Un:i vo ta dcinoPtrlgt que d e cap'mq. [ie:-a C O I I V ~ . a In c;i t~~fi confolidre Ma-...

Un:i vo ta dcinoPtrlgt que d e cap'mq.
[ie:-a C O I I V ~ . a In c;i t~~fi confolidre Ma-
I,o:cn aiiih Catniunya ni fins i t:)t nm5


c!c dcfiiiir, de co;lci'etar b5 lo c.~:ie etrtt-
neni per Patria.


E.s nqucst per6 LII nsurito tail es?inbs
q i ~ c a b 114s ci'envestk-lo? v 0 1 m dema-
liar-vos, ,lec!o:s est; ti~i~ts, serenidai i
indu!~;::x% per rebre coiiceptes coni
e;$ quc uri:i:n :i t x y s x q:ie al$ s:gu-
ranr?: l t calilimri d'direvit5.


S.!ilr iet j n U: I t:j;sic coinh entre una
g:-an y x t del; eu5;):oi-s d e pc: aqui el
ciivid;;. in patii3 cn dties:pafriz pefita i
patria grnn.


Dz cap xianern podcin estar coirior-


tria vtlrtacfcra no pat ser in& que una
aixi c o n tinn sc1.i pot e8ser la nostra
i:lare. lvks ja qLie a In ap:'ecixiO de la
gen;i-;ilidai ti'excsteixen dues, 'consen-
timzen cldn~e:i-e scilanient la distincio
entre piifsin nofirrnl i patria adopliva,
qden t w n c s juridics serin nyu@lia la
Nacionalidaf i aquei;ta I'Estat.


Perque es bo de veure que la I'atria
ha dc tenir KI limit natural, i per aixo
so podem de czp manera combrogar
amb cls q u i prcdiquen que la patria es
l'huainnidat ccim tampoc conipartim 1'
idea delo qui fa volen t an esquefida que
la concretes en el poble o en la familia,


La pa!ria natural es el tros de terra
amat varem veure la primera I lum, stoat
hi tenim ela recorts de tl'infantesa aont
esti enciavrt el nostro poble, aont e-hi
jeuen les. deepulles dels nootros. avis,
aont cada montanya, cada penyal, cada
hosc, cada monument venerable. nos
parla a1 cor i nns conta'un punt de 1'


ies d2111(55 EJ':lr:irs, .arribad:i 1'hvi.a


G E S aIRb 2i*JUC:XL\ ti:


<


* historia de canestr-a.


I'rovcni, gerinsns, d? sortir a fcr u n
viatze p s 1 rnon i si riL;rz+"i11 arnb u n
v a p x d'cscaks, fora del per que stnt
el qui v w ap-op el terriie del viatge
iguGilrneiqt UIOS b~teg;ard el cni C i l tocLtr
t t im a C;mwi;is que a Cidiz o Al1n3-
r ia . .Ai posar el peu dins B.-ircdona i
s5iIt;r gent qLii p ~h 13 ni.itkixa licrigiis
que ntSwnnre:i amS 13 I!et ?e nostx-d
iiiarc nos b.1tegar.i am5 m e s forp pero
no seiitir2rn enc;i-~ c3;3 veu int.:rior q u z
rnos diga: Aqui es cateua.


Mes a1 colonibrar la silueta de 12s
costes rnallorquines, a1 p s s x p.sr ran
de la Dr2:oticrLi, 21 vziire I'imponznta
Seu de Ciutat q u i s'eniniraiia dins les
aiguts d s l'ober-ta badhia, a1 ser davant
l'esbelt Castdl de Be!lver voltat d::
cas.-.s blanques co:n a cisnes que repo-
sen en ~ e s vcreres d'cin estnny, aI irepit-
j a r fin ;) 1 oi 4 n t t e 1-1-a ni n I I orqu i II a, se n : i-
r e m co:ti un dcsitj de brsar-la, el cor
mos aonari S a ' t j d'alegria, tendrcs 112-
grimes d e plaer guaitarrin a!s nos1i-o~
ulls i encara que sigucrn de la Vila mes
arreconada i lit~it~il sentirem com una
veu intiina que nios d i rk Ets a cateun.


Idb, aquesta cs per noltros la Patria
natural.


A n aqclesta patria la coneixem tots
per instint, sense necessidat d'estudis
perque la patria no s'estudia, s e sent i
res mes.


0 sinv's aun pages de les nostrcs
coninrques parlem-li de qualscvccl de
les regions espeiynses, Arag6, Cas-
tella, Andalucia i quedarri bocabadada
i mos dira que ell no'n rjab res d'aix6
perque no ha estudiat.


El conceple de patria ve a ser,
corn una figura de cCrcols concentrics
el nucli dels quals es la familia. El pri-
mer cercol es el poble i seguelxen d e s
pres la comarca, la regi6 i la nacioaa-
dat, pogueni despres aqueixa rodella
natural justaposar-se a altres identi-


ques, for!na!it entre totes cn teivit de
patries oaturais iligiidys anib vincles
d'amor que juntes vcndrdn a formal- l a
pdrin adoptiva.


La patria adoptiva pot esser tambC
e.stirn3da coni% t i l pc.1-6, de cap ma-
nera es p3t confondre am5 la mfnra!
Aixi corn aquesta mos es mare, aqucila
rnos v e a s?r filla, aixo es iorinada per.
noltrss rnateixos; es el casal que lian .
bastit totes les regions i nacionalidars
que se lligaren arub 1ligar;;s d'smor; e5
la socledat formada voluntariament per
totes 16s patries naturals per la comii
deEensa, per la major m!idesy de l'eco -
Yomia nacional, per tenir mCs foi-;a
real. Si volem establir una distincib en-
tre lapatria natural (Nacionalidat) i la
pstl-la adoptiva (Estat) basta dir que
aqueix es:dcstructiblc. Per un vaivi de
la polilica, per u n a conveniencia ' 2
socirdat de nacions, per un Capri-- d?
qualsevol zltra Estat mCs fort i , qb i -
cibs, per la mort d 'un Rei o per la vo-
luntclt de totes i cada una de les regions'
i nacionalidats pot daixar d'rxistir. En
csnvi la patria natural es indestruetible.
Pot viui-e oequestrada, hu millada. Ira-
pitjada, oprimida, per6 viurli mentres
tenga fills qrie I'estimin i aqueix amor
es impossible elirninar-lo perque Deu
I'irnposi en el nostro cor.


Tot lo qual mos diu que'l nosti-o
amor concentrat en la familia per irra-
diaci6 s'exten an el poble ,a la comar-
ca, a la repi6 i fins a la' naci6.


Es hora de concretar aqueixeo idees
en la determinaci6 d e la n o s h patria
natural i de !a adoptiva corn tambe 1'
amor que a cada una devem per6 coni
aqueix article s'es allargat mCs que no


, .... ' .',


vdfiem ho deixarcm p'eCn.O pr6xim.


....,.. ............................. *.....,. . ...... ......... 1 .e,. ...,..... ,...,.. ..._)




a
--


A CONIONETS A A M A G ~
Vat-aqui aqwst joi: rkcullit a un su-


burbi de Ciutat:
Se 6ofea s'atlot qui s ' h de posar i


quant ja esti dtsignat, s'amag;ra dins
una casi , a uii r ~ 6 , n si t i n t poca
confiansr nieresquCs an els jugador.,,
li taparien els ulis ani5 u n tilocador, o
un altre atlot, ausegur, l i tapar;a'l nars
amb lec mans, niciitres teiiguks el cap
damunt leu seues catiies.


AI entretant els jugndors haui-in annt
cercant el iloc millvr p t r aina,+ir-s'hi.


El que's posn anir.\l criclaiii fort, poc
a pac, alqant una mica rnks 11 veg, i
allargant-la en e,s8zr il la darrera si -
laba.


conionof, conionct ;quin'hora 2s"
Els qui s'aniaguen o ja estA.1 anlagats


li contesten:-Lu una-ciissimulaiit la
treu a mailera CIC gisco, a f i de que'l qui
' s p o s a no concgui si cktan ainagats
molt eiiiora o i i i w aprop, o yuins son
els qui rerpoiicn.


Conionet, conionet iquin'hora 2s:)
torna cr idar el qui s'arnaga i'ls d e m b
contesten:-Les d m s .


Conionet, conionet iquin'hora is:?
-Les tres,- responw tercatn volta


Llavors el qui's p o w , ;les demaiia
des dels liocs aont estan arnagats.


fort:
c Est au ben a magadef s?


* -Si o R O - ~ S la contecta. JSi no hi
esthn, toma rzpetir, co:n abans les ho-
res; ara, si hi estassen sc'n va a cercar-
ios i el que troba dins l'amagatai se
pusn, matrltie.; qi~e'l:; que !i fugtn i to-
quin mare (el lloc iioni e3iava'l que s'
amagava) ruiiianem francs. Si per dia-
sort no n'agafds cdp, s'nauria de tornar
a posar, conienqant arxi altra voltn'l
joc.


PA I P E X ~
Se col.l?que*1 dos atlots drcts i d'es


quem entrecreuant-se 'is brasos per
darrera. Un dcls dos s'acota, roman-
quem l'iiltre extks i atiib les canes
penjant daiuunt I'e:iq?lvna del acotat,
qui tot-d'unit I i dcmana:


- tAvdn estds?
I l'a!trii! respbn:
-Dainunt tariladeta.
- - ~ Q r r d menges?
--Pa i guinaveta.
-tQuP berrs? .
--Aigo de m i .
- LlevPt, Uevei, que j o hi vui esta,-


acaba di Zuent anib tonada alegre e l qui
esta acotar nientres s'mlca &et. El qui
estava darnunt s'acota, ro:nanguent 1'
nltre amb les carnes penjaats, recomen-


' %;ant aixi iadelinidament aquest joc
tan preferit p'els infants menuts.


'


,;
Antoni Pons Pastor.


DLeT;eorolc,gia
pop-alar


LA FLUJW
( Sek ct e ix)


10-Si etn arb2ttiitiz canten molt oe-
mya!en aigo.


1 I-LIaAiurit I R muntanga del Toru a
,cgrdes s'hi posn una boira bwi cone-
;uda dels :netio:qiiin~ q l l t ? l i d i u t n ca-
leil. I se L l i l i qae q r o n t io L h r e de Deu
lei Tow du c t r , ~ d l pres1 piuu


12-,<i e i bett.4 j,,vi. j:iga i boti t jn ,
cny,:l d*ai;o (Per exrtnsi6 sc diu de
R gent jovc).
-13 Si c r i i a r i i el sol start ~ F J t o r n 1 t a -
)ar tot-d'uri.'., i l i i i s ~ C V Y c!i:s Iil ;ur$ plo-
;u t


14-Talnl.6 es UIIA se;i:,.aI d'aigo c s
:iular es foc.


15- Si "Cj pe;:yes st;cti, :ienyalen


16 -Quai i t el.% uy-ons (sua) cridcn
rest pl ou.
Amb nqiiestcs seriyals hi cn!:en t im-


36 els de niztilats eapeciii!.: qti: a v o : m
butt rn pro n n 9 ti ca i i t I ti j :$ :


17-El Copzll de scnyora e.1 d n n ip ! -
at qne sol soitir B x e i w i pi-orlostice
que plorirh dins tres dies.


18-Qt:hiit al iiiestral ehi s u n CLI-
parrot quz 2 ; ui i iiigtilat iiioit nzgx 4in>
vint- i qiix!:e Iiorrr; plou.


19.-Si Encliistr e s U-I n i q i l que I t
Rquella for-ilia i quant surt senyaia q q t
plourt? dits t e s aies


20.--Sn Barcn cs ui1afi'sr.i d 3 niy!i.
lats que van de l l i t j o r n a Trsmoiitana
i que per lo regular coinens3 QII puntn 1
acaba redonenca coin U I I B barca,
Senyzla aigo.


21 .-Devegades a Is part de lJitjort
surt Es nirvnlut nm cabacr,? i en sorti
abans de ICs vintiquatre horea ~ I O I J .


22.=Diuen Scs C4benclli.s E n els d k
primer, segoii i tercerid'aqost. Si ei
aquest.; tres dies el dcisiati h i ha ba
nyadura jrouada) no faltara pluja en to
l'any. Si dia primer no n'hi ha, p!our,
poc en la prirneria d'ivern si no n'hi h
el tercer plourj primerenc i no t a rda


A n el @!e d' Arta tambe en tenir
de ben particu!ars de preocupacions so
sobre la pluja. Vat n'a taqui aigune:


l . -* sa lluna d'agost que plogu
plourd nou Ounes de carrere. Aix6 e% v.$
Que si plou a la l luna nova d'agost, le
nou primeres llunes noves que seglilirri
plourh. I axi de fes demes.


2 2 . Si plou de Lluna nova i de Llun
veia d'azost no faltari aigo en tot Pan


.3--Sie n I'aretjal ( I ) s'afqa i se torn
enfonyar plou prest.


4 . 4 3 ec sol du capa, senyal d'aigc
5 -@ant se veuen tres sols dins t re


dies plou.


1ig0.


---
(I) En ParefJal es una nraulada @res


aa que surf centre Llevant I Gpet.
Aquest pevibdic cstd sw5jecte


a celzsura eglesldsticn.




CQ
Son les 7 del rnati: Jnst da-


rn vant teog la prensa acabatcta
d'arridar del coutinent. Els q u i
espereu d't-11s boi~ea noves he
posarhn cot~c~ii+osos perqiie ve
rota plenn de pessimisrne p'els
intjstres. Et1 el hlit!isteii d'Ins-
trucci6 P~il)li(!a 110 trios atenell,
ni rnos ftin ctrs. Segrrit se H l l l l l l -


, cien auments de sous eu ttl-
i guns d e i u i titlllents, haguent


dins dos t tr~ys clobltit f fins tri-
plicaaf t~ls sous.


An els niwtws de la ense-
I I Y ~ I I I S ~ I no s-hacre9;utprrrrden t
ariinentcir-los tnnt. Que'n ferieri
nlln\~ors (le tatit de cloblersiN'hi
hi1 :Ilgiins que'aixi mwt,eix hnu
dololttt tbl ~ 0 1 1 , molts sols hau
iirribat N n t l cincuH uta per cent,
iiioltisitns sols hati obtengut
1111 viut. I 1:t vjda esth dues ve-
Giictes rnks cam. 4QnB han de
fer els iiwstres? Que s'estren-
gaeu uu poc el ciritur.6 i espe-
rin d'tmeguts yn'els temps


+ millorin. 1 1 no's que no mos
urnpliii de promcsses! Cada Mi-
iiistre qim pnja dnrnnt els pri-
mers t e m p diu que estorliw; i
pnssn el niesos sense pendrc
c ~ p resoluc.i6. Ne..;, q n m t veil
Iiri>sirnil su ci1igu(lti, tot set1
prornc's*~s. Piaest mos dona14
/ ( I l I l / / t / t per6 dills 1)()(:5 dit.$
111\ii (.t*issis b l n l l ' e ~ t i m b i ~ (*:'I)


.


avall i nmb ell e l custf*ll (le les
ilrisioiiu que inos L u t h fet con-
eelwe.


I 110 es sols en la qneati6 de
sous quo vtt desbdlestnt el
nostro dep;rrtarnwt. Eu tct sc
veu iina tlesorgaiiisac.i6 estu-
penda. Teuim ti13 escalaf6 qui
es una olltt de grim eu la qual
ningfi s'hi e u t h . Un Estafut
que'hn de sufrir la ma despia-
dadt de cuda Ministre novnto.
La reforma vertaderu d'nquest
est6 prornosa de quatre go-
verns enrera, per6 coui aqueta
e~ut3t1 cada dos tnesos' ienipre


mos qrl(itfilm t i Iss rnntcixes.
Els c .o~ic[~rhos 110 s'hiit~ 1 ) ~ b l i -
('tits Inirl amb normrilidat tii
esper;tL@ 1 ) ~ r a il e11 que lot
esih dtwririitat.


Aqneixes sou 10s impressions


rcvistes. AquCim !ectura m'in-
filtrii el 1~oasilniarut;, i me seut
a111h nu ctescor~tgement sense
mi 1 t n .


NQS, PS horn d'anar n clarrsc
i tu'aistlc ,smb nquella pusuutor
p i v p i n d(.l clni se sent defallit,
wntrwriwt. Vrig cap a l'escola
(+0111 R per costurn, enctlrn que
niils vens interiors yie diuon:
No vulguis treballar ell profit
d u i i n socieclat que te tan obii-
d a d n la clase :m a que pertmgs.
A bando:;a aqneixa feina tau
inwi?t:t el valor de la qiinl niu-


Arrib H l'escola. i n11a cin-
cuat i teun de tiins etxerovits,
xlrgres, joguioera, amb !a car-
tera penja;ln a1 costat me salu-
cien ttrnb timi mitja riqlla. Son
mig-riure inflclntivvl m'aixtim -
pla el cor iac ln t la prirne1.a yeti
yne'tn diu: Mira nquest camp
llaurat i assaonaat que estA e3-
peract que hi sernbris bona
Ilavor.


Els nins me vo1 ten, s'nferren
a mi, ni'estrenyen les maus i
demostreu fr issanp de conver-
Silr i trebnllur eu el taller de In
ciencin. I els meus llnbis tarnb6
sonriuen amb els infantons i
convers i explic i juc i cant i
salt i m'oblit del mon ingrat i
del poble despreocupat i dels
Pnrlttments infeconds i dels
Ministeris indolents i de les
prebendes de les classes privi-
legiades i de les Revistes pessi-
miates,i no veig siob un mon
uou, renavelIat cada dia, uues
cares optimistes, uns cors
francs i oherts, uoe8 llevors a
punt de germingr, unm plantes
prdximes I\ flortp.


qrlr e11 ~ I Y C t ie In lettturii de les


g i ~ sin\) conipendre.


1L


tlr t o g r a f i a RI a 110 r q u i 11 a
A. e.


Diguemm en la reg:I:i n u t c k -
or que el s6 fosc e en f i u d (io
verb, n o u s i adjetius Et i i i i t ciris
s'escriu: en singular a (311 plii-
r d e. Aim5 es corn a reqln g(~-
n e r d per6 hi ha rnoltissirnc.8
d ' excep e i o n P . Perq ne so u In o 1 t s
cls noms femenius qut: w i b m
eu e v. 6. f n m / g e , nture, S O -
rie, piryimiclc), tolbre, F ~ L -
perl'icie, f r d s e , c ~ p i k i o ,
iqlemperie , etc, etc. Corn
tambe existeixen molts do
mots :msculins awbnts en a
per exemple: poema, pris-
mi!, mona r'c u, lernil, pnl:u,
p i r a la, p l a R e l a , p r o S e m ,
ciclisla, eto, etc,


Son xbundantissims els ad-
jetiua acabats eu e que c'oncor-
den tant amb els noms mascu-
lins corn amb els fcniet:ins.
Aixi: Terrible, poss ib Le,
miserable, salernne, z im-
ple, Ilircre, set catge.
MEMORANDUM


El darrdr del mBar entrant s'
acaben les classes nocturnes d t
adults i els mestres han de pre-
sentar a la Secci6 Administm-
tim la Memoria del curs. Els
dies 7-14-21 i 28 uo hi ha cl&-
Be per ser diumenges, el 19 qer
ser la feet8 de 8ant Josep i el
31 per ser dimecres Snnt.




4 LLEVANT


(SI7<,.-2 {yx)
Sembhva que amb aqiicstes precau


c:biis (;:IC o'aaoptaren havlari ti'e: t ir ja
tc,ra de peril! i fit co!:ieiisa c l repati-
iiietit d e l boii conquerit, per4 L' 143 mill6
que,r;i d i n s Palmn dechrada 1s pcstt
+ l~e ;:rnb poc ti'inps caufih incostables


v;i!ci:tsaque sinb grsn co:'atf;e Iirvian


i 11 i lii i cli. Aril ir I qus ~ t a j de ):I 1 a rn ui i :c I


izii t\'aii-ii':t A!e:c~ii!~, k.11 t i a r c i a PCsez.
d c ! !'*?e>t:.fs, i).G.ierzti d e Cerve:J& el
Co iii p t : 8 . 4 ptl j: t i :i e h y i : ~ :?1 :r d'rtlt rei
1lot,ica. P:cnia c;:i.tdwn c u ~ t.q$t$ de
ia pest.: ca-i to!% els ~ Q L - ~ ~ c s d? Ma-


,112s co!n;-dt:ta dernlzcib. :.n nottra \Ha
.t co: smuenuix der i'cpidtniia i per ha-
c ( ~ iilr!n i;i.,!ti:s!t;ia yc,r,t c ~ ; , h ( . a t+


c a s : dc.wrt3, lo que fon C Y L ~ S I de que'l
Rei en I Z U I I I C ' eiiviis A Don i 'ere Cor-
riel n Ara@ per fer vc;iir 1% cavnllr.rs
ctitregant-li c w t mil SOLIS. Bel- sa repo
b!3ci6 va rlonrcr e1 Rey en JP,urnc el fa-
rn6s c::Ciic de Franquickr y Ilibcl-tats
a h : p i vengucssai a ri.gobl,ir- h'la!lorca.


Durant aqucsta cpidemia foil guan
ci consol y sorvici qii- prestarcn cls P,
1'. Dominiclis que t o ~ l a primera oruc r e
ilgios3 que aqui s'esiabir c l t~ jp1 -6~ de la
Conqnisa, els qiids desafiant tot perill
sense tenier a 1;t mort pr r caridit pres -
Gren un gran servici als Mallorquins
en aquel!s dies dc dcsgracia i descoti-
501.


L'invasi6 Europea, de la peste ne-
gra en 1348 la desrrossa de la cual hcm
contat en el capitol anterior desprPs de
recorre la Sciiiiii;, Grecia, i Siria passa
a Sicilia d'ahont fou importada a iYlallor
ca enNovembredc 13413 la qual en menos
d 'un mes i7a perdre u n s 15.000 de sos
habitants quedant per tsnt molt despo-
blada, de tal innnera que seguns conten
Ies memories de I'Universidat vareri
uior;r un 80 pg dels habitants. AqneII
any se va anornaiiar per antonomasia,
el de la gran mortandat.


L'any 1.375 la peste bub6nicn sc
preseilrta altre cop dins Mallotca pujant
segons les crdniques a 35 000 les victi
ines dul contagi, tornant reapareixer
ainb mC.s forca encara Jes cap de nou
anys en ,qae [sc ferm processons de
penitencia a les iglesies de la Capital.
Oeixa a l'llla tant despoblada que en 5
d= febrer de 1.384 s e dona n n bandol
de franquicies concedit a n'els forasters
que per femcdiar la despobiaci6 s'es-
tablissen dins l'illa amb ,sds esposes o
casantse.en eila, rllibrx-antlos &.tots d e
Tulia i dels imposts sobrev molt!p-=:.


V ~ C ~ ~ I I I E ; itcni:;itit tlttr vida, lilolts dc


i j b 1 ! L < i p?t+ dafen3:ir-h Clc le6 ~ i . m e r dol


CIS IT; \ ro t :Y c i i 6iZil;rni Cic Clarsmunt,


' ~ I o Y c ~ (.\=e v.iri.3 tl'.tt!:!.ir i c 2 A t i i t d a la


i211ya dcspi-$:i dc la CO:IG~.!;CA;~T, ~ l u e d 3


, . ! , ' .


Eg el nies de Juny de .I 383 hi va ha-
rer una rpic!e!nia que sols eiectava a
i'esnins ~iiori~itsen ir.oltissirns


En l'srny 1465 de nou diferentf po-
)les de Rlallorca foren atrcats de peste
)ubonica, p r o encaril que no sc tro-
)en molts d:: detalls de aa dCstiosSit,
iura l i a ai any 1476. Durmt aqueixa,
;e pencl per pri;i-.er;l volia en cercar
ireventiuu i en iidoptiir precautions
;anitarks nombraiit u n metge, el Dr.
I. Llucid Colorninrs, ainb cl titol de
norber que era obligit a visilar alr
ipestats. Se va rcdnctar' til 1476 u n
,ietgIanient d e SniiicLit coiupost pel
nelge Co1oiniiit.s l u ; . t amb CIS Seiiyors
). ~ i u i s Dezcall;~r, Baile GeiicrirI,
1. Turas Des!)ach, Veguer, I?. L!uis
k ra rd , D. An,oni Colox, L). i l k t i Bsr-
et i I). A n t d n i Jurnsis P1 Governador
3 . Beren:,lir+:r de Biaiws va clear una
untrr de Morbers , coiiiposta de'sjuratr
;lo, Ciutadaiis i dos m a ~ ~ s t r i ; s un'
EavailO, UII ciutad3. UI mcrcader. un
nietge I uii.chgi3. Eki bai ,cs .&ls PO:'
bles E-stkveii obligats n doii;lr culita
retlnanalnient de lcs noyedais s!ii:aries
pogueiit els inateixoo castiga!. !w .flitter
coima la sdu t plihlicrt. La juiita. va cs-
tablit, amb I'assentimeni; del Rei. que
cap nau srribatit del extrnqgcr po@s
descnrrrgrr. sense nioitrar la patent
neta de! estat sinitari de sa tripulaci6
i sei:sc justificar sa procedrncia. obli-
gant-lc en cas de sospita a c,,rmtena i
exprgaiiirnt. Per6 eiic5:r-a que aquest
Retglainent es del 1476 se-veu que l'any
1.468 ja'hi havia junta saRitaria, corn
ho drtnosira el fet d'hsverse conmutat
en aqurst any amb assots la pcna de
mort en que havia iiicorregut en Migdel
Carboncll per have; snltat a terra pro-
cedent dc part intestada.


La peste coniclira a1 1.465 quedarrt
invaclits de tot d'unr Mirstiiar i ?61ler;
per6 ICs inides prcventivco dictades per
la Junta de niorbers, i Is creaci6 d'uii
cord6 haguent-hi senys!ada I ena d a
mort y'el qui'l trnsixwria, foren cnsi
iiiutils j a que roda per cas: iota l'llla,
Fiiis que a la prirrirvcra del 1.475 se
declarii dins Pa!nia. De inoment, se
deia que era nial a les gla!idules, per6
a final de Ma!g 5 c moriren cada dia
una coraatctnr de persr>ries. S'cscolS
despres i nio,t priiiiipalrnent dins Sineu
i tvluio, i al cntri.t;int ea Berengw.r do
Blanes do la Jun:a de Sanidat recorria
CIS pobles sans, Lluchmajor i Porrcrtd
per preaervarlos i a ardre retia re
proveien de queviures i abans d'en-
trar-los loa tenien cinc o sis dies en
observaciit. La destrossa causada
aquell any fou molta, contrnt-se en
quiaze o setse mils les victimes del


contagi. Tot -hm st: dava pressa per
amrgar els diners, les riqucsts, rl-
haques, robes i documents, fins que a1
16. de Septembrt de 1.476 oe feu un
prego ordenaut denuncfar totes aqu?s-


1


tes ecultacionr a n'els tribuiia s, dccla?
rantse furts passats deu dies. A i X O
adenies de zies perdues persorra!r; V R
ocasjmar la decadencta i ia bancatxta
a! comers, I la industria i a la agricui-'
tura, escampant-re arrru la irxs grGn
pobresa i miseria.


Devers I'rny 1490 en que se digue
que so trobaven iitacadss les cost( s dei
Medirerriini, tsquius coni e s t c v e ~ ~ e%
IiiallorqIJifis, sornctiem a l ' u h s c r ~ ~ ~ i b
dins Pol-topi tote? les naus q ~ i c vei i ici i
de Valciicia i Unrci.loiin. Sc iiix~teiiia
be a ii'es cuarentenaris, sL; reiorsi la
junta Sanitaria i sc iioiiieri;ire~i e:fi/?li.at'<
de fisic i cirugia rnorber:,, turti:iiit cadn
any els facultatius de lvlriio~.ca. Q i i x t
ja sernblava que la pest:! desapL,iesi.t
c a p a GCnova i Napols, ais prliner.; d c
Juny de I'any 1493, un tali h g s , capitj
de barca quevenia de pui:tr, ajJc: t a t s va
!altar a terra i rmaga cprtcb cos2s que
duia.'Se posh en coranteiia .):! barcci,
be ,creina la roba peril:o\a i I'tjItt.3 es
Q6sa a i'oratge. No re prcnpercri in&
p:ccaucions i a1 donarli en!ra;la n n'eii
tJoga, reculli aquest els o ! y m c s que.
tenia anlagats quedant de OIJ;) atacat I
moii dins pocs dies. La malaltiii se pro-
pa@ i tot d 'um la gent 110 s'eri guar-
davit creguent que eren yulriwnies per6
en pocs dies en rnorirefi t a i m que'tot-
hoin queda alarriiat escampnt-se per
I'intei ior de l'llla. bins I'iglesia d'Alaro
se crida corisili de notables en 24 de
l u r i d per atendra a !a provisib de que-
viurex que es pogud fer a n b faciiidat
perque icr poblacions del6 litorals no
est;r\.cn aiacades.


Les riles aont m9s vlctimes hi haguC
forcn Inca i Mum Per sos servicis e:i
rf contagi se disiingiren el nou Cover-
iiador M o s w i Juan Aymerich, I'assesor
Bofiil, D. Masr:8 hionistrol, metge; D.
Berset Chiprc i 1). Monuel Torrajil, ci-
r:!giaris.


Aquesta se anonieni SI pestr d en
B o p .


L m y 1504, fou i:,iportada novanicnt
de I'Africa no e w n t possible per cir-
c:unb;tancies cxtraordinarirs sonletre les
naus a coranteris. Molta pent einigra
de Paliiia, especialmerit I n noblesa.
quedarit la ~ l a s c proletaria que terrible-
riient ataclada 6c reparti en nialalts i
sospitoaos entre Portopi, I*hospiial d e
5antaCatalina i la vinyr de Mossel,
Cotoi:er.


A1 1523 torn& apareixe la peste bri-
b6riica. si be d e la no'n coneixe3m de-
tallu. En aqucst any se dugut es bras
de Sant SehastiA, fent vot de dcdicat-
l i ferta 1 dijuni.




ELWANT


800 dotzenes d'ous i 500 terses de
conis, Tambtf se mantenen 6 ca-
bres dc llet i cria, tres bisties de
fcina i deu persones, quedant
ben gordades les llevors per 1'
any qui vd; s'engreixen 12 porcs
que pescii 4.500 terses. En total
8.300 tcrses dc cam, 400 de Ila-
nil i W O O dotzenes d'ous.


Ja veis, idb, com s'ha conse-
g i i t dur ben ajustades l'agricul-
tura i l a ganaderia i contau de-
niunt, demunt, lo que pot pro-
duir: In carn posant-la a tres
rails, va1dr;i 6.225 pessetes, les
mctles a coranta pessetcs val-
dr;lln 1200 pessetes, la llann a
rint duros, 400 pessetes i els OLE
a sis reals, 1200, en total 19525
pzssetes, que corresponen a ra6
de 557- pessetes per corterada.
Hem de cicscon tal- lo que costa la
fcinn i la rendit.


De segur que molts de con-
rcdors no creuran lo que les he
dit i i-iursn maliciosament, i molt
rn& si ells son coni-adors d'a-
quells qui cullen i no pcnsen a
rcstituir it la terra lo que le culli-
ta li pi-en.


En n6meros segiients vos de-
tallar6 un per un els cultius i ses
feines i tal vegada logri convcn-
qer a n'els increduls i animar-los
a provar-ho que es lo millor de
tot per convenqerse, si be han de
tenir en conta que la terra en la
qual provin lo que jo les dic ha
d'esser terra bona i ben reblida
d'abres. i ademes, d'aixo, en el
scnibrar s'han d'ajustar a n'el
clima que tenguin 1 dem& con-
ciici6ns climatolbgiques que 10s
rodetjin.


Fins n l'altre escrit, idb, lec-
tors volguts de LLEVAKT que ja
no es sols publicxcio llevantina,
sin0 que, es la veu, dels mallor-
quins. mallorquinistes, dels ena-
mol-ats de la Roqueta etxerovi-
da, voltada per tot det lqu, fer-
til, hermosa i bressol de nostra
infantesa.


LCAMO DE S A CLASTA.
-~ - -~ ~~


l e s ventatjes de les
polisses de segrirs


Moltes persones a les quala se con-
vida per invettir alguna cantidat en una
o mer pdlisses de segurb, come tnedi de
protegir la seua familia contra la orfan-
dot o per protegirse a si mateixes du-


rant la seua vellesa, argiiment yu!t ues
uiia mala inversib o <(un rnal t i t y l y i , .
Per demostrat que aquestes a p x i a -
cions son equivocades publican ;iqui
una llirta d'alguns millonaris deis Es-
tats Units, ela quals a pesar de les se-
VUE inmenses fortunes no lian dubiat en
assegurar la seva vida mit jansant 1x3-
lisses de un valor fobu lh .


L*homo mke nssegurat dels Estats
Units es Rodman Wanamaker, de New
York i Flladelfia.


Les,p6lisscs de segurs d'en Wana-
makcr sumen la friolera de quatre mi-
lions i rnig de p CSSOC. '


Pierre du Pant del trust de la p6lvm-a
del Estal de Dclawarre arrib ol'icines a
ciutat de Willrnongton, ocupa el segon
lloc. arnb ita total de polisses d e quatre
niillons.


Segucix despres John Wammaker,
pare, nmb tres millons.


Altres pblisscs p6r valor de dos mi-
lions i mig estan en poder de J . Pier-
pona Moraag.


Perty Rakefejler, dos rnillot?s.
Ju l ius Kosexdwa!d, ialtres dos rnillons.
Harry F. DUUR, un millb vuitcen:s mil


Hi h a aderner'uiis 17 propietaris de
p6lissc s pcr valor de u n mi116 de pessos.


Lcs cifres suministrades, regons se
rnanifect'a, estan subjectes a ravisi6 per
I'aditament de p('?lisses especials de se-
gurs de guerra, suscriies per els asse-
gui-ats que tcnien o tenen negocis a 1'
cxtranger o quins assuntos demanen
proteceib especial. Aixi id6, es m& que
provable que aquestc individuoo que
posseeixen p6llsses d'un mi116 de pes-
ses 6 mPs, hogin anmentat els seus SG-
gure durant la guerra.


Les pdisses de 500 mil pkssos son
correrrtc un el moil dels segurs i no
mcrcixen coinentari especial. No hi h a
cap homo polent en els negocis qpe r;io
tengui alguna pblissa de IOOmil ~ P S S O S .


Anib tot, la llista de's assegurats no
produeix un contrast raro respecte a la
riquesa individual.


john Kockefeller per exemple, apa-
reix en In llista sols amb 50 mi1 pPsoos
rn p6lissas de segurs, si bC r s molt '
provable que hi ten ui cualque cosa rnes


I aixi per l'esti , fmen Stillman, Cor-
ielius Wmdelbert, acobo Rupport i
altres millonaris de J ew York posseei-
(en comparaiivainent pdlissas iryisories-
ilgunes menors de 50 mil pessos.


Moltes de les interessants figures del
non financier per altre part, han prefe-
-it mantenir secretarlient e's segurs de
rida i no SOP anomenats en les estadis-
iques. Aix6 sembla usual en les done?
a que apareixen en les referides llistes
imb una patita proporcib.
Es curi6s veure coin les estrellcs del


'lne asstguren ies sews vides, fent be-
teficiaris de la seua polissh at manager
t propietari de la companyia.


PPSSOS.






3egistre --


C R O i T I C A
VIATJEKS.--El passat dia 15


acompanyat del SI-. Sureda i la
seu esposn la distingida pintora
D'. Pilar Montaner pa esser a la
nosti-a vila i n la de Capdcpera,
l'erudit biblioteca -i de luniversi-
dat de Barcclonn L . A4anuel Ka-
mos estudiant lo poc que queda
en les nostres possessions de
cases senyorials antigues. S'ha


L




8 LLEVAXT


0 d ' e n I


E S AL
:San J o s e :


DE


Bord ados


Articuloa para luto - Generos de punto - Bastones
y Yaragaas - Articulos de viaje


SASTKERIA - MOiIi3TERIA - CAMISERIA
Mantas de Lana - C h d n C l O S de Goma


Gran secci6n de Peleteria


Carre (le P a I m , 48.-ARTA


P r o n t i t u t
S E G U R E D A T I E C O N O M ~ A


S'ES OBERTA PA POC. TOT ES NOU
I LLAMPANT. SERVlCl ESMERADISSIM


c
--.


A sa botiga hei trobareu sernpye pans, parlcis.
galletes, bescuits, ro!lets, i tot3 casta de gasticcia


TAMBE SI3 SEttVELS h DOMdCJLI
Nets&&, prontitut i economia


IJEk'3PA IC; Carrer* dc Pullirii 3 his. A.rZ T A


C A P 13OTIG.A
VEN EN iLllLLOS CONDICIONS QUE S A D'EN


JUAN UICENS (a) J A N
Totr casta de articles, comestibles, galletes, etc.


L. C A C C I O
ES REPGESENTANT DE SA PERFU,UERIA


TE DEPOSIT DE' MAQUINES DE COSJR


P a p h A n c o r a
tom tambi trrta tasta l'iostrnmentr mnsitals. Biorlorries, tildterres, et[.


DIRECCIO: : : ALCARIOT, 3