L Arta i com3rcaI un a n y 4 ptes ’ I ~ ’ ” 1 DEOJ I PATRIA 1 A fora id. 6 A K T I I ...

L
Arta i com3rcaI un a n y 4 ptes


’ I ~ ’ ” 1 DEOJ I PATRIA 1 A fora id. 6 A K T I I 10 de Frbei- de 1930 Any AIV


SOTA EL SIGNE DE MISTRAL


El dia del Ram de I’any 1233, que
s’escaigu6 en el mes d’abiii es
rendireti a n’el Rei En Jaume, des
pres d’un setge de vui t dies, els
sarrai’cs refugiats en les Coves d’
Artli i en les montanyes de la ban-
da de llevant de l’illa de hlallorca.
Fou un setge incruent ja qu’els
moros havien anunciat a I’host
cristiana la seva rendicib dins vui t
dies sino rebien ausili dels serrai’ns
d e la montanya.


El cronista posa en boca del Rei
En Taume aquestes piiraules: “I ,
quant arribR el diuinenge de Rams,
ii SUI eixit, enviaren missatge als
sarrai‘ns de les coves disntlos que
ens complisin el tracte que ens ha
vien fet. I , digtieren que encara no
era tercia, i que l’haviem d’esperar.
I, nos els diguerem que tenien rab,
pero q:ie s’aparellesin a devallar. I
ells s’arranjaren, i es plegaren la
roba de vestir, i ens deixaren a114
dalt molt de forment, i d’ordi. I pa-
ssada l’hora de mirja tercia cornen.
Chren a devallar, i n’eixiren mil i
cinc cents. I, prenguerem dos mil
sarrai’ns qu’ocupavpn ben be una
Itegiin de roca; i la ca)alcada ha-
gut pres unes d:u mil vaques i
trenta mil ovelles. I entrarem ale
grament i satisfets a la Cititat de
h9a llorca“ ,


La llarga filera dels catius scgui
la cavalcada reial cami de Ciutat.
De tota I’illa ja sols quedava en
podzr dels moros la serra de tre
muntana, on per les montanyes
de Soller i Valldemossa comandats
per el valent Xuaip s’havien fet
forts uris tres mil moros. L’excur-
ci6 del Rei En Jaume fins ,4rtB
(Artana diu la Crbnica) fou decidi-
da precisament per el valor dels
sarrai’ns refugiats en la serralada
del nort de l’illa, car la mainada
sort! de Ciutat amb l’intenci6 de
combatre Xuaip i els seus homes,
pero trobant se a l’alqueria d’Inca


d


I DEL R E I EN JAUME
hagueren concell i considerant les
dificultats amb qu’havien de topar
per terrer de tan mala petja, corn
t‘s el d’aquelles montanyes, decidt-
ren seguir cap a Ilevant, i .s’aten-
ddren vora u n riri qu’era ii1M baix,
al peu de 13 costa. diu el cronista,
rill que sols podia dsser el torrent
de Sa Torre A la descripcib topo.
grAfica que posa el Cronista en
boca del rei es aquesta mencib del
riu el que ens fa suposar que es
tractava efectivament de les Coves
d’ArtB, per be que tot e lquese-
gueix podia ser aplicat a altres
covals i cavernes del nostre terme.
Diu aixf: “I els nostres conbatitn
per I’entrada de la cova; i la mon-
tanya era t an pendent i tan aka
qu’acab tva en punta, i la roca eixh
fora; i en milg d’aqueila roca ha-
vien estat fetas les coves, que cap
pedra que vingnds de dalt no podia
fer mal als moros que en les coves
estaven; pe:o horn podia tirar pe
dres ;1 iilgunes de les barraques
que ells havien fet‘..


El cert que h i ha de tot aix6 es
que aquella llarga cor1 ~d d’esclaus
(car corn a catius s’hagudren d’
entregar eis moros) que mesclats
amb les vaques, i el xots, i les bis-
tias carregades de forment i ordi
feien el seguici utrionf;ll del Rei,
formava la caravana de la desola-
ci6 que sortint de ies nostres mon-
tanyes atravessa el pla de Mnllorca
per anar a ser engolida en els abis
rnes del no ser. A1 trespassar, a-
quelles dues mil Animes les mura-
des de Ciutat deixaren virtualment
a defora, i per a sempre la seva
personalitat, i no solsament deixi-
ven d’existir com a persones ci-
viis sino tambe com a poble.
Demunt YArtana sarrai’na que
acabava de morir amb Ies seves
costums, amb la seva religi6,
amb la seva llengua, fins amb els
seus metodes propis de ciiltiu s’


aixecava l’auba esplendorosa de
una nova civililzaci6. Desde aquell
instant les montanyes, els come-
Ilars, les masies i els torrents, tot
quant constitueix la nostra contra-
da fou batejat de nou a m b els bells
mots catalanescs que els assenya-
laren els nous dominadors. En a.
quell moment comenCZt a ressonar
per les almantes dels nostres oli.
vars la veu dels avis nostres, que
a \ prendre possessi6 de la terra
conquistada li daren nom, i per
aquell nom que fa setcens anys re-
peteixen d’una generaci6 a I’altra
els artanencs, totes les coses esde-
vingueren mds plenes de gigcia i
de vi1 tiit.


Aixl ens pervingue la nostra
parla gelosament guardada set se-
gles per la nostra pagesia, passada
de pares a fills corn I’her6ncia mCs
preuada, i es estat einprant sos
mots, fidels al geni del fundador
de hlallorcii cristiana, com ens hit
estat possible t i ibvtar homenatge
a I’alt En Jaume al cumplir.se l’a-
niversari de la seva gesta &pica.


El tresor de la Ilengua, que Ilfiu
cada dia amb mes forqa en nostre
cel, sofri corn totes les coses hu.
manes, els setis eclipsis, perb mai
a la pagesia que s a p sempre con-
servar viva la saba del kr re r , sino
a les ciutats, on amb coses postis-
ses cerquen sovint apadassar inu-
tilment la vesta provinciana, inha -
bils per imitar modes que no els
van be.


Desde el mitjorn de Franqa Deu
ens envia el Rei En Jaume la host
del qual l’any I230 foragith de Ca-
nyamel els derrers nllclis sarrai‘ns
posant aixi la primera pedra de la
nostra personalitat actual, deixant
lliures els nostres camps i les nos-
tres montanyes perque venguessin
a conrar les els nostres avis. Quant
el tresor dels antics,-la llengua-
sofri cops m& crudels nesque en el
mitjorn de la FranCa, l’any 1830, a1
Mas del jutge de blaisna, Frederic
Mistral, geni pages per excel’len-
cia que trobant se amb una lien-




Cant a Mallorca
El p a s c a t dii imel i~e d ia I! en el Col-'


legi aLla Pu! -cw Lie Ciu:at f o u estrenat
un qiizdi e rc;gionnl que porta aqaest.
tiioI, oi.iginal (:e la nostra dis[iIigida
.co\.nboradora Maria Esreva. . .


En b&a de ~ i l geirtil jorerieta, que
iepreseirtava la nostra vi la, foren' 110-
sades les xguents esrrofes que m i x -
ii.en coni Clara sent en el fons del seu
cor un anlor intens per. les nosties
c pse s . ~~ , , . _ .


Jo som la jova artafienca,
;i l lh vaig neise i S U I ~ L ;
sab tnolt be lo que es matjenca
es lGibil, llesta i~ viLeiica
l a dona que neix ~::A,rt&, . .


Puc dar de rr,a Vila iioves
que conegudes me son,
it n'el mks s a b i conf6n
la magni tu t de les Coves
tal volta millors del mbn.


kbis Deu poria aixec2,
la cosa nies valiosa
rorr18n nienuda i b o r r o w
devan t les Coves d'Art&.


Havem torres sarrai 'oes
i ta la iots pr i rn i~ ius
d'on treitn joies malloi-quines
que a dins un niuseu esqtiiu
g uaedarn en belles vi t r incs:


Rlon Poble td la ventura
que m e r i t I'lii saben dd
fills. seus de molta ct!lti;ra
posant a una gran altiird
el' nom del poble d'Ai rh,


Una o b r a tan assombrosa ''. -.


C R O Q U I S
i A R T A N E N C S


PER


F E L , I X


La nostra Caixa Rural
. ,1 '


Dia 36 de gener hi h a p 6 la Junta
;e ne rai ot-cii n {i i.ia d 'aq uest a en t i d X I
lue v a t r a n x o r r e atnb \a, major arnio
iia Foizn reeleg-its dos vocals que
eglnmenth iament acabaven la seva
nissi6 quedanr constituides les Juntes
le. la segiient manera. Consell ri'ildmi
rislraci(: t 'resi d e n t , .D. An I'on i B I an e s
ilfstrr; I'icepresident, " V I). Pere ~ l o t - ~ l l
1 teza ; S eg re t'd I j , D." Ja ~ f m e"&~ 1 i'v e 1 I a3
,lampayes. vociic: .D. ' ~ ~ a t e u Amo-
3 s i l lzina, 11. Antoni Genovai d Este-
/.a i,.D.. Dami& \Ticens Gajh \,voc;als
%upl;n\s: D. Joan Cursach Garau i D.
.oan Sanxo; ICor~sell rl'inspeccid: r'resi-
ient, hlosceI1 Peie J . .Sui-eda Sanxo.
i ~ o c a ~ i : 11.. r\aiei Gina'rci H a u r i i , D.
.'ere 17. ,Ilor-ag~ies Arcus, 0. h i totneu
3a.quer .Esteva, U. Antoni Esteva , 1
Zsteva i I). Fraricesc Rla'nrs Roger.


Pel'balir!C que > e Ile'gi 'varen veure
:ots els asiisterrts qiii.nx es l a . situacib
je !a n0-ti.a benvoiguda Cilixa ~ 1 i r a 1 ,


i I u a c i 6 1)). b -11,e r R., , . p o 1.1 en t , d ebb o r.
la.nt que,;,tr,ai p,er ai , poguei-ea sotn-
,iiar,els se.us iI.Iusjres fundadors. Vel[
3qui io q ~ e ' ; i n iba a fer.' iq coi.ist:incia
qusn' s'apia a m b 1'jiit:Iigt.ncia . r . i la pi.-u
&ncia GI Iicies a aque>tes vit-tuts que
h a n tillguiles 17s seves j.t'ntes - i .es-
pecialnieot la Juiita d'Admi'nisiraci6'.-
la nosti-a Caisa R:iral es la primern
3e Mallol-ca i se troba en coiidiciorir
Fa verb br I isi m es d'e m pe n d re , q ua n hi
ha$ oportunirat, una acci6 d oidre
incill i culluial moit intensa. Ella h a
pr dteg i 4 , I 'ii gl-icu~ t u r.a , ' 11 a fom e n tat I
s ra lv i , Ita donada y ida a un bell nom-
bre d'enritats de cariicter econbmic,
ha diffis i p ropip ides les bones. leclu.
res, ha ajudnt als pobws fent-lo5 pres.
tams ,.. . a ._ un . inteies mbdic rerque PO.
guesseh ampliar les,'ieips fi:iAques i ha
fo,ragitat d'/'xrf+ij,i per eomylet, ~'usa.
ra.


Perb hi h a que consignar, peiqiie its
dejusticia.,i per ,a l t ra . part no 6s c a ~
secret, que i;;mima d'aquista bengfics
entida: i el pIincipal impulsor 6s dor
Antdoi Rlanes Alestre, sori President
qui nmb la s eva intelig?ricia i trebal
perfidids, vigilhncia continua i ull f i
nancicr- secundat en tot per unit df
les perioii:-s i n k s integres del poble
que esiiiuen n:cs rque5ta ins!ituci6, 1
actual caistxr, i caixer gail-ehe insus-
tittiihle, D. Rartomeu Alzina- ha sa-
but posar l a nosIra Csixa R u i ~ a l entre
lei; mCs prestigioies tl'Espanya. No sdn
tampoc massa f:.eqiit.nts els cassos d'


ilia actuaci6 de tanta responsabi'itat,
a n desinteressada i, al.mateix temps,
a n encei.tatia, on I'unic estimul que
ii p o t haver cs I'amor a1 poble i el
iob~lissim desig de ferlibe i per a i s b
:reim que 6s tin clevter-i el cumplini
le gust-regoneixer aquest treball i
!plaudir-lo amb les dues mans, sin6
)areixeria 'que 'som desagraits i que
:IS 5011s exernples ens passen'per ait ,
3 precis que els artanencn coneguen
'obi a adrni:able de don Antoni 131a-
ies hlestre i de les Juntes qui l'asses-
oren q u i , u n dia derrera un altre,
il t n c i o sa men t, ca 1 1 a da me n t , 1 ir bo re n
)er l a prosperitat del poble. Holres
.ectilinis, incorruptes, inclinats sem-
) I e a favorir els petits, en qui el poble
ia posada una plena absoluta confian-
;a perque han demostrat que c'eren
nereixedor? durarit 1% :em, * . tan Ilarga
, o M' 'f r ;I-ct if e'r a act LI ac i 6.


LI,EV;\NT es complau a dir-ho en
:eu altn, els dona a tots, cordialrnent,
'enh0rabona.i .Fa vorsl perque no defa-
lesquen en son cami sembrat d'espi-
ies.


H e ft:t una viLita a1 nostre conipa-
[iiota qui fa pocs dia.; arrilxi de la
Republica Argentina I ' rc l f . ,-?ntoni AI.''
Serve!-a, q u i arnb nialia tie amabilitat
n,'ha con cedi t una inter viu.


- l \70516 es dedica a i'ensenyscqa de
la milsica?.


-Si. Fti 23 anys. r e s d e qce vaig
partir de hlxllorca, sempie la m ~ s i c a
ha estat la i k i ca dedicacid meua. 1-Ie
tocat . - tots els genwes: t'eligits, orga-
nista de la Catedral; liric, he sigut
cinc anys empr&ari i director de com-
pang.ias 'teatrals; Cora\, som director
de r1ioi.s d'aficionats qi ie en las audi-
citins anuals del Conservatbri prenen
part imb molt d'.acert; clrissica, tend
una. orque.sta sinf6nica .que toca u n
repertori estillit 'enti-e e ~ s millois a;
t'ors antics i m o d u s .


-cHi ha molta afici6 a la. musica?.
-Rloita. , ". Agui, te la ndmina de alum-


nes del nleu Conservatol'i Beethgven
que seva ren txaininar' a1 Uecembre
passat. Aqueix diaii "Diario Nuevo"
vos diva que foren doscents quai-anta
tres les alunines matriculades que s'
examinaren i consigna el nom de tren-
ta sis qu? varen rebre els Diplomas.
Crec que en una Ciutat no molt graii,
e n c a r i q u e sigui Capital d.e Provincia,
on hi ha un Conservatori que te ta l
cantitat de alumnes i dona tal canlitat
de Dipionias en u n any , se pot dir amb
niolta r a d que n'lii ha de aficiC a la
musica.


#


--?I que t t i l a q u e l l pai:?.
- A l l A tot es gl-an. Desde el territori'


compreii tots els climes desde 23 graus
baix de cero, e n el siti que els espan-




LLEVANT


yols ironicament anomenaren “Terra
del foc“ f i t s a 43 graus demunt cero
en els confins del Paraguay i Bolivia.
Avui neix un poble que dema ja es
ciutat. Apenas s‘ha nascut en tots els
ordres, ve un desenvolviment a pressa
i e3 tot nit p a n . Alla tenim totes les
bones qualitats que‘ns va llegar Es-
panya: Ilengua, religib, costums i...
alg6n defecte tambe,com es la politica,
que es tan dulenta corn aqui.


-9


-<I la politica!.
-Prou, i no fasseu preguntes indis-


cretes. Jo,encare que fassi 23 anys que
estic alla, som sempre un convidat a
un dinar, on tots els plats, per educa
ci6, tenen que agradarme, i no puc fer
a fora de casa una apreciaci6 desfdvo-
rable d’un pais que estim tant com el
meu propi.


-Uoncs, tperque ve atgun tlesen-
ga n ya t d’a II a?.


--Es llei natural; ni tots podem Fer
pobr-es ni tots iics, ni tots podem se r
inalalts n i tots bons; ,per un qu’es ret
n’hi ha cent que caminen L’iiironve-
nient esta dins ells mateixo; que terien
ilusions que 110 es posible tradutr a la
practica, al menos amb sa lliqueresa
que ells ‘voldrien. f’er.0 jo vos assegur
que I’Argeniina es un pais de promi46
per tot l’emigi-ant que tenga ganes de
treball, i alla hi ha facilitats de vida
que no hi ha cap part del mou.


Despedint nos deixarem acabada
tan gentil converqa, desiijant-li nous
exits i esperant que prest vulgui se-
guir aqui la carrera artistica que alla
v 2 COmenCar.


Com els demes anys, a la Porroiuia
tinguerem, els dies 31 de Jener, 1 i 2
Febrer , solemnissimes Coranta Hores.


El dia 1 de Febrer, festa de St. ignaci
I’tljuutament prendi la hlissa Major en
la que predicA el Vicari D. Atitoni
Lliteras, el qual ens feu coneixcr un
sens f i de delalls per molts ignorans,
de la forriiacid de la no:tra vila, sigles
despres de la Reconquisia.


L’orador H t . D. Cosme BauSa de
Fehrlits predica el Triduo.


Se nota extraordinatia concurrencia
en aquestes solemnitats.
- Segueixen les obras d’explanacili


de la carretera de Santa Margalida;
rictualment se treballa dins Xiclati; hi
fan feina varias brigades d’operark i
els homes de la prestacio personal,


4.


Corresponsal,


La Caixa de Pensions
L a Caixa de Pensions per els Vells


j de Estalvis fd public que haguent
estat expressament delegada per el
hfinisteri de Traball i Previsid per el
pagament dels Subsidis que I’Estat
concedeix a les families nombroses ha


organizat un serrei gratuit per la tra-
mitaci6 dels Expedients de solicitut i
pagament de dits subsidis.


Tenen dret al subsidi de families
nombroses els pares de families obre-
res que viven exclusivament de un
salari o jornal i que no disfrutin u n
ingres anual superior a sis mil pesse.
tes, tenguent a son car reg de vuit fills
en endavant,


El subsidi es proporcional al nom-
bre de fills, corresponent i\ les fami-
lies de 8 fills, 100 pesseres anuals, a
les de 9, 150, a les d e 10, 200, a les de
11, 250, a les de 12, 300, a les de 13,
375, a les de 14,500, a les de 15, 600, il
les de 16, 500, a lee de 17, 850 i a les
de 18 fills o nres 1000 pessetes anuals.


AdemCs d’aquests subsidi3, les fami-
lies que les obtenguin se benef cien d’
altres varies ventatjes com: ma ricu.
les gratuites en establiments de en-
s tnyanca oficials


La Caixa de Pensioiis per els Vells
i de Estalvis cuida griituitarnent de
traniirar les instancirs i realilzar els
pagos, u n a vegada re>olts els cori-es-
ponents expedients,


Per utilisar aquest servei els pares
de families nombroses podtrrr acitdir a
la Caixa de Pensions pere ls Vells i de
Estalvis en Irs seves Sucursals de:
In c a , Ll u c h ma jor , Ma h6, $1 a n aco r ,Pal,
ma i S6ller.


L a Caixa d e Pensions prega a les
persones d e bona voluntat que tenguin
iloticia de families obreres nombroses
que fassin arr ibar a coneixement de
les maleixes, el Regimen Oficial de
subsidis a son fdvor, de que cuida la
referidit Caixa.


DE CA NOSTRA
-Psc ens hem temut en la nostra


vita del canvi politic operat en les al-
tes esieres del Govern d’Espanya.
Constituit definitivamenl baix la pre-
sidencia del general DAmas Beren-
guer, tothom espera la manera com se
feih la renovacid dels Ajuntaments.
Aqui, fent honor a la veritat hem de
dir que, ningu sentia simpalia per
aquella organi:zaci6 que duia aquell
nom que tan be l i esqueia; pel b, aixi
mateix hem de llamentar que certes
actituts hagin pogut ajudar, encare
que d’una manera remota, a n’el man-
teniment d’un estat d e coses que, si
haguessin durat tin poc mes, duien
irremisiblement, I’Estat a la ruina.


Esperem sense precipitacions I’obra
de restauracid de la normalitat a la
qual vol anar I’atual govern i prepa-
remnos per treballar d’una manera
prou digna, que f a d impossible el re.
torn d‘una altre dictadura.


Si cada u s’estudia a s i mateix i se
fa el propbsit de ajudar amb la masu-
ra d e les sews fot ~ e s a1 sosteniment


de la vertadera liibertat, el triunf de
la justicia no se fer& esprrar i sera I’
esper6 que ferA moure els nostres cors
pel c a n i de la veritat.


-La palmera del Mirador que du-
rant aprop d’un segle havia resisiit
les ventades i havia m a t la seua copa
el blanc dels sentiments inhumans
dels atlots, fou tronxada per un cop
de mesiral el dia 31 del mes passat.
En pocs anys els tres millors exem.
plars de palmeres d e la nostra Vila,
han desaparegut; destruides pel venr,
dues ( la de I’Hm-t d’En Sureda) i talla-
da la de ca’n ‘Tafona per amenassar
anib la seua inclinaci6 Its taulades
dels veinats.


Sabem que uc bon artanertc ha ofe-
rit un bell exemplar per si se rot sen)-
b ta r en el lloc del desaparescut.


--A la carretera nova s’han sembrat
morers en les Falies que hi havia de1
arbrat d’ombra que tant l’embelleix.
Tambe se n,an sembrat a la carvetera
de Capdepera, perb aquestes, una ma
inconscient, (volem cr-eure que qual-
que atlot) les lid ronipudes a totes a
mCs de mitjan Iloc. Seria de conve-
irieiicia un escarment i per evitar que
be I eillisin aquestes selvatjades que
indignen als qui ho contemplen, reco-
manam que se tenga una mica mes d’
atenrid a I’escola, que si els nostres
iufants hi anaskin lo que toca, apren-
drien a I-espectar els arbres lo mateix
que les persones i no ens hauriem de
llanientar d’aquestes Iletjures.


- AI escorxador municipal durant
el mes de gener, s’han siicrificat, per
el consum de la nostra vila. 1 I4 caos
de bestiade llana i cabru amb 1320
quilos de pes en canal i 1 porc de 18
qls.


-Durant aquesta desena hem ten-
gut un temps d’hivern, han dominat
les plbjes, seguides i fortes, algunes
amb calabruix que en alguns punts de
la montanya cobria la terra, poc sol i
bastant de vent, els torrents corren,
pero no totes les fonts han rebentat,
fa fret i bones gelades.


-Sobre el suposat enfonsament del
barco ezpanyol .Manuel ArnSIs. de la
Companyia TransatlBntica, que n o fa
molt publica la prensa, llegim un tele-
gram ditigit a l’arno En Guillem Bu-
josa per el representant a Barcelona
de dita companyia Sr. Ripol, que diu:
ccblanuel Arnds llegd Habana dia 6 sin
novedadn, lo que Rclareix una dupta
per quant silbiern que en ell hi viaja-
ven mallorquins.


-Hem rebut un atent B. L. M. de la.
Junta Directiva de la aPeiia Flaquers,
participant-nos l a constituci6 de la So-
cietat.


A causa del mal temps no se pogue.
ren dur a cap els diferents actes pro-
jectats per celebrar la fundacid, qce
quedaren suspesos fins diumenge 16.




13egudu exquisita, elaborada.
arnb exti-acte de frclites. Piovau le,
6 s deliciosa.


___NVom-


GASSEOSES Y SIFONS


M. MUNTANER FLAQUER
Fit bti ca n t :


Fabiica i despiiig:
P. DES hlARXANE0. Ai-tA


w -
- 0 0 ~ 0 0 0 0 ~ 0 0 . ~ ~ ~ 0 0 0 0 ~ 0 ~ 0 0 0 ~ - .
c L


jyo doscwidou de Jiritar
la nbrfra tara


Se serveixen 1 U N C H S amb
E -- prontitut i perfeccio EZZ


En ella h i trohareu tot lo necessa
ri per sutihfer el gust i n & refinat,


L_


GRAN CBLMADO


L'ES PE R A NC 3 A


JAUM PIC0


S A R D (a) Terrcs
Terieii sarvici combinat arnb el


Perrocatrii.
Excursions a Ses Ccves, Calarrat-
jadii i dernCs punts de hiallorca a
preus convenguts.
Carre d'En Pitxol n . O 8 .


ld Son Servera no 29 A R T A ,
I P
-----o-. 0 ~ ~ 0 ~ -.eo* 0- ---e


Panaderia "V I G T 0 R I A"
(ES FORN N O U


de Bartomeu Esteva


S/fejjof de Miquel Roca Castell
A d i batlga hl ttobareu eernpre:


pan:, panefs, plletes, beacuits. ro-
Ilets. f tot8 clasa de pasticeria,


j e EorJoilr dot#iciti,
Meredat, pronitut 1 ecunnmin


C , ut: f-'ulritu 3 his. A h i A


MAQUINAS P A R A
COSEK Y BORDAR


Es 11-1 fdhrica para dichils rnAquina5
mas grande del continente.


(MARCA ALEMANA)
Depositario eclxusivo en ARTA


GAM G A N A N S I


- D E -


C. DE JAIME II NUM 39 A 149
RAFAEL FELIU BLANES


Palma de Maliorca
Sastreiia paia Sefiora y Caballero
Articulos y novedades para ves l i r


de tod.zs clases,
o.)-me-.. o*--.o-. ------ .-eo---*
CRANJX BARCINO


P E R T O T A CLASSE D ' A V I R A M
DE R A q P , CUNIS, COLOMS,
ALIMENTS ESPECIALS P E R
POLLS, J PONEDORES, INCO-
BADORES; ANELLES. PLANS


J C O N S U L T E S ,


CONSELL- MALLORCA


D E


N A N MATEMALES
Diariament elabora: pa, pa-
netsi pastes de totes classes.


BON SERVICI, NZTEDAT I
ECONOMIA


Carrd del Sol, 2 . ArtA


Raft1 $artre (a) Vorgd
PINTOR


Ofereix els sew servicis
Especialitat en autombvils


i carretons
t -xoduccions 1 retrats


C d : la Sombre-AWA


0
0 F O N D A


FABRICR DE FlDEUS
i tota classe de pastes alimen-


ticies d'en
NICOLAU CARRIO


Carre de Palma, no 48
Preus sells competkricia


w