ReJacci6 i ad,rniols:raci(, Quake Cantons, 3 ' ARTA ,(Mallorca) %R SETklANARl...

ReJacci6 i ad,rniols:raci(,
Quake Cantons, 3


' ARTA ,(Mallorca)


%R
SETklANARl CATOLIC MALLORQUI


Conferencia per D. GuilLem Co7om
L'invasib 8mbe roinpe en Es.


panya I'ur,id del reine visigdtic
i el aixecar-se en a r m s e k cris.
tians se formaren tres grans fai.
xes eoriesponents als distints nu-
clis de Fesistencia. L'Espanya
oriental a on nasque, a l'ombra
de la cohna-comtal de Barcelo-
na el rbmanq citaki: 1'Espanya
central, que don& lloc a1 romanq
castell8, i 1'occide:ita.l que v6 ne-
ixer en les dzrrries ramificaci-
ons de les muntanyes canthbri-
ques la Ilengua gallega. Aques-
tes foren les tres Ilengues que.
leiitament i ainb dolorosa gesta-
ci6, se fornarea arnb diferencies
majors de cada dia fins a arribar
a sa completa flivisdria. all& pels
sigles XI1 i XITI,' Ilengues que
adquiriren- vi& propia iindepen-
dent entronisant-se com a tals
sobre la serie de formes dialec.
rals. filles unes i altres de la ma-
teixa mare: la gran llengua Ilati-
na, alletades totes elles en els
pits de la cultura llatina eclesi-
astica, cncara que presentin en.
tre si dilerkncies marcadissimes
i dins !a mateixa llengua s'iii no'
tin singulars. variacions dialcc- ,
tals, coin la mallorquina dins el
romans catalri,


De rnanera que a mida que
ruiava enrobustint-se una a a b
a1ti.e i diferentciant-se elles amb
elles aquelles tres repi6ns de I'-
Esp:iaya: I'Oriental, la Central
i 1'Occidentai.aixf anaver! tambe
enrobustint. se i mutuament di-
ferenciant-se ses tres Ilengues
respectives poguent-se aixi a h -
mar qoe :tot io q u i nos espliqui
la formacio folitica de un terri-
rori nos donart e! secret de la
formzcid de la seva Ilengua.
Aixi ha ecitCn i ho explica con-
tundentmect el Dr. Rubid quaht
'ai piriax de la for~ii~ci15 de la
lleng-ia, catalana comenqa per t
descriurer-nos:;. primerament la
Xorrrracio del w w territori. :


(Continuaci6)


Posaren, id6 - diu - les ro-
biistes bases de I'existencia po-
lftica de .Catalunya els limits
geogrkfics, l'obscur fondo indi-
geogrAficil I'obscur fondo indi-
g e m i celta enriquit per coloni-
sacibns tant fertils corn la grega,
la conunidat d'intel-essos i I'in-
dividuaiidst d'aquelles races,
que, sen.3 &pic, roziegueren i
respeccaren eis doiainadors del
mon, donaren-li unidat de senti-
ments i d'aspiraciQns el romanis-
me, i, sobreto\. el ciis:ianisine,
'que formzn el crisiianisme que
formen el Ssab;tractuin * de la
nostra civilisacid, de la nostra
Ilengua, de la. nostra actividat
mentdl i .del nostre car8cter.
\'a iinprimir el .germanisme Ics
seves petjades dins algunes de
les seves institucibns politiques i
socials, en alguns noms i Ilinat-
ges, en el lexic i Ilecgerament
en la sintaxis de la llengrra;, des-
pertarcn la seva c o ~ ~ c i ~ n c i a
hist6rica la tendencia fanexionis-
ta dets francs ,i el desmembra.
ment feudal; la deipkgaren i
enrobustiren les liuites contra
e!s moros, que en l'oide intcl-
lectual, promogiieren tarnbe una
vigorosa protesta filos6fica i re-
ligiosa, i es va incarnk per filtiin
el conf6s sentimental nacsiona!.


A I principi de la reconquista,
tot dispersid, tot individialisme,
tot instintiva defensa, en la di-
nastia secular de la casa gloriosa
de Barcelona, qu'afirm8 la seva
superioridat per demunt CIS de-
mes comtats de la regi6 conver-
tida en centre d'unidat politica i
expressi6 del esperitde la raca,
i que, prenguem la direcci6
energica dels seus clestins poli-
tics, inicia i assegura la seva
orientacid mercantil amb la con-
quista paulatina del Mediterrani,
iacaba. dins la Peninsula, i ce
npint-se a confins de raqa d'a-
ban6 j a senyalats, la reconqaista


de la terra soiar del podcr dels
invasors alarbs.


AI mateix temps que la nacio-
nalidat politica catalana-arago-
nesa, va iieixer la Ilengua orien-
tal espanyola, el catald, amb el
caracter distintiu del p o ~ k de
Catalunya. La comunidat de
sang, mentalidat, inclinacidns
i costums, regim politics i cultu-
ra, va anar creant i concretant
una modalidat linguistica molt
distinta de totes I e s velnes, per
I'evolucih natural del parlar de
cada poble, modalidat que va
adquirir importancia gran, ainb
la que arribaren a tcnir e k con
tes de Barcelona a n aquclls po-
bles i regions del Migdia de
FranGa que s'extenien des de el
Loire a1 Mediterrani, riu Ebre,
Ribagorqa, Val1 d'ArBn i Vas-
cdnia, i de 1'ALI;Entic fins als Alps
importancia, que cresque pro.
digiosnment ainb les conquistes
del Rei En Jaume i dels sew
successors que, es varen en-
senyori de les Balears, regnes de
Valencii i Murcia,Sicilin NApols
Cerdenya, fins a formar en la
mateixa Grecia els comtats de
Atenas i NeopBtria.


(Se guiri)


L'OLI 1( E B A
IIZ


Ek rnemics de 1'oIi.Jm-a son
molt nuinerosos, aixi que degut
a la brevedat d'aqucts articles
an aquells que per la gran des.
trossa que f an han adquii-ida
una trista celebridat; aixi, id0
so!ament direm qnatre p:lracles,
demunt la mosca o C O ~ C de cos-
tat, la tinga o corc de capoli, e1
brom, la papellida. IT- mascara i
la caries o esca.


Lrl moxa lie l'o1irer.a o corc
de costat (d'acus ole=) 6s i'eni.
mic que mes destrossa ha oca-
sionat an els olivars, Calculant-se
que I'any dcrre 1 3 perdua vii
esser de 21 millons de pts. .a
Espanya totsol.


Fins no fa molts d'anyg.no's
tenia ben cstudiat el temps que :
vivia la mosca i es pensava que


I'hivern amagada dins la terra
o devall les pedres i fins que no
venia el bo\ temps no tornava
sortii-, per6 'estudis d'aquets
anys derrers fets a Tarragona
han dernostrat que viu tot l'any
i per consiguent la lluita contra
eIIa s'ha de fer durant tot
l'any.


A la primavera, e's quant se
poden ja veure les mosques VO-
lant por 16s oliveres, xupant la
saba de les fulles o la me1 de ses
flors (borra); mes tard comenqa
a posar els ous dins ses olives
que la e% cornensen a formar, i
se calcula que cada moscaen
posa de 300 a 409 ous, un a cada
oliva (si sa cu'ita es poca s'en
veuen 2 i 3 ous pcr oliva), a1 cap
d'uns quants dies, d'aquest ou
neix un corc. que comenca a
menjar la cain de I'oliva, fins
que a1 cap d'uns 13 dies se tanca
dins una capulla i es passa
aixi una quinzena de dies, pas-
sats els qulils neix altra vegada
la n>osca i es tornen repeti els
fets qu hem exposats; de mane-
ra que durant 18 formacid i ma.
dura& de l'oliva, aparejx 4 o 5
vegades la mosca, si cada una
posa 300 ous, secompren corn
dxna mosca nada en el maig,
en el ines d'octubre o novembre
en tenguem mes de 3 millons,
aix0 suposant que fassin rnalbe
la rnitat dels ous que posa cada
mosca i d'aqui els perjudicis tan
yrcssos en la calidat de l'oli, en
el qual devegades I'oliva corca-
dn Ii dona ut? gust dolent cafacte-
].istic i que en el mercat li diven
.gust de corcpi en el preu mate-
ix de la oliva corcada, qu'arriba
a 10 i a12 pts ineiios per cortera
que la oliva sana.


La Iluita ccntra la moxa , e9
pot fer per medis artificials o cad
turals; aquets son favorint el
desenrot-lo d.altres insectes qu'
es mengen la mosca i arnb aquzst:
sentit s'han fct enguany algunes
p;.ovcs a Tal-rag-ona amollant un
insecte, anomanat aOpius conco.
lor* qu'lian importat importat
d'hlger; n'i ha d'altres, corn son
SEurytoma rose, i el ~Eulophus
pectinicornis qu'es troben a1 sur


,d'Italia,
Entre els medis artificials, ela


qui hail donat mes bons resultats
son el sistema Berlesse i el Lo-
trionte.


c




LLEVANT .
El prime consicteix en pwar


una ribelleta penjada a cada
olivera i conte un sue fet de la
sigwnt manera,


Arseniat soak.. ., .. 200 grs.
Milassa.. .. .. ,. .. io kgs;
Aigo.. .. .. .. .. .. 100 Is.
i s'han de tenir esment de que
xnai s'acabi el suc de la ribella.
Altres s'estimen m& esquitxar
amb, aquest SUC una o dues
branques per olivera. per6 aixt
se corr ei peril1 de que hei ha
castes, que resulten amb les fu.
lles cremades per les esquitxa-
?e.qels resultats obtinguts varien
entre el 51, 8 i el 84,30perB
d'oliva sana.


El sistema Lotrionte, ja es co-
negut a la nostra Vila (el de ses
teules) i si els resultats no foren
tan bons corn s'es perzven, va
esser degut a que no s'esquitxa-
sen tant sovint com toca,perb hi
h a les mals condici6ns des suc
que s'empleh, que s'aixugava
tnassa aviat, i perque aquest
sistema doni bons resnltat es
feixets qu'estin devall les teules
s'han de conservar sernpre hu-
mits.


Aquest sistema con;isteix en
penjd a cada olivera un feiiet
dc rama d'olivera, protegit per
una :aula i aquets feixets s'es-
quitxen amb u n s u c compost
de:


Glucosa., . , . . .50 kilos
Arsetriat desosa., .3 id
Borart de sossa., ..3 id
Acid b6ric.. .. ..3 id
Glicerina.. .. ..3 id
Aipo., .. .. ..lo0 litros


Amb aquest sue basta fer una
esquitxada cada 10 o 15dies i
tambe coni76 repetir-la en haver
plogut si s'arruixat ha estat
fort.


Els resultats obtinguts a Ta-
rragona aquets any derre varien
entre el 77,3 per 100 d'oliva sa-
na.


Altre enemic de l'olivera es el
corc de capoll o tinya; es una
papellona que ataca a la futla, a
la flo i despres a l'oliva; vegem
la seva manera de viure:


Alld pel mes de febrer o mars
es poren veure, fixant-se be, a la
part de baix de ses Eulles els ous
que posa la papellona a I'entrada
del hivern, d.aquets ous neixen
uns corcs molt menuts que s'o-
brin una mina dins la fd la i allA
hi viuen deves una mesada'al cap
de la qual se tanquen dins una


capulla aferrada a la fulla i aixi
esthn uns 14 dies, passats els
quals surt una papellona; aixb
ve a esser dev4s el mes d'abril;
aquestej papellones viuen un
mes, poc rues o menos i passen
el dia aferrados an els brots ten-
res avon hei posen els QUS i so-
Iamentas horabaixa Ps que volen
d'una olivera a I'altra.


A mitjan mars.neixen el6 corc6
G'aquets ous i s'ea -'e Ig m-


ra a menjar la flo, de tal manera
que caJa corc se menja de 20 a
25 flos que serien altres tantes
olives; en cornen@ el junyse
tanquen dins la seva capulla i a1
cap de 7 o 8 dies surten d'aques-
ta ses papellonesqueviven dev&
un mes;aixi &!que en come@


juriol es veuen aquestes posant
els ous ja en les olives,aprop del
capoll, i en posen un per oliva.
AI cap de 10 o 12 dies de posats
els ous neixen els corcs, que se
afiqnen dins I'oliva atravessant
el pinyol, que encara es tenre
i all& hi v i v a fins que ve l'hora
de fer la scva capulla o aniatlb
en que tornen sorti de I'oliva pel
mateix camf per aont eniraren,
6s dir pel capoll i ocasionen la
caiguda de l'oliva. Aix6 passa
devers el setembre; llavonces
fan la seua capulleta i a final de
setembre surt la papellona que
posa els ous a les fulies, que scn
els qu 'es veuen neixer en' el fe.
brer.


Resulta, id6,que aquesta pape-
Ilona viu primer de la fulla, des-
pres de la flor i per tlltim del
pinyol de l'oliva; aquestes dues
derreres generaci6ns son les que
reahent son perjudicials i fins
ara els medis per impedir o dis-
minuir el seu desenrol-lo son ben
petits, puis solament 6s aconst-
llable anar cuint lcs fulles atn-
cades en el febrer i qu'es conei-
xen per Ies taques-grises qae te-
neri i cremarles,i en el setembre
cuir les olipes corcades i durlei
a la tafona totduna; altres reco-
manen esquitx6 les oliveres amb
els liquids que sen-eixen per
combatre aitres enemics dels
quals parlarern en el pr6xim
article, si Deu ho vol.


Dia 9 d'aquest mes devers les deu
del mati, en el Convent de Germa-
nes de la Caridat, entregii I'inima
a Deu la Oermana Sor Clara en
el mor D.* fihgdalena Mesquida
Adrover a l'edat de 78 anys, despres
de rebre els Sants Sagraments.


Fou una de les prirneres rnoojes
que vcngueren a la nostravila, puis
dia ler. d'Agost de I'any 1869, en
que se feu Pentrada de les monjes
figurP ja ella entre les fundadores
junt amb la primera Superiora qua
fou Sor Maria de la Concepci6 Ben,
nassar.


Era natural de Palma aont nasque
el dia ler. de Novernbre de 18%.
Entra en el Convent molt joveneta
puis abans dels 17 anys vesti I'habit
de St. Vicens, cornensant el noviciat
dia 14 de Septembre de 1862. Feu la
seua professib relligiosa el 12 de
juny de 1861, i els perpetuos el 21
de Febrer de 1912.


Fundat el Convent #Art&, el!a
organisa el primer col.legi de nines
i per milior acert en sa direcci6
prengu6 el titol dc Mestra I'any
1967.


Eu 1863 el Covetn c
ty 6$ 18


qual se dona en opos:cions a les
que va Concorre Sot Clara, que des-
pres debrillants excrcicis obteiigue
aquesta plassa de la que prengud
possessori el dia ler. d'tlgost del
mateix any de 1883. Aqui s e p i
sempre exercint son cirreg a gus-
i satisfacci6 de tot el poblz, donant,
amb sa vida exemplarissima alts
exemples de virtut a totes les seues
deixebles. La gran majoria de les
actuals mares de familia del nostro
poble han estades ddxehles seves i
totes s'en fan Ilengos enqara ponde-
rant la bondat de son cor i el seu
caricter acriu i simpktic.


Regent6 la costura durant 32
anys f cinc mesos fins que per ha-
ver cumplida l'edat .reglamentaria
la llei la jubili dia 31 de Dezembre
de 1915.


Desde llavores s'ha dedicada per
complet a la piedat i ha embaumat
el Convent d'Artii amb I'arorna de
la seua virtut. Sr pot dir que tota
la seuq vida 6s estada una prepara-
ci6 per la mort i 6 s de creure que
Deu I'ha acullirla inmediatament a
la Santa Gloria dnnant-li ia corona
que t C resefvada pels just$.


A la acompanpada que se feu el
dimecres a vespre hi assistfren molti-
ssims d'homos amb cera i a darrera
el dol que p-eiidien les deme-, Ger-
.manes, segnia el Clem Parroquial,
la Comunidar de Franciscans i les
Filles d e Maria amh ciris.


AI Ofici funeral, ademfs de rnol-
tissima gent, hi hagut! els nins i
nines de totes les escoles nacionals
de la vile.


Que Deu la tenga en la Gloria i
que totes ses germanes an a:qui ex-
pressam el condol, la puguin retro.
bar en el cel.


A. E. R. I. P. A.


......................... ",.......~........... ........_._


Ad minis traci6
Mun ici pa


Se celebrii aauosta el dia 6
baix in presidencia del Ba:le
D. @uillem Ferragiit acordaot-
se: I la dLtribuci6 dels fondos
pel mes corrent. 2 Aprovar
1'Extracte d'acods presos pe:
1'Ajuntarnent durant el mes
passat. 3 Se llegi 1. OBci del
Delegat Qovernatiu de pressa
d3 possessori i s'acordit posar
en el floc de costuni, per orde
SBVA, ;1' Edicle que public&,
en el qual fa avinent an el pa-
klic qiie qualsev'o! ciutadh de
patailla o per escrit se pot
dirigir a ell en rlt!maiida, tle
justicia.
I sou& res a63 s'aixech la scs.
si6.
?-/'- 0 79":P"---.-


A L E FIILES DE MARIA
AMB MOTIIJ OELS PXERCICIS


ESPIRITUALS DE 1923.


ORACI6
' ACTE DE CONTRlClb


1Oh Senyor de tota C O E ~
per qui ma vida es d6sc losa
corn la rosa a1 demati:
50 una pena vos vnll di:
Vos ja ho sabeu: vengu6'un dia
yn'olvidant la vostra guia
i srguiut a! mon doleut
w i g pecar de pensament.


NaI-parlant i mal-obrant
vaig si? i ng ra t e inconitant,;
me3, Senyor, tarnbe ho sabeu;
no ofegau, per6 rstrenjeu:
i avni, dia de perd6
m'heu ferit en mig de! cor
i cqmpatint, ma desgracin
m'heu b a n p t de vostra griicia;


mes, am j a me sab gren
~ ' R V ~ I * V O S of&, mon Ueu,
no per Fer grau, ni sever,
ni tampoc justicier:
mes, per 8er Den de bondat,
de peril6 i de piedat,
i haver mort en un suplici
per redimir-me del rici.


Per aix6 avui q u e m cridau
a vostros peus, i 'm mosttau
vostra gricia i e1 perd6
jo us elev eixa oracici:


<Oh Senyor da tot8 cow
per qui ma vida es desclosa
corn la rosa a1 trene del dist,
cursu eixa pena mial


Borrau ma vida inseusuta
pmlonau m 'Anima iugrata;
i quant venga l'hora dura
de deixk !a terra impura
no ohideu mou e s p r i t
en maus del dirnoiii anl i t :
cridau-me a vostro'u c.ostat
per tota In eternidat P


ARLEN.


m ( A r.td--l- 1,"- 1923)


t M I Q U E L L ~ P E Z LLULL


NOTA-L'hermosa poesia
q ne precedeix, tant plena de
sentiment, fou feta pel novtro
amic i c o m p p y de redacci6
pocs dies ~ abaus d'eutregar
l%nima a Den.


Es el plant ci'una h i m a
fervorosn, Reotiut . se fericla
de cumpungin~eot, a\ veure
acovDw . so !'Iiora suprema.
Estam s ~ g n r s qii'e!s qui el
coueguereu, anib Sa lecttira
sentinin conmoure son cor i li
rsgraciar8n amb una ornci6.


A.




Noticies reooio2al.s
U


Palma
Dia t l en la .,Festa de la


Conquietan que se celebii n
Palma amb l'exlilendor del? de-
m6s a n y , se prw'.arnh <<Fill Ii-
lustre de Ciutat), a1 emitlent
fil6lec D. Tornfs Forteza autor
de In m6s i ~ ~ ~ r n p l e t a i docnmen-
tada grarnhr-ea de la uostra
llengua qii 1 ' 1 i -'haguBs rscri-
ta. ERcriguB i l i t -ri nil biogrtlfia,
que la preusa diaria ha publi
cada, el no m a w 0 eminent fi-
161ec M. 1. S r D. Antoui M."
Alcover. ..-..~


Dia 5 lir Joventut Antoniana
organisti la ja arrelada caval-
cada artfstica de L'arribada
dels Reis. Fou una festa mclt
Iluida.


s o p s


E n el ma,teix dfa mor el dis-
tiuqit miwee Ram6n Obmdor.
Era hitrno de talniit pi,iviIegiat
molt acreditrt dins Mallorca,


_I


L'Iuspector-qnefe accidental
de 1.' ensenyansa. D. Juan (:a-
y6 publica U Q a int.eresautissi.
ma Circular, en referencia ales
escolw .l'ednlts EstA molt ben
orientada.


L'Ajuutament acorda cele-
M~ig es-


traordinaries fires i festes.
' brar pw devrrs el


_-
Manacor .


Dia 2 mori en aque!la Ciiitat
la piadosti Rcnyora D" Francis
ea Gay6 Restrtrd !>mke''de~ nos-
tro benrolgut aniic Rd. D.
Guillem Femenias, €Lector d0
Capdepera.
TeugrtB una im?r: edifloant.
despres de rehre tl)ts el- Sants
Sagrsments. AI o6ei q;ie sei
celebrs a hlauacor hi assist
uua uutri:ii&nn repressntaci6
de Capdepzm; e: aua neteu-
teua i siab el's, !i,a personns
mes vi3ibk.s cia la poblaci6.
Kebi tota sa fnniilia i espcrinl-
ment el Rt. Sr. Rector D. Gui.
llem i'expreci6 eel nost,i.o sea.
timent. AI eel sia.


Inca
E n el local del Centrt. Ins-


tructiu d'a<f>;('ix:* Ciutat ! i i s 1
daqurs:t I U P - . + Dr-. D. Earto-
meu Olive; ;ioi~iii 1111 extensa i
profouda confermcia sobre la
8 Literatura Prclvt!ugal>.


Soller
Dia 5 .epareix el nou setma-


uari p: L Voz de Soller a n R
qui desij.im llarga vidii i amb
el que deixam establit el can-
vi.


Pelrnitx
Ha donada una notabilisima


Conferenci a sobre e Mu t n a lid a t r
Intel'lectual D el X. 1. Sr. D.
Aatoni Rmcho, Canouge de la
Sell, -


E1 Ceiler cooperatiu ha em-
barcat cap a Celtre mil bocois
de vi.


Meteorologia
Segueix el temps variable. Des-


pres de la derrera xalocada, a prin-
cipis de la setmana, semblava qu'-
havia de ploure; fins el dimarts a
vespre heu provki, per6 no va fe.
rrar. El dimecres se posA de vent i
n I'oadem8 ja va fer una diada as-
plendida. Dimurts a certs punts del
terme sa fer iieveta i en consequen-
cia, se posaren els aires molt frets.


IIei ha denguets, per6 no son, en
general de gran importancia. Te
orde de combregar per gravedat
En Francesc Llitetas (a) Nonga, de
Cas Mestre Nonga. Donat el seu
estat es de temer un fatal desenlas.


Diumcngea vespre se dugue el
Vidtic a Sor Clara. Fou una proce-
ss6 solemne a la que hi assisti molta
de gent, homos i clones amb ciris.


Cnrament
Dijous dia 10, en la Capella del


Roser de la Parr6quia s'nniren en
matrimoni la Sta. D." Catahna Ca-
rri6 Muntaner (a) Julianera amb el
nostro amic D. ]uan Llaneras Ams-
r6s, cirugik. Actuaren de padrins
de part de la novfa D. Pere Gil Su-
reda i del novii el seu germ& D- Mi-
que1 Llaneras.


Desitjam a la nova parella inaca-
bable lluna de me1 i moita felicidat
en son nou estat.


Nalxences
D.a Marhi Teresa Blanes Rotger,


esposa de D. Kafel Blanes dfa 6
dona felisment a llum un nin. Sin
enhorabona.


Gran Frojecte
Aquests dies passats en el local


de la Caixa Rural s'han tengudes
varies reunions de propietaris de la
nostra Vila, convocades per l'en-
ginyer agr6nom, el nostro aniic
D. Ferran Rlanes amb l'objecte d'.
estudiar i veure si conve d n r a la
re?!idat el projecte d'aquest Sengor
< e fundar en la nostra viia una ta.
foria cooperaliva, per la fabricaci6,
refiiiaria i venta de 1'05 que se cuy
dins el nostro terrue Es aquest un
herm6s projecte que de dur-se a cap
sera de gran trascendencia pel nos-
tro poble, Mos anirem ocupant de
tant en tant del cami que fassi
aquest projecte, que voldriem ten-
gues I'exit que ea1 esperar.


El Sr. Rector Kt. D. Juan Rubi
ha anunciat dcsde la trona i ha ten-
guda ja una reuni6 preparatoria
per fundar en !a nostra Vila I'Asso-
ciaci6 de *Mares Cristianes., la
qual ha despertat molt d'entussiaa-
me lo que permet esperar que pest
sera un fet.


Estat sanitari


Combregar


Associacib


Relligioses -
DemS diumeuge, n la Pa-


rr6qnia a I'hora de costurn hei
haurh la comnni6 general or-
dinaria de les Filles de la
Pnriesinia. L'ofiei a les deu s0
dirh a 1'Oratot-i de N o s h Sr.
de St Salvador.


El dia de St. 'Antoni se far8
la fests relligiosa cam de cos-
tum . Solemncs completes
a1 vcspre, el sen ilnma beneir
el bistih,, si el temps l i ~ u
permet ofici Ma jorr la Pa!.
rdquia


Reaistrc -
Jforts


Dia 5 -. Catalina Liiteriis
Suncho a Cvstureoa.
Dia 9 -3lagdalena Nesqnida
Adrover; 78 anys, de Veyesa.


Dia 10 - Agusti Eeteva Dal-
niau. fiy d'eo Tomeu de 8es
Terres.


D. Juan LIanerar Amoros
arnb CatalinaCairi6 Murittzcel;
f rnd ius .


En feren uoa els nostros
caixistes en el u ~ m e r o derrer
Deja32 matrimouis htlguts i
ha de dir 43.


Nxixements


Mat.rimonis


ERIIADA


Espectacies
Els Reis


Dissap te a ou.spre, con-
torme a1 progrcrrna anun-
cia( la Congregucio M a r i
ana organisa la ur l is t i r l r ,
gualcada de l 'arribncla
de!s Reis ntagos. Era im-
ponent . Qeoont c k tot hi
nnaoen niolls de j o e a
anab Taaies enceses, r.in fesfe
p o r t d t i l , deJpre,g una Es-
lrelln gr0s.m d e colors hen
ibluminada, desprks la
Banda de Musica Filarm6-
nicii Massanet tocunl p,rtsn'o
bles, 19 cursallers monlats ,
oeslils a la ronauna. i desi


is de Qrienl amb 30s crinbd
i pages i finalrnent una
liermosa carrossa atapi-
da de cnpses amb jugueles
que reparlien u n e f s nins
de In aila. Trescd per rot
el poble, desxond ln t els
n ine ts qui oeiert la seua il-
l u s i o dels Reis, conaertida
erc r e u l i c . l a t .


A1 ondernd la comitiou
and a POTici parroquial
umb sa indtinzenlaria.
EL capoespre en la Pla-


sscc Noou wpresen laren
d e lo miilor. cl drnnza nou.
Mocr agrudd fer i i r perque
no 16 les bajanades d e l nn-
tic. A n elpublic l a m b 6 l i
lryradd moll, prooa d.ai-
2 6 es q~i'n1 oespre en e l
Tealro, se repeti la repre-
sentacici i no hi haguk en-
trades p e r q u i en oolia.


Siu enhorabona als ac-
tor?, orghnisstdors i Di-
rector.


Altres Reis
Demci donen Inrnb& la


f r lncid dels li'eis els quin-
tos d'engicuag. El demati
$e pussetjardn arnb la
Bxnifa perla Vila icl de-
cap oesp r e represen tardn
el drumn j a d i t en l ap la -
$.sa de desunt s'Estacio
del f e r roca r r i l s i el t emps
heuiper~rriel. E l oespre lain
b& se ferdn en el Teatre
Principcr k.


p r b el seguil dels t i e s Re-.


D'AQUI EN PODEU
REBRE L DE FRANC


LLEGIU I YEU SABREU
~ L L I X A N T B 6s un periodic de pura saba mallorquina, qu'encare


que s'escampa per tota I'llla 110 6s conegut de tots els qui simpatisa-
rlen amb ell si'l conegurssen. Passats set anys primers de sa vida In
Redaccid s'ha encapirrotada en donar-lo a coneixer a mEs gent. P e r
aix6, at& que la Llibreria Esco!ar i Relligiosa de A. Ferrer Ginart
d'Art2, pub!icava, triaiestralment una ful!a anuncizdora i una combi-
nacib de regalos a sa clientela, la RedacciO dita ha feta una combi-
nacic) amb la IlibrerIa, i amb ella s'ha acordat que tots els clients d'a-
queixa puguin rebre el setmanari de franc, i encara amb propina.
Vataqui cam:


La Ilibreria disfrutari demunt es LLEVANT d u n espai dedicat il
Secci6 anunciadora, aont donara a coneixer les publications noves
que vajen aparesquent, els llibres de mCs sortida, obres i materials


ers i objectes d'escriptori d e tota classe arnb el preu de escolarslrp venta a1 eta11 i en gros. Tots. els clients qui comprin amb l'any per
cent pessetes a1 detall o to% els qui fassen compres en gros per dos-
centes cinquanta rebrin LLEVANT de franc.


{I la propina?
Ai, si. A final dany se fer& una rifa entre tots els clients au'haien


superades aquelles cantidats.


sa de A. Ferrer Ginart Art& .- (Mallorca).
( VOS AGRADA AIXI ?


Idb, iala! A fer demandts s'ha dit a la Llibreria Escolar i Relligio-


RIFA DOCTUBRE
En aquesta rifa sortiren premiats


e's nlimeros siguents:
Primer premi: N." 425


2." P 93
3." * s 249
4." I) 271
5.0 > n 65


.* 6 . O * P 10s
7.0 n B 314
8 ." > * 299
9." s D 76


10.0 329


R ~ F A DE IIEZEMBRE
En aquesta hei figuren els sigueiits


objectes:
ler premi. Capsa paper i sobres Pns


2 Un cenre.
3.' Un tan pi.
4 ' Un timbre,
5: Una Novela Moral. .
6." Un regla i esquadre
7." Un cornpas de niqucl
8.O 250 sobres blrtus
9 Un tom Rondayee


la ~ 1 4 deuaciow




.",~".., #.*. A.%..*_ .,. , . . . . . , ~~ , ...


~ T O . G ~ A ~ ~ ~


i.


Follet de grzn u t i idat . El servicein
8 tolhom qui e! dernini rl 0'75 pts.
exemplar i z 7'50 dna


EE iin apiec ds cansoneles yop:ilars
racullides per n'Andreu Frrrer a %te?or-
ea Van bzn ciassficades i anih profo-
si6 de notes - Es un volum de 199
planes.


Preu 2'50 pts.


Preecddes d'un eskidi de :es parti-
cularidats dialectals del meimrqiii. Amb
sa iectura s'hi poden passar algunes


2 P!S.


R


d'cn J,mi des R e d . - "hi ha set
toms pub:ic:ils i tots ITS trobareu en
la noi!r;c !libreria a 2 pis. tom.


-;m%R-


Llibre del COC i de la rcincra -
Indispensable a totes ies fanliiis de
bon gust. Se ven tamtie aqui Llibriria
Escoiar i relligiosa Art&


, ,


A qudlsevol iutevmsi '1113,1 de les sigaetits reritt,o3 s'hi pct
suscriux en ayaesta ilibrcria.
I


TR'.'SOR DELS RVI3


Revisla foiklorica baiear-?;eu 3
pts any


'D'ACI I D'ALLA


Siirt mensunlment a Barcelona ,
hb!ts de gra'va(s i tre:h:$\!s ci::ntif:.c i
li?raiis. i'reu 1'25 $5. c& mrs.


NEVI-T A D'AGRICULTURA


Surt cada 15 dies, a 1 yts cadamts


ECONOMIA 1 FIBANCES


Surt quinzrnal a 1 pts al mes.


EL CONSULTOR
DE L.OS BORDAUOS


Edic.3 econbmica: 9 pfs any. Edici6
de luxo: 15 PIS my.


YALhIUDAlNA I


l ~ k i de Palma. 2 pts mrnstinls.


LA VEU DE CATALUNYA


Preu. 2'50 cada mes.


LA VANGUARDIA


de Barcelona: 7'50 pts. : r imSl i2 .


1-es servirem a qui les dcmani


T X l l l E W S
S'iian ptiblicats ufis Apzrc:es de (ieografa GemraI i de Europa que contesten


ai programa d'aquesta asigcatcra t31 i'lnstiiut de Palma. Sols valen '2 pts. Son de
mu!la utilidat al esiudiants.


Cnrr6 de Palnia, ~~-ART,!L


p r c n t i t u t
T l E


S'ES OWERTA FA POC. TOT ES NOU
I LLAMPANT. SERVICI ESMERADISSIM


__. &us_v____. - i
&Yoleu 6s tar b m ssr-vits?


(A) ROTCHET
te uun Agencia entre ArtS, i Palnia i .hei Y E
ea& din.


Serveix amb proiititut i seguredat tota classt
Jeoeirregs.


DirocaiS R f a i rnn : Haxina 35 An es costat der
Centro Fiirm:ic.&titic.
Art6 Fiauerzli -13.


lv -___IJ__e__vI?L_n_lw_*___j


Te elis de priiiiera i Begone classe


Swveix barrals de 16 iitros a do.
I preus ncomodzts.


nicili. /
VENTES EN GROS I AI. DE?'> LL