, ri .. d , . .. . Dels treballs publicats ne wn responsables els autors - - -...

,


ri


.. d , . .. .


Dels treballs publicats ne wn responsables els autors
- - - ______ ~ Redacci6 i Administraci6


Quatre Cantons, 3 + A R T A NO’S TORNEN EL3 ORIGINALS


Quinzenari portaveu de l”ssoeiaei6 “Pinerva,,-Defensor dels interessos morals i materials d’Hrta i sa Gomarea
Se paga P R E U I s


Tdrnestre. . 050 Ptas.
Any. . . 2’00 > ESPnN**.l a


EsrRhNGEn , . . . . . Doble. la bastreta
Any I ‘ Art& (Mallorca) 27 de Janer d? 191? Nhm. 3


Bon dia i bon any, Llevantins
Es llevant no’s xorc’ deim a la mitjania de Me-


norca. Cada vintiquatre hores el Llevant infanta
un dia nou. A llevant neixen els dies, les jorna-
des, graons de I’escala de ,la vida. I de Llevant
cada dia s’alp, a llcva el Sol. Els mariners antics
deien que s’orientazen quant navegaven cap a Lle-
vant.


I encara que ben cert i ben segh no sabem
aont es, an a quin punt cau es Llevant, perque lo
que per un es Llevant, per un altre serB Ponent,
A r t i la panera mallorquina, (AAttos, en grec vol
dir pa;) la Comarca d’Arti, la regio mestressa
oriental, es el Llevant per Mallorca: ii es llevant
geogrific, perque pel cap d’Arti li surt es Sol i el
nou dia, i li es,llevant per altres .... orientacions.


En el quinzenari LLEVANT ens diu Moss. Lli-
teres que a BinialgorfA (Casal de la Cambra aha)
d’Ar t i hi ha I’Ermita de Betlem. I per els cristians,
Retlem es el Llevant, el Sant Orient. A s’arriba-
da a Jerusalem digueren els Sants Reis Sabis (air
celebrarem sa diada): - CZAont es el Rei dels Ju-
dius acabat de nCixer? Havem vista la seva estrella
a I’Orient, i venim a adwarlo.. I el varen trobar
a Betlem’ iQuantes vegades els fervorosos mallor-
quins l’haurin conteinplada a la bona estrella, la
Estrella de I’Auba, que prediu la bona anyada, al-
pr-se. lluir per damunt I’Erinita de Betlem de


ArtB! ...
Per el menorqui, Mallorca es a ca’s Senyor, i


Ar t i es a c d s veinat; d’ell ens separa una mitgera
d’aigo. 1 encara que n o mes sigui de nom conei-
xeni be ses muntanyes: Es Puig de Sa Cova negra
que porta aisancada damunt s’esquena la villa de
Capdepera; En Ferrutx (gall); el 4Zunt de blur, que
a Arti li deis Es puig de 5es patre f i tes; el Cap v t r
mey ... que obre sa boca-la boca de ses coves,-
damunt la Badia d’Arti o de Canyamel ...


No hu sk! ... Tal vegada fins avui ,4rtl es esta-
da rind cabana oblidada dins l’aspic Cnp de Llcvant.
Desd‘ara scri un altre cosa,


IQue ’n te de substancia enmapetzemada
dins sos arxius histbrics, prehisthrics I cientifics;
en sa toponimia dins el sebre popular! ... Que ‘n
te de I lumbranp el cervell de sos fills, i batecs de
gran Elevada el cor dels comarcans del Llewant ma-
Ilorqui!. . Ja-hagin trescat, enriquint-se, les Am&
riques, ja s’hagin gobetjats, agombolats s a la ca-
bana amagada dins l’ombriu oliveraw ... corn canta
n’Andreu Ferrer, el poeta artanenc.


]a veim que es grossa la tasca de LLEVANT, anc
qu’s llevi demati.


El sol surt. Deu mos do bon dia.
FRANCESC D’ALBRANCA


Mitjom-gran (Menorca) 7 Jauer


Animals utils a I’Agricultura
El Calapet


Altre dels animalets que m e s beneficis dona a Vagi
cultor es el calapet.


Aquest animal coneguts de tots els Ilegidors, tB el
matex tip0 que un granot i tots dos son vertebrats
amfibi.4, BS dir, que son :animals amb ossos que fan la
vida en part dins l’aigo i en part demunt la terra.


La vida dins I’aigo en el calapet es un la seva pri-
mera edat, cuant es iove; perque cuant arribat en el
seu complet desenrotlo viu per la terra.


Te la pel1 llimacosa i un poc ruada, les cames de da-
rrera doble llargues que les de devant, lo cual li permet
saltar amb facilidat; el peu est& dispost per nadar i per
aixo te aquella pel1 o membrena que unex els dits;
d‘aquests el qui fa cuatre es el mes llarc i aquesta es-
pecial distribuci6 dona mes forsa an aquell per nadar.
Els peus de devant esUn preparats corn una ma de
cuatre dits els cuals tanquen com les mans i serveixe-
xen per gratar la terra ahont fa la lluriguera per pas-
sar hi I’hivern, i tambe per agafar els animals que cas-
sa, si aquests son grossos i 110 les engulleix d’un cop.


No tenen coa i sa boca es extremedament gran,
per ella poren passar els mes grossos insectes.


La llengo es molt llarga i mol viscosa lo qual faci-
lita la cassa del animalets que li servexen daliment. Te
adem& an el coll unes glandules que segreguen una
humor blanquinosa, i de molt mala olor que cou i
adorm, servint admirablement per sa defensa corn vo-
rem mes avall.


Te en conjuut una Ilargada de 20 a 30cm., pon els
ous, al comensar la primavera devora les plantes d‘aigo,
fent dcs enfilais que devrgades tenen tres metres de
Ilargades, axb explica l a gran cantidat de naxia, cabots
(larvas) que qualque vegada s’observa, com la que i o
vaig presenciar amb una ocasi6 dins el torrent de Son
Morey ahont si porien contar a miil6ns.


Nexen als 17 o 15 dies i aquests cabotets mes pe-
tits que els dels granots son de co!or negruxca oer de-
munt i blanquinosa per devall. An els tres mesos de-
xen la vida acudtica i comensen la vida lliure, la c:ial
no arriba an el seu ple fins al cinc anys, essent sa vida
relati\ ament llarga.


El seu aliment principal el componen, els cucs, Ili-
macs, caragols, insectes, etc. que cassa durant la nit
amb una llestesa que no sembla possible a tin animal tan
peresos, per io tant es de gran utilidat per i’agricultor
el cual comet un crim cada vegada mata un d’aquets
animalets.


De diaestan amagate en les seves llurigueres o
dins els clapers, i de nit cassen; son animals d‘estiu i
a I’arribar l’hivern s’ridormen corn els erissons, per
despertarse cuant arriba la primavera.


Essent uti1 mereix tot el nostro respecte i seria molt
convenient que desaparegugs la prevenci6 que se l i te;
se diu i el poble heu creu que es verinds i aix6 no e8
veritat, el suc que segrega per les glfindules, si be es
C’efectes do!ents pel petits animals, no te perill per
s‘homo, perque aquesr te el conexement que li diu: <no
molestis aquest animalet,> i per lo tant si no s’ernpat-
xa dell, o be si per agafar-lo pren sa precauci6 de no
acostar-lo-se an els uis o a una ferida, aquell no oca-
sionarh cap molestia.


Cuant se veuen molestats escampen uri que es d‘u-
na color groguenca i la gent creu que es el veri; no,
l’url, es completament inofensiu.


D’axb poren deduir que les gl8ndules li servexen
per defensarse dels aeus inimics, ja sigui per I’olor mo-
lesta del liquit segregat ja sigui per la cuvitja que
dona.


No cregueu amb una partida de supersticions que
el poble conta d‘aquest animalet, ell no fa res mes que


viure i rkrcar I’aliment per sa conservacio que ]a he dit
el fonnen. els caragols, Ilimacs, insectcs i cucs, per ax6
respectaulo. perque es necesari per destruir tots aquells
animalets que tants de perjudici.; ocasionen a I’agricul-
tura.


A les iacions adelantades les compren per escampar
pels orts i dcvegades les comanen al estranger; ja veis
ido want diEne dc respecta es el caiapet.


JUAN DE BINALOORFA


A les done.elles artanenques
Donzelles artanenques, sembla que us veig encara


diumenge decapvespre disperses p’els camins,
de tres en tres, alegres, girant-vos desiara,
donant a les quintanes un sire de jardins!


Us agafau pels bracos amb [leu cadencia Clara;
els vostros cossos tallen el cel, esbelts i fins!


Una frescal serena vostros cabells amara,
ompliu eis aires palits de riures argentins


Els grans aubons us vinclen llur distinci6 tcrapda,
i us besa amb infinita recanw perllcngada
la senyoral bellesa del dfa qui s’en va.


Voldria qu’am les vostres galardes me lliguessiu
oh hereves de les Gracies, i a rnes estrafes dessiu
aquesta gentilesa del vostre camin8.


J o s e ~ CARNER


Reco rt s
Sempre es profit& contar bons exemples de les fa-


milies distingides qu’han mort, no tant sols per ense-
nyansa dels presents, sin6 tambe perque 10s puguen
imitar els qui mes tart vendran a continuar I’hisioria
local del nostro estimat poble.


Durant el sigle passat visque an el carrer anomenat
de Ses Parres, una familia coneguda amb lo nom de
Cas Mefge D. Miquel Morey Sureda, tota ella compos-
ta de persones que varen fer molt de be.


Es fundador d’aquesta meritisima casa va esser D.
Gregori Morey Alberti que casa en primeres nupcies
amb D.“ Margalida Guiscafre el dia 30 de desembre de
1816 i posteriormente por mort d‘aquesta Senyora, en-
vindd i se cash en segones nupcies amb D.“ Francisca-
Aina Sureda Mesquida Mesquida dia 16 doctubre de
1821.


Exerci, el dit fundador, la professi6 la d’apate-
cari durant So l t de temps i principalment en I’any 1820,
any de tristeses, ja que la pesta llevantina mat& moltis-
sima de gent. Sufri ell amb gran resignacid la terrible
malaltia, per0 millorat, se cuidava amb especial amor
de consolar als altres, despatxar remeis i atendre amb
tota classe de recursos an els pobres maialts
atacats de la mortifera epidemia anomada *Pests de
bubb. Frills d’aquest sant matrimoni varen esser D.
Miquel, D.’ Bel i D.‘Francisca Morey Sureda.


Va neixe D. Miquel dia 28 d‘octubre de 1822. es-
sent padrins de fonts D. Juan Sureda i D.” Catalina Al-
berti i mori en mars de I’any 1908.


Essent encara molt jove, despres d‘haver estudiat
Humanidats, parti cap a la ciutat francesa de Montpe-
Iler, viatge que en aquell temps no era molt fBcil, dedi-
cant-se a la carrera de metge, amb molt de profit. Exer-
cf sa professi6 dins el nostro poble durant mes de cin-
cuanta anys, sempre atent an els malalts, cuidad6s del
seu dever i estimat de tothom. No se sap que mai ten-




2 LLEVANT


gues disgusts professionals amb eis altres metges,
de poblets.


Va esser sempre molt estudids, adquirint tots els
llibres didactics de medicina que se publicaven, que-
dant aixi enterat i estant sempre al corrent de tots els
progressos cientifics d'aquesta dificil ciencia i era con-
sultat er, les malalties graves per tots els companys de
professid, no tant sols dels pobles veinats, sin6 tambe
desde la Ciutat de Mallorca, d'avont les farniiies noble-
i poderoses sovint el cridaven perque emitb el seu sa.
bi parer sobre la malaltia dels seus parents o coneguts.


Va deixar escrit un Ilibret, sobre malalties d'uis,
que va publicar quant se doctor6 en I'escola damunt
dita de Montpeller.


No volgue mai exercir c6rrec a dins I'Ajuntament
perb si fou de gran influencia el seu dictamen en tots
efs movimients locals, i forma part principalissima de la
Comissi6 nombrada partits politics per entendrer-se i
ajustar basses per obteuir IaLtranquilidat moral i material
del poble.


Corn a clavari major de I'Obreria del Santissim S a
grament, tengue per company a1 seu estimadissim
amic D. Monserrat Blanes Juan, (del qual, si Deu ho
vol, en direm molta de cosa); va pendre part en suntuo-
ses festes, se cuida de la Custodia i ornaments propis
del culte i en la propagaci6 dela devoci6 al mateix.


Durant un bieni va esser Jutge municipal, o millor
dit de pau evitant molts de plets, transigint les dificul-
i questions que's presentaben en benefici de tots i espe-
cialment deiscaperrutsi pledetjadors d'ofici, que'n aquell
bimi tenngueren bon any no pagant drets o honoraris . an els curiats, que son sempre molt feixucs. Quant mo-
ri D. Miquel Morey deixd vives ses dues germanes
que amb sos llegats relligiosos acabaren d'omplir
de beneficis publics i privats els moradors del nostro
vilatge, que contarem i detallarem si a Deu plau, un
un altre dia, posant per vui punt final. iLaus Deo!


J. SANCHO LLITERAS.


Bi bliografia
crLas huelgas en Barcelona>>


Don Migucl Sastre Sanna, Gestor Delegat a Cata-
lunya i Balears de la Caixa de Pensions i Estalvis
i del lnstitut Naciona,l de Previsi6, mos ha obaequiats
amb un exemplar de cada volum dels que te publicats
amb el titol de .La8 huelgas en Barcelona, (excepte
els que te ja agotats); els corresponents ala anys 1W3,
1905, 19M, 1907 y 1908 formen cada un d'ells un vo-
lorn pi1 P' de mes de cent pagines i els de 1910 fins
al 1914 inclusiu formen un sol volum tarube en 4"" de
348 planes.
. El Sr. Sastre &nib la publicacib d'aquets voldms


tan interessant, utnpl uti buit q u ' abpis es scntia dins
Barcelona, aont ea tit11 intensa la vidasocial i tau fi-:
qiients les vagues (huelgas).


La feinada qa' aquestes obrea reprcsenteri es co-
lossal i presuposa en soil autor u n tempernment fei-
ner i perseverant; puis en els volums expressats se
dona conip!a anib rls mes petits detalls de totes i cada
una de les vagues qu' en aquelln Ciutat hei hague du-
rant l'any, les causes de cada una, numero d' opera.
ris eti vagua i jornals perduts; peticibns'dels vaguis-
tea, reunion8 hagudes, entrevistes, fbrmulas d'avi-
nensa i ventatges obtengudes en cada una d' elles. En
el final de cadit aiiyadir hi ha el resum aont consten
el nitniero i classc de le8 vagues i dels vaguistes; va-
gues gotiyades, transiguides 8 perdudes; vaguistes de
uada ofici i jornals per ells perduts; clnsificaci6 se-
gons e1 sex?; esquiruis admesos i vagnistes que des-
p d s del confiicte quedaren sense feina; obrers deten-
guts; perdues ocisionsdes an els vaguistes i an els
pdtr6ns i finalment coaccibns i agrcsi6ns amb el noin
bre de iles:s, ferits i morts.


Aqoest- tritballd son valiosisinis perque son una
fonda ensenyanss per patr6ns i obrers, ja que a la
vista e8 tenen les ventajes i les perdues conseguides.
Totes aquestes dtrles, escrites amb vera imparciali-
dat, donen llum a uns i altres i a1 rnateix temps son
una font abundaritlssima i d'iimieus valor per qui 8c
dediqoen a1 estudi de la qiiertid social.


Aquets volums se venen al infirn preu d'tcna peeseta
els primers i de dues pes.yetas l'ultim tom.


AI marzix temps qu'agralm cornlment a l Sr. Sas.
tre l'obsequi arnb que 'inns ha liourats, el felicitam
efusivament per la seva obra tant pacientment feta
tan acabada i tun profitosa. > , . .


' ,. A. F.


Periddics de camvi
Adames de15 peri6dib citata en el nombre passat


han visitada la nostra hdirccip: =Herald0 de Crista.
l e Palma, .El Xerraire. de Barcelona, *La Veu d'in-
m s i rS6iler. de le8 ciutsts d'aquests noms, i *Herd-
$0 de L1uthm;lyor..


A tots agrai'm i otorgarn el camvi.


Cr6nica
De Canostra


La festa civica de Sant Antoni va ostar molt ani-
mada, especialmerit durarit la vigi1ia;ja que s'enem-
rueren moits de ines fogarbns que als altres anys; no
hi havia casi cap eurre aont 110 n'hi hagues, i colquii
l e hen aniinat i gros.


La covalcada se va fer a l demati a les vuit, p r o
3 hi vit haver-hi paca coneurrencia de bestiiw, sens
lupte degut a que plogue el dia abans i els pkgesos 88
lestinirnaren.


Va acudir molta gent del8 poblei veinats i coiitri-
bniren a l'aniniacio geneml Re buidaren moltes bote-
lies y carabasses de vi, pero gatercs no n'hi hirgu6
moltes. iDeviii ser fluixatl.


--L)ur,uit ;iquesta passada quinseria el temps es
3stat d'hivern fret, les tomparaturcs molt baixes de-
jut en boiia p;mt a les gram gelades; ha plogut molt
i un ploure tant dolt que no s'ha perduda gens d'aigo;
Le8 terres s'han ban amerades.


-De la duracio del mal temp3 den resenten 5.19
jornaiers q u a ti0 poren fer feina par guaoyar la pas-
terada, tan necessitrin, i sohretot m a que segous di-
ven de Madrid Zes faiinas hun baixut; nienos mal, qiie
iona resignaci6 el pensar que arub aquestes saons pot
veiiir una bdna s n y d a .


-Despres de passar una messnda entre noltros,
3'en ha toriiada a Ciutat lu faniilis del benemerit pro-
pietari doti Francesc Blsnes.


-Son molt .olentes lea notieies que in08 arriber,
de l'bmerica del Sur, sobre tot d:: per Bons-Aires; fa
vuit mesos que no hi h a plogut~i a mes una terrible
plaga de llagoatn destrueix lo que hi ha. Per lo tant
recomatiam a n els nostros paisans que no pensin per
ara en embarcitr-se cap an aquelles terres.


La setmana paseada, u u horabaixa, el pastor de
Son Rerra qu' era un vei setanti, 8 8 trobi indispost i
s'en an& a dormir an el sostre (paib) coin s'acostuma.


Sa madona li va du erbn llursa uua o dues vega-
des i la va prndre ben be Tothorn s'en au8 a dormir
i a l'oudem& dein;i.ti quant ei-nitren a cridar el troba-
reii mort. Era natural de Santa Margalida.


AI cel sia.


Relligioses
El Diumenge dia 28 aTIglesia pirro uidl se cele-


brarii la festit de la Sagrada Familia o c?e ses Capelle-
tes. Hi haurb ofidi arnb serin6 que prcdicara D. Sebas-
ti& Lliteres, ViccLri.


Dia 2, festa de la Candelera, arnb bendicib de
Candeles. Ofici sens& serinb i process6 atub asisten-
cia del hlagnific Ajuntument.


Dia 3. St. Bhi. A les 8 i t hi haurii missa i la ben-
dicih de ,ai,; i altres nieujars


del Sagrat Cor de Jesus.
Dia 4. A lcs 7 Coniuni6 general per la Confraria


Coses nostres
__


La festa de Sant Antoni
Artanencs qui viviu a fora i recordau encara amb


pler les notes ripiques d'aquesta poblaci6; quants n'hi
ha de voltros que'l dia desset d'aquest mes voidrien
poder a l manco guaitar per un foradet i veure la popu
lar i tan nostra festa que' Art& en aquest dia celebra,
dedicada a Sant Antoni Abat: Jo, coin voltros, sotn es-
tat allunyat d'aqui duranfdeu anys i entre totes les
feste qu'ei noStre poble celebra cap COLW aquesta me
duia mes anyoransa y mes desitj de ser aqui, i es que
ella va plena de r e c p de l'infantesa, el temps millor
de la nostra vida, de com 'Is nostres pares mos duien
damunt al bras a tocar les caretes del dimonis. o vewe


Mes d'da a penes mos criden I'atencid, ni les co-
rregudes, ni les musiques, ni enramades, perque son
aixb ntimeros que formen part dels programes de les
festes de casi tots els pobles y sols tenen de tipic I'her-
mosa revetla dalt Sant Salvador y el ball dz la Cister-
na. Mes en la de Sant Antoni, tot ho es tipic. tots els
numeros tenen un color marradament artanenc que's lo
que mes mos atreu al ser fora; per altra part en aquella,
el poble es casi sempre espectador i en aqueixa n'es
actor en ia major part.
' Ja que no teniu ara el pler de veurer-la realment,
avui vaig a ressenyar-la perque la coneguin els qui no
han nascut en aquest poble i voitros la recordeu amb el
gust amb que's recorden les coses de la terra.


7;


La vaitada
Durant els vuit dies anteriors a la festa tota I'atlo-


tea de la oobla3b en les hores desenfeinadas, despues
de I'escola van p'els carrks tocants els corns aixor-
dadors; als horabaixes se redoblen les cornades ja que
'Is fadrinets que ja fan feina tambP proven dinflarlos.
En el camp i dins ia Vila, els tais d'entrecavadors i les
rotlades d'atlotes fent sanaietes, per tot no se sent mes
tonada que la niolt popular i propia de la festa, amb la
que'ls glosadors canten s'argument o amb la que toca
la miisica en el ball dels dimonis, qu'es una palodia
de la dek antics goigs del Sant.


De les caqons vet netaqui una mostra:
Sant Antoni es un bon Sant
qui te un dab-be li dona.
perque inos guart s'animal
.tant si's de pel coin de ploma
Sant Antoni es u n Sant vel1
el mes gros que hi ha a I'ermita
ell mos dona pasta frita
i coques coin un garbell.
San Antoni de Viana
dia desset de Jan&,
qui beu prime o darre
sempre beu de bona gana


'


I moltissimes mes que mos o riplirien el periodic si
les haguessem de posar totes


El dissapte del Sant, les escoles queden desertes;
els atlots de la Vila van ulsurats pel-que els dimonis ja
son p'els carrers a captar amb I'obrdria. 1 s'apleguen 1
tots passant-se una llandera p'el cos en forma de cin- !
turo d'ont en pengen un enfiiai de picarols i campane- I
tes, o a voltes groses esqueiles. Agafen un corn amb
les mans i ala a trescar la Vila correguent a guardes i
fent un renou aixordador. AI cansarse s'aturen ut1 poc,
peguen algunes cornades i canten tots plegats:


Diguem: Visca Sant Antoni
amb so m,ocad6 an es coll,
i amb so sb des picarol
farem fugir al dimoni.


I cride;; iiBisca!!


Els fogorone
AI horabeixa, entrada de fosca, se va apagznt la


cridoria dels infants que temorecs dels dimonis s'en
van a1 llit, i comensa la bullanga de la fradinalla i la
gent gran. Es 1' hora d' anar a Completes; I' obreria
s'enllesteix i la musica, espera davant la posada o
Casu des trui i el entretant surten els dimonis, que son
dos homos vestits amb una tela de sac pintada de co-
lor de foc, amb serps i caps de mort, amb una carota
de lo rnes fea i un banyam de dos o tres pams duguent
amb ses mons una colossal canya-fel-lara. Els al4ots
en fugen, i sols els qui ja pretenen d' esser grans go-
sen acostar-s'hi i tocarlos.


La acompanyada parteix, tots els atlotel!s d'avant
amb un dimoni que les arfuixa amb la canya perque no
embarassin ia musica i un altre fa lo mateix al darrera
defensant I' obreria de les seinpentes del pdblic. Aixi
corrent i ballant a1 toc de pasdobles tresquen la Vila
fins a I' iglesia aont entren els obrers i public per les
Completes i adafora s' hi queden ele dimonis que van a
fer moixomies a I n gent de per allh darnawt-los dob-
h P S .


Mentres I ' acompanyada es a Completes a casi tots
els carres s'encenen fOgQrdnS, cremant els tions mes
grossos del lleriyer i els mobles retus y vel16 qu' han
guardat durant I.any. apssta p'ei fogaro.


Formant rodona al voitant dels logardns hei com-
pareixen els vejnats i vainedes joves i veis, I molt es-
pecialment jovenetes que cantan Sant Anloni.


En aquestes horas eis fadrins de la Vila, amb una
guiterra, o be ambs corns, van a guardas a li~scur els
fogardns duguent csda guarda una o mes carabassetes
plenes de v i , anissat o doblanis.


A cada fogarb que troben canten entramboticament:
Sant Antoni es un Sant Veli


sa tipica covulcadh que te'un regust tan arcanenc.
Les festes,de Sant Salvador, tenen per noltros mol


tiun com~en les d&.Nadal el reunirse ainb 18 familia dins ja qui ell no pot refresch
B




LLEVANT 3


Y a1 dir bisca! alsan la botella o carabassa i beven
una quants glops per hom; tota la rotlada crida vieca, i
segueix cantant i aquells parteixen cap a un altra foga.
rd aont fan lo mateix. Pensau a1 haver-los visitats tots
qumt de suc duen dins el cos, i corn llavores el de de-
dins crida el de defora entren totes las guardas dins
els cassinos i passen tota la nit d'um a un altra cantant,
beguent t cridant Visca S nt Antoni


Els fogardns duren fins molt avanssada la nit, essent
molt visitats per bona part del poble, puis son poques
les jovenetes que no si fassen acompanyar per llurs
mares, o altres persones d' edat.


La covakadd.
El dia del Sant a las vuit del damati se comensa sa


moalcada a la cual els pagesos de la poblacib hi en
vien el seu bastiar que covalquen els missatges pa-
rei& i fills d' amo, formant garrits estols un per cada
possessi6.


Davant I ' estol hi sol anar el carritxer vestlt erotes- ~ ~~~ .~~ ~
cament damunt un asa vel arnb riendes de carritg.


Els del estol, van ben mudats, a cos de camia blan-
a, mocador de seda p' el call, faixa a la cintura i lati-
go enflocat, cantant tots plagats las rnateixes gloses
amb la tonada de SArgument. Quant aquest bestiar i
el que s' hi va afegint d e particulars han trescat durazt
una hora els carrks que I' Obrerie te assenyalats, acu-
deixen tots an Es Col2 d' Abrines, i s' organissen en
process6, anant les banderas davant, despres I' Obre-
ria dins un carretd, despres un homo vestit de San An-
toni que cualca damunt una isomera i els dos dimonfs
qu' el tenten, li fan caure el Ilibre, el baixen de la so-
mera a sempentes, ell les rnostra una creu i els dimonis
baixen. El public fa gran gatzara a vista d' aquesta ce-
rimonia. Darrera va la mfisica, de$res Els Glosadds i
mes darrera tota la currua de bisties que se presenten
a la Plassa major i volten rapidament set o vuit vaga-
des Slllela de la Plassa i a cada voita mentres toca la
mfisica, el Vicari desd'un tralc6 beneix ei bestiar i als
cavallers, tiren cada cop pesses dins la bassina que 'Is
Obrers paren baix del balc6.


Acabat de beneir tothom va a misa major; mentres
el8 cavallers se retiren i se comenssa a cantar S Argu-
ment en rnitx de la plassa, del que 'en parlarem en el
nfimmero prdxim.


ALI-BAXL


Vida social


minerva
Degut als traballs que v& fer D. Miquel Sastre en


son pas per aqoi, i a l'eiirusiasme que despertil en el
jovent minervista la conferencia qua dona aquell se-
nyor en la Vethda literaria, s'est8 organisant u n
Grupo socia2 de Pwrisid que no estarii molt a funcio-
nar. Els reglaments han ja estats enviats a1 Governa-
dor.


Caixa 2ural
El moviinent de Caixa hagut per aquesta entidad


dura.n l'any de 1916 RS corn segueix:
Entrades . . 325.451'23 pts.
Sortide,s . .. 322.136'39 id.


lmposicibns eu llibretes de eatalvi 19.671'46 ptas.
Reintegres a , 15.110'79 id.


Llibretes noves obertes 40.
Queden avui ob .rtcs 1163 Ilibrctes.
-Est& acordat que la sessid qu'ha de celebrar In


Junta general sia el dia 28 a las quatre del capves-
pre.


Sindicat agricola
Aquesta entidad cclehrari Junta General el mateix


din 28 a la una y mitja.


Federa'si6 Obrera
Dia 7 d'aqucst mes; aquesta Socied?tt va celehrar


Junta general i en rila prengueren possesori del$ sew
carrecs els q u i forinen la nova Junta 'Directipa d'n-
quest m y i son:


President.-Xiquel Bisquerra Servera.
Vice, president.-Juan Ehanelles Afoll.
Segretari.-Abdwu Fuster Pomrr.: ,.
Vicesegretm- Jose# Qrs:ich Estera.
Tresorer.-Vicens Xliquei Piris.
Vocal --Juan Sabot Vives.
Vociil 2.'" Toni Joan. Nadal.
El balitns de I 'my p".ssiit do&: . '. - '


Entrades. . 335'05 ptlts.
Sortides . . 364'54 id.
Diferencia en deficit . 29'49 ptaa.
Fondos de i'anv Damat . 45'15 id.


" I __-
Queden enguany . . 15'66 ptas.


Es estat nombrat conserge de la mateixa Sociedat


El nombre de socis amb que a m i conta ea de 150.
n'Andreu Fuster Pomar.


Registre
Neixemens desde'l primer de me8


Francesc Lliteres Amorbs.
Catdina. Fuster Boxinin.
Mwgalida Gimenez. BZuntaner.
Marti Ginard Espinosa.
Josep Fernaudez Mas.
B.irtomeu Mestre Carrid.
Pere Vaquer Danus.
Aina Terraea Lliteras.
Miquel Arnenguxl Guiscafrk.
Matgi Gili Carbonell.
Margalida Carrib Ginart.
Alaria Bisbal Cantb.
Resum 7 ninr i 5 nines. Total, 12.


Defrnaibns
D. Jiiymc: Sancho,Genovard de 74 apy& casat.
B Lltlls Gtnard Trias, de 73 anys, vi6do.
Total 2.


Matrimanis
D. Climent Bernad Cassellas, fadri amb dofia Ma-


D Gitbriel Oiriurd Ginilrd, viudo amb dofia Maria


L). Peri: Alestre Pastor, fadri ainb doiia Dlarplida


ria Ferniindez Vives, fadrina.


Riera Vives, f'itdritia.


?ossc~ ib pons, fadritia.
____ - ~.. ~ _ _


De Sant LlorenG des Cardassar
El moviment hagut durant I'any 1916 es estat de


38 neixaments, 40 morts i 20 matrimonis.
Dia 7 del corrent Janer se celebra an aquesta


iatroquia un ofici funeral en sufragi de doRa Barbara
Xiera, an a qui la mort sorprengue a Sant Juan aon hi
3ra anada a passar les festes en companyia de la seua
iebods dofia Juana. (A. c. s.)


Els carniners municipals i eis homos de faxina,
wretglen a les totes, el cami vecinal de Bellver. Don
Francesc Blanes qui I'ha demprar per anar a la seva
possessid de Calicant, regala a I'hjuntament cent duros
per kiibmetre, perque I'hei pasin a punt de carretera.
Aixb es un senyor acabat, qu'ajuda an es municipi i se
paga el be qu'en tendra de tal miliora.


-Els conradors, ara corn ara estiin contents perque
amb sa sa6,qu'ha feta aquests dies i amb l'esperausa de
que plow& mes envant conten en la bona anyada que
tant necessiten.


-Dia 8 dugueren el combregar a D. Gabriel Amen-
gual Ribas, propietari de Ses Cases-noues. Que Deu
Nostro Senyor l i hajut per la part mes convenient.


Corresponsal.


A jun t a me nt
Sessid extraordinaria de dia 13 de Janer 1917


En la sessi6 celebrada en aquest dia -%e forma
I'allistament de joves tiel any corrent.


Sessio del din 14
En aquesta sessio:
1 ~ 1 Se dona compta de la liquidacid del presupost


de I'any 1916 de la cual resulta una existencia en les
arques municipals de cinc mil cent 4.v@ pessetes 14
cts.


20" S'acordh que la divisib en seccions d'aquest
lerme municipal per la designacid dels associats se fassi


Pr A peticid propia s'acorda donar d'alta en el


4art Se nomenaren dos mossas per declarar en
I'expedient de pobresa que s'iustruex amb motiu de
I'epedicib sobreviriguda al artiller &tea Arrvrn Bq-
mrt. "


de la matexa manera que en els anys passats.


padrd de vecins a D. Francesc S w t i Pant.


'.


,.


., .


51 S'autorisaren als v e c h D, A. Blanes Mestre,
D.* Margalida Cani6 Amords i D. Julia Soriano Morel1
perque tornin obrir els registres qae conduexen I'aigua
a ses cases respectives.


6e S'acordir incluir en la llista dels pobres a n'En
Llorens Riera Mayol


Sessid del 23 en segona comocatoria
En aquesta sessib:
le' S'aprovaren ies llistes confeccionades per fer


el sortex de vocals associats. acordant-se la seva exoo-
sicid an el p&lic
P" Se declararen definitives les llistes d 'ek t&


formades per I'eleccM de compromisaris pet senadd.
3" S'aprova el resdm classificat dels veins i domi-


ciiiats que en 31 de Desembre existien en aquest terrne
municipal.


_ _ ~ __-_ -


Entre t e r? i q e n t s
Solucions als del nurnero passai


Verge de Sant Salvador
Vas q u i estau a penya forta
no comporteu que Mallorqa
se overn per un traidor.


A la Fuga de vocals:


A la xarada: E ardvana.
Endevinaia: Una cindria.
Les endevinaren totes: En i L1.-En P. F.-En ~~~ ~~


J. 0.-En Perxaneta, e n ToniNok, i na Fil dor.


" , D' Avui
Preguvtes


1 .a 6Que's lo que sempre corre i mai s'atura?
2: &Que's lo in& ca .del man?
3.' dl lo que pesa m b damunt la ma?


S e m b i a n s e s
1.' 6En que s'assembfa un advocat a una gallina?
2.* <I un teatro a una sebata?
3.' ;I un pa a un rellotge?


Xarada
Llelra sola n'es ma prima
i per cert, una vocal;
prima segona tS un liquit
molts de dies empleat.
Tersa quarta no's mentida
i dos qnarta es'instrument
i el meu Tot direu qu'es arbre
qui fa fruit molt excellent.


Endevipsia
A lotom, fins al comers
he fet viure adelantats,
de part de Dons i ma!alts
i fins per difunts convws.
Ma vista a uns riure fa,
a altres plora i sofri;
a uns faig desesperh
a altres faig estima
i a no pocs les faig pecil;
mirau que no puc causa
an el qui se posa amb mi.


Jeroglific


1916 1917


f 1916, 1917.


a


: : +
3 a


.Volum I
L' '; de Folklora &Wear


i


1 , ~, . . PER


.D. A ~ ~ D ; G I , E U " F E R R E Q ~.
PREU: 2 PESETE'S


., .
" . . < De venta ,I . - a n aquesta , , ,, , , Administracid ,.




4 LLEVANT
I


M BUJOSA (a) Ganancial
ARTANENCS: No cornperu res que no oasseu abans Der aauesta casa


Mai vos ne tornareu de buit, Deraue es sa aue ven


Gomestisbles de tota casta, lieors, dulses, galletes, ete., ete. : : Grandios surtit de Pirfumsria


T O T A E3ON F R E U
Aquesta casa te deposit especial del celebraf “A. N I S 1-U N 14: i, 77


Fixau-tros be en sa D i r e c c i o z CENTRO, 7,Q ‘9- 11 - ARTA
Aqui s’hi despatxen tarnbd eIs servicis de 1’Agencia Bujoza (a) Ganancia (Gnica Agencia) que serveix a m b


puntunlidnd i barato qunlsevol encdrrec se li fassa per Ciutnt pels altres pobles de WaIlorca o p’es Continent


Despaig a Arta: Centro, 7, 9 y 11 rjespaig a Palma: Estanc d’es Danc de s’Oli


EBANISTERIA MODERNA
DE


Amb prontitut s’enllesteix qualsevol treball li encomanin
Mobles fins, de tots es estils p’el parament de casa


Especialidat en cordats de cadires a I’antiga
Pintats i dorats fins, de tots es gusts


Abans de casar-vos i abans de comprar a cap ultra banda
passau primer per aguesta cas0


Carr& de la Parroquia - Art&


En la Lilibreria, Papereria, i Gentre de Suseripeions
DE


F e r r e r i Sureda’
. Vos servirln en puntualidad quakevol Ilibre o publicaci6


pogueu desitjar, manco les pornogrifiques
A PREUS MOLT L I M I T A T S


SE VENEN T A M B E
, paper de totes classes i famanys, Ilibretes, quoderns,


plecs, lapis, fin fes i llibres escolars o la menuda i en gros
...........-..L-.............*.~


Notau be la direcci6: QUATRE CANTONS, 3


LLORENS GARCIES
OBERTA A TOTES HORES DE LA NIT


dI, - - 4: Vins i aixerops medicinals &I, *I. dr, Jb -IF 1,- IrF ‘rP ,h
Ftix.: rops de cucs del Qoctor Morey :; 3:: $$ .,. JI,


preparat amb erbs cuquere d’Art l db J L - . -,,. dL .\ * . a .
Plasseta aces Marxando


V I - V I - I
Vim de Taula i Vim Blancs


A TOT PREU
L . a la menuda i en gros les yen t


MestPe Amau Gaselles (a) Gammea
______I


RECTE, 8 ARTA I
1