BSALi 43 (1987) 15-43.

Les relacions de servei
al segle XIII mallorqui

J O S E P F . L Ó P E Z BÛNKT

La dependencia d'un borne respecte a un altre home és una de les constants
présents dins totes les estructures que cas mostra l'estudi de la societat del pas­
sât: relacions de treball, de servitud, de dependencia jurídica, econòmica, polí­
tica, personal... formen l'entramaliat que soste tota societat que agrupa, sota
alguns trets comuns, un collectiu huma dins d'un déterminât espai i mode d'ocu-
pació del mateix.

A Mallorca, quan als moments immédiats a la conquesta i repoblado de
l'iüa, poc sabem de les relacions que junyeix.cn les persones amb altres per raó
de jerarquía, de dependencia econòmica o de nécessitât de supervivencia, als
instants que s eslava consolidant una nova societat de trets origináis, aïllada
del continent, deixada quasi bé a les sèves propies Forces (ja que es va organit-
zar entre els nous titulars del terreny un cos de 100 cavalls amiats considérais
fins el segle XVII suficients per a que es defensas Tilla per si mateixa) 1 i, en
certa manera, avançada, per quant gaudia d'una certa llibertat per auto-orga­
ni tzar-se i adaptar a les noves ci rcumsrancies i medi els habits i formules que
cadascú havia importât del seu Hoc d'origen o les referèneics d'aitò cstablert a
altres indrets coneguts.

Poc importa aquí el débat respecte a si anomenam o no feudah certs tipus
de lligams que subordinen uns a altres homes en virtut de les relacions de pro-
ducció. Els nous pobladors, desarrelats bé per rcnlhiernament d'unes majors

i La consiitució de 100 cavaliers armats disposats permanentment per la defensa de L'illa va
anexa, a mode de contrapartida, a la distribucio entre diferems porcioners de les cavalieries de
terra que es rcflcctcix al Liibre del Repartimcnt fe! després de la conquesta de 1229 (f. 24 V, del
Códex català de l'A.R.M.). El f. 101 de) registre RP 3142 del mateix arxiu. redactat devers 1353,
descriu la distribució dels cavalls armats al moment de la presa de l'illa per Pere IV (1343-1349).
El tema ha estât tractât repetidamcm pel prof. Alvaro SANTAMARÍA que resumeix Testai de la qiies-
tió al cap II de En tonto a la evolución del modelo de sociedad en e! reino de Mallorca, éditât per
"Estudis Balearles" n.° 3, Palma de Mallorca, desembre de 1981. Vegi's també l'article de Maria
B A R C E L Ó C H E S P Í , Algunes anotacions sobre el sistema defensiu de Mallorca: els cavalls armats, a
"Mayurqa" n.° 19 pp. 97-111, Palma de Mallorca 1982. Aína L E - S E N N R va Iractar també el tema
a Precisiones sobre la "cavalleria" en Mallorca tsighs XI1Í-X1Y) a "Slvdia Histórica el Philologica ¡n
Iionorem M. Batllori". pp. 287-299. publica! per Tlnstiluto hispano! de Cultura a Roma, 1984. Amb-
dós estudis donen nombrases rcfcrencics bibliogràfiques i documentais a les que ens remetcm.

16 JOSEr F. LÓPEZ B0NET

possibüitats économiques o juridiques, bé per l'a tracciò de la nova frontera
—corn ho ha caracteritzat cl Prof. Santamaria—,2 bé per obligacions de fidelitat
als seus patrons, bé per gandir d'un grau major de llibertat i per defugir certes
constri eeions legáis — co m la servitud o cl lligam a la terra—, bé per Tatracció
of i ci aiment fomentada amb unes propagandístiques i Iliberals Franquicies, po­
den no haver-se'n adonat que el que d'ells s'esperava no era tant que asolissin
una llibertat major, ni que fessin Tcxpcriment d'un falansteri "avant la lettre",
ans bé, que posassin en explotaeió els nous tcrritoris per tal que ¡a corona i els
scus aliats —mercaders, burgesos i comerciants, institucions eclesiàstiques i,
sols en darrcr terme, cavaliers i barons— en poguessin extreme rendiments o
profits, no necessàriament immédiats, monetaris o en forma de capital numerari
o en especies (roturacions, instaHacions, cstímuls al poblament mitjançant l'or-
dcnació de l'aspa i i deis conreus, etc.); entre ells els que es podien derivar del
manteniment i cura de la situació estratègica, la pau del mar occidental, el con­
trol de les rutes i uns magnifies ports deis que no deixaran de fer ús i de pro­
clamarne la importancia.

Aquesta descripció general de la nova societat implantada a Tilla està pràc-
ticainent îluny de débats i, en general, és acceptada per tothom. Però aqucixa
és sois una descripció de les possibilitats o de les intencions del eoMectiu humà
que ve a poblar. Els medis materials que posen a contribució per a dur endavant
aqueixa tasca ens són desconeguts —encara que alguns autors han posât espe¬
cial èmfasi en I'existència o no d'una abundant ma d'obra captiva o esclava—,3
així com els sistemes de relacions formais que es posen en práctica dius les re¬
lacions privades de treball o explotaeió. Res no ens queda de gran part del drct
privât que s'esta, al segle XIII , posant en practica a les illes i que molt prest
sera evocai coni propi i consuetudinari, sobre les costums —que a l'Edat Mit¬
jana ten en força jurídica i, en general, no són sino tard an a ment reco pilad es de
forma estructurada— importados o acordades sohre la marza.

Els porcioners de la conquesta cstableixen ripidament els tcrritoris que els
hi ban pertocat a cada un. bé per extreure'n rendes, bé per rentabilit/ar-los amb
la seva posada en explotaeió, i s'escapoleixen de Tilla. Encara abans d'acabar
!a presa de Mallorca ja el rei Jaume I ha d'enviar a cercar feudataris seus perso­

ci El carácter de la nova società! constituida pel conjunt de rcpobladors de l'ìlla con avan¬
cada, arriscada, oberta t tolcrant ha estât cmfatit/at pel Prof. SANTAMARÍA, a diverses ocasions (ve-
i'i's, p. e., c! cap. Ili de l'estudi csmenlat). Es del tot cen que la situació estratégica avançada de
Tilla és tenguda en compte i rcfkctìda a Ics diverses butllcs papáis que teñen rclació amb la con­
questa i subsegüenl orde nati ó deis noti s tcrritoris ì que justifica tant cl carácter de creando que té
l'expedic¡6 militar corn nna gamma de privilegis especiáis, tot el que permet que el monarca i eN
diferents porcioners percebin rendes degudes a altres indrets a l'Església —els delmes—, per drcis
de conquesta a l'infide). Els sticcessius papes i monarques no deixarcn mai de considerar aqueixa
c j ráete ris tica dei domini ultramaritim de la Corona aragonesa; com un deis múltiples exemples
—encara que n'hi ha de posteriors— ens basta mencionar la bufila de Inocenç IV (7-MI-1443) sobre
pro vis i ó de beneficis, dignitats i prebendes reservades als edesiastics de l'ili a "remémorons distantiam
il •: •.':••<- 200 miiianim a continenti, incolarum ipsius et labores contra fide i catholice in ¡micos" (ARM
Llibre d'en Abella f. 61 v. X X V I I I ) .

3
Vegi's Ricard S O T O . La población musulmana en Mallorca baio el dominio cristiano (1240-

ÌZ76) a "Fontes Rervm Balcarivm" vo!. III, Fund. Bmé. March. Palma de Mallorca 1979-80; Jaume
P O R T E L L A i C O M A S , La conquesta catalana i l'estructuració d'una nova jormacia social a Mallorca
Un estât de la qüestíó a ÍJÜ Colloqui d'Història agrària, Barcelona 13-15 d'ocuibre 1976, éditât a
Valencia 1983, qui segueix d'apmp les orienlacions de Miquel B A R C E L Ó a Alguns problèmes d'his-
tòria agrària mallorquína suggeriti pel texl d'al-Zuhri, publicat a "Recerques" n.° 8.

LES RELACIONS DE SERVEI ÀL S EGLE XIII MALLO RQUÍ 17

nais des d'Aragó per a tenir forces abastament, (a que quasi bé tots els grans
particeps de la expedició ban retirât els scus homes, portant-se'n e! boti i dei-
xant en vies d'organització el patrimoni immobiliari obtingut —que sembla no
és el que mes els interessa—.4

S'estableixen —o confirmen— els consulats de les comunitats mercantils
capdavanteres de la Mcditerrània (Genova i P isa) 5 per tal de canalitzar i fo­
mentar l'intercanvi exterior i la creació d'una riquesa mitjançant el trafic co-
mereiai. S'estructura —molt probablement— el sistema impositiu, sobre la base
d'ajuts veinah per obres publiques i de defensa, de drets sobre el trafic exterior
de mercaduries, i de talles per subsidis a la corona o empreses d'interés mes
que local."

S'estructura l'administració de les diferents porcions —de les que el mo­
narca i l'Església en son els mes grans posseidors— amb la constitueio de hntles
i curies i de lloctinents o bâties gênerais del territori per quant pertoqui a l'ad­
ministració pûblica de la corona, i es crea la jurisdicció penai —mit'ancant
acord amb els altres porcioners detentadors d'algim tipus de jurisdieeió dins
Villa— amb la creació del Veguer de Mallorca, a 22 de juliol de 1231.

Ben aviat, ho sabem, el coHectiu de comerciants i mercaders de Villa és im­
portant i assolcix una forta presènch politica i part del control dels orgues de
decisió.7 D'immédiat s'organ'tza l'Església de Mallorca," que té com funció

•* Després de la pesta patida pels exèreits que havien près la cîutal a la primavera de 1230.
"la major partida" dels cavaliers " j e n'eren anals ¡ot uns en Catalunya e els altres en Aragó" —Lli-
bre dels feits del rei En Jaume, cap 93—, el que motivi que el reí hagués de requerir a feudatsris
s'.us d'Aragó per poder continuar les lasques d'ocupaciú. Vegi's Pablo C A T E L I R A , Sobre la aportación
aragonesa a la conquista de Mallorca (1229-1232) a X o Congreso de Misiona de la Corona de Ara­
gón, editai per "Instituto Fernando el Católico" a Saragossa. 1980.

' Sis mesos desprís d'iniciada la conquesta de ['illa ja s'havien començat tractes amb Ginova
(juny de 1230). que conclouricn amb l'establiment de consulat a Mallorca l'abril de 1233; les reía-
cions amb Pisa s'establiren per pacte del mes d'agost del maleix any: tot això amb "independencia
de los privilegios comerciales y exenciones fiscales que se otorgaron en aplicación del espíritu de
lus... pactos de Barcelona y Tarragona a las ciudades participantes en ta empresa": Alvaro SA>ÍTA-
UAJtlA, La reconquista de las vías marítimas, a "Anuario de Estudios Medievales" n.° 10, Barcelona
1980.

• La primera mencio que coneixem d'una "collecta", és a dir, recaptació d'imposts per néces­
sitais publiques, és de 25 de maig de 1237, en temps de l'lnfant Pere de Portugal, set anys despré*
d-¿ la conquesta. El 10 de maig de 1244 el propi rei Jaume 1 ja disposava, des de Xàtiva, que tots
els que posseïssin béns de reialenc o que haguessin adquirit béns del matéis havien de contribuir
—com els altres— en les talles o colectes per obres publiques a la ciutat. El sistema tributari, dones,
començà sens dubte a funcionar des del primer moment.

T La preocupaciú per a convertir Mallorca en una venadera base comercial d'import à nei a,
nmb tota la infraestructura necessària ís patent des deis primers moments abans de la conquesta:
immedi atament encarrega Jaume I a l'Ordre de l'Hospital que re formi i reconstrueixi la drassana
almohade, mentre s'inicien obres al moli i la conslrucció de dues drassanes mes; el 10 de gêner
de 1231 el rei fa francs de lleudes i peatges de l'tlla als habitants de Barcelona que l'ajudaren a la
conquesta; pocs dies després de donar a l'i lia les franquescs del règne (I de marc de 1231), conce-
deix esiatge a la comunitat jueva dins del recinte del pulan reial de l'Almudaina i regula les seves
rclacions amb els cristians; el 22 d'agost de 1246 concedei* la construedó d'una nova llonja i mi-
gataetn pels mercaders, el que ens revela que, a 16 anys de la conquesta, hi havia ja un important
trafic mercantil a Tilla.

8 A 9-XI-1230 el rei ja establcix un pacte amb els bisbes de Barcelona i Tarragona per a la
dotado del bisbat de Mallorca —amb la medi a ció dels abats de Poblet i Santés Creus—•, encara que
no es resolguessin, de moment, les diferencies que hi havia entre aquelles dues Seus episcopals
sobre el nomenament del primer bisbc de Mallorca, que no compareixerà provisi fins a febrer de

18 JOSEF F. LOPEZ BONET

la de contribuir al fïxament de la nova poblado —ja que els servéis espirituals
son considérais tan imprescindibles a l'època coni els de qualsevol altre casta—
i la d'organitzar-se per a extreure tot el partit economie que es pu gui, a través
de la constitució d'una xarxa parroquial i d'una Sen episcopal, que compareix
ja proveída a 1238, però que reb dotations des de 1230* (al manco 23 entre l'any
mateix de la conquesta i 12401.

Molt prest, la comuni tat illcnca gaudeix ja d'una metrologia propia i, des
de 1247, d'un sistema monetari, mitjançant la seva adjunció al que es crea a
Valencia,

L'administrado representativa comunal immediatament (agost de 1246,
abril de 1247) 1 0 emprèn tasques d'organitzaeió de la ciutat i obres publiques
per a que es pugnin desenvolupar les activitats comerciáis don s'esperà injectar
vita! ¡tat econòmica a la nova societat (obres portuàri es, quarteres, dr essanes,
llonja, alfondecs; pes de carbó, farina, llana i formatge; peixeteria, etc.).

Tot això és sabut, però no com s'organitzen les relacions privados per les
quais uns homes poden fruir del producte del treball d'altres o uns bornes poden
accedir a la supervivencia aportant el seu esforç en l'obteneió de la producció
sobre uns béns que el posse'idor no pot per si sol posar en explotaeió. És a dir:
quines son les condicions mitjançant les quais els posscïdors de béns o de poder
militar, polític o economie podem obtenir la rentabilització de la seva possessió
—o posi ció— mitjançant l'obteneió de la contribució o de la força de treball
d'altres i quines son les condicions d'aquest intercanvi?

Els 27 contractes que presentar», extrets de la sèrie de Escrivania de Cartes
Reíais de l'Arxiu del Regne de Mallorca (A.R.M.), ens poden ajudar a conèixer
alguns trets d'aquest mode d ' i n t e T c a n v i de servéis, prestations o treball. Son els
unies localitzats a tota la sèrie, que cnnsistcix en fragments —molt sovint des­
cabaláis, fets mal bé i sense datar—- de registres de la Curia del lloctinent del
monarca, del Baile de Mallorca, inclús d'altres posseïdors de } uri s die ció. STii
ínscriuen majoritàriamcnt contractes d'establiments emfitèutics, algunas coman­
des i contractes mercanti Ls i disposicions tutelars i testamentàries. Sols entre
1256 i 1260 hi comparèixcn el tipas de contractes que presentam, que potser ni
abatís ni després varen passar de la forma verbal o bé no eren registrats per I'es-
crivania pública de l'administració central.

A 1256 s'initia la lloctinencia de Jaunie II„ després d'haver osientat el se-
nyoriu de Tilla Ilnfant Pere de Portugal, que morí a Mallorca a la primera mei-
tat de l'any.111

1 2 3 8 . Per la butlla donada per Gregori I X a Penigía a 11 de gener de 1 2 3 5 , empero, sabem que al
Papa havien arribat noticies que la nova catedral estava ja en constmeció.

© Vcgi's la meva comunicado al X I A Congrés d'História de la Corona d'Aragó La dotació de
1'Esglésla de Mallorca després de la conquesta cristiana (1229-1280), Monlpeller 1 9 8 5 .

1 ° El 2 2 d'agost de 1 2 4 6 el rei concedí a Ferrer de Granada l'cstablimcnt a cens de la placa
0 espaj de térra que hi havia vora la Porta del Mar i que comencava des de l'angle de la barbacana
fins a l'Hospital (actual Rsglésia de Sant Joan) i la Riera (aclualmcnt avinguda Antoni Maura) per
a la constmeció d'una Llonja i alfíindic per a ús deis mercaders. ais quals i a les seves mercaderies
1 efectes concedía el rei protecció. El 2 d'abril de 1 2 4 7 el reí dona per rebut un ajut de 9 0 0 reíais
dt Valencia a canvi de l'autortoació per a construir una quartera o magatzem regulador de grans,
a la placa de ciutat, una peixeteria ¡ els pesos de carbó, fariña, llana i formatges.

l l SANTAMARÍA, Alvaro a Don Pedro. Infante de Portugal, señor del reino de Mallorca: 1231-
J256 a "Baleares: antología de temas" p. 2 1 . C.I.T.E. de Baleares, junio 1 9 7 5 .

LES RELACIONS DE SERVEI AI. SEGLE X m MALLORÇOÎ 19

El S d'agost d'aquell mateix any, des de Valencia, ja disposa Jaume I que
es juras fidelitat i es fes homenatge al seu fili, que el mateix dia confirmava dins
l'església de Santa Eulalia les franquícies i el dia 11 de marc de 1257 la carta de
Franquesa, ampliada. El primer contracte deis que presentarem està datât el
dia 26 d'oetubre de 1256, mentre ostentava la lloctinència de l'Infant Jaume (de
moment sols delegai persomi del monarca, son pare) Berenguer de Tornamira,
que sera el contractant del segon, a 19 de juliol de 1259, any que sembla esser
(dones no tots els contractes van datats, ni els registres són complets, ni els folis
van molts de cops numerats, ni l'ordre de les fulles és del tot fiable) el deis 24
següents contractes, acabaiit-se la sèrie amb un contraete de 19 de febrer de
1260. Palai Nunis, Hoctinent de Berenguer de Tornamira reb dos affermaments
el dia 2 de sctembre del mateix any de 1259.

Passât el febrer de 1260 no se n'ha localitzat cap més. Potser, després d'un
intent de nova organització administrativa, es decidí tornar a l'àmbit estricta-
ment privât aquest tipus de con tra ota ci on s, o s'impianta altre costimi o modali¬
tat de contractació; potser va esser sols l'exemple donat per Berenguer, o una
nova concepció juridica intentada imposar per eli, el que va estimular a altres a
fer registrar per escrit de forma pública els contractes, durant un breu espai de
temps; potser hi ha un intent d'in tradii ir cl dret privât aragonés a lilla, —el qual
veurem que contempla la modalitat jurídica deis contractes û'affermament— o
es tracta de jurisdiccions personáis que s'imposen segons cl Hoc d'ori gen o la
nació de provinença o naturalesa del contractant, al marge del dret territorial,
que és el de tradició romana, essent els Usatges de Barcelona considerata sols
com supletoris.

I. El contracte de servei personal ais furs aragonesos.

La práctica privada d'establiment deis que Gibert anomenà contractes de
servei per part d'homes lliures a sou i per un temps déterminât amb algun se-
nyor o barò de superior posició i jerarquía no era nova ais territoris d'Aragó, al
manco des del segle XI . És aquesta un tipus de vinculado "laboral" que, si be
Higa a dos homes lliures, obligant al d'inferior posició a fidelitat, dependencia
personal i inclus —encara que de mode purament formulan— a retre una mena
d' "homenatge" i a esser assimilât a un vasall en tant i en quant l'incompliment
de les especi fica dons contractuals és considérât com "ìxaizìa" o tradó, no
es tracta d'una subjecció de carácter militar o vassallàtica clàssica, ans d'un con­
tracte o per servéis domèstics o per fundons de caire servicial com les deis
"scuders" —fins al punt que els Furs parlen estrictament de "siruerü o siruen-
ta"—. Segons Gibert, que estudia sobre tot el cas castella, 1 2 deven la seva verta-
dera formulació a l'empenta del regím municipal i a la progressiva desaparició
—o, en aquest cas, absèneia— de les prestacions laboráis forçades.

Tampoc era, dones, desconeguda tal fórmula contractual al regne de Castella,
i d'ella tracta el capítol IV, 3, 5 del Fuero Viejo de Castilla, en la redaedó sis­
temàtica de 1356 feta, segons el Prof. Galo Sánchez, sobre altres redaccions exis-

ul G I B E R T : El controlo de Servicios en el Derecho medieval español a "Cuadernos de His­
toria de España", t. XV, pp. 102 y ss. Buenos Aires 1951

20 JOSEP F. LÓPEZ BONET

tents ja des de la segona meîtat del scgle V I I , 1 8 i es mencionada i tractada a
diversos Furs MunicipaLs, com els de Viguera y VaJ de Funes, de Cuenca i
tots els s eus derivats (cap. 36; "de foro operalorium conductiorum" o "obreros
logados"), de Zamora, de León, d'Alcalà, de Soria, etc.

Es tracta, segons el mateix Gibert, d'una consequència del creixcmcnt urbà,
dones: "sólo cuando las personas son libres para disponer de sus energías de tra­
bajo ij cuando por otra parte se crea una masa de población que no tiene tierras
propias —las dos condiciones se dan en las ciudades— se hace necesario regidor
los contratos de servicios" que, així i tot, presenten nombroses modalitats, tant
dins l'economia de ¡'explotado agraria, d'acord amb les funcions motiu del con­
tracte —pastor d'ovcHes o cabres, hortolans, servents de molins o foros, conra-
dors en diferent règim de contractació— com dins tot tipus de relació servicial:
servents domèstics, dides o tots aquells genèricament dits "vasallos o mancebos"
que habiten amb el senyor formant part del scu servcí i mengen del sen pa. A
aquest darrer cas, els servéis son indeterminats i presenten majors caractéristi­
ques de dependencia personal.

Son empero els Furs de Jaca (a la vora de 1 0 6 3 ) 1 4 els qui inclouen la pri­
mera menció coneguda d'aquest tipus de contractació, destriant clarament els
seus trets diferenciáis respecte al servatge:

— es contreu per part d'un home lliure, no d'un serf
— per prestació de servéis per preu sabut
— i entro un cert termini.

L'article 36 "tfom qui.s met a servid entro a cert terme", es refereix al
cas d'incompliment del termini contractât per qualsevol de les parts (abandonant
sens causa el servent o despedint-lo el senyor) i disposa perdi la fiança dipositada
el primer, si és ell el causant, o entregui en IIoc sen un aître bon sirvent que
prestí el servei fins a la fi del temps convengut, o que degui pagar el senyor la
part corresponent a la soldada compromesa, si és ell qui foragita sense motiu
justificat al servent. Aqueix, a mes, haurà de indemnitzar al senyor, si romp
uni lateral ment el pacte, per tôt quant ha menjat a compte scu "inclus la sal".

1 3 Vegi's el capítol Fuero viejo de Castilla redacta! per Joaquín C E R D A R U Í Z - F U N E S , a la "Nueva
Enciclopedia Jurídica", editada sota la direcció de Carlos E. M A S C A R E Ñ A S , voium X a , preparat per
Buenaventura P E L L I S E P R A T S , edilada per F. Seix, S. A . , Barcelona 1 9 7 6 . L'edició de la compilado
de 1 3 S 6 del Fuero Viejo de Casulla preparada per Ignacio J O R D J Í S D E A S SO i Miguel DE M A N U E L Y
R O D R Í G U E Z i editada per Joachín Ibarra a Madrid l'any 1 7 7 1 , presenta al Uibre IV, Tito! 111, cap.
V, el següent text: "Esto es Fuero de Castiella; que quando alguna orne coje mancho o manceba
a soldada por tiempo cierta, si et mancebo o la manceba le jallescier ante del placo que pusier con
el. soyendo sano, sin culpa del señor, deve pechar la soldada dobrada. E sí el señor le echare de
casa Sin culpa de el, otrosí le deve pechar la soldada dobrada. O si el señor se querellare de algund
mancebo o manceba, que le llevé alguna cosa de su casa fasta en quince sueldos, quanio jurare el
jefior. devel pechar el mancebo, seyendo el señor tal orne que sea sin sospecha, a bien vista del jud-
cador, e de ornes bonos". La disposició és molt semblan! (contractació a sou, per temps determinar,
sanció per el trencament injustíficat i unilateral del contráete, respecte al béns del senyor i mutua
confianza...) a les que descriurem deis Furs d'Aragrt, probablement anteriora.

H Vegi's el capítol Fueros de Aragón de Salvador M I N G U I J O N a la p. 3 7 2 i ss. del vol. X a de
la "Nueva Enciclopedia Jurídica", op. cit. L'edició deis Furs de Jaca que manejam, i de la que
s'exireuen les referéncics a capítols i ais diferents manuscrita conserváis, és la de l'edició crítica de
Mauricio M O L H O , El Fuero de Jaca, editada per Instituto de Estudios Pirenaicos del CSIC a Za­
ragoza 1 9 6 4 .

LES RELACIONS DE SERVE! AL SEGLE ХГП MALLORQUÍ 21

Disposa també el Fur la llibertat del servent per canviar el seu estât civil con­
traient matrimoni, encara contra la voluntat del senyor, i per rompre •—о sus­
pendre^— el contracte per aquesta causa, deguent percebre tot cl que correspon-
dria al temps servit. El punt 156 accepta el jurament del servent, tal com borne
lliure, sobre el "llibre e la crotz" com prova sufícient de la soldada deguda pel
senvor, si aquest la negàs. El punt 154 de la redacció В del Fur disposa la in­
vio labili ta t fisica del servent dones, encara en cas que no servis con veni entment,
no el pot el senvor "batre ni tirar per los pels", sota una pena igual a la que me-
reixerien tais fets si els proferís a una persona externa: "tant gran calònia deu
dar com si auts ferttt altre omne",

El punt 69 del manuscrit E aclara que el senyor, cas de desobediencia greu,
pot confiscar part de la fiança, amb la quai pu gui Hogar un altre servent que
compleixi el trcball i es pugni així resarcir deis perjudicis.

La relació, dones, a pesar de les mencions formulàries a uasall (p. e. a fultim
capítol esmentat)1"' té un caire principalment economie, essent la fiança (fiança
de compiendo) dipositada pel servent l'unica garantía de la relació de subordi­
nado librement contreta i no el carácter estamental del senyor. No es contem­
plen, per tant, diferencies d'edat, sexe o condicio de les persones i Г uní с requisii
és la mutua i lliure voluntat de contractai

Els Furs de Jaca i comarca foren donats a Tudela i altres 30 pobles a 1122,
a Pamplona a 1130 i confirmats per Ramiro el Monje a 1134 i ampliats per Al¬
fons II a 1187. De 1177 és el Fuero latino de Teruel, que influirà sobre el de
Cuenca (1189-90) que, a la vegada, sembla esser antécédent del de Sepúlveda
(abans de 1300), 1 0 i que té com antécédents el Fuero de Jaca, el de Saragossa
{ Ш 9 i 1134), el de Calatayud (1131), el de Daroca (1142) i el dret consuetudi­
nari aragonés, que bavia conegut diversos intents de recopilado entre 1171 i
1172. Els capítols 465 "de pactis ínter dominos et servas", 466 "de domino qui
servum suum perçussent vel occülcrit", 467 "de mercennario qui suo domino
rcfefellerit", 468 "Sic de servo qui suo domino minguam fecerit" i 500 "de fide-
litate omnius serviencium et mercennariorum" es refereixen al personal contractât
emprant tant el terme operarios, com el de mercennarius i aclara a les аса bailes
del cap. 465 que "Hoc idem dicimus de nutrice, et camerario quam quis in domo
sua tenuerit", alludint acte seguit a "nutrices vel ancille" —que treballen tot e!
temps en identiques tasques—- fent distincions respecte deis "servientes sive mer-
cenarii", que exerceíxen tasques diferents i no treballen igual tot el temps, per
exemple —aclara— en temps de neu. Al cap. 500, des prés de descriure's f un dons
determinades de pastors, bovers, oguers, etc., enumera com a "mancipium mer-
cennarium" ais pastors, bovers o vaquers (dits conjuntament armentarius), hor-
tolans, dides, servents i altres. El Fur de Teruel, empero, es refereix mes a l'as-
pecte penal —delicies del servent contra el senyor o la mestressa o el fili o filia

IB Veure Hi Id a G R A S O T T I , Las instituciones feudo-vasalláticas en León y Castilla, tom 1
El vasallaje, editai per Centro Italiano di Studi sull'Alto Medioevo, Spoleto, 1969, pp. 95-106, on
presenta testimonís de l'us del terme vasallo " ín el sentido, luego general, de labrador de señorío"
des d'abans de 1100. Vegi's també l'estudi de G I B E R T esmentat.

18 Fueros de Aragón de Salvador MlNGUDON, ja cit. a pp. 372 ¡ 374. L'edició del Fuero latino
de Teruel que hem manejat és la de Jaime CARUANA G Ó M E Z - B A R R E D A , ed. per Instituto de Estudios
Turolenses de la Diputación Proy. de Teruel, CSIC, 1974.

22 JOSF.r F . LÓPEZ BONKT

i vice-versa, etc.— que al tipus de contractes que comentam, però ens serveix
per acreditar l'existència del tipus de asalariats Iliures en funcions servils i que
son anomenats quasi indistîntament serves —de forma genèrica— com serviens
o mercenarittm, o encara mes concretament mercenarium mancipium, és a dir,
homes Iliures a sou.

'El Cadice ViUarense, recopilació de furs efectuada, segons Ramos de los
Certales, probablement al primer terç del segle X I I I 1 7 sobre cl nucli dels de
Jaca i que fou aplicada a la comarca aragonesa de les riberes de l'Ebre, com-
prèn un capitol (n.° 147 de I'edició) sobre el cas d'enfermetat: "de vassallo et
anciUa qui sedent ad soldatam et infirmantttr", especificant que cl vasall tengut
a sou no deu ni servir ni compensar res al senyor pel temps d'enfermetat, un
cop guarit, si aquell l'ha gués foragitat sensé pagar-li l'arren dament (conductum),
però si l'hi hagués pagat durant el temps que restas malalt, bauria de compen­
sar, acabat I'any, el temps que hagués estât fora de servei per malaltia. El punt
segiient de la mateixa edició, condensa els fins coneguts respecte a meautació
de part de la fiança del servent, —per perjudicis causats al senyor o als seus
béns— i la prohibieió al senyor de posar-li la ma sobre, afegint el cas que el
vasall es negàs a complir algun comès que li fos assignat, cas que deixaria al
senyor en llibertat de substituir-Io per altre, a carrée de l'embargament de part
de la fiança.

La compilació dels Furs d'Aragó feta per Vidal de Canvelles per encàrrcc
de Jaume I i aprovada a les Corts de Huesca a 1247, coneguda com "Fueras de
Aragon" 1 8 o "Compilation de Huesca", recull al scu titol IV del llibre TV les
provisions dels Furs de Jaca que hem descrites, sota el titol "de Mercenariis",
afegint la possibilitat d'un "fiador" deî servent que suhstitueixi la dinosîtacio
de fiança amb la seva garant ia econòmica personal, a mode d'aval ad or. Afe-
geix també que el senyor no té l'obli gació de fer despeses per causa d'enferme­
tat del servent i que, si les fes, aquell deu restituir les maneances a la fi del
termini, aspecte que veurern reflcctit aïs contractes que comentam.

Els comentaris d'Hospital anoten que els servents —com els fills— no
deu en obedièneia en allò que és iMicit, però si en tot el demes. en base a la
compilació Justiniana del dret roma —el Digesto—, assimilant pel que fa al cas
els serfs i els servents.

Tampoc el Furs de Valencia, basats en les costtims dicta des per Jaume I
devers 1240, contenen disposicîons especifiques que acreditin l'existència dels
contractes de treball que tan clarament compareixen rcgulats a Aragó. La ru­
brica 83 "de servis jugitivis et jurtis" no considera mes que la responsabilitat de
servus vel ancillas, que a la traduceió catalana compareixen com serv o serva,
catiu o catiua; però al punt Sè disposa que:

IT Recopilación de tos Fueros de Aragón, editada a Documentos para la Historia del Derecho
Español. III per José M . A R A M O S DE L O S C E R T A L E S a "Anuario de Historia del Derecho Español",
tom 2 , 1 9 2 5 .

!S Observancias de! Reino de Aragón de Jaime de Hospital, editada amb introducció i texte
crític per Gonzalo M A R T Í N E Z D Í E 7 . S. J . per Caja de Ahorros de la Inmaculada, Zaragoza 1977. Vc-
gi's lambe el capítol Fueros de Aragón de M I N G L ' U O N , ja csmental p. 383, on afirma que el manus-
cril dels Fueros de Aragón en poder de Dyson Perrins, estudiat per Gunnar Tilander, és mes extens
que la compilació de 1247.

LES RELACIONS DE SERVE! AL SEGLE XIII NLALLORQUÍ 23

"Domestica furia vel rapine mit imurie domestice corriguntur a dominis
seu magistris, ita quod non tenentur responderé nobis vel Curie, nec de
castigatiom a nobis vel alio audiantur",

amb un afegitó que diu:

"nulhis dominiis vel magister posait faceré justiciara corporalem de servi-
tores vel discípulo suo vel servo";

es deixa, dones, a l'àmbit privât i a l'autoritat del senyor o mestre la eorrecció
de les faltes, —que no pot esser ementa— tal com provenía de la tradició del
dret romà; acte seguir, el punt 9 defíneix el que s'entèn per domèsrics:

"domésticos vocamus: uxores, sernos, liberos, mercennarios, nepotes, dis­
cípulos, scolares et omnes mares et feminas qui sínt de familia".

El cas deis mercenaris i serfs queda relegat, així, a l'àmbit del dret privât,
quedant sota I'exclussiva potesstat del cap familiar, i estant inclosos en qualitat
de domèstics dins la familia extensa, jimtament amb nebots, mares, dones i, al
seu cas, aprenents i escolars.

A Mallorca no disposam, a 1 época esmentada, d'altres referències juridiques
al contracte de servei que els 27 exemples que presentaren!. El cas de la "dida
sive nutricex", que contitucix el contracte n.° 5, resulta —com hem vist— esser
un deis tipies d'aquest tipus de subjecció lliurement admesa i és sovint esmen-
tat junt amb cl deis "macips" o aprenents, funcions ambdues a les que es va se­
guir aplicant amb seguretat aqueixa modalitat de contractació fins al manco
finals del segle XIV. Posseïm un exemple ciar de la permanencia al règne de
Valencia d'aquesta modalitat de Itiçam personal i laboral en l'acord del Conseil
de la ciutat de 8 de julio! de 1373 l f l que establia i ordenava que perdes la sol-
dada del temps servit i "córrega la ciutat ab açots" la dida que abandonas el seu
servei abans del temps "emprès o auengut, sens voluntat o llicència daqueîî o de
aquella ab qui.s sera afermada o auenguda", al mateix temps que es disposava
que tampoc el "senyor o la dona" pogués gitar-la abans del temps "emprès o
auengut sens uoluntat de aquella o sens causa iusta, a coneguda de la Cort". El
mateix es feia extensiu a "scuders e en macips e macipes", excepte la pena d'as-
sots,

Que la práctica estava en vigor a final del segle XIV als territoris de la Co­
rona d'Aragó ens ho testimonia Francesc Extmenis al llîbre X I I e de "Lo Cretfià"
(escrit des prés de 1381 i refet a 1391), capitols 338 y 339, 2 0 on destria la dife­
rencia entre "serviciáis i escuders" i "missatges i servents", diferents dels esclaus,
la situado jurídica dels quais descriu apart al cap. 681 del Ilibre I I I :

"Servcials e escuders son aquells qui son âeptitats a servei curios i polític,
aixt com és servir al senyor en taula e acompamjar-lo per lia on va. Aquests

io Aureus Opus Regaliiim C C X L V I - X X X I p. 55C de l'edició facsímil feta per Ed. Animar a
Valencia, 1972. També Fori antiqui Vaìeniiae, edició critica de Manuel D I M L D E S E R R A N O , per l'Ins-
tituto Jerónimo Zurita, CSIC, Madrid-Valencia 1950-1967.

20 Jill W E B S T E R , Francesc Eiximenis. La societal catalana al s. XIV, Edicions 6 2 , Barcelona
1 9 6 7 , pp, 6 0 - 6 3 .

2A JOSEP F. LOFEZ BONET

deuen esser tenguts ben vestits, e en terres en que s'usen portar armes van
detràs de Uurs senijors ab armes. Aquests comunament se lloguen, élis e
Uur servei, per cert preu e a cert temps ab aquell ab qui estan, e el llur
servez és apellat per lîogater";
"Missatges e servents son, aixi mateix, llogats a temps cert e a certs trehalh
ab aqueUs ab qui estan, e aquests son en menor grau que los servicials
en quant son donats ah trebalh pus minves e majors, e pus rusticaîs. Aquets,
axi com ne als servicùds damunt dits, lo senior ab qui estan llogats no és
tengut de dret de proveir en temps de malaltia, com solament hs tinga e
eîs haja ab fi llogats per esguard de son servei..".

La diferència ambdues castes de llogats és, doncs, sols la categoria dels
serveis pels quais es contracter!, pero no el tipus de contractaci6.

Eximenis descriu les condicions juridiques de contractacià que ja conei-
xem pels Furs d'Arag6, excepte la costum de disposicié de fiança que el senvor
es pot rescabalar de la sol dada cas que b agi de proveir al manteniment del ser­
vent durant l'enfcrmetat, si aquell no té Hoc on estar i esser atès, i afegeix que
si el servicial o misatge "pren mal" per causa del servei o per "quoique obra no­
table que comunament no és entesa en llur servei" el senvor esta obligat a fer-se
carrée de les atencions mèdiques i nécessaires "per contemplaciâ de dit mal
reebut"; es refereix també a la prohibicio de tôt càstig fïsic per part del senvor
i al cas, no contemplât fins ara, que el senyor "se pîàvia de la serventa for­
çant-la" contra la seva voluntat, que constituera greu falta, doncs "la serventa
estava en casa en je del setujor";

"aquests aitals missatges e seruents son tenguts al setujor primerament en
obedièneia en tnt ço a fer per ell que no sia contra Déu, ne contra fur ne
costums de la terra... e, si ells no volen fer ne obéir al senyor o a llur dona
en aitals coses, lo senyor o dona los pot dar comiat quan se vol, pagantdos
per lo temps que li han servit. Lo sent/or, aixi mateix, los és tengut de ser-
uar la costuma de la terra en dar-los pa e vi, e companatge e llit, e altres
coses acostumades de dar als altres semblants, per bé que no sia expressat
en les covinences e pactes jets entre ells en lo començament".

Considéra també la responsabilitat pénal del servent que falti a la lleialtat
deguda al seu senyor i cometi robatori o que "assatge de plavir je de la dona
ab que esta" o amb la filla —casos pels que dietamina la pena capital— i ca
lifica de deslleiaîtat el fet que el servent es complagui amb la serventa de la casa
—amb mutu consentiment o no—-, afegint el dret que ja coneixem de la lliber-
tat per a contreure matrimoni sense l'aiitoritzacin del senyor i la possibilitat de
rescissiô del contracte per ximple abandô per part del servent, el que allibcra al
senyor de qualsevol obligaciô econômica, encara que: "en for de conscièneia
li sia tengut de pagar del temps que li ha servit".

Com veim, si bé es tracta d'una mutua relaciô de lleialtat, sna afeblit el
caràcter servil per quant no bi ha pcnalitzaciO per abandô xîmple i unilatéral
del servei per part del servent, ni dipositaci6 de fiança, ni obligaci6 de com¬
pensar el temps d'enfermetat, si bé tampoc e! senvor n'esta obligat a manteni-
ment i atencià durant aqueixa, llevat de casos extrems i extra-contractuals. Tam­
bé el senyor pot rompre cl contracte a qualsevol moment per incompliment del

LES RELACIONS DE SERVE! AL SECLE XIII MALLORQUÍ 25

servent, sense niés indemnitzaeiô que les retribucions pendents pe] temps efec-
tiu de serveis. La relaciô és net anient la d'un contracte de treball, que queda
en suspens si ci servei no és prestat per motius aliens a la voluntat d'una de les
parts, quedant aixi esvaïda la subjeccio personal del servent.

II. EIs 27 contractes d'affermament.

Els contractes présentais segueixen tots un semblant esquema compositiu,
i es copien de forma abreujada: no constitueîxen sino una sintesi de les —supo-
sam— mes extenses i detallades especificacìons, sintesi que so vint sols inicia els
capitols formulàriament, amb un enorme abús dels "et cetera*. Encara que l'es-
quema, empero, és sempre semblant i de vol tes purament formulan, podem
destriar 4 gnips, segons eLs tipus de serveis objecte de la contractació:

a) servei domèstic (?), sensé es¿iecificar tasques concretes-. 12 contractes
(eh n." 1 2, 14-15, 16, 17,' 18, 20, 21, 22, 24 i 27).

b) servei amb contraents de carácter militar; 10 contractes (els 3, 4, 7, 8,
&, 10, 11-12-13 i 26), a 8 dels quais es fa mencio expressa dhaver-se prestat ho­
menatge (als 3, 4, 7, 8,9 i 11-12-13), especificant a cinc casos (els 3, 4,11-12-13)
haver-ho fet "ore et manibtis meis propriis".

c) contractes d'aprenentatge o mossatge d'algún ofici: 3 casos (els 6 —se­
dera—, 19 —taula de canvi— i 23 —sastre—).

d) contractes per l'exercici d'una funció concreta: 2 contractes (els 5 —di-
da— i 25 —pergaminer—).

TAULA N. ' 1

Data Contractât Contractant Salari en
moneda

1

2

3

4

5

26-X-1256 fins
a camipriuium

19-VII-59 fins
1 any
1259 2 anys

Id.? 2 anys

Id.? 2 anys

Bg. Conamina
per servir

Johannes Pe riz

Sanxo Lopes,
escuder
fa homenatge
P. MarchLs
fa homenatge
Deusa, filia Ca-
bisa per di da

Bu. de Claro-
monte i C. Hu-
geto
Ben. de Torna-
mira, militi
Bencete de Ca-
lataiu

Benet de Cala-
taiu
Johanna

20 sous reials

60 bisants d'ar­
gent/ any

40 bisants/any

70 sous reials
de València 1.™
any i 30 bisants
el segiient

JOSEP F . I.ÓPEZ BONET

Data Contractât Contractant Salari en
moneda

6 Id.p 2 anys R. d'en Moreil G. de Coli i
aprenenta Benvenguda,

sedera
7 24- VII- Stephens Peres Beneet de Ca- igual que 3 (60

bísants d'ar­(2 anys) dTJclés lataiu
fa homenatge gent/any)

8 Id.? 1 any Garcia Peris Beneet a merco
de Tudela
vas a 11

9 Id.? Gil Peris igual Beneet 60 bísants/any
Stephens Peris

10 Id.? 2 anys P. Nunio Benet 35 bísants/any
traidor, etc.

11 28-VII G. de Sancto Bd. de Sancto 28 bísants d'ar­
2 anys P. de Torelo Laurencio, gent/ any

fa homenatge milite
12 Id.? P. de Sancto G. de Sancta igual que 11 (28

P. de Torelo Oliua bis.)
igual que l'an-
terior

13 Id.? Jo. France?
igual que l'an-
terior

G. de Podio igual que 11 (28
bis.)

14 2-IX- P. de Pugcerdà Palacio Nuniz, 30 sous reíais
fins S. Miquel

R. Soliuela
militi

15 Id.? Palatío Nuniz,
7ra7:fí

igual que 14
(30 s.)

16 l l - IX -1259 Brunisendis Bencetam, filia 7 sous reíais
un any den Font sarde Ga.

17 16-X- Benuenguda Thomas io 24 sous reíais
un any de Magalats Spaníoli

18 un any Stephian Thomas ¡o 12 sous
d'Areilers Spaníoli

19 3-X
un any

Ja. Den Net Bng, Draperio 30 sous reíais

20 16-X- Tohannes de Bn. Rocha 25 sous reíais
un anv Vila de Valencia

21 26-X
de tots Sants

P, de Messina Johannes de
Nunopello

20 sous reíais

a un any
Bonanato de 17 sous reíais 22 3ax Berengaria

un any Ferraría Ceniaria i els
seus

LES HELACIONS DE SEFVEI AL SECLE ХШ MALLO ROUI 27

N.° Daba Contractât Contractant Salari en
moneda

23 11-XI Izac Malet pel Izac Abenseit, 24 sous
on any seu fill Samuel, sartori, i els

corn aprenent seus
2A 1-XII P. des Goig P. Spannioli segons el temps

un any que estigui, a
rao de 25 sous
reials/any (?)

25 20-XJI-1259 Jacobo, teixidor Johannes de 30 sous reíais
des de Nadal Galuano, de Valencia
a un any pergaminerio

26 29-XII-1259 Elies de Armen- Rn. de Villari i cap
un any teria els seus

27 19-11-1260 R." d'en Cira Berengaria, 18 sous reíais
un any uxor de Valencia

Bn, de Podio

III . Esquema textual .

1} La formula inicial és invariablement la segiient:
X affirma (6 affermo) me tecum (â uobiscum) Y. . .

•2) Segueix quasi bé sempre una formula d'humilitat, el model de la quai
ens la donen els contractes 8, 16 (cum patientia, humilitate et fidelitate) i 11
(сыт patientia, humilitate et fide) al quai e.s remeten expressament els n.° 12 i
13. Els restants contractes inscriuen "cum patientia et cetera" (2, 4, 5, 6, 10,
14, 15 —que es remet a l'anterior—, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24, 25 i 27) о "cum
patientia, numilitate et cetera" (1 i 26).

Sols els contractes n.° 3, 7, 9 i 21 ometen la formula, formant part els très
pri mers del conjunt de contractes amb senyors de Testament militar.

3) Manco els 9, 10 i 23 (els dos primers amb patrons de caràcter militar i
l'altre contret entre jueus per l'aprenentatge de l'ofici de sastre del fill d'un
d'ells) ometen la formula d'obligaci6, el model de la quai podria esser el de
11-12-13 "obediendo mandatis omnibus tuis die noctuque" (i afegeix: standum
posse meum), que présenta variants als contractes:

n.° I "quod sim legalis et fidelis^ et faciam negotia tua, obediendo man­
datis tuis die noctuque"
n.° 3 "promitto seruire et stare cum dicto P. Rois, et obedire mandatis
suis tanquam domino meo"
n.° 8 "tanquam domino meo et prout vasaUus debeat facere domino suo"
i n.° 19 "obedire mandatis uestris, standum posse meum in officio uostre
tabule campsorium".

28 JOSEF F . LOFEZ BONET

A tots els demés casos, la fórmula ve abreujada: obediendo et cetera
(n.° 2, 14-15, 16, 17, 20, 21, 22, 26 i 27) ó obedire et cetera (n.° 18, 24 i 25)
ó obedientia mea datis et cetera (n.° 4 i 5), ó sols obediendo (n.° 6) ó iuro me
obedire et cetera (n.° 7).

4) Sols el 9 i el 26 (ambdós fets amb senyors de carácter militar) deixen
d'especificar la cláusula de subjecció personal incondicional que dona ais con­
tractes la seva característica jurídica mes específica i també la mes destaca ble:
es tracta d'assimilació voluntaria a la quasi-servitut, encara que lliurement
contractada mitjançant retribució i temporalment delimitada entre un i dos
anys, pero establcrta amb subjecció integral del contractât, que es compromet,
després de servir die noctuque —com hem vist— a no deslligar-se*n per cap
concepte durant el temps del contracte, so pena de compensado; no es fixa
cap tipus de punició, empero s'accepta expressamcnt poder esser capturât sen­
sé que hagi el senyor de recorrer a cap altre jurisdicció (sine fatica Curie), en
ós de la potestat que Ii confereix el propi contracte.

El model de la cláusula vendrá donat amb extensió precisament ais con­
tractes amb senyors de carácter militar i será el deis n.° 3 i 7:

"et si fugero, quod dictis P. Hoss, uel omnibus homo per ipso, possit...
me capere sua propria autoritate sine fatica Curie, uel alteritts persone"
(n.° 3),
"et si fugerem quod possit me capere dictus P. Rois, uel faceré cajn, sine
fatica Curie, et alterius persone" (n.° 7).

Els n.° 1, 11-12-13, 14-15 i 17 introdueixen un afegitó a la clausula:
"et si fugero quod possis me capere, uel faceré capi, tanquam tuum pro-
prium conductum et hop(mi)nem, et si furatus fuero tibi alique, uel mali
fecero, promitto te restituere et emmendare ad tuam uoce" (n.° 11-12-13).
"et si fugerio, uel aliquid furatus fuero, totum promito uokis restituere, uel
possitis me capere ubique et cetera; et tenere me tamdiu quousque resti­
tuere minus falimentum diertim post terminum" (n.° 1).
"et si auffugero, uel aliqui uobis furatus fuero, quod possitis me capere
u(nde)quem sine fatica Curie, et alterius persone" (n.° 14-15)
"et si aufugero, uel aliqui mole uobis fecereto?, quod positis me capere sine
fatica Curie, et alterius pe(rsone)" (n.Q 17).

El n.° 16 és mes sintètic:
"et si fugerit et cetera, promito tornare et cetera".

Els altres presenten la fórmula reduïda: et si aufugo et cetera (n.° 2, 4, 5,
6, 10, 19, 20, 22, 23, 24, 25 i 27), o sols et si auffugero (n.° 18 i 21).

Alguns d'ells afegeixen, a mes, algún compromis adicional a la fórmula de
subjecció:

4.1) de fidelitat: et promitto uobis es(s)ere fidelis et legalis (n.° 19); et pro-
mitto es(s)ere fidelis et cetera (n,° 20 i 27);

4.2) de restitució: et promito uobis restituere quod uobis mali fecero (n.°

4.3) d'acció i evitado:
17);

LES RELACIONS DE SERVEI AL SECLF XIÎ.Ï MALLORQUI 29

"et promitto vitare dampnum tuum et procurare profedum in quantum
potero" (n.° 11-12-13)
"et promitto uitare dampna uestra et procurare profectum et utilitatem
uestram in omnibus, tanquam scutiffer debere facere domino suo, et ponere
corpus meum ante personam uestram" (n.° 26).
"et promitto procurare et cetera; et euitare et cetera" (n.° 25).
"et euitare dampnum et cetera" (n.° 4)
"et promitto uitare et cetera" (n.° 24)
"ad faciendum negotia uestra" (n.° 20).

4.4) clàusules especials:
"et que sit in merce dicti P. Rots quicquid boni facere uel confferre uolue-
rit me" (n.° 8)
"promito etiam... precurare omnibus negociis que possim, si tecum non ha-
berem, facere; et promitto tui dare totum id prouentus factum." (n,° 25).

5) La contrapartida a un pacte que comporta la quasi total pèrdua d'au¬
tonomia personal —si no de llibertat— per part del contractât, a mes de la re-
tribueiô monetària, esta constituida per un compromis per part del senyor de
fer-se carrée de les nécessitais vitals del servent, incloent-hi men jar, vestit i cal-
çat, Comprèn, per tant, ducs castes de prestations: unes generals i altres espe¬
cifiques, com veurem:

a) Excepte els n.° 3, 7, 8, 9, 10, de serveis contractats amb senyors de ca-
ràcter militar, i els 1 i 19 (tal volta per omissiô ximple a la recensi6 o copia el
primer i essent un contracte de mossatge el segon) tots els altres contractes in-
clouen una clausula genèrica de compromis d'atenciô alimentària per part del
contractant, inclus en cas d'enfermetat, comprometent-se, empcrô, el servent a
compensar les despeses o el temps de suspensiô del contracte per aqueixa causa,
com hem vist que disposaven els Furs d'Aragé.

El mode! de la clausula podria esscr el dels contractes 2, 11-12-13, 17, i 20,
a tots ells de redaceiô quasi idèntica:

"et colatis (à colas me tamen) me sanum et infirmum, (te) me reficiente
(à me —ô mihi— tamen reficiente tui —ô uobis—) dies infirmitatis post
terminum".

Els altres contractes esmentats la porten de faisô abreujada:
"et colat'ts me et cetera; me reficiente et cetera" (n,° 18)
"et quod colas et cetera; me reficiente et cetera (n.° 22).
"îta, quod colatis me sanum et insanium et cetera" (n.° 26).
"et colas sanum me et infirmum et cetera" n.° 4).
"colatis sanam ipsam et infirmam" (n,° 6)
"et si infirmarent colas et cetera" (n.° 16)
"colas me sanna et cetera" {n.° 5)
"et colatis et cetera" (n,° 21).

El n.° 23 soLs recull l'obligaciô de compensar els dies d'enfermetat:
"tamen, si infirmaretur restituât sit dies in termini fine".

El n,° 14-15 afegeix un aspecte sobre perjudicis que pugui causar el con­
tractât:

30 JOSEF F. LÓPEZ BONET

"et colatis me sanum et infirmum, me tamen reficiente nobis dies infirmU
tatis post terminum, et illud quod uobis mali fecero".

Els 24, 25 i 27 recullcn per duplicar la condició posada pel contractât i la
confirmació per part de laltre contraent:

"et colatis me sanum et cetera; me reficiente et cetera...; et promitto te
colère sanum et infirmum et cetera; te reficiente et cetera" (n.° 24)
"et colatius me et cetera; me reficiente et cetera;... et colère et cetera;
tui reficiente et cetera" (n.° 25)
"et colatis me sanam et cetera; me tamen refficiente et cetera;... et colère
et cetera; te tamen refficiente et cetera" (n.° 27).

b) Excepte el n.° 8 (que és "a mercè") i els n.° 11-12-13, tots ells dels que
hem denominat de carácter militar, els altres contractes inclouen men ci ó espe­
cífica del compromis de dotaeió en roba, 2 1 alimentació convenient i calçat, com
es veurà pel quadre següent:

TAULA N.° 2

Contractât
Data Contractant

Salari en especies

1 26-X-1256 Bn, Conemina Ben, de Claromonte i
fins a calciatum, comestionem C. Hugcto
carnipriuium et caliges

2 19-VII-59 Johann es Periz Ben. de Tom ami ra,
fins 1 any militi

ca mi si as et bragas, 1 tunicam stammis fortis, 1
vilandran 1 de Leridum,2 cali gas unas de blan-
chet, 3 sondares *

3 1259 Sanxo Lopes, escuder Bencete de Calataiu
2 anys arma pro ut necesaria fnintur et decencia, victu et

vestitu prout me decuerit
4 Id.? P. Marchis Benêt de Calataiu

2 anys vestitum et victum prout me decuerit
5 Id.? Deusa, filia Cabisa Johanna

2 anys victum, 1 tunicam de meliorum panno quod uolue-
rit, excepto friseto uirmilio, 3 camisias de lino, so-
tufares, sauennas quantascumque rumpere potero,
victum et vestitum (m)eam decuerit

6 Id.?
2 anys

R. d'en Moreil G. de Coll i Benvengu-
da, sedera

victum et vestitum (m)eam decuerit

21 Dins el contracte verbal anual que es feia amb els missatges, dos llençols, que es rentavcn
cada sis mesos —sensé mantes ni altre casta de cobertor— era, segons testímonis recollits, l'encara
usual a 1 9 4 8 a possessions de la comarca d'Artà; "pa i avarques" era el compromis en especies com­
plementan fet amb els missatges a les possessions mallorquines al primer quart d'aquest segle.

L E S H E L A C I O N S D E SEFVFJ A L S E C L E X Ï Ï I MALLJOHQTJÎ 31

N.° Data
Contractât

Sahri en especies
Contractant

7 24- VII- Stephens Peres d'Uclés Beneet de Calataiu
(2 anys) igual que 3

S Id.? Garcia Péris de Tu delà Beneet
1 any a mercè

9 Id.? Cil Péris Beneet
igual Stephans Péris

10 Id.? P. Nunio Benêt
2 anys victum et uestitum

11 28-VII G. de Soneto P. de Bd. de Sancto Lauren­
2 anys Torelo cio, milite

12 Id . ? ' R. de Sancto P. de G. de Sancta Oliua
(2 anys) Torelo

igual que l'anterior
13 Id.? Jo, France? G. de Podio

(2 anvs) igual que l'anterior
14 2-IX-' P. de Pugcerdà Palacio Nuniz, militi

a S. Miquel victum prout me decuerit, auarcas quantascumque

Id.?
rumpere potero, quesdam s otulares

15 R. Soliueda Palatio Nuniz, militi
igual que 14

16 l l -IX-1259 Bmnisendis den Font Bencetam filia sarde G.»
un any 2 camisias, 2 sauenas, calciatum quantocumque

17 I5-X-
rumpere potero
Bennenguda de Maga- Thomasio Spanioli

un any lats
uicrum prout mihi decuerit, 1 camisiam lini, 2 r>a-
ria sotularium, 1 sauenna

18 un any Stephiam d'Argilers Tbomasio Spanioli
uictum et cetera, 1 cotnm stammis fortis, 2 cami­
sias, 2 sauenas, 2 paria sotularium

19 3-X Ja. Den Net Bng. Draperio
un any victum prout mihi decuerit

20 16-X- Johannes de Vila Bn. Rocha
un any victum prout te decuerit, 1 tunicam de Leridane,

1 balandrán de sarezia5 calciatum quantumeum-
que potueris me petere, 2 camisias, 2 braeas
(quesdam de lino et alteras de stopa), quesdam

21
caligas de albo 8 de Bayioles

26-X P. de Messina Johannes de Nunopello
tots Sants tunicam stammis fortis, quesdam calcias de Blân-

22
a un any chet, 1 capam de Leridane
30-X Berengaria Ferraría Bonanato de Ceruaria
un any comestionem

32 JOSEF F . LÓrEZ BCNET

N.°

23

24

25

26

27

1I-XI
un any
1-XU
un any

20-XII-1259
des de Nadal
a un any

29-XII-J259

19-11-1260
un any

Contractât

Settori en especies
Contractant

Izac Abcnseit, sartori

P. Spannioli

Izac Malet
uictum et uestitum
P. des Goig
uictum pront te decuerit, 1 cotum stammis fortLs,
queddam caligas de albo," 2 camisias, 2 bragas de
lino, sotulares quantascumque rumpere poteri*;
Jacobo, tcixidor Johannes de Galliano,

pergaminerio
victum eteetera; si citius habueris necessarie pro-
mitto lui soluere, sotulares quantascumque rum-
pere poteris, 2 camisias, 2 bragas (altcras de stopa
et altcras de lino); quclibct vice que ego adascitem
pelles adampte tui vnacum meas pellibus, ita quod
ni(h)il de costet tui, et precium quod me habueris
sit tir.irn proprium et non teneans me responderc
Elics de Armenteria I Un. de Villari i seus
uictum et uestitum prout mi hi pertinuerit et cetera
R. a d'eri Cira I Berengaria, uxor Bn. de

! Podio
victum prout te decuerit, 1 tunicam de stammie
(sic) forti de Arraccio 7 2 camisias, 2 sanenas (alte-
T a s de lino et alteras de stopa), calciatimi quan-
tumeumque rumpere poteris (sic)

1 Balandrán: sotana oberta de dalt a baix i guarnida d'esclavina que es dura sobre la tunica
o lloba. Són conegudes referències a balandrán de panno de Leyda o Lleida (Vegi's el D. C. V. B .
Alcover-MoU).

2 Lleida.
s Blanquet: roba de liana bianca, és évident que no es pot atribuir a les coliges o espardenyes,

ans al balandrán.
* Sotulares: calcai de peli. El terme compareix ja al Fuero latino de Teruel, datable devers

finals del s. XII i tal volta —segons U R E Ñ A — adaptado liât ina del Forum Conche, items 3140, 7644,
7645, 7657 i 7845, relatius a l'ofici de s\'tor o sabater, on anomena les diferents castes de peli cm-
ptades per fcr els sotulares (vegi's l'edició de Jaime CARUANA G Ó M E Z D E B A R R E D A , lnst. de estudios
turolenses, Teruel 1974).

5 Sarga.
8
Es proposa abhoyabies -etis — avet. o bé albo à'abies albus, tipus d'avet. La lectura del

document sembla esser albo. La madera d'avet. importada de la Catalunya pre-pirenenca i emprada
per la construccíó i per fer estris agricoles i instruments nanties és molt possible que fos l'escollida
per fer les soles de les avarques.

T Vestamforte de Arras era conegnt per tola la Mediterrània i tot Espanya des de fins del
segle XI I . L'etimologia és discutida i es dubla entre starnutii fortis —estam fort, com rcalment era
el teixit—, Stamford, poblado anglesa d'on procedía un dels mes coneguts tipus d'aqueix teixit de
llana —sovint tenyit—, Steenvoorde, petit centre fabril prop d'Arras —encara que sembla no com-
pareix a la industria textil fins a la vora de 1345— i la familia de grans mercaders de leixits, co-
neguda a tota Europa des del segle X I I , els Stanjorte d'Arras (vegi's E S P I N A . Georges: La draperie
dans la Flandre française au Moyen Age, Paris 1923: E S P I N A S . Georges i P I R E N N E . Henry: Recueil
je documents relatifs a l'histoire de l'industrie drapière en Flandre, Bniselcs 1906; i, sobre tot.
A L F À U D E S O L A U N D E , Jesusa: Nomenclatura de los tejidos españoles del siglo XIII, veti Estanfort,
qui dona aqueixes i altres nombrases referències. Anejos del B . de la R. A. E. n.° X I X . Madrid 1969).

L E S RETRACIONS D E S E R V E ! A L S E G L E X I Q M A L L O R Q U Í 33

A mes d'aquestes prestaciotis, ais casos de tres contractes de mossatge o
aprenentatge, s'especifîca l'obligació del contractant d'cnsenyar l'ofici al seu pupil
0 d'ocupar-lo en el mateix:

"et doceas ipsam officium tuum sederie" (n.° 6).
"factum posse meum in officie- uostre tabule campsorium" (n.° 19)
"quod doceas ipsum officium tuum sartorîe" (n,° 23).

6) Els contractes acaben amb la clausula de validado que formulen sovint
ambdós contraents, miq'ançant iuro et me obligo, seguit de la menció ais dos o
tres testimonis preceptius. A quatre casos, empero, comparent una altre fórmula
de subjecció del servent, que compromet els seus béns com garanda del jura­
nt ent, el que ens fa recordar, i encara que les transcripción s al registre son sem¬
pre abreujades, acabant amb et cetera, la fiança mencionada ais Furs d'Aragó
1 ens pot fer suposar que aqueix compromis formava també part de la práctica
usual ais contractes d'affermament-,

"et hec iuro et inde obligo hona mea" (n.° 2)
"et iuro et me obligo bona mea" (n.° 14)
"et pro hiis atendere obligo bona mea et iuro" (n.° 17)
"et iuro et cetera et me obligo bona" (n.u 22).

7) Els contractes per servéis amb senyors fie Testament militar.
Com hem dit son els números 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11-12-13 i 26. El darrer es,

potser, un cas especial, dones es tracta d'un que, explicitament. es declara con-
tractar-se com escuder i no presta homenatge, com tots els demés (encara que e)
10, mes abreujat que altres, no ho recull directament), que formen tin grup bas-
tant homogeni. E>e fet els 12 i 13 es remeten al n.° 11, déclarant contractar en
identiques condicions, i formen per tant un bloc unie, i el mateix fan els 7 i 9
respecte al 3; els 4, 8 i 10, que son els que ens resten, es fan al mateix contractant
que els anteriors, Benêt de Calataiud, conegut per Ros (Rois ó Ruiz) d'Asacra.

Concretament, les formules d'homenatge son les seguents:

"fado homagium ore et manibus meis propriis... et ne hec complerem quod
remaneam traditor ad forum Arago et heure? ad forum Catalonie, et cetera"
(n.° 3)
"et fació, ore et manibus meis, omagium" (n.° 4)
"homagium autem facio in posse P. Nunit, milîtis, loco dicto P. Rois" (n.° 7)
"ad hoc facio homagium in posse dicti P. Nunis, milite, et liée iuro me ob-
(edire) et cetera;... et ne facerem quod remaneam me traditor ad forum
Aragone et bauar? ad forum Catalonie" (n.° 8)
"et facio homagium in posse dicti Beneetem" (n.° 9)
"et si frangerem quod stm traditor et cetera" (n.n 10)
"et de huius supradictis facio hommagium tui ore et propriis manibus meis...
et ne hoc facerem et frangerem, quod remaneam me traditor ad forum et
co(nsuetudines) Aragone et boare? ad forum et cc^nsuetudines) Catalonie"
(n.° 11-12-13).

s

34 JOSEP F. LOPEZ BONET

El carácter d'aqueixcs formules d'homenatge és netament reminiscencia
de les formules de vasallatge i inclus cls signants dels contractes n.° 3 i 26 juren
obediencia "tanquam domino meo" í el del n.° 8 hi afegeix. "prout vasallas de-
heat faceré domino stio".

El grup de mes interés és el constituït pels contractes n.° 3, 4, 7, 8, 9 i 10,
tots ells a Benet de Calataiud;

El n.° 3 el fa Sanxo Lopes, escudcr, que n'afferma da vaut Johan Peris, de
Tarragona —al servei militar de Benet i en el seu nom—• a qui es promet proveir
d'armes, a més de salari, menjar i vestit; Sanxo Lopes, empero, posa una condi­
cio respecte al moment que arribin a Tunicia, on afirma la possibilità t d'entrar a
sou del rei d'aqucll país per un mes, que no será computable dins del salari ni el
termini de dos anys compromcs; també alludeix de manera confusa a una requi-
sició que rebé del seu germà, Blasco Peris, quan varen esser a Tunicia i dins del
vaxeU on estaven —és de suposar que a una ocasió anterior—, demanant-li de
no contreure el contracte i anar-se'n amb cll, el que posa per condicio poder fer,
a precs del germà, quan acabi el plaç de dos anys;

també Pere Marc, que signa el contracte n.° 4, alludeix a lanada a Tunicia;
Stcphens Peris d'Uclés (contracte n,° 7), s'afferma davant Pere Nunis, militií,

en representado de Benet, i en les mateixes condicions que Sanxo Lopes, excep­
te la condicio relativa al germà;

Garcia Péris de Tudela, que també jura davant Pere Nunis, es contracta
sols per un any (contracte n." 8), es declara vasaU i el fa a mercé (és a dir: a dis-
credo);

el contracte n.° 9 cl fa Gil Péris, que diu fer-ho d'idèntica forma que Ste¬
phens Peris d'Uclés;

i el 10 (també per 2 anys) el fa P. Nimio, encara que a un sou inferior.

Es tracta, dones, d'un grup de contraents d origen aragonés, que, sembla,
es contracten per una expedido a Tunicia, on sens dubte Benet tenia relacions
comerciáis o afers militars, i això explicaría que el Uigam jurídíc establert fos
més rigores que als altres tipus d'affermamenis i que el jurament inclogués no
sols les habituais formulacions d'bligació, fidelitat, etc., sino també l'homenatge
de boca i mans, la subjecció personal i la mencio a la considerado de traidor,
segons cls furs i costo ms d'Ara gó i de Catalunya, pel que vulneras el pacte.

Conclusió,

L'interés d'aquests contractes és évident:

— si bé de faisó episòdica, revelen l'aplicació a Mallorca, 26 anys després
de la conquesta cristiana, d'un tipus de relaeió personal —contracte de servei—
tipificada per primer eop aïs Furs d'Aragó a mitjans del segle XI i que s'estava
aleshores sedimentant ja aïs Furs de Castella, cas que no es tractas d'un reflec-
timent de costums també immemorials a aquell règne;

LES REI.ACIONS DE SERVEI AL SECLE XIII MAI.LORQUÍ 35

— indiquen, així mateix, l'existència d'un mercat lliure de força de treball
que, de poder esser constatât en fonts mes amples, podría arribar a confirmar
la suposició que la ma d'obra esclava no era, tal volta, tan abundant —i amb
seguretat no tan rendable— com alguns autors, per extrapolado, han suposat;

— revelen, també, la presencia —sovint no considerada— d'interessos ara-
gonesos a Villa 2 2 o, tal volta, d'un mercat de contractació oberta de ma d'obra
residual, per a cmprescs nltramarines o en qualitat de mercenaris, ja que a Ma­
llorca haurien immigrât, atrets pcls allicients de la repoblado i les sèves condi­
tions, componenti de les capes econòmica i socialment més baixes de la població
peninsular, entre els quais sens dubte va quedar disponible i sensé activitat es­
pecífica un excédent de força de treball desarrelada;

— l'analisi comparatili, dins el marc d'un treball antropologie, d'aqueixa
modalitat de contractació lliurement acordada entre dos homes lliures però
amb restes de subjecció de tipus personal i adbuc incondicional, sens dubte des-
vetllaria —creim— antécédents dels tipus d'obligacions i de les modalitats de
contractes verbals de periodicitat anual que s'establien a les possessions de Ma­
llorca amb els pastors, porquers, oguers, pareiers, missatges i altres castes de tre-
balladors agricoles no eventuals, subsistents —segons noticies que tenim de fa
temps recolli des— fins a prop de la meitat del présent segle i potser fins més
envant.

APÈNDIX rX>CTJMENTAL

(el que va entre claudators [ ] figura, ai document, super-posat a les Unies)
(el que va entre parentesi ( ) està suplit o suposat)
(els números entre claus < > no pertanyen a la transcrlpció)
(el que va davant ? és de sentit dubtós)
<els punts ... volen dir indesxifrable o illegible per deteriorado del document)
(els números es transcrluen amb aràbigs, encara que ais documents están en

romans) .

ARM E.C.R. 344 R. 18 f. 154 v.

7 k. nouembris (1256)

< 1 > Bg. Conemina affermo me uobiscum, Bn. de Claromonte et C. Hugeto,
cum pat{ientl)e, humilltate et cetera, ab hac die quern presens scripsit carta us­
que in festo carnlpriulum, ita: quod sim legalis et fidelis, et faciam negotia tua,
obediendo mandatis tuts die noctuque; et si lugerio, uel aliquid furatus fuero,
totum promlto uobls restituere, uel possitis me capere ubique et cetera; et tenere
me tamdiu quosque resituere minus fallmentum dlerum post terminum; et da-

K Vcgfs 1'esmdi del Prof. C A T E U R A , Sobre ¡a aportación aragonesa a la conquista de Mallorca
(1229-1232) ja esmentat. També et Prof. Alvaro SANTAMARÍA a El reino privativo de Mallorca, a
"Historia de Mallorca" coordinada per J . M A S C A R Ó P A S A R Í A S , tom 111, Palma de Mallorca 1978.

36 JOSET F . LÓl'EZ BONET

bitis 20 solidos regallum pro solidata et calicìatum et comestionem et callges; et
iuro et oblì(go) et cetera.

Ad hec nos. Bn. de Claromonte et C. Huget, laudamus omnia supradicta
obli(gamus) et cetera. Ren un (ci antes) et cetera.

Testes P. Carrera et P. Stephani.

ARM E.C.R. 345 R. 20 f. 13

14 k. augusti 1259

< 2 > Johannes Periz affermo me uosblcum, Bn. de Tornamira. militi, ab
h a c die qui presens scribltur carta usque ad vnum annum, cum patientìa et cetera;
obedlendo et cetera; et si aufugo et cetera; et colatis me sanum et infirmum, me
reffidente dies infirmitatis post terminum; et detis me vtccum prout me decue-
rlt [et camlsiam et bragas et unam tunìcam stamnis fortls et unm vilandram de
Leridum, et ealigas vnas, de blanchet, et sotulares]; et hec iuro et inde obli(go)
bona me a.

Ad hec ego G. de Tornamira, laudo et concedo.
Testes Bn. Rossilione et J a . de Marina.

f. 15

1259

< 3 > Sanxo Lopes, scutiffer, affermo me tecum, Bencete de Calataiu, cog­
nato per Ros de Asacra, usque ad duos annos continue conpletos. i ta tamen modo:
quod cum fuerimus in Tunlcto ne poterò essere in sou [domlnum rege Tuniciil
per vnum mense ne teneatis me conputare per dictum mensem, scilicet, cadat et
sit extra dictos annos, et ne poterò essere per dictum mensem In diete sou siue soil-
data; et transient Inde, quod teneatis conputare me, transacto dicto mense, in dìc-
tls duobus annls, et me stante, domino concedente, in dicto solido, siue solldata,
tenere semlre dictis duobus annis diete domino P. RoLs d'Asacra, per quo et loco
lpslus, faclo homagium ore et manibus meis proprlis JofhannH Peris, milti [de
Trerassona] dlctt P. Ross d'Asagra; et sic per dictos duos annos promitto seruire
et stare cum dicto P. Rois, et obedire mandatls suls tanquam domino meo.

Ita tamen, quod dictis P. Rois et tu, loco ipsius, des me de solltura quolibet
anno dictorum annorum duorum, 6 0 bisancium argenti; intelligatur tamen In hoc
Instrumento quod, cum fuìmus in portu Tuniceril, et stando in Ugno, veniret
Blasco Peris, frater meus, intus dictum lignum et dieret me melius consilium ìsto:
quod non teneat de supradictis [omnibus, Immo possit ire cum dicto fratre meol,
et i ta etenim quod, in fine dictorum duorum annorum, illud requlsitum, conti­
nuum, a ut eprecaturam, quam me cum habeam, ten earn et h ab earn et ducam
mecum, et sit mea propria.

E t hec supradicta promitto attendere et compiere et me obedire et cetera;
et st fugero quod dlctLs P. Ross, uel omnis homo per ipso, possit doblegat? me
capere sua propria autoritate sine fatica Curie, uel alterius persone, et ne hec
compleam quod remaneam traditor ad forum Arago et boare? ad forum Catalonie
et cetera: et luro, et cetera; et quolibet mense quod acciplam solucionem [meam
prout ad ratlonem dictorum 60 bisancium].

LES RELACIONS DE SEHVEI AL SEGUE XTU MALLO HQUÍ 37

Ad hec ego Beneet predictis laudamus et cetera; promitto supradlctam aten­
dere et dare a r m a tul, loco P. Rols, prout tul neccessarla fulntur et decencia; me
ob(llgo) et cetera; ita quod donetls me uictu et vestitum prout me decuerit.

Testes P. Perls, P. de Salses et Lop Arces.

< 4 > P. Marchis affermo me tecum, Benet de Calat(a)hi , cognato per Rois
[quantumquem fuerlmus In Tunlcial ad duos annos continua conpletos cum p a -
tlentle et cetera; et obediencia mea datis tuis et cetera; et eultare dampnum et
cetera; et colas sanum me et infirmum et cetera; ita, quod donnls me pro solldata
40 blsancium quolibet anno, soluendos medletatem in medio anno et allam me-
dletatem ln fine annos [et vestitum et uiccum prout me pertlnuerit]; et si fu-
g(er)o et cetera; et hec iuro et cetera me obedlre et cetera; [et fació, ore et m a -
nibus meís omagium].

Ad hec ego, Beneet, laudans et cetera; et me obKlgo) et cetera; et ulctum et
uestltum prout me decuerit.

Testes Lop Arces, J o . de Fon tes,

f. 18

< 5 > Densa?, filia quondam Cablsse?, affermo me tecum, dompnina J o h a n a
hlnc ad duos annos annos (sic) continuos et cetera, per dlda siue nutrfcex, cum
pattientía et cetera; et obedientia mea datis et cetera; et si fugero et cetera; colas
me sanna et cetra; et dones me pro solidata 70 solidos [in primo anno duorum
annorum, et In sequentl anno 30 blsancios] regale Valencie, ln soluendos medíe-
ta tem in medio anno et aliam me{d)i(etatem) ln fine anni; [et vlccum, w n u m
tunlcam de meliorum panno quod uoluerit, excepto írlseto ulrmllio, et 3 camls-
sias de linno et sotulares et sauenas quantascumque rumpere potero; et iuro et
cetera me ob(ligo) et cetera.

Ad hoc ego Johana , laudans et cetera; et me ob(llgo) et cetera.
Testes Beneet de Calataiu, P. Marchis.

< 6 > R. d'en Morel affermo tecum, G. de Colle [et Benuenguda, sedera],
filia Anam Benuengudam, hinc ad duos annos continue completos, cum patientie
et cetera, obediendo; et si fugerit et cetera; ita, quod donas mel vitctum et uestl­
tum (m)eam decuerit, et quod doceas ipsam officium tuum sederie; et colatls
sanam ipsam et inflrmam; et omnibus me obedlre.

Ad hec ego, G. de Colle, et Benuengudam reclpiens, promltti(m) us predlctam
attendere; et me obe(dlre) et cetera.

Testes G. de Munso, G. Rotger.

f. 16 v.

9 k. augusti

<7> Stephens Peris d'Ucles affermo me tecum, Beneete de Calataiu, cog­
nato per Rois de Asagra, ad illam et eandem formam ut Sanxo Lopes, scutiffer
antedictus, fecit, excepta conditione de fratre suo; homagium autem faclo ln posse
P. Nunls, rnilitls, loco dicti P. Rois, et luro me ob(ligo) et cetera.

38 JOSEP F. LOPEZ BONET

< 8 > Garcia Peris de Tudela affermo me tecum, Beneet predicto, ad vnura
annum continue con(pleto) t ta: quod seruiciam et obedientiam mandatis dictJ
P. Rois d'Assacra per dictum vnum annum, cum paciencia, humilitate et flde-
litate, tanquam domino meo et prout vassallus debeat facere domino suo; et que
sit in merce dicti P. Rois qulcquid boni facere uel confferre(re) uoluerit me; et st
fugerem quod possit me capere dictus P. Rois, uel facere capi, sine fatica Curie,
et alterius persone; et ne facerem quod remaneam me tradltor ad forum Aragone
et boare? ad forum Catalonle.

Ad hoc facio homagium in posse dicti P. Nunis, mihte, et hec iuro me ob(ligo)
et cetera.

f. 19

< 9 > Gil Peris facio hommagium instrumento ad illam et eandem formam
quod ad modum fecit dicto Beneet Stephens Perls d'Ucles; et facio homagium
in posse dicti Beneetem, et quod det 6 0 blsancium in anno; et Iuro et me ob(ligo),
et cetera; et Beneetem obligauit.

Testes Bn. J o . et P. Sa Font.

< 1 0 > P. Nunio affermo affermo (sic) me tecum, Benet, usque ad duos
annos, cum pacien(tie) et ceeera, ad solidatam 35 blsancium per quoiibet anno;
et si fugero et cetera [et si ira(n)gerem, quod sim traditor et cetera, et Iuro et
ob(llgo) et ce tera ] ; [et ulctum et uestitumj.

Ad hec ego, Benneet, laudo et cetera, et me ob(ligo) et cetera.
Testes J a . de Marina et Bn. de Monte(s)pe(su)l(ani),

f. 20

5 k. augusti

< 1 1 > G. de Sancto P., de Torelo, affermo me tecum, Bn. de Sancto L a u -
renclo, mllite, hine ad duos annos continue conpletos, cum paciencia, hu (militate)
et fide, obedlendo mandatis omnibus tuis die noctuque, s t (an)dum posse meum;
et si fugero quod possis me capere uel facere capl tanquam tuum proprium con-
ductum et hop(min)em; et si furatus fuero tibi alique, uel mall fecero, promitto
te restltuere et emmendare ad tuam uo(ce); et promitto vltare dapnum tuum et
procurare profectum In quantum potero; et des me per solldata et uestltu 28 bl­
sancium argent! (ex) pensi(o) quoiibet anno dictorum duorum annorum sic
scilicet soluendos: medietatem in medio anno et aliam medietatem In fine annum;
colas mlhi tamen sane et lnflrmum, me reficiente tui dies infirmitatis in fine
termini; et de hulus supradictis facio hommagium tui ore et propriis manibus
meis; et ne hoc facerem et frangerm, quod remaneam me traditor ad forum
et co(nsuetudines) Aragone, et boare? ad forum et co(nsuetudines) CfatalonDe;
et pro hils attendendis ob(ligo) et cetera, et iuro.

Ad hoc ego, dictus Bn. de Sancto Laurencio, laudans promitto attendere
predictam, et me ob(ligo) et cetera.

Testes Bn. Porter, G. de Manso et Brig, de Sta, Oliua.

LES RELACIONS D E SEBVF1 AL SECI.E XTTt MALLOriQUi 39

< 1 2 > Item., ego, R, de Sancto P. de Torelo, facto idem instrumentum G. de
Sancta Olivia et ipse C. promitte attendere.

Testes de super.

< 1 3 > Item ,ego, Jo . Prance? facio idem instrumentum. G. de Podio et ad
eandem formam. E t ego G. laudo et cetera.

Testes de super.

f. 48 V.

4 nonnis septembri

< 1 4 > P. de Pugcerda affirmo me uobiscum, Palacio Nuniz, militi, ab hac
die que presens scribitur c a r t a usque ad festum Sancti Marchi proxime venturi,
cum patientia et cetera; obediendo et cetera; et si auffugero, uel aliqul uobis
furatus fuero, quod possltis me capere u{nde)que sine fatica Curie, et altertus
persone; et colatis me sanum et mfirmum, me tamen refficiente uobis dies in-
flrmltatis post ternainum, et illud quod uobis mall facero; et detis me per soli-
data 30 solidos regales et uictum prout me decuerlt, et auareas quantascumque
rumpere potero et quesdam sotulares; de quibus 30 soluatis me nine ad unum
mense 10 solidos et In fine termini 20 solidos; (et iuro et me ob(lgo) bona mea]

Ad hec ego, Palacius Nuniz, miles, laudo et cetera; promitto predicta attende­
re et cetera.

Testes P, Sanxis et J a. de Marina et Martin Ceruera et Rodrigo de Telforat,

< 1 5 > Item, de supradictam formam affirmo me ego, R. Soliueda, uobiscum,
Palatio Nuniz, militi, et iuro et me obll(go) bona mea.

f. 5 5

3 idus setembre 1259

< 1 6 > Bmnissendis Den Font affermo tecum Bencetam, filla sarde Om„
usque ad vnum annum continue conplettum, cum patientia, humllitate et fide-
lttate, obediendo et cetera; et si fugerit et cetera promito tornare et cetera; et si
lnflrmarent colas et cetera.

Ad hec ego, dicta Gm., laudo et cetera; et Iuro supradictam attendere et
cetera; luxte obligamus ambe.

Ad hec, Beneeita, laudans et cetera; promitto dare de solidata 7 solidos rega­
les, soluendos mode: 4 sic et fine termini 3 solidos, et duas camlslas, et duas
sauenas, et calciatum quantocumque rumpere poteres et me ob(ligo) et cetera.

Testes P. Sauarces et J a. de Marina.

t 56 v.

17 k. octobris

< 1 7 > Benuenguda de Magalats affirmo me uosblscum, Thomassio Spanloll,
usque ad unum annum continue et conpletum, cum patientia et cetera; obe­
diendo et cetera; et colatis me sanam et Infirmam, me tamen reficiente uobis

40 JOSEP F. LÓPEZ BO NET

dies lnfirmitatis post terminum; et detis mihi ulctum prout rnihi decuerlt; et si
aufugero. uel allqul male uobis fecereto, quod positis me eapere sine fatica Curie,
et alterius pe(rsone); et promito uobis restituere quod uobis mail fecero; et detis
mihi pro solidata 24 sol(idos) regale(s) [et unam camlsiam lini et 2 paria sotula-
rlum et 1 sauennal, de quibus soluetis mihi incontinenti medio et alia media in
fine termini; et pro his (sic) atendere ob(lgo) bona mea et iuro.

Ad hec ego, Thomassio Spanioli, laudo et cetera; et me obl(igo) et cetera, pro-
mi (to) attendere.

Testes R. de Riar( ia) , Jon. de Sala, Bg. de Noueles et P. de Prato .

< 1 8 > Stfelphiam d'Argilers affermo me uobiscum Thomasio Spanioli, usque
ad unum annum, cum patientia et cetera; obedire et cetera; et colatis me et
cetera; me refficiente et cetera; et si auffugero; et detis mihi ulctum et cetera;
et dictis mihi pro solidata 12 solides et unum cotum stammis fortis, et duas cami-
slas et 2 sauenas et duo paria sotulanium; de quos 12 solidos regale(s) soluatis
mihi in fine termini; et iuxta obli(go) et cetera, iuro.

Ad hec ego, Thomasius Spanioli, laudo et cetera; et promi(to) atendere, et
iuxta obl(igo) et cetera.

Testes de super.

f. 66

4 nonis October

< 1 9 > J a . Dennet affirmo me uobiscum, Bng. Draperio, ab hac die que
presens scribitur carta usque ad unum annum continue et conpletum, cum pa­
tientia et cetera; obedire mandatis uestris, factum posse meum in officio uostre
tabule campsorhim; et detis mihi victum prohut mihi decuerit, et 30 solidos re ­
gálete) per solidata, soluendos medietatem in medio anno et aliam medletatem
in capite arrni; [et si auffugero et cetera!; et promltto uobis es(s)ere fidelis et
legalis et me obl(igo) bona mea et iuro.

Ad hec ego, Bng. Draper, laudo hec omnia et promito ipsam attendere et
conplere sub obl(igatio) omnium bonorum suorum.

Testes Bn. Rossllione et F . de G(r)annada.

f. 77

17 k. nouembre

< 2 0 > Johannes de Vila affirmo me uobiscum, Bn. Rocha, ab h a c die que
presens scribitur c a r t a usque ad unum annum continue et conpletum, cum pa¬
tienta et cetera; obedlendo et cetera; ad faciendum negotia uestra; et promito
es(s)ere fldeils et cetera; et si auffugero et cetera; et iuro et me obl(igo) et ce­
tera.

Ad hec ego, Bn. Rocha recipiens te, dictum Johannes de Vila, promito tui
dare victum prout te decuerit, et colere sanum et inflrmum te me refficiente
mihi dies lnfirmitatis post terminum; et ultra hec promltto tui dare per solidata
25 solidos regale(s) Valencie, de quibus soluam tui medletatem incontinenti, et
aliam medietatem in fine termini; promito etenim tui dare vmam tunicam de

L E S RELACIONS DE SERVE! AL SECLE XUI MALLORQUÎ 41

Lerldane et unum balandran de sarozi(a), et calclatum quantumcumque potueris
me petere et 2 camislas et 2 bragas [quesdam de lino et altéras de stopa] et ques-
dam caligas de albo de Bayioles: et me obl(igo) et cetera.

Testes R. Ulnola et J a . de Marina.

t. 85 v.

7 kdas. nouembre

< 2 1 > P. de Messina affirmo me uoblscum, Johanne de Nunopello, [de
primo uenturo festo omnium Sanctorum] usque ad unum (annum), obediendo et
cetera; et si auffegero; et colatis et cetera; et detis michi uictum prout me de-
cuerit et 20 solidos regale(s) quos soluatis mlhi in fine termini, et tunicam s tam-
mls fortis et [quesdam] calcias de blanchet et vnam capam de Leridane; et me
obl(lgo) et cetera, et hiro.

Ad hec ego, Johannes de Nunopello, laudo hec et promi(tto) attendere et
cetera, et me obKigo) et cetera.

dampnata fuit de voluntate parcium
et que non possit reparari

Testes Bg. Vedel et J a c . de Marina.

f. 88

3 k, nouembre

< 2 2 > Berengarla Ffcrrar ia affermo me tecum, Bonanato de Ceruaria et
tuis, hlnc ad vnum annum primum eu(nturo) et continue et cetera, cum pa-
tientie et cetera; obediendo et cetera; et si fugero et cetera; et quod colas et
cetera, me reficiente et cetera; et luro et cetera [et me obîi(go) bona] .

Ad hec ego, Bonanatus, laudans et cetera; et promittens dare tul comestlo-
nem et 17 solidos [regale(s)] per solidata tua et cetera; et me ob(ligo) et cetera.

Testes B g . a de Fortudlne et Bn. d'Ager et G. Peres, sutor.

f. 92 v.

3 id us nouembre

< 2 3 > Izac Malet affirmo tecum, Izac Abenseit sartorl et tuis, filium meum,
nomine Samuel, hinc ad vnum annum continue complettum, ita; quod doceas Ip­
sum offlcium tuum sartoris; et si fugeret et cetera; et cum pacien(tia) et cetera.

E t ego promitto si dare uictum et uestitum.
E t quod des si 24 solidos per solidata et nlchll allud, de quibus recepl nam

4 solidos, et alios soiuas mi(hi) de 3 in très menses; tamen, si lnfirmaretur res­
t i tuât sit dies in termini fine; lntelllgatur tamen quod si non stares tu, dictus
Izac, ln operatorio non remaneret, pro ipso quod non habe(a)t tui restituere quod
vagaret; et me obKigo) et cetera.

Ad hec ego, Izac Abenseit, laudo et promitto dare tui, nomine dlctl fllll, dic­
tes 20 solidos, ut dictum est in, et docere filium tuum offlcium meum; et me
obl(lgo) et cetera.

Testes Izach Coffen? et Salamon, fillus dd...

42 JOSEP F . LÓPEZ BO NET

f. 109 V.

k. decembrt

< 2 4 > P. des Golg aiflrmo me uoblscum, P. Spannoli, ab hie die que pre¬
sens scrlbit c a r t a usque ad unum anfrOum continue et cetera; cum patientia et
cetera; obedire et cetera; et si aufugero et cetera; [et proml(tto) euitare et ce­
t e r a ] ; et eolatis me sanum et cetera, [me reflciente et ce tera ] ; ita, quod si infra
dictum annum uenlret mihi nuncium de Tunicio de A. de Fonoyiar, quod ego
deberem ire apud Tuniclum, quod possit facere; et uos soluatius mihi ad rationem
illius tempore quequam turn steterim uobis; et me obl(igo) et cetera, et iuro.

Ad hec ego, P. Spanioll, laudo et cetera; et promlto tul dare ulctum prout
te decuerit et et iam vnum cotum stammis fortis et queddam caligas de albo et
2 camlsias et 2 bragas de lino et so( tula) res quant as cumque rumpere poteris, et
ultra hec 25 solido(s) regale(s) quos soluam (in fine) annl; et si uenent tui nun­
cium, ut dictum est, quod possis ire sine retentere? mea. . . promi(tto)? tui soluere
per quantum steteris mecum ad rationem dicte solldate; et promitto te cole(re)
sanum et inflrmum et cetera; te reflciente et cetera; et alia attendere sub
obl(Igatlo) et cetera,

dampnata fuit carte parclum
et quod non possit repararl

Testes A, Natal, Esmeraldus de Bar . et Bn. Rossillone.

f. 118 v.

13 k. januari anno domini 1259

< 2 5 > Jacobo, textore, affirmo me tecum, Johannes de Galuano, pergami-
nerio, de primo uenturo festo natalis domino ad unum annun, cum patientie et
cetera; obedire et cetera; et promlto procurare? et cetera; et euitare et cetera;
et si auffugero et cetera; et colatius me et cetera; me reficiente et cetera; et
me obligo et iuro; [promito et iam?. . . et procurare omnibus negociis que posslm, si
tecum non haberem?, facere, et promi(to) tui dare totum id proventus fideliter].

Ad hec ego, Johannes de Galuano, laudo et cetera; promito tui dare victum
et cetera; et colere et cetera; tui refi(ciente) et cetera; et ultra hec promito tui
dare 30 solido(s) regala(s) Valencie. medletatem in medio anno et alia medietatem
in fine anni; et si citius habueris necessarle promi(to) tui soluere; promlto etlam
tui dare sotulares quantascumque rumpere poteris, et 2 camlsias, et 2 bragas,
alteras de stopa et alteras de Uno, et me obli(go) et cetera; promHto) etiam tul
quod quelibet vice que ego adascitem pelles adampte tul vnacum meas pellibus,
ita quod ni(hi)l de costet tui, et precium quod me habueris sit tuum proprium,
et non tenans mi(hi) responderé.

dampnata voluntatem parclum et
quod non possit repararl.

Testes Bn. Johan et Bn. de Villefranchi et J a . de Marina.

LES RELACIONS DE SERVEI AL SEGLE XIII MALLORQUJ 43

f. 120 v.

4 k. januari anno 1259
< 2 6 > Elies de Armenteria affirmo me tecum, Bn. de Villari et tuls, hinc

ad vnum annum continue completum, cum patiencle et cetera; humílitate et ce­
tera; obediendo et cetera; et promitio uittare dampna uestra et procurare profec-
tum et utilitatem uestram in omnibus, tanquam scutiffer deberé faceré domino
suo, et poneré corpus meum an(te) personam uestram; ita, quod colatis me sanum
et insanium et cetera; et me obli(go) et cetera, et iuro; et quod detis mihl uictum
et uestltum, pout mihl pertinuerit et cetera.

E t ego, Bn., laudo et cetera; et me et cetera.
Testes P. de Do., Bn. Pedret et Bn. de Ceruarla.

f. 135

11 k. febrero

< 2 7 > R . a d'en Tira affirmo me uobiscum, Berengaria, uxor Bn, de Podio,
hinc ad unum annum continue et cetera; cum patientientiam et cetera; obedien­
do et cetera; et si auffugero et cetera; et colatis me sanam et cetera; me tamen
refflclente et cetera; proml(to) es(s)ere fidelis et cetera; et me obli(go) et cetera;
et iuro et dono fide Berengaria de Trila?

Ad hec ego, Bg. de Trila? instituo et cetera; et me obli(go) et cetera.
Ad hec ego, Bg. a , uxor Bn. de Podio, laudo et cetera, et promito tul dicte

R . a dare victum prout te decuerit; et colere et cetera; te tamen refflclente et
cetera; et, ultra hec, per soitdata 18 solidos regale(s) Valencie, de quibus soluam
tul incontinenti medietatem, et alia medietatem in fine termini; promlto etiam
tul dare vnam tunic am de stammie fortl de Arraclo, et 2 camislas, et 2 sauenas,
alteras de lino et alteras de stopa, et calciatum quantumcumque rumpere poteris;
et me obll(go) et cetera; et dono fide Bernardonum vice.

Ad hec ego, Bernaxdonus vice, Instituo me essere fede(le) de predlctis, et me
cbll(go) et cetera.

Testes Bn. Vita et P. Granni.