els escrits cientifics de Plini
o les histories naturals baconianes dcl segle XVII cs trobara immers en un fan-
gar. En certa manera hom dubta dc donar cl nom de cientific al resul tat" .


Llull sentia aqucixa frctura paradigmatica com a particularment greu. \ 'e-
geu el quc diu dc 1'estat de 1'astronomia al seu tcmps en el lragmeni citat mcs
amunt . Escriu cl Liher principiorum medicinae precisament per a assentar els
principia (o "comencamcn t s" com diu en catala) d'aquella cieneia". Al pro-
leg de V Ars compendiosa medicinae promei un programa claramcnt
paradigmaiic". Al principi dcl De regionibus sanitatis et infirmitatis explica de
la ciencia medica quc vol "investigare sua principia generalia,. . . ct hoc cum
principiis Artis generalis, cum quibus omnia principia perfcctarum scientiarum
inveniri possunt" 1 ".


1 com sap tolhom. les seves pretensions no s'aiurarcn a projectes dc para-
digmes dc les cieneies indi\ iduals: darrera cada ciencia, darrcra cada camp dc
concixemenl huma hi ha\ ia d 'ha \e r una paradigma general.


Quoniam intellectus humanus est valde p l u s in opinione quam
in scientia constitutus, ex eo quia quaelibet scientia habet sua prin-
cipia propria et diversa a principiis aliarum scientiarum, idcirco re-
quirit et appetit intellectus quod sit una scicntia gencralis, ct hoc
cum suis principiiis generalibus in quibus principia aliarum scicn-
tarum sint implicita ct contenta. sicui particularc in universali. Ratio
huius csl ut cum ipsis piincipiis alia principa sini suballernata et
ordinata ct etiam rcgulata, ut intellectus in ipsis scientiis quiescat


6 . The Strucwre of Scieniific Revoluiions ( X i c a g o i I o n d r e s , 1962) .
7 . P . 16 d e l ' o b r a c i t a d a . Q u a n i a Ia n e c e s s i t a i d e p a r a d i g m e s , q u e s i g u i n c o r r e c t e s o n o , el


m a i c i x P r a n c i s B a c o n va d i r q u e " l . a v e r i t a l s o r g e i x m e s f a c i l m e n l d e 1 'e r ror q u e d e la c o n f u s i o "
(c i t a l p c r K n h n . p . 1S).


I S . I ' o b r a l o u p u b l i c a d a a M O C i I ( 1 7 2 1 ) . 7 ( K - S 13 In t . \ i i . i r e i i u p r e s a a n i b u n a i m r o d u c
c i o d c P r i n g - M i l l a Oiiuiiitiir l.ihri /'riiicipioritin ( W a k c f i c l d - P a r i ^ - r i l a i a . I L ) 6 1 ) ) .


9 . V e g e u O/icrtt Mcilicu ( M a l l o r c a , P 5 2 ) .
10. I b i d .




1 9 0 A . U O N N L R


per veruni intelligere ct ab opinionibus crroncis sit rcmotus ct
pro longatus" .


I aqueix paradigma gencral era la seva Art, quc scria 1'estructura gcncral
dins dc la qual cada cicncia trobaria cl scu lloc i la seva fonamentacio.


La primera persona en cl nostre segle que va comprendre cl papcr para-
digmatic dcls escrits cientifics lul.lians, i la primera persona quc va investigar
scriosamentc la cosmovisio astronomico-astrologica lul.liana va esser Franccs
Yatcs cn la scva obra pioncra The /1/7 of Ramon Llulli:. La van seguir Ro-
bcrt Pring-Mill i Michela Pereira amb estudis importants sobre cl t ema" pe-
ro scmpre sensc podcr tcnir a ma una cdicio publicada dcl text central dels cs-
crits astronomics lul.lians1"1. Pero ara pcr fi tcnim una edicio dcl Tractat cTus-
tronomia a cura dc Jordi Gaya amb la col.laboracio dc Lola Badia" . L'iinic
manuscrit catala"', basc dc Fedicio, no cs pcr ventura tan bo com cs podria
desitjar: Fortografia, lingiiisticament molt intercssant, cs d 'una inconstancia
desesperant quc sovint dificulta la lcctura 1 , i a mes a mcs prcscnta un parcll
dc llacunes dc considcracio. tlls cditors, no obstant, han navegat aqueixcs aigiies
turbulcntcs amb habilitat i corrcccio, nomcs csmcnant faltes evidents, respec-
tant lcs grafies idiosincratiques del text, i suplint lcs llacunes clcl manuscrit ca-
tala amb el tcxt llati prcparat per M. Pereira" 1.


Flull inicia cl scu Tractat donant els "Antichs comcnsamcns d 'cstrono-
n i i a " . Assigna una lletra a cada una de lcs quatrc complcxions clementals, i
llavors fa una seric de connexions entrc cls dotze signcs dcl /odiac , cls planctes
i aquci.xes complexions. EI rcsultat cs podria rcsumir cn cl quadrc scgiicnt:
A Airc humid i cald 3. Gemini, 7. Libra, 11. Aquarius II. Jtipiter
B Foc cald i sec 1. Aries, 5. Leo, 9. Sagitarius III. Mart, IV. Sol
C Terra sec i fred 2 . Taurus, 6. Virgo, 1 0 . Capricorn I. Saiurn
D Aigua fred i luiniid 4. Cancer, 8. Uscorpio, 1 2 . P i s c c s V. Venus, VII. I.luna


Mitjanccra dc lotcs les complcxions \ ' I . Mcrcuri


1 1 . Ars generalis ultima, p r o e m i u m ( e d . M a r e a l , P a l n i a , 1645 ) . p . I .
12. P u b l i c a d a al " J o u r n a l o f i l ic W a r b u r g a n d C o u r t a u l d I n s t i t u t c s " , X V I I ( 1 9 5 4 ) . 1 1 5 - 7 3 ,


i r e c e n t m e n t r e i m p r e s a a / . / / / / ct liruiio, Collecled Essays, V o l . I ( L o n d r e s , 19S2) . 3 - 7 7 .
1 3 . P r i n g - M i l l p r i n c i p a l m e n t a l s s e u s Ll microcosmos lul.lia ( P a l m a , 1 9 6 1 ) , i Ramon Llull


y el niimero primitivo de las dignidades en el "Arte generat" ( O x f o r d , 1 9 6 3 ; r e i m p r e s s i o a n i b c o -
r r e c c i o n s i a d i c i o n s d ' u n a r l i c l e p u b l i c a t a L l . I, ( 1 9 5 7 ) . 3 0 9 - 3 4 ; I I , ( 1 9 5 8 ) , 1 2 9 - 5 6 ) . P e r e i r a en
i r e s i r c b a l l s : .S'////c opere scieiilifiche di Ruinuindo Lullo: I - l.a nuova aslronomia, " P h y s i s " , X V
( 1 9 7 3 ) , 4 0 - 8 ; Riccrche intorno al "Trticltilus novus tleastronomiu"tli Ruimoiido l.ullo. " M e d i o e -
v o . R i v i s t a di s t o r i a d e l l a l i l o s o t i a m e d i o e v a l e " , 11 ( 1 9 7 6 ) , 1 6 9 - 2 2 6 ; l.e opere mcdiche tli l.ulto
in rupporio con lu sua filosofia nuiitiule e con la medicinti tlcl XIII secolo. I I X X I I I ( 1 9 7 9 ) . 5 - 3 5 .


14. El te.xt l l a l i h a e s i a t e d i l a t , p e r o n o p u b l i c a t , a la tcs i d o c t o r a l d c M . P c r e i r a . Lafilosofiu
nuiurule di Raimundo Lullo nell' inedito "Truciutus novus de Astronomia", nelle opere inediche
e nelki critica, T c s i d i l . a u r c a ( F l o r e n c i a , 1 9 7 1 ) .


15 . V c g c u la n . I m c s a m u n t . P r i n g - M i l l j a n ' h a v i a fct u n a t r a n s c r i p c i o , q u e 1 ' ed i to r h a p o g u l
a p r o f i t a r p c r a c o m p a r a r a m b la s c v a p r o p i a t r a n s c r i p c i o .


16. I . o n d r c s , B r i t i s h l . i b r a r y , A d d . 1 6 . 4 3 4 .
17 . V e g c u cl c o m e n c a m e n t dc l p a s s a t g e c o r r e s p o n e n t a la n . 2 8 , o n la p a r a u l a " s e g e l l " a p a -


rei.x o i l o g r a f i a d a d e i r e s m a n e r e s d i s t i n t c s d i n s d ' u n a m a t c i x a f r a s e .
18. V e g e u la n . 14 m e s a m u n t .




L ' A S T R O N O M I A L U L . L I A N A 191


A mes a mes assigna altres qualitats a eada signe del zodiac, scgons es diiirn
i masculi (I al quadrc segiient) o nocturn i femcni (N); movible (M), fi.x (F)
o tots dos ( = comii, C); i segons quin planeta, quina part dc la cara i quina
rcgio dc la terra sdn seus 1 ' '.


1 A r i e s 11 1 M M a n c a p , f ac P e r s i a , B a h i l o n i a
-> T a u r u s C N 1 7 V c n u s c o l l , g a r g a m e l l a d c l s n e g r e s


3 G e m i n i A 1 C M c r c u r i b r a c o s , m a n s A r m e n i a (!)


4 C a n c e r D N M L l u n a p i l s , c s t o m a c A r m e n i a (!)


5 l . e o B 1 f : So l c o r , c o s t a t , e s q u c n a S c r u c c r o ( ? )
6 V i r g o C N C M c r c u r i v e n t r e , b u d c l l s G e r e m i l a
~i 1 i b r a A 1 M V c n u s p c m c n i l l R o m a . G r c c i a
8 1 ^coi pici 1) N 1 M a r t " 1 g e n i t a l s , a n u s A r a b i a
9 S a g i i a r i u s B 1 C l i i p i l c r c u i x e s I n d i a


1(1 C a p r i c o r n C N M S a t u r n u s g e n o l l s E t i o p i a
1 1 \ i | IKl [ i l l s A 1 1 S a t u r n u s c a m c s i n l e r i o r s L g i p i c
12 | ' i s c c s 1) N C J u p i i e r p c u s s c p t e n t r i o n a l


Als planetcs tambc els assigna qualitats de bo (B). mal (M) o neutre ( -
bci i mal, N). metalls i dics dc la setmana:


I Saturnus C I M plom dissabte
II Jupiter A I B estany dijous


III Mart B N M ferro dimarts
IV Sol B I N aur diumenge
V Venus D N B courc divendres


VI Mercuri mitjanccra 1 N argent viu" dimccres
VII l.luna D N N argent dillu ns


Tot a i \ 6 —amb la possible exccpcio cle la sistcmatitzacio cle les comple-
\ ions clementals en qualitats propies i apropiades— fa part de 1'astrologia tra-
dicional, i per tant constitueix la cosmovisio hcretada pels homes dcl scglc XIII.


l.a part seguent del Tractat introdueix clues innovacions lul.lianes. I a pri-
mcra es cl procediment dc "vcnc iment" (devictio en la versio llatina), pel qual


19. L c s l l e l r c s A - D s o n les l i n i q u c s e m p r a d e s p e r I lu l l ; les a l i r e s s o n i n i r o d u c c i o n s m e \ c s p c r
l a c i l i i a r la l e c i u r a d c l s d o s e s q u e m e s s e g i i c n i s . A q u e s i s e s q u c m e s scin s u b s i a n c i a l m c n i i g u a l s c n
a l t r c s o b r c s o n t r a c t a el t c m a ( v e g e u el l e \ t c o r r e s p o n e n i a les n n . 3 7 - 4 2 m e s a v a l l ) . A p a r l d e l
p r o b l e n i a d e la n . 21 m e s a \ a l l . 1 'un ica d i \ e r g c n c i a d ' i m p o n a n c i a a l e c l a i r c s s i g n c s de l / o d i a c q u e
a q u i es s e n y a l e n c o m a f ixos ( 5 . L e o . 8. E s c o r p i o , 1 1 . A q u i i r i u s ) i q u e en a l g u n e s a l u c s o b r e s a p a -
r e i x c n c o m a m o v i b l c s ( M ) .


2(1. " G e r e m i i a p r o p . l c r u s a l c m " . Traclal, e d . c i i . . p . 2 2 2 .
2 1 . A i x i cn a l g u n c s l o n i s dc l Tructat i a l g u n e s o b r c s ; " S a t u r n u s " en a l t t c s l o n i s i a l l r c s o b r e s .
2 2 . L ' e l e m e i u m e i a l . l i c , m e r c u r i .




1 9 2 A . B O N N L R


cs pot calcular cl rcsultat de la conjuncio de dues o mes complexions, i per
tant la conjuncio de dos o mes planetes en el mateix s igne : ' . La segona inno-
vacio es la introduccio " d c principiis artis Raymundi quae applicat ad antiqua
principia a s t ronomiac" com diu un passatge quc manca al manuscrit catala.
I ho fa d 'una manera curiosa, scnse correspondcncia en cap altra obra seva.
Presenta les deu qiiestions (utriiin, que, de que, perque, quant , qual, quan ,
on, com i ab q u e ) : j que havien fet part de 1'Art des de la Taula general de
1293-4 : \ dins de les quals —concretament bai.x la questio de " q u a l " — intro-
duei.x els " .xvi i j . comensaments gencrals" dc l 'Art, que son les 9 Dignitats o
atributs de Deu de la Figura A, i els 9 principis rclatius dc la Figura T de l'eta-
pa tcrnaria de l 'Art . La justificacio d'aquest procediment es troba en el fet
que normalment el que discuteix baix aqueixa nibrica de " q u a l " son lcs quali-
tats propies i apropiades dels elements : ' ' . Aqui ens cxplica que "en lo cel, e
ayso mate.x de lcs astclles, a propias calitats c apropiades. Propias calitats son
lurs propis comensaments . . . que son de boncssa, granessa, duracio, c axi de
los altres comensaments de la Art General... Lurs calitats apropiades son aqucs-
tcs que afectivement hom las apropia, axi con a.Saturnus mallessa, e a Jupiter
bonessa, e a Arics masculinitat, et a Taurus femininitat, c anexi dcls altrcs.
E aquestes callitats apropiades son an ducs maneres: .i. as comuna, altre as
specifica. Comune axi mallesa qui as comunc a Scturnus, Marts , e boncssa a
Jupiter e Venus; e aso matex de los signes. Especifica callitat apropiada as axi
con plom e.ll dissapte qui propiament son de Sa tumus , e de Jiipiter estayn e
dijous, e ane.xi de los a l t rcs" : " .


Ara, quant a la qiiestio dc com funciona aquest mccanisme. I.lull ens ho
explica en un passatge important que valdria la pcna dc citar in extenso.


Lo cigell, qui pran samblances de lcs lctras an lc scra, influcx
aquellas samblances en le cera, las quals no son de la cssencia del
ccgel, quar lo sagcyl no possa res de ce asencia an le cera, car les
letres, qui son en el, son de la sua asencia, c aquellas no.s partaxen
d'el. A scmblant mancra los signcs e les planetes no talen ni collan
(non transniittunt al text llati) nagune res substancial ne accidental
dc lcs assencias nc natures ni propiatats , mas quc anprimen sajiis
lurs samblanscs, les quals son lcs influencias quc trametan. E aque-
les samblanscs son de quallitats daductcs cnexi de potencia en actu


2 3 . V e g e u l ' a r t i c l e cle V a t e s c i t a t a la n . 12 n i e s a n i u n i p c r a u n a d i s c u s s i o d ' a q u c s t a p a r a u l a .
C a l d r i a , p c r v e n t u r a , n o t a r q u e n o h e t r o b a t c a p a l l r a o b r a o n I . lul l c n i p r a a q u e s i l e r m c t a n c c n -
t r a l al Tructat (Tuslmiwmiu. U s a cl m a t c i x c o n c c p t e al Liher cle ciscen.su el clescenstt intelleclus
( R O I . I X , 115) , p e r o s e n s e e n i p r a r cl m o t .


2 4 . Tractat, c d . c i t . , p . 2 3 3 . til " q u i " q u c els e d i l o r s p o s e n e n s e g o n l l oc e m s c i n b l a un e r r o r
d e t r a n s c r i p c i o p e r " q u e " , q u c a m c s cs el t c r m c t i sua l Iu l . l i a p c r a la s c g o n a d e les d e u q i i c s i i o n s .


2 5 . V c g c u cl m c u a r t i c l c a E I . X X I V ( 1 9 8 0 ) , p . 8 6 .
2 6 . V e g e u , p c r e . x c m p l e , la Tctiila aeneral, O R L X V I , p . 3 4 4 , i VArbre cle filosofia clesiclerut,


O R L X V I I , p . 4 3 0 .
2 7 . Tractat, e d . c i i . , p . 2 4 3 .




1 , ' A S T R O N O M I A I . U I . . I . 1 A N A 19.1


an les substancias sajiis per les substancias dcjtis, com pcr lo sagel,
qui las samblances de les suas latrcs, c qui son an potcncia dc lla
ccra, daduu cn actu. E aquellcs semblanscs qui vcnan sajiis son lcs
influencias, c son sanblants de la bonessa, grancssa c los altres co-
mcnsaments del ccl, qui movcn les substancias sajiis a dur an actu
lcs formcs quc an en potencia. Axi con lo Sol, qui ab sc gran clare-
dat montiplica cn lo foc d'astiu gran callor, la qual grancsc dc ca-
Ilor li fa adur de potencia en actu. E ayso mate.x fa la Lunc, qui
ab son craximent c minvament fa cre.xer e minvar las fonts, c.ls
rius, c lc sanch an lcs 1'ambrcs, c.ls apetits c stints cn lcs samblan-
ses qui ncxan sajiis sa costi l . lacio : s .


Com diu Franccs Yates cn citar aquest passatgc, Fcxemplc dcl scgell cs
un locus classicus dc la litcratura astrol6gica : v; la novetat consistei.x en les scm-
blances imprcscs cn la ccra, quc son prccisament les qualitats propics dcl ccl,
cs a dir cls " .xvii j . comcnsaments gcnerals", boncsa, grancsa, e t c , quc ja c.xis-
tei.xcn en potencia aqui bai.x i que per aquella influencia son duitcs cn actc.


La mancra dc dur a tcrmc aqucixa influcncia, empero, dcmostra la rela-
cio cntrc lcs qualitats propies i apropiadcs dcl ccl i la seva influencia.


E pcr ayso .a.b.c.d. —e ayso matcx dc mascullinital, c famc-
ninitai, e dolsor, collor c llos altras accidcnts, qui naturalment scSn
dc llcs substancias sajtis— son missatgcs c asirumcnts, ab los quals
los corsscs dcssiis trametan als corsscs sajiis sanblansses, e influen
aqucllas sajiis. E son sanblants cnaxi clc lurs asscncials comcnsa-
mcnts, con son les latras dc de la sarc samblants dc les latras dcl
sagcl, pcr so car la boncssa, grancssa c les altras parts dcl foc son
sostancialmcnt samblants dc lla bonca, granca e les altres clel Sol.
F. la callor e ssacor rayalmcnt dcl foc no sian sanblants dcl Sol,
pcro so car lo Sol no as naturalmcnt ne formal calt nc ssac, pcr
ayso lo Sol c al foc an major concorclansa per bontat , grancssa c
duracio, podar, instint, apctit, virtut c los altras, quc pcr callor c
sacor'".


La darrcra frasc es important . Puix quc, scgons Aristoiil, la gcncracio i
corrupcio no existeixen al cel, i puix quc, scgons Llull, tampoc no hi cxisteix
la contrarictat (dc la scva Fig. T), la tcoria elemental amb cl scu joc clc quali-
tats clemcntals contrarics tambc iFhauria d'csser cxclosa' 1 . O com ho cxplica


2 8 . Truclul, ccl. c i l . , p . 2 4 0 .
2 9 . A r l i c l c c i i a l a la n . 12 m c s a n i u n l . p . 124. lu S a l / i n g c r l a m b c c i i a a q u c s t p a s s a t g c al scu


Rcvelulio Sccivtoruiu Ariis, M O C i I, 3 9 8 I m . vi , 146. . lo rd i Ciaya m ' h a a s s c n y a l a i cjuc l ' c \ c n i -
p l c dc l scgcl l t a i n b c cs un locus clussiciis d c 1 ' c p i s t c i n o l o g i a m e d i c v a l (cn ac|tiest ca s 1 ' i n ip res s id
de l segcl l cs c o m p a r a a m b la r e c e p c i d p c r p a r t clc 1 ' in ic l . l cc lc d e l s s e u s c o n e i x c n i e n i s clel n i d n c x l c -
r i o r ) .


3 0 . Truclul, c d . c i l . , p . 2 5 5 .
3 1 . Tractat, c t l . c i l . , p . 2 5 6 , i Arhrc tlc scicnciu, ()!•! I, p . 7 1 1 .




1 9 4 A . B O N N E R


a VArbre de Sciencia, el " t r onc celestial... no es corromptable ni generable,
empero es causa a generacio e a corrupcio de les coses cajiis, per co car ajuda
mes a lcs unes coses en un loc e mes a altres en altre l o c " . I parlant del " t ronc
cajiis" (el mon sublunar) , diu "qu i n 'ha molles (de coses) les cuals no ha lo
tronc des.siis (el cel), co es saber, calor, ponderositat e les a l t res" ' 2 . Es per aixo
que el sol no pot esser calent" , i es per aixo que la influencia astral i planeta-
ria nomes ens pot arribar a traves de les Dignitats, que son les liniques coses
que existeixen en continuitat per tot 1'univers. Aixi que per Llull, PArt aqui
supleix una falta evident en 1'esquema tradicional.


Un tercer capitol dins d 'aqueixa part innovatoria de 1'astronomia lul.lia-
na tracta " D e 1'anima del ce l" que es "mot iva circullar". M. Pereira, empc-
ro, ens assenyala que, mes que una innovacio lul.liana, es una reprcsa de la
idea d 'una anima inundi comuna a la ciencia medieval del segle XII, abans
dc la introduccio dels escrits aristotelics i dels seus comcntaristes a Europa 1 4 .


Les dues parts scgiients tractcn de la practica de 1'astrologia. Una explica
la manipulacio dc la figura circular inclosa a 1'obra, i 1'altra aplica tot aixo
a 1'estudi de les conjuncions celestials.


Llavors t robam una part d ' "Objeccions a 1'antiga a s t ronomia" , quc con-
te 1'afirmacio important que les influencies astrals poden csscr modificadcs per
la voluntat de Deu, " c per ayso la ciencia d 'as t ronomia no as nascsaria scien-
cia obsulludement. E car axi con lo martcl qui con fer lo clau pot farir aquell
an biax, si la ma lo mou per linia torta a fer lo clau contra natura dc sa pondc-
rositat qui raquer devallar a fferir lo clau pcr datra (drcta) linia, cnaxi la cos-
til.lacio mogude per Deu a ssa volentat no as d'ella nassesari jud ic i " 1 5 . Scgueix
una seccio inevitable de qiiestions, i 1'obra acaba amb 1'afirmacio sorprenent
que tot ai.xo que acabam de llegir nomes constitueix " la primera part d 'estro-
nomia. . . E de la sagona part d 'estronomia no cal tractar, car aquclla sa per-
tayn als lochs de les oras e los graus con la planata o planates esta cn lo signe,
e ayso as conegut per lo astalabri e la taula, car ab 1'astalabra sc proven les
ores per ombra e ab la taula sa contan del dia que fo comensat lo nombra tro
a sert temps. E per ayso, an quant aquest tractat , suficientment avam parlat
d'el, et de la sagona part no qual dir altres raons, mas sotspasar quc la taula
sia ve ra" .


El Traclal d'astronomia fou escrit a Paris el 1297"\ i cra fruit d 'un intc-


3 2 . Arbre de sciencia, O E 1, 7 1 3 .
3 3 . A i x i e x p l i c a n t la p r e g u n t a s o r p r e n e n t d e Fcli.x a l ' e r m i t a (Lihre de incruvelles, c a p . 8 9 ,


E N C I V , 106 , i O E I, 4 5 7 ) : " S e n y e r , lo s o l , c o m cll n o s ia c a l t , (-.coni p o t m u n t i p l i c a r c a l o r c n
lo f o c h , q u i es p c r si matci .x c a l t ? " .


3 4 . M . P e r e i r a , Ricerche ( v e g c u n . 13 m e s a m u n t ) , p p . 1 7 8 - 9 . Mate i .x c o n c e p t e a Arbre de
sciencia, O E I, 7 1 2 .


3 5 . Traclal, c d . c i t . , p 3 0 4 .
3 6 . D u r a n t la s e v a e s t a d a d e 1 2 9 7 - 9 a P a r i s R a m o n L lu l l va e s c r i u r c : la Conleinpluiio Ruy-


iiiiindi, cl Traclal d'asironoinia, la Declaratio Raymundiper modum dialogi edila, la Dispuiuiio
eremitue el Raymundisuper aliquibus dubiis qiiueslionilnis Seiuentiarum Petri Lombardi, VArhre




1 ' A S T R O N O M I A I . U I . . I . 1 A N A 195


res tot recent pel tema de part de Ramon Llull. La primera obra on parla ex-
tcnsament i sistematicament de l 'astronomia es YArbre de Sciencia dc 1295-6,
escrit quan ja tenia devers 63 anys' . Als Proverbis de Ramon de 1296 hi ha
dos capitols que tracten el tema"'. Son les uniques obres anteriors al Tractat;
dcspres trobarem la Geoinetria nova de 1299", el Liber de regionibus sanita-
tis et infirniitatis de 13034", el Liber de praedicatione de 13 04 4 ' i el De ascen-
su et descensu intellectus de 1305 4 : . Es de remarcar que totes aqueixes obres
nomes abraccn un pcriodc de deu anys dins del quaranta-cinc de produccio
lul.liana 4-.


Mcs important des clel nostrc punt de vista seria situar el Tractal d'astro-
nomia dins del dcscnvolupamcnt de l'Art lul.liana, i sobretot dins dels dcsen-
volupament de la seva concepcio de com havia de dur endavant la scva tasca
paradigmatica. Com esper haver demostrat en altres llocs 4 4 , el sistema lul.lia
va passar per quatrc etapes: 1) 1'etapa pre-Art (ca. 1272-4), quan el sistema
cncara no era formalitzat dc mancra estable; 2) 1'etapa quaternaria (ca. 1274-89),
amb el sistema ja formalitzat, i amb cls seus principis agrupats en multiples
de quatre; 3) 1'etapa tcrnaria (1290-1308), amb els principis agrupats en.multi-
ples de tres; 4) 1'ctapa post-Art, quan ja dei.xa d'explicar cl seu sistema, pcr
a dedicar-se principalment a les seves aplicacions a qiiestions filosofiques i tco-
logiqucs. Per a qiicstions paradigmatiques, son evidentment les etapes 2 i 3 quc
ens intcresscn, i principalnient pcr a deixar assentadcs diferencies dc mctode
0 tipus dc formalitzacio entre aqueixes dues ctapes.


Kuhn, al scu llibre ia citat, diu quc hi ha dues acccpcions dc la paraula
" p a r a d i g m a " . La primera cs cquivalent a " m o d e l " , " p a t r o " , i dona l'exem-
ple d 'un paradigma verbal, anw, ainas, amai, que ens permeti conjugar altrcs


defilosofia d'(inwr. la Consoknio I 'enetoiwn el lolius genlis desolulue. el Cunt de Ruinon, p o s s i -
b l e m e n l el Liher ( o Quuestio) de continto uddttcio ud necessariam prohutionen. VArs contpendio-
sti. De t/uudruiuru e iriangululra de cercle, VArs eleciionis, el Liher de geometria nova el eompen
diosu, les Qttaesiiones Aurehaienses, i e ls Coniencaiuetiis de lilosofia q u e t o u c o m e n c a t a P a r i s
el 1299 i a c a b a t a M a l l o r e a el 1 3 0 0 . V e g e u M . P e r e i r a . Ricerclte. p p . 1 6 9 - 7 4 , p e r a c o i n c i d e n c i e s
i n i e r e s s a n t s e n t r e a l g u n e s d ' a q u e i \ c s o b r e s , i p e r a les e i r e u m s t a n c i e s d e c o m p o s i c i o de l Irtictai.


3 7 . A VArhrc cclesliul. O l 1, 7 1 1 - 2 1 , a m b els p a s s a l g e s c o r r e s p o n e n t s d e VArhrc exemplificul
1 VArhreqiieslionalipy. S 0 8 , S 1 4 , S 2 3 . 8 2 9 . 8 3 4 . 8 3 8 , 8 4 9 , 8 5 5 . 8 6 2 . 9 0 4 . 9 1 0 . 9 1 8 . 9 2 4 . 9 4 9 . 9 6 2 .
9 7 5 , 1 0 0 4 . 1 0 3 5 . 1038 ) .


3 8 . C a p s . 197 i 199 ( O R I . X I V , p p . 2 1 5 - 1 " i 2 1 8 - 1 9 i a la t r a d u c c i o c a s i c l l a n a d e O a r c i a s P a -
lou ( M a d r i d , 1 9 7 8 ) , p p . 3 3 0 - 3 i 3 3 5 - 6 .


3 9 . l . d . M i l l a s V a l l i c r o s a ( B a r c c l o n a , 1953) , p p . 7.3-6.
4 0 . t :n D i s t . II (Operu Metlica, M a l l o r c a . 1 7 5 2 . I m . iii , p p . 2 9 - 4 2 ) .
4 1 . R O l 111, p p . 1 4 6 - 9 .
4 2 . R O l I X , p p . 111 i s s .
4 3 . C a l d r i a p u n t u a l i i / a r q u e a q u e i x c s s o n lcs i m i q u c s o b r e s o n d i s c u l e i x 1 ' a s t r o n o m i a d c s de l


p u n l d e v i s t a sisieinatic. E n p a r l a , p e r e x e m p l e , e n la Doctrina pueril. c a p . 74 ( c d . Circi S c b i b .
L N C , p . 172) , e n VAr.s generalis iiltiinu i VArs brevis ( C e n i F o r m e s , N " 83 e n t o t e s d u e s ) , b a i x
el " s u b j e c t c " d e C p / c n o b r c s d e l ' A r t . e t c . pe r i i n o m e s d i s c u t i n t de ta l l s o c o n s t a t a n i el l loc d ' a q u e s i a
c i c n c i a d i n s el seu s i s t e m a .


4 4 . V c g e u E L X X I V ( 1 9 8 0 ) , p . 7 7 - 8 5 . i L L X X I ( 1 9 7 7 ) . p p , 3 9 - 5 8 . c o m l a n i b c la s c c c i o i n i i t u -
l a d a " i ; i p e n s a m e n t d e R a m o n l . l u l l " d i n s d c les Ohrcs selectes tlc Ramon l.htll q u e s o r t i r a p r o x i -
m a m c n l .




1 % A . B O N N E R


verbs similars, com a lauclo, lauclas, /ciuclcil. En aqueixa acccpcio, diu, el para-
digma tunciona permetent la reproduccio cFexemplcs, qualscvol dels quals en
principi cl podria reemplacar i jugar cl papcr dc patro. La segona accepcio es
com una dccisid judicial acccptada dins el sislema de dret consuetudinari : es
1'objecte d'articulacio o especificacio adicional baix condicions noves o mes
r igoroses 4 \


Ara la primera, quc amb ccrtes rescrves importants cs el metodc analogic
fonamcntal al platonismc dc 1'escola de Chartrcs dcl segle XII i dc Sant Bona-
vcntura al XIII , correspon al programa dc Llull cn 1'ctapa quaternaria 4 ' ' ; i la
scgona, que scgons Kuhn constituci.x el bastiment de la cicncia moderna , co-
rrcspon al programa lul.lia cn 1'ctapa tcrnaria. Si repassam cls cscrits fona-
mcntals dc Yatcs i Pring-Mill sobrc cl papcr dc 1'analogia cn cl pensament lul.lia,
veurem quc gaircbc tots cls seus exemples son trets d 'obres de 1'ctapa
quaternar ia 1 .


Per altra part , si repassam els passatgcs on Llull insistcix que la seva Art
o una porcio d'ella es completament general (assevcracions com, per e.xemple
la de VArs brevis on diu que "Figura ista est valde gcneralis, cum qua intellec-
tus est valde generalis ad facicndum sc i en t i am" ) 4 \ vcurem quc gairebe tots
son de Fctapa ternaria. Es dins aquesta etapa ternaria, amb la Tau/a general
dc 1293-4, que per primera vegada la paraula "gencra l " aparcix al titol cFuna


4 5 . K u h n . o b r a c i i a d a . p . 2 3 . S ' h a p o g u t d c m o s i r a r q u c cn r c a l i i a i hi h a m o l i e s m c s d e f i n i -
c i o n s d c " p a r a d i g m a " al l i b r e d c K u h n ( v e g e u Nl . M a s i c r m a n , La naturaleza <lc los paradigmas
a La criticu v el desurrollo del coiiocimieiiio. c d . I. I . a k a i o s i A . M u s g r a \ c ( B a r c c l o n a , 1 9 7 5 ) , p p .
1 5 9 - 2 0 1 ) p c r o a q u e i x e s s o n les d u e s p r i n c i p a l s , i lcs d u c s q u e e n s i n t e r e s s c n d e c a r a a R a m o n L l u l l .


4 6 . l .a " r c s c r v a i m p o r l a m " cs q u c . c o m m ' h a a s s c n y a l a l J o r d i C i a y a , cl p r i m c r p a r a d i g m a
k u h n i a es n i u l t i c l i r e c c i o n a l , o c o m h c m d i i , q u a l s e v o l d e l s m u l l i p l e s e x e m p l e s p o l j u g a r el p a p e r
cle p a l r c i . m e n l r e q u e 1 ' a n a l o g i a p l a t o n i c a d c 1 ' esco la d e C l i a r l r e s i cle S a n l B o n a v c n t u r a es q i i e s t i o
d c g r a u s d e p a r t i e i p a c i o c n la p e r f e c c i o d c D c u . i p e r u i n t es u n a a n a l o g i a l o i a l m e n i j c r a r q u i c a
i a m b u n a f o r i a t e n d e n c i a a la u n i d i r e c c i o n a l i t a t . V e g e u les c o n s i d e r a c i o n s i n i p o i i a n i s s o b r e a q u c s i
l c n i a a L. 11. M a c k c y , Singulur and Universal: .1 frunciscun Perspeciive, " I r a n c i s c a n S t u d i c s " .
X X X I X ( 1 9 7 9 ) . 1 3 0 - 6 4 , i s o b r c l o i a les p p . 1 3 6 - 7 . M a l g r a i a q u e i x a d i f c r e n c i a i m p o r t a n t , la m a j o -
r i a de l q u c d i u K u h n s o b r c a q u c s t tis p a r a d i g m a l i c cs p o i a p l i c a r a les e s t r u c t u r c s l u l . l i a n e s clc
1 ' c t apa q u a l c r n a r i a .


4 7 . l.ls c s c i i l s c i i a l s a les n n . 12-13 m e s a n i u i u . a l s cjuals s l i a u r i a c L a l c g i r 1 'ar l ic lc i m p o r i a n -
l i s s i m d e P r i n g - M i l l , Tlie Anulogicui Struclurc ofilie l.ulliun Arl cn " l s l a m i c P h i l o s o p h y a n d l l ic
C l a s s i c a l T r a d i l i o n . L s s a y s p r e s e i u e d by h i s f r i c n d s l o R i c h a r d W a l / c r o n h i s s c v e n i i c i h b i r t b d a y "
( O . x f o r d , 1972) , p p . 3 1 5 - 2 6 . Aquei .x i u e t o d e a n a l o g i c l u l . l i a u s a cls a r m a m e n t s l i l e r a r i s i d i a l c c t a l s
d " ' e x e m p l i s " . s e m b l a n c e s , m e t a f o r e s . s i g n i f i c a n c e s , e t c . s o b r e cls q u a l s la h i b l i o g r a f i a cs e.xtcn-
s i s s i m a . A 1 ' c tapa l e r n a r i a , 1 ' i inica a n u a a n a l o g i c a q u c e m p r a cs la i i i a i e m a i i c a i g e o m e l r i a s i m b o -
l i c a , a m b la De quadralura el triuntitduturu de cercle, cl l.iber de gcometria novu i cls ( ' o m e n c a -
inenis de filosofiu (Principiu philosophiue complcxa), t o t s d e 1 2 9 9 - 1 3 0 0 , al f ina l d e la m a t e i x a
e s t a d a a P a r i s q u c v a p r o d u i r el Tractat iTustronomiu ( v e g e u la n . 36 m c s a m u n t ) . T a m b e v a l d r i a
la p e n a a p u n t a r q u e si cs d t i r a n t 1 ' e t apa 2 ( q u a t e r n a r i a ) q u c empru a q u e i x e s i c c n i q u c s , es d u r a n l
les c t a p c s 1 i 3 ( p r e - A \ r t i t e r n a r i a ) q u a n s ' e s i e n cn c o n s i d c r a c i o n s tebriques s o b r c s i g n i l i c a n c a ,
s e n i b l a n c a , c l c , cn o b r e s c o m ci l.ibre de conieiuplucib, l.iber de significulione i Rhelorica novu.
V c g e u la tcsi d o c t o r a l p c r a la J o h n s 1 l o p k i n s U n i v e r s i l y clc M . J o l i n s l o i i , Tlie Sembluiice oj Sit>-
nificance: Language and Exemplurism in llie "Arl " oj' Ruinon Llull ( B a l t i m o r e , M a r y l a n d , 1977) .


4 S . L.s i r a c l a d e la i c r c c r a f i g u r a d e l ' . l / v brevis (ccl. M a r c a l , P a l i n a , 1 6 6 9 ) , p . 15 .




I . ' A S T R O N O M I A 1 . U I . . L I A N A 197


obra, i es —com crcc podcr liavcr dcmostrat— a partir de llavors que comenca
a fer refercncia al scu sistcma com a "Ar t gcneral" 4 ' ' . Aquest canvi de l 'ana-
logia a la inclusivitat o gcncralitat modifica —entre moltes d'altres coses— les
relacions entrc l 'Art i les ciencies individuals. Amb cl sistcma analdgic, I.lull
nomcs pot proposar un paradigma del qual deriva un metode per a la seva apli-
cacio a cada ciencia""; amb cl sistema inclusiu, Llull pot no tan sols suggerir
un paradigma general, sino tambe suggerir paradigmes derivats per a cada cien-
cia especifica. Aixo pcr vcntura es comprendra millor si comparam el Liber
principiorum medicinae de 1'etapa quaternaria amb el Tractai d'astronoinia
de 1'etapa ternaria. El primer aplica al paradigma de l'Art (que en aqucixa cpoca
inclou la Figura Elcmental tan fonamental pcr a la medicina), i a mcs a mcs
la seva darrera Distincio s'intitula, ben caracteristicament, " D c Me taphora" .
EI segon no parla per res de mctafores, i en canvi ens proposa clarament un
paradigma derivat de l ' "Ar t genera l" , un paradigma que arriba a constituir
una peca essencial dc la cosmovisio lul.liana.


El lcctor que ha tingut la paciencia de seguir fins ara aqueixa excursid per
l 'astronomia lul.liana pcr vcntura tendra preguntes, si no objeccions. Si aixo
es el Tractat d'astronomia, ^realment cs pot comparar amb els Principia Ma-
iltematica? <,L'obra lul.liana te cl matci.x grau de coneixcmcnt dels problemcs
cicntifics dc 1'cpoca, problcmcs als quals un paradigma hauria d'oferir el fo-
nament d 'una solucio o unes solucions, si no recerques novcs? I finalment, do-
nada 1'cmpresa paradigmatica lul.liana, <,quin valor lc realment en la historia
del pensament?


La resposta hauria dc tcnir una mescla dc positiu, ncgatiu i neutre. Posi-
tiu quant al valor historic de 1'emprcsa paradigmatica gencral lul.liana, quc
va seguir fascinani les primeres figures del pensament europcu fins a Leibni/ .
Negatiu perque no tcnia el mateix grau de coneixement que els crcadors dels
paradigmes de les ciencies modernes, des de Newton fins a Russell i White-
head, i negatiu perque els scus paradigmes cientifics probablcment 110 brinda-
vcn els fonamcnts necessaris per a progrcssos dins dc cada ciencia; per tant,
els seus paradigmes especifics (o derivats. com hem dit mes amuni) no tingue-
ren cl mateix impacte que tingue el scu paradigma general en la historia dcl


4 9 . V e g e u L L X X I V ( 1 9 8 0 ) , 8 5 . C a l d r i a n o c o n f o n d r e e ls e o n e e p t e s " g e n c r a l " i " u n i v e r s a l "
e n R a m o n l . l u l l . El p r i m e r cs r e f e r e i x a la i n c l u s i v i t a l de l seu s i s t e m a , i cl s e g o n s ' e m p r a en el
s e n t i t c s c o l a s t i c , r c fc r i a i c r m c s c o m " g e n d r e " , " c s p c c i c " . e t c , i (cn cl s i s i e m a l u l . l i a ) , lcs D i g n i -
l a i s d i v i n e s . A ix i q u e q u a n c s c r i u . a p r i n c i p i s de 1 ' e iapa q u a i e r n a r i a . u n a Ars itniversu/is. cs pe r
d e m o s t r a r c o m cs p o d e n d e d t i i r c l s p a r l i c u l a r s d e l s u n i v e r s a l s ( " u t cx u n i v e r s a l i c o m p o s i i o c \
S . A . T . V . \ . Y . Z . s c i a l u r fieri d e s c e n s u s a d i n v e s t i g a t i o n e m el i n v e n i i o n e m p a r t i c u l a r i s " M O G 1,
4 8 3 I n t . v i i i . 1). E v i d c n l m e n t , d i n s d c 1 ' e lapa t e r n a r i a t a m b c e m p r a la t e c n i c a del " d e s c e n s "
d c r u n i v e r s a l al p a r t i c u l a r , p e r o j a c n g l o b a t d i n s d ' u n s i s t c i n a d c i c l c r e n c i c s neneral.


5 0 . V c g e u c o m , p c r e x c n i p l e , esui c s l r u c l u r a d a VArt ilenwstrulivu. D c s p r e s dc la P i i m c r a l ) i s -
t i n c i o s o b r e les f i g u r c s , i la S e g o n a s o h r e " c o n d i c i o n s " ( q u c ve a e s s e r c o m u n a niode 1'emploie
de l s i s t e m a ) ve u n a T e r c e r a s o b r c " i n l e n c i o " q u e e x p l i c a c o m s ' h a d ' a p l i c a r cl m e t o d e j a a d q u i r i t
a u n s sct/ .e " m o u s " (nwdi e n l l a l i ) , c n t r c cls q u a l s t r o b a r e m " e n t c n d r c " , " c r c u r e " . " c o n i c m -
p l a r " , " p r e d i c a r " . " s o u r e ( q i i c s l i o n s ) " , " j u t j a r " . " d i s p u l a r " . " s a n a r " , c l c .




198 A . B O N N E R


pcnsament. Neutre quant al fet que ni ell ni la ciencia del seu temps —que era
una cosa empirica, i per tant , com ja hem assenyalat, anarquica i caotica en
el seu conjunt— eren preparats per a paradigmes en el sentit estrictament kuh-
nia. Positiu perque Ramon Llull era un dels primers, si no el primer, que va
intentar sortir d 'aquest " f a n g a r " . Negatiu en quant , cedint de vegades a un
furor sistematizador, Ramon Llull podia supeditar realitats concgudes o coni-
plicacions incomodes a les exigencies dels seus esquemes" 1. Positiu quant a una
gran coherencia dins d 'un esquema grandios i d 'una complexitat as toradora.


Crec, empero, que la nostra tasca primaria no hauria d'esscr la de donar
a Ramon LIull qualificacions d'insuficiente o sobresaliente. Prou n 'hem tin-
gut amb les controversies del segle XVIII , amb 1'obra lamentable (en aquest
sentit) de Littre i Haureau a finals del XIX""0, i amb els entusiasmes proseli-
tistes del Pare Pasqual a finals del XVII I 5 3 i de Salvador Bove a principis del
nostre segle"4. Crec que la nostra tasca hauria d'esser d'investigar cls paradig-
mes lul.lians dins dcl mon teologic, filosofic i cientific del seu temps, i llavors
veure com s'articulen i com funcionen com a sistcma propi . 1 aixo no vol dir
tan sols elucidar la seva cosmovisio o la seva formulacio dc la tcoria elcmen-
tal, sino tambe arribar a manipular amb una certa scgurctat cl mccanismc sub-
jacent a aquesta cosmovisio i teoria elemental, com a tot cl pcnsament lul.lia,
que es l 'Ar t 5 5 . Fa prop de trenta anys que Frances Yatcs va dir que " thc Lu-
llian Art still looms in mystery like some huge unclimbcd moun ta in" . Des de
llavors s 'han fet progressos, pcro els misteris cncara son nombrosos i fona-
mentals, i ningii encara ha escalat " la muntanya immensa de F A r t " . I fins quc
hagim llevat el vel dels misteris, fins que hagim escalat la muntanya, crcc quc
es temerari jutjar Fempresa de Ramon Llull, i quc seria mes be ell qui tcndria
dret a qualificar la nostra feina d'insuficienie. Un editor dcl scglc XVIII ja
cns adverti:


Lulluin, antequam Lulluin noscas, ne despiciasfh.


ANTHONY BONNER
Puigpunycnt, 1982


5 1 . A c u s a c i o d c la q u a l n o c s t a c x e m p i a la c i c n c i a m o d c r n a ; v c g e u el q u c cn d i u K u h n al
l l i b r c j a c i t a t , p p . 1 7 - 1 8 .


5 2 . E n el s e u a r t i c l e Raymond Lulle, ermiie a l " ' H i s t o i r e l i l l c r a i r e d c la F r a n c e " , X X I X ( P a -
r i s , 1 8 8 5 ) , 1-386.


5 3 . Descubrimiento de la aguja nduliea, de lu situucidn de lu Ainericu, del urte de navegar
y de uii nuevo melodo paru el adelantamiento en lus unes y ciencius ( M a d r i d , 1 7 8 9 ) .


5 4 . Lu filosofiu nacional de Cataluna ( B a r c c l o n a , 1902) i El sislemu cienlifico luliano ( B a r c c -
l o n a , 1 9 0 8 ) .


5 5 . I n o p r o p o r c i o n a r , c o m s ' h a fet r e p e t i d e s v e g a d c s , m e r e s descripcions d e 1 ' a p a r a l d e 1 'Ar t ,
c o m si el dibui .x d e l a l l a t d ' u n m o t o r p o g u c s c o n s t i t u i r u n a c .xp l i cac io dc l f u n c i o n a m e n t d e la c o m -
b u s t i o i n t c r n a . I c s p r c c i s a m e n t a q u c s t f u n c i o n a m c n t dc l m c c a n i s m c d e l ' A r t q u c h e m d ' a r r i b a r
a c o m p r e n d r e i a p o s a r e n m a r . x a , f ins al p u n t d e p o d e r c o n t c s t a r a lcs q u e s t i o n s al f i n a l , p e r e .xem-
p l e , d e VArt deniostrativa, VArs generalis ulliiuu o VArs hrevis.


5 6 . Opera Medicu ( M a l l o r c a , 1 7 5 2 ) , p . 3 5 .




NOTAS SOBRK LA ASTRONOMIA Y LA ASTROI.OGIA DE LLULL


1. Generalidades
Las ideas astronomicas de Ramon Llull han sido objeto dc un cierto nu-


mero de trabajos durante los ultimos treinta anos . De entre ellos destacare los
articulos publicados por VERNET (1951-52 y 1979), la edicion y estudio de
la Nova Geometria, que contiene numerosos pasajes de interes astronomico,
por MILLAS (1953), el importantisimo estudio de YATES (1954) y otros tra-
bajos debidos a MILLAS (1962) y P E R E I R A (1973 y 1976). Ahora bien, no
disponiamos hasta hace muy poco de una edicion de ninguna de las dos versio-
nes conservadas (latina y catalana) del Tractat cTAstronoinia que hoy pode-
mos leer en el texto preparado por Jordi GAYA, con la colaboracion de Lola
BADIA (1981). Logicamente esta publicacion viene a facilitar enormcmcnte
la tarea tanto de los interesados por las ideas Iulianas como de los estudiosos
de la historia de la astronomia y asi vemos que tanto Gaya (en GAYA-BADIA,
1981, pp. 205-212) como, muy recientemente, BONNER (1983) han hecho apor-
taciones al tema del lugar que ocupa el Tractat dentro del conjunto de la obra
luliana. Ahora bien si cualquier pensador —y eso es particularmente cierto en
el caso dc Llull— puede ser objeto de multiples lecturas, quizas no resulta inu-
til el que, siguiendo las huellas de mis maestros Millas y Vernet, intente haeer
algunas consideraciones sobre el Tractat (y sobre algiin otro texto luliano) des-
de el punto de vista de un historiador de la astronomia. Pretendo suavizar,
en la medida de lo posiblc, dos afirmaciones muy provocativas cle Jordi Gaya,
refiriendose al Tractat: " a m b prou feines trobarem una observacio que ens
posi en contacte amb els extensos coneixements sobre la materia que es tenicn
a 1'epoca" y "L 'h is tor iador de la cicncia, en qualsevol cas, no trobara cn els
textos lul.lians massa materials per a 1'especulacio".




; o o .1. S A M S O


2. La importancia cle la "cleviclio" para e/ anci/isis cle un horoscopo
En el siglo XIII hispano predominaba, sin duda, la astrologia arabe que


puede considerarse un desarrollo dc la astrologia helenistica pero que tiene,
asimismo, un indudable caracter sincretico: desarrolla, por ejemplo, el siste-
ma de las doce casas, mientras Ptolomeo solo considcraba importantes las cuatro
ciispides o casas cardinales; adopta las dos doctrinas helenisticas rivalcs de los
domicilios y las exaltaciones planetarias; finalmente desarrolla el ntimero de
puntos sensibles en la esfera celeste: mientras Ptolomeo solo considcraba la
posicion de los sietc planctas y la pars Fortunae, el gran as t ronomo oriental
al-Biriini ( W R I G H T , 1934) menciona noventa y siete partes o puntos que el
astrologo puedc tomar cn consideracion de acuerdo con la opinion dc Albu-
masar . Consccucncia dc cllo cs que, cn el siglo XIII , por una parte se ha rc-
suelto el problema tecnico-matematico del levantamicnto de un horoscopo: de-
terminar el ascendcntc y dividir las casas son tareas que sc realizan, facilmen-
tc, utilizando el computador analogico mas usual en la Edad Media, el astro-
labio; ademas, desde el siglo XI se dispone de almanaqucs pcrpetuos y ecuato-
rios que permiten determinar facilmente las posiciones planetarias sin neccsi-
dad de recurrir a los engorrosos calculos que exigia el uso de unas tablas astro-
nomicas. Dados los medios de que sc disponia, dos astrologos quc lcvantaran
el mismo horoscopo de manera independiente pero utilizando los mismos me-
dios, obtendrian exactamente los mismos resultados matematicos.


Ahora bien, un horoscopo no cs mas que una representacion simbolica
de la posicion de los planetas en el horizonte de un lugar cn un momcnto dado
y levantarlo, en el siglo XIII , no es mas que el resultado de una labor mccanica
relativamente sencilla quc no cxigc una excesiva preparacion astronomica. In-
terpretarlo, en cambio, con el fin de sacar las conclusiones pertinentes que afec-
ten a la vida de un individuo o de una comunidad, cncicrra una evidente difi-
cultad dada la multitud de variables a tener en cuenta y a valorar. Salvando
las diferencias, me atreveria a comparar el levantar un horoscopo con el hacer
una radiografia para lo cual no es imprescindiblc la presencia dc un radiologo
experimentado. El radiologo, como el astrologo, intervienen fundamentalmente
a la hora de intcrprctar la radiografia, o el horoscopo, y de emitir un dictamen
para el cual habran debido tomar cn consideracion todas las variablcs posibles
valorando unas por encima o por debajo de otras .


La astrologia greco-arabe csta reprcsentada, cn la Espana dcl siglo XIII,
por el Libro conpliclo en los iuclizios de las estrellas de Aly Abcn Ragel, t radu-
cido al castellano por ordcn dc Alfonso X (HILTY, 1954). Ahora bicn, en la
corte del rey Alfonso sucede algo curioso: un monarca cuyo circulo de colabo-
radores conoce perfectamente la mayor parte de las obras astrologicas arabes
de alto nivel tecnico quc habian alcanzado cl Occidente Musulman, ordena asi-
mismo traducir una obra astrologica mucho mas elemental y primitiva. Me re-
fiero al Libro de las Cruz.es (ed. KASTEN-KIDDLE, 1961), traduccion caste-




A S T R O N O M I A Y A S T R O l O G I A l )H I I . 1,1.1. 2 0 1


llana de un original arabe elaborado en el siglo XI sobre la base de un poema
astroldgico, tambien arabe que remontaria al aiio 800, aproximadamente , cl
cual, a su vez, seria posiblemente la traduccidn dc un te.xto astroldgico bajola-
tino en uso en la Espana Visigoda y el Norte de Africa antes del 711 (VER-
NET, 1971; SAMSO, 1979 y 1980; P O C H , 1980; M U N O Z , 1981). Sdlo puedo
encontrar una explicacidn a esta incoherencia aparcnte: el Libro cle las Cruz.es
simplifica extraordinariamente la tarea dc levantar y, sobre todo , de interpre-
tar un hordscopo. Se basa, fundamentalmente, en cl analisis de las posiciones
que oeupan los dos maximos planetas (Jiipiter y Saturno) en las cuatro triplici-
dades (de aire, agua, tierra y fuego). Estas posiciones se computaban, posiblc-
mente, en funcidn de los movimientos medios planetarios (no de sus movimien-
tos verdaderos) y no se exigia una aproximacidn mayor de un signo zodiacal
(lo que implica tolerar un error quc podia alcanzar hasta treinta grados). Con
estos presupuestos, el Libro cle las Cruz.es desarrolla, posiblcmente de manera
mecanica, una combinatoria en la que aparccen todos los casos posibles con
su interpretacidn correspondiente. Nos encontramos, pues, frente al "vade-
mecum dcl pcrfecto as t rd logo" o bien al "Aprenda Vd. Astrologia cn quincc
d i a s " .


Creo quc cl Tractat cTAstronomia responde al mismo planteamiento dcl
Libro de las Cniz.es, traduccidn teiminada el 26 de Febrcro de 1259 (KASTEN-
KIDDEE, 1961, p. 168), treinta y ocho afios antes de quc Llull terminara su
obra en Paris, en Octubrc dc 1297 (la versidn catalana da 1294 de la era dc
la Encarnacidn: cf. GAYA-BADIA, 1981, p . 320). No pretendo, en modo al-
guno, sugerir una influcncia alfonsi, ya que ambas obras son tccnicamcnte muy
distintas, sino apuntar a soluciones similares del mismo problema en dos obras
que no se encuentran, cronoldgicamente, muy alejadas la una de la otra .


El sistema astroldgico expuesto por Llull en el Tractat resulta extraordi-
nariamcnte simple. EI autor no parccc considcrar para nada ni el ascendcnte
ni la posicidn de las casas: de hecho las casas se identifican, para Llull, con
los signos zodiacales, algo que, en cierto modo, sucedc tambien en el Libro
de las Cniz.es. Considcremos un solo pasajc del texto catalan:


" I . o cel, on sdn les stellas fic.xcs, an los astronomians departit
cn .XII. parts, c cascuna part apcllan cassa. E aquella cassa ape-
llan signe, so as, sayal de aquella part del cel. E lo signe cs asayalat
pcr les sta.lcs qui stan en aquella casse" . (GAYA-BADIA. 1981,
p . 218).


Su sistema se basa, en cambio, en la corrcspondencia tradicional cntre los
signos z.odiacales y las cuatro triplicidades, a las que atribuye una de las euatro
letras A, B, C, D:


B - Fucgo: Aries, Leo, Sagitario
C - Tierra: Tauro , Virgo, Capricornio
A - Airc: Gcminis, Libra, Acuario
D - Agua: Cancer, Scorpio, Piscis




202 .1. S A M S O


Convienc senalar que este sistema de correspondencias se establece en la
descripcion de las caracteristicas de los signos zodiacales que aparece al princi-
pio del Tractat (GAYA-BADIA, 1981, pp. 218-223) y quc en ella hay un error
manifiesto: C (Tierra) solo tiene dos signos, que son Tauro y Virgo, mientras
que D (Agua) tiene cuatro (Canccr, Scorpio, Capricornio y Piscis). En la figu-
ra giratoria que acompana al Tractat en el manuscri to Add. 16434 del British
Museum, a Capricornio se le atribuye correctamente la naturaleza C y no D.


Un segundo sistema de correspondencias, tambien tradicional, es el que
establece las naturalezas de los planetas. Puede verse facilmente que el esque-
ma luliano dcriva de Ptolomeo (cf. B O U C H E - L E C L E R C Q , pp. 202-206) con
cicrtas supresiones debidas a la neccsidad de atribuir a cada planeta una sola
naturaleza:


B - Fuego: Marte y Sol (falta Jupitcr)
C - Tierra: Saturno (falta Vcnus y Luna)
A - Aire: Jiipiter y Mercurio (falta Saturno)
D - Agua: Luna y Venus (falta Marte)
Hc cstablccido la tabla anterior siguiendo, fundamcntalmcntc, la figura


giratoria que acompana el manuscrito catalan y la observacion dc Llull dc quc
Mercurio es de naturaleza de aire (GAYA-BADIA, 1981, p . 230). No obstan-
te, el mismo texto de Llull establece tambien cl caracter ambiguo de la natura-
leza dc Mercurio, razon por la cual YATES (1954, p. 119), cn su reconstruc-
cion dc la mencionada figura giratoria lc atribuyc cuatro posiblcs naturalezas:
ABCD.


Directamente rclacionado con lo antcrior es el sistcma dc los domicilios
planetarios, signos zodiacales en los que cada planeta alcanza su maxima in-
fluencia. El tcxto dc Llull repite dos veces la lista dc domicilios, al tratar de
los signos zodiacales y al estudiar los planctas (GAYA-BADIA, 1981. pp.
218-233). Doy, a continuacion, la lista de domicilios siguicndo cl mismo ordcn
dc las cuatro triplicidades, para que puedan apreciarse claramente las coinci-
dencias con el sistema de naturalezas dc los planctas quc acabo de cxponcr:


B - Aries (Marte), Leo (Sol), Sagitario (Jupitcr)
C - Tauro (Vcnus), Virgo (Mercurio), Capricornio (Saturno)
A - Gcminis (Mcrcurio), Libra (Venus), Acuario (Saturno)
D - Cancer (Luna), Scorpio (Martc), Piscis (Jiipiter)
Conviene indicar, en relacion con la lista de domicilios que el Tractat edi-


tado afirma, crroneamente, que Scorpio es el domicilio de Saturno (GAYA-
BADIA, 1981, p . 222) al tratar de los signos zodiacalcs. Estc error se corrigc
cuando cl texto nos habla de Marte y nos dice que "as sanyor d 'Arias e d 'As-
co rp io" (GAYA-BADIA, 1981, p. 226). Asimismo, al tratar sobre Saturno,
se menciona, corrcctamente, quc sus domicilios son Capricornio y Acuario
(GAYA-BADIA, 1981, p . 223).




A S T R O N O M I A V A S T R O I . O C i l A DF 1.1 U l . l 20}


Establecidas las bases anteriores solo me queda mencionar, de pasada, la
distincion entre cualidades propias y apropiadas y el principio dc la devictio
(vensimenl), para obtener un sistema absolutamente prcciso quc nos permite
analizar un horoscopo. Creo innecesario explicar aqui cn que consisten las cua-
lidades propias y apropiadas de los cuatro elementos asi como la deviciio, por
tratarse de ideas sobradamente conocidas por los estudiosos de Llull que apa-
recen en gran niimero de obras del maestro mallorquin. Solo quisiera seiialar
que, si bien YATES (1954, pp. 122-123 n. 5 y p. 163) establccc claramente el
origen aristotelico de la nocion de cualidades propias y apropiadas y el hecho
dc quc cn la obra dc S. Buenaventura se encuentra cl gcrmcn dc la devictio
luliana, no cono/.co ningtin antcccdcnte del uso dc conccpcioncs similarcs cn
el analisis de un horoscopo. Se justifica, pucs, cl quc Llull se considerc origi-
nal frente a los antiguos astronomos que no aplicaban el metodo ABCD basa-
do en las reglas clc la devictio (YATES, 1954, p. 127).


Veamos, ahora , un ejcmplo simple de horoscopo interpretado por Llull
(GAYA-BADIA, 1981, p. 279, lin. 2083-2091). Se produce una conjuncion de
.hipitcr, Marte, Sol y Vcnus cn Arics. Tanto el signo Aries como Marte y el
Sol son de naturaleza de fuego (B), micntras Jiipiter es dc naturalc/.a cle aire
(A) y Venus es de naturaleza de agua (D). Las naturalezas B son calidas (cuali-
dad propia) y secas (cualidacl apropiada) , mientras que las A son humedas (c.
propia) y calidas y las D son frias (c. propia) y humedas. Tenemos, pues:


— 4 cualidades calidas
— 3 cualidadcs sccas
— 2 cualidacles luimedas
— 1 eualidad fria
Vistos cle este modo los datos dcl problema, Llull debe planiearse que in-


fluencia predominara cn cl horoscopo: la de Jiipiter y \ 'enus , que son planetas
bencficos o la de Marte que es malefico, dado el caracter ambiguo cle la in-
fluencia clel sol (cf. GAYA-BADIA, 1981, pp. 223-233). A primera vista. el
horoscopo parece claramente favorable a Marte dado el predominio de las na-
turalezas B. No obstante hay que tencr en cuenta una cierta influencia dc Jiipi-
ter quc sc ve favorecido por la presencia dc cuatro cualidades calidas, que cs
la cualidad apropiada del planeta, mientras que la humedad es su cualidad pro-
pia y se ve contrarresiada por la presencia de trcs cualidades secas. La influcn-
cia de Venus cs mucho menor ya que solo se ve favorecida por la prcsencia
cle dos humcdades (su cualidad apropiada) , y en cambio cl planeta se ve infor-
lunaclo por cuatro calores (el frio es su cualidad propia) . En conjunto, pues,
sejustifica el veredicto final de Llull segiin el cual " l la costil.lacid as mes ma-
lle que b o n e " .


Puede, pues, observarse facilmentc que Llull intenta establccer unas rc-
glas muy simples que permitan reducir el analisis de un hordscopo a algo pura-
mente mecanico. Esto sc pucde facilitar aiin mas con el uso clel movil que apa-




2 0 4 J . S A M S O


rece en el manuscrito del British Museum y que ha sido rcproducido y transcri-
to por GAYA-BADIA (1981, lam. entre las pp. 296-297). Debe senalarse, no
obstante, que la mencionada figura no corresponde a la descripcion que de ella
hace Llull (GAYA-BADIA, 1981, p. 274) y hay que remitirse a la correctisima
reconstruccion de YATES (1954, p. 119). La figura consta de ocho circulos
concentricos en el mayor de los cuales aparecen los doce signos zodiacales con
indicacion de su naturaleza (ABCD). Los siete circulos internos son moviles
y corresponden a los siete planetas llevando, asimismo, la mencion explicita
dc la naturaleza (ABCD) de cada uno de ellos. Para analizar un horoscopo
determinado nos limitaremos a haccr coincidir, girando su circulo, el nombre
de un planeta con el del signo zodiacal cn el que sc encuentra. Obtendremos,
asi, rapidamente una configuracion grafica del horoscopo y podrcmos anotar
con facilidad la naturaleza y cualidades predominantes. Sospecho que a una
figura de esta indole alude Llull en su Nova Geoinetria cuando escribc el capi-
tulo titulado " D e figura duodecim s ignorum" (MILLAS, 1953, p . 75).


Una liltima observacion de caracter general nos permitira acabar de valo-
rar el interes de la tecnica de analisis de un horoscopo dcsarrollada por Llull.
Es bien sabido el interes que nuestro autor sentia por la mcdicina astrologica
que, en su misma epoca esta siendo cultivada por Arnau dc Vilanova. YATES
(1954, p . 131) senalo que algunos pasajes del Tractat muestran que su autor
sc proponfa aplicar el metodo a la medicina astrologica con el fin de calcular
complexiones elementales en el hombre y en las medicinas elaboradas con plan-
tas, en relacion a las estrellas. La observacion dc Yates cs absolutamcnte co-
rrecta y el metodo de Llull ofrece muchas mas posibilidades dc las quc aparc-
cen explicitamente desarrolladas en el Tractat: en efecto, las cuatro naturale-
zas basicas simbolizadas en las letras ABCD son aplicables no solo a los cua-
tro elementos de Empedocles, a los signos zodiacales y a los planetas, sino tam-
bien a los cuatro humores del cuerpo humano (A. Sangre; B. Colera; C. Mc-
lancolia; D. Flema) (cf. P R I N G - M I L L , 1957, pp. 321-322), a un medicamen-
to simple y a un compuesto (cf. DUREAU-LAPEYSSONNIE , 1966, pp.
223-224). Evidentemente, frente a una situacion dc enfermedad, causada por
un desequilibrio humoral , puede calcularse con relativa facilidad la naturalcza
y el grado del medicamente a administrar tcnicndo cn cuenta el analisis dcl ho-
roscopo del paciente: Llull ha concebido un sistema que tienc la obvia ventaja
de ser de aplicacion universal.


3. Otros topicos astrologicos
Fle senalado ya, en el apar tado anterior, quc la astrologia dc Llull csta


llena de topicos derivados de la astrologia tradicional greco-arabc. lnsistirc aqui
en esta idea senalando, por ejemplo, que el intento, por parte dc nucstro autor,
de elaborar una astrologia quc no contradiga cicrtos dogmas como cl dc la om-
nipotencia divina (GAYA-BADIA, 1981, p . 304 lin. 2896-2902) y el del libre




A S T R O N O M I A Y A S T R O L O G I A D E L L U L I . 205


albedrio (GAYA-BADIA, 1981, p . 304, lin. 2907-2911; p . 318, lin. 3391-3403;
p . 319, lin. 3415-3416 y 3423-3429), no es, desde luego, original y se eneuentra
en muchos otros pensadores tanto cristianos como musulmanes y judios (SAM-
SO, 1980, pp. 86 y ss.). Asimismo, al describir los signos zodiacales alude a
la denominada melotesia zodiacal, es decir a la relacion existente entre los sig-
nos y las distintas partes del cuerpo humano, desde la cabeza hasta los pies,
con las consecuencias que ello tiene para la practica de sangrias (GAYA-BADIA,
1981, pp. 218-223; SAMSO-CASANOVAS, 1975, p . 29).


Al sugerir, mas adelante, los posibles ecos de las ideas de Llull en el Tra-
tado de Astrologia atr ibuido a Enrique de Villena, mencionare ciertos topicos
astrologicos que son comunes al Tractat y al texto del pseudo-Villena. Por el
momento me limito a senalar que el Tractat no solo se refiere a los signos sino
tambien a los decanos, esto es a las treinta y seis divisiones de diez grados cada
una que se encuentran en la Ecliptica de 360°: no obstante Llull solo menciona
explicitamente los tres decanos del signo Aries (GAYA-BADIA, 1981, p . 219).
Asimismo indicare que el Tractat alude a los "a spec tos" a los que denomina
cospectit o asguardainent en biax, e.xpresion esta ultima que traduce un termi-
no arabe ya que, en esta lengua, el verbo nazara significa tanto " m i r a r " como
"cstar en aspecto c o n " . Los asguardainents en biax o "miradas al b ies" de-
bicran ser aspectos distintos de la conjuncion o la oposicion, o sea el t r igono,
la cuadratura y el sextil. No obstante, el apar tado que trata de estos aspectos
(GAYA-BADIA, 1981, pp. 299-301) solo menciona explicitamente la oposi-
cion.


De hecho, por mas que el mei:odo de Llull tiene caracter general y no se
indica en el Tractat que sea preciso un tratamiento especifico de los distintos
tipos de aspectos, el autor parecc interesarse de manera muy especial por cl
analisis de las conjunciones planetarias. De esta manera dedica un largo apar-
tado de su obra (GAYA-BADIA, 1981, pp. 277-299), al analisis de todas (?)
las conjuncioncs posibles en los cuatro primeros signos zodiacales. En reali-
dad solo analiza 28 conjunciones para cada signo de acuerdo con el esquema
siguiente:


Aries: 1. Saturno
2. Saturno-Jupiter
3. Saturno-Jupiter-Marte
4. Saturno-Jtipiter-Marte-Sol
5. Saturno-Jiipiter-Marte-Sol-Venus
6. Saturno-Jupiter-Marte-Sol-Venus-Mercurio
7. Saturno-Jiipiter-Marte-Sol-Venus-Mercurio-Luna




2 0 6 .1. S A M S O


8. Jiipiter
9. Jiipiter-Marte


10. Jiipiter-Marte-Sol
11. Jiipiter-Marte-Sol-Venus
12. Jtipiter-Marte-Sol-Venus-Mercurio
13. Jiipiter-Marte-Sol-Venus-Mercurio-Luna


14. Marte
15. Marte-Sol
16. Marte-Sol-Venus
17. Marte-Sol-Venus-Mercurio
18. Marte-Sol-Venus-Mercurio-Luna


19. Sol
20. Sol-Venus
21 . Sol-Venus-Mercurio
22. Sol-Venus-Mercurio-Luna


23. Venus
24. Venus-Mercurio
25. Venus-Mercurio-Luna


26. Mercurio
27. Mercurio-Luna


28. Luna


Este esquema se repite para los tres siguientcs signos zodiacalcs y Llull
parece creer que desarrolla todos los casos posibles ya que sefiala quc "Cascii
signe ab les planetas a en lo sel .XXVIII . conjuncions e cascune a son jud ic i "
(GAYA-BADIA, 1981, p . 299, lin. 2733-2734).


La afirmacion anterior plantea un problema: se ha dicho rcpctidamentc
(cf .p.ej . VERNET, 1979, p . 278; C O L O M E R , 1979) que Llull era capaz dc
calcular e! ntimero de combinaciones de m elementos tomados de n en n aun-
que no parece estar claro el metodo que utilizaba: simple desarrollo mecanico
o algtin procedimiento de caracter general. El dato tiene un enorme interes ya
que sabemos relativamente poco acerca del calculo dc combinaciones en la Edad
Media. Por otra parte, obras astrologicas como el Tractat, que pretenden faci-
litar al maximo el analisis de un horoscopo, se ven forzadas a desarrollos me-
canicos como el que acabamos de ver y quc aparecen tambien en el Libro de
las Cruz.es. Lo curioso es que, en este caso, resulta manifiesto que Llull no
ha sido capaz dc resolver el problema de calcular el ntimero de conjunciones




A S T R O N O M I A Y A S T R O I . O G I A D L L L U L L 207


posibles de los siete planetas en un signo zodiacal. Dejemos, de momento de
lado, el hecho de que no hay conjuncion cuando un solo planeta se encuentra
en un signo y recordemos que la regla para calcular el mimero de combinacio-
nes de m elementos tomados de n en n es:


n m (m-1) (m-2) ... (m-n-i- 1)
C =


m n !


Tendremos, entonces, que para el caso considerado el numero de combi-
naciones posibles seria


Combinaciones Llull
Monarias 7 7
Binarias 21 6
Ternarias 35 5
Cuaternarias 35 4
Quinarias 21 3
Senarias 7 2
Septcnarias 1 1
T O T A L 120 28


Cabe, por consiguiente, preguntarse si en este caso Llull no ha creido des-
cubrir una ley falsa, de acuerdo con la cual, el mimero de posibles conjuncio-
nes de sietc planetas en un signo zodiacal seria dc:


7 + 6 + 5 + 4 + 3 + 2 + 1 = 28.


4. Astronomia
Ningun texto astrologico sucle estar totalmente ayuno de materiales as-


tronomicos o, de modo mas general, de caracter cientffico, y cl Tractat no cons-
tituye una excepcion. De este modo vemos en el la aparicion de una nueva re-
ferencia a la briijula que enriquece las que ya se han senalado en otros textos
lulianos (GAYA-BADIA, 1981, p . 250, lin. 1103-1111). Encontramos tambien
referencias a los periodos sidereos apro.ximados de los planetas, formulados
de modo muy similar a los que aparecen en los tratados de computo contem-
poraneos (cf.p.ej . MARTINEZ GAZQUEZ-SAMSO, 1982, pp. 51-52 y 61).
En efecto, podemos extractar los siguicntes datos de la descripcion que da el
Tractat de los siete planetas (GAYA-BADIA, 1981, pp. 223-233):




2 0 8 .1. S A M S O


Saturno
Jiipiter
Marte
Sol
Venus
Mercurio
Luna


Llull
30 anos
12 anos
2 afios
1 ano
1 ano
1 ano


Valor actual
29 a. 167 d.
11 a. 314,8 d.


1 a. 321,7 d.


87 d. 23,25 h.
27 d. 7 h. 43 m


1 a. 6 h. y 9 m.
7 meses 13 d. 4,5 h.


27 d. 8 h.


De la relacion anterior solo conviene subrayar el valor muy aceptable dcl
periodo lunar y el error manifiesto para los periodos sidereos de Venus y Mer-
curio. Este liltimo no deja de ser significativo ya que, al igual que succde en
el texto de computo al que he aludido antes, revela que la tiltima fuente del
autor esta constitufda por unas tablas de movimiento medio ya que en la Edad
Media arabe es bastante comtin que para regular el movimiento del centro del
epiciclo de Venus y Mercurio se utilicen unas tablas de movimiento mcdio del
Sol (cf. VERNET, 1956, p . 517; G O L D S T E I N , 1977).


Otro apar tado de interes esta constituido por las referencias que nos da
el Tractat acerca de los tamanos relativos de los planetas. Hasta el siglo XIII
se conocfan, fundamentalmente, tres intentos dc estimar el t amaho del Uni-
verso y de los planetas: el realizado por Ptolomeo en sus Hipotesis planetarias
( H A R T N E R , 1968; GOLDSTEIN, 1967), quc fue difundido en la Edad Mc-
dia Latina a traves de la obra de al-Fargani (DREYER, 1953, p . 258); una sc-
gunda estimacion, posiblemente de origen indio, recogida en cl siglo VIII por
Ya c qi ib b . Tariq (P INGREE, 1968); finalmente, la terccra se encucntra en un
t ra tado anonimo conservado en el manuscri to Marsh 621 dc la Bodleyana
(GOLDSTEIN-SWERDLOYV, 1970). Con cstos antecedentes, pasemos a ana-
lizar brevemente las afirmaciones de Llull:


— El Sol e s m a y o r q u e la Luna (GAYA-BADIA, 1981, p. 260, lin.
1466). Es una idea comiin a todas las fuentcs antcs citadas: sc
tiene conciencia de que los diametros aparentcs dcl Sol y dc la
Luna son aproximadamente iguales y sicmpre sc ha considera-
do que la Luna se encuentra mas proxima a la Ticrra que cl Sol.


— La Luna es mayor quc Venus (GAYA-BADIA, 1981, p . 260,
lin. 1466): todas las fuentes se muestran de acucrdo en lo con-
trario por mas que, en la tradicion ptolemaica, la diferencia cs
relativamente pequena.


— El Sol es mayor que Venus (GAYA-BADIA, 1981, p . 261, lin.
1501): esta afirmacion esta perfectamente de acuerdo con la tra-
dicion ptolemaica y con el ms. Marsh 621. El diametro aparen-
te del Sol es manifiestamcnte mayor que el de Venus y, en el
sistema ptolemaico, Venus se cncuentra mas proximo a la Tie-




A S T R O N O M I A Y A S T R O I . O G I A DL- I . I . U I . l 2 0 9


rra que el Sol. Solo Ya c qi ib b . Tariq discrepa ya que considera
que Venus, Sol, Marte y Saturno son del mismo tamaiio.


— El Sol es mayor que Marte (GAYA-BADIA, 1981, p . 261, lin.
1505): como en el caso anterior, afirmacion concorde con Pto-
lomeo y con el ms. Marsh 621.


— El Sol es m a y o r q u e S a t u r n o (GAYA-BADIA, 1981, p. 316, lin.
3309-3321): aqui la afirmacion de Llull concuerda con Ptolo-
meo pero no con las otras dos fuentes. Resulta curioso senalar,
aqui, que Llull parece apuntar confusamente al argumento quc
hc utilizado antes al referirme a los diametros aparentes y las
distancias geocentricas del Sol, la Luna y Venus: "Encara que
si Saturnus era major que lo Sol, per so car as pus luyn a la
tera, lo Sol no aparia mes major que Venus, Mercuri e la Lune" .


En conjunto, pues, afirmaciones que, salvo en un caso, parecen derivar
de la tradicion ptolemaica.


Un tercer punto a subrayar son las vagas referencias que Ptolomeo hace
al astrolabio y a las tablas astronomicas. EI primero es el instrumento que,
cn la iconografia medieval, aparece siempre asociado a la figura del astrologo,
dado que con el se puedc, facilmente, determinar el ascendente y dividir las
casas. Las tablas astronomicas suelen utilizarse, por otra parte, para detcrmi-
nar las posiciones planetarias en un momento determinado y, de este modo,
poder levantar el horoscopo. Llull es consciente de la utilidad de ambos ins-
trumentos de trabajo pero no se interesa en exceso por el tema con el quc en-
trariamos en una problematica muy concreta, radicalmente distinta de la de
indole general que constituye cl objeto propio del Tractat. De esta manera las
referencias al astrolabio y tablas no pasan de ser meras alusiones (cf. GAYA-
BADIA, 1981, p . 313, lin. 3218-3220, y p . 320 lin. 3459-3461) y no creo en
absoluto quc, como sugiere M. PEREIRA (1976, pp. 196-199), Llull este alu-
diendo al Almanach de Guillaume de Saint Cloud, as t ronomo que estaba acti-
vo en Paris por estos afios. Todo ello no implica el que nuestro autor no tuvie-
ra conciencia dc las aplicaciones de estos instrumentos: Lola Badia me senala
un pasaje dc la Doctrina pueril (SCHIB, 1972, pp. 170-171) cn el que Llull
describe confusamente el uso del astrolabio para determinar la altura de una
torrc, tema quc esta presente en Eiximenis (MONREAL, 1971, p. 53 n. 75)
y que dio motivo a un sonado fracaso de Enrique de Villena ante los muros
de Balaguer (MILLAS, 1960).


EI astrolabio es, tambien, un instrumento que sirve para determinar las
horas (GAYA-BADIA, 1981, p. 320 lin. 3460: "ca r ab 1'astralabra sc proven
les ores per o m b r a " ) y este es un tema que parece haber intercsado notable-
mente a Llull ya que, por ejemplo, es el autor de una de las descripciones mas
antiguas conocidas del nocturlabio o astrolabio nocturno que aparecen en cl
Liher Principioruin Medicinae, (Dist. X, cap. XXXVI, 30 cd. Mainz, 1721,




2 1 0 J . S A M S O


I, pp. 812-813) y en el De Nova Geometria (MILLAS, 1953, pp . 42 y 78-79).
Se trata de unos textos que han sido suficientemente comentados por los histo-
riadores de la navegacion (C. VERNET, 1978, pp. 361-362) y solo quisiera lla-
mar la atencion sobre un pequeno detalle. La ilustracion del nocturlabio que
aparece en el Liber Principiorum Medicinae lleva una referencia al mimero de
horas que dura el dia en los doce meses del ano . Los datos numericos consig-
nados en la refcrida ilustracion son los siguientes:


Encro 9 h.
Febrero 10 h.
Marzo 11 h.
Abril 12 h.
Mayo 13 h.
junio 14 h.
Julio 15 h.


Dicicmbrc
Noviembrc
Octubre
Septiembre
Agosto
Agosto


El esquema resulta un tanto burdo: una progresion aritmetica de razon
1. No obstante, contiene un dato que, posiblemente resulte fiable: mc reficro
a la duracion dcl dia mas largo del aho. Se t rata , evidentemente de las 15 horas
que debieran corresponder al solsticio de verano, por mas que aqui se hagan
coincidir con cl mes de Julio. Este dato se encuentra, por otra parte, confir-
mado , con el que aparcce en el De Nova Geometria donde, asimismo, la maxi-
ma duracion del dia citada es de 15 horas (MILLAS, 1953, p . 79). El dato rc-
sulta significativo en cuanto nos permite calcular la latitud corrcspondiente a
una duracion del dia de 15 horas en el solsticio de verano, aplicando la formula:


— cos M / 2 = tg tg
(para M = maxima duracion del dia cxprcsada


en grados
= latitud del lugar
= oblicuidad de la E.xliptica)


Sustituyendo, en la ecuacion anterior, M / 2 por 15 h. x 15"/2 y dando
a la oblicuidad de la ecliptica y un valor de 23;30°, podemos facilmente despc-
jar la latitud, con lo que obtendremos, 41;21°, valor que podria muy bien co-
rresponder a Barcelona o a alguna localidad situada en la costa catalana al nortc
de Barcelona. Si tenemos en cuenta que Llull en el De Nova Geoinetria (MI-
LLAS, 1953, p . 79) parece aludir al uso de este instrumento en el mar ("et
homo videat duas stellas que vocantur Duos Fratres per mar inar ios" , "Is tud
ins t rumentum.. . utilis est pro hominibus qui vadunt de nocte, sive per tcrram
sive per m a r c " ) , cabe plantearse el quc obtuvicra su informacidn de un instru-
mento real dcl que hubicra podido tener conocimiento cn algiin lugar de la costa
catalana.




A S T R O N O M I A Y ASTROI .OGIA DE l . l .UI. l . 21 I


La problematica de la determinacion de las horas se extiendc tambien al
establecimiento de la hora durante el dia en funcion de la altura del sol medida
con un cuadrante . Este parece ser el proposito del capitulo dc la Nova Geonw-
tia (MILLAS, 1953, pp. 76-78) titulado De quadrante cuni quo honw cognos-
cere potest horas ciiei, instrumento que no era precisamente nuevo en epoca
de Llull (cf.p.ej. MILLAS, 1932). Ahora bien, mientras la descripcion del noc-
turlabio realizada por Llull tiene una cierta coherencia y resulta comprensible,
no ocurre Io mismo con la del cuadrante diurno. LIull cs consciente dc que
estos cuadrantes se encuentran divididos en 90°, que con cstas divisiones puc-
de medirse la altura del sol sobre el horizonte y que existe una relacion entre
esta altura y la hora. Por otra parte, sabe tambien que la sombra proyectada
por un gnomon es tanto mas larga cuanto mas bajo se encuentre el Sol sobrc
cl horizontc y que la sombra minima se alcanzara a mediodia. No obstante,
parece incapaz dc describir el trazado de las lineas horarias habituales en los
astrolabios y en los cuadrantes de esta indolc. Voy a considerar ahora los valo-
res quc da Llull para la altura del sol en las distintas horas del dia: intento,
con ello, interpretar un pasaje luliano bastante confuso.


Simbolo Hora Grados Altura del sol (?)
a .b . l a 13° 13°
c.d. 2 a 12" 12°+ 13° = 25°
e.f. 3 a 11° 11°+ 25° = 36°
g.h. 4 : l 10° 10° 4-36" = 46°
i.k. 5'' 9° 9° +46° = 55°
I.m. 6 a 8" 8° + 55° = 63°
n .o . 7 a 7° 7 ° + 63° = 70°
p . q . 8'' 6° 6° + 70° = 76"
r.s. 9 a 5° 5° + 76° = 81"
t.v. I 0 a 4° 4° 4 - 8 1 " = 8 5 °
x.y. l l a 3° 3"+ 85" = 88"
z.t. 12 a 2" 2" 4 88" = 9 0 "


TABLA I


Explicar la Tabla I requiere ciertas consideraciones previas: Llull afirma
que uno dc los circulos I r a z a d o s sobre el cuadrante se encuentra dividido e n
veinticuatro partes, cada una dc las cuales equivale a media hora ("qualibet
parte vocata media h o r a " ) . Si accptamos que las doce horas mencionadas cn
la tabla son, en realidad, medias horas, el csquema adquiere coherencia. La
hora l a cs la primera media hora despues de la salida del sol y la hora 12''
coincidira c o n el mediodia, habiendo transcurrido s e i s horas desiguales o tein-
porales entrc la salida d c l s o l y su paso p o r el meridiano. Por otra parte la




212 J . S A M S O


altura del sol en la primera media hora despues del orto y en la liltima media
hora antes del ocaso seran iguales con lo que el esquema de alturas se repetira,
a la inversa, antes y despues del mediodia.


La interpretacion anterior esta perfectamente de acuerdo con algunos pa-
sajes de la descripcion de Llull quien habla, por ejemplo de un circulo con vein-
ticuatro lineas: " in alio circulo sunt XXIIII linee, ad significandum horas per
ipsas sicut a. que significat pr imam mediam horam diei, et ultimam mediam
horam que est in occasu sol is" . Ahora bien, si seguimos leyendo, el esquema
logico anterior se destruye ya que a la primera hora no le corresponde solo
el simbolo a. sino tambien el b. y encontramos en el texto de Llull: " b . signifi-
cat secundam horam mediam matutinalem et penultimam mcdiam horam diei" .
Et sic de aliis horis suo modo , quoniam a. est media hora in ascendendo et
b. alia media hora in descendendo sunt a .b . de mane una hora que est prima
diei et in descendendo sunt alia hora que est ultima hora die i" . Tenemos, pues,
un esquema un tanto absurdo en nuestras latitudes en el que transcurren docc
horas entre el orto del sol y su paso por el meridiano, asi como otras docc ho-
ras entre el mediodia y el ocaso. Esta interpretacion puede, por otra parte, apo-
yarse en otros pasajes del texto en los que se afirma: "Opor te t quod isti gra-
dus dividantur secundum dies artificiales, cum ad diem competant XC secun-
dum regionem Ethiopie, in qua dies artificialis in mense junii habet XXIIII
h o r a s " . Parece, pues, que Llull al hablar de Etiopia esta pensando en el Ecua-
dor y que ha confundido el Ecuador con el Polo , ya que, a una latitud de 90°,
el dia dura efectivamente veinticuatro horas el dia del solsticio dc vcrano (refe-
rencia al mes de Junio) .


Dejemos de lado estas contradicciones. Lo tinico claro es quc, efectiva-
mente, la hora 12 a corresponde al mediodia. Ahora bien, Llull nos da una me-
dida en grados correspondiente a cada una de las docc horas. Estos grados for-
man una progresion aritmetica decreciente de razon 1 (13°, 12°, 11°, 10°.. .2°).
Dos son las interpretaciones posibles de esta serie:


a) No se trata de alturas del sol sino de la sombra proyectada por el sol
en cada hora al incidir sus grados en un gnomon dc 12 digitos. El cuadrantc
estaria provisto de un cuadrado de sombras , muy usual en estc tipo dc instru-
mentos, con el que podriamos medir automaticamente el valor de la cotangen-
te de la altura del sol. Si esta interpretacion es la correcta, tendrfamos enton-
ces que la cotangente de la al tura meridiana para el dia del solsticio dc verano
seria de:


2 d l ' g ' t o s = 0.1667
12


A esta cotangente le corresponderia una altura meridiana dcl sol dc 80;30°
aproximadamente . Ahora bien, dado que el dia del solsticio de verano:


= 90° + — h m = 90° + 23;30° — 80;30° = 33°
que puede corresponder a una localidad del Norte de Africa.




A S T R O N O M I A Y A S T R O I . O G I A D E I . I . U I . I . 2 1 ?


b) La segunda interpretacion posible es que la columna Grados corres-
ponda a las diferencias existentes entre las sucesivas alturas del sol. A esta in-
terpretacion corresponde la cuarta columna de mi tabla (Altura del sol?). En
cste caso tendriamos una serie que acaba con una altura meridiana de, precisa-
mcnte, 90° lo que podria explicar la misteriosa alusion de Llull a que " E t sic
per huius divisionem intrant omnes XC gradus in XXIIII horis d ie i" . Pode-
mos tambien calcular la latitud que corresponde a esta altura meridiana del
sol en el dia del solsticio:


= 90° + — h m = 90° + 23;30° — 90° = 23;30°
Con lo que tendriamos una localidad situada sobre uno de los tropicos.


Si pensamos en el tropico de Cancer que pasa por el Sur de Egipto, cerca de
Asuan, nos encontramos en una zona muy proxima a Etiopia, por mas que
esto se encuentra, evidentemente, en contradiccion con mi hipotesis anterior
segun la cual Llull habria confundido el Ecuador con el Polo.


Sea cual fuere la interpretacion que se prefiera, parece claro que la obra
de Llull contiene uno de los escasos textos hispanicos que estudian y tabulan
el problema de la determinacion de la hora en funcion de la altura del sol.


5. Llull y el pseudo-Enrique de Villena
Quisiera terminar estas notas con una referencia a la posible influencia


dc Llull cn el Tratado de Astrologia atribuido a Enrique de Villena (CATEDRA-
SAMSO, 1983). Sehalemos, en primer lugar, que ambas obras adoptan las mis-
mas clasificaciones de los signos zodiacales: signos masculinos y femeninos,
diurnos y nocturnos, moviles, fijos y comunes (GAYA-BADIA, 1981, pp .
218-223; CATEDRA-SAMSO, 1983, pp. 49-50). Esta tercera clasificacion lla-
ma la atcncion porque no utiliza la terminologia tradicional derivada de Pto-
lomeo (Tetrabiblos 1,12). Llull y el pseudo-Villena denominan signos inova-
bles o movibles a los que implican cambio de estacion (Aries, Cancer, Libra,
Capricornio), llamados tropicos o cardinales por la tradicion ptolemaica: con-
viene senalar aqui que el pseudo-Villena omite Aries, mientras que Llull anade
Scorpio al que olvida, en cambio, al tratar de los signos fijos. Tauro , Leo,
Scorpio y Acuario, en cambio, son signosfixus, Jicats ofixos ya que no impli-
can cambio de estacion (Ptolomeo los denomina solidos). Finalmente, Gemi-
nis, Virgo, Sagitario y Piscis son coinuns o conuines porque se encuentran en-
trc el final de una estacion y el principio de otra: en la terminologia ptolcmaica
reciben el nombre de bicorpdreos o bifaces.


La referencia anterior carece, desde luego, de fuerza probativa dado que
no disponemos de un numero suficiente de estudios sobre el lc.xico astronomi-
co hispanico medieval , Iatino, castellano o catalan. Pero constituyc un dato
mas que puede anadirse a ot ros . De esta manera puede senalarse que la rela-
cion existente entre las cuatro esferas elementales es la de una progrcsiva dcn-




2 1 4 J. S A M S O


sificacion a medida que se desciende hacia la tierra (PRING-MILL, 1957, p .
331):


" Q u i a ignis plus habet de virtute quam aer, sibi competit plus ha-
berc de forma et minus de materia quam aer, et idem de aere se-
cundum composicionem aque et idem de aqua et terra, propter qu.od
oportet quod olim sit corpus expansum et coniunctum, et sic dc
a .b . Oportct etiam secundum ordinem naturalem quod c. plus ha-
beat de spissitudine quam b . , et b. quam a., ut d. contineri possit
per c , et c. per b . , et b . per a . " (MILLAS, 1953, p . 68).


La misma nocion se encuentra desarrollada en el Tratado a t r ibuido a En-
rique de Villena (CATEDRA-SAMSO, 1983, p. 114) aunque aparecc aqui acom-
panada de unas curiosas referencias al numero diez a cuya relacion con Llull
me referire a continuacion:


"la tierra lieva nonbre de tierra porquc tiene mas grados de tierra,
es a saber diez grados de espeso mas que'ell agua, e el agua es mas
rala que la tierra diez grados, e el ayre es mas ralo que cl agua dic/.
grados, e el fuego es diez grados mas quc el ayre r a l o " .


Tampoco podemos aqui sacar conclusiones dado quc, en ult imo termino,
tanto Llull como el pseudo-Villena estan desarrollando una idea aristotclica
(Meteorologica 1,3 y 11,2) que ordena los clcmentos en cl cosmos en funcion
de su peso: el fuego, que es el elemento mas liviano, ocupa la capa mas alta
y le siguen, sucesivamente, el aire, el agua y la tierra. Mas caracteristico dc
Llull es, en cambio, la nocion de cualidades propias y apropiadas de cada elc-
mento y la identificacion que nuestro autor lleva a cabo, en sus obras de divul-
gacion, entre la tierra y la sequedad, el aire y la humedad, el fuego y cl calor,
el agua y Ia frialdad: cf. por ejemplo cl Libro de Maravelles IV, 19 (ed. GAL-
MES, 1932, II, p . 10). Un lector de Llull como el cclebre medico catalan Anto-
ni Ricart (m. 1422) ya llama la atencion sobre esta identificacion quc considc-
ra caracteristicamente luliana (DUREAU-LAPEYSSONNIE, 1966, pp.
223-224). Asimismo, en la linea de los ensayos realizados por la farmacologia
europea a partir del siglo XIII para estudiar el problema dc los grados dc los
medicamentos (McVAUGH, 1975), Llull dcsarrolla un sistema, en virtud del
cual, un simple calido en cuarto grado tcndra 4 grados de calor (o dc fucgo),
3 de sequedad (o de tierra) ya que la sequedad es la cualidad apropiada del
fuego, 2 de humedad ya quc se opone a la cualidad apropiada y no a la propia
del fuego, y 1 de frialdad que es la cualidad quc mas se opone a la propia natu-
raleza del fuego. Alusiones especificas a este csquema las encontramos, por
ejemplo, en la Nova Geometria (Millas, 1953, pp. 69 y 71; PRING-MILL, 1957,
pp . 133-135), en el Liber Chaos (ed. Mainz, 1722, I I I , 2 6 5 ) y e n el Liber Prin-
cipiorum Philosophiae (ed. Mainz, 1721, I, 680). Este mismo esquema se apli-
ca a un simple htimedo, frio o scco tambien en cuarto grado y podemos esque-




A S T R O N O M I A Y A S T R O I . O G I A D E I . l . U I . I . 215


matizarlo de la manera siguiente, siguiendo el Liber Principiorum Medicinae
(ed. Mainz, 1721, I, 768-769):


Calor = Fuego Sequedad = Humedad = Frialdad =
= Tierra = Aire = Agua


4° Humedad 3° 1° 4° 2°
4° Frialdad 1° 2° 3° 4°
4° Sequedad 2° 4° 1° 3°
4° Calor 4° 3° 2° 1°


Obviamente este esquema resulta, asimismo, aplicable a los cuatro elemen-
tos ya que el fuego es siempre calido en 4° grado, la tierra scca en 4° grado,
el aire hiimedo cn 4° grado y el agua fria en 4° grado. En apoyo de esta afir-
macion me limito a citar un breve pasaje de la Nova Geometria (MILLAS,
1953, p . 73):


"unde cum elementa sint 1111 et quodlibet elementum habeat 1111
species graduum in elementatis sicut ignis qui est in pipere grada-
tus in quarto gradu ca lor i s . . . " .


Hemos obtcnido, pues, un csquema aplicable a los cuatro elementos que
casi constituye un cuadrado magico ya que si sumamos las cifras en sentido
horizontal o vertical (no en diagonal) obtendremos siempre 1 + 2 + 3 + 4
= 10.


Ahora bien las dos caracteristicas quc he considerado lulianas, a saber,
la identificacion de un elemento con su cualidad propia y el esquema 1, 2, 3,
4, apareccn claramente, aunque con algiin error, en el pasaje siguiente dcl Tra-
lado de Astrologia del pscudo-Viilena (CATEDRA-SAMSO, 1983, p . 112):


" E t para esto bien saber, avedes de notar que cada qual destos he-
lementos conpuestos ha diez grados de conposicion: la ticrra tiene
quatro grados de sequedat, que es su essencia, e tres de frialdat,
quc son agua, e dos de humedat , que son ayre, et uno de calentu-
ra, que es fuego. Esso mesmo agua, helemento conpuesto, tiene
quatro grados de frialdat, que su essencia est, e tres de humedat ,
que es ayre, e dos de sequedat, que es tierra, et uno de calentura,
que es fuego. Otrosi, el ayre tiene quatro grados de humedat , que
cs su substancia, e tres de fuego e dos de agua, e uno de tierra.
Esso mesmo el fuego tiene quatro grados de calentura, que es su
csencia, tres grados de tierra e dos grados de ayre e uno de agua.
Todo esto dize Alano e Alberto Magno e el comentator Even Ruiz".


El pseudo-Villena no cita, pues, a Llull sino a otras fuentes que poco tic-
ncn que ver con sus afirmaciones, al menos en lo que respecta a Alano y Al-
bcrto Magno, segtin seiiala Pedro Catedra cn su nota a la cdicion de este pasa-
je. Catedra indica, no obstante quc la progresion aritmetica 1, 2, 3, 4 si se en-




2 1 6 .1. SAMSO


cucntra cn Avcrrocs (Evcn Ruiz). Ahora bien, dejando de lado cl hecho de quc
parccc quc cl uso dc la progresion aritmctica 1, 2, 3, 4 fuc atribuida, u n t a n t o
abusivamente, por Arnau de Vilanova y la tradiccion postcrior a Averrocs
(McVAUGH, 1975, pp. 69-70), esta claro que ni Llull ni el pseudo-Villena sc
refieren al mismo problema quc Arnau: en cl caso dc cste liltimo se trataria
de la cuestion suscitada por al-Kindi sobrc la relacion quc existe entrc la gra-
duacion de un medicamente y cl efecto quc producc cn cl pacicnte. Nada tiene
csto quc vcr con los planteamientos de Llull y cl scudo-Villcna quc, como hc-
mos visto, son identicos.


Senalemos, por tiltimo, con muchisimas dudas, quc cxistc otro posiblc pa-
ralelismo cntre Llull y el seudo-Villena. Estc liltimo utiliza cl mimcro 10 ( -
1 + 2 + 3 + 4) para establecer iina progresion geomctica que presida el tama-
no dcl Univcrso. Asi si cl radio de la esfcra dc la ticrra cs /', cl dc la csfera
del agua sera 10 r, el dc la esfera dcl airc 10^ r. el dc la csfera del fuego lifi
/• y asi sucesivamente hasta Uegar al radio dc la esfera dc las estrellas fijas quc
seria dc W11 r (CATEDRA-SAMSO, 1983, p. 33). Es posible que cn la Nova
Geoinetria se aluda a un proccdimicnto similar para calcular cl tamaho dcl Uni-
vcrso (MILLAS, 1953, pp. 75-76) aunquc cn cstc ultimo caso no sc utiliza, evi-
dcntcmcnte, una progresion geomctrica de basc 10.


6. Concliisiones


Creo quc las paginas interiores pucdcn resultar dc mayor interes para los
estudiosos dcl lulismo quc para los historiadorcs dc la astronomia. No rcsulta-
ra nucvo para nadie el decir quc I.lull no aporta gran cosa a la astronomia
dc su tiempo y quc sus conocimientos sobrc la matcria no estaban a la altura
de su cpoca. Pcsc a cllo, algunas dc sus idcas derivan claramente de la cultura
astronomica quc le rodeaba y su mctodo, basado cn la devictio, para interpre-
tar un horoscopo pretende resolver un problema rcal al quc tambicn sc habia
aproximado el rey Alfonso con cl Libro de lus Cruzes. En cstc scntido Llull
es represcntativo y ticnc un indudable intcrcs para la historia dc la astrologia.
En este trabajo he intentado realizar una valoiacion dcl Tructut, desde cstc punto
de vista, asi como sugcrir posibles interpretacioncs dc algiin pasajc dc la Nova
Geoinetriu. Por otra parte he t ra tado tambien de schalar la posiblc influencia
del pcnsamiento de Llull sobre cl Trcttaclo dcl scudo-Villcna, una obra escrita
en la primera mitad del siglo XV. Es posiblc quc las idcas dc Llull sc hubicra
difundido, en los mcdios propiamente cientificos del siglo XV, mas dc lo quc
habitualmente sc crce. Antoni Ricart no ticnc por quc ser un caso cxccpcional.




A S T R O N O M I A V A S T R O I . O G I A D E I . I . U I . I .


Nota de agradeeimiento: no hubiera podido escribir este articulo sin la ayuda
de Lola Badia, lo cual no implica el que ella comparta todas las ideas expues-
tas aqui. Ha tenido la paciencia dc guiar a un principiante quc daba sus prime-
ros pasos a traves de la obra de Llull. Quede aqui constancia de toda mi grati-
tud.


JULIO SAMSO
(Universidad de Barcclona)


BIBLIOGRAFIA CITADA
— BONNER, 1983: Anthony Bonner, Ramon Llull i la ciencia de 1'astrono-


mia. "Estudis Balearics" 3 (1983), 7-18.
— BOUCHE-LECLERCQ, 1899: A. Bouche-Leclercq, L'AstrologieGrecque.


Paris, 1899 (reimpr. Bruxellcs, 1963).
— CATEDRA-SAMSO, 1983: Pedro M. Catedra y Julio Samsd, Tratado de


Astrologia atribuido a Enrique de Villena. Barcelona, 1983.
— COLOMER, 1979: Eusebi Colomer i Pous , De Ramon Llull a la modema


informdtica. "Estudios Lul ianos" 23 (1979), 1 13-135.
— DREYER, 1953: J .L .E . Dreyer, A History of Astronomy from Thales to


Kepler. New York, 1953.
— DUREAU-LAPEYSSONNIE, 1966: Jeanne-Marie Dureau-Lapeyssonnic,


L 'oeuvre cTAntoine Ricart medecin catalan du XVsiecle. Contribution d
/ 'ettide des tentalives medievales pottr appliquer les matheinatiques a la me-
decine. En "Medecine Humaine et Vetcrinaire a la fin du Moycn A g e " ed.
por Guy Beaujouan. Gcnevc-Paris, 1966. Pags. 169-364.


— G A L M E S , 1932: Salvador Galmes (ed.), Ramon Llull, Libre de Merave-
lles. Barcelona, 1932.




.1. S A M S O


GAYA-BADIA, 1981: Jordi Gaya (amb la col.laboracio de Lola Badia)
(ed.), Ramon Llull, Tractat cTAstronoinia (segons el ms. Acid. 16.434 del
British Museitm). "Textos y Estudios sobre Astronomia Espanola en el si-
glo X I I I " editados por Juan Vernet. Barcelona, 1981. Pags. 205-323.
GOLDSTEIN, 1967: Bernard R. Goldstein, The Arabic Version ofPtolemy's
Planetary Hypotheses. "Transact ions of the American Philosophical So-
cicty" . N.S. 57 (1967), 55 pags.
GOLDSTEIN, 1977: Bernard R. Goldstein, Remarkson Ptolemy'sEquant
Moclel in Islamic Astronomy. "Pr i smata . Naturwisscnschaftgeschichtlichc
Studicn. Fcstschrift fiir Willy Har tne r " . Herausgegebcn von Y. Maeyama
und W.G. Saltzer. Wiesbaden, 1977. Pags. 165-181.
G O L D S T E I N - S W E R D L O W , 1970: Bernard R. Goldstein y Noel Swerd-
low, Planetary Distances and Sizes in an Anonymous Arabic Treatise Pre-
served in Bodleian Ms. Marsh 621. " C e n t a u r u s " 15 (1970), 135-170.
HARTNER, 1968: Willy Hartner , Mediaeval Views on Cosmic Dimensions
and Ptolemy's Kitdb al-Manshiirat. "Oriens-Occidcns". Hildesheim, 1968.
Pags. 319-348.
HILTY, 1954: Gcrold Hilty (cd.), Aly Aben Ragel, El libro conplido en
los iudizJos de las estrel/as. Tradnccidn heelta en la corte de Alfonso el Sa-
bio. Madrid, 1954.
KASTEN-KIDDLE, 1961: Lloyd A. Kastcn y Lawrcnce B. Kiddle (eds.),
Alfonso el Sabio, Libro de las Cruz.es. Madrid-Madison, 1961.
MARTINEZ G A Z Q U E Z - S A M S O , 1982: Josc Martincz Gazquc/ y Julio
Samso, Astronomia en un tratado de cdmputo del siglo XIII. "Faven t i a "
4 (1982), 45-65.
McVAUGH, 1975: Michael R. McVaugh, Arnaidide VUIanova Opera Me-
dica Omnia. II. Aphorismi de Gradibus. Granada-Barcelona, 1975.
MILLAS, 1932: Jose M a Millas Vallicrosa, La introduccton del cuadrante
con cursoren Ettropa. " I s i s " 17 (1932), 218-258. Reed. en "Estudios sobre
historia dc la ciencia espafiola". Barcelona, 1949. Pags. 65-110.
MILLAS, 1953: Jose M a Millas Vallicrosa, El libro de la "Nova Geome-
tria" de Ramdn Lhtll. Barcelona, 1953.
MILLAS, 1960: Jose M a Millas Vallicrosa, Meciicidn de alturas en tiempo
de don Enrique de Villena. "Nuevos cstudios sobre historia de la cicncia
espanola" . (Barcelona, 1960), pp. 287-298.
MILLAS, 1962: Jose M a Millas Vallicrosa, El "Tractatus Novus de Astro-
nomia" de Ramdn Llull. "Estudios Lul ianos" 6 (1962), 257-273.
M O N R E A L , 1971: L. Monreal y Tejada, Ingenieria militar en las crdnicas
cata/anas. Discurso de ingreso en la Real Academia de Buenas Letras de
Barcelona. Barcelona, 1971.
M U N O Z , 1981: Rafael Mufioz, Textos drabes del "Libro de las Cruces"
de A/fonso X. "Textos y Estudios sobre Astronomia Espafiola en el siglo
X I I I " . Barcelona, 1981. Pags. 177-204.




A S T R O N O M I A V A S T R O I . O G I A D E l . I . U l . I .


PEREIRA, 1973: Michela Pereira, Sulle operescienlifiche di Raimondo Lu-
tlo: I. La Nuova Astronomia. " P h y s i s " 15 (1973), 40-48.
PEREIRA, 1976: Michela Pereira, Ricerche intorno al Tractatus novus de
Astronomia di Raimondo Lullo. "Medioevo (Rivista di Storia della Filoso-
Fia Medievale)" 2 (1976), 169-226.
P INGREE, 1968: David Pingree, The Fragments of the Works of Yacqiib
ibn Tdriq. " J o u r n a l of Near Eastern Studies" 27 (1968), 97-125.
P O C H , 1980: M a Dolores Poch, El concepto de quemazdn en el Libro de
las Cruces. " A w r a q " 3 (1980), 68-74.
PRING-MILL, 1957: R .D.F . Pring-Mill, El mimeroprimitivo de las digni-
dades en el "Arte General". "Estudios Lul ianos" 1 (1957), 310-334 y 2
(1958), 129-156.
SAMSO, 1979: Julio Samso, The Early Development of Astrology in al-
Andalus. " Jou rna l for the History of Arabic Scicncc" 3 (1979), 228-243.
SAMSO, 1980: Alfonso Xy los origenes de /a astro/ogia hispdnica. "Es tu-
dios sobre Historia de la Ciencia A r a b e " editados por Juan Vernet. Barce-
lona, 1980. Pags. 83-114.
SAMSO-CASANOVAS, 1975: Julio Samso y Juan Casanovas, Cosmogra-
fia, Astrologiay Calendario. En "El Atlas Catalan de Cresques A b r a h a m " .
Barcelona, 1975. Pags. 23-36.
SCHIB, 1972: Gret Schib (ed.), Ramon Llull, Doctrina Pueril. Barcelona,
1972.
VERNET, 1951-52: Juan Vcrnet, Los conocimientos astrondmicos de Ra-
nwn Llitll. "Boletin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona"
24 (1951-52), 185-199. Rcimpr. en "Estudios sobre Historia de la Ciencia
Medieval" (Barcelona-Ballatcrra, 1979), 309-323.
VERNET, 1956: Juan Vcrnet, Las "Tabulae Probatae". " H o m e n a j e a Mi-
llas Vallicrosa" II (Barcelona, 1956), 501-522. Reimpr. en "Estudios sobre
Historia dc la Ciencia Medieval" (Barcelona-Bellaterra, 1979), 191-212.
VERNET, 1971: Juan Vernet, Tradicidn e innovacidn en la ciencia medie-
val. "Oricntc c Occidcntc nel Medioevo: Filosofia e Scienze". Roma, 1971.-
Pags. 741-757. Reimpr. en "Estudios sobre Historia de la Ciencia Medie-
va l " (Barcclona-Bcllaterra, 1979), 173-189.
VERNET, 1978: Juan Vernct, La navegacidn en la Alta Edad Media. "Set-
timane di stucli del Centro italiano di studi sulF alto medioevo" (Spoleto)
25 (1978), 323-388. Rcimpr. cn "Estudios sobre Historia de la Ciencia Me-
dieval" (Barcelona-Bellatcrra, 1979), 383-448.
VERNET, 1979: Juan Vernet, El mundo cultural de la Corona de Aragdn
con Juime I. " X Congreso de Historia dc la Corona dc A r a g o n " (Zarago-
za, 1979), 269-292. Rcimpr. en "Estudios sobrc Historia de la Ciencia Me-
dieval" (Barcelona-Bellatcrra, 1979), 71-94.




220 I. S A M S O


— W R I G H T , 1934: R. Ramsay Wright, The Book of Instruction in the Ele-
inents of the Art of Astrology by al-Biruni. London, 1934.


— YATES, 1954: I rances A. Yatcs, The Art of Rainon Lull. An approach
to it through LulTs theory of elenwnts. " Journa l of thc Warburg and Cour-
tauld Inst i tutes" 17 (1954), 115-173.




ITINERARIUM SACRI AMORIS: THE ROAD TO GOD IN


Ramon 1 lul ls Blanquerna


The vvorks of Ramon Llull, the Catalonian philosopher of the 13th century,
all havc a common goal: to teach and guide the people of his times, Christians
or unbelievers, along the path that ultimately leads to God and salvation in
eternal lifc. LlullVs production is vast and enormously varied: from thoroughly
philosophical works, such as the Ars compendiosa inveniendi veritatem\ to
doctrinal ones, as the Libre de Sancta Maria1, to literary works such as the
romance Blanquema. And it is precisely this last work, Blanquema, a litcrary
rcndition of LlulTs beliefs, that concerns us.


Blanquema, possibly written between 1282 and 1287', embodies onc of
LlulLs most constant preoccupations, the accessibility of the Christian doctrines
to the masses and the nccessity to teach pcople the right approach to God. Aware
that not cvcryone is equipped to understand "pu re theology", in this romancc
Llull tries to incorporate in a narrative philosophical and theological conccpts
and to show their relcvance to thc daily practice of Christianity. Accordingly,
thc romance Blanquema works on two different but interdcpendent levcls, thc
literal and the thcological-allegorical.


1. l . l u l l , R a n i o n , .1/7 uhreujudu t/e Irovar veriiai. Ars coiiipenctiosa inveneiicli veriialeni seu
Ars nnifina et niaior. M a l l o r c a , 127 .1-1275 .


2 . I.ihre ile Sancta Maria. l.iber de luudibus Beale Mariue. M o n l p c l l i c r , ca. 1 2 9 0 - 1 2 9 1 .
3 . Libre de Evusl e de Atoiiia e tle Blant/uernu. Liher Bluni/uerntie. M o n t p c l l i c r . c a . 1 2 8 2 - 1 2 8 7 .




222 I . . C O F R E S I


On the literal level, Blanquerna recounts the adventures of Blanquerna,
a young man from a rich family who abandons his inheritance and the possibility
of a respectable life with a good marriage to search for a place of retircment
to devote himself to the contemplation of God. As Blanquerna lcaves his city
it becomcs apparent that the romancc is set up in the traditional manner of
the hero-tales, where we will follow the adventures of a champion. But here
the context has been changed, and thc Christian hero will havc to confront
moral struggles that take the place of the physical warfarc of the older tales.
Thus Blanquerna goes through a series of moral combats on his way to God.
First he encountcrs the temptation of inordinate obedience when his parents
want him to stay with them. In order to follow his vocation and pursue thc
road to God, he has to disobey. Later Blanquerna battles against the temptation
of lust, personificd by the woman his parents want him to marry. In addition,
he has to fight against arrogancc when he becomes famous for his piety. As
he defeats these first enemies, Blanquerna is well on his way along the road
and has earncd a rest. This comes when he finds a forest, the typical "locus
a m e n u s " of the Middle Ages, where the full allegorical format of thc romance
is first revealed. In this "locus a m c n u s " there is a palace inhabited by thc Ten
Commandments. These, represcntcd by ten ailing old men, lament the condition
of contemporary society and thc total oblivion in which thcy have fallen. The
Ten Commandments urge Blanquerna to struggle for the beitcrmcnt of
humanity and to try to make men follow the Dccalogue. Refrcshed and
instructed, Blanquerna leavcs the forest and continues on his pilgrimagc. He
then meets two other personifications, Faith and Truth, who introduce him
to a third one, thcir brother, Reason. They too lament the abandonmcnt of
humanity and the decaying of Christianity. The prcscntation of Faith and
Reason here as members of the same family illustratcs one of LlulTs major
postulates, that Faith and Reason arc nccessary companions, since men cannot
fully believe without knowledgc, and since " the one that understands the most
believes m o s t 4 " .


Outfitted with all this new knowledge, Blanquerna procceds on his qucst
for a hermitage. Along the road he finds a vanished emperor who has lost faith.
Blanquerna consolcs him, talks about thc rewards offercd by Christian virtuc
and fortitude and heads him along thc road of Christian living. Hc docs thc
samc with a desperate shepherd and a fallen knight. All of thcm, after meeting
Blanquerna and talking to him, return to the path of God. Thus in his journcy
the hero has now reached the stage of active battle. Blanqucrna, thc Champion
of the Lord, is gaining converts to Christianity in intellectual jousts at thc samc
time that he himself advances toward God.


Now comcs a new trial for Blanquerna. hc is again tempted by lust, in


4 . Libro di> Evast y Blanquerna. ( M a d r i d : B i b l i o t c c a d e A u t o r c s C r i s t i a n o s , 1 9 5 8 ) , p . 2 6 4 .




R A M O N L L U L I . ' S l i l A N Q I l « H \ 223


the person of the damsel whom he saved from the fallen knight. Through prayer
and discipline Blanquerna emerges victorious from this incidcnt and at thc samc
time succeeds in leading hcr to the ways of virtue. More than evcr Blanqucrna
longs now for the solitary life of prayer, but hc is still far from achieving it.
He is compelled to enter a monastery as the servant of a tyrannical mastcr,
but little by littlc, through reason and example, he manages to transforni the
lyrant into a Christian practitioner. The prior of the monastery, impressed by
Blanquerna's learning and piety, argues with him about the ncccssity of scrving
within the church and becoming a monk. Blanquerna resists the arguments
bccause his true vocation lies in the solitary life. He accedes however, whcn
the prior invokes the virtue of obedicncc and stresses the necessity to serve
humanity dircctly by action bcforc rctiring to contemplative adorat ion. From
thcn on Blanquerna's carecr within the church is meteoric. He goes from
sacristan to abbot , to bishop and finally bccomes Popc, sctting examplcs at
each level and rcaching an cvcr growing number of peoplc as his influencc
widcns. But every stcp up the hicrarchical organization is agonizing for
Blanquerna, since hc has to deny himself his vocation for solitudc in ordcr to
serve others. Hc visualizes every advancement as a step farthcr away from thc
solitary enjoyment of God. But cven if painful, Blanquerna performs his public
niinistry cxccptionally well. He gains recruits for Christianity. He simplifics
the organization of thc Church, transforms prayers into instrumcnts of activc
Christian living, scnds out missionarics to sprcad thc word of God, writes
trcatises on thc application of theological principles to evcryday life and finally
reorganizes the Church complctcly, giving first priority to service, humility and
ihc convcrsion of thc infidels. Soon after, Blanqucrna's famc has spread
throughout the woiid. The unification of thc universe under a single faith, onc
of LlulFs constant preoccupations, is already taking place whcn Blanquerna,
much older now, abdicates the papacy and rcsumes his search for a hermitagc.
Even in his retircment, Blanquerna is followed by the faithful. In his
contemplative life, Blanquerna not only finds a closer relationship with God.
but also succeeds in conveying thc naturc of this relationship to others. Thencc
his simpic life of praycr and gardcning is completed by thc composition of his
final work, thc Book of the Lover ancl the Beloved \ Hcrc Blanqucrna
describes thc mystical cncounter with God and the achievement of his goal of
a lifc lived in thc constanl and intimatc companionship with God.


5. I.ihre cFuinice Amal. l.iher ainiciel umali. M a l l o r c a , c a . 1282 -1287 . I n c l u d e d in llluiii/ueriia
as B l a n q u e r n a ' s lasi w o r k .




224 L. C O F R E S I


LlulPs Blanquerna then, is a highly allegoric and coraplex work that
expresses his ideas about theology and the Church. The work tries to entertain
its readers while edifying them, and also maps out effectively the road to be
followed by any person that longs for God.


As an expository vehicle for his ideas, Llull uses the very medieval
convention of disguising learning material as entertainment. The figure of
Blanquerna represents at the same time Christ, the perfect hero and Everyman.
As Christ, Blanquerna lives an obedient but revolutionary life, bending his own
desires, sacrificing his own will, saving others, vvorking always for the ultimate
good of humanity and charting an indelible road to God .


As the perfect hero, Blanquerna gives the traditional figure of the champion
a thoroughly Christian and benign context. He goes through all the prescribed
steps: First he is called to the road, he (2) retires to the wilderness to learn about
the world and about himself. Then (3) he comes back to public life reluctantly
to work for the betterment of man and (4) at the end of his career he retires
again to find himself closer to his goal, in this case, G o d \ As a Christian hero
Blanquerna wages moral battles, not physical ones. The jousts of the ancient
knights become encounters of words and ideas. The monstcrs and giants are
transformed into sin and disobedience. The hero\s invincible weapon is not
a magical sword but an unwavering faith in God. Therefore, to a public
accustomed to heroics, Blanquerna is a familiar figure, although acting in a
different and loftier context. And this familiarity with his heroics when their
context is transferred to the theological and religious world of the 13th century,
renders the figure of Blanquerna plausible and acceptable to the reader. And
this acceptance has another important facet: while the traditional heroes of
the sagas are people apart from everyday life, separated from reality by the
mighty events that they perform, Blanquerna, working within a Christian
context of sin and disobedience, is much more immediate and therefore can
be imitated. People can grasp the meaning of his battles and emulate his itinerary
toward God. He is, besides a hero, an everyman's hero who serves as a role
model whose stride fits the common person. Since Christ promises iove to
everyone and since Blanquerna's only weapon is his faith in this love of Christ,
Blanquerna 's achievements and his quest for divine love, that is marked by
obedience, virtue and faith, is open to everyone. And everyone who prays and
studies can also achieve union with God.


This everyone-ness is the third advocation of Blanquerna. As a mortal of
known origins he differs from the traditional hero endowed with secret powers.
Blanquerna is the Everyman who, by following the road of divine love, achieves


6 . F o r a m o r c d e t a i l e d d i s c u s s i o n o f t h e h e r o , sec J o s e p h C a m p b e l l , The tlero with a Thousand
Taces. ( P r i n c e t o n : P r i n c e t o n U n i v e r s i t y P r e s s , 1949) .




R A M O N L L U L 1 . ' S B L A N Q U E R N A


perfcction in Christ. Clearly visible in his life, this road is marked by eight
ascending steps toward God: 1) self denial, 2) obedience, 3) learning about God
and His laws, 4) service to others on the personal level, 5) service to humanity
through the organized Church, 6) use of prayer as a guidance to action, 7)
application of theological principles to everyday life, 8) constant pursuit of the
will of God. These eight steps can be exercised in all walks of life. Above all,
Blanquerna summarizes three principles that illuminate the road to perfection:
prayer, learning and service. He pivots his journey on these principles to reach
his destination. And, according to Llull, anyone who follows the road of
Blanqucrna can reach the full presence of God.


LINA L. COFRESI
North Carolina State University






LES IDEES PEDAGOGIQUES DE RAMON LLULL
I DE FRANCESC EIXIMENIS:


ESTUDI COMPARATIU


INTRODUCCIO


Jordi Rubio i Balaguer deplorava l'escassa influencia de Ramon Llull
sobre els escriptors catalans medievals posteriors. En el cas de Francesc Eixi-
menis, el Dr. Rubio va concloure amb tota justesa que el menoret no cita mai
1'obra lul.liana degut, en gran par t , a la campanya detestable i infame empre-
sa per Nicolau Eimeric' contra el genial creador de la prosa catalana. La su-
bordinacio del gironi al pontifex roma, que dura fins que Pero de Luna atorga
diversos honors al vell francisca atraient-lo cap a Aviny6 : , hauria pogut es-
ser la causa principal perque Eiximenis mires 1'obra de Llull amb una actitud
de cauta reserva.


Llegint 1'obra del francisca gironi, es dificil d 'esbrinar si Eiximenis conei-
xia 1'obra de Llull, precisament per la carencia de referencies directes. De fet.


1. O b s e r v a c i o n s i n t r o d u c t o r i e s a les Obres essencials d e R a n i o n l. lull ( B a r c c l o n a : S e l e c t a , 1957) ,
I , 8 6 .


2 . E i x i m e n i s r o m a n g u e l le ia l al p o n t i f e . x r o m a i es po . s s ib le q u e fos a u t o r dc l t r a c t a t De Iriplici
suilu inuncli, o n e s d e f e n s a el p o n t i f i c a t r o m a ( v e g e u els e o m e n t a r i s d ' A l b e r t H A U F , Fl De triplici
sicnu nnindi de Fr. Francesc Eixiinenis, O. F. M. Miscel.lania Araiuon i Serra [ B a r c e l o n a , C u r i a l ,
198() | , p p . 2 6 6 - 6 7 ) . P o t s e r d e g u t a la f a l t a d ' h o n o r s i d ' a t e n c i o q u c r c b e d e R o m a ( v e g e u el m e u
e s t u d i q u e es p u b l i c a e n Perspectivaspedagdgicas), el f r a n c i s c a v a u n i r - s e a m b P e r o d e I . u n a d e s -
p r c s q u e a q u e s t li c o n f e r i d i v e r s o s h o n o r s , c o m cl b i s b a t d ' E l n a i el t i to l d e P a t r i a r c a d c J e r u s a -
l e m .




2 2 8 D . V I E R A


existeixen semblances notables sobre Popinio favorable o desfavorable vers els
costums dcls moros en els llibres de Lo Crestia i en el Libre de meravelles'.
I si ens fixem en 1'actitud pacifista i la idea d 'una Societat de les Nacions, que
tencn cls dos, veurem que son molt semblants 4 .


L'objccte d 'aquest estudi es el de contrastar les idees pedagogiques que
es troben en Pobra catalana de Llull (principalment Doctrinapueril, Blanquerna,
Libre de i'orde de cavalleria i Libre de intencioi' i d'Eiximenis (Lo Crestia i
el Llibre de les dones). Les semblances son moltes i sorprenents, mentre que
les diferencies es poden atribuir al canvi dels temps i a 1'entorn social i econo-
mic en el qual visqueren. Les vides i les obres de Llull i d'Eiximenis exemplifi-
qucn el respecte profund a 1'erudicio i a la saviesa 6 . Aixi i tot, per als nostres
dos escriptors, la saviesa era mes que la compilacio de fets o la preparacio per
a una professio: la primera i principal finalitat dels estudis era la instruccio
moral i religiosa. Miguel Cruz Hernandez sintetitza la intencio pedagogica del
mallorqui amb aquestes paraules:


La pedagogia luliana no es un arte de educar segiin la condi-
cion actual humana, sino por su condicion final. Es tambien, por
tanto, ciencia basada en el saber de primera intencion, del ofden
necesario divino. De aqui que se construya de arriba a abajo; des-
de Dios al hombre; de lo generico a lo especifico. La estructura
de acuerdo con los principios y metodos dialecticos del Arte lulia-
no; y es un entrenamiento para la realizacion imitativa de las altas
virtudes divinas 7 .


La pedagogia lul.liana aspira a la formacio moral i intel.lectual de Pindi-
vidu i inclou tres camps d ' importancia: instruccio religiosa, instruccio moral


3 . N ' h i h a u n s u n i a r i en 1 'es tudi d e J o a n T U S Q U E T S , l.a pedagogia de Rumbii Llull, ( M a -
d r i d . C S I C , 1969) , p . 2 8 9 , i e n el n o s t r e c s l u d i , " T h c J ew ; tnd t h e M o o r in t h c C a t a l a n W o r k s
o l ' I r a n c e s c E i . x i m e n i s " , p r e s e n t a t al II C o l . l o q u i d ' E s t u d i s C a t a l a n s a N o r d - A m e r i c a , a 1 'abril
d e 1980 , i cn p r o c e s d c p u b l i c a c i o . S o b r e I J u l l , v e g e u el Libre de meravelles, p a r t V I I I , " l . ' h o -
m e " . c a p . 7 .


4 . V c g c u els s e g i i e n t s e s t u d i s : F c r r a n VAI.I .S i T A B E R N E R , Lu Soeiewi de les Nacions i les
idees de cotniinilal internticional en els antics autors cutaluns. " P a r a u l a c r i s t i a n a " 1 ( 1 9 2 5 ) 13 -29 ;
A n d r c s d e P A L M A , Rumtin Llully lu Sociedud de Naciones. " E s t u d i o s f r a n c i s c a n o s " 4 9 ( 1 9 4 8 )
2 2 9 - 6 0 ; F c r m i n d e U R M E N E T A , El pacifismo lu/iano. " E s l u d i o s l u l i a n o s " 2 ( 1 9 5 8 ) 1 9 7 - 2 0 8 ; R a -
fael G I B E R T . Raiinundo Llull y la puz universal. " E s l u d i o s l u l i a n o s " 10 ( 1 9 6 6 ) 1 5 3 - 7 0 .


5 . E s i u d i c m t a n g c n c i a l n i e n l el Libre de meravelles, q u e a l g u n s c o n s i d e r e n u n a o b r a p c d a g o -
g i c a : M a r i a A n g e l e s G A I . I N O , La condicion de los que aprenden. Un aspecto de lu pedagogia lu-
liuiui. " R c v i s t a e s p a n o l a d e p c d a g o g i a " 19 ( 1 9 6 1 ) 17 .


6 . P e r a u n a l e c l u r a i n t c r p r c t a t i v a d ' E i x i m e n i s , v e g e u : A n g e l L O P E Z - A M O , Elpensamienlo
polilico de Eximenic. " A n u a r i o del d e r e c h o p o l i t i c o e s p a i i o l " 17 ( 1 9 4 6 ) 3 6 . El f r a r e c a t a l a i n d i c a
la s e v a a f e c c i o p e l s l l i b r c s a m b a q u e s t e s p a r a u l e s : " L c g i m dc l P l a t o n c M a g n o , q u i , c o m f o s e n
lo p u n c t d e la m o r l , sc fcu v c n i r l o t s s o s l i b r e s d a u a n t c b e s a l s l o t s c l a a b r a c a , e m a n a q u e t o s -
l e m p s f o s s c n l e n g u l s c n g r a n r c u e r e n c i a . E d i x ax i a l s d i t s s c u s l i b r e s : L o s m c u s p a r e s , e r c g i d o r s
e l u m d e la m i a v i d a , d a q u i a u a n t n o p u c h s t a r n i c s a b v o s a l t r e s , c a r v a i g m e n a l m e u D e u q u i n i
a p p e l l a s e n s d i a c i o . Y o u s l a s a q u e l l c s g r a c i e s q u e s e , n c p u x , d c la g r a n h o n o r , c c o r o n a c g l o r i a "
(Trticttit del Regimenl dels Princeps e de Coniunilats, c d . d ' A n t o n i B u l b e n a i T o s e l l [ B a r e e l o n a .
L a A c a d e m i a , 1 9 0 4 ] , p p . 3 0 - 3 1 ) .


7 . Elpensamiento de Ramdii Llull, ( M a d r i d , C a s t a l i a , 1 9 7 7 ) , p . 2 2 3 .




L E S I D E E S P E D A G O G I Q U E S 2 2 9


o etica, aixi com tambe instruccio practica*. La culminacio de la seva peda-
gogia es Ia practica de les virtuts teologals.


La fama i popularitat de Francesc Eiximenis s'atribui justament per 1'atrac-
tiu didactic i popular 9 de la seva obra on 1'autor intenta educar la burgesia,
en aquell temps cada vegada mes nombrosa, i el poble catala en general, en
una llengua que comprenien tots. Concebia el seu paper com el de por tador
de la doctrina de 1'Esglesia i llurs coneixements aconseguits durant els anys de
formacio intel.lectual al poble i especialment a les persones que habitaven les
ciutats del regne d 'Arago . El seu opus es didactic i moral .


PUNTS DE C O N T A C T E


Els principis pedagogics de Ramon Llull, encara que fossin destinats a una
persona concreta (Ia Doctrina pueril, al seu fill Domenec, i el Libre de 1'orde
de cavalleria, a 1'escuder errant que desitjava fer-se cavaller), es dirigeixen a
tots els homes. Aquesta opinio es pot aplicar sobretot a la segona part de la
Doctrina puerilw. Potser la diferencia principal, pel que fa al contigut didac-
tic dels dos escriptors que comparem, sigui que Eiximenis tenia un coneixe-
ment mes profund del seu lector. S'ha dit en un estudi recent que el gironi reei-
xi a cultivar el genere didactic i popular , mentre que el mallorqui fracassa en
aquesta tasca degut a 1'iis de subtils arguments escolastics en la seva obra. Per
a justificar aquesta opinio sobre la falta de popularitat de Llull entre les genc-
racions d'escriptors posteriors, aquest autor va comparar les nombroses edi-
cions de 1'obra eiximeniana publicades durant els segles XV i XVI amb Ia infe-
rior quanti tat d 'obres lul.lianes que eixiren de la imprempta durant aquests
mateixos segles". Tot i que aquesta conclusio conte elements veridics, es la de-
duccio d 'una lectura d 'obres especifiques d ' ambdos escriptors i no de la seva
obra catalana en general, i per aixo, no la considerem totalment enccrtada.
El mallorqui escrivi la Doctrina pueriF i el Libre de intencio pensant en el jo-


H. J u a n M a t c u A L B A m a n i f e s t a a q u c s t p e n s a m e n l a m b m o t s s e m b l a n t s cn cl scu a r t i c l c Opii-
mismo pedagdgico y alegria en Lidio. " R c v i s t a e s p a n o l a d e p e d a g o g i a " 1 7 ( 1 9 5 9 ) 7 8 : " S i c x a n i i -
n a n i o s s u s o b r a s d e c o n t c n i d o n i a s p e d a g o g i c o , c o n i o Hluiupierna y Doetrinu ptteril, p o r c j e m p l o ,
p o d e n i o s c o n j e t u r a r c o n t o d a p r o b a b i l i d a d q u e le e x i g e t r e s c l a s e s d c c o n d i c i o n c s : i n i e l c c l u a l e s ,
m o r a l e s y d i d a c t i c a s " .


9 . P c l q u e fa a la p o p u l a r i t a t d ' E i x i m e n i s , v e g e u els e s u i d i s d c J u a n M E S E G U E R F E R N A N -
DEZ, Frunciscunismo de Isabel lu Cutdlicu. " A I A " 19 ( 1 9 5 9 ) 1 5 3 - 9 5 ; i t a m b e d e l m a t u i x a u l o r :
El truductor del Carro de las donus, de Franeisco Eximenez, familiar y biografo de Adriano 17 .
" H i s p a n i a " ( M a d r i d ) , 19 ( 1 9 5 9 ) , 2 3 0 - 5 0 ; D a v i d .1. V I E R A , fhe Presence of Francesc Eiximenis
in Fifieeitth and Sixleenth-Ceiiliirv Cusliliun Liieruture. " H i s p a n o f i l a " 57 ( 1 9 7 6 ) 1-5, i l.u obru
tle Francesc Eiximenis, O. F. M. (13407-1409?) en los siglos XV al XVII. " A l A " 39 ( 1 9 7 9 ) 2 3 - 3 2 .


10. A r m a n d l . i . I N A R E S , Rumon Llull, ( B a r c e l o n a , E d i c i o n s 6 2 , 1968) , p p . 2 2 6 - 2 8 .
1 1 . . l o r g e .1. E . G R A C I A , Introditccib al lcxt d e F r a n c e s c E i x i m e n i s , Com usur be tlc beure


e menjar, ( B a r c e l o n a , C u r i a l , 1 9 7 7 ) , p . 9 .
12. A v e g a d e s d i v e r s o s p a s s a i g e s d c la Docirina pueril u l t r a p a s s c n la c o m p r e n s i o de l n e n d e


vuit a d o t z c a n y s , p c r a q u i el m a l l o r q u i r e d a c t a el scu t r a c t a t : R a i u o n I . lu l l , Doctrinu pueril, c d .
Grc l S c h i b ( B a r c e l o n a , B a r c i n o , 1972) , p p . 15, 9 9 , 149 .




2 3 0 D . V I E R A


ve Domenec; es pot dir tambe que compongue el Libre cle 1'orde de cavalleria,
de gran impacte en les literatures hispaniques, anglesa i francesa", pensant en
el jove que volia esser cavaller. L 'obra lul.iiana es ensems popular i cientifica,
i intenta resoldre els problemes interns i externs que afrontaven la cristiandat
del seu t e m p s u . S'ha d 'admetre , a mes a mes, que el metode escolastic i la
profunditat de Vopus eiximenia, com el Primer del Crestid, pot ser a vegades
una lectura tediosa per al l a ic ' \


Llull i Eiximenis van escriure sobre la cura i Peducacio del nen amb una
diferencia basica i important : la preocupacio del mallorqui es 1'educacio del
nen (Doctrina pueril i Blanquerna), mentre que la del gironi es la de la nena,
principalment en la seva obra quasi pedagogica, el Llibre de les dones. Les opi-
nions de 1'un i 1'altre sobre 1'educacio dels nens des de la infancia fins els vuit
o deu anys s'assemblcn molt, degut tant als costums de 1'epoca com tambe al
coneixement que Llull i potser Eiximcnis tenien de 1'obra de Vincent de Beau-
vais, De eruditione filiorum nobilium"'. Els dos escriptors de la llengua cata-
lana cstan d'acord en el fet que els pares han de criar els propis fills i que els
han d'ensenyar 1'amor i el temor de Deu 1 i, a mes a mes, els pares que dei-


1 3 . M a r c c l i n o \ l l . \ I . M ) l / V P E I . A Y O Origenes ite lu novela ( B u c n o s A i r e s , E s p a s a - C a l p e .
1946) , I. 1 3 3 ; C a r l o s i I W E R I A , Sobre la traduccion inglesa del Libre del Orde de Cavalleria d c
Ranidn Llitll. " A S I " 15 ( 1 9 4 2 ) 6 6 - 7 4 ; \V . H . S C H O I T E I . D , C/iivulry in English l.iierutitre. " H a r -
v a r d S l u d i e s in C o n i p a r a i i \ e I . i t c r a l u r c " 2 ( 1 9 1 2 ) 9 7 - 1 2 3 . 2 1 6 - 4 0 ; J o c c l y n N . H l l . l . C i A R T H , Ru-
mtiii Lti/I und l.ullisin in I ourleenlh-Cenliiry rrunce, ( O x l o r d Un ivc r s i l y P r c s s , 1971). V c g e u , t a m b e ,
cl l cx t d c R a m o n l . lu l l . Obres essencials, I . 5 2 4 .


14. T I S Q L T T S . p . 2 3 7 . .1. I I . PROISST II. 'Educulion selon lu Sitture uu Xllpsieele. " R e v u e
p c d a g o g i q u e " 75 [1919] 19) fa el s e g i i e n l c o m c n i a r i : " S o n g c o n s d e s o r m a i s a u v i e u x R a y m o n d L u -
lle q u a n d n o u s v a n t e r o n s les b i e n f a i t s d c r L d u c a t i o n s c l o n la N a t u r e . O u b l i o n s i ' h o m m e d u C i r a n d
A r t p o u r n o u s s o u v e n i r d u s a g e a u l e u r d u Bltint/iieriiu el d u lelix".


15. N o l a s c de l M o l a r va m o s t r a r q u e cl la ic de l l e m p s d ' E i x i m c n i s l i n d r i a d i f i c u l t a t d e c o m -
p r c n d r e s c c c i o n s e s p e c i f i q u e s dcl Printer del Crestiu: I runcisco Eixintenis y los Espirituules. Mis-
cel.ldnia Melclwr de Pobladuru ( R o m a , 1964) , I , 2 5 1 - 5 2 .


16. J o a n T u s q u e i s va a s s e r i r e n el s e u e s i u d i j a c i i a t la i n f l u e n c i a d ' a q u e s i t r a c t a t s o b r e 1 'obra
p c d a g o g i c a d e l . l u l l : o . c , p p . 83 i s e g . L M m p a c t e d c Vopus d c V i n c e n t d e B e a u v a i s s o b r e E i x i m e -
nis j a lia e s t a t c s t a b l c r l : M a r t i d e R I Q U E R , Conieiiluris critics sobrc elitssics ( B a r c c l o n a , La Rev is-
l a , 1935) , p . 9 1 ; R o g e r \ l I I R . Grun enciclopedia cuiulunu ( B a r c e l o n a , 1 9 6 9 - 1 9 7 9 ) , X V , 5 4 3 .


17. Doctrinti /nteril, p . 4 0 , d e l ' c d . c i i . d c S c h i b : " C o v i n e n l c o s a cs q u c h o m a s o n 1'ill m o s t r c
a c o g i t a r cn la g l o r i a d c p a r a d i s c c n lcs p c n c s i n f c r n a l s , c cn los a l i r o s c a p i t o l s q u i . s c o n t c n e n
en cst l i h r e ; c o r p e r a y i a l l s c o g i t a c i o n s s ' a e o s t u n i a lo i n f a n t c n a m a r c t e m b r e D e u e c o n s c n t a
b o n s n o d r i m e n l s " . Dones, I, 2 9 : " L d i e n q u e si lo p a r a e la m a r e n o d r e x e n los i n f a n l s a i c m b r c
c a n i a r D c u . q u c si i i i o r en a n s d e l u r s p a r e s e m a r e s , q u e e l ls p r c g u c n a b g r a n 1'ervor l o s i e m p s
a n o s t r c s e n y o r D c u p c r e l l s , c cn v i d a c e n n i o r i los f a n g r a n h o n o r c a j u d a " . V e g c u , t a m b e .
Blanqiiernu ( B a r c c l o n a : B a r c i n o , 1935) , I, 3 3 . E i x i m e n i s , c i t a n t s a n t B e r n a l , c r e u q u e la m a r e h a
d e n o d r i r el lill a n i b la p r o p i a l lc ta (Dones, 1, 2 8 ) , m e i i i r e I . lul l e n s p r c s e n t a u n a a l t r a op in i c i (Li-
hre de Evusi e Bluiit/ueriia, c d . S a l v a d o r C i a l m c s , I, .30): " B l a n q u c r n a h a g u e d i d a s a n a e n s a p c r -
s o n a , p c r ta l q u c d e s a n a lel 1'os c r i a t ; c a r p e r n i a l a llel s o n los i n f a n t s m a l a l l s y d e s p o d c r a i s cn
sa p e r s o n a " . Ls c u r i o s q u e l ' a u l o r a n o n i m d e la I r a d u c c i o de l t.lihre de les dones, i n t i l u l a t Curro
tle lu.s donus ( V a l l a d o l i d , 1542) , fo l . xv ( r b ) , c s t i g u e s d ' a c o r d a m b L l u l l . C r e i c m q u c a q u e s t c a n v i
o i n i c r p o l a c i o p o t a t r i b i i i r - s e a la l e c t u r a d e l t r a c t a t De inslilulionefoeniinae christianae, d e J o a n
L l u i s V i v c s : v c g e u D a v i d .1. VII -RA, Mtis sohre lives v el Cttrro ile lus dontis. " R e v i s t a v a l e n c i a n a
d e f i l o l o g i a " 7 ( 1 9 7 5 ) 2 9 2 , 2 9 5 .




L E S I D E E S P E D A G O G I Q U E S


xin dc complir aquesta obligacio seran castigats espiritualment i fisica, d'acord
amb les fonts, monacals i d'altrcs, emprades per Eiximenis (Dones, I, 29-31 ) ' s .
Ambdos autors recomanen una educacio austera durant els primers anys per
a fer arrelar les virtuts morals. S'han d'evitar les viandes massa delicades i ri-
ques i, sobretot , el vi fort .o " a m e r a t " 1 9 . Deporen la vida delicada i els refi-
naments en els nens :"; ultra la glotoneria, avorreixen la peresa, sobretot en la
joventut 2 1 .


L'educaci6 de la dida i del tutor durant els anys formatius es dc molta
importancia; de fet, els dos autors estan d 'acord que les virtuts i vicis de la
dida o del mestrc prcndrien part en el comportament i personalitat del nen o
de la nena" . Es obvi que 1 'educacio religiosa i la formacio moral son els ob-


18. Ve.xemplitm q u e c i t a E i x t m c n i s (Dones, 1, 30) dc l m a l fill q u c m o s s e g a cl n a s dc l s e u p a r c
pc r n o h a v e r - l o c o r r e g i t c n la s c v a i n f a n c i a , \ e d e l P s . - B o e c i , Liber ile disciplina scholarium, c a p .
I I , / ' / . 6 4 , c o l . 1 2 2 7 . A q u e s l p a s s a l g e fou c s m e n l a l m o h s o v i n l a 1 'Edat M i t j a n a . Ll 1'ill d o l e n t .
s e g o n s L i x i m c n i s , es c o n d c m n a p e l s p e c a l s d e l u x t i r i a i d e g l o t o n e r i a , m e n i r c q u c e n a l l r e s v a r i a n i s
del m a t e i x c o n t e ( p e r e x e m p l e , e n la c o l . l e c c i o d c H . L . D . W A R D , Calalogue of Romances in
the Department of Manuscripls in ihe Brilish Museum. [ l . o n d o n , 1 8 9 3 ] . I I I . 2 5 ) , a q u e s l lill es
un l l a d r e i m o s s c g a e ls l l av i s dc l s c u p a r c . E n un s e r m o I r a n c c s el lill es u n u s u r e r : B a s t h c l e m y
l I A U R E A U , Nolices et extruits de quelques munuscrits latins de lu Bibliolheque Nationale, ( P a r i s ,
C . K l i n c k s i c c k , 1 8 9 1 ) , p . 1 2 9 . J a c q u e s d c V i t r y r e p r o d u e i x el m a l c i x c o n t c c n cl seu Speciilum
hncoriim. E s t r o b a l a m b c d i n s el Libro de los Enxemplos, el Libro tle dono timoivs i c n els se r -
m o n s dc i m e s t r e a n g l e s R a l p h c L A c t o n . V c g c u : The Exemplu or llluslrutive Storiesfrom the "Ser-
nions vulgures" of Jucques de \ilrv, c d . f. I . C R A N L ( N e w Y o r k , Btirl I r a n k l i n , 1971) , p . 2 5 9 .
n o . 2 8 7 .


19. Doctrina pueril, e d . c . , p . 2 1 9 : " V i m a s s a f o r t s d c s t r o c x la e a l o r n a t u r a l c l ' e n l e n i m e n t ,
e a b r c u y a los d i c s ; c vi m a s s a a m e r a i cs o c c a s s i o q u c l i o m s ia c m b r i a c h , si b e u vi 1'ori. 1. s a l s e s
fo r t s c r e m e n l o s h u m o r s c d e s t r o e x e n lo c e r v e l c la c a l o r n a l u r a l . O n , t o t e s a q u e s i e s c o s e s e m o l t c s
d ' a l t r e s s o n noYbles a l s i n l a n t s " . V e g c u , l a m b e , Bluiiquernu, e d . G a l m c s . I. 3 0 - 3 2 . Dones, I, 3 3 :
" E s p c c i a l m e n i d e v c n e s s e r n o d r i d c s e n b e u r e p o c h , e a q u e l l p o c h sia lo vi b e a m e r a l . c a r a q u e s t a
cs u n a d e les g r a n s l egees e m a l s s e n y a l s e n i n f a n t a o e n d o n z e l l a q u e li s a p i a b o lo b e u r e e q u c .
a v c g a d c s , s ia b c , o e n c a r a u n p o c h , e m b r i a g a " . S o b r e 1 ' a l imen l d e 1 ' i n f an t , I.Iull cs r i g o r o s : p c r -
niet n o i n c s la l l e t , i d u r a n t ci d i n a r u n u o s d c p a q u a n el n e n h a a r r i b a i a vu i t a n y s (Blanquernu.
1, 3 0 , 32 i Doctrina pueril, p . 2 1 8 ) . E i x i m e n i s c e n s u r a els b a n q u e t s i l e s t e s p e r a l n o i i la n o i a (Do-
nes. I, 3 3 ) .


2 0 . Blanqiternu, I, 3 1 : " E s t i n f a n t B l a n q u e r n a fon c r i a i m o l t d i l i g c n t m e n l ; c M o m a . sa m a -
re , lo v e s t i a e n t a l m a n e r a , q u e e n lo y v e r n h a g u e s a l g u n s e n t i m e n t dc i 1'ret \ , c n lo e s t i u , d e la
c a l o r , p c r ta l q u e los e l c m e n l s d c i s q u a l s lo c o s l u i m a es c o m p o s i , sc c o n \ i n g u e s s e n c n lo t c m p s
cn lo q u a l h a n l l u r s o p e r a c i o n s , p c r d a r al c o s i c m p r a d a c a l i t a i , d e m a n e i a q u e les m a l e s u m o r s
n o . s h a b i i u a s s e n d e a e a r r e r a r - s e a m u n t " . C o m p a r e u a q u c s i p a s s a t g c d e l . lu l l a m b el s e g i i e n i d e
Dones, I, 3 3 : " E c o n s e y l l a S e n e c h a q u e c a s c t i , a y l a n t c o m pti.xa ave t i s o n i n f a n t a v i u r e g r o s s e r a -
m e n t c n o a d e l i c a d u r e s p c r r e s . A x i m a t c i x d e v e n a v c a r lo p a r e e la m a r e lur 1'iylla j a g r a n c i a
q u e n o d o r m a m a s s a n c s ia a m i g u a de l l i t " .


2 1 . E l s c f c c t e s m a l s a n s d e m e n j a r m a s s a , s o b r c t o i . e n cl c a s d c 1 ' e s t u d i a n t , cs i r o b e n cn el
Tetx del Crestiu. c d . M a r t i d c B a r c c i o n a ( B a r c c i o n a . B a r c i n o . 1 9 2 9 - 1 9 3 2 ) . I I I , 176-7" 7 . I a p c i e s a
dcl j o v e (Doclrina pueril, p . 2 2 0 : Doncs. 1, 3 3 - 3 4 ) i d e la d o n a (Blunquerna) cs t a m b e a v o r r i d a ;
c o n s u l t e u : E m i l i o H E R N A N D L / . R O D R i c i l T Z , \ ulorucibn ile la didactica tuliana. " R e v i s t a e s p a -
n o l a d e p c d a g o g i a " 4 ( 1 9 4 6 ) 2 5 2 .


2 2 . Blanquerna. 1, 3 0 : " V c r a la d i d a h o n e s l a y d e b o n a v i d a : p e r q u e c o s a es q u e . s d e u m o l i
c v i t a r , c n lo a l l e t a r clcis i n f a n i s , si la d i d a es m a l s a n a , y q u e e s i i g u a cn p e c c a i , o q u c h a j a c n
si m a l s v i c i s , y q u c sia d c m a l a c o m p l e x i o , ni q u e l i n g u a c o r r o m p u d a la c a l i i a l ni lo a l e n d c " . Do-
nes, I, 3 5 : " [ . . . ) a t t c n a q u i n a n o d r i c a li t e n , c a r los m a l s v ic i s c L a q u e l l a n o e n m o l l a la fi l la e les
b o n e s c o s i i i m e s li f a n i n o l ! d e b e " . Ll g i r o n i l a i n b c va i n s i s t i r en el Dotze q u c la p e r e s a . I ' a \ a r i c i a
( c a p . 187) i la l u x i i r i a ( c a p s . 187 i 190) s o n i m p e d i m e n t s p e r a 1 ' a d q u i s i c i o dc i s a b c r .




232 I ) . V I E R A


jectius principals: el tutor de Blanquerna porta el nen a Fesglesia pcr a ensenyar-
li a resar, mentrc que Eiximenis diu que, quan la nena comenca a raonar , se
li ha d'ensenyar el Paternoster, 1'Avemaria i el Credo 2 3 .


Existeixen tambe paral.lels evidents cn 1'cstructura externa dc la Doctrina
pueril i Dones. El gironi inclou, en el quart i cinque tractats de Dones, divcr-
sos capitols sobre temes de la teologia moral: les set virtuts, els deu manaments,
els set pecats capitals, els pecats mortal i venial, i els cinc sentits. Aquesta ma-
tcria coincideix amb els capitols del doctrinal lul.lia esmentat sobre el nen: els
deu manaments , les set virtuts, els set pecats capitals i els cinc sentits. Eixime-
nis, malgrat aixo, omet diverses categories que Llull incloia, com els dotze ar-
ticles de la fe, els set sagraments, els set goigs de santa Maria i un debat sobre
les trcs rcligions mes importants (cristianismc, judaismc i islam), potser per-
que pertanyen a la doctrina dc la fe i no a la teologia moral; endemcs, cl gironi
havia elaborat aquestes categories en els primers volums de Lo Crestia, o les
havia discutit, scnse cap ordre preestablcrt, cn altres obres ja escrites, com el
Llihre dels angels24 i la Vida de Jesucrist.


Lcs coincidencies que existeixen en les obres dels dos escriptors es deucn
principalment a influencies comunes. Els germans Joaquim i Tomas Carreras
i Artau, pcr cxcmplc, van mostrar 1'impacte de 1'escola de sant Agusti i sant
Bonaventura sobre el pcnsament de L lu lP i d 'E ix imenis : \ En 1'obra ja clas-
sica sobrc la pcdagogia del mallorqui, .loan Tusquets va remarcar la impor-
tancia dc la influencia dc Bonaventura sobrc 1'aspecte pcdagogic del pensa-
mcnl lul.lia, i espccialmcnt sobre el pla gencral dc Blanc/uerncr'.


Ll tractat ja esmentat de Vincent de Beauvais sobre 1'educacio dels fills
rcials podria ser l'anella basica quc uneix el pensamcnt dcls dos prosistes cata-
lans. Tusquets insisti quc Llull va manllevar material de Pobra del franccs, pc-
io cn fcr-ho va sintctitzar les idees d 'aquest amb les seves oroDies, de tal forma


2 3 . Blanquernu, I . 3 2 - 3 3 . i Dones, I . 3 1 , 3 5 . A q u c s i s i s t c m a e x i s t i a a d h u c a A n g l a t e r r a cn
a q u c l l t c m p s . L i l ccn P o u c r , c n 1 'obra Medievul Women ( C a m h r i d g c L ' n i \ c r s i t > P r c s s , 1975 ) . p p .
8 4 - 8 5 , c o m c n t a q u e a les a n i i g u c s e s c o l e s p a r r o q u i a l s a n g l e s c s els n c n s a p r c n i c n cl P a i c r n o s t c r ,
1 ' A v e m a r i a i cl C r e d o , j u m a m b d ' a l t r c s m a t e r i e s , p c r o — s e g o n s a q u c s t a h i s t o r i a d o r a — cs i m p o s -
s ib l c s a b e r - n e cl c o n t i n g u t , d ' a q u e s t e s a l t r c s m a t e r i e s .


2 4 . I lull p a r l a de l s a n g c i s en la Doctrina pueril, p p . 2 3 5 - 3 " . P e r a l i r a p a r i . en cl p r o j e c t e
c o n c c b u t pc l g i r o n i p e r a c a d a \ o l u m d e Lo Crestia, e s b o s s a i cn cl Primer, s ' e s p c c i f i c a ci c o n t i g u l
d e c a d a l l i b r c . l . ' o b i e c t e d c i Primer e r a d ' e x p o s a r la m a t c r i a d o g m a t i c a , a m b u n a d i s c u s i o s o b r e
lcs i r c s r c l i g i o n s p r c d o m i n a n t s a l scu i c m p s , a ix i c o m l a m b e s o b r c la T r i n i i a i . les d i g n i i a t s d e l ' E s -
g l e s i a . e i c . L n la I"tdu de Jesucrisi el I r a n c i s c a c a i a l a n a r r a la c o n c e p c i o , la n a i i v i t a l i la p a s s i o
d c J c s u c r i s l , t c m c s q u c cl m a l l o r q u i i n c l o g u e c n la s c c c i o q u e v e r s a s o b r c c is a r t i c l c s d c la fe .


2 5 . llistoria ilc la filosofia espuiiolu ( M a d r i d , R c a l A c a d e m i a d e C i e n c i a s E x a c t a s , F i s i ca s
y N a t u r a l e s , 1939 ) . I. 233 i s e g .


2 6 . C a r r e r a s i A r t a u , o . c . I I , 2 6 8 , 4 7 4 - 8 0 . V c g e u , t a m b c , ci seu c s i u d i Fray Fruncisco Fi.xi-
menis: stt significacid religiosa, filosdfica, moral, politica i social. " A n a l e s dc l I n s t i t u t o d c E s i u -
d i o s G c r u n d e s e s " 1 ( 1 9 4 6 ) 2 7 0 - 9 3 .


2 7 . T u s q u e t s . o . c , p . 1 8 3 . E t i c n n e G i l s o n i n s i s t e i x q u c ca l i n i e r p r e l a r la Combinaioria de l
m a l l o r q u i p c n s a n i en l i o n a v c n t u r a i cn els d c i x e b l e s d ' A g u s i i de l scgle X I I I ; v c g u e Lu Pltilosopliie
de Sainl Bonaventure ( P a r i s , .1. V r i n , 1953) , p . 116 .




L E S I D E E S P E D A G O G I Q L E S 2 3 3


que es dificil extreure passatges exactes de l 'obra pedagogica lul.liana per a
comparar-los amb els de Beauvais 2*. Quant a Eiximenis, pensem que tambe
manlleva idees del pedagog de la cort de sant l.luis, cl qual gaudia de molta
fama durant el regnat de Pere el Cerimonios 2 ' ' i podria ser el motiu pel qual
aquest rei encarrega que el gironi comences a escriure la seva enciclopedia, Lo
Crestid. Podem espigolar moltes idees de Vincent de Beauvais que brollen del
Llibre de les dones i del Dotz.e del Crestid, com la referint a la conducta dels
nens que cal afaiconar durant els primers anys, tot ensenyant-los amb bones
obres i instruint-los amb mots breus, simples, clars i directes. 1 desenvolupant
encara mes el tema de la lectura, els dos autors diuen que no n'hi ha prou amb
llegir bons llibres, que tambe cal comprendre i reflexionar sobre les paraules
que llegim; d 'al t ra manera, la lectura representa una perdua de temps 1". La
formacio del jove ha dMncloure les virtuts segiients: humilitat. caritat i madu-
rcsa; tambe s 'ha d'evitar la ganduleria, el vi (que cnfosqueix la ment), les in-
novacions en el vestit i d'altres pecats morta ls 1 1 .


Probablement les opinions sobrc 1'educacio de la dona, dels tiliims capi-
tols del tractat De eruditione filioruin nobiliiun, van ser incorporadcs pcr Eixi-
menis en els tractats inicials dcl Llibre de les dones sobre la cura i formacio


2 8 . T u s q u e t s , o . c . , p . 8 2 : q u a n l a la i n f l u e n c i a d c B c a u v a i s s o b r e cl Libre de meravelles,
v e g e u la p . 175 d e T u s q u e t s .


2 9 . V e g e u les o b s c r v a c i o n s 1'etes a la n o t a n f u n . 16 . i t a m b c . l o rd i R u h i o i B a l a g u c r . cn cl
seu e s t u d i Consideraciones generales acerca de hisloriografia calalana medio-eval en parlicular
tle la "Cronica de Desclot", ( B a r c e l o n a , H e i n r i c h , 1911 ) . p p . 1 2 - 1 3 , o n i n d i c a q u c P c r c cl C e r i -
n i o n i o s v a e n c a r r c g a r la t r a d u c c i o d e P c n c i c l o p c d i a Speculum niajiis, d c V i n c e n t d e B c a u v a i s , a
J a u m e D o m e n e c h i a A n i o n i d e G i n e b r e d a . D e fc t , c n c ls s e u s d a r r c r s d i c s d e s i i j a v a q u e li l l eg iss in
un c a p i t o l d i a r i d c l Speeidiiiu i r a d i i i t . D c i x a n l c l a r q u e a q u e s i m o n a r c a m a n t c n i a i a n i m a v a la
r c d a c c i o d c P e n c i c l o p e d i a e i x i m e n i a n a , Lo Crestia, cl m o n a r e a c a t a l a l a n i b c p o d i a b a v c r p c n s a i
en uii p r o j e c t e s e m b l a n t al d e B e a u v a i s e n e n c a r r e g a r al g i r o n i la r e d a c c i o d e Lo Creslia. Dc l Spe-
eiilinn historiale n ' h i h a d i v c r s c s t r a d u c c i o n s del scgle al c a t a l a , a P h o l a n d e s i al f r a n c c s ( 1 3 2 8 ) :
vegeu The Calholic Encyclopedia ( N e w Y o r k , M c G r a w - H i l l ) , X I V . 6 7 9 .


3 0 . De erudilione filiorum nobilium, e d . A r p a d S t e i n c r ( G a n i b r i d g e , M a s s a c h u s e u s , M c d i a e -
val A c a d e m y o f A m e r i c a . 1938) , p . 3 6 : " l . c g e r c e l n o n i n i e l l i g c r e csi n e g l i g e r e . P a r u m q u e ucl ni
chil p r o d c s i a u d i r c uc l l e g e r c , ct e c i a m r e t i n e r e , nisi ass i i ct i n t c l l i g e r e . M u h i t a m e n i p s a d o e i r i n e
u e r b a m c m o r i t e r r c t i n e n t . scd i n t e l l i gcnc i a u c r b o r u m c a r c n l . n e c s a l i c m in le l l igc re s t u d e n i " . I V E i x i -
m c n i s l l c g i m . e n el seu Tractal del Regimenl dels Princeps e de Comuniials ( e d . c i t . d e B u l b c n a ,
p . 2 4 ) . les s e g i i e n l s p a r a u l e s : " L e g i r p c r r a h o d e s t u d i a r e n o c n l e n d r c . n o es s i n o p e r d r e t e m p s ;
p e r q u e q u i s i u d i a r vo l l i g e n i . d c u h a u c r i n l o r m a d o r p r o p d c s i , la q u a l c o s a n o p o i h o m h a v c r
l a n b e e n la s o l i l u l c o m c n la c o n u m i i a l " . S o b r c la i m p o r i a n c i a d c la b r c v c l a t cn 1 ' ob ra d e I lu l l ,
c o n s u l t c u l . l i n a i e s . o . c p . 2 3 1 .


3 1 . P e l q u e fa a la h u m i l i t a t i a la i n s t r u c c i o c n 1 'obra d c B e a u v a i s , v e g e u G i u s c p p a DIENTI-
NESI, Vincenzo di Beauvais et Pieiro Dubois considerali come pedagogisii. " A l l i d e l l a R c a l c A c -
c a d e m i a d e l l c S c i e n z e di T o r i n o " 51 ( 1 9 1 5 - 1 9 1 6 ) 1426 . A q u e s t e s o p i n i o n s e s t r o b e n l a m b c e n l ' o b r a
del m a l l o r q u i . l . lu l l p r c c o n i t / a v a s o b r e i o l la n e c c s s i t a i d c la c a s i e d a i cn Blanquerna, c n la Doclri-
na pueril ( e d . c i t . , p p . 7 1 - 7 2 ) i c n cl Libre de meravellcs, s c g o n s T u s q u c t s , o . c , p . 3 9 3 . Ll g i r o n i
cn cl 7'('/•(• r e q u e r i a d e 1 'erudi l h u m i l i i a l (cf. a b a n s , n o i a n u n i . 2 1 , 1 , 162 , I I . 5 7 . d e P c d . e s m e n t a -
d a ) .




2 3 4 1). V I E R \


de la dona, temcs, per altra part , omesos per Llull 3 2 . Com Vincent de Bcau-
vais, el gironi creia que la noia ha de rebre una instruccio encaminada a la lec-
tura i a viure d 'una manera moral . L 'oraci6, la costura i la tasca de teixir son
necessaries per a combatre la peresa. Ambdos clergues preconitzen la caste-
dat, la humilitat, la modcstia, el silenci i la seriositat.


Els nombrosos canvis en 1'estructura social que s'esdevingucren a la Me-
diterrania iberica durant els anys que van des del naixement de Llull (c. 1232)
fins a la mort d'Eiximenis (1409), aixi com 1'origen i el seu entorn social, il.lus-
trcn i expliquen, en part, lcs diferencies d 'opinio i d 'acti tud en les seves obres.
Llull, de familia noble, si be afeccionat a una idea utopica sobre la realitat
social del scu tcmps, sovint sembla inclinar-se cap al passat. Per aquesta rao,
per excmplc, no cns sorpren que pensi que nomes el noble pot esdevenir un
cavaller. El gironi, per altra part , mostra una actitud diferent de cara a la bur-
gesia i a la noblesa, segons podem descubrir en el recull de textos escollits per
Jill R. YVebster, que utilitzem com a mostra. Aquesta casta nobiliaria, anomc-
nada pel menoret catala " m a m a j o r " , esta sotmesa a dures critiques en divcr-
sos capitols del DotzeJ\ S'cstimava mes la classe mercantil o " m a mit jana",
quc fornia la comunitat o la ciutat d'cncrgia i dc vida: " [ . . . ] clls tots temps
han mes que altres e mes de be fan que tots los a l t res" (Regiment cle la cosa
piiblica, cap. 33) 3 4 . En canvi, 1'opinio quc Llull tenia de la classe mercantil era
negativa, sobretot cn cl Libre cle contemplacio". Aixo no obstant , no hi tro-
bem cvidencia suficient per suggerir que el mallorquf preferiria un retorn a l'es-
tructura social tradicional del scglc XII; de fet, pel que fa a 1'ordre jerarquic


3 2 . A q u c s l s i lenc i s o h r c 1 ' c d u c a c i o d c la d o n a c n g c n e r a l i d c la s c v a filla M a g d a l c n a e n p a r i i -
c u l a r s ' h a i n l c r p r c t a l d c d i v c r s c s m a n c r c s . J o a n T u s q u c i s e s c r i u q u e " e n a q u c i l a e p o c a se c o n c e -
d i a m e n o r i m p o n a n c i a a la c d u c a c i o n f e m e n i n a , scg i in sc e c h a d e \ e r cn cl i r a i a d o d c \ ' i e e n i e
d c B e a u v a i s , y q u c la r e s p o n s a b i l i d a d d c la b u e n a c r i a n / a d c M a g d a l c n a i n c u m b i a m a s h icn a la
n i a d r e q u c a I l u l l " ( o . c . p . 154 ) . A i n b IO I i a i x o , \ a e s p r e s s a r el m o l i u d c la s e v a f a l t a d ' i n l c r c s
c n l ' c d u c a c i o f c m c n i n a cn el Libre de 1'orde de cavallerio (Obres essencials. I, 5 2 9 ) . o n cscr iv i :
" U o n i c , en q u a n l ha m e s d c s e n \ e d ' e n t e n i m e n t , e es d e p u s f o r i s n a l u r a q u e f e i n b r a . p o r essei
m i l l o r q u e f c m b r a ; c a r si n o e r a l a n p o d e r o s a c s s c r b o c o m la f e m b r a , s e g u i r - s ' h i a q u c b o n d a i
i f o r c a d c n a t u r a l o s c o n i r a r i a b o n e a d c c o r a i g e c d c b o n c s o b r c s . O n , e n a i x i c o n h o n i e pc r sa
n a i u r a es p u s a p a r e i a i a h a v e r n o b l e c o r a l g c e a e s s e r b o q u c la l e m b r a , e n a i x i es p u s a p a r e l l a i
a csscr a v o l q u e la f c n i b r a ; c a r si n o c r a . n o s e r i a d i g n e q u e h a g u e s m a j o r n o b i l i i a i d e c o r a i g e
e i n a j o r m c r i l d c c s s c r b o q u e f e m b r a " .


3 3 . V c g e u el c a p . 4 7 0 de l Dolze del Creslia, i t a m b e F c s t u d i d e Jill R. W E B S T E R , Algunos
aspeclos de la vicla disfruiada por las clases alias del siglo XI1' mencionados por I rancesc Ei.xiine-
nis. O. I. M. 11340?-1409?)'. " E s l u d i o s f r a n c i s c a n o s " 6 8 ( 1 9 6 7 ) 3 5 1 - 5 4 . W e b s t e r c o n c l o u la seva
a n a l i s i s o b r e E i x i m c n i s , q u a n p a r l a d c i s n o b l c s , a m b a q u e s l e s p a r a u l e s : " H a y u n a c o s a q u e h a h r a
q u c d a d o b i e n c i a r a al q u e n o s lce d e s d e cl i n i c i o : la p o c a s i m p a l i a d e E i x i m e n i s h a c i a la n o b l e z a
y la p o c a p a c i c n c i a c o n s u s o c u p a c i o n c s , n i u c h a s tle las c u a l e s c o n s i d e r a c o m o u n a p e r d i d a de
l i c n i p o . [...] I as m i i i u a s o b l i g a c i o n e s de l sef ior y dcl v a s a l l o se e s t a b l e c i a n e n o r d e n al b i e n e s i a r
tlc la C o m u n i d a d , p e r o ya a n l c r i o r m c n l c sc h a h e c h o n o i a r c o i n o m u c h o s n o b l c s de l s i g l o c a l o r c c
n o o h s e r \ a b a n l a l e s p a c i o s s i n o q u c d c s p c r d i c i a h a n cl l i c m p o cn fi i t i les o c u p a c i o n e s " .


3 4 . T c x t d ' l ' . i \ i m e n i s . s e g o n s el r e c u l l d c J i l l W E B S T E R , La societal calalana al segle XIV,
( B a r c c l o n a , E d i c i o n s 6 2 ) , p . 4 9 ; v c g e u l a m b e el c a p . 33 dc l Regiiiienl de lu cosa piihlica, e d . Da-
nici d c M o l i n s d e Rei ( B a r c c i o n a , B a r c i n o , 1 9 2 7 ) . p p . 1 6 7 - 6 9 .


3 5 . Obres essencials, o . c . I I . 3 5 1 - 5 2 .




L E S I D E E S P E D A G O G I Q U E S 235


social, les seves preferencies contcnien una considerable semblanca tematica
antb 1'ordre teocentric de la societat, tal com preconitzaria despres 1'autor
gironi"'.


Quant al lloc ideal per als estudis, els canvis esmentats mes amunt en Pes-
tructura social fan que les preferencies siguin diferents: Llull, a Blanquerna,
elcgi la tranquil.litat del monest i r , mentre que Eiximenis insistia que s'ins-
tal.lessin bons i adequats llocs d'estudis a les ciutats'*. Les condicions per a
estudiar i Pactitud del gironi cap als estudis s'assemblen molt a les que Llull
recomana al seu Felix:


lnterrogat lo gran philosof Plato quines coses ajudauen al hom
a esser tost savi: rrespos que les segiients. La primera si era cercar
loch reposat e esquivar totes altres faenes. La segona, humilment
scoltar tot hom qui ensenyar-li puxa. La tcrga esser en tcrra stran-
ya. La quar ta , sostenir pobrea e no hauer de res excess. La quinta
era hauer ne gran cura: car fa Pom mestre 1 9 .


De fet, Llull i Eiximenis, degut a la influencia franciscana, prescriuen qua-
litats i situacions semblants que han d 'environar Pestudiant ideal. En aqucst
cas, la formacio cultural i religiosa, mes que el seu origen social, condiciona
les opinions d ' ambdos escriptors.


Efectivament, existeix una tematica igual que respon evidentmcnt a llocs
comuns dins la litcratura hispanica medieval: el desplaer pcr la moralitat del
seu temps 4" i per Padvocacia 4 1 . Pel que fa a la primera d'aqucstes tendencics,


3 6 . C o m p a r e u les j e r a r q u i c s s o e i a l s en els e s t u d i s s e g i i c n t s : C r u / H e r n a n d e / . o . e . . p p . 2 2 3 - 2 4 .
i V ie to r S E B A S T I A N 1 R A N Z O , La leocracia ponlificia en Francisco cie Eiximenis. " A n a l e s de l S e -
m i n a r i o d e V a l e n e i a " 7 ( 1 9 6 7 ) 9 - 1 S 2 .


3 7 . Blanquerna, 1, 2 8 8 - 8 9 ; Obres originals, e d . S a l v a d o r G a l m c s ( P a l m a d e M a l l o r c a , I n s t i i u t
d ' E s i u d i s C a t a l a n s i D i p u t a c i o P r o v i n e i a l d e B a l e a r s . 1 9 3 5 ) . X V I I I , 6 3 - 6 4 . I lull ins is t i l a m b e e n
la d i s t r i b u c i o p r u d e n t dc i t e m p s i e n e ls m a i e r i a l s a d c q u a t s p e r a 1 ' c s t u d i a n t : J u a n M A T L L \ l B \ .
Oplimismo pedagbgico en Lulio. " R c v i s l a e s p a n o l a d e p e d a g o g i a " 17 ( 1 9 5 9 ) SO. Ll s i s t c m a c d u -
ca t iu p r o p u g n a t p e r B e a u v a i s es d e c a r a c i e r p u r a m e n i m o n a s i i c : v e g c u B I L N T l M S l . o . c . 51
11916-1917) , 2 0 4 . 1 4 2 4 ; l a m b c . l o s e p b M . M e C A R T H Y . Ilitniunistic Emphasis in llie Ediiculionul
Thoughl of Vincenl of Beauvais, ( L e i d e n - K o l n . E . .1 . B r i l l , 1 9 7 6 ) , p . 6 9 . B i e n t i n c s i ( p . 1415) m o s -
ira q u e B e a u v a i s r e e o m a n a la i n s i r u c c i o n o m e s p e r a l s n o b l c s .


3 8 . V e g e u el Reginient dels Princeps e de Comunitats, c a p s . I I a 2 1 ; c n la p . 25 ( e d . c i i . d c
B u l b e n a ) p o d e m l l eg i r : " C a r n o es d u p l c q u e m o l t m i l s p o i h o m s a b e r c n \ n a b o n a c i u t a t los a r t i -
clcs d c la fe c c o q u e s p e r t a n y a s a l u l , q u e n o fa e n a l t r e l o c h m c n o r , e j a m e n y s e n s o l i t u i . Pci
c x p e r i e n c i a v e e n q u e los p a g e s o s e m o n t a n y e s o s s o n ax i b c s t i a l s q u e n o sc s a b c n s c n y a r , ne o r a r ,
ne c o n f e s s a r , ne s a b c n q u a s i r e s d e la fe ne d c l s s i a i u i s e c c l e s i a s t i c h s : c m p e r o n o cs axi cn lcs c o -
m u n i t a t s " .


39 . L r a n c e s c E i x i m e n i s , Dotzen del Crestiii ( V a l e n c i a . l . a m h c r l P a l i n a r i . 14S4) , c a p . ISS .
4 0 . P e l q u e fa a a q u e s i l e m a , c o n s u l t c u Blanquerna, 11, 2 0 9 - 1 0 ; 111, 1 7 9 - 8 0 . l i m a l l o r q u i la-


m c n i a l a m b e el fct q u e hi h a v i a p o c s c r i s t i a n s f ide l s e n ei m o n : T u s q u c t s , o . c , p p . 2 1 9 - 2 0 . S o b r e
cl g i r o n i , v e g c u J o a q u i m M I R E T 1 S A N S , Seinpre Itun tingitl becli les tiques. Apunlacions per lu
hislbria de les costumes privudes, ( B a r c c l o n a , S t a m p a d ' L n L. B a d i a , 1 9 0 5 - 1 9 0 6 ) , p p . 2 5 - 2 8 .


4 1 . I , ' a c t i t u d n e g a t i v a i la d e s c o n f t a n c a q u e L l u l l i c n i a p c l s j u i g c s i a d v o c a t s p r o \ c dc i Libre
deconteiuplacid (Obres essencials, I . 3 4 4 - 4 7 ) i d e Blanquerna ( I I . 2 3 0 - 3 1 ) . E n a q u e s i a o b r a p r o -
posa d i v e r s o s c a n v i s p e r a r e s o l d r c e is m a l s i lcs i n j u s i i c i e s : " L ' a p o s l o l i , c los c a r d e n a l s , o r d e n a
quc en c a d a b i s b a t a g i i e s j u i g e s c a v o c a t s q u i d e g u e s e n j u l j a r e r a o n a r les g e n t e s p o b r e s d e l u r s




236 I ) . V I I R A


els dos lamentaren la falta dMnteres dels clergues en els estudis biblics i teolo-
gics; preferien estudiar el dret canonic, perque aquesta formacio els atorgava
mes possibilitats economiques i politiques. Tots dos s'expressaren duramcnt
contra el predomini de juristes en el govern de PEsglesia, i aquesta actitud ne-
gativa potser provenia de la lectura de Roger Bacon 4 : aixi com de Pagreuja-
ment de la realitat social de 1'epoca . El francisca angles va escometrc la pe-
danteria academica i el concepte fals de la saviesa 4 4 , vicis que Eiximenis tam-
be fustiga en el Primer^ i en el passatge segiient del Terq:


E veus per aco la cosa pfiblica a terra, car tota sciencia se pert
en cascuna comunitat , pus que la sciencia lig aquell que no sap le-
gir ne res no enten. E per tal ponex Dcus aquells que aytals pro-
mocions procurcn, car a la fi axi aquests promoguts son los ma-
jors adversaris que han, c.ls fa Deus conculcar e menysprear per
aquells que.Is deurien haver en reverencia, e aco merexen finalmcnt
c pijor per aquest gran peccat. D'aquesta mateixa rayl es huy cn
lo mon multiplicada cada abusio: que los homens ignorants volen
esscr maestres en theologia e bisbes, c en los majors graus; c no
trobaras nengu d 'aquests que.s tingua per insufficient a res. Vet
quc fa la ignorancia de si matexa 4".


c o n t r a s t s , c q u c a q u c l l s f o s scn p r o v c h i t s d c l s b c n s d c s a n t a S g l c y a , c q u e n o d e g u e s s e n p e n d r c
s e r \ i \ s d c nu l l h o m c p c r lo q u a l j u l j a s e n ni a v o c a s e n " illluiu/iieniu. I I . 2 3 2 - 3 3 ) . A q u e s t a \ i s i o
n e g a t i v a d c 1 ' a d v o c a c i a p o d c n i t r o b a r - l a , t a m b e , cn d i v c r s o s p a s s a t g e s d c l ' o b r a e i x i m c n i a n a , con i
1 ' a n e c d o t a h u m o r i s i i c a de l p a g e s d e M o n t p c l l c r [Regimenl dc lu co.su /niblica, e d . c i t . , p p . 1 5 5 - 5 6 ;
\ e g c u , l a m b c , cl Doize, e a p s . 4 5 0 i 4 5 6 ) . \ q u e s t n e g a t i v i s m e c s d c v i n g u e u n l loc c o n n i e n les l i tera-
l u r e s c u r o p c e s d c I T . d n i M i i j a n a . c o n i cn els s c r m o n s d e l s p r e d i c a d o r s a n g l e s o s i c n o b r c s coni
la d c l o h n I \ M i l \ N D , Piers Plowman's \'isions ( t i . R. O W S T , Lileralureand Pulpil in Medie-
vul Enjilanxl: .1 Ne/ilected Cluipier in iliv Hislory of English I elters und of Ihe English People
| N c \ \ Y o r k . B a r n e s a n d N o b l c . 1 9 6 1 ] . p p . 3 3 9 - 4 9 ) l l i h a v i a , d e fe t , m o l t s c o n t c s i a n e c d o t e s hu-
m o r f s t i q u c s d e 1 'Edal M i t j a n a q u e s a t i r i t z a v e n l ' a d v o c a c i a .


4 2 . I ' u s q u c t s ( o . c , p p . 2 1 6 - 1 7 ) p a r l a d ' a q t i c s i a a c l i l u d i d c la i n f l u e n c i a d e R o g e r B a c o n ;
\ c g e u Hlani/uerna, 11, 2 0 5 - 2 0 6 . S o b r c E i x i m e n i s , v e g e u el Priiuer del Crestia, c a p s . 3 .31-32. i t a m -
h c iin c s t u d i n o s i r c q u c s o r t i cn Perspeclivaspedagbgicas. D i v e r s e s c r i t i q u e s fe tes p e r R o g c r Ba-
c o n s o b r c la p e d a g o g i a i cl s i s i e m a e d u c a t i u p o d c n i r o b a r - s c e n u n l i a g m e n i d e la s e v a o b r a ed i i a i
p c r 1 . A . O A S Q U E T , An Unpublished Fragmenl of a Work by Roger llaeon. " E n g l i s h f l i s l o r i c a l
R c v i c w " 11 ( 1 8 9 7 ) 5 0 7 . V e g c u , l a m b c , T U S Q U E T S , o . c , p . 3 0 4 ; S l c u a r d E A S T O N , Roger Bacon
and llis Search for Universal Science ( O x f o r d U n i v e r s i t y P r c s s , 1952) , p . 190 ; Ci. R . OWST,
Preaching in Medicvul England: An Introduclion w Sermon Manuscripls ofdie Pcriodc. 1350-1450
( \ ' c \ \ Y o r k , Russc l l a n d R u s s c l l . 1965 ) . p p . 3 2 - 3 3 . B a c o n p e n s a v a i i d h u c q u e hi h a v i a u n n o n i h r c
e x c c s s i u d c l l i b r c s q u e c o n t e n i e n llcis c a n o n i q u c s i q u c c a l i a u n i f i c a r l lur p r o l i x i l a l i r e p c t i c i o .


4 3 . S o b r c a q u c s i a i c n d c n c i a . c o n s u l i c u r u s q u c i s . o . c . p p . 9 " . 2 1 6 - 1 " ; i cn 1 'obra d ' E i x i m e -
n i s , Primer xlel Creslia, c a p . 3 3 1 . V c g e u , l a i n b c , A s t r i k G A B R I E I , The College Sysiem in tlie
I ourieenlh-C enlury Universilies, e n : The I orward Movemeni nlihe Fourieenih Century ( C o l u n i -
b u s , O h i o U n i v c r s i l v P r c s s . 1961) , p . 8 2 .


4 4 . r u S Q U E T S , o . c . p . 2 1 6 ; J o h n I l e n r y BRIDGI S, The Life und Works of Roger Bacon,
( L o n d o n , W i l l i a m s a n d N o r g a t c , 1 9 1 8 ) . p p . 3 3 - 3 4 .


4 5 . Primer del Creslia, c a p . 3 1 6 .
4 6 . E d . c i l . d c M a r t i d c B a r c e l o n a , I. 166.




L E S I D E E S P E D A G O G I Q U E S 237


Ultra cl que ja hem apuntat abans, volem retreure tambc la critica ncgati-
va que ambdos fan dels metges, esgrimint les mateixes raons: la cobdicia, la
ignorancia i 1'cngany .


Per altra part , tant un com 1'altre recomanen Pestudi del trivi i del qua-
drivi a mes de les materies quc s'ensenyaven a les universitats medievals: la
tcologia, el dret canonic i civil, la filosofia natural i la medicina. No entra dins
la finalitat d 'aquest estudi el treball de definir allo que aquests dos autors en-
tenien per 1'essencia i la finalitat de cada materia del curriculum. En efectc,
ja s'ha fet en les investigacions d'Eusebi Co lomer 4 \ de Joan Tusquets i d 'Ar-
mand Llinares. El nostre intercs no es el d'esbrinar el concepte de cadascuna
dc les arts liberals d ' ambdos autors dins del punt de vista tradicional, sino la
utilitat pedagogica de cada materia i les discrepancies de cada sistema pedago-
gic.


Hom pot dir que Eiximenis es mes e.xacte que el seu predecessor quant
a 1'educacio de les distintes classes socials. La " m a m e n o r " no tenia pas neces-
sitat de cursos academics, mentre que "los mijans e los maiors deuen sabcr
gramatica, per saber parlar ab los stranys dins lur terra, o fora d ' a q u c l l a " 4 \
La " m a m a j o r " tambe ha de saber "leys, furs, concells e costumes de la te-
rra" , i saber donar consells i llegir llibres especifics. Recomana que aquesta
classe privilegiada conegui altres llengiies 5 0, sobretot les que es parlen a la ciu-
tat o comunitat on viuen, encara que fossin llengiies propies dc minories so-
cials. La gramatica que aprenen els facilitara 1'aprenentatge del Uati. Pel que
fa al mallorqui, tambe recomanava que els missioners aprenguessin la llengua
de llurs terres de missio, pero notem el contrast de parcrs: la importancia mo-
ral i didactica del Dotze clel Crestid i el zel missioner del Blanquerna\


Ei.ximenis delinea el programa d'estudis per a "1 'hom generos, cavallcr
e noble" , en diversos capitols del Dotze. Enumera les arts liberals en cl capitol
190, segons el sistema establert per "aquell gran Salon qui fonch un dels set
pus famosos savis de Grec ia" . La font d 'aquesta referencia podria ser Lild,


4 7 . Obres essencials, I I , 3 4 7 - 4 9 . E i x i m e n i s d e s c r i u en u n c o n t c c o m u n h u m i l p c s c a d o r p o s -
scia m c s s c n i i i m e d i c q u c m o l i s m e i g c s : Conies i faules, e d . M a r e a l O l i v a r ( B a r c e l o n a , B a r c i n o .
1925), p p . 9 8 - 9 9 . D u c s o b r e s i m p o n a n i s d c la l i i c r a i u r a a n g l c s a m c d i e v a l , Tlie Canierbury Ta/es
i Piers P/owinaiTs Visions, c r i i i q u c n cls m e t g e s d ' a q u c l l a e p o c a p c r l l u r m a n c a n c a d c c o n c i x c -
m e n t s m c d i c s i c o b d i c i a d c d i n c r s : O W S T , Liierature und Pulplil in Medicvul England, o . c . p p .
3 4 9 - 5 1 .


4 8 . Lus urtes liberules en lu concepcidn ciennfica y pedagdgica de Rauion Llull, e n : Arts libe-
raux et philosopliie uu Moven Age. Aetes du Qitatrieiue Congres Iniernational de Philosophie Me
dievale ( P a r i s . .1. V r i n , 1 9 6 9 ) , p p . 6 8 3 - 9 0 .


4 9 . Regiineni dels Princeps e de Coniunituis, e d . c i t . d c B u l b e n a , p . 2 9 .
5 0 . Dotze, c a p . 192 ( s e g o n s text d e W E B S T E R , La societat calalana, o. c , p . 37 ) : " t o t b o n


c h o n o r a b l c c i u t a d a , e c a s c u n h o n i m a j o r a i x i c o m a c a v a l l c r , e n o b l e . e d u c s e p r i n c c p s , d c u e n
s a b e r los l l c n g u a t g e s q u i cls s o n e n t o r n . E a p r e s d c u c n s a b c r g r a m a t i c a p c r e n t c n d r c los b o n s lli-
b res q u i s o n p o s a l s c n l l a t i . c p c r s a b c r p a r l a r a b g e n t c s t r a n y a si es c i e n t , e p e r s a b e r - s e r a o n a r
:ih ells s e n s t o r s i m a n y " .


5 1 . Blanquerna, I I , 149.




238 D . V I E R A


el filosof j ueu" , que Eiximenis confongue o be amb Quilo d 'Espar ta (s. VI)
o be amb Solo d'Atenes (c. 638-c. 559 a . C ) , aristocrata que simpatitzava amb
els pobres i els privats dcl drets de ciutadania, i que va escriure sobre la legisla-
cio educativa. Omet, a 1'igual que Filo, Fastronomia, ciencia que es confonia
amb Fastrologia en el quadrivi seu i de LlulP'. Al capitol 192, en canvi, el gi-
roni la torna al seu lloc en el curricu/um de " P h o m generos": "seria encara
bo que sabessen Pespera e quelcom d'astrologia per ajudar-se'n en molts casos
de fortuna e de n a t u r a " (Dotze, cap. 192) M . De totes maneres, Ramon Llull
es mante poc disposat a Phora d 'aprovar la inclusio d 'una materia com Fas-
trologia, que ja ell la considerava la ciencia menys exacta, en el curriculuin
de Domencc:


Amable fill, no.t conssell que aprenes aquesta art, cor de grant
maltret es, c lcu se pot errar. Perilosa es, per co cor los homens
qui.n saben majorment n 'usen mal, e per lo poder dels corsses ce-
lcstials menysconexcn c menyspreen lo poder e la bonea dc
D e u " 5 5 .


Segons la filosofia grega, i segons Plato en particular, " la culminacio de
totes les materies pedagogiques es Festudi de la filosofia, per la qual Phomc
arriba ultimament a aquell coneixement que es al mateix temps perspicacia,
saviesa i v i r tu t " 5 . Ambdos autors de parla catalana remarquen que el conei-
xement de les altres materies conduira Pestudios a la filosofia, que ajuda Pho-
mc a viure virtuosamenF". Sobre el tema de la filosofia i el princep savi exis-
tcix una semblanca ideologica notable en les seves obres. A mes, el conceptc
que clls tenen del princep savi es un ideal derivat del rei filosofic de P l a t o N \
Si comparem el paragraf que es troba en "De saviea", dc YArbre de ciencia5,


5 3 . T h o m a s l) w | | )S( )N. Anstoilc tuul Ancieni Liliicalioniil Itleus (New Y o r k , C h a r l e s S c r i b -
n e r ' s S o n s , 1S92) . p p . 2 4 2 - 4 3 . F i l o p a r l a d e les a r t s c i c l i q u e s c n d i v e r s e s o b r e s : a ) De cherubim:
g r a m a t i c a , g e o m c t r i a . m i i s i c a , r e t o r i c a ; b) De agrictiilura: g r a m a t i c a , g e o m e t r i a , m t i s i c a ; c)
congressu erudilionis gruliu: g r a m a t i c a , n u i s i c a , g c o m e t r i a . r c t o r i c a , d i a l e c t i e a ; d ) De soinniis: g r a -
m a t i c a , a r i t m c t i c a , g c o m e t r i a , m u s i c a , r c t o r i c a ; e ) c n De niutalione noiiiinuin s ' i n c l o u d i n s la filo-
s o f i a : f i s i ca , l o g i c a i c t i c a . El fct s o r p r e n e n t es q u c n o t r o b e m m a i 1 ' a s t r o n o m i a o 1 ' a s t r o l o g i a cn-
I r c a q u e s t e s m a t e r i c s .


5 3 . E l s m o t s " a s t r o n o m i a " i " a s t r o l o g i a " v a n scr u t i l i t z a t s e n s e n t i t i n t e r c a n v i a b l e a 1 'Edal
M i t j a n a : H e n r i - I r e n e e M A R R O t , Hisloirede 1'eclucalion dans 1'antiquite, ( P a r i s . 1965) , p p . 273-74 .
E l s a u t o r s p a t r i s t i c s , c o m A g u s t i . m i r a v e n 1 ' a s i r o l o g i a a m b m a l v o l c n c a : v e g e u W . I . M . l .AIST-
N F R . Cliristianiiv and Pagan Cultiire in llie Luler Rointin Liu/iire, ( l i h a c a . N e u Y o r k , C o r n c l l
U n i v e r s i i v P r e s s , 1951) , p . 6 9 . i l a m b c el seu a r t i c l c Tlie Western Cliurcli and Asirology Diiring
ilic Early Middle Ages. " H a r v a r d T h e o l o g i c a l R c v i e w " 34 ( 1 9 4 1 ) 2 5 1 - 7 5 .


5 4 . Lu societal catalana, o . c . p p . 3 7 - 3 8 .
5 5 . Doctrina pueril, p . 172 .
5 6 . . l a m e s DKl.Vr.R, Greck Education. Its Practice ttntl Principles ( C a m b r i d g e U n i v e r s i i y P r c s s ,


1 9 1 2 ) . p . 7 9 .
5 7 . Doctrinapueril, p p . 1 8 8 - 9 0 , i Dolze, c a p . 185 . V e g e u , t a m b c , ci c o m e n t a r i d e C r u / l l e r -


n a n d e / , o . c , p . 2 2 4 .
5 8 . Rep., 4 8 0 - 8 6 , i t a m b c L l i n a r c s , o . c . p . 2 4 0 . i C r u / H e r n a n d c / , o . c . p . 2 2 4 .
5 9 . Obres essencial, 1, 6 6 8 .




l . E S I O E E S P E D A G O G I Q U E S 2 3 9


i l 'anedocta de Blanquerna sobre el cardenal que repren el rci perque aqucst
no va instruir el seu fill en les arts liberals i en les ciencies 6 0 , amb els capitols
499 a 501 del Dotze, "sobre 1'educacio del princep"' , ' , ens adonarem de la im-
portancia de la filosofia en la preparacio dels sobirans futurs. Llull cregue que
el poble i els oficials respectarien i temerien el rei savi. Eiximenis, al seu torn,
anomena el princep inculte un "ase c o r o n a t " , paraules que tambe empra Vin-
cent de Beauvais i d 'altres escriptors medievals . Per al mallorqui , el sobira
virtuos era un ideal 6 3 , mentre que per a Ei.ximenis el monarca culte i virtuos
era una figura necessaria en la creacio de la "cosa publ ica" M .


Malgrat tot el que hem dit de la filosofia com a fi en 1'estudi de les arts
liberals, la ciencia considerada com a fi ulterior de tots els estudis era la teolo-
gia, la ciencia unitaria . Aqui trobem una nova concordancia ideologica en
1'obra de Llull i d'Ei.ximenis. Aquest insisti que el princep 1'estudies 6 6, i el ma-
llorqui assabentava el seu fill: "no . t consell, fill, que aprenes geomatria ne aris-
metica, cor arts son qui requeren tota la .humana pensa, la quall ha a tractar
de amar e contemplar D e u " .


La distincio elaborada per Llull en la Doctrina pueril entre la "carrera
jusana, migana i s o b i r a n a " ^ , s 'assembla tambc a les tres divisions basiques
del Llibre de les dones: alguns capitols inicials sobre el pecat i els vicis dc la
dona; a continuacio, diversos tractats didactics i morals sobre les dones que


6 0 . Blunquerna, I I , 2 0 4 - 2 0 5 .
6 1 . C a p i t o l s r c p r o d u i i s p c r .lill W c b s t e r cn la s e \ a d i s sc r t ac i c i d o c i o r a l s o b r e E i \ i n i e n i s . 1


Criiiea/ Edilion of llie Reginient tle Princeps ( U n i v e r s i t y o f T o r o n t o . 1969 ) . p p . 169-77.
6 2 . C o n i p a r e u : De erudilione, e d . c i t . d e S l c i n e r , p . 8: " P u e r i s e r g o n o b i l i b u s c l i g e n d u s esl


n i ag i s l e r in a m b o b u s , in s c i c n c i a a c m o r i b u s . N c c fac i l e p o s s u n l a c q u i r c r c s i ue n i u l t i p l i c a r e s c i c n -
ciani nisi p c r l i t l c r a r u m d o c t r i n a n i . I d c o q u e n e c c s s a r i u n i csi m a x i n i e l a l i b u s , q u i b u s o p u s esi m u l -
la s c i e n c i a , u l l i l t e r i s i m b u a n t u r a p u c r i c i a . U n d c , s i c u t i an i a l i a s d i x i n i u s , in l i i t e r i s . q u a s q u o n -
dam rex r o n i a n o r i i n i m i s i s s e l e g i t u r a d r e g e n i f r a n c o r u m h o r i a n s e u n i , ut l i b e r o s s t i o s i n s t i t u i l a -
ceret l i b e r a l i b u s d i s c i p l i n i s , i n i c r c c l e r a s q u o q u e a d i c c i t : ' R c \ i l l i l c r a t u s csi q u a s i a s i n u s c o r o n a -
l u s ' . " Dotze, c a p . 5 0 0 ( e d . W E B S T E R , .1 Critieul Ldilion ofl/ie Regiinenl de Princeps, o . c . ) : " L a
q u a r t a v ia es p e r l i t e ra l d e c l a r a c i o , c o es q u e [ lo p r i n c c p j q u c a p r c n a m o l t e s l e t r e s e e s t u d i e n b o n s
l ibres , c q u i s i e n ta l s q u e 1 ' i n f o r m e n c n b c v i u r c e e n s a b c r bc r c g i r . ( . . . ) E s c r i v i 1 ' c m p c r a d o r F o c a
al rey d e F r a n c a , q u e l o s l e m p s e n l c s e s a b o n s a b c r , c a r rcy i l l i t c i a i n o d e v i a e s s e r di l r c y , m a s
asc c o r o n a t " . C u r l .1. W i t t l i n c n s i n f o r m a q u c a q u e s t a r e f e r e n c i a p o s s i b l e m e n l p r o v c de l Pol/eru-
lieits, d c J o a n d c S a l i s b u r y . M a l g r a l l o l , B e a u v a i s s c g u r a m e n i c o n s u l l a 1 'obra d c H c l i n a r d a F r i g i -
ila M o n l c en l loc dcl Polierutieus, s e g o n s r e m a r c a M c C a r t h y , o . c . . p p . 61 i 7 5 . A i x o n o o b s t a n t ,
L i x i m c n i s e s m e n t a a d h u c J o a n d e S a l i s b u r y e n cl c a p . 5 0 0 del Dotze, m a l c r i a q u e p o d e m c o n s t a -
lar cn el Polieratieus, I V , 6.


6 3 . Libredeeonlemplaeid, c n Obresesseneiuls, I I . 3 3 6 - 3 9 . V e g c u L l i n a r c s , o . c . p p . 2 4 0 - 4 1 .
6 4 . Regiment de la eosa piiblica, c a p . 15 . El g i r o n i p a r l a d c les v i r i u i s de l rei e n cl Dotze,


c a p s . 5 1 4 - 5 1 7 , e n la d i s s e n a e i o d e W e b s l c r .
6 5 . R o b c r i 1 'RlNCi-MU.L, El nuerocosnios lul.liii ( P a l m a d c M a l l o r c a , R a i x a . 1961) , p p .


105-106. M c C a r t h y . o . c . p . 144, c o m e n t a q u e V i n c e n l d e B e a u v a i s l a n i b e va e x p r e s s a r - s e c n a q u e s i
m a t e i x s e n t i t .


6 6 . V e g c u cl t ex l d ' E i x i m c n i s e n l ' c d . c s m e n l a d a d e W e b s l e r , p . 176 .
6 7 . Doctrina pueril, p . 172; a q u e s i c s o p i n i o n s es t r o b e n i g u a l m e n i cn el De erudiiionc. X V .


1-2, 5 -9 , 55 d e B e a u v a i s , s e g o n s l ' e d . d c S t e i n e r V e g e u . l a m b e , M c C a r l h y , o . c , p . 144 . i B i c n l i -
ncs i . o . c , p . 1427 .


6 8 . Doctrinu pueril, p p . 2 0 8 - 2 0 9 .




2 4 0 i ) . V I E R A


romanen dins Ia societat, i clou aquest llibre amb un tractat llarg sobre la monja
i la vida contemplativa, que el professor Curt J. Wittlin identifica amb la Sca-
/a Dei'9.


El capitol sobre la formacio clerical, inclos en cl Primer del Crestia, ens
forneix una altra incursio cn cl proposit de 1'educacio segons els nostres dos
prosistes. Aqui Eiximenis repeteix el consell que Llull dona a Domenec:


Arismetica, ne geometria, ne astrologia, no pertanyen a reli-
gios. [...] En cspecial, apar que lo decret faca dificultat en 1'astro-
logia e vol que sia esquivada mes que neguna de les altres arts libc-
rals. Per co que aqui diu, que aporta los homens en error 7".


Ultra aixo, dona llicencia nomes per a 1'estudi de la mtisica rcligiosa '. No-
tem tambe la falta d 'aquests cursos dins la llista quc recomana el gironi en el
seu stiidhun generale. Aquest autor declara, endemes, que cal que el jove apren-
gui el dret civil i el canonic, tot i que no veia amb bons ulls que els sacerdots
es dediquessin a aquests estudis. A mes a mes, cal rcmarcar quc mcntre cn cl
capitol 33 del Priiner2 nega tota opcio pels estudis legals, avisa en el Doiz.e
quc cl papa Alexandre castigaria els qui prohibissin 1 'ensenyament de les lleis
dins les catedrals. Pel que fa a Pestudi de la medicina, Llull no vcia pas cap
antagonisme cntre aquesta ciencia i la teologia \ Ai.xo es evident si pensem en
la formacio de Padolescent Blanquerna i en el consell de Padult Blanquerna
als clergues, sobretot als missioners, sobre la importancia d 'aprendre medici-
na i drct 4 . Eiximenis, menys original quc cl mallorqui, va sotmetre 's als dc-
crcts i dictats dels diversos concilis de PEsglesia: " [ . . . ] estudi d'aital ciencia
no cls es bo, nc profitos, car la practica cs fort pcrillosa, c cncara cn ells es
cscandalo" (Priiner, cap. 33) \ quei.xant-se, en canvi, del fet que PEsglesia no
requeris dels seus sacerdots Pestudi de la filosofia, "per tal com la dita ciencia
cs molt dispositiva a ensenyar d 'entrar en les pregonees teologiques" (Ibid.).


Finalment, el gironi va donar un pas mes que el sei) predecessor en reco-
manar al laic diversos llibres especifics, entre els quals hi ha la Biblia, les reto-
riqucs d'Aristotil i del Ps.-Cicero, el De re ini/itari de Vegeci, lcs obres de Va-
lcri Maxim i de Tit Livi —la historia havia estat considcrada pejorativamcnt


6 9 . Los problemas clel Cercapou y el Llibre de les doites clc Franeese Ei.xitnenis. " B o l c t i n dc
la S o c i c d a d C a s l c l l o n c n . s e d e C u l t u r a " 4 6 ( 1 9 7 0 ) 6 1 - 9 5 .


7 0 . Tractal del Regimenl dels Princeps e de Coiiiunituis, c d . c i t , d e B u l b c n a , c a p . 13 , p . 28.
7 1 . E i x i m e n i s m a n t e n i a u n a o p i n i o t r a d i c i o n a l s o b r c la m u s i c a p r o f a n a , c o m e n s h o ind ica


en a q u e s t p a s s a t g e dc i Terc ( e d . c i t . de M a r t i d e B a r c e l o n a , I I I , 2 2 9 - 3 0 ) : " E j a t s i a q u e los c o n \ its
q u e . s 1'an cn lcs n i i p c i e s s ien p c r m c s o s . c m p c r d s o n \ c d a t s a l s c l e r g u e s , c m o l l m c s a l s rc i ig ios iv
c e n c a r a a a q u e l l q u e es e n s a c r e s o r d c n s , c a r a y l a l n o . y d e u a n a r . ax i c o m a p p a r in Decretis, d in s -
t i n c t i o n e . . \ X . \ I 1 1 1 . (Pruesbiteri). N e c n c a r a los d i l s c c c i e s i a s i i c h s d c u e n e s s c r en l o c h o n se can -
tcn c a n c o n s d c a m o r c a r n a l nc lcgcs m a l e r i e s , n c d e u e n c s s c r lla o n sc fan b a y l s " .


7 2 . T e x l q u c r e p r o d u e i x WiiiSTCR, La socielal catalana, o . c . p p . 7 2 - 7 3 .
7 3 . V e g e u 1 l i n a r e s , o . c . p . 2 3 6 .
7 4 . Bluitqtiernu, 1. 2 9 0 - 9 1 . l i s m o t s " l l c i " i " m e d i c i n a " s ' c n t c n e n en el scn i i i e s t r i c t e : T u s -


q u c t s , o . c , p p . 3 0 2 - 3 0 3 .
7 5 . S c g o n s texl d e WLBSIi R, Lu soeielul calalana, o . c , p . 7 2 .




I I S 1131 I S P H D A G O G I Q l 1 s 241


durant 1'Edat Mitjana i no era tinguda com una ciencia social, tal com es con-
ccbuda avui dia—, les obres de Boeci, Hug de Sant Victor i Joan de Gal.les .


Els romancos de cavalleria, tan en voga en aquella epoca, i despres les
novel.les de cavalleria, foren vedats , i aquesta prohibicio va durar inclusi-
vament fins a lcs obres dels humanistes, com Thomas More i Joan Lluis
Vives s . En un altre camp, ambdos autors lloaren en gran manera 1 'aprenen-
tatge d 'un ofici manual '', incloent-hi, el gironi, consells sobre la manera
d'estudiar-lo 8 0 .


CONCLUSIO


Llull i Eiximenis creien fermament en la importancia dels estudis i selec-
cionaren acuradament les materies i Pensenyament que calia que Palumne ha-
via de rebre. L'educaci6 no significava pas un simple atapeiment de Pestudiant
amb tota la informacio que el mestre possei'aM. Com Vinceni dc Bcauvais, ells
cstaven d'acord que el mestre o professor havia d'escollir els coneixements es-
scncials i comunicar-los als propis dei.xebles. Segons els dos prosistes de tcrres
catalancs, aquest proces d 'aprenentatge no era una simple transferencia de fets
a la memoria, sino Pestudi acompanyat per la med i t ac io 1 . Ultra aixo, 1'edu-
cacio ultrapassava 1'esfera dels llibres i incloia l'experiencia dc la vida. Per a
ambdos autors, la finalitat de Peducacio era el cultiu de les virtuts morals; per
aquesta rao, podia considerar-se la teologia com de primera importancia. Aqucs-


7 6 . Dotze del Crestia, c a p . 192 ( c d . W E B S T E R . La societal calalana, o . c , p . 3 7 ) : " A p r c s
d c u e n h a v c r p c r m a n s los b o n s c f a n i o s o s l l i b r c s m o r a l s . a ix i c o m s o n a p r o v a d c s c f a m o s c s h i s t o -
ries dc l s a n l i c s , m a j o r m c n t los l . l r b r e s d e l s Re i s q u i s o n en la B ib l i a c la c r c a c i o dcl m o n , cl L l i b r c
de G c n e s i s , cls c i n c a l t r e s s c g u c n t s , q u i s o n a p p e l l a t s l ega l s | . . . | A p r e s d e u c n s a b c r d c d a r c o n s c l l s
c dc s a b e r p a r l a r e n t o t a m a t e r i a e n q u e s i c n d e m a n a t s , a ix i c o m c n s e n y a l.u Retorica d ' A r i s t o t i l
c dc T u l . l i e d ' a l t r c s d i v c r s o s q u i h a n p a i i a l . A p r e s d e u s a b e r a l c u n s g r a n s f i l o so f s q u i h a n p a r l a i
clc r e g i m e n t d e p o b l c . c d ' a r m e s , e d e v i d a p o l i l i c a , a ix i c o m V c g e c i u s , De Re Miliiari; e V a l e r i u s
\ l a \ i m u m , c T i t u s I i v i u s . e B o e c i , De Consolalione e De Scolaslica disciplina, c H u g o cn lo seu
Didascalion c la Summa de Col.lections, d i v e r s e s a l t r c s o b r c t c s q u c fcu E r a t e r J o h a n n c s ( i a l . l e n s i s
dc 1 'orde d c l s F r a r c s M c n o r s " . Pe l q u c fa a la i n f l u e n c i a d e . l o a n d e G a l . l e s s o b r e E i x i m e n i s , v c -
gcu : C u r i .1. W I T T L I N , La Siona de Colaciones d c Jiiun de Gales en Caialuna. " E s i u d i o s I r a n c i s -
c a n o s " 72 ( 1 9 7 1 ) 196. S o b r e el p a p e r d e la h i s i o r i a e n 1 'Edal M i l j a n a , c o n s u l l e u M c ( a r t l n , o .
c , p . 102 , i E . .1. J O H N S O N , How ihe Greeks and Ronians Regarded Historv. " G r e e c e a n d R o -
m e " 3 ( 1 9 3 3 - 1 9 3 4 ) . 3 8 - 4 3 .


7 7 . V e g e u 1 'ar l . e s m e n t a t d e W I B S T L K . " L s t u d i o s f r a n c i s c a n o s " 6 8 ( 1 9 6 7 ) 3 4 6 - 4 7 . i l a m b c
A n d r e s l \ ' A R S , El escriior Ir. Erancisco Eximenez en I alenciu. " A I A " 26 ( 1 9 2 6 ) 3 3 2 - 3 3 .


7 8 . D a v i d J . \ T E R A , En defensa dc Juul l.uis Vives. " B o l c t i n d e la S o c i c d a d C a s t c l l o n c n s e
dc C u l t u r a " 57 ( 1 9 8 1 ) 8 7 - 8 8 .


7 9 . C r u z H e r n a n d e z , o . c , p . 2 3 0 ; W E B S T E R , Lu funcidn de las cluses inferiores dentro de
lu sociedaddelsiglo A 7 I segtin Frances Eiximenis. " R c v i s i a v a l c n c i a n a d e f i l o l o g i a " 7 ( 1 9 6 3 - 1 9 6 6 )
8 7 - 9 2 .


8 0 . Coin usar be de bcure e inenjur. c d . c i t . . p p . 1 3 1 - 3 2 .
8 1 . L n a q u e s i r e s p c c t c , ( r u / H e r n a n d c / ( o . c . p p . 2 3 0 - 3 1 ) r c m a r c a p a r l a n l d e I . lu l l : " E l d i s -


c i p u l o n o cs u n v a s o o u n r e c e p t a c u l o q u c el m a e s l r o d e b e c o l m a r , s i n o u n a e s p e c i c d c e s t r u c l u r a
c ias i iea q u e va a c o m o d a n d o s e a la i n d o l c d e la f o r m a c i d n dc i m a e s t r o y d c la c i e n c i a " .


8 2 . E m i l i o H E R N A N D E Z R O D R I G U E Z , Pedugogia del niislicisnto luliano. " R e v i s t a e s p a h o l a
de p e d a g o g i a " 5 ( 1 9 4 7 ) 150, c s c r i u : " L a t e n d e n c i a r a c i o n a l i s t a c s s u p e r a d a p o r el m i s t i c i s m o , q u e
c o n s t i t u y c el f u n d a m e n t o n a l u r a l d c la p c d a g o g i a l u l i a n a , p u c s la f i l o s o l i a l u l i a n a . y, c o n s c c u c n -




242 D . V I E R A


ta conclusio es obvia si tenim en compte que Llull, en el seu pla cTestudis, re-
comana per als nois les mateixes assignatures que Eiximenis selecciona per als
clergues. La perfeccio de tota saviesa era la vida contemplativa, i els dos es-
criptors estan d'acord que aquesta vida ideal no era prerrogativa de to thom 1 .


La semblanca tematica en les idees pedagogiques d ' ambdos escriptors son
dcgudes, en gran part, a la utilitzacio de fonts comunes en la redaccio de les
seves obres: la Republica de Plato, Agusti, Bonaventura, Roger Bacon, Vin-
cent de Beauvais, Joan de Salisbury i d 'altres. Aquesta influencia va esdevenir
condicionada pel mateix origen d'aquests dos prosistes, aixi com tambe per
1'entorn social i cconomic dels temps. Les discrepancics en llur pedagogia pro-
venen d'altres factors: les opinions del gironi van referides fermament als ma-
naments i decrets papals i a les decisions dels concilis de 1'Esglesia quant a la
formacio eclesiastica; endemes, sembla que esta satisfet amb el studium gene-
rate, cs a dir, el programa d'estudis liberals establert en diversos centres desti-
nats a 1'ensenyament dels nois. Llull, en canvi, es mes original que el gironi
pel quc fa a la formacio del sacerdot; el mallorqui estava convengut que els
que no eren cristians havien d'esser convertits per missioners amb coneixements
de diverses llengiies, de medicina, de religio i de dret. I es mes original encara
en els seus plantejaments que Eiximenis quan parla sobre la formacio secular,
probablement perque Llull posseia amplis conei.xements sobre la Iiteratura ara-
biga en general i lcs obres mes aviat especulatives orientals, en particular.


Finalment, les obres lul.lianes sobre pedagogia palcsen una major energia
vita! i originalitat estilistica. El seu geni creatiu li va permetre sintetitzar les
opinions de manera que no necessitava dependre a cada moment de Fautoritat
dels seus anteccssors, com fcia Eiximenis, que imitava estiliticament Vincent
dc Beauvais* 4.


Malgrat totes aquestes diferencies tcmatiques i estilistiques, tots dos autors,
sincerament i amb tota consciencia, presentaren al poble catala contemporani
cl seu pensamcnt pedagogic i proveiren les generacions futures d 'un important
document pedagogic.


DAVID J. VIERA
Tennessee Technological University


t c m c n t c , su p e d a g o g i a . es u n a f i l o s o f i a d e c o n v c r s i o n ; es la f i l o s o f i a de l c o n v e r s o q u e q u i e r c con-
\ e r t i r " . S e g o n s E i x i m e n i s ( e d . c i t . d c W e b s l e r dc i Regiment cle Princeps, p . 1 5 7 ) , el p r o e e s d ' o b t c -
n i r la s a v i e s a c o n t c c i n c v i c s ; " l . a p r i m c r a , p c r e s p e c i a l o r a c i o c s u p l i c a c i o , a n o s t r e s e n y o r Deii ;
la s c g o n a , si es p c r p r o p r i c s t u d i e e o n t e m p l a c i o ; la t e r c a , p e r m a g i s t r a l o s o c i a l i n f o r m a c i o ; la
q u a r t a , p e r l i t e r a l d e c i a r a c i o ; la q u i n t a , p e r c o n l i n u a e x p c r i e n c i a e n c g o c i a c i o " .


S 3 . A r m a n d 1.1 I N A K I S . Algunos aspcctos cle la eclucucioit en Ut Doctrina ptieril cle Railldn
l.lull. " E s t u d i o s l u l i a n o s " 11 ( 1 9 6 7 ) 2 0 5 - 2 0 6 .


8 4 . B i e n t i n e s i ( o . c , p p . 1 9 1 , 194 , 2 0 2 - 2 0 3 ) i M c C a r t h y ( o . c , p p . 8 1 , 106) v a n c o m c n t a r
la f a l t a d ' o r i g i n a l i t a l e n 1 'obra d c B e a u v a i s ; v e g e u , t a m b c , R o s e m a r y B a r t o n T O I l l N , \'incent of
Beauvais. De erudilionefiliorum nobilium; Tlte Education of Women ( D i s s e r t a c i o d o c t o r a l , Bos-
t o n C o l l c g c 1 9 ^ 2 ) . p p . 5 8 - 6 5 .




LESCOLA LLIURE DE LUL.LISME


(1935 - 1942)


1. Introditccid
Les histories del pensament espanyol solen incloure avui alguna referen-


cia mes o menys directa a 1'Escola Lul.lista. Unes subratllen la seva tasca fo-
namental dins la historia del lul.lisme cicntific contemporani 1 . Altres posen dc
rcllcu 1'interes continuat i e.xclusiu pcr a 1'hermeneutica del pensament espan-
yol, cosa, un segle abans a Espanya, inconcebible 2; refcrmen que el lul.lisme,
sintetitzat en la revista "Estudios Lul ianos" , constitueix una comple.xa espe-
cialitat com pot esser-ho el kantisme o cl cartesianisme', i recorden que aques-
ta revista unicamcnt en part esta consagrada a cstudis filosofics 4 i, cn motiu
del seu monografisme, deu esser excos de les revistcs cspanyoles de filosofia
gcncraP.


El reconeixement del lul.lisme actual —no de la doctrina lul.liana— com
un dels corrents del pensament espanyol, te una importancia considerable. Pc-
ro aquei.x lul.lisme, alentat per 1'Escola Lul.lista de Mallorca, no cs unicament


1. C R U Z H E R N A N D E Z , M . , Elpensamiento de Ramon Llull, ( C o l . P c n s a m i c n i o l i t e r a r i o
e s p a n o l , F u n d a c i o n J . M a r c h , E d . C a s t a l i a , V a l e n c i a , 1977 ) .


2 . P I N T O R - R A M O S , A . , Historia de la filosofia espuiiola: algunos prohlemas tedricos. E n :
Actas del I Seminario de Historia de Filosofia espaholu, ( E d . U n i v . d c S a l a m a n c a , S a l a m a n c a ,
1978). I D E M , Revistas filosdficas espaholas. " C u a d c r n o s S a l n i a n t i n o s d c F i l o s o f i a " .1 (1976) 4 5 3 - 5 7 .
A f i r m a 1 'autor q u e e n el p e n s a m e n t e s p a n y o l a c t u a l les rev i s tes " E s t u d i o s L u l i a n o s " — d e s d e 1 9 5 7 —
de 1 'Esco la L u l . l i s t a y " R e a l i t a s " — d c s d e 1 9 7 4 — de l S e m i n a r i Z u b i r i , p e r m e t e n a m b exi t u n m a -
j o r re l l eu d e l s i n t e r e s s o s e s i r i c t a m e n l h e r m e n e u t i c s e s p a n y o l s .


3 . A B E L L A N , J . L . , Historia critica del pensamienlo espahol, v o l l . 1, ( E s p a s a - C a l p e , M a -
d r i d , 1979 ) .


4 . L O P E Z Q U I N T A S , A . , Filosofia espahola contempordnea, ( B A C , M a d r i d , 1 9 6 0 ) .
5 . F L O R E Z M I G U E L , C , Panorama de la vidafilosdficaen Espaha hoy. E n : Actas ISem...




2 4 4 S. I R I A S


un conjunt de notes al p e u de pagina de la doctrina de Ramon Llull. Inclou
elements ideologics no lul.lians. Baix aquest aspecte 1'Escola Lul.lista, mal-
grat el seu reconeixement en les histories del pensament, es una gran descone-
guda.


No es gaire millor la situacio de 1'Escola en el context dels estudis sobre
la cultura mallorquina. En el llibre de Josep Massot, malgrat dedicar certa atcn-
cio a Sureda Blanes, fundador dc 1'Escola, les relerencies a aquella son
poqucs''.


La historia, quasi cinquantenaria, de 1'Escola Lul.lista compren tres eta-
p c s . l.a primcra (1935-1942) cs 1'cpoca de la seva fundacio i constitucio juridi-
ca. La segonac tapa (1943-1949) correspon a la constitucid canonica dc 1'Esco-
la i d c la scva integracio en 1'estructura institucional dels centres d'enscnyanca
de 1'Esglesia. En la tercera etapa, a partir de 1949, 1'Escola queda adscrita al
"Conse jo Supcrior de Investigaciones Cientificas" fins al maig de 1983.


El proposit del present assaig es 1'estudi de 1'Escola durant la primera eta-
p a , quan havia per nom Escola Lliure de Lul.lisme. Dins aquests limits dedi-
carc, encara, una especial atencio a la seva pedagogia i filosofia com les seves
dues manifestacions fonamentals.


2. El context cultural de 1'Escola Lliure de Lul.lisme
En la historia de 1'Escola Lliure de Lul.lisme cal diferenciar dos periodcs:


un inclou els darrers anys d e la R e p L i b l i c a , i 1'altre, els anys de la guerra civil
i cls primcrs anys de la post-guerra.


Aquest espai de temps determina un contcxt cultural pro significatiu, que
resumire baix de tres aspectcs.


2 .1 . E/ regionalisme
La fundacio de 1'Escola Lliure de Lul.lisme coincideix amb els darrers anys


de la Segona Repiiblica. Encoratjava Mallorca, durant aqucsts anys, un
cstereotipus rcgionalista d e doble caire: el regionalismc burges i el regiona-
lisme d'esquerres.


El regionalismc burges s'aglutina entorn del Centre Autonomista de Ma-
l l o r c a , que seguia el modcl dc la Lliga regionalista catalana, i el Centre Regio-
nalista. Ambdos ccntres, l'any 1931, dccidiren a c t u a r conjuntament s o t a el pen-
samcnt de C a m b 6 s . Aquest rcgionalisme burges, e n c a r a que conservador, cs-


6 . M A S S O T i M U N T A N E R , J . . Cullura i vida a Mallorca entre la guerra i /a post-guerra
11930-1950. ( P u b l c . A b a d i a d c M o n t s e r r a i , B a r c e l o n a , 1 9 7 8 ) .


7 . P a r l d ' e s t e r e o t i p u s e n el s e n t i t d e la d e f i n i c i o d c A . S c h a f f : " E l c s t e r e o t i p o d e s i g n a . . . con-
v i e c i o n c s q u c . . . p a r t c n d c o p i n i o n c s h e e h a s , u s o s e s i a b l e e i d o s o e x p e c t a t i v a s " (Lenguajey accidn
humana, c n Ensayossobrefilosofia del lenguaje, A l i a n z a E d i t o r i a l , M a d r i d , 1973) ; es a d i r . I 'es-
l e r e o t i p u s , a m e s d c d c s i g n a r u n a o p i n i o s o b r e la r e a l i t a t , t e t a m b c u n c a i r c v a l o r a t i u a n ive l p rag -
m a t i c .


8 . S E R R A B U S Q U E T S , S . , El regionalisme a Mallorca durani la segona Repiiblicu, " L l u c "
g e n e r - f e b r e r ( 1 9 7 8 ) 2 8 - 3 0 .




L ' E S C O L A L L I U R E D E I . U L . I . I S M E 245


tava enfrontat al centralisme oligarquic i al provincianisme inmobil de la vida
mallorquina''.


Pero el regionalisme suporta un mal cop a partir de 1936. Disposicions
ministerials i institucions a nivcll d 'Estat foren els aparells legals de la seva re-
presio. L'any 1937 neix el "Servicio Nacional del Tr igo" i el 1938, despres de
prohibir els sindicats de classe, surten els sindicats verticals integrats per les
associacions catoliques de CESO. Una Orde de 1940 mana que tots els caps
sindicals siguin militants de FET i de les JONS. L'any 1941 es crea l" ' Ins t i tu to
Nacional de Indust r ia" i el 1942, quan aparcix menys clara la victoria dc FEix,
intcressa presentar una constitucio diferent dels models feixistcs. Per aixo es
creen les "Cor tes Espanolas" .


La repressio no fou unicament de signe politic. L'Estat sabia prou be que
1'exit d 'aquesta tenia les arrels en la repressio de les llibcrtats culturals i en ofe-
gar les cultures autoctones.


2.2. Politica i cultura
El regionalisme politic te la seva mes cfectiva traduccio en Fcxercici dc


la llcngua vernacla com a suport basic dcl progres cultural. Aquest suport va
csser assumit a Mallorca durant la Rcpiiblica pcr V Associacio per la cu/tura
i per La Nostra Terra.


UAssociacid per la cultura volia unir els esforcos individuals a fi d'esten-
dre per tot arreu una veritable cultura mallorquina. Per dur a terme el seu pro-
posit inicia un avantprojecte d 'Estatut d 'autonomia de les illes i la lluita per
a la promocio del catala insular. L 'Estatut , malgrat proposits i esforcos, mai
no tira endavant . La promocio de la llengua va seguir dos camins, a vegades
oposats: el de sostenir Ftis del mal lorqui" , com elcmcnt suficicnl per rccons-
truir la nacionali tat" , i cl de la dcfensa dc la unitat ortografica ca ta lana" .


La Nostra Terra, revista que va neixer Fanv 1928, tcnia el proposit d'es-
scr, "d ins la mtiltiple activitat intel.lectual dc Mallorca, . . . cl fogar comii dcls
qui estimen les nostres coses i, d 'una manera especial, lcs nostres l le t rcs" ' J .


Pero proposits i fruits tengueren poca durada . Per les mateixes raons quc
he dit abans una Ordre ministerial d 'octubre de 1936 va fcr maig amb molts
aspectes culturals 1 5 . Comenca el desmantellament de la llengua"' —substitucio


9. F E R R A P O N C , D . , Avantguardisme plastic, 11. " L I u c " j u l i o l - a g o s l ( 1 9 7 3 ) 1 0 - 1 3 .
10. A N S E L M L L U L L , El maliorquinisme politic ( 1 8 4 0 - 1 9 3 6 ) . 2 v o l s . , 1 9 7 5 .
1 1 . Edilorial d e " L a N o s i r a T e r r a " , j u l i o l , 1 9 3 0 .
12 . Edilorial d e " L a N o s t r a T e r r a " , s e t e m b r e - o e t u b r e , 1 9 3 2 .
13 . M A S S O T , J . , o.c, p a g . 3 4 - 3 6 .
14. Els nostres proposits, " L a N o s t r a T e r r a " , 1 ( 1 9 2 8 ) , 1.
15 . VOrden Ministerial d e 4 , X , 1 9 3 6 , m a n a v a a l s g o v e r n a d o r s , b a t l e s i d e l e g a t s g o v e r n a t i u s


q u e p r o c e d i s s i n a la " i n c a u t a c i o n y d e s t r u c c i o n d e c u a n t a s o b r a s d e m a t i z s o c i a l i s t a o c o m u n i s t a
ha l l en e n l a s b i b l i o i e c a s a m b u l a n t e s y e s c u e l a s " .


16. L'Orden Ministerial d e 18 , V , 1938 fa n o i a r la " m o r b o s a e x a c e r b a c i o n e n a l g u n a s p r o v i n -
cias de l s e n t i m i e n t o r e g i o n a l i s t a " q u c e n t r a f i a " u n a s i g n i f i c a c i d n c o n i r a r i a a la u n i d a d d e la P a -
t r i a " . " L a E s p a n a d c F r a n e o , c o n t i n u a , n o p u e d e t o l e r a r a g r e s i o n e s c o n l r a la u n i d a d d e l i d i o -
m a " .




246 S. T R I A S


del mallorqui pel castella a les esglesies' ; prohibicio del "uso de vocablos ge-
nericos extranjeros en rotulos, anuncios y lugarcs y ocasioncs a n a l o g a s " ' , im-
posicio del castella a les escoles 1 ' '; dificultats d 'una radio cn catala 2"— i, de-
rrera la llengua, de les institucions culturals. UAssociacid per la eultura i el
Foinent de civisnte foren disolts. Igualment ho va esser per separatista, l'GV-
fed Mallorqui.


Les revistes no tingueren una sort millor. Cessaren La Nostra Terra i el
Bolleti del Diccionari2'. S 'autosuprimi Mediterraneuin, organ de 1'Escola
Lul.lista. Studia deixa de publicar articles en catala i s 'adheri al nou regim.
Lluc, El Heraldo de Cristo i Luz y Vida, mantengueren certa tolerancia, pero
s'hagueren de castellenitzar a partir de 1940. Tambe el Bolleti de la Societai
Arqueoldgica Lul.liana, des de 1938, escriu el seu non en castella.


Les biblioteques foren depurades : : , el teatre catala va resistir fins a 1938,
Pedicio de llibres en mallorqui acaba 1'any 1939.


Pero, el desmantellament cultural no fou facil. Tinguc la seva literatura
de resistencia 2 3 , postures dc supervivencia 2 4 , actituts de compromis i adhesio
al Moviinienicr, encara que replantejades i rebutjades mes tard.


2.3. Ensenyainent i Filosofia
L'any 1936 Sureda Blanes escrivia: " cuando se quiere juzgar a un pucblo


y dominarle, se reserva a la ensenanza la parte mas fecunda de la labor coloni-
z a d o r a " : \ I cn aquesta tasca colonitzadora dc 1'ensenyanca pertoca a la filo-
sofia una gran part . S'ha parlat del poderfilosbfic de 1'Estat, perque el pcnsa-
mcnt filosofic quc s'ensenya a la joventut es un mitja de control prou cficas.


La Scgona Rcpiiblica, lluitar.t a favor dcls criteris lliberals i proletaris dels
segles XIX i XX, deixava clars cls principis pedagogics: laicisme escolar vincu-
lat a la scparacio Esglcsia-Estat; autonomia regional per al desem olupament
dc les cultures autoctones; escola unificada.


Aqucst plantejament, que no arriba a cumplir-se totalment, afavori la cien-
cia i la filosofia. Pedagogia i filosofia tenen la seva mes alta manifestacio en
una col.leccid dc revistes ben concgudes pcr tots. En la Revista de Occidente
i en 1'editorial del matei.x nom els intel.lectuals cspanyols hi trobavcn informa-


17. M A S S O T , J . , Esglesia i socieial u la Mallorca clel sigle XX, ( P u b l e . A b a d i a d e M o n i s e -
r r a t , B a r c e l o n a , 1 9 7 7 ) . •


18. Orden Minislerial, B O E . 16, I V , 1 9 3 9 .
19. Circular clcl Oohernudor. C o r r e o d e M a l l o r e u . 12. X I I , 1939 .
2 0 . M A S S O T , . 1 . . Cu/luru i viclu...
2 1 . M O L L , F . d e B . , Els altres quaranta anys (1935-1974), ( M a l l o r c a , 1975 ) .
2 2 . P E R E Z . N L , Cuairo nieses cle harharie. Mallorca hajo el terrorfascisla, ( V a l e n c i a , 193"):


i n o t a 15 .
2 3 . P O N S M A R Q U E S . J . , Ilisldria i Polilica, ( P a l m a d e M a l l o r c a , 1 9 7 7 ) .
2 4 . M A S S O T , J . , o.c.
2 5 . M A S S O T , J . , o.c, p a g s . 1 5 7 - 1 5 9 ; 1 6 0 - 1 6 6 .
2 6 . S U R E D A B L A N E S , F . , Glorias de la Pairiu, C o r r c o d e M a l l o r c a , 22 d c a b r i l d e 1936.




I T : S ( ( I I \ 1 L I U R E 1)1 I l I . . 1 . I S M I 2 4 7


cio sobrc les distintes manifestacions del pcnsamcnt curopeu. Cruzy Ruya, re-
vista catolica, discorrc dins una independcncia intcl.lectual. Leviuuin, lograt
intent d'aplicar el socialisme cientific a la realitat cspanyola, tc cl doblc interes
d'expressar la situacio de la Reptiblica i d'esser una interpretacio del marxisme
espanyol. Las Ciencius, organ de l"'Asociaci6n para el progreso de las cien-
cias", te per objectiu el foment de la ciencia nacional. Alenus era la revista
pedagogica de la FAE i Accidn Espanola, instrument dc difusio dcl grup del
mateix nom, defensava una concepcio cristiana de la vida, aplicada a Espan-
ya: interpreta, dins els esquemes de Menendez Pelayo, la historia espanyola;
assaboreix la idea dc l 'home com a fill de Deu i una concepeio monarquica
dc 1'Estat 2 7.


A Mallorca unes poques revistes aglutinaren aquest esperit cientific i filo-
sofic. M'he referit abans a Studia, revista d'alta cultura teologica, al Bollen
de la Societat Avqueolbgicu i a Lu Nostru Terru, revista, com diu el subtitol,
de literatura, art i cicncies. Les seves pagines cstigucren obertes a tots els horit-
zons i donaren cabuda als avantguardistcs de la pr imera : s i dc la scgona
generacio 2 ' '.


Hem de recordar aqui Mecliterruneuin, organ de 1'Escola l.liure de Lul.lis-
inc, quc va nci.xer i morir al matcix d ia" . Aqucsta revista, que havia dc dur
primitivament el nom de Lul.lismus31 tenia pcr finalitat els estudis lul.listcs i
mcditerranis i, oberta a totes les llengucs, reconcixia cls principis de la cultura
cristiana occidental.


Mediterruneuin entra en relacions amb Atenu.s'1 i Las Ciencias'1. Pero lcs


2 7 . L ' a n y 1936 Accidn Espanolu r c b u t j a v a el " r a c i o v i t a l i s m o " d ' O r t c g a p c r r r a g n i c n t a r la
i n t i m i t a t h u m a n a i c o n f o n d r c e ls v a l o r s t r a d i c i o n a l s . P e r o e n a q u e s t t c m p s O r t e g a e r a r e b u t j a t
t a m b e p c r l ' e s q u c r r a . L u i s A r a q u i s t a i n dc l P S O E c o n s i d e r a v a , c n els n u m e r o s 34 i 35 d c Levialdn,
a O r t c g a " p r o f e t a d e l f r a c a s o d e las m a s a s " .


P c r a d e t a l l s es p o t l lcg i r T A B E R N E R O d c l R I O , S . , Actitudes anle Ortega, c n Aclas clel
I Seminario... ".


2 8 . F E R R A P O N C / , D . , Avantguarriisme plastic, o . c . I . 2 .
2 9 . F E R R A P O N C , D . , Cultura i politica a Maiiorca (II/. Art i literalura duranl la guerra


civil (1936-1939). " R a n d a " 111 ( 1 9 7 6 ) 7 6 - 1 0 6 .
3 0 . l . ' a c o r d d ' e d i t a r la r ev i s t a Mediterraneum lo t i p r e s pcl C o n s e l l L c o n o m i c d c 1 'Lseo l a l . l iu re


dc L u l . l i s m e e l d i a 1 d ' a b r i l d e 1 9 3 6 . ( A c t a n " 3 , d c 1 d ' a b r i l d e 1936 . L i b r o d c A c t a s . S c c r c t a r i a
dc 1 ' E s c o l a L u l . l i s l a .


A p a r t i r d ' a q u i c i i a r e la S e c r e t a r i a d c P E s c o l a L u l . l i s t a a m b lcs s ig lcs S E L .
3 1 . Primer Curs de Lul.lisme a Mallorca... Febrer-Marc, 1935. Commentaris reportarils. Diaris


mallorquins. A r x i u d e 1 'Esco la L u l . l i s t a , P l c c 3 1 , n " 14.
A p a r t i r d ' a q u i c i t a r e la b i b l i o g r a f i a d o c u m c n t a l fcn l r c f e r e n c i a l i n i e a m c n l a 1 ' a p a r t a i i a l


n u m e r o d e la r e l a c i o b i b l i o g r a f i c a d c l f ina l d ' a q u e s t e s t u d i . T a m b c 1 'Arx iu d e 1 ' E s c o l a l . u l . l i s t a
sera c i t a l a m b lcs s i g l e s A E L .


3 2 . U n e s c a r t c s d ' E n r i q u c H e r r e r a O r i a s o n s i g n i f i c a t i v c s a l r c s p e c t e . L a c a r t a d e m a i g d c
1936 d i u : " L c f e l i c i t o a V d ( S u r c d a B l a n e s ) p o r l a o r g a n i z a c i o n d c e s a E s c u c l a L u l i s t a q u c cs u n a
h o n r a p a r a la Ig l c s i a y la P a t r i a . C o n m u c h o g u s t o le c n v i a r e m o s la r e v i s t a " A t c n a s " e n i n t e r c a m -
b io c o n " M e d i t c r r a n e u m " ; p c r o a v i s o t a m b i e n p a r a q u c t a n t o l a s o b r a s d e la F A E c o m o la S o c i c -
d a d d e E d u c a c i o n A t c n a s , le e n v i e n a V d . l i b r o s p a r a la c r i t i c a " . ( I , 2 7 ) .


L e s c i r c u n s t a n c i e s v a r e n e s s c r d c s a s t r o s c s p c r a Mediterruneum i p c r a Atenas. L a c a r t a d c
I l c r r e r a d e n o v e m b r c d c 1939 m a n i f c s t a : " L o q u e n o s d i c e d e s u s o r i g i n a l e s n o n o s q u c d o a b s o l u -




2 4 S S . T R I A S


circunstancies li imposaren una actitud eclectica: la defensa de la cultura autoc-
tona i un compromis amb el Movimiento que acabava d ' ins taurar - se w .


L 'Estat sorgit del Movimiento es conscient del poder filosofic i de 1'abast
de l 'ensenyament. Per aixo, des del primer moment , vol neutralitzar el plura-
lisme filosofic i pedagogic de la Republica i reduir-lo a un centralisme
au tor i ta r i " i a un uniformisme ideologic i doctrinal"' .


El nou Estat imposa la filosofia i la pedagogia de Sant Tomas perque eren
considerades 1'ideal de la formacio de la joventut , puix que tenien la "tecnica
docente formativa de la personalidad sobre un firme fundamento religioso, pa-
triotico y human i s t a " ' . Una conferencia de Pemartin —autor amb A. Gar-
cia Valdecasas, T. Romualdo de Toledo, Jose M ; ! de Areilza i Eugeni D'Ors
de la Ley de Buses— posa de relleu el fons polftic d'aquest bastiment filosdfic,
pedagogic i religios. Val la pena, per les seves implicacions, copiar algunes fra-
ses. " L a nacionalidad espafiola, diu, formada durante largos siglos de guerra
religiosa... por haber optado violentamente a favor del catolicismo... es la ver-
dadcra heredera de la cristiandad medieval, raiz y base de nuestra civilizacion.
Si el hecho caracteristico dc la Edad Media es la mision religioso-militar de
las Cruzadas, Espana. . . acepta esta mision de dcfensa y expansion de esta fc...


t a m e n t e n a d a . Sc p e r d i o l o d o , p u e s n o s a s a l i a r o n el p i s o d e la F A E y lo l i n i c o q u e h e m o s r eeupe -
r a d o h a s i d o lo d e m e n o s \ a l o r c o m o s o n las m c s a s . D c los l i b r o s d e la B i b l i o t e c a a l g u n o que
o l r o c n c o n l r a m o s , p e r o p o c o " . ( I , 3 3 ) .


3 3 . P e r c a r l c s p o s l c r i o r s d c l ' " A s o c i a c i 6 n E s p a n o l a p a r a la C i e n c i a " p o d c m d c d u i r a q u c s t e s
r e l a c i o n s . ( 1 . 3 1 ) .


3 4 . R e c o r d e m q u e F . S u r e d a B l a n e s h a v i a c s l a l c a p e i l a c a s l r e n s e — v a d i m i t i r 1 'any 1936—
i q u e h a v i a e s t a t d e s t e r r a t d e M a l l o r c a a c a u s a d c l seu c a t a l a n i s m c . Els m o t i u s f o r e n u n a ea r t a
q u e n o p a r l a v a b e d c la l l c n g u a e a s t e l l a n a , el h a v c r s i g n a t el " M a n i f e s i " i u n i c l c g r a m a a F r a n c e s c
M a c i a p c r 1 ' a p r o b a c i o d c 1 ' E s i a t u l d c C a i a l u n y a . D i n s a q u e s t c o n i e x t e s ' h a d ' e n t e n d r e la n o i a
d e la c o n t r a p o r l a d a d c Mediterraneum q u e p a r l a d e l " M o v i m i c n t o p o r l a s a l v a c i o n d c la p a l r i a "
i d c l " M o \ i m i e n t o ( q u e ) t i e n d c a la r c a l i z a c i o n i n t e g r a d c l a s d o c t r i n a s s i n c e r a s y v e r d a d e r a s , de-
s a r r o l l a d a s p o r D . M a r c e l i n o M e n e n d e z y P e l a y o " .


3 5 . Decreto 8 , X I , 1 9 3 6 ; B O E , 1 1 , X I . Circutar de la Comisidn de Cultura v tnsenunza. ".
X I I , 1936; B O E , 10. X I I . Orden ile lu Comisidn de Culiurci y Enseiiunzu. 2 , I, 1 9 3 8 , B O E , 16,
I, F r a n c o , q u e s ' a u t o t i t u l a v a " C a u d i l l o d e E s p a n a p o r la g r a c i a d c D i o s " , d e l e g a v a m o r a l n i e n t
a q u e s t a a u t o r i t a t e n els e d u c a d o r s i t r a c a v a 1 ' idcar i q u c h a v i c n d ' c n s e n y a r . L ' a n y 1937 d c i a als
m e s t r e s : " E n los f r e n t e s d c b a l a l l a sc c o m b a l c c o n l a s a r m a s , m a s p o c o i m p o r t a r i a q u e a l l i a l c a n -
z a r a m o s la v i c l o r i a si n o c u m p l i e r a m o s n u c s i r a o b l i g a c i o n d e d e s a r m a r m o r a l m c n i e al e n e m i g o ,
l o r m a n d o su c o n c i e n c i a ( la d e los a l u m n o s ) h a s l a Hevar su c o r a z o n e n c s t a o t r a b a t a l l a d e la q u e
v o s o t r o s , los m a e s t r o s t e n e i s q u e ser los o l i c i a l e s y l o s g e n e r a l e s . S o i s v o s o l r o s q u i e n c s l ene i s que
d e s a r m a r a la E s p a i i a r o j a " (Palabras del Caudillo, E d i t o r a N a c i o n a l , M a d r i d , 1943) .


D e s d c 1938 , q u a n cs va a p r o v a r el p r i m e r le.M d e f i losof ia d c b a t x i l l e r a t , s ' i n c u l c a r a als a l u m n e s
q u e 1 ' a u t o r i l a i s o c i a l e m a n a d i r e c t a m c n t d c D e u .


3 6 . l.ey de Bases, 2 0 , I X , 1 9 3 8 ; B O E , 2 3 , I X . Orden Minisierial, 14 . I V , 1939 .
3 7 . L'Orden Minislerial d e 1 4 , I V , 1 9 3 9 a f i r m a : " N o s i e n d o r e c o m c n d a b l e p a r a la e n s e n a n z a


el m e t o d o h i s i o r i c i s i a q u e p u e b l a los e n t e n d i m i e n t o s j u v e n i l e s d e e r u d i e i o n s in s o s t e n f o r m a t i v o ,
se h a p e n s a d o q u e s o l o a c u d i e n d o a c s t a o r i e n l a c i o n e s c o l a s l i c a f u n d a m e n t a l ( la d e la f i losofia
d c S t . T o m a s ) p u c d e c o n s c g u i r s e la a r m o n i a y la c l a r i d a d d e s a b e r f i l o s o f i c o d e los j o v e n e s " . I
a f e g e i x : " L o s p r o f e s o r e s . . . s i e m p r e q u e t e n g a n q u e d a r a c o n o c e r el n o m b r e o las o b r a s d e algiin
a u t o r d e g r a n m e r i t o l i l c r a r i o , p e r o d e c a r a c t e r r e p r o b a b l e o d e t e n d c n c i a s i d e o l o g i c a s o re l ig iosas
c r r o n c a s ( d e b e r a n ) d e s e n a l a r l o y s u b r a y a r l o as i a s u s a l u m n o s r c c o m e n d a n d o l e s la e v i l a c i o n Je
s u s l e c t u r a s y p o n i c n d o d c m a n i f i c s l o el c a r a c t c r d e s u s c r r o r e s o d e su i n m o r a l i d a d " .




L ' E S C O L A L L I U R E D E L U L . L I S M E 2 4 9


La Espana de Franco es la que defiende a Europa contra . . . cl Racionalismo,
el Cartesianismo, la Enciclopedia y el Positivismo materialista.. . Contra esa
Europa que no ha sabido mas que destruir el antiguo orden politico y social
cristiano, sin crear ningiin otro nuevo de posibilidades humanas , como no sea
la barbara esclavitud bolchevique". I acaba: " A fortalccer ese ideal espahol,
cristiano y civilizado... es a lo que ticndc la nucva l.ey dc Scgunda
Ensenanza" 1 8 .


Heredia Soriano, despres de fer referencia al text de Pemartin, afirma quc
en ell es manifesten els clcmcnts basics dc la idcologia del nou Estat: la no re-
pugnancia de la violencia com a mitja d'expansio cultural; la dependencia mc-
dieval de Fideal cultural espanyol; la ferma voluntad de construir contra FEuro-
pa postrenacentista un nou orde politic i social cristia, heredat del Sacrc
Imperi 3 9.


La Pastoral col.lectiva de Fepiscopat espanyol dc 1937 rccolzava aquest
ideari4". La Pastoral va esser agombolada pcr una seric dc disposicions dcl go-
vern: dcrogacio dc la llei de confessions, rcstabliment de la Companyia de Je-
siis i dels seus col.legis 4 1; obligatorictat dc Fensenyament dc la rcligio a les
escoles4".


Tot ai.xo obliga a FEsglesia espanyola a optar pel pcnsamcnt monolitic
quc imposava el monolitisme politic dc FEstat donant lloc a un nacional-
catolicisme 4 3.


A Mallorca les repercussions pedagogiqucs d'aquest aparell ideologic fo-
rcn les matei.xes que en la resta de les provincies de FEstat espanyol: imposicio
d'una filosofia monolitica, difusio d 'una etica abstracta i dcspersonalitzada,
sobrevaloracio del concepte de jerarquia autoritaria, negacio dc qualsevol plu-
ralisme ideologic.


Respecte a la ciencia, aglutinades les seves manifestaeions entorn a la rc-
vista La Nostra Terra, tota vegada que aquesta desaparcguc, els cicntifics, uns
van mar.xar de Mallorca, altres s'exiliarcn i tots emmudiren 4 .


Pcl que fa a la filosofia no hi ha dubtc que es en PEscola Lliurc de Lul.lis-
mc o hem de cercar les mes fortcs rcpcrcussions.


3 8 . G A R C I A E N C I S O , La nueva legislacidn <le Ensehanza Media. ( P a m p l o n a . 1 9 3 9 ) .
3 9 . H E R E D I A S O R I A N O , A . , La filosofia en el Bachillerato espahol. c n : Actas del /...
4 0 . N o s i g n a r c n la P a s t o r a l cl c a r d e n a l V i d a l i B a r r a q u e r i el b i s b e M i i g i c a .
4 1 . Decreto, 3 , V , 1 9 3 8 .
4 2 . Orden Minislerial, 2 2 , 1 X , 1 9 3 6 . Orden Ministeria/, 9 . X I 1 . 1 9 3 6 . Orden Ministerial, 7 . X , 1 9 3 7 .
4 3 . A q u e s t a s i m b i o s i i d e o l o g i c a E s g l e s i a - E s t a t q u e d a c l a r a e n VOrden Mintsterial, 5 , 1 1 , 1 9 3 8 .


q u e d e c l a r a f e s t iu el d i a d c S a n t T o m a s . T a m b c e n la p r e s e n t a e i o d e la Kevista de Filosofia, o r g a n
de r i n s t i t u l o d e F i l o s o f i a " L u i s V i v e s " d e l C . S . I . C . , l l e g i m : " E s n e c e s a r i o q u c la r e v i s l a se i n s p i -
rc cn los p r i n c i p i o s f u n d a m e n t a l e s q u e r i g e n el n u c v o E s t a d o , p a r t i c u l a r m e n t e e n l o q u e se r e f i e r e
al c r i t e r i o c a t o l i c o y a la u n i d a d d e p e n s a m i c n t o " ( n ° 1, 1 9 4 2 ) .


4 4 . R e v i s t a Lluc, a b r i l d e 1 9 7 6 , p a g . 7 .




S. T R I A S


3. La ideologia fundacional de 1'Escola Lliure de Lul.lisnie
L'Escola Lliure de Lul.lisme es desenvolupa entre els anys 1935 i 1942.


Cal diferenciar dos periodes. El primer correspon als anys 1935, 1936 i fins
al maig de 1937. El segon comenca l 'any 1937 per acabar l'any 1942. El gener
de 1943 PEscola rcdacta un nou Estatut, despres d'haver sol.licitat Sureda Blanes
als consellers la seva firma per a la constitucio de 1'Escola com entitat de "fue-
ro eclesiastico". Recolza aquesta demanda en el fet que "en 1937 muchos mieni-
bros, aun no catolicos, aprobaron estos proyectos" .


El 21 d'abril dc 1935 qucda constituida 1'Escola Lliure de Lul.lisme en
signar els Estatuts, aprovats juridicament pel Govcrn civil el 13 d'agost del ma-
teix any. El 15 d'agost els signants de PEstatut —Francesc Sureda Blancs, Jo-
scp Quint-Saforteza 4 6 , .losep Ensenyat, Mn. Antoni Pons i Antoni Rossello—
i Guillcm Colom formen el Consell Economic, quc havia dc dur a terme les
tasques de 1'Escola .


La primera sessio publica de PEscola va esser el 23 d'abril de 1936. L'acte
tcngue lloc cn el palau Quint-Saforteza, amb assitencia de delegacions de la
Societat Arqueologica, de PAssociacio per la Cultura de Mallorca, de PAte-
neu, de PLscola Normal . dc Diputats a Corts , de gcnt dc relleu (intel.lectuals,
poetes, artistes) i devots de Mestre Ramon .


4 5 . E n lnforme a los senores Puironos cle la Escuela y Miembros cle su Consejo, a n i b d a i a
d c 10 d c g e n e r d c 1 9 4 3 , cl d c g a d c 1 'Esco la s u b r a t l l a q u e les c i r c u m s t a n c i e s a c o n s e l l c n : 1) " c l can i -
b i o d e E s t a l u t o , 2) s o l i c i l a r d e la A u i o r i d u d D i o c e s a n a , y d e s p u e s d e la S a n l a S e d e , q u e la S c h o l a ,
d e s p u c s d e los af ios r e g l a m e n t a r i o s aclexperimentum a d q u i e r a d e f i n i t i v a m c n t e la c a t e g o r i a d e p e r s o n a
j u r i d i c a en las i n s t i l u c i o n e s d o c e n t e s d e la Ig les ia . E s t a d c t c r m i n a c i o n j u r i d i c a r e p o n a r i a a la S c h o l a ,
e n i r e o t r o s p r i v i l e g i o s , la v e n t a j a d e p o d e r p r c s c i n d i r c o m p l e t a m e n t e del E s t a d o , d e p e n d i e n d o linica
\ e x c l u s b a m c n t e d c la c a t c g o r i a d c i n s t i t u c i o n c s q u c cl E s t a d o . s e g i m la l e g i s l a c i o n v i g e n t e . d c b e
r e c o n o c e i " ( I , 2 ) .


I . ' a c t a de l C o n s c l l dc 1'1 -'.scola. dc l 24 d c g e n c r d c 1 9 4 3 , fa c o n s t a r 1 ' a c o r d d e c o m u n i c a r al
b i s b c q u c . i n a l g r a l les d i f i c u l l a t s d e l s a n y s p a s s a l s . 1 'Esco la " h a v i a c o n i p l c n la s e v a m i s s i o in-
i c l . l c c l u a l , r e f e r i n t - l i la s c v a a c t u a c i o p c r si t r o b a v a o p o r t i i c o n s t i t u i r - l a s o l e m n c m e n t c o m ins i i tu -
c i b d ' e s i u d i s l u l . l i a n s i n i c d i e v a l i s i e s a d i s 1 ' E s g l e s i a " . l.ibro cle Aelas, S E I . .


I I h i s b e a c c e p t a la p r o p o s t a i v a p u b l i c a r el 25 d e g e n c r d e 1943 cl D c c r e l d e c o n s t i i u c i b .
A m b la m a t c i x a d a l a a p r o v a 1 ' E s t a t u l , r e s e r v a n t - s e el d r c l d ' a n o m c n a r el i c c i o r .


4 6 . El 23 d ' a b r i l cl C o n s e l l d e P E s c o l a elcgei .x, s c g o n s P a r t i c l e \ ' l l l d c P E s l a t u t , m e m b r e p r o -
t e c t o r J o s e p Q u i n t - S a f o r t e z a , d e s c e n d e n t d ' A g n e s P a x d c Q u i n t .


4 7 . Esborratiy clim Llibre cEActes, o b c r t cl 15 d ' a g o s t d c 1935 ( I , 5 ) . Acia cle dia 20 d'a,vost
de 1935. I . i b r o d e A c t a s , S E L .


4 8 . E l s d i a r i s La Abnudaina, Correo de Mallorca, El Diu, d e 2 0 d ' a b r i l d e 1 9 3 6 , a n u n c i a v c n
P a c t c a m b la s e g u c n i n o i a : " A q u e s t a l n s t i t u c i o c o n s t i i u i d a p e r q u a r a n l a p e n s a d o r s i u n i v e r s i t a r i s
d e d i v e r s a l l e n g u a i n a c i o , d i a 23 d c l c o r r e n t , a les 6 . 3 0 d e l c a p v e s p r e h a u r a S e s s i o P t i b l i c a , c l a u s u -
r a n i a m b cl r i t e s e n / i l l d e d o n a r c o m p t e d e la s e v a c o n s t i l u c i o , cl V I I c e n t e n a r i l u l . l i a . L a scss ib
s e r a d e d i c a d a a la m e m o r i a e . x c m p l a r d e B e a l r i u d e P i n o s i A g n e s P a c s d c Q u i n t , l u n d a d o r s , cn
el s e g l e X V , d e la n o s t r a g l o r i o s a U n i v e r s i t a i 1 u l . l i a n a . e s i i n g u i d a m a l h a u r a d a m e n t a r a la ccni
a n y s . P c r ai.xo cs c e l e b r e r a en la c a s a p a i r a l dc i s d e s c e n d e n t s d i r e c t e s d ' A g n e s d e Q u i n t ( C a n Q u i n i -
Z a f o r t e z a , d e l c a r r e r d e F e l i u ) " .


Esborrany d'Aciu d c 2 4 d ' a b r i l d c 1936 ( I , 5 ) . Aeta n" 4: Sesion piiblica, cliu 24 abrit 1936,
L i b r o d c A c t a s , S E L . Reseiia periodistica, C o r r c o d e M a l l o r c a , 24 a b r i l 1 9 3 6 .




I / E S C O L A L L I U R E D E L U L . L I S M E 251


El 7 de juny de 1936 es duu a terme 1'aprovacio canonica de PEscola com
associacio culturalment catolica. Despres d 'aquesta data no hi ha altra Acta
fins el gener de 1943. Per altres documents cal coneixer la vida de PEscola du-
rant els anys dc la gucrra civil. En la contraportada de Mediterraneum, baix
1'epigraf " A v i s o s " , es d.ona comptc dc la suspcnsio de la conferencia del pro-
fcssor Probst , de Paplacament del Curs de 193 6 4 9 , de Panul.lacio de les quo-
tes amb que sostenen PEscola els "Amics de PEscola Lliure de Lul . l ismc".


Les gestions dels members de PEscola a que fa referencia PActa de 1943
son les que estaven encaminades a obtenir un casal per a residencia de Plnsti-
tucio. Efectivament, Pany 1936, per mediacio de Francesc Cambo , es gestio-
na, sense resultat, la consecucio de Fhistoric monestir de Miramar.


La fundacio i el desenvolupament inicial dc FEscola Lliure dc Lul.lisme
prenen singificat quan els vinculam a la ideologia que els suporta.


Una ideologia es un sistema d 'opinions quc, recolzat cn un sistema de va-
lors, dctcrmina lcs actituts i comportamcnts dcls liomcs cn rclacio amb cls ob-
jectius de la societat o d 'un grup, encaminats a supcrar la situacio crisi-critica
dcl moment.


Sureda Blanes, en la conferencia llegida el dia dc la constitucio juridica
de PEscola, descriu amb quatre pinzellades el seu present crisi-critic. Crcu que
es, per una banda , el resultat d 'una llarga funcio colonitzadora — " o b r a odio-
sa", "mesquinesa intel . lectual"— que ha temptat d'estcrilitzar la tradicio cul-
tural mallorquina i de fer triomfar les argucies, les defeccions doctrinals i tota
mena d 'errors , i, per altra banda, " u n a pobra evolucio de les idees i d 'una
crisi de sistemes doct r ina ls" quc han conduit a un dificil malentes cntrc "les
commocions plebees i Ies reaccions espiritualistes dels grans pensadors ' "" .


Pero, entrc la boira dcl present crisi-critic, FEscola creu albirar "una no-
va constitucio del mon i una cultura nova" fructiferes "pcr a la salut dels
pobles" 5 1 . Els objectius pcr arribar-hi no son mes que la consccucio d 'un pen-
sament, d 'una doctrina i d 'un apostolat de la veritat i del be gracics a "lcs al-
tes cmpreses redemptorcs a que cs crida Fintel.lectualitat mcditerrania cn cl
pervenir del m o n ' " : .


Dins aquest marc teoric i cultural la ideologia dc FEscola s'asscu damunt
ducs idees clares: cl rcgionalisme burges mallorqui 5 1 i un catolicisme scnse


4 9 . P e r 1 'Ac ta d e 10 d ' a b r i l d c 1943 t e n i n i c o n e i x e m e n t q u e el C u r s n o ' s v a i m p a r t i r ; c o n e i -
\ c m els p r o g r a m e s , la i n s t a n c i a a l s D i p u t a t s m a l l o r q u i n s i c a t a l a n s d e m a n a n t la s e v a v e u i p r o p o -
sicib a C o r t s p c r o b t e n i r u n a s u b v c n c i o ; les g e s l i o n s f e t e s p c i s m e m b r c s d e 1 ' E s c o l a .


5 0 . S U R E D A B L A N E S , I . , Restauracio de 1'Escola ete Lul.lisme. " M c d i i e r r a n e u m " I ( 1 9 3 6 ) .
5 1 . S U R E D A B L A N E S , F . , o.c.
5 2 . Estatut de 1'Escola Lliure de Lul.lisme, Llar d'Estudis Medilerranis. " M e d i t e r r a n e u m "


I (1956) . L ' o r i g i n a l s i g n a t , e n " D o c u m e n l s f u n d a c i o n a l s " , S L L .
5 3 . R c c o r d e m les b o n e s r e l a c i o n s d e 1 'Esco la a m b t o t s cls q u i a M a l l o r c a r e p r c s e n t a v e n a q u e s i


regionalisme. T a m b c v u l l s u b r a l l l a r 1 ' amis t a t d e 1 'Esco la a m b C a m b o — " p a t r i c i c a t a l a " , el c a l i f i -
qticn els d o c u m e n t s d e 1 ' E s c o l a — , c n c a r r e g a t d e g e s t i o n a r 1 ' o b t e n c i o d e M i r a m a r p e r a c a s a l d c
i sco la .




252 S . T R I A S


traves" .
Quins son els components especifics del regionalisme de 1'Escola?
El primer es la mallorquinitat. Mallorquinitat no significa unicament "una


fidel correspondencia al patr iot isme". Per evitar tot patriotisme exegerat i buit,
1'Escola consigna en el seu Estatut que " n o es tancara mai dins un xauvinisme
odios i ester i l" . Mallorquinitat vol dir la possessio de "personali tat histori-
c a " , de " la tradicio que ens personifica dins la Historia" '" i la reconquista de
" la nostra personalitat cul tura l"" 6 .


El segon component del regionalisme dc 1'Escola es el lul.lisme. "Par t fo-
namental de la tradicio cultural mallorquina es, sense dubte, el lul.lisme". Amb
aquesta afirmacio vol deixar clar l 'Escola que el lul.lisme no es vinicament un
objecte de reflexio, sino el factor mes important per unificar el regionalisme
mallorqui. Per tal motiu 1'Escola fa seva la tasca de revifar la investigacio his-
torica lul.liana i d 'obrir-se a la revisio filosofica del lul.lisme.


Ni mallorquinitat ni lul.lisme son connotacions d'estancament insular. Tot
al contrari . Per aixo la ideologia cle 1'Escola inclou altrcs components . Lligat
amb el lul.lisme hi ha la mediterranietat. L'Estatut de 1'Escola en el prinier
articie fa constar la seva finalitat d 'agombolar el lul.lisme amb " la cultura me-
diterrania t ranscendenta l" . I la qualificacio de 1'Escola vc donada amb els ter-
mes "Uiure" , " lu l . l i s te" i "med i t e r ran ia" . Els fundadors afirmen que la cul-
tura europea i la seva hegcmonia dins el mon tenen les arrels mes fondes dins
cl Mediterrani, perque, scgon ells, la mediterranietat engendra els ideals —
pensament filosofic, espiritualitat, sentit estetic— en pugna contra qualsevol
materialisme.


La idea d 'agombolar lul.lisme i mediterranietat era compart ida i interpre-
tada mes rigorosament per alguns escriptors estrangers. Miomandre , periodis-
ta frances, escrivia l'any 1936 en referir-se a la fundacio de 1'Escola: "dont
le programme dc culture mcditerranee se confond avec le lullisme niemc'" .


l.cs idces de lul.lisme i niediterranietat es relacionen forcosament amb la
de medievalisme. El medievalisme aporta a la ideologia de 1'Escola un esperit
dc "sav iesa" . Aquest no es altre, escriu Sureda Blanes, que l'equilibri d'una
"profunda fe religiosa" i d 'una "fe profunda en l'eficiencia de la r a o " 5 \


5 4 . N o o b l i d c m q u e e n 1 ' a p r o v a c i o c a n o n i c a d c 1 ' E s c o l a , a q u c s l a hi f i g u r a c o m " A s s o c i a c i d
c u l t u r a l m c n l c a l o l i c a " . Es s i g n i f i c a t i u t a m b e q u c la c o n s t i l u c i o d e 1 'Esco la va c s s e r c o m u n i e a d a
l i n i c a m c n l a l s i n t e l . l c c l i i a l s d e " l c n d c n c i a o r i o d o . x a " {Aclti tle 20 tle decembre de 1935. L i b r o de
A e i a s , S E I ) i, q n a n es r c d a c l a d a la l l i s ia d e l s p r i m c r s M e s i r e s , o n / e p r o f e s s o r s , d i u 1 'Acia , "no
p o d r a n es r a d m e s s o s p e r la s e v a i d e o l o g i a l i l o s o l i c a o p o l i l i c a c n e o n l r a d e 1 'esperi i i idca ls ile
1 ' L s c o l a " (Acta n"3. 1 c T a b r i l d c 1 9 3 6 . I . i b r o d c A c l a s , S E L . ) . A i x i i t o i Vlnforme d c 1943 par la
q u e els m e m b r e s , " a u n n o c a t o l i c o s " , r e c o l z a r e n l ' a n y 1937 la d e m a n d a d e c o n s t i t u i r l 'Esco la
c o m a e n t i t a t d e " f u c r o e c l e s i a s t i c o " ( V c g e u la n o t a 4 5 ) .


5 5 . S U R E D A B L A N E S , F . , o.c.
5 6 . S U R E D A B L A N E S , F . , Dins el renaixemem dels estutlis lul.lians. l .a A l m u d a i n a . 15 de


m a y o d e 1 9 3 6 .
5 7 . M I O M A N D R E . F . d e , I. liilrtitisineanl. ( 1 9 3 6 ) .
5 8 . S U R E D A B L A N E S , F . , Reslauraciti...




L ' E S C O L A L L I U R E D E L U L . L I S M E 25.1


Medievalisme, mediterranietat, lul.lisme, vol dir, sense perdre per res la
mallorquinitat, europeisme. Pero l 'europeisme no es una idea abstracta i uni-
cament definidora de 1'Escola. Des del moment de la fundacio, 1'Escola fa de
1'europeisme consignat en 1 'Estatut una autentica realitat. Perque la labor de
1'Escola fos fecunda, escriu en certa ocasio Sureda Blanes, des d 'un principi
i per la seva mateixa rao d'esser, va rebre en abracada de comunio d'ideals
cl pensament europeu, fent possible la fraternal convivencia de tots els pensa-
dors sense distincio dc raca ni de llengua. Quasi amb el naixement de 1'Escola
eren elegits, segons 1 'Estatut, els primers membres, "sense distincio dc nacio
(art. 111) i oritinds dc "diverses nacions i Uengiies" (art. I I ) 5 9 .


L'europeisme es quasi des de el primer moment sinonim d'internacio-
nalitat''".


L'Escola des del comencament te els ulls posats en un ideal universitari
i en un allunyament de tot plebeisme. Ai.xo fa que camini constantment vers
un elitisme intel.lectualista. Declara Sureda-Blancs: " L a vertadera substancia
del nostre proposit es servar-nos lliures del pensament d 'un mon agoni tzant" .
La lectura dels primers documents de 1'Escola permet adonar-se de les caractc-
ristiques del pensament del mon agonitzant: "revolucions plcbeies", "confus-
sio dels ideals individuals i col. lectius", dispcrsio dels sistemes socials, "disso-
lucio social" .


L'unica sortida d 'aquesta situacio es, segons 1'Escola, Ia "fonamentacio
d'un esdevenir mes sav i " . Hom creu que " a la llarga cl scny i cl pensament
dels savis triomfa sempre" . Per aquest motiu declara Sureda Blanes com en
un manifest: "Defensam la reaccio.. . del seny, que vitalitza, contra 1 'absurd
privilegi de la materia, que esteril i tza".


Aquest elitisme del seny savi no esta oposat als conceptes d 'una filosofia
lul.liana " p o p u l a r " ni d 'una "saviesa democra t i tzada" . Pcr filosofia lul.lia-


5 9 . VActa de 1 d'abril de 1936 r c l a c i o n a cls n o m s i p r o c e d e n c i a d e l s p r i m e r s m e m b r e s d e
l ' E s c o l a . Q u i n z e s o n e s p a n y o l s : E i j o G a r a y , R a m o n d ' A 1 6 s , A s i n P a l a c i o s , J o a n A v i n y o , J o a -
qu im i T o m a s C a r r e r a s A r t a u , S a l v a d o r G a l m e s , P . A n d r e u I v o r s , F r a n c e s c d c B . M o l l , L r a M a r t i
dc B a r c e l o n a , F r a A n d r e u d e P a l m a , F r a Bas i l i d e R u b i , J o r d i R u b i o , F r a A g u s t i M o n t c l a r i F r a n -
ccsc S u r e d a B l a n e s . V i n t - i - s i s s o n e x t r a n g e r s o r e s i d e n l s a p a i s o s e x t r a n g e r s : B . A t t a n e r , H . C r a -
mer , H . F i n k e , A . G o t t r o n , L . K l a i b e r , M . M i i l l e r , M . S p o n e r . J . V i n e k e . H . W o l t h a u p t e r ( A l e -
m a n y a ) ; H . P r o b s t ( A l g e r i a ) ; A . P e e r s ( A n g l a t e r r a ) ; B . G a i f f i e r ( B e l g i c a ) ; E . G i l s o n ( F r a n c a ) ; G .
Ber t in i , F . C a l l e y , E . L o n g p r e , C . O t t a v i a n o , J . M " P o u , B . S a l v a , A . T a c t o r c t , B . X i b c r t a ( l t a -
lia); H . W i e r u s z o w s k i ( P o l o n i a ) ; J . G u i b e r t , A . P e l z e r ( V a t i c a ) ; A . R e y e s ( V e n e z u c l a ) ; J . V i n a r
( X e c o s l o v a q u i a ) . (Acta n"3. L i b r o d c A c t a s , S E L ) . MeinbresdeVEscola Lliure de Lul.lisme. " M c -
d i t e r r a n e u m " 1 ( 1 9 3 6 ) .


El m a i g d e 1936 1 ' E n c a r r e g a t d e N e g o c i s d e 1 ' E m b a i x a d a d ' A l c m a n y a e s c r i u a S u r e d a B l a n e s :
" C o n g r a n i n t e r e s h e t o m a d o n o t a de l h o n o r c o n f e r i d o a c i e r t o n i i m e r o d c h o m b r c s d c c i c n c i a
a l c m a n c s m e d i a n t e la c o n c c s i o n dc l t i t u l o d e m i e m b r o d e h o n o r d e la I n s t i t u c i o n q u e V d . p r c s i d e .
Me p c r m i t o a l m i s m o t i c m p o c x p r e s a r a V d . m i m a s s i n c c r a g r a t i t u d p o r los s c n t i m i e n t o s d c a m i s -
tal q u e la S c h o l a L i b c r a L u l l i s m i d c m u c s t r a d e e s t a m a n e r a al p u c b l o a l e m a n " (Carta, I , 2 9 ) .


6 0 . S u r e d a B l a n e s e s c r i u : " A q u e s t c a r a c t e r d M n l c r n a c i o n a l i t a t e s c o m p r o v a e l o q u e n t m e n t p c r
la p r o c e d e n c i a d e l s M e m b r e s d c 1 ' E s c o l a . . . " (Dins el renaixamenl... l .a A l m u d a i n a , 15 d c m a v o
1936).




154 S. T R I A S


na popular s'enten una filosofia "sobiranement ar t i s t ica" 6 1 , es a dir, un art
dc pensar que, com qualsevol art, entranya teoria, practica i maestria. Dcmo-
cratitzar la saviesa signilica per a 1'Escola Lliure de Lul.lisme, difondra cl pen-
sament mitjancant el llenguatge'' 2, les Uengues vives, de la matei.xa manera que
ho feu Ramon Llull quan va usar la llengua arabiga, llengua intel.lectual dcl
seu temps, i el catala, la Ilengua dels mercaders i diplomatics 6 3 .


No es extrany que, si les circumstancies de la guerra i les directrius de post-
guerra tingueren una repercussio negativa damunt la cultura, Pensenyament
i la filosofia, tambe es deixassen sentir damunt la ideologia fundacional de PEs-
cola Lliure de Lul.lisme. Diria que Pactitud de PEscola va esser d 'un compro-
mis eclectic amb la realitat del Movimiento i d 'un rebuig total de la seva ideo-
logia. Un document, dirigit a Franco i signat pels members de PEscola Dr. Eijo
Garay, primer Mestre, Francesc Sureda i Blanes, dega, i pels vocals del Con-
sell Economic Josep Quint-Saforteza, Josep Ensenyat, Mn. Antoni Pons i An-
toni Rossello, mostre aquell compromis. El document, que volia esser un "tes-
timonio firme y leal de adhesio personal y colectiva de sus miembros (de la
Escuela)" , presentat a Franco pel bisbe de Madrid a Burgos, " n o tengue
resposta'"" 1 .


El " test imonio de adhes ion" no significa una acceptacio de la ideologia
del Movimiento. Distints fets ho confirmen: alguns Iul.listes foren conceptuats
i perseguits per separatistes' 1 ' ' i PEscola, anys mes tard, no solament fa mani-


6 1 . S U R E D A B L A N E S . F . , O.c. " M e d i i c r r a n e u m " 1 ( 1 9 3 6 ) .
6 2 . S U R E D A B L A N E S , O.c. T a m b e , Alla per lo Puie c/e Randa ( I I I , 1).
6 3 . S U R E D A B L A N E S , O.c.
6 4 . A q u e s t a c i r c u n s t a n c i a la s a b e m p e r u n a n o t a a l l ap i s al p e u d e la e o p i a de l d o c u m e n t .


\ ' u l l c o p i a r i n t e g r a m e n t l i i i s t o r i c d o c u m e n l pe l s e u s i g n i f i c a l : " L a I n s t i t u c i o n A c a d e m i c a Escuc-
la L i b r e de L u l i s m o , H o g a r d c E s t u d i o s M e d i e v a l i s t a s y M e d i t e r r a n c o s d e la H i s p a n i d a d , const i-
t u i d a e v e n t u a l m e n t e e n P a l m a d c M a l l o r c a , e i m e g r a d a p o r l o s P r o f e s o r e s u n i v e r s i t a r i o s c u y a lis-
ta o l i c i a l t c n c m o s el h o n o r d e a d j u n t a r , a l g u n o s d c los c u a l c s , p r i n c i p a l m e n t e d e B a r c e l o n a , han
v c r t i d o su s a n g r e g e n e r o s a m e n t e , t i e n e el h o n o r d e e l c v a r a V . E . c o n el d e b i d o r e s p e t o . el t es t imo-
n i o f i r m e y lea l d e la a d h c s i o n p e r s o n a l y c o l e c t i v a d e s u s m i e m b r o s , a la p e r s o n a d e V . E . , a quicn
la D i v i n a P r o v i d e n c i a h a c o n f i a d o , e n d i a s d e a m a r g u r a s y e s p e r a n z a s , la A u t o r i d a d S u p r e m a de
la N a c i o n , y c o n c l l o la s a l v a g u a r d i a d e los s a g r a d o s i n t c r e s e s d e la Fe y d e la P a t r i a , dc i pres t ig io-
s o a c e r v o d e n u e s t r a c u l t u r a y dc l t e s o r o i n e x t i n g u i b l e d e n u e s t r a s p o s i b i l i d a d e s i n t e l e c t u a l e s . Con
e s t o q u e r e m o s c o n f i r m a r e n los a c t u a l e s m o m e n t o s d e e v i d e n t c t r a s c e n d e n c i a h i s t o r i c a , la fe in-
m e n s a q u e s e n l i m o s e n los v a l o r c s i n t e l e c t u a l c s d e la ' G e n s H i s p a n i a ' , e n los g l o r i o s o s des t inos
d e la E s t i r p e y e n la m i s i o n d e V . E . L o s i l u s t r e s P r o f e s o r e s u n i v e r s i t a r i o s e x t r a n j e r o s , t o d o s cilos
e s p e c i a l i z a d o s c n c s t u d i o s h i s p a n i s i a s , e s p e c i a l m e n t e l u l i a n o s y m e d i e v a l i s t a s , c o n los c u a l e s tuvi-
m o s , y r e a n u d a r e m o s e n c u a n t o s ea p o s i b l e , cl i n t e r c a m b i o i n t c l e c t u a l , n o s o l a m e n t e s o n repre-
s c n t a n t e s p r e s l i g i o s o s d e n u c s t r a s e s p c c i a l i d a d c s c i e n t i f i c a s e n s u s r e s p c c t i v a s u n i v e r s i d a d e s , sino
t a m b i e n — c o m o r e s u l t a d e las c a r t a s r c c i b i d a s — v o c e r o s de l M o v i m i e n t o N a c i o n a l y d e la gran
c p o p c y a q u c c s c r i b e n u e s t r a P a t r i a c o n s a n g r e g e n e r o s a , b a j o el C a u d i l l a j c d e V . E . . . " (Documen-
lo presentado en Burgos u Franco por elprimer Maestro. obispo de Madrid-Alcald. D o c u m e n t o s
F u n d a c i o n a l e s , S E L ) .


6 5 . A m e s d e q u e S u r e d a B l a n c s v a e s se r d e s t c r r a l , c o m he d i l a b a n s , u n a n o t a a p e u d c pagi-
n a d e l P r o g r a m a de l C u r s l u l . l i s t a d c 1936 , c n s d o n a a c o n e i x e r q u e la " i m p r e s s i o se i n t e r r o m p c
a m b m o t i u dc l M o v i m i e n t o n a c i o n a l , i el c u r s v a e s s e r s u s p e s i els o r g a n i t / . a d o r s c o n c e p l u a t s i
p c r s e g u i t s c o m a s e p a r a t i s l e s " . ( I I , 12) .




I , ' L S C O l A I I I U R L 1)1: 1 I I .1 I S M l 255


festacio d' independencia politica, sino tambe s'oposa a qualscvol moviment
falangiste i nacional-sindicalista' ' \


Malgrat tot , algunes caracteristiques ideologiques fundacionals varcn cs-
ser ofcgades (mallorquinitat, mediterranietat, europcisme, catolicismc) per noves
idees (hispanitat' ' , imperi 6 8 , nacionalisme estatal, nacional-catolicismc'' 1 '); al-
trcs foren desvirtuades i buidades del seu propi contingut rcgionaliste (lul.lis-
mc) i unes altres varen esser potenciades exageradament (medievalisme, clitis-
me intel.lectualiste).


4. La pedagogia de 1'Escola Lliure de Lul.lisme
No hi ha dubte que la finalitat primordial de 1'Escola Lliurc dc l.ul.lismc


es pedagogica. Basta llegir 1'Estatut de 1935, l 'afirmaci6 de 1'apartat 2.3 i co-
neixer lcs primeres petjades d'aquella per adonar-se. El concepte d'escola do-
na substantivitat a la Institucio lul.lista i suport a les sevcs adjectivacions.


6 6 . Hi h a d i f e r e n t s d o c u m e n t s q u e d e i x e n les p o s t u r e s c i a r c s . P e r o n o e ls p u c c o p i a r a q u i .
C n i e a m e n l c o p i a r e u n s p a r a g r a f s d ' u n a C o m u n i c a c i o o f i c i a l de l R e c t o r d e 1 'Esco la al S e c r e t a r i
Genc ra l (9 d e m a i g d e 1953) p e r q u e a q u e s t e sc r i t r e s u m e i x la p o s t u r a o f i c i a l d e 1 'Esco la e n t o r n
al p r o b l e m a d ' a n e x i o a m b P E s t u d i G e n e r a l L u l . l i a . D i u ai.xi:


" L e i d a la c a r t a dc l E x c m o . S r . G o b e r n a d o r d i r i g i d a a S . S . . . c u y o u l t i m a t u m cs n o t o r i o . C o -
n o c i d o el p a r e c e r d e l l l m o . S r . P a t r o n o d e e s t a S c h o l a p o r las s i g u i e n l e s l i n e a s : n o e s t o y es a b s o l u -
to c o n f o r m e c o n el c a m i n o q u e se c m p r c n d c . . . ni n u c s t r a S c h o l a ni y o p o d c m o s ser j a m a s n a c i o n a l -
s i n d i c a l i s t a s . . . Y o c s t o y c o n V d . y c o n c u a n t o s p i e n s a n c o m o n o s o t r o s , s in r e s c r v a s m e n t a l e s , ni
s u h t e r f u g i o s m a s o m e n o s f a l a n g i s t a s .


C o n o c i d o el p a r e c e r d e t o d o s los r e p r e s e n l a n t c s o d c i e g a d o s d e la S c h o l a e n ci e x i r a n j c r o .
n e g a n d o s e a n a b s o l u t o a p e r m i t i r a la S c h o l a u n d e t e r m i n a d o c o l o r p o l i t i c o .


C o n o c i d o el p a r e c e r d e los m i e m b r o s e s p a n o l e s q u e e n t i c n d e n q u c n o d e b c f u n d i r s c la S c h o l a
con ci E s t u d i o G e n e r a l L u l i a n o . . . ( " a l q u e e n o l r o d o c u m e n t o sc c a l i f i c a d e " S e m i n a r i o d c L a l a n -
ge" ; P l e c . 4 8 , A E L ) .


C o n o c i d o el p a r e c e r d e los c o m p a n e r o s a m e r i c a n o s , s e g u n ci c u a l la E s c u e l a n o d e b e ni p u e d e
perder su p e r s o n a l i d a d , ni su l i b e r t a d ; y el d e los c o m p a n e r o s d e R o m a . . . d e q u e la S c h o l a h a
de c o n t i n u a r c o m o e s t a , e n c o m p l e t a l i b e r t a d y s in a f i l i a r . s e . . .


C o n s i d e r a n d o q u e la S c h o l a , f u n d a d a e n d i a s d e la R e p t i b l i c a . h a m a n i c n i d o c o n t r a v i e n t o
y n i a r e a su p e r s o n a l i d a d j u t i d i c a y su a b s o h n a i n d e p c n d c n c i a s in i c n c r q u e a g r a d e e e r n a d a ; q u e
liene e s t a p c r s o n a l i d a d p a t r o c i n a d a p o r la L e y de l R e i n o . . . , y q u c n o t i e n e n e c e s i d a d d e a f i l i a r s e .
con la e v i d e n t e p e r d i d a d e su t r a d i c i o n a l l i b c r t a d e i n d e p e n d e n c i a .


C o n s i d e r a n d o q u c d e b e r e c h a z a r s e t o d a c o a c c i o n , a u n q u e se h a y a n d e s u s p c n d e r las a c t i v i d a -
des de la S c h o l a , p o r q u e v a en e l l o la d c f c n s a d e su i n d e s t r u c t i b l e p e r s o n a l i d a d y p r e s t i g i o n a c i o -
nal c i n t e r n a c i o n a l . . . , n o o b s t a n t c , a t e n d i d a s las c i r c u n s t a n c i a s a n e c d o t i c a s de l p r e s e n t e m o m e n i o
h i s tb r i co . q u i / a s s c a c o n v e n i e n t c . . . f u n d a m e n t a r u n a c o r t e s c o n v i v e n c i a c o n la f u n d a c i o n n a c i o n a l -
s ind ica l i s t a l l a m a d a E s t u d i o G e n e r a l L u l i a n o " ( A E L . P l e c , 4 8 ) .


6 7 . Docuinento presentado en Burgos... o.c.
6 8 . S U R E D A B L A N E S , F . , Primera teccidn d e l " C i c i o d c l c c c i o n c s l u l i a n a s 1 9 4 2 " ; C o r r e o


de M a l l o r c a , 2 2 e n e r o 1 9 4 2 .
6 9 . El n a c i o n a l - c a t o l i c i s m e n o v a c s s e r u n i f o r m c p e r q u e , d i n s el c a t o l i c i s m e hi va d e v e r d i s s i -


den t s . A q u c s t s f o r e n : Z u b i r i , el q u a l r e n u n c i a a la c a t e d r a d e la U n i v e r s i l a i d e B a r c e l o n a i f o u
d u r a m e n t c r i l i c a t pe l t o m i s t a U r d a n o z p e r la s e v a o b r a Suturulezu. Historia, Dios; J u l i a n M a r i a s ,
al q u a l n o li a c c e p t a r e n la tes i La filosofia del P. Gatry i li t a n c a r e n les p o r l e s d e la u n i v e r s i t a t
e s p a n y o l a ; els c r i t i c s d e La esencia del lotnisnw d c G . M . M a n s e r , els s u a r i s t e s H e l l i n i C u e s t a ,
r c p r e s e n t a n t s d e Pensainiento, i 1 ' c sco t i s t a O r o m i . c o l . l a b o r a d o r d c lerdady \'ida.


P e r a u n m a j o r c o n e i x e m e n t d ' a q u e s t p r o b l e m a e s p o t l l eg i r R I V E R A , E . , La evolucion del
pensamiento eclesidstico de Espaiiu (1939-1975), c n : "Acius del I Simposio... "


L ' E s c o l a L u . I i s t a , m e s a f i a m b al f r a n c i s c a n i s m e q u c a m b el t o m i s m c , s i i a d e s i t u a r e n l in ia
anib aquest . s d i s s i d e n t s .




256 s. r R I A S


4 . 1 . Politica educativa universitaria
La idea de "restauracio universitaria" presideix la fundacio de 1'Escola.


Aquesta neix per refermar la Universitat mallorquina, abolida l'any 1835, i
per rendir un homenatge a les dues dones —Beatriu de Pinos i Agnes Pax de
Quint— que dotaren, en el segle XV, les primeres catedres universitaries de
lul.lisme. L'Escola Lliure de Lul.lisme no ve, per tant , a introduir una nova
pedagogia ni una escola nova, sino a restablir la tradicio cientifica gcnuina-
ment mallorquina i universitaria, interrompuda durant cent anys a les aules
de 1'illa. I aquest llcgat no havia cstat recollit ni pels Centres oficials d'ensen-
yament ni pel Seminari ni pel Col.legi de la Sapiencia. Per aixo els fundadors
de 1'Escola, en parlar de "res tauracio universi taria", parlen conjuntament de
"renaixement d 'es tudis" , de "reconquista de la nostra personal i ta t" cultural,
de " r e fe rmar" Mallorca la seva fisonomia encara, no del tot, perduda, de "re-
vifar" una "cul tura filosofica n o s t r a d a " 7 0 , de "recol l i r" 1'herencia escolar
lul.liana.


El curs de lul.lisme impartit 1'any 1935 com a portic de la constitucio juri-
dica de 1'Escola va tenir un exit as torador perque els mallorquins el considera-
ren 1'impuls vivificador d 'una possible universitat. La Alnnidaina de 26 de fe-
brer de 1935, referint-se a Passistencia al primer curs dels estudiants de 1'Esco-
la Normal , del Curs superior de batxillerat i dels joves de 1'Associacio per la
cultura de Mallorca, parla de la incorporacio de "nues t ra joventud estudiosa"
als corrents modcrns de la cultura, com esdevingue en el " C e n t r o de Estudios
Universitarios de Madr id" o en els "Cursos de verano de la Universidad de
Santander '.


Vidal Isern a La Almuduinu del dia 27 de febrer de 1935 es mes concret
encara. Copio literalment les seves afirmacions: El primer curs de lul.lisme "ser-
vira de antesala a una escucla permanentc que tenga por objeto la ensenanza
de las doctrinas filosoficas y morales de Ramon Llul l" . " L a creacion de la
Escuela (propulsara) el resurgimiento de la antigua Universidad Luliana de Ma-
l lorca" . 1 afegei.x desprcs: " L a Escuela de Lulismo.. . puede traer como conse-
cuencia que el dia de manana se de nueva forma a la Universidad Luliana de
Mallorca. . . (abogando) cn pro de los estudiantcs mallorquines que estudian
una carrera universitaria y tiencn la necesidad de desplazarse de la is la" 7 : .


Aquesta politica univcrsitaria cxigeix un mecenatge cconomic 7 1 . Vidal


7 0 . V a i g a n a l i t z a r el c o n c e p t e d e " c u k u r a f i l o s o f i c a n o s t r a d a " a L a t i t u d 3 9 , 12 ( 1 9 8 2 ) 14-15.
7 1 . V I D A L I S E R N , La Alinudaina, 27 d e f e b r e r o 1935 ( C o m e n t a r i o s r e p o r t e r i l e s . . . A F . L . , II,)
7 2 . P e r a u n t r a c t a m e n t m e s c o m p l e t d e l s e n t i t d e 1 ' c d u c a c i o d e 1 'Esco la l . u l . l i s t a vegeu S.


T R I A S M E R C A N T , La filosifia de 1'edudacio a la "Maioricensis Schola Lullistica". E n r a h o n a r
5 / 6 ( 1 9 8 3 ) 1 8 1 - 1 8 5 .


7 3 . E n u n a Circular als Dipuiats a Corts (1935) e s c r i u S u r e d a B l a n c s : " C a t a l u n y a h a tcngut
e l s c u Mecenas e n d o n F r a n c c s c C a m b o ; M a d r i d , en el D u c d ' A l b a i cl C o m t c d e V a l e n c i a d c Don
J u a n ; S a n t a n d e r a m b les f u n d a c i o n s dc l M a r q u c s d e V a l d e c i l l a i la B i b l i o t e c a d c M e n e n d e z y Pe-
l a y o , e t c : i c a s i b e t o t e s lcs u n i v c r s i t a t s i c c n t r c s i n t c l . l c c t u a l s c o m p t c n a m b n u m e r o d c funda-
c i o n s m u n i f i q u e s d e m o s t r a n t la f i na s e n s i b i l i t a t d e l s p a t r i c i s " ( I , 9 ) .




l . ' E S C O I . A I L I U R E D E I . U I . . L I S M E 257


Isern suggeria que la Universitat nascuda de 1'Escola Lliure poria esser un ti-
pus especial d'Universitat "con subvenciones de diferentes Estados a cambio
de becas a algunos aventajados de otras universidades" 7 4 . Efectivament els or-
ganitzadors de 1'Escola Lul.lista aplicaren el sistema de beques 7 5 per als cur-
sos universitaris que s'im.partiren; pero cercaren tambe subvencions oficials,
que no arr ibaren 7 6 . Les ajudes economiques per a tirar endavant la politica de
1'Escola sortiren de la il.lusio i de la butxaca dels mallorquins i dels extrangers
amics de Mallorca i de 1'Escola 7 7.


4.2. Organitzacid pedagdgica
Aquesta politica educativa de caire universitari implica una organitzacio


pedagogica, que 1'Escola centra en els Cursos de lul.lisme. Pero una organit-
zacio sense uns principis educatius es un sac buit que no s 'aguanta. Per aixo
els fundadors de l 'Escola, encara que a 1'Estatut no feren una declaracio de
principis, en la praxi didactica els aplicaren.


L'enunciat d 'aquestes principis pot esser el segiient:
1) Principi d ' una ensenyanca consubstancial amb 1'esperit del poble 7 8 .


7 4 . EI v a l o r c c o n o m i c d ' u n a b e c a e n el P r i m e r C u r s l u l . l i s t a e r a d e 7 5 0 p t s .
7 5 . V I D A L I S E R N o . c .
7 6 . El M i n i s t r o d e I n s t r u c c i o n P t i b l i c a v a r e b r e a S u r c d a B l a n e s , p e r o la s u b v e n c i o n o f o u


efect iva .
P e r p a r t d e l s D i p u t a t s a C o r t s t a m p o c v a e s s e r m a s e f e c t i v a . U n a c a r t a dc l D i p u t a t B a r t o m e u


I-ons ( 2 3 , o c t . 1935) d i u a l r e s p c c t e : " H e r e b u t la s e v a e x p o s i c i o r a o n a n t la p r o c e d e n c i a d ' u n a
s u b v e n c i o e n f a v o r d e S c h o l a L i b e r a L u I I i s m i , p e r a la q u a l t a n t d ' i n t e r e s d c m o s t r a .


I e n c a r a q u e h e d e o c u l t a r - l i lcs d i f i c u l t a t s a m b q u e t r o p e s s a r c m a m b m o t i u d c les llcis d c
r e s t r i c c i o n s , t a p a d o r a a v u i d e t a n t c s n e g a t i v e s , n o h e d e d i r - l i a m b q u a n t d e g u s t p o s a r e t o t c s lcs
meves p o b r e s f o r c e s p e r c o n s e g u i r - l a " ( A E L , I , 18) .


P e r u n a c a r t a d e S u r e d a B l a n e s a l a s C o r p o r a c i o n s Ioca l s t e n i m c o n e i x e m e n t d ' u n a c o m p a r a -
cio p r e s s u p o s t a r i a d e v a l o r de l C u r s L u l . l i s t a a m b la d o t a c i o d ' a l t r e s u n i v e r s i t a t s :


P r e s u p o s t d e l C u r s L u l . l i s t a d e 1935 1 6 . 0 0 0 p t s .
D o t a c i o n p e r a C u r s o s d e


• U n i v e r s i t a d d e S a n t a n d e r 6 0 0 . 0 0 0 p l s .
• C u r s o d e v e r a n o d c A c c i o n C a t o l i c a 2 5 0 . 0 0 0 p t s .
• U n i v e r s i d a d d e v e r a n o d e J a c a 8 5 . 0 0 0 p t s .


( A E L . I I , 17)


7 7 . El s u p o r t e c o n o m i c d e 1 'Esco la s o r t i a d e les q u o t e s de l s " A m i c s d e 1 'Escola L l i u r e d e L u l . l i s -
m e " . d o n a t i u s d c p e r s o n e s p a r l i c u l a r s i c e n t r e s d ' e s t u d i . E n 1936 e s c r i u S u r c d a B l a n c s : " V u l l p u -
blicar els n o m s d c l s p r i m e r s c i u t a d a n s q u c , e n q u a n t s ' h a n o b e r t les l l i s tes d ' a j u d a , s ' h a n s u b s c r i l
c s p o n t a n i a m c n t : A n t o n i R o s s e l l o ; M n . A m o n i P o n s , J o s e p E n s e n y a t : • \ n t o n i I g n a c i A l o m a r ; I.
F. Rey ; A l f o n s A g u i l o ; P a u A l c o v e r d e F l a r o ; M a r g a r i d a M i l l e l ; P . M u n a r . S S . C C ; P r o c u r a d o r
G e n e r a l d e l s P P . F r a n c i s c a n s .


El p r i m c r d o n a t i u q u e v a a r r i b a r a 1 ' E s c o l a , v a e s s e r d c q u i n z c l l i u r c s e s t e r l i n e s , p e r la p e n s i o
de 1 ' e s t u d i a n t d ' O x f o r d ; les q u a l s v a r e n e s s e r d e s t i n a d e s , p e r e l e m c n t a l c o r t e s i a m a l l o r q u i n a , a
1 ' adqu i s ic io , a m b d e s t i a O . x f o r d , d ' u n a c o l . l e c c i o d e les o b r e s o r i g i n a l s d c . . . L l u l l , q u e h a u r a n
d ' e s t u d i a r a q u e l l s e s t u d i a n t s , f u t u r s a l u m n e s d e la n o s t r a E s c o l a . El p r c s s u p o s t q u c ca l o m p l i r
a m b d o n a t i u s e s p o n i a n i s d c l s m a l l o r q u i n s , c n a q u e s t a n y cs d ' u n e s d e u mi l p e s s e t e s " ( L a A l m u -
d a i n a , 15 , m a y o 1 9 3 6 ) .


7 8 . " U n a e n s e n a n z a a j e n a a l e s p i r i t u dc l p u c b l o l i e n c m a s d e fuerz.a q u e u n e j c r c i t o d c o c u p a -
c i o n " ( S U R E D A B A L A N E S , F . , Gtorias de la Pdtria, C o r r c o d e M a l l o r c a , 2 2 , a b r i l , 1 9 3 6 .




258 S. T R I A S


2) Principi dcl pensament patriotic condicionant de la politica i no vice-
versa .


3) Principi d 'una ensenyanca ungida de tolerancia i generositaf .
4) Principi d 'una politica de la veritat i dcl bc .
L'organitzaci6 pcdagogica te el seu suport estatutari en el Consell d'Ense-


nayanca. Compost per tretze membres, decreta "els oportuns reglamcnts per
a major eficicncia" de 1'Estatut; anomena, entre els intele.lectuals sense dis-
tincio de nacionalitat i compcnetrats amb els ideals de 1'Escola, els membres
corrcsponents —Mestres i Professors—, i planifica els Cursos de lul.lisme.


Els Cursos de lul.lisme, donat que tenen un caire cientific, exigien dels
seus participants un determinat nivell cultural. Els alumnes —becaris i inscrits—
seran universitaris, estudiants universitaris o de carrera equiparable i
batxillers .


La fundacio de PEscola Lliure de Lul.lisme va estar precedida per quatre
cursos, tres dcls quals tinguercn una incidencia molt remota a Mallorca. El pri-
mcr fou impartit en el "Cen t ro de Estudios Universitarios" de Madrid Pany
1934. El segon forma part dels "Cursos de verano en la Universidad de San-
t ander" (1935) i el tercer, organitzat per la "Federacion de Amigos de la Ense-
fianza", tingue lloc en el Magisteri de Madrid Pany 1935. Els tres cursos foren
impartits per Sureda Blanes. El Curs quart i primer impartit a Mallorca, orga-
nitzat dins la "Socictat Arqueologica Lul. l iana" Pany 1935, va motivar la fun-
dacio de PEscola Lliure de Lul.lismc.


Quatrc forcn cls Cursos de PEscola Lliure de Lul.lisme:
El Curs de 1936, que amb motiu de la guerra no va esser imparti t , consta-


va dc sis catcdres amb un total de trenta-quatre llieons1*'.
El Curs de 1939, dictat per Sureda Blanes, constava de cinc llicons de cai-


re filosofic: " £ / pensainiento sabio y ntedieval y la filosofia del porvenir. Ge-
nesis y traseendencia histdrica del pensainienlo histdrico nuciunal.


7 9 . l b i d .
8 0 . Estatut...
8 1 . Estatut...
8 2 . L ' e x i t d e l s C u r s o s L u l . l i s t e s v a a n a r en a u g m e n t . D e l s 25 a l u m n e s de l C u r s d e 19.15 cs


p a s s a a 36 a l u m n e s c n ci C u r s m o n o g r a f i c d c 1 9 4 4 - 4 5 i a 63 a l u m n e s e n el C u r s u n i v e r s i t a r i del
matc i .x a n y . U n a e s t a d i s t i c a d o n a el s c g i i c n i r e s u l t a t :
P e r s e x e : 3 4 h o m e s i 2 9 d o n e s .


P e r n i v e l l s i n t e l . I c c i u a l s


8 3 . El t e m a r i de l C u r s h a v i a d ' e s s e r d e s e n v o l u p a t p e l s s e g u e n t s p r o f e s s o r s : C a t c d r a d e H i s io -
r i a , D r . H a n s H e r m a n C r a m e r ; C a t e d r a d e C r i t i c a l u l . l i a n a , D r . E . A l l i s o n P c e r s ; C a t e d r a dc Fi-
l o s o f i a , D r . F . S u r e d a B l a n e s ; C a t e d r a d e c i e n c i e s ; P r f . M i q u c l M a s s u t i ; C a t e d r a d e M i s o l o g i a
l u l . l i a n a , D r a . E . W i e r u / s o v s k i . El C u r s h a v i a d ' a c a b a r a m b u n a d i s c u s s i o a c a d e m i c a d i r i g i d a pel
D r . .1. H e n r i P r o b s t .


U n i v e r s i t a r i s
E s t u d i a n l s u n i v e r s i t a r i s
M e s t r e s i m c s t r e s s e s . . .
B a t x i l l e r s i e s t u d i a n t s .


. 7
18
10
2 8




1 ' E S C O l . A L L I U R E D E L U L . I . L S M E 259


Surcda Blanes explica el Curs de 1940 a la Universitat de Murcia. Unica-
mcnt la seva clausura tinguc lloc a Mallorca amb una serie de conferencies.
El Curs tenia vint llicons i el tema fou tambe plcnament filosofic: "Elpensa-
miento luliano, floracidn esplendida de vocacidn filosdfica de nuestro Puehlo
en los siglos XIII-XIV".


L'any 1941 hi va haver un Curs en els locals de Sam Franccsc de Palma
amb un programa diferenciat .


L'Estatut determina que els alumnes, despres de donar proves d'aplicacio
i aprofitament durant un curs, rcbran un Certificat d'Estudis. Tendran drcl
a un Certificat de Constancia i a un Certifieat de Fidelitat despres d'haver es-
tudiat dos o trcs cursos rcspcctivament. L'obtcnci6 dcls trcs certificats habilita
per aspirar al titol de Professor de 1'Escola.


4.3. Un programa pedagdgic
L'Escola Lliure de Lul.lisme no desenvolupa una teoria pedagogica pro-


pia, sino que duu a terme una interpretacio de les doctrines de L.lull. 1 aquesta
interpretacio, propia de PEscola, forma la base del seu programa pedagogic.


Podem aplicar a aqueix programa pedagogic la mateixa tesi que PEscola
formula pcr a la filosofia: " C o m escola, cl lul.lismc no Fou Iccund. Pero, en
canvi, va fecundar sense interrupcio cl pensament curopcu" .


Aquesta tcsi suposa dcfinir la pcdagogia lul.liana cn un doblc scntii. F.n
primcr lloc sera consubstancial a la pcdagogia de Llull un significat historic.
La pedagogia lul.liana neix en funcio de la cultura educativa hispanica antc-
rior i coetania a ella. En scgon lloc sera propi dcl lul.lisme concrctar la presen-
cia i persistencia dc la pedagogia lul.liana dins els corrents posteriors i
moderns . El programa pedagogic de PEscola tc doncs un cairc historic i una
projeccio doctrinal. El Curs de 1935, impartit a PEscola Normal dc Madrid
i rcpetit a Mallorca Pany 1943, ens mostra ambdos caires .


Entorn del tema general: La peciagogia htliana y stts coincidencias cou las
nuevas corrientes pedagdgicas, especialniente la escue/a aciivu, Sureda Blanes
traca una petita historia de la pedagogia hispanica fins arribar a Llull:


1). Prehistoria de la pedagogia hispanica: Pedagogs etnics (Quintilia, Plu-
tarc, . . . ) i cristians (Dc Sant Climent d'Alexandria a Sant Ansclm).


8 4 . E l s P r o t e s s o r s i t e m e s d ' a q u c s t C u r s c r e n : F . S u r c d a B l a n e s : " E l c s t i l o y el s e n t i d o d e
los e s c r i t o s l u l i a n o s c o n t e m p o r a n c o s " ; P . A . N i c o l a u ; " N o t i c i a s de l m i s t i c i s m o l u l i a n o " . t a m b e :
" C o n c e p c i o n e s g e o g r a t i c a s l u l i a n a s " ; P . M . S e g u i : " I I c e n a c u l o dc l l i . R a m o n L l u l . l .a A b a d i a
c i s t e r c i c n s e d e la R e a l " ; S . G a y a : " F o r m a c i o n l i t c r a r i a d e R a m o n L l u l l " ; A . J i m c n e z : " P r i m i t i v a
i c o n o g r a f i a l u l i a n a " ; S . G a r c i a s P a l o u : " S i g n i f i c a c i o n h i s t o r i c a d c l o s e s c r i t o s t e o l o g i c o s de l IJ.
R a m b n L l u l l " ; P . R . G i n a r d : " S t o . T o m a s d e A q u i n o y cl B . R a m o n L l u l l " .


8 5 . S U R E D A B L A N E S , F . Llicd de clausura de l C u r s d e 1 9 3 5 , El D i a , 2 4 m a r c d c 1935
8 6 . E n t r a c t a r d e la f i l o s o f i a d e s e n v o l u p a r e a q u c s t a i d e a . A r a n o m e s vul l d e i x a r c o n s t a n c i a .
8 7 . M A I O R I C E N S I S S C H O L A L U L . L I S T I C A , Curriculum secundum. Primum monogra-


phicum (1943/44) O p u s c l e i m p r e s , s / n .




2 6 0 S . T R I A S


2). Iniciacio a la pedagogia hispanica: Sant Isidor i 1'eclosio de la cultura
hispanica en el segle XIII: Catalunya i Arago (De Sant Pacia a la cort
de Jaume I); Lleo i Castella (De Sant Ferran a la cort d'Alfons X);
Centres de cultura (Pere Hispa i Sant Ramon de Penyafort); Elements
semites i biblioteques medievals.


3). L'eclosi6 de la "Juventus Hispan iae" :
La vida amb Deu (Monaquisme, Ordes mendicants, Sants).
La vida per Deu (De la gleva al castell i al monestir. Messers, joglars
i t rovadors. Romantica cavalleresca i de creuada. Bendejats i e.xcomu-
nicats en la seva significacio social).
Obstacles al creixement de la cultura genuina (convivencia de cristians,
moros i jueus . Mercaders i aventurers).


Dins aquesta convivencia de cristians, moros i jueus; de mercaders i aven-
turers; monjos i cavallers; joglars i t rovadors , arrela la pedagogia lul.liana,
plenament entreteixida amb la psicologia, 1'ctica, la filosofia i la teologia. Ra-
mon Llull amb la democratitzacio de la sabiduria no preten altra cosa que una
"theosobeia" o pedagogia cristiana i popular de les classes sccials del seu temps,
segons les coordenades historiques de 1'educacio. El significat d'aquest plante-
jamcnt es mostrar 1'aplicacio pcr Ranion Llull del principi pedagdgic que hem
establcrt abans: el d 'una cnsenyanga consubstancial amb 1'esperit del poble.
Si no es aixi, es perdre el temps.


Les circumstancies que vivia 1'Escola Lliurc de Lul.lisme eren prou dife-
rents de la situacio de Ramon Llull Voler educar repetint les doctrines peda-
gogiques del Mestre era sortir de botador . Es tracta de mostrar con la pedago-
gia lul.liana —art de viure a la recerca de 1'home perfecte (Cristologia i Peda-
gogia) segons 1'excmplarisme divi (Teologia i Pedagogia)— te un parentiu teo-
ric amb doctrines modernes, en tant que identifica la formacio de 1'individuu
amb la idea eterna de perfeccio (Krieck), desestima per falsa la sobrevaloracio
de la ciencia (Messer), tcndeix al servei dels altres mitjancant el desenvolupa-
ment social (Monroe) , descriu la realitat com un cami segur per a 1'ideal (B.
Croce, G. Gentile), i, per tant, fa efectiva la seva aplicacio.


La praxi i aplicacio de la doctrina als Cursos lul.Iistes implica els metodes
i les tecniques pertinents.


A nivell de llico Vexp/icacid magistral constitueix la base d 'un aplec de
tecniqucs didactiques: discusio socratica entre els alumnes i entre aquests i el
professor" i qiiestions per reflexionar. Tota una pedagogia suggerent™ que


8 8 . T e n i m r e f e r e n c i a d ' a q u e s i m e t o d e p e r u n s e x e r e i e i s de l C u r s d e M i i r c i a i p e r les c r o n i q u e s
d e l s d i a r i s r e f c r e n t s a l C u r s d c M a l l o r c a d e l ' a n y 1 9 3 5 .


8 9 . E n el C u r s d e 1935 el c r o n i s t a d e £ / Dia, d e s p r e s d c c a d a l l i c o , f o r m u l a v a u n a " i n d i c e
d c c u e s t i o n e s " . C o n e g u e m a l g u n e s . S u r e d a B l a n c s h a v i a p a r l a t cn la s e g o n a Uico d e les in f luenc ics
c u l t u r a l s , t c m p o r a l s , p c r s o n a l s , f a m i l i a r s , c t c . d c R a m o n L l u l l . £ 7 Dia s u g g e r c i x les s e g i i e n t s qiies-
t i o n s p c r m e d i t a r :




I / E S C O I . A I . L I U R E D E L U L . L I S M L . 261


vincula alumnes i professor, auditori i conferenciant, public i informador i en
la qual els silencis equilibren les assercions, i els record i els oblits basteixen
una delicada cohesio.


La Memdria de eurs es el procediment mes usual per a comprovar el fruit
de les llieons impartides. Una vegada acabat el Curs, era convocat un concurs
entre els inscrits amb la finalitat dc prcmiar la millor Memoria. Aquesta no
havia d'esser una simple relacio de les explicacions, sino una exposicio doctri-
nal d'aquelles, completada amb breus comentaris personals'"'.


Per a 1'obtencio del titol de Professor lul.lista era indispensable, com he
dit abans, el Certificat de Fidelitut, a mes de contestur per escrit a tres temes
corresponents a les materies explicades en cada un dels tres cursos i redactar
una Memdria de tema lliure. Aquesta Memoria, escrita amb absoluta indepen-
dencia personal de judici, havia d'esser aprovada pel Consell d 'ensenyanca de
1'Escola'".


5. La filosofia de 1'Escola Lliure de Lul.lisme
La clau per entendre la filosofia de 1'Escola es la tesi que he anunciat abans:


la presencia ininterrompuda del lul.lisme dins el pensament europeu, malgrat
la seva infecunditat com escola.


El concepte de "presenc ia" es una constant dins el lul.lisme contempora-
nf':. Avui, no obstant, des de una mes rigorosa hermeneutica, la critica filo-
sofica situa Llull dins el context teoric del seu temps, sense forcades projec-


" • E l p r o f e s o r , u n m a l n e c e s a r i o .
• El d i n a m i s m o d e Llul l l a m b i e n es g e o g r a f i c o . A d e m a s d e f r a n c i s c a n o fue m a l l o r q u i n . . . ,


m u y m a l l o r q u i n .
• R a m o n Llu l l c o m p r o u n e s c l a v o m o r o . ^ N o s i g n i f i c a e s i c " c o m p r o " q u e q u i s o


l i b e r t a r l o ?
• R a m o n Llu l l o t o r g o p c r d o n e s y fue p c r d o n a d o . Y su m u j c r , a p e s a r d e la a l t a t a r e a


q u e sc p r o p u s o el e s p o s o , i t a m b i e n le p e r d o n o ? P e q u e n a i n c o g n i t a d o m c s t i c a " .
9 0 . Concurso paru la participacidn al Curso de 1952. P l e c , 4 3 , 8 A E L .
9 1 . Estatut...
9 2 . S u r c d a B l a n e s a c o s t a L lu l l a H e g c l ( Q u i n t a d i s s e r t a c i o , C u r s 1935 ) . El c r o n i s t a d e El Diu


fa la seva c r i t i c a a l r e s p e c t e i e s c r i u : " R e l a c i o n a r a L lu l l c o n P l a t o n n o s p a r e c c u t i l , a d e m a s d c
fundarse e n a l g o c i e r t o . R e l a c i o n a r l o c o n H c g e l n o s s e m e j a a t r c v i d a . El s i s t c m a l u l i a n o c s . . . d e
los l u l i a n o s . L l u l l n o t u v o s i n o d i a g r a m a s . F u e t o d o u n h o m b r e , y H e g e l es t o d o u n s i s t c m a " ( £ /
Diu. 13 d e m a r z o 1935 ) .


L n 1939 e s c r i u C a r r e r a s A r t a u : " H o y se h a c e j u s t i c i a . . . h a s t a el p u n t o d c c o n s i d c r a r al f i l o s o -
fo m a l l o r q u i n c o m o el p r c c u r s o r d e L e i b n i z y d e la n u e v a d i s c i p l i n a c o n o c i d a h o y c o n los n o m b r e s
de logist icu, l og ica t co rc t i c a y log ica m a t e m a t i c a o s i m b o l i c a " ( p a e . 47(,). 1 en a l t r a o c a s i o , r c f e r in t - s e
al l l e n g u a t g e f i l o s o f i c d e l'opus l u l . l i a , i n d i c a : " i Q u i e n n o v e r a , a t r a v c s d e l p a s a j e t r a n s c r i t o ,
un p r c n u n c i o d e la G r a m a t i c a l o g i c a p u r a p r c c o n i z a d a p o r H u s s e r l ? " ( p a g . 4 7 2 ) (Historia de lu
Filosofia Espunola. Filosofia cristiana de lossiglos XIII alX\', t o m o 1, A s o c i a c i o n E s p a n o l a p a r a
cl P r o g r e s o d e l a s C i e n c i a s , M a d r i d , 1 9 3 9 .


A d h u c d e f o r a dc l l u l . l i s m c t r o b a m c x p r e s s i o n s c o m a q u c s t a : " A s i m i s m o , f i l o s o f o s c o m o R a -
mon L l u l l . . . h a n s i d o a n t c p a s a d o s de l e s t r u c t u r a l i s m o . C o n e s t o n o se t r a t a d c s o s t e n e r q u c n o
haya n a d a n u e v o b a j o el s o l , s i n o q u e c u a n d o se r e f l e x i o n a a c e r c a d e c i e r t o n u m e r o d e p r o b l c m a s
e p i s t e m o l o g i c o s se t r o p i e z a n e c e s a r i a m e n t c c o n c i e r t a s r e a l i d a d c s " ( B R E S S O N , I ' . , Prinieru Dis-
cusidn. Las Ciencius del lenguaje y las ciencias humunas, e n : "Las estructuras y los homhres".
Ed. A r i e l , B a r c e l o n a , 1969 , p a g . 3 2 .




262 S. T R I A S


cions ni extrapolacions ideologiques. El propi Sureda Blanes ja reconcixia que
" n o tot el que ens diuen els llibres del Beat Ramon es absolutament aprofita-
ble per la saviesa del pervenir". Hem de parlar doncs d 'una "presencia res-
t r ingida" , que no resulta de sobreposar elements lul.lians a doctrines moder-
nes estranyes, sino de la prolificitat del pensament lul.lista, que, naturalment
progressiu, es verifica pel seu propi increment intcrn i organic'".


La conjunccio de la tesi de la presencia restringida del lul.lisme i de la se-
va prolificitat progressiva planteja una qiiestio mes ampla i profunda: la qiies-
tio de 1'existencia d 'una Escola filosofica nacional. Es tracta d'aclarir si hi ha
filosofia a Espanya i de si aquesta filosofia es propiament filosofia espanyola.
No es una qiiestio especifica dc 1'Escola Lliurc de Lul.lisme. Les arrels les hem
dc cercar en el segle XIX1'".


Lluis Abellan parla de tres grups amb postures encontrades 9 6 . El progres-
sime liberal dels kraussistes nega el valor historic de la cultura espanyola i, en
consequencia, vol implantar en el pais una cultura moderna orfe de tradicio.
La reaccio contrarevolucionaria dels catolics integristes afirma, cn canvi, que
el pensament huma i catolic alcanca la seva ma.xima perfeccio amb 1'escolasti-
cismc tomista medieval. Qualsevol pensament posterior, en la mesura que
s'allunya d'aquclla doctrina, es invalid i buit. El plantejament de Laverde-
Menendez Pelayo demostra 1'existencia de filosofia a Espanya, pero deixa obert
el problema de 1'existencia d 'una filosofia espanyola.


No hi ha dubte que la afirmacio de la presencia restringida del lul.lisme
en el pensament modern situa 1'Escola Lul.lista en una postura de rebuig de
la tesi de la insignificancia filosofica cspanyola i de defensa de 1'existencia d'una
Historia de la filosofia a Espanya.


Pero ai.xo no es suficient. Cal mostrar a mes a mes si aquesta filosofia
te un caracter propiament nacionaf . L'Escola Lliure de Lul.lisme no ho dub-
ta un instant. Despres de definir la filosofia com la resposta d 'una consciencia
col.lecti\a a unes circumstancies historiques —"Concrecion sabia del estado
de superacion de una conciencia colectiva conocedora de su personalidad his-
torica \ dc su dest ino" 9 *—. afirma 1'existencia d 'una Escola filosofica nacio-
nal. " E s falso, afirma Sureda Blanes, que Espana ha sido un pueblo despro-
visto de filosofia y, por tanto , de que Espaha ha pcrmanecido al margen del
crecimicnto intclectual de Europa" ' ' 9 .


9 3 . " M e d i t e r r a n e u m " , p a g . 3 4 .
9 4 . S U R E D A B L A N E S , I 7 . , o.c, p a g . 3 6 .
9 5 . Q U E N T I N - M A U R O V , D . , 1'rimerplanteamiento delproblemu de lasftlosofias naeiona-


les en un pensador hispanico del siglo XIX: Juan II. Alberdi, e n : Actas I Sein...
9 6 . A B E L L A N , J . L . , Hisioria crilica del pensamienlo espanol. I Metodologia e introduc-


cion historica, ( E s p a s a C a l p e , M a d r i d , 1 9 7 9 ) .
9 7 . U n e s t u d i s e r i o s e s el d e A b e l l a n , o.c, p a g . 1 0 6 - 1 4 8 .
9 8 . Primer Curs de lul.lisme... Comeiuuris reporlarils ( I I , 8 ) .
9 9 . S U R E D A B l . A N E S , I C u r s tle 1939. ( I I I , 4 ) . T a m b e : lacilitan lu organizacidn de una


Escuela Filosofica nacional... ( I I I , 11) .




L ' E S C O L A L L I U R E D E I . U L . L I S M E 26.1


Entendre el concepte d" 'Escola filosofica nacional" implica explicar cls
clcments que l'integren.


El terme " n a c i o n a l " fa rcferencia aqui a "fet nacionlista", cn tant que
nacionalisme s 'oposa a socialisme i a democratismc positivista. Nacionalismc
vol dir un retorn als valors tradicionals i sentimentals. Pero amb aqucst scntit,
aclara immcdiatamcnt Sureda Blancs, cl nacionalisme te un doble caire. Pot
esser un nacionalisme feixista que trenca la tradicio del pais —nco-hegelianismc
de Gentile i nacional-socialisme de Schwarz— i un nacionalisme cultural, cons-
tituit a traves del desenvolupament historic a la recerca de la unitat de cultura
del pais.


Escola nacional significa, per tant , unitat cultural del pais. 1 cultura na-
cionalista no vol dir sino individualisme pluralista i intel.lcctualisme esco-
lastic1"".


Pero aquesta escola nacional es de caracter filosofic i aquest caire afegei.x
noves connotacions. La vocacio filosofica del poble espanyol es genuinament
cscolastica, afirma 1'Escola Lliure de Lul.lisme i pensa que aquest concepte
comporta les caracteristiques segiients: I) que es fonamental en el pensamcnt
espanyol la constant de la mcdievalitat ja quc fa dc la lilosofia una consciencia
col.lectiva; una reflexio au tonoma, deslligada d'altres tipus de sabcr, i un pcn-
sament de base doctrinal unitaria, suport d 'una pluralitat dc matisos; 2) quc
la medievalitat es la jovenesa cultural curopea i, amb aquest sentit, el pensa-
ment filosofic es la lluita continuada del pensamcnt savi i tradicional"" con-
tra l'exotisme averroista i positivista, que discernien alhora ducs veritats ad-
huc contradictorics: filosofica i teologica, dc la ciencia i de la creenca'" : .


La postura filosofica de 1'Escola Lliure de Lul.lisme, com es pot dcduir
del que he dit abans, es una postura tensional entre el catolicisme intcgrista
i 1'actitud de Laverde-Menendez Pclayo. S'allunya de la primera quan 1'Esco-
la camina per la via dels catolics dissidents i defensa un lul.lisme progressiu.
Pero s'allunya tambc de Mcncndez Pelayo amb la mateixa mesura que aquest
sobrevalora el Rcnaixcment i aquclla el rebutja. S'acosta al catolicisme con-


L ' a c t i t u d d c S u r e d a B l a n e s es s c m b l a n i a la a d o p t a d a p e r Ci. L a v e r d e (De la filosofia cn L.s-
paiia. El D i a r i o e s p a n o l , 1 d e o c t u b r e d e 1856) c o n t r a les a f i r m a c i o n s d e E s c o s u r a e n el P a r l a -
tncn t : " A q u i n o h a y f i l o s o f o s , c o n i o n o h a y C c r v a n l e s en A l e m a n i a " , i d c F . S c h l e g e l : " S o l o
en f i l o so f i a n o p u e d e E s p a i i a o s t e n t a r t a n t o s n o m b r e s i l u s t r e s c o m o I l a l i a . A l e m a n i a , o c u a l q u i e -
ra o t r a n a c i o n ; y p r o p i a m e n t e h a b l a n d o , d e b e d e c i r s e q u e n o p o s e c e n e s t a p a r t e n i n g t i n g r a n e s -
c r i t o r " (Historia cle la Literuiuru antigua y moderna, c a p . \ ) .


100 . S U R E D A B L A N E S , F . , o.c.
101. SUREDA Bl.ANES, referint-se als qui dejensuven uqueslu tradicio cristiana duranl la


Republica, escriu: ' 'En el Parlamenio republicano espaiiol, u cuantos se uferrubun u lu gloriosa
Iradicion liistbricu, con el unsiu de sulvar a la Patriu de lus doctrinus de inaieriu y de iiiuerie, se
les desigiHiba con expresiones de cuvernicolas y reirbgrados" (O.c).


102. A B E L L A N c a r a c t e r i t z a a v u i la f i l o s o f i a e s p a n y o l a a m b les n o t e s s e g i i e n l s : p c n s a m i c n l o
dc t a l a n t e r e l i g i o s o , f u n d a m c n t a l m c n t e c a i o l i c o , q u e se m a n i f i e s t a en u n a f o r m a n n i i c a y m e t a f o -
rica d c p c n s a r y e n el r c c h a / o d c lo s o c i a l o e c o n o m i c o c n f a v o r d c lo h u m a n o , la e x a l t a c i o n de l
ser f r c n t e a las c o s a s , la c o n c i e n c i a m o r a l f r c n t e a la c o n c i e n c i a p s i c o l o g i c a (O.c).




264 S. T R I A S


trarrevoliicionari per tal com 1'Escola centra en 1'escolasticisme medieval la fi-
losofia espanyola i a Menendez Pelayo pels pressuposts nacionalistes.


Conforme a aquesta concepcio filosofica, oQuines son les caracteristiques
de la filosofia de PEscola Lliure de Lul.lisme? La resposta es facil perque es
dedueix de les consideracions precedents:


Es una filosofia nacionalista, perque assumeix la tradicio cientifica i cul-
tural genuinament mallorquina"", amb els seus moments algids en el pensa-
ment de Ramon Llull i en la ideologia de la Universitat lul.liana'" 4 .


Es una filosofia neo-escolastica i europeista de caire catolic —en cap ins-
tant feixista 1 0 5—, que defensa la unitat de pensament cristia i europeu contre
els filosofismes disgregadors, que son, pels representants de PEscola, els criti-
cismes agnostics originaris de Koenisberg, cls pessimismes oriiinds de Frank-
furt i els positivismes i mecanicismes que pervcrtien el concepte savi de lescons-
titucions socials dels pobles curopeus" 1 6 .


Es una filosofia anti-historicista quan no acccpta la concepcio historicista
que, cn fer inmanents els valors de la historia, perd el sentit de l 'absolut" r .


SEBASTIA TRIAS MERCANT
(Palma de Mallorca)


1 0 3 . P r i m c r C u r s d c l u l . l i s m c ( I I I , 3 i I I , 8 ) .
104 . T R I A S M E R C A N T , S . , Las lesis fisoldficas de la Universidad luliana, " E s t u d i o s Lulia-


n o s " , V I I I ( 1 9 6 4 ) , 1 9 1 - 2 1 4 ; I X ( 1 9 6 5 ) , 8 5 - 9 2 , 2 0 7 - 2 7 .
105 . S u r e d a B l a n e s d i u q u e el c o r r c n t n e o - e s c o l a s l i c e r a a c c e p t a t p c r a l g u n s p e n s a d o r s feixis-


t e s i p e r Ics u n i v e r s i t a t s c a t o l i q u e s ( I I I , 11) .
106. S U R E D A B L A N E S ; " M e d i t e r r a n e u m " , o.c. R e f e r i n l - s e a 1 'ambi t c s p a n y o l 1 'Escola pro-


p o s a u n a c o r r e c c i o d ' O r t c g a G a s s e t ( I I I , 11) . V e g e u t a m b e la n o t a 2 7 .
107 . V e g e u la n o t a 3 7 . T a m b e , Primera llico de l C u r s d e 1935 ( I I , 8 ) .
108 . S i g l e s : S E L = S e c r c t a r i a d e 1 'Esco la L u l . l i s t a .


A E L = Ar.xiu d e 1 ' E s c o l a L u l . l i s t a .




L T S C O I . A I . I . I U R E DE L U L . I . I S M F


6. BIBLIOGRAFIA DOCUMENTAL


I. Documents per a la hisidria de TEscola Lliure de Lu/.lisme
1. Escola Lliure de Lul.lisme. Aprovacid candnica (7 de juny de 1936). Do-


euments fundacionals, SEL '" \
2. Informe del Decano eventuala los Sres. Patronosy Miembros del Consejo


cle la Sclwla Liber Lullismi (10 de enero 1943). Documents fundacionals,
SEL.


3. Confirmacid de TEscola Lliure de Lul.lisme. Ereccid candnica de la Maio-
ricensis Schola Lullistica studir. medieval. Penates (25 de gener de 1943).
Documents fundacionals, SEL.


4. Statutum pro bono regimine Maioricensis Scholae Lullisticae, studiorum
niedievalislicoruin Penates. Primuin exeinplar. Documents fundacionals,
SEL.


5. Eshorrany cTActa (24 d'abril de 1936), Plec 14, AEL.
6. Libro de Actas, 1, SEL.
7. Documento dirigido a su Excelencia el Generalisimo Jefe del Estado Espa-


n o / ( 2 5 de mayo del Ano de Epopeya, 1939). Documents fundacionals, SEL.
8. SUREDA BLANES, F. , Dins el renaixement dels estudis lul.lians, La Al-


mudaina, 15 de mayo dc 1936.
9. Circular als Diputats a Corts per Mallorca i alguns de Catalunya (1935),


Plec 52, 23, AEL.
10. El nacional-sindicalismo del Estudio General Luliano y la Escue/a (1950),


Plcc, 48, 6, AEL.
II. Comunicacid de premsa de la sessid publica del 24 cTabril de 1935, La Al-


mudaina, Correo de Mallorca, El Dia, 20 d 'abri l , 1936, Plec-blau, 55, 14,
i Sessid "Pinds", Plec 10, 16, AEL.


12. Ressenya de Tacte de la Constitucid juridica de TEscola Lliure de Lul.lis-
me, La Nostra Terra , 98, abril, 1936.


13. SUREDA BLANES, F., Restauracid de TEscola de Lul.lisme, Mediterra-
neum, 1 (1936).


14. Carta de Joaquim Carreras Artau (27 d 'octubre de 1935), Plec, 14, AEL.
15. Carta dc Joan M" Thomds (1, dc marc, 1934), Plec 33, AEL.
16. Carta de Torrandell (4 de marc, 1933), Plec 33, 48, AEL.
17. Dues cartes d'Arxiu d'Arqueoldgica Catalana (1933), Plcc 33, 55, AEL.
18. Cartas de Diputados a Cortes (2/1935; 1/1936), Plec 41 , 2, AEL.
19. Carta del Fomento del Turismo (20 de marzo de 1935), Plec-blau 55, 1,


AEL.
20. Cartas del Pontificio Colegio Espahol (4/1935-1941), Plec 33, 8, AEL.
21. Cartas del Colegio B. Ramon Llull de Inca (3/1935-1936), Plec, 33, 20,


AEL.




2 0 6 S. T R I A S


22. Carta de Ramon d'A/6s (7, de novembre, 1935), Plec 33, 39, AEL.
23. Carta de Ignassi Reynals, Comptudor-dipositari de 1'Institut dEstudis Ca-


tuluns(\, de marc, 1935), Plec 33, 39, i Llistesdedonutiusa 1'Escolu (1936),
Plec 17, 2, AEL.


24. Cartas de Libreros (1935, 1936), Plec 33, 45, AEL. Presupuesto de Revista
(1936), Plec 28, 1, AEL.


25. Suludu del Secreturio politico del Ministro de Inslruccion Piiblica y Bellas
Artes (1935), Plcc 4 1 , 1 , AEL.


26. Carta de Pompeu Fabra (12 dc febrer 1936), Plec 33, 39, AEL. (Fa refe-
rencia al vcrb "privar e n " , en el sentit dc " m a n c a r " , a Ramon Llull).


27. Carta de la FAE (mayo, 19 dc 1936). Plec 33, 44, AEL.
28. Carta de Sebasticin Font, Director del Instiluto Runton Llull (10, 3, 1936).


Plec 33, 48, AEL.
29. Carta del Ibero-Amerikanisches Institut. Berlin (19 junio , 1936), Plec 33,


51, AEL.
30. Carta de Vicente Ferrer Costa (5, 7, 1938), Plcc, 14, ALL.
31. Cartas de la Asociucidn Espanola para lus Ciencias (16/1938-1942), Plec


33, 8, AEL.
32. Cartas de la Subsecretaria de Obras Publicas (3/1938, 1939), Plec 33, 8,


AEL.
33. Carta de la FAE (noviembre, 14 de 1939), Plec 33, 44, AEL.
34. Curtus del Consejo Superior de Investigaciones Cienlificus (2/1940), Plec,


33, 8, ALL.
35. Carta de Antonio Due (4 febrcro de 1941) Plec 33, 40, ALl .


II. Documentucid pedugdgicu
1. Estatut de /'Escolu L/iure dc Lu/./isme, Llar d'Estudis Mediterrunis. Ver-


sio castellana de PEstatut i aprovacio governativa (21 d'abril 1935). Origi-
nal i varies copies. Documents fundacionals, SEL. Text impres, Medite-
rraneum, 1 (1936), 2-6.


2. Alumnes del Primer Curs de Lul.lisme (1935). II Instuncies, Plec-blau. 55.
3, AEL.


3. Oficio del vice-director del Magisterio remiliendo instancias de los siete
alumnos del primer curso de lulismo (26, de febrcr, 1935), Plec-blau, 55,
5, AEL.


4. Informe de lu Escuela Normal sobre los aluinnos del Magislerio, c/ue soti-
cituron el Curso, paru facilitar la eleccidn de los becurios, Plec-blau 55,
AEL.


5. Besu/umuno del Seeretario del Fomento de Turismo, dando cuenia de ha-
ber recibido los folletos anunciundo el Curso (22, dc febrer, 1935), Plec-
blau 55, 9, AEL.




1 ' E S C O L A L L I U R E D E L U L . I 1 S M L 267


6. Aprovacid de 1'ensenyanca de part del bisbat de Mallorca (16, de febrcr,
1935), Plec-blau 55, 12, AEL.


7. Escola Lliure de Lul.lisine. Prinwr Curs (marc 1935), Imp. Politecnica,
1935.


8. Primer Curs de Lu/.listne a Mallorca, despres de 1'abolicid de la nostra Uni-
versitat. Febrer-Murc, 1935. Comentaris reportarils dels Diaris mallorquins,
Plec 31, AEL. Carpeta conteniendo abundante materia/ del Curso 1935,
Plec 27, 26, AEL.


9. CASASNOVAS, J. alumna del segundo cursillo, (Meinoriasobre) tesiseti-
cas inspiradoras de la pedagogia luliana, Plec 43, 9, AEL.


10. Sres. alumnes de l'Escola Lliure de Lul.lisme que han obtengut el primer
Certificat cPEstudis, Mediterraneum, 1 (1936), 10-11.


11. MAIORICENSIS S C H O L A LULLISTICA, Curriculum Secundum. Pri-
iiiuin Monographicum, 1943, Folletd, s/f.


12. Inforine sobre los diferentes Cursos lulistas, Plec, 14 y Plec 8, 4, AEL.
13. Listasde alumnos asistentes a los Cursosy estadisticas de los mismos, Plec


35, 6, i Plec 10, 5. AEL. Tambe Magisiri elegits 1 abril 1936, Plec 10, 2,
i 6, AEL. Estadistica de miembros de la Escuela (1935-1955), Plec 21 , 38,
AEL.


14. Recortes de prensa (1933-1943): Colegio de la Sapiencia, l.lull y lulismo,
Plec 30, 1, AEL.


15. Recortes de pensa (1936-1943): R. Llully el movimiento lulista, Plec 30,
2, AEL.


16. Concurso para la participacidn al Curso de 1952, Plcc 43, 8, AEL.
17. Carla a las Corporaciones pidiendo uyuda puru Cursos de I eruno (19, dc


setembre, 1935), Plec 41 , 1, AEL.
18. Carta del P. B. Verger T.O.R. donunl coinpie dels alumnes de Sani Frun-


cesc (23, dc febrer, 1935), Plec-blau, AEL.
19. Carta del Rector del Seminario, B. Pascual, excusando la asistencia de se-


minaristas al primer curso de lullismo, Plec-blau AEL.
20. Carta del Decano de la Facultad de Filosofia y Letrus de lu Universidud


de Murciu (10, julio de 1941), Plcc 55, 13, AEL.
21. Curta de 1'Arqueoldgicu cedint lu Sulu de retuules per al Prinier Curs de


lul.lisme (15 de febrer de 1935), Plec-blau 55, AEL.
22. Cartu de la Escuela Nonnul referente ul Primer curso de lulismo (1935),


Plec 33, 11, AEL.
23. Curtas de la Accidn Catd/ica Central referidas ul curso de lulismo de Sun-


tander, (6/1932-1934), Plec 33, 13, AEL.
24. Cartus del Centro de Estudios Universitarios de Mudrid referidus ul Curso


de lulismo impartido por Suredu Blanes (16/1933-1934), Plcc 33, 27, AEL.
25. Correspondenciu con lu UniversidaddeMurcia (4/1940; 31/1941; 10/1942),


Plec 36, 7, AEL.
26. Cartasde alumnos de los Cursos (1933, 1934, 1935, Plec-paquet, 56,1, AEL.




2 6 8 S. T R I A S


III. Bibliografia filosdfica
1. Allct per lo Puig de Randa, Manuscri to de cuatro hojas (1935), posible-


mente dc A. Rosscllo, Plec 43,4, AEL.
2. C A L D E N T E Y , P . , Harinonia de razdn y fe en la ciencia filosdfica lulia-


na, Complemento del Curso de Murica, 1941. Prograina Curso Cosmolo-
gia de Murcia (1940-41), Plcc 36, 10, AEL.


3. Curriculuin Priniu (1935), Plec 55, AEL. Esqueina Filosofia, Curso (1935),
Plec 34, 2, AEL.


4. Programas de los diferentes Cursos lulistas, Plecs diferents, AEL.
5. M E R C A N T , M.B. , Culiura, Manuscrit de 6 fulls (1935), P lcc43 , 6, AEL.
6. SUREDA BLANES, F. , Ciclo de leeciones lulianas, 1942, Diario de Ma-


llorca, 22 de enero, 1942.
7. SUREDA BLANES, F. , Elpensainiento sabio medieval y la filosofiu del


porvenir, Folleto.
8. SUREDA BLANES, F. , Curso de filosofia en la Universidad de Saman-


der, Programa y texto dc clausura, Plec, AEL.
9. SUREDA BLANES, F. , La tesis luliana del hombre expresidn consciente


de la rea/idad, en contraposicidn a los doctrinarismos ndrdicos de Mux Sche-
lery Schwartz, Complemento del Curso monografico B. Ramon Llull en
la Univcrsidad dc Murcia 1941. Actos finales en Palma, Baleares, Correo
de Mallorca, La Almudaina, 9 julio 1941.


10. SUREDA BLANES, F. , Bases criteriologiques delpensament lul.lid, Pri-
mer Curs de lul.lisme. Febrer-mars, 1935. Versio castcllana: "Bases crite-
riolbgicas del pensamiento lutiano", Imp. Politecnica, Palma de Mallor-
ca, 1935, 320 pags.


11. SUREDA BLANES, F. , Facilitan la organizacidn de una Escuela Filosdfi-
ca nacional: El estado actual de la especulacidn filosdfiea y su desplaza-
iniento hacia los temasy cauces delpensamiento medievul; el resurgimien-
to de la escolastica; y la existencia de unas caracterislicas constantes en el
desarrollo de la especulacidn filosdfica espanola en la Edad Media, del cual
esexpresidn magnificael "opus Itt/iano", Las Ciencias, 1 (1940), 151-219.


12. SUREDA BLANES, F. , Mientras las Nomas hilan, Palma dc Mallorca,
1941 (Libro de poemas).


13. El Plec 28, 1-9, Conte els originals dci numero 1 de Mediterraneuin.




BIBLIOCRAIIA LUL.LISTICA 1980-3


A fi de posar els lectors d 'EL al dia, oferim una llista d'edicions lul.liancs
i obres lul.listiques publicades durant els darrers quatre anys. Si sabem de res-
senyes i noticics ja aparegudes, les mencionarem; altres obres seran rcssenya-
dcs en aquest mateix numero d 'EL , i altres encara en numeros posteriors.


1. EDICIONS, ANTOLOCIES I TRADUCCIONS D O B R E S LUL.LIANES


1) RAIMUNDl LULLI O P E R A LATINA, Tomus VIII, 178-189, Pan-
siis anno MCCCXl composita, cd. Hermogencs Harada, "Corpus Christia-
norum, Continuatio Mediaevalis", XXXIV, Turnholt, Belgica, 1980, xii + 341
pp.


Conte 1'edicio critica llatina de les scgiicnts obrcs:
178 - Liber cle Deo ignoto ei cle iminclo ignoto
179 - Liber de forma Dei
180 - Liber cie clivina existentia et agentia
181 - Liber de quaestione valde alta ei profunda
188 - Liber cle ente quocl simpliciier est per se
188a - De erroribus Averrois et Aristotelis
198 - Vita coetanea
Resseyat a EL XXIV (1980), 87-91.


2) RAIMUNDI LULI.I O P E R A LATINA, Tomus IX, 120-122, m Mon-
te Pessulano anno MCCCV composita, ed. Alois Madrc, "Corpus Christia-
norum, Continuat io Mediaevalis" , XXXV, Turnholt , Belgica, 1981, xxxvii -t
327 pp.


Conte 1'edicio critica llatina de les segiients obres:
120 - De ascensu et descensu intellectus
121 - Liber de demonstratione per aec/uiparantiam
122 - Liber cle fine
Ressenyat a "Estudis Balearics", 4 (1982), 153-6.




2 7 0 B I B I l O G R A I i A 1980-3


3) RAIMUNDI LULLI O P E R A LATINA, Tomus X, 114-117, 119, m
Monte Pessulano anno MCCCIVcomposita, ed. Louis Sala-Molins, "Corpus
Chris t ianorum, Continuatio Mediaevalis" , XXXVI, Turnhol t , Belgica, 1982,
xxvii + 420 pp.


Conte 1'edicio critica Ilatina de.les segiients obres:
114 - Liber de significatione
115 - Liber de consilio
116 - Liber de investigationes actuum divinarum rationum
117 - Liber de praedestinatione et libero arbitrio


4) RAIMUNDI LULLI O P E R A LATINA, Tomus XI, 135-141, in Mon-
te Pessulano annis MCCCVIII-MCCCIX composita, ed. Charles Lohr, "Cor-
pus Chris t ianorum, Continuat io Mediaevalis" , XXXVII , Turnholt , Belgica,
1983, x.xi - 384 pp.


Conte 1'edicio critica llatina de les segiients obres:
135 - Liber de novis fallaciis
136 - Liber de aec/ua/itate cictuum potentiarum animcte in beatitudine
137 - Liber cle investigatione vestigiorum productionis divinarum


personarum
138 - Liber cle experientiu realitatis Artis ipsius generalis
139 - Liber cle refugio intellectus
140 - Liber de conversione sytlogismi opinativi in demonstrativum ciiiu


vicesima fallacia
141 - Excusatio Raimuncli
Ressenyat aqui a continuacio


5) RAMON LLULL, Ohra escogida. Introduccion de Miquel Batllori. Tra-
duccion y notas de Pere Gimferrer. "Clasicos Alfalguara", Madrid, 1981, cviii
+ 617 pp.


Conte traduccions castellanes de les obres scgiients:
Vicla coetdnia
Libre de meravelles
Arbre exemplifical de YArbre cle ciencia
I edicions bilingiies de dues poesies:
Desconhort
Cant de Ramon
Ressenyat aquf a continuacio.


6) RAMON LLUI.L, Antologia fi/osofica. A cura dc Miqucl Balllori.
"Textos filosofics", 30, Editorial Laia, Barcelona, 1984, 486 pp.


Conte una traduccio catalana completa de




Bl B I . I O G R A F I A 1980-1 r i


Art breu
I Fragments de les obres segiients:
Libre de l'ascens i del descens de Vintel.lecte
Libre de meravelles
Libre d'home
Libre cVunima racional
Arbre de ciencia
Doctrina pueril
Bktnquerna
Libre de Vorde de cavalleria
Libre de contemplacio
Arbre de filosofia d'amor
Ressenyat aqui a continuacio.


7) RAMON LLULL, Arbre de filosofia d'amor. A cura de Grct Schib.
"Els Nostres Classics", Col.leccio A, Vol. 117, Barcelona, 1980, 188 pp.


Resenyat aqui a continuacio, com tambe per J. Perarnau a ATCA (1983),
412-13.


8) RAMON LLULL, Lo sise seny, lo qual apel.lam affatus. Edicio i estu-
di de Josep Perarnau i Espelt, amb una edicio en apendi.x del Liberde locutio-
ne angelorum. "Ar.xiu de Textos Catalans Ant ics" , 2 (1983), 23-121.


Ressenyat aqui a continuacio; vegeu la ressenya per altres transcripcions
de YAffatus.


9) RAMON LLULL, Art abreujuda de predicacid. Edicio critica a cura
de Curt Wittlin. "Biblioteca Escriny. Col.leccio de Te.xtos Medievals Breus" ,
4, Edicions del Mall, Sant Boi de Llobregat, 1982, 71 pp.


Ressenyat aqui a continuacio.


10) RAMON LLULL, Tractat d'astronomia (segons el ms. Add. 16.434
del British Museum), a cura de Jordi Gaya (amb la col.laboracio de Lola Ba-
dia), en Textosy Estudios sobre Astronomia Espanolu en el Sig/o XIII, edita-
dos por Juan Vernet, Facultad de Filosofia y Letras, Universidad Autonoma
de Barcelona, 1981, pp. 205-323.


Resenyat per A. Bonner a "Estudis Balearics", 8 (1983), 7-18, i cn aquest
mateix mimero d ' E L , com tambe per J. Perarnau a ATCA (1983), 409-12.


11) El "Libre de definicions", opuscle didactic lul.liu delsegle XV, editat
per Lola Badia, "Biblioteca Humanitas de Textos Ineditos", 2, Barcelona, J983,
109 pp.


Ressenyat aqui a continuacio.




2 7 2 B I B L I O G R A F I A 1980-3


12) RAMON LLULL, Peticid cle Ramon alpapa Celesti Vper a la con-
versid dels infidels. Edicio i cstudi dc Josep Perarnau i Espelt. "Arxiu dc Tex-
tos Catalans Ant ics" , 1 (1982), pp. 9-46.


Ressenyat aqui a continuacio.


13) RAMON LLULL, Llibre de meravelles. A cura dc Marina Gusta. Pro-
leg de Joaquim Molas. "Les Millors Obres de la Literatura Ca ta lana" , 36, Edi-
cions 62, Barcelona 1980, 361, pp.


14) RAMON LLULL, L/ibre d'Evast e Blanquema. A cura de Maria Jo-
sepa Gallofre. Proleg de Lola Badia. "Les Millors Obres de la Literatura Ca-
t a l ana" , 82, Edificions 62, Barcelona, 1982, 359 pp.


15) RAMON LLULL, Llibre d'Atnic e Ainat. Tcxt original i traduccid
al catala modern per Miquel Peix. Editorial Clarct, Barcelona, 1982, 134 pp.


1 6 ) / . ' "Ars coinpendiosa" de R. Lul/e, avec une etude sur la bibliogra-
phie et le Fond Ambrosien de Lulle, par Dr. Carmelo Ot taviano. Reproduccio
de Pedicio de 1930 (Bru 16, 393, 440-1) en la serie "Vrin - Reprise" , Librarie
Philosophique J. Vrin, Parfs, 1981, 162, pp.


17) RAMON LLULL, Vida coetania.
A mes de la nova edicio de la redaccio llatina a ROI. VIII (N" 1 mes amunt),


i la reimpressio de Pcdicio classica de la redaccio catalana pcr F. de B. Moll
al N" II. 20 mes avall, tenim una edicio nova, amb ample comentari , de les
dues redaccions a:


M. BATLLORI i J. N. H I L L G A R T H , Vida de Ramon Llull. les fonts
escrites i la iconografia coetania, Associacio dc Bibliofils de Barcelona, 1982.


RKSSENVES


4) Amb aquest tom onze de les obrcs llatincs cditades pel Raimundus-
Lullus-Institut de Friburg de Brisgovia, obrim una porta nova als nostres co-
neixements del desenvolupament del pensament lul.lia. Fins ara Plnstitut ens
havia donat una serie de 8 obres escrites a Montpeller els anys 1304-5 (ROL
III-IV, IX-X), les 29 obres de la darrera estada de Llull a Paris els anys 1309-11
(ROL V-VIII), i les 49 obres del final de la seva vida, escrites a Messina i Tunis
els anys 1313-15 (ROL I-II). Ara ens proporciona les obres escrites a Montpe-
Uer entre octubre i desembre del 1308.




B I B L I O G R A F I A 1980-3 27.3


D'aqueixes set obres (o sis si consideram el N° 140 com a simple apendix
al N" 139), nomes la segona (N° 136) i la l ' "Epistola Ra imund i" al final dc
la quarta (N° 138) havien estat editades anteriorment. Pero la novetat del tom
no resideix tan sols en aquest fet, sino mes be en el que representaven aqueixes
obres dins la trajcctoria intel.lectual lul.liana. 1 per a comprendre aixo, ens
hem de situar en aquest moment de la seva biografia.


A principis de l'any 1308 a Pisa havia escrit YArt breu, havia enllestit 1 'Ars
generalis ultima, i havia scgurament comencat YArs Dei, que acabaria a Mont-
pellcr pel mes de maig. Amb allo ja vol deixar enrera elaboracions de l'Art
(a YArs generalis ultima diu que 1'anomena "u l t imam, eo quia de caetero non
proponimus aliam facere") i comencar una altra etapa de la seva produccio
(la quarta en 1'enumeracio que hem proposat) . Segueix un estiu de viatges —a
Poitiers, on probablement s'entrevista amb el papa Climent V i amb Felip IV
de Franca, i a Genova on veu el seu amic i protector, Cristia Spinola, i a Mar-
sella, on probablement s'entrevista amb Arnau de Vilanova. Finalment torna
a Montpeller, on, amb les obres que ara ressenyam, comenca a preparar el te-
rreny per al viatge a Paris que fara Fany segiient— preparacions per a intentar
connectar amb Felite universitaria de la capital intel.lectual d 'Europa, un grup
que en el passat havia estat poc propens a acceptar arguments cmpotats en un
sistema (FArt) tan estrany, tan sui generis.


Per aixo ara fa cinc anys (des del maig de 1303 quan escrigue la Logica
nova) que es torna a acostar a la logica aristotelica, base de tot el sistema esco-
lastic. Pero en aquella obra ho fa mes aviat per a inserir la logica dins el seu
sistema de PArt (o com diu el Liber define, "Liberde nova logictt ars dicitur,
co quia generalissima principia praedicamenta contrahere ipsa docet" . ) Ara ,
amb les obres ressenyades aqui, comencam un llarg desenvolupament cap a
una demostratio per hypothesim, en el cami del qual trobam Vafallaciu contra-
dictionis (la "fal.lacia n o v a " del titol de la primera obra) emprada en aqucst
lom. Com diu el matei.x Llull, es una contradictio apparens entre les dues pre-
misses d 'un sil.logisme, una contradiccio quc nomes es pot resoldrc veicnt quc
es deguda a accepcions diverses d 'un terme. Llull tambe Panomena la "fal. la-
cia v in tena" (vegcu el titol de la pemiltima obra) perque, com explica Lohr,
"la va veure com un metode de demostracio que supliria cls denou modes del
sil.logisme aristotelic". L'editor segueix amb una conclusio de primera
importancia: " E n obres posteriors Llull deixara d'enfocar el problema de la
demostracio a traves de la fal.lacia vintcna, pero retindra cl metode d 'argu-
mentacio indirecta a traves de contradiccions. El seu abandonament deliberat
d 'una teoria de la veritat com a Padequacio de Fintel.lecte amb les coses, en
favor d 'una teoria de la veritat com a Pauto-e.xperiencia de Fintel.lecte mateix
com a lloc on es produei.x la veritat, revela Forientacio fonamental (i nova,
afegiria jo) del seu pcnsament" . Per ara Llull entra de ple en les tecniques no-
ves: la fal.lacia nova s'empra com a base demostrativa en quatre de les set obrcs




2 7 4 B I B L I O G R A F I A 1 9 8 0 - 3


publicades aqui (els Nos. 135 i 139-141), i totes les obres menys una (N° 138)
estan redactades en forma de cadenes de sil.logismcs —cosa ben nova cn la
produccio lul.liana—.


L'unica obra excepcional dins d'aquest panorama es el N° 138, que for-
ma un capitol interessant dins del platonisme lul.lia, on el beat ens proposa
provar que els principis de l 'Art son "primitives, veres, reals, necessaries i subs-
tancials" i per tant racionalmcnt innegables. L 'obra acaba amb una scptima
distincio que conte una petita autobibliografia con la del Liber define, i a mes
amb una Epistola Raiinundi interessant com a explicacio dcls scus metodes apo-
logetics i demostrat ius.


El tom ressenyat va acompanyat d 'un "instrument lexicologic" generat
pcr computadora , que dona (1) una llista de tots els mots del tom amb fre-
qiiencia d'aparicio a cada obra , (2) una concordanca exhaustiva de formes,
ordenades alfabeticament i cada una presentada dins del seu context, i (3) un
inde.x invers de formes (aquests dos darrers presentats en forma de microfitxes).


Correccions de detall: P . ix, darrera linia, hauria de dir ROL IX, no X;
p. xiv, el Ms. de la Societat Arqueologica Lul.liana em sembla que es el 3. no
el 8; p. 162, 1. 9, ^no falta la paraula " m a j o r " ? ; p . 253, nota, em sembla que
el Liber de septein donis Spiritus sancti data de 1'octubre del 1312, aixi que
la referencia anotada ha d'esser a una altra obra . Tambe 1'impressor ha fallat
en els esquemes cronologics dels Mss. (pp. 7, 140, 158, 172, 323 i 334), on per
exemple els Mss. del s. XIV cs troben aliniats amb la xifra de " X V " .


Perd son minucies dins d 'un tom notable tant pcr la novetat de les obres
cditades, com per la perfeccio de 1'edicid mateixa, com per les diverses intro-
duccions del Prof. Lohr que representen una aportacio considerable als nos-
tres coneixements del desenvolupament del pensament lul.lia.


A. Bonner


5) La col.leccid quc acull aquesta seleccio de textos lul.lians "aspira a ofre-
cer un amplio espcctro de valores, de formas, de creaciones y modalidades hu-
manas cn un intcnto de volver a una concepcion dinamica y critica de a cultura
como proccso" (transcrivim de les solapes del llibre). Ramon Llull ha estat triat,
doncs, com un productc cultural classic, una de les peces del complicat trenca-
closqucs dcl bo i millor quc ha donat la humani ta t . El caractcr didactic t divul-
gador dc la col.lcccio es manifesta tambe programatieament en el sentit de ia
inclusio dins dels seus toms de prolegs, notes i aparats critics de diversa natura
destinats a "hacer mas accesible al lector la tarea interpretativa de cada obra"
(ibid.). Aqucsta tasca en el nostre cas ha estat compart ida; per una banda Mi-
qucl Batllori, conegut lul.lista, ha escrit una introduccio al te.xt, per 1'altra,
1'escriptor i estudios de la literatura Pcrc Gimferrer s'ha encarregat de traduir
al castella cls originals lul.lians i de posar les notes quc fan al cas. Donadcs




B I B I . I O G R A F I A 1980-3 2 7 5


les ambicions de la col.leccio i la reconeguda qualificacio dels curadors, poca
cosa queda per dir. El que segueixen son tan sols notes de lectura marginals.


La primera fa referencia a la presencia del bilingiiismc en el tom que ens
ocupa; si veure el Desconhort i el Cant de Ramon en versio original i en tra-
duccio ens remet a un habit inveterat de les edicions de poesia, la introduccio
dc Batllori en doble text contrasta amb el castella tinic de la Vida coetania,
el Libre de Meravelles i VArbre exemplifical. Es que la prosa catalana d 'un
investigador dels nostres dies te mes interes per al lector castella que no pas
la d 'un classic del segle XIII? Es que un lector catala necessita Uegir mes aviat
cn la seva llengua un text tecnic que no pas un de literari? En qualsevol cas
els nombrosissims crrors tipografics del tc.xl cataki rapidamcnl cl desanimen
de dur a termc 1'empresa. Els textos presents al nostre tom d'Alfaguara son
sobretot textos literaris i Llull fa principalment figura de literat. Per aixo ens
permetem de subratllar les informacions que es donen a la pag. LXX de la in-
troduccio, on llcgim que " t a m b e la prosa de Ramon Llull, com cl seu pcnsa-
ment mateix, es com un pont que acosta el mon llati al mon a r a b " . Ja sabcm
quc 1'autor d 'aquesta afirmacio valora moll l 'empremta arab del pensament
lul.lia (vegeu la ressenya 5); l 'orientalisme lul.lia referit a Pesquema de la pro-
sa, pero, convoca tot d 'una un problema de transculturacio literaria que cal-
dria estudiar molt seriosament. Tambe tenim compte de les observacions a pro-
posit d 'un doble registre lu.lia; el beat es capac de produir una prosa "fluida
sense ampul . los i ta t" i tambe una "frase molt mes simple i directa, reflex alho-
ra del llenguatge oral i dels models or ientals" (ibid.).


El proleg del traductor rebla el clau del caire literari de la visio dc Llull
continguda en el llibre que ens ocupa. Gimferrer afirma, en efecte, que tra-
duint Llull ha sentit de prop la genialitat del seu talent. Tambe es digne de
ser notat que el traductor confessa que ha volgut fer una versio "reconstrui-
da" del Felix, " a u n a costa de dar cabida a arcaismos le.xicos y, sobre todo,
a giros, construcciones y procedimientos estilisticos que chocan violentamente
con nuestros habituales habitos de lectura" (pag. CVI). El mateix expcriment
afecta VArbre exemplifical; les poesies en canvi, han estat traduides en un vers
que presenta laxitud en qiiestion de rima. Pel que fa a lcs notes, Gimferrcr
assenyala les seves fonts en treballs de Ramon d'A16s, Galmes, Batllori i Ri-
quer; claramcnt es comporta com a torcimany de Pexcel.lencia literaria de Llull
i no com a invcstigador original.


Es fa dificil avaluar Pexit dels experiments dc traduccio de Gimferrcr, en-
tre altres coses perque no es possible detectar el grau precis d'estranyesa per
a unes orelles castellanes que ho senten per primera vegada de coses lals com:
"Ve por el mundo , y maravillate de los hombres, porque cesan de amar y co-
nocer a Dios" (pag. 25). En qualsevol cas ens hauria agradat dc vcurc una no-
ta a proposit de la semantica del terme meravella i derivats, que en catala antic
ja te un sentit diferent del d 'ara i en Llull n'adquireix tot un altre; perque pot-




2 7 6 B I B l . l O C i R A I l A 1980-3


ser els aclariments de la introduccio (pag. LX) queden massa lluny. Un exem-
ple que mostra fins a quin punt traduir un autor medieval es una empresa ple-
na dc paranys.


L. Badia


6) La col.leccio que acull aquesta nova antologia lul.liana, publicada amb
cl concurs dc la Fundacio " J a u m e Bofill" i dcl Departament de Cultura de
la Generalitat de Catalunya, es presenta com una empresa destinada a consti-
tuir una "biblioteca en catala de textos basics de la filosofia", "pcnsani no
solament en els especialistes, sino tambe en un piiblic relativament ampli, es-
pecialment universi tari" (transcrivim de les solapes del llibre). Aixi doncs, el
nou Llull del pare Batllori es un Llull de divulgacio, una obra dc repas i de
sintcsi, que no s'ha de valorar des de la perspectiva de les novetats que pot
aportar a la investigacio sobre el beat, sino des del punt de vista de Peficacia
didactica. L'ant61cg i prologuista del volum reorganitza un cop mes els seus
coneixements sobre 1'obra de Ramon i ens els ofereix ara enfocant-los des de
Poptica dels estudiosos de la filosofia, uns estudiosos que ja han llegit, a la
col.Ieccio que ens parla dc Llull al seu niimero trenta, obres de Pla to , Aristo-
til, Agusti, Ockham, Maquiavcl, Locke, Kant, Comte o Wittgenstein. El beat
entra de la ma de Batllori a la gal.leria dels pensadors de POccident curopeu
i hi fa la figura de catala universal que tant Phonora i tant honora els actuals
usuaris del vulgar, que ell, com ningii altre, va contribuir a dignificar. Batllori
insisteix en aquests extrems quan desmenteix el mitc d 'un Llull "filosof cata-
l a" ; el seu lloc en el panorama cultural occidental cs el del "pensador quc ha
aplegat totes les terres catalano-aragoneses, encloent-hi el regne de Sicilia, a
partir dcl segle XIII , amb claps i llacunes representatius dels moments mes des-
vinculants en tota la nostra his toria" (pag. 37). Aquesta singularitat dc Llull
cal posar-la tambe en relacio amb el marcat orientalisme quc descobrim al fons
dcl scu pensamcnt; Batllori no usa el moi sincretismc, pero Pemfasi que posa
en els estudis dels arabistes, dels vells mestres Asin i Ribera, tan discutits i dis-
cutibles, als moderns Cruz Hernandez i Urvoy, mostra la scva conviccio dc
la petja arabo-islamica en el pensament dcl nostre autor.


Batllori ens presenta Llull com un filosof preocupat sobretot pel metode.
L'Art lul.liana, en efecte, es un metode intel.lectual, " u n a logica i una dialec-
tica adrecades a una finalitat teologica de conversio, en el camp de les crcences
religioses, sense que aixo en destruei.xi, tot amb tot, la valua la filosofica del
m e t o d e " (pag. 38). Els constitutius essencials de la combinatoria lul.liana i la
doctrina dels correlatius ("els conccptes als quals corrcsponen els adjectius aca-
bats en -iu, els verbs actius en forma infinitiva, i els adjectius finits en -able,
pag. 39), tot i que aquesta darrera "a juda Llull a provar la t r ini ta t" (ibici),
"tenen una valua dialectica i Iogica independent de la teologia, i col.loquen




B l B L K X i R A F l A 1980-3 277


Ramon Llull en la serie dels filosofs creadors que formulen Uur pensament,
com Hegel, amb una dialectica en que el concepte triple, Penunciacio triple
i cl moviment triple son consubstancials amb llur forma mcn ta l " (ibic!.). Heus
aci doncs, que si Llull es un Hegel del segle XIII , la manera d 'abordar- lo per
part del Iector modern pot ben seguir el cami que proposa Batllori: en primcr
lloc veurem el metode i despres resseguirem les explicacions corrcsponents a
tots els ordres de la realitat estudiats pel pensador.


D'aquesta manera VAntologia filosdfica de Laia ens permet de llegir en
primer Uoc un bon text de YArt breu (Batllori l'ha retraduida al catala modern
sobre les millors versions Ilatines) en concepte d'introduccio metodologica. Pos-
teriorment el lector es convidat a coneixer la cosmologia, la psicologia, la pc-
dagogia, la moral , la politica i Pestetica del beat a travcs d'alguns textos clas-
sics de Ramon ja enumerats a la noticia bibliografica del llibre que ens ocupa.
Aquest plantejament fa que quedi fora de programa la teoria mistica lul.liana,
per aixo Pantoleg ha d'afegir un darrer apartat de fragmcnts triats quc es diu
"coneixement i experiencia de D e u " , en el qual hom ictroba alguns accents
molt caracteristics de la passio religiosa del nostre autor, cPaquclla " fo l l ia"
per Deu que ell arribava a racionalitzar de manera tan singular. A favor de
Peficacia del nostre text cal posar de rellcu la presencia dc notes a peu de pagi-
na (que aclareixen moltes coses, per be que no totes les que la curiositat cPun
lector pot arribar a voler descobrir, sobretot a Papartat de metode), un glossa-
ri dc veus arcaiques o cspecialitzades, un index de materics i un de noms, a
banda cPuna guia bibliografica molt escarida (potser massa?). En contra cle
Pesmentada eficacia, se'ns ocorre d'esgrimir la " t r a d u c c i o " dc Llull a filosof
homologablc amb Hcgel i tutti c/uanti. Hauria estat possible induir una adap-
tacio del lector modern a les singularitats tan peculiars del nostre peculiarissim
Ramon Llull?


L. Badia


7) UArbre defilosofia d'ainor circula ja en una bona edicio catalana cPac-
ces facil i aixo finalment el situa al lloc que li correspon al costat de les obres
"legibles" del beat; les que, com el Libre d'Evast e Blanc/uerna, el Libre cle
Meravelles i, en un altrc ordre de coses, una part de la seva obra r imada, cons-
titueixen aquell famos priniuin literari dels usuaris clc la cultura catalana. Cal-
dra nomes que el lector recuperi els textos dc Rubio al scgon volum dc lcs OE
i de Riquer al primer de la seva H L C a proposit d'aquest llibre per a trobar
les orientacions de lectura necessaries per tal de podcr valorar justamcnt Pex-
traordinari contingut literari que ofereix. Recordem tan sols que en cl camp
de Pal.legoria YArbre de filosofia d'anwr ens presenta el cas, quc creicm linic,
d 'una novel.la d ' amor cn contrafacta espiritual, que ha cstat entesa com una
replica de la formula literaria de la primera part del Roinan de lu Rose i que




278 B i m . I O G R A F I A 1980-3


pot fer pensar en un intent de fer forat en les disputes universitaries a traves
d 'un recurs al literari que Jean de Meun ja havia manipulat a la seva mancra;
Llull hauria confiat aqui a la passio d 'amor dc Deu el que el frances encoma-
nava a la divulgacio cientifica. En qualsevol cas, el Roman famos es tot just
un telo de fons, tan llunya de VArbre de filosofia d'amor com ho son les conti-
nuacions del Perceval del Libre d'Evasl e Blanquerna o el De mirabi/ibus urbis
Romae del Libre de Merave/les. I en qualsevol cas, tambe, Pedicio que ens ocupa
no aporta res de nou a la discussio del tema que acabem d 'apuntar ; i aixo mal-
grat formar part d 'una col.leccio que publica classics literaris medievals.


A Ia nova edicio de VArbre de filosofia d'amor cal demanar-li nomes allo
que esta preparada per a donar-nos: pulcritud textual. Sembla que hem arri-
bat a un cert desideratum en aquest sentit. La tradicio del text presenta tres
textimonis medievals, dels quals el mes antic, el manuscrit S, del Col.Iegi de
la Sapiencia de Palma, d 'una excel.lent qualitat, ha estat transcrit i editat ja
tres vegades. Hcm passat de les fantasies de Jeroni Rossello al volum segon
de les seves Obras de Ramdn Lull de 1901, a les discretes arbitrarietats de mos-
sen Salvador Galmes al tom XVIII de les ORL de 1935, a la implacable preci-
sio de Gret Schib, formada amb Germa Colon i Josep M. de Casacuberta. Com-
provar que la filologia catalana, cn la seva aplicacio a les edicions dc Llull,
va millorant al llarg del nostre segle no es, pero, rao suficicnt per a no fer unes
quantes observacions critiques sobre cl tcma.


Com deiem, el text de Gret Schib, sotmes als criteris d 'accentuacio i rc-
prcscntacio grafica de la darrera epoca de la col.leccio "Els Nostres Classics",
cns dona una aproximacio finalment segura al text del venerable manuscrit dc
la Sapiencia. Galmcs, tot i la seva seriositat irreprotxable, introduia retocs mes
que discutibles a les seves transcripcions. Aixi, pcr exemple, a la pag. 69, nota
7, decideix quc corregira sempre la llico siencia de S, per sciencia; igualment
regularitza, aqucst cop scnsc avisar, Pus de la /t o tria de corregir S amb va-
riants d'altres manuscrits quc empitjoren la lectura (a la pag. 22 de Pedicio
Schib, ratlla 1, hi ha un per que, quc es repeteix un munt de cops, que Galmes
ha transformat en per qui recollint una lectura realment poc convincent dcl
manuscrit B, el del British Museum). La minuciositat dc Pcdicio de Schib es
revela per e.xemple, en la cura dc les alternances con/com (sovint Galmes dis-
senteix; suposem que es tracta d 'abreviatures resoltes de diferent manera) , en
la eonstancia de Panotacio de correccions (a la pag. 26, 36 Schib ens informa
d 'una correccio cvident, pus al lloc d 'un pur que no fa sentit; Galmes corre-
geix sense advertir-ho) i en la distribucio numerica del te.xt, la indicacio de canvis
de foli del manuscrit i la simplc disposicio tipografica (perque la frase Amor
es corda..., a la pag. 75 de Galmcs, va en negrctes? Perque es bonica?).


Malgrat totes aquestes millores, pero, Pedicio Galmes no ha estat supcra-
da del tot per la de Schib. Atenint-nos nomes a la qiiestio textual trobem quc,
per comcncar, la descripcio dels codexs de Galmes es mes rica que la nova,
la qual no diu ni paraula sobre les peculiaritats del manuscrit A, de la Bibliote-




B I B U O G R A I I A 1980-3


ca Estanislau Aguilo de Palma, i B, del British Museum. Per a no parlar, na-
turalment, dels dos manuscrits del XVII i del XVIII , per als quals no val l'at'o-
risme de posleriores non deteriores, perque mai no han estat consultats, se-
gons que sembla. I parlant d'aforismes ecdotics, cs Galmes i no Schib qui cns
informa a proposit de la impossibilitat d'establir relacions entre S, A i B pcr
la manca total —deduim— d'errors conjuntius. Creiem que ja van arribant
1'hora de prendre 'ns seriosament la tradicio manuscrita dels tcxtos catalans i
especialment els lul.lians, quc son dcls pocs quc ofereixen prou elements com
pcr a poder-se plantejar una critica de variants sensata i sense fanatismcs
lachmanians.


D'aix6 voliem parlar. Per a 1'estudi lingiiistic de Llull sabem que necessi-
tem revisar urgentment la transmissio (vegeu ressenya 27) i resulta que 1'edicio
d" 'Els Nostres Classics" dona menys variants, entre les de lcs notes i les dc
1'aparat complementari , quc no pas la vella d 'ORL. Ai.xo vol dir que hi ha
informacions que es perden pel cami i hem vist que la fiabilitat de Galmes no
es absoluta, com la de Schib, a 1'hora de transmetre dades. Tots els casos d'omis-
sio que hem recollit confessem que fan referencia a variants grafiqucs; pcr aixo
potser hauria calgut una descripcio dels manuscrits secundaris i dc l'6ptim a
la introduccio, com ja hem dit mes amunt .


Respecte de les notes d ' informacio general que, tant a ORL com a "Els
Nostres Classics" altcrnen de mala manera amb 1'aparat de variants, hcm de
mostrar la nostra fam i set d ' informacio literaria i contcxtual i el nostre relatiu
sadollament lingiiistic —relatiu per la manca d 'una visio de conjunl —.


No voldriem posar punt final a aquesta noticia sense palesar expressament
que les critiques que s'hi contenen volen ser constructives i que apunten a una
esmena general dels procediments d'edicio. Abans hem dit que, de Rosscllo
aGret Schib, la filologia catalana havia progressat. Ens preguntem molt serio-
sament —i que ens perdoni el benemerit editor de "Els Nostres Classics, qtic
venerem— si s'ha d'inciourc cn el capitol de millores que el noslre sistema d'edi-
cio obligui un text lul.lia del XIV a accentuar esser a la primera e. Llegint ara
el text de Galmes al costat del nou, hem sentit que en el fons el seu sistema
de diacritics, degudament revisat, no dei.xaria de ser d 'una viabilitat realment
gran. Amb quin criteri decidim que posem la dieresi a deia, guiant-nos per la
fonetica de Llull? Per !a data del manuscrit que transcrivim? Per la prescncia
de la grafia dehia, que pot ser una romanalla sense correspondencia sonora?
Tot aixo ens fa pensar que, afor tunadament , no ens qucdarem sense feina en
els proxims anys.


L. Badia




280 B I B L I O G R A F I A 1980-3


8) No es pot negar que YAffatus esta de moda . En conec cinc estudis re-
cents: dos de Dagenais, el N" 11.41 mes avall, i 1'altre publicat dins del Primer
eol.loqui cPEstudis Catalans a Nord-America/Urbana, Montserrat 1979, un
de Josep M a Vidal a la nova revista " A f f a r " (el N " 11.39 mes avall), un del
mateix autor a una tesi doctoral inedita, i ara aquest del Dr. Perarnau. Tambe
en conec cinc transcripcions recents: tres inedites de Dagenais, Pring-Mill i .lo-
sep M a . Vidal (a la mateixa tesi doctoral), i dues publicades, una a la mateixa
revista " A f f a r " (vegeu cl N" 11.40 mes avall), i Paltra Pedicio publicada ara
pel Dr. Perarnau. 1 en vista que la versio de Josep M a Vidal te bastants d'errors
de transcripcio, es pot dir que Pedicio del Perarnau es Ptinica editada fiable.
A mes ens dona variants de la versio llatina, una llarga serie de notes comple-
mentaries, una ampla introduccio, un index complet de mots , i en apendix la
transcripcio d 'una obra Uatina inedita, el Liber de locutione angelorum, tot
elaborat amb Pesment i els coneixements tecnics als quals cl Dr. Perarnau ens
te acostumats .


Es clar perque VAffatus esta de moda - perque la semiotica esta de moda,
i VAffatus ens proporciona una mcna de teoria semiotica lul.Iiana. Pero em
sembla que un estudi de Paffatus, a mes de (1) t robar cl scu IIoc dins la semio-
tica, hauria de (2) tractar (com va assenyalar Carreres i Artau ja fa vint-i-cinc
anys) del seu possible origen estoic, i (3) explicar el seu paper dins Pepistomo-
logia lu.liana. L'iinic fins ara que ha tractat el primer punt ha estat J. M a Ro-
ca, pero sense comprendre el tcrccr punt , i sense comprendre en general Pem-
presa intel.lcctual lul.liana. Quant a aqucst tercer pnni , ningii no ha estudiat
cl paper notahlc de Paffatus dins cl Liber de ascensu et descensu intellectus
(Perarnau nomes hi assenyala la scva presencia) com a mitja dc transmissio
del saber, sense la qual transmissio el saber mateix serie gairebe impossible.
Quant cl segon punt, s 'hauria de tenir en comptc la teoria estoica dcl lekton.
una subcategoria del qual era Vaxioma, paraulcs quc cs troben traduides a Ci-
cero i Seneca per affatum (Llinares tambe assenyala 1'iis de la paraula a Ter-
tul.lia). Que Llull cmpra la paraula en un scntit nou (per aixo pot dir que "es
un scny no conegut pcr los antics encercadors") es clar, pero que el concepte
cstoic li ha scrvit dc punt de partida, em sembla innegablc.


El concepte de Paffatus com un dels sentits ( " lo sise seny") o com a po-
tencia ("la potencia affat iva") esta ben tractat pel Dr. Perarnau a la seva in-
troduccio a Pobra en qiiestio. Tambe resulta instructiva sobre Ia dinamica
"dedins-defora" i "influencia-refluencia" en relacio amb Paffatus. Pero els
primers tres punts mencionats no cs troben discutits. En canvi hi ha moltes
comparacions amb cls De anima d'Aristotil i Avicenna, i amb teories fisiologi-
qucs medicvals, que son d 'un interes mes be marginal o sccundari.


Quant a Pedicio mateixa, segueix el manuscrit de base fins i tot en casos
d 'error evident, cosa que no em sembla necessaria (sempre que el canvi quedi
assenyalat a les notes). Aquest es el cas, per excmplc, dc la 1.8, on posa "scus"




H I B L I O G R A H A 1980 ? 281


pcr " s e n y s " , a la 1.244 " i m p o b o l " por " imposs ibo l" , a la 1.254 " sob iec t s "
per "op iec t s " i a la 1.362 " p a d a r " per " p a l a d a r " . Tambe per ventura no to-
tes les variants incloses son necessaries. Que "au rem e d a r c m " cs tradueix per
"dabimus, habeb imus" , que el traductor llati afegei.x un " a u t e m " , que l'infi-
nitiu "man i fe s t a r " es tradueix pel gerundi "man i fes t ando" en quatre Mss. i
per 1'infinitiu "man i fes t a rc" en un, son coses que nomes poden interessar un
estudios de detalls de traduccions llatines medievals, estudios que en tot cas
hauria de consultar cl text llati sencer. Tambe guardar la diferencia entre " i "
i " j " (confes no entendre molt be les estadistiques justificadores a les pp . 56-7)
dona resultats per ventura innecessariament estranys com a " m i g i a " i
"vegietativa".


A part d 'aquests detalls de metode, havent comparat la versio del Dr. Pe-
rarnau amb fotografies del Ms. i amb la transcripcio de Pring-Mill, puc ccrti-
ficar que es d 'una fiabilitat total, feta amb una precisio i cura admirable.


Tambe es d'agrair 1'apendix amb una transcripcio del Liber de locutione
angelorum, que resulta esser una obra mes interessant del que sospitava. Sa-
biem ja la importancia historica de 1'obra, en la qual 1'autor parla dels seus
exits al concili de Viena i de les seves esperances en el rei Frederic de Sicilia.
Pero incloure 1'obra dins una edicio de VAffatus ens permet comparar les tco-
ries lul.lianes dc la comunicacio cn el regnc animal a travcs dels scntits, i la
comunicacio entre angels per la intel.ligencia pura a traves d 'una miitua parti-
cipacio en les dignitats divines.


A. Bonncr


9) i 35) Dos nuevas publicaciones iluminan algo mas el complejo panora-
ina de la aportacion de Llull al arte de la prcdicacion medieval. Sc dicc que
Llull siempre quedara fuera dcl cauce normal del pensamiento de la Edad Mc-
dia, y por lo que a su elaboracion personal del artc de predicar se refierc no
podria acontecer otra cosa.


Curt Wittlin, catedratico de la universidad de Saskatchewan (Canada) >'
especialista activo dcl hispanismo, nos edita la Art abreujada de predicacid,
redactada por l.lull cn 1313 (pag. 12) para esclarccer s u obra mas extcnsa \
atin inedita tambien en catalan (Art major de predicacio, de 1312). l.a obrita
editada per Wittlin muestra perfectamente la extraordinaria originalidad de la
obra luliana sobre predicacion, que ya habia puesto de manifiesto Charles V.
Faulhaber al estudiarla en conjunto en una importantc obra, quc parece haber
pasado desapercibida a Wittlin (vease Ch. V. Faulhaber, "Las retoricas hispa-
nolatinas medievales (s. XI I I - IV)" , en Repertorio de Historia de /as Ciencias
Eclesiasticas eit Espaha, 1, Salamanca, 1979, pags. 34-38). Concretamente Wit-
tlin advierte que el resultado de la Art abreujada no es un resumen o compcn-
dio de la Art major, quc contenia ciento treinta y seis sermones sobre vicios




2.82 B I B L I O G R A F I A 1980-3


y virtudes —en absoluto escolasticos, como era de esperar y como yo mismo
puedo comprobar en el manuscri to unico conservado de la Art major en la
Biblioteca de Catalunya. R. Llull "el que ara fa es presentar i explicar-nos una
nova figura abstracta pensada pera generar materia predicable" (pag. 12). Se-
nala Wittlin que esa figura no tiene relacion aparente con el arbol heuristico
del Liber de predicatione (1304).


Wittlin se ha dedicado a poner de manifiesto, o intentar poner de mani-
fiesto, el uso de la tecnica luliana del Art abreujada (pp. 12-24), lo cual logra
relativamente bien, para concluir —un tanto perogrullescamente— que "en de-
finitiva, 1'unica cosa que Ramon Llull preten inculcar a traves de tots el seus
succesius tractats es que el predicador tingui una tecnica" .


Este ultimo juicio, tan patente cuanto innecesario, asi como algunos por-
menores del resto de la introduccion (completada bien con el estudio de la trans-
mision textual y de los manuscritos) quedarian mas aclarados se Wittlin se hu-
biera planteado cl lugar de esta obra cn la cronologia luliana, su relacion con
las diversas formulaciones del ais luliano, asi como tambien de estos tratados,
especialmente del Ars abreujada, con los trataclos de predicacion eoetancos,
los escolasticos. Por una partc, ambas obras catalanas no estan ya ni siquiera
bajo la egida dc la mas complcta formulacion del arte luliano, la representada
por el Ars generalis idrima, sino que parecen superar esta misma con plantea-
mientos nuevos. La tan incompresible figura, que Wittlin se esfuerza en expli-
car y poner en rclacion con las primeras formulaciones del arte de Llull es prac-
ticamcnte igual a la figura consilii (vid. Raimundi Lulli Opera latina, II, ed.
J. Stohr, pag. 238), si hacemos la salvedad dc que la nuestra da como resulta-
do una figura octogonal, a causa de que se suprime la casilla relativa a la letra
K, que sc corresponde con el atr ibuto de la Gloria. Esta suprcsion facilita na-
turalmcnte cl uso, pero podria tambicn debersc a la autoccnsura tematica a
la hora de plantear esquemas funcionales con una utilidad exclusivamente apo-
logetica o disputativa (predicacion ad infidelesj. Parecc, por otra parte, reco-
nocerse una ultima formulacion del arle mas scncilla y practica en las liltimas
obras de Llull (vease esta suposicion argumentada y defendida por Dominique
Urvoy, Pensen 1'fslam. Les presuposes islamic/ues de l'"art" de Lull, Paris,
1980, pags. 398 y sigs.); en esta linea se incluyen las obras catalanas sobre pre-
dicacion, y en csta ultima ctapa de su vida Llull se dcdica a la composicion
de obras de caracter predicatorio y catequistico, en que se plantea fuera del
ambito propio del arte en su liltima \ersion nada menos que los mas basicos
prcsupuestos clc la fc: cntre octubre de 1312 y lcbrero clc 1313 compone, ade-
mas del Art major y del Art abreujada, sus Sermones de decem preceptis, el
Liber o Sermones de Pater Noster, el Liber o Sermones de operibus misericot-
die (segiin el catalogo de la produccion luliana que elabora actualmente el Sr.
A. Bonner). Imposiblc sera, como sc va vicndo, cualquier conclusion sobre
el arte de predicar de Llull sin analizar todos y cada uno de estos textos. Desde
este grupo de obras cronologicamente aunaclas, no debera extraiiar en absolu-




B I B I . I O C I R A F I A 1480-3 2 8 3


to tanto las diferencias con relacion a la Rhetorica nova (1301) cuanto con el
Liber depredicatione, ambos escritos en latin y con finalidades bicn distintas,
sin embargo. Pero tambien ambas obras catalanas se componen justamentc
despues del viaje a Paris, las disputas contra los averroistas y un cierto desen-
canto escolastico de Llull, que no sale contento de la meca del escolasticismo.
Y tambien ambas obras catalanas se redactan poco antes de la ida a Tiinez,
en donde Llull hubo de replantear su doctrinalismo logico, en pro de uno iiias
artistico, segiin parece reconocerse en sus ultimas obras. Asi, al escribir en len-
gua vulgar tanto el ars cuanto los ejemplos (no hay que olvidar que tambicn
los conticne, menos y mas resumidos, el Art abreujada), se rechaza por una
parte el pragmatismo latino de Paris y sus maestros, evacuando precisamente
cl arte cle prcdicar (que constituia la maxima manifestacion piiblica del maes-
tro en teologia y parisino, por mas senas) del curso dc saberes o medios del
Arsgeneralis, no resumiendo lo que del tema se pondria alli, sino enriquccien-
dolo en una nueva direccion. Nueva direccion que viene condicionada por el
uso hasta cierto punto practico dc los vicios y las virtudcs (es el tema de los
136 sermones ejemplares del Art niajor, segtin muestra Wittlin (pag. 11-12),
quien tambien advierte que aqui "Llull no preten cercar noves perspectives in-
tel.lectuals"), y por la necesidad de disponer materia ante el viaje misionero
a Tiinez.


Y el Art abreujada tiene mas relacion con el Art inajor de lo que Wittlin
quiere reconocer. Completa, indudablemente, su hermana mayor, pero en buena
parte, pule la linea sustancial de pensamiento que late bajo la anterior. Figu-
rar de forma esqucmatica por medio de una tip'\ca figura invenliva una tecnica
de inventio mas que retorica de caracter logico —de acuerdo con la logica pe-
culiar de Llull, no con la nuestra, la escolastica— no desdecia de los liltimos
procedimientos del Ars generalis ultima, pero en realidad la version breve de
los tratados prcdicatorios catalanes se constituye como un sofisticado artc de
mcmoria. Y olvida Wittlin que el ars tneinoriae corre parejo con cl ars praedi-
candi, hasta tal punto que el arte de la memoria pucdc acompahar o formar
parte del arte de predicar, como una seccion necesaria. Asi y por una parte,
LIull sustantivizara la inventio hasta convertirla en el objeto propio del arte
de predicar, cvitando los procedimientos cscolasticos de desarrollo; por otra
parte, convierte en medio y sustancia del arte algo que solo era un mcdio, cl
arte de la memoria. La Art abreujada constituye en realidad un sofisticado ar-
te de memoria . Naturalmente, desde este punto dc vista esta obrita no puedc
desdecir del resto de la obra luliana, que en sus elementos filosoficos constitu-
ye, segtin la afor tunada acunacion de la senora Yates, " a n art of m e m o r y " .


La aproximacion que Lola Badia, catedratica de la Universidad de Palma
de Mallorca, hacc dc la iclca dc la retorica en l.lull dcbc dc iluminar algunos
aspectos de su enfoque sobre predicacion. En el articulo, quc constituyc un
breve adclanto de un libro sobre Llull y la literatura, se analiza pormenoriza-




284 B I B I . I O O R A H A 1980-3


damente el pasaje dedicado a la retorica en el Ars generalis ultiina. Salva sea
una atrevida autoexplicacion de Badia ("Llull , en materia de tradicions retori-
qucs, havia sentit campanes i no demostra tenir cap mena de formacio, ni ele-
mental, en el mon dels auctores, es a dir, que mai no li van explicar be el tri-
vii/m a 1'escola", pag. 95), "Llull —segun Badia— distingei.x entre una retori-
ca logica i una retorica literaria, que concep Ia primera adrecada a la intel.li-
gencia i la segona a Pimaginacio. . . en el camp de la retorica logica la bellesa
es pot identificar amb el fulgor dels enunciats absolutamcnt vers del llenguat-
ge filosofic, en la retorica literaria la bellesa radica en el ' p o e t i c ' " . Sin embar-
go, seran elementos ya entrevistos en la Rhetorica nova, la primera produc-
cion sobre predicacion de Llull. Ello vendria a confirmar que en el curso sobre
predicacion de Llull siempre tuvo este cierta actitud scgregativa, en relacion
con el resto de su obra , por mas que la ultima formulacion (no se olvide: en
lengua vulgar, en situacion pre-misional, a la vuelta del concilio de Viena del
Delfinado, en una situacion de desencanto filosofico y universitario) sea la que
opta por un arte propio, suplantando en el Art abreujada el ars praedicandi
por uno de sus instrumentos, el arte de memoria.


La labor filologica de gran calidad dcl prof. Wittlin, asi como la literaria
dc la prof. Badia, vienen a preparar , sin duda, estudios aclaratorios de la teo-
ria luliana sobre la predicacion.


J A I M E PASCUAL


11) Aquest trcball cns proporciona no tan sols una edicio del Libre de de-
finicions, sino tambe 1'aclariment d 'un embolic lul.lia dels mes complicats. Fins
ara s'havien passcjats pels catalegs Iul.lians ducs obrcs aparentment distintes:
un Libre de definicions i un Introductorium magnae Artis generalis. La Dra.
Badia ha mostrat quc no son mes que versions distintes dc la matcixa obra,
la qual es " u n petit tractat lul.lia o para-lul.lia farcit de rifaciment i dMntcrpo-
laeions". Ai.xi quc, si bc no cs pot asscgurar que Pobra sigui completament
autentica, almenys en la lorma en que ens ha pervingut, sembla segur que es
un pastitx de material genui, i ben dedins una tradicio Iul.Iiana correcta. O
com diu Peditora, " tot i no ser una obra totalment escrita de ma del beat o
rigorosament planejada per ell, es tanmatcix, a la manera dels centons, un text
prou lul.lia pcr a no ser classificat entre els apocr i fs" .


Descrit aixi, sembla que haria d'esser un tcxt mes be insignificat. Pero al
contrari , dins la categoria d 'una obra menor. es important des de dos punts
de vista. Primer perque es Punica obra —almenys que conegui jo— que conte
definicions dels conceptes secundaris de la importantissima Figura T de PArt.
Amb aixo vull dir que en multitud cPaltres obres Llull defineix conceptes pri-
maris de la Figura T, com per e.xemple "di ferencia" , " concordanca" i "con-
t rar ic ta t" , dient que son entre sensual i sensual, sensual i intel.lectual, i in-




B I B L I O G R A F I A 1980-3


tel.lectual i intel.lectual. Aqui, pero, ens explica allo de " sensua l " i "intel.lec-
uial" , i aixi per tota la resta de la figura. 1 en vista del fet que Ramon Llull
de vegades te el mateix vici de molts de matematics moderns ( = estructuralis-
tcs) —el de no explicar-se—, aqui almcnys tenim unu explicacio d 'una part del
seu sistema.


L 'obreta tambe es important des del punt de vista de la didactica lul.liana
—fins i tot per a la didactica en epoques posteriors a la vida del beat. A mes
d'aportacions interessants sobre les ciencies de 1'epoca (1'apartat sobrc l ' "ar is-
metica", per exemple, te coses que no es troben en cap altre lloc de 1'obra lul.lia-
na) i per tant sobre el lexic cientific catala medieval, tambe ens dona una visio
general de la divisio del saber del seu temps.


L'edici6 ve precidida d 'una excel.lent introduccio sobre la tradicio tex-
tual, sobre el contingut de 1'obreta —amb gran riquesa d 'aportacions sobre
la divisio de les ciencies en 1'obra lul.liana en general— i finalment sobre Yedi-
tionstechnik emprada. Pel que fa al te.xt de Pobreta, Peditora ha suplert la manca
de Pinici del text catala del Libre de definicions amb el text Uati de Ylntroduc-
loriunt. Un aparat critic, notes al text i un index onomastic clouen el tom. Un
index tematic hauria estat per ventura una ajuda per a Pinvestigador, qui per
altra banda consultara aquest treball amb gran profit i gtist.


A. BONNER


12) Del mateix manuscrit que ens ha donat YAffatus (Munic Hisp 60), cl
Dr. Perarnau ha transcrit la Peticio a Celesti V, que fins ara tothom havia crc-
gut que nomes existia en versio llatina. Ara, gracies a les seves investigacions,
sabcm que abans del segle XVIII nomes existia aqueixa copia catalana de la
qual la versio publicada a MOG II es una traduccio llatina feta probablement
pel mateix Salzinger. Precedit d 'una bona introduccio historica, sobrctot so-
bre Pambient a la cort de Napols durant el brcu papat de Celesti V, i sobrc
les actituds pacifistes/bel.licistes envers la conversio dels infidels de part dc
Ramon Llull, el Dr. Perarnau ens dona una edicio de Pobreta mateixa, amb
variants de la traduccio llatina de Salzinger, i amb notes copioses.


Les tecniques d'edicio son les matei.xes que ja hem vist emprades amb YAf-
fatus(N° 8 mes amunt) , i per tant amb alguns dels mateixos problemes ("desi-
gien" i variants com a " q u o m o d o " per " c o n " , "qui i rent" per "que anas-
sen" i "alteri Domino" pcr "cl scnyor altre") i amb les mateixes qualitats d'un
treball acuradissim. Acaba com Pedicio de YAffutus anib un index complet
del vocabulari emprat a Pobreta.


A. BONNER




286 B I B L I O G R A F I A 1980-3


II. ESTUDIS LUL.LISTICS


18) Miquel Batllori, Orientacions i Recerques, seglesXII-XX. Montserrat,
1983.


Conte reimpressions de dos treballs d'interes lul.listic:
1. La cultura catalano-aragonesa durant la dinastia de Barcelona


(1162-1410). Nous corrents de recerca de 1940 a 1960, pp . 11-79. Pu-
blicat originalment a VII Congres d'histdria de la Corona d'Aragd,
Ponencies, Barcelona, 1962, 329-407.


2. Un probleina hagiografic entorn de Ranwn Llull: el niartiri, pp.
141-56. Traduccio d 'un report italia presentat al Convegno interna-
zionale "Agiografia neWOccidente cristiano, secoli XIII-XV" (Ro-
ina, 1-2 marzo 1979) i publicat dintre la serie Atti dei convegni lin-
cei, 48, Roma, 1980. 115-28. Una reelaboracio del mateix escrit es
troba tambe inclosa al N" I. 17 mes amunt .


19) Pere Bohigas, Aportacm a 1'estudi de la literatura catalana. Proleg
d 'Amadeu J. Soberanas. Montserrat , 1982.


Contc reimpressions de quatre treballs d'interes lul.listic:
1. Les cronologies htl.lianes i el sentit personal d'algunes obres de Ra-


mon l.lu/1, pp. 13-27. Publicat originalment a EL IX (1965), 167-80
(Bru 462).


2. Introduccio al "Libre qtti es de 1'Orde de Cavalleria ", pp . 28-48. Pu-
blicat originalment a OE I (1957), 515-26.


3. Introduccio al "Llibre de les besties", pp. 49-56. Publicat original-
ment a RAMON LLULL, Llibre de les besties, "Antologia catala-
n a " , 1, Barcelona, 1965, pp. 5-12 (Bru 60).


4. Els Rubid i els l/ibres, una dinastia cThomes cle lletres, pp . 408-3".
Publicat originalment al "Butlleti interior informatiu d 'Omnium Cul-
tu ra l " , 3 a epoca, mims. 25-6 (1978), pp. 11-18.


20) Francesc de B. Moll, Textos i estudis medievals. Proleg d 'Antoni M.
Badia i Margarit . Montserrat , 1982.


Conte reimpressions de sis treballs d'intercs lul.listic:
1. Vida coetdnia de Ramon Llull, segons el manuscrit 16.432 clel Bri-


tish Museum, pp. 3-24. Publicat originalment al "Bolleti del Diccio-
nari dc la Flengua C a t a l a n a " , XV (1933), 33-9, 55-8, 70-5, 90-1,
105-16 (Bru 147).


2. L 'opuscle de Ramon Llull sobre el Pecat d'Adam. Assaig cTedicid
critica, pp. 25-41. Publicat originalment a l " 'Anuar i de FOficina Ro-
manica de Lingiifstica i Li tcra tura" , V (1932), 297-310 (Bru 65).


3. La llengua cle Ramon Llull, pp. 123-63. Publicat originalment a OE
II (1960), 1319-32, 1350-58 (Bru 622).




B I B L I O G R A I T A 1980-3 287


4. Notespera una valoracid del lexic de Ranion Llull, pp . 165-220. Pu-
blicat originalment a EL 1 (1957), 157-206 (Bru 633).


5. Els llatinismes de la "Ldgica nova", pp. 221-32. Publieat original-
ment a "Estudis Franciscans" , XLVII (1935), 57-65 (Bru 632).


6. Entre Ramon Llull i el Decameron, pp. 233-43. Publicat originalment
al "Bollet t ino delPAtlante Linguistico Medi ter raneo" , X-XII (Flo-
rencia 1968-70), 433-41 (Bru 634).


21) Frances A. Yates, Lull and Bruno. Collected Essays. Vol. I, Routled-
ge and Kegan Paul, Londres, 1982.


Conte reimpressions de dos treballs Iul.listics:
1. The Art of Ramon Lull: An Approach to it through LulTs Theory


of the Elements, pp . 3-77. Publicat originalment al " Journa l of thc
Warbu rgand Courtauld Institutes", XVII (1954), 115-73 (Bru 1031),
i en versio castellana a EL III (1959), 237-50, IV (1960). 45-62, 151-66
(Bru 1032).


2. Ramon Lull and John Scotus Erigena, pp. 78-125. Publicat original-
ment al " Jou rna l of the Warburg and Courtauld Inst i tutes", XXIII
(1960), 1-44 (Bru 675), i en versio castellana a EL VI (1962), 71-82
(Bru 676).
Ressenyat per L. Badia a "Serra d ' O r " (Marc 1983), 175-8.


22) Dominique Urvoy, Penser ITslam. Les presupposes islamiques de
T"Art" de Lull, Librairie Philosophique J. Vrin, Paris, 1980, 440 pp.


Ressenyat per L. Badia a "Serra d ' O r " (Nov. 1981). 45-8, i pcr M. Barcc-
16 a " L ' A v e n c " 61 (Juny 1983), 71-5.


23) Sebastian Garcias Palou, Ramon Llull v el fslam, Palma de Mallorca,
1981, 487 pp.


Ressenyat per M. Barcelo a " L ' A v e n c " , 61 (1983), 71-5.
24) Jordi Gaya Estelrich, Ramon Llull, "Biografies dc Mal lorquins" , 2,


Ajuntament de Palma, Palma de Mallorca, 1982, 99 pp.
Ressenyat aqui a continuacio.
25) Armand Llinares, Raymond Lulle. Le majorquin universel. Editorial


Moll, Palma de Mallorca, 1983, 115 pp.
Ressenyat aqui a eontinuacio.
26) Joan Marti i Castcll, El catala medieval. La llengua de Ramon Llttll,


"Col.leccio Assa ig" , 2, Indesinentcr, Barcelona, 1981.
Ressenyat per A. Bonner a EL XXV (1981-3), 168-9, i per .1. Pcramau


a ATCA 2 (1983), 413-14.
27) Joscp M. Nadal i Modest Prats , Histdria de la llengua cataluna. Vol.


I, Dels inicis a/segle XV, "Col.leccio Estudis i Documents" , 33, Edicions 62,
Barcelona, 1982, 543 pp. (amb lcs pp. 301-56 dedicades a Ramon Llull).


Ressenyat aqui a continuacio. Vegeu tambe la ressenya de A.M. Badia
i Margarit al Quadern de Cultura d " ' E l P a i s " del 27 Feb. 1983, pp. 1 i 3.




B I B L I O G R A F I A 1980-3


28) Miquel Colom Mateu, Glossari general lul.liu, Editorial Moll, Palma
de Mallorca, Vol. I, A-C (1982), xvi - 490 pp . , Vol 11, D-F (1983), 503 pp.


29) Josep Perarnau, Els inanuscrits lul.lians inedievals de la "Bayerische
Staatsbibliothek"de Munic. I. Voluinsamb textos catalans, "Studia , Tcxtus,
Subsidia" , III, Facultat de Teologia de Barcelona, Seccio de Sant Pacia, 1982,
227 pp.


Ressenyat per A. Bonner a EL XXV (1981-3), 169-71, i per G. Roura a
ATCA 2 (1983), 408-9.


30) Josep Perarnau i Eslpelt, Consideracions diacrdniques entorn delsma-
nuscrits lul. liuns medievuls de lu ''Buyerische Stuutsbibliothek'' de Munic, ' ' Ar-
xiu de Textos Catalans Ant ics" , 2 (1983), 123-69.


Ressenyat aqui a continuacio.
31) Charles H. Lohr, Ramon Lull und Nikolaus von Kues. Zu einem Struk-


turvergleich ihres Denkens, "Theologic und Philosophie", 56 (Friburg-Basilea-
Viena, 1981), 218-31.


32) Charles Lohr, Die Uber/ieferung der Werke Rumdn Lulls, "Freibur-
gcr Universitatsblatter" 78 (Desembre 1982), 13-28.


Una versio abreviada dc la primera part es va publicar amb el mateix titol
al:


"Brepols Publishers Newsletter", 6 (Turnhout , hivern de 1982), 1-5.
1 una vcrsio ampliada de la segona part baix el titol segiient:
33) Charles Lohr, Die Exzerptensummlung des Nikolaus von Kues uus den


Werken Ramdn Lulls, "Freiburger Zeitschrift fiir Philosophie und Theologic",
30 (1983), 373-84.


34) Dossier. Ramon Llull. Formacid, pensament iliteraturu, " L ' A v e n c " ,
64 (Oct 1983), 40-64.


Consta d 'una Cronologia de Rumon Llull (1232-1316) i dc quatrc articles:
1. Jordi Gaya, La fonnacid de Ramon Llull i les fonts del seu pensa-


ment, 44-7.
2. Anthony Bonner, Les arts de Llull com a purudigmes cientifics, 48-53.
3. Eusebi Colomer, Rumon Llull iprecursor de lu informatica? 54-9.
4. Lola Badia, Ramon Llull i la literaturu, 60-4.


35) Lola Badia, Et hocputet per Regulam C, "Quaderns Crema" , 7 (Maic
1983), 79-98.


Ressenyai conjuntament amb el N° 9 mes amunt .
36) Anthony Bonner, La imutge desenfocada de Ramon Llull, " L a Van-


guard ia" (13 Des 83), 46.
37) Walter W. Artus, Ramon Llull, the Metaphysician, " A n t o n i a n u m " ,


56 (1981), 715-49.
Resscnyat a EL XXV (1981-3), 167.
38) G. Genovart Servera, El Cavaller i el Vell Suvi (Imutges i stmbols de


lu pedagogia lul.liuna), "Estudis Balearics", II n. 4 (1982), 59-75.
Ressenyat a EL XXV (1981-3), 167-8.




B I B I J O C i R A l T A 1980-3 : s 9


39) Josep M a Vidal i Roca, A propdsit de l"'affar", " A f f a r " , 1 (Palma
1981), 13-20.


Ressenyat per .1. Gaya a EL XXV (1981-3), 171.
40) Josep M a Vidal i Roca, El "Libre de 1'Affatus" de Ramon Llull, "Af-


far" , 2 (Palma 1982), 13-31.
Vegeu les remarques a la ressenya del N° 8 mes amunt .
41) John Dagenais, Origin and Evolution of Ramon LluWs Theory of Af-


fatus en Aetes del tercer col.loqui d'estudis catalans a Nord-America (Toron-
to, 1982), Montserrat , 1983, pp. 107-22.


42) Josep Romeu i Figueras, Interpretacid del "Canl de Ratnon"de Llull
en Serta Philologica F. Ldzaro Carreter, Edicions Catedra, Madrid, 1983, pp.
449-63.


43) P . Rossello Bover, Notes sobre Salvador Galmes i el lul.lisme, "Af-
far" , 2 (Palma 1982), 161-71.


44) Rudolf Brummer, Sobre la data i Testructura del "Libre de demostra-
cions" de Ratnon Llullen Hoinenatge a Josep M. de Casacuberta, 1, "Estudis
de Llengua i Literatura Ca ta lanes" , 1 (1980), Montserrat , 1980, pp. 149-62.


45) Jordi Llovet, Ramon Llull: nostalgia de la lletra en De 1'amor, el de-
sig i altres passions, "Llibres a Tabas t" 153, Edicions 62, Barcelona, 1980,
pp. 87-151.


Ressenyat per L. Badia a "Serra d ' O r " (juny 1980), 399-400.


RESSENYES


24-25) Dues biografies elaborades per especialistes rcconeguts, i dirigides
a lectors no especialitzats en temes lul.listics. La primera, de Jordi Gaya i es-
crita en catala, esta dirigida a lectors per als quals el beat ja forma part de
la seva cultura. Es per tant un intent serios d'explicar la vida i obra de Ramon
Llull dins un espai reduit. La segona, d 'Armand Llinares i escrita en franccs,
esta dirigida a un ptiblic del qual per ventura es podria dir que te una tenden-
cia a veure tot el que es mallorqui com a curiositat turistica. Es per tant un
intent —igualment serios— de persuadir el lector que, mes que una curiositat,
el beat es realment "un majorcain universel". La primera es mes densa, i cn-
tra mes en el costat filosofic i "a r t i s t i c " de Ramon Llull, mentre que la segona
es mes amena i mes purament biografica, diferencia ben en consonancia amb
els diferents piiblics als quals van dirigides. Totes dues son fiables i al dia, qua-
litats no sempre presents dins la categoria de biografies populars de Ramon
Llull.


A. BONNER




290 B I B I . I O G R A H A 1980-3


27) Les cinquanta pagines escasses que dedica a Llull aquest recent primer
volum d 'una historia de la llengua catalana, que estan escrivint Josep M. Na-
dal i Modest Prats , professors de la Universitat Autonoma de Barcelona i del
Col.legi Universitari de Girona, constituei.xen un resum clar i intel.ligent dels
coneixements sobre la llengua del beat que ens ofereix la bibliografia especia-
litzada. El text examina en primer Uoc amb ulls critics la coneguda formula
que atribueix a Llull el titol de "creador del catala l i terari" posant de relleu
la precocitat del seu lis del catala en textos tecnics i la seva obligada labor de
creacio, donada la manca de precedents de la seva obra. Seguidament els autors
es proposen de trobar una explicacio per a aquesta precocitat lul.liana i per
a la " ra ra perfeccio i maduresa de la seva p rosa" . Aixo porta naturalment a
Pexposicio del "projecte lul . l ia", clau de volta de Pedifici de tota l 'obra del
beat. Tambe discuteixen els autors el sentit de 1'iis que fa Llull del llati —
tenint en compte el famos fragment del Blanquerna on el llati es saludat com
a llengua universal— i de 1'arab. La formacid trobadoresca i cavalleresca dels
primers trcnta anys de Llull es entesa com a basica; Llull es vist com algti que
sempre fou " u n foraster" en cl mon de la cultura eclesiastica, ja que "en e l l ,
Pescolastica i el llati seran sempre uns vestits sobreposats que no reeixiran mai
a dissimular la seva autentica personal i ta t" (pag. 320).


L'apartat quart de 1'estudi, que es titula "Ramon Llull i la llengua", adopta
una actitud militant a favor de la "clara consciencia d 'opcio idiomatica i d e
voluntat d 'es t i l" en el bcat. Un cop exposat tot aixo, "despres de tantes di-
gressions" (pag. 329), arribem al cor de la qiiestio: Pestudi de la llengua cata-
lana en Pobra de Ramon Llull. En primer lloc uns quants paragrafs destinats
a resumir cl problema de la transmissio manuscrita, amb exemples trets del
cas del Libre de conteinp/acid; dcspres, un repas general de la sintaxi i del lexic
presents en els textos del beat.


Pel que fa a la presencia d 'una sinta.xi culta en Llull els autors de la Histd-
ria de la llengua cata/ana insisteixen en el seu passat de t robador i posen d e
rellcu que els models Ilatins que degueren afaiconar el seu repertori sintactic
en cap cas no ens remeten als "classics de la l lat initat" (pag. 334). El coneixe-
ment dels elements sintactics llatins que hom enumera a les pagines 334-340,
doncs, cal anar-lo a buscar als " t rac ta ts poetics del seu temps que reproduien
per a la llengua vulgar allo que a les escoles s'ensenyava per a la composicio
en l lat i" (pag. 340). La idea sembla assenyada, pero la pista objectiva que po-
dria relacionar Llull amb algun text en concret se'ns escapa. En aixo, com en
tantes altres coses rclacionades amb la formacio de Llull, tenim sovint la sos-
pita que el beat es nodria per una osmosi cultural que mai no arribarem a dilu-
cidar. Menys problemes prescnta, naturalment, la caracteritzacio de Piis d'una
sintaxi popular , que es Phabitual de la primitiva prosa catalana, es a dir la cro-
nistica.




B I B I I O C I R A I I A 1 9 8 0 - ? » 1


El mon del lexic, per la seva banda ens aboca a una problematica apassio-
nant. Aqui tambe el que realment intercssa, mes que no pas la voluntat per
part de Llull de fer servir una prosa "conscientment depurada de vulgarismes
i expresions popu la r s " , per dir-ho amb paraules de Riquer, es la creacio del
primer lexic culte catala de la historia. Els nostres autors estudien la sufixacio
i aquell famos monstre de la rao que es la flexio dels correlatius, monstre qile
Llull no deixava de considerar estetic per be que anes parlant de "paraules es-
t ranyes" . A la pag. 348 hom assenyala que 1'adopcio de llatinismes tecnics per
Llull no va fer escola, de tal manera que a finals del XIV i durant tot el XV
els traductors catalans van tenir la sensacio que foi navcn a comencar la tasca
de creacio d 'un lexic culte catala de cap i de nou. Meus aci una observacio his-
torica important , ens sembla, que dura els autors a la conclusio que: " N o ens
atreviriem pas a dir que la influencia de la seva impressionant labor de creacio
lingiiitica fos nul.la, pero no tingue pas certament la fecunditat que n'hauriem
pogut esperar" (pag. 356). Es a dir que, si aixo es cert, totes les consideracions
a proposit de Llull " p a r e " de la llengua, es refereixen a una paternitat simbd-
lica o visible solament als ulls dels qui creuen en la realitat ideal de 1'cspcrit
dels pobles mes enlla de comprovacions empiriques.


Una nota al marge: no sabem trobar en el capitol sobre Llull d 'aquesta
Hisidria de la llengua catalana cap al.lusio al problema del vocabulari cienti-
fic, present per exemple en obres d 'as t ronomia, geometria, drct o medicina,
pero segurament una sintesi general no es el lloc que planteja 1'estudi d 'un te-
ma sobre el qual amb prou feines s'ha treballat i que reclamaria cn primer lloc
uns buidats sistematics d 'obres en versio catalana i llatina. 1 aqui tambe torna
a apareixer el problema de la transmissio. Quin es el le.xic cientific que trobem
en una versio catalana d 'un text lul.lia feta al segle XV? El lul.lisme d'escola,
fins a quin punt conserva 1'adaptacio lexica proposada pel beat als seus vells
temps? Hem volgut plantejar aquesta qiiestio tan sols per a donar testimoni
que al darrera de la claredat necessaria d 'un manual s'obre la jungla de la nos-
tra ignorancia.


L. BADIA


30) L'article en qiiestio, un complement als dos toms de £ / 5 inanuscrits
lul.lians inedievals de la "Baverische Staatsbihliothek" de Munic en curs de
publicacio pel mateix Prof. Perarnau (vegeu el N° 29 mes amunt) , agrupa els
manuscrits muniquesos diacronicamcnt, no tan sols entre ells mateixos, sino
tambe en relacio amb manuscrits d'altres biblioteques. Esta dividit en cinc apar-
tats: (1) volums contemporanis de Ramon Llull; (2) els volums dels temps difi-
cils (es a dir de mitjan segle XIV); (3) els llibres de 1'eclosio del lul.lisme (finals




292 B I B U O G R A F I A 1980-1


dcl XIV i inicis del XV); (4) Joan Bulons i la nova onada de lul i isme a 1'Impe-
ri; (5) punts textuals. Aporta dades importants sobre la transmissio de l'opus
lul.lia i sobre la historia del lul.lisme, al mateix temps que suscita alguns pro-
blemes de metodologia, i per tant em sembla mereixer una ressenya detallada
a EL, sobretor pel que fa als dos apartats mes significatius, el primer i el quint.


L'article comenca amb una sorpresa majiiscula, i al mateix temps amb
el primer problema metodologic. L'autor diu haver trobat tres manuscrits "pro-
cedents del mateix obrador i possiblement de la mateixa m a " dels famosos toms
de 1'Ambrosiana de Mila, A. 268 inf. i D. 549 inf., acabats de copiar a Mallor-
ca el 1280: son el Munic CLM 10504, Maguncia Priesterseminar 220 1, i Pal-
ma Bibl. publ. 1103. Pel que fa al tom muniques, tothom esta d 'acord que
fou copiat a Mallorca a inicis o " a la ratlla del s. X I V " , com diu el Dr. Perar-
neu, pero ja ens t robam a gairebe un quart de segle dels toms milanesos. Dels
altres dos toms, Hillgarth ja va assenyalar que el Ms. de Palma era de la ma-
teixa ma del de Magiincia, pero el va datar al " s . XIV-V" . En efecte, el mon
lingiiistic que habiten aquests dos Mss. em sembla molt allunyat del catala prec-
cancelleresc i tan peculiar dels Mss. de Mila. Un altre problema es el text cata-
la de VArt demostrativa del Ms. de Magtincia. Com ja va assenyalar Jordi Ru-
bio, per una serie de raons (vegeu la introduccio a la meva traduccio de 1'obra
que sortira proximament) , i sobretot pel gran nombre de llatinisme no caracte-
ristics del llenguatge tecnic lul.lia, sembla mes be la traduccio d 'un seguidor
i no un text original de Llull. D'aqui sorgeixen dues qiiestions de metode: (1)
una simple asseveracio que aquests quatre Mss. procedeixen "del matei.x obra-
dor i possiblement de la mateixa m a " sense mes proves i sense afrontar els pro-
blcmes mencionats, no es suficient; en lloc d 'apor tar llum, nomcs suscita dis-
cussions del tipus "Pe ra rnau d i u . . . " , "S i , pero Hillgarth d i u . . . " ; (2) es arris-
cat basar-se massa exciusivament —com suspit ha fet el Dr. Perarnau— en da-
des paleografiqucs, en semblances de mans dins d 'una escriptura bastant es-
tandard com fou la gotica libraria.


Altres Mss. assenyalats com a copiats en vida de Llull son els CLM 10501
i 10496 (de la mateixa ma, potser identica a la del Vatica lat. 7199, i que possi-
blement sortiren del mateix escriptori que treballava per a Pierre de Limoges);
el CLM 10507 enviat a Percival Spinola; el Hisp. 59 amb els Proverbis de Rct-
moti (pero aqui la data que normalment s'ha proposat cs mitjan s. XIV, com
ha fet el propi Perarnau al Tom I, p. 59 del seu estudi descriptiu dels Mss.
muniquesos); el CLM 18446 (vegeu el que en diu Rubio al seu estudi classic
sobre els Mss. dTnnichen, p. 307); 1'Hisp. 62 (al Tom I, p . 75 del seu cataleg
dels Mss. muniquesos el Dr. Perarnau el data a la primera meitat del XIV,
que em sembla mes prudent —i suggerir que les multiplcs correccions poste-
riors siguin " u n a mostra de les lluites internes que afollaren 1'experiencia de
M i r a m a r " em sembla un poc exagerat); i una part del CLM 10497 (la que con-
te el Liber contra antichristum i VApostrophe). Pel que fa al darrer Ms. asse-




B I B l . l O G R A F I A 1980-3 > ' 3


nyalat com a pertanyent a aquest grup —l 'Hisp. 60— trob que hi ha fets inte-
ressants encara mes a favor de la tesi de Perarnau. Com esper haver derriostrat
en altre lloc (EL XXIV, 81-2), VArbre defilosofia desiderat no pot haver estat
escrit abans del 1294 pel fet de mencionar " lo .vi. en seyn qui novelament es
conegut" . Al mateix article (p. 84, n. 53) vaig suggerir que les cinc obres conti-
gudes a 1'Hisp. 60 (alla vaig dir quatre, pero ara gracies al treball del mateix
Perarnau ressenyat al N° I. 12 mes amunt , sabem que la Peticid a Celesti V
tambe es conserva al mateix Ms.) foren escrites en un grup pel 1294 a Napols.
A mes a mes, PHisp. 60 es Punic Ms. que te la versio catalana complcta d 'aque-
lles cinc obres (a Roma hi ha una copia parcial de VAffatus a Sant Isidre i un
fragment de VArbre defilosofia desiderat a la Corsiniana). Obrador ja datava
el Ms. del XIV o darreria del XIII , i Galmes de la primera meitat del XIV,
aixi que la tesi de Perarnau es troba plenament confirmada.


Dels Mss. "dels temps dificils" Perarnau assenyala una serie de volums —
Hisp. 66 i CLM 10545-9— copiats probablcment dins cls ccrcles dels cspiri-
tuals catalans i contenint " c o m a manuals elementals d ' introduccio a la scva
Weltanschauung cr is t iana" sobretot la Doctrina pueril i els Proverbis de Ra-
nion. Dels Mss. de Pepoca " d e Peclosio del lul . l isme" assenyala un grup co-
piat pel mateix escriva del Blanquerna de Munic (Hisp. 67): son els Hisp. 52
i 58 de Munic, cls 220k i 220i del Priesterseminar de Magiincia, i els H. 8 inf.
i Y. 117 sup. (o I. 117 sup. segons altres autors) dc PAmbrosiana dc Mila, lots
set possiblement copiats per un tal Bindo Guastappo que trebellava per a Per-
cival Spinola. Un altre grup copiat per una mateixa ma al primer lerc del s.
XV es: CLM 10517, 10521, 10524, 10539, parl dcls 10528 i 10543, i a Kues
el Cod. Cus. 82 i part del 83. Un tercer grup copiat pel matei.x temps per un
tal Guillem Teixidor son CLM 10522, una gran part dels CLM 10531 i 10506,
com tambe probablement el Yale, Mellon 17 (o 37 segons Stegmiiller a Estudis
Roinanics IX, 45). Molts dels Mss. d'aqueixa epoca foren copiats a terres de
Plmperi (en el sentit ample del terme), fet que demostra que "el lul.lisme de
1'Impcri... era actiu i p roduc t iu" (p. 152) ja abans de Nicolau de Cusa, Eime-
ric van den Velde i Joan Bulons.


El darrer apartat del treball del Dr. Perarnau aporta dues dadcs noves de
gran interes pels lul.listes. La primera concerncix una Lectura contpendiosa
super Artem inveniendi impresa a MOG I com a primer apendix a VArs com-
pendiosa inveniendi veritutein, pero que ben bc podria constituir una obra a
part. Aixo, combinat amb altres observacions del Dr. Perarnau sobre variants
al text de VArs coinpendiosa inveniendi veritatein mateixa (p. 161), com amb
la meva suggerencia que el segon apendix de definicions a MOG I es apdcrif
o almenys un pot-pourri postlul.lia de material genui (a mes de les raons apor-
tades a EL XXI, 58, n. 91 , m 'he adonat , a traves de remarques de Pring-Mill,
que definicions aixi basadcs en la teoria correlativa serien un anacronisme en
la primera obra de PArt) , ens fa veure que s'hauria de reestudiar tota la tradi-




B I B I I O G R A F I A 1980-3


cio textual de 1'obra. La segona dada interessant es una possible identificacio
de VArs brevissima del cataleg d 'obres al final de la Vicla coetania (N° 155
a la versio de Hillgarth). Caldria veure si aqueixa obra porta qualque relacio
amb el Libre de definicions editat per Lola Badia i ressenyat al N° 10 mes amunt,
i /o amb la llista de definicions impresa a MOG I.


Unes correccions de detall. P . 146, 1. 3 hauria de dir " G l . kgl. Samling
3478, 8.°, ff. 23-45" . P . 148: en vista de les relacions dels seguidors de Llull
i els espirituals, seria interessant mencionar que la primera obra d'aquest Ms.
Mar . F. 309 (i no 256) de Danzig es un comentari biblic de Pere Joan Olieu.
P . 149, n. 81: el Ms. 288 (1732) de Bolonya conte un fragment de VArs com-
pendiosa inveniendi veritatem (ff. l r — 4 r ) seguit del Libre del gentil (ff. 4 V


— 57 v ) . P . 153: segons Lohr (EL XVI, 2) el CLM 10542, ff. 42-64, conte la
famosa Logica parva, 1'autor del qual podria esser Nicolau de Pax. P. 152,
1. 15 hauria de dir "Cata lunya ms. 682" , i la p. 155, n. 104, 1. 2, "f. 3v".


A. BONNER
INDICE


del vo/umen XXV


ARTUS, W. Man 's Cosmic Ties 25-46
BONNER, A. L'Astronomialul.liana 187-196
C A N A L S , F. La Demostracidn de la Trinidad en Ramon Llull 5-23
COFRESI , L.L. Itinerariuin Sacri Amoris:
The Road to God in Ramon LlulTs Blanquema 221-226
C O L O M E R , E. Noves dades entorn del "Lul.lisme" cle
Nicolau de Cusa 67-81
DAIBER, H. Der Missionar Raimunclus Lullus und seine Kritik
am Islam 47-57
H I L L G A R T H , J .N. Raymond Luliet Tutopie 175-186
SAMSO, J. Notassobre la astronomiay la astrologia de Lull 197-220
SATORRE, J .J . La novela Moral de Gracian
(Un texto inedito delsigle XV) (Continuacidn) 83-165
T O R R E S - A L C A L A , A. Una amhivalencia luliana 59-65
TRIAS M E R C A N T , S. L 'escola lliure cle Lul.lisme (1935-1942) 243-268
VIERA, D.J . Les iclees pedagdgiques de Ramon Llull
i de Francesc Eiximenis: estudi comparatiu 227-242
Bibliografia lul.iistica 1980-3 269
Bibliografia 167














ESTUDIOS LULIANOS se publica con la subvenci6n del


I N S T I T U T D E S T U D I S B A L E A R I C S


la ayuda de la CAJA DE AHORROS Y MONTE DE PIEDAD DE


LAS BALEARES.