D'l ndustria --*-.- La nova, lletgida a LLEVANT, de que la petita Srrradora de fusta...

D'l ndustria
--*-.-


La nova, lletgida a LLEVANT, de que la
petita Srrradora de fusta que hi ha a baix
des pont de sa Carretera Nova havia sigut
comprada per uns gabcllins en I'intenci6 de
trasladarla a Cala-Retjada, m'ha omplert de
tristesa.


Dita Serradora era I'linica manifestaci6
externa de I'industrialisme artanenc. La seva
desaparici6, a n*es tenips que correm, es la-
mentable; i tambe digiia de consideraci6 y
esment, no per es fet en si, (poc negoci ha
produit a sos diferents anios), sin6 per lo que
significa y representa.


Es la demostraciu planera de nostre in-
capacitat per I'industria y treball organisat;
i la prova de la bancarrota de l'esperit mo-
dern d'aquesta poblaci6.


Avui que I'industria i els industrials son
els tot-pcdcrosos de la terra i que la seva
forca es la forqa dels seus respectius pobles
y nacioiis; avui que al costat deis rrialmes
politics s'alsen eis reiairries industrials; avui
que En Carnegie rei de I'aqer, en Kokufel-ler
rei del petroli, etc. pesan mes a n'els destins
dels pobles que nioltes testes coronades;
avui, en plena guerra mundial, promoguda
per una rivalitat illdustrial y econ6mica; es
cuant hem de mirar, tot apenats, com desape-
reix aquesta petita Serradora sintomdtique
de I'ineptitut industrial de nostre benvolgu-
da Vila.


d.No heu pensat mai, artanencs, que un
pobie sense industria ha d'esser, per forqa,
un poble parat, anemic, trist i sense riquesa;
i que' sense riquessa no hi ha benestar, ni
grans virtuds, ni art, ni hermosura, ni bon
viure?.


Un poble serise industria es un poble
condemnat a I'esclavitud econbmica dels que
'I revoltan. Sense industria no hi ha dobbes i
si n i ha, no circulen, lo que es igual; perque
un home que te un duro i no'l gasta es lo ma-
teix que si no'l tinges.


U n poble merament agricola podri tenir
terres, fincas, possesicins, orts, productes
de la terra i guardes o remais de tota clase;
per6 el capital agricola es peruc y poc re-
productiu; es mesqui i s'amaga; es fill del
terroc, y corn aquest, vB arran de terra.


El capital industrial i comercial es flexi-
ble; brinca i es belluga; salta i redola; passa
per moltes mans; alegra molt de cors y mol-


tesdnimes; y engendra es lujo, que no es
cosa tan dolenta com diuen.


Pot ser col-que dia esplicarea' ne que es
deguda aquesta dlfereneia entre capital' i tre-
ball agricola i capital i treball industrial.


Exemples de lo dit, els tenim a la vora son
Capdepera, poble industrial; i Son Servera,
poble agricola.


Capdepera es un poble que acaba de ve-
nir al mon (no t& un sigie encarp); de terrer
pobres i aixutes; covalca demunt es coll d'u-
naserra de mares, seca I . desvalguda. H o tb
ni senyors. lo que aqui en deim senyors,


Son Servera es un poble molt mes :antic;
de ttrres grasses y facundes; de gran tradici6
agricola; i en molt m&s riquesa d'abres y
bestiA que Capdepera. Ca S"ereu deki treu-
re mes que totes ses posesibns plegadas de
Capdepera. A Son Servera tambe hi ha se-
nyors.


M6s Capdepera es un poble iudustrial.
Fabrica obra de pauma. Y aix6 el fB creixer
i viure molt millor, en general, qu'ArtB i Son
Servera, que son pobles rurals.


iNo es veu a ulls clucs, la diferencia entre
Capdepera y Son Servera?


Per convenpes basta anar a festa a San
Bartomeu y mirar lo que mes miren es fa-
drins: Ses fadrinaes.


Mirem ses atlotes de Capdepera les veu-
rem pulides i regalades; fines i airoses; pre-
sumides; es seus vestits tenen es tai de cusi-
dora modista; es s e w pentinats son caprixo-
sos i slitils; gasten sab6 d'olors fines; canten
i ballen amb gracia i amorosia; i, sobre tot
no duen niocadb P n'es cap.


Les d'Art8 i SQn Servera, D6u ens en d6,
tambe son garrides; per0 a mi m'agraden mes
las de Capdepera.


El nostre gran piWir,glori&d'Arta, D. Pe-
re BIanes i Viale, en sos primers temps, ser-
cava els seus agraciats models, entre les,jo-
ves de Capdepera.


Y es que aquestes deleitoses y aixerides
gehellinas, qu'ens tenen el cor robat, son
flors de l'industria, y no de la terra.


M'objectareu, potser, que'a ArtA tambe
f i n obra de paunia; tal vegada tanta com a
Capdepera; i que aquest k t no ha alterat la
fasomia agricola d'ArtB.


r\ n'aix6 haig de respondre que en tota
industria i en tot negoci hi concorren dos
elements; els elements directors, econ6mics
i comercials, que tre:ien bon profit dels sew
treballi, els elements dirigits els obrers, que
sols guanyeri un petit jornal.


A Art4 ballam en sa mbs lletja; som d'a-


quets derrers. Ens dirigexen els elements
econhics de Capdepera; i s'ho cobren. na-
turalment.


Es comeiciants de Capdepera compren
sa patma a Denia i Alicant i la vennn a n'es
Artgnencs, fend una primera ganancia. I.lav6-
res ens conpred-"l'obra feta i la revenen a
n'es continent, fent un seg6n negocl. Pei tor-
na, son provei-dors nostres de farines, fustes,
etc. etc.


Afegiu a n'aix6 les ganancier de trans-
port, giro i comisions, i convindreu tots, que
de lo que dona s'obra de pauma, es bon bus-
si u teada se la menjen es gabillins, men-
tres aqui sols rovegam u n trist os.


Aquest 6s, ens ve, desgraciadament, ma-
sa escurat, per que hagi pogut cambiar-nos
nostra .condici6 agricola amb industrial.


1 * *
Industria es enginy. es ser artifice i crea-


der. L'industria es un art. i un ofici que
transforma i dona vida a nous productes: es
Part de fer robes, gerres, rajoles, mobles, fo-
guns, aixades, estores, sabates, vestits, etc.


La sobreproducci6 de un article industrial
dona lloc a n'es comers d'aquest producte,
per que hi ha necesidat de exportarlo; y
aquest conterq, dona lloc a I'inter-cambi
d'altres articles fabrils o manufacturers, pro-
duintse aixis el grari negoci.


Damunt vdltros, industrials o manestrsls
d'Artd, que no heu sabut fabricar productes
per pcoveir nostres necesitats, cuant mks per
exportar; pesa en primer terma la responsa-
bilitat de nostra inepcia per negocis i per
I'industria. voltros sou els primers que heu
.de fer examen de conciencia devant el fet
deplorable de la deaaparici6 de la petita fa-
brica de serrar fusta. Aquest exBmen de con-
ciencia vos dirk que no haveu sabut progre-
sar a1 compas dels altres pobles; que heus-
heu atrasat; que casi seinpre heu sigut ven-
suts per industrials forasters; i que ens han
fet tributaris seus.


D'lnca ens venen moltas sabates; i d'a-
quest article hem perdut el mercat de Cap-
depera y Son Servera, del cual el meritisim
Mestre Melsi6n Bestart, difunt, en fou el
darrer exportador.


Manacor ens invadeix de cadires y altres
mothles. Ni baldufes fan els nostres fusters.


Es mestres ferrers ja casi no fan ciaus,
ni ferraduras. ni panys, ni fogons. Se conten-
ten en dobar les eines que s'espenyen.
De teuleres y rajolerias, casi 110 eii quedan~


Es texidprs i tintores han dcsaparescu
t




2 L L E V A P T


ii .1 tot, sense que quedi rastre d'un sol teler.
t is caiiyum ningu el fila; i tampoc se Ila-


De les industries agricoles, els Otis y es
forinatjes es manipulen cam en temps dels
reis inoros.


i l tantes altres petites industries qit'han
nauiragat!


Jla.


* * *
Aquest penosisim estat de cases es presta


a refiexions poc falagueres. Estam vensuts
i abatnts. Tal vegada sense esperaqa dere-
generacio.


Per6 els homes i els poblessonelque
voicn ser, i tenen lo que tenen v,oiqMattde
tenir. Son industrials y rics els p&les que
ho vo,cn sei.


iiyuitros hem de seguir com fins ara el
mateix c u m de decadencia industrial? PO-
deni redlinknos? 'Corn? LAmb qui'ns medis?


Abaiis de contestar conve esbrinar qui
en te iil culpa deIestat present.


A I meu entendre tenen la culpa de nostra
decrepitut industrial, els principals estaments
d'Arta: es senyors, ets americans i es mencs-
trals.


j , * ' ( * .. . . , ,


Un altre dia ho veurem. 1


M. S. Ll.
_. - -


Aqueixa meritisima entidat en el6 dies 4,
5 i 6 ceiebra, com anunciarem en el convent
de S. Autoni ei 'Iriduo que cada any dedica
a son Patr6 el Bt. Benardi de Feltre.Les
~uricidns se veren bastant concorregudes.
Preiiica cl P. Gabriel Tous.


El diuniengc dia del Reis,. se digui Misa
Solcmne,canian-se la partitura il/lisu Ponti-


Jiiculis d'en Yerosi a tres veus. PredicBel P.
Fr. Pere J. Cerda, Superior del Convent
d'lnca.


Aquest niateix dia a las 5 del capvespre
tengue lloc la Vetlada literari musical' acos-
iurnada en el local qu'els PP. Fradiscans
tuien destinat a escoles de nins.


CI local era ple a vessar. Ocupen la pre-
sidsncia e l Kt. br. Rector D. Gabriel Munta-
tier, el Batle U. Bartomeu Esteva, el- Jutge
U. Juan bancho, el Superior del Cbnvent
d'Arta f'. Juan Garcia, el Pare CerdB i algu-
ties persories mes que no recordam.


Clljri I'acte una hermosa pessa a orquesta
dirigiiia p'el P. Juan Kubi. Despues el Caixe
Ileigi i'eaiat de contes i balans de la Caixa Ru-
I h l ( i C 1 5 1 1 .


EI I U V C auxiliar de la Caixa Pere Sancho
recila LALU a e Maria A. SalvA Luna poeaia
Iiuniuriauca d'en Penya que foren molt aplan-
dides.


t i s iiins del Colegi Francisca cantaren
:!gui.cs can~oneies e n gestos slstemi Dalc-
rozze ainb ~iioit d'ajust i ocupA la tribuna el
Kt. P. Juan Cerdii el qual histori8;la vida de
ia Caixa Artanenca, desde la seva constftli-
cici tiiis avui, i digue que nopensava mai
q u ' a ~ i i t J? iS al estat lloreixent qu'avui ostenta.
k'ui ir i ue ies scccibns a crear en ella fixant-se
c+ciainien[ en la Secci6 de Socors niutuos
u,g,iLitt qu'era nrcessari que els socis la
1" i i ; ~ u c > s , n ainb entusiasnie, sense fiar-se
iic ~lciiiis de les sokdd l s externes els de-
~ L I : c . L I ! ~ . ' uc ,c* yuals a voltes prometen mes


i o q u e buden. ti P. Cerda logra interes-
> a i b ~ v i . i i i c t i & a 5011 auditori qu'al final li tri-
;iii,i UI.J uvaci<,.


i 'urquesta toci algunes pesses mes, i
s'ai.., .,'. .,I , ' ~ .L. ar. . ' Kec:or U. Gaoriel Muntaner
2 1 quai va ti11 q~e~deaitjava qu'el skis de la
Ldina tciiguessin confiansa en els qui la di-


rigeixen. Qu'ell, est6 dins el Consell d'lns-
pecci6 i sempre havia vist amb pler corn era
administradr amb rectitut i justicia. Que si
la Caixa no havia realisat encara tots els seus
ideals, no per aixd s'havia de perdre la con-
fiansa en ella, ni mal parlar d'ella, sin6 aju-
dar tots a que prest siguin una bella realidat.
Aprofita I'wasi6 per alentar als Artanecs a
ben parlar sempre del poble ont nasqueren,
perque fer lo contrari es de poc patriotes i
no diu gens en favor del qui parla.


El seu discurs fou coronat per llargs
aplaudiments del public, que sorti desitj6s de
queo repetesquen sovint actes tan bells cam
el rersenyat.


' C A L I C A N T
A n'En FrPnCeai ~1an.9 1 xcstre


Aqui, avans, hi havia un redo1 de c6dois
una casa de pages humil i ennegrida, una
terra aixuta, erma, sensa res, i un gran sol pe-
sant, calent i enervador.


Avui la casa nova, robant I'espay a1 cel,
pregona I'ardidesa I'estada novell, i es vin.
clB, voluptuosa la pomera damunt I'orgull del
mar enou.


fcuant Marc sonriu, dins e\ comellar els
frbvols branquillons d'els tendres amatllers
es maravellen mirarse enfarinolats amb f16-
vies de neu.


Oh com es tot aqui jove i vincladisl Dins
I'aire teb i sura un SUAU volateig d'esperanea
serta; I'olivera novella, -antic uyastre bos-
quetA- ofrena al sol s'argentada branca,
panyora de pau.


Qi es el trevall del home. D'un pedra-
gam esteril treuren Yesencia profitora; de les
rocas mortes marges resistents qu'aturin I'im-
petu de les aiguas invernenques.


Encara, per6, al pages d'ara, I'esquena
torqada li priva la vista del cel, encara 10s
mes durs trevalls 10s fa la genere huniana.
iEntrin, que ja n'es hora, els engiiiys nio-
derns dins la terra antigal


Llibertin I'home del dur esclavatja, que
honi sols per la pensa deu dominar. Noves
maneres desterrin esganades rutines, i la te-
rra prbdiga donarB, cada any, sa culiita ind-
xima.


De la curulla d'eixes montanyes, voli, te-
rras enllB. la bona nova d'un conrador d'ara
que sap juntar modernes conquistes a I'ex-
periencia vellal


Talment en temps primer, del cim d'aques-
tas mateixes montanyes, brassos de foc,
dins la fredor de la nit calmada, trematien la
vibracid del man a las encontrades Ilevanti-
nes.


m----
Balard.


a -
La festa i e Sant. Antoni
Cam cada dny el dia 17 se celebre aqueixa


tlpica festa de canostra. El dia 16 el demati
se pessetjaren per la viia fent la capta, elS
obrcrs acompanyats de la musica que diri-
geix D. Antoni Ciili i els dos dimonis que
ballaven i duien una currha extraordinaria
d'atlots tocant corns i picarbls. til trui se
feia enguany a Ca41 Cupella d e Su Chnoua
Volem senyalar p'els de fora una innovacio:
qu'an el dimoni petit li posaren bigots i bar-
ba.


'Tot el dia se sentiren els corns aixorda-
dors i els sons dels picarols.


El vespre anaren els dlmonis a I'acompa-
nyada, a completes, mentres s'encengueren
treuta vuit fogarons. Enguany n'hi havia de


grossos ferm. Hi havia abundancia de Ilenya.
La gent tresci delitosa tota la vetlada per
veure'ls fogarons i ei jovent s'engrescava
beguent vi i cantant las tipiques cansons del
Sant.


El dia 17 a les vuit comensa la cuvaicuda
Hi hagu4 poc hestiar. I lo pitjor de tot cap
glosador amb s'argument. ELs glosadors ac-
tuals devien dur dol dei Sen Rotget que ma
ri enguany i cada any presentava argument.
gNo seria convenient torn2 establir el siste-
ma dels premis per estimular ais nostras glo-
sadors?


Despres de beneir, se digue I'Ofici en que
predicd Mossen Lluls Crespi de Sineu.


Tot el dia hi hague animncib. Vengu6
molta gent dels pobles veinats. Molts anys.
~ ~ ~ . z z z E z ~ ~ ~
Espectacles * Teafre Pripcipal


Els dies 17, 19 i 20, tengueren lioc en
aqueix teatre tres funci6ns de Zarzuela a ca-
rreg de la Companyia que dirigeixen I'emi-
nent bariton niallorqui D. Juan Gil-Rey i el
mestre conc,ertador D. Ramon Marti.


El dia 17 debutaren anih la zarzuela en
3 actes i 5 quadref La Cuncidri del Nbufra-
PO.


Tofa fa coinpanyia estigue be en conjunt
El Sr. Gil-Rey en 'Ti0 Pedro, subiim, captant-
se desde el primer nivnient la simpatia de
la gran concurrencia. La Sra. Aibones en-
carna el paper de Tia Loba lograrit gram
aplaudiments del public. La Sra. Valera en
Rosa i la kta. Alapont en Sidora lograren
mteresar, corn tarnbe el Sr. Millan per sa veu
potenta i -iguda da bariton I el Sr. Lorenzo i
Vidal.


El dia 19 posaren en escena tres pesses --
La comedieta L O ~ corr idos, ia zarzuela en 1
acte i tres quadres Jueqos ,Meiabures i I'altre
Oarnbios Na.turales. En aqueixes pesses la
major part deis actors demostraren tenir mes
quaiidats p'el genero comic que p'el dramatic.


El Sr. Ciii-Rey en un eutreacte canth el
Prolec de I Puyliacci d'una nianera sublim.
Cautivh al public que I'aplaudi amb deiit.


El dia 2U presentaren ainb hermosisim de-
corat e indumentaria Ll Leyu de Sun Publo
aont la cornpanyia obtingue un gian exit.
Conquistaren forts apiaudiments tots, per6
en especial el Sr. Ciil-Key en el paper de
Pedro f., el Sr. Vidal en Lego, Sr. Lorenzo
en el Priori Sr. Lozano en H." Autolin.


Mereix un elogi especial el Sr. Marti mes-
tre concertador qu'executa benissim en ei pia-
no, en el que hi posa tot el cor i totes ses for-
5es.


El public correspongueai esfors de I'Em-
presa de manera qu'el 17 i ei 20 al mati la
taquilla ja s'hague de tancar per falta de lo-
calidats.


Per disapte i diumenge s'anuncien naves
funcidns.
. d v -pc*..-1- -r-ru*c


Ajuntament
Sassio ordineria del 0 do Jane@




SessiS del 15 de Janer dc 2.' Convocatoria


A pvoposln del Sr. Feini~oies e'ncorda habili-
tar la caca n.0 t5 del c a r d de l '5st.rclla per con-
tralaeib dc jurnalers autorisant a l batie perque . .
fassa les ob& per administraci6.


S'acorda I'alta i baixn a 8a millarnment d'una
5uca anornanii4n "El8 Piijo!a.,


S'acorda a rovar 1 exposar al pdblic per vuit
dies le8 Iliaten &la vocals associats a sortear.


Aprovar le# rslacions negatives de deutors
i acrrcdcis de! \lur.:,.ipi. S P ~ ~ R L I la liquidseio de1
prrsupost d e l Y i 7 , resultant que dins I'arca mu
nieipal hi h a 7 b 3 ' 9 2 I t s . quea'incorporen a1 pre-


Autciisui al batle perque Passi algunes obres
de necrfiidat e n la Custura del -art6 de la Puresa
i 011 el (hi ti: (le la Guardia-Civil.


Ei t , . : L 'P d o n i conta dcila trehallsdelscinuiners
duraiit 1 . 1 w t m a t i ; : i Gy*e. i la w e s i h .


6 U p D S t d r 1918.


NOTA -Ilareni rectilieai i'acora que piiyarem
en rl n." niiierior en e l sriitrt de q u e els empieats
muiiicipdlu 110 cobrareti cap gratificacio p'el tre-
hall de la lurniari6 de utilid,ts! sin0 solaments
el personal nornbrat en la WSSIO de 14 d'octubre.
0 % 2 A c Z & t e-*-.--.-


C R O N l C A
a D E G A N O S T R n m


P


rn Despres dels dies de tempestat, aigo i
neu de les anteriors decenes, en aquesta darre-
ra hem disfrutat de dies de sol, dies primave-
rals i en molts d'ells certa calor produida p'el
xaloc. Aquests dies han estat aprofitats per la
gent pagessa per retirar la llenya de la trenca
1 comensar a entrecavar.


M Dia 14 d'aquest mes mori despresde
rebre el sagrament de I'Extreniaunci6, 0.' Ma-
ria Rosselio Xcolau (aj Kanda a I'edat de 58
anys.


Per la actividat, bon tract0 i netedat va po-
der pujar la Fonda coneguda arnb el seu cog-
nom qu'ha adquirit justa fama i- esta molt
acreditada per tot. L'hi. feren funerals suntuo-
sissims a la Parroquia 1 en el Consent ,i tant a
ells.com a sa acompanyada en el cementeri hi
assis-ti Bran concurrencia. Acornpanyarn en
son sentiment asa familia especialment a son
espos I'anio'n Justeni. AI cel l a vegeni


Mos hem enterats qu'en el Certdmen
literari celebrat e n el Seminari Consiliar de
Ciutat es estat premiat un treball sobre UEI
ball de la Cisternam de la n o m a festa de San
Salvador, del qu'en resulta esser autor D. Cris-
tofol Pizi. Felicitam a1 autor i voldriem poder-
16publicar en les nostres columnes.


En ei mateix'certdmen es estat pre-
miat a m b Accessit e l nostro amic D. Andreu
Casselles Casselles, acolit, amb un estudi a o
logetic de la profecia de Jesucrist sobre la &SI
truccio de Jerusalem.


(oi La Caixa Rural d'Artd el dia de Sant
Sebastia celebra Junta General ordinaria. En
l'irnposibilidat de donar-ne confa e n aquest
ndmero per falta d'espai, procurarem ter-ho
en el proxim,


M Desde el dia 20 la Soeiedad nFedera-
ci6 Obreraw te oberta una Cooperativa que
ven tots els dies, i a ,totes horas, i a torhom.
Finsara la que txistia e n aquelia entidat esta-
va obcrta sols els vespres i unicament p'els so-
cis.


yn


m


L L E V A N T 3


rn Durant la setmana passada i especial-
ment diumenge hi hagui molta animaci6 a
La hala per donar conta de les existencies de
cdda casa en articles de consum.


DE CAPDRPEfZA
El Dr. D. Juan Moll i C a r d , fill d'aquest


poble, despres dampliar els estudis en algunes
clinicas de Barcelona, ha fixat definitivament
la seva resideneia a casa de sos pares i ha obert
ja el seu despatx. Desitjam que I'acert l'acom-
panyi en I'exercici de la seva professi6, i li em;
viam lo mateix que a sos pares la mes cordial
enhorabona.


Movlment de poblacld
N ~ I X E n E n T s


lane1 €--I%abfA Cursacb I R1en.-IO CatPUDa Womr F1aquer.-la Marla JuU8 Llab*tP.-l* Anton1 PascuU Tb-
quor.


Janer bPrancioca Verger i sans de Jo sn s 6 ' s ~ ~ -
DlCIgIa-Dla 1'd Yasla Julia Llobata de 9 horn8 &&at per
rata de rital1dat.-Dla 16 MargalIda Alcins I Has de €S
m y i de assismla.


n o w 3


C O M l D U l l l Y 1
Capdepen 8Jansr lOlS


m - n - - d t
k L n B U 1 S


-


A la Ciutat de Mallorques un estol~ pho-
mes, nudrits amb la nova saba qui alimenta
el gran abre de I'Imperisme Iberic, %'ban
constituit amb entidaf, per donar impuls a
les corrents viJificadores i han format un
Centre dasde el quai irradiara la nova llum
que ha de redimir Mallorca, la nova UUm
que mos na de treure de les tenebres-en que
mos han tengut embolicats els monopolitaa-
dors de les concupiscencies. Els crits daju-
da que desiara eren Uensats, s'ofegaven tQt-
just guaitaven pels retxats de lafosca pres&
d e s , avuy aixu #'ha acabat i es inutil el vo-
ler entrebancar el canvi, amb obstacles altre
temps insuperables. Un exercit ben endrer- ~
sat. a m ni forma la flor at: la Juventut ins-
truida, cata preparat i lay1 drqueil que $0-
posi an ai seu pas triunfal, pronta caurh ~JII-
pagait a i la seva gosadia.


GI pooie la no'n vo1 d'egoistes'i per &I-
tenir el malor truit possible d'aquest senti-
ment, e,: precis orieothrlo, encaminarlo, i
q u e s t traoai el realitzara el Centre lhgio-
naiisra, arnb la fundacib del quai, enmm
dins la nova era precursora de la noma !lib
bertat. !


cio, tots el qui tenen conciencia de la no$tra
personalidat, e8 precis' que s'apleguin! al
voltant d'aqueota entidat i defendin el plo-
grama politic, treballant per couseguir: i


(a) Personalidat autonoma uels m
cipis dins la regid natural.


(b) Personalidat aut6noma de la r k i 6
natural dins la nacib. i


(c) Soberania de la naci6.
(d) Federacid de naci6ns formwt ail?


Estat ,Iperic.
' No 'cal dir que noltros estam en .tot kn-


formes amb aquest programa, de la c o n y -
cio del qual, mos ha de v e ~ i r ladesit\ da
renovaci6. i


I


Tots els qui senten anheis de'regenera-'


'f""


ALS SUSCRIPTORS ---
Son bastants els de for-, qua nos envien I'im-


port par gir portal. Aqnent es uu medi seguricleim
i eOuiodo per tots aixi BS qne cstarem molt satis-
fets a i rehre leu pagues pQr aquest medi. E s c u a
que amn el JuJlificaut Ja poden demoatrar srrnpro
t lavw pugat, i t ti d'evilarnoa gaitos de correu.
per e s ~ e r uiigrada la vida de LLEVAW. amvidren
als qui p a g u i u per aquell a e d i un rebut en blano
ainh un numrro de contrassenya quecorrespon-
d r a a1 nurnero de la matriu del carnet. Aquut M-
but sera la juati6caoio de pagrment.


A America eon bastanta el8 qu i ni tan sols
mol Lan acusst rebut del periodic, quant me8 pa-
gar, Corn ho poden fer escriguent cartas a sa fa-
milia o com nigui, Iss fsim aviaent que a tots eln
qui no bagin pagat I'snualidat passada no le8 en-
viarem men nlimoros a no ser ue paguin o donin
esperbnses de pyameat. No %em de ser pobrea
i tvntos &Quadam entesos?
**--Y


E H T R E T E N I M E N T S
(SpLpcidns als del nhmero 24 passat)
A I& senblanses: 1.' Que te claus. 2.


Que te e a r r c ) ~ . 3.' Que n'hl ha de colors.
A les preguntes: 1.. No perque es mort.


2.' Perque ram0 11 va a devant. 3.' La fosca
A les Endivinaies: 1.. La u 2.a Una sabata


A 1. Pug. d6 lt06.18.
Mu mare q'en gloria sia


corn $e murlgukdigu6
qu'es qui se portava be
avont se vuia cabria.


Q*Aual
A la Xarada: Escalb.


Preguntes: I.'tQuin es s'hostal mes sich
Q'Espanya?. 2.. LQuin es es sue que corn
mea aigo te, mesfort es? 3.' LQuin sera el
daw4 homo del rnon qui se morira?.


***
Semblanses: 1.' 6Amb que s'assemblen


una ploma i una pella? 'Amb-a que s'as-
Iembla una taula a una aranya.? 3.O Y una
volts per aresta a una baldufa?


Endevioaies
1.. Una cambra, form


tota plena de pedsssos,
dins ella e-hi viu la mort
1 I'homo le du en sos brassos


2.. Cuita mes grosra
de res mes sa fa.
Me cui el qui estima
I el qui vol nedh
mecui qui estudia
me tC i'hortel6. r- Bleda 1


Maim6
.'


Fuga d6 VOOOlS -
' I 5. v.1s.s~. b.n. .g. . I
ha d'.p,ndr. d. c. .I. . d'.st.. p. i r r g.ny,
bn.s mi 3.5 d.m.nt


Xtarada
: Prima es nota musical


. . '.r.


i aa regona tambe.
i ea Tor es un joc formal
qu'han de sebre jug6 be.


slos naluddnr a1 nllmero qui vk.
8 %
8


R E G C S T R E -
NA IXEMENTS
Maria Isba1 Orall 1 Anton1 QLnsrd Alzamorh


Tutal 2


MORTS
Di. 14-Marla Ro18sU6 Nicolau [a) Randa, carada. 59


&UT*. de DI~baWS.-TOtal1.
MA TRlAfONIS
PIS IZ--MrtO~ ArIom Bernaa 'a] Bot& amb Franclsca


aancho Bo~s.5116 ,'I LEV&. fadrins:
E1 matdr dla-JuPn Carrio Sureaa ial Rectotet amb
Ula i6-IUm Swvera hlestrs [ai RebasSon.. fadrim


MargalIda AmUr6s CilUwd tal Cmu-VeI1. tadrlns.
Total 3. SiaanboraboYa atot..




:i 4 L L E V A N T
..... ~ __ .


S B - V E N E N B O N S I T O
Comesfibles de fofa casta, licors, dukes, gaifetas, eke, etc, Z GrarldlBs surfit do 9srfl;mer


I
lqaesta aasa es s'aniea depositaria dins Art6 del R B i S TUfiELn


Fixau-vos be en sa Direcci6: CARRIE de PALMA, 3 -
S'WnOia BYQSa (46arancia serveix awb ament, puntualidat i barato quafsavol encBrrec SB li fassa per ciutat t pels altres pobles de mall(


Pe5paig a firfk: Carre d e Palma, num. 3 & Despaig a Palma: Estanc dyes Banch de ~'011


Grandes Almacenes
'* sgcri.w Joa6 r : ..
- de -


Sartreria Camiserla Merceria Zapateria Pafieria
.; Laneria PaFioleria Lenceria :.


GCneros drPuntoSederia,Aiticuios para Via@
Oe&TOB-DE REGAL0


., . .
Pepdsifwdem&quinas parlagteai


. ~ A T H E F O N O -:-
I .LA:-


-+& PRECICJ PlJO


Biondo, 7 % lf; hie, 118 a Telifono, 211


-- NO IMP


.-._ . . . D E N +===:


3uan er
se taien 1 cusen tota casfa de vcotits d' hi


a la moda i a gusf de csda qual
Diremio: Botarlant, 14 w


1 . CONTABILIDAD PLASSETA DIES' ~ A R X A N D O -
' i i i l i , (.h?;l:,:O DE TOTA CASTA I A TOT PREU; ProfessorS especialS I -- - : CALSAT FI I DE .IIOUA :--


TIP. Qe Autani0


RONDAIES
DE flENORCA


per -- -_


Andreu Ferrer
Uu volum


en 4: 2 Pess tes


F€RR€R l'jdRfiP&
A R T A


OIMUIIIILCS A u iminii DL


En aquesta Administracio


IMPPaESOS


S e m v e i x m amb pmolilul


podreu encarregar
tota casta de


~ .~ __


Ferret- i Lure(
Apui trohareu paper de !eta cwla I la menuda i en I


Libre5 escolars i relligio!


s'entomandea la tola tasta en tofa pun1uali:a


Ilibretes, tintes, Iiapireria, etc. et.


_ . . A PREL DE CATALEG


Q L"4 7'RE CzL\71'ONS, 9 AI2


Ensaimades i Pane
En lloch se troben mill& que a 1;


Panaderia VictoI
f i S F O R P N O U


__ D E


Miquel Roc3
El 88 botina bet trGbareU


eeiiipre pane, pal
gallctae, beecuite,


roilete, I torn caeta be yaetio
TAM8E S@ SERVElX A DOMICI


Plefedat, progtitud, i ecor)o
UESPAIG C U I I Y a'? I c i i i t r u , 3 his.