Any V.--N6m 133 PREUS Art5 U n trirnestre 0'75 *_. A fora a'tY 4'00 A1...

Any V.--N6m 133


PREUS


Art5 U n trirnestre 0'75
*_.


A fora a'tY 4'00
A1 Extranger id. 6'00


NUmeI-0 solt
0'13 .cts.


Q U I N Z E N A R I C A T O L I C M A L L O R Q U I


NOMS DE CARRERS
Amb el temps, els carrers d'una


poblaci6 solen canviar de n o n , a
voltes per una capritxada dels qui
dirigeixen la vila, altres perque en
realidat hi ha nom3 que foren po-
sats arbitrariament, sense reflexici
ninguna i ve despres el cas de can-
viar.10~ ho per haver-hi un nom il-
lustre o un fet important dignes de
cmmemoracid


AI nostro parer, els carrzrs hau-
rien sempre de dur nom de personat-
ge impx-tant o recordar un €et his-
tbric. Mo!ts de noms dignes de per-
petuarse i molts de fets de gran im-
yortancia son totalment desconeguts
de les multituts qui no se preo
cupen d'estudiar el passat, i no h a
serien s i a cada moment la ltipiiia
del carrer els ho recordas.


En la gran majoria dels c a s o s ,
ireim camviar un nom poc estetic
per un altra de certlt valua, mes en
la nostra vila s'ha dat el cas a1 en
rev&; noms que deien colca cosa
als nostros veziris foren sustituits
per altres que res signifiquen.


Per unes notes que mos ha facili-
tades el Segretari de la nostr-a vla
D. Rafael Sard, informaci6 que mos
feu el jutge D. Juan Sancho i altres
que noltros ja hem estat a teixps de
veure sabem que hi ha hagut mol-
ta mudadissa en els earrers de Arta,
els quals devem recordar perque els
lectors vegin quins devien conser-
var-se j si valdria encara la pena de
perpetuar-10s.


,


Enguany mateix hem vist cam-
viar molt acertadament el nom del
carrer Major, p'el de Rafet Bdanes-
Tolosa, corn fa molt pocs anys ve-
gerem amb gust que se baratava el
de Es Llinizc p'el de La Caridat el de
Puput p'el de Antoni Blmes Juan i
el de Plassa del Trespolef p'el de Pla-
ssa d'dntoni Maura.


En canvi, no sabem perque a al-
g u n s altres carrers i plasses de la
nostra Vila que ostentaven noms de
personages o de valor hist6ric els
liavjen de canviar per altres si's
permet I'expressid, insipids i ,fins
estupits.


Per exemple: El de la Forca que
sempre recordava uti monument
hist6ric c perque s' havia de canriar
cn Pnpzl? L' actual dels Quatre Can-
tons be deya d'En M$is; el que avui
se diu del Convent era del Cam.0 Ro-
ma; el que titulen d e la Pdresa se de-
in d'enSerra; L ' a c t ~ t i Lzrrer Recta
abans se deya d'En Morey que -e
canivia despres en de Betlctn. El que
avui se diu Carrer Curt fou primes
Travesa d'en Morey i despres se li po-
s& de la Virgen. El de la Plassa s'a-
nomanava de la Carneceria i la Pia-
sseta del Marxando s'anomanava d'-
en nlassanet (per lo regular recor-
dant el fam6s rn6sic artanenc D.
Juan, condecorat per Carlos 111).


No trobau artanencs estimats, que
no tenia el cap be. qui canvia els
noms citats i que valdria la pena
de continuarlos?


A. F.
---ac-/- _. 'L /--.


LA MILLOR FERRATGE D'HIVERN


El Bersirn
Donant a coneixer en el Congres


Agricola celebrat a Lleida per Ia
Federaci6 Agricola Catalana Bale-
ar, ha estat ensayat per numerosos
agricultos i experimentats tecnics
que han consolidat la seva alta esti-
ma Centenars de exemples ho posen
de manifest.


Ofereix el Bersirn el major inter&
agricola per les seguents raons: Per
constituir un abundds i ric provei-
dor de ferratje, amb rendiments que
superen als del aufaus; dona de 50 a
60 tonalades per hectarea de ferratje
verda dui-ant la temporada.
S'acomoda i adapta a les terres mes


rariades Lo propi que l'aufaus du-
rant l'estiu, dona rendiment de fe-
rratje vert tot l'hivern proporcionant
lo precisarnmt en la kpoca en que see
fa tant dificil conseguir aliments
per el besti&.
Se conra coni les dem& ferratjeres


i le sera hxba tendra o seca com-
titueix 1Jn suculent i nutritiu aliment
per a rota casta de bestial:. que'l
nieiijn goludament desde'l bou a1
coni, integrmt-lo essencials prin-
clpi; nutritivr Estinxla en alt grau
la secrecid de la llet


Per ser una IIeguminosa, consti-
tueix un element economic per a
adohar les terres en fertilisants ni-
trogenats, disposaiitles arnb condi-
cions per a 1" opckrcionai abundo-
ses cullites eiiterrrantlo a1 florir La
cultiva en les vinyes feta ainb Ber-
si m result a a1 tam .xi t b enc f I c i a ,1 a.


Netetja d'herbes parasitaries i
pernicioses a les terres


I'ermet presckdir amb el seu us,
de l'aplicaci6 d'adobs niuogenats,
perque acuniulen els cultius tic Rer-
sin1 cantitats importantissimes (1'2.-
zoe de 1 atniosfern en les terres 011
se conrcn.


Sesembra desde I'aqost fins a1
mars. Si's fa de sewnlxe a oct'u
bre, se poden donar jn diier-mre.:
dallades a1 hivern, quant no's t6 nl
aufaus, ni cap altre ferratje Se pre-
cisen de 25 a 30 Elos per hectirea.




2 LLEVANT -
I Las extenses piantacivca -Je


sen’ha fet a Argelia, Nord .d’Africa,
FranCa i altres terres mediterra-
nees, despres d’haberlo recomenat
a1 sabi agronom doctor Trabut,
constitueix una eloquent demostra-
ci6 del valor del Bersim, quo pro-
porciona plet6rics auments en les
produccions agricoles i remaderes.


Fou introduit a nostra terra per
la notable publicacid agricola de
Barcelona El Cultivador Modern0
aont poden solicitar nostres llegi-
dors tota casta d’informacions re-
ferents al mateix.


Associant-lo a1 aufaus, fa que les
plantacions d’ab dues llegumino-
ses no s’interrompin i tenga fe-
rratje verd durant tot l’any.


Nombrosos certificats i docu-
ments probaforis dels resu! tats fg-
vorables que ha donat el Bersim, de
personalitats agraries de Catalunya,
desde ’1 Director de la Estaci6 oli-
varera de Tortosa fins a1 perit agri-
cola de Banyoles don Miguel Ordis,
no fanmes que confirmar quant que-
da dit. Enguany se multipliquen les
experiencies, lo que f a creure que
’1 Bersim dara d’aqui en endevant un
element irnprescindible en les prac-
tiques agrQn6miqUt~ de nostra te-
rra.


€3. de Mas Solanes.


SQNETS ESTIVAES.


JULIOL


Som a1 mes de Julio1
i un baf fort la terra exhala;
la monotona cigala
entona himnes a1 sol.


Batent a1 teb oratjol.
amb un capell ample d‘ala
el bon pages rescabala
del hivern el desconso!


Prop de la garbera airosa
nimbada de claretat
una terrola cendrosa
pel rostoll asso‘ayat
v 01 ate t j a concir o sa
cercant son niu ja esparyat.


CUINA PAGES,%


l’er la porta oberta
entra el baf extern,
I r i c~iins deserta
a I: 7 o !-a 1 ‘ hive r n .


i 3 I ’e<{+ :nta reblerta
.?,e 1 ’ a r A x - i etern


el recort desperta
del avi patern.


Les gerres vtntrtides
a1 gerre assegudes
suen aigua fresca.
Per la cuina tresca
un gat indolmt
miulant suaument.


PASSETJANT


Les tardes d‘ es tiu ;
de tendres donzelles
que van en parelles
el passeig n’es riu.


Son cos es joliu,
ses galtes vermelles.
Corn en rusc d’abelles,
de per tot sentiu
riures argentins.


Per elles es viure
el cor dels fadrins
fer enamorar
amb s’etern sonriure
amb son dolt mirar.


1911


1911


Obreres de St. Josep
TXRDA LLTERARIA


La continuidat es una virtut de 12s
mPs meritories per esser una de les
mPs dificils de practicar i es de les
mes fruitoses j a que sois per ella S I
obtenen positius resul tats.


Es molt corrent ax6 de comensar
una obra arnb gran pompa i amb
molta efervescencia, per6 tambe es
corrent l‘esvair-se com una bambo-
Ila de sab6. Per aix6 les obres que
tenen la virtut de la perseverancia
com la te‘ t’associaci6 d’Obreres de
St. Jusep i el Chor de Sta Elisabet
rnereixen I’estimacib de totes ies per-
sones que saben apreciar la virtut.


Aquesta benefica associaci6 que
tant ha fet en el poble per medi de
la Caridat, corn cada any celebra el
passat diumenge una tarda literari-
musical per donar conta del seu
movinient i a1 mateix temps recau-
dar mt% llimosnes pels gobres de la
vila.


Fou presidida per les autoridats
locals, Junta de la Associacid, Rts.


Pares de la Comunidat de Francis
cans, representaci6 dels Terciaris i
altres persones visibles de !a pob!a-
ci6.


La part literaria consisti en un
hermds discurs alusiu de la molt
distingida Presidenta Uaa Remey
Bahamondeque fou un cant a la
caridat herbica de les Obreres i una
baulada a la porta del cor dels con-
currents per mourer-los a fer una
volta mes un altre acte de caridat.


Recitaren varies poe;ies i dialecs
distingides Senyoretes: .La Ciegue-
cita. fou recitada per la Srta. D.“
Antonia Juan Llastima qu’una poe-
sia com aquesta que fou escrita en
catala per el rnes gran poeta nostro
Mossen J. Verdaguer se recitas tra-
duida a1 castella.


Lo Pelegri que dig& na Francisca
Esteva i La Caridat per n‘Antonina
Esteva. Aquesta joveneta sabe re-
citar admirablement La Colcada d’en
Penya devant una rotlada de nine-
tes que amb tota ingenuidat feien
les preguntes que te la poesia. Re-
citaren els dialecs Una llisso aprofi-
tadu i El Cent per ri originals de D.”
Margalida Estelrich, les Srtes. An-
tonina Esteva, Coloms i Aina Bla-
nes.


En la part musical hei prengueren
part les Srtes. D.a Antonia Juan i
D.a Catalina Sancho que tocaren a1
piano dues pesses a 4 mans i les
germanes Srtes. Massanet que tam-
be n’hi tocaren dues d’en Bhram.
Ademeseel Chor de Sta. Elisabet
canta beniscim La Doncella i La
Car@, El. Suapiro del Moro, El Pere-
grino i el Coro de Aldeanas. Aquest
Chor va de cada dia mes ajustadet
i s’hi nota tambe la constancia de la
seva Directora i choristes. Creim
que si provassen de cantar canso-
netes de la terra que son tan her-
moses e’ poble les sentiria mes i se
delitarien m& en sentirlo; u n a pro.
va n’es la rclligiosidat amb que el
pliblic escolta La Roncelia i La Can-
@, i l’entusiasme amb que la aplau-
cliren.


De la Memoria que llegi la Se-
gr-etaria Sia. hlargalida Sureda se
poguC deduir la prosperidat de la
Associacid, l’liptimisnx amb que
treballen totes i la caridat que els
anima en tots els s e i s a c t a .


La capta que se €eu en el locar
dona la cantidlit de 260 ptes.




LLEVANT 3


Sin enhorabona per totes les so-
cies i que Deu beneesca i premii els
seus sacrificis. --- . - -- --
D ’ E S P E C T A C L E S


TERR-A BAIXA


Quant a un poble s’aniincia una
obra d’aquesta categoria lo menos
qu’un pensa es; destrossa segura.
Per0 aquesta vegada hem de dir que
la companyia improvisada Vaquer-
Beneyto ha sabut posarse a l’altura
de les g r a m Companyies i ha fet sen
tir intensament a1 public que acudi
a1 teatre de Can Mas el passat diu-
menge dia 25. Els germans Vaquer,
naturals d‘aquesta Vila, s‘en anaren
a Buenos riires i alia comensan t per
aficionats i ai ribant a formar part
de companyies de renom, fins amb
en BorrBs, reberen constants llissons
d’art escenic arribant a e s e r actors
no gens vulgars.


Venguts a reveure el seu poble
nadiu aont han de passar una tem-
porada, han volgut MOStrar a la se-
va vila els seus progressos en l‘.ii t
i improvisant una Companyia amb
altres elements de la poblacio i al-
guns dels millors de Palma han po-
gut presentarse a1 nostr o public amb
11 millor produccid d’en Chimera.


.En Miquel Vaquer en el paper de
Manelich estigue a una gran altura.
Creim que han venguts molts d’ac-
tors dramatics, fins en el Liric ’ de
Palma, que no sabrieneiicarnar amb
tanta naturalidat el pastor fam6s.


N’Antoni Vaquer germa del pri-
mer feu tambe un bon paper de Se-
bastian tal volta un mica massafort,
peroque se veu que t6 relevant3
qualiclats. La nina AI Vaquer h l a
del Director feu d’una mantra insu-
perable el paper de Nuri deixaric
admirat a tot el public per esser
una riina de set anys.


La Bentyto s’esforsa en possar-se
al’altura dels actors priimpals I di-
gue bastant be el de Marta.


El Sr. Cortes en Tomas, i Carrid
en Josep i els demes cada un a son
paper posaren de la seva part lo
que sapigueren per sortir lluits.


Lliistinia que, degut segurament
a mala inteligencia, no haguesen
pogut interpretar aquesta obra en
el Principal i fins creim que qualcu
hauria d intentar qu’en aquest Tea-
tre, poguebserl duran t l hivernada
donar una serie de fcncions esculli
des entre les millors de l’escena
espdnyola, perque tot el poble pu-
gai comodament veurer-10s.


Si aixd se fa , convi. que s’esme-
rin en escullir els drames, perque
el public rebig,? en tots llissons de


moralidat sense que cap dels espec-
tadors haja de tornar vermell de-
vant certes obres que altres com-
panyies posen amb escena.


Felicitam als germans Vaquer i
les desitjam exit.


PELS SOLDATS
DE MELILLA


A moltes Biles de IMallorca s’han
organisat festivals a benefici dels
soldats de Melilla. Aqul 110 s’ha fet
gran cosa per6 sembla que hi ha
idea de fer. Els dies 17 i 18 durant
les vetlades se feu funci6 de Cine.
El benefici que s’obtengue foren
unes 90 pessetes que se dediczi a1 fi
indicat. Sabem que hi ha qui pensa
organisar una festa patribtica amb
capta publica. Seria d’aplaudir que
la nosfra vila contribuis tambe amb
el seu bbol, no ja a adquirir mate-
rials de guerra i altres iniciatives
que son mes be propies del Estat,
sin0 mes be a secundar la iniciativa
de la Junta dels Obrers Catblics de
Palma per ajudar als invalids, viu-
des i orfes mallorquins que la gue-
r r a ocasioni.


Per altra part <no seria una bona
obra que l’iijuntament pagas el ser-
vei telegrafic per interessar-se molt
sovint de l’estat dels soldats natu-
rals d‘Arta que son a Meliila?


G R O N L C ‘ A
DEL I’EM PS.-Estam per entrar a1


mes de Octubre i a penes ha canviat
e l ten-ps. A fa prirneria de la quinzena
feu una setinana de xnloc arnb tlpoitis-
sima calor. AI-a en fa, perb ja no tanta,
especialment rls horesbaixes i vetlades
se coneix que s‘ha refiesc‘it Per ara
no va d‘aigo; va fer dia 26 u n a briisca,
per6 de poca durada.


AGR1CULTURA.-Segueix la cui‘ta
i secada de figues pcr les qrie s’ha dis-
frutat de niont bun tenips 5 culien ja
tambe les olives per trencar. A causa
de les humitats que ha fetes a molts de
punts les olives corquen, lo qnal au-
mentari la rima anyada que se presen-
tava. S’esperen les primeres savors
per posar-he a sembrar.


ESTAT SANITARI. -Encara que han
disrninuit molt els atacats de febietes
gasttiques i tifotdces s en ajru coicun
de tant etr qiiarit i co~cun tdnt tort que
hi troba la mort. Uii d‘aques! fou en
Juan Rodriguez. ferrer que drspres d’
unes semanes de rnalaltid entregd i’gni-
ma a Deu el din 27d‘aputst mes.


EMIGRACI6. -De cada dia aumen-
ta mCs l’emigraci6 del jovent; aquesta
quinzena han partits cap a Franqa set o
vuit jovenets de quinze a devuit anys,
entre ells en Jordi Morey (Escoli) en
Tomis luan (de Sa Drogueria), en Juan
Gfdu, (fill des Municipal), en TasP, en
Sua i alguns altres que no recordam.
En aquest pas, va fugint-mos la flor de
la joventut que si per una part es UR
mal per ells es un be en genera1,perque
a1 manco troben medis d’educaci6 que
per aqui fdten.


Convent de Sant Antoni de Padua s’hi
fan millores importants. Per de pronta
s’ha coinensat per l’acabament del
campanaf que finalisari arnb una cu-
pula. A continuaci6 se seguird la febxa-
da pue s’ha de arreglar i segons noticies
pensen seguir la restauraci6 dins el
temple. Es aquesta una obra que ne-
cessita I’ajuda de les persormes piado-
ses. Coin a complement d‘aquesta gran
obra s‘hauria d’recabar la restauraci6
de l‘escala, per6 aixd toca a la Vila i
es de creure que se fer&


R1FA.-En la rifa qne SB feu per les
Obreres de St. Iosep sortiren premiats
els seguents ullrmeros:


Arnb la aguya de inoda el 99.
Amb el RosarE el 2221.
Amb les recades el 418.
Amb la dotzena de mocadors el 2897
F A L T A AIG0.-Durant el nies de


Septembre ehi hagoda tanra estrenye-
dat d’aigo que apenes en ve an els gri-
fons ptiblics. La gent sa queixa ferrn,
sa suposen abusos i se fan cornentaris
per tots els gusts. Convendria que les
autoridats s‘ocupasen de aquesta ques--
ti6 que dona lloc a tant males interpre-
taci6ns.


OBRES EN EL CONVENT.-En et


OFlClNA D’EMBARG


QualseTol que vtilgui embar-
carse per l‘estranger se diriges-
ea aa


ARITONI GI
(a) Cotnuna. -- PONTARRO,
36 -ARTA - (Balears Mallor-
ea) i ell les arretgiar8 121 docu-
men t acib .


A q u d peri6dic est& atlbjecte a
censura esglesias tica.




LLEVANT


SEf?VICiO D


BARTOLOME FLAQUEW
DE


(A) MANGOL
A todas las llegadas del Ferrocarril hay coche


que parte direct0 para Cadepera y Calarratjada
yide estos puntos sale otro para todas las salida:
de tren. -


e Hay tambidn coches disponibles para las Cueva:


AGENCIA DE T R A N S P O R T E S
y viajes extraordinarios.


Se sirven encargos para Palma y Estacione!
in termedias


PLASETA DEL MARCHANDO.


GRANDES ALMACENES
$an J o s e


D E


Uda. Ignacio Fipuerola
iHOY, COMO NADIE
detalla en-precios, esta cisa, todas las


bn S
t


y que venden m8s barato que nadie


ESTA CASA NO TIENE SUCUKSALES


Carre de PaIma, 48-ARTL\


P r c n t i t u t
S'ES OBERTA FA POC. TOT E§ NOU


I LLAMPANT. SERVICI ESMERADISSIM


SEGUW T I I


DISPONIBLE


E n s a i m a d e s i . p a n e t s -
En lloc se toihen M16s que a la


PANADERIA V i c t 0 r i a
E S F O R N N O U


D'EN


M l q u e l R o c a C a s t e l l
A sa botiga hei trobareu sempre pans, panets,


galletes, bescuits, rollets, i tota c a s h dz pasficeria
TAMBE SE SEHVElX A I~OJfIC'JLI


L>h'.5PA IG Car*re~* d e P,i 1 t n l i *'I his. A '2 T A
Netedat, prontitut i economia


P
U P


:I) FUYA DES


Grail ttstablinlen t d'en Centro, 3-81 t a %. I
Sempre, Sempre, derrer6s novedats en MERCERIA Estws snrtit de PERFUMERIA


AMB CONSERVES DE T O T A CASTA
Representant dela licora (le la cilsa MORENO arnb el sei] acre 1it:it


Anis U iramar
Miiquinas de casi SINGER til contat i R pagnes


No deixen de visitarlo nmb kt scgnrellat de que q1ietl;ire;r arnb garies de tornar-hi