~ i i y iV-&&in. 93 __ _ _ _I__ ----- PSEUS A t i Un triinestre 0'75 ...

~ i i \ y iV-&&in. 93
__ _ _ _I__ -----


PSEUS
A t i Un triinestre 0'75


fvrn id. 1 '00
AI Extrangsr id. , 1'50


N6n1eL-o s o h
15 cts.


-


- __ -_-


ArtA 15 deJu!!y d e 1920 1 P E R DEU I PER AIAL1,ORCA
I


Q U I N Z E N A R I C A T O L I C M A L L O L E Q U I
__ ___ -_


I I


Kedacci6 i Administraci6
Qnatre Cant6ns, 3


F


AL MAKGE
DE LA PRENSA


El qui dt.rant aqurst iiies par sat ha
llegid a sere nanient, d c sa pa sic: na da men t
i anib coneixe,i erit de ci!l's:i l a gran
prensa espanyola haura q i lcc l t aboi-I n-
n a t davant els insults, cls tlesprecis, les
nescirses, les frascs iiiorti!icaii:s i les
invectives inalicioles que s'han p: oTe-
rides contra u n a rrgi0 gei riiaua nos'ra
que no t6 inks tsra quc voler viure, qae
no voler mo.ir aufegada per tin regini
funest que fztalment-si no ve una r i -
pida. reacci6,- dur8 lcs demes regions
a un desastre segur i esfereidor.


Coni que no siguin bsstaats encara
els odis de classe que roeguen els cors
dels homos; corn que no sia prou temi-
ble el llevat de revolta que arreu esti
tovant, que cncara la prensa espanyola
s'empenya en venlar u n aitre fcc, ell
encendre els odis de rassa, en ationar
les reticors entre espanyols, en eiico-
tiar la Iluita d'una regib contra l'altre
abonant aixi el tcrreny per una guerra
civil.


hqtiesta regi6 que en aqw sts dies es
blanc de les ires de la gtnn prensa es
Catalunya, gerniana nostra de sang, a la
-que s'acusa de sentir malavolenqa con-
tra Madrid, de fer riianifestacions d'an-
lipatriotismt?, de insultar a Espanya, -
acusacions que tiingti ha ssbut provar
-i aquestes acusacions s'han fetes no
arnb altesa de mires i anib desitjos de
llevar abusos i corretgir defectes, sino
amb parades i frases indignes que ofe-
nen a1 qui les llegeix de fora estant i
que per forsa enceiidrien una ioguera
dins la regid gerniana si ells sufrlments
de uti jou cruel e injust durant alguns
sigles no hagumen posada a prova la
Seua pi . 'o?: . i . ,4 z:t la ~i t l imdmra come-


6.


p i d a dins l'actual quart d e sigle no ha-
:u 6s a ii os t r a t Yes per i t ii a cici I I a I ca tali
i rebre els cops a.1- b la serenida t propia
l e k esperi:s equilibrals.


Catalunya es t i n csser v iu i . que vol
diure; per aix6 ms!eiy, quant hi hn qui
a capfica per atife;ar-la ella fa esforsos
itlprell1s per arrapar-se a la vida, i crea
.i ,uesa, aunienti I'indus~ria i cerca es-
~ a n d i r son comerx i escatnpa ins-
titucions cultural?, i fonienta les a r k i
?nlaira son csperit par demuiit les de-
'11 i. j regions, precisanlent per triunfar
sobre els qui la voldrien veure encade-
nada o be co:i!osa, forinant u n tot uni -
ioriiie arnb les denies regions que no te-
nen eima d'aixecar el cap i fins besen
les naris dels governan!s que ainb llur
? s p r i-a da ad !ii i ni st r a ci 6, ani b i I u rs ani -
bicicmetes de partit estAii aufegant a les
regions qui van tnorint per consumpci6.


Dalerosa de governar-se consegui
Catalunya iiiia institilcib-,la Manconiu-
nidat-que vc a esser u n rudiment de
ijovern, per3 que casi sense medfs amb
el curt t e m p que fa que funciona, sols
contant anib l'escalf pratribtic de sos
suboi-dinats ha fet iiiks,-t sobretot mi-
!lor,-que no eis havia donst el (hvern
d: Madiid durant vint i cinc anys I e l
pob\e I'ha sabuda est'mar zn aquesta
institucid i la vol' engrandir i ref( r ca r i
vol dnr-li medis de vida perqse tC fe en
sa actuaci6; i davant la reclitut de sos
administradors, al cullirels fruits d'
aquest incipient orgue de govern el PO-
ble s'anardeix i ja frueix I'esperansa de
veure convertit en realidat l'ideal pre-
concebut i aixampla el cor i batega be
vida i exteriorisa, sovint la plenitht de
son en!usiasme i'inanifesta s o n viu de-
sitj de veure gran, rica i plenb la seua
terra.


I aquester rnanifestacions d'en!usias=
me, aquestes desitjos d e rtcsurgiment,
H'questcs 91a-narades d'amor a )la terra


que si cada regib Ies sentis d'identicn
rnanera engendrarien :I na nova Espanyn,
,'Espan y a red i riii d a que t 0 t 3 d i si t j a tn ;
3questes expansions son lo que han mo-
g u t la prensa vilrnent supeditada a les
Diigarquies rnadrilenyes a sustitar e:+
~ d i s de totes les deniesregions contra In
que primerarnent ha vofgut espolsar-
se e l jou, contra la regi6 que nos dona
constaristitent exenip es de civisme i
v rilidat.


A n aquest ressorgiment s'hi oposa 13
piensa jxeconisadora del unitorinisme,
la que viu sempre penjada a1 mugro
central, la que conlparteix ses campa-
nyesentre ensalsarla parodiade Govern
que du I'Espanya a\ desastre, cornentar
les Corridas de f o r m i atacar a les re-
gions que senten desitjos de inillora i
volen viiire i no vegetar parasitaria-
ment.


Prenguem-ne nata, germam, d'aques-
t a prensa, \,er,que noltros qui vo:em en-
cendre tambC en el CM d& mallor-
qriim I'ainor a tot lo nostro un dia mos
veurern atacats per ella. Visquem pre-
venguts i sapiguem que al liornentar els
odis entre les regions espanyoles no fa
sino fomentar el separ&isrne de que
acusan als demes, an els qui volen una
Espanya gran en la qual hei puguin
viure arriionicament totes les regions i
nacionalidats ibkriques pero m b llur
diversidat de cultura, Ilengues, dret, cos
tums,.-amb un mot--cada una conser-
vant son peculiar carhcter


A. F.


Aquert peri6dic est& subjecte ft
ctnsura esgIesi8stica.




Mesfres, Encoles i Nins
SUSPENSIO


-DEL CONGRES
POC creim, quant escriguerem I'arti-


clet publicat en el n . O del 15 de Maigt
que la Cornissi6 orgnnisadora del Con-
gres nacional deducacio pren,pu& l'a-
cord de suspendrer-b. .Mes aixi fou i
no podem mcnos de expresar la nostra
admiracio p'els ntotitls en que s'lia fun-


~ . dada.
La circular que publica la Cornisid


per fer a sebre que perllonga la felxa
de celebraci6 del Congres diu ,,que es
perque te seguredat de qu'els actes de
la Asarnblea no s e celebrerieii en I'am-
bent de serenidat i caluia gecesaris; per-
que diu que s'han fetes m $a wensa ex
citaci6ns de lluita enslotii i dfefensd de
la Relligio; perque elepignts ,oposals se
preparen per la bats'la reclqtant adep-
tes; perque, fifialateg+ les del berac1on.i
se desenrollin amb la seriedat drguda,
arnb la calmg, la s a w i d a t i la correcci6
que corresponen.


La Cornisski, awb:tQt el respecte q u e
nios mereix, mos gwmefr'i que diguein
que el tnotius que alega per la susyen-
si& i I'acort de limitar ei 1 i . O de Con-
gd essistes. an aquells .qui qsteritin carreg
cGcial, reveien o que el5 fins eren clard
nient tendenciosos i ha - tengvt por de
no sorlir-ne enla.6;eua o de que sds
donen pateut de bii educats, correc-
tes, serens,i,cal.mwos ak elemcts ofi-
cia1.s


Noltros- hem @stat-uns dels qui han
excitat an els nieslres d'escola catdlics
a acudir tots a1. Congrds disj>ot; a dis-
cutir arnb el cap bels alt, per6 arnb, tota
serenidot i corrcc!'d,els, tenies i conclu-
sions que pwasen en peril1 els arrelats
principis que informen .I'anima niallor-
quina. Se poden repassar&els e m i t s nos
lros en rekrencia a1 asygte i estam
srgurs que d'ells s'en despren tot lo
contrnri de allb en que se funda la co-
inissio per pe; llongar el Congrks. Awb
21 s m iicord s'ha presentat a n els ele-
iriergtr catolics de Mallorca, ad,avant el
~-.-st~rntd'kspanya corn a ineducals, e
incorreites per aix6, contant-mos entre
~.:qwIls i no creguent esser d'aquests,
pro:eitam enkrgicament dels motiiis
:tif-:;,it< per ella a1 acordar la suspensio,


Si > I ~ Y c k elements que no tenguin
r l r l eg d k i a ! dins I'ansenyansa han de


o w excluits del Congres, que I i canviin
el nuin, que li dlguin de 1 . I i 2.a eme-
nyanso, d'educadors oficials o lo que es
vtilgui, per6 no Congrts nacionol d'
Educacib perque aqreixa te un cbrcol
molt mCs amp e que el dels vidres de
les ulleres oficials anib a que I'han
tiiiiadd els Srs qui coniponen la Cotnis-
si&


Valga que'l plas senyalat novametit
per cdebrar lo es prou llarg per tornar
rcctificar, coni crei 11 que JIO fcriiti, o
pcrsuspendrer-lo definitivarnent, lo qual
convendria niks si WOS haguessen de
fer donar un trist espectacle.


U n mestre


M N r e s NU! se 'bellugiien
i2 I'alserOs poblet de S ' . l ~ q i t c -


rkt Blnrtca s'hi celebril en el mes
de maig la festa del Sindicnt
Agricola Catblic i en ella hi pren-
gueren part activa el mestre d'
aquella Vi la D. Teodor Suau i el
de Campos D. Pere T. €lorrach
Puig pronunciant-hi 'aqueix dc-
rrer un ,vibrant discurs. * * *


.La simpatica mestre nacional
de Felanitx Sta. D." Apolonia
Adrover el dia 31 de maig orga-
nisi4 UP viatge escolar entre Ics
seues deixebles superiors. Visi-
taren Manacor i *Art&. En'la nos-
tra V i l a anaren a veure WLes Co-
ves., i visitaren St. Salvador, la
Costura de les Gerrnanes de la
Caridat i l'escola 1." de nins. El
viatge se feu amb autombvil.


.* * *
Entre els discursos que en les


respectives festes dels Sindicats
Agricoles Catolics d'ArtA i Cap-
depera se ferem en les festes del
mes de maig hei figuren el del
Director de la nostra Revista,
D. Andreu Ferrer, mestre de la
nostra Vila. * * *


Tambe passfiren a visitar les
Coves d'ArtB les alumnes del
grau superior del Col*legi de
Germanes Franciscanes de Petra
dirigides per les seues profesores.
L'excursi6 se feu en automdvil i
de pas per Art6 trescaren la Vila
i visitaren lo mCs vistds d'ella,


* * *
Els mestres se belluguen; jvaja


si se belluguenl




S o c i a l s i R g r i x o l e s
LA tNCONSECUEWClA


BEL SOCIALISME
Tots els qui estudian els moviments


obrers actua!s esthn ben convensuts
que una de ies principals C ~ U S P S del
mal-estar social es el desequilibri exis-
tent entre el consum i la produci6


L'excessiva coiiwIi:encia ai mercat
produeix semprc m a baixa preu
del article qui sobra. Fn camvi, I'ezce-
ssiva demanda d'un penero produeix
una alsa en el preu iiniitada per la bo-
ssa del coinprador i la seua iiecessidat
pr6xima o Ilunyadana.


Ala be, :quina esla causa d'iitquell


Per el qui tlesapassionadainent j u t j i i
observi, no hi ha dupte que vagurs conti
nuades,.el constant niovirrent d'agitscib
prcdwt i fsnientr?t-per els sindicalistes,
i la disiiiinucib d*horcs.de feina, se ira-
dut-ixeri a l a prictica ainb una niiuva
considerable de prodwi.cio i si afegim
d s p r e s I'aulllelit de jornal anib la con-
seguent pujada de la manufacttira veu-
rem, que s i rio se retglameiila el trcball
mirant seiiipre a la col-lectividat i no se
d Bstrueix I'idehl revolucionari del so-
cialrsrne la vida del nion se fa irnpossi-
ble.


I'erque 13 vaga. qrtant tendeixa la
consccucio d'una iiiiliora justa, hC sigui
tin descars, be P i b i * j iin ati-vent de sa-
lari miran t al sostaniment de- la familia
d'una manera decent, prapia de la dig-
nidat humana i arrtgladament al estat i
condicio del obrer, avuy es adrnesa per
tota la gent qui serva la plenitut del sen-
tit cornu, per6 la vaga sistematica. la
vaga qui no te altre objecte que coartar
la llibertit de' patrb, la vaga sostengu-
da per l'odi, la vaga per la protesta qui
dc en son interior la finalidat xorca d'
enlairar els gandills, aquesta no te rat3
dksser, aqgesta se ha de combatre i s'
han de inutiiisar els seus promotors.


Predicant germandat els-nostres: so-
cialistes. no pensen rnts que amb el seu
ben estar perque, si fos r'altre mane-
ra, bk ' se preocuparien de que els,coni-
panys d'altr, s cititats, de s a!ltecr po-
bles que consumeixen lo per ells manu-
facturat ho pogEessin adqu:rlr al m&
-baix preu possible i de que tal cosa se
conseguiria trcballsnt, a iiii no me cap
dubte.


Per6 els socialistes no se conlcnten
en yromoure vaguer per finsmks o
manco utdpics, no;ellr niantenen un es-
tat -,ontinuat de revdta sense cap fi con
cret corn no sigui el de destruir la socic-
dat. Que persegueixen el millorarnent de
l'obrer, es coinpletament fals, i si no
ascoltau: No fa molt de t e m p se ce e .
lira a Metz ciutat de la Lorena ( :ranq,A,
ma setniana socisl cat6lica i eii el'a :.e
I w n y e I'acorl de crear el *superjornal
fax. iaru.


g desequilibri?


ilk


La conclusi6 aprovada aconsellava
que tota els pdtrons catolics d'una ma-
teixa ciutat se reunissen i fundassen una
Caixa cornii en la qual cada u n deposi-
taria una detenninada cantiddt propor-
cional al nonibrc d'obrera qtte eitipleas
en Jes seu-s-fabriques, en Ies sews te-
rresetz, a n b la f i de que cada vegndii
que a un obrpr li nesqu13 ufl fill, et pa-
tro tregues de-ca caixa la mn#d r t nnce-
ssaria per.donarli un.sruylement. de jor-
nal.


Id6aqwstaidea t . in htrrnosa, tan bo-
na per bobrer que a1 auniennar la fa-
inilia veu tambC aumentades- les seves
neczssidals; twba, tot-d'una a la mCs
fra1lrEa.i ckcidida cjposici6 per part deh
redentoss del obrer, dels socialistes i el
Sindiveat socialista de B6nbaix se distin-
gi per la protesta violenta en contra del
acort digucnt en les seves propagandds
que si.aquell acort prooperava, els pares
de fa m i I ia q u edar ie 11 condemna t s a nyor i r
de fain, perque dshpatmnoper eritar 1'
hauer,de pagar,. biarien e b o p r a r i s fa-
dsins.


En voteu rnCs d'inconsecuencia? (No
se veil clar I'interCs dels sindicats so
cialistes de que els obrers sufresqtiin
senipre i odiin a qui les vol i pot fer un
be?


FLORIANA


EL DERRER CONCURS
DE BESTIAR


Francanient jo no som dels optimis-
tes q u i h m comentat el concurs de
bestia darrerament celebrat a Ciiitat.
10 no hi FC veure cap exit. En la I!ista
pub icada en la prensa amb el f; 110 d 1
Jurat hi velg un buit grandib, u n de
sert inmens, an a que amb molta rahb la
lectura de la llista va fer exclamar a un
intel-ligtnt company que jni el Fahara!


I realrnent, la mitat dels preniisrno s *
h a n conceditsi clsque &an donat han
recriigu!a-en u n petit aombre d'eqosi-
tors.


En el nieu concepte aqutts concur-
sos no son prhctics, sm exposicions
niC3 o matico vistoses sense cap finali-
dat. .4vrii tot lo que no sigui especializar
les coses no te ra6 d'esser; per io tant
ja que semola hi ha el propdsit de cele-
b, ar-ne peribdicament conv& pendre
noves orientacions mirant sempre a1
mi lorarnent de la nostra rernaderia.


El rreball s'ha de encaniinar a I'au-
ltimt de la nostra riquesa reinadcra,
tri 1. d poraci6, perfeccionament, intro.
du x i6 de rasses que siguin a p e s per
dtrridre a les diferentes necessidats,
tretidl, cam, Uet, liana, et%. i cada
s o f u r s hn d'esser d'una detfrniinada


e s p c i e i cada u n s'ha de celebrat. t!i! -:i
'seu cen!rt$'en el poble aon est2 n i p ;
desenrot4at. q u e l l element objeck fki,
clAcur6. '


En yuant an els premk,
;d&e que han d'esser gro
!si gdn sols no paguen els
pokeher que s'hi presenti
de pobles llunyans? 1 si
especial, inCs bo de fer es
i i i i + sigu.11 de consideracib,
grossos, renurneradors, son un :,.:
alactiu per el qui treballa.


Per altre part, els nostres rem
se mostren molt retrets en aquets t
cursos. Jo vise a un pob
de Mallorca en,el qual u11 dels pr-::.
pals productes? es:-eL'. bestid i a 1 .
absolutament vaig, sentir a pariar
cortcurs;quarit-i-ti~~~ d'entusslasm
concorrer-hi.


Aqiiest relraiment, coiii totes k s :*,
ses, tC les seues causes. En priwt;[- i ,
el caracter dels nostres pagesor;; eils
senten e7tusiasme pet res fins i toi ;.
lo que de 1116s aprop tes interessa


l'reguntarilos per ies seues guar(
i tots vos contestaran que teneri io 1:'
Ilor; digau 10s que seria conveoierit % .
junlassin per atendre niillor a !cc sei
tiecessidats, an el scu perfeccioftam
i vos contesten anib la rlajoia CJd !!e - .
se basten 3 si maieixos, l'espcrit i n i
vidualista t6 la classe dctmi;lecia.


Per molts de pobies son el, d e n c' .>
3gricultors qui entren dins cis $iiidic& 5
Agricoles. Fins i tot so:: eg(oislesjl :
lispensau l,expressici, tan! s
en que el veinat sdpiga C r i i n
Iegossis, per lo tant si no les ,ieirn t ~ !
iqgest individuaiisme, incuic;inti~,,:j 1'
tspcrit d'asqociacib i i'esperi; patiiota
ionament de tot el be, poca cosa d u r h
an els concursos.


Els premis en quant s!guin rrn:tirim-
jors tanibe psren ajudzr yuaI-* bd ve-
:ads.


La Mancomunidat Cntalalirij h a r m
le1 Estat Espanyoi, va iniciar p:::. i'abrii
le l'any 1919 una serie de COIICL
ioniensant per el besti4 bot4 de ass::
que va tenir lloc a (iranoliers. Kci- ks
:ondicions i I'exit alcansat creg ~ e r k i
:onvenient pendrerne iwostrti i aiiari4.x
ienl anib aquell pair6 dins Maliorca,


>ROTECCT6 A N ELS All1 <'ELLS


3cgons el conveni internaciona! f i r m a t
1 Paris el 19 de Mars de 11302 i ralificat
:1 6 de Decembre de 1905, se p x h b e i x
natar en tot temps i de qualsevol mane-
*d sigui els aucetls utils a la agicultura,
ispecialment els qui viiren de insectes,
ii destruir els s e w nius, otis i cries.




F o l k l o r e B a I - e a r
Es V.ent Tliarrioiitana (Nort)


---
(1) Dita de pescadors de tramon-


mkL.




--
P e s '.e L 1 e v an ti n a
(Continuncidj


.Quaiit se presentave;~ els siiiipto-
iiies prodrciinics e's iiietges reconiena-
ven an el. inalalts la necessidat de fer
1111, procuriilt fer-10s suar niolf prcn-
p e n t bqple , s d'crbts corr?iits i e s -
tant sense mciijar absolutament rcs. D.:
vegades bListA aixo per disniinuir la
gravedat dt.1 m o l f i !s 3 voltes per ii i i-
pedir q u e preiiguks forsa.


*?'ot-d'uiia que coiiiensfva cl temp;
d'excitacib el tractament no pogui
'sotsriictrrr-se a 11.1 initode uniform
perque cren tlifei-ents les clvsses de in-
dicacions que s'liavien de cuiiiplir i per
lo inateix s'iiavien de rnudar tambe els
ihedis ter ,+pkul ics scgoiis el caracter
d e i a nta'altra i el p r d o nini d d s siinp-
tomes.


.Quaiit de t ) t cf'un3 hi havia senyes
d'una rencctb i : i f l im3tQria i i'atacdt &-a
ca i gras, el sa:i,gr:tv:n, pr,cur3nt seln-
pie ienir r i - o t i iirtrdeneia en I'tisnnqa
de t a l w i i i c i p c r q u e mC.5 pl-cst o nies
t rt s0brevfi:i.t I d pf);!racio.
' Estaven en ciieta s"iise p e n h a]t:es
a'iineiits q:ie b r o m 'leuiers i s stancia


, d'arrcs i I T N i c pn, i at mateix :eni;?s


6


c


per. caliii?r sa set s'usareii 11eg;ide~ re-
irescaiits. ICii la iii , ~ I J V p2rf dcls mllalts
s'einplea 13 l i ~~cc i l c : i ; i na co 11 a v 0 . n . t . u
per conibatre I 'cstJt dr veiitrrti que se
i~ianifestavi. t\ I el ;.iiial.ilrs qiic teiiicn
I,+ pel1 seca ! px I C - I ' O ~ a n cl cutis els-e
doiiaven els cxcltants clilusius nikr po-


. derosos, co t~ e x lira l'acctat d'amoniac,
i fins i tot i'a:cali vo'atil en preparatiu
apropiat.


"AI estat d'ahatiiiicnt s 'opoaven els
' ionics, la quina en cocci6, I'extracte o


tintura de la mateixa substancia, brou
i vi de forsa. El ddiri i els salts de ten-


t dons se coii:bateren amb antiesixisinb-
dics. Els sinapismcs arnbulanls i les cil-
taplasmes emolient i s:rviren rnol:eo
vegades de gran ajuda per combatre
a I gu n s simp t o in es.


SAlgunes de les n:anifestac.io;la ainip-
tonidtiques d e la peste re:lamaren me-
dis especials: Els biibons de vegades se
restnnyaven, altres se tapaveri arrib t6-
pics emo'icnt i i qtiant era Ii"t nt 1 . 4 flu:-
tuacib se x:ipaveii i s?,procurava fer-ne
surtir la matiria Eis hntrax i carbuii-
cles des@ de netctjals i restanyats
se curavcii arob quitla, lo mateix que
la cangrim i les liagues atlib pkrdua de
s ti bs t a n cia.


6Hi h grik nietge ( I ) diiis S. Servera
que despres d e donar I'eiii6tic an els
seus les feia peridre oli comli en dossis
bastant grosyes, i les feia donar fregties
de la mateixa substancia per lot el cos
i.amb aquest unic remei molts ciiraven;
perb dins Arta, altres metges en.aiareti
el mateix procediinent empiric i 1'11 rguc-


(I) El ;DOL 11, Jian Lliteras,
-- --.


. .


r e n de deixar dins pocs dies perque
amb els tbnics curaven a m6s gran nu-
mer0 d'atarats.


*De totes inmeres el pla de curacid
que se tegui i que era el mCs racional.
no dona seinpre el bon resilltat q w scl
desitjava consignant el Dor. .I,literas.en
sos Aputites q!ie .en aquesta especie
de inalaliia I'art se veu en la iiiajorh de
casos obligat a codessat. la infulicien-
cia dels seus iiiedi3 o s'ha d e act) Aten-
tar anib o b w v a r sa feixina.


c Presermtius. - Alguns. sacerdot s,
metges, pt-acticants, cnfermers i em-
p:eats, perdal'iberar-se del contagi, u s a -
ren alg!ins-nicdis aconsriats en diferents
epoques. Consistien aquests- en dur
gu>ntsT vestits d'hule, untar-se tota sa
pel1 arnb i)li d'oliva."i altres preservatius
qile avui se 'coiisiderarjen ridicols. La
cxp er i en c i a, d esgra cia d a men t, demos t r A
beii clar que no hi havia cap preserva -
titi per ies personcs que assistien an els
atacits de la pcste mortal. La niillor
txoiilaxis consisti en la estreta obser-
v a n p de les regles.de la higizne, pcrqtie~
la nialaItia se prenia en tats els qtii<co-
metien d ~ u , s o i de qualsevol casta.. .


Co n j a 1ieiii.dit aiiteriorinent el Dol;.
D. iLZiquel Pascual fou enviat .per la
ltirila Superior a Son, Servera arribint-
hi el dia 27 de inaig el qiial coniunida
desseguida an aquella el s o u parer so-
b r t la nialaltia reinant. La junta ir i i i ie-
diataiiient dona ordres per veure de 19-
calisar el mal en els pobles I1eva:itins
qu'estaven j a atacats i rnana estab!ir els
Llatzarets necessaris per la corantena i
for Har u n cord6 militar que enrondas
tots els pobles de la Comarca apestada.


Obfirit les o:dres superiors. el Dor
Pa-xual d.ivant I'increment que dins
ArtA prenia la inala:tia envia a1 nos!ro
Ajuntanient la siguent coiniiiiicacib qiie
cupiarn litrraliiient:=*Respxto de sei'
firs las clases de 10s nior,idores de es-
ta y la de Artd, es decir de sospecho-
sos, inficionados y convalecientes;. y de
haber la Superios ]utita de Saiiida 1 de
cs!a lsla declarado .correspoiider la de
esd Vi:la a la priniera. se serviri esa
Itinla lwal de S;iii;dad, bajo la i i i i i es-
fret ha rwporis biidad, levontw e! cor-
d6n, que Id misma dispusap se ~formsse
y que se estahleciese ayer para llevar
a etecto la incoinuiiicacion de M a con
la expresada Vi!la de Arts, no s610 por
exigirlo ia jiislicia. sin0 .tmbi6n para
.)tie alguiios facultativos resideutes en
643 puedan pasar a esa a 81 de tomar
a tienipo las precauciones nxesarias
qtle $e insinuaron ayer para contener
el cotitagio desolador de qire sin duda
participa ya esa villa.=Son Scrvera 31
d e 11.- yo de t820=.Miguel Pascual


Sego IS sexbla el nostro Ajiinta'ment
110 11, podia consentir en qii: 1'na:ues
sei] de cordonx fins *n el punt d : que
cl ,in.aJ;'ix dia sg feu expedir,a un dels


C O ~ D O SANITARI


metges de la Vila una certificacib de
que Arta, gosava de salut completa,
per0 no obstant se veu en diferents do-
cumenis q v e en aquells dies ja el poble
estava pie d'espant, terror i consterna-
c16 .pels.esbragp de l'et ideniia.


De que no hi podia donar passada el
nostro Ajuntament se veu en el siguent
ofici que feu de coiitesta al anterior:


Muy Sr mio: Habiendo recibido el
I k l o d V. de hoy en que nss inanda
[evdntdr el cordbn dig0 a V. que por
ningun estilo se levantari dicho corddn
i i i .e ad nitrrdn 10s dos facultativos, ni
ninguna otra persona que V. nos dice;
qucdan'do de nuestro cargo el reclamar
lacultattvos a Palma para la seguridad
de este pushlg; y en quanto a puntos
de Saniddd se han tornado todas la6
iiiedidar conducentes" a1 efecto,=Dios
gde etc -A[t i I de Junio 1829.-(Va
sense fir,na) hi Dor. en Medicina D. Mi
que1 P a a d Comisionado.


SK veu, perb, que prest reaccionaren
les sutorrdats de la rioslra Vila, perque
davant els estragos de la pesfe el dia
2 de luny se oometeren ja an els acords
radicals d e la ) m t a Superior de Sanidat
de Pdliiia que va encarregar la formacid
del Cordit ai meinbre de la mateixa D.
Toaas d e Veri Brigadier de I'exCrcit el
qual destrnh a1 Coronell D. Josep Ferrer
a Inspector General del cord6 i quefc
de la tropa.


E! dia 4 1 de J u i y estava j a forinat
Aquest coiisistia en una filera d'homos
posats e% sa i en IIA, a certa dis tania
un de I'altre vetiaiit perque no sor_tis
ningbi del term:: dels pobles apestats.
El Cord6 general per incomunicar-10s.
arnb el restant dz I'illa comensava a
*Sa Punta d'en Amern del tcrine de
Manacor i acabava a YSa Canova. de-
v o n Sa Caionia de St.Pere del terme
d' Arta. La residencia del Corter Gene-
ral erd a Son Pereto, del terine de St.
Llorens. Dz mailera que'ls quatre pobles
inconiunicats eren: Son Servera, Art&
Capdepera i St. Llorens d'es Cardeesar.


Adeines d'aquest Cord6 general n'hi
havia tarnbk altres particulars entre u n .
pobl: i a:tre de ' s invadits, estant el nu-
cli del d'entre Son Servera i Arta an el
Coll de Sqn Cztiu i el de entre Arts i
St. Llorrns eii el Coll d'Art6. I el d'entre
Arta i Capdep,ra a <Sa Creuveyas


Per de pronta era sols militar per e l
qual s'enviaren trescents homos amb I
gdardes de sanidat i diputats. S'cnca-
rregd de la correspondencia diaria entre
Palm? i el Cord6 a D. Rafael Vileiia i
D Ail muel Linaza Per la rapida comu-
iiicdc,o i aporLaci6 de queviures Be dis-
pojava d e 40 cavalls mcresquent citar
la caridat del Cabildo Catedral de Ciu-
tal que ademis de pagar de to t d'una,
4900 reals pels primers gastos, destinit
vu i t mil reals mensua \ s .['el zanteai-
ment dels coranta cava Is ue prestaven c
si'rvici eo el cord6 ...




Noticies i Cornenfaris
WIG--RM~HI


LA NOSTRA
ALL& una altesa de mires que


les hronra molt, els prohoms de
1rt.politica local e n la nostra Vila
13. Pere Moragues de Arcos i
13. Pedro Morel1 d’Oleza han
lhnsada a la opini6 pliblica l’idea
trascendental de rompre l‘anti-
quat armass6 dels cornit& poli-
tics locals i crear una especie de
.jlrttltn dt. defeiiscz que dugues per
h i c lema: El bd moral i material
ct‘Art5.


Es dignisima del rn6s calor&
clogi aqucixa iniciativa, que mos
feim nostra per creurer-la l’tinica
qiic pot esvei’r els odis i rencors
que de la politica solen derivar-
s.e i I’iinica que podria fer fecun-
c ia la conjuncib dels ideals, de
Ics iniciatives i del treball de ca-
d; t ar tan en c .


Amb la Lt-issoi~ de veure ja rea-
li’sat projecte tan hcrmcjs, mos
permeten .dir-hi la nostra opini6,
no per posar cap til-la a l’idca,
sino. mks be per prcsentw UIR
mol-lo que L‘infoi-mi, per pnopo-
sar u n a organisacirj qw creim
{tdecuada a n el projecte, perque
..;ens dupte, de la forma que se li
doni dependeix la sew lougevi-
dat o efemeridat. Que s’estudiiga
per endevant l’idea, que se pro-
yagui, que’s crei ai seu entorn 1’
entussiasme popular, i que’s pro-
cluri fer concebi-e an el piiblic fe
i confiansa an el pi-ojecte, perb
una vegada partits s’eviti a
tota ultransa el fracds ja que si
d poble un dia perdia en clla la fe
i la coiifiansa, dificilment se li fa-
ria recupei-ai- en cap altra nova
iflstituci6.


Aquesta nova oiganisaci6, a1
mstro.entendre no ha de ser de
cap wlkera.una. upid del9 antics
p.artits, B,ei-q*w per la 1~2s petita
q,u.esti6 personal se desferia corn
wa magrana. Ha de ser una Ins-
titucid de cai-kcter social. en la
qual hi estiguin representades
totes les classes, desde la mes
htmil a la mes enlairada, en la
que:tots els gremis, tots els oficis,
tats els estarnents s’hi trobin, re-
presentats i que l’interes gre-
mial i el be de la nostra V i l a si-
guin 1’6nic mdvil de, ses deter-
pinacibns i acords.


TxqtJe en una Vi la petita es di-


ficil la divisicr en greinis pei-que
colqdn tendria un representant
per uns pocs individus que ccns-
titueixen el gremi, millor seria,
a1 nostro ‘udici, dividir-la en clas-


set que segueixen: 1 .” Propieta-
ris grossos. 2.” Propietaris petits
3.” Classe mitja. 4.’ Persones de
carrera. 5.” Amos o pigesos. 6.”
Menestrals. 7.” Jornalers.


De cada una d’aquestes clas-
ses s’elegirien deu individuos-
que s’hauria de procarar repre
sentasen tots els gremis de la
classe-i aquests sctanta fornia-
rien lo que se podria anomanal-
Assamblen popular Aktaitenrn
la qual se reuniria ordinariamcnt
un pic en l’any i extraordiiixi ia-
ment quant se cregues precis.
Aquesta Assamblea delilm-aria
durant una, dues o me‘s ses-
sions, les que fossen precises,
sobre els projectes que se pre-
sentasen per l’A4dministracr6 i
milfora del poble en tots sentits i
elegiria Epn President general i
un Cdtisdl Peiwnneirt que estiria
format precisament per un sol
representant de cada una d e les
classes anomenades i el qual es-
taria sempre en contacte amb 1’
Ajuntament i amb el batle i seria
l’encarrcgnt de cumpliir- i fer
cumplir els acords de la Assam-
blea. corn tambe podria d w a
cap deter-minacions propries men
tres no se separds de la linea o
pla trassada per 1‘Assamblra.
De manera que formarim el
CoiiseIl Pevriinrient el President
General i els sets elegits entre
els representants de les classes
populai-s, poguent 1’Assamblea
nombrar alguns assesors tecnics
com el notari, el Rector, el jut-
ge etc., per I’il-lustracib del con-
sell en els assuntes duptosos de
cada una de les questions ttkni-
ques que se presentassen.


L’Assamblea seria elegida per
primera i dnica vegada per una
Comissi6 organisadora forinada
p’els Presidents de les diferents
sociedats artanenques i les tres
autoridats civil, judicial i esgle-
sigstica. Convocada i reunida 1’
Assamblea aquesta Comissi6 fe-
ria us de la Presidencia fins que 1’
Assamblea hagutSs aprouades les
basses sobre que hauria de re-
gir-se elegintse inmediatamem1 el


ses socia / s que podrien ser les


Co~isell Pew~zarietit cl qual pen-
di-ia desde tot d’una possessori i
la direcci6 definitiva.


L’Assamblea i el Consell se-
rien renovats cada quatre anys
presentant q u e s t abans de ces-
sal-, una llista o proposta per la
aprovaci6 de la Rssamblea de
les persones que haurien de
constituir 1’Assnmblea durant
els quatre anys siguents i sols
podria deixcr-se a la lliure elec-
cib pdblica els representants d’
aquelles classes que s’haguessen
constituides en gremi o sindicat.


Aquesta es la nostra opinib so-
bre I’idea snlvadoi-a q u e propo-
sen CIS distingits personatgcs que
l‘hnn forjada i creim- no per es-
sei- nostrn-que modificada o arre-
donidn, afegint-li o Ilerant-li lo
que sc creguds que h i falt3 o de
sobrcs.. podria. esscr la blissc, el
punt de partidit. del resurginient
de In Vila que tots estimam.


L A KEDACCIO.


DE §ON SERVERA
Far& cosa d‘un any que’s fund$


en aquest poble u n a asociaci6
relligiosa anomennda UCongre-
gacib Marianas. que a pesnr del
poc temps amb q u e conta de
existencia i de la hostilidat de
que fonc objecte, de cadn dh.
anmenta el ntimei-o de congr c-
gants.


El dia 11 del proxim mes deJu-
,rial, si Deu hovol, la Congregaciti
celcbrczrB solemne festa dedica-
da an d :seu Patt-6, Sant Lluis
Gonzaga, amb arreglo an el si-
,gum t programa :


Eb’demati hei haw$ misa de
comunio.genera1. A Ias 10, misa
major. Pi-edicard un eloquent-
orador sagrat.


A les 3 i mitja, procesb, que
recorrera els carrcrs niCs ten-
trics de la pobiaci6.


Acabats nquests actes relligio-
sos, en el .Centres de la Congre-
gaci6, tendrd lloc un acte litera-
ri, i xcakat ;Ic;?,est, inLisica i re-
fresc pels con;:1-(’gii i:ts.


iEnvant, congi-cgants! I que
cap obstacle siga c a p n ~ de des-
viar-mis del bon m n i i cmpres,
convensuts de sa finalidat noble
i pati-ibtica que pel-seguim.




LLEVAm -7


: Q ' F \ s t B i s a C o r n a r c a
EN SEYBNTE A ARTS


CONFERENCIA
Segons noticies, aprofitant la


j venguda a Mallorca i a les Coves
I d'RrtA del ilustre orador i valent
.diputat Catolic D. Manuel Se-
nante les entidats socials Catbli-
ques de la nostra Vila 1 ' G m invi-
tat a donar una conferencia so-
bre questions socials. Es de creL.-
re que aceptara i serii aixb un


. aconteixerneat pel nostro poble
, que segurament acudirii en mas-
sa a sentir h v e u del il.lustl-e


+ capdill de l'integrisme cspanyol.


FEBTZS
Amb gran esplendidesa s'han


celebrades derrerxment les fes-
' tes de consuetut que ;11iatn a res-
senyar nmb tota brevedxt per no


'.permetrer-nos in& esteiisi6 l'es-
p i de que disponcln.


DE LES FILLES D F LLI1
PUIIISSIM_.I


Tengue lloc cl dia 30 de Sep-
tembre. Se feu al mati una fervo-
rosa Comuni6 genera1 i un Ofici
molt solemne.


A1 capvespre se feu la pr-oces-
SO acostumada 'd? les Filles de
Maria a la quen'hi assistirenunes


.set centes.
DEL CORPUS CHRIST1


En la diada eucaristica la Igle-
. sia parroquial celebrti la festa
. anyal del Cui-pus ainb gran so-
lemnidat passetjan t trionfalment
a1 capvespre a Jesds Sagramen-
tat p'els c;u-rets de la poblaci6,
amb assistencia da les autoridats
i de l'iljuntament.


* * *
AI diumenge siguent-se .va ce-


3ebr.x la fcsta del Corpus en el
*Convent dcls P P. Franciscans
dambun Ofici Major en el que la
' Capellacant& una de les hermoses
:Misses d'en Perossi i a1 capves-
.pre tambe se feu una solemne
process6 amb el Santissim. Cri-
-daven ferm l'atenci6 els nins ves-
tits de Sant que fa alguns anys


,,hi assisteixen.
~


L


EL COR DEJESfrS .
33 divcnres dia 11 a la Parro-


q u i a se celebrti la festa del Sa-
?rat Cor amb una Comuni6 Ge-
ieral a% que hi assistiren els
iins i nines de les escoles i un
ifici amb exposicid Major en el
que predick per primera vegada
21 jove Pvre. D. Josep de la Jor-
h n a . .
SANTANTONI DE PRDUA
Com els demes anys fou molt


inimada la festa que la Comuni-
3at de PP. Franciscans dedica a
St. Antoni de Padua Patrti del
Convent. El dissapte n vespre
sorti a voltar la V i l a la hermosa
rarrosa cantant dins ella els nins
i angelets 1'Himne a1 Sant de
Mossen Juan Aguild.


AI endema a1 Ofici Major que
d i p 6 el Rt. Provincial P. Barto-
meu SalvB i se cnntA 12 Missa
Eucai-istica d'en Perossi. PredicA
Les glories del Sant Niossen An-'
toni Grau. L'iglesia era plena a
vessar. A1 capvesprc torn5 'tres-
car la V i l a la carrossa entre una'
gran gentada-en vengue molta
dels pobles veinxts.


A1 vespre en la plassa del Con-
vent s'hi amollA un Castell de,
focs artificials i globos que arne-'
nisats amb la banda entretengue
tota la vetlada a la p a n multitut
que a119 s'arreplegli.


Es digne de menci6 l'artistica
Capella que arreglaren i que fou
visitada per la major part del po-
ble.'Enhorabona i molts anys.


-


El dia tretze d'aquest nies dc-
matinada, entreqA I'zinima a Deu
despres de cruel malaltia i ha-
guen t rebut els San ts Sagra-
ments I'amo'n Francesc Tous (a)
de Morell. Que Deu l'haja trobat
en estament de gracia i el retro-
bem en el cel.


Enviama sa esposa i dem&
familia corn a la mestra nacional
D." Juana M." Salas germana po-
litica del difunt, 'I'expressi6 del,
nostro sentiment. -


I C R O N I C A I
DE CANOSTXX


METEOHOLOCilA.-Durarlt la quin-
zena ha fet la major part dels dies hu-
tiiits, xalocosoc, calor de dia, i fresca


a's vespres. H 2 fet dues saons La set-
nians passada plogue tot una nit i part
dcl wati; pluja iveriienca, persistent. El
dia de St. Antoni plogue aigo torren-
cia1 de les dotze a les dues i mitja. Les
cana's i aceres rro podien recullir-la de
tanh qu'en queia.


AGKICULTU RA.-Les aigues cai-
gudcs darrerxnent han arribades tart.
k Is grans ja no han pogut aprofitar-les.
Els dies enboirats i hurnits han escaC
dot en part I'oliva que ha caiguda molt.
S'anyada es tal i quina. I per pitjor ni
els aubercocs ni les metles se paguen
be. Les Frtiites h a n vengudes primefen-
ques. El; dernes anys per St. I'ere Ire-
volten la figuera. Engcany per %. An-
tori ja s'han menjades figues a voler,
1 Io mateix tiels.6ltibet~coos. i peres de
SI. Juan.


SANIB,\D.--'L'e$t&t sadtar i ' de la
Vila es satisfactori e11 general. No obs-
tant hi ha alguiis c t t s ~ s aislat de febrec
i e's c6iics propis de la temporada.


DE~GRACIA.-E~ dia de S t Antani
a1 demati quant-s'autorndvil cwreu vol-
tava el cant6 de na Batlesa per reti-
rar-se d'uii carra dacosta molt a l a
paret i coin d i noso de l'auto, natura!
de Capdepera, estava darnunt 'el puja-
doi- fou encl6s entre 1 auto i la paret,
rebent u n fort cop que I'estamordi !Fa
coaduit cl hos2ital. Venturossinent .no
foren de gravedat les ferides rebudes.
AI horabaixa f o ~ conduit p'el rnateix
auto a Capdepera.


A EST1UETJ:IR.- Son djferents
ja les families qui wenen per passar d
ieinps estival D. luarr Tous i familia
s'ha trasladat a Calarratjada i D. Enrich
Galiano i Esjosa, han venguts de Bar-
celona. Les desitjam felis estada esti-
Val.


AUBERC0CS.-Elr aubercocs en-
guany tenen poc preu. Se paguen -de
quatre fins a cinc pessetes. El Sindicat
Agricola n'empota i en el seu local s'hi
nota gran moviment. Tambe s'en em-
poten a can Pere Pcreandreu i a Caa
Jaume de sos Llullt.


Antonidurant la revetla amollrren glo-
bos i un d'ells s'enccngud want fou a
ruatre o cinc metros d'altura caiguent
I'esponja encesa d m u n t sl cariia d'un
atlot d'en Jeroni Mo seriu, deixant 0
una llaga de cremat.


ALTRA DESGRAC1A.-El dia de St,,




d ' e n G U I E M B U J O S h (a) G a n a n c i a
SE VENEX 'BONS I 13ARATO


l'ilgercia Bujosrl (e) 63:inria Seivtix am1 emul, p~m~ual ida l i barate ~nalsevol eldm se li fassa p!r Chilit i pels altres poblef de Hiallorca
Despaig a Aria i CARRE DE PALMA N.O 3 - Despaig a Palma: ESTRNC DES BANC DE S O L I


GRANDES ALMACENES
$an J o s e


U Qa. lgnacio Yi~ l ' e ro l a
-_ _-


- Laneria lZapatex;:rla I Paiieria I 13 ord a do s
Lencei ia ConEecciones Paiioleria Tapicerias


Carniseria Corseteria Corbateria Alfo 11 bras
Merceria Bi su teria Perf wn eria


ABRIGOS CAPOTES PALL1245 IMPERMEABLES
Articulos para luto -- Generos de punto -- Bastones


f paraguas -- Articulos de viaie
SASTHERIA - h4001STERIA - CAMlSERlA


Mantas de Lana - Chanclos de Gotila
(iran secci6n de Peleteria


La fonda Randa, de Esteva
Caw6 de Paima, 48 -ARTA


P r c n t i t u t
S'ES OBERTA FA POC. TOT ES NOU


I LLAMPANT. SERVICI ESMERADISSIM


SEGNREDAT I ECONOMIA


E : ~ s a i i u : d e s i p a l l e t s
E n Hoc se : ohe I .vi116s que a la


E S F O R N N O U


P X N A D E R I . 4 i c t 0 r i a
D'KN


M l q u e l R o c a C a s t c l l
A sa botiga hei trobar :u szmpre pans, panets,


galletes, bescuits, ralletr, i t a ta casfa de pavticcria
TAMBE BE SERVEL-Y A DOJI1CfLI


DEk$PL4 IG C C ~ P J ~ ~ I - d e Pcnliiiu 3 bis. A fz T A
Netedat, prontitut i economia


GRAN BOTIGA
D 'EN


J U A N UIG'ENS (a) J A N
Veri de tota casta de articles, comestibles, galletes, etc


ES REP.iESENTANT DE SA PERFUMERIA
L. C A C C 1 0


TE DEPOSIT D F MAQUINES DE COSlIt


P a f f i A i i c o r a
tom fambi tota rarta d'iostmments mnsirals. BaoQurrier, Gdterres, etc.


Tip. Catdlloa de Fewer 1 Snr eda-ARd--


J


3,