L .> .% Dels treballs publicats ne sbn responsables els autors ~~~ ~ ~~ NO'S...

L .> .%


Dels treballs publicats ne sbn responsables els autors
~~~ ~ ~~


NO'S TCRNEN ELS ORIGINALS
~~ . ~~ ~~ ~~


Redacci6 i Administraci6


Quatre Cantons, 3 + A R T A


.


Se paga 1- rz 1.3 12 s
Trimestre. . 0 5 0 Ptas.
Any. . . . 2'00 D ESPASYX.~ a


Esrnavoen . . . . . . Doble. la bastreta


Quinzenari portaveu de l'Assoeiaei6 "@inerva,,4efensor dels interessos morals i materials d'Hrta i sa Gomarea


' Una nova era sembla haver tengut principi en


estB e l nostro poble. Els regidors elegits en ies
iikimes elections municipals han estat reposats a
son Hoc, amb poques excepcgna, i hail reingres-
sat plens de bona voluntnt i recta intcncih, lo
qual fa esperar que la concorciia i ar lnonia tant
necessaria p'el proprhs d'uii poble seri u n fer, i
que d'aquest fet en poden csdevenir inillores d ' im-
portancia, de trascendencia.


aquesta diada: cra dc pau dc la q u k rant necessit:it Confer encia
Hcabarnent.


Baix del punt de vista econbmic, qu' es el que mes
mos interessa tambe fa dit senyor quatre agrupaci6ns:
1." Aliments que tenen ines valor nutritiu que lo que
costen, i son: la farina, mongetes seques, ciurdns, cas-
tanyes, cacauets. 2.' Aliments que vaien tant com Io
que arrbs, tornatigues, reirns, patates, pa i ,li,
3.* Aliments m e costen de 1 '1, a 3 vegades mcs de lo


Per la pau d'Art8


es garantia de que n o ser in frustrades Ics esperan-
ses qii'e] ,,&Ic an aquets nioillents Ila concebilt.


El poble necessita pau, perque alnb anys se-
p i t s de lluita arriba a estar h e r v a t i a quedar


t w i t h l e carni que conducis al progrk mora li
material que's lo que fa sa felicidat. I


D'aquest estudi en treim la cocisequencia segiient;
want $'ha de retorre a la c o w 8 d'aliments, conve,
sercar sempre aquells que tenjiuent molt de valor nutri-
tiu i costen poc. La carn es cara i la mania que hi ha de
meniar carn fa, que la gent estigui mal alimentada, per-


I


-&, si 1'ilitencj6 d e q u i l a lnou i la sost$n es recta i
bassnda en la justicia, per6 sempre, sempre, es
perjudicial si e s de llarga durada.


Dins 4r t6 es estada ja llarfia en demasia i I'ex-
. ~ ~ ~ i ~ ~ ~ i ~ ~ I)ot ],aver ensenvat que [lurant tot


jen mes carn. Ax6 es absolutament fals;~ l o que passa
es que alla la carn es de cuita i per lo tant es un dels
aliments me5 tiarato, corn aqui passa amb les figues se-
ques; ia carn te un valor nutritiu conegut i no '11 te ines
i d'aquest valor dedurm que sobre tot a n b relacid amb
e1 preu, aqui e hi ha molts daliments tan bons i mes


au'el fan dirn<rem-cseiitant de la Doblacih. 1 Barcelona, p'erb mos es un fonament per sebre lo que


aquest temps, n b s'ha feta cap nyilloLi, i corn dins
aquells camps erins que no sols no donen rencli-
m r n t iitil sino a u e fins les inales erbes ehi arrelen


barato.
La farina e, pa hem dit que ocupen un lloc prefe.


rent an les dues classificscions i Coni es la basse de I ' a .
lirneniariri illst P.S. oue l i detiinuem un anart.


inapte per estioiar i apreciar tota inillora.
En lluita es impossible espra i - cI progrks.


Aquest nd re mes fonainent qu'es la pau. I<a lluita
es fins d'utilidat a vegades, pcr reanimar e s p r i t s
adormits, per allisonar als q u i erreii i n o volen scr
corretgits, per anostrar als apocats, per reivindicar
injusticics, per reconquistar ctrets trepitjats, per
estiinulqr a les masses i fcr estar en continua vi-
gilancia als directors. Pot esser l i t i l a voltcs la Ilui-


i fins ch i ha entrat coin una mala IlavOr que s e r i
dificil d'estirpar, la mala prensa, qu'ba afalagat
el'desitj de xismeries de las masses, ha ridiculisat
persones dignes 'j'aqui i lllos ha fet perdre devant
els demcs pohles la dignidat que inos haviein
ConqtliStat durallt lii Serie d'allys que h i Sosten-
guerem la pau, en C I S quals e l nostre Ajuntament
havia conquerit boil renom i justa fama.


fCiln pregaries a perque fassa
qu'aquesta pau amb que cornensam la novaetapa,
sia per durable i frucfifera. Perdurable a fi de que
lots els projectes en vies de realisacii,, se puguin
dur a cap completament am b sa cooperacii, de
LQts, sensc distincio d e partits; i fructifera, perque
damunt aquesta pau, una v o h consolidada, s e pot
fer molt, molt; se pot fer pendre an el poble p'el


que per metijar en carn una racci6 equivalent a la rac
ci6 de Ilegums p. e. s'ha de gastar doble i aquest gasto
no el poren sostenir eis nostros jornalers Perque vejeu
I'equivocacio que hi ha dins el poble i el fals concepte
que se te de la carn \'os dire aiiib en Raventos que u n
homo que se podria ali,iieiitar amb 4 litros de llet n'hau-
ria rnenester 25 de brou.


Es una equivocacio la idea qu' u n dia vatx sentir
exposar a U I I rotlet d'aniericans, d'aquests q u i s'en van
i tornen tan ignorants com s'eti anaren, de que alla, a
l'America son in& adelantats que per aqul perque men-


d' al/me&ci6 que re&senta es 'perj&ici;tl per ~ i a
salut.


El blat se compon de fecula que es la part interior
dei gra, sustancies riques en grasses nitr6gen que es
la part del mitx, i la cuberta o sego. Quant passa el
e l gra per les moles, lo que mes s~esfu ,mica , lo que
mes se desfa es la part interior rica en fkcules; la sego-
na part, les grasses, s'apiloten mes, fcnt el gra rnes
gros A1 moure el sedks, les parts primes van passant
i queden les gruixades, en aquest cas les mes riques;
ara be, les farines blanques estan qernudes an el 50 6
60 p 3 per lo tant les falta casi la mitat del gra i la part
mes rica, la mes nutrititiva. En consequencia, id& el
pa fet amb aquestes farines no es, ni de molt, tan nu-
tritiu com el pa de casa, el pa moreno, fet amb farines
Gernudes an el 8o p8.


son e,s qui sLhan fer YeUre a
la gent que el pa blanc es flux i que- es una equivcc'a-
cio I'usarlo perque t& moites menos calories a causa de


N6m. 14
~~~ ~~~ ~ ~~ ~~.~


que l i falten cis components mes concentrats del blat,
per6 ha estat en va. avui se menja pa blanc nies do-
lent. No vui dir dolent amb absolut, dolent es 9er
la classe obrera perque no es complet; en canvi pot
conwnir an aquelles persones que per la seva posici6
no ies interessa estuviar i poren disfrlrtar d'una ali-
nientaci6 rica i variada, ja que lo que falta an el pa
e-hu compensen amb carn o altres aliments.


Quant ines s'acosti la composici6 de1 pa an el con-
junt arindnic posat per Deu an el blat, millor sir$; les
moltes experiencies que ara s ' h w fetes arnb motiu de
la guerra. han dorat com a pa complet, corn a pa mes
nutritiu, de paiixada de mes durada perque cumplex
millor el seu f i , el pa de casa fet amb farines serwdes
an el 80 p s .


Ara per acabar i a Ti de que tengueu una idea de lo
aue vos h e exposat resumire aquest trebai en tres con-
dlusions practiques.


1." No essent suficient lo aue se cui a Esoanva
pel nostro sustent i essent duptosa la importach de
queviures hem de procurar sembrar molt i be, imitant
lo que fan a les nacions adelantades, intensificant el
cultiu i estudiant senipre les millores amb la f i de bas-
tarmos a noltros matexos.


2.' Escassetjant I'aigo a I'estiu conve que tots vos
poseu d'acort per fer un just repartiment i saivar la ma-
jor anyada de reguivol possible, ja que ies patates,
moniatos. Ilezums. eta umDIint les sales noren siiolir
la falta de blat.


3" Essent el oa de blat sernut an el PO OR. oue . r l .
ec aixi corn acostimen eis nostros moliners, el mes nu-
t r i t iu , prociirau tot els qui heu de coinprar la pasterada,
adquirir blat en lloc de farina, amb la seguredat de que
obtendreu notables beneficis.


Procurau, id6, tenir presents aquestes conclusions
que si be es ver que vos imposau sacrificis, no ho es
manco que aquests sacrificis siran remunerats.


L L . q.


Sobre una Circular
El Rdm Sr. Bisbe d'aquesta di6cesis ha pubiicada


una Circular sobre la celebracio de ia festa de la Pren-
sa Catolica aqui en el dia de Sant Pere.


Els dies 26,27 i 28 a totes les iglesies se dira I'ora-
cio per la Bona Prensa, i se fer& el 29 una coniunio ge-
neral en totes les parroquies p'el mateix f i . Alla ant se
conti amb elements se organisaran vetlades liferaries,
conferencies. etc. etc , per propaganda i una capta si
es trobn prudent. Els Rectors, Yiearis i predicadors, en
aquest dia tenen que exposar als feels eis beneficis que
la Bona Prensa reporta i la obligacid de protegir-la,
corn tambe els mals que causa la dolenta i I'urgent ne-
cessidat d'ajudar a la primera per tots els medts de que
se disposi


En totes ses iglesies s'hi posaran tauletas aiiib bas
sina per fer captes i lo que se recaudi s'enviara a la
Segretaria Episcopal i alla heu distribuiran segbns les
instrucciirns de la Junta Central.


Tambe diu que corn en les demCs Didcesis s'han
creades an aquesta dues J u n k s diocesanes, una d'ho-
mos i s'altre de senyores, per atendre a la difusiii de
la prensa cat6lica i preservar de le5 males lecture8 i
peri6dics dolents. Aqueixes Juntes organisaran actes
publics a Ciutat i s'entendrkn amb les Juntes locals que
se crein,en les viles.


Aixb es en substancia lo que se recomana en la
Circular dei Sr. Bisbe i al tscriure aquestes retxes no
sabem-encara qu' en aquest poble e-hi haja res organis-
sat en aquest sentit. perb suposam qu' essent una de
les viles mes ferides de Mallorca per aquesta malura
de la Prensa dolenta, sera tambe una de les viles aont
me8 se trabaiara, a f i de posar remei a una plaga tant




-
2 LLEVANT -_.


funesta i fins ara tant poc combatuda, per no dir pro.
tegida.


S a mala prensa es el termomelre de I'enviliment
d'una poblaci6. .?.Voleu sebreels graus que fa en incivi-
lidat, en ihcultura, en inmo~alidat? mirau el ndmero de
suscriptors i lectors que hi te la mala prensa de tots
els matisos.


Poble qui dona entrada a ;rensa difamadora ca-
lumniadora e impia. obri el cami de sa propia degra-
dacio


Id6 e8 hora de sebre que Arta es el poble de Ma-
ilorca aont un sol periddic, el mes indecorbs, difama-
dor i dolent que dins I'llla se publica, es el qui te mes
suscripcio i no parlem de lectors perque escarrufa, puis
cada on dele suscriptors el dona a llegir. a nna partida
d'amics o amigues lo que vol dir que teen numero gros-
sisim de liegidors.


Sapiguent aixb se compren lie el perque Art6 es
arribat al deplorabili-sim estat moral en que 's troba que
fa qu' els artanencs conscients d' aqui i els qui viuen a
fora, s'empagueesqain davant leu burles qu' en fan eis
demes i sentin fondament veure que no eis es possible
sortir en defensa del nostro honor perdut; tal es la pos-
traci6 moral an a que hem arribat.


Voldriem que les llums espirituals prodigades en els
dies assenyalats per el nostro Prelat fessen obrir els
uis dels qui estan condormits i tothom ves clar la neces-


.


sidat de fer guerra comtanr, a ia prensa que du an els
pobles a la ruina i a la perdici6


LIuc Ardent.


Embuis
(Com deu esser qu' es nostro poble es tan refracta-


ri a cumplir ses disposicidn des batles? Sempre hem
vist lo seguent: Crida: Per ordre del senyo hatle, se fa
sebre an es public, tal i tal cosa. .. an eis 15 dies ja po-
reu estar segus que d'aqueli manainent ningu s'en PC
corda; ara feia uiis mesos que es 'cans. per ordre del
sengor alcalde, duien un picarol, que si be no servia
gran cosa per el f i amb que se feu posar, aixi mafeix
delatava es lladre que descals entrava dins cavostra o
de q u i vos havieu de gordar amb voltar un cant6.


Ara fa l:i dies que asistirem a s'extremuncio d'Es
panya i amh el camvi de govern seinbla que ja.e-hi ha
permis per lievar es picarols ies que ei batle autwidat,
no es el mateix sempre, sempre, sempre? Esperarn del
actual qui es capis per fer obra bona, que estudiara sa
manera d'acabar amb s'abus que fan es cans dels nos-
tres carrers; io es ben segur que les feria dur niorral i
anar sempre an es costat de i'amo amb una cordeta,
itnica manera de fer-los pagar paca contrihuci6: aixi
cualca cosa gonpariem.


-iJa e.hu val amb aquests atlotsl A sa gurnisa de
Ca 's Marques, quant els acabots. venen de I'Africa,
e-hi fan una partida de nius, tranquils entren i surien
cuidant amorosos els seus fiets, fins que I'atiotea pen-
sant que les cries estan Der volar, comensa sa destruc-
ci6, tirant pedres a balquena i espanyant gurnisa, teu-
lada i a vegades cualca cap; deim axb, perque la setma-
na passada mos sorprengue el veure que per ordre de
sa posadera, se destruien es nius d'aquests animalets
qui tants de beneficis mas donen, destruint a miis d'in-
sectes periudicials per tots conceptes. iJa e-hu val amb
aquests atlotsl ; i que mai tenguin aturai! Hauriem de
mirar de posarlos a retxa, be ensenyant-los d'estimar
ets aucells i es poble, o be una llissonetade correcci6
veritat.


-Yels queviures'c iAviat no podrem menjar! De
cada dia pujen es preus dets artictes de primera nece-
ssidat, s'at-rds esta a dobie que I'any passat i ax6 que
a Espanya s'en cui per exportar, per embarc, que si no
fos axi, no porem pansar a quant el pagariem. Els nos-
tros governs no saben el remei, i . poble rebenta.


-Mos digueren que es batle interi s'havia let eco
de lo que deiem an es ndmero passat referent an es
joc; segurament i'actuol propietari, no voldra quedar
i si descubreix es mal, e-hi posara el remei apropiat;
si axi e-hu fa, es poble l i estira sumanient agralt.


Filicurnis.


El nou reglament notarial
Ferida mortal per sa nostra Ilibertat, es I'aprovaci6


del nou Reglament de notaris; amb ella queda trepitla-
da la voluntat, dels otorgants, ja que, no obliga als no-
taris a coneixer sa llengo parlada aon van, i fins i tot
disposa, que sempre que vulguin, els notaris forasters,
cridin una persona que sapiga a1 castella perque expli-
qui an els otorgants el contengut dels documents; 5qui-
ma confiansa e-hi pot haver entre aquells i es notari?
;Havr;rse de fiar d'un tercer! no pot anar ni e\ rodes.
Sentint-mos ferits en lo mes intim del nostro ser, unim
la nostra mis energica protesta a ses moltes que s'aixe-
quen de totes ses terres que no p~rlen castella, contra
irflhest desacert del passat govern..


Actualidades viticolas
En uca~ de las cr6niGs hebdomadarias del presti-


gioso profesor de la Escuela de Viticuitura de Montpe-
llier. Mr. Ravaz, entresacamos una nota sobre el
cercenado de la vid, coma medio para ayudar a su
defensa contra las criptogamas que lo amennzan.


Sobre este particular el caFacitado tCcnico se expre-
sa asi: El cercenado p r lo general, retarda algo la
inaduraci6n de la uva. de la hoja y de la madera; estos
6rganos quedan mas tiernos y por tal motivo mejor
predipuestos a ser alacados. Despues de un cercena-
miento copioso se han evidenciado invasiones, per0
iambien esta prktica suprime una superficie foliscea,
exenta, muchas veces de cobre, que puede propagar y
aun producir 10s gerrrienes de la enfermedad. Por lo
general esto es lo mRs frecuente; J' asi resulta ve~itajoso
suprimir las partes mas tiernas en las vides todavia
poco maltratadas por le enferrr,edad.


Anticriptogamico de acci6n mdltipk-- Ofrecen uaa
novedad y una sorprrsa ias papillas c:upo sulfurosas
por su acci6n doble contra 10s dos criptdgamos mas
pnligrosos mildiu y oidium y por la proiongada duraci6n
muy superior, seghn testimonio de 10s que las emplean,
a 10s habituales preparados.


Para iio dar una interminable lista de 10s que se
hailan satisfechos par su uso vamos a referir lo que de
ellas opina el seiior Bataiile, ingeniei-o viticultor de
Durzeville


En 10s quince aiios que 10s viefie empleando ni u n a
decepcion ha tenido. Lo estima 16gico. Por la adicibn
de polisulfuro (azufre liquido) a la soluci6n cobriza, el
oxigeno del aire, cada vez qiie llueve o sobreviene un
rocio, va renovando y regenerando el suifato de cobre,
a1 rev& de lo que pasa con 10s otros preparados, a 10s
que las aguas mete6ricas reducen su poder. Ademas
opina dicho ingeniero, que 10s caldos de este modo
obtenidos son tan adherentes que es frecuente el com-
probar, a1 efectuarse !as vendimias. la persistencia de
las manchas en las hojas y frutos de 10s primeros su1-
fatos.


La energia de estos con 10s polisulfuros, supera de
mucho a 10s otros caldos, obtenikndose anticriptog8rni-
cos ideales por eficacia y duracidn. Obran estas papillas
autom&icamenie. ya que despues de cada iluvia o u n
rocio se reforman las capas de sutfato de cobre al mismo
tiempo que quedan en libertad peliculas de azufre que
quedan continuamente contra 10s esporos de! oidinni


Tales son 10s efcctos anticriptoghmicos del prepara-


Uno de 10s azufres liquidos que cl comercio ha
puesto a disposici6n de 10s viticultores, de procedencia
americana, ha permitido comprobar una virtud inespe-
rada cual es, la de obrar dicho product0 como fertili-
zante excitante de la vegetacion; Cero en la1 medida y
poder que al sobrevenir alguna lluvia o rocio despues
de haberse sulfatado con dicho polisulfuro americano,
la vegetacidn, el color, desarrollo, sanidad y lozania
de las plantas. de tal modo tratadas, toman el aspect0
como si hubiese rechido una fuerte adici6n de un
fertilizante de gran actividad, como, por ejemplo el
nitrato de sosa.


Estos sorprendentes efectos 10s han observado va-
rios; nosotros hemos podido tambien comprobarios. Si
se gen-ralizaran. coma todos 10s indicios permiten
esperarlo, se habri,a dado sin sospecharlo, un gran rase
para combatir a la'vez 10s dos fungos mas temibles de
la vid a1 n.ismo tiempo que se lograba un medio facil y
econdmico de vigorizar y excitar la producci6n y
desarrolio de la vid.


' do, pero hay mas y ello es lo sorprendente.


RAUL M Min Y COMAS.


Llegint "La deixa del genj grec"
I'any de JtC&JXvII -


Dins IH gegantina horror de ia callada fosca la ver.
'ge Nuredduna dorm en solitut. Fa seigles que reposa,
dins I'inmensa cava la blanca victirna que bada son cor
a la misteriosa armonia del porta atic.


Voltada d'zugnst silenci que 501s torba, pahorosa-
ment, el plor milenari dels degotissos, jeu la casta si.
bila inmolada a1 furor sectari del seu poble, i estrenyen
encara ses mans gelades la prestigiosa lira.


La tribu indbmita negada a la nova idea caigue ven-
suda, i les sagradls alzines vermelietjaren sacrilega-
ment damunt la posta d'una rassa, mentres sorgia de la
mar I'aubada I~uminosa d'una nova vida.


De llevors en@ dorm Na Nuredduna; i pobies 'nous
i rasses diverses han passat per I'illa gentil deixant ta
personal ehiprenta de son ser a1 bell mitg de les argen-
tad& oliveres milenaries que besa el sol de les mes
vellcs civllisaci6ns,


Avui el poblo qu' habita les suaus cales lluminoses
dorm. En va dins les blaves muntanyes han ressonat
un insGint novelles armonies, derrers batecs. incompre-
sos de la lira grega que guarden les coves endolades.


El pdble d'ara, mira sen8 entendre, com sorgexen
de la tragica negrura de la gran guerra glorioses a p e -
ranses de popular imperi, justes vindicaci6ns d'opre- '8
ses rasses; ni sois capeix el triomfal despertar del po-
ble soca de son poble.


Oh Nuredduna! Prcn I'heredada lira, pren-la que
es teva, i devant I'inmensa mar, hreqoi de civilisacions,
sbnin ses cordes, mostrant-nos el misterios significat de
la sangonenta aubada que puja de la mar.


Tenguin sea armonies el suprem valer de redressar
la nostra rassa, infiltrant-li una espurna de l'ideal que
extAticamiv1 plana damunt les beliques ardors que con-
mouen les boires del septentrib.


i


Bdnrd.


Ajuntament
Sessid or.diiia?ia de din L i de Jimg


En aquesta sessi6 se prengueren els segiient acorts:
Aprovar ona conte de D. Domingo Riutcrt, per rno;


delacd servida al ajuntamenl i que importen 141 pts.
1 cts. a pagarls del capitol d'imprevils. - 3 S'enterB d'un ofici del Reial Antombvil Club de Ma-
llorca participatit que l'autoinovil miilor cissilicat en la :
1 .' etapa Palma-Arta fou el de D. Miguel Ikstard an el
qual se li ha adjudicat el pi-emi de I'Ajuntament.


Aprovar una conla de D. Manuel Garcia de 56 53
pts per papeletes i un ilibre de naixements pel Jutgat
Municipal.


Eliminar de la llista de redenci6 d ia prestaci6 per.
sonal de I'any corrent a !)amia Vicens, n'Antoni Llite-
res Ferrer, Francinaina, Bisquerrii, Catalina Soiivelles i
Jaume Ronnin Fusrei?


!, provar una conte de enciiaderiiacions fetes per na
Prancisca Sans6 que imporla 71 pts.


Vistes les dimisions present.ades pels retjidors inte-
rins D. Juan Sart Lliteres, Juan Queigles, Miquel Git,.,
Antoni Tous i Gabricl Tous. i'ajantament. tengiient en
conte lo dispost an el article 43 de la Llei municipal i
en virtut de les atribucions conferides per I'artivle 6 de!'
Kcial dccrct de 15 Novembre de 1909 acorda admetre
les expressades dimisions.


lnmediatament se dona conta de la dimisi6 presenta-
da pe'r En Miquel Payeres, del carrec de retgidor tiin.
dada ainb motiiis de salut acordanlse, estar conforme
anib I'escusa alegada, fent constar que aquest assumpto


Y vista ia dimisi6 que del carrec de President de ,Sa ,. :
Corporacid Municipal per estar fisicament inipedi,t pre.
senta D. Esteva Espinosa s'acorda admetre la renuncia
quedant tot seguit cuberta la vacant interinament pel
retgidor dimitent En Miquel Payeres per edser el quite
major nuniero d e voh.


El retgidor En Juan Nebot Vives per no estar con-
forme amb !'anterior moviment. fa constar el seu vot
en contra.


Sessid del dia 24


s'ha de reproduir a la proxima aessib. ,.


..


En aquesta sessi6:
Se possessionaren dels carrecs els retgidors inte-


rins nombrats pel Governador D. Antoni Cano, Juan
Terrassa. Nofre Pico. Juan Sart Font. Andreu Feme-


'


nias i Kafei Terrassa: -
ReDrodulda la dimisi6 del caryec de reteidor mescn-


tada pkr En R:iquel Payeres en la anterior sesii5 fou
admesa i en virtud de lo que disposa I'article 52 de la
vigent llei Municipal queda cuberta la vacant de Batle
per D. Antoni Cano per esser el retgidor de major no-, ..
mer0 de vots.


En Miquel Morey manifesta que, si be acatava lo
dispost per la Llei, entenia, que el Batle havia d'esser
de ia confiansa de I'Ajuntament i per 10 tant, proposa-
va fos elegit en ia forma ordenada per I'article 54 i el
F5 de la Llei Municipal aceptada que fou per unanimi-
dat aquesta proposicio, se procedi inmediatament a la
eleccio per votacid, quedant elegit,per la totalidat dels
assistents. Agrait a la distinci6 de que havia estat ob- . :,:
iecta Der Dart de 1'Aiuntament el Batle Dronuncia, un '
i n sentit hiscurs.


S'acorda informar. m e s 'ha de concedir els indults
soiicitats pels mossos Lndreu Cursach Carrid n.' 23 , ,~
del cup0 d'aquest poble i reemplas de I'any 1909 i R a
m6n Cerda Key n;" 18 del reemplas de 1908 residents
9 Buenos Aires.


S'aprova el pla de reforma de la faxada de la casa .'
n.' 13 del carre del Ponterro, prop de 'N Pere Jusep
EHp:ugas Ginart.


S'autorisa a n' Eu Bartomeu Ciarau Alzina perque ' .
obri novament el registre que conduex I'aigo a sa casa
n.' 53.del carrer Major


S'acordri inscriure I'Ajuntament a la 3.' setmana mu-
nicipal que s'ha de celebrar a.Barcelonit a principis de
Juriol.


S'admeteren les dimisions presentades pels segiients
empleats: Antoni Massof, escrivent, Jusep Bernat i Se-
bastia Massanet, caminers.


Se nombrd~escrivent interi a ?En Juan Amor6s Sin-
cho.


Y se determind l'ordre numeric dels retgidors.


:
..,


"


.'


~$
. :




f-
LLEYAXT 3


Un mot que no's po t perdre
El relligids francisca artanenc Rt. P. Francesc For-


m%, pareix que I'ha presa de tots aquells qui resant el
,'Pare nostro, en cada una de ses parts al dir Amen,
'dtixenjeszis, aquesta dolca paraula que mos ensenya-
ren dafegir hi es nostros pares i que avui, no sabem qui,
per6 cam que n'hi haja d'empenyats en fer-la desapa-
reixe.


Vejari Io que'n diu el nostro ban confrareSa Marjal
e Sa Pobla en sa Cr6nica: =Dia 6 El Santkim Rosari. $ esta solemne del Santisim Rosari; el P. Fornes, Supe-


fior del Convent de Franciscaris de Lluchmaior, fa uii
penegiric molt elocuent i profit& Lo que mos crida
mes s'atencid fonc una singlada inolt forta que pega an
aquets rnodernistes que volen desterrar del Nosfro ua
i Santa-Muria el dolcissim Nom de Jesus; fent guerra,
d'aquesta manera, en aquest Nom Santissim, a sa tra-
d c i 6 dels nostros pares, i a ses indulgencies, deixarit
de gonyar-ne just amb una part de Rosori onze mildies
d'indulgrizciu, tota vegada que n'hi ha 200 dies per ca-
da vegada que se diu Jestis. Ja f a temps qu'una revista
catalana v a publicar tres articles molt preciosos, lirinats
per u n tal Pxre S. M. rainbe del orde de St Franceac,
atacaiit terriblement aquesta omissi6 reprovable' que's
vol posar de moda, qo'ell anomena cpractica modernis-
ta que per desgracia va fent atmdsfera i fins en Col-le-
gis dirigits per persones molt catoliques. 1


Fins aqui Sa Marjalque copia despues alguns frac-
ments dels articles que cita.


Per la nostra part, devem dir qu'encara que es nos-
tro poble., en general diu Aminyesus, veim que de dia
en dia i esprcialment entre es qui han resat me3 o mati-
co en castella, se va deixant aquell dolcissim mot; per6
aix6 no sols en el hostro-pa en i I'Aoe-Maria sin6
principalment a1 senyar-se i persignar-se. AI nostro
entendre ve aisb de que an els Cot-legis, en sa majoria,
se resa en costella, i com no's costu 7 1 entre les oracioiis
castellanes el dirjesdsds derrera Amin, quant resen en
maflorqui, fan una simple traduccid del castella i per
oslum i perqaefa modernisfa el suprimeixen tambe.


Catdlics artrrnencs. Meditam'hi un poc sobre aix6
i vegem SI noltros deixam aqueix m-;t tan herrnds; i si
es aixi tornem-lo a prende. qu'es el qui mes diu amb la
forma tradicional de les nostres oracions; i no compor-
tem qu'el P. Fornes al venir a predicar per aqui mos
haja d'atriba la singlada que don6 dev& la Pobla se-
goiis mos conta la simpatica Sa Marjal.
, PRUDENCI FLAMA.


El treball a domicili
Per haverne donat noticia an aquestes mateixes co-


lumnes, els nostres llegidors estan enterats del primer
Congres catala del trebai a domicili celrbrnt a B.arcelo-
na en el nies passat; an aqucst Congres e-hi enviaren
memories el uostre director i el nostro amic en Juan
Estelrich, la contribucio dels quals en el3 trebais i fina-
iida delt. Congrts, ha produit un efecte molt favorable
al millorament de les condicions en gue trebaien e!s
nostres obrers, empleats en la fabricacio a domicili de
meneders de malla de plata i en totes les industries
compreses baix de la denominacio de trebai de I'aguia.
'No es adoptant una actitut senzillament protestaria,
diu <La Veu de Mallarcas. sin6 estudiant ies questions
una per una, com se resoleii els problemes socials)) Fe-
licitam de tot cor an els col4aboradors rnallorquins a
les tasques del Congres i esperain publicar me8 envant
la memoria referent a la nostra comarca.


Cr6nica
De Canostra


Volern ter a sebre als lectors qu ' aisi coin fins
avui mos miravein e n que el nhinero correspo-
nent a cada quinzeiia sortis els dissaptes, i apenes
mai ho hem conseguit per els obstacles mil que
se presenten tenguent I ' imprenta a la Capital i la
Kedacci6 aqui; at& tambe que no per sortir els
diurnengcs han aumentat gaire els lectors d'iiqui
i als d'afora les se r i igiial rebrer lo :in dia coin
l'altre d'aqui en envant apareixeri LLEVANT CIS
dies 1 i 16 de cada inks, sensa tenir en coiita el
dia de la setmana. * * *


Dia 18.-Jugaven alguns nins dins el claustre antic
del Convent encalsant-se i en Miquel Llodrd (a) Mas-
sot fi i d e n Mateu tengue la desgracia de caure mala-
ment i se rompr6 un bras. Trasladat a caseva fou auxi-
l iat en primera cura p'el metge D. Pere J. Sard. Sen.
tim ferm sa desgracia i ii desitjam una curaci6 pronta i
total.


x * *


Dia 19.-Durant la vetlada se de,sencadena una fa
resta tempestat amb llamps i trans i aigo. Ventura que
no tengue males consequencies, i que tampoc va fer
mol de mal a I'agricultitra.


AI ondem8, torna llu? un sol ben calent i com si res
hagues estat gracies a Deu.


* * *
Llegim al BFelanigense. que ' I noftro distinguit


paisa D. Francesc Sureda Blanes Pvre Comisari U e -
ncral de Mallorca dels ut3oy scouts. o Trescadors don8
a FAanitx una acabadissiwa conferencia, obra mestra
d'hermosa orato ia i fluida dicci6. Se li havia cedit la
Casa Consistorial que s'ompli de lo mes selccie d'a.
quelia Ciutat, rebent moltes felicitaci6ris Sia de part
nostra enhorabona.


*
':: I


Veim en <Herald0 de Lluchmajor* que els nins Don
Josep y D. Miquel Tous Coll, fills d iiiesti-es dall8
D. Pere Tous i D." Cutaiina Coll, natural el primer de
la nostra vila, en els examens rerificats ;iI lnstitut de
Palma han obtengut les ineritisiines califlcacicins de; 2
Matricules dHorror, cuatre sobresalienies*; 2 *nota-
bless i 2 aprovats. Aixb diu molt en hmor a sos pares
i fills. Sia enhorabona a k t s . .


x * *
Dia 22.-S'en pujii an el ci?l la nineta de dos anys


Josefka Nadal Blanes, a Ciutat fia de D. Juan Nadal i
D." Rosa Blanes. Acompanyani als distingits esposos
en son dolor.


* * *
Seg6ns inos diuen en Climent Grau (a) Boira ten-


guC sa desgracia d'esser encl6s per una bagoneta eii la
via del treii, i li lleva es pupis de sa ma.


* * *
Ses messes del sega i batre faves estan en el seu


ple, l'anyada d'aquestes en general es bona, no hem
seritit contar cap exes, per0 ca.la-hit brevetja ses se-
ves i ax6 es d'una gran satisfaccid. Casi per tot se se-
ga llevat d'alguns grans tardans, Jot-ham f6 esperanpes
de fer bons caraniulls i sori molts els q&frissen de dur
blat a rnoldre per descansar de sa compra de farines.


No porem dir lo mateix deis abres, ses olireres amb
ses xalocades d'aquesta quinzena s'han tornades xscal-
dar, s'en veuen moltes de cremades i . si es xaloc se-
gueix Iiem de creure que quedara poca cosa daquell
esplet qui se preseiltava tan esperanpador.


Ses figueres arriben be i bona prova n'es els preus
grans an a que se iloguen; de fruites en geaeral n'hi ha
poques. sobre tot aubercocs,,dels quals eis anys bans
ja se to4uen cusiques pessetes, axi msteix els fabri-
cantr de p,i!pa fm preparatius.


Ses quatr? vinyes que tenim F r e s h e n algunes ta-
ques de mildiu perb el sulfatat i ,el bon temps segura.
If lent atiiraran I'invassi6.


Ei i prats estan plens, sobre tot s'han sembrat mo-
niatos, d s quals si no les falta aigo i si Deu ho vol re-
mecarari la crissi dels queviures.


* * *
Sa calor aumenta de bon de veres, aixi es que ja


son moltes les families que s'en son anades a passar la
temporada d'estiu a Caia-Ratjada i al Carregador.


I *-*
Dia %.--El carro de I'amo'n Andreu de Morel1 ana-


va carregat de garbes i el cavall se disboca, girant es
carro baix del qual va caure en Gabriel qui el conduia,
sense que tengues res de nou, mes qu' el susto consi-
guienf gracies a Deu, i tot el carro espanyat, completa-
ment destrui't.


QaIIigioses .
Dla 1 de Juriol. -Festa votiva a Sant Salvador,


Ofici amb serm6 per D..Antoni Servera de Manacor.
El decapvespre continuaci6 dtls Novenaris a la Verge
en el mateix Orhtori predicant el mateix Orador.


El demati a la Parroquia se celehrara a les 7 i mitja
la Comunio general del Apostolat de I'Oraci6.


Ets rentadors
La calsada que du I'aigo an els rentadors, esta ple-


na de Ilot; no s-tbem s i I'aigo quant arriba es neta o
bru@, lo que sj sabem es que aigo tan mal conduida no
serveix mes que per regar i tambe que estant la calsa-
da bruta se pert una gran cantidat da Iiquit. Ara som a
I'estiu i creim que convendria arretglar un poc aixo i
hes encare, si es Wssible, carnviarla dues o tres vega-
des per setmana que lo que hauria d'esser lloc de nete!-
ja esta convertit en foco d'infecci6; si I'aigo no basta,
a1 menos que se tengui esment de tirarla el dimars i
aixf IeCperbones gut'. frequenten aquell cami no s'hau-
ran de tapar et nas els demes dies de la setmana.


El Ferrocarril Manacor- Art8
Desde el dia I 5 esta pbert, en el Cr2dit t3aleat i les


seves sucursals el paqament del quart dividendo passi<i
de les obligacidm emeses per la construccid del fe-
rrocarril Marfacor-Arrd: s'ha de pagar el 16 per 100 que
son 80 pesetes per obligaci6.


Cowerbos
Un baiique molt ric i usure. perqne els seus nabots.


hereus. no poguessen inalgastar la s e w riquesa va dis-
posar en testament que i'enterrassen amb 500 000 du.
ros. Un dels nabots no hi estava conforme, perb s a l -
tra qu' era rnes practic va fer un n@que al portador i li
va posar dins es hadl diguant-li: Aqui teniu es cinqcents
mil diiros i quant voigueli poreu aiiar a cobrar-los.


Un png& va anar a demanar un consei a nn misser
i li diguC:


- - Si un endiot :.a a pondre uti ou dim una casa,
an a aui oerteneis s'ou, a l'amo de s'endiot. o a l'amo
de la 'caia?


Es miss6 reflexioriant un DOC contesta: S o u oerte-
neix a I'arno de s'endiot.


Peg&: 8Esta ben segiir?
Misse: Segurlssim.
Pages: Id6 digui que V . ha visi un fen6men ex-


traordiriari. iOus posats per un endiot'


Registre
-


Naixematns


D Bfuncions
Nius G.-Nines 3.=Total9.'


Grons
Dia 21.-Antouia Grau Massanet (at Budola, de 75


anys, viuda, de cancsr an es fetge.
A u b a t s


-


Balaguer d'ona gastro-enteritis,


de sis mesos, de meningitis.


mesos de meningitis.


Dia 2i).-Juan Sureda Torres, de dos mesos, de can


Dia 21.-Barbara Tous Oursach (a) de S a Telaya


Id. id. Antonio Vidal Fuster natural de Palma de 17


Entre ter)iqsnts
1 {Solutions als del numero passat)


A les Semblances: 1 ,' En que te coli. 2.' En que e-hi


A ses preguntes: 1 ." Totes ses que vol. 2.' Es sb.
Jerog1ific.--A sa teulada hi ha xemenea.
Xarada. Sabd.


ha classes. 3.a En que e-hi ha oposicions.


D' Avui
Preguntesc 1." Qu'es lo primer que fa un asa que pas-


tura, quant surt es sol? 2.' Que 's lo que necessita un
homo per muntar damunt un cavall?


Semblances: {Ambe que s'assembla nn cavall
amb una nina? 2." ?.I un paraigo amb una pella? 21 es
plats an es pous?


deroglific


: P K T : D I
I Y .


Fuga de VOCEJIS
M.s g..ny s. n . m'.ng.ny


q.' .s c.nr.d .n b.rb r
q.' .q..st s.g. l ' . tiy .nt.r . .q .I1 .n. v.lt.:n I'.ny
Les solucions a1 n.' qui oe


Estampa d'cn 'Arnengual y Muntaner.-Palma.-i9'17.


.




4 LLEVAXT


d' I
E3 W E m E Pg I E I % a A & T O


Aquesta casa es s'unica depositaria dins Arti del celebrat ANIS TUNEL
Fixau--0s be e n sa, Direccio: CARRE 3333 FALMA, 3-ARTA


Sagencia tujssa (a) Ganancia serfeix amb esmest, puntualidat i barata qualrefol entdrrec so 11 faua per tintat i ptlsaltreo pobles defiallorta


Gomestibles de tota casta, lieors, dukes, galletes, ete., ete. : : Grandi6s surtit de Pirfumeria


Despaig a Arta: Carre de Palma, E." 3 Liespaig a Palma: Estanc d'es Banc de s'Oli


GRANUES A L M A C E ~ E S II
aos I A N


DE I1


Sastrerh, Gamiseria, mereeria, Zapateria, Pofiepia,
Lmneria, Patioleria, ueneepia,


Geneaos de Punto, Sederio. AFtieulos para Ylaje


O B J Z T O X PARA REGAL0


Ptpdtita de miquinas par\antet PATHEFONO


CENTRAL: Brondo, 1 ~ , I I , Borne 118 TELEFONO, 211
P R E C I O F I J O


NO COMPREU CAFE
que no passeu abans per sa botiga d'en


J A U M E C A B R E R
que'l t6 bo i fresc.


All6 hei trobareu t o t a casta de
comestibles i a tot preu.


Arrbs, rerduws, patates, etc., etc.


Carre de Anton; Btafies Juon (antes Pup.1)


westre Arnau Gasellas (a) Garameu
VEX A T O T PREU


\'ins de tacla i Vins blancs
DE S A D A V E S A


Recta, 8 -w$+&~- ARTA
~ ~


FARlllrACIA


L L O R E N S GARCIES
DE3


OBEt<TA A T O T E S H 0 K b . S
b


Vlns i aixsrops mediDInals
Aixorop de cues del Da. m o s e y prepapat amb


erbo euquero &Arts


PLASSETA D'ES MARXANDO


G R A N BQTIGA
amb genero de tota Ca8ta i a to t preu;


calaat f i i de m o d a


A CANA VIVES
Carre de Parroquia, 1


C A P B O T I G A
ven en m i M s condidons que sa d'en


JUAN VICENS (A) JAN
T O t a Basta d'artieles, eornestibles, gnlletes. etCF


L. C A C C I O
- Es representant de sa Perfumeria


T6 dep6sit de MAQUlNES DE COSIR
P A P I A U C O N S


com tambe tota casta d'instruments musicals,
guiterres, bandnrries, etc.


D I R I 3 C C I 6 : ALCARIOT, 3


EBANISTERIA MODERNA


M I Q U E L M O R E Y
DE


mobles fins de tots els estils p'el paroment de EWE
Espeaialidat en oordats d e eadires a l'ontiga


Pintats i desorsts fins, de tots e l s gusts


Carre de la Parroquia, 7 0 ARTA


Llibres d'ocasio
S'en venen en aqucsta


Administnlcid
Quatre Cantons, 3


UN SENYOR
Vol vendre una His-


toria Universal d' en
Cesar Cmtd; 43 toms
bellament enquader-
nats, planches dora-
des, casi nous a bon
preu. .
InformarAn en $qua-


ta administracib.


-


Rondaies de Lenorta
per


Andreu Ferrer -
Ua v o l u m e n 4"'


2 PESSETES


Demanaules a la llibreiia di
FERRER Y SUREDA


A R T A


€n iytltrta Rdmiaistratid
pedm anr.rn#ar


tota 0ELete de


I M P R E S O S


Se seweixen arnb prontitut
_.


Iibrerh, paperorla' i Centre de Sutcriptiono


FERRER Y SUKEDA
DE /


iqui trobareu paper de tota cash a la menudp i en
gros, plecs, libretes, tintes, Ilaplceria, etc.


Llibres escolars i relligiosos
A P R E U D E C A T A L E C


s'encomanden de tota casta en tota puntualidat
QUATRE CANTONS, 3


W


c/)
w
0 z .