PR,- US Arts UII trimeslre . I AFora. A n y . . . 7 1 AI Exlranger Id . . J ',iJ 7 ...

PR,- US


Arts UII trimeslre . I
AFora. A n y . . . 7 1
AI Exlranger Id . . J ',iJ
7


MQmero sail 10 ct>
--


SeTMANARI CATOLIC MALLORQUI


1 Bernat Desclot, historiador do
Pere el Gran, de concis i de vi-
gor6s estil; la de Ramon h'iunta-
ncr, d'mirnat 1leng;uatge i por-
tentosa verdcidat i la del temps
de Pere IV I'autor de la qual no
s'es presentat encara Lliure de
lesboires de lo ignorat; crbni-


1 oL.es totes elks Dlenes de vigor
Y


i poesia, de color i veritat, qie I Guimerk * no dupt8 en nomanar Confsilxtzia per D. Guillem Culcni
( Concluci6) els =evangelis dela terra catala-


.PRINCIPALS ~POQUES DEL DES-
PWGAMENT DE NOSTRA LLENGUA.


Enson comencament, en rigor
pogu6 considerar se co:n'a for-.
ma- dialectal del provenGal 'que
juntament ainb 1' Auvernes, el
Iletposi, el tolo-& el gascd i el
narbones, formit la Ilengua d'Oc.
Aquesta connexi6, aquesta inti-
midat entre !a l!engua de Pro-
venca i la de C:it;~!Ooya l'explica
admirablemen: el zran Mil& i
Fontanals am!, distintes causes
hist6riques i mesoldgiques que
feien que 1;). re$6 ib6rica dels
Pirineus Orientcds se diferenciAs
i apartas de la resta de la Penin-
sula per ufiirse amb el Migdia de
Franc& fins al paint deforrnar
els pobles compresos entre els
rius Loire i I'Ebre, els d' una i
I'altra banda dei.: Pirineus, una


~ nacionalidat intersnitja entre Eu-
ropa i els arab.;.. La roma!iisacid
simulthea i completa de les pro-
vincies .Narbonesa i Tarracone-
sa; el primitiu reine visig6tic
amb Barcelona i Tolosa; les re-
lacions entre la MarcaHlsp&nica
i els carolingis; els matrimonis
entre les crses 'de Proven~a i
i Barcelo,:a, tot dernostra clara-
meat lo dit.
Pes4 arribrl la desrntmbracid
del @an lrnperi de Carlemagne,
sancionada per l'assamb!ea d:
Quierzy (872) i aquell movirnent.
feudal facilitfi el d'independencia
que senticri els de la MarcaHispa
nka i quant (4 comtat catalarom-
pe.els seus %gams politics amb
FranGa, p : ~ iinir mes tart ,503
distin3 als ,.I%? i iya, Uavori la
nova nacionaiid.1.t politica for-
mada reb6 el rcforq d'una 'len-
gain rica i en$rgi:a qae nopogue


, j


*


renegar dels seus origens, per6
qu es diferenci& del provenqal
d'una manera tan completa
que ja no hi hague una solallen-
gua d'pc sin5 que .ella engendrg
coin tenim dit, la Provencal, fiIla
predilecta del.llati, i la catalana
de tenddacia prfictica i carscter
populas.~ Tal. es- l'origen de^ la
llet!gua: catalana, a lo pus bell
catslanesc del mon., segons ex.
pressi6 de: gran cronista Munta-
ner, llengua que veim que romp
arnb la llatiiia en documents
diploinittics dels :sigles X XI i
XI1 i que trobamtja com a llen.
gua literaria dins un c6dic trobat
a Organya (Lleida) aont se !le-
geix un fragment d'un llibre de
homilies, escrit, a1 pareixer. a
Gltims del si&e XII o a principis
del XIII.


La personalidat de la llengaa
se dibuixi, doncs, hen Clara tot
duna que Caralunya form& nacid
i Estat i erstengue considerable
ment el3 seus domink, sorpre-
mental mon amb les manifesta-
cidns literaries principalment en
prosa, les quals s'acornodaven
millor a1 ca rk te r populari prhc-
tic del poble catal8, ca rh te r que
naturalment havia d'animar el
de totes ses productions i entre
ella les d'ordre intel-lectual.


En la prosa trob8, doncs, sa
principal manifestaci6 aquesta
Ilengua, i la prosa la sublima
en els sigles XI11 i XIV a:nb
ir,flut?ncies francescis i orientals
ben marcades Els primers mo-
:.merits iiter.i:is d'irnportancia
qiie apareixen son les Cr6niques:
l;i &!.Rei En Jaume, escrito ainb
tota probabilijst per aquest gran
Rei-que sintetisa M.r!loicca i ea-


. .


. .
retligiosa, filos6fica, novelesca i
mistica, tot en una peca de Ra-
mon Lull, el solitari de Wramar
i Randa, del qual el sobira llibre
primcepsde la literatura catalana
el Llibre de Contmzplacid, te per
nosaltres.segons,Torrrs i Bages,
una im;>oitancia consemblant
a la de la Diwana Coinedia per
tes lletres italianes. V e despres
Eximenis arnb la seva enorrne
enciclopedia El Cristid, explica-
cid cientifica de la vida humana
baix la llei de Jesucrist; Fra An
tcni Canals; humanistd corn
Rernat Metge, Juanot Martorell
i tants d'altres.


Per6 enciira que en les lletres
catslaneid ocupi un iloc preemi-
nent la prosa, t6 tambe la poe.
sia els seus ccltivadors. A1 co
mensameat, coni~onen encara
ses troves en provenC?.rl. la llen-
gua obligada de l'e'poca, pcr6
I'abandonen formant I'esco!n
trovadpresca catalana a la q u e
contribuireu no pocs malior-
q u i m irsignes, escola que arnb
tot so5 defectes Milk i Fvntara l s
assegura que no barataria anib
cap altra. Enire els seus poeies
poden citarse, a1 principi, a Ser-
veri de Girona; dins IVpoca de
tradici6 provensal a Jaume Marc;
dins I'epoca d'influtncia patriar-
quista a Jordi de §ant Jordi, de
merit extraordinari, la fama dels
quals atravessa ets Pirineus i
I'Ebre i a1 dulcissim Ausbs
March, de sincers afecxs, plat&
nic ei-otisme i realism? d'exprcs-
sib, i dins la yoesia n:lrrativa
novelesca. a Jaume Koig: del
qual el Libt e de les don& o Es-
pill 6s una vertadera obra mes-
tra .


Aquestg es, doncs. l'edat d'or
de la literhtura catalana, on


prenen yefugi els &vis gregs es-
capats de la presn de Constan-
tinobla. acullits magnsnimement
a la Cort d'Alfons V, Aquesta
&s la vertadera edat d'or d'a-
questa literatura. qui no rcf&
el cornerc Iiterari, amb s i Iger-
mana, la Iiengua caste~iana, ans
be existeixen llacos de vertadera


.fraternidat mrftua: doncs , ,en
cat& escrigud el; atreballs de
HCrcules; 'D. Enriqoe de Villena
i amb la mateiia llengna ho feu
de tant en quant Vil1asandino;el
matei9. Marques de Santillana,
tan castic, elogia els escriptors
Catalans i a uns d'ells dedica una
de ses mes inspirades composi-
.cibns; i per fi corn diu Menendez
i Pelayo, les poesi-s Latalana i
provenqal arriben'a imposar a la
castellana els .sew metres lascqa
tcenisa, els seus motlos de ver-
sificaci6 son peculiar i artilica-
ci6s Ilenguatge. . .


Per6 prest se crtnviarcb els pi-
pers, i la llengua castellana se
sobreposg a la catalana.L'haver-
se adelantat I'eclat d'or de les lle-
tres catalanei a 1'epoca.d'esplan-
dor de les cantellanqde manera
que a1 florir aquestes en el sigle
XVI i XVII, que 4s la seva edat
d'or,la literatura catalana es tro-
bava ja en decad&cia,la dinastia
castellana ectronisada a Arag6
pel Cornpromis de Caspe; la uai6
p o i i t h i espanpola; l'aband6;:del
cata!2 corn a Ilengua cientifica:
l'esioi important de poetes i pro-
sistcs valencians que escrigue-
ren en castell& oblidant-se,de sa
propia Ilengua; tot. foren con-
causes que dugueren la llengua
a sa decadenci,f, sintetisada en
la labor del fam6s Rector .de ,
Vallfogona, en el qua! s'acentda
l'influencia castellana iamb ella
la corrupcii, del llenguatge.


I a pesar de tot, m6s que l'ex-
plendida mdnifestacib dels siyles
XIII, X.IV i XI', indica la vitali-
dnt d'aquesta gr.m llengua ei:iet . . .
dc que, a pesar 4' haverse c;\ste-
llanisada primer en els .ii.ies
XVI I XVII i emrnudit :'.en el
XVIII devant I'ecepcional gran-
desa, de les lletres . castellanes
qui tot ho avesallen, a pesar de
i'ensopiment ambapariencies de
aorf qce a1 advepirnepg de &lip


,, I
i . * , .




V.li doni el Decre t de Nova
Plsnta, matant la llengua corn
instrument oficial; a pesar de
tot, quant el Romanticisme Ea
reviure 1'Edat Mitja inoculant
nova saba a totes les lletres, Ila-
vors reneix la Ilengua i entra en
una segona edat $or. Empresa
tant magna, diu M. Pelayo, cola
la restauraci6 duna llengua i
d'una literatura, i amb ella del
geni hist6rk de tot u n poble, no
ha pogut esser mai obra exciusi-
VPL d'una persona, ni q u a n t i mes
d'un estol d'artistes. AI renaixe-
ment de aquesta llengua conco.
rregueren causes de molt vhria
tndole i no totes litcraries tam
poc ... Mes, deixant apa r t raons
d 'ordre politic i social, foren eis
poetes CIS primers qui compre-
nent que ningd pGt assolir la ver-
tadera poesia mes que en sa Ilen-
gua proria, tornaren a cultivar-
la artfsticament i amb fins i pro-
p6oits rn6 elevats que els dege-
nerats glosadors de l'escola de
la decadkncia. A ningd en parti-
cular es pot donar el Ilorer d'a-
questa victoria. L'impuls injcial
venpue d h r i b a u , precedit si es
vol per Puigblanch; la propagan-
da act iva i constant se degu6 a
L). Jeaquim Kubi6.i Ors, que per
molts d 'anys estigue tot sol en
la Iinita; la disciplina d e la Ilen-
gua, trempada en les fonts m&
recbndites i castices, el fondo
sentit de les cases i de les parau-
les, fou inoculat en les venes de
la nova poesia per l'il.lustre ma-
llorqut D. Marian AguilO; el
triomf defiiiitiu fou de Verda-
guer, consagrat ja perl ' inmorta-
lidat.


Aixi remsque la nostra llon-
gua, idioma ben definit que par-
ken avui m& de t res milions
d'habitants; que s'esten en ses
formes dialeccals per Catalunya,
Maliorca, Rossello, Valmcia ,
Ribagorqa i Alguer, rec6 de
l'illa de Cerdenya; que fou per
molts d 'anys la llengua oficiai de
la monarqufa catalana-aragone-
sa; que arriba fins Atenes i Nco-
plltria amb les a rmes deli almo-
gllvars; que se parla en ies Carts
de NBpols i Sicilia en els sigles
XIV i XV; Ilengua que fou jus-
tament apreciada pel mateix
Dante , i que meresque elogis del
gran Cervantes, i que avui es
ob jwte de seris estudis per par1
d'eminents filolegs klemans, ita-
lians i francesos.


'


'


.
0 ......................................................................................


L* OLlVERA
I V


En el derrer atticie. padarern de la
mosca i la tinya i deixarem per
aquest el broni, la papei'ida, la
mascara i la caries o esca, diguent
que aquets eren els principals ini-
mics de l'olivera.
. Es brom o Phlaotribus o!ea 6s un
ascravatet que no te mes de 2 lam.
de llarg per6 que perjudica eu gran
manera a l'o!ivera perque viu dels
brim tenres.


k-


aquets escrabatets de!s ou3 que han
posats l'hivern amagats ec Ies en-
cietxes i arrues de les soques, i les
femdies,dSspues ques'han units an
els mwcles, s'en van an els brots
i rametes joves. preferint aqueller
que estan mig seques o que f a ?poc
s'han layades, per aix6 es que conve
retirar inmediatament de I'olivera,
tota la rarna tomada a I'ersequeiada;
arribada a la rameta fan un forat
d'uns 3 a 5mm. de foodari i despres
fan una galeria, voltant, :voltant la
rama i al mateix temps va posant
els ous. arribant a posarne do 50 a
60; ai cap d'uns 15 dies, sucteu de
aquets ous uns cucs que cornencen
a roragar la fusta fent unes galeries
perpendiculars a la que ha feta la
mare i despres de passaraixi 25 o 30
dies se transformen en pupa o cri-
salida i aixi estan uns IO dies, pas-
Eats CIS qual.5 toma sort; :i'escara-
bntet que fa un 'forat a l'escorxa i
surt a defora a reunir-se ambsps
altres companreoos i aixi se torna
repetir Io qu'hern descrit anterior-
ment; veim per t m t que desde que
neix el cue fins que se fa escravat
gros, han passat uns 60 dies i que
cornencant a rourer-se en el mars,
no s'aturen fins an el novembre que
ja fa massa fret perque nesquin els
ous, hei poden haver 4 o 5 genera-
ci6ns que posaot 5 ous cada escravat
ja veis el mal que poden fe


El medi rnes sencill i me8 p rk t i c
per combatreles retirar, corn ja hem
dit, la llenya tomada en etsequeirl
les oliveres, i cremrl les rames pri-
mes queson les preferidek pel brom
per rovegar i la prova de que la ra-
ma de s'etsequeiada 6s la principal
causa d'squesta plaga, 6s que les
oiivei-e5 que estrin agrop del I!enyer
de le5 cases de possessid son les qne
(93 veuen mes atacades per la bro.
mada.


La papellido o Lecaniuns ole= i
la mascara o Anthenoarla ol~ceo-
phila, sempre van junts i l'apiirsvi5
de la prirnera fa compreixe casi
serrpre la segona, per aix6 els
medis per combatrer-les son els
niateioxs per una i altre


Sa papeiiida 6s un insecte que
sernbla una rortuga petita que te


, una escotadura a sa part de derrera;
viu xupaut la saba a n el5 brots
tenres i a la part de devall les fuyes
les femelles posen els ous i eis guar-
den devall el seu cos, fins que neixen
els nous insec!es que surten per la
esotadura de la part de derrera
que tt? sa mare. Aquesta ja es mor-
ta enam surten els s e w figs i d'ella
no queda in& que la closca ben afe-
rrada an el brot o fuya; els iiisecies
joves se extenen per les fuyes i
brot6 teiirey i quaiit troben un lloc
que els agrada afiquen sa trornpa
i ja no 6s mouen pus. El mal que fan
aquets insectes no es sols que xupin
la saba, sin6 que a1 mateix temps
mollen un suc espes i dols, com
melassa i que s'esten i cubreix fins
tal punt que devegades s'ha vist
regalimar i degotar aquest IUC, ba-
ngant la terra qu'estir devall l 'ar-
bre. Adem& aquest cuc es un medi
molt bo perque se desanotlii la mas-
cara, que no s'eslorba molt a corn-
pareixe; aquesta no esun insecte
sin6 uns bolets microsc6picS que
budnt son madurs SOR negres i com
se estenen per les fuyes i rames,l'&
bre que est6 atacat pren un a s p w e
corn sieetigues mascarat, de aqui


El mal.qile f a la mascara no esti
en que xupi la saba al arbre perque
solament viu des suc que molten
ses papellides, sin6 que con
s'esten perles fuyes i rametes joves,
que es per aon I'arbre respira i pren
I'oxigeu i acid carbonic que ha de
mester per riure,nquest no pot veri-
ficar aquets dos actes i viu corn
aufagat i raquitic.


S'ha obserrat que la mascara
i la papellida se desenrotlen sobre-
tot an aquelis arbres situats a liocs
calents, humits i acubats,en aquells
arbres que est&= plantats espesos
i (que pbrten moha rama; d'aqui
deduim n n medi preventiu perque
no se desenrotlin aquestes plagues
i 6s etsequeiar be les oliveres perqtte
aques:es no estiguin molt carrega-
des de rama i aixi I'aire i el sol que
son els principals iinimics, podran
entrar bC i no perrnetrau ja que s'hi
estab$esquin.


.'idem& es poden esquitxa I C s
oliverw arnb venenos que matarin
la papellida i no parmetran el de-
senrotlo de la mascara; un dels qui
donen rn& bons resultats 6s el que
recoinanen e k senyors Clairo i
Nonell, eriginyerj agronoms del
Servei IAgrosomic de Barcelona i
es $1 6 siguent:
A) Suifat de coure. . . . . . . . 2 ks.


Cals apagada. . . . . . . . . . 5 ks.
Aigo.. . . . . . . . . . . 105 liwos,


B) Sab6 fluix.. . . . . . . . . 2 kilos
Ajgo r m . . . . . . . . . . . . 1 kilo.


Se prepara primer la soluci6 de
suifat de coure i per separat se
mescla l'aigo ras anib el sab6 i ]!a-
vors se mesclen els dos liquits i amb
aquesta mescla s'esquitxen les oli-
reres atacaden cornencant en el
maig 6 jung Ans a1 octubre, una
vegada cada mes o mes i mig.


La caries, esca 0 corcat de 'la so-
ca, que t& per efecte buidrr les so-
ques de les oliveres, 6s degut a un
bolet conegut pels naturalistes amb
e1 nom de Polyporus fulvus i que'se
desenrot-la an aquelles ferides fetes
a la soca o les branques al fer ;a
etsequeiada i que no han cloa br,
per aix6 en fer l'etsequeiada. si se
tayauna brancii cl'importancis con-
ve fer el tay de manera que en
ploure I'aigo no s'hi aturi, que de
altra manera amb l'humitat se fava.
rei% el desenrotlo d'aquest bolet;
convendrtt tambe emb'anquinar els
tais amb aiquilra i aixi esteim seglis
de que 1,nigua en ploure ti0 ek
banyara i si per un descuit o be per
a r m causa se f a una ferida a la
soca i all i s'hi estableix aquest bolet
conve gratar totd'una la part malal.
ta fins ltevar tota la fusta podrida
i llav6 rentarho ben ren tat amb una
solucid de sulfat de coure a1 8 p e r g
i despres emblanquinar-ho amb al-
quitrir.


F. DLkVES


De Son Seruera
h1o:t lluida pzomet resulti4 la festa


que en hatior de St. Aitoni Abat h'a
de cclebrar dia 17 del corl'efit.
La banda de mPsica ha d'arneaijar


li ve el 09m an aquest p e t de mas- I tots els actes.
Pfeadirrl el lore Vicrri d'aquatl $2 , wra


Parriiquia I). Rntoni Lliteras hlasaa-
net.


-. --
E n via ta d.' la indisposicki qiic 6u-


freix el Medge D. Miquel Servera ha
vengut a medica fins qu'aque%t estiga
restablert, el medge margalidi W.
Miquei Santandreu.


_-= -
Dissapte de i n s,:tmana pasnda


moii despres de moll ccrla tnalaltia
ei propietari I f . Llirtoneu Esteva (a)
de Son Sarl.


Tdm% niori ei rnateix dla la madona
Rar;a-.%ngela Domenge dc Carl W a y .
Ai cel sien i rebigucii els seus pnrenlr
especiaiment son gcrmii poi:tic Kt. D.
Antoni Servera. ei tiostro sentiment.


CORRESPOSSAL


cle Capdepera
Despres d'unes quanres setrnrnes de


vaga fursosa per causa de no haver
respectat la rnalaltia del temps a n el
propi correr2onsai de LLEVANT tornsm
agafar avui la plonia donant corita dp:
alguns deb fets principals succeits
durant aquestes ties seimanes pas-
sades.


Ses fesres de Nadal h r r n a1egri.s
i animades Cant6 la sibitla el nin Juan
Terrassa (a ) Mecu i el sermb de la
Calenda el predica en Frnncesc Garau
be cas Tclegrafista, tots dos ho feren
de lo milid i reberen moltes whores
bones a les que i1.y afegim la ltostra
molt coral


El Char Davidic canta sa hhaa
Tedeurn Laudamus i UII hrrn16s villan-
cico a tres vcus titulat El Noiher.
rns6.


.- p.p -
Com anunciarem !a segoiia testa se
feren en e; convent de k s Gerrnanes
Franciscanes dues bendic'ons: La In-
maoulada i S. Frances-.


El Chor de Ies Filles de Maria canti
UII Tedeum a dues veus i I R Missa den
Tatzi.


Varen esser padrins de St. Fraiicesc
D, MnHu Carrio meslre d'obres de
Palma, i la jnvenma Mrria Fiol; de la
lnnraculada el nebnt do Sur Catalina
dr Jesus Pep Nicolau B w z 6 i n Anto-
nieta Melis Cursach, de Cas Pofecari.
Els veinats del Convent se cuidrren de
adornar tot el carrer i fins i tot aixeca-
rea a 11. sew cntrada un herm6s arc.
A cada casa hei havia sa seva corres-
ponent bandera i to: donava hermos
cop de vista. L'assistencia fou nume-
rosa, tant que no cabia a dins La esgle-
sicta i omplir la gran sala de la cortura
i vcs?avr fins an ei carre. S a c a h lot
air6 amb un abundant rcfresc aser
autoridats pa frins i convidata.


...
A cap d'any se doni el slgnent


movimwt de poblaCi6:
Naixements - 31 -- L4 nliis i 17
Mortr grosso~-31; IS homo5 I 16


~ h ~ t s ; pciits


nlnes.


dones
1 Dins i I dn+




Total morta 34 17 homos i 17


Els homos enguany mo$ ha tbcat


Matrimonis-IO


dows


perden lres i 5e5 dgties empatea.


---
Irnportantissimes foren ICE dues


conferencier que aquets dies passats
don6 en el salon de la Congregaci6
L'Enginyer agrdnom D. luan Salorn.


Antes havia visftats els ametleras
d'aquest terme i parli de les malalties
i manera de conibatrcrles; tsmbe parli
de la olivera i de les seves malalties.
El salon esiava pie de gom en gom i
el president de la Caixa I'amo'n Mateu
Sirer (a) Rinyon se desvel-lava per
per afendre a tothorn.


D. luan Salom heu feu nioit be amb
tlna claredat eatraordinaria i arnb un
gran coneixcnent del asunto qua trac-
fava resporiia ja a SPIS dificuitats que li
proposaven. Considerau qce varen
esser- molts prictics i uti is aqueates
Conferencifs i dfsiljarn que la llaixa
Rural repatesca acles sernblant?.


Sabem que degut a sa venguda de
aqusst enginyer esta acordat fer venir
una colla d'etsaqueiadors catalaiis per
ptovar de arreglar ses oliveres d'aci a
sa modd'de Catalunya,


---
&I dia dos mori santament la mare


del nostro estimat Rector i me3 de60
periones d'aqursi poble se trasladaren
a Manacor per assistir an el fcneral.An
el qae se celrbra aqui el dia 9 porem
dir que bei assisti tot el poble. La es-
plesia estava plena i canti la Missa el
Chor Davidic.


Acompanyarn an el noslro Rector
en son sentiment i a sa seva familia,
pregant a Dcu que 11 don molis anys
de vida per pode pregar per la seva
Anima.


-(Corresponsal) -


Diamenge passst, com aunn
ciarem, els quintos d'eniru-
any wren fer els Reis en pfiblic
El mati se passetjaren per la
V i l a captant acompanyats de la
Banda de mfisica.


El capvespre a la uua i mitja
fereu a devatn l'estaci6 L'a-
doracio clels Reis Mugcis
segons el libreto antic. Hen
fererr molt L6 i e1 pnblic le3
ap laud i ferm .


Et veslwe les repetireu dins
el Teatre Principal qn'era ben
ple. F-ren bastans de dobb0s-


da forta de $t. Antoni
La festa tant popular que ca-


da any celebra el poble d'ArtB
en honor a Sant Antoni Abat
enguany s'ha poguda celebrar
amb gran' expiendor ' degut a1
temp$ herrntrs que feia del qual
no son mo!ts els anys que se'n
puga disfrutar.


El dissapte, ;en voleu de corns
i picarols? No'n tenien gens de
fret els atlots trescant l a Vi l a
amb un renou aixordador encal-
sant els diinonis a1 temps de la
capta. o fugint d'ells si aquests
les encalsaven.


El vespre hei hngue aaimaci6
pels carrers, per6 de foguerons
s'en fet-en pocs, poquissims, no
passaven de dues dotzenes. S e n
dugue sa paurn3 pe r lo gros el
de la Plasseta des Marxando qu'
era grossissirn.


E! dia demati molt prest ja
sortiren csols de bisties qu'ana-
ven aurneiitant, a'umentimt i
arribaren a e s e r nioltes les que
hi havia; piissaren les cent onze
de l'any pa>bat. 1 amb6 hi havia
les dues colies de glosadors que
a anunci i rem, en Vermey i En k uriguf?; aquest les duia impre-


ses en plaguetetes. Fou una
qualcada molt vistosa i animada.


Se feu titmbe un bon olici ainb
serin6 que predicB el Rt. D, Jo-
sep Sancho de la Jordana. El
capvespre se feu la processo,
que feia molts d'anys n o s'havia &ada'mallorquina 12'50 p i s . k!.
poguda fer R causa del temps. s forastera a lYOC,e


Molts anys. Faves cuitores a 33'50 s *
-, ordinaries a WOO k


* pel besfiar a211'50 'S
~, . ,


Meteordogla
Despres de tres dies xalocosos,


emboirats i amenassant ploure, el
dimecres s'estira i comensaren dia-
des esplendides casi impropies de
l'actual estacio. Casi sols se coiieix
s'hivern amb la fredor dels matins
i horabaixes que 6s intensa. El camp
i'en resent ferm de la falta de pluja
s seria convenient que Deu nos en-
vias p e s t una save.


E s t a t sanitari
Graciesa Deu el pob!e segueix


amb saiut. Apenes hi ha rnorts.
Aquesta setmana sols en registram
un, En Francesc L:iteras (a) Nong;i
el qual dissapte passat a vespre re-
be eis Sanrs Sagrament i dilluns a
la 1 i mitja del capvespre amb UII
atac que tengue hei queda. El ves~
pre li digueren la Corona i a1 s'en
dema demati a les 6 se fen I'enterro
i al mateix mati l'Ofici funeral ais
quals hei assisti rnolra gent prova
de les simpaties de que gosava.
Tregueren el buul els seus com-
panys, els empleats munucipals.
Acompanyam a sa familia. especiai-
ment a la seaa esposa n'Antohina
Maria, i fills, amb son sentiment.
A1 cel sia.


Sobre unes noces
En les noces de D. Juau Llaneras


Amor6s i la Sta. Cata,ina Carri6 de
que donarem compte en el n.' pa.
ssat, devem afegwhi que casats en
la capella de la t'urissima actuaren
de packins de part de la^, novia son
germa U. Rafel Carrid Muntaner i
son conco D. Antoni hluntaner Ri-
bas. En canvi D. PeIe Gil Sureda
fou padri de part del novii junt amb
el germ& d'aquest D. Miquel Lls-
neras Amorbs.


Auhat
Dijous a vespre Na Tuatiaina de


Santa Sirga, esposa d'en Francesc
Terrassa tenia una nina de deves
un any i mig. que semblava estar


.bona; ana amb e:ia a passar la yet-
lada a ca son pare i alia Ii pega un
satac Bn es capdm morint-se deves
les deu. Acornpanyam a sos pares
amb el sentiment.


Junta General
Per den& dia 20 a les set del


vespre esta convocada la Junta
General de la Caixa Rural per
celebrar la sessid ordinaria de
cada d'any per dar lectura a1
balans de1 any 1923 renovacid de
personal i resoldre sobre les denies
proposicibns que se presentin.


MERCAl 3'INCA


Eiessb a 12000 quint&
Blat a 3OGO sa cortera
Xeixa a20'00 n r 0
Ordi mallorqui a 14'00 s *


s foraster a 13'50 e e


Algunes cansons de S'Ar-
gument d'enguany


A Deu me som comaat
que des un Sant vertadt!
per compondre aquest pap4
que lots duim aqui firmat.
permis de s'Autoridat
necesiterem tambe:
Lo prime vuy demana
permis a s'autoridat
Seny6 batle la bondat
tengui si vol d'escolti,
vosie me corretgira
si's que vaiga equivocot.
Permis des &tie rnaj6
des julje i des vicari
aix6 es lo mes newssari
tainbe del senyo Rectd.
Voidria ob Deu i Senyb .
llegi an es seu breviari.
Per treure tt! c3 papi.
i que Vengui ben igual
cornensam es temporal
i des fret que mos va ie;
a dins es r r i k de gene
en feu molt en genera'
Adins es mes de Febrk
es tempsmolt mos curtejava
alguns dies sol donava
pero poca aigo va ie
llev6 es Mars s'en venguk
i PII so ploure no pensava.
Es mars se VZI mesenla
amb un temps superib
colca dia de calb
i ventades va doni
fins es sembrat va arriba
a perde tot sa verdb.
Es Mars varem acaba
ainb boo temps superib
l i a ~ d adins es Bril, Senyb
tambe [nos va brusquctja
cada setmana heu prova
de fe un poc de save,
Adins es Bril pareixia
que dava pompa es sembrat
ordi sivada i blat
i faves, tot embelila:
perque igo molta tenia
duia bona sanitat.
Adins es 1uny pareixia
que no erem di,ns s'estiu
ja hti pot diel qui n'es viu
es temporal que curria
ennigulal i plu\;ia
aixi moita gent heo diu.
Molt be va arrib6 s'anyada
aixi heu duim apuntat
se cui& molt de blat
ordi, faves i civada
Ilavonses tnolta de p y a
per qui tenia sernbrat.
Que tambe de s:s figueres
un FOC ne volem prrla
poques s'en wren secd
sort que no foren forneres
i eren verges i belles
perqur es temps heu comportd.
I Ilevonses dc s'o'ivd
molt poca uliva tenia
possessib crec que h i havia
que no'n pluga per sal6
sort que sa que Va arriba
era sena i ben garrida.


CANVI I


T m b C per Sant SalvadQ
bones festts celebraren
uns hermosos focs mollaren
i dediferrntcdlS - 'I
Llrvb en es cos Io mill6
es corredbs SP provaren.
Amb salut L aIegria
ses festes varem cabi:
tambe volem publica
de ses Fies de Maria
es Directb no bu ssbia - ,
pero e!l !es va cant&
Fins qvatre centes vuitanta
grans i petites n'hi havia
totes Fies de Maria
vos seyur que feien planta
ses inaj6s duien sa manta
I ses joves ben vestides.
T a m b i vos ?rim record4
des gran acte que se fe
quam Don Bertomeu Ferre
cine de franc va dona
dins es teatro de Arta
creis-me que estava melt M.
Sa taiiiera preparada
del SenyO Murta surti;
en es teatre puc di
qu'un gran cine se donava
moltes coses de I'Havana
se pogueren veure aqui.
Scgons he sentit conta
de D. Bsrtomeu Ferre
de s'obra que va fe f6
a Sant Salved6 d'Art2
ell bona part la p a i d
i creis qu'are esti molt be,
Na Suva fou su primera .
que's cotxo va etrena
tainbe vos volem contd
coses qui feran plorera
ja hu d i r h a na Metlera
lo que a s'homo li pass&
Homo qui trepitja terra
peri!!6s seinpre ha d'estb
mirau lo que l i pass4
an en Llorens de se Serru
cs perpal li ft! sa guerra
i auib ell u t i di; se tayh.
Per acabit aqueixa historia
que ra auim an es pap&
des niorts are vos dire
setanta set a la Glori
Ilevonses de matrimonis
coranta trcs ni haguk.
Llavonses de5 neixemehts


,


cent vint i c.nc ni bague
coranta w i t vos dire
que s'en quedaren d'aument
iqui tot est6 present
firmat en aqoest pap&
Setanta vuitja n'hi ha


si trobauque no ejtd be
perdb vos vol demana
n'es en Surrda dArta ,, .
qui ses cansons nios va fk.
& pap6 voieni caba
q u e l'heni duit be di: memori
si es que gviyem ia C;!oi-i
Deli del cei inos hi voldra
Jigurm tots per terrninai:
Visca. visca Sant hntoni.


scritrs ne espapk


, .


Toni Sureda.


2 RUMBO
---I---


.. 3 4


Tota la clientela de I5 Llibreria Escolar i Retligiosa dcArth, d'aqui en envant
rebr$ en lloc de FL MEjOR V l A j A N T E que era trimestral, aquest setmanari i efl
la present seccib hei trobara anunciats el8 preus nous que els articles tenguen i le%
obres noves que vajen sortint. Aqui demuiit publicarem tambe totes (e3 noticies que
mos convenaa donar a la clientela en forma extractada, i tot lo qui pugui intereosar.
Suposam que aquesla ionovacib ha d'esser agradosa als nostros clients.'


,


.. .. .


Mapas Escolars per Vidal Lablache
91)o------r-


[lemanaulos a ia nostra llibretia I les tendreu als preus siguents
En paper a 7'50 PIS. cada un.


Ea cartd, dos mapes d ?I8 pls.
En tela i mitges canyes, un mapa 17'50 pts.


En rart6. un sol mapa a 12 pts.


La coleccid conipleta en paper loo pta
. Id. en-tela i milgcs canyes h30 pts*




RONDAYES
DE MENQWCA


Preaed.dcs d'un estudi de les parti-
culatidats diaiactals del meiiorqai. Amb
&dl lectura s'hi poden passar aigunes


d'rii Jordi des Recir. - N hi ha set
toms poSiica:s i iols !rs trobxeri en
la K O ' :r;i lilbrer a a. 2 pts. tom.


-*19


LA W I N A
~~~L~~~~~~~


Llibre del. COC i de ia cuinera.-
Irtdispensabie a totes les faniilics de
bongust. seven lamb6 aqul Llibreria
Escolar i relligiosa Art&


I R E S O K bELS AVI3


Revista fdkloricci baleor-Preu 3
pts any


D'KI I D ~ A L I . . ~


Surt mensualmeut a Barcelona.
Molts de gravnls i trcbnlis cicntific i
1i:eraiis. Preu 1'25 pts. cida mes.


REVISTA D'AGRICULTURA


Surt cada 15 dies, a 1,pts cada mcs


ECONOMIA I FINANCES
I


Surt quinzenal a 1 pts ai mes.


EL coNsu-l'ol?.
DE LOS 1XIRDAI.:O4


Edic.'ir etonb~aicar Q pls rny . Edlcib
de luxot 15, PIS gny.


L'ALMUOAINA -
liieri ie I'nlnin. ? pts rncmuals.


LA VEU D E CATALUNYA


Preu 2'50 cada nies.


LA VANGUARDIA


de Barcelona: 7'50 PIS. triirestk.


L.es trervirem a qui Ies drtmani


BATXILLERS
S'han publicats uns Aptinfes de Geografla Gfnfrol 6 de Eirrepo qiie contesten


al programa d aques ta asignatcru en I'lnstitui :e Paima. Sols valen 2 pts. Son de
molta ntilidat al estudiants.


DE


BARTBLQ k ,FLAQUER
(A) DIANGOL


A todas las llegadas del Ferrocarril hay cochc
que parte direct0 para Cadepera y Calarratjadi
y de estos puntos sale otro para todas las salida
de tren. -
Hay tambien coches disponibles para las Cuevar
v viajes extraordinarios.


AQENCIA D E T R A N S P O R T E S
Se sirven encargos para Palma y Estacione


iatermedias.
PLASETA DE RSARCHANDO.


Pialiana, Bucnos Airw, Pr iii:ii. y cuiriqrricr p!iii:o Oa
Amtrica.


GRATUITAMENTE arwli,io !a dxii!nentaci6n para
poderse embarcar avisando cmi :p,cho horas de aoticipacitn,
porcontar con personal acrivo e Inleiigerlte e11 el ramo.


Para inf0rme.s: Rartolon16 Roca, Hoitales, mU.87.


Los que dzseen ernbarcarse de San Liirellzo.. Son Fer-
vera, Capdepera o Art3 puedcn inforinarse en


Eensaimad es i panets


fJAXADER1.h VictG~r.13 -~


Niquel Roca Caste11


En lloc se trohrn ?iiiIijs qui: a l a


E S F O \ R N NOU
D'lm


A sa botiga hei trbbareu sempre paor,
panets, galletes, bescults, rollets, 1 toth
casta de pasticerin.
TAMBE SI3 SERVEIX a 1)OMICJLl


Netedat, prontitut i economlu


Carrer de f > o l t ; ~ ( i 3 Itis. A.RTA
Dl?.YPA I,;


GRANDES AL
San J o s e


Yda. Ignac% FiguePola
5-


IHOY, COMO NADIE
detalla en precios, esta c a s , todas las


I OD0 LO QUE SE REQUIERE PARA
VESTIR Y C
f que venden miis barato que nadie


Ta l i funs 111 Z Brerialiio
BSTA CA5A NO TIENt! SUCURSALBS


BLMACENES
DE


RAFAEL FELll


ELTONS
LANES


GALLB DE JAIME 11 n 39 a1 19


Palma Mallorca
SA%TR€~KIA PARA SERORA Ir CABALLERO,
~s r[cuLos Y NOVEDADES PARA VESTIR,


T8BA6 C&ASES


CmtS de Palma, 48--ARTA
S'ES OGERTA FA POC. TOT ES NOU


I LLAMPANT. SERVICI ESMERADISSIRI


pr0ntit.llr.t


&Yoleu sstar ben servits?


(A) ROTCHET
.e una Ageneia entre Art6 i Palma i hei va
?ada dia.


Serveis a q b prontitut i seguredtdt totn elasesl
i'enctirregs.


Direcci6 a Palma: Httriua 38 Au es costat des
h t r o EarmacButic.
4rt6 Figueral 43.


I


ONMIN
SA OBERTA UNA BOTIQA NOVA EN EL
CARRB D E PALMA N." I 6 - A R T A .


----3+---
En ella, ademes de comestibles s'hi trotinr::n arti?


cles d'escriptori molt variats i a bon preu, perfumerin
rnerceria i juguetes.


En ella tlnicament se venen les botelles de !e@
Norfe Americana marca MARIPOSA.


dirigiu-vos n


D. d U
Quat re C a 11 ton s. 8 -ART A


Te ulis de primern i E ~ ~ O U O ciassr


Sprveix b a r d s \!e 16 litroa a tio.
3 preus acoznoclats.


micili.
VENTES EN GROS I AL IWrALL.


I


0