Merces cllreii autneIitix el sei1 bcncsinr i la seua ioerfeccid i sols cuant 110...


Merces


cllreii autneIitix el sei1 bcncsinr i
la seua ioerfeccid i sols cuant 110
ii it i 1 c on s e q 1 it d ' ,il q ii n it. in 3 11 ;3 1. ;t. ,
es cuan t rnereixen el nom clc cisli
Zisg:s. Ida civilicisxici no coqr i i -
teis amin a h a cosa sin0 ainb sa.
pcrfeczi6 mes o rnenos qrarl de
q'hono, de sa familia, de s;t. so
ciedat i el caini que coliduiv a
eila, no es altre sino el que cone
xein amb so nom de progrei.


Pi-ogres! Aquesta pxaula , ca-
si mAgica, que tantes vegades
repetim tots els dies, no significa
altra cosa m& que-una marxa
c-np envaiat, una ascencio de lo
inetios perfet a 10s mes perfet,
cercant perseyuint sempi-e s2
perfecci6 de s'homo. Per6 de tot
s'homo, no solarnent del seu cos,
sino sobre tot del seu esperit, la
part mes noble del seu sei- i que
mos enlaira tant i tant fins' a
acostarnos a n'el mateix Deu.


primerc; rnnterie;, dels iiic.; ad-
mi i-ab1t.s ~ S C ubi-1 i11e i1t 4 - 1) u i ' i ~ ~ t
els pri:mcri sig!es di?l Cri5iiLmi5-
me el? mqnjoJ del O;ient saben
u n i r s 'oixii3 ~i;iib so twbai i des-
pue's de conseguii s a seu'i. ?;inti-
ficaci6, coiiseguiren essei- tanbk
els primers industrials i conra-
dors dzl scus dies, convertint
aquells deserts de la Tc5;tidin ab
centres de santedat i vertader
progre's. Lo miteis els monjos
del Orient, els fills de Scln Benet
a na qui deueii la s e w existen-
cia m& de tres cuartes parts
dels pobles i ciutats de Fi-anqa
i lo mateix la m-ljor part de po-
blacio n s d' Alem m ia.


En els sigles de l'edat Mitjana
rn3s trobam am5 que les corpora-
cions obreres o grernis que sur-
tien de dins el si de la Iglesia i
creixien baix la seua ombra be-
nefica soil els qui empenyeii i fan


JUAN Xuui, PVRE.




LLEVANT 3


HOMENATGE




ihrta
H : K ~ unos dins qiie recibi arnahk


inyitacion del director de la revista
LLSV \ U T D. An2ris Fei-rer. para
q u e eicribiera a l p n a s cuartilfas
destinadds a1 nLii:nero extraodina-
rio que dicha revista, con qpy buen
acuerdo, va a dedicar a1 faustv a-
contecimienta d e la inauguracibn
del nuevo fexra carril; y a pesar de
c'ot'er m e en una temporada d e ver-
dadero agctbio y de taFtrt de d u d ;
no s610 por 1'7 inter-esante del moti-
yo, sino tambien con el buen deseo
de no des2irar a la persona que me


ha dirig-ido la invitacidn, gusto~a
mente tow0 la plunia y la pongo en
rn 3 %:hie n t 0.


Yo, que he dzliracto,siernpi-e per el
piiitoresco i hospitalario puebio ?e
ArtLi, no he llegado a alcanzar Ius
tiempns en qui. Ccnmo oia contar a
mis mayores cuanda aun nome a.
p u n t a h el bozo.) un senor sacerdote,
muy aficionado a la p a c a , st fln de,
remover. el obst,iculo que para C C J ~
tinunr su distraccidn fax-orita repre-
sento en cierto idia e! haberzgutado
10s antuefos, no tuvo miis remedio
quemontar en su burro desde su
pesquera y marchar wioz a Palqa a
cornprai pres dob!t?s d'harns, yoivi-
endo 1ueg:o sin tnmar descansa, con
s u jnn?eigo, a poner ti.rrniiio a su in.
terrumplda ta iwt , en la otn-jila dd
mar; pero, me l~ i l lo yn en el; declive
de In edad mactura y h e rividd en 1s
Cpoca e n que desde In<::& y aun des-
de la capital habia que emprender
en carruag-e cincuenta, sessnta Q s e
tenta 1;iIdnzetrcis de c:irreteraa; n c
obstante Io curil, n o i-ei~~wi-d~b nunca
que Iirya tornad~ n di.gy.ito el ca-
mino de aqucl put-blo, qire tm ale:
gi-et; c-lises quai-cia dc Ins pAg-irras dc
mi infancia.
U COIXO si Ci 3- J-(? tu&<mo.j inse


parable<, ahom que i;n 0isfru:o tlc
la:; rranquilas vac3ci~:?es de la ya
Iejana edad estudi:iiitiI; ahora q u c
ias pierxis seme er!tiirnecen para
mi-rer hacin all5, anin?olo y piacen
tero; zboi-a i p e rnis i.fit1,~eri.s. y ociv
paciones a.perias deja? 1wq:~iicia pi
I-a p d e r Ilegar R aqucl I'lor1du odsi:
del desierto de la vida; ahord lo:
montds se nbren, 10s i-alles se col,
man y Io qbrupto se aht-e paso, J!
por ese a m i n o de 'tiic-rro, cx);i silba
tos de alegt-ia, me p a r e c ver e
pueblo de rnis enswiios yue viene
hacia mi, que sale a mi encuentro 7
hasta m e reprocha poi- el distancia
miento d e nils risitas, por el diuor,
ciamiento que las circunstancias
mLis fuertes que la volurttad, habiar
venido imponiendo.


jRenditoese nuevo portillo que st
abre, para poder visicar con la co
modidad que 10s anus requieren, I
mi adarada villa!,


El10 me induce a regar el verge
de mis mustias ilusiones; elb hac(
vibrar potente la fi1x-a de mis.entu
siasnos; y annque,e! nucvo camino
abierto aI progreso de 10s tiempos
me esta diciendo que ya no volverc
por Ta pintoresca carrctera dondq
se perdierorr primer0 mis dientes dt
leche y Iuego mis muelas cariadar
('que e1 recxerdo de 10s dias feiice:
nos impe!e a1 yuimQrico intento dt
querer desenterrar), 1, o me cako m
tercer% o cuarta dentici6n, procur(
Ternmarme todo Lo posible v torr(
a ret- la villa de mis amnres, enga
lanada de sus mejores joyas, en sc
eterna primauera, que constante


*) .




*k*




i


A la meva Vila
en la inaug~~ac i6 del Perro-carril


Bell volgut pobie d'Arta:
avdi me j h t i recorda
sovint, C O ~ I tent de costuw,
qu'els nieus pares t'habitareri,
1 els tneiis uis aqui s'bddaren
d'aquzsta vida a la Ilum.


m'en duguewi petitona,
iom auccllet tret del niu;
mits; ainb a quina aiegria
desiai-a j o sentia:
=Hi anirem aquest estiu,


se m bl a y u e m 'at o r m e n lava
de I'impacieocia ei foc,
i corn voltros pensareu
no deixava d,: d a - creil
fins ocupar el nieu lioc


dins l'antiga diligencia,
bressol de la paciencia
dcls passatjers encistats
qu'e 1 s j o n io s entre pel - 1 a v e n ,
i desiara 10s mudaven
quant ja estaven enrempats


Els sodracs i polsaguera,
recort, de la carretera,
i d'lilgaida ei ve l hosta1
qu'em d a w tan t alegria
yuiant a cawi mos sartia
amic, providenciai .


I'aturada a Vilafl-'Inca
la niks llarga a Manacor,
i del Coll l'aspre pujada
yuant I'haviem doblegada
iSI que s'a!xamplava el cor!.


De tant Ilare cami l'enuig
fugia, quant a Bellpuig
agoitant San Salvador
tot-horn esclaniava. a i A r e ' a ,
(De2 vo5 SAve Reina i Mare
rwstra vida i nostro amorb


La senzilles i noblesa
de la viia, i i'escomesa
que mos feia en arrib3
prou recort. Q u i visitav.)
aquest poble, no es deixava
d'alabar la gent d'ArtB.


del acmi i las diligencies
nios contestaven es veis:
cE!i de vici vos queixau;
aitre ternpsi si qu'eta blau !
Noltros are som u n s reis),.


que a tot-horn feia peresa,
i aix6 mos esplica c6m
tanta de gent sa moria
ben veia, i no coneixia
a Ciutat mes que de nom.


No hi vaig viure gaire estona;


Mentres i'hora s'acosiava


La conversa alegra i frawa,


A1 contar les inclemencies


Reisi tot, era nua empresa


Per l'inauguracio de?
Ferroearrii


La llei es la mateixa per l'ho-
mo individualment considerat,
que p'el poble: el benefici rebut
demana agrai'ment, en justa cor-
respondencia.


I seria tenir ben mesquinn idea




LLEVANT c) I


deal d’engrandiment del seu poble, em-
pPs per una forsa misteriosa, I’agrahi-
ment profont i gener6s de fill, el qual,
deiirant per el qui I i don4 el ser vol a-
tompanyarlo fins m& enllh de la fossa,


L’actividat i I’agrahiment son una de
les caracteristiques d’En Blanes Tolosa,
el qual , convensut corn a bon crlstid, de
que I’homo no viu unicament per si ma-
teix sino tambe per el be del altres,
mos n’ha volgut donar una prova.


1 el seu treball desinnteressatl’ha con-
duit de cap a 19exit, perque corn diu el
mateix Salvador: Tot go que facis en el
nom de B e g sird ben f e f .


Per ell, repiga el nostre amic la in&
coral enhoraLona. Per ell li restaran
senipre agrahits tots els qui fugint de
Ia materialidat dels nostres temps, vol
drien que c l poble estss saturat d’espi-
ritnalidat, de la sana espiritualidat qua
condueix a la perfeccid.


I tu, poble d’Art4, pren d’aquest pa-
trici et bell exemp’le de la peuseveran-
cia: nvnb ella trepitjaras tots els obsta-
cles i Ia victoria siri s m p r e I’hel-mo-
sa consrauencia.


Amb el ferrocarril, entres dins una no-
va edat Camina, camina sense descans
Sia aquasta diada la fiia imbarrable que
senyali el teu progrPs. Essent el ferro-
carril tan bon eleinene d‘intercamvi, fet
digne d’ell. PieuIguis presentarte a vista
del turista qui devallara dints la men3u-
mentai Estzci6, no corn un p ~ b k m 3 o r
que els altres de 1’111a dorada, sino L ‘ O ~
u n rniuai que reflecti admimeid per sa
heHesa, per sa cuIfum, per sa bodzit.




r


P r o f e c i a


Arts! Vel1 poble rubtic, de descendencirr mo:..t,
reclds dins una conca, voltaGsz de turonc. .
Coin un antic profcta, cap-hais, esperes I’hora,
tie veure 1-ealisades, tes secular.; visions ..


Qu’has fet de tes clonieIres? ..To3 fills, hon S C . ~ to5 fiils?
Recorda! Temps enrrei-a, la sort fou aciaga..
La terra era infeconda, ’Is sernbmts eren rnuxiy;..


uzrcani millor fortuna d‘allii d’allri la mar.. .
Tes filles, ay ... tes filles, a ia ciukat cerarea
el pa que dins casseGa tr&ai-err ,a faltar..


I l*un darrera l’alti-e, pxrtiren el.? millo rs...
,,-Adeu, dzyen, monpare! h f o i bons gci-nXt1=, rtdeulI
Adeu siaE ma mare! ”I, dominant els p l o w
”-Fe honda, tu lo.: defes, Ee bncEn fi l l& mau. ,”


no n’has sabudes noves dels fill5 que ines volies
Uigues, vell solitari: fills quant ton CB:- de pare
ha d’esk2 mut i orbe c ? ~ fills i cl”alegric-.r*


]a basta de miseries! Ja hasta de cadenesf
:^ri;kecaq cap ci’enterra 1 aixamplc io tea pit..
Circoli sang- novella per tes cansadcs yen-
i per tes conques verges, ressoiii lo teu ciit ..


bspolsa eixa msdorra i mir-a a sol ixent ..
L’aurora d’un no3 clia tremola ja indecisi
i’ sol de l’esperansa s’axtca resplandent!


a ruy ressonen cantics de goig i d e victoria .
Recobra, vell profeta, Jes il lvs;< ris perdudes!
Son ells! ... tos fills, que tornen, stdents de vida i gloria.


Avant, poble de rnartiis i d’animes oprclses!
TrabalJa arnb fe i amb febre, ccmarca de Llevantl
Sa ’ : trespol aue petjes, la font de tes rjqueses,
I sia’l teu emblema: “Avant! Sempre endevant!”.


Dig-ues, vel1 sojitari, qu’has fet de ta :.li~saga?


Llav6 fou c p m t , opresos. tos fills t‘abanilonare,?7


Ja la molts cf’anys qu‘cspcres; j;i fa nrofts d’a : 4 4.’


Espslsn eixa apatia que‘t ferma i t’esclarkat


Eo ho acnts? Per diiis tes ccnques qn’ahi restauen m u c h


Artk! \‘ell poble iustic, de descendencia mora,
reclds dms una conca, voltacla de turon:.. ..
Desperta, visionari! Ja‘s arribada l’hora!
Ja prenen forma vera les teues il-Lusions ... !,


M. LCPEZ ILULL*.


L A KISSAGA
L‘au lievantina me porta flairosa-


menf: la p a n riovtjl.Jc:; a’aqui a pocs di-
es ctiilard la niiiquina de vaporI entre
10s piiiars i l es hortes; i les fondalades
d e l’arterienca wrralada, reprodurrin la
veu del nou pFogr6s !


A les hores-es ben probable-tam-
be 10 sentirk siular les bales en les pla-
nu! es del Ahmas o en les fonaalades de
Bmi-Ards N o cal dir-artanenc-que re-
florira l’evocacio, surgint ni&s potetita
qiie‘l perill, personilicant i pai lantrne
la veu de la niqapa.


---
El patrictisrlle es questib d’estetica;


i I’tst&+x t6 per natural foikament I’es-
tdtica de ies lleiq naturals, insristituibles,
del ordre. QiJallt la ]lei del frGgrks;
avenGa, amb ses csnquestcs, ains un
pohie, nierces a I’empenta amorosa,
desinteresada, de sc‘s %ills, vibra corn
una harmonia sobirana evocodora d e
I’estktica del parriotisme autentic.. Q u i
garrern de I‘anior a una Yatria gran,
aborrint a la patria casolana, no ente-
neri la veu del patriotisme. El p;j?riclis-
n!e er; consernb:arlt ai sb i ai mviniei: t
de I‘aigun. Tirau u n a pedra sobre ]’ai-.
gua de I’Estany de sc Torre; la foqa
caura tota sol-re u n prrnt de~ernrii~af,
espargintsc despres de c2da nnaaa,
mi.s ample i abundoaamit ct. L’amor
t:,mb&, perqiie sia socialiiient feconda,
cal que poshi tora sa for-q;i +cltue’l to-
c d a r i la V i l a nadiva, que sir2 61 cen-
tre d’una sobil-ana expat si0 socia ; 9
es fecorida dins ia IJar, sera fecoiiua
dins la.vila, i de la viia s’fspendira’i s5
patriotisme, a las Ilia benhaurada, a I”
b p a n y a ... sempre tn c(rc>es concen-
trics, harnibnics, victoriosos; tots 10s
qua’s reberen el primer impuls i tota
sa forga, de la fcrqa coral de I’amor
prinlei-a. Si mercks a1 progres qrie des-
pun ia arriba a cosmopvlisarse la nos-
tra Pntiga Vila, que no minvi mai I‘amoE
a la ni(;aga i a la liar, qu’es ia font a-
bundosa del sa i fecond patriotisnie?,


I


. ,


Les jovenivoIes mcions arnericanes,
les velles ciutats de 1% France, les im-
perials de 1‘Alamanya.. -,. obrin d’en
pinta a n’ample ses poi tes daurades a
10s laboriosos fills de fa ilostra nicaga,
i aquets-es U A fet histhic-no s’obllden
may d e sa Vila. A mes de qtiatrecehts
anys arriba la coneixensa de l’arbpe
geneol6gic de la ineva familia dins Ar-
ti; altre tant podrin dir casi totes ies
families artanenques; aquesta es la ter-
ra que fecondaren amb sa amor els nos-
tres, avis, la terra que guarda les des- .
pulles dels nostres antepassats; la nos-
tra ricaga es antiga, es Gila de l’avior
daurada; cal que I’amor nostra sia fe-
conda i sia perdurable. Los aventurers
nQ’e preocupen de la terra ahont naixe-
reuB nf gQdrh eatendre m a i la vet4 der




LLEVANT 9


Patriotisme inicial; 10s fik d’Arla a
tratrers d e la vida, t endrkn i sempre la
dolqa esperanqa de deixar nostres des-


‘pulles, amb les nostres avis, a l’onibra
del Puig de San Salvador!.


-=-


Serralaries artanenques!. No ~ O S al-
Cau tenieraiiament sobre la planura del
mar. Puig de Sant Salvador que !’aixe-
cas suainent, pacificament, corn un
tnunt de blat, en mitx de la feconda ver-
dor de les hortes. En voslres cantells
niven Its aligues prenidores de llarga
volada. Si vos deixen, no vos oblidtln
rnai. Recorrcn cel i mar i term llunya-
danes, i a I’hora, tornan a1 niu, a I‘antiga
flar, mPs forts, mCs valents i mes aliga!.


-=-


+
No c s Ulissos I’empenyidor del


monstre de foc; es estada I’ainor a la Vi-
la; son els n:ateixos fills d’Arta; no hi
ha que temer!.


Mes cal recordar la prudencia del
recel O b r h les portes de la Vila a1
Progres ntks, jaltrta - Germans!.


L’Eneiaa nos dona oportupisima
Iliss6; no ohlideni I’olrena grega del
gran cfivall d’artifici, ,et a la ciutat
gentil de Troia. Sets ella,


tu series, Troia;
i tu torretgeries encar ara,
o alta ciuiadelku prianreia!


FRANCESC SUREDA (DE C A N TAFON4)


TetuAn-Maig de I921


__I__ -..- -
R e c o r d


A propbsit de fa pr6xirna inaugu-
racid de la via-ferrea de Manacor a
Art5 i cumplint l’aniistoia indicacid
de la Direccib del LLEVANT, li remet
ies presents notes per demostrar
corn anaven els nostros antepassats
a Ciutat i la grzcn diferencia amb
que, d’aqui endevant viarjarem, si
Deu ho vol


Quant era petitci, sentia conta que
molts d’hornos veis no ha:-iera estat
mai a Ciutat i si algdn s’atrevia .a
empendre es c a m se servia des cu-
vall de Sf. Francesc per an& i venis
de dita capital.


Corn a fet extraordinari, es aeya
queel Senyor dels Oloss W. Pere
Francesc Font, tenia una mula molt


reaminant i que u n a vegacla partint
a la una de la matinada, ana a Ciu-
tat, dina a ca sa mare que vivia an
el carre de Sa Campana i d’alli a
Ies 12 de la nit arribA altra volta,
cap els Olors.


Aixb era en aquell temps una CB-
sa mai vista; avui, heu fa qualsevol
amb m k h comodidat i manco d o b b k


icon1 estaria Rlallorca de camins
i de f a n ! El meu padri me contava
que I’any de 1828 estant ell en el
llogaret de Cap de la Pedra, (no
Capdepera corn avui es diu mala-
mtnt ) dues dones de la V i l a de Petra
a peu i a demunt es cap, anaren a
cei-c;tr i comprar blat per poder do-
n& pa an els seus infantons.


Me..; thi-t, cn I‘any de sa. fam de
1846. que sa barce1:a de blat costava
u n duret d’or, hlestre Francesc Sa-
lem ja feia viatges a Ciutat, em-
pleant 1111 mul, posant dos cous un
a cada banda; es a dir, a la plollen-
sina i d’aqcesta manera feia es viat-
g-e nion estimadissim pare i el seu
cuFi I ’ ad~oca t i notable! quitsrrista
D. Seha: 5 Caldentey que estudia-
ven en ;i uell temps i que Deu ten-
g-a en c cel.


L’an de 1861, partiren cap a Ciu-
tat, c?i s uii cai-ro de parey amb un
mqtakis damunt sa sola, des nieu
padri, I ’amon Monserrat Lliteras de
Son Catiu. Necessitaren tres dies
p r fi. cs cami d’anada i tres de ven-
:;ucln Les mules eren de primera,
j x s b quedaren atascades a Ses Bas-
~ P S de Vilafranca i amb mo:tissinia


ficulrat pogueren continual- e3


Els estudianti que tenien que m a r
a Palma per 10s anys de 1863 i 1864
en:p:eaven el carro de Mestre Fran-
c e s ~ Guixd i d‘en losep Josepet;
passax-en a mitja nit o sa dematina-
d a p’els Hostuis d’sligciida. La posada
t en la Toques comodidats, una taula
Ilarga i bi-uta; u n a guinaveta ferma-
da. a ufia cadena Fer evitar que la
I-obasen i un o mCs cus frits arnh
oli que tenia molta saba i a dins un
plat negre i bastant descuidat, les
se menjaren.


Q u m t l’any 1867 vaig tenir qae
ingi-es:zr a Montissidn (fins a r a
Institut General i Tecnic) sui-tiem
amb una mala djlgencia a les due:
del capvespre, a Iec sis arribavem
a Menaeor., ttr;gucnt d’estar a turats
fins a ies dotze de la nit; que ahla
i-olta anbarca.T-tm cn unes ditigen-
cies ci‘en Sui-eda o de l’amon Berm&


taiicava sa porta i deya: “Vos n‘a-
nireu cam a papes.”


A I‘ondema demati a les 8 o a les
9 arribai em a Palma, morts de fret
i de son.


KO deixava de ser celebre sa
conipetencia de diligencies entre la
den Pau Correo i la de niestre To-
meu hlangol. El primer arribg a n el
punt de passar els viatgers de franc
d’Arta a Manacor, i quant era an el
Coil d’Arta, que tots havicn de pu-
jar a peu, 10s convidava a beure
una copa d’aigordcnt i un rollet


Ayuest traji i aquests sufriments,
dificultats cessaren en part , quant
el ferrocarril arriba a Inca, perque
ela mes atrevits, qualca vegada a-
naven a dita vi12 per tenir sa satis-
facz16 de viatjar una hora en ferro-
carril, pero era m6s el disgust qu’el
gust i sols s’obtengue g-lan benefici
quant la linea va arribar a Msna-


Antes i amb motiu de empendrck
les obres aquestes D. Kafel Blanes
Massanet vengu6 a q u i acompanyat
d’alguns de la Junta del Ferrocarril,
convidant an els senyors a suscriu-
rer se prenguent accions a la Com-
panya, rero o per falta de diners o
poca fe en s’empresx, n o YR tenir
exit el viatge i foren molt pocs els
qui afluixaren la m o x a , perb ape-
sar d’aquesta falta de civj:me, s‘ex-
tengue la via i venturosament arri-
bB a Manaccr el ferrocarril dia 19
d’abril de i’any 1879.


De lo molt qu’ha trebal!al D. Xa-
fel Blanes ToIosa per dot5 an aquest
poble de ferrocai-131, tots heu saben
i no t a p dupte qyela ncstra i73a el
tendra eternameal gravat adins el’
ceu cor corn a fill eslirnadissim.


Ara es dia qu’arribi la Isrom01o3-a
arnb ses autoridats, vetiguen festes,
per6 alerta a estirar-se m&s que2 ~
llencol perque la’s si’p4 se mostren
es pew i despres, nigxi V G ~ carregsir
a m b so mort; i s’han dc p a g x e ls
cleutes i Ilavd r e n d r i a Ies d3fiad-
tats.


COT.




Fins am, Verge de Smt Sa!va--
dor, i Mare iiostra, estcrigcent
la d o h rnirada maternal a tob
lo que ateny el vosti-o ti-oiio pro-
ksctor, que se destrzca sgbm e%
c a p g l de montaqe..: q u e gu.ai-
ten a n els rernots londals de u-a,
montana, guarnides de I'auster
i etcrn ramatje dels pins, o1ivere.s
i alsines; contempfaveu aquol!s~
riallei-s ametleral-s i hoi-ts, d,s
fresquivols prats, els cbc.rrim:i;


pujols, i solcats per camiris i ca-
ri-t'tcres, en la blmcm- de ZCS
qua Is for mi gu e t ja 17 en 1 c n t a rn en t
els conradors i scs bisties i cas--


Baix d'un sol ama1-6~ hrostava
l'anyada, a1 sd de nq6elles llar-
gwes tonades que endo!cien el
trsball, i que arribaven fins an
el vostro casal de pau; duites
per arnics oratjes i mesclades
arnb les veus de I'aucc!lada.


I su-all& baix la v i h , i la vos-
tra fiillada, cantant i sufrint, tra-
ballant i divertintse, amb 10s ufls
gimts a Vos.


figuei-als, a1 entorn de akgres


S O S ,


c




iispv ANT!!
a D.
L'lM


r LO i u e fou uti so:nti!. t7c:l s o m i idtai ,
10 que no !nGs era projecte atrevit


ja es un fet real.


<QUI ti< duita :Z boa terLne I'obra co!r:-
(sal,


La co istancia invicte d'un patrici a d i t
qu:: pel nostre poblc treballa arnb dalit.


La seua memoria
per sempre viur8
fuiguraiit de gloria


dins la nostra historia,
dir-s la nostra viia volguda d'ArtA.


Apar que tot vibra de joia: lec pradec,
!IQrtS i tnrrer, teres de les er!coii:rad:.s
rients i f ix ides del nostr-c terrrr


iiberrim vergsr.
que's bada a ; beii mitx b'altescerf.aia-


Coin gna Tiuac[i\ , p'e Cfz rer:y, atr2553
i creix !LI que fores i i ion brccoi nadiu:
que In fe dcis avis el dor! :renip i briri


ides.


- -p~b!c alillt fe rcliu;ia I O que V O I a i-
(CiiiiS3.-


. T., t t grai l ! ~ 6 s no ctjlidis !S wiles ~ i \ n -
{$SilS


@ d 'a n ti g 0 c 11: b a I I m 8 d e s ;
que ressonin sempre per vails i turons
aquclfes senzi!ler, popdsrs ~ n i i a d e s
de tcs caridorases, ftesiues codo lades,
inasel!es dc ssba, de spba es I ? t a n t . . .
Son UII troq de patria, son u n tr-cy dc


sang d" la sang nostra, dolqes co~fi la


que anyoran(:.! hem duen d ~ ? mon


E "
( C C L


(ill e 1


( t e i n pn d ' i n Fa R t I




32 LLE ITA T


sums scs fo:-;;e; p3pulars, no tk im-
posxiblcs; realisa els projecte:; mes
grans; obra vertadds miracles


El ferrocarril de que avuy nos
'gloriam no e3 el r e a l t a t del egois-
me no. €5 el fruit de s'esyerit cris
ti&; fecont ;xrq u e es dessinteressat
y de sacrifici, de que han donal pro-
ves els qui son s'8nima de tan ex-
cel-lent millora; de s'esperit que
nos deixaren (.om a riquissima he-
retat els nostros piadosos pares.


Ells l'adquiriren mediant la de TO-
ci6 a In Mare de Deu.


Noltros el conservarem per la
nostra gloria, per la futuro grande-
sa de nostra vita y boil nom dels
nostros avis, si, corn a bons arta-
nencs, no perdern de vista el Plug
de Satzt Salvador.


FRA FRAXCESC F O R N B ~ T. R.


hlientras uc pueblo-nuesti-o
pueblo--, siguiendo una rutina
de medio siglo, dormitaba so-
fiando en que la ola invasora de
la civilizacibn le traeria el ferro-
c a r d que necesitaba para ixdi
mirse de la cautividad, RafelBla-
nes y Tolosa rumiaba, en la soia
compania de si mismo, la mane-
ra de inventw una porcidn de
cosas que eran previamente in-
dispensables para llevar a la ma-
terialidad de lo tangible lo que
en la colectividad era ensuePo
milagrero, y en 61 era un Ideal
vivo de toda la existencia.


Llego un momento propiciu, y
Rafael Blanes fu6 sacaiido del
caos de nuestra apatia, solidari-
dad para el esfuerzo, sinergia
colectim, afiliacicin a su ideal,
acatamiento a una voluntad di-
rectors, reconocimiento de un
prestigio, canalizacion de la a-
narquia espiritual, en tusia smo,
que eran las cosas que hacian
falta para emprender la esca-
brosa ruta. 1- de un pueblo don-
de cada hombre era un reino de
Taifa, hizo una Reptiblica de
Platbn.


;C6mo pudo, desde 81 P ~ i i z c i -
$io, ponerse Rafael Blanes en
condiciones de partir con rumbo
a las I s h Afortunadas, y re-
gresar luego a este pueblo mon-
tado en una locomotora?. . . . {CO-
mo fue descubierta la gravita-
cion universal? ;_cdrno fu6 erigi-
do el Templo de Jerusalen? ;co-


ni> se llT2g:i a cDnipilni- la S.m-
m L ~ 11z~~olugiucr? Lcoln i fu6 esci-i-
to e! FL.iijjlO? .... S tivando dife-
renciss de espccie y de catego-
ria, en el foncio de tod,i ein?resa
humana, laten, con mayot- o me
nor fuel-za, p - o inxut;tb!es y
eternas en 5u csc;icia. 1 ~ 3 leyes
de la vida. I' la rc,s?uc.it;i de
Newton a 10s que ie nl-egLliltiIb,Lrl
ctiino habin podido dc_?.jcubt-ir sus
leyes inmortalzs, e., UII? bji-niuia
pel-enne, que, e11 n u ~ : - ~ i vid I,
corl-iente y j ~ ~ o l i e ~ ~ t e , p3.ln'<~ 2 ~ -
plical-, en pocas palabras, 11-1 $46-
nesis psicoloqica d-. much;ts iic-
cio rl es m e I' i i o r i : i 5 : p cn S;I :I ,lo e t i
ellas consta~teine!i!z.. , ,


Rafael Bliines pensiha fii-:ni7-
mente, intensnmcnte, coilst:i:ite-
mente en el tren. \T de ltqilel pen-
samiento oevdnd;vo, tan f i g , u . s d -
&, tan vivicid, qLic em a[t;i ten-
sion espiritual de t o d x 1::s h o
ras, y c o i ~ t i n u ~ n ~ ~ n 1;: iorcc jenbn
con arrestos d 2 nif i l . j 1-c.bc.ict 2, pa-
ra dejar sc animica ixumorra, y
colocarse en niedio del espaciti,
ha surgido la realid d explkndi
da de nuestro fen-ocarril: de a-
que1 peiisamiento, y txmbien de
la simpatia, de I n szncillez, de 1;i
franca cordialidad de Rafael
Blanes, de su innatn propension
a considerar a todos 10s hom-
bres, a distinguirles por i q i a l , a
meJirles a todos poi- el rnismo
rasero; que es como si dijh-a-
mos de la pai-a?oj;l del dominio,
en virtud de In cual el perfecto
dominndor es, a su vez, el per-
fecto dominado.


La perceverancia y la sinipa-
tia han sido la varilla m6gica
que ha hecho brotar agua de la
pefia de Horeb, y que acaba de
constituir, entre nosotros, una
muy interesante leccibn de co-
sas, conocida, de siempre en el
mundo de la actividad, recorda-
da hace m ~ s de un siglo pnr Na-
poledn, cuzndo decia que .la pa-
labra inaposibde es u n a palabra
vacia de sentido, que sdlo se en-
cuentra en el diccionario de 10s
tontos..


JasG SUREDA 17 MASSANET


w--


Y a la verdad, si un dia nuestros
abuelos hubiesen T-isto en el hori-
zonte del porvenir, esa maquina de


hierro que con s u penacho d: 1i:inio
va dzsiizdnilo -e vz lozmxte sobre
10s rie1e.i ingSetiia.;amente p r q a r a -
d x poi- lo:; obrew.i, y atravzsando
llanuras, m o n t a h s , rios y a b i s a x .
pone en comunicacidii pueblos y
ciudadzs. Cyuikn ducla que para ello;
hubiera sido uri2 visihn imiginaria,
un suefio irrealizzible? o k t a n t e
ayuclla ilusidn y aquel e.isu,efia clue
tener puilimin n>e-ti-os antepasa -
dos, hoy es una vei-dadera reali.dsd;
realidad que ha prestaclo servicios
sin cueiito a todo el tnuiido clviliza,-.
do; renlidrid quz ha servido al hom-
bre corno de alas monstruosas para
que rolai-a con toda rapidez y sic
obsrkculo alguno sobre el dilatado


Gfectivamente, el ferrocarril. es
el sinihcilo hermoso del progreso. Y
1i:ilni tal vez pueblo alguno civili-
zac?o que no sea de k1 veriiadero
a man t e?


Quien ducla que no. poi- eso noso -
trus podemos estar completamente
satisfechos y suniatnente orgullosos
por haber estrechado amigabiernen-
t e l a rnano a ese gtorioso compa-
triota, el progreso, haciendo que
entrara , triunfalaiente en nuestro
pueb!o esa maquiaa de fuegu, cuyo
vilxaiite y sonoro silbido anuncia
todos 10s diaj su feliz llegada.


Y nuestros padres, y nuestros an -
cianos hondarnente impresionados
a1 conternplar este acontecimiento
tan graiide cuyo recuerdo no se bo.
r rar5 nunca de nuestra memoria,
no han poilido menos de exclamar:
Quien lo creyera.
Y e n efecto, nadle iba a creer, da-


das las dincultades que se presen-
taban al paso, que llegara a reali-
zarse este hermoso y laudable pro-
yecto, pero al fin se realiz6, gracias
a 10s heroicos esf uerzos de nuestro
arnaclo paisano D. Rafael Hlanes
Tolosa, alma y promotor de estit
aplaudible e inmortal obra, quien
ha trabajado con ahinco y dknuedo
hasta ver plenamente satisfechos y
curnplidos sus deseos.


Pueblo de Arta , reconocc a1 que
te quiere bien y desea vivamente
tu prosperidad y bienandanza con-
sagrando estos hermosos dias de
fiesta toniando parte aetiva en to-
dos 10s actos civicos y religiosos
que van a realizarse.


cain99 del progreso. e i


i


FR. MATEO A M O R ~ S




LLEVANT 13


P 6 s inauguraci6 d'es Ferro-
carrdl dArt6


( i ) Axi. de nines, fcrrn es pri~nCs
viatjcs a i i u c a t ses fiesirvies de D.3
?liana t:'rts i m'ha cantaren m d -
tis ",;;.hcieS.


aiFord7iigiiP formijirreret,
mes dret qu'trna canya fekia,
d'Artb avansa: cetttinei-la .
per mi. j a pots esta drti--b\


Espinilla


Revelxi6


ta Deu 10s beneiesca, qui es
Font de tot be, i eis sants titu-
lars-El Salvador, St. hliquel, St.
Joan, St. Bartotnew, i St Llorenq-
10s conservin en sa guarda.


De niillennis enrera. aqueixes
comes i turons contemplen est&
tics kt sucessi6 incessant de
genera c i o n s - a b o r i ,g en s , r o 111 a n s,
v h d a l s , sarrai'ns i cristians-err
perpetua agitacid de Iluita i de
treball, de passions i virtuts. Js
sent, dormida dins ma sanc, la
fogor de tota aqueixa rnescla an-
cestral: li vent la cendra, i puri-
ficada per ia caridat cristiana, 1'
aferesc en holoeauste al Pare qu-
est$ en el eel, per tots els qui pas-
saren, per tots els qui vendrgn,
Regis espkndent i staau cum u n a
tanagra, encisera de gracies he-
le'njques. AjaCada din?; I'orient,
s'adorm a1 ritrne de la pau, 'tota
m6i-hidx i Secunda de pa qui en-
vigsrejx, d'sli medicinal, de vi
alegador del cor de l'hmno, i
de me1 i Ilex i fruita sxtborom; 3's
despert a la cariciiz de3 .t-eii% de
mar, qut', amsr6vot o gelos, li
desrrena sa cabellera music^? de
pins i d'alzzines. Terra*dt. mi,tista-
des jdfll'qucs i ~~~~~~~~~~~
radicss: terra de mts H ~ P ~ \ B ~ S
i de mo5 dolors!. D~,4P"i end3-
vane serds csneguda i ~~~~~~~~~
i se ~~~~~~~~~~~~~ tos 3nladOJ-3.


Benhnja ~~~~~~~~~~~ TeYcladsr
de ta$s mevaveiles.


.Per6 sslspiscm p'ef .tr*sF%dor


ha de eakatar eacasa ses gracies
i 56# bQrt &c.


~


'


Qui, 5 5 de &lUXa Q ~~~~~~~~~~~




t uv i i ' i n en la practica coiiipielo c k s -
arro!lo, pies SP redimiria dt. la LIttlI>i -
Iianre coi:tradiccion de ser 11t6es:rrt eco-
i;on:ia uacional la que niris ihierro pro-
duce y la q u e iuenos fabrics.,


Nue:jtras niinas de hierrs prodtiGI
;iiiualmente 12 inillones de toneladss
6. mineral, de ias que exportamos 9
rriilones que nos Finden I12 tniilones.
de pts. y a carnbio $e esta exportaci$
eompramos al extranjcro 168.000 loue-
hdas de hierro elaborado por el q u e
pagarnos 132 millones de ptas. Si nues -
t ra nietalurgia, que seria m5.s florecien-
at: can maples medios de camunica-


Beneiicias --GraQitud




la capacidad de coiisumo, siend:, con
ello imposible, ni la anemia en U ~ O S
guntos ni la congesti6n en otros, ya
que se establece u n sisieina circulatorio
perfeclain2nte organizario en dqmde las
carreferas y 10s carninos veciwies ac-
r u m de vasos capilares y las vias fe-
a-reas de v m a s y arlerias.


Por ii!tiiiio, el ferrocarril es i:n ins-
trurnetito d e trabajo y COIIIO t a l sub-
ceptibie d e crear iiquea L


Esta es soinera:nente esbozada la
yriagna y trascendeiatai obra llevada a
caho por iiuestro Zi-aiI patricio Blsnes
Tolnsq. T o d w lor d e Arki le deberws
elerira gratitud.


R. Q. BLANES.


El ferrocarril de Ar ta
Jit ha arribat el dia suspirat d e


veure entrar per primera vzgada
a n cl rlostre pobie la mdyuinrt. del
ferrocarril.


Aquest fct serk rnemorabie dins
'I'historia d e la nUSt I - r l . Tila: aqueix
dia sem??!n clue el p o b k d'Lh-tii haje
d'entrar dins u n a \?da nova . (dins
un nou ;i,ml>eiiE ab ii;Otiu de I'inxu-
guracid del c n r r i dc fcrro que I'ha
de posar ab rclaL>i6 directa e inme-
diata ah els altrcc pob1es de la nvs-


Per6 riqu$ix fet m i r 2 sc1n;x-e unit
a1 recart d'un fi 1 pi-ci!ilc'cte (121 nos-
tre pobie, pel-qui. per, 6iI ha traba-
Hat, per ell cc ha :;xi-ificat sempi:e,
per- la seva cultt per el seu pro-
p e s , solventanr una o mil uegncles
totes cumtes cliFcultacs s'hnn opo-
sades per dur a ;elis terme una en?-
presa tan Roble i gatricitica.


Per lo tant es precis que noltros
artanencs siguern agraits an el gran
patrici I ) . \$ale1 Elaiies j a yue e11
ha s i p t el dcstiriat per Deu per dur
a termc cl projec.te que \-a concebre
aquell altre beneiIlC1-:t del nosti o
poble D. Kafel (a. c. s.) que 's;%.be
deportar en son fill l 'ent~:ssias:-~
per aqueixa obra saltant molt cl'obs
taclea, passant i n c h barranchs i
arr ibmt molt lluny sense cansar-se
gaire.


Es que aqueix projecte ha cres-
cut senipre a la somlnra de nostra


atrona la Mare de Deu de $. I Sal-
ador i per aixd ella es la primera


a qui despres de Deu se dona les
gracies. A Ella les hi dona son au-
tor i juntament ab ell tot el poble.
Per lo tant, fills d'Xrta voleu que el
nostro poble prosperi, voleu que
el nostro poble sia entussiaste pes
les coses de Deu i per les coses de
nostre patria no perdem mai de vis-
ta el puig de S. Salvador,


Corn a bon patriota i el mes hu-


xrn l i o q u c m


So"lsmn : entradn del s s Rcctos


E! qui es esttit dul-allts pi:c5 n;e
so s i 11 er ci I-CU ii 5 t anc ies e s p c c i tl 1 isi -
mes Econcinii: de aqucsta \-iltt el Rt
D. Juan Ruhi es e.jtat nnomanat
Rector de la nostra Parroquia.


Ahir, dia 15 feu la seua solenne
entrada.


1% les 7 del respre anunciaren les
campanes amb fortes repicades q:i'
at ribava i les autoridats, plana rna-
jor del poble i una g-ran geiltacia a .
cudi a la Carreterra nm;z a rebrer-lo.


Alguns autom6vils a n x e n a es
perar-lo a Sant Llorens des Cardes-
sar, el de D. Jose]? Carnicer, el de
D. Pere hmor6s, ei de D. Pere Mo-
ragues i el de D. Rfateu Amords,


D." hZargaiida Gay5 criada de
id. 2'03


D Aiitonina Vaauer id. id. t"~10
Antonina Llifeeras id. id ?O(J


D. Tomis K!ams (a)PatrO 100'00
-I--


Suma. 93-1.1 ', Jii
(Continuara)


c




.


Informaran en aquesta Adrninistuacio,


GRANDE ALMA6
Sara. J o s e


D E


Uda. lgnacio Figueroia
iHOY, @ O M 0 NADTEI
detalla en precios, esta casa, todas ins


ZSn <.
T


y que venden mas barato que nadie


T e l l f o n o 11.1 1 B r e c i o f i i o
ESTA CASA NO TIENE SUCURSRLBS


C u r 6 de Palrna, 48--ARTA
S'ES OBERTA FA POC. TOT ES NOU


I LLRMPHNT. SERVICI ESMERADISSIM


P r o n t i t u t
SEGUR T I ECOMO


E n s a i m a d e s 1 p a l l e t s
EI: lloc se to;hen 4110s que ;: ! s


PANAISERIA -v -j, c t (13 a
E S F O R N N O i J


i:'155 a


i i


(a) FU'ETA DES


Grail establiment d'en Centre, 3-drta
Sempre, Sempre, derreraa novedats en MERCEKIA Extens surti t de PERFE'UIIC1ERIA


C O L M A D O
Y


AMI3 CONSERVES DE TOTA CASTA
Representant dels licors de la casa MORENO nmb el sa1 acreditat


Anis Miramar
MAquinas de cusi SINGER a1 contat i a pagues


No deixen de visitnrlo ainb la segnredat de que quedareu ainb ganes de toroar-hi