d p 1% Dissagte 28 de Abd de,19$3 Nt~rn. 196 A rth. Un trimestre. . 1'50 A Fora. Any ....

d p 1% Dissagte 28 de Abd de,19$3 Nt~rn. 196


A rth. Un trimestre. . 1'50
A Fora. Any . 7 0 0
AI Extranger Id. . 10 00


SETMANARl CATOLIC MALLOXQUI


EL§ GRANS PROBLEMES D'ESPANYA
O P I N I O D ' U N P O L f T I C


L'il-lustre politic catalii Sr.
Camb6, un dels ex-ministres
mCs seriosos i de mes prestigi,
que t C una clarividencia extra-
ordinaria, ha pronunciat un
gran discurs en el qual fa, amb
les menos parades possibles, un
anilisis insuperable dcls grans
probletnes que hi ha plantetjats
en terres d'Espanya,


Per lo interessant que resulta
i per esser tant d'actualidat are
que van a elegirse els nous re-
presentants del p& en el ?ar-
lament Espanyol, publicam al-
guns fragments d'aquest dis-
curs.


,


...


Vat-los aquf:


La DeoInraci6 ministerial .


Pot s:r m:i no s'havia desenrollat
a Espanya una campanya electoral
a m b la manca de vibraci6 espiritual
que podem observar a fora de Cata-
lunga. A fora de Catalunya aquesta
campanya electoral, no ha iet rnes
que portar a la lluita d'a!guns dis-
trictes els petits piets que no s'han
pogut resoldre o en el niinirteri de la
Governaci6 rtitre els diversos capicos-
tos dcls prrliu o eli els gwv'rns ci-
viis, enire t ls ciicicb provincials.


El tiovein iri c.a el periode lacl lo:
ral anib una d,cibrdciO ministerial,
que havia de preciiar els termes de
la lluita electoral. N a s& si algun de
vosaltrts va teriir ,a paciencis d e llegir
la; del que si tenc 14 seguredat es de
que si a algm d e vvsalttes li digurssirr
que concretes en poqucs paraulen el
que-deia aquella declaraci6, nb podria
concretarlio; i quant un docuuierit no
diu rea, ia mdneia de piovar ho es que
no es pot crmcrriar en poq::es yarau-
les. Parca del Marroc, i en diu lot el
que eii,pot dir el que no tengui cap
pensanent sobre el Marroc; paria de ia
Hisenda i en diu tot el que en pot dlr
tolhoni que no trngui la m&s lleugera
idea de 19 Hisaida; i aixi, respecte de
IO~S eis aXws prublenies. Per fortuna
no parla del pioolma de Catalunya I


I


I


mes, es molt miI!or que no en park
(Aplaudiinents)


Del prob!ema catala ja ens cuidzrem
de parlarne nosaitres: i d li farern saber
ei que havia d'haver dit la declaraci6
ministeri3J. (Molt be.)


La gravetst immensa del moment


En mig d'aquesla indifercncia, en el
restant d'kspznya, Ilevat d'alguns
piets purameni locals o dedistricte, se
esta realilzaiit una consulta electoral en
la qual Espanya t e de designar el seu
Parlamen!, te de crrar el poder suprem
que regtsqiii els S ~ U S des!itis, e11 un
drls moments mes dificils de la seva
historia.


Mai a Bapanya no hwia estat tan
notbria la desproporcib, entre les for-
ces de defeiisa i el que son rlemenfs
d? dissoluci6; entre ei que sBn puntals
del poder i de I'Estat i el que 5611 els
problenies enorni:s que Espanya le
pla;(ejats i h a de resoldre en aquests
moments. A Espanya, les forces d'au.;o.
rirat, els 01-gaiiismez d'Estat no s h a n
caracteritzat mai psr 13 seva forlaiesa
pcr6 fins fa algun temps, eis prrh!e.
m::.~ d'intercs general qtie a Esaaiiya
s.havien de rcsoidre ercn taiilbt mia-
soj, hi havia petites diliciiliais. de ma-
nera que amb un enxiqrtiinent general
s'ejtnbiia und i i l r i i a d'eqailihri. Eo
carivi aviii 9;s p:obie:nes planlejats 5011
morrnes i lesf&ces i ia au!o:itat per a
afrontarios I resoldre'ls, o no exijtei-
xen, o estin en plena desconposicii.
Donem-hi un rapit cop d'ull an aqi-en
panorama.


La fnstitudb monarquica


Ens trobani per dainunt de tot, amh
la institucib nionlrquica. amb el poder
nioderador. La fort, trtdicional, in?-
mensa, de la monarquia historica espa-
nyola, avui est& en evidentdecddcncia.
Eis egoismes, les incon.iencie$, les a-
dulacidns les abjeccibiis, dels q x hdn
rod& la monarquia, hsn fer qz'avui el
pres:@ de la institici6 hagi minvat de
tal iiianera qirr ni en e!s inon.ents en


li hem d'agrair aqiiesta atcxib, per- que,era mes fdament coiiibatiida es-
'que -si havia de dir banaliiats corn I tava tail vacil-lant C O W avui. Avui
'es que diu de tots effi altres proble- senyors, cal reconeixer-ho, la monar-


quia no e3 sostf a Espanya per la forca
deiles adhesi6ns aiirmatives; es sosf.&
pel terror q u e produrix el buit; per
res mes.


El par lament .


El parlament! Mai no hn tingut un
g n u prestipi ei Pariament a Espanya.
No hi ha meidria a Espaiiya d'uii Par-
laineiit que hagi (coinlitat amb una
adhesih ferrorosa dcls ciutadans. Es
que m3i e! ciuradans hsii tingut la 110-
ci6 de que ells I'elegien; p e d es que
sciiss aqnesti noci6, un poble pot te-
nir tamb+ nna adhzsi6 213 seus poders
encare que no eis hagi e!egii. Aix6 no
s'ha p:oduit a Erp3nya; el prestipi del
Parlament h 3 a x t baixaiit de tal ma-
nera, qiie ei pariamcnl que ara s'en-
gendra, abans de n h e r , ja est4 total-
ment desprestigiat. 10 YOS dic a tots
vosaltres, i dic :is de fora d'aqiii que
puguin Ilegir d q u e s ies meves parau-
les: penseu e i qiie p
niatrix d'eiegir a q 3 t s i Parlament,
quant no hagocs pox!it kr i.6 ni mal
aquest Parl:iment 10% disoh p e i la
bota d'un iniiitx o p'ei fuel d'un dicld-
dor. No hi h,urta iiiiigil qn:; en sc'iii:s
cap reca iq . Sake l a s.2v.i 10 nIia o
hi iiauiid :?I u:ia pr:&\:il ui ,1113 f i t , . .
Es preocup:ia io;hu ;I ds I s 5i x:p&ri.
es, dels presi,iis, d,: ' Ies cs wi;iices
que e6 pogwsi!?. teiiir eo 21 hagucs
asscntat ia seva zutorita: a o h x les
ruiiics del i'nriameiir. Per&, iiii recort
Jri t 'ariawil s u p k n i t t!o el, tiiiZria
ningti.


. ,-


L'exercit


L'EXERCIT. Una altre de les coiumnes
de I'Estat. L'exercit vd perdre moltis-
sim en la publica estitna quanl es va
veL+ que tota ia iampaiiya renova-
dora de IC3 luntes de Drfensa quedava
traduida en una reforma de pli;nrilles,
quedava traduida uiiiczmerit en miilo-
res materials per e!s que havien produit
aqueila pertorbaci6. I, quant ea juriol
del 21, es pose de in nifest que Espa-
nya no tenia ni ulia ombra de fo:ca
militar, els espanyols pensaren en 70
que l'exercit els costava i en trepuercn


les me5 doloroses conseqlrencies.
I avui, senyors. jo rio cres que i'ac-


C16 de! Consell Supreni de (iuerra i
marina exigint implacablenient respon-
sahilitats, sigui prou per a restaurar el
prestigi de l'rxercit. Hi ha massa mo- J
tiu per a creure que ines que sentiment
de justicia es un esperit de *camaril;au
el que guia I'actuaciB del Tribunal
Suprern de Cuerra i Marina. I hi ha iin
fet notori, i e5 que avui, simuiiiinia-
ment, arnb el castig de responsabilitat
evidents, continua I'exercit teaint al
Marroc e k riiaieixos vkis q l e tenia
I'auy 1931, i posant-se en condicibns
de c6r:ei el riiateix desasire que l'aoy
1921 va estreiiiir a tots els Espanyols.


L'admlnislrasi6 & Just ic ia


De i'ndminisli~aci6 de justicia, @a-
qiiesta pedra angular de tot sistema de
Govern, de tot edifici d'organitmci6 \
d'un E s t 4 qile us en dire a vosrltres?
El prestigi de la justiria a Espanga ha
anat caient de dia en dia i avui. senyors
ha arribei a tal punt que ja 6s intoicra-
ble que el3 jutges i eis magistrats que
no %on corcats tolei-in passivament la
cooipanyia amb lmto l cada dia mes
nombrbs dels pravaricadors.


$318 pariits politics i I'opini6


I CIS partit, politics que h i l i de crear
o cowiiizar e!s corri'rits d'opi-i6, no
t e n w iiiiisses, iii tcmn cabdilii, ni te-
lien idea,itat, ni repiewiten ni una for.
~a ni u:ia esperaiisa.


Q' ie te d'estrany, senyors, que da-
vaut d: tot aix6, dnvant d'aquesta piii-
tiira, q i i e tots sib,:u q"t no es t i reca-
rregada, sin6 que e j la realiht, ia
opiiiiD rspaiijola, o o i - i mi els
menFs- no vefii a k a salvac:6 que la
de i'esser providciicial, que el M w i e s
que tot ho arregii, sense cap es:drC de
part seva o be- el ma'or i;o;nhre de
espanyo%- no s-'n preociipl i procuri
treure'n partit, aprofitant-se de i'actual
desconiposicib dtspanya.


Ei problcma de BIarroc


I a un Estat que te-&quests fonamnts
i aquests puntals sc ii presenten .e!s
enormes problemes,que avui te plante-
jats I'Estat Espanyo:: El proMema de
Marroc, que es una realitat, que no ea
resol c!oent el$ ulls davant d'ell, que no




es cura per si mateix; que cada mes es
una tiblada formidable de millons que
ens empobreix i ens arruioa; constant-
mentes una quantitat considerable de
brafos sostrets al treball, permanent-
mentes una escola de corrupcio per
a un exkrcit que no combat que no te
cap finalitat a complir. que ha de sentir
cada dia la consciencia de la seva ine-
ficacia; el Marroc; on despres de
tan!es despesus i de tanta sang no ens
hem sabut entara fer estimar,ni ens
hemsabutfer temcr; on ens trobem
vu1 pitjor que abans, perque molt
pitjor qu'una politica equivocada es no
tenir cap politica; pitjor que el pensa-
ment rnds inaensat es no fenir cap pen-
sament; i aixb es el que passa avui al
MArroc. AI Marroc hi tenirn un exercit
nornbrosissim, que casi no sabem on
hostatjar-lo que nose li dona cap mis-
sib que va perdent cada dia tota for$a
i tota sensaci6 d'elicacia niilitar. Del
moros tenim amics nostros eis que pe-
guem (Rialies), amb la reserva mental
de iornar-se contra nosaltres el dia que
no satisiem totes les $eves cobejances
o el dJa que puguin pendre's bonament
el que ara els hem de donar nosalrres
El Raisuni i Abd-El-Krim SOU els
verilables amos, que ens prolegeixen
(Riailes). i que el dia que vulguin el
dia que els surti a compie podran re-
pertir tranquilament ei .copo~ que ens
va fer el juliol de 1921 augmentat en
homes-ja saben a quin (ant c's paguen
-i augmentat en material. (Molt be)


cowl PENSA
ENORCA


En els nostres articles dedi-
cats a comentar l 'esclat del i.
d e a l regional is ta en les Ba lea r s
r eco rdam h a v e r sostengut que
Menorca se sent t an a l lunyada
espir i tualment de la B a l e a r Ma-
jor c a m Mallorca de Catalunya.
De tal manera ho sabem, que no
yo1 yiure junyida a l a nostra I-
Ila que en altre ocasi6 diguerem:
eMenorca, j a sia per l a mar qi'e
la s e p a r a de Mallorca, per el
peculiar caracter de sos fills,
per les diverses dominaci6n.s
que ha sufr ides o per rebel- l ib
a'esperit que sent el qu i se VEU
junyit per forca a un jou que no
li plau, maiiifesta, seguit, segui t ,
el disgust que li causa la supedi-
taci6 a Mallorcz que la llei li
imposa.. Aixf hem pensat sem-
pre i sostenim que l'illa germana
te tant de dret corn nol t ros a l a
autonomia, que segurament li
sera reconeguda el dia qu'Espa-
nya reformi el seu cr i ter i centra-
liaador.


Per6 a fi de que se conegui el
pensament dels Menorquins en
referencia an aques ta qiiesti6
vet a qui el parer d'una de les
menta l ida t i menorquinesq ue pu-
b l ica demunt la revista *Nostra
Parla.. Diu aixi:


ALS JOVES DE
*NOSTRA PARLA.


Els mahoneros que van a Barce .
lona- i hi van tots, un dia o altre-
no vden que els anomenin mallor-
quins; i no es per cap mal voler que
\inguen contra la ilia major, contra
ta ~ W M grain,,per?ue .en venep


,, i


molts de rnallorquins a Mah6 i aqui
romanen i constitueixen familia,
i s6n respectats i estimats de tot-
horn.


Es per esperit d'independencia,
per un a fany de difereociacib, molt
fax1 de compendre en els que vi-
viu isolats, separats de tota a h a
terra.


Ca nostra, per als menorquins, d
hlenorca i res mfs. L a nostra fron-
tera 6s e l mar. Mes en118 del mar hi
han altres terres, habitades per
gent amiga o contraria, per6 :em-
pre forastera.


Per semblant motiu, e's menor-
quins tampoc ens volen dir Catalans
encara que, a L'igual que els ma-
llorquins i els ibissencs, havem
rebut de Catalunya la sang, els 1\i-
natges, la Ilengua, les costums.


L a nostra pagesia Ps d'una pura
i pregona catalanitat malgrat les
diferentes dominacibns sofertes; i
Mah6 6suna ciutat catalana, fins
en l'aspccte politic, an ibpna menes-
tralia r cpub l i cana g e r m a n a de
aquells antics partits federals de les
ciutats i viles empordaueses, i de al.
tres indrets de Catalunya.


El mar es una barrera que ens
separa; per6 tambe 6s un cami que
ens uueix. El port de Barcelona 6s
la porta oberta que tenim per a co-
municar-n6s amb el m4n.


Molts menorquins viuen a Barcelo.
na; altres hi teoenfamilia, relaci6ns
interessos, recbrs i esperances. Nin-
gu nes t8 del tot deslligat.


Si un dia, corn j a va succeir, mes
d'una vegada, en passades centd-
ries, guerres o fataiitats politiques
ens separassin de Barcelona, el
nostro comer$ i la nostra arrricultu-
ra caurier. en pobresa sense remei;
perque a Barcelona hem d'anar a
comprar i a vendre, i molt dificulto-
sament podriem trobar un mercat
d'igual conveniencia'


Tampoc podria esser agradab'e
als cqtalans veure alfada damunt
aquestes roques, davant per uavant
del port de Barcelona, a poiues


,milles i dominant tota la costa, una
senyera estranya.


Seria una contemplacib trista, per
'uns i altres, per el germans de terra
,ferma i per eis de les illes, els quals
viurien separats, dividits, arrabas-
ssats del pa de terra on tenien les
arrels pregones.


Menorca, la qual te a Catalunya
tants interessos i tantes afeccibns,
no vol ni pensar-hi e? la separacid
sin6 que vol una relaci6 cada dia
major i m6s afectuosa.


Que ho sdpiguen els Catalans, que
hi ha una Menorca catalana, per
llengua, per llinatge, per estimacid
i per inter&; queno desctiidin de
relligar cada dia mes fort aquests
llacos, establint una comunicacid
viva i activa, de sentiments i idees.


Aqui, com a totes les te r reson
hi ha bandera espanyola, el patrio-
tisme dorm; per6 amb una mica de
gust i de persistencia, pot ser no
seria dificil despertar-lo ...


Poseu-hi atencib, damunt aques-
tes consideraci6ns, vosaltres, els
Catalans de la nova generacib, es-
peranca de la Patr ia .


Mah6 Juan MIR


DE POLITICA
Dem& es et dia designat per el Go-


vern per elepir als Diputats qui bn


de constiluir el nou Parlament d'Espa-
nya.


S2 fa tot corn les dem& vegadeso
pitjor i aquest sistema tant desacredi-
tat fa preveure ja la xorquia de les
futures Corts.


Dins Balears hi ha lluita forta en
to!s els dislrictes i es dificil predir de
quin partit serd la victoria. A juijar
per eis procediment que els governa-
mentals posen en pritctica, se veu
que no la tenen gens segura i per gua-
nyar se vaien de lots els medis.


I a propbsit per una carta particular
que s'ha rebuda de Petra. segueix esent
el poble en el qual s'han cebat els
elements titulats Iiiberals. Segons ella,
s'estiin iiistruiiit una cincuentena de
expedients de defraudaci6 a la IIizenda
contra tots els indus:rials conservadors
sense respectar el periode elecloral.
Fins ze parla d'empresonar diumenge
al batle Sr Horrach a ti de que no
puga treballar I'elecci6. Aquets fets
niereixen la nostra mks energica pro-
testa.


Mitin Comunista.


Desgraciadament aqui nos arriba de
tot, especiaimeut lo qne no hauria de
arribar.


Es de d o h que'l nostro pohle haja
d'esser pres per camp de prova per la
sembra de tola mala iievor.


Ditnecres passat a les 8 del vespre
anunciat amb preg?, tengue lloe en
el Teatre Principal un mitin comunista
que donaven els ccmpanys Ferreljans
i Mila de Palma i Alacant respectiva-
m nt.
A pesar de que presseiiliem lo:que po-


rien dir hi acudirem per poder informai
ala nostres lectors. El teatre eslava pie
de gom en gom d'homos i d'unes quam
tes dones. Presidiren els cappares de
la Federa& Obrera fent en Risbe la
presentaci6 dels dos oradors. Aixi un
corn I'altre, parlaren aprop @una hora
cada un i no creiern de cap manera que
en tant poc temps se poguessen dir
tants de desbarats.


Com poden suposar els nostres l e t
tors, expiicaren el credo dels comunis-
tes, aixb ks, els socialistes que no es-
t i n conlorrnes en I'actuaci6 de:s de
mes socialistes que votaren en cada
pais a favor de la guerra als quals re-
criminaren violentament. Presentaren
a Russia corn un Paradis terrensl, aont
to tes pail, benestar, delit i abundan-
cia, cultura i humanitdrisme. iSi no ho
coneguesseml Assussaren els nostros
obrers a que no volguessen fer mks de
les vuit hores de feina, exigissen mts
jornal i se reheilassen contra eis capi-
taliotes i terratineots, apoderant.se de
Ies fiibrlques i d e les finques.


Presentaren els candidats con.unis-
tes que ser6n votats en tota Espanya
demi; tots ells son processats i la rna-
jor part condeninats a ties, dev, do!ze
i inks nnys de pi-esili i alguns a cadena
perpttua. Parlaren de la mala adminls-
tiaci6 dels Governs espanyols diguent
que si u n d!a arriben els comunistes a
poder apoderar-se del Govern, obrir6n
ies presoiis a sos companys i agafaran
a19 Guardies Civils, policies, exniinis-
tres i milltars i no crearan presons
per tancar los-hi sin0 que en mlg de la
plassa phblica serdn passats per la gui.
iiotina.


Tocl tamhe la seua racci6, i no pe-
tita, a l ciero, a les monjes, a la Relligi6,
blasfernant u'una manera horripilant


<Poden queixarse de falta de Iliber-
tat els qui' eis 6s perm& parlar aixi?
?Poden dir qu'Espanya 6s el pais nies
reaccionari? 10 estic segur que a pais-
sos mes avansats, no podrien parlar
aiai impunement. Per0 aqui, re toleien


tcta classe de propagandes i no sera
raro qu'm dia aqiiests qui semhren tals
IIevors, sien els rii6s i curnplesquen la
anienassa.


Lo nits de planyer h veure de quina
manera s'ha deixat corrompre el nostre
poble q u r ahir niCs que mai donA pro-
ves d'estar-hi, Es ver que no rebossa
gren entusiasme en la concurrencia;
per4 si els ap!ausos no eren generals
en Id major part de parrafades extre-
niistes ho eren en casi totes les que
aiiaven clireciament contra el clero i la
relligi6.


iAhon t hem arribats, bun Dei!!


~ o ~ o D D " l l o l i ~ D D ~ o w o ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ " ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~


De Capdepera
-Reina gran entcssiasme en sa pe-


regrinaci6 que s'ha de ce1ebra.r els
dies 5,6, Y i 8 de Maig en el santuari
de iiostra Senyora de Liuch: passaran
de 50 els carros que anirdn a dita
peregrinacib que a 8 passetjes per
carro resulten 4M) perexrins; de mane-
ra que domes qiicdardti es colxos i es
nialalts; es una de res grosses que
haurem vistes a dins aqurst poble;
aquesta setmana ja comensarin els
ensais els coristes, i sa qui ve :ot el po-
ble, de manera que la cosa ja est6
bastant enrengada. Deu fassa quc fas-
si bon temps. La partida sera dia 5,
disjapte Ioc de la queda o sia a les 9
del vespre.


-A dills el nobtro port se est4 des-
carregant el barco de tres palos LIAR-
tonia Alrina que ve carregat de fari-
na i mais pel comerciant I'amo'n Miquel
Caldentei i tamhe un altre paiiebot amb
carregament de farina i altres objectes
per I'aiiio'n Juan Mdis (aj
A v d ha :ortit el barco San Jusep ca-
rregat de madera de I'amon Toni Va-
quer directe a Gandia. Deu 10s don1
bona travesia.


Marf6;"


Corresponsal


BE SON SERVERA ,
Se troba malalta de gravedat


l a rell igiosn f r anc i scana Sor
Candida. D ivenres passat la
combregaren i avui encara se-
gueix dins la g r a v e d a t . La seua
avansada edar fa temer un fa t a l
desenlds.


Deu li ajud per la part q n e mes
li convenga.


--Keunida d i u m e n g e dia 22
dels co r ren t s la Junta Directiva
de la ~Evlutualidat del Segur del
bestiara, s ' acordh , despres d'a-
veriguar la c a n t i a a t que corres-
p6n pagar a c a d a un deis socis
cridar an aquests a Junta Gene-
ral per pagar entre tots una bis-
tia assegurada morta poc ha,


( A d e r r e r a h o r a )


-Mos IOC~ avui consign6 la gran
perdua de la virtuosissima relligiosa
de St. Francesc Sor CdndiJa.


Eren les onze d-abi quant doblaren
ses carnpqnes en senyal de la seua
mort. Encarn que s'esperds d'un mo-
ment a l'altre son pas d'aquest moil
al altre, produhi dins el poble fonds
impresi6.


A les vyit d'anit passada Je li feu
solemnissima acompanyada. Hi an i
amb Creu alsada el clero parroquiat,
Is associacib de las Filles de Maria,
!es germmes de la Caridst, t9fo !I




LLEVANT t
1 1 1 -


plana major de la poblaci6, i d'homos
n'hi anaven en noiiibre crescudissim.


Avii , s'ha celebrat ei funeral, con-
corregut corn cap altre.


Va ser la finada una rtlligiosa e-
xemplar. Nascuda a Andraig, passa
els primers onze auys de vida relligio-
sa a Son Servera. Llevores tengue que
anarse'n 2 Sta. Eugenii estigucnt-hi
un any i mig. Passa despres a Pina,
on: exerci esmeradament durant 23
anys els cdrregs de Silperiora i hies-
tra de Novicies. De Pina passi a f r t r a
i aqul regenti el Convent per espai
de tres anys. VenpC deepres a Son
Servera, cssent la superiora diirant
un any i mig, fids que la mort li lievi
l'existencia a.l'edat de 66 anys.


Enviam a la seua f a ~ n i l i ~ el nostro
rnks viu sentiment i pregam a Deu
I'haja admesa a la gloria.


Meteorologia.


Aquesla setmana no fa eis dies tan
bons corn la setmana passadd. S'ha
posat d'humitat. Di.imsnge brusquet-
j& Casi tot lo decdpvespre, i ds de.
me5 dies s0.1 estm iiioit xdocusos.


Estat sanilari


Are qu'es passada la epidemia gri.
pal n'ha conirnsada una altre: la de
apaperes. o inalallia de COIL Son
molts els infants que van enbanats; pe-
ro, corn ja se s3p, es una malacia be-
nigne.


l o r t a .


Despres dvna molt delicada opera-
ci6 que se li feu a Palma, mori la S a ,
Aina Esteva (a) de s'Ametier2 a I'edat
de 33 anys. Acompanyam a ia seua fa-
milia amb el sentiment.


De viatge.


Ha sortit a Bircelona aon passara
uns quants dies el nostro beiivolgut
company dz redaccib ~$ci Llorens (jar.
cia% Li desitjain boil viatge.


Desgracies.


Dljous hor-baix? en Miquel Guixb
manava es carso cdrregat, amb ses
guyes desfetes sense haverse'n donat
compte. El cario tonbl tan desgra-
ciadament que una gujeta l i feri s'ailca
fentli uua ferida de molts conside-
racid.


- -
El mateix horabiixa en ;did Xoroy


que viu a Czpde;lera, se'n hi anava
carregat de niais. Per dins Art& vol-
gue devnlhr del cario i s'embarassi
amb tafl mala sori q w ia roda li pas-
s$ per drinunt el peai dr traves, dei-
xant-I1 mal para! feriil. Amb el inateix
Cairo fou condCzbt a Capdepera.


Claveguera Publica


El% caiminer3 de la V i la i la prestaci6
personal han comensa! a contiiiux
$a xerxa de c!avrgueres per eis ciirrers
de la vi!a. Ara si f3 la del tros del ca-
rrer de Paliria Jrsde el Poiils~ro fins
en el coil d'-,n Abrines.


J ~ y . ~ d o r


E1 batk aclurl, D. Juai. Cd~.c&s.
'.htpp$ 8empi.e a tota nsessitat y W c a
.,,.,.


. , , . ., . .


h a feta una bona obra qse tot i essent
senzilla no hi es en molls dd pobles de
hlallorca; Se tracta d 'un jugador per
atlots. Acidiren a ell una comissi6 de
atlots diguent-li amb homonia: El mu-
nicipal mos arruixa de pels carrers, els
wins no perrneten que juguem per la
vlla perque molestam i venlrn a V. pcr-
que mos indiqui un lloc aont esplayar-
rnos. El batle les escolti amb ainorosia
i les efoinele arreglsr tm jugador a
.Sa Clota? i aixi ha ha cuinplit. Ha
feta una espaciosa explanada i all&
acudeixen avui els atlots de la Vila a
jugar a futbol i altres jncs sensz nio
iestar a ningu. Bnhorabona.


Kous autorndvi!~.


Aqiiesta selniana pass& D. R.2iel
Blanes Saacho, D. hiitooi Solivei!as
Llampayes i D. Juan S i r d adquiriren
!res autos nous marc3 Port, que iorcii
duits el dijous Iiorabaisa. Diinar3 dc-
capvespre devers les d:ies foren f:e-
iieits en la Plasss de i'lg!csi;~ prl Cr.
Rector i to t , seguit s'cn anarrn a fer
un berenar a Calicant. Pqyesscii.


Recti tut de concieiicia


Dimecres se feu un: ciida pels ca-
rrels de la viia que i,iii 1i.igut.s perdut
alguns billets Ll? h.;n(', acudis a ca'l
sa& i aquert l i irld .i-i?i els qi11 ios ha -
vien trobats. 7o:linni s'8dmirA de id
reclitut de c?ncie!~ci.~ d'aquestes pcr-
sones i pcrque se cowiue? volein p i -
blicar sos noms. Foren dos, I'Amo'ii
fuan de SO!t de iarrossa Iroba un
paper de 100 pts. I EII Nicol LI Casse-
lies (a) Garamou en lrobd I50 gts. El
qui les pertie tnx l i A i i ~ ~ ~ ' : i D~NI:;~ Solie-
richei mercddtr, p ' d carer de Antoni
Blanes i qued2, bcn satisfet de poder-
10s recuperar. Enliorabotia.


En Xondoy,


Uesprts de pesquisses 'iiifiwtuoses
fetes durant a'guncs s~rniaries per 1:o-
bar el cndavre de i'aiiio Antoni Mon-
doy (a. c. s.) per ii ei trobaren e!s ca-
rabiners en la. Cala d'el Rei, de la ba-
hia de Canyamel.


Ainb el permis corresponent fou
transportat a1 Cemcnteri de la nostra
Vila aont sc I i feu I'autopsia i se li dona
cristiana sepultura.


Relligioses.


Demil en les lglesies d'aquesia Vila
comensard a practicar-se la drvoci6
del Mes de Maria. Se, f e d amb tota so-
leiiinidat.


En honor dlun artnuenc.


Diumenge passat en la Real Acade.
mia de Medicina i Cirujia de i'alma se
tengut! la sessi6 pfiblica de recepci6
del academic elrcre, ei nostre aiiiic D.
Tusep Sureda i Massanet. L';,cte ten-
guk lloc en la Sala de la Gibliotcca de
la R. Academia de Beiles Arm, divant
numrrosa i distingida concurrencia Hi
ass;s+i.)en reprFseotaci6 del ~ t m ~ r .
Bisbe el &I. I. Sr. D Prmcesc Esteve,
Canonge, nstural tambe de la iiostra
viia. El Sr. Massanet proiiuncii el dis-
curs de recepci6 sobre el lema: *Del
positivisme vlgent, en ,Mcdiciiia i la
necesid,it de sa rt-formai. Segoiis la
prensa iou un brllisini trebal . tl nou
aCad6MiC f o u ovacionat Si3 i a niis co
rar onhorabona.


ENDEVINAYES
1. Set dones venen de Dachs;


cada dona du set sacs;
it cada sac hi I i a sct eats
&da g a t t e set gatons:
endeyina tots qoants son.


2. Que's u n a cosa que no es
barra ui cs t i nn i te b a r r a i te
tinn.


3 . Sensa mi no pots filar
i no 501n iiis n i filoua;
no ten$ camcs n i teng bras;
miiw be slab-ccdari
i es c e r t que m'hi t r o b a r i s .


4. Qtic's lo gu'enganxa m&s
qu 'un ~ , , i r ! ,,?


FtifS; uc V O C ~ ~ S


J. 1 f.:,i..g h.1-1.1 !>.
qu.ti- iKl.~,S .n s' st,.
p.rqu. q u . n t h. v . g rn, d..
!n,tij f.gti.s s.'n t.ii-1 g.n,


Les soluc.'ons an el no qui ye.


SOLUCIOSS a les endevina-
yes del EO passet.


A la la.-% llcfra E


2.-Una agoya de cusir.


3. Unes estisnrcs,


4 Snbb.


A sa fuga:


D'enamorada iqu'estig
no hi veig dues passes Uuny:
m'es seguit apagl's llit -
i colgarme dins es iluni.


GLBSES"


si mira a s'altre costat
veu I'infern de bat cn bat
i a dalt lor cels tancats:
qrrins pensaments tan ingrats
a tal actualidat!


63 I


El mon pareix que se'n va
de dwmt els seus sentits
ses riqneses i els amics
no li podrin ajiidar
llev6 s'inima veil clar
s'engany dels seus inimics
empero perque esla en mig
d'es fang I'iiil de trepitjnr.


64


Lo qu'esi8 [an apegat
14 n:ort ho fa dividi
no hi h a u r l mon pus per mi
d i d s'homo deprsvat:
e s cos qoe m'lie regalat
are s'hauri de podri
s'anima h a u r l de pati
per tola una eternidat.


65


k . Despres es pols ja li falta
per sagravedzt del mal
isa forsa corporal
se'n va co!n qui desf6 calsa:
i s'Anima j 9 s'zspanta
per temb d'es tribunal
del jctge celestial,
president de sa LIei Santa.


66


La mort hci va aviada
com dguila o fa!c6,


i ds pena i de do16
anima i cos se scparen;
s'dnima es presentada
a devant nostro Senyor,
i amb justici i rigor
mo!Fpronte sera juljada.


57


Se quedarl destinada
s'hnima a sa dissort,
aue be diu un rcfrany fort
ques'homo es com u n asbre
que quant sa deslral el taya
cau a 66 part qdesti tort.
mala vida mala iiiort
qni mal anda mal acaba.


MARCA


ESTRE B


1 S'en ven una en bon esta.


INFORMARAN:


CAIXA RURAL


ARTA




I


s
Zspclalidat ~ en impresos p s correus, niestres karabiners segons evls i d "8


S I D'ESCRIPTORI.


D E


C d r r b de P a h a , 48-ARTA


P r c n t i t u ?
A T I ~~~~~


&Yoleu sstar ben muits?


SES OBEYTA FA POC. TOT ES X'OU
I LLAAIPANT. SEKVICI EShlERADISSIbl


-_. -


J IC0
(A) ROTGHET


tea una Ageucia eutie Ayt6 i Palma i hri VI
cada dia.


Serveix amb prontitut i segurediit toto class
,i'eocirregs.


Direcci6 a Palma: Harioa 38 An es costat de
Ceotro Farmaciutic.
Art6 Figueral 48,


Eeiisaimades i pts
En lloc se trohrn xi116sque a la


PANADERIA Victoria i:
D'IS i,


.r


E S F O R N N O U
-.. I i q u e l R u m Casteil . ~ - < i
...
1


A sa botiga hei trobareu sempre pans . 3
panets, galletes, besculta, rollets, i totr .(d
casta de paaticrrta.
TAMBE SE SERVEIXaDOMICJLI


Netedat, prontltut i eConomia


Cnr*rer.de Pulmci 3 Bis. i1,QTA


,,


DE.YP.4 IG


dirieiu-roe a "


D. JBI P
Quatre Cantons. 8-ARTA


Te olis do primcra i sagona elasse


Swveix barrnls tie IG litros R do.
a prens acomodats.


micili.
VENTES EX GROS I AL DETA LI.


m


u)
B
II