Quinzenari portaveu de 1’Assoeiaeio “flinerva,,-Defensor del3 interessos&brals i...

Quinzenari portaveu de 1’Assoeiaeio “flinerva,,-Defensor del3 interessos&brals i materials d‘Arta i sa Gornarea
Deis treballs publicats ne son responsables ets autors


NO’S TORNEN ELS ORIGINALS
__ _______ - Redaccid i Administraci6


Quatre Cantons, 3 + A R T A
~~~ -~


Se paga P R E U S
Trimestre. . 030 Ptas.
Any. . . 2’00 D ESPANYA.1 a


ESTRANGER . . . . . . Doble. la bastreta
Art8 (Mallorca) 21 de Abril d3 1917 I Any I


Aqui no’s fa res .....


Niim. 9


A .qualsi;vol poblacio aneu per sebre c o m
pensa d’ella cada un de sos habitants n o heu de
fer mes que dir: Jxi maieix teFiiu un bon p o b l ~ ! I
en la manera de contestar an aqueixa exclamacio
podreu coneixer iondament l’idiosincracia d’a-
quella poblacio. E n trobareu que vegent-vos en-
cantats en la bellesa del poble vos ne retreurjn
rotes ses glories, vos c o n t a r h fil per randa so?
mes petits detalls histories, aiibcdotes all i so’ccei-
des o que Ics s’atribuixen, monuments dignes de
mencio i a voltes fins vos retreurdn els defectes
dels pobles vesins per fer apareiner el seu mes
gran, mks hermos i mcs il.lustrat.


Altres n‘hi IiaurL que, se limitardn a fer; Si, rs
un bon pohle?; lo qual equival a demostrar-vos
qu’estin satisfets de viure alli, que n o senten en-
veja per cap altra tot i vegent clar que no’s el seu
el que mes se distingeix.


Per6 tambe en trobrcii que ser in prontcs en
contestar-vos: Si, tots els qui venen de fora lieu
troben, pcrb isabeu si hi vivien un quant temps!
Aqui no’s fa res, es un poble mort, viure aqui es
com qui oiure en un desert; n o si. con els qui
son joves s’hi aturen.


Per desgracia nostrd, els ar tanencs,en la ma-
jor part perteneixem an aquesta darrera agrupa-
sib; entre’ls qui mal miren tot lo SCLI i vos re-
treuen sempre els deiectes proyis i les glories
des d c m f k


Aq~i i sentiin a dir sempre.. qu’els gabellins
son cmprenedors, comerciants, actius ... qu’els
sew-r im son economics, fenbs, espleniiits ...
qu’els inutiacorins son amics de casseva, alabariors
de lo propi ... qu’els poblers son rics, els inqucri
industriosos els felanitrcrs esbelts, etc etc. i en
canvi que noltros s o m uns ignorants, malfenks,
que sam, en una paraula, el poble ines desditxat
de la terra.


iEs veritat aixb o som noltros que tenim
aquesta itianei-a de m i r a r lo propi? J c crec qu’es
aixO darrcr. l db per quC no c a i i r i a r iqncst caire
en que mirain al ii0sti.u pubic? 1% bo que re j sm
els nostros defeitcs, per0 aixh no ha de sci-vir
per nbandonar-nos i deisar-los que cresquiii ni
cngrandir-los an els uis ticla cxtsriis, sin6 pvr po-
sar-hi remei en lo possible i estirpar-los de ‘rel,
que tot ebti c‘n la no.tra ma.


-Qii’aixh es u n polilc mort? ;Quaiits de 1’0-
bles trobareu dins la noitra l l la. per l‘estil d’a-
quest, que no tenen cis clrments d e cultura, i
d’econoinia amb que Arta coiita!


Amb rida incs o manco polent t cn im aqui
una Caixa Rural , u n Siiiciicat agricola, u n a eiiti-
dat de cultura, altrcs de diversici Soiiedzts ubre-
res, duc:a cooperatives, dues sociedats de socors
mutus locais i uns partida !,‘estern.is. Orfc.6, iiurs
bandes de mGsica, dos tcatros i pretisa local.
,;Quins aitres pobles del sei1 rango cotiten nnib
tantS d’elemcnls?


fQu ins &res tenen tres tempfes :an simtuo-


ios i tan garrits, amb tantes associacibns religioses
~ tantes i tan solemnes fiincions pagades amb les
leixes dels nostros antepassats? jAont trobareu,
211 pobles de la t a b d‘Arta, en quant a ensenyan-
ia quatre escolas nacionals elementals, dos col.le-
;is privats d’nmpliacio de I . ~ ensenyansa, dos
zol-legis privats de nines i uti de nins, adam&
l e dos de pirvuls?


I en quznt a la bellesa de la poblaci6, en a
iuina altre hi trobareu tanf esbelts i nobles cas&
:om en aquesta vila s’aixequen i l’einbelleixen,
~ la netedat de sos cards, en tots els quals hei
m i i n aceres, quant son varies les Ciutats mallor-
quines que no’n tenen ines qu’en els iarrks cen-
:rals? Quin a h a poble es tant ric d’aigo coin Ar-
:d i c a i t a a m b tants de griions repartits profusa-
:nent per sos carrks i plsces?


En quan t an el treball, si be ks ve que mos
%en industries, esti molt desarrollat el treball
igricola; o si no , qui n o sap els centenars de mils
Se pessetes qu’entren a la nostra vila per venta
i e porcs grassos i de ses cuites d’nmel,les,, oli i
lgues seques?


Quin poble, en fi , de la nostra categoria ha po-
;ut fer I’csfors qu’ha fet el nostro, quant l’han
:ridat a contribuir a m b sos estalvi? a acaramullar
‘a cantidat d ’uns quaiits millons dc pessetes pel
?errocarril cn construccib?


No hu pot d i r nigh que a J 7 t u WJ’Y Jussi r s ,
7;~’nixb s i fu i un pohic ~ I I ( J J ~ Els qui ta! diguin si
s i son Artancncs poden ser desmciitits en rcdb
i tractats d c poc patriotes.


LO h n i i que porem ciir es qu‘d carhcter ar-
: a n e w cs un poc rcfraitari de ses innovasicins,
no es arriscat, a pesar be les coses abans de
fer-les, a m b una paraula, que li agi-ada anar cop
jegur. I aix6, es molt discutible de si es defectc o
virtut , o si te u n poc de to*.


En reshm, es cert i segiir qu’iniciativa privada
iio’n falta; qu’aqui s‘en projecten i s’en comensen
moites, es ben 1 - e ~ . Quc inoites de Its obres co-
, n e n s d c s o projectads inoren priinarenques
.x!-quc les f;iit;i 1;: saba de i’esfors uniiicat de tots,
2s tambd un:i vcriiac. Q u e moltei iniciatives se
.icrilcii ;)ei-qiic cts ctcrns iriticaciors amb ses injus-
:es promgandcs dcsvien l’opinib pi:blica i fan
.iue l;i gent Ics repign amb frcdor es t ambt indiscu-
Lib]?.


Qi~i:i remei hei cap, id6 en tot aixb?
Que lcs persones qui poden al veurc una ini-


:iativa, al sentir exposar un projccte, examinin
be si soli de resuitats positius i beneficiosos per
!a puhlacih i en aquest cas les ;ipojn i les prestin
:ut el calor neccssari perque prosperin, i per altre
c a p , qu’els criticndors d’ofici sc guardin la l!engo
litis sa Ooca i no fasen refredar s’entusiasme deis
de : bs? mustiant aixi, o matant de re1 plantcs qu’


b el temps pviien dar fruits profit< so<.


Lo de la Processb
des Combregars


Ha, tengut tanta resonancia aqueix ditxbs assunto
que mos veim obligats a parlar-n.: amb mes extensib
de lo que feipm contes. Perb sempre imparcials, tro-
bun qu’ es precis no liniitar-nos ti parlar des fet en
si, sino que creim necessari p a r k dels antecedents.


De f a algun temps en aquesta part existeix cert
apassionitment entre les dues bandas de musica dele
poblaci6 i entre ses persones a e lks acostades.


Ax6 ha donat lloc ja a diferents incidents mal-
agrirdoaos corn lo que soccef l’any passat per la Set-
mafia Santa. i despues per Sniit SdveLdor, amb lo coal
el Hr. Rector $8 veg6 casi obligat a pos:ir-les de torn’
per les proces611s parroquid i cridar an cada una e
sa que li pertocds.


Airi, aquest any passat por sa P?.ocesso des combre-,
gars toea a sa que dirigeix mestre Pep Rodrigpez el
qual tengue que demanar pormis itii el batle d’alb-
vonces D. Guillem Tous, i denrgat, hag’& d‘acudir an
el Goveruador. Engunny per torn tocavit a la quo di-
rigeix D. Antoni Gili, la qual no va anar a ses pro-
cessons de Setniana Santa perqiie no s’avangueren en
la f6rmula votada por In Coinissib qu’ expressinnent
I’Ajuntameut vota.


Hagueut-hi certit tira,nt&s entre els elements pax-
tidaris de la oitada banda i els mes acostats it la pri-
niera Autoridat Civil, eoiiiensj i~ discutir-se je dc lion
hor:& duraiit les festes de Pitsco, si era o no prccis de-
maiiar permis a s’Autoridat per dssistir a sit Process6
des combregars, arribant it cncendrer.sc els anirnos
apissioiiats tins nil es punt de deixar-se dir quo s’hi
auirie tant si es 6atle d i a cum no, i tins mesclant-hi
expressi6ns no del tot dncoroscs.


Diivant equestes coses, 01 batlc se limit6 a espe-
rar durant I H vigilia it que li nuassen a demaiiai. ef
corresponent permis per sortir i ii r ista de que ora
molt tart i iiingii s ’ h i haviu acostat, d o n i orde itn els
seus Agoiits de que a1 ondemd aturiissen la bnnda do
miraicn si sortia iocunt sense autorisaci6 sevii.


La segoiia. festa a1 denlitti, l,i. b;tiida citada se posd
en caini de 1z.i l’itrroquia i els Ageiits de &Autoridat
le;, soryrciigucreii CII mit.j dol c;t& intiinant-los quo
s‘atiirasseu dc t o u r i se retiritsscn.


Dpixarixi de tocar per6 seguireu orden;its tins a
n’es Xir.Lrlor de hi. I’amoquia. iillii dc nou r e k c e n
l’avis dels Agci i ts, de que no sortiiiscn to imi t seusc
perinis, y 111) esseiit csco1t.Lt.s p’e! director, iiqiiells so
dirigircii ; I l i ~ Sacri-ti:t a co:it;ir Iu que ~ I S S ~ V ~ L iiii el
Sr Rccto? i l i dciiiaiiarcn a i aqui:il;l, ba,!iii L1 tciii;t per-
niis per sortir.
La Process6 s’ordenti i a1 sortir a1 Xostre hino


romp6 la bdndii en la i l fa ida E e i d i s e p i tocit i i t ai-
t w s iiiiirxes iiicorporada j;i a la pi.or.ess6.


EL batle, vegc-nt burleda In s e ~ ~ hutoriilitt, i des-
obeit el seu inaliiiment, no‘n tiiid ines, s‘en an& a eer-
car sii Ouurdiii Civi l i sca insigiiies, i 111 moment de
trobxr sit process6 ,ia ditves Saiitct Cat;ilina, quaiit el
Boii .jestis sortiii de casa cl’urr mnlii!t, !;I baiida romp6
a toeiir i tot d‘uim el batle doi i i or& ik la guardi;; ci-
vil @o detcnir : I [ Director’ D. .intoiii Gi!i i qu:: fus con-
dirlt a l a Siili~, coni aixi se fc . 6 s m5sics quedaveg in-
dccisos, de si havieii de snguir crir;+nr o bo, i el s e t ~
iiiraolor les feu eenya dc que irbiuidon;issen la proJes-
86 i el scgiisseri it ell, i aisi lieu fcrcii. Coiu es natu-
ml, tots CIS ~ i r~u i i s i i i i i t s yiirdnrcii e.s;rirdiiii%tts per
LkCIleSt get, jd que 1 1 0 cou8g:nellt eiS alltecedents, dona-
vii lloc it sospitdr qu’ c i hatle hag::& c.oiii& ayaull
act;‘ d’irrevcrciici;~ a Jesus Socr;iinoistat inogat pgr
idi,,a de partit. Aixi es que a1 iiciihiir l;iprocessb, bro-
lla.reii arreu r e u ~ de prorestn i :iqw:st.i w r i b i i M pcn-




a LLEVANT
- 3


dre forma pdblica. El Sr. Rector, deman.4 hora a1 bat-
le per rebrer-lo a ell i al clero pa~rroquial a fi de for-
m u h r davant ell la mes en&rgica probata per aquell
acte; mea el batle s'adelanta, a n a d caa Rector i ti e x
pressa els m6vils qu' el dugueren a o b r d aixi, i fe
protestes de revercncia a Deu per lo qual el clero de-
sisti de protestar.


Per altre banda a la Caixa RuraI, invitats per son
President D. Antoni Blanes s'hi havien remits, el
del Circol d'Obr6s Catdlics, el del Sindicat Agricola,
Adoraci6 nocturna i Associaci6 de Terciaris i deter-
minaren acudir a la Sala, per protestar colectivament
i com a tals, de la irreverencia comesa. Xes no ha.
guent-hi el batle a la Sala acordaren fer-ho per escrit
amb oRci que Brmaren tots els ja citats i adem& el
President de la SFcderaciOn Obrera Artancnse, ofiei
del cual copiam aquestas paraules qu' en son sa subs-
tancia: .Los abajo firmados . . . . . protestan de ha-
ber mandado retirar la musica por s u orden durante
el curso de la procesi6n del Santlsimo, ppr si ello pu-
diera entenderse un ptihlico desacato a J e s w Sacramenta-
&.* El subrayat es nostro.


Es batle contest& a cada un del8 tirmats ainb oficis
iguals i perque es un document qui aclareix tot el cas
el volem copiar sencer. Vetlotaqui: .En contcstacibn
a su protesta que colectivamente hace con otros pre-
sidentcs de sociedades de csta villa, por haber hecho
retirar la banda de mdsica del curso de la procesibn
del Santisimo por si ello pudiera parccer un publico
desacato a Jesus Sacramentado, debo manifestarle
quc en el hecho no hubo la menor intcnci6n de infcrir
agrario a la religi6n Catblica que h n t o coni0 Autori-
dad corn0 personalmente rindo culto como el mas fcr-
viente feligrbs, sino a castigar la quimerica iutenci6n
quc viene pcrsiguiendo su dircctor D. Antonio Gili
Sureda en dejar burlado el principio de Autoridad,
como es publico y notorio, pues e n el dia de heehos
ya habla sido previamente avisado por 10s Agcntcs
de Autoridad de esta Alcaldia que no saliese a tocar
por la calie sin mi permiso y ante el empeKo de dicho
Sr. de buscar subterfugios de exprofeso para menos-
prec.iar el principio de Autoridad me veo obl.igado a
proc,eder con la energia del caso. Sirva, pues, esta de
la mas cumplida satisfaccibn por la duda que en el
hecho pudiera haber y estar seguro de mi sineera y
leal manifestaci6n.- Dios g.dc a V. m.p a.I Art& 10
Abril de 1917, Esteban Espiiiosa.-Rubricado.


Aquestes manifestacibns del Sr. Batle, calmaren
1' estat d'hnim dels Prrsideiits els quals replicarcn
amb un altre ofici felicitant-lo per haver volgut sos-
tenir el principi d' Autoridat, lamentat perb que se
hagues hagnt d'escuir un moment tant solemne e im-
ponent corn es el de dur a Jesus Sacramentat en pro-
cess6 p' el8 carrbs, i rcalment creim noltros que mi-
llor hauria estat prevenir-ho i si actis aturar-la abans
de la process6.


Corn a chstic, a1 Director de la banda li fou impo-
sada una multa de 26 pesetes i privats de sortir to-
cant ni ensaiar sense el corresponent permis.


Aquest e8 el (et crdu i net. Els comentaris que
cada hli le8 fassi aixi com vulga, a pesar de que ja
E'en han fets prou aquest dies y de tot color.


FIDEL.


De Urbanisacio
A cada moment se prescnta an el nostro poble afa-


ny6s d'engraiidirse, es problema de establir terres de
ses qui e s t h aprop de la Vila, per fer-hi CIS edificis
necessaria per encobair ses families amb que cada
dia auinenta sa nostra poblacio. En aqucst establi-
meut, diguemli axamplament, qui de mancra tant di-
recta afecta al municipi, I'Ajuntament e-hi t6 intcr-
vencib, perque cs ell el qui ha de vctlar per scs co-
municacions i enbelliment des poble i per sa salut
dels seus habitants.


No moa cap dupte de ses bones inteiiei6ns de scs
personcs qui han intcgrltt es nostro Coneey en lo que
va de sigle, i qu'cstaven animats pels mes bons desit-
jos, pero, hem de confessar, que ses darreres obres
d'urbauisaci6, no hau donat es rcsaltat ane que era
mareixedor es nostro poble.


Quant no han quedat perjudicats els veinats per
efecte de ses rasants, e-hi ha quedat e8 poble, sirio
tots d'una vcgada, i aix6 ha succcit per falta de pre-
visi6; s'ha tengut mes en conte, lo secundari, que lo
principal, lo de dcmi, lo definitiu, com mcceex aqui
amb tanta frecuencia.


Sa falta d'un pla general, fet amb seny, persona
tkcnica. conexedora des modo d'csuer des poble, de sa
seva tradiccid i de sa seva iinma, com diu tan b8 en
M. Ferra, pla que sigui posat a sa practica per altres
persones q.ue l'interpretin i cuidin, sir& la causa de
que ses generacions futures, criticman sa nostra obra
s'in lignarau devant el poc gust de la generaci6 ac-
tual.


De tot-horn es sabut el mal resultat de I'urbaaiw-
ci6 de Na Pericona; sense rasants i casi sense tenir els
&arrers senyats, se feren ses cases i quant s'Ajunta-


en t se resolguk a arretgfar els carrers, unes queda-
en altes i altrea enfonsades, amb grcu perjui pels


veinats, perjui material y moltes vegades per ea sa-
l u t posada en perill per s'haumitat, que tant s'escorra
dins 888 cases baixw':


A Na Pati succeex una cosa igual o pitjor, s'ba
construit seguint els desnivells des terreno, i, una,
de dues, o els cdrrers (que no estan arreglats) s'hau-
ran de subjectar a les rasants de les cases, o aqucs
tes s'acomodar&n an aquells, CIS cuals aniran a ca-
pritxo de lo comissi6 que hagi de dur a cap l'arretglo
i coni tantes vegades succeex que el be particular so-
bre pujli al b& colecctiu, consecuencia de l'ignorancia
del dever, qui sab, les questions que se mourhn quant
s'intcnti aqucll arrcglo, sobre tot si scs persones en-
carregades de dur-lo a cap 110 tenen la idealidat i mi-
res d'harmonia i ben csta.r, t an necessaries an els qui
retgcxen els destins dels pobles.


A Na Caragol passai-& una cosa semblant, el pla es-
t& let i aprovat amb carrers desis metros d'ampla; iCa-
rrers de sis metros d'ampla! Sencillament, les trobam
estrets; no son ni de molt els carrers ideals; aquests
servexcn per facilitar ses cornunicacions, les cuals
tenen una finalidat uti1 per sa vida; servexcn per es-
plaiar an e18 qui gusten de s'hermosura del poble;
son per els malaits que necessiten airc me8 pur que
el de ses babitaei6ns, en general tant defectuoses,
tant pobres d'ubertures, i cap d'aquestcs coses sa
consegueix amb una examplitut de sis metros; an els
temps modcriis d'aixd'n diu XL carrerons, i de carrc-
rons il Arta e n tenim de sobrcs.


1 a n'es Cos iquc sucecira?
Ea hora que sc fassi es pla d'aixamplamcnt d'Ar-


ta, que s'eucarregui a persona que estudii el nostro
modo d'esser, que s'acabi d'una vegada el fer venir
l'wquitccte provincial per senyar un carrer. No ha
d'esser a n carper i un altre, i si importa plasev i ca-
rrers que an aquestcs confrontin, embellides per I'i-
dealidat des poble.


Ea necessari que I'Ajuntament dirigesca i tambe
que cls dirigits ajudin, dexant de banda les mires par-
ticulars; es poble es lo primer, pero obligmt a I'Ajun-
tameut a que digui cla, quina ha d'esser sa tirada i
quina sa rasant, per porer an el seu dia exigir respon-
sabilidats.


Ara qui amb la construcci6 del ferrocarril, e8 nos-
tro poble tendra mes facilidats per esscr visitat i do-
nat que, ja, per les scves bellcses naturals es visita
forsada del8 turistes de per tot el mon, es convenient
que se fassin aquells estudis. I una altre cosa, prest
se cumplirhn e19 ccntenaris de la mort de per-
sones fiys d'ArtB meresedors de que pcrpetuem en
pedra la seva memoria i aquest homenatje no els-ho
podrem tributar, si no tenim un lloc aproposit, un
lloc que sigui dignc de servar-10s.


LL. G.


Clevant I Mitjorn
Contam de mP,s de dosccnts aiiys cnrera. En Mas-


sanet (es crcu qu'era Josep) vengut d'Arta, s'establi
a Ses Coves des Rostuet de Binigaus des Mitjorn-gran.
Era d'ofici caiciner, i sa cals d'en Mi~ssilnet prest V B
csser coneguda com sa millora de Menorca. Ses Coves
des Rostoet son tres, una an es costat de s'altra. Sa
d'en mitj li servia de casa Avui est& convcrtida c u
aljub. Per0 som molts els que I'havem coneguda amb
es portal en caire, i itnib sea parets emblencades, corn
ses d'una casa de ver: A sa de l'esqucrra ehi tenien
sa cuina, i a sa de la drcta (qu'avui es u n boer) es
dcybsit o magatsem de sa cals.


Sembla qu'un tii des primer Massanet va fer una
caseia an e8 Yastai, partib de Rinigaus i un net o re-
beinkt n'cdifrch u n a an es c u r e r d'eo Sltlos, quant se
v m cornencar a fer cases al voitant de la naixent
esglesicta de Sant Cristbfol des Mitjorn-Gran.


I els Massanets, homos de feina, calsiners o pare-
dedors de paret seta, han viscut an es hlitjorn-&an
fins s'altra dia, qu'en Pep Massanet, per httvor-se ca-
sat amb una ciutadellenca, s'establi a Cinradella. Que-
dii a.qui sa germma, na Paula, i sa familia, i familia
de dues gcrmanes m8s. A mitjen centuria pahada dos
Illasaanets, amb ses families corresponents, emigra-
ren a Alger.


En Pep Massmet, que viu a Ciutadella, te un tii
psccador. iSes vegades que per mor des mal temps,
baura tengut qLe pendre red6s a la costa d'Artbl ...
Que I'haura rebut tota amorosida, coni la bona mare
reb i agombola a son fillet qui, desprbs dc llarga au-
sencia, torua de llunyanes terres o de terres pro-
peres.


il 'amor de la terra ... I-que diria en Juan Estel-
rich.


FEANGESCH D'ALBBAXCA


Autumnal
A n'En Cases i Ros " I f


Plaume a la tardor trescar el solitari bosc. Els ca-
mins s'esteneu infinits plens de fulles secas, es gblida
I'aigua que brolla de la fontanella i un vent fredoleo
passa giscant entre els arbres. Ala peus del bosc s'ea-
ten la ciutat grisa, i el llac tranquil dorm dins una
boirina blanca.


Donem, amic, el front ndu a1 fret oratge que ferex
la nostra cara com dalla esmolada. Ravivbm, a la
tardor, desitjos foudos de gloria eterna i ccrquem de
bell nou l'csfors per la lluyta.


Mira, l'arbrc desfullat mostra n u el superb bran-
catje com I'ossadit- gegautina de nostra dbria. El
temps insegur a1 travall convida. Tornem al pacient
eatudi, ineiitres creixen les fouts i I'hivern aspre i
ncvat s'entrega.


Darrera las montanges qu' entre la boira, s'ende-
vinen, In Mar Nostra besa amorosa les arenes de la
patria. Dins ells, el desitx de sebrer no hi tB arrels
fondes, portemhi de terra estranyu saba novella que
desperti energiir i forsa, anhels de lluitii que tren-
quin la pau d' els esperits.


Blava es la mar que l'engronsa, com l'ilusi6 de
pau que la nodwix. Hora es j a de rompre l'encant, es
ben hora ja d inquietar els espcrits, mostrant-los
l'idcal que Eulgura dins un fons vermell de sang i foc.


Profetes solitaris mostraren a1 jovcnt el feixuo
cami. Seguimlo i donem a sa vellesa el suspirat con-
hort.


El Cos es obcrt; dcspullem nostre ebs de la vosta
cbmoda i nuus nostres peus corrin sobre la terra rot-
ja sembrada d'eritjas. Dificil es l'empresa, pero la
joia es preuada. Pot-ser, sortat nostre humil exem-
D l e desoertari la dormida forsa del desitjat heroe.
Perm, semprc, al nostre devant, tinguem el ? e m p e n
sament del deurc per la patria.


El vent deixa en nostra cara la blava emprenta
de sa besada i baibes son nostres mans de fret. La nit
comensa a posar eutre els arbres sombres plenes de
misteri. Tomha la pluja. Baixem a la ciutat qu'encen
ja 88s alimares.


J. SUREDA BLANW.
Ztirich, 1917.


La Primavera
La Primavcra-ja es arribada
I'hivern s'allunya-amb sa tristor,
la neu ja's fuita-de les muntanyes
tot es alcgre-tot delit6s.


Els camps s'embaumen-de dolsa flaire
cubreix la terra - tendre verdor
els abres treueu-novells fullatges
els nuvols prenen-mbs bells colors.


Dematinada-les flors sonriuen
quant I'auba besa-son tendre front,
i enamorades-lcs papellmes
volatgen sempre-p'el seu entorn.
Lea aus refilen-dolces aubades
penjant ais iibrcs-so8 nius d'amor;
i amb ses canturics-sonriu la terra
cubrint de inolsa -son front hcrm6s.
@ant l'oreig bcsa-ses tendres fulles
els arbres formen-suau remor;
les aigucs corren-amb lleugeresa
fent son murmuri-dolsa censo.


AI horabaixa-tot s'asserena
i el cel se torna 4 ' u n blau verdbs
qultnt magostatic-el sol s'a-maga
tcnyint els iihvols --de vermellor.
Tota calmosa-la nit arriba
CIS aucells dormen-reposa tot;
en el eel surten-millons d'cstrclles
qu'un teixit formen-marevell68,


Ales dclitosos-al sortir I'auba
els aucells canten-noves ca.ns6ns
les flors se mostren-m8s aixcridcs
I'embat escampa-fines olors.
Oh primavera-qu'ets d'agradosn!
amb ta venguda-8'alegra tot;
i a ta presencia-fruir me sembla
de les delicies-que tant anyor.


Amb ta arribada-mon cor somin
l'hermosa Patria- dels meus amors
ont es eterna-la Primavera
sens l'hivernada-ni la tardors.


J. P.
Art& i AbriL




LLEVANT 3


Y


Seccid ordinaria en negona convoeatoria del dia 10.
En aquesta sessi6 s'acordi:
Pagar el llogucr des local que ocupen els caballs


Abonar L2 pesetas des capitol d'imprevists an es
semcntats de s'Estat.


Periodics de camvi


-Tia, vos qui semprc cercau per conaervar-vos
garrida, mirau, aqui hei ha uua rcccpta que segura-
merit


-.Meam meam.
-Vcis: Modo deprotegi e8 f e r 0 voi des rovei.


ri 4ollcr. publica uu ar t ich encomiAstic de la per-
sona del nostro Director; CY nostro gust h;turia estat,
rcproduirlo en aquestea columues, per6, mos ho im-
pedex sa terminant prohibicib del intcressat.


--Perf& aquells rateta que diguerem havia fet
matxper S. Catiu i S. Maganet ha caiguda dins sa ra-


Han visitat la nostra Redacci6 Baleares que se pu.
blica a Bucnos-Aires i El Mallorqein que veu la llum
all4 mateix. Queda establert gustosament el camvi.


De Mallorca msteix, mos son enviats, el nou pe-
riadic ilustrat Baleares quo tant briosament se prcsen-
ta, Juventina qui fa olor de p6lvora, i El Jfensajero del
Cdrculo de Ohreros CatdZicos de Stn. Cntalina.


Tambe hem rebut Pedagogia Social que s'edita a
Barcelona.


Per am amb tots establim camvi.


ci6 des Gobernador.


na,ls amb ajuda de sa prcstasi6 persona1.
Q,uc els pe6ns caminers arrctglin els camins vesi-


Sesid ordinaria e n segona convocatorin de dia 17.


Avis


desgerit.
--Es temps durant aquesta quinsona h a estat pro-


fit68 per sa noma agricultura; ha fet un parey de
saons i un bon sol, que sembla mus han de dur una
bona auyada; Ueu ho fassi, qui pot. De Cernaval


Varies personcs eStat.cn xerrant sobre ets invents
i ia seva importancia. una d'elles diu: i ~ u i n invent
es d'ets ases!


als lectors d' AmSrica
Com cnviam molts oxemplars a1 cxtranger i tot-


horn sap els gastos grossos que representa s'enviar-los
suplicam an els qui essent a fora les rcbiguen i vul-
guin scr suscriptors, que mos donin avis, pesque sino
deixarcm d'enviarlos-ho, ja que 'is gastos grossos
iets en va, podan restar vida a la nostra publicacid.


Cr6nica
De p'el rnon


A juntarnent


."
V ~ L quedcrr temporaiment suspcsa, :per causes im-


pensades la Vetlada litcraria musical qu' havia de
crhbrar aqueixa entidat el dia de Pasco.


Si no chi ha contratemps se fer& el dia de I' As-
ccnsib.


-@'e8 de primera o segona?
-Tercer& -Vintiun real.


-1 d'un porc? -Sis rcals no m6a.
gAqui s'altra contesta:


-Si'n sis reals puc pass&
dona-l'om daouests darr0.s.


-Dia 6 va eFer detenguda per ordre des (fovcr-
nador una joveneta esterna de 14 anys, que feia dies
se paesetjava per nostra Vila.


-Dia 10 a1 mitx dia dins sa sala de Juntes de sa
Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca, se celebra
sa subasta per contractar ses obres d'explanaci6,
fabrica i acccssoris, de sa segona aeceio des ferroca-
rril de Mauacor a Arta, ea tros compres dins es ter-
me 9. Carri6, llogaret des municipi de St. Llorens
des Cardessar.


V a presidir s'acte es director gerciit D. Guillem
Horagues. i estaven presents U. Sebaetiei Feliu direc-
tor substitut, el secrztari I). Rafel Blanes i s'engi.
nyer de sa linia en construcei6 I). J . Cerd6.


Se prcsentarcu alguns plecs i la subasta se va ad-
judicar an el qui inillor e-hi digud que v a rcsulta cs-
scr es uostro amic En Juan Fcrrer iGinart (a)
dacrist.4.


-Dia 11 a la s e w casa de Ciutat va esser viati-
cat el ric propictari 1). Autoni Blaues Masuanet, el
cual fa temps que sufrcx grcu malaltia i seg6us ses
darreres noticies seguex pitjorant pcr moments; pre-
gam a Deu Nostrc Seuyor, pcrque li assistesqui per
sa part que sigui rues convenientper sa salvaci6 de
sa seua anima.


-Dia 13 arriba de Ciutat sa fanlilia de D. Pcre
Morel1 i Oleza, per passar una tcniporada eu noltros.


-Ilia 15 sortiren per Barcelona despres de passar
las festes arnb companyia do sa familia, els espoaos
Galiano acompaoyats de sa jerman,, la distingida
senyorcta Yargalida Blanes i Blanes.


-El numero de sa passada setruana del setmaua-


Registre
Paixements


Nins 4.-Nines 6.-Total: 10.


worts
Dia 9.-Antonia Balagiier Brunet (a) Panxallarga


Dia 14.-Scb;istii Ginsr Trias (a) Fuia, de 79


Dia 15. . Barbara Tous Lliteras (a) Sscristana, ae


Dia 16.- Bartomeu Brunet Sureda (a) Brunet, de


Xesum homos 2.-doucs 2.-Total 4.


de 70 anys, de Bronquitis Cr6nica.


anys, de Insuficiencia Sbstica.


'24 anys, de Tuberculosis Pulmonar.


66 anys, de Cardiopatia.


Coverbos
Un senyorct gombs, amb cara de fam i pocs dob-


bds, cntra dins un restaurant i diu:
-Mosso, dque val un bistec?
-Una pesseta.-contesta ell.
-6Amb patates o sense?


-Res id6,-diu ell-d'um un plat de patates.
-Diu: E8 igual. sea patates no se paguen.


I Aplioable Q moltes


salad6, pcr haver conduit una detcnguda a disposi- I tera;sc tracta d u n all& de 13 anys,ipobre de cos i 1 Invent modern


S'acorda cmblanquinar el Copt& de sa Gusrdia


Continuar a sa llista des pobres a n'En Fcrrer Es-


Arrctglar sa cantina de Na Caragol amb la fi de


Civil.


cenyells (a) Salat.


donar sa surtida a ses aigos sobrants.


I ,
Vida social


minerva


Un jovs, molt brut, no sabia quin desfrBs s'havia


-Aix6 t'embarassa-diguB sa mare-rentet, ben
posar.


rentat, i no tcngucs PO, ja ne te concixerin.
EpigrQn)Q


-LConsignatari, quant val
un pasatge a Barccloua?


-Per iniciativa del Museu Social de Barcelona,
se celebrara, aquesta primavera, en dita capital, una
Exposici6 i un Congrds des trebai i. domicili. Se dis-
cutira coma temn unic, la conveniencia d'una llci cs-
panyola que establis jornals minims en les industries
a domicili, i en cas afirmatiu, estudi de lcs principals
basses, que haurien d'informar nquesta Hey.


Aqui tenim dues industries, no molt desarrollada
una dclles i s'altrc de bastanta anomcnada com cs
sa des brodats, la cual segbns tenim cntes, estA molt
esplotada pels exportadors de Ciutat, per aixb espc-
ram veure els rcsultnts d'asuest CooprBs. que tal ve-


I *.*
Com a primera de la serie que te projectades per


aquest,i. primtrvera i pr6xim estiu, aqucixa Socicdat
v a fer el did dpl Angel una cxcursi6 a C a h Ratjada.
Foren quiriae els socis que hi prengueren part i va
esser una excursib deliciosa. La segona esta projecta-
da p'el dia 29 d' aqucst mes, anant an el Matzoc.


Aqueixes eixides son molt hermoses ja que a1 ma-
tcix temps que instrueixcn afermcn me8 i mes els
Ilassos qu' uneixcn an els socis i les fan estimar la
bclleaa i fugir de la vida viciosa de poble.


I I . - gada siran de profit per el nostro poac. -Hem llcait a La Veu de LVfulloren del 12 un mob?
bcn raonat, article del culto escriptor En Juan Estel
rich titulat <El nostro mallorquiiiisme* jcl recoma-
nam a tots els qui tenen afany de vida plena i volen
fugir de dins sa sacra que mos imposa el centralismc,
i sobrc tot an aquells qui se tanquen \-oluntariament
dins cert localismc xorc i mancat d'idealidat.


-Dia 16 del corrcot a s'acte d'inauguracib del
rCcntro Maurista Instructivo~ del districtc des Con
grBs a Madrit, el senyor Yaura va fer un discurs, en
el cual posa de manifest la gravedat del moment
actual, la necessidat de part de tots els espanyols
d'un gran afectc a sa Patria i sa fB que tB amb la vic-
toria dels seus ideals.


-A S. Scbastiaii, en Canibb ha donat una confe-
rencia en el teatrc de Belles Arts, amb la fi de extre-
nyar ses rclacions entre els nacionalistes vascs i cis
Catalans, fent propaganda dels idkals quo hail de sal-
var Espanya, atacant el cei!tralisme i el govern, el
cual poguent, en lcs cireunstancias actuals fer tant
de bB a sa Naci6, est6 aficat dins una passividat in-
tolerable.


De Ganostra
-El Sr. Rector D. Gabriel Muntaner mos comuni-


ea haverse suspes per temps indefinit el mitin con-
tra la blasfemia qu'aqui havia de tenir Hoc el dia 22
del actual.


qelligioses
Solemnisimes resultaren totes les funcions de la


Semana Santa que anunciirem an el numero passat
cncara que la procesp del dijous Sant a vesprc quoda
un poc deslluida p'cl temps que fcia. Uu poc sbans
d'arribar de retorn a la Parroquia va fer quatre gotes
i obligar a acursar el c a d .


--El Corerner d'enguany D. Jordi Carbonell Pvre.
despres dels serni6ns de Corema se despcd: com cs
coetuin el dillnus de Pasco, del poble feel, deixant un
rclligi6s recort per eada estament Voldriein que fos
profitbs el b& que cn 90s serm6ns ha sembrat dins la
poblacid.


-Diumengr passat dia 15 se celebra en l'0ratori
de Ntra. Sra. de S m t Salvador una tcndra y hcrmosa
festa qu'el Rcverent Clero Parroquinl dedicava a la
uostra Pa,trona en accib de gracies per la curacib del
Reverent Sr. Rector la llarguissima i cruel malaltia
que pati fins a principi del present auy.


LEsglcsicta, bcllamcnt adornada, s'ompli de gom
en gom, i fins an el mirador hi havia gent presentant
un imponcnt aspecte.


Teixi un mol scntit i ben estudiat serm6, el Rt. Sr.
D. Scbastili Esteva Rector de Biuisalcni i fill dAr ta
que va fer sentir a tot l'audito ri qu'cn queda em-
prendat.


Entretegiqents
Solucions als del nrimero anterior


Ales Preguntes: l.a Ets homos.- 2.& Ilusions, -


A Zes Semhlanscs: 1.8 En que t0ca..--2.~ Que fa sa-
3.. Unabandcra.


bonera.-3B Te juntcs.


D( avui
Preguntes: 1." ZDe quina Casta de macs hci ha


m6s a la mar? 2.' {Que's 10 que te tal6 y no tc pen?
3.* Qu'es lo darrB que fa UII quant e8 mort?


Semblanses: 1 Amb-e qui s'asembla e8 LLEVANT
a un Banc. 2." <I u n tornti it una al.lota jove? 3.& iX
un muss01 a u n moix?


Fdga de vocslr:
Corn ,jo sere molincra
des nioli de la Real
me far8 u n devanta1
de la f16 de la vaumera.


Tri6nguI


. . .


Omplir aqucts piquets en lletres que lletgides dia-
ponalment i de traves diguen: l.. retxa, una ciutat
d'Italia.-2.' Animal de ploma. 3." Una cantidat.


Nota musical i 6." Una consonant.




4 LLEVARNT
h d


den


GUIEM BUJOSA (a) Ganancia
ARTANENCS: No comDrela res que no passeu abans Der aauesta caw


Mbai vos ne tornareu de buit, Deraue es sa aue ven


Gomestisbles de tota casta, lieors, dukes, galletes, ete., ete. : : : Grandids surtit de Ptrfumerfd


Bixau-vos be e n sa Direccio: CALLE J3E PALMA, 3 - ARTA
I


Aqui s’hi despatxen tamb6 els servicis de 1’Agencia BujoFa (a) Ganancia (daica Agencia) que serveix amb


puntunlidad i barato qualsevol enc6rrec se li fassa per Ciutat pels altres pobles de MalIorca o p’es Contined


Despaig a Art&: Calle de Paima, E.’ 3 “uespaig a Palma. Estanc d’es Banc de s’Oli i
J


EBANISTERIA MODERNA * F A R M ACIA
____ -__ D E __ DE


LL 1
Amb prontitut s’enllesteix qualsevol treball I i encomanin 11 OBERTA A TOTES W O R E S D E LA NIT


Mobles fins, de tots es estils p’el parament d e casa


.-I- “<- 2 - - 1 , . :: Vins i aixarops medicinals -I5 1 c d. . .- *. ab Especialidat en cordats d e cadires a I’antiga .. ,L Pintats i dorats fins, de tots es gusts
1,- I f Rixzrops de cucs del Doctor Morey ;$ a)- - - 1, ab Jc


preperat amb erba cuquera d’Artd JI- J L ‘5 c -. JL Abans de casar-vos i abans de cornprar a cap altra banda
passau primer per aquesfa cas0


Carre de la Parroquia - ~ r t a


0


-- -- *
Plasseea d‘es Dnarxando


I En la Lalibreria, Papereria, i Gentre de Suseripeions I - II DE
UEW DE S-4 DAVESA


Vos servirkn en punhalidad quaIsevo1 fibre o publi - a d Vim de Taula i Vim Blancs
pogueu desitjor, rranco les pomografiques A TOT PREU


EUS M O L T L I M I T A T S a la Genucia i en gros les yen
SE VENEN T A M B E


Mestre Arnau Gaselles ( ) Garameo paper de totes classes i farnanys, llibrefes, quaderns,
pleos, lapis, tinfes i Ilibres escolars o la menuda i en gros


___yI .-.-.-.-.-.-.-.-*-.-.-.-.-.-.*.-.
Notau be la direccio: QUATRE CANTONS, 3 RECTE, 8 ARTA