I ’ i lEUS -- - -- A r t i U n t:llnestre A fora id. AI Extranger id, --- Xfilnero...

I ’ i lEUS -- - --
A r t i U n t:llnestre
A fora id.
AI Extranger id,
---
Xfilnero sol6


19 ct,s.


103


-
0’75
1‘00
1‘50


Ao. D. Lorenzo Lliteras Pvre.


Q U I N Z E N A R I c A T 6 L I C M A L L O R Q U I
I I


Redacci6 i Administracib
Quatre Cantdns, 3 1 Art& 38 de Novenibrede 1920 PER DEU I PER MALLORCA ! I I


Mailorca y la
Nacionali tat Gatalana


(Continuaci6)
2CreurA encara qualcn allre fer pa-


siir el seu regionalisme mts eavant
qde’i nostre, rec!zmant p r r kWlorcrt 1’
absoluta r u G t c w d e {o! v m ! fraiernal
amb Cataiunya? ii‘rotestari de ayuts.
ta diaoqa c:i’sll iritcrpreta si=plemmt
coin una n u m ~ s ~ o serv 1 a uns novel’s
amos, peique le S ~ V I Z Ariiixa a’esciau ne
eooceb m e 3 yae mves forms d’esclr-
vatje? Pero iqnin patrlcjtisqc es aqutst
que cornensa per t d h r ies rels m4s fon-
des del aibre d e la r 2 ~ a i quia espanyo-
1isw,-perqdcV aquebta casta de ma-
llorquinlstes solen dirae tnolt espan-
yo!a,-q:!i renega dch parerts rnh pro-
xiins que Itiiitn en el Continent?


El regionalisme vertader, qui e t el
arcioiiali8me, tC fdrmules de concordla
entre tots els idteressos, i si no admel
unificacions rrbitraries, tampoc no con-
rent mutibcions arbitraries, fracnictita-
cions de pohrcs que donarien la ra6. a
n’aquellr qu i acusen Ir doctrina regio-
nalista de regress:va cap a n’els temps
feudals. Si els mallorquias vofguesscn
rompre tot IIigam amb Catdunya, arnb
rnoita mCs rad podrien voler dcsenten-
$re‘s de Mnllorca les ilks de Menorca i
de Ivissa, i seguint per aquest cami,
den16 vencirien cis de Brijer a dirnos
qu’ells no tenen res que vcure arnb els
do Campanet, i ai algti portava rquesta
IIbgica a let rflfimas consecuescier, se
faria un dcver patridtic de no rrludar el
veinat der segon pis.


No se tiacta d’esbosoirrr perqur: si
‘ i corn mCs millor. La gran oorrent na-


eionalista qu’aviti passa peJJ mon, al
mateix temps que trenca i;rs cadenas
dels pobles esclaus, arrcmoliaa elr PO-


bles d’unr meteixa naeionalitat i esfreuy
entre ells lassos naturals. L‘esperit q u i
Ilibertava la Grecia i lec nacioas escla-
vcs del podrr turc, qui ha spparat en
els nostres dies Noruega de Suecia i
qui inanten viva la protesta contra do-
niinacions o ingerencies estrangeres a
Idanda, a Finlandia, a cadascfin dels
pobles agregats a Ausfria- Hungria, es
01 rneteix esperit que va fer In Uiiitat
Italirna abolint cls cfifcrenfs reines qui
la desintegraven, qui va ajuntar tot els
pobles de Ilengua alemanya en un sol i
gran irnperi i qui aspira a fer un sol rei-
ne independent de la Polonia esbossi-
nada per Crcs grans potencies. Es el
saetimrnt vertader de patria que destrir
naturalment uns pobles drls altres, e-
nrancipantlos de Ics nacions opressores
i acobtant ells emb ells els d’una ma-
t eixe saw.


Efs estats tendeixan avui a constise
demunt la base de les unitats nacionals
rertaderes, Ies tctes per la naturalesa,
no pel capritxo delr governants. 1 quint
la campana misterIosr de la Providen-
c ia crida cis pobles a reunjrse en un
aplec ordenat de families, no hem de
deixar els mailorquins de Icongregarnos
a la nostra;


No vu11 rcabar aquest breu parla-
mcnt sense tranquilisar I’alarma natu-
ral d’alguns esperits tirnits devrnt a-
qucstes explicitcs mrrifestacionr de na-
cionaiisme, qu’ellr no aaben compagi-
naramb I’idea que’ls han format de
l’unitat espanyola. Lluny de nosaltres
tot sentiment rnesqui d‘esclusivisrne. El
nostre esperit ts ample i generbo. Men-
tres Deu nos asnistesca no han de tor-
nar aquells dies regres de incomprw-
sib mEltua en que una montanya dt5 ig-
norancia i de prevencions odioscs acu-
muladu per irimicr Ye -Cah;llmya que
ho wen encara mC8 d‘Espanya, s’inter-


posava entre una i altra, provocant I
idea de solucions desesperades. L’obra
de la’ Solidaritat ha csvalt aquelles boi-
ret. Nosaltres la volen a I’unitat espa-
nyola, i creirii que aquesta reconquista
de la nostra personalitat es el primer
pas cap a ella; perque nosaltres no en-
tenem qu‘aquesta unitat haja d’esscr el
resultat de urra suma de zeros.
Es t i is t haverho de confessat-, per6 a1


cap de nies de quatre sigles de convi-
vencia, la verdaclsra unitat espanyola
esta encara per fer. Perque? Perque no
se son respectades les vdrietats nacio-
nals qui havien d’integrarla, perqae t’
ha cregut simplificar la obra de la seva
formacib anulant de real ordrp dos o
tret pobles; i aquesta poritica simplicis-
ta i esclusivista qu‘cs ertada semprc la
politica cllissica d’Espanya, l l u n j de
consolidar I’uni6, ha produit la separa-
cid de Portngal, na fet perde el seu
magnific imperi colonial a Castella i ha
mantengut la protesta latent i m6s d’
una volta amenassat, de Cataluaya. CY
sereni ininries de l‘unitat espanyola pcr-
que protestam d’aquesta politica?.
NO’S fan aquestes unitats per coacci6


per imposici6 del u n a damunt eis altres;
no se uneixer els pobles lligaiitlos amb
cadenes materials, sino multipiicant ea-
tre ells lassos de germanor.


Nos importa poc a nosaltres aquesta
unitat externa, oficial, aparent, si no
respdn a una unitat m t s intima. -(l’ck-
que ens hem de regir tots per uneu me-
teixes Ileis, i hem de parlar el meteix
ijioma? Lo essencial es que les saniines
e’entenguen.


( Continuard. )




Pe sle llevan ti n a
Morts


( CO; ztiii I I L tL*ii))
Pcre 3 h y , rniss:ttge de Mor& eiite-


i r ; ;~ dtt1s can' CivilIletii.
'3atalina Ycrvcra de 2 a q s efitcrrsiia 4. s Ln f l u d . , .
i-lere A!zaioui-a (a) Petri.:, enterrat


dins Liii ewb,iiiie:it ue Can Caiobra.
juana B O S C ~ , cas.ida, rwri dins ia


for^ d'cn Vidal, entcrrada damuiit un
ti.xge del niatoix lloc.


h i i y u c l Uiwes ile 2 aiiy?, niori en la
Fc:i;t ci'eil b'iciak, i f o i l c:ntcrr~tt en dit lice.


B d x t r a P e r e ~ , v i u d a , iiiiiri tambe


Uiairiu I,I.lssaiiet, da sis dies, enterra-
d a dills I'estabiiment de 3a Creu veya.


Lataiiua Grdu, casadit, iiiori en la
F w t il'cn Dolset aoiit es!;i ciiterrada.


iizt, i:i-.xi :L pvques Iio-
res Jc iidt i e i i tcrr~t diiis I'establirilent
d'eii Dulcet.


Juaiia FA.* Massanet, casad3, rnori en
Soil Lalletes i estii enttrrada 50 gasses
dilrrcra Ies Cases.


Pert! Gili, iiiirja hora despi6s de neixe
.iiiori I fou eriterrat d,iis Sori Ca!ieirs
datant les Case:.,, I O 0 passes lluriy del
cam!.


Pere lusep Curs& de 7 anys darre-
ra les iriatcixcs cases 5 ) passi-s lluny.


Mlquer Gili, de 35 anys, mori dins i.1
4 h i i p dels Carts i fou creniat dills un
forn.


N . Massanet de 6 iiiesos enterrada
prop de les cases de Son Calietes.


Sebastid Pastor de 13 a molt en
Can X u i enterrat prop de la paret de
la garriga.


Aliyuer Pastor de 10 m y s mort i en-
terrat veinat del de antes.


tsotx t bfdSSwlet A. juaii Brit euterra-
da Urop d e tes chses.


Caiaiina Scrvera de luan. Mori en la
Foiit i fuu ruttrrilda a Bciipuig.


Sjct Cariil,a Veya itioiia en uiia barra-
ca dei establiintnt ue la Font, entcrrada
en 8~1ipuig.


~JLS atiots d'uo viudo que foren en-
terrilts a Sys Qoiritanes.


U I ~ d o t cl'eii Ferrer enterrat en el
mare1x I l U C ,


L'aii!o'ii jauine' de Morel1 que fou
entrriat i t i i cs Cos.


e!l l a I;Uilt d'Cil Vli:dl I IOU CreIAlddL\
u i I 1 s a qu es t 11 0 c


A 1.1 e I I 1 es 1 nor I rte I? :


* - < . . a -


Mestie Jajicca enterrat aii ts prat de


Sa ona. uii r i y r ~ i una niiia &en Ga-
sps P tIlSS?S.


5' 3


si~>iniI no recort, sc va fpl- a.nb e i p~:)iic
qqi..hsvia Jt ciwuiair c l iiuit, U i i 3 es-
cri;:tura a:: coniprojiiiis, eii la q u a l hi ~,
co~: i l i i !es difcreritcs conrlicious per lrs
q a l s ~~1 i .w de retjir ies parts c:o:~lrac-
tal l is Eil tlla s'e3t;iblia 1'. 1i:ctrici- '
drt e5tu-i;i ubrrta fim a le5 I 1 i riiit,ia o
les 12 de la ni t scgons les t e rporddcs ,
prlictica que tot-horn rc:cor:iij


L'Ajuritairiont qui ii!c.sl:c;ri s, coi;i ara,
hxuria d'eswr el rrgulador dc It3 !lures
dc lium, ho va fer al t ' r i - T v i s . es dit,
se va subjectar a l'alurihrat particuiar,
subjeccio que pet difere:.:r::s c;itcr;cs i
coiiiid:?racions es i? 1 . 1 prici ica . i slrrl
d'aqui endevant de h i e s t c s c u w e q w i ~
cies.


Mes envant se va creure qiii. sr.1-2
convenient iievar uiia hurd u iiiiiia be-
'gons les teiiiporades, tancant a it's l l i
en caiiivi co 1,piYSdi'lC'b :111113 uri jliiiei
d'hores el detiiati durant 3 o 4 iiitsos 4eI
h:vern. Aixtj ho iie seiilil Iil\;it s v e g -
des de b o a de persoiies que vareii hi-
tervetair d'aprop en aq:iell co::tracte.


Venyuereri eis aiiys d&iits i setise
dotiar cap expricacio a nigh se v d cast
supriniir l'e1ectriuid:gt I:[ dLin it!.


Vero, amb la f i de qi!t ' , ; d . J . i ~ : i i i qui
UQ l'han de menrstci p. I I 2s ci t h m a i i
puguin aixecarse a ii1iSs.i pri:iier,i, 4
propietari de 13 Centrit ha icilgudd in
a nabilidat de anunciar u u 25 d e re-
carreg, per aquell ror~-ciit i i tot-horn
calla. i A i , si se tractas d'un i. 'il p CrSi ii111-
Ricioa,!


Seria just aixo? Si la clAusujii d c i'e+
criptura, que iiigii i?:ostrJ, i !*.I iI:o.lifi,:a-
ci6 posterior soli certes, no 11: ha drrt
a coorar aquell tant per cent, s m a
cornp-ar una c9sa que de drct i i i r ~ pcr-
tany, seria pagar dues vegades.


Si la Central no treu prou per sos-
tenirse, que se niostrin els contes i sir4
pstriotil: si voleu, contribuir a1 seu sos-
teninxiit, perd mai de justicia. No s'ha
de perdre de vista que l'electricidat es
uii nekoci d'un particular i que el pti-
biic no ha participat rnai de les ganaa-
cks.


1 lo mes extrany del cas es, que ars
fa uii parei de mesos, quant I'iintcrior ~
yropietari volia pujar els preus de les
contractrs, l'actual posseidor diguk que
niostras els llibres perqiie creia, que la -
contabilidat defectuosa era la causa de '
que els contes no surtissen be i fins
anienassava arnb una canipanya en con-
tra. Calia defensar al poble.


Ai-a, per io vist no es igual pagat que
eme,re@brador, el mafeix qui volia que
se iwstcassin elv lkibres no te cap in-
cqnvenient arnb esser I'executot d'a116/
que ell d i cap manera voiia cdnsentir. ' ,


1, pregunt jo Lperque no se crida una
reuni6 i se Fa Hum d'una vegada? I 1"-
jyntarnent, que t$ la obligaci6 moral de
Vel-lar per el b& de la colectividat
Lperque no intervt!? I ia cornissib que en
itm $el poble firml I'escriptura'@er


'.


,


. , amt par3 ".- , i




Sembla que el govern del Sr.
Data una vegada comeses totes
.," de que soh capczssos els


Lnpotents ha publicat I;i convo
catoria de les eleccions per el 19
c7c Desenibre.


Seria Ilargufssim l'eiifilai de
iicgalidats conme-;, si nios ha-
g Lressiin de entretenir a juntar-
It s; son l'idoneisme in-noble de


@ yJe est& saturat el partit liiberal
-zonservador te la gosadia d'a-
1.asar sense mesum de In pacien-
6 13 o incapacitnt dels pobles his-
I:iinics.


En quant a Balears se veuen
C I S tres casos que en I C s elec-
cioiis espanyoles se solen presen-
tar.


El priincr es a Mallorcct. Nc? se
paria de r&. Estani sen-c pols.
,l.iallorca qui en cls den el-s me-
sgs ha rebut un caramu!! d'a
1 is clel govern centrnl, no t6
ciencia de si rnateixa, LO sab, iio
vol o no pot redreqarse en coli-
tra dels qui mos aufcgxen, co-
mensiznt per anul-lar aquesta re-
presentaci6 en Cons que en cap,
cic:iGb,ha sabut reivindicar c'i
riostro nom, que e:i c;ip oca;!'>
ha sabut treballar p e r q x s'acabi


donen desde all& dalt. La questi6
del blat, la del tabzc, la de les
e;tn-:teres, la de les cctmunica-
cions niaritimes, w t i ~ L S dm-eres
qiic aixi coni s'haii tractades, han
estat objecte del despr-eci del go-
vern i apesar d'aix0 tot q ~ i ~ d a
igual. Si hi hagues un2 concicn-
ciacolcctiva estic segurissim que
se ieriit rcspectiir, si hi i:aguCs
u n a conciencia colectka, els ma-
Ilorquins sabi-iem lo que hem es-
iat i lluitariem per recobrar la
dignidat perduda, perb l'idoneis-
me in-noble dels politics centra-
listes, mos te endogalats i la
mort se passetja ameriaSsadora
per dins el camp de la nostra in-
cipient civiltat.


El segon es a Ivissa. AtM llui-
ten dos candidats. {Per ideals?
No. Fer personalismes, i ja sa-
bem els personalismes quant pre-
nen forsa, fins aont'arriberi; i Io
in& vel-gonybs es que el govern
les foinenta trasladant empleats
i suspenguent Ajunntaments per
el soLfet de no pensar corn ell.


cl triictatntiit dc coloi1ia que EOS


Hem totnat an el temps del m&
desen trenat eaciquisme, del qual
son victimos fins persones tan
h0iiolXkrles coin el President de
la Diputacit? el qual per no tenir
pi-ou energin ha hagut d'execu-
t a r uneq or&-es que repu; onen a
I a propin cdncieiicia. .


E1 tercer es a Menorca. A Me-
ncrc:~ I'espei-it coloctiu s'ha ma-
cifcstat arnb la presentaci6 d'En
Garcia Pari-efio coni 11 preini an
el seu fecund treball en la pas-a-
da Ilegislatrira. Tots els elements
orie s wnonicncn d'ordre han dit
q\ic i(xpoiar$i, Si a derrera hora
H O cla.iidiquen demostrarfin que
son cliznes d'una bona represen-
tas-i4. A m&, lluitarhn el mpu .
blicA rcformistn ilibet-a1 id6tii Dr.
!>laas6 npoiat per els del torn a
Mndrit, en Ler-l-oux per els repu-
!~!ic:i[~- i en Barrio per els so-
cialistes. AllA fins a l'hora pre.
sc:;t tio hi,m sentit parlar de co-
; ~ C C I O I I S de cap casta (vendrhl
t i convc! a n el govern. Per ara
sc vi^ a la lluita anib noblesa. * 3:


'1:


A ,4ndmetx deirant el mal estat
de le5 cat-retercs del Estat hail
r?<l)lt ificonmnicarse amb la res.
ta d e ~i;tllorca. Si no fos perque
creii-ri en l'abtiegaci6 d'un poble
diriem que no comprenem la de-
terminacid dcls Andrat-xols. Pen-
sin que soni a RITalIorcn, pensin
tninbC que eIs pobles d'Espanya
110 tcnaz dret a demanar justicia,
peridin q u e hi ha un enginyer que
s 'a t ruveis a indicar an els ajun-
taments que arreglin lo qui no es
seu, alid aorjt hi h a un sens fi de
suSorJina ts que si k s proporcio-
II;IT.'CII m;ltcri;r,ls i major& po-
cir!;en teiiii- els cainins corn una
plata. il'aciencia, resignaci6!
~ ~ ~ u s ~ ~ ~ ~ ~ ~ t 1 ~ ~ 1 ~ a ~ ~ ~ n a ~ h ~ ~ a n ~ n o n o a


ELS BOLETS
I1


L'aparato r e p r o d u c t o r o esporifer es
el qui dona c a r d c t e r an- el'bolet i scr-
ve ix per diler:lciar les diferentrs espe-
Pirs


fie sentit pavlar amb molta frecucncia,
de que els bolets no fan IievCh La gent
del camp qui tnnte:; cosfs creu sense
veurerreses un poc desconsideraba amb
12 ilevo dels bolets. I'erque no la veuen
n i l'han vista inai, an el seu dir, es de
rad que els bolcts no fan llev6.


Anetn a voreu. No hi ha duple que or -
linariament, a ximptevista les espores
;on Invissibles; sm nmlt pmtes, pero
ii ha especies que les deixen veure ~ Q L I
)C emare que vagiri mesdades amb
.esteu de ia rneiiihyana interna coaverti-
Ja en polr,,cn la tamilia, uels Licoper-
facis. &QUI no ha vist sortir un rui w
POIS de lo que vulgarmentt se'n dlu Bu-
fa de dimoni.?
166, alto, son les espores, la llcvo. Ex1


CIS esclafusancs i drrnCs qui teneri f u l l 2
adewll, e.; en aquest fuiis qur sc Zur:rt iI
k s espores. t..n ei bolet desa, boltrt de
uoll etz. se lorinen dins aquelia t n u n 3
dc tubets que tenen ddvali el cal>ciil 1 ,
culloc de ies fulles.


Es el niicroscopi, l'instrument qui I:
posat a\ dcsabe r t aqursta i altres r
ses dels borets qui Cduserl la nostid
iniraci6.


Ocupant €1 seu lloc dins la creacio,
es facil de compen :re qiie els bolets te-
nen les stwes relaciolis de utilidat o st'-
lidaridat amb eis altres s m , adem6.i 5
i'iioiim, i d i ~ i veiiii qnr clcsprencn ( d o ,
t e r m colors rues o manco vistosos i -
tres caracters molt apropdsif p: r ;12 -
re als insectes i rlirnacs, tls q r ~ > I S sl
vexen per escarnpar ies rsporas que h
caigut deintiiit ells. Altres tenen LO)'(
semblants als de la fullaca i r e s h I ) > -
ginics per aont Vittc11 1 w n b h que d',!-
questd manera stain a g. uw ;1 13 llcstr
obscrvaci6. Altres, i a x 6 succeeix
els inferiors s'iincijrcn z!iib O&UC
forinar els Iiquenr, (bdrba d ' d i i i ~ L i , 5*.,
de pedra, i la infinidat d e taques de d , -
fermts colors que se vcnen per soqui s
i roques) i lo que tarnbt crida la no-trd
atencio es, les sevas reiacions subter-i,
neirs amb les arrels dels abrts deis i i o q -
tre boscs. Sohmeil diu que no CO3,a
molt el veure coin les arreletes d e ~ s
abres de bosc eiitan envoltades eii e k
exirenis per una x u x a compacta de Ii-
lets de bolct, els quais prenen d:! .i
I'aigo i materials nutritids disolts i C O I ~
estan tan units an aquelleo, l'abre ,I
apiofitar per Itis swes necessbictg3
aquells elements.Aixb se pot provar *-
periinentalment sembrant pinyons en
terra ordinaria i altres cn terra ester"'
zada; els primers germinen I ~ o T ' P ~ ,
plantes robusfes, els segons V ~ J I I J ~ I ) ~
vetigosos; si regan alguns d'aqui. 5
a m 5 aigo en la qual s'ha posat tcrca kip
bosc i que per lo h i i t :e rnoits de 1, I-
mens de botet, veurem coin les plantcs
Ketigoses prosperen, mentres que les al-
.res als 2 anys"c0mensen a morirse.


De tot aix6 es dedueix que els petits
solets son necessaris per 1s prospwi-
iat dels pinars, per6 tambe els pirrars
;On necessaris pet la vida dels bolets,
a que impedeixen que la llum forta ma-
.i les seues espores, les seues Ilevors.
~oooooooonocwa~npopcooooo~~oraoaocowa




Esplgolada ...
Una culta espigolera rfi-


eionada aotrella a la ciencitt
folklbrica, qae altres regades
ha honmt ja 10s colurnnes del
uostro peri6dic, mos ha reme-
yes una partIda de cawons des
segar i de toponiniia axe-
plegades dins la pagesia ma-
Ilorquina. Corn d’aquestes que
slla envitt h’hi Ita algunes que
iguals o amb poca variedat ies
hem ia publicadus recullides d‘
&res poblacions, deixatn de
posar-les per. 110 repetir; per6 si
gnblicam amb gust les de1n6s.


DES SEGAEl
Uii segad6 sa faus venta


i es sembrat se fa vcuil


a $8 casa per it sempre?.
Atlotil, i v d s mar-hi


Lluchmajor.


- Segad6, boa mgttd6
quantes garbps has segndes?
--Viut i uou, lo meu seay6
i aquesta que liic ara.


Son Carri6.


Noltrcs segad6s som deu
i tots segam nmb a n orde
yew tonim rA:k Colorna
qu’en trobii boldr6 a’ajeu.


id.


ULI cavny6 en tira deu
taut si es garba corn restreta;
segons s’atlot sa jugueta,
sa roba bona fs oh* preu.


id.


L’amo d‘aquesta civada
de damurit aquest t u r6
30 n ~ ? cteixeu per 110~6
perque’s. cwta i mal grannda.


id *


E a n y emantxi ais va entrit
u~s1 trista primavera


no provareu de segar
si tamp& de formatjar
perque es berjtiik mort era.


* I j id.


E8 dissapte de Saut Pep0
vaig a~abti de segar
i uu adi6s vuig douh
a u u a manacorera.


id.


Es hora Biel Doret
que peguis qualca remads
-Jo u o teuc forgn estojada
corn en Corp y eu Vinyet.


id.


‘ En acaba de seoii
I -. tirai.8 wt faus a 1 Hire


roldiia li to& aire
au el qu i l’aisecari.


id.


S‘Ordi de Son Llul’l parla
i va di:-Escai-ai&s,
abaixau un poquet m&
bastarii per safalcar.


id.


Si no fos pe sa llutrera


yuaut la tenc ndins sa ma
uo‘m passa envnut ni enrara.


id.


no po1.itI- ’sefalcii


De toponimia tamb6 m s ha
enviades tiqueixes tres:


A Son Servera sou as88
i j a h a tenen de costuui
menjen faves mal cuinades
i eki posen s’oli des Ilum.


Son Carrib.


A Son Servern sou rucs
i R Art& sun u r t u r i c m s
a Sant Llorens gpmoteros
i a Sou Carri6 u g u l s .


id.


Val m6s a n Innnacor6
que va on cosset de camia


p e tota sa galatiin
tu0 t6 u u felanitxb.


I !


id
Pobte Espigolerrt.


I i ’


Ses dones do Matine6
ses de Petr:i i s w (I’Artti
duet1 lu Mart> de Dou
damunt es call de aa ma.


Scs dones de hlannc6
t o m n sa galera torta
i bols y u m t sir mar0 eu mortst
llavb ploren de bot) c6.


S‘aigo de Sa Font Cuberta
cura de mal de veutrey
ses fadriues de Consey
donen favea a l‘ofertn.


Sea Olives de Canet
les cuyen d‘en una t?n una.
i j o estic dins sori Buiguet
sens esperausa. L J ~ ~ L I L I : ~ .


Ses dones de La Ribera
cantan os tuptururut
corn tenen es cap romput
sa posen sa cervellern.


s. 0.




P I r i
Esguart a Mallorca ‘
Parteix la nau que’m porta


s‘esborren allunyant-se
els Ilums boi apagant-se
de la cornptal ciuttt:
init patria a1 lfuny s’esfuma
ja sols entre boirines
veig les fites divines
del nostre MontserrGt.


L’adeu donc a ma terra
en taiit la nau avansa:
dernunt la m a en bonansa
la nit toinba’i inantell;
per tot la quietut reina
tan sols s’ou enfoncada
la fosca brainulah
dels roncs que ia’i vaixcll.


6


f. . . . . . . . “ . * . , *


Un jorn, terra ri-11 a era
ma palria cata!ana
et va cridar g e r m a r w
i ho e ts per i n i i r;!ioiis;
coin eda tu piohi-c-esas
i en lo !ruvaii t i c L s gluria
i sab caiitar t.1 hisroria
costunis i tradiciwis.


Co:n el!a u n jorn en!rarcs
en I’host cartaginesa
firis quan caigue sorsniesa
dessota‘l jou romii
i a1 correr de I‘hixtorla
que’i inon seiicer transforma
l b mai drixes la norm
del poble catalii.


Corn ella tnrnhk parks-
poker ab mes purosa
la llengua qu’ab fern-ieoa
a1 mar dicta ses l i e i s
i d’ella var t s rptit-cr
a ton m o r lent p g a
un bret de sa nissaga
ab quin vas fe’ls teris I-cis.


Com ella ets rica i noble
i a toil pulcre llitiatge
tsmbe’t ret hoaienatge
el ni.sfre mar i h i i
i al bes de ses oriades
que’t volten joc;uincrcs
nostres ideals qu!ineres
et portep cap aqui.


Voldria 10 cantar-te
tes inoites maravelles;
rnes tantes i tan belles-
u’arribas a ajuntar


r


n


que per mn pobre musa
es una tasca inrnensa
i tot lo que7 cor uensa
no ko pot ella cantar.


ta arquitectura hermosa
i inon esperit gosa
devant del seu poder
cada una de les obres
qu‘en ton recinte abarques
son altres tantes marques
del teu antic valer.


Admiro fa campinya
tzn rica corn variada
orit gosa ma rnirada
devant d’eix paradis
i si a1 darnunt admiro-
jardins, vrlls i montanyes
baxant a tes entsanyes
encar tens mes encis.


Admiro ... lot ho adrniro
ton bow, ton pla, ta serra,
ton mar, ton cel ta terra
tot 10 que Deu t’ha dat;
nies lo que mes adrniro,
tes gales rnes divines,
son-tcs xanioses nines
del camp, V i l a i ciutat.


ab son vestir ufana
la itina ciutadana
taiiibk serva bon Hoc
arreu escampm elles
el gust del seu ropatgc,
la mel de1 SCII lienguatge
i dels stus ulio el Eoc.


Per tot, gaia Malforca,


Ad miro I’ar t qu’encisa


Si hermosa es la pagesa


per t o l d ta belles3
tes nines, ta riquesa
coineiq industria i art
ma musa avui et prega
rendin-te vassa’latge
qu’acep!is I’hsinenatge
d‘eix cant de “bell esguart.


COXRAT UAVBK


Caritat desordenada
Estava tant aqueferat el frenetic


damicel en fer obres de caritat, que
ni d’una hora de bon lleure disposa-
va pera arr ibar a1 verger de flors
aont vh ia la seua aimada


Tot el rnati li passnva rlipit, corn
el pas d’un meteor consagrat a la
visita de malalts i oresos, i a les
tardes prou feines tenia en aconso-
l a r a1 desamparats, e n donar beure
a qui p a t h set, en donar vianda a
qui’s moria de fam. Mes hores ha-
gues tengudcs el clia, mPs hores ha-
g ~ & contades la nit, que ell n o !?EL:.
ria donat I‘abast a d o n u remcy a
tm tes rnds t~ - i~~ , .l.ixi es que no tenia


un moment seu, pei-que tots eren
dels altres.


I quant, per rara casualidat, pas-
savb, e n t r e dos actes de misericor -
S a , per davant del verger Borit, el
cor se n’hi anava, com si’s volgu&s
envolar. HI veure per entw 3es rei-
xes enramades els tous de f fors del
jardi o a1 sentir la gent2 canturin
sortidors, un gran desig li veniit de
p w c t r a r all2 dins. Per C,...’ s miraix’l


:e de sol que hi havia dissen-
yat a Li pnret, i exclainava atigu-
nicis:


--.KO m’es possible! A tal hora
he d’esser a tal pant , LC arnparar un
orfe de pa re i marc. Un dia cle mks
vagar ga udirt: ayuesta delicia.


T aleshor-us s’:?rvnteti:a y a arnb es-
criure a la bona amiga tin pareil de
mots en un paper que tir2r.w Pel rei-
s a t HoYit: Esperalil, ~ 0 1 1 1 .nie tens
prorn&. La -t-’ictaC encai’a in’enca-
dena.


I la dama l’esperava, coni n’hi ha-
via fet jurament. Aisi ell podia a m b ,
seguredat allarg-ai- el sacriiici de la
ventura propia.


I rcfiut en )’i:imr:~JAc const
de l’amiga, diferia l’instant pi
de visitar-la.


-Per ~ a - - cleya sovint -no‘ni
crec digne de pa-ssi. CA temps e n l a
yropia joya, haven,.-hi t m t s dij g-cr.-
inans inem yve jei.iiii en I’irLioi-i:~i~i.
Corn l‘estiniadn ja j ab l‘abiiegacia
de la mcva vi&, un ciia o &it: .in
coronarti anib I l x s del seu verger. I
aquesta esperaiip. de dolyrtr l ‘c ; jc t~-


herbica.
Aixi varen. passar anys, molts


slip, t m t s ui~: iys , que son incopta-
bles. Fins qne un clii sentint-se el
/)on homo gl-e:iment afndigat d’ha-
ver fet tant de be al proisme \ra
pensar. J L ! liii nrribadu I‘iroru de pe-
wtiar di! el L‘ciFt?i”, Pas a pns va en-
:aniinar-r;’hi, I esseiit devant les rei-


-iA4miga, ja s u m aquf! He acsihat
l’obra piatosn.. ,


Mcs ningd li resporiia. V a empe-
?y<:r IC,, rei>iCs i i1t.r si ~ I e s se ;*a-
:in ohi-ir iXi.s, quina fredor rejna-
rra arrcu! Tot dorlnia silencids i
2San.lmat. GLs sorticlors iic; ci-111~-
rcn. 1 les Aors s’cren marcides. iHd-
vien passnt t:lnts cl‘anyr;!
-i /\.K i $;a de la meua hnium,! --tor-


nava i i c xm1- l’kiorc 3 ea ia sotitut.
f e r0 cri. V;A que ciaiiii~iis, peryue la.
d o r m r.0’1 sentia. Corona& de ca-
MIS blancs i tremolosa de c : h , dor-
iiiitava baix cl’un a r b r e despullat de
fulies. A1 acostar-s’hi el bon hoino,
ella s’el mirava amb els ulls entee-
lats. I a la fi va dir-li:
- No us conec.. ..


ratjava a scgair ei ::UI-S de lit c:tr-iclat 0.


R. CrPaeBlaw.




L'Episcopat irlandes
i-la llibertat d'lrlanda


. . . * . . .
"Abans del principi de la gue-


rra, i sobretot abaiis de l'arma-
ment i entrenament dels ulste-
rians, Irlanda, en reivindicar in-
sistentment les reformes durant
tant de temps rebutjades, no dei-
r ; w a clc r:l~~llntcnjl-I'c~r-dre i la pax.&..


Actualri;ent, se produciscn ho-
micidis, "I aids", inccndis, 140-
lencies de tola casta, que nosal-
tres podem constatat-, per homes
als quals l'alcohol ha toi-nat fu-
I-iosos ... . No sori cis agents as-
salarius sino el\ scus superiors
els primers I esponstbles d'a-
quests iets.


KO sc tracta de repressalies
expoiitfinens; no se ti-acta del
casric precipitnt de culpables.
E3 twcta de la vcnj;inc;a cega
de siiuv;itg~s executada delibe-
r;t da men t c o I i t r;t u 11 ii con tr; i d a,
pel- itcllicilS que: el Govern britli-
iiic proci:tina coli1 el-;s;eus agents
delcgats per !;I proteccib de la
persona i dels bciis dcls ciutn-
dam.
. . . . . . . .


Si hi ha ai;arqiiia ;I It-landa els
ministies de la corona en sun els
fGULG1-S .....


La qc.testici l~landesa no la re
soldrii la suprec-sitj despietada,
5x10 cl rcqoneixement del dret
indefectible d'Irlanda, corn de
tutx iiLtci6, d'escu!lir la forma de
govern b:iis del qual un poble
ii,iur .i de viure.
. . . . . . .


El nostre poble era ja una gran
nacib cristiana quant el caos del
paganir-me regnava a ultmmar.
QuedarB, Deli ho vulgui, una
91-an nacii, cristiana quant el
nec paganisme que avu i domina
s'hagi zgotat. Les nostres rela-
cions aiiib Ing!aterr;i han estat
senipre 1111 assot per noltros. Pe-
rb !a perseverancia en 1a Fe
acabai4 seguranient per- triun
fa I-.
. . . . . . .


Deu es el nostre Ruril i com
ha estat, a traves de tots els si-
gles cie prom 1'Espcranp dels
nostres pares. Raix la seva bene-
diccio no hem de ternel- cap ini-
niic jamb la sevlz llum pcr guiar-
nos no hem de recelar del perve-
nir.


Servim-nos de Parmil tot po-
derosa de l'oraci6 amb la qual
nios es obligatori contar.. . . .


An aquest fi ordenen oracions
pftbliques i privades. Firmen el
Cardenal, 3 Arquebisbes; 25 bis-
bes.
IoDanDCIaOnnll3nuanQE~Mno~~onoooooanou


, '




' t C R 0 N I C A
" Segt-tns hem llegit a "Heraldo de
Lluchniayor'' la Junta local de 1."
emenyansa d'aquella ciutat acordj
unt a m b , l'lnspector D. Manuel


k '% ueda graduar les escoles. El no-
menament de Director de la Gra-
duada ha recaigut en el mestre na-
cional d'alla i fill de la nostra Vila
D. Pel-e Tous Nicolau. TQt h sia en-
horabona.


--E1 qui desde principi de Turiol
era mestre interi d'aquesta Vila,
D. Bartoineu Pujol Bennassar es


at: per,coucuq d'inte-
rins mestre en propiedat-de Softfen-


._-. ..* .___,_ 'Ui.7 .__ ______...... .._,.. , _. ._.... . .


i W E PI!




8
.c


LLEVANT


I d ' e n G U I E a n a n c r
X E TTZNE+N BONS 1 BARATO


Comestibles de tota casta, lieor, dulces, galletes, &e,. etc. firaaififis gplfjt 8 Perfmefia
Aquesta easa es scljuica depositaria dins Art& del AX18 TUSEJ;


ail-----------


GRANDES ALMACENES
San J o s e


--
Merceria


ABRlGOS CAPOTES PALLIZAS IMPERMEABLES
Articulos para luto -- Generos de punto -- Bastones


y paraguas -- ArticuIos de viaie
SASTKERIA - MODISTERIA - CAMISERIA


Mantas de Lana - Chanclos de Goma
(;ran secci6n de Peleteria


La Fonda Randa, de Esteva
Carre de Palma, 48-ARTA


' P r c n t i t u t
S'ES OBERTA FA POC. TOT ES NOU


I LLAMPANT. SERVICI ESMERADISSIM


a)- SEGUREDAT I ECONOMIA


E n s a i m a d e s i, pal le ts
En lloc se toihrtl -!ill& que a la


E S F O R N N O U
PANADERIA V i c t 0 r i a


D'KN


I l q u e l nota C a s t e 1 1
A sa botiga hei trobarzu sernpre pans, panets,


galtetes, bescuits, rallsb, i toti ziskn de pasticerh
TAiInlBE SI3 SJ<[<VELX A f)O,\ilICJLI


Netedat, prontitut i economia
Dl?,YPA IC: Currof* ( i t ? Po Inia .ir his. A !? TA


GRAN BOTIGA
D'EN


J U A N YICENS (a) J A N
ten de tota casta de articles, comestibles, galletcs, etc


ES REPAESENTANT DE SA PERFUMERJA


L. C A C C I O
TE DEPOSIT DE' MAQUINES DE COSIR


P a f f i A n c o r a


Gran establiment d'en M&-@&tq$& Centro, 3-Arta
Sempre, Sempre, derreres novedats en MERC'ERIA @ Extens surtit de PERFUMERM ~


C O L M A D O
AMB CONSERVES DE TOTA CASTA


Reprewritant dels lioors de la casa MORENO amb el seu acreditat


Anis Miramar
Mhquinas de cnsi SINGER a1 contat i a paguerr


i YQ detixea de vfgitarlo amb la wguredat de que quedsrea amb ganeli de tbcaar-hi