4 Q U I N 2 E N A RL C'A Ti) I; I G M A L L 0 1% Q U I Redaccio i Administracici...

4
Q U I N 2 E N A RL C'A Ti) I; I G M A L L 0 1% Q U I


\ Redaccio i Administracici Art6 15 FeLrcr de 1920 1 PER D E U I PER MAL1,ORCX j Qnatre Cantdns, 3
4 ! I


I


Y ' i . 8


Posats en cl t i s d%tlC1):icar en qire
canridterx FI iiusfro malkn-quiiiismc i n -
medi.tuncnt t i ~ : ) ~ iwalta Id yuwi.ic) dt l
B,lesrtsrnr, aixo ex, 4 o no belli de con-
jidrrrr co~ii a pert :riicgtxnt tie la no&-
tr# rcgio a enom om? i Irviasa.


Perqoe, lector, pix5 pcr rrioits eat4
lora de dupt:, lro nircn com la coaa
nit5imturrc dcl i m n I 6% que *stam
tan acosturnats a beura amb la copa que
INOS ve forjxda de Madrit qqe' s rnatei-
xos que r'esvercn-i s'cixallen quint sen-
ten parhr de I.urri6 da Mailorca i Ca-
talzmya fornia:it u t a mateixa nacio-
nilidat i retrryan tot d'unr a116 del
caciquisrne c r t a ld i del centra!isme de
Barcelona, aquerts tna:eixos miren coni
a mo;t natural que Menorca i Ervissa
formin una provincia rmb Mrllorcr, i
que aqucixa o nu% be Prlma ria la we-
tr6poi1 d'rquelles, que aqui hi radiqui
un poder cent irl i que rquelles dues
ertiguin ew tot supcditades an aquest.
1 aixb es una injusticla.


La provincia de Balears per mo:t que
rixi nios ho enoenyin err ler escoles i
per be que mos 110 irnposin dcsde Ma-
drid 6s una de lar tanter rrbitraricdats
que'ls governs centrals de tant en tant
cometen, ptrque no formcn un tot or-
giaic si per l'historir, r4 ptr le$ CQI-
turns ni per la idiosjncracia de cida
una de les Iller*


&Qui er capas de regmeixer, fora de
la Ilengua, (que es el conih de totes Its
rugions catalanes), cap vincie de ger-
manor entre Ervisscncr 1 Mallorquins
que aboni el ret d'haver ajuntat aqutlla
llla a la rostra per formar-ne una sola
unidat? Les antigtics Pityuse% m b
properes al continent, has romases
riiuayacks cspititucrlmant & M.iallorcr i
801s ler actwls rclacions administrati -


ves irnposadcs p'rl Govcrla cetrtral hnn
dat aparicncies dr germailor afc habi-
tanis d*sq~lclles i de In mst:a,


ha scgud inks d'aprop a
ia noatra IUw. per6 no obitant, ja siil
p s la inr r qutt'io e separa, per e! pacu
i q rarbcre; [le LOL fills, per Its diver-


s e ~ do.ninaciona que ha eutridco o per
12 rebcl.li6 d csperit que sen t el q u i se
veu junyit pcr f m a a un jou que no li
plau, manifestr, q u i t scguit, el dkqust
que l i causa la oupeditaa.3 a Mallorca
que la llei l i imposr.


Els qui vivini dins 11 plrcidera de Ir
BaIcrr Major i bcveni directament al
rajoii que brolla de la font central del
govern provincii, els qui tenim la sort
l'crtar sprop de la ma repartidora, no
podem compendre de cap manera corn
rebutgen cls menorqnins i crvisstncs
aqueixr centralisacio i corn er fornenta
per rlla l'odi contrJ Mal'orca. I a6 ben
dar.


Pensim les molestiec que per elks
rcpresanta Ir ccntralisacib hrguent de
vcnir a parar a Manorca qualrcvol as-
aunto administratiti tenpin encara que
rolr afecti an aquellcr iller i per urgen-
cia que tcnguin ban d'erpcrw la rem-
lucih de la Dfputacid Pravinciaf, aix6
quint no r'hi mcseli la po:itlca caciquil
i se denegui la demandr o la converien-
cia per purr arbitrariedat del qui m i n i
la politica de la situaci6.


PensCrn lo molesta que sernpre'lr ha
de resultar la centraliraci6 de servicis
privant-lor cadi de fruir ler ventrtger
de I'Hospifal Provincial, del manicomi,
i de molter altres miilores de la Dipu-
taci6 de Jer que per lo regular en ~ A P -
dim noltror.


PenaCm els inconvenicrts que fins ft
bcn poc fcaien en la questi6 de qiiinter
haqumt &e vcnir c ida any, eT8 mos 108
maMSr i et8 prtcr xixrntihs o empedits,
just per prcscnlrr $18 moths per I'rxen-


IJenorca


c:6 del servici miiitar. Veafiirosamw
amb nix6 ja han War atcser les rspira-
cions ue ! a s dues I l l o .


Amb tot lo dit l e cornprCi facilniert
que les es cnguqioso i rno!csta la tlepen-
derrcia de Mallefca.


Per altra part ats rnallorqtrins i ~ I K
hrbitaigtr de Ics alfres Balears no se
renten gerniras. Un mallorqui tan cs-
tern sc seiit dint Ervirra corn dins
qualscvol pobla de Cataiunya c Vakn-
cia Es de creure que la causa es liavct
viscut sempre ocprrats, per6 el fet es
que no uneix elr tree pobks I'afccte
fraternal. 0 si n3, una provr.


Quafscvol emigrant mallorqui SC tr6-
piga en pais forasttr amb un altre na-
tural de Moliorca, sense coneixer-lo,
soh rapiquent queps de un poble de
lanostra lllr cncara que ria el n i t s
petit i arreconat, el cor If dona un sal;
de satkfacd6 I sent inrnediatarnent pc'l
@ t u company un rfecte de germl.
No amb tantr forra li brtegarrl el cor


si aqurll li diu qu'cs mahonks o ervis-
senc i f ins scntiril una petita desilusii,
per l'rquivoc sufrit a1 moment de sentir
pa:lar la mateixr llengua i AO sent ira
mCs afecte per clt que el que's gent per
un parent Iluny8, ben igual del que sen-
tiria devant un brrcclones, gironCs o
vrlencli. Aix6 dernoska que ancara
que tots els qui parlam llengua ca'tala-
mrca duguom en nostrer venes la s a w
dcls nostrcs avis, la pocr convivencia
arnb CIS dtmCs, ha fet que considcrcm
tadt llunyd el parcnterc delr Catalans
del continent corn els dcls menorquins
i eryisrencr.


Aixi, idd, corn no cDnvC a la causa
del regionalismc mdlerqui qu'es con-
fongui aqueir amb el catalanismc, tam-"
poc reri convenient prcdicar el &ala-
rismeque ec *cat tant QOC o manw
que aquefl. ,




CUI '
DEL MEU APLEC


Fret sol esser es inner
i es febrer prr lo semblunt
es mars plou de tant en quant
i p'es bi-il s'aigo M U bP.
De t&ig m'npareiere',
1 en entia e$ juny segare',
dins es juriol batre!
i passart! l'obra envnnf
Ij'agost figucs nienjare
per entrar gras a setembre.
D'octubre vaig a novembre
i a dedembre awbwe,
i gracies a Deli fare
corn he cumplit aqueix any
i si no reb ningun dany
tln altre'n comensark.


La madona no fila;


"


--
El dilluns perque t i els dits curts;
els dimarts, perque 10s t i llarcs;
cls dimecres, perqup cus taleques;
els ddons, perque tc! e[s dits tous;
els divendres perque 10s te tendres;
el dissapte, perque cuina i pasta
i el diumenge, que fiiaria


no n'es el dia.
VERSIO CATALANA


Els dilluns per sos difunts--la velln no
(fila


El dimars prr sos passats-la vella no
(fila


El dimecres per sos deixebles-la vella
(no fila


El dijous perque ie els dits nous--la
(vella no fila


El diyendres perque fe els dits tendtes--
( la ve-l-la nofifa


El dissapte perque pasta- la vella no
( fiia


J S I dicrnenge fllarla
sino que no n'es dia.


Pls dilluns vaig p'es carre
dimars me ve enpassadq
w-es la trob colgada


i jo i ts hi trob guerrt?
endres ITO esta bi.
te pec esquenada; (1)


Jic: ma anarnorada


I- -


~ vrabar sa vuitoda
iC vespre tornarl.


AM TON^ PUNS,
VARIANT


I ' - tici:rest poble, amic Pans,
eill ~ qt ie s'assembla molt una


iLi l'allargam un poem&
canqj i fins la deim
a d'enanaosats, Vejau


L A JOVE*R%?BL&BA AX, BNA-
IX "PEGA BSCANAPA" ,


ENTRE GLOSADORS
Sempre 61s glosndora lisri es-


tat euor.guIlits de son valer i
mtre ells s*han establert vor-
tadeyes 1lnitt.s per ~e111.e tie
r a p t u r u H L I e1sseusco:npaiiys.
Un d-ells solia pensar i iun pro-
gunt:i.de dificil C O ~ I ~ P S I ~ , Iton-
elocava a t u 1 company dnvatit
el piib!ic i si aqueix 110 sithiti
contestw que l t ~ a wnsut; bi'u
sabia era vencedor el seg6n qiie
cobram fama de llest i entre el
poble pass~va, per lo qne a v u i
ea diheu es camped .


Vejem, id6, ara de posar-lie
colcuu d aqiieds torueigs de
glosrdom.


Diu que iiu glospdor pos6
q iwt re pessetus de messioiis a
l.nltre de que no Peria 1 1 m enti-
36 en la que hi entrassen totes
les eines d'titi fiimador a m b
pipa. 1 aqaell tot rebenth con-
testi:


Es foc i scs esmolletet
s'anelleta i os cord6
es clau i r'atacadd, .
pipa, broquet i can6
tabac i ganivet6


i bosra aar t postr-lo;
no mCs per sa funci6
pagx res quatre pcssates,


I va gurnyrr ses messiors.


Meteoroiogia
popular


L A PLUJA
La plwja es un &is fenomens atmos-


f h t s que afectca m& directarncdt an
el poble per qurnt cs R n clement ilrdir-
penr@le a Ir Agricuitura. L':ien~o dcr-
de la crcacib ha higut de wrncnef d'
rqutst mtteor per el conrd de !a terra,
per aixd es quc I'ha cosriderrt renipre
corn a do de Oeu, i o cii hr acildit p r
tots rltmedrs el dia que t i I ia frl tdto rl
rnanco escarsetjat.
Per rix6 CR, id6, quc'is qui mos cuidarn


de esftldiar I'dninta popular. txhani en
ellr ua ssnr h d' elemrrritr folk'6ricr r61a
cionrts rmb rqudl fctibnren; usor,
oraciom, canp:ietos, preucupncibns,
refranys etc, eic., tot lo qual es molt
diglie tie que el fo!klorista hi, rrrrplegqi
i heu guardi COIkl ulia alhacr.


Vat-aqui, id6, el motiu pcrque w u i
contensam aquesta eriquwta entre eln
aficionatt a recullir Ir ciencia del pobla
erpcrrnt que mos ridatan a fer-ne un
boil aplec . Cornensern, id6, per ttrnor i
contestar aqueixr preguntr:


6Quines preocupacionr o renyals tc
cl poble per prcdir Ir pltijr?


Vat rqul les que tenirn recullides de
Menorca encara que moltes se troban
lamb6 dins la cieacia del poble rnallor-
qui.


1-Quant per mig dela caniins hi sur- 1
ten CUCS 1lr:gs de terra si est411 bruts
seayrlcn rigo, si nets vent


2 -Si les formigues Fan processons '
tambe CI renva de que pioura prest.


3-7amb6 ho e6 pujar tern ranganere
Linr an el tap dc la botella o pot en que
se tenen guardades.


4-Quint es granots (0 gtanates) ctn
ten molt criden rigo.


5-Quaat res mosques piquen fort E
son molt impartiarnts.


6->i alposar-oe ICs mosques a ir
parct r'hi queden amb so crp per auall. ~


7-Quant er sol es corn a grogurric i
solclorf re diu ~ s b l ploguc;, i renyrla
pfujapr6xima, I


8-Si e-hi ha B ~ w I , aixbes, quaftt ( 1 6 ' h .
veuon com aedps oolr un aprop de dab ,
tre, plou prcst.


9-QuantYa iluna fa un tokto berr red6
renyal de que ha de ploure prest, si !$
a cspqrlrltdtt rer4 vent.


~


c IS Y ~ 3. < I ' 2 Cinlii7uurd. ;
v3 e-




- El; Nort-Americans Y O U senr dup!e,
la gent nies original de la terra; funden
sociedrtr I emprerrzs lo i i i h esirainbo-
tiqtics que be: puguiil sniaginar; IO qua1


, no vo; drr que aqut8tcs sociedart no
si$nt:t d c q a d e s u t h s i m c s i de 11.1 ri
wult prPcnc;.


Pcrque vejeu U I I exeniple de lo que
et.rc digucnt, heu de scbre que tot i i : ~
ex-preriaent de la riepu!xica, iiiister
T Y ha fw-idat -una sociedzt que se
tdtu a Lliga pe: allnrgar la vidz, anib
Cl @-,I 111 parauks del itialeix fundador )
D crralsar GI. valor hnmh de la
tSJaieacia, que 6 3 el VCI taJcr fu I & -
mmt del p.qvJrw drl non.


wn ij Qiltd euirt erit:eii en. la rocicdft
les Sutricten a 3.7 ermet i m2dlc per?
no uji e x & ileii qltalstlvut, r i m d un crxi-
niceti Jels m& cclmas especialstcs el;
qualsj t txcn CIS soci,


La titxd c,ii;iste,x m b uqi dercrip-
ci6 t6:al de 1'1 persona i un inform
sIn:&ic per6 t on i~ i r t del scu eokt aciu-
ai de samt ainh referencies detalladcs
de le5 iimla,\irs ciuc ha tcngudeu del seu
tenipriniiient, d e 8 s sct;ii 1.A J tit, del sru8
gii: t s , w ia h e m pro!ess16 i de totes les
part;cuiaridats que puguin afectrrr an
aquella pcrso:ia.


Una iegada examinLt. estudirt i
fitxat el SOLI la no t lm~:rate i i nks.
L I Lliga allavsrs el segueex per medi


de Carica, donantli toiv q u e h u conscl s
i fentli totes aqu:lles dvertrnciss que
sc relrc;oam am:, la sdlut. I 110 so i
corrstl~s generals que :on utils a c,uar-
sevo', SIWU consella i rAv!duds i p.opiu
per cada cas i per cada pzisona rn par-
ticuiat, Ferque eticrira q u e cad3 uti cre
tioltrbs S ~ I J que e*iLi rclL$dt segons tes
s e w s colidicions f h q u c s d und ttrgiene
I a l i i i l) ibteiria dc v~da pr:rpilar que
carsvia srgoiis les circunstancies i se-
gons les eyuqurta, t . ~ b e es ver que, S I
110 vole~l iitictssari. cs $1 in ; t i05 1110 t
coiivciiioiit que iiios reco,Ciili de [ an t en
qudiit aquesics co'ies, perquc o bk per
dtscui! tb be per p i c . " t iuo't :s v e g a d s
tnos prrtsa per alt cl pract cdr nquclics
feines de les qUdIS di.p:nJeix 1.1 nU>t e
salut o el trrnir una v i h i i i L linrgd.


Aquest es el f i de la Lli;;oia~;iosd que
eis yanquis han pres a i m tarit d'cntus-
L i l t m e I la qunl SI prdpopeci esreiidrou
par tot el mui,


€!I lema J'rquesta Lliga cs: Es nPs&esa
r i cStimar la vida i defansarla fins de
noltros rafeixos, aixb 6, de la nostra
peresa, de lo nosfro ignorancia i del
nostm des+


Corn s'haii 'de
- semb!w els :abres? --


(Sekaeix)
Si no 6s DGssible obrirlos a l'estiu,


cos3 excuiab e per I'dcuniulacio de
feinea, o u n any ahans per alires incon-
venient~, a1 inanco s han d'obrtr 25 o 33
dies abans de sei;ibrnrlo.i, a f i de que
tznguin lloc Irs trati\formacions indi-
cades, nisi s rd r ~ o i ~ ~ s n ~ t b l e o rirlos
pocs dies a b m s o eir el moment de
rembrar.


El tip0 de clot corrent enke els nos-
t w s bons conradors. que sol esser de
5x5 pams, es bona mida? perque:reunes
qui.1t.s condiscions que lie.;-. senyalat a
fi de que l'abre pugui en els primers
a w s d~ la Leva vida desenrol-larse
an b tcta s.1 p l rn tut. Per les figueres
se sden fer un poc nlC5 pans , 6x6 o
n\.kS.


Difcrentrs cirscunstsncies del terrer
re solen t-air en conta a! obrir el
clot Aixi si 1-1 tcrra es tancada i est4
B pendent sira bola prhctica obrir una
bretxa a la part Qaixa perque I'aigo que
naturalmeat s'embassrria dins ell, ten-
gui sortida I no aufegui Its re's; en les
terres fortes no convk rsmoure molt la
terra, perquc les rels del abre jove
prenen uq desenrokro excessiu i s'aufe-
gutn quant arriben a la terra forta per-
q IC no 13 pore11 atravessar, i I'obre
IIY or.


Es practica i troria entre noltros, si
be arnb les seties exccpcions, no sem-
brar un nbre en el miteix lloc, aon en
vixque un altre, sobrc? tot si era de la
mateixa cspecie i si va morir de m l d -
t i n o vcllesa, an no esser despres d'ha-
ver purificat el clot terguent-lo nidt
d e tenips ubert i cremant-hi batzers o
eltre Ilenya. Es prictica que no convk
abandonar, ja que es consemencia de
lo que hem dit mCs aniunt, i eiicare mi-
llor si a! semhrar l'uniplen de terra no-
va; l'airc, el sql i el foe destrueixen Its
toxincs o maln1tii.s.


1.0 usual a Mallorca i per lo taat en
la nastra comarca, es la sembra a clots;
~ o l s les vinves se sernbren a siquies.
Aqurstps, lo niateix que la rotuacio
total del tericno tenen la ventatja de
rernoure major cantidat de terra i se
Fan a bandes en que i'agricultura est4
m i s adelantada.


En tota nova plaatrci6, si se vol ben
ieta. s'han de distribuir els abres ten-
uent en conte el major aprofitament ! el terreno, de Ydre i de la Hum, per


aixb, se solen colocat en tires, que
demes faciliten el seu cultiu i el dels
:ereals i Ilcgiirninoocs si es que hi vagin
moci ab,


rea son ~ Q C S el4
qui Wtt ts~de la tira ssnsil?a i sals *en
ifguna planiaci6 i cma1gua.r dnya W-


n i m l'exeniglz .del iiesbi~iii!;s I: : > i g
ociipant els .peus les tres u!;
t r i a ng ti I eq u i 1 at 3r, I d is t r i i; ;I c.l
hermosa que fa estiguin .atif
tots els wits, i la mks i-e'i
perque en igualdat de lioc ::t c=tiben
inks peus, i I'aire circula err, !r)L'!: !!1!3;3r-
tat, i la llutn penetra en iotrs IC.. l ? ~ ~ c : c -
ciotis. Un a1 tre sistema, les i;i .i:.;:.par
e;s quatre anguls d'un rectarrg!ii
recomenable, tampoc sc v m
entre noltros. Aixi, ido, veiiyi iiLi , : la
rutina no deixa de tenir I P s w i i n i i i i m -
cia en (3% sistemes de plantasiu L) dis-
tribucio dets Cbres, infuencis, ci?e ,
es lien hora de rctira? .i duniir !e:;
nastres piatacions airer de ti1odpi.iildiIt,
que se vegi. que lwrao es i:j clirc+:ti)ia
dels nostres agricultors, unica iii.>.<icra
de treure de la t:rra tot el vA!w p s i -
c!e.


Bon clot ... .. i bona brancu, qiie voi
dir Won peu, bon planter. El bo!? p k i -
ter, ha d'esser jove, sa i ha de mos-
trar exuberancia, s'han de rcfuar- cls'
peus que tenguiwferides o bonys, sscu-
rlint eis-de w c a ben llisa de mior s m a
robuts, anib lo qual se t i assegur2!, 'e!
93 p 3 del. exit de la plznlacio.


El planter s'ha de arrsbasbnr nnlb
esrnent, s'ha de gtocurar deskuk el
mcnor nuiaero d'arrels i que e s t i p i n
el menor temps possible exposadts x 1'
rife; les difercntes plantes terPen tatnbk,
una diferent resistericia aixi els arnet-
lrro ordinariamait se treuen sense pa
de terra i queden Its arrels exposaries
a I'aire, a1 manco el temps que st tras-
lgden desde el planter a1 lloc aom s'han
de plantar, que pot variar entre ininuts
i un p a d de dier, en camvi el garrover
es mes delicat i no pot estar exposat
a I'aire, per aixi, se du amb el pa dc
terra, el cussiol aon se planta In Ilavox-,
el garrovi.


Els planters quo s'arrebassen taiant
ariels, s'han d'arratglar abans de sem-
brarlos, cuidant de que les ferides fetes
ainb la xapa quedin ben llises atno lo
qual se evita el desenrol*lo de mslattics,
els germens de les quals tenen bon
amagrtai dins els teixits capolats, en
camvi la ferida llisa feta miraiit a terra
i posada en crsntacte am5 ella facilita
la cicatritacio, provoca la surtida.de Ics
petites arrels que son les qui extieuen
de la terra les sustnncies que alimenten
la planta.


Sabut e que entr:! les arrels i Ies


les unes son proporclonak a les altres
de tal manera que, podrlcm dir sense
fernos gens lluny de !a veritat que a
re1 primaria correspon MI simalj a cada
recundaria una bronca i aixi fins ami-
bar a les petites que teren la correfi-
pondencia en ICs fullas.


branques x I ha una es!reta r e l~c i6 i que


(Continnnrd.,)
..............,.,.,......,..,..I" ,>,,,,..',.. .... ,... . ,.. . . . . I .... .,...., ...., *


. ,


e
;:. < . - x




. .


\


i Eapdepera
Ln defensz i seguredzt de l'illa


csiqia clue a um r e c o n a b de la
p.trro.luia d'A1-:6 s'hi coastruis
~ i w tortrz\ez,t cl'alguna major
importancia quc le-; quc en ge-
:I :rt:L hi 1i:tvLt pcr la costa de
!I iilorca, i p a - lo miteis trrmje
j c i hi era ;t UQ pu:~r: tnilt pzrill3s
c-nni et Ca? dz la Pera.


I'cr'a:~ir, Scn :iviat ksprCs de
1:i c n q u i s t : ~ , s'axt aisccant la
rort;ileLci q w pr2si h:Lvi;t d'cs-
szr 1'iin:mri:'cnt cas:clI dt.1 Czp
de l a fc':-;~ en tom dc In qg.zl s'hi


ti215 lil,)r:L,;lo1-.;d'n ~ U Z I ~ S p ~ a t ~ c s ,
c c r ~ 3 t dzfeil.;;L del< pa-& de In
CYX:~. I fmc tnl l'i,npa-i:tiicia
que iidqiiiri i t m i n la gent que s'
hi iy?!zgA., qus l'anny K 3 9 , clicara
no [cia ccnt any5 de la conyuis-
tn, ci rei EJ Snnxo h ~ ~ g u 6 de cui-
i~!- c k posar-hi un sttcerd9t pzr
I'eiDcnt i cum de tanter, dnimes
~0.13: hi hnvia, iundtnt-hi tin be-
c2li:i.


Aquesta creisenqa, r7 la qual
cxre;ponia en MI o altre sentit
una rninva per 1'AIrnudrtina d'
i2rt8, determina sew dupte un
cstat de cornpetencia entre els
pob1:tdoi-s d'Artr/l i cis dz Capde-
p e ~ : ~ , tan prest corn aguestj se
cunsiJcmren coin a distints d'a-
qaells pretenpent una indivi-
cfualida t propria.


La gran obra de les murades
del castell, que se coinenpi de-
vers l i m y 135, dona peu a que
sc notassen i tins tot s'aqavas-
sen aquestes difcrencies. Perque,
01s d'Art5 per una part havien
de dur el p& de totes les obres, i


a tre tenien mal d'apreciar rel- es g r m s conveniencies que d'e-
lfcs en tendrien, essent i tot tants
reqiients les nmonestacidns i


:i:iienaqes que el lloctinent del
Rei enviava al entorn del 1340 an
cl kal'le d'ArtA, peique les mu-


) I-ndes s'aixecaven a poc a poc i
: ~ 1 pareixer de mala g a m ferm.


En aquest estat de C O S ~ S I'any
1333 intenta;en els de Capdepe-
--a (i pareix que ja no era la pri-
32era vegadn, perque el dccu-


; L X : ~ I - L . ~ : ~ ~ ~ ~ ~ ~ I 1 ~ \ ' > ~ t ~ t I Z i CXX?


mznt d'on e-hu pre iini (1) diu d;r
nqzi), que el c(zstclt5 que e-hi ha-
via an el Castell, clGi crLt repre-
sentant del Rei pcr cc):iiltn;far,
px(i n o m 3 din.; la furtLtieza, sc
p x d s en lloc del bxdc i z iu i ells
nr3 rcqoneixericii 1';iutoi-ida-t del
&Art&, siho solxntnt la s e w ,
fundant-sz eii un:x cnrt:t p ~ + 3
heln pocut hnver.


En vista &';tq!ie;t;t prcteiisilj
cl'indcpzndencia, l'Ui?ive:-si,lat d'
Art;{ acudi a1 Chvernnlor real
p 3 1- clu 2 prove is de y 11 d x XLI t .


Er:t iilolt poc numcris encnre
n les hor;.; et wxiad:~t-i de Clip-
detJci-:i i tot;t I'iln:> > r t ~ ich en
que sc fU!i:Tit\r;-t la seua IJ*-etei1&6
le? vwix c;ol:tmc!it de tmir en
$01 C:tstell U'1 :1!cx~d 3 : l a 1 > auto-
riJ'it real, tnl v3 rt;l,~ cl iinteis
qui en tcrnpi xii txior h,ivi;I resi-
dit l ' : \ l ~ i ~ ~ I ~ i ~ t d~ S t l ~ t Sal-
vador d'At+, Io que sc:-i:t un al-
tre r n d u d'c.jcisi5.


Ais( va e.ii<r qup el T3:t:le Ge-
neral, En Rotcer dz Rovenach,
ewmir at el cas cz inst,uicies dels
d'Artd, declnt-8 en iina carta di-
riqida an el b;i:le d',4rt& dia E8
de novembre de 133, quc, rnIrant
pel be de tots, pi-ohibia qu? ni el
Castel!& del castell, ni cap atltre
persona de dins Capdenera. prcn-
gzl& IPS atribucions del batle, a
pesar dc la cart3 que elf mateix
havia conccdidn a1 dit CasteIIg,
Ferque, ?eh, no volia que hi ha-
gues dves bailtrles, sino una, ja
que una s o h era la parroquia.
Per aixir manitva, que tots for-
massen un sol d s , i que el C B S -
tell& e1 cjwi est& en IIoc de bnt-
le i tots els poblndors de Cnpdc-
pera reconemessen i obei'ssen
et batfe d'Artd i an els sesu SLI-
cesyoi-s en lot lo que atenyia a1
chrrec de la hatleria, segons ha-
\ fa estat fins flavonses costum.


D'aquest,L manera acabd, a1
manco de dret, perque de fet no
fou aixi el primer intent de sepa-
raci6 que hem trobat, entre Art6
i Capdepera.


(Cor ttirz 2 mvd./
LL. LLITERAS.


............................ 4 ..............,-.......-..._..... * *'...,..-


L_*L_


(1) Aquestcs rotes cstin preces del
libre ds Lletrcs L:muner~ dd any


cbncrt qui e hi ha 1z1 f1'Arxiu Hirt6r:c
!*el k i n o da ,Va!!orcad


Nctes pa= una Mono afia Hihtcb
rica de Eo Y ;~t ta 1 P evantinn


Res ne diuen e s historiadora robar
si I*fllt d e Mrilorca suici el coiitcr,li de
la ppwa aiiib arnte,iotidrt I Ir conquir-
tm, p ~ r ais5 IWI l i t r . t a n r I di>zlqr noti-
cir d: Itr inv,irio;is ?!Jgt::iors Jc qua
ha sigut v i c t i m iinj a1 asv d e qilr ioud
ocupaii! en r.lucsta ~~lo:io:raf;a.


t t priiil2ra vcg;i& tlw, o e g o : ~ ~ 1 ' 1 1 ' ~ -
toria, st v c ~ t ! hip Idrua a . i i e ~ i ~ s ~ a d j d e
pesTa h u ais p:i!acm dicr d c l a Con-


wiatr de ia Liut4t , p'd iiocyre i Rei i! I Jauirlt q u m 1cs S C U I ~ tr,tpcs pren-
gucren po,esii, de i'a ma ~ I I C a Jes
borer re trobava p;e!ra 3: crdavie$ que
ja r,itravan cii el pti-bJc de descamm-
ricib fent una o or iiia.qmtrblr 1.3 Cott
del iiosrre ,&i V I vcitriiel peril! qrIe Ies
rrilenrrsava i enearn qnc e s n o u s
invarrorr poc csqu.tarelis y p c rcnii-
rats hawan a cerc i t a l lo t j r i iwt entre
aquclf ~ I I I L T !rumd. els not) ut cotivoLa-
ren consdl i vegerit qoe'lr era piccis
cuidar-re de nelctjar la y sancfjar-la Id
que no I'aricti scs trcp-d prr propi im-
pult, d r t c r i n i n a g n qae'lr biober concc-
dissen mil dies de Inddgencia pcr crdr-
mort que traguttssin fora de la Ciutatl.
I rqud lcr troprr, de cor rclligi6s, hw
prcngucren anib t8tlt.de zel perguanyar
indulgcnciar, qoe dlris ~ o r i d k r Ir clu-
tat quedii m t a y t o p s lei despd1ts
kuaanes furea.L;rryader a le$ aforcl.


. + h agreu Pdrrer.
Continuard.


\




I a n I l i f e r i r i
L'ERMITA


DE BETLEM
I


Per fi el vianant la va colornbrrr all4
mfora dim un clos om riu de Ir mon-
trnya a la blanca eirnita aont s'encami-
orva.


Feia aprop d*uiiadorr que pujava i'
orpre ct stcr ruat, pentatjant per el ca-
tniixf de bistia que a ellr condueix vo-
reljaiit la rrrralrda de Car Canals i
Son Mrrrey que r'zllargr fins a guakar
CR la crlriiora bahia. '


Un sol v .u d'agost qu'tll arnparavr
anrb sa vcrilosa oinbrela, dcixava. com
aclaprrada to;a la natura que ainb c1
fatigos cantussol de lcs cigales -quai-
m u lorrmveti corn .an gran chbr, i amb
el bfebIk lei!: c:'argeliigues, polmeres, i
baixa guriga quo'l veiittjol movia, srm-
blavr drixnr cscapar U I I xluxivcix fe-
ZC?tcc ue cjuc1coin q u i se crerna.


Uil ca.l;vi iliesperat el rorprenguC a1
arribar a1 c i ~ i riles a l t de la serra. Un
SUYU i frcscal orrtgct el reanimava be-
suit-li l rr galtcs eiicescs de vermellor
i li amiyava ier gotes de suor qate
lluciites li I udavcn cara aval!.
Ua belllssirn paisutge que contratta-


va arrib la moliutoiiia del crml trrnrco-
rrcgut, s'zxtcnia a1 seu davrnt. hili
enfora, I t s pelrdrs inontanjts de Trr -
mocitaiia, ts estitics q u i scnyaltn
el cel als pwrclr peregri:is d*aqueixa
teira; iiies avdL*t e s puigs I tiiontanyo-
l i s crisgdes de piiin a1 peu de Ies
yurls s'hi extenen petits pot~lrts que
rtcsde r1 ci;rr stin:rlrn 7llallSeS OV! llcs
q*!i pdstaraii eiic.reiieiit la pujdda p'ds
costers. I + pliiiitira i i imwsa vvstida d'
or cstci seinbrada de canct.:s !)ianquri
corn cuiunis dxscarnpadirsa q u i pastu-
rcn p'el rl sto 1 dcls stmeutcrs.


Su abaix de la serra cscxjradr cap
aer,t drvrlia el Grm la calri.osa bah'ia
obrrta atla iremontara diiis !a qual hi
brlla ainb est:anya lluissor el sol ts-
Plhciit d,rstiu coiil unA inmensa rode-
lla d'cspircs foguctjants. - 1 aqui ap-op,
dins e!, do: otiib:iu de la rcrratadr vol-
tada de msrjatrss d'rrbrcs friiittrr i
rcrda ortolisba, arrullrda alitb e l i ~ i ~ r -
tnurt d.una funt incstroncahlr que umpl
UD aniplc rafrrig y'cl rcgadiu, hi esti
la blanc4 crlri.ta ririg iinia~ada ddrrer?
clt rigids ciprcrs qlic s'ent'ilen cap
artrunt C O I ~ veils ernlitmsde la Tebaida
en oracid o rdnliran: tstltiu Ia sabiesa
diviiir.


Absort en la conteniplaci6 de tan
vi#:6r panor,ima rolnanguti Ilarga esto-
na ininbvil, ressegulnl cls diversos tons
de1 paisatge quc d a u n t sa vista r'axte-
nia, Fins que el traguC :de t'ibsorci6 el
so estridcnt del picarol d'una vadclla
que pwturava dins I'ort de l'ermita i
se.&ui rilewith la brvallada pur el ti-


,.#ny8abt, d de la penya del Mirorla
, .


fins a iirribrr a 1, s barreres d d caninal
onibrttjat pels cr i i rm


Arribl a1 psti de I'ErmItn. Unsilenci
augu:t co:ti c.iibslca lant inswdabie
mirteri deixava scntir f i n s el sord rcss5
de res propies pctjmdes. Les portes de
I'crnri;ir-ereii tancades i un Sent Antoni
1. pedrs, crusseta i liurc en ma, i amb
el godinct a1 S ~ U costat vetlrva drlt el
porta1 coni impmrnt silcnci a tots cls
contornr. Una abclla borinetjrva enca-
rrat-se en voler ciitrar dins un clivrll
de la ports, i el viatiant, mut, aclaparat
verrnell coin lagrand, dins el r.ati de 1'
ermita casi s'en pencdia d'havcr rrri-
bat a1 silencids ascrteri i li temhlrvr
que sa presencir profanava aquell lloc
de misttri i d'rogusta majestat.


Per fl sc dcciui. EstirA la tcaca cor-
da que pcnjnva vora rl llindar del
portal i el 16 sontort d'una Csqucllttr
sorti de molt endinr.


EspcrA un instants, senti un tripitx
de sabrt ts graar que rortegrven p'cl
trespol, un forrallat de furta que corria
griiiyulanf, un crit hagut, rstrident de
ta poria qui robria i rprregut! davant
ell, la figura stnciila i a I'hora impo-
ncrit de 1'Errnild Pa#, un vell de barba
blailca oncjanta damurit ron pit, vcstit
amb habit talar de burell acastany&t,
cenyida la cintora anib una corretju de
pel1 qne havia estada tenyida far temps
i de la qual penjava un resari de 114-
griiiies de pAinirsons, scparats clr Glo-
rigs aiiib un canonet de canya prima, i
srinblava tot ell un vell patriarca de 1'
Antic Testament.


-Nabat sir Deu, digti6 e1 viatger.
Pcr a rempre tia a h b l t kll, ya res-


pondra I'erniiti amb veu baixa i amb
c s ul,s que apenos s'alsavcn de 11 terra.
I adavnnt aquellab biblicr figura, quedi
el vianant curt de paraules aense wbre
per u:.t l'havia d'empcnilre, fins que
i ' m i ita li diguC:
-Be deu venir molt cansat r m b


aquest bon st81 de Deu que cau.-I li
aos t r i un bdnc de pedra aont s'rsse-
gue el fatigat viatjcr meritrrs contes-
trva: - 1.2 consuttut nips aplana el cami.
Per6 be viircn emlllit un lloc svlitari
per son cstetL;e. Srnthla que dcuen re-
bri: clares vls:t@r p w aqui datt.


-Millor dirir que cii tenim massa.
Encara no arr,ba una festr coni ia hi ha
per aqui collcs de joveirt qui venrn a
fer la brrena MI sprop d e la Font i a
m t e s un vddlla esser-ne m6.s allony
dels vilatgcs, haver p+t m#s amunt
encrrr, esser a 4 s apropet d t l cel per
no s c n t k tafit ks r m o t s de la tolrY.
- M ~ s , els-edeu m e r molt pcsrt el


trai-s,mrt de qucviurrt an aquest clos
de n w tanya.


--Abat-s si que costava, per6 Deu es
tact b6 que mot e w i i de tot Terim
?rqurs que mos doncu I&, abe1Ie.s 4ue
tncs fan =el, hortfila cl aont en treirn


cistelles de fruita i anpoc de bltt que
cutlim, puis scabla que Deu mos en-
vir la maim dins aquests paritge\.
perque no mos hsljern d'acortnr tant an
el mnn.


--Grat sia Deu qtdc els-e beneeix
Mes, setia c o s de poder veure 1%-
mota.


-Si t:gust. pot entrar, dig& t6 t
sbrint la porta d'un ercansellet que hi
havia dins el pati mateix.


Con t iniia rri:


Font de Gracia
Se' una Font inestroncable


qui ma! deixa de ratjar,
firis la set insaciable
ella arriba a saciar.


Una donzelia inefable
no's cansa de cotlvidar
i amb sa dolsura admirable
partint l'aigua sempre esla.


Qui beu cfaquesta uigua pitrn
sent al cor tantu dolsura


ue mai set torna tenir. 8 racia cs l'aigua redentora
Maria es la partidora
i la Font son Fill divi.


A. F.
-1911-


PACESA
Bcnhoja la pagesia
. On reina la germand,


-. La pan santa, l'unio
La salut i Lalegria.


On la gent jova copia


Benhaja la pagesial


t berihaja la pagern
Qiiicarnina tota mesa


Quant escolta tota encesa
Del bergontell ILescomesa.. .


Les costums de l'avid,
I serva la iradicio ...


Perque treu un vestit noli :.


Sent gue'l seu co? se desclou!
M. LdPEZ LDULL.


S. A. M.
_I__> I .., . . . .. , . , . . . .. . . .... . ... .... ..:.. ... . . , . .... . . .... . . . . . . ... 4.. . . . . . . . . . , . . . . .: .


Uka volta w?s hem de dc?rrco
nay dispensa nu .el$ suscriptoq
per el retyds amb que surt' crqmsf,
t1 .O per C ~ U S O de no ha.vev )fi hbtt
d'hora el paper qwe fm&rn ('it-
coiizengt a Barcelona JBia (&I?
mesos.




quests d'nna qanera espkndida
a Sdller aont s'havisn units con: --


ELEGCIONS ~
Ja est& consuniat'i deftnit el


@et electoral, Es de les vegadcs
yue'ls pobks de Mallorca s'han
prestat n la lluita. Ja no es tant
corrent la calrna en les nostrcs
pldcides viles i ciutats. Els me-
clis moderns de lluita, de profusid
de paper arnb proclames i candi-
datures& a son entrats tambd per
;qui i VI i ps tan arra,conades, coni
per exemple Capdepera, han
itprds. de, lluitar per idees aisi
corn cal. Aixb cs un sintoma de
que Mallorca se desxondeix.


A Palma triunfii la coalicid Ili-
beral- conservadora - maurista i
xd;tni& un veilerista, un refor-
mists, un socialista i un repu-
uliczi.


Amb aqueises eleccions hau-
rBn entrat dins 1'Rjuntament de
Ciutat homos nous arab idees
n o m s encarc que desfressades
de velles, Els antics regionalis-
tes, si be vestks de Iliberals, du-
i4n als escons municipals, ideals
inks enldirats que'ls que estAm
acostumats a sentir-hi. Lo tiinic
que mos ha sabut un poc de greu
a n els qui nos sentim fermernent
regionalistes es veure que q u e s t
iiom que ells demanaren per usar
darrera el de lliberal no ha sonat
per res en la campanya electo-
ual. Perb CQLU E L ttowa I I Q fa In
cosn, corn diu I'adagi, es dc
creure que la seua actuacici en
el consistori servirA per fer una
auriola d'honor a la causa i als
homos que la sostenen i dcfensen.
Aixi ho esperam.


En els poblcs s'ha vist de tot.
Lluita per ideals a certes bandes,
lluita per personalisrnes en al-
tres. A colca banda s'ha esgri-
mida l'antiqiiada arma del dime-
Y P I , encara que segons hem vist,
q u e s t i tot ha fracasat. A Petra
Ira passat aixi.


A Sineu es estadaderrotada la
candidatura cfvica-agraria-regio
nalista. No tots els pobles est&
encara capacitstta per rebre i en-
tendre -1es idees de renovad6.
Falta cult'ura?, civisme is.. rndltes


c-


coses.


servadors republic- i-sotidis-
tes contra aquells.


j Na'n , parlem rnes que? hi ha
cmes d'aquestw que fsa ll&-
tima. L


El diputat per la nostra Zlla
Sr. Garcia Parreno en sa recent
visita esestat rebut amb UR en-
tusiasme indescl-ipiible, Err tots
els pobles per ont ha przssltt se li
ha fet una rcbuda cspldndida de
pan de tots els pai-tits sense dis-
tincib. Ell ha rctmit en A s s m -
blea a tots CIS A; wmments a
Mercadal a B d'escoliar Ics sews
yueixes i demandcs justcs per
poder fer un resum de les aspi-
rations de Menorca per mar
presentant-les ai Govern aixi que
ho cregui oportb, Tots exposa-
ren Wn sentir essent de notar la
unanimidat en que soficitaren
tots que demangs a1 Govern que
's decrcti aviat l'exportacid de
calqat, suposat que la seua res-
triccid es la mort de la nostra in-
dustria.


Els representants de Mitjorn-
gran hem demanat (i ja es per
milessima vegada) que s'iii teres-
s8s per la 2.' subasta de la ca-
rretera d'aqnf a Ala or corn
de Correus ja que a m i no tenim
m4s qu: l'expedicib de Mah6
perque per la c?e Cintadella re-
b&m la correspondencia amb un
dia o dos d'atrAs,


A uestes demandes li &-en re-
peti 2 es al diputat en la visita que
feu despres an el nastro pobkt i
mos ha prom& fer tot 10 gue sa-
brA perque aquests desitjos del
nmtro pobk se traduesquin en
obres.SoIs f e m h que les p ~ o -
meses del actuaI diputat no pu-
guin eser realisades per no tenir
a son favor qn dels propietaris
mitjorners per dins Ies finques
del qual ha de passas la citada
carretera.


tambe la normalizacib Y e2 servici


Fins un altre dia,




t Miqutl Amor68 (a 5opa.


4 Aadicu Servtra 4 I<u'mhanto


6 Marti Eopin?sa X ertc
7 Miquel Ginaf t n Burle
8 B ~ ~ I O I I I F U B t e v r D Escarinches
Q Gabriel Est311 * VIOli .
10 Pcrc BlaneJ 8 MwC


-41 Bartomcu Dan6s B Uanlis
12 Hafcl Ginarri Iley
13 Pere blassanet s M e go
14 Toni Juaii n Quech
15 J a i w Gu s ~ l e a M e g o
16 Juan Mrss in r t h. U,dl,rus
17 Pere J u v p f'J1nicis IP w c i i
18 Pere 4~x1) Torres B Surier
19 Gabriel Carrib Uectoret
23 Gabriel sureda Faro
21 jdume FiistLr Asdoio
32 Miqiiel Pic6 C.rierli
23 Toni >aiiseluri B Sadurva
21 Toni Kiera PQliti.
25 Jucn Fernandez .tfunvel
26 Toni Pons D h ? sinternern
27 Miqiiel BauzA Coca
28 Rafcl Piris B Piris .
29 Tornet1 Nadal P, Mola
30 ]urn Mayol D Puseta
31 l w l l c Pniou a Palou
3Z Toni Amorbr
33 Bid Amor6s Eapujol
34 Miquel Lliteras Pusetr


36 Mateu Llliterar n I'useL
37 Miquel Sard P SItd
38 Miquel Viltatonga s Cotomr '
39 SebatliA Pastor S, j. Figyeral
40 Bartomcu Chart Caragd
41' Hafel Ltiterao Nonga
42 Jaime hlaasanet D Lluviset
43 Andreu Seuso s Sans0
44 Rafcl Piris w Pirris
45 Jaime Carri6 n S. Diligtncir
46 D Daniel Can0 D Canu
47 Bartomeu Muntaner B T. S. Fort6


2 l+re V a q u n r B Ray
3 Miqucl t.6pe.z D L6pt.Z


5 I ' ian Bonnin * h f i f i


Crcu vcya


35 Mateu Mosey Roig '


--
Aqui la politics ~a .&It so-


en que's "devfen proclamai- els
candi$aTs i ~ ~ I I ~ I Y P ~ I
cam.


Les forqes de rles
guia D. Pere Morell,
una reunid el dissapte
Ilir el personal a presentar i en-
care que de moment se pensava
en la forma& d'una candidatu-
sa de persones si nificades dins
la politica local, .(r ificultats que's


presentarea ada,n-@fn hora, im-
psdiren sa formhcii4. Sunayen al-
guns noms mds i per escullir els
restants se don& un vot de con-
fiansa a D. Pere el qual ai ende-
rn4 present8 la candidaturaplena
p'els set llocs vacants, a la Junta
del Cens i coix no s'en presenta-
ren d'akres quedaren elegit5 per
l'article 29. Aquests son.


I), Andrcu Pemenies Casellas
(a) Peenicnias.
1 D: Antoni Genovart Esteva,
(a> de Son Terrassn.


D. Gabriel Esteva Esteva, (a)
Me t-ler5. I' .


D. Bartomeu Fenienias Nico-
lau, (a) Axno. de Son Sureda.


D. fxurne Ferrer Llaneras, (a)
Tun i e t .


D. Francesc Nicolm Sureda,
(a) des lorn d'en B e d .
1). Juan Esteva Flaquer, (a)


Estduiqu6.
Se dig&, si la Fcdevncio' obve-


YLZ tcrlin ganes de pi-esentar, .pe-
rb no es d e creure, per &tar
totalment dividida i el partit lli-
beral que abms ern el seu aliat,
est& callat, sense batcgar-se ni
dona- senyal de vida:


A1 cbs electoral d'ArtA men-
tres no carnrii el -seu llivell de
capacitacici Snera1 per medi de
I'instrucci6, o per-l'exercici dels
seus drets civics, li convC- rn&
que l'hi donin fet. Aixi mctcix
creim que del personal que hi ha
elegit, en podem espcrar colcn
cosa, a1 manco bona voluntat.


I


-
La Rifa del pollastre ,


1 PER L'AMO DE LA CLASTA


Aixi miteix es an POC extcgn-
porania ja la noticia del resultat
d e la kif2 del pollastre de llavor


arev regalar als suscriptors
per6 efs caixistes'


a cada n6mero dels passab <s'
han trobat anib t m t de matearial
sobrant que ni lloc inos deixaven
per aquesta nota. Vaja avui per-
9 sebre aont es an
;P
als molts de visitants que passa-
ren 'per veurer-lo per la nostra
Redaccid ens qu: l'agraciat per
la sort envia a cercar-lo. El fa-
vorescut amb ell fou el distingit


ye qJ LLEVANT, v


propietari D. Pere Atnords, ci
qual, q z i m n l i io f a r i a l I Z O p e i i s
el va regalar a les monjes. Corn
heu saberem en parlarcm a1 no>-
tro suscriptor l'Arno'n Tomtu
Esteva de sa Cabaneta que estii
d'Arni, a Son Doblons el qual en.-
tenia moltes ganes i ja ho crec
que tot d'una s'en an8 a les mon;
jes, i els ho baratA amb un bon
me que aixi bastaria per tota 111 -
comunidat, i s'en dugue en Silt.-
si0 an el Hoc aont es ben segui-
que fa bon paper entre el seu avi- +
rAin i que li serA un bon repro-
ductor.


Perdonau, 1'Amo de la Clast!a,
de la tardtansa en donar-vos
aqueixa nova que be mereixieu
i creis que'ls lectors del nostro
quinzenari esperen en gust le5
vostres notables llissons d'avi-
cu ltura.


PAGE%. I


C R O N I C A
METEQROLQGfA-DesprCs detota
uria yuiiizena de bon sola1 final s'ha po-
sat d'huinitot. Durant tres dies es estat ,
emboirat i desprts pos ha regalat el
crr la pluja quc be nrcessitaven elk
nostros senibrats. A principt de rnks va
fer una forta gelada que va wemar
niolts d'anietlocs.


DEVERT1MENTS.- Dutant el
Carnaval d'rnguany la bulla' rio e i
crtada rnolta Els tres derrers dies hi
hngue algt i t~s balls de mascares, ben
escandalosos, cosa que desdiu de l'hon
radesa del nostro poble.
TITOL DE MESTRE.-En e!s da-
rrers examens crlebrars'a la Ndrmal de
Mestres de Ciutat obtengub el titol de
Mestrt Nacional I). AntOd .hWsot
Moya. Tot li sia enhorabona.


CASAMENT.-A priticipi de mcs.
en la nostra Iglesia Parroquirf s'uniren
rnb el llas del matrimoni D.a fosepa 3 ulla i D. Antoni Eskava Arnoros. La


ceremonia, at& el recen dol del novii .
tenguk caractcr intiin. Els Roviis aca-
bat l'actd~s'eii-ami- en a Sa Mesquida
del terrnet dc Gapdepera.


{Felfcitam ais nous desporats :i les
ilesitl9m d i m inacabable en son nou ~
Ftstat .


MORT CAS1 REPENTI1VA.-
El dia 6 d 1 mcs en curs, seatintse ma-


(33 y6 Guixd,. a v i d ai
metge, que hi acudi desseguidnr i digilk
a la familia que correguessen a nrret-
glad es C O S ~ S si hijvol-en eser a temps.. .
Be corregueren per6 dins deu rnin&$
era mort d'una aedernr de la g1ot;s.D


'


lm@@t dk- 5a g&rggmeila D juan Euster


, ..




SE VRNEN 'B3NS I BARATO


GRANDES ALMACENES
:San J o s e :


DE


Vda. Ignacio Figcerola
Laneria Zapateria Paiieria Bordados


Camiserh Corseteria Corbateria Alfombras
Leaceria Confeccisnes Pafioleria Tapicerias


Merceria I h r d e d j Biruter i l Perfumeria
Artfculos para luto - GCneros de punto - Baetones


. y Paragwas - Artfculos de viaje
SASI'RERIA - MOilI3TERIA - CAMISERIA


Mantas de Lana - Chanclor de Goma
Gran secci6n de Peleteria


La fonda Randa, deEsteva
Carre de Palma, 48.--A,RTA


P r o n t i t u t
S'ES OBERTA FA POC. TOT ES NOU


1 LLAMPANT. SERVICI ESMERADISSIM


S E G U R E ' D A T I E G O N O M f e


i


E n s a i r n a d e s i p a n e t s
En,lloch se tiohcn -4lh que a la


PASADERIA v i c t 0 r i a
, E S F O R N N O U .


D'YN


A sa botiga he1 trobareu sempre pan$, panete,
galletes, besxits, rollets, i tota casta de pasticeria


TAMBE SE YEIiVElX A DOblLCJLI
Netedat, prontitut i economia


D ~ S P A IG cai*r*et* de ~ ( 1 I m t 3 his. A R T A


C A P BOTIGA
VEN EN MlLLOS CONDICIONS QUE S A D'EN


J U A N UlCENS (a) J A N
Tota casta de articles, comestibles, galletes, ctc.


E8 REPZESENTANT DE SA PERFUMERIA.


L. C A C C l O
TE DEPOSIT DE MAQUINES DE COSIR.


P a p h h n c o r a
t4N taleeG trtl tatta Clastr It. RallCt~h!, tu\terrtr, etc


DLRECClO: : : ALCARIOT, 3