(2 U 1 N Z E N A ft I C A T 0 1, I C 11.1 A L L 0 1% Q U I PEER DEU I PER A3ALLORCA ...

(2 U 1 N Z E N A ft I C A T 0 1, I C 11.1 A L L 0 1% Q U I


PEER DEU I PER A3ALLORCA
__' I


Aiii'o lot lo dit cii c:s articl-s Z n t a -
ri0.s n:oS kenibla q u ? qtiedf ben d:li-
tiida, bcn d t i i i~ i i tad l l'idca ?e"ia nostra
pati-i+i 1z;\!Gr:il ~- .n ' : i i~ ar.1 a cx<idicar
qui;ls s;)n cis :ii:cs qiic ;tJrmeii c1 $ea ca
1-icter, In S L ' U ; ~ feso!i i ir i i cI d e v ~ r qite
t ni ;n d c co:;sei\/ar-l:j, pui:r-la i erii-
bellir-la coni I i o feiill ariih la feso:iiia
1,-rson.21, .:ctise [):ai teiiyiiln de colo-
~-~iin:s p:'r fcr-la canviar 31s tilts dei


2 te fcso la propia. Co:iser-
va, co ii e 5 i i , : i t ; i ia l , t in3 gi-;in sembl3nc;a
amb Ics demks regions que ii:tegreii
l a nacioii.~liJ:it i i'qucsts aircs o re l i -
r a m ! (;ti: doua ;I i t s dcii16s crriiiaiies
son cls car ic te rs coriiuns de la iios!ra
iiissaga q i i ? iig se eanvieii faci:me!it o
p'el capriixo de qudscvol llL>gislador i
formen la bass:: di. id fesomia ma-
l l ~ r q ui na d' a y !I e s ts
trets c a r a c t e l k t i c s de tuts cis ;)obles
que itiiegren la nac!o;ialidat hi Iia
tols aqiislls altres Iieculiars q u e 110s
distingeixen ei i l re Ics niatt.ixiJs regions
germnnes i qde i y i per inai hem de
conscntir en perdre o eariviar.


LSabeii q u i lvgra distingir-se i trion-
far'! No sera, s e g t w d u w t , aquell qui,
esborrn tot lo tipi: per aii;ir a confon-.
drers uniformcfiient entre tr3ts cls de-
mes sin6 el qui conserva to's els aircs
q u e for%nen son caractcr, aixi els pe-
cu!iai-s com els comuns a la rassa.


Mallorca, si vol trionfar, ha de con-
servar sempre sa propia fesomia. Si
avui-'la te extrafeta, si els mnls exem-
ples o.la.iiioda xorca que ha volguda
seguir durant uns quants sigles l'han
tenguda corn endorniiscada i 211 el coiii-
plet aband6 de si mateixa ha donada


: entrad;, a tot lofqaster, es arribada 1'
I hoi-a de desfer-la de tota postissura


extranya,, pulir sos aires fesonimics i
presentar-la tal coni es, hnica nianera
de s,er ben niirada del extranys.


Avui eiicara hi ha molts de '7 allor-
quins, 1 fins. i tot, alguns que volen pas .
$at per mallorquinistes que consenten
hna Mallorca destressada, endiumenja-


Per0 ad e :I I Ps


Redacci6 i Adminiistraci6
Quatre Cant6ns, 3


da ainb vestit de mira1:ets a la moda fi3
rqs t t i -~ q a e t i 1 i i - a c o n a bo tot !o qye
nioj fe de fora i cil .canvi o'avanen de
de;iireci;r i voter borrartot lo qui fur-
inn la fcsomia de 13 nortra terra.


1,;: 11 1: 11: ti a , aq LI cst a I or nia d 'ex ; x e s -
si6 d e ' s r m t r o j sentiments, qu-: tant
F l x i s 3 fou eii l'edat initjana i q u s tan-
t cs obres i cscriptors de iama 111 idonat
ai r:1on


L'liistoria que coilfirma la nostra pro-
cc:kncia i dcisa bgn definida la perso-
nalidat r i in l lorquina , fins a1 ni~tneii t en
que abdicniit d? tot Io nostro passarn
a corifo~iilrer-nos anib el denies pobles


L'Arl, aqiieisa exnressi6 p16stics de
la btillysa que concrecioni en obres
tail expliiidides corn 13 Seu d.2 Ciufat,
la L!oi~ja i taiits de palaus sobercs que
son I'adiniraci j dels visitants.


1.a noslra literatura que es iina de les
m0s fermes pirasxes de I'antiga litera-
tur:! catalaiia i q w contintia nioderna-
inent e ~ ~ b ~ u l : ! n t anelles a la cadens
I i !e r r i n cat a 1 ;) 11 c"s c a


El dr?t de 13 terra, que inspirant-se
en Ics sagrndes costiin?s de l.aviot-,
coiiservad?s diira:it set sig!es tendeix
a satisfer 1c.s necessidats juridiques de
la regio.


I-' esperit relligi6s tradicional que
f2u qqe Mallorca fos corn un gran tem-
ple i tot bon ri~allorqui t x i a a Deu en
son cor.


L'amor a I'independencia o el patrio-
tisnie i n k pur, que ja en temps dels
foners balearics sabia repe1.h tota cas-
ta de agressions i no admetira mai in
gerencies extranycs, ni consentia sti-
bordinacions de cap rnena.


La boiihomia i sinceridat del nostros
avant pasaats que 110 precisaven es-
criptures en sos contr%ictes i donaven
una gran valor a la pardula..El coratgc
i l'ardidesa que pobIB el mar de naus
mallorquines que unien el nostrosports
amb els mes importants . . de I'anlic con-
tinent.


L'amor a1 treball que convertf fa
Mallorca Arida i bosquqtaaa arnb un
inmens jardi qu'els extranjers anome-
nen perla mediterrdnea.


. L'esperit hospitalari dels nostres as-


llisp4lliCs.


*


cendents qiie donava franca acu!l!ida ;I
q u i tocava a ses portes.


La p u social que reinava en:re to!..
els estnmeiits Els iiostros avis treballa-
d x s , iiplegats en grcmis sabien guar-


cte degut a I'antiga noblesa
i S U ) ~ ( J ~ ; ; I corn nquest no's creia rebai-
xat altci!!:int ainb el treba!lador i;]&
hu in il .


Aqliestcs i moltcs aitres ereii les vir-
tiits civiques que forinaren el csriirter,
la fesoiiiia matlorquiiia que veiin avui
degenerada per rcnegar 15'e!l3 molis
dzts qu i sols mlren coni a bo lo forastei-
i 1113 vo!c-n o no sabcn cs!imar aixi co:ii
deueil lo iiostro.


A I r c :i s L; rg i m e n t d 'a q i i e 1 x a feso m i a
cs precis que dediquem toto els nos-
tros esfoips. T;reballem ' per continua;
dins el h t u r la cadcna del iio:,tre glo-
ribs passat lo que cnnsegiiirem ient
i l i i exdnien de coiiciencia i procurant
despertar en el nostro cor iiii ver antor
ai1 aquest llegat d d s nostros avis i res-
seguint I'esperit tradicional de la nostra
nissaga.


Sim rtoltros rnafeixos, si en el nou
movirncnt que avui el inon experirnenta
volein surar coin entidat ;Imb persona-
lidat propia, que sols aixi podreni COII-
segt!ir elevarnos aln tills dels extern?.


Sia la reconyuesta de la Iiostra pro-
pia fesomia i'ideal colectiu de la jovcn-
tiit inallorquina.


Sia aquesta la bandera de tot els qui
vulguin allistar-se en les filles del iMm-
Zlorqiiinisrne i en cila inscriguem-hi,
perqiie mai se nos olvidin aquelles pa-
raules del nostro excels poeta en I'Oda
AZ jovenf.
iAh! els forts venen de forts. A!sa,u 1'.


(emblems
de 1' a v io f 1 1 egi t i in a


seguint per la s e w brbita.
que cada pobfe sols zteny son astre


Aquest periddic est& subjecte q
censura esglesi8stica.




Dyisib mtre Art$
i Capdepera


(Continat acid)
Per aix6 li manava ”que en lo


f e t de la batlia res no devia pro
cehir ne innovar, sino aixi corn
es estat acostumat”; i el citava,
Per si hi tengues res que oposar,
a que se resentBs devant ell el


I en efecte que hi tenfen que
oposar an aquest decret els de
Capdepera, perque, quant ells
havien obrat d’aquella manera.
no era sino que ja havien rebuda
contestaci6 favorable a ells del
Veguer de la part forana, En
Berenguer Rubert, qui havia
autorisat ab termes no molt clars
e n En G. Aguil6, perque se di-
gut% i fos batle de Capdepera en
quant an els fets civils, sens per-
ui per6 de la jurisdicci6 del r, atle d’ArtB, i per aixd .que no


pogues coneixer de tots els fets
civils o criminals segons que ha
acostumat.


Aixi ho feren avinent an el Go-
vernador,iaquest en unacarta de
dia 15 del mateix mds de setem-
bre autoris6 provisionalment lo
fet pet Veguer, fins i tant que
ell resolguds definitivament que
seria passada la festa de sant
Miquel.


Solucionat en la forma que ve-
rem l’incident motivat per la .re-
soluci6 del Veguer de fora, a n
el pareixer els Bnims havien de
quedar aquietats, a1 manco fins
i tant passada la festa de sant
Miquel, fetxa en que el Governa-
dor real, en la seua carta de 15
de septembre, havia prom& que
estudiaria i resoldria la questid.
Nose tractava mes que d’una
quincena de dies d’espera.


Per6, ja fos que el Governador
ge perpens&, 0, lo que areix
m&s provable que els de Zapde-
pera trobassen massa liarc el
pia$ senyalat per contestar an
els Capitols que tenien presen-
tats ia desde abans de 26 d’agost,
‘i insistissen en fer via; lo cert 6s
qud, el dia 20 de setembre, ja
trobam en G. Rebassa qui come
procurador dels prohoms del
Castell de Capdepera se presen-
tam a la Curia del Goyerrgidor


Prbxim i? imars vinent.


ab p!cns poders per procehir en-
vant en l’asunto; i que a instan-
cia seun escrivia el Governador
una carts an el batle d’ArtA a-
moncstttnt-lo, pcrque, si be era
ver, que s’havia presentat tambe
devane ell cl procurador dels d’
ArtA n’Uguet BorrAs, ho havia
fct confessant no tenir plens po-
dcrs cspecials per la questi6 que
se ventilava, lo qunl com que re-
vel& inter& per part s e w de
allargar aquell contrast.


Havia estat momenat Comis-
sari especial en aqucsta causa
el discret En G. Figuera i a de-
vant ell foren citades les parts
per dia 23 ab amenaqa de proce-
hir sense sentir-ies, si no compa-
reixien a la cita ab els deguts
poders.


No 6s que per aixb rebutjassen
els Capdeperins les concessions
que havien obtengudes del Ve-
p e r de fora i la seua confirma-
cid provisional donada pel Lkc-
tinent real. Les aprofitaren
per la seua part i fins i tot pas-
saren mes envant, donant lloc
altre pic a noves reclarnacions.


Doncs succei, que, mentres
tant seguia en la Curia del Co-
vernador la causa, el sotsbatle,
juntanient ab els moradors del
Castell, sc contituiren en Con-
sell; lo qual venia a esser lo ma-
teix que constituir-se en itzutzici-
p i , per quant aquest Consell, for-
mat pels jurats i presidit pel bat-
le era el qui deliberava i resolia
lo que trobava esser mes conve-
nient pel govern de la localidat.


A les hoi-es era batle d’ArtB
En Pere Komeu, d’una de les fa-
milies antigues mes distingides
de la nostra vila, icome tal li per-
tenexia l’exercir la urisdici6 to-
ta civil i criminal, d e mer i de
mig impcri dins tote el territori
de la parroquia. Per aix6 a ell,
come jutge en primera instancia,
denunciaren els jurats d’Art6 lo
fet pels pobladors de Capdepera
contra el seu dret i el del seu
Consell. No volgue perb En Pere
Romeu, sens dupte per delicade-
sa i at& I’estat en que se troba-
ven les coses, coneixer aquella
causa i la tramete an el Gover-
nador general demanant-li que
proveis ab remeis oportuns i
competents. La resolucid de N’
Arnau d’Eri11, qui ja estaria can-


sat de tantes queixcs i raons, no
se feu esperar gaii-e; ab comuni-
cwi6 dc 26 d’Octubrc digue an
el batle d‘ArtA que man8s de
part seua an cl sotbatle i pobla-
dors del Castell, que seguissen
en tot aixi com fins llevonscs
havia estat costum i que no se
constituissen en Consell baix
pena dels seus bens i fins i tot de
lcs seues persones.


LL. LLITERAS,
(St p g i / iv d )


Feia, seGons coriten els historiadors,
168 anys que no Iuvia wfrit Mallorca
I’iiivasio de ia pate bub6aica qLiant se
presenta nova ncrt sufrint-ne sus teiri-
blissili>ts coiisquincies e < s pobles d’
A r t a i Sui1 Servcra especlalnicnt i a , -
guns easios Ca. depera i Sant Llorcns
des Cardessar i per aqriest rriotiu es
que 4s ailo iiLiiada. dins I’histuria peste
ilevantina.
Es un poc osctira la fo:ma corn qued6


invadida Sun Serdera,,>riiiier p o ~ l e que
fou atacat i fins s3;i :ma IIIICJ cuti-
tradictoris 11s no icirs qu’eli donen
elr diferenls exriptors que del co~tngl .
s‘han ocupats; it Ci noit;us q ~ i e contain
i la Tradicici com una de les fonts h:s-
Ibriques, en aqrieixa 1 i ~ i i i anal a bwre
adernes d’allrts i segons ella relatardin
els principis de la peste.


Era a Iir prinieria del mcs de maig de
I‘any 1820. El Cairo, Ciutat d‘Egipte,
estava invadida per tan rnaligna riialal-
tia quant uiia barca allunyant-se d’allh
s‘en ana a TAnger d-oiit sorti poc temps
despres en direcci6 a Mnilorca. Sc su-
posa que algun dels mariners o passat-
geri que duieii j a inoculat el germen
d’aquella barca inori p‘el cami precisa-
mcnt quant se trobaven ddvant 12s plat-
ies de Son Servera. L’e nbxcaci6 per
deixar aqu:II cadavre enterrat s’acostd
a la vorera i srltant un parei de mari-
ners dins un bot embolicaren aqi1e.l di-
lunt amb tin capot nou i I’anarrn a ente-
rrdr dins l’arena de la platja. Tornaren
els mariners a la nau i segui aquesta sa
ruta mar endins sense que niiigd mal
inks haja sabut aont and a parar aqueixa
barca portadora de la mort horrenda
per tantes fami!ics dels pobles de la
nostra coinarca.


Aprop del punt aont fou enterrat a-
quell cadavre bi havia una caseta les
ruinet de la qual p.,den veurer-se enea
rr i anornmada d‘es Bastd, devers la
qual chi guardava SEI auvelles un pas-
tor que merrtres se feu tot el trtifec iefe-
rit mirava d’enfora la passada.


Andreu Perrer.
(C0nfinr;artf )




LLEVAhT E


M e s t r e s E s c o l e s i N i n s -
Escolex


a construir
Seveu que dins el camp pedagdgic


niallorqui hi ha corrents d'actividat que
flns fa poc no existieti. Debut a la ini-
ciativa del ilustrat Inspector de 1.' eo-
senyansa I). Joan Cap6 fa atguns anys
que difertnrs pobles de Mallorca posa-
rcn en son programa la coiistnicci6 d'
edificis e.;colars, i n'hi haguk que de
ban principi la adquiriren soiars, arret-
glaren unr plans i solicitarea del 00-
vern la subvenci6 que SI sol concedir
en remblantr c. SOS. Per haver-se ago-
tsda la cantidat destinada a subven-
ci6ns no se'n conccdi a cap del$ poblcr
iienianants. En vista <$el frachs alguns
deixaren sorpesos els acerdo del8 a j u n -
tamentr, per6 altres no han arno!lrt a sa
idea i com qui no se cansa alcansa han
conreguit veure atesa sa demanda.


La Vila de Sineu, ha rehuda arb fa
poc del Govern una subvencio de
20571'47 ptes. amb les quals ajuntanrit-
.hi la coasignacio de que disposen en
son preisupost municipal i la prestacio
persona! pot envistir de tot d'una la
construccio de; herm6s edifici que te
en projecte, p'el q u l sera una honra.


L'Ajuntaiuent de Sta. Margalidr te
tanrbe dcmanada una subvenci6 p'el
rnateix fi, i rrgonr noticies aviat I i seri
concedida.


Altrcs vilrs sc.gurament pendrar tam-
bit esemp'e i rcudiran a demanar, coni
sabcni qile ho volen fer Plgunes. Aixo
cs encora!jador perque sc veu que'ls
pobles coinensen a sentir set ti'intruc
ci6, desirj de fomentar la cullura p o p -
lar. ;Quina l l~tt ima que no ho sentin
tots aixi!


Elr nins de la centrica Vila mal!orqui-
Ma e s t h d'enhorabona, rcro molt espe-
cialmcnt ta nieieix el Sr Crespi, dig-
nissirn batle d'aquclla Vila que a1 ctitrilr
a la direccib de I'Ajuntament p o d trrs
punts principals en el scu progrania
qui son: Aixalilplament de la p!asra de
Jcrdures, i ia I'ha feta. La cresci6 de
un hospital p'el qual ha cronseguit una
prossa subvencic) i ta construcci6 de 1'
cscola graduada que com veim cs un
fet a punt de consumar-se. Es de creure
guc'l Sr. Crespi r'haura trobat omb mils
d'obstacles 1 dificul!ats, per6 la seua
activiJat i constancia elo ha ap'anats a
t ~ t s , i vew convertit en tealidrt lo que


Servesqui sa conducta d'excmple an
efs demes i rtbiga la mes siacera feii-


F


a&,


,,.:$$ concebb c o m a somni.


. citaci6.
A. F.


9-VUIESTRE§ QUI §E
BELLUGUEN


En el mes de febrcr pr6dm paosrt a
la Vila dc Caimari se celebri !a frsta
del arbrc de la qual, en loren I'hnirna


els mes!res nacionalt D." Margalida
Coll i 2. lauaia Morro Oliver. Corn
nos faiten ii3ticies detallrdes mor h i -
tam a donar aquejta lleugeri not&.


A la sinipdtica Vila de Llubi el dia
5 d'aquest nies sego:ia festa de Pasco
s'lii celebrl iin grmi mitin i una inipo-
nerit manifeslaci6 contra la blasfernir.
L'organisador d'aquests actes que fo-
ren coronats per i'6x)t mCs falaguer fou
el vicari artaiienc Mossen Andrrn Cas-
selles i et1 el mitin hei pronunciaren
discuric s el i i l ts ir t (tacional de Ciutat
D. Anto,ii Vidal Pons i son pare D.
Juan ViJal Vaqucr, mestre nacioral de
la Vila d: Llt-ibl


APorreres se leu tambe una grari
festa per la resta2raci6 dt.1 Santuari de
Moatisi6;i organ sarit-se una tomb0 a i
una tarda literaria en la qual sabern que
hi prenque una part molt activa el jove
mestre d'aquella localidat D. Bartoineu
Mir.


Una altra festa, Eimpitica en extrem
i que s'hauria de celebrar en totes les
viIcs.de Mallorcn fou la de I'Hornenotgc
a la Vellcsa que en la Vila de Maria de
la Salt t orgatisi el seu mestre nacional
I). Bartomeu Hueuet.


Ja el dia de Pasw a1 dcrapvespre
reuni tota la poblacio a la plassa aont
feu un diwurs explicrrit I'objrcte de la
festa amollant se en I'acte focs artifi-
cials i amenisant-lo la banda. AI onde-
ma a les 6, derprts de tocar diana e's
carruatges de la Vila anaren a cercar
cada un del 21 mCs vells del poble i 10s
s'en dxgueren a I*lgleria en la que s'hi
d;gtid una rnissa arnh comuni6 general
p'rls vells i p'els nir:s de I'cscola pre-
dicant b. 3 Jtlrdi Carbonell, acompa-
nyant-lo despres tot el poble cap a
l.esco!a a m t ler simpstiques jorenetes
les serviren un bcranar. S'organisd
despres, la festa de la flor ptr recaudar
diners en obsequi dcls velletr rcple-
game lines 250 ptcs. que serririn per
obrir-los llibretes de pensib. Prcsidida
per I'Ajuntanrent i dernes autoridats s'
organid una nianifestacib anant a rebrc
e! Belegat de la Caixa de Pensions i
derprts i'autombvil del Sr. Mrssip du-
gu6 els vells a l'escola aont se'lre rervi
un gran convit AI capvcspre tenguC
lloc I'acte del homenatge que'lre rendi
tdt el pob'e pronunciant vibrants dis-
cI1rx.s Mossen lordi Carbonell, el mes-
tre 1). Bartomeu Huguet i el Delegat de
la Caixa sdbr Daviu.


Siacnhorabona i que l'any qui ve
tenga molts d'imitadorr.


--


--


--


Or hgrafia lallorquina
A. E.


Anern av;lPi & parlar de la
IlcAtrrt a o bid 1i1 c6rr&ponent a1


s6 fosc de la u i de la e semi-
nmdea en inig de paraula.


Son moltissims els qui es-
criuou en 18 n o s h lleugun i
confonen trmb grau frecueucia
la a nmb 1s e. Per .ex Un qui
ha dCescri~irea l la r gada no te
ja cap dupte sobre la lletra fi-
nal per que sap que ha de ser
a per emer singular femeni.


LA peuliltima a tampoc no
ofereix cap d i f i cuh t perque ja
se sap qne totr a t6uicr s'ha d6
crcrinre corn la castellana an
Per6 en canvi son molts qui
duptau t do la autepealil t ima,
escriueu a Ilergadu, Tenguen
en ccmpta que u U R 8. porta
d'im prinzilitc correspcin
i1n.x n deOil en SOB detivnts.


1d6si el primitio pot esser
d l a r y u no canviem Irr a per
formnr el derivat 'i esciige6m


De t r j i c l a v. p. a1 farinfir el
climitiutiu o qutdsevol de sos'
clel*ivnts escriguhm tnuleta laic-
le l l . De teula formrrrhrn teu-
(utla) coberta de tmles en les
cams) i quedarii beu distingids
de [uulada (reuni6 de rnoltes
persones en una taula).


Hem d'escriure claror i n'
hi ha molts que escriuen cle-
ror. Es que no volen molestar-
se en recordar el seu primitiu
clar. 1 lo mateix els derivrts
aclarir, claretjur etc'


Un altre em. Quant la e e&
t6nica per exemple ple s'escriu
sempre e mai a. I amb 18
mateiza e s'han de formar els
derivrta aixi: plena de ple,
clarefjar de claretj'u, uple-
gats de aplega, corn ignal-
ment dels prirnitius que ttuen e
iancada (castellann) se forma-
r6n en e tancadr trrmh6 scm
derivats. Aixi cenrada de
cenra, ribelleta de ribeltu
etc.


u 1 lu I 'Q u d o .


..... ~ ............... _.. .................. ~ .............._......(." ,_...- I'-




7- c


(I-) Aquest i e!s sis qui venen les
nios dona I'amo'n Tonieu de son Do-
ldons.
---


(2) Aquest i el que segueix son del'
Fcrrer CarbG de Capdepera.


...................... ~ ......................................


Vejau, lectors nmics, ;icluc>t
joc de nines quc ci:c:lrii : c jii2;i
molt dins Art& i qu'cs d'uiia gt-;in
valor cientfiica.


S'a'untcn totes les nines que
han d e jugal- i si hi h a u n a Maria
aquesta fa el primer paper, si n'hi
ha dues, la m& petita cs In pi-e-
fer-ida.


Una de les majorctcs s'asscu
a un portal i adamunt els s ew
jenois s'hi asseu na Maria Abnis
d'aquesta s'en fa una f i l a - a de
tott.~, lei clenC~, a' rcgucnt-sc Lim-




LLEVANT 5


&L VICULTURA


stxt rd una s e r p * Be; idit cls galls no fn i I ) , I < .
Molts son c.1; qui creurn que si, qiie


aqueli i ot is L3rtit.i q'ie :iIqiiri:s vrr:ail.:s
trobani dins e,l niei-6 ' q ~ i c ~ c ! I F I - ' ~ ~ . ~ I : : I ~
no terien vernic.i, soli o i ~ s d e gt'l, p m i ,
ax6 no C'S e s t r a n v q u e t;l! cos1 ( : 1 * ~ ~ ~ l ~ i i i 3 .-L
mo:tes persoiics pcrq:ie iieiig:i s ( 1 3
ciiidat de dsinosLra-los q it' no ptjt CSi i3
i co:ii ells n o te11r.n uii e5tuifi Ict de 1'oi.-
ganisiic dr.1 <all i tie 14 .it 1iiia ;IO saht'n
si r:zlnient p:)t ('S-CI. o no. i co, i i I - C S U I -
t;t q:lc el vttlgo diu aixo i a ~ s 6 :reti,
clls seguint se rtltiiia ci-e-icn 13 qti? I O S
divcii i axj v ? ~ h l i i i ) I ) 1 1 1 0 es tan
sol53 k\~ll~:rc~ qiic ('siqteix t.4i cr:cIicia
+ i I O u u 1 p:s tot a~ i - c , i ei v. i lxo ('rei1 en
sos 01,s d e ga , l , i ill15 i tot, I 8 ) ; i e3 el-
colino. f ; ~ 1111 cl,laiiis a i , s que alguiis
iiiene;c~als dcl 11o1 t d'#.'sp r i i v i i s )iieii-


ga*lspoiic:i,i s )sit t i y t i L , t a ' t rc i cl I C IJO
A i n i rile parcix q i i t d w i a ebser uti


nit.nclscal ntolt 1): t Jna el qui sostenia
que els galls punen O I ~ S , I a ell SI que I i
tstava llrig tal afirmnci6 perqirc t<g,r!ient
titol d: i i i encml cl:vi;i i i~ve r de sohr:
si eis ga l s t i w i a p x i ovlciuclz
caniara c d c r r rea e : c


Anem it16 per parts. Priill 'r d c tct
hem d e dlr qu: ;llgLiiie- veg;rJe-i v:iiii
una gallina que se coiifo!i ii : i I ) 11'1 gall,
de p a crrs!a, COVA eic. I cr,xiienila gall
(i vqel t t que pon a f i r n i r n qire es galls
poiirii i no es ver, peryae q u e l l ani-
m a l que pareix gail c.i ga'linii.


Tainbt apereix a vegados dins es
nier6 UII oil p;.tit co:n t in i l niat la i aix6


.. es lo que se l i diu U I I da gall,' pei-ti
aquets ous son aiiornalies i sadat en li
qire aqueis oils l i t tits stm 01:s de gall,
per tradicici, perqire 2ixi lieu scntircn,
dir a-ne's velI,y, i faltt;is de refiexi6, ells


. segueixen digutnt- 110 sense conipr-
~va l - -h6 .


W Molts dels meus lectors i principalmcnt
les tiieuts lectores catittill mort i escor-
xat galk i gall nes, i s't-iauran fitxat q u e
els rnenudos de gall i de gailin no so:]
$pals, sin0 que els de gallno tenen ovetc
petits, ni overa i en tenen els de galline.


Ja tenim. id6, un I rincipi assentat. Els
orgues de la reproduccib en el gall
i a la gallina EO FO..I iguals; la gallina te
dvuls, ovari i ovlducta essrnt per io tan1
org a ?n s f t: me1 I c s .


Recoriqpem !os fasscs de i'ou i mos


guc'cll p o ! ~ , l l : q ~ l l ~ ~ d?fellSlllt que els


a L'alni, d c sa Clasta
Esfimat !'Xnio: M? vayg ?lygr.ir molt


!e sa vostra c , r t i , i mS; i : sebie no-
ticies d d nieu germ'i K tleo. N'estic
coiiteni de q:ie sa 119 .tia rds ;a T'CS-
campi i no crz-gueu qu:.ii ttn4.1 gens
Li-enveja de que s'e:i h Ija a n a t a una
oiutat gran; pori ell vture inis C O j e s
que jo. per6 per aqui no teiiim por de
cap bowb I i eil tal volta le; sent de
1110: t aprc p.


.Les cas:s de Sp!i Dobl3:is.aont me
tr3b est5n situ4:s d i . 1 1 ' 1 i t uti tui-6 de
I i.\lar;ii3 dominiiit casi toin la Cordi-
L1rr.i Nor1 de M rllorca. A jpvant Ses
C1jt-s Ii:i h a unj. c lssta graii i aderrera
un'corial de figiicrts de mor0 passat el
qUal v e un sementer reblert de figueres
i anietlers. A un costst tenini sa tunca
de s'em pobiada de anietlsrs i a s'altra
ddCs tanq-ies inks. i'orem arriba fins
allit avon volem s-nse que niiigh inos
digui arrerii. Aqitetxa llibertat que j o
twg, no la d w ;enir es nieu gertna i
p q u e vejeu lo molt que val la llibertat
vos dir2 que li dec sa vida,


Quant vaig venir aqui, per la sort,
me awn11~reti tot d'una di;s es corral
dz scs figiieres de rnoro i lo primer q u e
vaig voure varen esser les gallines. Les
salut i les dic que estic content d'haver
arribat a un corral avon tots parlarem
sa mateixa Ilengo, per6 just vaig haver
saludat i dir-los que jo beria el seti coin
pany surt tin gertnd vermei i un poc fa-
vat, arnpla de costato i un poc m e s bai-


xet que jo, i en llengo mallorquina me
diu: Aixb sera si jo vui.


Avesat a comandar, eiicara que'm fos
naretjat fin poc, m'embolic a ell i mos
ierirem fort f e r n No foren broines sa
:upada quu'm dona; cap i barbons, pec
tot anava sang.


Aixb se repeti dos o tres dies, fins
que vaig reparar qu'ell volia esser I'amo
Aes corral de ses figueres de mor0 i jo
oot dins sa tanca de s'era. Amb mi hi
veii2:leren alguiies gallines i de llavb
eiisli ii'hi ti? preses mes de la niitat i
mas pxsetjain ara per sa clasta i v 2 i x
to:s es qui venen a ses cases.
Si madona la du u n poc de mi per-


que diu qu'aba:is 110 aiiaveii gallines
per sa carrera, per6 jo !i vaig dir que
costa rnxm agransr sx clasta q i e dzi-
xi\ sa sanc pcr diris ses figueres de ii?g-


De gslliries aqiii n'hi ha una lrerttena
d e diferzrites rasxs , perb sa part aven-
teijada es dr n e g r s . Dz ps!Iats ni hs
uii3 cor ,~, i t~i i : i d'eng:iany. Sernpre n'hi
ha d,: t j t s t3 n n n j s Aq.ii n 8 fan p3s;a-
des s r ~ ; s ~ s , p21-3 sz np-: hi h a UJJ o
d u s Ilo+i?s qgi e,i menen.


A cxla lloca I i pos:n 13, 15 6 17 ous


0~1s lo nik . is?rd per l'exces de galli-
nes?


Aqu:sta mnteixa setinaaa una lloca
qui covava O U j n'ha trets 14 pollets
forts i etxeravits Aquejts no coiiteii
a:nb sos cora:ita qu'he dits, i n'hi ha de
tots colors.


L'aIno rneu, m'encoiiiana que vos diga
q u e si tenien cap gall o galiina per
ve.ndre o per baratar el ferieu laen con-
tent, perque l i agrada canviar per en-
fortir sa rassa.


Ja volia acabar, per6 abans vui dir-
vos que s'altre dia me passetjava per
sa carrera i vaig setstir I'amo'ii Tomeu
que anomanava l'Amo de Sa Clasta.
Me crida s'atencib perqw sempre vos
record amb gust, i lo que vaig treure
de lo que ell deia era que 1'Amo'n To-
nieu era molt partidari d'un sistetna nok
de conra que havia Iletgit damunt el
,!,levant en un article que vos ehi publi-
careu i qu'esperava s'altra nicmero per.
sebrer-ne noticies m& clares.


Salut i expressions de 1'Anio'n To-
meu. Queda sempre a les vostres ordep


r o c


s:go;1s s I gia3S.jlria, fallant UII o dos


Bst Sileaio




e; LLEVAWT


Noticips i rzntaris
De la ~ a n c o ~ n u i i i d a t


Han passat u m partida de
dies i segueix en el matek estat
el fet del Covernador dc? no
apro var els pressuposts munici-
pals. [Es que hi ha dret a entre-
tenir la vida dels municipis? Sols
u n a vida migrada, sols el no
apreciar el veritable valor del
temps pot escusar el que els
,ljuntaments de Mallorca con-
hentin un ret& tan notable en el
cxmi de la seva vida.


Per aixb insistim una veqida
mes en fer present, que si no
camvien d’orientacions els ele-
ments que integren la Mancomu-
nidat d’Ajuntaments, si la s e w
unid no va acompanyitda d‘una
torta idealiclnt, la seua obra no
.SC pot traduir en resultats prhc-
tits. Els nostres batles, tal corn
estd el camp ami, han de dur a
I;i col-lectividat les seues ambi-
cions, els seus personalisnies o
cl seu mutisme, que es un sinto-
m a de la mort.


Perque, si la Mancomunidat
persegueix progres, aquest es
consecuencia de llibertat, de
descentralizaci6, de bona admi-
nistr-aci6 i mentres existesquin
xquelles anomalies, no pot haver
hi ordre tan necessari per ade-
lantar i mentres els pobles no
cstiguin capacitats per exigir a n
els seus administradors el cum-
pliment de les seues obligacions,
mentres no desapareixi el divor-
ci existent entre els ajuntaments
i els pobles respectius, no hi ha
progi-6s possible, perque sense
ordre dins l’individuo, no pot ha-
Per-hi ordre dins la col-lectivi-
d-nt.


Per6, si de fet la Mancomuni-
&it est& en marxa, sirii prudent
donar-li forsa, dar-li injeccions
de saba nova perque tregui bo-
nes tanyades que siguin les qui
demA han de donar el bon fruit.


En el nostre pobre concepte la
Mancomunidat no s’ha de limitar
a fer, per exemple, una xerxa
tclefbnica rural, no; per aixO, o
sigui per un cas concret bastaria
5a reuni6 i acort dels interessats
i la seua despedida fins a una al-
tr$, per aix6, no hi ha necessidat
de tenir estatuts, ni tenir progra-
mes, per aixd tot sol no veim In


necessidat d’un Consell pcrma-
nent, bastarfa bd Lina comisib
per dur a cap aquella cosa de-
terrninada.


El Conself permanent, corn a
tal ha de tenir una mes cnlairada
finalidat, ha d’esser l’executor
d’un PI% i aquest pla ha dhbar-
car totes les rnanifestacions de
la vida dels pobles avui, per des-
pr& passnr it mans d’un organis-
me regional que sigui el propul-
sor de la vida tota de Mallorca;
quefcom semblant a lo que passa
en la Mancomunidat cataIana,
que cuida de camins i carrete-
res, tclefons, tota casta d’obres
pribliques generals i d’interds es-
pecial per alguna viln , a la qual
se li faciliten medis per esten-
drerse, instruccib veritable per
forniar les futures gcneracions
que han de desanrol-lar I’espiri-
tualidat del poble. Aixci cs Io
que hauria de fer la nostra Man-
comunidat, i mirant an nquest fi
per aix6 es per lo que s’haurien
de capacitar CIS nosti-es poblcs
ja que I’autonomin mds incipient
concedida ii un poble ignorant
ha de reportar inmensos perjudi-
cis. (Que mtSs voldrien els cacics
que tenir Ilibertat per endogalar
els sew contraris?


A ben orientar la Mancomuni-
dat cncaminarem lcs nostres for-
ces; pei-b corn son tan petites,
reclamam I’ajuda de tots CIS que
senten ?mor per la terra que’ns
ha vist neiser i d’una maner? es-
pecial de aquells qui pei- cls geus
carrccs est6n cridats a produir
trnnsforrnacions trnnsccndentals
adins MaIlorca, anib la segure-
da t que si tots hi duim el nostre
entussiasme nos ferem ben aviat
mereixedors del respectc i con-
sideracid ;I que se fan acrecdors
els pobles conscients de la propia
virtualida t.


FLORIANA.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . , , . . . . , , . . . . . . . , . . .


El primer d‘Abril diada del Dijous
Sant se constituiren per tota l‘llla e t
noirs Ajuntaments. De tots el’s el qui
desperta mks inter& an el tiostrc pu-
blic es el de Ciutat i no es certainent
perque sigui la capit:Jl d.: la provincia
es per la renovacib de person; I que en
ell ha tengut’~i1oc i per haver retirat
C I S diferects partifs politics l’element


xerraire i passional qire durai;t uua
partida d‘mys ha feta ob r l kegativa
dins el niunicipi que hauria d’t sscr
el model i I’orgull de tot? la gent ma-
llorqu im.


I d’entre tots c‘s gruw e1 qui ocupa
el priiiier I’oc i sobie el qual ha caigu-
da I’exageraci6 del nostre poble es la
tiiinor’a regional sta que de brass t amh
els I iberii1.i. i nib u n programa cwnu
senibla esser l‘un!ca esperanqa de s d l -
vacib per la Ciutat.


Mos explicam perfectissimanient leo
floretes (requicbrus) que dins el consis-
tori s’han lirat a n els nostres amics i
no eo la bona fe segurament I a proiro-
tora de cerfes actiruts. no, es el desitr
del fracAs, I crque d’altre manera, se-
ria la dcsautorizaci6 a tota una actua-
ci6. cosa en la qual no hi consentirdn
el setis vertaders culpables. Si pondeb
ren 61s homos notis, als homos carre-
gats d’idrP!id;rt, capassos de fer obra
pos’tiva, es Fer ti v6 el CAS zc’ucarlos,
anorrrarlos, dt.struirlos per a sempre.


Aq wst cs el secret d‘aquelles acti-
tuts. d’aque’les ganyotes idiotesques;
per6, e‘s nwtrc-s amics van previnguts
contra totes k s iirales arts i no dcs
maiar6n litis a obtcnk la victoria i, que
saben coli1 I’han d’alcansar n’es bona
prova le primera 1 ropnsicib pri sentada
fruit d’un treball initrrs, d’un estudi se-
rids de lo que pretenen . resolgui I’A-
jun tament.


1 P LANDA -Pasqua de Rcsurrecci6
es la diita escullida per els irlandesos
per conquistar la seua Ilibertat. dia
memorable i a1 m ~teix temps simbblic.
El poble irlandks $e troba oprimit i vol
recxir a nova vida. Ha tenyit de sanc
la Pasqua i aquesfa sanc v c w d a per
uti pobl- conscierit no es la sanc blanca
que s’cstil-la per moltes bandes, no, te
r l color i la forsa de la dels martirs qui
no temen 61 sacrifici quant dc defensar
la seua pa‘ria es tracta.


EL BOLXEVIQU1SME.-A les ma-
teixes portes de Franqa el tenirn. Se-
guint el caiiii de devallada iiesdc la
Rwsia ha iristaurat el Feu imperi en la
conca del Ruhr. Alemanya s’esforsa
per destruirlo i es lil linica que podria
imprdir cls pas dels rotjox perque est5
B la barrera. perb Franqa cega i obdi-
nada si oposa i no vol covpendre que
la seua acritut ha de dur 1’Europa a la
revoita Ing itterra que t4 la vista m&
Ilarga pare x que no est& confonne en
la ocupaci6 de ciutals alemanes -reali-
zada per Franqa com a c h i c per I’en-
trada de tropes d’aquella nacid en la
dita conca per dur a ccp aquella bona
obra. I se ccmpren: lnglaterra te I’e-
xemple dins caseva i sab que la opres-
si6 sol acabar semprc anib la desespe-
rrci6.


;t




LLEVANT ?
1c


EQNSTITUC18
DEL AJUNTAMEBYT


El diit piiiner d'aquest mcs,


I I O ~ S retgitlorsdc.1 mnnicil)i qrw
f o r w eirgits L'II el iiies do fc-
L re I e.
En ltr 1." E O S S ~ ~ se votaren


(11s a t rrecs q:a udant c o w titui t
1' A j 11 u tanie ti t it m b ttquest tt for-


Btttle inajoi. D, Andreti Fe-
menier Cast4l:ts (a) Femeni:is.


Piirner tiueiit 11. Juitu Case.
1 1 : ~ Cttsellun (it) G n r n m i i .


' 2 . O tiueiit 1). Bartomeu Fe-
iiieuies Ni:olnu ( t t ) L'Amo de
Son St11.eJa.


Sit14lic D. Ft*:tnces:: Nic3lau
8ureda (a) des Foru tl'eu Becir.


Interventor D. Antotii ae-
uovaxt Esteva (21) De Son Te.
waspa.


Si;\ euhorabona a tots i Dcu
~ u l l i r qu'eo surtiu en tarit bou
noin coni hvi eutren.


Visitnt el bath major, moa
ha esplicat esteusamttnt el pro-
griiinrr que pec:ia dcseii-t'otltir i
si Deu ho vol en donnrem cou-
ta en el n." qui ve.


El nota hjutitanient ha tipro-
vats j a els uous pressupots eu
els qnals hi figiirrr aiimeutadu
la partidy d'empleitts perque
s'ha acordat pujar-loa ULI 25


Per aumentnr les entrades
s'ba acordads la pujit de cent
cincuanta per cent els grifons
particulars coni tainb6 s'nnmen-
t& fins a dues pessetes lu re-
deiici6 del jornal de carni. La
dels carros grossos pujii R 7'50
pts cu lloc de ciuc.


f3.j posesaiotl:rl~en tiel carreg els


ma:


Po0 *


-- -
Per dimisi6 del passat fmser


' esestat momanat per aqucst
chrec: Eu Sebastik Miquelel
ainb el soil de 560 pts -aunien
tndes en uu 25 p g .


TninbO s'hau proposats cou


C R O N I C A
MET.'_ORO LOGl.4. -Ha cornensat el


hon t e q s prim3ver.A. Diades explen-
dides, de hon sol, i tiits estef !des han
caracterisal la passada quiiizena.Alguns
dies el ccl ennigulat s m b l a va que hdvia
dc nrribar a plolrre perS s'ha reduit
a nores


AG2I::ULTURA. -Les operacions
agricoles s tgueixcn 13 seua via . Semet-
genca a les totes. E k sembrats presen-
ten molt bon aspecte,per6 hi ha conra-
dors que diuen que si 110 brusquetja
un poc rnes les trrres pripies prest se
resentiran de la set. Hauricl de fer colca
brusca de tant en quant


E5TAT S~NII'.ARI. - L'epidemia de
dagues va passnnt poc a poc, per6
encai-a hi ha colca malalt. Algun cas hi
ha liagut de gravedat i fins un mort en
aquesta qu'iizena. Aquest es eslat I'arno
Antoni Estela espos de Mad6 Juanaina
Viulina ail a q u i corn a sos fills aconi
panyam amb el scntiincnt.


I11ORT.--Segons noticies a St. Llo-
rens dcs Cardessar ha mort a edat
avansada mestre luan Sererio que vis-
qrie inolts d'anvs a ArtA. A I cel sia.
DESPEIIIDA --El dilluns de Pasco se


despedi d'rquest poble r l coreiner d'
ciiguany cl nostro amic Moasen Claudi
Fuster.
M UTUALlDAT.=En la segona cos


tura de nines de la nostra Vila que diri-
geix D.a Itiana Maria Sales s'ha consti-
tufda la mutualidat escolar arnb el nom
de St. Salvador Enhorabona.


PUJA D6ELECTRlCIDAT.- Se diu
aqxests dies si se pujnria el f lu i t eletric
de Art& Ara per6 ha sort da una R. 0.
encarregant a les Juates de Subsis
tencies perque entenguin en aquest
aounto, a les qoals s'ha de solicitar
per la Dujada.


CAIXA RURAL.--S#ha publicada una
R. 0.aprovant la modificacid del tttgla-
mcnt de Ir Caixa Rurat d'Artd aixi
corn havia acordat fa wprop de dos anys
la lunta General.


BLAT ARGBVT1.--1s mo!iners es-
peren del Governador el preu an a que
han de-veiidre Its 16 tonelades de blat
atgenti que ultiiiiainent adquiriren.


MORT DE D. BARTOMEU
GILI I GILI I SON PARE


A la Ciutat d'Alcudia en la qual esta-
va corn a quefe de I'Estaci6 de Telk-
grafs, mori despr6s de tebre els Sants
Sagraments i la Bendicio Apostdlica e


dignissim fill de la nostra Vila D Bar-
toneu Gili i Gili (a) Pcu. Aquest bon
artanenc. s'havia conqtristat un nom
dins el Cos de Telegrafista dcgul a so t
csfors i estudi. Fill de pares humils i
treballadors, h q y 6 de treballar mo&
per elevar-se. Per s )s merits i des.
tresa en el nianeig drls aparells,
Morse havia gonyat el primer prenii
en un coiicurs entre telegrafistes. Visque
alguns aiiys a Ciutat i sra en feia qua-
tre que havia psssat a Alcudia aont
vivia amb son pare I s'esposa. Son pare
moii tarnbe un dis abans que ell, de
minera que aqueixa hDnorabIe familia
quedb desfeta amb poc temps. Se prea-'
cupava semprz de totes les coses d'
Arta qu'es!irnava en deliri i natural-
merit era desde el primer iihnero sus-
criptor de LLEVANT.


Deinanam a tots els lectors una ora-
ci6 per la scup Bnirna i acornpatiyarn a
sa Sra. Esposa en son gran pesat.


A ULTIMA HORA
ALBOROT


/a tenfern el n . O a punt de tirar quanl
s'ha promogut un fort alborot public.
Un gran nlirnero de dones devers des


dcii del mati han acudit a f a Sala di-
guent an el batle que's impossible pagar
la farina an el preu que s'ha posada.


Faltant el batie mnjor les ha rebudes
el primer tinent mestre Juan Casellas,
el qual les ha prom& que telegrafiarra
an e2 Governador perque doni preu an
els moliners per vendre el blat Argenti
que se ti aqui eni;retcngut.


Sortides dallajustiment han sabui
que l'executor de cobranses municipaZs
era per la vlla, i omb garrots ipedres
han anat a envestir-lo en el carrcr de
Son Servera, tenguent ell que refugiar-
se dins la faibrica de gasscoses. L a Z-
borots'ha nplacat, per haver unat a
protegir-lo una pareia de guardies ci-
vils arnb el sargent i empleafs mdnici-
pals que Phon acornpanyat a la fonda
aont s'ha pregat a la multifut que se di-
solguks que l'executor pprfiria avui
muteix cap a Munucor. Els dnims estrin
exaltats i no sabem sipassarrf res me's.
Ja ho cornentarern en el n prbxim.


R EGlSTRE
Mort.


23 Mars.-Maria Caldentey DurBn (a)
Ueva viuda, 78 anys, de Urenia.


6 A bril.-Margalida Esteva Servera
(a) Ferreguda, viuda de 84 anys de veie-
sa


7.--.Antoni Estela Riera, casat de 57
anys, de grippe.


Matrimonis


Maria Tarara Gil Fadrins.


Teresa Valls Bonnin, fadrins.


31 Mars.-Marti Nicolau Pastor anib


8 Abri1.-Mariano Caules Moll amb




d ' e n GUIE


GRANDES A L
$an J o s e


D E


Hda. Ignacio FiEc.erola
_- -


Z s p i t eri a
Le ii c e r i a C o 1 f e c c i o n e s I Sed :ria I hl e r csi-; a Pa5 c i i n Pd fi ij I t I- i a Caiiiiceria Corseteria Cor3 Laneria


ABRIGOS CAPOTES PALLIZAS IhIPERM EABLES
Articulos para luto -- GCneros de punto -- Bastones


y paraguae -- Articulos de viaie
SASTKEKIA - AIODISTERIA - CAMISERIA


Manta5 de Lana - Chanclns de Goina
(iran ieccibn de Peletcria


anda, de Esteva
Carre de Palma, 48-ARTA


P r c n t i t u t
S'ES OBERTA FA POC. TOT ES NOU


I: LLARlPANT. SERVICI ESMERADISSIM


GRAN i30TiG-A
D'EN


JUAN ULCENS (a> JAN
Ien de tota casta de articles, conieslibles, galletes, etc .


ES REPAESENTANT BE SA PERFLJVERIA


L. C A C C l O
TE DEPOSIT DE' 3lhQUINEY DE COSIR -


P a f f i A i i c o r a
Eom tamfiC tota tasta d'instruments m!ssitals. Bandarries, GIiitEiM, eft. --


TIP. Catdilca de 1L errer i Smr asl3-A R P"A


t
.


' ' 'e'