Quinzenari portaveu de l'llssoeiaeio "Pinerva,,-Defensor dels interessos morals i...

Quinzenari portaveu de l'llssoeiaeio "Pinerva,,-Defensor dels interessos morals i materials #Art& i sa Gomarea
Dels treballs publicats ne son responsablei els autors


NO'S TORXEN-ELS ORIGINALS
__-_~ Redacci6 i Administraci6


Quatre Cantons, 3 -:. A R T A ~~~
Se paga P r s G v s


Trimestre. . 050 Ptas.
E S P * N Y . J a [ A n y . . . . 200 >>
ESTRANGER . . . . . . Doble. la bas!reta


Any I


De la cosa publica
Art8 (Mallorca) 1 de Agosto ds 1917 Nam. 16


A imitacid dels Estats IJnits del Nort d'America, que
declararen Parques Nacionals les notabilissimes valls o
comellris de Yosemite; a California i d"t'llovstone a las
muntanyas Rocosas, s'han volgut crear tambe a Espz.
nya, per una Hey de 7 de Desembre de ISIG, Parques
Nacionals o siguin llocs o paratjes d'excepcional rege-
tacid o extraordinarianient aspres, qiie I'Estat declari
tals, amb object?. de favorir les vias de commicaci6
que hi condutixen, i de respetar i fer que's respeti la
naturalesa dels seus paisatjes. la riquesa de la seva
fauna i flora, i les particularitats geologicas que con-
tengui, cvitant d'aquest modo tot acte de destrucci6 o


A n'aquestes texas orientals de Mallorca no tenim
c q daquests llocs notabilissims que puguin ser decla:
rats Parques Nxionalq; per6 tenim paratjes i cases que
mereisen es2ecialment esment i que cmvk manicipali-
sar o convertir en Ilocs publics; conservar i iiiillorar; i
sobretot dcnar a coneixer a artanencs i hrasiers.


Per senyalar aquests llocs preeminents a la nostra
: terra; per catalogar-los i reproduir-los descriptiva o


graficament; per procurar la seVa conversih de propie-
dat privada a comunal o d'alguna entitat cientifica o
relligiosa; i per estudiar sa millora i aprovitaments pu-
blics, haurian de constituirse tot seguit, alguns homos
de bona ioluntat d'ArtB, Capdepera. i Son Servera,
amb Junta d'lniciativas, a imitacio de les que funcionen
a Zuiza, a Cataluriya i a altres parts del mon.


De coni hauria de funcionar aquesta Junta. estatut
de son regime, ingressos amb que iiudJir es seu pre-
supost etc., etc., no cal indicar-ho, avui que la vida
colective i social tC ja tantas arrels an aqaesta vila.


L'esistencia i iuncioiiament d'una Junta d'lniciati-
vas, anibs personalitats dels tres pobles, estrenyeria


' . las rtlaciom entre aquests; fondria antics reCels; sus-
citaria el conexement de las sevas necesitats i aspira-
cions; i aplanaria el cami per una inteligencia ofensiva i
defensiva per !os elts lnteressos d'aquesla comarca.


' desfiguraci6 per la ma dels homes.


I


* * *
Lcs ventaties i beneficis dels parques o llocs pd-


blics, no poden ser desconeguts de ningd. Serveisen
de recreo i d'espansio a les poblacions veinades. Cons
titueseri un vertader llibre de naturalesa, ubert a to-
tes les inteligencies. Milloren les costums pirbliques i la
vida civil dels pobles. I son font daficions historicas,
relligioses o cientifiques.


!


* *
e


Els indrets que, al meu entendre, son in& notables
: i dignes Cesser exaniiriats per fer-se iardins y paryues


convenient instalar-hi, aprofitaut Iris construceions ac-
tuals, u n petit museu i una biblioteca de tot Io referent
a Arta i sa comarca, perque, setis diipte, Beliliuig fou
EI brcsoi de. la nostra -Vila, i cap altie punt es m6s dig-
ne de guardar les relliquies del passat


Tercer: Na Nyana, el seu gorc, s'Estany de sa To-
rre, es pins de ses vegues, ses cnvas de s'Heretat, els
espedats des cap Vermfey i ses torres de na Masot i de
s'Heretat.


i Q u i r ~ conjnnt mCs variat d'elements i quina gran-
diositat!


iCom podria embellir-se tot aquest paratje!
S'est ny de sa Torre no crec que ningu l'hagi estu-


diat rii cuidat dels seus aprofitaments.
A la banda esquerra,no hi ha vegctecid; sent aisis


que es la part mes apropiada per ICs gram avenides i
passetjos d'cucaliptus, oms, plateros ..


Les sevas aigos podrien servir de criader de truites
coni els del Convent de Piedra a I'AragO, o de salm6n
a les rias del Cantiibric.


De na Nyana a ses %ovas tot hauria d'harmonisarse,
urbanissant lo mes apropiat, per ferne, ja que no un
parque, un Sifio Nacionat, arnh consonancia al Real
Decret de 23 de Febrer daquest any.


Els enginyers del nostre Dictricte forestal tinch en^
tes que ho apoyarian.


gui que mes hi fassi.


* * *
Qui hi eipjga que n1es ::;i.digui i $i mes pu-


Barcelona 1 Julio1 1917.
M SXSCHO LLITEKAS


. piibiics, son'
Primer: L'Ausina de ses Paises, amb lo seu Caste


individualisme disolvent que, quant tnes coticedex amb
lo sociil!, es sols unih eAterna per la .protesta i pEP la
ncgacid. se esta!)!ira en els espanyols el sentimcnt de
la cohessi6 social i els seus actes ariirhn impulsats per
mires socials; mas convencerem de que el b2 individual
no es posible sense el be social, de que lo qui es nial
per un jerma es mal per nnltros matexos, de que tra-
bayant sincerament per la salvacio i per el millorament
del mun, es coin millor se labora per la salvacid de la
propia anima.


Els resultats que aquest nou sentit social de la vida
produira en la politica, en els negocis, en la ensenyan-
sa, en la agricultura, en totes les manifestaci6ns de la
vida social espanyola siran incnlculables. Vui donar un
sol exemple. Aquests marquesos, ducs i comtes, pru-
pietaris d'aquestes grans deveses o extensions inmen-
ses de terreno que jo l i e r is t , passant itmb el tren, per
Andalucia i Es1rernadur.a acabaran per convenwse
de Io irrcligios, anti-cisl ib, inmoral i antisocia! de la
seva condticta al retenir aquests terrenos iiicults, sense
que els homos s'aprofitin delis, Sense que la sociedat
obtengui d'ells amb el seu trebai la riquesa an a que te
dret. I convensuts de que poren afegir un poc an el be-
nestar d'Espanya, construir6n carreteras, camins i ca-
nals per regar en els seus dominis i , amb una o altra
forma posaran els terres en mans dels qui puguin
viure trebaiant dins ells, en mans, tal vegada,. dels
qui d'altre manera haurien hagut d'emigrar a I' Arnkrica
per-falta de trebai. De aquesta matima, aquests marque-
sos, ducs i comtes, Be gonyaran d'una manera real el
titol de cristians i arnb ell el de bons ciutadans i bons
n2trintoc


Aquest monument de i'&poca neolitica, seria l'ani-
ma d'aquest parque natural


Bastaria deisar creiser les ausinei fins a fer-se mi-
lenaries; aubri-hi caminals i pasetjos; i cuidar de que
no's destruis io que queda del Castellot. 'Tambe amb


Seg6n: Bellpuig.
Es ahont els iihstrats tenen mes camp per correr.
Ajudats dels documerits y escriptures que h i ha


p'haver als arcxius dels sucesors dels contes de Pere-
de reconstruir idealment el Bellpuig de


caldria estudiar i fer una racional recons-
lesia i convent dels relligiosos premos-
'habitaren, conservant les ruines que's


ia que te d'aigua, faria dels jardins i
plantesin un petit paradis, pie de recorts


'iglesia tornada al servici de Deu, fora


mps podria ser el teatre d e natura d'Arta.


I J


L'amic d'Espanya, el qui rertaderament desitji la
seva prosperidat i benestar, ha de posar en la bandera
un lema triple: Religi6, Ciencia, Educaci6.


Religi6


esta prop-de la fossa; sin0 un jova en sa Frimera juven-
!ut, uti enamorat de la vida, dels homos i del mon; axb
e-hu diu no un que mai h a sortit des pobls sino un qui
ha viatlat per Europa i per Anierica i ha vrscut la gran
vida intelectual, cientifica i filosofica, durant tres anys,
en una de les Universidats estrangeies mes patents i


y.Y,,i-rrr_


Ala, idb, que el primer lema de la bandera dels qui
trebaiam per la salut d'Espanya o d'algma de ses parts, El lema dets arnics d'EsDanva i sigui Religio, moral social. Asb e-hu diu no u n jai qui


ELAD: H0.m. I moral, i es necessari pensar en rehabilitarmos SI no vo- lein caminar cap a l a mort. El dir moral vi11 taut coni dir Relinio. ia aue sols aauesta oosseex en els temm
I actuaisTa firsa'de direccib hum'ana suficient per poiar en vigor una .Moral.


Individualment un espanyol es tan Tic, si no e-hu
es mes, en valors i potencialidets humanas, com u n
norte-america, un ingles, un aleinany, etc. Per6 com a
ciutada, com a niembre de una sociedat organisada, es
molt inferior a un ciutada de les sociedats del Nort; l i
falren pensaments socials, li faita esperit de cohesio
social, no poseex aquesta solidaridat d'iiitencibris i de
actes que es la forsa de les civilisacions dil dia. Per
axb I'Art, que esobra de talent individual se desen-
rol'la v,g.oros eritrc noltros, amb lo que pot prescindir
d e la Ciencia.


Nos fa falta socialisar la n o s h conciencia; i la Mo-
ral, la Religio, pot donar-mos aquest fruit. La iwral no
se conqeb ni te objecte fora de les relacidns humanes.
E1 dir Moral, es come dir el meu vehinat; s i soni co-
iaerciant, es com a dir els meus clients; si soin mcstre,
es dir els meus alumnes; si som capella, es dir la meva
conpregacib; si som politic, es dir els meus electors, el
poble. I li. Religi6 Cristiana, en el fondo, es la mes so.
cialisadora que s'ha predicat. Si me demanassin el re-
swnir la essencia de les doctrines del Mestre en dues
paraules, diria aquestes: Serrricisocial. Amant an els
homos es coin millor se ama a Deu.


La primera cosa que exigex la actual Espanya, ma-
lalta i debil es la seva cristianizaci6, la seva moraliza-
cio; comensant tal vegada per recristianizar a molts
dels qui s'anomenen cristians, a molts dels mateixos
catolics, els meus jermans en fe. Axi, anularit I'actual


Flores del Camposanto
Como blanquccina sierpe
Perdiendose en lontananza.,
El caniino solitario
En la noche se destaca,
BaRado por 10s Iulgores
Que desde el cielo derrama
La i u n a augusta y solemne
De la noche soberana,
tiundese lras el recodo
De una colosel niontafie,
Y entre las sombras nocturnas
Se esfuma la cinta blanca
Del camino, como llegando
De la tierra a las entraRas.
Parece la carretera,
En la noche, una mortaia,
Un sudario que circunda
Del alto monte la falda,
Y aunque si tal cosa fuera
No seria cosa rara;


. Si fuese en verdad un sudario
Mucrtos tarnpoco faltaran,
Que a1 dar la vuelta a la curva
De la disforme muntaiia
Los fitnerarios cipreses
Se yergueii como fantasman,
Y seiialando agweros




.
. . ~~ . ., .. ,. , -


..’+ &i t i h a donde descansan
Restos de innumeros ser&,-.+
De la condieidn humaw $?
Debil y enteca, parece;: ‘*
Es el reino de la muerte;. : 7,
Mansi6n de la lntrusa PMida
Palacio de la Tristeza, I
De la Desdicha morada.
Sepulcro de vanidades,
Pin de la ambicidn humana;
Nivel de toda injusticia,
Carcel de cuerpos sin alma,
iVerg4 de humanos dolores,
Tierra en lagrimas regada
Donde florecen 10s cardos
Que el a h a crueles desgarran!
Lugar do empieza la muerte
Donde la vida se acaba,
{Porque al pasar par tu puerta
Misteriosa y solitaria
{Porque un temblor iniinito
Me sacude entera el a h a ?


~,~


Que 10s ciqreses nos hafjlank, ‘.,A


L


D. ~ ~ C A N O .


Per material escolar
Cam diguerem, a1 dedicar u n niimero de LLEVANT


a la venguda aqui del senyor Inspector de 1,’ensenpn-
sa don Juan Capb, s’organisa espotitaneament una co-
misib perfer una suscripcio entre eis artenencs qui
viven aqui i els q u i riven a fora, a f i de poder recau-
dar prou per dotar a totes les nostres escoles de ma-
twial nou i modern Aqtiesta Comissid visita uns
quants senyors que oferiren de pronta la seva ajuda
material. Per certes circunstancies se deixa de conti-
nuar Ies visites i s’ha pensat que per no comprometre
ningu, seria mes convenient obri la llista a la Redacci6
de Lr-EvRvr aont poden inscriurer-se per ajudar en
aquella idea tothom, del mes pobre an el mes ric, con-
tribuiiit cada ii amb lo que bonament puga o amb lo
que la 8eva conciencia l i dicti. Aixi ningti se veura
cohibit i la suscripcio sera mes de grat.


Artanencs: Pensem que si noltros mateixos no
arreglam aqueixes cases ningun vendra a arreglar-les.
Es una cosa aquesta per la qual ningu hauria de rega-
tetjar res. Se fa tot p’els nins. p’els nostros homos de
dema, que mas demanarari conta de lo qu’haurem dei-
xat de fer per ells. Mirau es mestres cam se preocupen
de orientar-se en els problemes moderns de I’ense-
nyansa. Fa poques setmanes que tots els aaqui sense’
faltarne un , sacrifirant ses comodidats i sa bossa ana-
ren a un Retiro peJag6gic a perfeccionar-se; ara ma-
teix acaba d’arribar el mestre Andreu Ferrer d u n curset


, d e perfeceionament que s’ha fet a Palma
Si ells, no planyen gastos i sacrificis p’els nostros


fills, menos els hem de planyer noltros i hem de voler
haver contribuit tots mnb el nostro obol a la regenera-
ci6 del poble per medi de I’ensenyansa.


El projectede presupost per dotar de material mo-
dern les quatre ?scales puia un milenar de duros. Entre
tots ria es res. Si volem el ferem.


En el proxim nuinero de LLEVANT comensarem a
publicar la llisia de suscriptors que avui ja va cres-
quent.


Es dobbes a1 tenir se kecuits s’entregaran al senyor
Inspector i ell fera la distribucio del material aixi coin
cregui con\.enient.


Vaja, ido, a veure si creix rapidanlent.


Tarda Biteraria infantil
El did 15 deJulioi en el convent dels PP. Francis-


cans d‘aguesta Vila i amb motiu de la festa de Sant
Tarcici, se va fer una tarda literaria amb er reparti-
ments de premis.


L‘acte riiigi16 iloc dins I’escola a la presidencia de!
qual hi havia ies au:oridats civil eglesiastica i judiciai,
com tambe altres distingides persones


Se comensli a les G del capvespre anib i in ilarg i
herm6s discurs que r a llegir ei president de I‘AdoracIo
nocturna en Gabriel Massanet, qu’al acabar va esser
molt aplaudit.


DespuCs tois els uins i nines que forme;] part de la
Seccid de Turcicis, cantaren algunes cansonetes que


‘foren moit ben escoltades per la concurrencia, i les
itplaudiren fortament


Els nins del Co!,legi recitaren cada un una o mes
poesies, unes satiriques, altres xistoses i altres mes
series: aiguiis digueren dielecs altres recitaren rondaie-
tes. Toto heu fereri molt be i els assisterits an aquell
acte auedareii satistets, manifestant-ho amb sos conti-
nuats’aplaudiments.


El P. Fr. Gabriel Tous au’havia estat el oredicador
del demat.i, va fer ei disc& final, donant ‘gracies a
tots i oferin: an es nins i nines per son progres i CON-


tancia en la vida, una bandera amb el lema Ercelstbr a
f i de que no s’aturin mai, elevant-se sempre cap a I’ideal
suprem de sa virtut i de s’educacio. Fou aplaudit 11%
gament.. .


Corn afinal delacte atgtins nins alumnes interns del
convent kren una comedieta titulada fer no entendre
ef Castelld gue va esser ben dita especialment p’el qui
feia de orotatronista. i molt celebrada Der la concu- -
rrencia.


Enhorabona ais organisadors.


Llevant i Mitjorn
Parlem de s’altre dia, corn aquell qui diu.
Es mestre d’escola des Mitjorn gran. Don Jeroni


Roig Adrover, nadiu de SantanF, passa, per ascens, a
mestre de s’Escola d’Arta, que va regentar fins que,
havent-li arribada s’edat reglamentaria, prengue es re-
tir, tornant a Mitjorn gran, avant tenia ca seva. A mes
de s’edat, que hi era, anava primetjant de salut. Fa dos
anys que passi d‘aquest man a I’altre: al cel lo vejem
Amen.


Era un sant homo, un trbs de pa. DeixA bonissimes
recordances a Llevant i a Mitjorn.


*
I ; *


Parlein d‘ahir.
AI deixar mestre R o k . aue sia a1 cel. s’Escola d’es


Mitjorn per a cncarrega;se.de sa d’Arti; vengue d’Ar-
t i per a regentar interinament s’Escola mitjornera, un
jovenet. resolt determinat trabaador ... No l’anomen,
perque no ’m faixi arresti i perque tots, llcvantins i mit-
jorners, el coiieixem. Un parei d’anys despres guanyi
per oposici6 s’Escola, i an es Xitjorn gran va passar
uns quants anys fent escola i bans escoians, i fent Mit-
jorn: caixa d’estalvis, societat de socors mutuos, banda
de mdsica ... i fins i tot un peribdic quincenari: LLCM
NOVA, a@ es: sa Surtida des Sol: Neuant ... amb minus-
cula.


*
I;*


Parlkm d’avui. .
Si ns trobau an (:s Mitjorn gran un diumenge o dia


de fosta manada, que hi hagi Rosatipes carrer, (Rosa-
ri public); oireu al Senyor Rector que I’entona: .Pa- -
re nos - tre qui esthu-an el cel ,.> sapigueu que sa to-
nada, esdevinguda popular i casi ritual per als rosaris
pes carrer; sa tonada de Pare nostre, Aue Maria, i
Gloria Patri, es obra des mestre de qui parlim, que
avui e s mestre des llevant maliorqui, i mestre i l’amo
de LLCVANT d’Arta. .+


No I’anomenare, perque no ’m faixi arresti i perque
tots, Ilevantins y rniijoners, el bcn coneisem, i que
uns i altres el tenim per paisa, per germi, per ban mes-
tre.


FRAXCESC D’ALBRANCA.
Mitjorn gran iMenorca) 9 de Juriol.


.-


Act e t ram il de n t al
Moltes de vegades lo millor es lo que queda mes


ocult; lo de mes importancia es lo que manco es re-
parat.


Durant la passada quincena ha tingut Hoc dins
Mallorca un acte molt digne de que tothom el conegui
per la trascendencia que pot tenir. Se tracta de la
Asamblea qne en el Santuari de Lluch varen celebrar
els mestres d‘escola de !a 2 zona de Mallorca dirigits
p’el digne Inspector don luan Cap6.


Aix6 a u n temps t an calor6s en que son tant mo-
lests els viatges, despres de un any de trabai dins ses
escoles respectives, quant ses lleis de s’Estat conce-
deixen descans an es mestres, acudir tots a la cita dels
Inspector, pagant-se cada tin eis seus gastos. i reunir-
se en Assomblea i trebaiar atnb tota actividat, aix6,
vaja, es un acte que no estarn acostumats a veure i
sorpren, molt nies quant tots sabem que sa boss& des
mestres no so1 arribar molt aniunt.


Saben qu’a Lltcch s’hi trabaia iiitensament en una
partida de questions pedayogiqnes que entusiasmaren
an es mestres i els orientaren en les corrents modernes.
D’aix6 totes les escoles sien beneficiaran; enguany
inateix ja se recuilirlin fruits d‘aquexa ilavor allB es-
cainpada en l’inteligencia i en el cor de cada u n dels
mestres.


Els peri6dics n’han publicades llargues resseiiyes
per ais0 i per tenir poc disponible deixarn de fer-ha
noltros, per6 rolem rnanifestar el goig que mos ha
produit veure corn d’Arta hei han acudits tots els mes-
tres, i casi tots eis de la Comarca de Lleuani~ Eis
pocs que deixaren d’anar-hi tenien motiu mes que si(
ficient, motius de salut.


El mestre don Andreu Ferrer, Director d’aqueix
quincenari, va desarrollar all2 un tema sobre I’institu-
ci6 cMinerva3 qu’aqui te fundsda.


Sia per tots fenkorabona.


Carta
Amb motiu d’una quarfilla publicada en el n.’ 14


d’aqueat quincenari amb rebut aquesta simpatica carta.
J . M. J . Fr.


Deu mas d6 paciencia y la seis santa pau. Amen.
Molt apreciat senyor Director de LLWANT: He Ilet.


git en el nBm. 14 del seu periodic, I’articlet =Un mot
que no ‘s pot yerdre. den Prudenci Flama qui m’obli-
ga a donarlos s’enhorabona mes coral a vast&, an en
Prudenci y a tota la Redaccid de Llevant qui fa causa.
comma amb sos defens6s del dulcissim Nom de Jestis.


Veig anib gust que, corn a bans tradicionalistes no
renegau de la santa tradicio dels nostres pares, y lo
mateix qu’ ells deis Amen. Jesus despues del Nostro
pa, del Sarzta Maria i al senparvos; sens que vas am-
paigueu de certs modernistes de gust molt raro qui cre-
ven tocar arnb un dit al cel peryue han despenjat es
&us, i se tenen per molt sabuts perque hail aprPs a
gonyar manco indulgencies qu’ els qui anam amb I’en-
tiguea. iQuines cases, gran Senyor!


Lo que I’hi he d‘advertir es que suspit que no sien
tantes ses indulgencies corn ses que anuncia el mestre
bon company de Sa Pobla, despu6,s d‘haverli donat jo
mateix peu per dirho


lndulgencia de 25 dies concedi el Papa Clement
X111, dia 6 de Setembre de i’any ti59 per cada vegada
que se diu Jesds, de modo que aixi mateix heu paga.


Lo que n’hi ha un altra tambe de 25 dies per tots
aquells qui ensenyan a pronunciar amb frecuencia els
dulcissims noms de Jesus i de Maria; i per tant voi-
tros, en el tneu concepte, vos feis acreedors an aques-
ta gracia cuant aconseiau an els lectors de ~Llevantw
que digan AmenJesus.


Enhorabona, ido. Qui el Bon Jesus vas don corat-
je y benehiesca vostra publicacio tant coin desitja vos-
tro gerina arnb b. i. q. b. v. m.


Fra Eiancesc Pomes.
Lluchmajor 14 de juliol de 1917.


e Prograrna
Programa de les festes que se ce lebrar6n’e ls


d ias 6, 6 i 7 d’Agos t a m b honor de la
Transfiguraci6 del Seqgor, Titular de In
Par,roquia, i a In Verge de S. S a l v a d o r , Fa-
t rona d’Art6.


Dia F~ a les 8 del vespre solemnes completes a la
parroquia. A les 10 revetla amb miisica en el mirador
del Oralori de la Verge.


Dia 6 , diada per una banda de masica. A las 10
acompanyada de la corporaci6 municipal an el temple
aont despres de tercia se celebrara Misa solemne, en
lo qual predicara Mosen Lluis Crespi Pvre. de Sineu.
A las 12 corregudes de nins, homos, i bestiar de ca-
bestre an es c6s amb els premis acostumats A les 5
del capvespre completes solemnes en I’Oratori de Sant
Salvador despres dz les quais se fera el tradicional i
tipic bnll de sa Cisterna. A les 9 del vespre concert
musical a la Piassa del Rei En Jaume (Plassa nova) i
derprks bali de pages, en la dita plassa


Dia 7, diana. A l e s 10 acornpanyada del Ajunta-
ment i Obreria per anar a i’ofici gue se celebtara a San
Salvador i en el quai predicara el Rnt. Mossen Gabriel
Muntaner. Rector d‘aquesta parroquia. 4 las 12 co-
rregudes en el C6s cam el dia anterior. A las 9 del ves-
pre, focs artificials a la Plassa de don Aritoni Maura
(Trespolet! arnb miisica.


La capla general se fera el dia 4 a ies 8 del tnati
per esser festa dia 5.


El sobrant que resulti despres de satisfets els gas-
tos de la festa se repartiran en eis pobres en bonos de
carn, pa i arros El repartiment se fer6 dia 5 a les G del
capvespre a la Saia.


Per especial concessi6 de S. S . el Papa IJenet XV,
dia 7, festa de la Verge de S. Salvador; els feels, que
haguent confessat i combregat, visiten I’Oratori de la
Verge, podran zoiiyar indulgmcia plenaria pregarit per
les intenci6ns de! Papa.




Enibuis
Cam cada any en aquest temps, comensam a smtir


sa falta d’ai-o; aquest no ha volgnt faltar en es com-
panyerisme i tambe mos presenh es problema per sa
resolucio; es uti fet estrany lo gue passa, surtitit de sa
font es mateix roi apenes s’escampa pes poble, i si be
es ve. q w se podria atribuir a un major consum ara a
I’estiu, el fet no guarda relacio, el mal es a altra banda
i no siria raresa trobarlo a defectes de canalisacio.


El nostro Batle sembla que te el proposit d’arre-
glar-ho, i an aquest ii I’Ajuntament va nombrar un me-


,i


:,:






4 LLEVANT


i


!!E3 3s3 R A T S ?


Gomestibtes de tota easta, lieors, dukes, galletes, ete., ete. : : Grandids surtit de Pirfumerh
Aquesta casa es s'unica depositaria dins Art5 del celebrat ANIS TUNEL


J'agenda .6#jora (a] Ganancfa rerleix nmb esment, pwntaalidat i barato qualotlot encdrrec ze li falsa per ciatat i pelsaltreo pobles dejYiallorct
Fixau-70s be e n sa, Direccioz CARRE 3333 PALMA, 3-ARTAL


Despaig a Art& Carre de Pama, n." 3 Despaig a Palma: Estanc d'es Danc de s'Oli


GRANDES AEiVACEN


DE


Sastrmia, Camiseria, meroeria, Zapateria, Pafieria,
banenin, Panoleria, Lieneeria.


Genoros de.Punto, Sedesia, pstieulos papa Viaje


O B J E T O S PARA REGAL0


Jepddts de miquinrs patiantes PATHEFONO.


CENTKAI,: Brondo, 7 ~ , I I , Borne 118 TELEFONO, 211
P R E C I O F I J O


mai mes sortir d'Art6 per uestir de sastre
E N LA .


T E
D'EN


U STER
se taien i eusen tota castma de vestits d'homo


a la moda i a gust de cada qual


Pirecci6: Bofatranf, I4 ARTA


NO COMPREU CAFE
que no passeu abans per sa botiga d'en


J A U N E C A B R E R
que'l tB bo i fresc.


Alia hei trobar%u tota casta d e
comestibles i a tot preu.


Arrcis, verdures, patates, etc., etc.


Carre de Anton; Bianes Juon (antes Puput)


mestre Arnau Gasellas (a) Garameu
VERT A T O T PREU


Vins de taula i Vins blancs
DE SA UAVESA


Recte, 8 -wF-++<- ARTA


FARIYTACIA


LLORENS GARCIES
D D


OIJEt<:TA r\ T O T E S HOHECS


Vins i a i x a ~ o p s medieionats
Aixarops de eues del Drr. CI2oney


preparat a m b erba euquera d'Art8.


PLASSETA D'ES MARXANDO


G R A N BOTIGA
amb genero de tota casta i a t o t preu;


caiaat f i i &e mo&a


A C A N A V I V E S
Carre de Parroquia, 1


C A P B O T I G A
ven en mi116s condlcions que sa d'en


JUAN VIC NS (A> JAN
T O t a easta d'artieles, eomestibles, galletes. eta.


Es representant de sa Perfumeria
L. C A C C I O


TC dep6sit de MAQUINES DE COSIR
P A P 1 A U C O N S


corn tambi! tota casta d'insttuments musicals,
guiterres, bandnrries, etc.


E B A N I S S E R I A MIODERNA
1 3 1 ~ 3 3 ~ ~ 1 6 : ALCAPZIOT, 3


Dl3


M I Q U E L M O R E Y
mobles fins de tots els estils p'el parament de ePsa


Especialidat en eordats de endires a I'antiga
Pintats i deeorats fins, de tots e15 gusts


CarrC de la Parroquia, 7 0 ARTA


Llibres d'ocasio
S'en venen en aquesta


Administraci6


Quatre Cantons, 3


UN SENYOR __
Vol vendre una His-


tor-ia L'nii-ersai d' en
Cesar Cantti; 43 toms
bellament enquader-
nats, planches dora-
des, casi nous a bon
preu.
Informarin en aques-


ta admicistracib.


Rowdaier de jvtenorca
Per


Andreu Ferrer -
un vo1urn en 4 = = x


2 PESSETES
Dcmanaules a la Ilibreria de


FERQERYSUQEDR


A R '1- A


En aqnorta Adtniaisfratid
QOdlY OnSltle8PI


tot& oastsa de
I X Z P R E S 0 S


Se serveken amb prantitut
_y


Elibreria, Papererla i (entre de SustripcioaS


RER Y SUREDA
DE


@qui trobareu paper de tota casta a la menuda i en
gros, plecs, libretes, tintes, Ilapicerla, etc.


Llibres escolars i relligiosos
RPREUDECATALEC


s'encomanden de tota casta en tota puntualidat
QUATRE CANTONS, 3