Primer intent de mesurar l'edat del compartiment mar� de 14C de les aig�es costaneres de les illes Balears
ENDINS, 34: 181 - 188
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2010
PRIMER INTENT DE MESURAR L’EDAT DEL COMPARTIMENT MARÍ
DE 14C DE LES AIGÜES COSTANERES DE LES ILLES BALEARS
per Mark VAN STRYDONCK 1, Mathieu BOUDIN 1 i Damià RAMIS 2
Resum

La concentració del 14C a l’oceà és diferent a la que presenta aquest isòtop
a l’atmosfera. Per tant, s’ha de tenir en compte aquest factor a l’hora de realitzar
la datació radiocarbònica de mostres de procedència marina. Això significa que és
necessari conèixer el valor regional del compartiment marí de 14C al moment en què
l’organisme datat vivia. S’ha realitzat un primer intent de calcular la concentració
de 14C de les aigües costaneres de les Balears, per al qual s’han fet servir mate-
rials de les excavacions arqueològiques del Pla de ses Figueres (Cabrera) i de Bó-
quer (Pollença). Ambdós jaciments presenten acumulacions de múrex relacionades
amb la producció de púrpura durant l’Antiguitat. Així, s’han datat mostres d’aquests
mol·luscs marins i, d’altra banda, mostres òssies d’herbívors domèstics procedents,
en els casos en què ha estat possible, dels mateixos contextos. Els materials del Pla
des ses Figueres han revelat l’existència de processos postdeposicionals que han
afectat la integritat dels ossos. En canvi, les mostres de Bóquer han permès realitzar
per primera vegada el càlcul de l’edat del compartiment marí de 14C de les aigües
costaneres de les Balears. El resultat és semblant a la mitjana mundial.
Abstract

The concentration of the 14C in the ocean is different to the one of the atmos-
phere. This issue has to be taken into account when a radiocarbon date is performed
on samples with a marine origin. It is necessary to know the 14C value of the regional
marine reservoir at the time the organism was alive. A first attempt to measure the
14C concentration of the coastal waters of the Balearic Islands has been made using
material from the archaeological sites of Pla de ses Figueres (Cabrera) and Bóquer
(Pollença). Murex accumulations have been recorded in both of them, related to pur-
ple dye production in Antiquity. Samples of these mollusks together with domes-
tic herbivore bones from the same contextual assemblages, when possible, have
been dated. The materials from Pla de ses Figueres have revealed the existence of
postdepositional processes which affected the integrity of the bones. Otherwise, the
Bóquer samples have made it possible to measure for the first time the 14C marine
reservoir age of the coastal waters of the Balearic Islands. The result is close to the
world average.
El mètode radiocarbònic i
la necessitat del calibratge

La datació per radiocarboni és una de les princi-
solució a l’aigua (oceànica) aquest isòtop entra en forma
pals tècniques emprades en arqueologia i geologia de
de 14CO al cicle de la biosfera, és a dir, a la cadena
2
l’Holocè per tal d’obtenir dades cronològiques. És un
alimentària (Figura 1). Un teòric equilibri dinàmic entre la
mètode simple des d’un caire general, però complex
formació i la descomposició provoca que la concentració
en els seus detalls (VAN STRYDONCK et al., 1999).
de 14C a l’atmosfera sigui constant i, en conseqüència,
L’isòtop radioactiu del carboni (14C) es forma de manera
que també ho sigui el nivell d’aquest isòtop als organis-
contínua a l’atmosfera. Mitjançant la fotosíntesi i la dis-
mes vius. Quan un material orgànic abandona el cicle
del carboni, tal com passa quan un animal o una planta
moren, s’interromp l’intercanvi de carboni i, a causa de
1
Royal Institute for Cultural Heritage. Jubelpark 1. 1000 Brussel·les.
la desintegració radioactiva, es produirà un procés de
Bèlgica
minva constant en la proporció de 14C, la qual es veurà
2
Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB). C/ Margarida
Xirgú, 16, 07011 Palma de Mallorca. Espanya
reduïda a la meitat cada 5730 anys. L’edat radiocarbòni-
181

ca convencional, expressada amb el símbol BP (Before
Com a resultat d’aquest fet el contingut de 14C a
Present), serà obtinguda mitjançant la comparació de la
l’oceà és inferior al de l’atmosfera contemporània i, en se-
concentració residual de 14C amb un referent modern.
gon lloc, les oscil·lacions del 14C a la biosfera marina són
Així, el mètode de datació radiocarbònica permet calcu-
més suaus i no tan pronunciades com les existents a la te-
lar l’edat de materials de la biosfera terrestre tals com tur-
rrestre (Figura 3). En conseqüència, la corba de calibratge
ba, ossos o carbons, a més d’elements més complexos
terrestre no es pot fer servir per a mostres marines.
com tèxtils o escultures. La dissolució en aigua també fa
Quan es coneix la compensació del compartiment
possible datar espeleotemes (estalagmites, colades...),
atmosfèric es pot realitzar la correcció d’aquesta aparent
restes òssies de peixos i copinyes (marines).
anomalia cronològica. Aquesta diferència o compensa-
Per desgràcia, el ritme de producció del 14C no ha
ció (e.g., l’edat de 14C d’una mostra marina menys l’edat
estat constant al llarg del temps, i això introdueix una
de 14C d’una mostra atmosfèrica coetània) s’expressa
discrepància entre l’edat radiocarbònica i l’escala real
com “edat del compartiment de 14C”: R(t), que no ha de
de temps. Aquesta diferència és deguda de manera
ser necessàriament constant en el temps però sí unifor-
dominant a dues tendències. En primer lloc, hi ha una
me a l’espai. L’R(t) als oceans del món es pot precisar
tendència a llarg termini, una ona quasi sinoïdal amb
mitjançant l’ús d’una corba marina de calibratge derivada
un període de vàries desenes de mil·lennis. Aquesta
del modelat del compartiment de carboni (STUIVER et
tendència no és especialment perjudicial ja que tan sols
al., 1986). A partir de la Figura 3b resta clar que aquesta
provoca un “efecte harmònic” a l’escala de temps que
compensació dels oceans (R) fluctua en el temps. La
pot ser compensat de manera bastant senzilla. En canvi,
corba de la mitjana mundial [R(t)] no representa les di-
els anomenats “wiggles” o oscil·lacions provoquen una
ferències oceàniques regionals en el contingut específic
influència molt més dramàtica. Són pertorbacions de
de 14C. Aquestes són causades en part per les variacio-
curta durada, no major a unes poques dècades, però
ns regionals en l’ascens d’aigües deficitàries en 14C, per
poden assolir una amplitud d’un segle o més. Aquestes
la gran aportació d’aigua de formació recent, etc. El ter-
oscil·lacions (Figura 2) suposen un dels majors obsta-
me ∆R representa les diferències d’activitat del 14C (en
cles per aconseguir una datació radocarbònica precisa.
anys radiocarbònics) de les Lleis Mundials i de les Lleis
Ambdues tendències fan necessària la conversió de les
Regionals de la Superfície de l’Oceà (STUIVER et al.,
edats radiocarbòniques a dates astronòmiques o reals,
1986; 1998; STUIVER & BRAZIUNAS, 1993). Pot ser
és a dir, el calibratge. Aquest procés es pot realitzar a
calculat mitjançant la determinació i la comparació de
partir de corbes de calibratge establertes dendrocrono-
l’edat radiocarbònica aparent de material terrestre d’una
lògicament i mitjançant programes informàtics especí-
banda, i marí de l’altra, que coexistiren al mateix mo-
fics desenvolupats per a aquest objectiu. Per desgràcia,
ment. A causa dels ràpids i localitzats canvis del contin-
la relació entre el contingut atmosfèric de 14C i el 14C dels
gut de 14C a la biosfera en temps recents (per efecte dels
mars/oceans no es fàcil de definir. Mentre la introducció
combustibles fòssils, de les proves d’armes nuclears,
del 14C a l’atmosfera i la seva assimilació per part de la
dels abocaments de residus, etc.), els materials moder-
biomassa són processos bastant ràpids, aquest no és el
ns i semimoderns no són adequats per a aquest tipus
cas dels oceans. Existeix un procés constant d’absorció
de comparació. Les restes arqueològiques resulten molt
i rebuig de CO atmosfèric a la superfície marina i una
millors però la contemporaneïtat entre els materials ar-
2
difusió cap i des de les aigües profundes.
queològics terrestres i marins és sovint difícil de provar.
Figura 1: El cicle del carboni.
Figure 1: The carbon cycle.
182

Cabrera i Bóquer
Per tal de trobar materials sincrònics d’origen te-
rrestre i marí es va plantejar la idoneïtat dels jaciments
arqueològics de les illes Balears d’època romana i de
l’Antiguitat tardana on hi havia evidències de l’explotació
de múrex (COSTA, 2009).
Els mol·luscs de múrex eren fets servir per extreure
la matèria primera a partir de la qual s’obtenia el famós
colorant de púrpura. És pràcticament segur que eren pro-
cessats immediatament després de la seva recol·lecció
(e.g. ALFARO & TÉBAR, 2004). Així, si aquests cara-
gols marins són trobats en un context arqueològic amb
carbons o ossos d’animals, la seva sincronia està gaire-
Figura 2: Relació entre les edats radiocarbònica i calendàrica (calibra-
bé garantida.
da) entre 1000 BC i 1000 AD.
D’aquesta manera es va contactar amb els respon-
sables dels projectes arqueològics de Cabrera i de Bó-
Figure 2: Relation between the radiocarbon age and the calendar (ca-
librated) age between 1000 BC and 1000 AD.
quer, els quals varen facilitar els materials i la informació
necessària per a la realització del present estudi.
L’any 1999 es va posar en marxa el projecte ar-
queològic per documentar les evidències del monestir
paleocristià a l’illa de Cabrera esmentat a una epístola
del papa Gregori Magne datada l’any 603. En els anys
posteriors s’han realitzat excavacions a les immedia-
cions del port de Cabrera i s’han localitzat diferents
zones relacionades amb aquest complex monacal de
l’Antiguitat tardana (RIERA, 2010). Una d’elles és la ne-
cròpolis, la qual es va situar sobre un possible taller de
porpra immediatament anterior (RIERA & RIERA, 2005),
amb una concentració d’aquests mol·luscs (RAMIS &
PONS, 2005).
L’any 2001 es varen iniciar les excavacions ar-
queològiques al lloc conegut com el Pedret de Bóquer,
a les immediacions del port de Pollença. A partir de la
documentació epigràfica recuperada a l’entorn, aquest
jaciment havia estat identificat hipotèticament com la
Civitas Bocchoritana esmentada a les fonts clàssiques.
A les campanyes inicials es varen identificar un nivell
d’ocupació immediatament anterior a la conquesta ro-
mana i un altre que es va datar —a partir de les tipolo-
gies ceràmiques— en el segle III de la nostra era (ESTA-
RELLAS & MERINO, 2005). A les darreres campanyes
es va identificar una cubeta d’època romana revestida
de morter i, relacionada amb ella, una concentració sig-
nificativa de mol·luscs marins, especialment d’aquelles
espècies relacionades amb la producció de múrex, a les
quals a més es va documentar amb profusió el patró de
Figura 3: La compensació global R(t) entre 0 i 3000 anys calendàrics
trencament propi d’aquesta activitat.
BP (segons Hughen et al., 2004).
Figure 3: The global offset R(t) between the atmosphere and the
oceans surface waters between 0 and 3000 calendar years
BP (after Hughen et al., 2004).
Materials i mètode
Es va extreure el col·lagen de les mostres òs-
(les mostres marines contenen δ13C > 0 ‰) i es va mesu-
sies (LONGIN, 1971). Es va avaluar la qualitat de les
rar l’estructura cristal·lina per XRD. Els càlculs d’XRD són
mostres obtingudes a partir de la relació de δ13C/δ15N,
necessaris degut a que, en el cas dels carbonats marins,
l’aspecte visual i la proporció de col·lagen recuperat
la contaminació apareix normalment en forma de calci-
(VAN STRYDONCK et al., 2005).
ta secundària pobra en magnesi, el polimorf estable del
La neteja de les restes malacològiques va consistir
carbonat de calci (CaCO ) i resultat de la recristal·lització
3
en la retirada de la seva capa superficial. La qualitat de
o reemplaçament de la fase autòctona, originalment en
les mostres es va avaluar a partir de la mesura de δ13C
la forma de calcita rica en magnesi o aragonita. Depe-
183

Figura 4: Mostra de copinyes de múrex de l’espècie Trunculariopsis
Figure 4: Murex seashells Trunculariopsis trunculus from the site of Pla
trunculus procedents del jaciment del Pla de ses Figueres
de ses Figueres (Cabrera), with the characteristic breakage
(Cabrera), que presenten el patró de trencament característic
pattern related to purple dye obtention.
de l’obtenció de porpra.
184

Figura 5: Les dates radiocarbòniques
calibrades de les mostres te-
rrestres de Cabrera compara-
des amb la mitjana de les da-
tes de múrex calibrades amb
la corba marina (∆R=26±24).
Figure 5: The calibrated radiocarbon
dates of the terrestrial sam-
ples from Cabrera compared
to the average murex date
calibrated with the marine
curve (∆R=26±24).
nent de la natura de l’ambient deposicional, la fase de
Resultats i discussió
recristal·lització pot ser cronològicament contemporània
al CaCO original del mol·lusc i fins i tot pot haver derivat
3
d’ell per reaccions de dissolució-recristal·lització, o pot
BÓQUER
ser un contaminant exogen amb una edat més antiga o
moderna (DOUKAA et al., en prep.).
Les mostres de Bóquer (Taula 1) varen oferir uns
Les mostres varen ser preparades per a la datació
resultats coherents. El contingut de col·lagen de les
de 14C (VAN STRYDONCK & VAN DER BORG, 1990-
mostres d’os era baix —com ja s’esperava a causa de la
91) i mesurades per AMS (NADEAU et al. 1998).
superficialitat dels nivells de procedència—, però la seva
Referència
%
Aspecte del
±
%
%
Referència
Mostra
BP
δ 13C
δ 15N C/N
laboratori
col·lagen
col·lagen



aragonita
calcita
Herbívor
BO6 UE 401
KIA-38439
3,36
Blanc i fibrós
1605 25 -20,15 +6,10
3,2
dom.
BO6 UE
Boví
KIA-38442
0,79
Blanc i fibrós
1705 25 -19,97 +4,67
3,2
501 A
BO6 UE
Herbívor
KIA-38447
3,00
Blanc i fibrós
1675 25 -19,73 +4,85
3,2
501 B
dom.
BO6 UE
Lleugerament
Caprí
KIA-38446
3,33
1695 25 -19,02 +6,51
3,3
501 C
groc i fibrós
BO6 UE 401
Múrex
KIA-38440
1980 25
+2,17
100,00
BO6 UE
Múrex
KIA-38443
2065 25
+2,42
100,00
501 A
BO6 UE
Múrex
KIA-38444
2050 30
+1,96
83,80
16,20
501 B
BO6 UE
Múrex
KIA-38445
2070 25
+2,46
100,00
501 C
Taula 1: Resultats de les mostres de Bóquer
Table 1: Results of the Bóquer samples
185

qualitat era bona. En segon lloc, 3 de les 4 closques de
BO6 UE 401
41±52
múrex eren aragonita pura, mentre que la restant també
BO6 UE 501A
7±53
contenia calcita. Tenint en compte l’edat radiocarbònica
i les mesures d’isòtops estables, la presència de calcita
BO6 UE 501B
33±40
deu ser deguda a una recristal·lització i no a un reem-
BO6 UE 501C
18±54
plaçament de carboni.
El ∆R local es pot calcular (Taula 2) fent servir el
Mitjana
26±24
programa de conversió desenvolupat per P.J. Reimer
Taula 2: ∆R (en anys de radiocarboni) calculat per a les mostres de Bó-
(School of Geography, Archaeology and Palaeoecology,
quer
Queen’s University, Belfast). En el cas de Bóquer la mi-
tjana dels valors de ∆R és de 26±24.
Taula 2: Calculated ∆R (radiocarbon years) for the Bóquer samples
L’edat històrica calibrada dels dos nivells a partir de
les mostres terrestres es pot calcular segons es descriu
a la Taula 4. Així, el context de la UE401 se situaria a un
PF UE 116-1/UE155-1
91±58
moment entre els anys 400 i 540 AD, mentre la cronolo-
PF UE 116-2/UE155-2
157±54
gia per a la UE501 es trobaria entre 260 i 410 AD.
PF05UE263
65±29
PF05UE265
478±58
CABRERA
PF05UE305
168±54
Les mostres d’ossos de Cabrera presentaven un ni-
Taula 3: ∆R (en anys de radiocarboni) calculada per a les mostres de
vell de conservació molt millor que les de Bóquer. D’altra
Cabrera
banda, totes les mostres de múrex contenien calcita, tam-
bé considerada com a producte d’una recristal·lització i
Table 3: Calculated ∆R (radiocarbon years) for the Cabrera samples
no d’un reemplaçament.
Calibratge de les datacions
68.2% probabilitat
95.4% probabilitat
de 14C de Bóquer
UE 401
410-440AD (24.4%)
400-540AD
1605±25BP
480-540AD (43.8%)
UE 501
260-290 AD( 9.7%)
Mitjana dels 3 resultats
335-395AD
320-410 AD (85.7%)
1692±14BP
Taula 4: Calibratge de les datacions de 14C de Bóquer
Table 4: Calibration of 14C dating from Bóquer
Referència
Mostra
Referència
%
Aspecte
δ 15N
%
laboratori
col·lagen
col·lagen
BP
± 1σ
δ 13C
C/N
%


aragonita calcita
Primera prova
PF 03 UE 116-1
Caprí
KIA-38449
5,25
Blanc i
fibrós
1290
25
-19,02
+8,43
3,2
PF 03 UE 116-2
Caprí
KIA-38448
1,80
Blanc i
fibrós
1280
25
-19,01
+8,50
3,2
UE 155-1
Múrex
KIA-38456
1765
25
+0,90
91,70
8,30
UE 155 -2
Múrex
KIA-38441
1825
25
+1,29
87,60
12,40
Segona prova
PF 05 UE 263
Caprí
KIA-40857
6,10
Blanc i
fibrós
1425
25
-19,56
6,18
3,1
PF 05 UE 265
Caprí
KIA-40858
8,40
Blanc i
fibrós
940
25
-19,34
7,00
3,1
PF 05 UE 305
Caprí
KIA-40859
3,50
Blanc i
fibrós
1285
25
-19,72
6,18
3,1
PF 05 UE 263
Múrex
KIA-40789
1855
20
+0,4217
90,90
9,10
PF 05 UE 265
Múrex
KIA-40788
1800
25
+1,07
89,80
10,20
PF 05 UE 305
Múrex
KIA-40790
1840
20
+1,54
85,50
14,50
Taula 5: Resultats de les mostres de Cabrera
Table 5: Results of the Cabrera samples
186

Al primer assaig es varen comparar dos ossos de
(LACOMBE & TCHERNIA, 1972), no hi ha un “efecte
caprí domèstic i dues mostres de múrex procedents de
Roine” visible a les dades de Mallorca.
diferents contextos que, no obstant, provisionalment es
No ha estat possible fer servir els materials de Ca-
consideraven sincrònics en base a criteris arqueològics.
brera per a aquest propòsit. Encara que les datacions
En canvi, aquesta sincronia d’ambdós contextos va ser
de múrex d’aquest segon jaciment són molt coherents,
qüestionada degut a que les diferències entre les dates
l’àmplia dispersió en les datacions efectuades sobre
de radiocarboni de les mostres òssies d’una banda i dels
ossos de caprí domèstic demostra la mescla de mate-
mol·luscs marins de l’altra eren molt suepriors a les del
rials provinents de fets arqueològics cronològicament
cas de Bóquer. D’aquesta manera es va decidir datar
diferents. Aquest fet posa de manifest que, malgrat es
altres 3 nivells. Desafortunadament, l’amplitud cronolò-
garanteixi la qualitat de les mostres analitzades, també
gica dels resultats es va mantenir, sense poder establir
s’ha de tenir en compte la seva integritat.
amb un 95 % de probabilitat que el suposat ∆R calculat
dels cinc contextos fos el mateix.
No obstant, existeix una sincronia remarcable entre
les dates de les mostres de múrex. Existeix fins i tot el
Agraïments
95 % de probabilitat que totes elles presentin la mateixa
edat de radiocarboni (amb una mitjana de 1820±10 BP).
Així que resulta realístic suposar que totes elles pertan-
Aquest estudi ha estat finançat pel projecte europeu
yen al mateix fet històric però que, en canvi, alguns dels
DressID: Clothing and Identities. New Perspectives on
ossos que les acompanyaven han patit processos de
textiles in the Roman Empire. Els directors dels projec-
redeposició i no es troben in situ. A més, el resultat de
tes arqueològics de Bóquer —Marilena Estarellas i Josep
la datació sobre l’os de caprí PF05-UE265 és incompa-
Merino— i de Cabrera —Mateu Riera i la Dra. Magdalena
tible amb l’atribució cultural de l’explotació de múrex a
Riera— varen cedir els materials necessaris i varen donar
l’època romana o a l’Antiguitat tardana.
totes les facilitats per poder dur a terme aquest estudi.
Fins que no es demostri el contrari no hi raó per
creure que l’edat del compartiment marí a ambdós ex-
trems de Mallorca sigui diferent. Així, amb el calibratge

de la data mitjana del múrex de Cabrera emprant els
Bibliografia
valors de ∆R obtinguts per a Bóquer (26±24), es pot
comparar aquesta data amb les obtingudes a partir dels
ALFARO, C. & TÉBAR. E. 2004. Aspectos históricos, econó-
ossos de caprí domèstic. L’ús de les copinyes de múrex
micos y técnicos de la producción de púrpura en la ibiza
se situa entre 592-654 cal AD (interval 1σ= 68.2 % de
romana. In ALFARO, C.; WILD, J.P., COSTA, B. (eds.),
Purpureae Vestes. I Symposium Internacional sobre Texti-
probabilitat) i 555-674 cal AD (interval 2σ= 95.4 % de
les y Tintes del Mediterráneo en época romana (Ibiza, 8 al
probabilitat). En canvi, només una de les mostres terres-
10 de noviembre, 2002). Eivissa: Consell Insular d’Eivissa
tres (PF05, UE263) s’adiu amb aquesta cronologia.
i Formentera: 195-210.
COSTA, B. 2009. La investigación de tejidos y tintes de la An-
tigüedad desde una perspectiva arqueológica: problemas
y oportunidades. In ALFARO, C.; TELLENBACH, M. & FE-
Conclusions
RRERO, R. (eds.), Textiles y Museología. Aspectos sobre
el Estudio, Análysis y Exposición de los Textiles Antiguos
y de los instrumenta textilia. Actas del I Meeting General
(Valencia-Ontinyent, 3-5 de diciembre de 2007). València:
La coherència dels resultats entre les mostres de
Universitat de València: 121-141.
múrex i les mostres d’ossos terrestres a dos nivells dife-
DOUKAA, K.; HEDGES, R.E.M. & HIGHAM, T.F.G. En prep.
rents del jaciment de Bóquer permeten la possibilitat de
Improved AMS 14C dating of shell carbonates using hig-
calcular el ∆R local en 26±24 anys radiocarbònics.
hprecision X-Ray Diffraction (XRD) and a novel density
Això suposa que l’edat local del compartiment marí
separation protocol. Radiocarbon.
ESTARELLAS, M.M. & MERINO, J. 2005. Treballs arqueolò-
és propera a la mitjana mundial. Aquest fet és el que es
gics preliminars al Pedret de Bóquer. In SÁNCHEZ, M.L. &
podria esperar a causa de l’escassa profunditat de la
BARCELÓ, M. (coord.), L’Antiguitat clàssica i la seva per-
mar Mediterrània al voltant l’illa de Mallorca, la qual per-
vivència a les illes Balears. XXIII Jornades d’Estudis His-
met un bon intercanvi amb l’atmosfera i també provoca
tòrics Locals (Palma, del 17 al 19 denovembre de 2004).
l’absència d’ascensions d’aigua antiga procedent de les
Palma: Institut d’Estudis Baleàrics: 377-393.
profunditats marines.
HUGHEN, K.A.; BAILLIE, M.G.L.; BARD, E.; BECK, J.W.;
Aquestes dates són semblants a les disponibles per
BERTRAND, C.J.H.; BLACKWELL, P.G.; BUCK, C.E.;
BURR, G.S.; CUTLER, K.B.; DAMON, P.E.; EDWARDS,
a Sicília (∆R=15±35) i a algunes dades del nord d’Àfrica
R.L.; FAIRBANKS, R.G.; FRIEDRICH, M.; GUILDERSON,
(∆R=60±35 i -43±83). En canvi, al golf de Lleó els va-
T.; KROMER, B.; MCCORMAC, G.; MANNING, S.; RAM-
lors mesurats de ∆R se situen entre 710±30 i -105±75
SEY, C.B.; REIMER, P.J.; REIMER, R.W.; REMMELE, S.;
(PELC, 1995). Aquestes àmplies diferències són degu-
SOUTHON, J.R.; STUIVER, M.; TALAMO, S.; TAYLOR, F.
des probablement a la gran quantitat d’aigua aportada
W.; VAN DER PLICHT, J. & WEYHENMEYER, C.E. 2004.
pel riu Roine. Depenent de l’estació de l’any, el Roine
Marine04 Marine radiocarbon age calibration, 0-26 cal kyr
transporta a la Mediterrània un gran volum d’aigua gla-
BP. Radiocarbon, 46 (3): 1059-1086.
LACOMBE, H. & TCHERNIA, P. 1972. Caractères hydrologi-
ciar molt antiga o d’aigua moderna de pluja. Això pot
ques et circulation des eaux en Méditerranée. In STAN-
explicar les grans diferències a les dades. Malgrat el
LEY, J.D. (ed.) The Mediterranean sea. Stroutsberg, Pen-
corrent marí est-oest al llarg del litoral francès i ibèric
nsylvania: Stanley Dowden, Hutchison and Ross: 25-36.
187

LONGIN, R. 1971. New method of collagen extraction for radio-
STUIVER, M. & BRAZIUNAS, T.F. 1993. Radiocarbon and 14C
carbon dating. Nature, 230: 241-242.
ages of marine samples to 10,000 B.C. Radiocarbon, 35:
NADEAU, M.-J.; GROOTES, P.M.; SCHLIECHER, M.; HAS-
137-189.
SELBERG, P.; RIECK, A. & BITTERLING, M. 1998. Sam-
STUIVER, M.; PEARSON, G.W. & BRAZIUNAS, T.F. 1986.
ple throughput and data quality at the Leibniz-Labor AMS
Radiocarbon Age Calibration of Marine Samples Back to
facility. Radiocarbon, 40: 239-245.
9000 cal yr BP. Radiocarbon, 28(2B): 980-1021.
PELC, V. 1995. Approche méthodologique de la chronométrie
VAN STRYDONCK, M. & VAN DER BORG, K. 1990-91. The
14C de l’Holocene marin en Mediterranée, à partir des
construction of a preparation line for AMS-targets at the
tests calcaires. Lió: Universitat de Lió (DEA «Paléontolo-
Royal Institute for Cultural Heritage Brussels. Bulletin KIK/
gie, Dynamique sédimentaire et Chronologie»).
IRPA, 23: 228-234.
RAMIS, D. & PONS, G.X. 2005. Producció de colorant de púr-
VAN STRYDONCK, M.; NELSON, D.E.; CROMBÉ, P.; BRONK
pura a l’illa de Cabrera. Bolletí de la Societat Arqueològica
RAMSEY, C.; SCOTT, E.M.; VAN DER PLICHT, J. &
Lul·liana, 61: 387-390.
HEDGES. R.E.M. 1999. What’s in a 14C date. In EVIN,
RIERA, M. 2010. Pla de ses Figueres (Isla de Cabrera, Baleares).
J.; OBERLIN, C.; DAUGAS, J.-P. & SALLES, J.-F. (eds.),
In MORÍN, J.; LÓPEZ QUIROGA, J &. MARTÍNEZ TEJERA,
3rd International Symposium 14C and Archaeology. Mé-
A. (eds.), El tiempo de los “bárbaros”. Pervivencia y transfor-
moires de la Société Préhistorique Française 26/ Supplé-
mación en Galia e Hispania (ss. V-VI d. C.). Madrid: Museo
ment de la Revue d’Archéométrie: 433-448.
Arqueológico Regional, Zona Arqueológica, 11: 581-594.
VAN STRYDONCK, M., BOUDIN, M. & ERVYNCK. A. 2005.
RIERA, M.M., RIERA. M. 2005. Un possible taller de produc-
Humans and Myotragus: the issue of sample integrity in ra-
ció de porpra de l’antiguitat tardana al pla de ses Figueres
diocarbon dating. In ALCOVER, J.A. & BOVER, P. (eds.),
(illa de Cabrera), a Bolletí de la Societat Arqueològica
Proceedings of the International Symposium “Insular Ver-
Lul·liana, 61: 377-390.
tebrate Evolution: the Palaeontological Approach”. Pal-
STUIVER, M.; REIMER, P.L. & BRAZIUNAS, T.F. 1998. High-
ma: Monografies de la Societat d’Història Natural de les
precision radiocarbon age calibration for terrestrial and
Balears, 12: 369-376.
marine samples. Radiocarbon, 40(3): 1127-1154.
188