REVISTA D'INFORMACIÓ 1 CULTURA DEL GRUP FOGANYA TGWV -PORRERES ANY I

REVISTA D'INFORMACIÓ 1 CULTURA DEL GRUP FOGANYA TGWV -PORRERES ANY I - NÚMERO 3 -...

REVISTA D'INFORMACIÓ 1 CULTURA DEL GRUP FOGANYA
TGWV

-PORRERES ANY I - NÚMERO 3 - &eSWTBR"B l9$0-
PM - 14/17/1989 - 300 EXEMPLARS-

DIA D'IMPRESSIÓ: 29/V/1990
DIA DE SORTIDA:l/VI/1990

P.V.P.: 200 pts.

,,.fogany3'"
REVISTA D'INFORMACIÓ I CULTURA del "Grup Foganya".Aparicio
bimensual.
Inforaació í Correspondència: C/ Molins, 2. O7260-Porreres.
Direcció General: Junta Directiva del "Grup Foganya".
Direcció: Jaume Rosselló i Verger. Assessors: Francesca
Servera Toledo i Àngel Oneto Veny.
Consell de Redacció; Vicenç Juan MoIl; Ma Jesús Ximelis
Bover; Serafí Expósito Ruiz; Sebastià Mestre Mora i Yolanda
Barceló Màrquez.
Col·laboradors en aquest número: Bartomeu Tauler,Bartomeu
Servera,Ma Magdalena Picornell,Antonia Rossello,Caterina
Trobat,Ines Sitjar,Tomeu Barceló.
Dibuixants: Miquel Morlà i Julio Servera.
Fotògrafs: Sebastià Vidal i Toni Melià.

-SUMARI-

: iumari i expl icació Portada . . . 2
F.ditorial 3
Les Possessions a Porreres a finals del segle XVI 4
Continuació 5
Vida del Grup Foganya 6
Llista d'actors de Passió a Porreres 7
Llista de donatius 8
Comparació demogràfica de Porreres 9
Eapipellant els anys 10-11
Entrevista a un cordador d'olles 12-13
Porrerencs de primera IA
Records amb delit 15-16
L 'os : el rei del bosc 17
De 1 'albercoc i els sequers 10
Treu cap , treu maga 19
Redaccions 20-21
Vida Municipal 22-23
A1 qui correspongui : el Pou de Betlem 24
Efçctes del lliberalisme 25
Coneguem el nostre entorn 26
De tot un poc 27
De foravila 28
Anem a escola! 29
Va de futbol 30
Crucigrama 31
Va de bàsquet 32
I :oemes 33
Retard d'aquest número 34
('losat de fadrins i casats. . . . 35
Curiositats del món de les abelles 36-37
Còmic 38
Noticiari local 39
Cuines de Sa Bastida 40

Jfostra *portada
Vos presentam avui,la escena,del lavatori de peus,a Ia

representació de Ia "PASSIÓ A PORRERES 1990" ,moment en que Jesus
renta els peus al apòstol S.Joan.

Fa tres anys que començàrem a fer aquesta representació amb un
total de 29 actors i Ì3 escenes o quadres,per passar l'any que vengue
a devant a un total de 43 actors i 15 quadres.

Enguany hem introduit dues escenes fent un total Je 17 i 62
actors.

Edi tOr id l Quins Vàlors hi hã ã Porreres?
Es clar,que no pretenc donar una resposta a

aquesta pregunta,tenint en compte des d'un principi,que Ia
pregunta en si entranya diferents raaneres d'entendrer-la,
partint de Ia interpretació de Ia segona paraula de Ia
pregunta "VALORS" Ia qual,per uns té una importància
essencial,per altres,al contrari,en té raolt poca.

El plantejament que m'agradaria fer avui,des d'
aquestes ratlles,es el valor com a tal, no el valor
que,interessos materials i mesquins han donat a diferents
matèries o articles més o manco necessaris,per l'existència
més comoda,mes atrectiva,mes facil,...,mes tot el que
volgueu afegir-hi.

Es una llàstima que regles i lleis naturals de
vida sana i natural siguin titllades,o mes,atacades d
utopiques,la causa primordial no és el valor en si,mes be,l
interes,vet aqui dues paraules que lamentablement es
confonen adesiara amb massa frequencia,i jo diria queraoltes
vegades sabent-ho.

I Ia pregunta no es,quins interessos hi ha a
Porreres7;sino,quins VALORS hi ha a Porreres?.

Es de lamentar que tantes vegades els VALORS
estiguin supeditats als interessos,ja siguin econòmics o
polítics.Tant uns com altres estan marcats per 1
individualisme i en cas que estiguin recolzats per
col'lectivitats,mai és del tot positiu.

Així com l'aigua de Ia font pura i cristalina,es
saludable i no necessita colorants ni aditius;la rosa és
bella per sí mateixa i no necessita ni gerro ni pitxer i ho
es,encara que,tengui qualque espina.El VALOR el té en sí
mateix i no necessita adorn ni vestimenta,no cal propaganda
ni d'un ni d'altre.

Altra història es,qui reconeix el VALOR o no?.
Què té més VALOR un llibre o un caramull de

grava?.Un ametller florit o una senalla d'ametlles?.Un pinar
o una planta d'apartament?.

Es utòpic defensar els VALORS morals,idealistes,
artistics,tradicionals,els VALORS que fan guaitar l'ànima
més enllà de l'ara,cercant les arrels d'ont prové el nostre
avui,dins l'espai del temps i del lloc?.

Quan els interessos vàgin encaminats a que els
VALORS d'un Poble creixin,com augmenterà Ia valentia?,que
també és un VALOR a tenir en compte.

QUINS VALORS HI HA A PORRERES? La resposta ?.
La resposta podria ésser el termòmetre que

assenyali el grau de vida d'un Poble.
Al número 1 de FOGANYA a l'Editorial,feia el

plentajament de si ES MOR PORRERES7.No pot esser,si és que,l'
esdevenir del Poble sigui retrogade,NO POT ÉSSER!.Perqué els
interessos no protegeixin els valors,o no els protegeixin el
suficient.

EIs interessos passen,qualcu pensa que els
interessos augmenten,pero és d'una manera temporal,els
VALORS perduren al llarg de Ia vida d'un Poble.FORMEN LA
HISTÒRIA.

Les possessions de Porreres
a finals del S.XVI

Durant Ia història dePorreres
l'agricultura ha estat el centre
indiscutiblede Ia seva economia.
La unitat d'explotació essencial d'
aquest tipus d'economia és Ia
possessió. Per conèixer Ia
situació d'aquesta explotació
agrària ens hem de remuntar a 1 '

any 1578, d'aquest any tenim el
primer cadastre de Porreres on hi
podem trobar 1 "avaluació de les
finques del municipi, base per
quan s'havia d'exigir un tribut.

A foravila hi podera constatar
83 possessions, que les podem
distribuir de Ia següent manera:

Grups de propietat. Propietaris Bens Posseits

fins 999
1000-1999
2000-2999
3000-3999
més AOOO

1
1
1
1
1

iures
iures
iures
iures
iures

nombre

AO
19
9
9
6

7. del

AS'
22'
10'
10'
7'

total

20%
89%
8A%
8A%
23%

valor

2A521
26896
228A6
30671
33100

1
1
1
1
1

1.
1.
1 .
1 .
1 .

del

17
19
16
22
23

total

'76%
' A8%
"55%
'22%
'98%

Totals 83 100'00% 13803A 11. 100'00%

Podem observar que quasi Ia
meitat dels propietaris no
arribaven a les rail lliures i
entre tots posseïen tan solsel 18%
de Ia riquesa inmobiliaria.

En canvi el 7% dels
propietaris tenien cada un de AOOO
lliures en araunt, i entre tots el
2A% del valor total de les
possessions porrerenques.

Així i tot podera dir que hi
havia 2A possessions grans
valorades en 2000 lliures o més,
amb un valor total de 86.617
11iures .

Seguidament transcriuré Ia
llista de les possessions
porrerenques del Cadastrede 1578
valorades en més de dues mil
11iures :

l.Senyora Michela Ramona
Nicolaua dels Pagos per cases i
terres de Ia possessió dels Pagos,
compreses les terres que són del
terme de St.Joan de Sineu, tot
8000 lliures.

2.Sr. Francesch Dolms per

cases i terres de Ia sua possessió
6000 lliures (SON HOMS).

3.Michel Valls per cases i

terres de Ia sua possessió dita
Binifet, 5500 lliures.

A.Anthoni Artigues per cases
i terres de Ia sua possessió, 5000
lliures (SON ARTIGUES).

5.Mossen Andreu Mesquida
Romaguera per cases i terres de Ia
sua possessió en alou de
cavalleria del Magnífic Senyor
Francesch Dolms, compreses les
terres de Falenig, A600 11. (SON
ROMAGUERA).

6.Sr. Ferrer Comelles,
ciutadà, per cases i terres de Ia
sua possessió, comprès l'hort de
Banyeres, AOOO lliures.

7.Jordi Morlà per cases i
terres de Ia sua possessio,3955
lliures (SON GALL).

8.Sr. Salvador Sureda
Santmartí per cases i terres del
Rafal dit Bembarda, 3770 lliures.

9.Gabriel Mesquida de Ia
Bastida per cases i terres de Ia
possessió dita Ia Bastida, 3500
1liures .

lO.Bernat Nebot per cases i
terres de Ia sua possessió, 3500
lliures(SON NEBOT).

ll.Jaurae Sitjar roig per
cases i terres de Ia sua

possessió, 3460 lliures (SON
ROIG).

12.Anthoni Guillem Cervera
per cases i terres de Ia sua
possessio,3300 lliures (SON
SERVERA) .

13.Joan Sitjar de Ia Torre
per cases i terres de Ia sua
possessió, 3136 lliures (La
Torre) .

14.Guillem Morlà per cases i
terres de Ia sua possessio,3050
lliures (SON MORLÀ).

15.Sr. Baptista Brondo,
donzell, per cases i terres de Ia
sua possessió dita Los Moreys en
alou del Magnífic Senyor Felip
Despuig, 3000 lliures.

16.Michel Mesquida dels
Riquers per les cases i terres que
ell posseeix de Ia possessió dita
Los Riquers, 2870 lliures.

17.Anthoni Morlà per cases i
terres de Ia sua possessió, 2786
lliures (SON MORLÀ).

18.Margalida Mesquida, vidua
dels Riquers, per Ia sua part de
les cases i terres de Ia possessió
dels Riquers, 2770 lliures.

19.Michel Mora dels
Psalmaters per cases i terres de
Ia sua possessió, 2730 lliures
(SON MORA DELS SALMATERS).

20.Barthoraeu Orell per dos
terços de Ia sua possessió, 2580
lliures (SON ORELL).

21.Barthomeu Gelabert per
cases, terres i Io hort de
Banyeres, 2500 lliures.

22.Mossen Michel Mesquida
Romaguera per cases i terres de Ia
sua possessió, 2300 lliures (SON
ROMAGUERA).

23.Michel Agost per cases i
terres de Ia sua possessió dita
Son Amat en alou del Magnífic
Senyor Johan Lluis Berard, 2150
11iures.

24.Sr. Matheu Togores per
cases i terres a Son Garcia en
alou del Magnífic Senyor Johan
Lluis Berard, 2150 lliures.

Per veure gràficament i per
donar una idea més clara de Ia
importància de cada possessió,
posaré seguidament un mapa del
terme de Porreres on s 'exposen en
diferentes grafies lamajoria d
aquestes 24 possessions abans
esmentades.

Per acabar podem destacar
dues coses. La primera és que
dintre d'aquesta relació ja es
poden veure divisions de
possessions per herència o venda.
La segona és Ia rellevància de Ia
majoria d'aquestes possessions
fins aquest segle, malgrat les
amputacions anteriorment sitades.

Bartomeu Servera Sit.1ar

oV£ï

'raés de 4000 11. EJpfl50$
l3000-3999 lliu. »,t»«™
2000-2999 lliu. 0*^Mft

Vida del Grup Foganya

ŝ
Com Ia vida en sí mateix, ens

dóna mals de caps i satisfaccions
Ia vida dels grup Foganya els té.

Una de les curolles més desit-
jades pel grup és Ia d'escenes de
Passió a Porreres, per això aquest
escrit està per complet dedicat a
aquest teraa degut a què és un dels
que dóna més satisfacció i ens
ofereix loportunitat d'identifi-
car-nos amb nostres creences un
poc oblidades .

La preparació daquest
espectacle és el més complet que
avui per avui prepara el grup
Foganya. Vos contaré un poc cora va
esser Ia preparació d'enguany.

Després dhaver revisat el
"video" de 1 'any passat tenguérem
un intercanvi d'irapresions baix el
punt de vista tècnic i artístic
per millorar el resultat de l'obra
en conjunt, sobretot quan a
il.luminació es refereix.

Cronometrar passes i distàncies
per coordinar minut a minut acció,

so i llum, cosa que resulta
bastant complexa .

I a Ia fi, el muntatge amb tots
uns elements de decoració,
plataformes i teixit de cables í
focus, vestuari de 67 personatges,

túniques, amb cabelleres, mantells
cascos cinturons sandàlies i un
caramull de coses més per fer 1
espectacle atraient, espectacular,
agradable. Un esforç que un número
bastant crescut de socis del grup,
directa o indirectament, hi apor-
ten el seu esforç.

Crec obligat agrair a les
escoles l'interés per animar als
al . lots més grans amb Ia
participació en Ia part de poble,
i el col.legi Verge de Monti-sion
el deixarnos el pati de l'església
per fer els assaigs i tenir tot el
caliportal de creus, escales,
bancs i demés, cosa que des del
primer any ja ho fan.

I així com l'arbre sembla
impacient per l'arribada de Ia
primavera per donar^a conèixer les
noves fulles que brostaran quan a
fórça d'albades i i postes
anyorosivoles poncelles rompin en
vérdor desmeralda, el Grup
Foganya espera també amb il·lusió
el moment més important per poder
mostrar totes les novetats
afegides a aquest espectacle,
moment de l'entrada de Jesús
damunt Ia somera, trui i
alegria,tot el poble amb Jesús.

Després Jesús fa el darrer sopar,
amb el lavatori de peus,les esce-
nes es succeeixen, potser amb
certa lentitut. La Coral de Porre-
res, alternant amb els locutors,
Ia Banda de Música també té Ia se-
va tasca. I amb l'esforç de tots
l'espectacle surt així com voliem.

Espectació per Ia crucifixió,
resulta d'un impacte bastant fort,
si bé el moment culminant i que
tothom espera amb il.lusió és el
moment de Ia ressurrecció, quan

Jesús ressucitat comença a pujar i
pujar i pujar, i pareix que Ia
gent desitja que es perdi dins Ia
fosca nit enrevoltat d'una espesa
enuvolada.

Vida del grup Foganya, assaig
de comèdies, muntatges de carros-
ses, i per afegitó des de l'octu-
bre ençà, Ia publicació de Foganya
"Vida del grup Foganya", que queda
resumida a aquesta plana; Ia vida
no es pot resumir, al cap i a Ia
fi és feina, moviment, activitat.

PERSONATJES DEPASSIÓ A PORRERES 1990
1- Jesus BERNAT BORDOY SITJAR
2- S.Pere JAUME MARTORELL MESQUIDA
3- S.Jaume ANGEL ONETO VENY
4- S.Joan . ESTEVE BARCELÓ BARCELÓ
5- S.Andreu ANTONI FERRER MAS
6- S.Felip ,NICOLÁS BOLAÑOS
7- S.Tomeu ANTONI MATAS BLANCH
8- S.Mateu PAU MORA SITJAR
9- S.Tomas PERE MESTRE SOLER
10- S.Jaume JOAN PICORNELL BLAS
11- S.Simó CRISTOFOL FONT LOZANO
12- S.Judes JOAN FRAU FONT
13- Judes I SERAFÍ EXPÓSITO RUIZ
14- Angel . MARGALIDA ANDREU RAMIS
15- Lladre GABRIEL CERDÀ MESQUIDA
16- Lladre CRISTÒFOL FONT LOZANO
17- Soldat PEDRO MESTRE SOLER
18- " JOAN MELIA TOMÀS
19- " JOAN PICORNELL BLAS
20- Pilat GASPAR BARCELÓ BARCELÓ
21- Criat JOAN FRAU FONT
22- Sacerdot JAUME MARTORELL MESQUIDA
23- " ANTONi MATAS BLANCH
24- " NICOLAU BOLANOS FERNANDEZ
25- Soldat MIQUEL ROSSELLÓ TOMÀS
26- " CARLOS ESCODA TRCBAT
27- " MIQUEL A. NICOLAU TOMÀS
28- " GABRIEL ROIG POCOVÍ
29- " MIQUEL JOAN TOLEDO
30- " BARTOMEU AMENGUAL SERVERA
31- Maria S APOLLONIA CERDÀ TOrC>iS
32- Maria YOLANDA BARCELÓ MÀRQUEZ
33- Maria CATALINA GARCIES GARÍ
34- Maria PETRA VIDAL BARCELÓ
35-.VeronicaMa ANTÒNIA NICOLAU ROIG
36- Dònes ANTÒNIA CERDÀ MESQUIDA
37- " MARIA LLUISA ROIG MORA
38- » Ma JESUS XIMELIS BOVER
39
~ " SILVIA LALANA BESTARD

40- " SANDRA ESCODA TROBAT

41- Poble RAUL LALANA BESTARD
42- " MIQUELA GALIANO SANCHEZ
43- " MARGALIDA SERVERA CALDENTE\
44- " CATALINA OLIVER MORA
45- " JOAN SERVERA SITJAR
46- " CATALINA GOST MARTORELL
47- " ANTONI GARCIES GARCIES
48- " GREGORI JULIÀ MORA
49- " MARIA FUSTER RAMIREZ
50- " ANTONIA SAMPOL SABATER
51- " APOLLONIA GRIMALT VENY
52- " EVA MARIA FERNANDEZ CARMONA
53- " MARGALIDA VIDAL BARCELÓ
54- " PEDRO VENY BLANCH
55- " M« CRISTINA JORQUERA BARCEL
56- " GABRIEL SALLERES JULIÀ
57- " JOSEP PALERM MELIÀ
58- " AN. MARIA AMENGUAL SALLERES
59- " BARTOMEU MORA MESQUIDA
60- " DAMIANA MAS BARCELÓ
61- " MONICA LURDES CONFIANZA
62- " ANTONI GAMEZ
63- " DAVID BOLAÑOS FERNÁNDEZ
64- " Ma ANTÒNIA BARCELÓ CERDÀ
65- " JERONI GRIMALT JULIÀ
66- " MARGALIDABAUZA BARCELÓ
67- " BIEL MORA ROSSELLÓ

Locutors VICENÇ JOAN MOLL
FRANCISCA SERVERA TGLÜDO

Vestuari CATALINA TROBAT NICOLAU
MaquillatgeAPOL·LONIA BAUZÀ JULIÀ
Efectes MIQUEL A.FUSTER MARTÍ

Direcció JAUME ROSSELLÓ VERGER

Llista de col.laboradors per Ia representació de
PASSIÓ A PORRERES 1990
d'enguany pujen Ia cantitat de 473.800pts.els gastos

Ca Na Baca
Bar Centre
Antoni Segura
Palerra S.A.
Andreu Bonnín
Elèctrica Barceló
Salón Margarita
Taller Juan Roig
Ferreria Rafel Joan
Crèdit Balear
Perruqueria Can Xim
Carniceria Can Antòni
Tejidos Can Jenoi
Esparteria Melià
Sa Nostra
ResquilIs
Benzinera
La Caixa
Estany Jaume
Bartomeu Vidal
Bodega Can Pansa

Comestibles Gurió
Taller Motos M.Vaquer
Germans Segura Bauzà
Carniceria Can Joan
Farmàcia Sastre
Fotos Vidal
Joieria Can Bou
Ca Na Ginarda
Casa Seat
Phildar
Taller Renault
Esparteria Ferrà
Víveros Pou Nou
Taller Sebastià Mora
Es Terrés
Cafè Ia Sirena
Ca Na Margalida
Cafè Can Antoni
Comestibles Coloma
Cafè Ca Sa Viuda
BANCAMMARCH

Cafè Can Beltran
Tintoreria Font
Cafè Can Miquel
Sastre Micarillo
Estany Gornals
Germans Salleres
Es Farolet
Pedro Mulet
Can Quec Bicicletes
Carniceria Miquela
Gent Menuda
Forn ,Can Lluc
Estany Can Poo
Cafè Can Xamena
Llapis i paper
Perruqueria Antoni
Taller Bosch Marti
Mobles Sorell
Perru C/ S. Roc
Taller Sebastià Mora

FotoVIDAL
A. O. Campins, 16 - TeI. 647320

PORRERES

FOTOS ESTUDI,
REPORTATJES COLOR,

NOCES, BATEIJOS,
COMUNIONS,

AMPLIACIONS
I

REPRODUCCIONS

El total recaptat amb aquesta
primera llista puja fins a 126.070
pts .

El proxim "FOGANYA"continuarem,
les persones que tenen intenció de
fer qualque donatiu,poden entre-
gar-lo a qualsevol membre de Ia
junta.

LA DIRECTIVA

AGRAÏMENT

La Quinta del 1990 dóna les
gràcies a tot el poble de Po-
rreres per 1 'ajut i Ia col.Ia-
boració que han rebut d'ell i
Ia recaptació que han aconseguit
i que els ha permès dur a ter-
me Ia bauxa que solen fer els
Quintos cada any.

GomparãGÍo demogràfica
de Porreres

1989 NEIXEMENTS 1990

FEBRER :
Dia ll,Jaume Solivellas Binimelis
" 17,Cristobal Mora Mas
" 19,Cristina Ballester Rigo

FEBRER :
Dia 1, José Munar Martínez
" 4,Caterina Melià Obrador
" 26,Miquel Servera Julià
" 26,Irene Carmona Prats
" 28,M. Mesquida Obrador
" 28,A. Picornell Rosselló

Dia 4,Miguel Estelrich Nicolau

" 4,Catalina Romero Ferrà
" 28,Margarita Segura Gomila

1989

Dia 13,Catalina M^ Santmartí
Bauzà

DEFUNCIONS
1990

FEBRER :
Dia ll,Margarita Mesquida Font,70

" 27,Eulalia Bauzà Barceló

FEBRER :
Dia 23,Barbara Estarellas

Font,66
24,Miguel Noguera Roig,84

" 26,M.Vaquer Mesquida,72

MARÇ:
Dia l,Barbara Veny Mora,92

16,Miguel Julià Ballester,82
1
24,Pablo Mora Mesquida,87
25,Antonia Cerdà Servera,86

1
27,Juan Barceló Salleras,62
" 31,Miguel Julià Cerda,80

Dia 8,A. Mesquida Servera,89
17,J. Mesquida Barceló 77

" 31,Jose Mora Mesquida,82

1989
MATRIMONIS

1990

FEBRER :
Dia ll,Francisco Font Company i

Margarita Servera Mestre
" ll,Bernardo Mora Mesquida i

M3 Isabel Nicolau Sastre
" 4,Juan Serra Orell i

Conoma Binimelis Rosselló
18,Antonio Artigues Florit i

M^ Angeles Ribas Barceló
25,Miguel Angel Rosselló Frau i

MS Antònia Juan Alcina

FEBRER :

Cap matrimoni

Cap matrimoni
Dia 17,Pedro Rigo Riera i

Margarita Vaquer Casas
" 30,Antonio Negre Reynes i

Carmen García Peña

YOLANDA BARCELO

ESPIPELLANT ELS ANYS II època ng_4
Recordant l'espectacle d'ahir (això ho escrivia divendres dia 23

de Marc;o sia,l'endema del dia de Ia Jaia Serrada):atravessant Ia
placa,grapades de gent menuda per agafar un caramel,jais esbutzats,una
cridadissa eixordadora,infants que m'estiraven els "balindrains",
braços enlaire,...Es una vivència inoblidable.

EIs municipals desfeien el cadafal i n'Andreu Barceló (a) Ferrà
feia el replec a Ia plaça de tota 1 'escampadissa de papers i
"pallaringos",despulles de jais i jaies,...Tob l'amo en Tomeu Barceló
Peraquela i m'enfloca:-"Damunt aquest cadafal/hi matàreu Sa Corema,/i
l'hi féreu molt més mal/que no fa una morena".Molt bé l'amo en
Tomeu,mentre hi hagi glosadors hi haurà humor al món!.Sols no feu
represa;segui amb el gaiatet fent sa mitja i jo pensava:"I ara fins 1'
any que ve/per fer es Jai i sa Jaia/si es Grup Foganya va bé/segur no
passa per maia."

Ja fa nou anys que començàrem a retreure aquest costum que en Ia
meva infantesa veia cada any a Ia ferreria de Can Frarí.No ho sabria
dir exactament;record que a una corda que atravessava el carrer de
part a part,d'una finestra a una altra,hi havia penjat un jai que pel
cap duia una olla.Ens acostàvem enrevoltant el lloc,a prop de les onze
i mitja i quan tocaven migdia,que com molts sabeu,en dita popular,li
deien "s'extremaunció de ses olles",per Ia senzilla raó que a migdia
solia esser quan les olles es posaven damunt Ia taula.

Tornant al tema que duim entre mans,quan tocaven migdia el rotllo
es feia gros per por dels esquitxos.Resultava que sortien els mossos
de Ia feina,agafaven un verduc de picapedrer i ajaguent el jai o jaia
damunt un botot o una bota,serraven Ia jaia pel mig.Era normal omplir
un budell gruixat d'umangre i quan rompia l'efecte era que Ii sortia
Ia sang.El cas que comentava de Ia ferreria de Can Frari,la qual
estava ubicada al carrer Magos.El normal era,com he dit abans,pegar-li
un tro des d'una finestra al cap,i com que era d'una olla plena d'àcid
de ferro,ido per tot hi havia esquitxos.

Comentava amb n'Agnès Sitjar "Pistola";ella té present veure el
jai penjat a Can Frari i ho mirava tota regirada.

El primer any que intentàrem retreure aquesta tradicio,jo mateix
vaig confessar Ia jaia i quan Ia confeccionava vaig tenir cura de
posar-li un budell,pero a causa que l'umangre o àcid ferrós és molt
delicat,perque crema,el vaig omplir de sang de raè que,enrevoltant el
cos de Ia jaia,feu 1 'espectacle,ja,ja. . . :"orripilant".L'any que vingué
davant,em recomanaren amb imperatiu que no féssem l'espectacle tan
viu,per mor de Ia sensibilitat de no sé qui:"es massa fort veure
sang!"No sé si riure o plorar.Una pantomima,amb tots els preparatius i
efectes d'una ridiculitzacio,...etc.Ara be!,els fets reals que mostren
els medis de comunicació i divulgacio,informatius,...ah no!,aixo ja
són unes altres cinc centes,en que mostrin i es vegi Ia budellada
defora.

No pot essr que formem una societat hipocrita7,o,al menys,que
cerquem dissimular els nostres instints7.Es mal,quan es critica una
representació amb caires de farsa i colicitat,i es toleren,sadmeten i
permeten,atrocitats reals i vertaderes,punt i apart.

Era aquesta representació una expressió popular de què "Sa
Corema" havia arribalt a Ia meitat.Per aixo,la Jaia que representava
"Sa Corema" es serrava per Ia raeitat.Per altra banda,aquells temps,que
eren dies d'austeritat dijuni i penitència (aquestes paraules avui
sonen a prehistoria,pero eren ben reals) tenien aquesta encletxa com a
escaparaent,de bulla infantil.Per altra part,arab el caramull d'insults
i improperis que el confés deia al Jai o Jaia,sobresortien aquells que

passa a Ia pàgina següent

remarcaven Ia manca dijuni o els abusos deshonests,i d'aquí ve el nom
al jai de Jai Carnal,com si dels abusos d'això sempre fos el mascle el
responsable.Si era aixi,certament hem de dir que els temps han canviat
molt.

Bulla infantil i de jovent que,amb aquesta excusa de fer el jai,s'
alliberaven d'unes hores de feina.Si bé no es feien grans preperatius,
record que al carrer de S.Felip,prop de Ia cimentera,un grapat de
bergantells i bergantelles,amb el temps de dir "para aquest
ase!",enxerxaren una jaia,omplien les calces amb serradis,i cora més n'
hi posaven més n'hi cabia.No record Ia confeccio,ni Ia serrada,pero
aquelles cames llargues,com un dia sense pa,les vaig recordar molt de
temps.

I de Madò Rubina,amb un raocadorot,cora corresponia a un bon
confes,diguent paraulotes i més paraulotes,que ella mateixa no sabia
que volien dir.L'espectació de l'al·loteta bellugadissa,espectant i
truosa,corrent d'un lloc a l'altre i vetlant el confes,que si hi
passaves a prop,podia donar-te una bulliciosa festa infantil.

Es veritat que record moltes coses del temps de ma infantesa i me'
n conten moltes coses més.El que no record és que mai ningú es queixàs
de què no es fa res,per als vells o per als joves.Clar que els temps
han canviat,tot ha canviat,coses per a bé i coses per a mal.Quans
joves hi ha que no ferien allò o allò altre perquè no volen fer
riure7.El mal és que fan pena.Es bo de fer encarregar les culpes als
altres;no tan bo de fer posar les mans i fer.Què de vegades s'aprofita
Ia frase "fer camí caminat"! .Es que és el mateix que "facem poble
fent-lo!"Segur que ningú organitzava Ia serrada de jais ni jaies,i en
arribar a mitjan "Corema" sortien a rotllo aquelles cinc o sis jaies i
jais,a Cas ferrer Crist,carrer Major,a cas ferrers Frarins,carrer de
Magos,devers Ca Madó Rubina,carrer de'n Veiet,per Can Capbaix,a Ia
Cimentera,...

Bulla,gresc,sarau,...i de qui i per a qui7.Vaja una pregunta del
poble i per al pebloe!Es que no val Ia pena donar un poc d'il·lusió a
Ia joventud i fer-los riure uns moments?

Si Ia vida és dura,ben haja endolcir-la tant com poguem.Si 1'
oli,en Ia mecanica,es essencial pel rodar d'engrantges i pinyons;l'
engranatge de Ia vida,be hi escauen pel seu bon rodar les gotes d'
humor que treguin a flor de llavis un somriure,i si hi ha un esclafit
de rialles molt millor.

Tant de bo que "Espipellant els anys" degoti humor per Ia vida
del meu poble.

27 de Març de 1990

JAUME ROSSELLÓ

Desde de FOGANYA:Encara que un
poc retrassat,volem fer-vos arri-
bar una càlida i sincera enhorabo-
na a un matrimoni, desgraciadament
no podem anomenar-los perquè Ia
seva modèstia no ho deixa.

El motiu d'aquesta expresió go-
josa és doble.El primer,que dia 17
de Març celebraren les noces d'or,

4, Monti-Sion s'havien dat el sí
de cor i per a tota Ia vida,feu
cinquanta anys.

El segon motiu,com que no
volgueren presents,quan hagueren
dinat pesaren taleca i Ia recapta-
ció fou enviada a les conferències
de S.Vicens de Paül.

A l'anònim matrimoni Ii deira
"Molts d'anys!"i Ii desitjam tot

Entreviata a
rrCordãdor d ''ol 1 es n

I ben segur que podríem dir
entrevista caçada al vol.Era dia
16 de Març de 1990,un divendres
deraati,a prop de les nou,quan
sabent,que hi havia un cordador d
olles per Ia vila,intentam
trobar-lo i,a força de donar
voltes,l'arribam a localitzar.

Havent-li exposat Ia intenció
de ler-li una entrevista,hi
accedeix gustós.El feim pujar al
cotxe...
-Josep,que anara molt enfora?
-No,és a prop
-Mentrestant,ido,podem començar,
vos què nomeu?
-Josep Valls Forteza
-MoIt be,vos pareix que mos
tutegem7Es que quan vos he vist,
he recordat sa fesomia tot d"una.
Inclús sé cert que heu adobat
qualque cosa per ca nostra.
-Per jo beníssim.És que fa tants d
anys que vénc per Porreres que ho
conec tant com Manacor.
-VoI dir que sou de Manacor,i com
veniu?
-Ara vénc amb motoret,abans venia
amb bicicleta;en estar-hi avesats
no costa tant,pero amb el motoret
és més còmode.
-Fa molts d'anys que veniu?
-Des que tenia 16 anys vénc a
Porreres i ja sabia l"ofici,cordar
una greixonera o posar una gafa a
un cadafet.
-Ses gafes,on les compres?
-Les feim nosaltres mateixos.
Sempre en duc de fetes,per no
perdre temps si qualcú me crida
per adobar una gerra o un cossi.
-Josep,i de què fas ses gafes?
-Duim aquest fil de coure, (ja
iaviem arribat on anàvem i
ievallam del cotxe i mentres
srepara les eines,nosaltres seguim

amb sos estenallons
mida uns quatre

les feim un poc de
sa llima que també
esmolar sa punta i sa

Ia doblegam uns
i ja tenim sa gafa a

<errant) i
ta21am de
3entimetres,
yunta amb
?mpram per
'ialdufa i
uil i'metres
junt de posar.

-A quant cobrau sa gafa?
-Ara a vint-i-cinc pessetes.Quan
vaig començar cobrava un velló i
si topaves un dia amb quatre
"remendos" feia un
jornalet.Llavors pujàrem a dos
reals,a pesseta,...Quan entrà es
plàstic mos tallà ses cames.
-Tammateix,ereu molts que vos
dedicàveu a cosi ribell?
-Només a Manacor érem trenta-sis
que vivíem de ses rompudes dets
altreSfCom he dit,quan entrà es
plàstic es nostre i altres oficis
ho passàrem molt malament.
-No fas res més que de cordador d'
olles?
-Fa tretze anys que vaig deixar 1
ofici per entrar a hoteleria i m
ocupava d'un lloc a sa bugaderia.
Tenia quaranta-quatre anys.
-Així mateix,vint-i-vuit anys de
venir per Porreres?
-Si,son molts d'anys;ara vénc
qualque vegada i sempre trob
qualque "remendet";avui mateix n
he fets cinc.

Mentres nosaltres conversam,n
Antoni seguix fent Ia seva,un
retrat,aixis un altre,aixidassa
ara amb so ribell.En Josep va
movent sa baldufa de dreta a
esquerra i estirant es travesser
per amunt i per avall per fer
voltar sa baldufa

passa a Ia pàgina següent

-Com és que tombes sa baldufa d'
una banda a s ' a l t r a?
-Per<jue es forat quedi un poc
obert;aixi sa gafa és més bona d'
aficar.

Com que hem vist que abans de
començar esmolava sa punta de sa
baldufa,li demanam:
-I ses puntes,les compres7,de què
són?
-No ho dic mai això de ses
puntes,pero a vosaltres vos ho
diré.Són d'acer i jo les faig de
conxes de parigua perquè són molt
fortes.
-Com és que duis fil de ferro i
fil de coure?
-Es fil de coure ja vos he dit que
era per fer ses gafes.S'altre fil
1 'empram per cordar olles o
greixoneres grosses.Es fil de
ferro és més barat,i llavors que
amb sa calor des foc no se dilata
tant com es de coure.
-Aquixa baldufa pareix de metall..
-Es que Ia vaig pintar.,pero es d ''
ullastre.Procur conservar-la el
millor que se,perque ja era des
meu padri_;pot tenir més de
dos-cents anys

Per acabar sa feina veim que
aplica una pasta blanca i Ii
demanam:
-Es un altre secret això que posau
per damunt es cruis quan heu
engafatat7He sentit dir d'un
cordador d'olles que contestava si
Ii demanaven,"les feim de pixat de
gall"
-Altre temps.,a cada ofici cada
mestre tenia els seus secreta i
només ho trametien als seus fills
o hereus.Aixo,pero,no té cap
classe de secret.Hi posam calç
vinagre i farina,pero si hi ha cap
cruix gros no hi ha com es
"porland",ara que n'hi ha.
-Josep,que més pots contar des teu
ofici?
-Poques coses més.Es taller d'un
cordador d'olles és molt
senzill.Per descontat,sa baldufa
que com veus té el capoll molt
llarg amb un forat damunt de tot
per on hi passa sa llàndera que
està fermada a cada extrem des
travesser i enrevoltillada al
mateix temps pes tronc

central.Movent o estirant es
travesser sa baldufa comença a
voltar i així sa punta forada fent
de barrina amb moviment rotatori
cap a Ia dreta i 1
esquerra.estenallons,es caixonet
amb ses gafes fetes dedins,sa
sarrieta enganxada per sa baldufa
i penjada pes coll.
-Gràcies,Josep.

Aixi,amb sa senalla passada per
sa baldufa i penjada pes coll se n'
ha anat cantant amb un triple mixt
esquerdat que se sentia de s'altre
cap de vila:
"Hi ha res que dobar
cossi o ribell
cordador
hi ha cap paraigo espenyat
o olla a cordar
cossi ribell"

J.R.V.

Dia deu de marc passat,a
les 18 h.,dintre el marc in-
comparable del Temple Parro-
quial,tingue lloc,la presenta
ció del llibre "l''Esglesia Pa-
rroquial de Porreres ( notes
històrico-arti'stiques)" de Ia
Dra. Maria Barceló i Crespi',a
continuació Ia banda Ia fil-
harmònica Porrerenc i Ia Coral
de Porreres interpretaren
llurs conserts.
Fou molt nombrosa lassistèn-

cia a la<fte, acabat el qual ens
oferiren el llibre,editat per
Ia Conselleria de Cultura,Educa-
ció i Esports del Govern Balear.

Porrerencs de primera
Ha fet un any que un porrerenc

de primera aixecava el vol.Ell ja
estava avesat a les altures,ido
del roquisar en féu senda;sotil
fou son cel de tramuntana;cel'la
closa lobert espai.

Ha fet un any.Dia dotze de
Gener el feu;als vuitanta-un anys
complits,emprengue una nova ruta
amagada.Ell,que tantes vegades
acompanyà als autors,reporters i
muntanyencs de rutes amagades de
Mallorca;i segur que així com
conduïa a bon port l'expedicio,ell
haurà arribat a lloc segur.

Music,compositor,fundador i
director de "Schola Davidiva"a Rio
IV Argentina.

Poeta de Ia Serra.
Historiador i escriptor,aqui

tenim les "Hojas de Lluc",amb
número de trenta-dues fulles,que
són simprescindibles per conèixer
amb profunditat l'història del
Santuari del cor de Ia muntanya
mallorquina,a més de
cinquanta-quatre articles
publicats a Ia revista "Lluc i
comunicacio".Lluc,amb titols tan
suggestius i variats com "Atalaya
de Cosconar","El blavet invàlid" o
"Bandoleros en Lluc",publica a
mes,articles al setmanari de
Soller,el Butlletí de Ia societat
Arqueològica Luliana,al setmanari
Felanitx hi ha Estudium Monàstica.

Des de 1935 al 1941 fou
anomenat professor de 1 'escolania
de Lluc,sagrista i arxiver.

Vet aquí unes retxes,potser
massa curtes,per donar a conèixer
aquest porrerenc de primera.

Lintenció nostra és que
sapigueu que hi hagué un
home,Rafel Juan Mestre,nasque dia

2 de Febrer 1908 a Porreres.El vint
d"Agost de 1916 entrà a l'
escolania de blavets de Lluc,el 8
de Desembre cantà Ia seva missa
nova i el 12 d'Abril de 1989
emprenia Ia seva darrera excursió
cap el cel.

Es poden ponderar,valorar,les
qualitats del nostre porrerenc,el
que és mal de fer és descriure Ia
seva personalitat
espiritual.Aixo,escapa als
sentits;s'aprecia i s'endivina.

D'una esquisidesa,
interioritat,senzi1 lesa,
humanitat,que només qui el
trectaren en vida poden intuir.

Es honram en Ia memòria del
Pare Rafel Juan Mestre
M.S.S.CC.,porrerenc de primera.

Totes les dades que hem
insertat són preses de Ia revista
"Lluc",suplement,Any XI,Maig-Agost
1989

El pla de reformes de façanes
pareix que .ja ha comencat,.ja és
qualque cosa rentar-se Ia cara,mi-
llor si arreglaven goteres.

A Ia fi a arribat Ia piscina
a Porreres tan desitjada per a tot
el poble,ido sigui això una millo-
ra pel poble i ara,que hem de de-
manar? .

RECORDS AMBDELIT
Vos havia promés contar-vos el

que férem una vegada enllestida
"SA PESTA" erapero,la gola de
contar-vos una excursió que férem
al Massanella,me fa rompre l'ordre
cronològic del meus records,aixis
que vet ací aquesta experiència
que per res del món donaria.

Una vegada arribat al cim del
Massanella,1352ra.s'ha aconseguit 1
objectiu desitjat,aire i cel a
balquena.

Lexcursió al puig de
Massanella,es avui i o és desde fa
molts d'anys(des de que es puig
Ma.jor de Son Torrella és meta
prohibida)la més popular entre els
muntanyencs.

La pujada al puig per coma
freda,feta amb Ia forma
tradicional i sense complicar
massa Ia cosa és senzill i no
massa pesat,pot fer-la qualsevol
persona que estigui un poc
habituada a fer caminades.

El Grup Foganya o,mes ben dit
els seus fundadors,perque el grup
encara no estava constituït cora a
tal quan es feu l'excursio,no va
voler faltar a Ia cita obligada
amb el Massanella;era per l'any
1978 un diumenge ben deraati sonà
el despertador,cossa als llençols
i cap a plaça per partir amb tots
els altres companys dintre de
cotxes particulars i res més per
menjar que el saborós pa i taleca,
que cadescú es preparà.

UlIs espolsats i fora son,quan
vaig arribar a plaça esperàrem una
estona als derrers i cap a
Montuiri s'ha dit,LLoret,Sineu,
Inca,Selva,Caimari,arribats al
coll de Ia Bataia estacionàrem els
vehicles i cap a Coma-freda i a
dins l'immens alcinar ja a veinat
del pelat puig i cobert tot ple de
neu,ferem Ia berenada per

passa a Ia pàgina següent

VIPOSA
VIBRADOS PORRERES1 S .A.

Carretera Porreres-Montuiri, ki. 0'500
TIf . Fàbrica: 64-73-58 - Particular: 64-73-43

PORRERES 07260

recuperar forçea i envestir a Ia
pujada.No és molt difícil Ia
ascencio,ja que està bastant
senyalitzada per pedres
enciraentades,una aquí i l'altre
allà fent filera,si bé quan fa poc
que a nevat queden tapades,fins a
Ia font Ia pujada és bastant
suau,la cova de Ia font estava
quasi tapada per Ia neu,sols una
encletxa indicava que allà hi
havia Ia cova.L'espectacle que vas
veient al llarg del camí es
vertaderament espectacular,
tornant-hi de cada vegada mes,es
molt agradable trobar-te amb
altres grups d'excursionistes que
pugen o davallan,gent que no has
vist mai i te saludes cora si
fossin amics de sempre.

El nostre grup va pujar des de
l'alcinar fins a Ia font tot d'una
tirada i sempre tots junts era
guapo veure Ia tira de gent un
darrera l"altre,si qualque vegada
els de davant rompien el fil pret
es turaven per què no se perdés Ia
comunicacio,quin goig de fues i
corregudes per damunt Ia neu,que
be hi esqueia al cant de "hi ha
neu a Ia montanya",o"pitgen sa
neu,pitgen sa neu"...aixis tan
ample el nostre delit com nostra
mirada a 1 'explanada de Sa Font
dinàrem damunt les blanques
estovalles que Ia neu ens estenia
quin gust glopetjar aquella aigua
fresca hi cristalina de sa Font,be
que val Ia pena pujar fins aquí.

Forces recuperades,ben
refrescats tornàrem partir per
amunt,un altre vegada quasi pota
plana i dic quasi perquè abans d
arribar a damunt s'ha de escalar
una miqueta per a poder contemplar
les vistes desde 1 'altura més frec
de cel que te Mallorca al abast de

Bl Grup Foganya els propers
dies 15-16 i 17 problablement
durà a terme Ia representació de
Ia comèdia d'en Joan Mas : "Un
senyor damunt un ruc"

Vos hi esperam.

qualsevol,una vista que val Ia
pena,vos diré que quan el grup va
fer aquesta excursió el Massanella
hi havia raolta neu que encara o
feia més espectacular arab Ia
blanca neu que com un mantell
blanc i inraens cobria el cap
carecull del puig ja eren a damunt
de tot ,una vegada haver visitat a
Ia mare de Déu de Lluch que
coronava el cim,hem tornàrem posar
en marxa per devallar,el descens
no fóu menys espectacular que Ia
pujada però sí més divertida,ja
que degut a Ia molta neu que hi
havia,em vàrem haver de llançar
muntanya a vall,per esquivar una
mica els barrancs que Ia nostra
natura havia distríbuit tan
hermosament,era graciós veure
davallar fent Ia rossegueta als
companys qualque vegada fent
cucaveles imprevistes prenint més
força que Ia que volien.

Ben aviat fórem els cotxes que
ens havien duit des de Porreres i
com quan ets jove,del que raenys
frises és de tornar a
casa,decidirem arribar a Lluch amb
el propòsit de menjar Ia clàssica
xocolata amb ensaimades i panxa
plena i calenta fèrem el cami de
retornada.

Arribarem ja dp fosca i
cansats,pero tranquils amb 1'
esperit ple de natura.

Qui raai ha estat el Massanella
des de aquí vos anim a que hi
aneu,val Ia pena.

Una del Grup

L'OS.
EL REI DELS BOSCS. (l^PART

Segur que molt de vosaltres us
demanareu per què faig un article
damunt aquest animal.Jo us podria
dir, simplement,perque som jo el
qui tria els meus articles. Però
no: faig aquest article perque fa
uns dos anys que vaig veure, a un
cinema de Ciutat,la pel·lícula "BL
OSO".I en aquells moments,em vaig
quedar admirat d'aquell animal
per Ia seva intel·ligència i Ia se
va bellesa,i a més em feia riure,
cosa que, a nosaltres, ens és un
poc difícil de fer; i vaig comen_
çar a pensar que aquest animal es
troba en perill d'extinció, com
tants d*altres,i em vaig començar
a preocupar per ell,es a dir,qui_
nes són els seus costums, hàbits,
Ia seva situació avui en dia, Ia
seva vida amb l'home,etc. Donada
aquesta explicació, anem a xerrar
d 'ELL, i us promet que no és tan
salvatge com diuen i que ho passa
reu bé llegint aquest escrit. An_
em a conèixer com és BL REI DBLS
BOSCS.

"Una nit, l'insaciable castor
còsmic Tsching, cansat de roegar
els gegantins cedres del bosc, va
començar a mossegar Ia lluna fins
que se Ia va engolir tota í va
destruir totes les seves petjades
on Ia nit va quedar dins Ia més
completa foscor.En aquell moment,
Ia Gran Mare, It2-tads-dah,va. en_
viar el corb, Hoo yeh, a capturar
una altra lluna. L'au, fent una
treballadora recerca, va aconse_
guir caçar una nova lluna,portant
Ia, amb el bec, a Ia casa de Ia
Gran Nare.Dea de llavors i per da
munt de tots,es troba L'OS,HOORST
La seva missió és vigilar que tot
bé, que el cicle no deixi de com_
plír-se."

Semblant llegenda va pertànyer
als haida,tribu índia que habita_
va els espais litorals del nord-
oest nord-amerícà. Fou recollida
per James Swan l'any 1.874, quan
Ia contemplà esculpida en un ge_
gantí tòtem.

La narració diu com els indis
nord-americans consideraven l'ós
com un animal sagrat i totèmic.Hi
havia tribus, les que habitaven a
les grans extensions dels boscs
del nord-est, que pensaven que
l'home era descendent de l'ós. No
és estranya aquesta creenca,si es
mira Ia conducta de qualsevol de
les dues sub-classes de l'ós fosc
nord-america,grj'g^Jy i Kodiak.Amb
una alçada superior als deu pams,
és a dir,dos metres i un pes que
a alguns exemplars rondeja els
mil Egs., de naturalesa agressiva
i dotat de potents armes.

A Europa, en canvi, no ha suc_
ceït el mateix. Acostumats a una
estreta convivència de més de uns
15.000 anys, l'ós i l'home es va_
ren convertir aviat en enemics.
L'ós ha suportat Ia presència hu_
mana, suportant-la relativament i
aprofitant-se del seu bestiar o
de les seves armes, quan les con_
dïcions del medi el priven del
seu su8tent. L'home, per Ia seva
part, aviat el va convertir en
espècie cinegètica preferida. De
molt antic daten les lluites í
caceres contra els ursits: el Ge_
neral atenenc Jenofonte donà ins_
truccions sobre com han de caçar-
se els óssos amb Ia seva "De vena
tíone". A Suissa,la llegenda atri
bueix Ia fundació de Ia Ciutat de
Berna al Duc Bartolo de Zaehrin_
ger, que va decidir donar a Ia no
va ciutat el nom del primer ani_
mal que matàs al lloc on anava a
construir-se. L'animal fou un ós,
bär en alemany, d'on procedeix el
seu nom.

continuarà

Parlar d'albercocs a Porreres és
cora parlar de patates a Sa
Pobla,taperes a Carapos,olives a
Cairaari,taronges a Sóller.

Perquè és un producte ben
nostre, és per això que ho volem
tractar.

Es evident que enguany 1 'anyada
d'albercocs serà abundant,qui ho
dubti és perquè no va pel camp,i
podem afirmar amb coneixement de
causa que si Ia collita serà
uberriraa,no menys prometedores són
les perspectives de mercat
exterior.

Si que caldria una cridada a
tots els particulars que tenguin
possibilitats de fer el sequer,ido
si,que el facin,ja que el més
segur és que els sequers grossos
no donaran abast,a más de
recomanar qualitat,acondicionament
i presentació del gènere per més
rendiment llavors del sec.

A Ia Campanya del 89 importàrem
del estranger 80.000 kgs. de sec

per cobrir Ia demanda total de
330.000 kgs.,aixis que tinguent
possibilitats entre Porreres i els
pobles voltants d'uns
probables:3,000.000 kgs. d'
albercoc verd,en sec
aproximadament 500.000 kgs.,ben
haja l'esforç de tots perquè quedi
traduit en pts. aproximades d'uns
125,000.000.

Ens han comentat que En Pere
Nulet,havia estat i era el
promotor número 1 de 1 "exportació
d'albercoc.

Des de Foganya, revista
Porrerenca al 100%,agrai"m a Damià
Mora, a Ia Coopera t i va i per
descomptat a Pere Mulet,pel
treball que han fet en aquest

rara,que tanta riquesa ha produit a
Porreres i feim vots,que canviant
i amillorant sistemes d'elaboració
i secat torni ésser una entrada de
doblers pel nostre poble i el seu
entorn.

SALO DE BELLESA I PERFUMERIA
MARGARITA BARCBLO

C/. Luna, 12 TeI: 64-70-7O PORRERES

No iiporta al Trenc anar per iorena estar.
La solució Ia poreu trobar al Saló de na Margalida Barceló

TREU CAP TREU MAGA
A més que una persona torna ma-
gra, mira que llavors trobar-te
amb rail inconvenients, no comprenc
com el bat.le no pos regit a això
dels cotxes i motes, cada vegada
que he d'anar a cobrar a principi
de raes, me veig apurada de tot,
çes que no hi ha qui passi, es
trist que al carrer de Ia Caixa
dues vegades cada raes hi hagí ver-
gonyes cora Ia de Ia foto.
Es que Ia gent no té gens de mi-
rament i tant les fot, tanta sort
que en el carrer de Ia caixa no-
més és dos pics cada mes.
A devora el "supermercado" que és
cada dia si que hi haurien de po-
sar remei, si no hi posen "Ia ho-
ra" o que sé jo que, aviat heurem
d'anar per damunt les teulades.
Em fa raal en el cor aquest co-
rresponsal de sa Bassa, que pobre
al.lot o Ii donen Ia informació
malament o no s'entera, el cert és
que el que arriba de sa Bassa més
de dues vegades fa raala olor.
EIs caps recs que laigua a devora
les antigues barreres de Monti-
sion ja estàn arreglats, no sabem
qui ho féu, els terrenys no són ni
dels capellans ni de les monges,
sinó d'un senyor particular que no
té perquè posar ni una senalla de
grava allà on no hí ha camí
obligat.
Altra patinada és que el sermó
del divendres sant fos curt o
llarg, és que no n'hi hagué, si
que el clero falla en preveure 1'
horari i Ia banda com que tenia
contracte, no tingué més remei que
pertir.
A jo no ra'agrada gens que des de
fa un grapat d'anys se n'hagin d'
anar quan arriben a 1 'Hospitatet i
esperam que lany que ve, se solu-
cioni l'horari, un music avisà al
clero que sen'haurien d'anar i tot
se prengué, i comprengué, això és
el que toca.
El problema del dia de Monti-Sion

va esser a Ia davallada com que
tots els regidors havien pujat a
peu, llavors no tenien colcadura
seva per arribar un plat de frit o
convidar a qualcü per veure si en
devoció o sense també s'hi apunta.

Ens pareix acertat de tot i sabera
que no aclarirem res, el llamentar
l'espectacle tan deplorable que
ofereixen les canteres, sí bé no
compartim el mesclar tant en Pep
de Son Amat, que no totes les can-
teres són seves.
Afirraam que si veiéssim Ia més
petita possibilitat d'aturar-les
faria estona que ho hauríem comen-
çat, tant degrada un poble espe-
nyar el seu entorn, com criticar-
lo erapre en pla pejoratiu i moltes
de vegades faltant a Ia verita.
A les nostres converses hera in-

sistit amb aquests nins i gent ma-
jor que van en direcció prohibida,
això si quej creira que el bat.le
podria posar-hi reraei.
Aquest estil que han après, per
cridar l'atenció o criticar allò o
allò altre, d'almangrar les pa-
rets, i que vols que te digui.., d
educació, que embrutin caseva i
foris.
Seria bo que els del col.legi

Verge de Monti-Sion fessin uns a-
paroaraents per bicicletes (seria
massa demanar que vagin a classe a
peu) i no omplin l'acera de l'Hos-
pitalet i els seus voltants sense
mirar prim.

Ses Xafarderes

Concurs de redaccions

Carnaval

Un parell d'amics i jo, varera
decidir un any, pels desfraços fer
una cosa distinta a sa dels altres
anys, perquè trobàvem que cada any
anar vestits del raateix feiz poca
gràcia; ido noltros tot penssant,
opinarem que el millor seria
disfreçar-nos de batle i regidors
en dia de "S'en Quentro".

Jo era és batle i com a tal me
vaig tenyir es pel de blanquino-
set, me vaig posar es jac d'es
padrí, ses sabates de mon pare, sa
vara del "tio" Damià i un clavell
a sa solapa, ja anava bé, faltaven
el altres. En Miquelet, com qui
era baixet no trobàvem cap jac que
Ii bengués de mida, només vareni
trobar un guarda- pits
floretgedet, però varem dir: Au,
ja anirà bé! En Toni si que feia
planta, anava vestit de regidora.
Va agafar una perruca de sa mare,
de l'anv 72, ben estufada i un
vestit de taps de sa tia Pereta,
unes calces amb tres carreres de
sa seva germana gran i unes
sabates amb tacó, estret i alt de
sa seva tia Margarida, que ademés
de ser-li petites no hi sabia
caminar. En Pere va rebostejar
tots els calaixos de Ia casa i

SETMANA SANTA
Què és Ia Setmana Santa ?

A vegades Ia gent va despis-
tada amb Io que és Ia Setma-
na Santa.Hi ha gent que es
creu que és menjar panades,
matar el xot i per dolç fer
robiols;altres creuen que és
una sèrie d'esdeveniments
perquè Ia gent surti i es
passegi ;altres es pensen que
són uns dies de vacances i ja
esta;pero no és res d'això!

Aquesta redacció pertany al passat
numero,pero per haver quedat
extraviada,l'incluim en aquest.

tampoc no va trobar gaire coses,
va trobar una percinta, una camia
amb tres taques de rovell, una
corbata masegada de rata i uns
calçons que que n'hi cabien quatre
de Peres; però sa sorpresa Ia mos
ne varem dur amb un capell, en Io
que Ii diuen "bombín de pallaso",
amb un tros d'alè escapsade i una
flor vermella a l'esquerra, i bé
na varem passar d'hores intentant
llevar aquella floreta, però no hi
va haver manera, aquell capell
realment no era de regidor sino de
pallasso; i oora a "toque final",
varem posar tres coloms dins una
gàbia, hi, au, cap a plaça a fer
voltes í .

Lo que encara no entenem, és
que sa gent se'n reia tant de
noltros i mos d'amanavem sempre de
què anàvem disfressats.

Oh, és què no estava ben clar?

Caterina Soler Gornals

La Setmana Santa és un temps
de reflexió i dolor,pensar Io
que va fer Jesús per nosaltres
pot ésser que Ia gent faci pa-
nades,vagi a veure escenes de
Ia Passió i els nins tenguin
vacaTices,pero es fa per comme-
morar allò que fa molt de
temps va succeïr. En aquest
temps Ia gent du un aire dife-
rent,es reuneixen,i recorden
els familiars que per desgrà-
cia ja no hi són.Però no cada
dia és igual.El dia de Pasqua

el dia de Ia resurrecció de
Jesucrist quan es troba en Ia
Verge Maria Ia seva Mare,tota
Ia gent està nolt contenta ,
amb els ulls d'al.legria i a
vegades llàgrimes d'emoció.Hi
ha una núsica alegra i una
amollada de coloB8,llavors hi
ha Ia Missa,on tota Ia gent
acudeix,es Missa solemne i
després a cel.lebrar-ho a 1'
ajuntament amb quatre galletes
i dues olives per no espenyar

La primavera
La primavera ja ha arribat,i

com les altre estacions de 1 'any
passarà aviat,per això l'hem d'
aprofitar be,perque és molt
agradable,com si tot tornàs a
nèixer de nou.

Quan deim primevera sempre
pensara que és una època en que
cada dia fa sol i va cremant més i
mes,sense pensar que hi hagi dies
que plogui,pero Ia veritat és que
quan arriba,el teraps varia molt i
no saps quina roba t'has de posar.

Malgrat tot aixo,la primavera
agrada a moltes persones.En
aquesta época és quan el camp està
més bonic i els arbres que no
tornen estar altre vegada coberts
amb Ia seva capa verda.Després els
van sortint flors de color rosa o
blanc.

Per damunt Ia terra tot és va
cobrint d"herbes,les flors també
surten i les voreres dels camins
queden adornades de margalides
salvatges.

Es també durant Ia primavera
quan els foravilers comencen a
veure que el fruits que han
sembrat durant 1 'hivern creixen i
per això els han de cuidar molt bé

A les cases,els calaixos és van
omplint dels jerseis gruixuts,que
ens hem posat durant l'hivern,i
aquesta roba és sustitueix per
altra més prima que ens posàrem a
l'estiu.També és quan els nins ens
afanyam més per poder aprovar el
curs,ja que falta poc per acabar,i
intentam dur bones notes,per no
haver d'estudiar a l'estiu.

Caterina Roig.

el dinar.Quan arriba el vespre
ja s'ha acabat tot,ens queden
encara algunes panades i
qualque robiol ,tothom se'n
va a dormir esperant que
sigui l'any que ve,per tor
nar a cel.lebrar-ho.

Caterina Soler Gornals.

La primavera

La primavera, és per a mi una
estació molt bella.La Naturalesa
mostra una de les seves millors
parts.Poetes i compositors s'han
fixat en ella perals seus poemes
i partitures.Tot floreix i surten
els animals dormits que acaben de
despertar.Molts de pintors l'han
dibuixada com a Ia més bella.Els
ocells- surten i canten cada
mati.També hi ha moltes flors de
molts de colors i n"hi ha de totes
castes.Hi ha flors de tardor, d
hivern, i d'estiu, però allà on en
surten més és a Ia primavera.La
primavera és Ia raas divertida de
totes les estacions.A mi les dues
que m'agraden més són l''hivern i
Ia primavera.Comenca el 21 de Març
i acaba el 21 de Juny.

Aquests dos mesos els aprofita
Ia gent per passejar pel camp
florit o per un parc qualsevol.A 1
estiu fa molta de calor, per això
m'agrada més Ia primavera.Si vols
pots nedar a una piscina daigua
calenta o a una de coberta.També
pots nedar a un safareix si et
vols constipar.

Joana M8 Roig Nicolau.

Vida municipal
El passat dia 29 de Març de 1990,

a les 21,30 h.,es va celebrar a Ia
Casa Consistorial una sessió
extraordinària de 1'Ajuntament
Ple.Hi fou present tot el
consistori, excepte NAntoni
Segura, que va excusar Ia seva
assistència.Es tractaren els
següents punts:
1)Lectura i aprovació de lacta
anterior.-Es va aprovar per
unanimi tat .
2)Creacio de Ia comissió de
valoració de benestar social.-El
Sr. Barceló digué que es proposava
que aquesta comissió estàs formada
per tres membres fixes(el delegat
de l'Ajuntament d'Acció Social,l'
assistenta social i el metge
titular)i dos eventuals(que
inicialment serien el tècnic d'
Acció Social de l'INSERSO i 1"
encarregada de "Caritas").El Sr.
Martorell recriminà al Sr. Barceló
perquè shavia passat per damunt
als organs de Govern i Control de
l"Ajuntament(la Comissió de
Sanitat).Tambe demanà que Ia
Comissió tengui un termini de
vigència de dos anys, així com que
s'agraïs a l'Esglèsia Ia tasca
realitzada durant els darrers anys
en aquesta matèria.La proposta s'
aprovà per unanimitat.
3)Adjudicacio del contracte de
construcció de Ia piscina
municipal.-La Comissió Informativa
de Govern i Hisenda proposà al PIe
1 'adjudicació del contracte a 1 '
empresa "REINDESA", per Ia
quantitat de 15.680.000 pts.La
proposició es va aprovar per
unanimitat.
4 ) PIa d'obres i serveis 1990.-La
corporació acordà per unanimitat
sol.licitar l'inclusió del
"Projecte de pavimentació
asfàltica del camí Son Redó-S
Estepa"dins el PIa d'obres i
serveis per a 1990 del Consell
Insular de Mallorca, amb el
següent quadre de finançament :
-Pressupost:8.904.510 pts.
-Aportació CIM:5.787.932 pts.
-Aportació Ajunt:3.116.578 pts.

5)PLa d'equipament esportius
1990.-La Corporació aprovà per
unanimitat l'expedient de
sol.licitud de finançament al CIM
de:
-Construcció d'una pista de Tennis
ball .
-Pavimentació explanada enfront
del carap de futbol.
6)Aprovacio del pressupost
Municipal per a 1990.-
I.PRESSUPOST.
-TOTAL INGRESSOS:92.466.500
pts.(provinents dels imposts,
taxes, transferències. . .) .
-TOTAL DESPESES:92.466.500
pts.(provinents de les
remuneracions del personal,compra
de bens corrents i de serveis,
interessos,inversions. . . ) .
II.PLANTILLA ORGÀNICA.
-Personal Funcionari;12 persones.
-Personal laboral:2 persones.
El Sr. Batle declarà aprovats

inicialment el pressupost i Ia
plantilla,ja que s'havia obtingut
Ia majoria suficient.
La Sessió es va aixecar a les

22,30 h.
Per altra banda,el passat dia 24 d'
Abril de 1990 es celebrà un altre
PIe de l'Ajuntament, però en
sessió Ordinària.Hi va assistir
tot el Consistori,amb l'excepció
del Sr. Bauzà.Es tractaren els
següents teraes:
1)Lectura i aprovació de lActa de
Ia Sessió anterior. -El
Sr.Martorell demanà una
rectificacio,ja que no s'havia
inclós una petició seva d
agraïment a 1 'Esglesia (que ja he
citat anteriorment).Una vegada
feta Ia correccio,es va aprovar 1
Acta sense més problemes.
2)Informacio de Batlia.-El Sr.
Batle va informar de l'arribada de
tres subvencions (Acció
Social,Fira i Conselleria d
Agricultura).
3)Petició d ' a r ranjament de Ia

passa a Ia pàgina següent

carretera PM 503
(Porreres-Montuïri ) . -E1 Sr . Ba11 e
deraanà al Consistori Ia seva
aprovació per a reiterar al MOPU 1
urgència de l'arranjament d'
aquesta carretera,sobre tot
després del darrer accident mortal
que hi va haver.Vull anticipar
que,com és natural,la proposta es
va aprovar;pero,abans de que això
es produi"s,es va desencadenar una
petita polèmica entre el
Sr.Martorell i el mateix Batle
sobre una proposta del mateix tema
que el Grup d'Unió Mallorquina
havia proposat al Desembre de 1987
i que fou rebutjat pel Grup
Popular.M'estim més no entrar en
les raons legals que uns i altres
emplearen per a defensar aquesta
suposada contradiccio,pero Ia
qüestió és que Ia discusió semblà
interminable i acalorada (?).
4)Precs i demanes.-El Consistori
va lamentar Ia lessió soferta pel

informació
s'han fet
i es va
s'hagués
comissió

Ii contestà

Sr. Bauzà quan practicava el seu
esport:el basquet(des de aquí
també Ii desitjam que es recuperi
el més aviat possible).
El Sr. Gornals demanà
damunt les obres que
davant el Cementiri
queixar de que no
informat a Ia
pertinent.El Sr. Batle
que havia passat per una comissió
informativa.El Sr. Ferrà digué que
les obres eren per a facilitar Ia
sortida dels cotxes i que Ia
reforma era petita.El Sr. Barceló
digué que es senyalitzarà amb
indicadors.També es va contestar
al Sr. Gornals sobre les obres de
Ia placeta de 1'Escola
Nova,diguent-li que s'acabarien el
més aviat possible.Finalment,a
pregunta del Sr. Martorell,s
informà de que al 1989 s'havien
concedit 95 permissos d'obra.

SALON DE BELLEZA Y PERFUMERIA
MARGARITA BARCELO
C/. Luna, 12 - TeI. 647070 - PORRERES
Esthéticienne Diplomada por el Ministerio de Educación y Ciencia

N.° 11.084 y Titulada en el Sindicato Nacional de Enseñanza.
Miembro Numerario de Ia Agrupación Internacional

FACIAL

Maquillajes
Tratamientos de cutis

Hidratacion

flacLdez cutánea

Antiarrugas

Acné

Piling Facial y Corporal

Tinte de Pestañas y Cejas
Masaje Facial
Drenaje Linfático

CATHlODERMISTA

&l más completo
servicio

para Ia mujer.

CORPORAL

Depilación a Ia Cera y

Especial Pieles delicadas

Depilación Eletrica con

Aguja y Pinza
Tratamientos Celulitis,

Senos,Flacidez,

Masajes Corporales, Neurosedantes
Bañoterapia

Bronceador rayos UWA

Tractamientos Especiales

Fa quasi dos anys que a través
de les pagines d'una altra revista
local vaig denunciar una malifeta
perpetrada sobre les velles pedres
del pou de Betlem.Es tractava d/
unes fletxes pintades de color
vermell que,posteriorment,sabria
que havien servit com a indicadors
d'un circuit per a practicants de
moto-cross.Es ben desagradable
haver de comprovar com avui encara
els responsables (persones o
entitdt) no s'han molestat en
esborrar-les si és que s'esborrin.

Ja està bé de cometre atemptats
al patrimoni cultural que hera
heretat dels nostres avantpassats.
Es que no es podien pintar les

fletxes sobre un cartró o una
post7.Els pous públics,com és el
cas del pou de Betlem,mereixen un
respecte i una protecció com a
testimonis del passat i
construeixen mostres ben
interessants de l'arquitectura
popular.

Tot plegat demostra una manca
de sensibilitat i de respecte pel
patrimoni cultural.Sigui qui sigui
l'autor de Ia pintada n'hauria d"
estar empegueït.Aquestes no són
formes correctes d'actuar.

Maria barceló i Crespi

PREMIS

i
^r^i^

CREDITS

¡eu «illor reforç

Efectes del Liberalisme
No n'hi ha cap de nosaltres que

estigui d'acord amb el
totalitarisme com a forma de
convivència i a com a sistema
econòraic.Tampoc no estam d"acord
amb un "capitalisme slavatge"...

Però és cert que,tambe entre
nosaltres,que disposani d'una
organització social formalment
democràtica i justa,sorgeixen
pràctiques polítiques i
econòmiques que s acosten
perillosamenta un capitalisme
rigit.Si això es va donant,sofreix
l'home i Ia societat,i es
prostitueix el sistema social que
ho perraet,per molt "democràtic"
que es vulgui proclamar.

Davat tals perills,l'Esglesia
proclama alguns principis d'arrel
evangèlica i també de recta
consciència humana:
-La d i gn i t a t de tota nprsnna
humana .
-La justa distribució dels béns.
-La intervenció
societat , amb
oportunitats .

de tots en
igualtat

Ia
d'

Aquets principis haurien de
guiar Ia convivencia,no sols entre
els individus sinó també entre els
pobles .

El liberalisme més dur defensa
que l'únic motiu per invertir el
propi capital és el benefici
econòmic que en treu:"El que té
realment el compte és el propi
benefici,i no el de Ia societat".

Encara que molta gent no ho
vulgui dir aixi,no són molts el
qui avui comparteixen aquesta
"filosofia" o manera d'entendre Ia
vida i el negoci?

En el cementeri municipal
s'han fQt unes reformes a
lexterior,molt encertades
en quant faciliten Ia cir-
culació i estacionament
dels cotxes.,llastima que
s'hagi hagut de tapar el
pou que hi havia per donar
més espai als carrils de
pas.

Les persones que actuen amb
criteris de vell liberalisme
produeixen efectes evidents,com
aquests:un creixent materialisme,
un consumisme alienador,un
individualisme tancat,es a dir
insolidaritat...Aquestes realitats
negatives troben Ia seva rel en el
capitalisme d'inspiració liberal.

Es ver que hem de reconèixer
els progressos que Ia iniciativa
privada ha aconseguit per a
Mallorca;pero aquesta riquesa que
s'ha generat està justament
distribuïda entre tots els que
formam Ia nostra comunitat social
i ham contribuït al seu progrés?
Pens que no.I pens que al nostre
capitalisme Ii queda molt de camí
que fer per ser tant democràtic
com seria desitjar.

I,per altra banda,hem lograt un
progrés vertaderament integral de
Ia persona,de Ia farailia,de Ia
societat i del mateix entorn
habitable (hàbitat) raallorquí?Torn
opinar que no.

I per això no és estrany que 1'
Església ho hagi de denunciar
sense voler treure ningú a fora,
sinó més bé per estimular tothom a
ser més cristians.

L'Església sent el deure d'
il·luminar des de l'Evangeli Ia
consciència humana,tambe en el
camp de Ia vida pública.No sols
per estimular Ia generositat,sino
també Ia justícia.

Resumit d' un article del bisbe
Teodor Ubeda al Diario de
Mallorca,ll-3-1990

Bartomeu Tauler

Dia vint i un d'abril a Ia
sala polivalent,concert de pia-
no,per Joan Roig,professor del
patronat de música de Porreres,
tant sols dir que als dotze anys
ja actuava en públic.

Fou el repertori.

Conegem el nostre entorn
A les tres del matí, em colgave

m'havia d'aixecar prop de les 7
i en bon diumenge jo mateix,deia
qui punyetes,m'ha aficat en a-
quest embolic? pagaria cent du-
ros no haver-hi d'anar però sen-
se adonar-me el despertador ja
repicava,havia arribat l'hora de
partir.
Tot preparat del vespre abans,
carrec el cotxe i a trobar-me
amb els amics de Ia nostra aven-
tura .
Moltes cares de son,ja i som
tots7...ens encolcarem i agafa-
rem el camí que ens duria allà
on es mescla el dia amb Ia nit,
on es confonen les penes amb els
gusts,alla on no es defineixen
les figures i es confon el so
amb el si lens i.
Havent arribat al lloc,despres

d"haver demanat permis,tal com
pertoca en aquests cassos, ens
dírigím cap allà on seria el
principi de Ia nostra petita ex-
pedicio,aixo si,tots carregats
dil'lusio,nervis i nostalgia,sen-
se saber el que trobaríem.

El temps de d'adonar-nos comp-
te ja havíem davallat, Ia prime-
ra impressió va esser decepcio-
nant per a tots, estava tot es-
penyat, emperò ens consolava el
saber que aqueta vegada no havia
estat 1 'home que ho havia destru-
it,havia estat Ia pròpia natura
Ia que s 'havia aturat de donar
vida a una petita part d'aquest
redos,clos i sumergit dintre el
misteri de l'espeleogia.

Decidim aficar-nos més esdins,
ens dóna Ia sensació que et fi-
ques dins el ventre de Ia terra,
notam manca dóxígen, costa recu
perar l'alè, fosca,sileci,llums
poques ganes de xerrar, molta més
il·lusió que abans d'entrar,per
trobar el que seria Ia gran a-
tracció daquesta diada.

Com un ull fosc que vigila el
tresor de les set torres,un forat
estret,un passadís més estret en-
cara,alla,alla,la vista l'ha tro-
bada,es aqui,mirau=la en efeata

eatà alla,ailenuiQsa,fasaa aom Ia
nit,gran,grandiosa,lluenta,ens
esperava,quedarem enlluernats,no
ens cansàvem de mirar-la de da-
munt a baix,d'un vent a l'altre,
de tota manera,la voltavem,la
tornàvem a voltar,fins que esta-
guerem cansats,era fantàstica,
preciosa,formes y figures mai
sommiades,impresionants,fantes-
magoriques,no pareix ver com es
pot formar una configuració tan
rica de formes insospitades,sense
una mà que ho dirigesca,no hi ha
paraules,s'ha de veure.

Ha arribat 1 hora d'anar-nos i
així com sortim del centre de Ia
terra,notam com un cert alivi a

l'hora de respirar,empero també
sentim un poc de pena pel que hem
trobat,molta de destrossa i molt
poca vida,empero hem sortit con-
tents i sans.
Ara que sabem on es,ara que sa-

bem on esta,sabem que ens espera
per si un dia hi volem tornar.

11-3-90

Sebastià Mestre

De tot un poc
CONSOMÉ REIAl
50 gr. pernil dolç
1 pitera rostida
2 ous bullits
2 pastilles de brou
1 copa de xerès

concentrat

Preperar un brou disolguent les
pastilles en un litre d'aigua
calenta;reservar-lo.

Posar en una sopera Ia pitera i
el pernil tallats en tires fines i
els ous picats.

Abocar el brou bullint i afegir
el xerès.

Es serveix arab crostons de pa
frit.

POLLASTRE AMB SALSA DE NOUS A
L'ESTIL XINÈS (per A persones)

1 pollastre sense os
100 gr. de nous sense closca
100 gr. de mantega
1/4 litre de vi blanc
1 pot de 1/4 de litre de nata

oli,sal i prebe bo blanc

Pasau per Ia batedora les nous
juntament amb Ia mantega fins
obtenir un puré fi.Tallau el
pollastre a tires i adobau-lo amb
sal i prebe bo.Fregiu-lo amb oli
fins que estigui daurat.Retirau-lo
i afegiu a Ia cassola el vi i Ia
nata.Lheu de coure a foc mitjà
durant 10 minuts.Per reduir Ia
salsa afegiu el pollastre i el
puré de nous i ho feis coure
durant uns 5 minuts més.

ACUDIT

A l'escola demana el professor:
-què és un caníbal?
-no ho sé senyor mestre.
-Be,vegem.Si,per exemple,tu et
menjassis a ton pare i a ta mare,
què series?
-un orfe,senyor mestre.

PENSAMENT

Jo en dic herois d'aquells que
foren grans amb el cor.

CONSELL

Quan retiris les estores,
evitaràs que agafin arna ai les

emboliques amb paper de diari,ja
que aquests insectes fugen de 1
olor de lati,nta.

Solució a l'andavinalla
del numero passat

UN LLIBRE
ENDEVINALLA

Un arbre en el món hi ha
que fa sa llenya dolenta
i per ses fulles SÜStenta
coses bones de menjar.

més acudits
Un loco va al despatx del

director del director del manicomi
i Ii diu:-"Senyor m'haurà de
canviar Ia habitacio,perque el
loco que dorm amb jo es creu esser
1 'Angel Nieto i tota Ia nit està
damunt el coixí i fa:...mo,mmooo,
p i , p i , x i i i i ! . . . "

El director escoltant 1 '
escàndol que aquell loco l'hi
havia fet,li demana:"-I a vostè
que Ii molesta,el renou?"

Aquell contesta:"-El renou no,.
..es el fum".

* * *

Un pagès que va anar a ca un
cosí seu de ciutat,raolt ric i que
tenia una mansió en comptes d'una
casa,com l'altra gent.

Com que s 'havia de quedar una
setmana,un dia(crec que era un
dimecres)va voler donar-se un
bany.El seu cosí tenia una banyera
d'aquestes "de pel'licula",i quan s'
hi va aficar dedins,com que estava
un poc banyada,va fotre patinada
que,un poc més i se mata.El que Ii
feia més mal era el cul,i com que
anava en pel,va cercar un mirall d'
aquests petits i es se va mirar;
ell,no el s'havia vist mai,se
col·loca el mirall,se mira i diu:.,
ja te!,el me xapat!.

* * *

dQ dins Ql caixó

Vos exposaré avui el cultiu d'hortalisses d'estiu campaneres
*recordant,en principi,els sistemes de preparació dabans,quan encara
no hi havia tractors que llauracin de quatre pams;el que es feia era
una gaveta o sequia,s'hi posava un bon sostre de fulles de figuera de
moro i terra daraunt i aixi,quan arribava amb les arrels a les fulles
que es podrien i tenien Ia frescor de l'aigua de les fulles.

Quan arribaren els tractors,durant l'estiu donaven una girada
fonda a Ia terra i passava tot l'hivern que assaonava el
goret.Arribant el final de lhivern s'espoltrien els terrossos i
cilindraven despres,la savor quedava tancada.A partir d'aqui,es
tractava de donar relles damunt damunt,nomes per matar les herbes que
nasquessin i tot d'una cilindrat.

Quan arribava l'hora de sembrar les tomatigueres,un clotet de deu
0 dotze centímetres quadrats,un tassonet d'aigua i les arrels dins el
fang,una pitjadeta a Ia terra(que les arrels no quedin estufades),un
poc de terra triga i eixuta damunt i ja estava.Era el mateix per
pebres,cols,alberginies i quantes plantes destiu es puguin
sembrar.Els pebrers no han destar raolt aficats,les tomatigueres com
més aficades millor i no fa res si esterram més de mitja soca,llavors
treu arrels per tot.Amb dos o tres dies que hi anem a tirar un glopet
d'aigua és segur que aferrin;llavors,entrecavades i,bona anyada!Les
cebes són molt més bones de fer aferrar.Si topàssim els primers dies
de molt de sol,es bo posar-hi una mota d'herba arrabassada,un brot de
mata o una fulla de moro,perque estigui a l'ombra.

Per sembrar melons el primer que convé és posar un
fil,ginyola,ben estirat,la distància de l'amplària de solc a solc ben
presa(aixo amb dues canyes tallades de mida està resolt)a cap d'entana
1 amb una mida anar fent clotets de dalt a baix.És molt bo que els
pinyols de meló o cíndria estiguin en remull un parell de dies,i no fa
res si n'hi posam a cada clotet set o vuit.Llavors tapam amb un poc de
terra triga i eixuta.Hem d'haver tirat una mica d'aigua dins el coltet
i millor si Ia terra de damunt els pinyols fa una mica de caramullet
de dos o tres dits.Aixi,si plogués quan estan per néixer no s
ofegarien.

En haver nat ja les podem aclarir.Millor tallar-los amb l'ungla
que arrabassar-los;aixi no perilla desarrelar els que queden.al cap d
un parell de dies les podem acabar d'aclarir deixant els que duguin
més forca.Com més entrecavades millor.Convé més entrecavar els
deraatins,aixi tancam Ia mica de rosada que hi pugui haver.És
interessant deixar Ia terra plana i pitjada.

Prest podrem escapçar l'ull i bones crescudes,i flors,i melons,i
cíndries.

Millor anar a collir els matins amb Ia rosada i així si en trobam
Qua.lcún de iadur serà fresc i el podrem tastar.

El passat 21 de febrer
, Ql director de Sa Nos-
tra Llorenç clar Tur,fou
traslladat al seu poble
natal, Llucmajor, de Di-
rector, el que Ii suposa
un ascens per esser de
més categoria Ia sucur-
sal.El temps que va estar
amb nosaltres amb simpa-
tia i suficiència profe-
cional,es guanyà més que
clients amics,des de "FO+
GANYA "a Ia que ell ajudà

desinteressadament, Ii do
nam 1 'enhorabona més cor
dial,i Ii desitjam,encert
i ventura en el seu nou
desrr.
Així mateix ens feim eco,

del nomenament del nou di-
rector de Sa Nostra ,Aste-
rio Martin Mascaro,des del
24 .de marc és a Porreres,
Ii desitjam una estància
agradable al nostre poble,
benvingut

AnGm a Ia escola!
En el passat número de Foganya,

gi ho recordau, parlàvem de les
discrepàncies més importants entre
el castellà i el català pel que fa
a escriure "b" o "v" en algunes
paraules. Avui parlarem de dues
vocals que sovint també ens
suposen un problema;son Ia "o" i
Ia "u" en síl·laba feble o
inacentuada.
En alguns casos passa que a una

"u" castellana correspon una "o"
catalana.Per
exemple:atordir("aturdir" en cas-
tellà) ,cartolina("cartulina"),cobri
r("cubrir"),complir("cumplir"),es-

copir("escupir"),sofrir("suffir"),
sorgir("surgir"),sospir("suspiro"),
consol("consul"),... i altres.

Menys freqüentement es dóna el
cas que a una "o" castellana
correspon una "u"
catalana :bufetada("bofetada" en
castellà),muntanya("montaña"),subor
nar("sobornar"),sufocar("sofocar"),
suportar("soportar"),turment("tor-
mento" ) . . .

Deixarem per a un altre nùmero
les discrepàncies entre les vocals
"e" i "a", que potser són les que
ens suposen més problemes.

El Professor.

El passat 9 de mac, el nos-
tre Bisbe,Teodor Ubeda,institui
en els ministeris de LECTOR i
ACÒLIT a Felip Diez,acabats ja
els seus estudis de Teologia.La
celebreció tingué lloc a Ia ca-
pella del Seminari Major Dioce-
sà i en ella fou admés com a can-
ditat al diaconat i al Presbi
terat.

Junt amb ell,tambe rebern a-
questes ORDES MENORS els seus
companys de curs Antoni Pons i
Guillem Rosselló.

Enhorabona a tots!!

Disa 8 dabril representació
de " Passió a Porreres " pel
Grup Foganya a 1'exterior de
l'Eslglésia Parroquial " Lloc
Sagrat ",amb Ia col·laboració
en Ia part musical de Ia Ban-
da de música Ia filharmònica
de Porreres i part coral,la co-
ral de Porreres,amb nombrosa
assistencia,fins i tot gent de
pobles veïns.

Sabem de bona tinta que el cafè
bar Can Xamena el proper dia 19 de
juny tancarà definitivament les
portes,despres de 25 anys d'estar
darrera sa barra,be es mereixen
reposar,llastima que un cafè tan
antic cora aquest no tengui conti-
nuitat i més llàstima que aquestes
parets no ens puguin contar qual-
quna de les anècdotes qe al llarg
de moltíssims anys les diferents
famílies que han regentat dit lo-
cal hauran presenciat,historia que
es perd,Hastima

Va de fu tbo l
EIs equips

porrerencs de futbol
ja han acabat el
carapionat de lliga
regular. El resultat
ha estat satisfacto-
ri encon.junt, i de-
sastrós, en particu-
lar, per part de l'e
quip de juvenils de
l'U.D.PORRERES. A-
quests al.lots varen
començar el campio-
nat amb una planti-
lla suficient quan a
quantitat; però no
pel que fa a quali-
tat, segons ham anat
veient els resultats
i problemes interns
i externs que hi ha
hagut dins Ia plan-
tilla de l'equip.
CaI felicitar Ia tas
ca de l'equip din-
fantils que han aca-
bat el campionat en
tercer lloc i han a-
canseRUit aue l'e-
quip juvenil no de-
saparegués a mitjan
temporada i no dava-
llar de categoria.
Sense cap dubte, I e
quip que entrena en
Gabriel Mesquida ha
estat el millor de
Ia temporada.

L'equip aleví ha
complit l'esperat,
quedar entre els
cinc primers de Ia
categoria.

EIs més vells de
tots, quan a Ia U.D.
PORRERES fa referèn-
cia, Ia cosa els hi
ha anat fil per ran-
da i han aconseguit
classificar-se en se
gon lloc, fet que
els hi permet jugar
Ia lliga de promo-
ció. Aquest lloc 1'
han aconseguit en de
triment del PORRERES
AT que ha aconse-
Guit el tercer lloc.

V
Aquestes classificacions

són del passat 19 de Maig

FINAL CAMPIONAT 3aREGIONAL

LLUCHMAJOR 1
Cide 1
U.D.PORRERES1 0 0 1 1 2 0
Santa Ponsa 1 0 0 1

JUVENILS 2aREGIONAL A

1 0 0 2 0 2
1 0 0 2 1 2

0 2 0 -2

1 .
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10
11
12
13
14
15
16

OLÍMPIC
Juventud S.B
Barracar
Pol lensa
Llosetense
BtBR.Llull
Pt 2 .Pollensa
Gesa Alcúdia
Consel 1
.Alaró
.A.Llubí
.Artà
.Margar i tense
.U.D.PORRERES
. Santanyí
.Alquería

29
.29
29
29
29
29
29
29
29
28
29
29
29
29
29
28

ALEVINS 2aREGIONAL

21
19
21
19
19
14
15
14
11
10
10
9
6
4
6
2
B

2
5
1
5
0
7
5
5
7
4
2
3
5
7
1
3

6
5
7
5
10
8
9
10
11
14
17
17
18
18
22
23

72
103
89
74
90
73
58
63
57
65
42
53
19
37
30
21

26
41
39
31
54
42
48
47
65
62
75
64
69
93
93
97

44
43
43
43
38
35
35
33
29
24
22
21
17
15
13
7

+ 16
+ 13
+ 13
+ 13
+ 8
+ 7
+ 7
+ 5
+ 1
-4
-8
-9

-11
-13
-17
-21

1. MARGARITENSE
2. Espanya
3 . Montu'iri
4. La Salle M.M.
5. Barracar
6. U.D.PORRERES
7. Felanitx
8. S'Horta
9. Cardessar
lO.Villafranca
ll.Ses Salines
12.Avance
13.Algaida
14.Ca'n Picafort
15.Petra
16.Colònia

27
27
27
27
27
27
27
27
27
27
27
27
27
27
27
27

26
21
20
19
15
16
12
14
11
9
7
7
6
5
3
2

1
3
3
1
5
2
8
4
2
3
4
2
1
3
1
3

0
3
4
7
7
9
7
9
14
15
16
18
20
19
23
22

138
103
87
81
85
63
59
59
52
48
43
52
48
53
20
20

14
30
17
37
42
49
46
56
66
65
76
72

119
120
99
103

53
45
43
39
35
34
32
32
24
21
18
16
13
11
7
7

+ 25
+ 19
+ 17
+ 11
+ 9
+ 6
+ 4
+ 6
-2
-7

-10
-12
-13
-13
-19
-21

31
Solucions del encreuat anterior:

HORITZONTALS. l .Porreres; Fe. 2.
aguait ; Afe r . 3 .Ni t ; N; L; Ona. 4.
Avalar ; Aga. 5.Da; A; Ol fa te . 6.A-
lura in i ; Noi . 7.LP; Canya. 8 .Tal io;
Iaia. 9 .E; Espada; En. lO. le r tA;
El les . l l . A ; AA; AU; AIa .

VERTICALS. l .Panada; TeIa. 2.0gi-
val ; A; E. 3 .Ru ta ; u l l e ra . 4 .RA;
Lampista. 5 .E ina ; I ; O . P . A . 6 .RT;
Ronc; A; A. 7 .E; L; Lià ; DEU. 8.S.
A.; aF; Nia l . 9.Foganya; LA. 10.
Fenatoaieel. l l .E ra ; Ei; Ansa.

I I

HORITZONTALS
l.Nom del director d'aquesta re-

vista.Pronom personal plural.2.Ze-
ro.Irapost que posen els bancs(al
reves).consonant.Doble vocal.3.EIl
és un--de Ia societat.Instrument de
treball.4.preposicio.Accio i efecte
d'arribar.5.Fer un niu els ocells.
Dona fí a una cosa.Tribunal Consti-
tucional .Ant ic Testament.Cuan--cura
i quan pica medura.7.Eina de fuster,
vocal.xi fra romana.8.consonant.Pre-
fixa inseparable.Col·lecció de mapes
geogràfics.9.Pronom.Vocal.Hola!.vo-
cal.lO.Que té articulacions.

VERTICALS
_l.Etapa de Ia vida que té qualsevol
persona desprès d'esser nin i abans
d'esser home.Vocal.2.La raateixa.La vi-
da té un--i un final.Nota musical(al
reves).3.Interjeccio.I mit un animal.
4.Tots en tenim dues.Terminació verbal.
Negacio(al reves).Xifra romana.5.Poe-
ticament cel.Nota musical(al revès).
Llenguatge provençal.6.Empipat,enfadat,
irritat.7.Pertany a una nació o raça.
Dialecte del liha(al reves).8.xifre
romana.Instrument automàtic de calcul
emprat a l'antiguitat i encara s'empre
a alguns païssos d'Assia.Embulla.9.Ar-
ticle determinat.Hi posa aigüa.Cinc-
cents.lO.Societat Anònime.Ocell.Ha a-
cabat de córrer i--.

VA DE BASQUET!

Ha acabat sa temporada de bas-
quet per els equips porrerenos. Fa
poos dies vàrem esser s'equip Se-
nior i fa devers un mes s'equip
dels Cadets.

Com a comentari de s 'equip Ca-
det he de dir que han fet una tem-
porada millor de Io que m'espera-
va, tant en s'aspecte esportiu com
en un altre aspecte tal vegada raés
important, aconseguir que un grup
de joves de Porreres (sa majoria
d'ells mai havien jugat a basquet)
fassin una bona temporada, com un
grup d'amics, disfrutant de ses
victories i preocupant-se per ses
derrotes, en resum, creant un am-
bient agradableon es basquet es
s'excusa per passar una bona es-
tona. Sa major part de culpa d'a-
questa bona temporada 1'han tengu-
da els responsables tècnics del e-
quip, en Gk>ri Sastre i en Biel Mes-
quida, que enguany han sabut impo-
sar-se a n'aquest grup d'al.lots,
cosa que no se va fer 1'any passât
amb s'equip Juvenil, que va esser
un desastre degut al "pasotisme"
de sa major part de jugadors: no
anaven a entrenar, no escoltaven
al seu entrenador, ..., una autèn-
tica anarquia, però enguany si que
van sabut fer bé, i esperem que
1 'any qui ve segueixin així i fagin
una millor clasificació a sa lliga.

S'altre equip que ja s'ha despe-
dit fins l'any qui ve són els Se-
niors. Ha estat una temporada rarí-
sima, i tota sa culpa d'això Ia te
sa federació de basquet, federació
nula d'organització, en cap moment
de sa temporada s'han enterat de
oom havía d'anar el calendari de
competició, mos han fet fer uns
"play-offs" rarisims, on cap equip
sabia per Io que lluitava. Bquips
com l'Inca, que fa dues setmanes
estava segur d'haver pujat a sa ca-
tegoria superior, ara resulta que
no, sa federació s'ha tret un altre
"play-off" de davall sa mànega com
si res, un autèntic desastre. I per
acabar de rematar els àrbits, el
basquet a les Illes mai serà una

cosa sèria fins que no s'eliminin
un bon grapat d'àrbits o s'els hi
ensenyi d'una vegada Io que vol
dir esser àrbit. Un exemple més
clar imposible: tots els qui vàreu
venir s'altre diumenge a veure el
Porreres-Santanyí vareu poder veure
ses evolucions damunt sa pista d'un
dels màxims exponents de s'inuti-
litat arbitral a ses Illes, el sr.
Orón, i com ell raolts més: una pè-
sima preparació física, un desco-
neixement total de ses regles de
joc, ..., ínclús s'arribà a ficar
amb so public. Vergonya estament
arbitral, vergonya!.

Però deixem de banda aquest te-
ma del que dificilment hí veig so-
lució per ara i anem a comentar de
manera breu sa temporada de s'equip,
una temporada on hem tengut alguns
problemes com ses lesions d'en Ber-
nat Bauza i d'en Bernat Mesquída,
sa "mili" d'en Vicenç Juan i d'en
Miquel Melià, petites coses que han
afectat sa preparació i desenvolu-
pament d'una temporada normal.

Bl Porreres va començar molt bé,
00« vàreu poder llegir a ses ante-
riors revistes, mos vàrem anar cla-
sificant per jugar ses següents

passa a Ia pàgina següent

'Prim verdl
Dues papellones

volen per 1 'espai
voleien fent cercles
no saturen mai.

»i
Aletejant sempre,

van de brot en brot,
tot el març es festa
1 'abril i maig tot.

M i
J Ii pinten rissos

a dins Ia claror ,
i Ii fan encisos,
a Ia fada AMOR.

EIs vols,caragolen
per fulles i branque
encalçant-se, volen
per jardins i tanque

v
Ara es fan joguines
damunt una flor,
mig amagadetes
es donen el cor.

Qui fos papallona
per anar volant,
que fos una estona,
just per un instant.

VI«

J lliure,ben lliure
tot seguir volant,
amb un vell conviure
amb Ia seva amant.

Vf» >
I per dar el cor

amb una besada
damunt una flor
per l'auba,daurada.

Cercant Ia claror,
volant pel silenci,
de dins Ia tardor
extreien 1 ''acenci.

Qui fos papallona
per poder volar,
almeins...una estona
jo ho vull provar.

Abril 1959
Jaume Rosselló

rondes í "play-offs" per pujar de
categoria, i vàrem perdre sa gran
oportunitat a n'el moment que l'In-
ca mos va eliminar, després jugarem
un "play-off" amb el Santanyí (un
dels famosos "play-offs" de Ia nos-
tra estimada federació, que no te-
nen ni cap ni centaner) on perdérem
s'eliminatòria per no jugar bé ni
ofensiva ni defensivament, elimina-
ció a Ia que també va ajudar el ja
«encionat Orón. I finalment sa fe-
deració mos acaba de comunicar que
Ja hem acabat sa temporada (fa dos
diea mos varen dir que haviem de
jugar un altre "play-off"), i ja
oonençam a pensar amb sa pròxima,
temporada que esperam sigui tant o
«és bona que aquesta i fer que els
nostres aficionats passin uns bons
diumenges dematins a Ses Forques
diafrutant del nostro joc i de ses
nostres ganes de victòria.

PAU

A vegades
quan Ia lluna

és quadrada
veus les estrelles

liles
i les roselles

daurades
t "en oblides

de Ia veritat
de Ia llura

i
de Ia majestuositat

de Ia raar.

(A n'Antònia, sa meva mestra)

Ma Magdalena Picornell

RETARD D'AQUEST NÚMERO
Aquest número de Ia revista

Foganya ha arribat tard a les
vostres mans,pero hi ha uns
motius que ho justifiquen,i
volem que els conegueu:hem es-
tat molt ocupats en Ia prepa-
ració del muntatge de Ia Pas-
sio,un membre de l'equip de
redacció de Ia revista va
tenir un accident i no ha po-
gut dedicar-s'hi durant un
temps i hem hagut d'aprendre a
manejar Ia nova màquina que
hem comprada per fer Ia revis-
ta .

Per tot això us demanam
disculpes.

PALERM, S. A.
i Venga a visitarno0 !

Ennuestra tienda encontrará cosas interesantes
y a muy buen precio

Gran exposición de Azulejos y Revestiaientos
Objetos de Regalo y Decoración iaportddos de China

maTeríales.
construcción

EXPOSICIÓN DB PAVIMENTOS, REVESTIMIENTOS Y SANITARIOS
en Ia C/. Duzay, s/n, - TeI. 647271

Continuam amb el glosat de fadrins i casats que es féu a
can Mollet amb motiu del partit que fa un pareil d'anys fan
els dos grups.

Aqueix glosat l''escrivien a una pissarra.Els casats
posaren vora Ia seva pissara una bandera feta de tela de
raatalàs i escrigueren:

5) Casats: Diuen que bandera vella
és honra de capità
si aquesta pogues xerrar
segur que també diria
que va esser una averia
quan vos varen comenar.

6) Fadrins:D'"un tros vell de matalàs
en feis sa vostra bandera
i no veis que feis caguera
embossareu s'excusat.

Set anys,nou mesos i dies
a un lloc tancat vaig estar
em vaig cansar de raenjar
ciurons,mongetes,1 lent ies .

7) C

8) F

9) C

A n'es glosadors novells
les voldria proposar
que en es tros de s'Olivar
tant m'és vendre com comprar
com si el me vol canviar
amb altres que vulgui ell.

:Vull dir a n'es négociant
que jo no som es senyor
només som es conrador
llaurar en haver-hi savor
just .just que no faci fang.
S'Olivar jo te vendria

si ma mare no se temés
per cobrar es cap de mes
amb so preu que jo volgués
un bon manat cobraria.

Tot ho posau a sa venda
per no haver danar a jornal
no faceu tant es pardal
i aixi dureu més empenta.

12) F ja podeu comanar ventresca
per torrar a n'es sopar
amb mi no vos heu de posar
sinó n'haureu d'escoltar
qualquna que serà fresca.

13) C Referent a sa ventresca
trob que encara fa calor
l'hi pegarem de meló
mentres es temps se refresca
i si heu d'anar de gresca
no dureu tant de panxó.

; Si només menjau meló
tendreu molta de pixera
si ho afegiu a sa caguera
que fa sa vostra bandera
s'excusat no donarà raò
No heu perdut es glosar
però perdreu ses rialles
en haver omplit ses senalles
des gols que vos marcarà
un fadrí sense suar
i amb ses cames fermades.
En això de ses senalles

no ho heu de prendre a mal
quedaria ben cabal
i no ho dic per fer rialles
pagant es sopar,pardal.

15) C Noltros tenim un porter
de collons i renyó clos
no se conforma amb s'os
idò vol sa popa també.

10) F

11) C

No em vengueu a tocar baula
tanmateix no se jugar
però puc assegurar
que en seure-me a sopar
jo faré un bon cap de taula

De qué voleu bravejar
anau alerta amb ses gloses
deixau anar ses curolles
que es tests s'assemblen a ses olles
no me faceu enfadar.

Com podeu comprovar,
això s ha envinagratde tot
i no som a Ia meitat.
A veurecom anirà. .!

Una
act ivitats
misterioses
realitzen

de les
més
que

les

Curiositäts del MÓn de les äbelles
abelles dins Ia seva
casera és
la"TROFILAXIA".Es
tracta del continuat
intercanvi d'
aliments,que va de
boca a boca entre
totes les abelles d
una mateixa
casera.Amb aquest
intercanvi,la futura
mel es va enriquint
en secrecions
vitamíniques i
feronomes.

Des que Ia reina
posa l'ovet d'"una
abella dins Ia
cel·leta d una
bresca,fins que neix
ja com un insecte
adult,passen 21
dies;3 dies en forma
d'ou,6 en forma de
larva i els altres
11 dies descansa en
forma de
crisàlida.Durant el
sis dies que dura el
seu estat larvari
augmenta 500 vegades
el seu pes,gracies a
les prop de tres mil
visites que reb de
les abelles-dides
que Ii van
administrantuna
mescla de mel i
pol·len.

Una bona reina d
un bon eixara durant
el temps primaverenc
pot arribar a posar
més de tres mil
ovets en un sol
dia.El pes total d
aquets tres mil
ovets sobrepassa el
propi pes de Ia
mateixa reina.
Aquesta marevella
metabòlica és un

dels efectes
misteriosos de Ia
jalea real,segregat
per unes glàndules
de les . abelles
obreres.

Les abelles que
es dediquen a
recullir pol'len,quan
surten de Ia casera
s'enduien una goteta
de mel dins Ia
boca.Mentre van
mesclant amb Ia mel
i d'aquesta manera
van formant estams
florals el van
mesclant amb Ia mel
i d'aquesta manera
van formant les
botelles de tants
variats colors que
podem contemplar
damunt les seves
cametes d'endarrera.

Quan una abella
ha descodert una nova
font mel.lifer,torna a
oasa i corr de bresca
en bresca.
comunicant a les
seves germanes Ia
direcció,distància,
quentitat i qualitat
de Ia nova font.
Aquesta prodigiosa
comunicació,recenment

descoberta,es fa
mitjançant uns
ballets fàcilment
comprovables es una
casera de vidre.El
gran investigador
epicola Lindaver ha
comprovat que les
abelles novelles són
molt més exactes en
les seves
comunicacions
orientadores que les
abelles més
veteranes.

Canadà és el païs
del raón que obté el
major rendiment de
les seves abelles. L
any 1988,d'un total
de 700.000 caseres
va recollir unes
40.000 tones de
mel.Això suposa un
rendiment mig de
57,2 kg. per
casera,quan el
promig d'Espanya i
en general de tota
Ia Comunitat
Econòmica Europea no
sobrepassa els 12
kg. per casera 1
any .

La província
espanyola que té més
caseres es,Salamanca
Dins aqueixa

provincia es poden
contar prop de
200.000,que suposa
el 16,6% de tot 1
Estat Espanyol.

D"aquestes
3aseres quasi Ia
neitat es troben al
3oble de Valero.La
total i tat dels veïns
j'aquest poble viven
jels productes
=picoles ,principal-
ment del pol·len que

és Ia
especiali tat .

seva

La primera
revista espanyola
dedicada al cultiu
de les abelles
aparesqué a Menorca
el dia 14 de Gener
de l'any 1888.Fou
fundada i dirigida
pel famós i molt
peculiar menorqui
Francesc Femenías
Andreu.El seu títol

era "Revista
Epícola" i comptava
amb molt variades
seccions: varietats,
investigació,notícies
,consultes gratuites
etc.En aquesta
revista hi va
col·laborar el famós
epicultor nord-ameri
cà Dadant,una de les
figures més gegants
del món de les
abelles

Aquesta fotografia Ia féu en Felip a l'eixam que se posà
a un arbre de plaça.

BARTOMEU BARCELÓ

CA'N MIQUEL
JED&F>&cf JL ot 1 j. fcct fc &uff<

C/. de l'Almoina, 22
TEL: 64-74-85 07260-PORRERES

0 0 W OD H 0

Dia 22 d'abril tingué lloc el
tradicional romiatge al santueri
de Monti-sion,encara que el matí
el temps va esser un poc imperti-
nent arribà a ploure i es pogué
fer Ia celebració religiosa al
claustre,seguida per un bon grup
de gent que guardà bastant de si-
lenci .

El raés destacat fou el que Ia
banda,tal com feia anys enrera,a-
companya els balls,que després de
Ia dinada s'allargaren fins mit-
jan horabaixa amb molta partici-
pació de public,la primera pare-
lla que començà fou Antoni Adro-
ver Picornell més ballador que
una baldufa i na Coloma Martorell
Mora.

El darrer ball,als compassos
de Ia lambada,fou fent Ia serp on
s'hi mesclaren desde al·lots fins
a gent major,donant voltes pel
claustre i pujant i devallant del
cadafal,arreplegant de cada vegada

més balladors,i arribant a engant-
xar el batle i regidors.

Feia anys que el Grup Foganya
havia proposat aquesta raesura,es-
perem que 1 'any que ve 1 'animació
vagi en augment.

• GABRIEL GAYA MORLA •
DEMOLICIONES
ZANJAS

• POZOS
- CISTERNAS

C/. Cooperativa, 5-7 y Bestard, 8
TeI: 64-78-69 07260- PORRERES

CUINA DE SA BASTIDA

A Sa Bastida com a moltes
possessions hi havia Ia casa dels
senyors i Ia dels amos,per mor d
això hi havia dues cuines.
Aquesta que vos presentam avui a
damunt és Ia cuina dels amos cora
podeu veure està separada de Ia
sala menjador per dos paradissos
amb el seient de fusta i el
respal.la de meres,fa recordar amb
Ia foganya al davant,dies d"hivern

amb missatges i feiners
enrevoltant Ia cuina,entre berbes
i rialles.
La cuina d"abaix,tambe de Sa
Bastida era Ia dels senyors en
lloc de foganya hi ha cuina de
ferro i tres fogonets,no era una
cuina per passar-hi hores de repós
i esplai,era només per preparar el
menjar i atendre a Ia llimpiesa
dels cubers i plateria.