S E T M A N A R I C A T O L I C M A L L ' O R Q U I - I I .?Q plorar p'el jove...

S E T M A N A R I C A T O L I C M A L L ' O R Q U I
-


I I


.?Q
plorar p'el jove S1'inspiraci.j sa-
gradan Se coiieix cpe son des2tj


tassin de vida pregant i prccli-


Lc? seua senyorial figura havia
at infinidat de trones, i no
t donava M& gust sentir


D'UN ~~~~~~~~~ A
MN. COSTA f ~ L . ~ ~ ~ ~ l ~ .era p::-ssar e!s mys QQC li res-


Mori mossen Costa i Llobera.
PIomes que molt mien han par-
qat dels S ~ U S m5rits, ban fei pes-
asaltar la seua obra po6ticr-t i li
&an projectnt uii homenatge.


E n Costa i Llobera morf pre-
dicant l'uni6 de l'Anima arnb
Deu. Aixi.;. guant a n'el seu de-
irer semi i descrivia el moment
en que Santa Teresa e3 senti
ltinre de tots els aimrs 'de la
terra i pci- aix6 ajenoliada dona-
va gracies a de l Senyor ... ell
tambe es rcndi devmt Deu:
-aL'Amic s'uni a 1'Arnat.


Digna mort per coronar 13 i r i -
da de virtut del exemplar sacer-
dot, i digna mort tarnbe per co-
r o n a ~ la vida de! cristiR p ~ e t a .


En Casta i Llobera en ques ts
dcrrers anys escrivic?. poc. Amb
una poesia trdscssada a bin. J.
Cdafat, (jove sacerdot que rnori
p,oc dgsgp$ixi&axa- * del seu zel
en I'epidernia de l'any 1918.) i
que s'inccrta en ziltre lloc d'a-
quest n.' pareix voler donar l&
rab del seu retraiment i poca
produccid poetics. Ell pretenia
que ala tardor. de la seua vida
havia reweidan ala mel. de l'ins-
piraci6 poe'tica; quznt aquesta
poesfa per si sola bastaria per
acreditar de gran poeta a qual-
sevol; per6 en elia aceptz en
canvi am5 amor sa missio d'im-


rs:


els seas par-hments, si ei:v;:ssat
per la grmdesa de las maris gb-
tiques de 1-1 nostra Bassilicz. o
entre i 'h tmil i ta t i sencillesa dels
p e t k oratoris convcntaals. De
mi s6 dir que no m'ha i ~ i ~ d u i t
m a i m6s emocid la seua p:irauIa
que, quaiit d k s el blanc oraf-ori
del Col-legi de 13, f>ui-es;i de P:il
ma (per ont han passat t m r e s
gIc,ries de la sagrada eloquencisj
en Zes fes;cs majms, cantava la
r?i-\.ii1al virginitat de h4nria, lo
senlfic a inur i escelsa sabiduria
de Sta. Teresa, o l'ejemplar for-
t a k a de Sta. Ursu1:t. All6 ei-a
el sagrat cLtntor que duin a1 jovc
auditori de deixebles it la con-
quista d'idenlitats s-ii-tuoses, s ~ -
bni-etj;icies dins el seu cor ardo-
r6s i trernpcrt :i1 matcix tcmps;
idealitats ot-nades amb les m&
belles, vestidures dci Ilenguatge.
i quc dcixaven endevinar l'cdu-
cador-, qu'en casi totes les seues
poesies va agei-manat amb el
poeta. I amb aquest aspecte
d'alta idealitat moral 6s ccm
tots els mallorquins I'hem de
veure-i donar a coneixe. La se-
renidat qu*els critics regoneixen
en lestobres de Mn. Costa 5s el


pi-oducte d'cn pel-fecte domini
de totes les facultats, d'una eda-
cacib Integra 1.


~


Bigna de ser estudiada i presa
per senpera de Ies societats cut-
t u r d s de jovintut.4.s la poesfa
~ A l s joves, de tanta actualitat ;a
n'aquests temps de regionalis-
me5 i nacionalismes, i de la qual
D. Joan Gap6 e n reprcdui algriras
fragments a ii'el seu llibre *Corn-
pendio de la H." de hlallorca~.


Molt acertada 5s l'idea que
co1cx.I ha expocada de fer una
edici6 de les scues obres per dar-
le:; a coneixe a1 pobie; per4
abans de que aix0 es fassi, tam-
poc faltcn cmedis perque amb poc
cost, ia Familia i 1'Escola donin
a coneixe a n'els n ins i joves les
seues poesies m6s educaddres i
belles.


Aquest 6s el millor homenatge
qu'es pot fer a la memoria del
egregi poeta i tambe un dels rna-
jors bells a nostra jovintut.


Fares mallorguins, qu'en Ies
Ilargues vel-lades qu'ara s'acos-
ten reuniu ZL I'cntorn de la ltar
als X'osti-os fiils, i mentres a fora
cau la yluja acompassada o siufzh,
el vent, 10s llegiu una rondaya
maliorquina; ocupau un o dos .
vespres setmanals en llegir-10s
i fer-los comprende poesies de
Mn. Costa. Mares ntallorquines,
{no coneixeu *El coilari de la
cativa. n i ~Bresd de pobres ont
anib tanta senciilesa pint& efh
Costa i tlobera io gran que$&




2 LLEVANT -
%iamb de Mare? Llegiu totes les
obres d'en Costa i fei-les llegit- a
les vostres fies,


Els mestres tambe poren con-
tribuir fora de la escoia a 1 ho-
menatge, principalment, deixant
Zes obres que tenguin d'ec Cos'a
a n'els deixebles, perque aquests
lles llegesquin en familia.


Acertadissima 6s tambe l'idea
d'aixecar ran monument digne
de la grandesa del finit poeta;
per6 el monument no serh com-
plet si a n'el seu peu no s'hi es
criu en lietres d'or la derrera
estrofa del .Pi de Formentor.
que, dirigint-se a cxda un qu'el
monument miri i a R/Ialiorca en-
tera, li traqi l'ideal que deu per-
seguir, i que ajunta totes les as-
piraci6ns del plorat Poeta:


rAmunt Aninna f o p ! Trabpassa
[la boirada


i arrela dins I'aftura corn l'arbre
[ddels penyals.


VeurAs caure a tes plantes la
[mar del mon airiida,


f tes cancons tranquilcs 'nirgn
[per la ventada


corn l'au dels temporals..


Etiologfa y profilaxis
de la fiebre tifSidea


Per tractat-se de2 esiadr' d'una rna-
Laltia qdassota amb molia frecuencia
la n o s h Comarca i ha causades gran
nombre de victirnes en la nostra W a ,
escrif per tln distingif medge del nostro
proble quca son treball cieniific hei
ajunta lo qu'una btnrga expericncia li
ha ensenyaf nos romplavern en putai-
car tal CM el nos ha enviaf aquest es-
tisdi de divubgncid cientffica que ha es-
ctih postapel nostro sefmanari.


Del estudio de las manifestaciones
epidemicas de la fiebre tif6idea se de-
quce la extensi6n y gravedad de esta
enfermedad tan dlseminada. Ningcin


pais est5 libre de su invasih, produ-
ciendo rstragos lo rnisrno en 10s pug-
bios que en las griindes ciudades y en
10s ejercitos, sobre todo en campaiia.


Entre 10s diversos paises rnds casti-
gados por la fiebre tif6idea se encuen-
tran: Espaiia, Belgica, Rusia, Italia, Ru-
mania, etc.


Cnusas predisponentes- La causa
de la fiebre tifdidea es la infecci6n del
cuerpo POF el bacilo tifico, descubierto
por Eberth, que despuks de penetrar
en e1 organismo,q se extiende por la
s mgre, 10s drgaros linfoides, higado,
bazo, etc.


Pot consiguiente el bacilo es condi-
cibn necesaria para el desarrollo de la
enfermedad, pero no basta que el ba-
cilo pase al organismo para que la en-
fermedad se desarrolle; sabido es que
para que el g6rmen pat6geno se desa-
rtolle, son necesarias una serie de cir-
cunstancizs favorables, llamadss cau-
sas predisponentes: entre estas, uoas
s m extrinsecas, es decir indipendien-
tes del individuo, tales coin0 el cdlor
la estaci6n; otras inherentes al hombre;
y una de las mAs importantes es 14
edad. Desde hace niucho tiempo es
conocido el papel de I as estaciones: no,
hay dud3 que lo general es que 10s fo-
cos epidCmicos aparezcan 10s rneses dc
Julio y Agosto, atacando a un nhmero
variable de habitantes de una misma
poblacidn y prolong6ndose hasta el
mes de Noviembre. Los paises calidos
y las cornarcas del Mediterrilneo son
focos peligrasos de fiebre tif6idea; to-
das las cnfermedades de detcrrninaci6n
intestinal presentan igualniente un vas-
tigio epidCrnico que ceincide con las
temperaturas elevadas del verano.


Parece que existen predisposicio-
nes faniiIiares, por lo qiic no es raro
ver que la fiebre tifdidea se cebe eR in-
diridiios de una misma familia; sin em-
bargo es indudable que se observrn
ciettas inmunidades individuales.


Ningfin pais e s t i libre de sus ata-
ques; todas las razas la paddcen, y si
hay individuos, a1 parecer inmunes,
hay rnotivos para pensar que no han
sido atacados por presentar cierta in -
munidad adquiiida resultante de fiebre
tif6idea padecida en la infancia, mas
bien que de una inmunidad esponthnea.
POP esta misma causa potiemos expli-
carnos la menor frecuencia de la fiebre
tifbidea en 10s habitantes de las: gran-
des ciudades, y la gran receptividad
de 10s habitanles del campo que se


trasladan a las ciudadec. La fiebre ti-
fhidea atacaa todas las edades; n a
rezpeta n i las mas extremas; pucde.
atacar IE ios ancianos, pero se ha s e k -
lado eri gran frecuencia en 10s adoles-
centes y jdvenes de ambos sexos.


Una de las causas que mlis predtspo-
nen a la fiebre tifoidea es le fatiga qkie
obra disininuyendo la resistencia a la
infeccicin; la fatiga y la falta de sueho,
conducen a una verdadera auto.intoxi-
cacidn. Las expericncias de Charrin i
Roger demuestran el papel de la fatiga
en !a etiologia de las infecciones, y
privados de este modo de una parte de
10s inedios de defensa, SI: comprende
facilmente que 10s sujetos fatigados re-
sistati rnenos a las infecciones y e n l a
e m s a las fiebres ttifoideas y paratif6b
deas que son la m8s frecuentes.


Causas detetminantes. - Hemos vis-
tg hasta ahora cuales son las principa-
les causas predisponentes que favore-
cen el desarro:lo de: las infeccioncs,
pero todas ellas, por si solas son inca-
paces de provocar la enfermedad; no
hacen mas que despertar la infecci6n;
no la crean.


La causa determinante del proceso
infeccioso, es el bacilo tifico; su puesto
de entrada en el organisrno, en la ma-
yoria de 10s casos, es ta cavidad bu-
cal; tarnbib puede entrar por la v i a
resyiratoria, y airn se admite la posibi-
lidad de su absorcion por una via
traumatica; en realidad el tifico absar-
bido por la via digestiva, se f@
secundariamenten las ,visceras desprb
de haber pasado a la sangre. cuya
presencia es constante despues de la
aparici6n de 10s primerss sintornas
febriles.


Despi!ts de haber invadido la san-
gre, es trans portado a las visceras, y
desde el punto de vista epidermol6gic~
es de gran importancia, porque algunas
de ellas tienen comunicaci6n por el ex-
terior (el higado por la vasicula biliar,
y el r i L h por 10s ureteres y la vejiga)
lo que hace que desde el principio be
la enfermedad y antes de 13 aparici6n
de 10s primeros sintornas febriles, e€
t'lico sea contagioso, pues elimina ba-
cilos por medio de sus deyecciones y
siendo, por lo tanto el higado y la ved-
cula biiiar desde el monento que el bit-
cilo ha invadido la sangre la vfa de e&
rninaci6n principal del germen de la
fiebre tifdidea, se coniprendera la gran
contagiosidad de las heces del tffico-
Su eliminacidn de bacllos se verifica




,
LLEVANT 3


durante todo el curso de la enferme-
dad, no es por drniis recordar que la
fiebre tif6iden. tiene u n periodo J e incu-
baci6n cuya duraci6n mas debil es de
14 a 15 dias, per0 que puede alcanzar
con bastante frecuencia tres o cuatro
scmanas; rcsulta, pues que ei sujeto en
incubacih p e d e transmitir durante
bastante tipnip0 por contagio direct0 o
indirect0 el bacilo tifico, sin que se le
pueda descubrir.


De todo lo expuesto se deduce que
el enfermo excreta el bacilo, y por con-
siguiente es contagioso antes de mani-
kstarse 10s priineros sintomas y duran-


Generntment 10s enfrrrnos atacados
de formas graves son aislados desde el
primer momento y COR objeto de cicr-
tas precauciones que tienden a evitar o
por lo nienos a aminorar 10s peligros
del contagin, pero es facii de compren-
der qii? e n h s familias y sobre to&J en
10s pueblos, la conducta es o:ra s el
contagio se realizd con extraordinaria
faciiidad; de aqui esas epidernizs f3-
miiiares i e s s c p i d m i a s d,- pueb’os en
10s cu te s tiria fuerte proporcicin de
individ:ios son atacados sucesivamen-
te.


kos enfermos con formas li;eras y
10s que pedecen formas frustaadas o
atciiiiadas son !os nxs peli,rosos para
el costagio porqiie pasctn inadvertrdos
y durante un cierto t i e q o pueden cir-
cular C O I ~ O si estuvlesen sane?, desem-
pefiarido sus ocupacio.ies habituales,
conlaminando a !os que se pongan e : ~
contact0 con elios; 10s nifios e s t h mas
expuestos a esta enfermedad CL causa
de suus deyecciories pero en general
padecen formas ligeras y benignrs de
corta duraci6n.


El contagio de 10s enfermos de fie-
bre tif6idea drperiie de ia presrncia
del bacilo tifico en 13s heces, Oriila,
o initos y con mayor intensidad en el
pis, secreciones, etc. Eas heces del
enfermo conotituyen el e1ernent.a mas
peligroso de transrxisi6n del bacilo.


Los cadiveres de !os titicos durznte
uii plazo no bien cfefinido son origen
de la infeccibn del suelo a causa de la
gran cantidad de bacilos que Ilr‘van,
pero es de h a w notar que la infeccibn
es fimitada por la debt\ vitalidad de
bacilo cuando se h i l a iwra del njedio
bumano; aderrlAs, debe tenerse prescn-
te que la fiehre tcf6idei e5 una enfer-
medad huniana For excelencia pces no
sie conocen animales que padczcan es-


1+, te todo e1 curso de la enferinedad.
I


~


*


pontaiieatne,nte esta infecci6n y For
otra parte el bacilo conserva poco
tiemgo su vitalidad en presencia de 10s
rzicrobios de la putrefacci6n del suelo
muere por ;la concurrencia vital de
o?ras bacterias.


R. B. S


Artfi 17-X-1922


oo~a~onooooooooooooooonoo~~oo~nnnnaonon


\
A UN JOVE SACERDOT POETA


( ) QUI M’ENVIA EL SEU
ALBun4 PERQUE JO


L’ESTRENA S


Scgsdor de LafaZGfina
qui comences be’Z jornal,
i o voldrfa omplir coni cal,
tu garrafa purpurina
anib Paigua mes crictaalina
de les fons del Ideal ...
jo’n sabiu m fontanal,
mes mon orf j o no hi afina.


Cor alaf qui fas ta bresca
tribul del alfar d i v f ,
j o voldria posarf-hi
La mei aromada i fresca ...
De badcs, i r ~ s c a q2~i tresca,
ne cetc dins el inen jardt:
Za tardor j a I’esvni,
ja i10 hi ha res qzti fZorEsca.


Cap G Z ~ canox i pilziada
j a no vola cl entorn mcu ,.
RcrssinyoZ j o v e de Den,
canfa tu nova tonada.
Senfirit la veu regdada
io, sols anzb paraula h r w ,
implor demmt el cap tea
Z’inspiracid scigmda!


Miquel Costa Llobera
--


(1) Mil. Joan Cfllcfat qui poc dceprC8 mor1 Yicti-
ma del 8eu eel dursnt l‘epidemia cle 1918.


--Aquelts dies havem tingut en el
Port Veil, uti vapor, descarregant abo-
nos pels nastrus comerciants i el.= nos-
tros OS Sindicals. iUn vapor vingut
expressarneut de Barcelona, per dur-
mos abonas! ...


I despres encara n‘hi ha de tan cegos
que diven que de res serveixen els Sin-
dicats! ... ;De res? ... jQuin desbarat! ...
LHaviem sebut rnai a quatit estaven els
abonos a Palma, a Barcelona, a altres
fAbriques? ... ?Eh, pajesos?. Havieu tin-
gut mai tan estodiada la quest% de SII-
per!osfats, com I’hi teniu ara. fins en es
punt de sebre al detall la cornissib que
se cobren els comerciants? &reis vol-
tros que sense la cornpetencia dels
Sindicats, els comerciants haurien es-
todiat sa manera de trasport mCs e co-
nbinica pel pajes? No; haurien duit els
abonos amb el tren que 6s la maneril
nies cbmoda, per ells i ia m6s cara per
voitros, haurien doblat o tripllcat la
comisi6 que cobren ara, voltros 10s
haguessiu rebuts sense sebre si venien
de Paris o deFigueres o de Pequin i
coni que vos heguessin fa!tat els de -
ments de formar jildici, pajesos rneus
estimats, haguessiu pagat, sense mofar,
la quota irnpooada pels comerciants.


El miracle de desfer tots aquets in-
convenients, I’han reaiisat eIs Sindi-
cats,.. I encara n’hi hhuri de tan tos-
cos, que, vegent que els Sindicals
venec en el rnateix preu qu‘e!s conier-
ciants aribardn a sa conclusid de que
per rds serveixen els Sindicats ... isi,
desfcisl6s i veureit coses!.


-Fa ja algunes setmanes que, se-
gons cnstuin de cada any. son a la se-
va possessib de Pula d’aquest terme t
municipal, els molt nobles senyors D.
Marid i D. Guillem Massanet i familia.


Los dam la benvinguda i desitjam se
sentin a gust la temporada que passin
en nostra companyia.
-Previament anunciada cekbrarein ahir
la festa cn honor de la Beata vallderno.
sina Cataliiia Thorr As. Tots i cada un
del actes remitaren solernnissims El
dissapte a les Completes ja’s nota rna-
jor concurrencia que la qu’hi sol haver
ordinariarnent. El temple aparexia en-
ga!anat arnb rics domasos; i la capella
de la Beata tarnbe adornada exquisita-
ment.


AI’Oficidel ondema que fou amb
Exposicib Majcir, hi predic‘i5, com di-
guerem el nostro molt estimat ex-Rec-
tor D. Juan Rubi , teixint hermosissim
panegiric di . ia Beata mallorquina.


Devers Ils cinc i mitja del capvespre
s‘organizfi srilemnisirna proces6 smb la
eai-rop, dins la qual hi anaven !a Beata
amS els s e w s m t s protectors St. An-
ioni i Santa Catalina amb dos angelets
mes, cliero parroquial, pagesetes etc,


,


\




LLEVANT 4-


agr f c d a


Adolescencia


De. pel mon




LLEVANT 5
111


cuts lliure pel proveiinent de les se-
guentes places:


a) --Professor-Dirrctor de 1‘Escola
Mcnor de Belies Arts de la Bisbal,
a m b l‘assignaci6 de mil cinc cenies
pessetes anyais, i
b) --Professor dels tres cursos de la


dasse prhctica de Fisica i Quimica de.
la SeccilS d’Industri es quirniques de la
Escola de1 Treball, amb i‘assignacio
de mil cinc centes pessetes anyals.


Les instincies per pendre part en el
concurs, deurin ajusiar-se a les pres-
cripcions vigents, i es presentarin a les
oficines de la Manconiunidat- Palau de
l a Generalidat- fins a les tretze hores
del dia 15 de novembre de I‘any actual.


Per tota mena de detalls, dirih‘ ’ir-se.
de nou a tretze a1 Deparment d‘Ense-
nyainent Tecnic i Pro1 cssionai del Con-
sell de Pedagogia, Urge1 187.


El COS^ de fusta que cada dia se
va fen? major, v& preocupant en gran
rnanern als que proncstiquen l’agota-
m a t de Io mateixa.


No hi ha cap indus!ria gran ’0 pelita
que no etnpiei la fusta. Aii.,b l’aven q c;lc
les industries ta l vegadz s’hen trans-
format la quzlidat de la fusta, per6 i a
cantidat que se gi:s’ca segueix esseiit
enorm. La destral va,alerrant abres i
les serradores van dcstrossant-los pe:
posar-los en I T I ~ ~ I S diils eliiboradors.


f j i ha productes I’obiencirj Aels quals
es encarjda per ia fusta que 5 ’ ~ i ia de
emprar. Exemple, e\ carbo mineral.
qiic trecessita de gran fustam per for-
mar i sosteriir Ics galcyies de k s mi-,
I?t?S.


Le5 fusies travesseres de ics vies 5-
rries se caku!a que gasten a i’acy 20
milioris de .rnclrc.s clibics de fiisia i
amentarti arnb el grait aunmt de les
ferrovies.


Uo gran consum el fan tainbC les fd-
briques de paper, que l’elaboren amb
pRsfa de fusta. Un tflari arneri.c.4 gash
tarrta pasia d’aqueixa coin pot produir
una arbrrda de 8.WO heuikrees d‘ex-
tensib.


L‘estadistics paperera nioslra que
I’iany 1911 se produirzn en tot el rlmn
11 mil miiiorls de qvilos de pasta per
paper.


Deixern de bsrida fusters, ebanisles,
ccrreters i altres isdustriais que tenen .


9


a basse del seu treball en la fusta, per
ixarmos amb aquelles que senibla no
ii tengnin relacib i veurem corn una
hbrica de Sukcin gssta cada ally
17.000 metres Cublc.j de fusta en la fa:
wicacic) de mistos.


L’adoquinat dels carrers, les indus-
tries quimiques que n‘extreuen sustan-
cies, la que se destina a combustible‘
etc.


Finalment se calcula qu? cada any
se gasten 2 600.000 metres cubics; inks
fcsta, que no produeixen nomaiment
eis boscs.


LIS Earclea


Durant aquesta setmana s’han
fets ‘Lilies quanks crides que per
lo que puguin iriteressar al p6-
blic hem anotzdes:


1.‘ Que no s’atrevesqui nin-
g-6 a m a r a cercar esclatxancs
d i m Son jordi.


2.” Que tots els qui t e n p i n
tombes en el cementeri \-enen
obligats a fer la neta abacs de
Tots Sans.


3,” Que tot; els qui tenguin
cans 0 cusses, petits o grosses,
dins 13 vila o fora V i l a passin pea
la Sala per recuir sa plszca i el
nfimero d’orde.


Que se i-cconmna se na-
tin totes lcs rates possible i le.
dugrrin ,a la Sxla. %s6 es corn a
mida prcvciitiva en motiu del.
czssos de pes:? b:ib0nica q w se
declxrarem f a poc dins Barcelo.


Ben €et perque ~ v a l is?& SB que
guarda que sa qui turn. i c o r
Art& sap que cosa 6 s peste i sc
recorda ferrn la de l’any iS2U
les autoridats han mimt pel po
b!e tot pcnsant que *gat es&ldai
aigo teba li basta..


n3.


CrClnica
M ETEOfZOLOGI A. - E3 a;i esta t unz


rea!idat els pronbsties que M e n el:


ieribdics la setmana passada. Cad&
Sa hem tenguda aigo; i no, a116 de
qualca riiixada, sir;(> sa6 ben acorada.
5 s torrents han arribat a ahar gros-
sos ferm i per tot es blan-bkn que
%penes se pot trebaliar. El temps s‘ha
’efrescat molt, matins i horabaixfs co-
mensa a fer fredor.


ESTAT SANITAKI.--TY’o hi ha ha-
gut gaiie variaci6; tot segueix normdl.
gracies a Deu. Htii ha encara colca
gisrica i engirietes per6 van passant.


VESTIC10.-Diniars dia 24 en el
Convent de St. Antoni de Padua se feu
amb ia soiemnidat acostumada l’aete
de l’irnposicib del hibit de St. Francesc
a Antoni Rosseilb Vadeil natural de Fe-
Ianitx, jove que I d ja molt adelantats els
esludis de la carrera sacerdotal en el
Semimri Conciliar de Palma. A1 acte
hi assisii la familia i amics del novici i
xolta aitre gent. Sia enhorabona.


CORANTA-HORES.-l)illuns conien-
s a rh a la Parroquia ies sotemnes Co-
ranta Horcs que per a ’Tots Sants :e
celeGren cada m y en cuplimenl de la
dei;ra de 0.” Elxabet Blanes Tolosa
(a. c s.). Prcdictlri el T:ldu el Rr. P.
Juan G i ~ x - d e Felip Keri,


ESCL4TASASGS -Amb hquestes
saws qce ha fete-s hzn comensat a es-
ciatar c!s a p e s d’esclatasancs i n‘hi ha
rno!tets. PerS d a r , casi hei ha tants d e
cercadors corn esclatasancs i per aix6
no son Faire eis qui carregum. Sa set-
m u m passada se p:;gavcn a 1-50 la Iliu-
re per6 ara ja van a 3‘40 i a 0‘50 pts,


1


VET-LAD A LITE RARi A. - Segons
noticics la “ T ~ ~ e i i t i i t SerBfica” que di-
rigeixen cls €I?. Franciscans d‘aquesta
V i l a est5 preparant la segona Vet-lada
literaria dt3 Iz serie que te comensada,


En ella hi pendr6 part l‘Orfe6 Ser5 -
fic, els elements de ia ‘‘Jovent~t” i un
d i s i i ngit con f CY i:n ci an t . 0 p o f t u na in en t
sei4 publicat el programa i diada.


E,I/IPELT.--Di~Sni‘es en les m o l e s
piibliques de nins d‘aqaesta vila el
Mr?dt:e D. Guillern Bianes de la Junta
fii!unicipal de sanidat cornens5 a empel-
tar la pigota 2 tots els aiumnes.


.


,




De -Uapdepera
Bxcursl6


En una rotlada d’una quinzena de
Congregants que feien la vel-la amb
el Sr. Vicari, surti l’idea de fer una
excursio a Lluch passant per 1’Al-
alufera i Pollensa. Dit i fet, posaren
fil a l’aguya aquell mateix vespre:
s’en hi inscrigueren devuit; envia-
ren ca r t e sa uii parey de senyors
d’autos de Iloguex, i comensaren a
espargir la noticia entre els dernCs


associats.
Passats un parey de dies i en vis-


ta de que els autos surtien rnassa
cars, (doacs pujaven a un minim de
cincentes pessetes) el divenres d’a-
quelia rnateixa sermana, tractaren
a m b I’amo de ses diligencies que
presten servici pubiic entre Arta i
Capdepera, en Bartonieu Flaquer
ra) Mangol, el qual s e posa a un
preu raonable, i feren contracte fi-
xant per partir el diunieng-e sigiient
a les dues del mati.


Cada un prepara els comestibles
i a I’hora fixacia del dia esmentat
comensarem aqueixa excursioneta,
resolta feia cinc dies. dins I alegria
1’ xerradissa d’una vel-lada.


L a jovenea anava tnnt gojosa que
bastants no’s colgaren, i seg6ns el
testimoni dels dos encarregl ts de
tocar , no n’hi hagwe cap q u e no es-
tigues endiurnenjat quant repicaren
les biules de caseua


Apesar de esser les altes hores de
la nit ies cansons alcgres no <elm-
ven dorniir els altres veinats gaba-
Uins


Quant foren a Rrta el cotxer (a)
Caiiet prengue recapta p’els cavatls
i cap a Santa Margalida s’ha dit.


En aquesta Vila oireni Missa que
ce!ebrA el Sr. Vicari, berenarern,
ferern quatre voI tes p’el poble i ha-
vent invitat per aclsociarse amb la
nostra comparsa a1 jove i altarnent
simpatic sacerdot D. Jaunie Manes
seguirem cap a Llubi.


Aqui hi hapue una aturada de
mitja hora, q u e q’aprofith per fer
quatre voltetes, visitnr l’Esglesia, i
el Si-. mestre el qual arnb la aniabi-
lidat qu’el caracterisa nos ensenpi
el local de l’escola i el molt curids
musseu que li sei-veis per l’ense-
nyansa dels escolars. Es una esccla
digne d’esser Svisitada.


Altra vegada en marxa cap a Inca
nos aturarem a admirar el IEORLI-
mental Poct de Llubi i a les onze i
n i t j arribarem a n’ayuelia ciurat.
Els excursionistes visitareri la Pa-
rroquia, els seus coneguts i algtuis
algizn centre prenguent ex ells
qualque cafetet i copeia d’zquelles


que vencen a tota son i xubec. Vi-
sitaren els PI?. Franciscans, el su-
perior dels quals Rt. P. CerdB, amb
la fi!zntropia cristiana qu’el distin-
geix, n o volgutF deixar nos partir
sense havernos obsequiat amb un
arrbs i earn tan saborosos que deien
men jau-me. Desde aquestes colum-
nes li feim, altra volta, les mes ex-
pressives rnerces i coral agrai’inent.


A les dues i mitja tornam a colo-
car-nos dins els carruatjes i cap a
Selva, aon visitada I’Esglesia i sa-
ludat el S r Rector, seguiin, passaxit
per dins Caimari, cap a Lluch.


Durant la travessia d’aquelles


Aqui devem fer constar les nos-
tres ~ c e s expressives gracies a l
coch major Pep Terrasa i a1 segon
Clirnent (a) Mecu perque l‘arrbs del
dinnf lou de lo i11Cs acerlat i sabo.
1-65. Queden nonibrats cuiners d e
les nostres cscursions futures.


El i apveqpre clernanarem indicis-
sobre 1:i nova cnrretera directn de-
Lluch a Poilensa i nos contestaren
que ja hi havia passnt un auto.


Animats amb tal noticia resol-
guerem explorar-la. Se fe la nit, i I
come bons congregants anarem,
del mateis modo que en la nit ante-
rior a r e s a r el sosari en l’Oratori


meteren altra cosa.
L’ondemA demati ferem comuni6


general amb fervorosa v!,itica p’el


feriren baixar la montanya a peu i
es tan dreta aquesta que els jonois,
en alguns, casi casi se rebel-Iaren a


tes. m a ) dinam a c’al Germans de la


el que rimjar i parcir mes qae de- tim cap a Muro; nos aturam mitja
plessa cap a1 Gorcli Blau i a1 T n - horeta i cap a %anta Margalida, hi I
n-er,t de Pal-eys arcb so3 cavalts de deixarn el intim Sr. Rlanes S. Erancesch qu’havien 1,ogats feia


h-LIni>iIja! nos trobarefii enrevdtats ”Capdepera i una vegada despedits
de n!giris, molta boira 1 aigo p a - cap a Art5 i Capdepera, sobresur-
tot’nom qui en vulia i no’n vuiia, tint semprz el bon humor, la satis-


El consol fonc berenar, passet- facci6 i el desig de ferne una altra.
jar-nos p’els corredors, coniprar
medal!es i cfistintius, rrure mol^ 1 fer
baraiar cuxins de llit ymlque ve-
gada perque ies energies enmegat- Pep (a) Gam, Coagsegant.
sernades ja feia una se tnana rebro-
liaven per totes parts. *-.-


5,urrirem del Santli;lri per ag:.afar Doctrina Cristiana i a les dtles par-


bast;irlt de temps; perb. . jni1szja quipromet de fernos U R ~ visita a


E n un moment de cama d’aranya
votgllerem visitar eis Misteris i a
n‘el tercer nos agafi un xubzsco
tal que nos obliga a refugiar-nos un
parei d iioies ham d ‘ u m barbacana.
Sense sol, n‘hi havia mes de tres
qu’estaven absolutarnent desorieii-
tPts, sobre tot un que tenguent es-
perit de franciiia havia portat re-
capta qu‘urnplin una senaia de cor-
tera jrecetre! senyalava Capdepera
devers Barcelona.




LLEVANT T


w


A 1
§ I SOBRES, FAC


POGWAFICS.


Especialidat en isnpresos per correus, mestres
I carabiners segons els models oficials.


Especialidat en Ilibres i a rticles escolars.




LLEVANT


(A) BIAPU‘GOL
A todas fas llegadas clel Ferrocarril bay coche


que parte d i r e s o para Cadepei-a y Gaiwratjada
p de cstos prrn-cos sale 0i1-0 par-:e t o J a las salidas
de trca.


X r n ~ tarnbien cochcs disponibles para las Cuevas
y viajcs extraordinarios.


ACEXGIX DE TWANSPORTES


LoL(.


Sc sirlreiz encargos para Palina y Estaciones
zrtermedias.


M-
PLASBTA DE HABCNANDO.


a z z 3 h ---*”----* L_-


D B


&Toleu sstar ban ssruits?


ha posilda una uova Agonaia sotre Artit i Pal-
ma.


Berereis ainb prant’it u t i seguredut tsta e l a m


Direcai6 a Palma: Hrtrina 38 An es corstut des
$43DCbtT8aS.


Con tro Fti rrnadntic.
Art$ Eiguexal 43.


Si’s pamigo est6 esperayat
i el voleu fe carretglh
n‘Andreii R a n d el clobari
he, barnto i avint.
E u Io q u c A tambe eufrsmpat
es 611 terries dellatin6
posa lligades d’ac0
a rilnellv i greixonerer
acloba pefles, calderera
i rntiquinos de quingu6.


Ensa . imades I p a n e t s
En lioc sc t;obrn z1i116s que a la


PANADERLA Tp i c t 0 i a
E S P O R N WOU


B’rn


i q u e l B o c a C a s t e l l
A sa bstiga hzi trobareu semprc pans, pnntt,


galletcr, b e s ~ ~ i t i , rolltts, i tota casta de p a s t i m h
TAMBE $E SERVEIX A DOMICJLPI


DESPAIG Carrer d e Palrna 3 bis. A R T A


,


Netedat, prontitat i tconosafr


LE