Q U I N Z E N A R R I C A T O L I O M A L L O R Q U L - _Id I I RedacciCi i...

Q U I N Z E N A R R I C A T O L I O M A L L O R Q U L
- _Id


I I
RedacciCi i AdmLirtraci6


Quatre Cantbns, 3 Byti‘\ 31 de Maig d e 1920 1 PER DEU I PER MALLORCA I
EL RETORN


-I


La i-evoluci6 de Poi-tuq-al que
csclatzl itmb el tragic regicidi i el
crinvi de r@im politic anib la
instaui-xi0 dc la Repfiblica, ha-
via anat aco.npnn\-;id;i, corn scl
silcccir en totes les 1-evolucioiis,
d*um diabdlicn opcsicici con!r;ll’
Esglesia i una C I uel pel secucid
contra clclero i le3 o r d c rclligio-
ses.


Mesala, passada aquella tem-
pesta, v:i creixent cada dia la
rectific9ciO d’aquella conducta
anticatOlica, i-etornant als seus
llocs els sacerdots i religiosos, i
fins i tot la rnatcixa Repliblica ha
restablertes les atitigues rela-
cions diplomiitiques, i oficialment
amb la Cjanta Seu.


I el Papa Benet XV ha enviat
ai Patriarca de Lisboa una carta
clirigida a tot l’episcopat portu-
gu&, carta que justament es ano-
menada c~lebd~vinzaper la gran
sensaci6 que ha produi‘t no sola-
melit a Portugal, sin6 que tarnbe
en altres llocs i en la qual hi con-
firma la doctrina de l’Esgl&ia
rnassa voltes oblidada, de que la
Relligid estA per damunt de tots
els partits, interessos politics iper
tant cap daqueixos partits pot
pretenir ser el representant ex-
clusivament del Catolicisme.
Atenent en nquests principis i a - - quea la Religitj -E &i+-inciifwerjt s
toteshx&mnes dergwer& poli-
tic, el Sant Pare ’ f e e m e - als
cat6lics portuguesos que per a1
major i millor servei de la Relli-


*,


gi6 acceptin, acatiii i mbeeixin
d. bona voiuntatelpoder civil tal
corn est& actualment contitui’t.
es a dir, 1a ReptiblicLt.


Corn a resultat de tot aix0, els
catblics s’han apressats i encara
s’afanyen a intervenir en el go-
vern de la Kepiiblica, per tal d e
cristianitzar-la completament.


Finalmen t s’ha constitui‘t all5
iiiateix una gran organitzacici
amb el nom de .Centre Catdlic
portuguesn que vetllara per la
conservaci6 i difusib del Catoli-
cisme, per tota aquella nacid
germana, amb la nota simpgtica
de que els seus nuclis d’acci6 se-
ran constitui’ts en la casa recto-
ral de totes les parrOquies, puix
que la parrhquia 6s la nostra liar
pairal de la vida de l’esperit.


Dinamarm, que corn altres na-
cions del nord hav ’a9 estat arre-
bassacks del si de 1’Esglesia Ca-
t6lica pel cisma protestant, ara
retorna rftpidarnent cap a la llar
pairal’del VaticB.


Gracies a 1’Esperit d’Apostolat
d’alguns grans patricis d’aquella
naci6 corn Gruntvig, i mes enca-
ra a l’il-lustre convertit Joan
Joergensen, entre els homos mCs
eminent3 d’aquell pais, temps ha
que s’hi va accentuant un@ ten-
dencia de koiivercib a1 Ckplicis-
me i 6s per aix6 que el; Goven d’
aquella naci6, influi’t ja per aque-
ixa poderosa corrent, Ba canviat
l’antiga< actitud d‘intoknlncia i
fins i tot de persecuci6 que els
governs anteriots havfen man-
teoguda durant varis sigies.


Ara a1 menos, els cat6lics dis-
fruten ja d’una plena tolerlCncia i
llibertat d’accid i fins en molts de
casos han obtingut una justa pro-
teccid del Govern, cam per exem
ple, obtenint esplendides subven-
cions per a lesescoles catdi-
ques, que per altra part, sCm ies
m6s 6en muntades del pais.


Aixi mateix es nota aquest mi-
Ilorament, en quant a les cerim6-
nies ptlbliques del culte cat6lic;
abans era prohibida qualsevol
manifestaci6 ptiblica del Catoli-
cisme, i ara en canvi, s’han cele-
brades ja algunes manifestacibns
decaracter relligibsi fins algunes
processons que han resultat I l u ~
dissimes i han obtingut no sols la
tolerdncia, sin6 que fins el res-
pecte de tothomi l‘ajuda de les
autoritats.
Donem gracies a Deu, per el re-


torn de tants de fills plr6digs a la
nostra cornti lfar paiml ipreguenl
perqu6 s’aument i es cornpieti la
conversi6 de tantes zlnimes que
encara estin a fora del remat del
nostre divi Pastor.


I 6s mes notable el progrCs del
Catolicisme en aqueiles terres
per quant Deu N o s h Senyor
hi fa mCs visible la influencia
suprema de la seva divina grii-
cia; puix que faltat corn est6
aquell pais de sacerdots catdics,
resufta que no 6s 1‘Esgkia qui
va a conquerir-los, sin6 @ e s6n
ells rnateixos qui amb grbu penes
i fatigues van a C W ~ O . A 1’Esgtd-
sia.


BON S ~ Y ,




Un a h dels escript
xensa de les lletres mu
en Mateu Obrador Ben
4a Ciutat de Feianitx l'
visqud casi semprc a Palma.


ho se pot citar a Ramdn Lull que no
se record[ a n' Obrador que dedicd bono
part de sa vida a la recerca i publica-
cid de lcs Obres d'aquell. Comensd per
publicar un Catalec deis Cbdics lulians ,
de la BibZioteca de Sant Marc a Vcne- I
cia l'any 1899. Form4 part l'any siguent
de la Camissib Editora de Textcs lu-
lians de Palma i continuador de l'obra
de D. Jeroni Rosselld, pubZica alguns
volums de les obres del lmmorfal 910-
so , prologanl-les i omplintles de notas
Passd pcnsionalper tlnslitut d' Estudis


Catalans a Munich i a Mild, copiant el
jambs Blanquerna i rccullint gran mul-
tit& de dadcs i notes que feia contes
pnbiicar prrd el sorprenqud la mort a
Palma el dia 27 de Moig de 1909.


Deixd publicades adamb d'una par-
tida d'obres lulianes Doctrines socio-
ibgrques de hncstre Rm6n Lull i Ar-
peologia literar'a, corn tambe una tra-
duccid arromangada dels Devers de
+'Home &en Silvio PeICico.


Saproduccib en vers no fou molt
obundosa, per0 entre els poetes daauell
tem s era noiable.
&m a mostra donam als nostres lec-


tors un fragment de La Roqueta, una
de lis principals poesiey que public&
Es una batla i completa descripcib de
Mdlorca vista de dalt el Puig Major.
L'espui nos priva dar-la compkta per
aixd p blicam estrojes cullides d'oqul
i dnad


bi d liografques.


Anem, companys, ja e8 hora:
Dexeni la terra plana, .
les pampoloscs vinyes,


. lrs vrlh i'ls sementers; -
si al clmde la rnontgnya
kern de pujar, feis via:
i'tstel d'auba s'apaga.. ,
Abans que trenc el dia,
mustem aqutsts costcrs.


no o'es derpert encara
per dcsxoadir Ics fulks
dels oms i pinatelb;
poc a poquet la liuna - e'es postaesblanqoeida,


- J el rQsilEyol11 canta
xrlerta derpedida
de dins detf taft.18rdls.


. . : Amuntl el root es asp#,
ogtteta la dressera;


, parribam a les tirnbes '
que velt de m u l'hiver


Bella hora! el fresch oratg:


i


*


mas Ilenepn;. . .


la seca pcdrw
de forta iiiata-sc f
agalru la iativada .1 4 -
o lo verducs d:#lavern.


* *.Enrera ia h a & ' 2"
lesvclles olivsrcr,
per 10s penyals arreleti
10s pins i Is ar-bossus;
Veis alia baix Its casts
qiie hi tornan de petites,
i d'aqui dalt s'esborren
10s caminois i fitec;
i Is puigr lornati planers


De romani i espigol
brufats de fresca rosda,
aromes sanitosos
escampa I'oratjol:
IAmunt, companys, deprem'
El ca pdeni t i 11 t s'acosta:
la que a pujar tnos queda
es la derrera costa .
Mirau: ja surt el sol.


iEnvant per les escletxos
de cantelludes penyesl
El cor avid batega,
degota la suor. ..
Mirior! mCs saborosa
sera la reposadr:
;Compaijys, I'alturir es nost'a!
]a beni feta I'arribada
ai eim del Puig major.


iQuin alenar mes ample!
,Oh estada delitosa
demunt d'aquesta a1 tura,
gens penes ni perills?
AqUi ia atnada terra
tota sensera's in,ostra,
la patria benvolguda,
la dels avis, la aostra,
la que bo sera dels fills.


no's calken de mirar-la;
cum mes I'han co:eguda
mes ella's fa estimar;
i mirantla, reJiuen
del$ fills en la memoria
de I'antisor Jos dies,
10s bons recorts de glorie
que'l temps no ha d'esborrar.


Aquella mar blavenca
que tota la enrevolta,
corn si n'estds gelooa,
les naus veia venir
de tantes gciits i pobles


Quitaren 1 volguartn
criseayorir-se dWa
per viure-hi i morir.


1-0s ulls de tant qu'es bella,


ue, per pnt rica bella,


i -:
+ ,'


:* anib Ilogarets alegres,
.I i caaipanara altivols,


i blancs ino!ins qui roden,
i comellarv ombrivols,


. arrcu, ensi i enlli?


Taules coin son, la vista
no arriha n destriarles:
per dins sos termes cor-fen
torrents i regaronr,
per tot arbrer i vinyes
verdetjan dins ses tatiqtw,
i antics rafals s'axequen
i alqutries blanques
p'els pujo's i turo!iL k


La boqa gent pagesa
s'afanya i s"atrafega
conrant les soris i rotes,
banyard-'cs de siior:
es gent de sabr forta,
hotirada i donadora,
lelnent de Deu, crctguda,
i bona guardado-a
d'usanses de l'avior.


Quant de I'esliu s'en v6nrs
10s calitjosos dies,
per tot arreu safalquetr
10s segadorr co rats;
riuen ies cullidorc s
atnb Its figueraleras,
i el6 batedors cantu3se~
tots sols darnunt les eres,
pel sol initx acubats.


Tos pobles agermana
am > ies ferrenques vies,
amb fills que lluny tranieten
10s mots, lleugers just IIaini)s,
alsa fumoses fibriques
que del treball son honra,
i atnb mAquities feineres
atrrfegada conra
10s teus vergers i camps.


' ,Oh benaurada terra,
de Deu afavortda,
tostemps multiplicada
arnb lo treball dels fills,
rnCs bella que cap altra,
inis dolsa que la bresca
p'eis qui de cor t'estinien. .
Que Deu te Deneiesca 1 tkuardi de perills!


t&
Conserva't sempre digna


de ta passada historia,
. amb noble orgull retreu-la;


no'n taques ni un sol full;
recorda qu'ets la mare
de tank patricis dignes,
en noblia i saviesa
t srntedrt inrigncs,
la patria del gran Lull,




TOPIpUIE~ ,:** *
' .


SOLLER * *
De'la bdrc ciutat nsgeguda a


Pornbra d 4 perfumat taroage-
i w tambe en tenim recnllits
nl'guns eleinen ts folkl6riea.


Vet - 10s :i q u i :
Boim vista es Solle


1)'w qui no l'ha vista mai.
A q t i ~ t a dita qrie sembla d'


vlogi (que te beu merescut) se
sol dir qiinut UI) s'arlinirtr d'
titiii eosa qni no .ral la pena.


Tambe 1 i canteu aqueiriep
$TI v cc t i ves :


riua geut molt bobiana
ttw, pics per nna inilatia
ttqucren la Vera Cren.


jr


si :Itla11 a Sollc ( 1 ) VOl'Pll


' *


A Solle (!!) per toch I'orga
t)oseu dos pares dins uii snc
1111 fii ngic i s'altre ngmb
i b'n7eiieu corn uu rdlotje.


A Solle qne'es Vila gran
to t son capellaus i cmonges
i si no fo. pe ses taromges
tis nioririen de fm


(Act&.)


~


' _ (Art&:


id
Jo vuldria que plogu&s


1 fes nigo de bambolla
que den eudugubs tot Solle
baonKes i tarongh:


.


id
A S o h 8051 tmtzeriwBs


1; :i Ai46 sou artill&
zt S H t i L1oiens gtmot&
B w Son S a t wra ngtits.


(S. Servesa.
S4 'e luo 6s molt endius


% s i 1ii;Yoleii vet$, eatimmla,
all& edfareu regdada
dd taron& i powitis.


6 * . * h?.# (Artti.
---


(1 ) Tambt se diu Porreras.


t2) S e diu de casi tots els poble
___em f * a * . c I w * - "
de Mdl6rCa.


* STNEU
D'aquest:i Iiennoscr vila cn


enim aweplegats els sigusnts:
Quant tin retreu ela defmtes


lels dem& li soleti dit-:
A-Siricn vorei; ea p p rlvf s


j d t 1 es
no voveu es scu.


(Art&.)
Q w n t a un li sup greu ha-


FCF feta una cosa per6 que no
;e ja remei. diu:


Jn esta fet Siueu
amb so campclua es mig.


Vataqui aqiieixes csnsonetes
jne tamb6 se refereixeu a Si-
9en: .


Marieta, Matietit
bfiti*ieta do Sineu
tatit si ploii corn si fa neu
ats do jeure en camietn.


(Artti.)
Plassa real de 8ineu


quauts de pies t'he attm7e8sada
snnnt a ea s'estimada
rar-lngo de lo cor meu.


A Sitieu no'm caaaria
R Siueu no'm vni casa
wps qni novets t'en pot. da
na Pipa qu'entir n Maria
qu'es Feu homo cada diil
rii'ii dona per berana
per soph i per dina.
tres vtlgadcs enda dia.


. (Art&)


(Art&)


ehi ha cent quint& de liana:
hyadai de I'ang 9W8a8,


S'anveya mava earn fnita)
E j o d,eka emruosat
3i Eo Juan ch r6Hei*etat
M P ' ~ hngiiera demaaat
sis lliures, la m , n gu6a duita.


1)alt ws sales tie Morel1
raren toudre Na Jncma I
i li tnyaren sa llana
iiaa r m b voro vow pel-1.


I tordm sa -Mascarelln
IL wig tolidre de filara
le gia d'ordi i mirag6.


Des cap. m'eo vaig R nes colb
i i ie son +reit lianes rnhs flnixes
i cap %a.crd2i @ SCS ciiixes


en bnv6 acabztt l i amok
~ o o e d d ~ i t m e t l m n ran,


que'e pt\rair% 140 de queix
perque diuvque.sstima d s
38 de m6s prop,de pa car&


Amb estidoys de fust
tonernsrr dads marina
i es peraiwquerenyinw
atlots, 6x6 nwsyd just,


Aqriest treit darrem eetan em
IH mateixn revistsaportadea per
Mosseu Aotoni Pontt Director
de la Capella tie Manacor, el
qual hei pora tambe les tona-
,dtbs (le Felanitx, Marratxi i Ma-
nscer, totes les qiials 800 dife-
rentes de ln d.ArtQ que tenim
recullidtt i totestlea quals si Den
ho vol \in dia donarem a llnm
si les circuustancies mos ho
permeten.


r i


Jo.'vnig an& a So'n Llad6


I . I - b k


Bamdn - ----cc -===-!. y *\ -
QUI VOL COMPRAR


* ALES 8 DEL MAT1
Carrer S. Carlos 38


' * " BMZCELONETA.




4 LLEVBNT


PES% LLl3V.XSTIS.t.
J===zz


)e corn vieltgu6 a Aria


sa producci6 de gi a nostra Vila en aquell


(Ac&a)
De tal comunicacf6 se ciesprCn la mi-


seria que comensaven a sentir el Scr-
?erins, per6 ten uent en conta I'escas-
temps i mts encara, les tres anyades
do:entes que s'havien eslravengudes, es
de creure que'l noelro Ajuntament con-
testaria an a g d l exposant-li el males-
tar i la penuria que en el nostro pble
tatnbe se sentia.


Allavores era impossible acudir a cap
altre poble en demanda d'auxiii pecu-
tiiari de moment perque k'esgarrifansa
s'havia apoderat detots els i
tot-honi defugla tota comunicacid amb
els pobles flevantins i a Palm estava
la lunta Superior de Sanidat ocu da
en la pronta formacib del Cora 4'%-
t a d que havia d'impedif la prsplgacif,
de la malaltia a al tm pobiacions i 01
mateix temps per fer amb i d s ordre
tots els trebalts prccisos per esvair la
funesta epidemia.


Del Cord6 sanitari M tractarem en
capitol especial per6 abrns conv4 dir
colca cosa sobre la malaltii de que nos
ocupam.


Simptomes i rerneis


Explicada ja I$ mmefa c m tomend
la pesta dins el pot& de Son Servera
i corn se propagd a de1 &Art& i leS
primeres providencies par capturar la
malaltia, conve parlar de lo que era en
si la malaltlade la peste,dels sirnptomes',
sa naturalesa, cmtagi, remeis etc. elc.
Per mCs bona rahb donar-ne, traduirt
aqui la descripcib que d'ella en fa c!
r)r D. laume Escatas, en un discurs
qiie proriuncid en I'Acadeniia de Medi-
t i n 1 i Cirugia de Ciutat I'any 1880 que
diu aixi:


S1hlPTOMES.- -Molt sovint la peste
sedeclarava cop en sec. Moltes vegades
'els que estant bons i sans havkn ten@
comunicacid amb els malalts se :sentien
a tacats, uns a les vintiquatre hores,
altres a1 cap de dos, yuatre i mds dies
fins a vuit, i altres, que eren molt pocs,
els agafava d e e d s de catorze i fins a
vint dies, per6 no n'hi va haver cap que
passas d'aquest terme. .


aGeneralment, antes de haver-hi simp
tomes de tal maia!tia, sentian des ana,
oi, vbmits alimenticis, mal de cor, 4 lea-


ua blanca, postraccid, torns de cap, P eso 1 ia abatuda, somnolencia i dolors
en les juntes delssssos i principalment
entre les cuixes i la rintura, en els buits
i en lcs regibns que teneh ganglis lin-
fatics. Moites penones Sentiren aquc,cts


dolors, i quant 1. for16 o'infen4dat d*a
quests no senyalnva UII atic pr6xim.
al manco indicltva la tilajot o menar
predispwici6 de cadi persona. Aquest
esta t durava un o dos dice i se demos-
trava .amb mes 0 mane0 intensidat se-
gons les circunstancies.


cA n'rls sintomes prodrbmics segulm
casi scmpre calfrets i mal d: cap molt
fort que s'estfnia fins a n'els nuus de
s'espinada; el cap estava diu-, els ulls
lluents amb vencs sanguinokntes i de-
vegades estrabismat>; s'observava la
cara encesa i abatuda, qiie semblava
presa per l'espant i el terrcsr: a t'oi, mol-
ies vegades seguicn vdrn'ts de materies
vexcloses, negres o snn.!uirtoses. una set
abrasadora, llengua seca. raspoqa i
cubem d'Urta capa b1anr.a: a la estre-
nyedat del ventre seqien cainhrr s de
la mdeixa c!csse d :Is vhxits: I'orfmt
era sanguinosa; cl pols a vottes atrope
Ilat, i altrcs pausat, molt fruix eirregu-
lar: sortien Ikgudisscs c1 tumors de
grossaria difcrent en're ciiixa i cintora
i a devall xei!a.


*An aqucst estaf, .que scilia durar de
un fins a tres dks. s c p i a una marcada
debilidat en tots els rrenih-es, preludi
d'una pbrdua progrcss'va de forces i
d'un estraordinari abaliinent d'.wwr;t;
set insaciable. calor penoia a 'interior
i sa respiraci6 atropellada i htignsa.
La fesomia s'anava descoqwient e!s
torns de cap i desinais ae rcp1tit.n a
cgda instant; a uns se precrntava un
deliri furi6s.amb rowcil-ions o altres
entsbanaments. La llenrua se cubria d'
una capa negrewa, com t m h @ la mu-
cosa de la Qoca. les de. 1 3 i ginyives.
Els buborts eren deede la grossaria d'
una metla fins a In d'un 011 de gallina,
la pel1 que 10s taliatla a vo'tes era d'un
,color ro:g o morat i altres sois no s'al-
terava


anquests bongs feien sentir unes do-
lors molt forces i creixicn rapidainent;
atguns niaduraveii prcst esclatant-se i
sortint d't 1's quan t les xapaven una
materia , qgi-scrosa, altres desaparei-
xien i n'hi havis que se quedaven es-
tacionats pren6uent upa duresa emre-
drei'da. Surtien psrdtidcs, que seguien
el mateix curs q..e els bubons, i ada-
munt la pel1 arnoratada hi aparei-
xien 'iarbuncles Ccangrenosos tsnt a
n'el tronc del cos, corn en les extrem:-
dab. Les petequies, les hernorragius
passives, la diarrea i la cangrena com-
plebven aquFt cuadm deiconwlador
morint e.8 mlafts en el pw't n1i.s alt de
Yaraxia o la adinaniia.
*El tifus bukonari no sempre se pre-


smtava an?b tots aquests sfniptome$;
dwegades solament se veien sini:.~los
exanternes que atsaven lieugeratneat
la pcll i tornaven negres. Hi hagut ve-
gades en que sense mes sengals qiie
una sunia fluixedat i:un gran ahatiment
el malalt moria repentinament. A voltes


tambC, sense cap fer:dn detetminada,
els desgrachts pacims M pysentaven
amb calfrets seguits de teore que se re
perlendurant un pare! de dies corn a
tercianes i morjen en e1 yeg '11 o tercer
dia


a.Despr&s que feia un quants dies que
ae scntien mea t s els mnlalts feien UM
pudor insn!r b l ~ , que se comunicava a
totes les coses que ells havien usades
fins i tot a 1'11 tbitacm i mobles. i no
s'esv(ri fins que s'hwian iumigats o
rentals amb aigua calenta.


Aix6 diu c' Doctor Escalas referent
a la rnnrlera corn qucd7ven atncades de
pesralespersoncs que en aquell any
tenguerm qu: sufrir-*a Per lo ue's
comprcrl In r yxigtiant q+s feia !&as-
srstwca dcls malaits i rrak I la caridat
he.bi,a de's qiic vencent t R l repugnan-
cia se przqt-tvcn gt'iierosos al servici
dels apestnrs


R -gulartncot els qui m-trien era en et
tercer o qaxf dia, eiicara qlre hi hague
malalrs que sols durav;n dove o 24
hores, sense que precedw.en senyak
de tan prdxtmii Duraven mCs les per-
solies rwgies i nin't vclws que les gras-
ses i de tremp smguinbs.


En molts I d s lue cwiren fa conva-
leswnci3 va esser llargs i penosa i
~nolttfs vt.gad(*s 'es reptien IS atacs.


A q w i x x m Jaltia hi I rrih e per tots
cortc. ptes i cnm diu ul Dr. 0. Juan Lli-
teras en sos s Breves apun!es sobre /as
enfcrmedades que sc manifvstaron P-I
SonServera D prineipios de Mayo de
f820* en la historia de la peste no s'wi
troharil una aftrz ni nibs. t~wmgic)\.'a, ni
mCs funesta, ni mCs rzipida e I LI propa-
gac!6, ni mes violenta en sos ef a t ' s .


Casi tots els rn$a!ts s'en rnorieii; t i s i t
so's els atacats en form3 benignc po-
dria tenir se I'esperaasa de que'n cu~a-
rien Per6 generalment els qrii comcti-
sawn a tenir cangrena, desniais s i m 3
pstraci6, refiedament de cos, drsco-
ior en la c m , convulsions i oritia san-
guinosa moricn ceria i prontament.


La gran majoria dels metges inallor-
quins cregueren que la malaltia venia
d un enverenament miasm At c que des-


quant eqel contagi s'ob-ervd que dins
Ies barraques i Iletzawts la peste no
atacava tant ni se presentava a vb taiita
gravedat corn entre els qui habitwen
en l'interior dels poblus.


En qtimt an rl tra-tameot i rcineis
I ~ I * doiiavcn els rnctgcs als atacrt \,
tradui n aqiii lo ire taybii 'n diu ,I
Ur Escalas en el a xuts j-t citat.


Lk


componia els SUCS eel organlsme; i en ! d


d


Andreu Perrer.


Acabati.


I '




LLEVANT 9
t


Duns anys an aqmt5 banda alguns
dels nostres lruitals han produitla la
truita dolenta S'ha perduda mCs de la
tnitat de la culttta gracits a una malal-
tia de la pasta que se presentava en
forma de cops o reblaniments interiors
din; e's quals si veien moure uns cu-
quets hlancs, que sens dupte eren e1 . productors del mal que ocasionava adc
nies la caiguda de la fruita.


L'arrendatari de 1'Hort des Bril alar-
niat per I'incrcmcnt que preniii a iuesta
nialaliia en r l s melicotoners i ets ta-
ronjeis consegui. a la ti, atenuar el mal


-eei~ els primcrs, es dir, i1ti.s que e1 mal,
les pe.duca qiic li ocasiotiava el 110 po-
rer aprofitar la frui:a; per aix6 la cullia
verdosa. ('11 quid cas 110 estant el des-
cnrol lo del animal tan avensat corn en
la madl racii), trobava lii pasta forb i
i i o pori I cwxer.


La caiisa d'aquesta malaltia es una
ptt.ta niosca an0 penad?, mosca del
Alcdirerr2ni I p r la Rent de ciencia
Ceratitis cnpitafu. Wicdcman.


i o~rgoeiit-se RVUY (4 desenrol-lo
romplei d'aquest dipter s han r5tud;ats
t s iiicdis per combafrcr-lo rswnt e!
~ i P r interesmt i de mi lots resultals els
que la mateixa natur-lea posa cn fun-
t i ny e's inirnics naturals que h-ubam
dins t a t s inatetxas insectL%.


Aquc5ta m o w qui estd cscampada
per tot el mon, te uns quatre o cinc
milin. de I!argada amb Ics ales i el c6s
tot picat de taqucs negres. En rl mes de
Mars es qmnt cmensm elks la seua
actividat i la fernella una vcgada fccun-
dada i a punt de pondte cl ous, forada
nmb I'ovtscupfe, (una especie de punxb
que per tal finalidat tenen a I'exirem dc
I'abdbmen) la cubata del fruit, dcpnsi-
lavt en aque!l forat de6 a 2 wets Se
gons la tamperatura del amberit als 2
o 5 dies reix una petita larva (cuquet)
qnr acaba el seu creixement a's 9 o 15
dies El fruit atacat cau eriterra i cl cii-
quet surt I s'afica uns dos cm dins


ff€!
ninfa (dins un Fsto'g d, r a
la trandormacici delr,ra als 1 0 0 30
dicy n siirt I'rrmctc perkt, la niosca.
Si e' fruit no CN pot ~ransfarmarse dins
ell mateix


Aqttesta evoluci6 se caicula que se
srpr tcix 5 o 6 vegades durant I'estiu,
yer lo qual, essent tant gran la skua
iwl t t id icwi i no es estrany que f a 4


d'i t de.troes3 que se prcsenta a moltes
I, a tides.


Per destruir-la o rninvar els seus efec-
tes, se recomana b que per la prfrclica
va eniplear I'hortol4 de Ca's BriI; el po-
sar ditis els horts i en pots de I%suna
pwj: t .; dels abres, melasses amb sotii-
cion+ d'arwntat de sosa que In rnata
m tastarlo. rccullir els Irrtits tan pronta
higi uts i donarlos an els animals;


ella per passar la fas5


. rk-i
-L


i tambe, promrant Bestmi les papcs,
per lo qual es convenient remoure la
terra ontbretjada per l'abre que es aon
s'haii aficat les larvcs per la seua trans-
formaci6 o regant-la atnb soiocions an-
tiseptiques corn l'hipoclorit de cals, el
sillrocarbonat de potassa, etc


Per6 to que dona mes hnsresuitats,
lo que te mCs a retxa fa propagacici de
la m o x a d d s frurtals, es el seu i*,imic
natura}, un petit himenopter, una beiona
tan petita, que passa per ci foradet que
la rnosca obri en el fruit per depositar
els o w i foradant en niolta ciira la cu-
berta de la seua victim ainb l'oviscupte
deixa dins cl cuquet una quinzena d'
ous, dels qrials neixent fes petites lar-
ves lrobcnt !'aliment nccessari per la
seua vida, i se transformen en ninfes
dins la mateixa pupa de !a mosca.


Jr, crec que C I S inimics naturals del
€eratitis se ticlben en eJs nosti-es orts
de froitals, per6 d'aquesfa observacib
en parlarem un altre dia \


Juan de l3inialgorfa.


A UM SOClALlSTA
Amh tu pal 1, pobre socidlista mom-


cierit, englana t efillueniat per teories
qtic no cOtnprC:iS;, expiotat p-.r una po-
litrcn fcnebrosu. avolalada, plena d'odis
I buida d'obres posilhrs


Tc contpattsc quant vci: qu'aires
maisans, nascuts dins les efervescgncies
corruptrs de les grans sociedats. han
esveit dins ton esperit, clar coin el cel
qu'aleLrava ia teva feina, aquella llum
pura que te mostrava I'autoridat de Deu
derramada sobre I'Esglesia, la Casa de
la Vila i la Ilar, i aqcclls ideals encess
per la R\ti:,iO, la patiia i el cast amor.


'I' han fet devallhr n urta grosera vi-
sit de la vidq. La t'han mos'rada i)egl
cake irks vil , el de Ics edisfacridns
sen>ib'cs, feii-te Creure qric quant pu-
gucs cispondre de part deis bcns que
posseeixcii els rics, els teus mals esta-
t i n cu!afs


Per6 no!;i Le que r,oinits parlcn els
teus nirstrcs d'establir 1\11 cowunisnie
ycr nivt lktr I n fortuna. f'hrscnda, no
per ilot~~i- r-cnwi a lcs niata!tic*s ;I les
desgraci, s, an d i y y l s i a tofes les
miserxs que pervciieii de l i s n:,twals
desigvaldats de complcxi6, d'tngrni, de
podcr, de carkter.


Si no PS possibk aqcesta igualdat en
la natura del'homo Lcotn sera possible
aqiiesta a!lra igitaldnt en el producte
de s'actividat, en ayuest perl'txigament
o ampliac':6 de sa pe-soiia qitc consti-
tuex son patrununi esi>ir:tu:il i inate-
rtal?


L'unic socialisM k&bk erl equest
[iron es rl qrle de dret imposJ, i de fet
ext rceix rl Catolicisme dins les coiiiii-
nidais reliqioses; aon els rn?mbi-es,
units anib I aglutinant ires fort qitc es
!a caridat, en un sal cos ordanic, re-
nctncien els b e s tempera's i els plers


gaquesta vida im rfecta i s'cndrecen
a un rnateix fi tre !en pe'i mateix de-
nari, la vida eterna, que cs el comunis-
me mds pcrfet i rnes felis.


An els qui no vivcn en comunidats, el
eatolicisme imposa I'afecte d'un cornua
nisine ts irituat que suplesca la desi-
sa n?d; nivclladora i socialitzadora; de-
van! la carrclat no hi caben reclama-
cions r,i crtts de reivindicacic); tota mi-
seria troha en eila remei i tota neces-
si& t satisfaccid Suprimeix del mon
apesta fbama divina que restaura i exal
$a la nostra natura cai uda i mos sbra-
i no quedard mCs qu'una guarda d'ania
mals perillosss alloure, instints egois-
tes, passihiis desfetes.


i.Quina lligada. dins el nou reialme
del vostro socialisme naturalista podrb
niantcnlr eis homos en gcrmanor paci-
fica? L'ainor iiaturai, l'educacib, el ci-
vismc? Encara que se conseguesca es-
tablir univfrsdmcnt ;quests habits a
forqa d'escoles, I o qual es impossible,
da6n aiiiriin a parar quant les passions
s'encenguia fort? Si la Religic) a m b
tants i tan poderosoa kens no les pot
aturar, que sera sensa ella?


Es que vendri, me dirhs, un Estat
fort qne dtfciisari eIs nous drets so-
cials i imposari jun t amb el repartirnent
i ual de bens I'orde necessari per gau-
if irlo? t quina forga i autoridat tendrd
aquest noit Estat,s i Ilanqau l'autoridat
divina que la sostrnia? I'bnica possible
es la forca armada Liavors se realitza-
ril la frase de! radical E. H. Pearson
que ' le1 paradis del socialisme sera un
infern pe'ls subdits". En nom de la 111 .
bertat s'hauri aniquilada la ilibertat: 1
tendmm un Estat absolut terrible sem-
blant aa el d'zquells pobles antics de
ue tnos parla A. M. Weis (Apolo ia


91, que taiiava la ma o el cap an el qu'i
trobava tallant un abre en !a nit, i an el
qui tiavia pcgat foc a una garriga I'obli-
gava H rornaiidre tcriiiat devora el ma-
tcix foc, i an el ytic acrancava la ciosca
d'un ahre se li treis uii budell i li feia
donar voltes fins que tots els budells
estaven enrollats a la soca.


La reprecsi6 tiiquisitorial s'exerci
mantcnir dins un? nacid I'unidat &
ideal espiritual altissim, principi indis-
cutible de pau i benestar social. La re-
pressi6 del nou Estat socialista tmdria
per ob:ecte defensar brutalment la pos-
sessib del manterliment material !


. Surt. estimat germ$, d'aqueix cercoi
estret i grosser de la vida sensible i en-
taira't, aspirant an el comunismc epiri-
tiial de la ciencia, de l'art, de ltts virtuts,
de la religi6, aon la veritat i la earidat
iiios fa vertaderament tliures i germans
cn I'wnidat i kneventurada pau de Deu.


gualdat i e la natura; la c a r a t es la fora


sa a tots en Deu, fent 8 e la terra un cel,


gel Cristiittiisme, p. iv, t. I, Con. x 5


. . . . . I . .


F, ESTSVE PPE.




gF.


tf ..
Palma 49 Mnqo 1920!


D, Pedro huagues
y de Arc08


Mi estimado ami@: Hace diez
atim que estoy diciendo algo de
lo que tu escribes en el ~ l t i m o
nfimexo de LLEVAST; no extra-
nes pues que me apresure rz ce-
lebrar la cqincidencfa de ideas y
a manifestarte mi conformidad
<-.on 10s propositos que claramen-
tc dejas traslucir.


La inejor demostracidn de que
ce;ta coincidencia no es cosa cir-
cunstancial u oporlunista, la en-
t'onti-ark cn la lectura de algu-
nos fracmcntos de mi contcsta-
cion a l a Enquesta abierta en
1918 por el. Si-. Director dr: LLE-
\ ANT; contestaci6n qplc encon-
ti*arAs integra en el n."OT de este
peric\dico, correspondiente a1 28
Rbril de 1919.


........ No quiero dudar que no
estemm ya convencidbs de Ia
wgencia de agrugarn~s cuantos
creemos en el h e n en la usti-


apesw de que ya lo he dicho va-
rias Veces: 10s tiempos exigen
con apremio la implantacidn de
kis soiuciones catdlico-sociales
en beneficio de 10s humildes .....


Seame, pues, permitido hacer
uti nuevo y caluroso llamamiento
en pro desta solidaridad o union
pal-aeltrabajo,, ya que por lo-
;Parla o pox consegair que i l l
qLiit5n mejor quc yo- la obtuviern,
kunlqtiier sacrificio me pareceria
peqticd~o. hri t ponernos en con-
d'iciones &e sobresalir se reqaie-
ne el' corrcierto,, la unidn sincera
y firrsc de todas leas personas de
buena voluntad, dk todas las
fueozas que por tener ideales co-
niunes deben xecorrer juntas el
('amino.


B t a unidri. de todos debiera
@star exetrtit de rod0 in te r6 de
c h s q de SQdo.inter& pditico y
v i v k aLgdar,dej lema. de 10s an-
tig~9t+~ gl;embs: ,*Unos por: otros
y Dios qpor t~des* , 0. bkm nquel
otro: *A un h c * y iu una l.lum* ..... .... Otm veces he pensado sib
m-ia fhejoi ge3Iiona.r la creaci6n
deuna Jwt6L; que tuviera l'a di-
xccicin &e 10s asuntos politicos


cia. No soy yo quim Io a 2 rmo,


sotriales;.y digo politicos y socia-
les porque noirie refiero a esas
agrupaeiones desocupadas llama
das Cornit& politicos que la His-
toria condena; sinti uixi agrupa-
cion de gcnte, que yuiera con-
certar SMS fuerms.p;ira el traba-
jo y B accibn fecundit. Este or-
ganismo dcbier;t set: una verda-
deratunta de defensa de Art&,
que tuviera poi- dnico escudo el
mismo de Art&, y que actnara
propiqtqente como tal Junta de
defensi para todo lo bueno y
como Junta fiscal contra todo lo
malo.. . . .


.......iQ ut2 pudo haccrse mucho
mhs! iQu6 10 hecho debe animar-
nos ii trabajar con ci-ec.iente en-
tusiasmo! iQui6n lo duda! Para
conseguirlo acepto el puesto que
se me sefl:iie, si se constituye la
]un ta aqqhe. propuestw, lo m&mo
quicro servirlc dc pcoa que de
albaaif, mejor de ordenanza que
de cabo .........


......... No nos 1i;igmios itusio-
nes; si nos unimos y .corms xhne-
gados podemos conseguir eml-
yuier cosa .........


Consignado itPgOale Po q c en-
tonces esnibi, voy :I 1-ecordar,
(!no a ti solo, sin0 a todos sin ex-
cluirme it mi) una vieja historia:


firase un cesante, que queria
dejar de serIo y fu6 visitando
uno a uno Dbs m-emlh.os de la
Directiva de una importante so-
ciedad, en solicitud de un desti-
no que tcnim vacante; todos 10s
de la Dii-ectiva le dieron espe-
ran7ac, pel-ti la Tunta nombrd a
otro; cl pobrc cesantc comentd
lo ocurrido diciendo: eVocales
muy buenos, Junta inuy mala..


Si llega el cas0 procuremos
con todas nuestras fuerzas que
nadie pueda aplicarnos el cuen-
bo.


Nodud'es que he tenido una
verd'adera satisfacci6n a1 leer tu
artfculp, y mmda ii tu affmo.
amigo S.. S. Q. E. Tq>4-


P, Momk O L E ~ A


B I BPCOGRAF! A
L'excbs d'original ha fet de. que ha-


jem retrassada aquesta nota que havia
de sortir ja en Abril qu'es qualit rebe-
win l'bbsequi de D. Miqtrel Saslre San-
na de les seues dues conlerencies do-
nades l'any passat en el Fomeut dei
Trcball Naciona1.i en la Casn Soc:aj


Catdlica de Barcelona r&pectivameiit
i que t;tu'a Rasgos fisondmicos del
Problerna Social *


4's conegut aqui 0. Miquel Sastre:
1 er esser paisa nostro i haver desem-
penyat durant alguns anys el cdrrec de


Iltlegat de la Caixa de Pensibns a la
Vellesab. A nolwos qui coneixeni els
seus for,dos estiidis de Sociologia no
nos exlranya el gran ex t coiisqpit
anib les conferencirs qze II'OS ocupen,
en les quals posa vertdderament el dit
dins la llaga i dona soiucions radicals
al problenia soci;~l arreu plantetjat.


Aniarades de sinceridat, per forsri
havien de cairsar cert esverament entre Y
I'element patronal an a qui seinblen
casi a n a r ti rigides; per6 e s t m segurs
que 10.s setiten lii r a n qiie iiiclouen scs
fi-an ~ u e s nRrinacicitis L t s solucidns.
que prescnta seiiipre damtint la Socio -
logia catcilica $011 les rjiiiques que po-
den posar pau entre les par% conten-
deirts,


Felicitam de boll de veres a son aulor
i remerciam corJment a1 bon ainjc el+.
dos exeinplars amb que nos ha obse-
q i i a t 6 .


MALALTA D'AMOR
Aquest e3 el i irol d'una Canso popu-


lar que acab I de pUbllCdr l'entusiasta
folk oi'lsta mailorqui i bun ainic 0. A.
Pol.


Coneixieiii squcsta composicio en
llelra i niusica iguais trobada a Cata-
lunya i que publica la revista d'aquesb
notn per6 no sabiem que se trobas
tarnbe entre el pobk mallorqui. L'in-
cansab'e recol*lectqr del noswe folk-
lore es estat I'afortunat Qui la trobada
i i'ha publicada amb acoinpanva-
ment de piano, posant-li escaieni por-


cor a1 armonisa-
u Tu f ona l'exeni -


A. F.


Despres de penosisima malal-
tia sufrida amb tota la resigna-
ci6 d'un cor virtuds, mori a Ciu-
tat la Sta D." Maria Garcia Vin-
gut a l'edat de vinticinc anys
despres de rebre els Sants Sa-
graments i la Benediccid ApostO-
lica.


Que Deu haja acullida a In T*
Santa Gloria 1'an:made la finada.


RCbiguen els seus pares i ger-
mans i molt especialment el Kt P.
uan A Garcia, Superior dels E rariciscans de la nostra Vila 1'


expressid del nostro mds sentit
condol.


A. C. S. * j l




questas columnes de la marxa tri-
trnfal que du el nostre Sindieat
,Qricola Cat6lic ,per6 mai una
prova tan convincent com la ma-
nifestacit') del dia de lia festa de
S. Isidro el seu patr0 s'havia pre-
hentndrt dcvant la nostra vista.
Ales de300 son els socis i tots
acudirem a n els diferents actes


~7 del progmma plens d'entusinsme
wessant alegria i satisfaccib dc
veure corn la sociedat camina de
cads dia m& cap a l'ideal, el
pcrfeccionament moral i nuateri-
a1 dei poble d',41-t&..


En la funciti del m'iti a la pa-
rroquia, aquesta s'ompli de gom
*en gom de gent desitjosa de sen-
t ir ia yaraula ciilida de Mossen
Jaurne Sastre i de corrapartir l'en-


hssiasmc del5 socis.
Hi hague refresc i concert mu-


sical a la plassa i per liltirn, el
vespre en el 'reatre Principal se
cdebrri un mitin sindicalista ca-
tdic en el qual hi pl-engueren
Dart el Vis-President, D. Llorens
Garcias, D. Andreu Ferrer, D.
Pere Morel1 i Mossen Jaume Sas-
Itre. Tots els oradors procuraren
enterm- a1 pcblic que ornplia tot


, .d J~cal, de les seccions que te en
rnarxii el Sindicat, corn son la de
Compres i vemtes ert co~izti, la
,lfictunlidnt del bestia, que conta
en m6s de 160 assegurats i la no-
vella de uns Socors mrttzzos que
cn te ja una corantena; del be
que ha fet i fa el Sindicat, entre
altres coses amb la adquisicid de
blat intervengut i venta de farina
barata an els pabres, i ,de que
sols el catolicisme militant es qui
desitja el be del obrer i ho de-
mostra amb obres, al rev& del
socialisme que amb les vagues
i la rcvolta du la sociedat a la
duinai.' Sel3latirmtared de% gr&


* del Sindicat, propaganda que,


*.


* PrwNpnda que


--
En el local social a les 11 del


mati del dfa 17, dona una notabi-
lfsima conferencia sobre dife-
rents sistemes de cultfus, deten-
guent-seprincipalment e nelsiste-


ma Solar'i,;el nostre amic; vocal
de la J. de: la Federa& (htblicr%
Agrarh I'Cngihyer D." Jusep Za-
forteza hlusolcs.


C R O N I C A
METEOROLOGI.4. - Tothorn s'ha


qiieixat per aqui de lo mateix: exces
d e sol i falta d'aigo. El temps es &ti-
Val, fa veranient calor i la peisistent
sequed It fa encara inks bascosa l'at-
mbftl-a.


AGRICULTURA -Noes d'extranyar
a n b el temps pesat que ha fet si el
gra ha tengut ma1 graHar per falta de
humitat. El mal aiib es casi segur. Aixi
inateixse dic que ies faves reten un
poc, enganen pet a nunt.


Deu viiila que en b del&; sia-alxk
SANIDAT. - t'estat sanitaii de la


nostra Vila es normal. Hi ha alguns ca-
SOP de bronquiti% de deiiguets i colcirn
d'engines, per6 no son de gravedat ni
hei ha morts. -


NO U TZ~EGF@lF1STA.-Dcspr& de
brJlants ex4meii ha coiiseguil ingres-
m- en el Cos de .t. elegrafistesI'aprofitat
jove D. Josep Tdus Coll, fill del nostro
ailric I pais$,& Pere Tous mestre na-
cional de Lluchqjor. S a enhorabona.


BLAT INTERNENGUT.- Desde el
dia 17d'aquest d e s tornam tenir a la
Vila blat intervs&i*t. La junta de Sub-
sistencie3 afi deyepartir-lo mCs equi-
fativa nent va acordar que cada fiirnilia
pobre.tcngues dret a dos kg per indi-
vi&.


ROKA BAKAT0.-La mateixa junta
interesant-se per tot lo que est8 rela-
eieiiat arub la vida eco@mica de la Io-
calidat acordri cercar jqnt arnb' cl 60,"
merx tin t ipo de r&ar fraballador de
bona calidat i a boil preu a f i de que
aquest pugui veslir a un preu acomodat
a la critica situqib emn6mica de -1es
families pobres:


vament s'ha rnobtada la batadora me-
~4 BAT A DO@A ECONOMICA.-N~-


canica que dugiereii l'any passat, els
gwpaus O b , Propie
tral eJ6trifzf.
* vPKMIT fari"'2X Ajuda-
ment D. Rafel Sard ha demanat i ob-


di del terme de Son SirVera hi higui
un gtan incendi. Amb e;s esforsos de
la gran multitut que hi acudI se conse-
giii apagarlo, perb les perdues son mo!t
considerables Diueii que fou casual.


PR0METENSA.-Es estada dema-
nada la ma de la Sta. D.' Antonia Ma.


disti?gitsme@ge d' Ar-
. antoai SoliveIla.4


hla q k le& noces se
celebrardn przst.


CASAMENT.=Dia I5 de Maig va
contreure matrimoni En Pere Alzamora
Ferragat, impressor del nostro esta-
bliment tipagrdfic amb Na Nargalida
#asselto Ginart.


Sia en'lorabona i que Deu les deixi
estar iiiolts aiiys plexats. - *


REGISTRE
Fins al 13 de Maig


Nabcements .
Abril, dia 3.--hrlaria A. Uomengr


Ginai't; clia 5.--Barttorneu Tous C:i
rrib; dia 5.-Bartomeu uan Payc.


cho; dia 17.-Magdalena Alzamora
Sureda'; dia 17.-Junq*Femem'es Jvli
quel; dia 18.-Battomeii Cursac.h
Tous.-dia 18.- Tonina Danus Su
reda; dia 19-Jaume Sancho Tous;
dia 22.--Margalida Alzina Mascar-0;
dia 24.--Sebastii Sureda Gomila;
dia %.-Maria Vaquer Ginart; diw
25.-Teresa Ginart Mestre.


Maig dia 1 .-Cataliina Mesquitln
Sureda; dia 2. -Juan Lull Togores;
dia 3. Juan Vicens Pastor; dia 9. -
Jaume Cabrer G i n a t ; dTa 12.--Cw
talina Payeres Pastor.


Dia 12.--Cuiyem Palvu Llitere5;
dia 15.--Sebastia Artigues Gili;, dia
16.-Francisa Pastor Sansd; dia 17.
-Marin Palou Oliver; dia 20.-To
nina B2rnat Carwid; dia 23.-Maq
dalena Nadal Sart..


Resum 11 nins i 13 nines. Total IS.
Mart8


A ~ P ~ I , t)ia 9.--~rttmina. ~ursac11
Pomar (a) Catoya, hd r ina de 20
anys tTabercu$c%sif pulrnonar .: ' q la 20. ,a.-? 9 $s% Besfart Gjli (a
Me s h , casafge ";f3"afiysf"'Cbnges
ti6 pulqonar., c


Maig,: din, 3.--Mar&$lid6 Servera
Sureda (a) de Sa Font, casada dr.
4b anys. Miohza dp la


Ilia 1.3: --Alfbns CGtkwet Kayo.
~ Resum 1-hoarso % dones i un pQr-
VUL Total 4.


res; dia 5.-Margalida 2 mor6s San


Bib.
ata-


h a Caselles Amok5s (a) Rossa, fa-


Pere Llinas Delrnau (a)
amb Na Maria Ferrei-


Pastor (a) Vermev; dia 22.-Bernat
Danus Oalmau amb na Barbara
SBncho Massanet (a) Ferrera, fa-
drins; dia 22.=Francesc 0:iver So-
livellas (a) Moma amb Isabel Cifre
Servera (a) Sauvetjina, fadrins.


-#-- - .-




- e l ' e n GUIEI (a) G a n a n c i a
XE VENEN BONS I: .C3AFtAT/3


GRANDES ALMACENES
San J o s e


D E


Uda. Ignacio Fipuero!a --
Merceria


ABRIGOS CAPO TES PALLlZ4S IMPERM EABLES
Artiottlor para luto - GCneros de punto - Bastonea


y paraguas -- Artfcdor de viaie
SASTRERlA - MODiSTERlA - CAMISERrA


Mantas de Lana - Chanclos de Goma
(iraii secci6n de Peleteria


b& 1 tMhWMit fltTMMt 2174dull- t,aZm!ZZ%'Z.


la Fond4 Rands, de Esteva
Carre de Palma, 48-ARTA
S'ES OBERTA FA POC. TOT ES NOU


I LLAMPANT. SERVICI: ESMERADISSIM
P r o n t i t u t


SEWREDAT I ECONOMIA


GRAN BOTIGA
D'EN


J U A N VICENS (a) JAN
len de tota casta de articles, coae.;tibles, gilletes, etc


ES REP iESENTANT DE SA PERFUMERIA
L. C A C G I O


TE DEWSIT DE" MAQUINES DE COSlR
P a f f i A n c o r a