DECENARI CATOLIC MALLORQUI P R E U S P I tii i comarca, un any A fora id 6 * 4...

DECENARI CATOLIC MALLORQUI


P R E U S
P I tii i comarca, un any
A fora id 6 *


4 ptes. 1 DEU I PATRIA Any XlV Nfim. 513 A R T A 10 deNovembre de 193
LES PRIMER: :S GIRGULES
t ’aiguada va Csser forta i C I S


estiuetjants han buida t Roman vi-
gilant Sota u n ce! blanquinns la f i -
lera desolada de les casetes tenca-
des que empara l’inmovili tat dels
pins rentats. Quietut en ia terra,
perb la mar d’una grisor opwca al-
qa unes fines randes de bromera
que a l i e n a m b fressa de brolla-
dors sobre el mar-Ps crailn t per mii
encletxas i cocons. Per els argiters
rojos els bassiols espillcn la nuvo-
lada aplornada, hlana coni a cotb.
El mal t e m p s no d u r a gaire, Per
damnnt del canyar emplometxa t
del tort-enr he vist corn s’esqueixa
ven els ndvols i u n a magnifica ta
ca d’un blau brillant s’ha aixam
plat inundant de clnror el paisatge
tardoral.


El bon temps ha tornat, i erica-
ra que guardern el presentiment
del efirner d’aquesta bonanca, con
temylam corn la mar repr&n la se-
va eiara transparkncia i refloreix
el b o x , Es grat submergirse en 13
finor del aire qu’es pnssetja entre
l’arbreda sonant els brancatjes
amb una arrnonia d e flabiol.; de
cristall. Els xiprells Floreixen a
balquenil i e ls caminois d’areoa s‘
esmunyen 2nguilejan t per entre
caramulls de flors, sorgint de l’en-
ramada eIs pins nets i les sivines
arnb les delicades extremicuts de
les s e w s branques puntetjades d e
blau. La solitut del bosc es ama-
ble; sembla que u n a nova primave-
ra acaba de florir per urr tot sol.
Fins per les argiles vermelles gro-
guejzn les olivardes, i per totes
les senderes to rna a florir tirnida-
ment la sanjuanera perfumada en-
filantse sobre les mates vermello-
ses de Ilentrisca. La solitut del
bosc, perb, us posa concirbs. Sem-
bla que I’oratge tenuarnent gela-
brit desperta I’eco d’unes rialIes
javenivoles que acaben de fugir;
dirieu que derrera del e s p h fullat-
ge s’amaguen uns ullets trapacers


que heu aprPs a mirar e n la blilva
serenitat del cel d’esriu. Les arbo.
ceres vinclen els seus branquillans
enramellais de bolles de foc i e t i
Lestau la gi-oga pulpa 12cida. Dot~; i ,
kids i exc i tan t cornel record que
ara u s encalqa d’unes converses
sense importancia. Un esitepir d’
ocells tivella el cel que s’aixarn-
pla sobt-e una clariana del pinai-


J;z han f u i t tnls els ocells trashu
mants, pero encare t-s pot veure
qualca oronella enderrerida, Els
ocells, corn i e s bsllauores d’aquest
estiu hail a n a t R cercar redosa rn
tes viles de liuoy, i amb tes fulles
seques tornben eis nius mig PO
drits, i evoquen n o se quins senri~
rnents mustiis eis taulons del bali
arrembats, i abandonats, a r r b d’u
na paret; pels que encara guarden
corn a record de la joia passada un
ram de murtra seca. L’esperit S’B-
nega dins el mucileg enervador d’
un sentimentalisme que t i s ha fet
presoner. Sura dins l’aire, a1 bell
rnig del re.flcriment primavet-al,
una impressin de cosa moridora. La
solitut delbosc &s soiitut de l’hiirna
debades s’enjia amb i’esplendor
d’una novella prirnavera, i el crit
estridenr del xuriguer que traves
sa el pinar te quelcom de despedi-
da i no la cttlida cordialitat que l i
trobaveu aquest estiu q u a n t I’<xell
cercava la seva parelia. Desficio
sos cooss~tau l’evaporacib d’unes
ilusions, perb caminant pel bosc
podeu cornprovar que aquesta se-
gona flora& prove de I’humida
llecor negrosa de la gsrriga. que
es vida i aliment, Vet a q u i dins un
redo] de fullaca de pi mig podrida
un agre de glrgoles. Le5 primeres
de I’any i La pluja ha a b h n i t I’ar
gila endurida, i la relia esth a
punt. Cal reaccionar contra el sen-
timentalisme a u t u m n a l i p! eparar
se per la dura t a x a que s’apropa.
ELs pollancres s’han daurat i dcpo
siten les sews fulles en la falda


arrcvelada del vent. 1% I’hora de
semhrar Els crestalls del solc vo.
len caure sobre la liavor que ha de
germinar en el lenr travall de l’hi-
vernada, Venturds qui le la se-
ment a punt, i pot comenqar la tas-
ca f ruct i f icant


’I‘ornad av ia t la pluja , i la fg-
ria de In mar aixccaih una polsa-
guei-a de saladina que es difondrB
dins l’atmosEera.C:er& I’hora de re-
dourer’s en la llar solitaria i re-
v i u r e les impressions acolorides d e
l’estin que acaba de morir. Corn la
ilavor adorrnida dins el solc rnadu-
ril el p e n w m e n t , i s’el’labora I’obra
que horn ha somnint q u a n t el sol
era ardent , i resplrndien de llum
els pinars. Ha ;Irribadit I’hora del
travall Els alhcllons q u e rebenten
han d’emportar-sc torrent ava l l \’ai-
gua f e c u n d a n t , f ins aril a m a g a d a
dins el gorc frescal sola la penya
solitaria. Les idees entrel!uciides
han de p r e n d e €01 ma i flgura per a
cercar dins I’ilmpia {liberrat I’eco
d ’una Briinia a m i g a q u e espera ce-
rnorega l’hora int’fable d’una. con-
fidencia. Corn A Fu~les que tornben
despreses de noiti es mateixos hem
de veure coni preilen volada els
nostres m6s ini ims pcnsaments.
Veoturosos si ten i rn del i t yer a
soinniar hi , corn t fu I:+ ful l i l inerci.
da, iin guspireix d’araru brrinyit
q u e enlluerni I


JOSEP SUREUA R L A N ~ s --
NOTA


Per donar sortida als ori-
ginals que tenim en cartera
deixam de publicar en a-
quest nombre la continua-
ci6 dels articles sobre el
problema de les aigues,
e!s quais seguirin en el
prbxim.




DATOS P A R A L A HISTORI A DE ARTA


RECONSTRUCCIO
DE LA FORTALESA DE SANT SALVADOR


- (ALMUDAYNA D'ARTA)
SECLE XVI


LXXXIX


Manant se paguen als picapedrers


(1563)


Lo lochtinetit general
Balle de arta perquant come el be y


viilitat de aqueixa villa que la obra
comensada en lo puig de Sant Salm
dor de aqui sie affectuadtl per p a
supplicacio e instiincia de Joan stell-
rich vos diem y mmarn en pen& de
CC I t . etc. que vistes les presents
mancu als jurats de aqui que procuren
que dita obra vage auant y pagareu
als picapedrers lo que stan concordes
saluos 10s drets a cada vna de les parts
pertanymts HI tlurs prelensions corn
no sie de nostre intensio Err 10s perjuy,
Oat. en Matlorques a vij de maig MDI
xiiij.-Felay fuster. V t . xammar Re-
gens.


ARCH. HIST. DE MALLQRCA-LIB.
de Llelres Colnirizes de 1563 64, n.'
337, fol. 144 v.O


xc
Dades a diferents mestres u


pic aped re rs


Urn)
En juanot fuxa cirurgia fas tesrimo-


ni corn Io senyer en pera stelrice bo
cumbada? atorga mer rebut del sobre
dit ctauari [Sebaslia Font) naranta
tres liuras y desct sous dix xCiij liures


i xvij s. so es que per ut11 adonades
per uell a mD nicolau gilli nott. xxx j
trcs liures y sinch sous y tres diners y
mitge a rniguefl orpi y xv i i j sous a la
vidua merimona y vint sous a miquell
carrio fil l de bernat y vj cous x diners
a pern morry y docze sous a juan se-
ruera major j la rcstant quantital ayelf
matex las quals partidas prenen suma
de dits xCiij 11. xvij s. y son H compli-
ment de la esquerada tenia yell y rnacri
blanquer de la morada de S. Snluador
y aso per manament dels jurats. €et a
viiij de abril MDlxv, Guillern Carrio,
m. bl lnquer , joan giti.


ARCH. MWNICIPAL DE AHTA-LZ~.
dP Clavaria de 1564 75, n.' 30.


xc1
Que se pague a Joan Stelrich lo


que se l i deu


Lo lochtinent general.
Ealle de Artg a supplicacio e instan-


cia de Joan stalrich pictipedi-er vos
diem y manam en pena de CC 11. a1
fisch real appiicadores que vistes les
presents fasau pagar adit instant tot
lo que reuera l i es degut per lo que
ha fet en Ia fortalesa de Sant Saluador
joxte Io acte firmat entre les parts.
Ddt. en Mallorca a xiijde mars MDixv.


ARCH. HIST. DE MALL ORCA-LZ~.
de LEetres Comuates de 156566,
n . O 339, fol xxj, v . O


1 . RAMIS DE AYREFLOR Y SUREDA
Del Bolleil de la S. A. L.


FEDERIC MISTRAL
La segona confellncia del cicle


organizat per 1"'Associacid per la
Cultura d e Mallorra" i el Maseu & M u .
va estar a ckrtec del nostre dlstiripic
calaborador En josep Sureda BIanes
el qual, arnb la lectura acurada de1 seu
beliissim treball consegui interessar de
t s l manera a1 pitblic qui l'eccoltava
que a pesar dels cinc quarts que va
durar, se mantengut sempre arnb el
mateix iuterPs, demostrat amb ias
inostrrs d'aprovacib i rnansbelletes
arnb qde va coronar el final.


La conferencia fou sobre Ia r'igura,
tan simphtica de Fredel-ic Mistral pre-


sentat corn a poeta pagds. Los gram
ciulsts, que son I'cxpressib i resurn del
nostre temps han tributat fb -v i t home.
natge al glorids poeta proveoval, i no's
pot dir que hi hagi contradicci6 entre
el modo de ser de les ciutats i de la
pagesia, quant es tracta de judicar les
gram figures humanes, ja que aques.
tes,-i el conferenciant es referi espe.
cialment a Virgili i a Mistral,--cantin
el camp o a la ciutat, el que fan ai les
auriola la Hum del geui, es recollir en
sos versos les essencies mes pures del
llinatge humh La vida de Misiral fou
contada planerament, fixant-se espe-
cialment en les obres que son i repre-
senten les seves ideas mes estimades:


reneixenca de la llengua i de la terra
Provencal; confederacid llatinrm i cato-
licisme. Ens contii corn j a de petit a1
wurer la parta Provencal envilida i
despteciada es Fentia el poeta humiliat,
no sols en Ia seva persona sjno en tota
la seva raqa; la idea do restaurar el
provenpl el rnogue a escriure el poe-
ma Mircia, deiurant-se R tontar Ia
impresoib que feu la srva aparicio dins
Paris especialmerli, en la que trescokn
els esludis de Lamsriine i Btirbey d'
Aurevilly. La cotlsagr;rcib del poerna
per la sarbiiiat de I'Esglesia catblica a
Nimes ens mastra que quant Ies capi-
tal.; prnvincianes de ta Provenqa no
pcisaven dir- cap mot, els princeps de 1'
Esgtesia j:j endevinaven la poixanca
del reneixement provenqal que a1 mitg
de tes floretes dels Rournanille, Auba-
nell etc. ja prescntava una obra mestre
tan saborosa corn Mireia.


Les fesres a llaor de Petrarca de
Avinyb i les fcstes de Montepcller per
a cantar la rata llatina foren tractades
extensament, la federaci6 dels pobles
llatins units per lligams tan forts fou
una de les ideas mes estimadcs de
MistrnI. LH part que hi prengud Csta-
lunya en aqlietles festes i les seves
consecuencies foren exposades slara-
mcnt, detutant se el conferenciant ea
la relaci6 del viatge dets felibrts a
Catalunga I'any seixanta n i t .


Del catolicisme de I'obra de Mistral,
que j a hiivia so1 tit a mantes parts del
discurs en feu una breu ressenya i
d .>pres d'uns &pits cornentaris sobre
cadescuna de les obres que Mistral
ens ha deixat, conth el seu trasphs
f e l i ~ i tranquil, que havia de plorar
una cltmpana que portava gravats en
el bronze els derrers versos del poeta.
La tomba que va rebrer piadosa les
sevas dcspulles mortals no porta el seu
nom sino l'expressid de tots els anhels
de la seva llarga vida: No a nosaltres,
Senyor, no a nosaltres, sin0 a ton Nom
i a la l'rovenca n o m a dona la glbria.


Acabh la conferencia fent veure que
Mktral troba la seva l lengua amb
unes condicions mes deprirnents de la
que s'ha trobat mai la nostra tan ferida
de deturpacions i tam avorrida, pero
que enamorantse d'ella la feu princesa
i li conqueri un trone d'or mes o tant
glori6s corn el que puguen ttnir Ies
seves germanes, filles del llatl Sant
exeinple, per nosalrres i exempte en-
coratjador per ds que creim en el
trionf definiliu de la nostra paria.


El Conservador Llorens Garcias F.
feliritg al conferenciant en nom de tots
i anuncih la seguent confereacia a
chrrec d'En Miquet Massuti Dr. en
Ciencies Naturals Ajudant del Labora-
tori Biolbgic Mari de Ciutat.


"la Princesa que tenia el rellotge aturat"
de J. Sureda Blanes acaba de sortir. De vsnde rn totes lea Ilibren'so




LLBVANT


rnatx, el primer feu gala de sas moltes
icultar-s d’sprinter amb que compte,
uanyant per uns quants metres les
ues series de 3 voltes.
Seguit es va correr ana carrera a


1 voltes per a priacipianls, Q W dis-
uiaren n’Amer, en LlodrZi i err Feme.
ies, classiftcant-se per aquest ordre,
espies d e 8 esprints iliurats a lora
i r p .
En !a prova de 30 voltes entre en


on% i Flaquer, segona del rnatx, a
urst ens demostra la seva gran PO-
hncia per a les carreres a fons, gaa-
yant-le per gran marge, alcansant a
on adversari en la voita 9 en mitg de
rerlerics a p l a ndirnents del public.


Despres de bi-eu descans es feu la
et-rera prova del rnatx concei~tat i
lau de la reunib, consistint en un ki-
Smeire cronometrat, q u e corregueren
bdos plegats, pista xepada per falta
,laparat aproptsit per fitxar el temps
lu’empleasen, resultant molt esforca-
la, giianyant rambe en Flaquer per
a distancia insignificant d’uns dos
netres, que suposen la difel-encia de
emps d’unss petites parts de segon,
D qual entussiasma en grari maoera
L I S espectadors, que, drets, plens de
iirvis, seguieri pam R pain el trans
:urs de la prova, al final d e la qual
iplaudiren furta i unanimament.


En resum. Uua reunid q u e va resul-
ar inrelessant i en la qual quedaren
lemostrades diferentes coses.


Uria d’clles fou ii en5 referim ran
;ols a l o qu’atany als nostres paisans:
a b a j n forma e n que se trobava el:
’ernmias, que v a dernostrar no havet
afegit res a lo que tenia d’uns quantr
iiesos a n’aquesta part.


I no volem dir amb aixb que no ten
i u i d’on afegir sin6 que no ha comp.
:st amb rnedis per treurer-ho.ino obs.
t a n t exjstir una Societat que’s diu s;
protecrora.


Una r o s a que queda ben a la vint;
tambe, fou els progresso; realilzat!
per 1,aItr-e paisd nostre Flaquer qut
drmostra Csser avui figura ben visi
ble del ciclisme, especialment en se!
can eres d e fons.


Per tot aixbi per tot comentari do
nam a I’un, un crit de coratge i a n i
macid perque vagi pulint-se d’un;
manera o altt-e, estimulant-se en le
accmcions de son company Flaquer a
que donam una vegada rnes l’enhorn
bona i l i deim que no se dormi a mit
jnn carni, sin0 que seguesquisa marx
escendent que du i qnaIca dia en
proporcioriari moments de bella fruj
Ci6.


1 1 ~ 1 ~ 1 1 1 . . . . . . . . ~ 1 1 ~ ~ U ~ ~ ~ W U M


i AGRICULTQWES!
Almemdros DESMAYOS Isgitimos 90 ptas.


Olivos ARBEQUiNES 50 ptas. 1 00.
Vides americanas.


Pida catatago. Falian rGpresentantes.
F. ROBRES HIJAR (Teruel)


100. Sin injertar 25 pias. 100.


- a r r ~ m r r r ~ r r m ~ ~ ~ r a ~ ~ ~ ~ m ~ ~ ~ n ~


CONFERENCIA


Ladonara en la Sala d‘
actes de la Caixa Rural diu-
menge vinent a les dues del
capvespre I’Enginyer Agrb-
nom En Fernando Blanes
Boysen. Parlark de “Pla-
gues del camp.”


VIDA SPORTIVA
CIC L I S k1 E


Per f i pareix que el ciclisme e n 14
n w r a V i l a ha tornat reneixer, a la
calentor segurarnrnt, de les brillants
actuacions que ha reaiitzades el nos-
t re notable corredor Bartoineu Fla-
quer en les pasgdes rondes de fons en
carretera que han tengut ltoc a Cnta-
lunya i Valencia I u l t i m a m w t a la
n o s r a I l la, a m b rnotiu del carnpional
de fons mallorqui,


L‘espectacib, discusions i cornenla-
ris que tot aixb ha caubar, han esial
seiis dupte lo que ha determinat I
Emptesa del nostre Velbdrom a or-
ganitzar la reuaib que’s celebia a
capvespre d’ahir amb un iemps es
plendit i una bona rntrada, prova cla.
ra i convincerlt de que’sdesitjava veu
r e ciclisme.


Corn hem anotat, molta gent v i
concorrer ahir es capvespi-e a pteseri
ciar I’exhibicib ciclista que tengui
Iloc, comensant a lesdurs i mitja, m i l
la conctbuda dcsfilada de corredor
presentant-se en nombre de cinc, qui
foren: Pons, Flaquer, Amer, Feme
nias i LlodrB; seguintatnb una ca
rrera de 20 voltes meta parlida entr,
el nostre p” ish Femen ias i el coi redo
de Manacor Llodrh, vencent aquest
despres de forte. I luita, emodonan
f ins a1 viu la no,nbrow concurrencia
que seguia arnb mol l inter& la prova


El aplnt fort, de 1a Reunid era Q
ernatx. a 3 pi’oves que Iliuraren e{
corredors Paris i klaquer, sortint gUE
nyador I’uILiin, que’s va fer seve
dues do lei tt es proves de que conta
va el dit rnatx.


En la c 3rt-era de velocitat entre QI
Pons i en Flaquer, primera prova de


DE CA NOSTRA
--En el prbxim nornbrc publicarei


la rtsenya de la conferencia d’En Mi
que1 Massuri.


-Segueix ei bon temps; a principis
P desena tenguer-em fortes vtntades


les quals sepuiren uns diesennuvo-
it>’ s’aclari i el sol segueix lluint cada
i ~ , Perb els oraiies sori frets lo qual
i que alpunes families hagin ti et els
laridets i enceses les xernaneies.
-Els camps cornensen a verdeljar;


!s operacions de la sernbra estan
delantades si b e l’aixut, trobeo els
onredors que dura rnassa.
-Despr& d’haver passat dos rnesos


e rtcreo a Manacor i a Son Servera,
1 passat dia 5 va sorrir arnb el Come
Terde per atendre als sew interessos


Goyena R . Argentina el nostre bon
mic En Gabriel Oliver. Se’n va molt
ncantat d e la seua illa natal. Li desit-
am prmperitat i feliG viatge.


-1lan dejxat la nostra vila despres
le passar-hi unes setmanes el senyors
Zibas de Pina i les seues gentils filles
daria Antonia i Celestina.


--Rlai haviem vist un preu tan alt
:om el que se paguen aquest any els
art?; h a n arribat a 8 pis la dotzena.


-Per practicar la visitia reglamen-
aria a les escoles d’aquesta V i l a , hsn
!stat entre nosaltres l’lnspector cap
!e primera ensenyanca SI. Juan Ca1.o
la Irispectora Sla. Concepcid Merino.
-Per tal de pendre possessori de I’


%cola nacional d e Fontao, provincia
le Pontrvedra h a sortit el nostre boil
imic en Fere Garau Gclabert. Li desit-
am bon acert en l’exercici de la seua
jificil funcib.


--Corn anunciarem en el passat
ionlbi-e ha tengut lloc 8 I’HospitaI una
:an& d’exercisis espirituals exclusi-
vament pe r a les Filles de Maria.


Cornencaren el diliuns 4 , djada dels
morts, seguint tota la setmana f i n s
ahir el capvespre, en que tengucrrn
terme arnb una plhtica a les 5 de fa
tarde.


Ha predicat el conegut orador sagrat
Rt. P. hlatea, C. 0.


S’han vis t bastant concorreguts per
Ies joves del poblt essent a m b nombre
de 29 les que passaven el dia recloses
anant, a la n i t a dormir a caseua.


--Ahir a I’Esglesia se celebra la Fes-
t i misional.


El demali hi haguC ofici Major amb
sermd que feu e i Rt. Pp Mates, C . O.,
predicador dels Exrrcisis.


Amb m o t h d’aquesta festa, s’ha fet
a la casa de les Germaries de la Caritat,
una Exposicib d’objectes que S’han d’
tnviar a les missions, Pstant oberta
ahir i a m i , essent molt de veure, tant
pel crescul nombre d’objectes de que
canstava, corn per l’importancia dels
mat ei xos.


Criden s’atencid u n s quants orna-
ments i objectes sagrats, (casulles,
MIssl, etc.) donatius de devotes perso-
nes d’aquwt puble.




Royal Fruit


Josi A. Clavi, 3, pral. I.* BARCELONA TeICf. 3x034
(No rquivocarse: j u n t o al ninnrimenio H Co!dii)


Mozo a la llegada de trenes y vapores :-: English Spoken :-: On pnrle franqais


Beguda exquisita, elnborada
amb extracte de €mites, PI-ovau le,
b deliciosa.


GASSEOSfS Y StFONS


M. MWNTANER FLAQUER
Fabricant:


i i ;
i
i


Fdbrica i despaig:
P. DES MXRXANDO. ArtA


pTo dercuidou do Jisitar
Ia aasfta caja


Se sa-veixen 1 U N C H S amb
EZZ prontitut i perfeccio =


En elta hi troharea t o t lo nec'esba
ri par Satirfer el gust ni6s refit?Llt.


-
C R A N COLMADO


L6ESPER ANCA


JAUME PIC0


A 11 torn 0 \I i I : d e 11 o y ;I P,
D E L S G E K M A N S


S AR D (a) Terrss


NRUMRN
M A Q U I N A S PARA
COSER Y BOKDAR


Es la fhbrica para dichas rni4quin;l.l
mils grande del continente.


(MARCA .4LEMa4N4)


Deposicario eclxusivo en ARTA


CAN G A N A N S I
AlNlCENES NlATONS


- Ub -
RAFAEL F E L l U BLANES


C. D E J A I M E I I NUM 39 A 149


Palma de Mallorca
Sa.5trei fa pat a Sei lora y Cabn llero
Artfculos y novedades pirr:j vestir


de t odrs c l w e s .


G R A N J A BARCINO


PER T O T A C L A S S E D ' A V I R A M
DE R A V A , C U N I S , COLOMS,
A1,IMEN'I'S E S P R G I A L S PER


P O L L S , 1 PONEDORES, INCI1-
BADORKS; ANELLES. P L A N S


I C O N S U L T E S ,


CONSELL- MPLLORCA


Rafd $agtra (a) Vorjf
B I N T O R


Ofereix els seus servicis
Especialitat en autom6vils


i carretons
reproduccions i retrats


C. de la Sombra-ARTA


[Juan Bauza Foul


FABRIC4 DE FIDEUS
i tota classe de pastes alimcn-


ticies d'en
NICOLAU CARRIO


Preus §ens cornpetkncin
Carrk de Palma, neo 48


=Patraderia - flodorna E
D E


JUAN MATEMALES
Diariament elabora: pa, pa-
ne t s i pastes de totes classes.


Car& del Sol, 2. Art&


SON SERVICI, N lTEDAT I
ECONOWltA


akar Pensi6n