Avenc de s'Aigo: Escorca, Mallorca
ENDINS, n." 9. 1982. Ciutat de Mallorca.
AVENC DE S'AIGO (Escorca, Mallorca)
pel Grup Espeleologic EST. Ciutat de Mallorca
Resumen
Se describe el Avenc de S'Aigo, localizado en la Coma de Moriitx (Escorca, Ma-
llorca). Fue explorado y topografiado por primera vez en 1970 descendiéndose un
amplio pozo de 110 m. de profundidad.
Exploraciones posteriores, realizadas en 1981 y 1982, han dado como resultado el
hallazgo de una gran sala situada en un lateral del pozo inicial. Asimismo se encontró
una nueva continuación por la que se alcanza una cota de -133 metros.
Se adjunta topografía y ficha técnica de la sima.
Abstract
It is described the Avenc de S'Aigo, located in the Coma de Mortitx (Escorca, Ma-
llorca). It was explored and topographied for the first time in 1970, going down
through a'wide pit, 110 meters deep.
Further explorations performed in 1981 and 1982 have given as results the disco-
very of a great room placed in one lateral of the initial pit. Likewise it was found a
new continuation by which is reached the -133 meters depth.
It is enclosed the topography and equipment card of this pothole.
Introducció
1981, rnoment en que es va iniciar la instal-lacio
L'Avenc de S'Aigo ja era conegut d'antic per
d'una via que fes possible I'accés a aquest punt
la gent que habitava la possessió de Mortitx (Es-
de la cavitat. Així, pel Marq de 1982 s'aconseguí
corca, Mallorca). Tant és així que a I'any 1958 ja
arribar a una sala de dirnensions considerables
apareix assenyalat en el <<Mapa de Mallorca,,
penjada a un costat del gran pou inicial, a -38 rne-
(MASCARÓ PASARIUS, J. 1958) i a I'any 1962 en
tres de fondaria.
el ~ G o r p u s de Toponimia de Mallorca,, (MAS-
En el mes de Juny del mateix any, després de
C A R ~
PASARIUS, J. 1962) arnb el topbnirn d'A-
desobstruir un petit forat en el punt que fins ara
venc Fonda, nom aquest no conegut avui en dia
representava el final de I'avenc, trobarem una se-
pels pagessos de la zona, encara que sense dubta
rie de ressalts que aprofondiren encara rnés
es tracta del mateix avenc.
cota original, fins arribar a I'actual de -133 rnetre
En el mes de Marq de 1970, arnb rnotiu d'una
És per mor d'aquests nous descobrirnents
campanya del Grup Espeleolbgic EST a la Coma
que ha estat necessari topografiar de bell nou to
de Mortitx, fou realitzada la primera exploració de
la cavitat i fer aquesta nota descrivint-la.
I'Avenc de S'Aigo davallant i topografiant el gran
Les carnpanyes realitzades a I'Avenc de
pou inicial, Única part coneguda Ilavors, arribant
S'Aigo foren duites a terme per rnembres del Grup
a una fondaria de 110 rnetres (GINÉS i GINÉS,
Espeleologic EST, en les dues etapes ja esrnenta-
1972).
des. En les exploracions de 1970 interveniren: 0.
En la primera exploració ja albirarem una
de Bobes, J. J. Egozcue, A. Ginés, J. Ginés, D. Ji-
possible continuació penjada al rnig del pou, la
ménez i F. Trobat. En les exploracions de 1982
qual quedava bastant llunyana de les verticals de
I'equip estava forrnat per: L. Borras, J. Darnians,
descens. Aquesta continuació no va cridar de bell
A. Ginés, J. Ginés, M. Mediavilla, C. Payeras i J. F.
nou la nostra atenció fins els darrers rnesos de
Ramos.

Apunts Geografics
lloc es necessari davallar un ressalt de 12 rnetres
per assolir la base del pou a -107 metres.
L'Avenc de S'Aigo es troba en la Coma de
Descendint per la torrentera de Llevant (punt
Mortitx, a un quilometre i rnig de les cases del
F), podern arribar a la sala lateral; per aixo cal fer
mateix norn. La Coma és una petita vall de forma
dos pendols, un a -27 metres el qual ens portara a
altargada en direcció NW - SE, arnb unes dirnen-
un reduit ninxo concrecionat. Un cop aquí i vol-
sions aproxirnades de 600 rnetres de llarg per 200
tant un rnassís estalagmític es davalla fins a -38
rnetres d'arnple, tancada per espectaculars formes
metres, cota on es realitzara el segon pendo1 as-
d'esquetjar superficial de rnorfologia típicarnent
solint d'aquesta forma I'accés a la,sala lateral.
pluvial.
Aquesta vall endorreica s'enclava rnajorment
SALA I POU LATERALS
en rnaterials poc carstificables. A I'extrern NW
apareixen els conglornerats burdigalians, rnolt
Situats en el punt d'accés a la sala, que'es
més favorables a la carstificació; en aquest sector
troba a -38 rnetres (punt G), és precís davallar uns
es a on s'obre la boca de I'Avenc de S'Aigo, el
7 rnetres i després realitzar una escalada de 6 rne-
qual representa la principal forma de drenatge de
tres (ara instal4ada arnb corda fixa). Un cop re-
les aigües recollides per la Coma de Mortitx.
muntat aquest ressalt, és quan pot apreciar-se la
Les coordenades de la cavitat, referides a la
magnitud d'aquesta sala, la qual supera els 1.000
Cartografia Militar d'Espanya 1:25.000, són les se-
metres quadrats de superfície. Corn es veu a la to-
güents: X - 6" 36' 33"; Y - 39" 52' 50"; Z - 330 m.
pografia, presenta una forma irregular, arnb una
certa tendencia circular. En el sol abunden els se-
Descripció
dirnents argilosos, a la vegada que les grans for-
macions estalagrnítiques presideixen el paisatge
En I'Avenc de S'Aigo conflueixen tres torren-
de la sala donant-li un aspecte espectacular.
teres de diversa magnitud, les .quals donen lloc a
Tarnbé s'han trobat restes vegetalc-de mides con-
una boca de notable cornplexitat en la que fins i
siderables procedents de I'exterior, el que ens fa
tot arriba a esser dificultosa I'aproxirnació a la vo-
suposar I'existencia d'alguna cornunicació rnés o
rera del pou. Les seves dirnepsions mkirnes són
manco directa, encara que no necessariament pe-
8 per 15 rnetres.
netrable.
Precisarnent les tres esrnentades torrenteres
La rnajor part d'aquesta sala prpsenta una
són els Ilocs per on s'han efectuat els descensos
considerable pendent (secció M-O), la qual ens,
que han estat necessaris per arribar a I'actual co-
condueix a una nova vertical independent del pou
neixernent de la cavitat.
d'accés pero arnplarnent intercornunicada arnb el1
En aquest avenc podern considerar tres zones
a la pad final. Davallant aquest pou s'arriba a la
ben diferenciades; el pou d'accés, la sala i pou si-
cota -110 (punt P), constituint el final de la breu
tuats en un lateral de la vertical anterior, aproxi-
galeria que s'estén corn a continuació 'de la verti-
madament a -40 rnetres de profunditat, i la part fi-
cal d'accés.
nal de la cavitat que fa les funcions de col~lector
i
PART FINAL
escorredor de les aigües replegades per I'avenc.
Durant una de les exploracions d'aquest
avenc, s'observa I'existencia d'un forat de redui-
~ q ú e s t
pou té un gran volurn, rnantenint prac-
des dirnensions, en el punt que constituia fins ara
ticarnent constants les dirnensions al llarg de tot
la cota més fonda de I'avenc. La seva estretor no
el descens. És de destacar que serveix de lloc de
permetia passar, pero s'apreciava una intensa cor-
niarnent de nornbrosos colorns, ja que la llurn del
rent d'airq, la qual cosa va fer pensar en una pos-
sol invadeix tot I'interior degut precisarnent a les
sible continuació de la cavitat. Després d'una
seves grans dirnensions.
desobstrucció s'aconsegui passar, donant lloc al
Anant per la torrentera de Migjorn s'arriba a
coneixernent de la part terminal de I'avenc.
una rnena de balconet situat a -7 rnetres (punt A
Una serie de petits ressalts de 7, 5, 2 i 6 rne-
de la topografia) des del qual es pot descendir
tres que es poden davallar practicarnent sense
fins al repla de la cota -95 rnetres en un buit total,
material, ens condueixen per una galeria en la
encara que a mesura que es va davallant el tra-
qual són apreciables les típiques rnorfologies de
jecte de I'espeleoleg s'atraca notablernent a la pa-
torrent, corn olles, codols, etc. Aquesta breu gale-
ret Nord del p o ~ .
ria ens porta a una rnena d'ernbut arnb molt de
La via que s'inicia des de la torrentera de Po-
fang, en el qual a la part inferior hi ha una estreta
nent (punt E), presenta un repla a -26 rnetres, es-
gatera que evidentrnent constitueix el punt de de-
sent la major part de la paret subvertical. Igual-
saiguarnent de tot el sistema. La cavitat resulta
rnent que per la via d'abans, s'arriba al rnateix re-
impenetrable en aquest punt degut a la gairebé
pla situat a 95 rnetres de profunditat.,Des d'aquest
total obstrucció per cbdols de petita mida.

1
S E C C I O N S
A--=-
SALA
I
. -
" \ Nf----
LATERAL
SALA LATERAL
P L A N T E S
GRAN
POU
Avenc de srAigo
ESCORCA
Topografia: L. Borras. J. Damians. A. Ginés,
J. Ginés. M. Mediavilla, C. Payeras,
J. E Ramos.
K
EST - 82
_1

1 Bibliagrafia
GINES, A. I GINES. J. (1972): .Algunas obse~aciones
sobre los
fenómenos Kársticos de Sa Coma de Mortitx (Mallorca)~~.
Geo y Bio Karst, 32:22-24. Barcelona.
GINES, A,; GINES, J.; POMAR, L. i SALVA. P. A. (1979): c<La
Serra de Tramuntanaa~.
VI Coloquio de Geografía. Guia de la
Excursión n." 1. 38 págs. Ciutat de Mallorca.
MASCARO-PASARIUS, J. (1958): Mapa General de Mallorca. Es-
cala aproximada 1:31.250. Ciutat de Mallorca.
MASCARO-PASARIUS,
J. (1962): -Corpus de Toponimia de Ma-
llorca.. . Gráficas Miramar. 6 toms. Ciutat de Mallorca.
FlTXA D'EQUIPAMENT
Cota
Dificultat
Ancoratge
Observacions
Via de Migjorn
-4
P 107
2 spits
instal4aCió principal
-7
3 spits
fraccionament
-95
repla
-97
1 spit
fraccionament
-107
arribada baix del pou d'accés
Via de Ponent
-2
natural
instal.laciÓ principal
- l C
repla
1 spit
arrambador
-1 2
1 spit
fraccionament
-26
repla
natural
columna estalagmitica.
-43
1 spit
fraccionament
-71
1 clavilla
fraccionament
-95
repla
-97
1 spit
fraccionament
-107
arribada baix del pou d'accés
Via de Llevant - Sala i Pou Laterals
-8
P 8
natural
arbre. Es pot fer en oposició
-16
P 107
2 spits
fraccionament
-27
pendol
repla
1 spit i ancoratge natural
-38
pendo1
arribada sala lateral
-38
1 spit
-45
escalada de 6 m. Corda fixa
-42
natural
estalagmita
-51
natural
fraccionament
-58
2 spits
fraccionament
-76
1 spit
fraccionament
-110
arribada al inici de la Part Final
Par1 Final
-1 11
natural
pont de roca
-1 18
oposició
-122
oposició
-124
oposició
-133
arribada al final de I'avenc