A DECENARI CATOLIC M A L L ~ R ~ U J %--x . , Ndm 471 ’ 1 Q E U I P A T R I A ...

A


DECENARI CATOLIC M A L L ~ R ~ U J %--x .


,
Ndm 471 ’


1 Q E U I P A T R I A Any XI11 AR’l‘A 20 de ,4gosr de 1929
E,,s- --


ArtS i c0narc.a un aiiy 4 pts.
il fo1.a id 6 ))
Ex tra riper ici IO D


MOSSEN COSME BAUCA


Sabem que a l a ciutat de Felanitx,
a les derreries del mes d’agost, se fe,
rR un homenatge a Mn, Cosme Rau-
I.$, I’infadigable treballador que no. ha
de imt cap pedra sense remoure per
tal d’escriure I’histbria completa de la
seva comarcd. L’homenatge consisti-
Fk en un artistic pergami que li dedi-
quen sos amics i confrares que l i en-
tregaran a la seva casa pairal com a
testimoni d’admiraci6 i estiriiul en sos
treballs persistents, obstinats, d’inves.
tigaci6 histbrica.


Tractant-se de Mn. Cosme amb el
qual ens uneixen els vincles dolci-
ssims d’una vella i suavissirna aruistat


moments de depressi6 moral, i s i no
s6n d’un iremp d’acer, defalleixen i
s6n abatuts pel tedi la c-risteea, veient
com s’hi f a el butt a1 seu entorn i que
sos sacrificis s6n viltenguts i menys.
preuats. Quantes reserves d’energia
q u ede n a tro f i a d es e i 1 l’oci osi t a t in n,g*-


apassionats cocccierits del treball ciil-
tural que sia just mirar.10 amb displi-
&cia quan en t i obarn quirlciiri pel ca-
niide la vida? Nosovintejen mes els qui
dotats de aptiiuts mes o manco erni-
nerits, enterren aqueixes aptittits, so-
bretot si la riquesa els proporciona un
viure f a d , i s’att osseguen d ins l’ocio-
sitat nies deprirnent, sense I’agullb d’
un ideal que desfassa la tranquila
monotomia de son viure gris i sense
horiizons? I h n s , si e\ aixi, corn des-


El conrador V A i escampa la se-
ment. Una part cwu al cami sender i
e\ trespolrjada; una altra entre espi-
lies, i el carts i rom,lgut.rs I‘ofeguen;
una al t ra entrr pedirny, i creix ma-


si hi hagutis testa grossa Car Mri .
Cosrne B a i i ~ B Ss u n treballador incan-
sable i .no per- iiecessitar pecunikria-
a1 reves, derreta ses aficions hi ha
despei una gi-an wrt cle son patrimo.


i essent, alhora, el seu, u n cas tan t i - I eSpleta la que cau a terra bona. I g t i h i ~ la voluntat; pel‘ exigeiicia [le son c a -
pic de constiincia verament exemplar ~ sucreiex anib les iiptltuts dgls -ho- racter que I’ob igii a dur-ne sempre un
i herOica, ens 6s plaent, en gran ma- ’ mes que, en geneial, noin& donen I pai.ell de mogude% per parriotisme
nera, adherir-nos a son homenaige. ~ bon rendiment les q u i se. desiArp;uen I exahat que 11 f f r fer el; lnajors sa.
I aixo per aquest doble motiu: peique j eri rondicioni favorables Pt.rque a- crificis Hbnns qtie el sol tregii l’ull,
ens ho reclama el cor i la justicia ens ~ quelles aptituts que h 6 n trepijades i ~ en bqn q a t ] , qaan encitta la c i u m de
ho demana. ~ esflorades per. la malediccic); les qui 1 Felariitx qsiB submergida t n el pelag


S6n molts el qui no saben el curnul ’ u:ixen eri mig de les pues veiiilose.; 1 llefiscbs de la >on, si vos escaigues
de sacrificis que exigeixen els estudi:, 1 de I’enveja i de la c:itic.r paca solla 0 1 Passar perca sevaj. i trob irieu aquesc
historics fets ainb una mica decorisci- I en una a:mbsfer;1 d’indife1-e :c.ia-com I i bo11 obrer de In plor~ia wssegut a la
Piiciii; que no sabe-n que es aficar-se ~ b i cliguessim en u n tc i re i ly etxut i ’ taula, roilejat de ~wpeis i Ilibrts i, a la
valerosament entre la pols, i les tere- 1 roc6s on no hi grella cap I I ~ v ( J I bona - ~ clator de la liknria nociurria,ades orde
nyines i les arnes dels arxius; per. ca:;i mai donell I’erplet que prometieti 1 r)ant les quaiie mil canc;oris populars
cassar noticies en les case‘s particuliiis 1 i tcniern dr-et n e5pe1ar. , que ha i,ecuilicle- drl pohle en les e m -
que, molts de pics, guarden, arnb g e Els qui tieballen en costfs que no , l ies de Iieure i coin a debcans d’altres I
lusia estu!ta, els papers vells i mir-en
I’investigador amb mirada obliqun,
temorosos de que no els trega aniics
ceiisals a pagar; aguantar e*ioica-
n!ent el xBfec d e burles i menyspxus
dels qui se passen heatificament ia
vicia, vegetant, sense’ fer ni d t ixar
fer. Per 4 x 0 , molts, t a l vegada, no
comprendran, aixi corn cal, I’oporru
nilat, niillor tliriem, la necesbitat i
obligaci6 d’aquest homenatge, perb
els q u i coneixeii la feina de ciclop que
Mn. Co5me ha posada en la seva
hislbria de Felanitx, ti obaran que el
seu autor la re inereixia prou i niassa
aqueixa demostraci6 de gratirut. Ell,
amb SB virior de caracter, no s‘arron.
SR rri s’arrufa davant les dificultats.
i ha superades, magnificament, les
rnontaoyes, que sovint barrrn el pas
als qui tenen la santa passici del t i e .
ball. Car s’esdevk que, arnb frecukn-
cia, els qui s’afanyen per Deu i per la
I’Atria, noblement,desinteressadamen t ,
no tenen ningu que els estimuli i en-
coratgi; ningu que els sostenga en els


+-


s6n rernuneradores. tarit com del PA,
afretvren d’e5timul. ’Tenen precisi6 de
vruie que llurs sa(,rificis no passen
desapercebuts i coristatar. que eis co-
tei ranis i convei’ns nprecittii son es-
f o r C i que en, lloc de mirar-lo a m b
desdeny, I’iii)puisen a m b un ~ g e s t d’a,
provaci6, amb una alabansa dis(.reci,
a m b uii ericwratjament O J J O I . ~ ~ o, +en.
.siIlament, no posant noses en el via-
rany. L‘indiferCncia i el menyspi-eu
sdn corn una geiada qne rrata en
flor les mes belles prometenses, s6n
un rove11 que inutilitza i fa arreconar
la ploma, s6n u n naicbiic que adorni i
paraliiza tota activitat fins i tot la dels
trebal’adors mes impetiio~os. En rani-
vi, I’estimul, i’encoraij ,metit que no
exclueix la C I itica riiojjada i serena
que mostra els acwis i descobreix les
tares, es coni el boil sol cle I l e u que f a
creixer i expandir en mil branques 1’
activitat dels homes. I d’nixb han vol-
gut fer els amics de M n . Cosme: de sol
benefn ctor.


S6n, per ventura, tan nombrosos els


feiries mes fr:xugues; ;id& rranscri-
v i i i t anib mil febrosa u n document
nta i i~ isc i i t trcguent.se els ul ls per Ile-
gii”lo; a la escrivint i i r i article pel pes
riodic 0 preparani un serrii6 de Coin-
proinis, i mes raid repas>ant els mate-
rials per la srgona edicib de I:) seva
monumrniiil hi.iirria de Felanitx, tre-
ball de b e i d i c i i suficient per esgotar
la consihncia de l’home mes acorat.
Puix, per treure a I l u m aqueixa obra
magna, n o hi ha atxiti que no haja
regirnt i escoi co’lac amb ulls Avids i
pnrribrica inquietut. Per aixb, d’aqui
en avant, els qui vulguen 01 ientar-se
en I’historia d’aquell pobie hauraii d’
anat ’ a iiqueix far que ha en& I’ac‘u.
rada solicitut de hlii. C o m e ; hauran
de beure a aqueixa font que ha il’lumi-
nada el nostre historiador i acostar se
a aqueix caramull ingent de dades i
noticjes i-ecercades amb una diligkn-
cia mkximLt i uIi atnoi. extremat.


Sos amics i admiradors-entre els
quals ens E.s grat de cootar nos. hi-
amb aquest homenatge que li prepa-




LLEVANT


ren afriinqriiran el poble de Felanitx
del deute que h \via contret amb un de
sos fills mes i l lustres.


FELIX


prouto anuntiard !
Miquel Roca Castell


El problema de l’energia
Es una cosa evident que’ el 80 po\,


de les industries modernes recoken la
seva economia demunt el baix preu
de I’energia disponible. Tret de les in.
dustries de luxe i alguens altres molt
especialitzades totes les demes, i so-
btatot les que formen el grup que es
sol anornenar de gran industria uni.
cament es poren desenvolupar quan
es disposa de energia barata. Per
rant, al iritentar un esquema de le s
posibilitats industrials nostres la pri-
mera qiiesti6 per resoldre es la de 1’
obtenci6 de la energia a baix preu, i


. es aquest un pmblerna que Arta no
podrd mai envestir amb les seves
uniques forces. la escriguerem en u n
altre article de aquesta serie, que la
tendencia actual de racionalitz3r e ls
negocis industrials du corn a norma
general son acoplament, que dona
cirigen a formid,ibles concentracions
industrials cadti dia de mes f o q a i de
mes poder i que es tradueixen en la
economia general en u n a millora en
els preus de cost i al mateix temps en
la calitat del producte fabricat. Ara’
be, contant amb I’estat actual de 1’
industria a toota>lallorta i afeginthi el
consurn de energfa que reportaria el
seu probable descapdellament, no
sembla que capiguen dins la nostre
illa mes de una o dues : poderofes
centrals electriques. Naruralment, a -
questa centralilzaci6 que es desirjable
inclou bastants problernes tecnlcs a
resoldrer i te igualment bastans incon-
venients, no sols per lo que afecta al
rendiment estricte de la central sin0
tamljC per la distribuci6 de la foi-da
obtinguda.


Aquest es u n aspecte de la questid
que expositm, que no es pot tractar
aqui en unes notes &nera,ls. El que
corive fer remarcar es de aon podem
treure aqueste energia que ens es
necessaria. En la utilitzaci6 de forces
hidrauliques 110 hi ha que pensarhi a
Mallorca. El rendiment dels migrars
salts de aigua aprofitables es de molt
poca importancia, apart de que les
obl-es’ que iniplicaria la .seva utilitza-


’ ci6. ens donaria u n factor de amorti-
zacid que posaria el preu del kilowat


molt per demunt del que s’obtendria
en qualsevulla central tkrmica. Pero,
la central termica a construir en el
nostre cas hipottstic de a011 treuiia el
combustibie? Tenim ceservas sufici.
ents o hem de pensar exclusivament
en I’impor taci6 de cai b6 o petroli fo-
raster? Notem que aquesles pregun-
res volen d i r simplemerit si es posi-
ble iina industria inallui quina autbno-
nia o si ha de trobai se senilne sota
la dependencia del pieu que iei1g.a
el coriibustible foraster.


Els yaci4irenis de peii-oli no exisre-
ixen i els de hulla tampoc, unica.
ment disposam de lig-nits, sembla que
en certa abundancia. Dins el ferme
de A I td no coneixem sltres denunci-
e4 mineres que les de Son P i , peto ni
aquests yacimenis sensa expiotar ni
la calitat del lignit exrrct a l a s conques
de Lloseta i Sineu nies importants, es
2oneguda com era de esperar I, hem
j e rrconeixer que la quimica dels
iignits dins els deu o quinze anys de-
-rers ha fet uns progressns tan for.
nidables que lo que abans semblava
nateria pobre i sensa urofit es avui
i l i a (!$ti d e riqurz.1. J i i veurem si te-
i i m lleuie yualque d \ a corn son a p r o -
‘itirbles els lignits, i eniendrem per-
Jue Ies nacions avencades van devant
le noltres de t a l manera. Veurem
iue els truvalls c ie~i~i f ics , el valor
;le1 quals es del tot imposible de cop-
;ar per el nostres grnis comercials,
ion la haSSe de 101 progres. Si no
2oneixQrn Io que es iiostre no espe-
- e m podei ho ap ro l i t a r . Induptable.
nerit a Maliocca i d i n s Ai-la tenim
?ersories dotades de alt sentit comer-
i a l , pero en coneixem molt pocas
i n l b u n criteri indusrr-ial mi t ja , i aixi
110 es extrang que hwguem vi? t fraca-
;ar extrepitosament: io.duna que s’
?an ficat a industrials, persones que
nair demostrat menet jar merevellosa-
ment els negocis que diriem de banra
3 eIs nolits, corn si la nostre situacid
iilsulirr els predisposas exclusivament
3 fer de mercaders. t‘eio encare que
\iga per moita de gent nosti‘a incorn-
prensible, es un fet ber, real que la
prosperiht de un pais est4 intimil-
nient relacionada amb la forma com
es descapdella dins ell la invesiigacio
cientifica, No fa gaire temps que Hoo-
ver el president dels Estats Units, el
pais rues ric del mon, deia aqiiestes
parauics:


“Noltres tocam ara els berieficis de
les investigacions que e3 venen realit-
zant en elh 6QO laboratoris industrials
amb que coiite el nostre pais, l a ma-
jor part del. quals I!() retien quirize
anys de existencia A q u e t s labomto-
ris persegueixeri >ell. ilescans les no
ves invencions o cerquerr la manera
de perfecrionar els mectidrs indusrri.
als que emprdm”.


Aquets laboratoris de que parla
Hoover gasten cada any segons una


recent enquesta del “National Con-
ference Boai-d’, m& de dos cents mili-
ons de dolldrs, pero el magnific re-
sultat que han tingut els amei icans
arnb tal despesa, que molts coaer-
ciants nosti es calificarien de iristnsata
e s l an evident que cada any au.rlen-
[an les seves C.on4gnacioiis i c lean
rious Iaboi-aiol is, Per donar sols una
xifi-a ens iefsi irrm a iin ram que a -
fccta niott dii.tctament la nosrre econo.
mia agricola: Ies niiiterieh alimzntici-
ec;. EII rati sols cinr anps les i npoi‘ta-
cions d e nquesres rnateries dci. Ea la ts
Units h a n devallat Lie un 40 polo a 23
p”l0, i seguirii devalliint mes aquesL
any, (entre i.noltes allres coses han
iancat practicament les portes a les
anietl’les, cosa que ens tocara una nii-
ca]. En canvi la seva exportaci6 de
productee rnanufactutats ha puja t en
cinc anys desde el 15 polo a 43 P ” ’ ~
(1928) i segueix pujant. Tot es un sim-
ple rrsultat dels seus estudis per 1’
;ipi,oii[smen t tie ,ies rique5es propies.


El coneixenient del sol i del subsol
es imprescindible per a podel. descba-
dellar u n vast piogr-itma industrial, i
aquest coneixemerit sols pot venir de
‘1 :eu e>tudi. Per iaiit*arrios dins el
terna pensem lo poduissim que s’ha
fei a Mallorra sohre els lignits, que
bnn\ o dolents, es l’unica fori! de erier-
gia propia utiliz2,b e per ara. ]a hem
dit que en el mon es triiballa molt
sob1 e aquesi car 116 per aprofilarlo, i
que de fer, Alemariy,c, per exemple
que 6s un pais que en re en abundan-
cia en treu un renditnent enorm. Pero
Alemania cotita a m h molts de Insti-
ruts -i laburatoris dedicats e.xclussiva-
ment a son r s tud i . 1, r i o sols estudien
roses de aplicacib iiiinediata sin0 els
prohlemes purarverii cieritific que com.
porten aquesis jvciments Fins les da.
des comercials son estiidiades a fons.
Ara mateix la ”Brwiirikohlengessells-
chiift” araba de repartir premis per
valor de mes de set mil marks or
en un concurs que feu de metodes per
a deterrninar la quaiititat de aigua
que ronteneri eis lignits, una dada
tan important i que no tenen en COII-
re ni els nosiris miners n i els corn-
pradors nosrres de lignit. Aquests
carbons, Unics que tenim, seran .e ls
que ens donara l el combustible liquit
que ha de tlccionx els nostres mo-
tors i h . n de esser’ I’origen de la for-
qa electrica que ernpreni, es a dir
que es ,troben en els fonaments de la
nostra industria futura, Pero, cal que
els investigem, que trabiillem demurit
ells perque ens mostrin el secret d t la
forqa que duen enniagetzetnada i ens
indiquin la forma prBctica del seu
aprofitamenr. Sensa pujar per aquest
escald aiiiitni Fenipre a galpentes.


cr


4


J U ~ E P SLJR~DA BLANES




LLEVANT


que deixa elSr Bonnin. Desitjam ii tenen la tendencia a desepareixer,
siga agradable I’estada a n’aquesta v i - ’ i algunes diarrees tan propies de I ’


DE SON SERVERA F A B R I C A D E F I D E U S
Q:iant u n i lleugera milloransa ha- i tota classe de pastes alimenticies


d’En via fet concebre ejperances de cura-


NICOLAU CARRIO DALMAU
Carre de Palma, n . O 48


ALA ALA a . Preus sens competkncia . .
ci6, l’enfermetat d’En Lluis Ballester
experirnenta tal recaiguda qu’agi-a-
van(-se per moinents, s‘el Sacramen
ta ; i en la matinada del dia 10 d‘aqiiest
mes mori rodetjat deis seus familiars.


A i s 22 a n y s d’edat es sernpre plany-
te la persona que deixa aque*t moil:
per0 molt m& ho 6s estat I’amic Ba-
llester puix contava en moltissilne s
simpaties a q u i i a fora. Actualment
prestava el servei militar corn a soldat
de cuota a de l Ketgiment hlixte d’
Artilleria de Mallorca, Il’ofici ferrer
a n’aquest derrers anys es dedica pre-
ferentament a1 automovitisme, acre-
ditan-se de chaufeur molt expert i de
mecanic habilisim.


A n’el funerals hi arristi moltissirna
gent, prova de lo ben relacionada q u ’
esta la familia del difunt, a n’aqui Deu
haja acullit en son Sene.
-S’ha despedit de nosaltres el que fins
ara es estat Vicari J’aquesta Parroqnis
U; Miquel Borinin, el qaal en el curt
temps qu’ha cooviscut an aqueixa vi.
la deixa bons records de la seva actu


, .. :iy


aci6, especialment corn a Director de
la Congregacid Mariana qu’avui con-
ta amb doscent3 cinc congregants. Els
aeus desvels per fer floreixer tdl Aso-
ciaci6 son ben pilblics i notoris.


Idlamentam que les circunstnncies
ens privin de la con:panyia d’un tar1
zel6s sacerdot que tant de be ha sem-


Canyellas, Xeroy, parvul , bronquitis
aguda. -Margalida Cursach Esteva,
Barraca de 72 anys, casada, d’apople.
gia.


DE CA NOSTRA


haver assistit abastament a I’esco-
I d . se sentien amb tin poc massa d e
llibertat i poc disposLs a respectar
a n’els seus semblants, tot va a n a r
com unit sec-la.
DESG R A CIA. -.Ategant una e-


la.
Mxtrimoni- Catalina Dornenge Ne-
bot (a) de Can Duay amb Francesc
tiinart (a) Viuli, Sargent d’Infanteria.


=panadoria - jiiodorna E
D E


JUAN MATEMALES
Diariament elabora: pa, pa-
nets i pastesde totes classes.


BON SERVICI, NETEDAT I
&- ECONOMlA


Carrk del Sol, 2 . Arta


R E G I S T R E
NAIXEMENTS


JURIOL dia 31.- hlagdalena Garau
C h a r d , filla d’En Sebastia Raul l i n a
Maria Angela Cenra


AGOST dia 3,-Barbara Cursach
Gili, filla d’En Xliquel de S Fortesa i
na Birbara, de 3, Servera, -Dia 3.
Juan Ginard Juan, fill de Rani6n i


estiu es lo Gnic que pot c r i J a r l’a
tcncib, i es ben poc gractes a Deu


LES PASSADES FES‘TES.-- La
costum de passar els dies d e la
Mare de D t u i S. Roc vora el mar,
se conserva amb tot el scu carac-
t e r a la nostra vila; el poble quedh
buit, les concentracions principals
foren a Sa Colonia i a Sa T o r r e A
sa Colonia se va fer una festa d e
primera: mlisica, xeremies, nna
revetla amb bonissims focs artifi-
cials corn mai s’havia vista, i un
ball d e pages ben envirmat, c o r 0
nat tot per Ies solemnes funcions
religioses donaren un ta l relfeu an
aquellas festes que tot horn, sense
escepci6, s e desfeiit ;i illb elogiq per
les persones q u e a m k t a i i t de zel i
entussiasme les sabt.1 en donar i lu i
ment i a’una manerii especial per
el Sr. Vicari corn a cap d e totes
les comissions Nosaltres a1 parti-
c ipar d e l’alegria dels coloniers,
donam a tots la nostra enhorabona.


n’hi ha molt poques i el mercat es-
tB mo!t poc animat.


Les hortolisses cn general duen
bon cami, per6 d e tomatigues n’hi
ha poques i a m b bastanta dificultat
se vati fent les conserves per i’hi-
verri; dies hi ha que no s’en rroben
per la vila.


Les oliveres vfin ufanes, la gros
sa sa6 produ’ida per les derreres
plujes, les ha estat fins el present
molt beneficiosa, el fruit creix i s’
aguanta, si no se presenta la mos-
ca, la cullita sera extraordinaria.


Els altres fruitals tambe estan
carregars de frit perb en casi tots,
fins ho nem observat en les vinyes
la rnosca mediterrania fa la seua
feina destructora.


L;t cullita d e p2lmes ioca en el
seu terme, r s la preparaci6 de tre-
ball per I‘hivern, se queixen els re-
colectors de q u e el sol esiigui ta-
pat nioltes estones lo qual dificulta
la seua acciO blanquetjadora de-
munt aquelles fent-les perdre cali-
tat .




jVo dojtuidosl de Jititar la NosIra raja
1.


Ik ella hi trobai-eu tot lo necessari per satisfer el
gust mds refinat,


Xwmpanys, v i m , Iicors, conserves, do!ps, chocola-
tes, bombons, galletes, embutits, jamon, formatges,


Beguda exquisita, elaborada a m b extracte de
fwites. Provau-le, 6s deliciosa.


-w-
:-: fruitrs i nortolisses de totes classes : :


$3 b;lrquillos i torrons. - =GASSEOSES Y I F O N S E
Se serveixen LUNCHS amb prontitut i perfeccio Fa brica n t :


M. MUNTANER FLAQUER,


t ( presentant del acreditat SHMl 'ANY D'OR,


A G E N C l A DE ART:\ h PA L51 A
I VJCEVEIISA D E


ANTON1 GlLl (A) CONUNA
S E R VI(" l OiARl EN PI<ONTI'IU7' I ECONOMIA


DE PREUS
ENCARREGS A DOMICIL1


Pnlma - - Hanch de S'o l i , 2-1
DIKECCIO: Artsi--Can Comuna Centro


EN JAUME PIC0
( A ) ROTCHET


16 u n a Ageucili eutre Arta, Palrtia i Capde-
pera i beiva cada dia.


Yerveix fiuib protititiit i wguredat tota
classe J'encArregs.


Direcci6 A palm^: Hxriilii 38.Ari es cos.
t a t des Centro Flil.rrt;ici!ll tic.
A r t 6 : Y ~ I T J ; ~ u . O 3.


GRANJA BARCIPIO
PER T Q T A C L A S S E D ' A V I R A M DE R A G A
CUNIS, COLOMJIB, ALIMENTS ESPECIALS
PER POLLS, I PONEDORES, INCUBADO-
R E S ; A N E L L E S , PLANS J ( 'ONSULLFS,
--d )CONSELl-MALLORCAk.*-


A L M A H N E S N I A T O N S
L)b


CiZI,I,t? DE JAIME 11 n. 392 149
RAFAEL FELIU BLANES


Palma de Mallorca
SAS'L'KEKlA PARA SENOLIA


YCABALLEKO
ARl'ICUI,OS I' NOVEDAnES


PAPA VESTIR DE 7'ODAS C'LASES


Panaderia "V I C T 0
(ES FORN NOUI
S U C E S S O R


Bartomeu Esteva
-*


A sa botiga hei trobareu nempre: pant, pa-
nets galletes, bescuits, rollets, i tota clasa de


pas ticorla,
t"-


$e strfth a domititi. --
Netedat. Fronitat 1 economia


Tienda Vicens
PliEClOS FJJOE Y N U Y REDUCIDOS


EN
y toda cltlse T e i t dos de


We I'ceria ('0 [nos t i b les


SE VENDEN MAFUKAS DE COSER


Y t o 4 a ciirse (JH i t i s t t ~ ~ t n ~ ~ i t t o s


f e r f i i i i i e r j a


PFAFF E IMPERI
J. V.CALLE DEA BLANES 38


DELS GERMANS


SARD (A) TERRES
Excursions aSes Ccves ,Calar ra t jada i dernds
punts de hlallorca a preus convenguts.


111 K IG I r< s E:
1 A R T A . Carre d 'En Pitxol n."8. Id Son Servera n o 29


AU N
M A Q U I N A S P A R A


COSER YBORDAR
l a Fibr ica mas grande de Maquinas


p a r a coser y bordar del continente.
(MARCA ALEMANA)


1)EPOSLTARIO EXCLLTSIVO Eh' A R T A


CAN GANANSI ~