Any I’V-Nfim. 31 PREUS -A! td . Un trirnestre A fura id. A1 Extranger id. X ~ r n...

Any I’V-Nfim. 31


PREUS
-A! td . Un trirnestre
A fura id.
A1 Extranger id.


X ~ r n e r o so\%
15 ets.


.oo -


0’75
1‘00
1 ‘50


Q U l N Z E N A R l C A T 6 L I C M A L L O R Q U I


Redaceid i Administracio
Quatre CantBns, 3


Artti 3Q de Gt@.mbre de 2920 1 P E l t 1)EU I PER MA1,LORCA
i


c


PATH 0 TI SME
Finad


E4 vertader patrio!isrkle 110 pot esser
Be cap manera ca? d e k que hem indi-
cat. Ni la patrioteria dels u m , ni l’en-
c d n t a m p n t de la placid 5 I de Mallorca
i el no voler sortr del eslatu quo en
els altres poderi senyalir-se CUM el ve-
+hi& smtimetit amndnat pJtriofisrne.
Aqued ha de set mCs realista, niks
fern], nies s6lid qu’aqur1,i;.


El patriotisme ,vertlder ser6 aquell
sentinient que brolla ainb tal foya del
nostro cor que’s c a p q a dur-nos a
qualsevol sacrifici per la defensa, pes
I’engrandiment, per la vida, p‘el p r r -
grks de la nostra Patria.


Bs aqueil qui mos fa ostimar tot lo
nostro, amb UR aiiior sens mida. Q J ~
nos canta les belleses de la nostra te-
.bra, que nos encCn en aiiior a la nostra
dlengua, hinca autkntica forma d‘expres-
sib dels nostros sentiments mCs intims,
que nos enardeix davant els passatges
sublims de la nostra historia, que nos
fa continuar les candaroses costurns
dels nostros avis, que n@s empcny a la
defensa dels furs, de les llibertass re-
gionals que en altre temps gaudiem,
que nios fa sentir delicadarnent dauaiit
qualscvol manifesbcio de 1’8ninia de la
Pat ria.


Tot aquell que de una Q altra manera
ajuda a I’engrandiment, a I‘expansid, a1


on nom, a la riquesa de la patria, es u n
ver patriota.


Aquell mallorquique ple d‘optlmisme,
no sols no desjecta MaIIorca, c m fan
mottes voltes els rnallorquinistes bords.
i tot i vegent-li sos defectes, .expressa
una gran fe i una gran esperansa en son
pervenir, aquell rnallorquf es un ver
patriota.


El qui rnts be quo derramar la sew


ti.m;.ra Rota de sang, prefereix derra-
M a r pcr CI a Rns a la darrera gota de
sua- per fcr-la edelantar en qualsevol
sentit sigui, aqucst es un ver patriota.


El q u i se crema les cuyes en l‘estudi
i dins (:I rnon de la ciencia s‘obri cami
i se conquista un nom i depoda tota
I L L fania adquirida ais peu.: de Mallorca
i vol que d’clla sia la part mi!’or, aquell
cs un vet patriota.


L’artista q w coasegueirlr trionfar
dins el ~ O I I de Part i 21 c~iiquerir els
llvrers de la victoria no sois no aniaga
sa pmcedencia s i n b que vol que de retop
en dbiga la nostra patria I’honor que li
pcrtany, aquell eo un vm patriota.


L“industrita1 qu i logra aereditar un yro
ducks de sa industria i : I rotular-lo, en
lloc de siniular que procedeix de punts
de famasecular li posa una etiqileta
nctaiaent rnallorqiiina, aquell es un ver
pall iota.


El politic qite desprecia les conxor-
xes ambicioses qu’avui s’esiilen entre
e’s de professi6 i atent a les necessi-
dais de Mallorca, s‘esforsa per conse-
guir-li el m6xim millorament i el mCs
gran benesfar, aquell es iin vcr pa-
t riola.


En fi, el comerciant qui cerca a1 ma
teix temps que sa propia millord el fo-
ment de la riquesa regional, el conrador
que treballa per millorar l’agricultura
mallorquina, el sacerdot qui reSa per la
deslliwracid de la patria i demana a Deu
per ella ses benediccidns, el mestre que
s’esforsa en imbuir el ver patriotisme
en els cors infantiis, tots ela qui d’una
manera o altra, amb son esiors moral
o material treballen p’el be de la nostra
Mallorca son bons pakiotes.


EIs bons patriotes ban d’estimar-la
integrament a la patria sense atenua-
ci6ns ni condescendencies de cap clas-
se. IIan dit voler la nostra regi6 unida


a sa nacionalidat natural per6 disfru-
t an tWia rn& arnpia llibc
voler els empleats de la terra, bons i
treballadors, serise enamorar-sc dels
miral!ets dels qui parien foraster. Han
de voler el floriment de la cultura ma-
llorquina que no pot tenir a h a basse
que I’ensenyansa en llengua materna.
Hail de voler qu’aquesta reini en to?..
elsordes, en la literatul-a, en la ciencia,
en les oficines, en el carrer, en les fes-
tes literaries, en totes les manifests-
ci6ns espirituals. Han de vo!er que i’es-
perit relligibs tradicional en’ la nostra
terra arreli de cada dia mis fort i rnCs
endins, perque e5 I‘lnica manera de
preservar a la nostra regib de l’esflora-
nient social que tantes pafries desfti
avui coni una maqrana. Han de volcr
que els productcs rnallorquins. pugnirr
esser col.locats en tots els mercats del
mon a1 costrrt dels de mes fama. Hail
de voler qile sien conservats i respec-
tats; el5 monuicents del antigor que nos
deixaren eis nostres avantpassats, en ti
han de voler extirpar de Maliorca el
mal parlar, les costunis grosseres, i els
vicis que avui se filtren i que reini aireu
la virlut.


Amb una paraula, han de voler que
Mallorca sigui rica, virtuosa i gran, es-
timada amb deliri per sos fills i respec-
tada dels externs.


Aixd son els vers patriotes que son
els finics que poden fer gran la nostrs
patria.


..si


A. F.


Aqueat periiidic est8 sabjecte a
cen8nra esglesihstica.




ELS CARAGOLS
Per l’agricultor te una importan-


cia notable el coneixer lo que son
els caragols i els seus USOS i cos-
tums no sols per els perjudicis yuc
ocasionen an els vegetals cine cuicltt
amb esment, sino tambe per esser
avui objecte de explotaci6 com a
aliment i per lo tant una font d’iri-
gresos no despreciable.


Passen de 3.000 Ies especies de
caragols que se troben escampats
demunt la terra. Raix 1:i denomina-
cin de caragols i caraqulins coni-
prkn el nostre vulgus totes les cspe-
cies que tenen closca encure que
pertanyin a generes diferents, de
les do terra i una part de les de mar,
si be les especies del genere Helix
per evser les mes grans i m& en
cantacte amb l’homo sori I C ~ miIlor
observades.


Els caragols son mo(Itscs pulmo-
nlifs, es dir quc respircn l’aire natu-
ral, dircctanient; tenen un peu molt
ilat’g i una closca amb eipiral. De
IY, especies de fora Izs in& hcrmo-
ses se troben a les Filipiiies.


L’animal sol tenir cl cap curt,
:mufadis, amb quatre tentgculs als
quals s’anomena nrdinnriarnent ba-
tyes, distribuits en dos parells, un
interior que es el mes petit i l’altre
mterior mes gros. Tots son arru-
ndisos poguent l’animal estendre :-
<IS com un dit de guant.


Els caragols son coneguts desde
iolt antic, ja en temps dels Romans
.,’n feia un gran consum; ells, les
:rt.aven i les engreixaven dins uns
incats apropbsit anornenats Corh-
7ria Segons conta P h i , I’inventor


1 aquests engreixedors va eser Ftd-
:is Hirpinrrs
Per ferlos mes agradables an el


,mladar, les alimentaven amb her-
3 aromdtiques, seg6 i baixos de
Tots els meus lectors saben que


, caragols son molt cercats a Ma-
l ( r c a con= a aliment i per exportar,


T I I essent avuy donat el valor alcan-
t t per totes les coses, gens despre-
i<ible la cantidat que per aquest
c\iicepte entre dins molts dels nos-


.Utre temps foreii considerats
om d’unes grans propiedats medi-
ki!als; avuy no s’empieen m6s que


fer una pomada per endolqar la
1 i una pasta recomanada per les


‘twions del pit les pastilles de ca-


nodreixeri d’herbes i fruits
la seua abunrhcia no es
la destrosw tthrrible que
s camps per lo qual l’agri-


’:or procura destruir tot? els que
. Li ajuden en aquesta feina una
tida d’insectes, els ei-icqons, etz.


,


\ -( <; pobles.


Quant el tcinps e:; molt huniit i
durmt la nit, principalrnent a la
primavera del hiveru surteri tlcls
scu s nmagatais, enclc txes, de vw !! s
tie pedr-es, forat..; de pnrets etz. per
sercar el seu aliment i a1 com.ensnr
les fredors sc retiren dins ayutAls
amagatais i tambe dins la territ 1x1-
pnssar-hi l’hivern. A les hores tnpen
la boca de la closca m i l > un:i port;^
riwlt prima mem!xi:ios:i quc l i
t ii tien epiir ag ma.


Quant surten del :;eu citoig c‘.i qci-
anar a sercar el : s w alimen! o p(,:
sercar altres car:igu!+ de i:t ~ i ~ ~ ! t c ’ i ~ - . t
especie. Per la finest clel
se donen conte de ki p r o ~ - i i c ~ i e ~
cossos extrnnys i aisi cs qui. ~ L T po,,’
quc ICS toquen, ~ i ’ n r t l ~ i ~ i t i t , i ~ 1 : - am!,
una extremacla pi-ccauci(i torlien a
surtir i carninar. La de.stI-o?;s;~ C ~ L ‘
fan de detcrrninndes plnntcrs fan
creure que teneu desenrol‘lat el scn-
tit del gust.


Durant la primnvel-a i l’estiu po-
nen els sew ous, que son hlancs i
estBn cuherts d ’um envoltura men-
branosa. El caragol forada la tetra
i deposita dins el tubo e!s oiis, les
t a p de terra i s’en i-a.


$1.1 cap de 20 o 30 dies te Iloc el
ncixement dels petits que siirten
tots ben formats i arnb uiia pc.t-ita
closca. Si aqucsta s’espenye el ca-
rag01 te la facultat de referla i aisi
se’n troben amh niolta frequencia.


Les especies de caragols mCs co-
negudes i que son les mes esiimades,
son 1’Hetix aspers:i, caragol bovk,
H . vermiculata, caragola ti. apalole-
nu, viuda 1’Helix pisana caraguli.


Juan de Binialgorfa.


La post-guerra
Es in-negabfe que la post-gueri-a ha


estada i es mes terrible que la guerra
gran. Passat cl temp3 porem conside-
rar an aquesta COIII una fita que senyala
el punt dr partida d‘una evolucib, d’
una transformaciii, que nigd rnai havia
pensada; a1 manco, si dins el movitnerit
social de la avant-gucrra se veia qual-
ea cosa qui transforrnava el modo d‘
esser de les col*lectividats, no se poria
preveure que aqueil aconteixement pre-
ciplths d’una nianera tan formidable
aytella transforrnacib.


I que aquesta s’opeia, o millor dit
ue la seua prirnera fasse se desenrol-la 1 e cap a la bancarrota me pareix que


estA a la vista de tot-horn. Russia fa
tresanys que est4 lluitarit per la im-
plantacid d’un regirn, considerat moltes
vegades, per els cap-pares del bolxevi-
quisrne coni a poc practic. En aquests


tres anys Russia s‘ha ;igotada. El do-
i n i n i de les ni * l i s cfeini.iiit e~ cap 110 es
possible; i no crec sigtr:n sriflcictits per
convencer als ex;xztadoi-s tcs raons
apuntades en t in dociinitwt enviat des-
de Moscou als i ta l ians p?r c I goveril
dels soviets a 1 - a cIxs;3 obl -ca itaiiana,
diu, deli resignarse a so?<)1*t;ir inevira-
bles sufrinients dwant -l:.i p.;rlicra fasse
de la rcvoluci6. Qu? peii‘l en la Russia
sovietihts soniesr? desde f:r l 1 - 2 ~ anys
ais rigors cicl b’oqwi.:..


Itaiiit, segueix la sort d c l i w i a et1 el
caiiii de. in seua tr.iiisfurmact6 !-:I .>o:rc-
gatia 113 estr?da luitii. E s o!xeru ita-’.
~ I ~ I I S s’ili(:ailtsr..!iI de ICS ~ ‘ ~ I ) ; I L ; I I ~ Y set[-
se trobar cap r ~ : - i b t ~ i ~ ~ i a t f c coi1sldera-
cio. El govcrii d’k i i G.o!.iti se truka
sensu ftirsa p-r ccritenir ia onnda. Qui
ho havia de dir, En Giio;;tt,, cl q u i no
volia que la retia pairia a!!3s a la guerra,
haver- de prdseticiar d e d e el po4t.r la
desfets de la setla palria ;I co:tsecwn-
ci a d ’a que I la i I It e r v e ti 1; i o !


Seguit, seAuit, sc v.111 ‘.u.-ceiiit acoii-
teixenients d’uiia gravedat :uma 1-cs
col.lissions soti freqtl+:n!.j, nientres dues
terideticie~ sr disputcil la suprmaccia.
Per una part els cxtremistcs [io vcien
deixar cap punt duls coriquistitts; per
altre, difereiils caporals socialist:^ i
siiidicalistes sostenint tin crileri mode-
rat cotisenten a que les Iabriy,.its siguin
dtsocupide?. A dcrrcrn 11.31-a sertihla
que els derrers, els mod:rats Iwi iriuii-
f a t i s’ha lirtnat el pacte m i 5 ei G o v m .


CONTRAST


Xrntres que ltalia se dcst6 Franqa
se consoltda I veu de caJa dia lues fo-


El nomenarwnt de Millera!id per pre- .*
nieiilat el 0cu iniperi. d 1 Ibille. c


sideiit de l a Replihlicn $s cf‘ci!in garan-
tia abrumadora. Millcrarid (5 el g x r d i h
irreductible del trackit de Versnlres, el
propulsor del endogalauieiit d’tllema-
nya per l‘exit del qual procara q-le I ‘ m -
dre i la unitat reinin dins Frat,qa tan ,
amenaCada fa poc pels sense pa!rix


INGLATERR I


La sanc freda de 18 rassa es Id priiici-
pal caracteristica del seu esperit domi-
riador, de la seua crueldat La gran
guerra per una part, i l‘operaci6 d’lrlan-
da amb la llarga agonia del b a l k de
Cork.. . son fets que demaneti ur,a revi-
si6 dels CORS per desterrar de la socie-
dat als qui son de pedra.


La questi6 ebrera de cada dia pitjora,
les vagues se repeteixen atlib frecuencia
i no deixen de tenir preocupats als seus
governants.




LLEVANT 3


resent
La p a t e s'escampa


Corn hem dit en I'ariicte anterior la
terrible epiderriia que assotava cis po-
bles d'Artd i Son Servera ana creixent
dins el niis de J u n y d'una rnancra 110-
riorosa causant victiines a balquena.
hlailsrca en quedd aliiherada iiiediant
I'establinient del Cord6 Saniiari i aiiib
Jrs rigoroses niides qu'adopla la Junta
Superior de Sanidat. Mes, el perill no
era esvaYt i tots els pobles posaven lots
els tiiedis que estaveri de la seva, part


-per evitar que s'internas iiingu en its
seues viles procedcnls de les apcsla
des. S'ainrnassh flns amb la pwa de
inort, per0 amb tot i aritb aixo Cis es-
quitxos ariibaren. a algunes altres po-
blacions.


En casos seiiiblants se fa casi inipo-
sible evitar la difusio, especialmciit en
el principi qua;lt eiicara no acaba d'es-
f a r organisit tot el servei i aixi soccei'
i'aiiy 1820 am la propagacib a Saiit
1, i,+rei:C des Cardessar i a .Marlacor.


A fi:ial del iries de rnaig, mori a Son
- Servera vietiilia de la pesta I'esposa d'
en Mateu Rosseil (a) Parrag6 cl qual
fugi ctesscguida per por de pendrer !a
elr I s'eci ana a la vrla de Sant Llorenq.
Aixd fou el did 27 en la nit, i c o n en-
cara no estava organisat el cord6 sani-
tari r.0 trob.4 cap resistencia de part de
10s autoridats d'dqueix poble. Segura
rnent duria ja amb ell el virus de la
peste perque al cap d'alguns dies d'ha-
ver estat ell al.la fou deciarada aquella
V i l a en estat epidemic fils dies que tar-
daven en ser atacats els qui havien ros-
sat amb apestats oscilaven entre qua-
tre i quinze o vint i aixi se coriiprkn
que en Parrago arribat a Sant Llo-


. renc portador dels rn idbi l'empel-
t i s a n els vecins d'aquest poble i d';illd
passi a la Vila de Manacor arribant'hi
j a malalt.


Els rnanacorins quant s'en temeren
ja ho crec que feren tot quant vareii
sebre perque no se propagas aquclla
malaltia. El zel6s batle U. Marti Bonet
i el distingit metge D. Guilleni Nadal
arnb tota actividat cuidaren d'ai'llar
completament el malalt i dispongueren
tot lo que cregueren preiis perqce no
h i hagues victimep. Uestinaren an en
F'arrag6 un sol assistent duraiit els
DOCS dies qa'estigue rnalalt, a1 cap dc.1.s


Is mori ell i el qui I'assistia, ente-
grant-los segons conta la tradici6 dins
i n pou que s'anomenii desde al.iavores
Pou dels Apesf-ats.


Degut an aqb .stes mides, d'aillarnent
nose declarii cap cas mes dins Mana-
dot. Mes no fou aixi dins Sant ?. 1ur:i;C
aont el dia 16 deJuny ia n'hi havi,r d c
walalts que en tot el temps de l'cpide-
nia arribarcn a 21, D'aquests en cura-
ten 6, el altres qupze toren victimes
dk e rnala1.h fieinant, Cuidaren dels


malalts d'aqrttix poble e15 rnelges Dr.
D. Marian Morey, D. Josep Botelias i
Dr. D. Miquel Barcelo. Els saccrduts
que o'ensarregareii de prestar auxilis
espirituais a h rnaiafts foren el vicari 0,
Francesc Floriana i D. Bartoweu Mes-
tre, Vicari de hlanacor que passi allh
exlmssariictit, inogut per la caridat
cristiaua sagrainentai;t a ia iitajoria dels
apesta s i sense u s x preservatiu algdn
no fou contrtgial corn iio 110 foren cap
drls rnedgcs es :;enta's. F1 inedge D.
Marian hlc;rey a s i s t i sols a n els pri-
I I I ~ I - S ataca!s p ';q:ie el dia 6 de Julio1
en que mot-i a Sori Fervera el niedge
D r . D. Pere Josep Sureda hag& de
p k s m a n aqueixa V i l a i fou sustituit a
Sant Lloicr:q pels altres dos nietges ci-
tals.


Gracias a ies orcles que d'un principi
dictd el I>r. Morey i que foren seguides
p'els seus swessors el dia devuit de ju-
liol yueda totaimcnt esvai'da la peste
d im S a d Llorenq.


Uti altre poble hi hagut! que encara
qi ie no tetigui: tantes victirnes corn Son
Servera i Art& no obstant tevg9C tatnbC
cent coranta si3 atacats morint-ne d'a-
quests 112 i en curaren 34.


Aquest poble fou Capdepera.
Ei p r i m e r cas que se presenth fou e1


d,ia vint de Juny i encare que no se sap
amb tota certesa se creu que fou irnpor-
tada d'ArtB.


El batle era aquell any D. luan Fla-
que que cornponia I'Ajuntarnent arnb els
siguents retgidors: I). Bartomeu hlelis,
D. Gabriel Terrassa, D. Pere Antoni
Massanet, D. Gabriel Espinosa i D. Ma-
teu Cirer. Era Segretari D. SebastiA
Ferrer.


La Junta de Sanidat desplega tot el
seu zel perque no s'escampds rnalaltia
ran horripilant i aidada pel medge D.
Marian Ferrer, el cirugiri D. Kambn
Torrandell i el practicant D. Josep Pu-
jol consegttiren que no fes !antes vic-
times c@m en les viieswinades. Cuida-
ven de I'admiiiistracib de Sagraments
el Vicari del poble Et. D. J i m Antoni
A.i:over; el Rt. U. Bartorneu Alzina i el
P. Fr. Gabriel Ferrer, Observant de
Petra


La dzrrera invasib qiic hi haguC fou
el dia 8 d'agost. Abaiis del contagi te-
nia Capdepera 1179 Habitants al final
en quedhreii 1067.


Gracies a !es midcs adoptades per la
junta Superior de S;triid~t en I'cstabii-
rnent del cord0 sariitari a I'energia amb
que obraven CIS qui dirigien aquest i a
les precaucions preses per cada u n dels
dernes pobles de Maliorca el mal no
prefigut, en cap V i l a mes, tocaiit sols
les funestissimes con:;equeixies les qua-
tre viles apuntades.


................................................... ..................
___I.


Resultat de la Tornbola
La T6mbola que organis8 D."


Andrea Valentini i familia Blanes
Tolosa, junt amb l'Obreria de Sant
Salvador per recaudar fondos per
l'Obra d'aquest Santuari tengue un
exit& Ben instalada en el Teatre
Principal i ben organisada, hi acudi
desde el primer vespre una gran
gentada que en dos dies haguC ago-
tats tots els billets. El darrer dia se
feren tambe rifes de valiosos objec-
tes, que tambe donaren bon resul-
tat.


Com s'havia oberta una suscrip-
cib voluntaria foren moltissimes les
persones devotes de Nostra Ver-
ge que contribuiren amb cantidats
importants a aumentar.la recauda-
cib. Vataqui lo que puja aquesta:


De donatias. . . 1.115'00 pts,
Billets venuts , 800'00 id.
Rifa d'objectos. . 427'50 id.
Aftra donatiu. , . 50'00 id.


Total. e . . 2.392'50pts.
Hi ha una persona que oferi pa-


gar cinquanta duros en deu plassos
de cinc duros rnensuals. El primer
plas figura ja entre els donatius es-
rnent at s .


La Obreria; haguent sabut que
altres persones no forena temps
a entrar en la suscripci6 i tenien in-
tencid de contribuir, fa a sebre que-
tothom qui vulga encara figurar en
ella i donar colca cantidat pel fl ex-
plicat pot fer-ho entregant els di-
ners a les mateixes persones que
estaven encarregades de recullir els
donatius.


Enhorabona per l'exi t ob tengu t .


------


...I.......... ................................................. ". .................
ESPMY A


La nostra Espanya estd sense pols.
Els nostres governants viven il*lusionats
arruixant les preocupacions si 5e pre-
scnten i gaudint solrament de la propia
ambici6. Ara rnateix, per ells RO hi ha
mCs problerna que el decret de disolu-
ci6 de les corts, que vol dir, seguir I'
hktoria de la nostra decadencia.
Si no s'ha governat arnb el parlament,


per ,ue ferne un de nou? Es que el seiior
Dato el vol fer a la Beua imatge i sem-
blanp3En aquest cas no es possible
que se li doni, ja que seria consentir eta
que perduri el mateix estat de coses, i
no pot esser el seguir lines temps sense
treure d'Espanya les eolles anAr ui-


cesi carrers de le$ nostres principals
ciutats.


ques que se van ensenyorint de le8 p 4 as-


PloriJmJlu




4


dochs d'infants a Mailorca
Davant l'invasib clk jocs fo-


rasters, que van prcnguent plit-
qrt dins els entrcteniments dels
infants, fomentats per mestres i
societats en perjudici dels jOc5
nostrats, emp& per m4s ahci6ns
iolkldriyucs, resolgut invcntariar
q u e s t s darrers, abans de lla-
mentar mes prest e mcjs tart la
scw pdrdua, corn de tantesal-
tres cows del nostre patrimni
espiritual.


Vetaqui tal corn tenc anotat
el jbc de SA la una s'embarca
la inulitp, a m totes les variants
hagudes fins a l'hora present.


Ln tots els jochs abms de tot
se Dotea, per veure qui s'ha de
porn Y .


Uii atlot diu fort: pvimev per
Dolenr, i'ls, altres van dihent:
priutev per pegar, segoii perpe-
gw, etc., guardant en la bolea-
da l'ordre qu'ells mateixos han
establext per endavant.


El qui bolea presen ta tancades
les dues mans, tenguent dins una
d'elles estojat un pedrolf o qual-
sevol altra cosa, que s'haura a-
magada dins la m&, darrera l'es-
yuena, perque axino's sapia a
n'a quina es.


Si'l ue pega ab la m$ plana,


droli, el qui boleava est6 franc-
i no s'ha de posar, donantlo a1
qui pegava, seguint: aquest bale-
ant els demds. Ara, si ha pegat
damunt la mA buida, roman
franch, posanise'l dnrrer que
quedi ab la pedreta.


Aquest se colocarzi horisontal?
ment acotat amb Ies dues mans
qoiades damunt eis pew, men-
u.es que'ls altres atlots franch B'a-
nirtin botant d'un en UII, dihent,
repetint-ho cada vegada:


A la una: s'embarca I n mula . . . .salta la mula . . . .l'archi la mzila . . . .bon salt i bond niula . . . .,ban jbch i bona mula.
Tots ja han tlotat dihent ma


d'aquexes variants. El imer


el:, dihcnt:


ho fa ti ainunt la que tanca'l pe-


torna botar i'k demds E rrera
A le dues: el dimsni fa r u e s


e .hues crues.


. .anirem a fir c6rrettr tee
(vintic,uitre mules


0 tambd
A les dosr pcwa'l caualb a n'd cbs . . . .anam a a n'el c6s.


A les tres: mut i 110 dir res . . . . passar sense dir rds.
Axti no intfs ho pot dir el pri


mer qui bota i ningd pus. Si'l se
gon o qualsevoI altre, descuidat
ho digues, pagaria'l seu descui
posantsc.


A les quatre:. qui la toca I'ampard
. . . . peus de rata d a s a 1;


(corbati . . . qui la m a la para.
NO pot csser tocat ei q i i se PO


sa pels jugadors mCs qu'amb le!
mans qu'rtguantensel cos per bo
tar. El qui toe& el cap o qualse
vol altra part del cbs del qui'
posa, s'haria de posar ell.
A Ics cinc: la campaneta fa dim dinc . . . . u n b e i unbinch . . . . mad6 dinc dinc.


Despres de botar els jugadors
u n darrera l'altre peu coix, vat
voltant el qui's posa, cridantdin
d i m just una campana.


A Ies ais: el dimmi g ~ i e . . .uti p:)net de 4is . . , . mad6 l k t Tix . . . ' pass2r de llio
R fesset: Ir cleque de riiadir Bet .. . . . la carapulleta de mod1


@el
.S, Ies vui: s'olla de pancriit
. . remenant s'olla de panctii


Ab una m8's bota i :I b I'altra'l.
jugadon fan corn quiremena t112i
olla damunt l'esq,uenn del qui'
posa.


X les nouf la gallina veia fa bon broil
. . . . lagallins del Secretari h


(fet un 110 . . , .s'olla des brou . . , . ficar s'espasa a n'es bou
Si'ls jugadors adopten tiquest;


darrera variant, llavors el qui'
possa's coloca vcrticalment i'l
qui boten, estren ent el puny i fi


posa, simulen que inaten el bou
A les dew both' ab u n peu . . . .dCubots ab uupeu . . . . .el dimoni s'hiasseu


Desprds de botar eis jugador
han de romandre ab un peu alt
pegar deu bots. Qui no ho En, h;-
get-dut i's posa.


cantlo dins el co Y 1 del atlot qui'


p:
IB les onzz: el d inoni s'segtonsa
. . . . j a es:a g6.t i cau.


El qui's posn s'cngsonsa tot el
temps que'ls altres boten, i st
kngucjs s6rt dc totmrne cap, a-
yueht ' e pwat*i;i.


A !es dotL(': :inaiii a du vi


com qui durtie :h u n a mA.
A I r s irftze: ja es aqui


A les catorzc.: posam taula. 'tsi
En posar- mans d;imunt I'esquc


na del qui's pos:: h i cttuen dexrir -
la gorra, el morador cct lo que sb.
Si s6n molts efs q u i juguen,
prompte hi h;r tin c~;isamrilL ben
alt d'objectes. 1 ,I;~\.-oi-s el j6c se
fa encara mCs iiitci-csL;rnt, per
que si'l prinicr o c~ii;~l~c~vol nltre,
en botar, les to1 txi.;, s'haurfa de
posar, No cal ponclci-;ti- ab quins
esclats d'a1eqri;l'ii jugadors c e
lebren totes Ics bot:idcs dels al-
tres, tot posant esnient a que'r
caramull no cnigui en terra.


A les quinze: girani t r u i k c ,


El primer qui bota p i r a r ~ da-
munt devnll el c;tr-amulI d'objec-
ie3 i botar.21 totscguit, fent Io 111
t2ix els demc's.


Despr 6.; d'haver botnt se'n van! ,


A Ies se'zr: lltvarits.


A incsui-;~ ciuc cada hLi anit-
botant, s C I J ~ L I I ~ In s e w goria
pes0 :I sti :I n'cl rna tei s. momen
en que's Fota. Si t o m h cl cam.
illull se posari;L.


A 'es d e s d : tirani bo1l.t
. . . . tirhm mach.


En cl niotncnt de botar de
llencar lo ni& enf6i-a pos
unapeqa de dos, un pedr
qualsevol altrn cosit que d
damunt el cap. :I n'el qui l i
m6s aprop del qui's posa, li
rfi a ell posarse i axi's co
de bell nou aquest jOc, un d
m& devertits i interessats p
atlots de 1:i nostrrt terra mall
(pinit, .


ANTON1 YONSPASYOR ~




LLEVANT


DNA LLtCO AEPROFITADA
Sa Pcretn criada jove i etxerovi-


5-


ja se sa b... Sol ana be
rnitja pansa o una coqueta
de pa am!, llet, hen calenteta.
A provcu.


l E i l r i a


s c m seiiyoreta Margalida jova
t:iint?d i molt tmdeviiistn. Es 1
cap d’un rato arriba Xa Marie-
tit co3in;t de N a Mat-galida at-
Iota m-ia i molt aucnguda:


F’ereta- Si no l’hi pos be qu’hu diga
&Iarqalida.- Estreny uii poc m&,


[Pereta.
1’. i I a de scbrc Senyoreta


que ye.; cames me fan tiga
cxda pic que m’en r‘ecort
des seu crit esglaixli).
, - f~at . li ha calniat cs (ln18:’
\nil> ses g-otes i per sbrt


itquest pobre uiet no pert:
S ’ o c w Ii s t a m ’h o a s e gur a.


i;ins ara no lieu ha dit cert.
I,o que voldria que tu
no ‘osses corn ba gaL:ta
con’ant per tot ...


1 ’. iScnyoreta,
que no hem coneis ea segii!


SI. l’erque te conec h u dic
1’. - t quant li som fet fetxida?
11. {Que no hu saps? I’areix men-


[tida
1’. i Wono! wa esse qu‘aquell pic ...
. \ I . Le sabreu ja n’ehtic farta


i :ira molt m& me convtS
qu’en arribar es carte
entris tot d’una sa casta.
C>ui espera se desespera
i esper de despur-sahi.
l a l’havia de teni. .
!Just! ... es dia de Sant Pere.


P. lap) iSanta Rita beneida!
es mateix dia arriba
i amb so susto qu’em va dA..
jSi fos pena de la vida!
Hi estfc ben apurada ...
iht’arrnari un rebumbori!
jAnimes del Purgatori!
iKes! qu’arribi retrassada.
Demans fentes ja n’hi ha prou.
?Que se creu? Me debanava
3 cap, per si li tocava
a les onze llet o brpu.
X’estic que ja no puc pus,
i per ara no en prende
fins m& tart qu’et cridarC.


Sf.


F’. i [,ig:n ha teilgL1t venturi!
&I.


If.
P.


iv.


P. Quant voste vutga.
(Yortlnl ra troba m t b A‘* Jiarir qs‘etitre)


) % * W a d @ ) Ai, Jesus! t
Maria. CT’he retgirada, Pereta?
P Perque un qui no va amb all&.
Mra. Per si descansava, jb


de pcntes.
M . iAi Cosineta!


Tu no sabs lo que he passat
batallant sense consbl.


Rlra. M’han dit que tens un uxol,
i un que s’ha rebentat


diumenge hi hagu; reg-ntes
i toros; va esse un dia
niudant vestits i sabates.
1,lavCi teatro, i rissant
es c-aheis, ha la , frui, €mi ,
me llenagarcn dill:; s’ui
es ferros b m fiametjant.


lfta io11 quin dv1O mds ci*uel!
Cega degueres quedfl.


M. Que vaig veure pots pens&
tots es cstcletb del cel.


)Ira. Encax-n que hu trobis gros,
scmpre te dit, hlargalida,
que no es bong aquesta vida
pe s’animetn ni es cbs.


\ f . Un tn! fet pot succehi
perm& yu’e?; vajaainb ciencia.


\Ira. Per0 am13 t u es consccuencia
d‘un viure de treboli.
No tens awxkirnent.
Cine, tiro de pich611,
teatro, balls de sal6n.


A € . <I tot aixb qu’es dolent?
>Ira. Ea sabreu no es cosa meva;


no hi vaig tan sovint corn tu;
perb dolent es wgli
no estri mai a dins caseva,
ni de dia ni en sa nit
ni fe feina ni jornal,
iIdb aixi; just i cabal,
quant m’he brodat un res it!


per6 es tant lo qu’ha xocat
que sempre el tenc manllevat:
avui el te Na Sofia.
Per0 calla es figuri


aqui demunt deu esta
(El cerca pcr demunt una tauleta


AI.
Qu’el vesses m’agradarig, J


aont hi ha rsvistes i peri6dics)
iMeem ara!’-,.


Mra. Deixeu an&
M. iCa dona! ... Vetiot’aqui.


Sa modista amb molta gracia
el tregite de lo mi116;
va cridh s’atencib ..
I crec qu’es ye, per desgracia.


(Mirant: Na Margalida li diu capetjant)
ihfargalida !largalida!.
?I el te feren just aixi?


Ben e n c t a que sorti.


iCosa m& desvergonyida!
~ Teniu costum ses beates
de no deixarmos os sB,
tot ho heu de criticii.


SIra. (Mirant-lose)


31. (Satisfeta)


Mia.


M.


(Tirant dmb despreci es figuri)


f Mra.
!
i i bl.
i


desde es monyo a ses sabates.
Ses beates ique’t feran?
Es joves.. .! a n’aquest si
qu’els hnuries de senti!
<I que no sC jo que fan?


A ses primeres qu’envesten
i demanen per casa,


aixb ja s’ha vist ben clB
son ses que mes xules vesten.


hajen romsis embaucats,
corn es torts dins es filats,
i be hu duen a s’esquena.
Sensa moth ni r 6
sa moda es seny % os trabuca.
Tu que vius corn una cuca
de seda dins s’amel-16,
veus el mon per un forat
i et creus que tot hu aiinas.
I lo de ses /osejines
tambe es seny t’ha trebucat.


Mra. Ja qu’en parks me ve be
dirte, peryu’es necessari
qu’en lloc de Socia konorari
ac tiva t ‘apun tare.


M. An aquest capritxo teu
no m’hi dunis tu per res.


M a . I quant es cas es entes
atlota <que fas per Deu?


M. No deix sa Comuni6.. .
Mra. Amb vestit de bailarina


i una bt-usa molt clarina
rebs a Deu Nostro Seny6,
amb so cap tot pie de grins.
No et penses ferlds calla
tapant es uis amb sa ma...
iells canten de part de dins!


AI. Per modelo no et prendC;
juna rancia corn aquesta!


htra. Sa teva amiga Modesta
t’hi pot servi ben re be.
Teniu sa mateixa edat.
i ella no te res de rancia;
sa modestia i s’elegancia
sembla les ha agermanat.
Ningu li diu corn va herrnanal


hlra. Pot ser que mitja dotzena..


RZ.


hl.
Mra. iAh! li des teu Capita?
M. No t‘en qosava parla.
Mra. (rp) Aixb ja li ve de gana.
M. 0 no n’est8s enterada?


A Cornandant va ascendi
i s’en ana a Santanyi
amb llecencia una mesada.
I de bona tinta sC
que va df: erne vui casa
mes prest ami que demb.


Mia. Deu hu fassa, si convC.
hf. Se despedi corn amic


diguentrnP que rn’escriuria.
&per carta cada dia
i dinp un foc sempre estic.


Una carteta!


depressa, (Que no ha tocat
es carte?


Jo he baixat corn un cohet
erqu’estava d’atalaia, s a sab qqe la compatesc


perque es mateix mal sufresc.


Pereta (agoitant)


M. Arrambet


1’. Sols no ha muntat.


Margalid. Blrtelrich,


(Acalkwci)




6 LLEVANT
%


Noficiczs i C m e n taris
ELDRET FORAL


Es una fatalidat. A les dues
bmdes dniques, en les quals hi
ha hagut votaci6 per aceptar o
rebutjar l’herencia dels nostres
avis el numero tretze ha estat 1’
acompanyant dels sense patria.
Ha estat a I’Ajuntament de Ciu-
tat aont els inateixos advocats
qui fracassaren en el Collegi dek
tecnics han volgut treure el ca-
ragol bufant i el Sr. Pascual arnb
un discurs absolutament mancat
de sentit cornu feu l‘apologia del
Cbdic Civil i la diseccib del nos-
tre dret. Aquest discurs plagat
de vulgaridats de mitin s’ha cui-
dat de tirar-lo pen term nmb
unes observacions fonamcntadi-
ssimes demunt les columnes de
Korreo de hIallorca. el jove ad-
vocat D. M. Singala, i en les de
*La Almuidaina. 11. Jusep Qui-
ilones.


En la sessi6 del Ajuntament
.;orti en defensa del dret amb un
discurs molt elogiat de tot-horn,
el nostre amic retjidor regiona-
lista-lliberal En Guiyem Fortezn,
discurs en el qual en el nostre
conccpte hi sobrh l’ensabonada
an el cacic lliberal i va faltar-hi
un acte de front, a la gosadia d’a-
nomenarse regiorialista cl qui en
aquella ocasid posava a1 descu-
bert la pitjor, carnadura centra-
lists, absorbent. Seria hora de
que, a cada sessi6 sentissim ra-
onaments semblants en defensa
de tantes coses coin son necessa-
riesa fer i quant no altre cosa
per dirigir i no esser mal dirigits
ki\m ara..


--
El Doctor D. Jusn Alsina i


Melis acompanyat de la seua es-
posa i dels sew fillets ha surtit
per Barcelona desprds de passar
una curta temporada en la seua
Vila nadiua, Capdegera.


--
Segueixen adelantant les abres


d’explanacib en l’Estaci6 del fe-
rrocarril, i si bC no se veuen in-
tenci ms d’acabar el pla d’una
vegada, dona goig el pensar que
mos acostam a la data de l’inau-
guracib .


‘Hem sentit a dir que hi ha una
comksi6 nomemda per armoni-


zar els interessos de la Compa-
nyia amb els del poble en la ur-
banizacib d’aquells solars i que
apesar d’ha uer passat molt de
temps encara no s’ha reunida
cap vegada. No voldriem pnssar
per indiscrets a1 fcr aqus t a i t -
puntaci6 ja que el nostre cfesitx
no esaltre que veurc cl nostre
poblc bell, sensc aquells~coi-ra-
lets de sebes i ais que estani a-
costumats a contcmplnr a1 costnt
de les estacions, clesdc Manacor
a Ciutnt.


-I


--La Ccntral l~l~;~:ti-ic;! s ’ha i v c -
nuda. El nou p r t )p i t t ; t r i I). An-
toni .Estev;i ,.3mr~n’)s ha po..;;~ t en
inarxa la miiquinx do s{~ri~\i- que
f e ia a Ig un t e ti l ps c1 sf.:: i r ; t in s1a 1: i -
da, Amb c i h el5 i;f)strw lusters
i molts de pnrticu1;:i:; deisat4n
de sentir l a falta q:ro lcs leis I n
serra de la flibric;? que l’any pns-
sat fou trnslad:id;t ;I Ca1:irr:ttja-
ckt. Benhajrt e! proprC.;. i“k:t son
dos els seiz.sfiizs quc tecim lit
vila.


AG IUC U1 ,TU I<, I. I, e s o 1 i r c -
res deism cau I-? molt 1-apida
M x n t e1 seu fruit lo qual fa pi-e-
\‘cure que les tiif(3ncS bcn avi:it
acabar8n la fcina. La 1-ecolcccici
te ocupacla a niolta gent, espe-
cixlment atlots, CIS quais per
esijer molts de l’edat escolar so11
ca Lisa de que les poques escolcs
dc !a V i l a siguin casi buides.


1,es figues seclucs no tcncii
Iiib.)lta demanda ;l!Jesitr de IO
qual es preu a-que sc cotizen es
bitstant renumerahr.


Les mel-les han arribat fins it
dcu duros les bones, haguentse
k t e s durant aquestes setmanes
moltes de comprcs. Els comer-
ciants fan bess6, en In triadella
del qual tenen ocupads u n a
partioa grossa de dunes.


S’han coinensat a \mc.re
moniatos primarencs ;I, dues pes-
setes l’arrova, prcu ;I. que va lh
fa algu,ns anys, c1 quintzi..


Les hwialisses, cspecialment
els prebtSs i aubergineres aguan-
ten i son avuy el pri,mer cornpa-
natjede les cases pobres. Les
llegums del temps, moiijetes, van
molt be i se confia amb que d.0-
naran molt de contel Es ben ne-
cessari que se culli molt ja que
no se veu, ni d’aprop ni de Iluny,


ma petita baixa en els queviu-
-es.


L’any passat en aquest temps
?Is porcs grassos sc pagavcn a 17
18pessetesl’ari-ova. Enguitny cl


Sindicat agricoin catolic te I’en-
drrec de cornpi-nrne per u n co-
nissionista i les paga d e 2; n 23
Jts i sols un mei-Lacier n’ha com-
3rats deis n i t s grossos per kt ma-
.ansa de Matnacor a 16’5% Ja ho
ra dir b<! un mei-c;tder que ais(’)
:i-a fer obrir els ulls a~ CIS cegos.
Figurauvos, un qui ra una-,-idt-io-
la i he hi posn 25 pts i a1 rom-
?rerl:t no n’hi trobn rn6s clue 18,
I no es una obm de mic;ericotdi;r.
icrli veurc per :ion hi ha es cap-
I-ec?. I d’aixci n’hi ha qui s‘en
ducixen.


- - -
El temps durant aquesta quin-


zen:i ha estat bonissim, Ics tem-
pestats propies del Setembre
nos hnn duit aigos fresques molt
xproposit per sahonar les terres
E deixat- scinbrar les ferratjes pi-i-
m c re n cl u es .


La tempcratura no hi h a que
dir que ha refrcscat molt i coin
s’ha recullicla rnolta d‘aigo no se
nota tant la faltrr de la fafit de 1.1
Vila.


i i U E P!!
Els qui vr-2lgueu cot~i~)ri tr en-


rros o carret6ns taot nous coin
usats i tatnb.5 e.Is qni en uid-
gneu veudre eu qualaevol esti*t
estiguin, passau abans per cit


1


MESTRE GABRIEL
CARRld


(11 ) FUYA DES QUATRE
C A N,TON S


CARRE PEDKA PLANA, 7
aout phi tr.ob.:ireu xwipes grw
ses.


. .~ ..................................... - .... --


e




LLEVANT 7


C 2 0 31% I 61 A
S;<RENiZTES. - Molts de vespi-es


c’oil.ti1lficn encat-a les screnates d’a-
c.~orderj a companyat de guiterres i
castanyoh. El barri clels tQuatre
C‘anthns passa aixi ies vetlades ale-
gres. Que cluri.


EkZIGRACiO. - Segueix anant-
sen cap a les ArnCriyucs la flor de
ia mstra juv-entut i fins families
:.:fmceres que v i i i a cei-car fortuna.
Eiltre elsmolts que han partit aquei-
sa setinaaa darrei-n hi ha el jove
estudids en Miquel Llaneras (a) Mz-
n y i . Deules do 21 tots ?)on sriatqe i
bona sort.


hf ONIATOS. -1-Iein tengut ocasid
de veure un inoniato acabat de cui’r
que pesa deu lliurcs. h i s0 es una
prui‘a de la bona anyadrt que hi ha
u’iiquest tub2rcul.


IZECENT VENGCT. - Aquesta
:<tx:n:tii:~ rirrlbd de i’i‘iniPrica L). Pe-
1-t: L2;iiiciiu t i t ) Leu, (a. C . s.) flll de
inestre i’cre Lw, que ha veiig-ut a


~ r u na ,temporadcta en la seva
V i l a natal.


Tainbt! hem tengut el gust de sa-
luciar a U. Antoni Cnnu i familia
quehan \-enguts a passu uns yuants
dies en la nostra poblacici. Sien ben
arribats.


4


A principis de la quinzena vengue
de lliew York aoilt ucupa u11 impor-
tant carreg cii una de J ~ S pi-incipdls
tabes Coz~er:ials d’aquelta Ciutat
D. Bartonleu bureda k i s c n , fill de
D. Jaume Sureda (a) Gili. Pasbats
uns quants dies q u i s’han embar-
cat amb son pare 1 germanes altra
volta cap a sa resitlencia. Deu les
do bon viatge.


BONES NOT1CLES.-Els derrers
emigrants que fogiren cap a Cuba
pnvien bones noticies. Que allA se
baguen bons sous i que la vida va
%e. Mt.s val aixi, peryue ja que un
r’ausenta de la patria convk prospe-
ear.


ESTAT SANLTAR1.-Gracies a
Deu scgueix inmillorable. Els met-
ges tenen bona vida. Deu iassi que
dgri estona.


PEAT6.-Un nou servici s’es es-
tahlert entre Artit i Sa Colonia de
Sant Perz. Tendrem” d’aqui en en-
vant traspas de correspondencia.
Es estat anomenat carter peat6 en
Rafel Bizquerra.


.


--
A la Parroquia se celebraren


amb gran solemnidat els dies 24,
25, 26, les coranta hores que
honra i gloria del arcangel S.


Miquel deisg a perpetuidat la fa-
milia Morey. Els sermons anaren
a carrec de Mossen Andreu Ser-
ver& de Ciutat.


--
El distinqit senyor D. Pere


Moragues Billon se troba rendit
de cuidado a causa d’un atac d‘
uremia; desitjam la scua pronta
c uraci6.


--


Els carabiners d e Sa Colonia
han organisat un Centre de Cul-
tura per Io qual han llopada una
casa, fet u i i retglament i s‘han
suscrit a alpunes publicacions.
Tot fa goig de veure, sohre tot
el qui ha contemplat l‘evolucid
experimentada durant els de-
rrers 15 anys per aquest C6s.
Rebin la nostra enhorabona.


I- -


Han p r h possessori dels seus
carrecs respectius els superiors
nomenats derrerament per la T.
0. R. i degut an aquella combi-
naci6 son de ja fa alguns dies re-
sidents an el Convent d‘Art6 els
nostres paisans Rt. P. Francesc
Fornes i P. Mateu Amor6s. Sien
benvin gut s. -_


Mentres anaven per el cami d’
Aubarca voltant les seues fin-
ques amb caret6 D. Pere Morel1
deIs Olors, el seu fil l Gabriel, el
majora1 i l’amo de Sa Vinyassa
tengueren la dissort de girar
per no haver pogut salvar un
clot i en Gabriel se copetjg fort
ferm una espnl-la. Els altres no
se feren rks. G. a D. --


S’ha encarreqat de la bailia el
segon tinent Mestre Juan Case-
lles el qual pareix que est& re-
solt a acabar d’uua vegada les
Ziquidacions de consue. Es l’dni-
ca manera com se pot normali-


--
Se parla molt aquests dies de


la organizacid del partit lliberal
de la nostra Vila; se diu si s‘han
tengudes reunions, si s’ha de no-
menar un cornit6 i un quefe, etz,
etz. Noltros qui no som lliberals
mos volem atrevir a dir-hi la nos-
tra. Estamolt bi! que hi hagi di-
ferentes organizacions i que ca-


da una tengui lo seu, per0 seria
una Ilhstima que les lluites per-
sonalissimes que estam acostu-
mats a veure, tornassin pendre
estat i duguessin la perturbacid
dins el nostre poble i tal corn s’
ha partit aquesta vegada, s i la
sensatesadel qui fins ara ha duit,‘
amb aplaudiment de tot-horn a-
quella direccib, no pot imposar-
se deinunt els qui crideu, han
cridat i cridarAn sempre, ‘ tenim
en persrectiva una nova epoca -
de decadencia i, no l’hem de me-
nester .


Alesos &Agost i Setembye
Naixements
Dia 4 Agost. -Maria Ginart


l’omar; dia 5.-Cristofol Massa-
net Canyelles; dia 6.-Rafel Gi-
nart Servera; dia 12,--Antonina
Pic6 Pic6; dia 22.--Jaume Case-
lles Ginart; dia 22.--Juan Ginart
Sureda! dia 24.--Jaume Juan Ma-
sanet; dia 27.- hiIaria Bonnin Cor-
t&; dia 29.--Miquel Torres Piris;
dfa 29.--Pere l‘orres Piris; dia 20.
- -Cataha MAS Femenias; dia 29.
--Antoni MBs Femenias; dia 31 .- -
Juan Serra Abzamora.


Dia 5 Setembe.-Maria Mu-
Aoz Belar; dia 5.--Bernat Sureda
Ginart; dia 5.--LlusiA Mestre Es-
teva; dia 5,--BBrbara Sans6 Lla-
neras; dia $.:-Juan Galmes Car-
ri6; dia ll.--B&rbara Palou Gili;
dia 12.--Miquel Ferrer Pons; dia
13.--Gabriel Ginart Gil; dia 15.-.
Antoni Massanet Abzamora; dia
15.--Rarnbn Kossell6 Valls; dia
21.--DamiB Oliver Vicens; dia
26.--Lluis Guiscafre Gelabert;
dia 26.--Antoni Nicolau Terras-
sa.
Resum 19 nins,-7 nines. Total 26.


Morts
Dia 12 Agost.--Margalida Rie-


ra Ferrer, parv. Meningitis
Dia 15.---Isabel Maria Sureda 2


Mascaro, casada, 63 anys. Apo-
plegia cerebral.


Dla 18.---DamiB Caselles Mas-
sanet (a) Quatraixes, viudo, 65
an s. Nefirtis crbnica.


&a 19. ---Isabel Maria Vicens
BauzA, pwv. Meningitis aguda.




d ’ e n G U I E ~ J ~ S ~ (a) I;an


GRANDES ALMACENES
$an J o s e


D E


Ilda. Ignacio Figcercia
- -


Bar d a d QL;


ABRIGOS CAPOTES PALLIZAS I,IIPER\l EABLES
Articulos para luto -- Generos d e punto -- Bastones


y paraguas -- Articalos de viaie
SASTKERfA - MODISTERiA - CAMISERIA


Mantas de Lana - Chanclos de Go na
(;ran seccioii de Peleteria


‘hotas al t o ~ t a d o - P f ~ ~ n fiiuTeli1ono, 211-PiltlA- f,E2s:::;i+%s


La Fonda Randa, de Esteva
Carre de Palma, 48--ARTA
S’ES OBERTA FA PQC. TOT ES NOU


I LLAMPANT. SERVlCI ESMERADISSIM


P r o n t i t u t
SEGUREOAT I ECQNOMIA


GRAN BOTIG-4
U‘EN


J U A N UICGNS (a) JAN
!en de tota casta de articles, ci) ns;!ibles, g~!kk; , ete


L. C A C C 1 0
TE DEPOSIT D F MAQUINES DE COSIIt


ES REP i EIENTANT DE SA PERFUMERIA


P a f f i A n c o r a
Corn tarebi Iota casta ~ ‘ i n s t r ~ ~ ~ E ~ s miticale. Baeiilrrizs, fieiterrti, EL


Gran establiment d‘en aw Centro, 3-Arttt
”9”t


$mpre, Ssmpre, derreres novedats en MERUERTA Extens aurti t de PERFUMERI4
C O L M A D O


AMB CONSERVES DE TOTA CASTA
Representant dels licors de Ia casa MORENO ambel mu acmditrt


Anis Miramar