Proposta d'una nova classificaci� morfogen�tica de les cavitats c�rstiques de l'illa de Mallorca
ENDINS, núm. 33. 2009. Mallorca
PROPOSTA D’UNA NOVA CLASSIFICACIÓ MORFOGENÈTICA
DE LES CAVITATS CÀRSTIQUES DE L’ILLA DE MALLORCA
per Joaquín GINÉS 1, 2 i Angel GINÉS 1, 2
Resumen
Las importantes exploraciones y descubrimientos, especialmente los realizados durante los
últimos quince años en el subsuelo de Mallorca, ponen de manifiesto una complejidad creciente
en lo que respecta a los mecanismos genéticos responsables de la formación de las cavidades
kársticas de la isla. Estos hechos hacen necesaria la reelaboración de una clasificación morfoge-
nética que actualice los conocimientos que eran válidos hace algunas décadas –concretamente la
sistematización propuesta por GINÉS (199)– y que sea capaz de dar cuenta de la gran variedad
de ambientes representados en el mundo subterráneo mallorquín.
La clasificación que aquí se propone mantiene, en líneas generales, las cuatro grandes
categorías establecidas con anterioridad, las cuales resultan enunciadas de la siguiente manera:
1) simas de la zona vadosa, 2) cuevas de la zona vadosa, 3) cuevas freáticas no litorales, y 4)
cuevas de la franja litoral. Dentro de estas categorías se distinguen hasta catorce modalidades
genéticas diferenciadas, aportando en cada caso ejemplos significativos que las ilustren con-
venientemente. Las principales novedades de esta clasificación consisten, por una parte, en el
reconocimiento del papel de la disolución de yesos subyacentes en la génesis de algunas cuevas
de hundimiento de la Serra de Tramuntana; por otra parte, queda en la actualidad suficientemente
documentada la existencia de procesos de espeleogénesis hipogénica, de carácter geotermal,
que en algunos casos han actuado conjuntamente con los mecanismos de disolución ligados a
la zona de mezcla litoral.
Abstract
During the last fifteen years, the important explorations and discoveries performed in
Mallorcan caves put forward an increasing complexity regarding the mechanisms involved in the
genesis of the endokarst phenomena in the island. Those recent contributions strongly claimed
for the re-elaboration of a morphogenetic classification of caves in our geographical area, which
updates the former existing knowledge –particularly, the systematization proposed by GINÉS
(199)– being able as well to give account for the great diversity of underground environments
represented in Mallorca.
The classification proposed in this paper distinguishes, in general terms, the four wide hydro-
geological categories previously established: 1) vertical shafts of the vadose zone, 2) caves of the
vadose zone, 3) inland phreatic caves, and 4) caves of the littoral fringe. Within these categories,
up to fourteen genetic typologies are differentiated, supplying at the same time significant exam-
ples that conveniently illustrate each case. The most important novelties of the present classifi-
cation are, on one hand, the recognition about the role of subjacent gypsum dissolution in the
genesis of some breakdown caves in Serra de Tramuntana region. On the other hand, nowadays
it appears today sufficiently documented the existence of hypogene speleogenesis phenomena,
of a geothermal character, that in some cases have acted together with the solutional mechanisms
linked to the coastal mixing zone.
Introducció
Les exploracions efectuades els darrers quinze anys
cas de la Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor) la
a l’endocarst de Mallorca han ampliat, de forma subs-
qual, amb més de 63 km de desenvolupament, ha assolit
tancial, el coneixement que es tenia sobre les caracte-
unes fites espeleomètriques insospitades per al carst de
rístiques morfològiques i l’espeleogènesi de les prop de
Mallorca (MERINO et al., 2008, 2009b). A més a més,
tres mil cavitats conegudes actualment a l’illa (ENCINAS,
aquesta singular cavitat ha evidenciat unes caracterís-
2006). A tall d’exemple prou il·lustratiu, cal consignar el
tiques morfogèniques inusuals a les coves del Migjorn
(GINÉS et al., 2009a, 2009b), que demostren fins a quin
punt la carstificació dels materials del Miocè superior del
1
Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes
Balears. Palma de Mallorca.
sud i llevant de l’illa és més complexa i heterogènia del
2
Grup Espeleològic EST. Palma de Mallorca.
que es coneixia fins al moment (GINÉS et al., 2008).


Tenint en compte aquest notable dinamisme pel que
esborrar els vestigis de fases espeleogenètiques prece-
fa a l’evolució del coneixement de les coves i avencs de
dents (GINÉS, 2000a), fent difícil la categorització uní-
Mallorca, resulta necessari reformular una classificació
voca de determinats fenòmens endocàrstics de l’illa.
morfogenètica de les seves cavitats càrstiques. Aquest
és l’objectiu que es proposen les presents planes tot
partint de la sistematització proposada a GINÉS (199),
Classificació proposada
la qual al seu torn havia comptat prèviament amb alguns
intents de classificació espeleogenètica com els realit-
zats per ENCINAS et al. (1974) i GINÉS & GINÉS (1974,
Es procedirà a continuació a proposar una nova
1987).
classificació morfogenètica de les coves i avencs de
Cal fer esment, tal i com es comentava a GINÉS
Mallorca, que de fet és la continuïtat natural de la siste-
(199), que bona part de la literatura internacional dedi-
matització elaborada per GINÉS (199). Com ja s’apun-
cada a la gènesi de les cavitats càrstiques s’ha centrat
tava en aquells moments, la classificació es basa en
en l’estudi de la formació i evolució dels grans sistemes
distingir quatre grans categories espeleogenètiques en
espeleològics, integrats generalment en grans unitats de
relació amb el context hidrogeològic en el qual s’han pro-
drenatge de les aigües subterrànies. Així, s’han formulat
duït i/o evolucionat les cavitats observades. Les quatre
diversos i interessants models explicatius, plenament vi-
categories que es diferencien són: 1) avencs de la zona
gents avui en dia, que relacionen la generació i evolució
vadosa, 2) coves de la zona vadosa, 3) coves freàtiques
de les xarxes subterrànies amb les variacions al llarg
no litorals, i 4) coves de la franja litoral. Dins d’aquests
del temps de les condicions hidrogeològiques dels sis-
grans grups es distingeixen un total de 10 tipus diferents
temes càrstics (FORD & EWERS, 1978; KLIMCHOUK
de cavitats, que responen a modalitats genètiques ne-
et al., 2000). Emperò, en el cas de Mallorca, els grans
tament caracteritzades. Així mateix, dins d’algunes de
sistemes subterranis penetrables per l’home no són gai-
les tipologies establertes es diferencien 4 subtipus ad-
re abundants (tan sols unes poques coves superen els
dicionals, entenent sota aquest concepte poblacions de
km de desenvolupament), essent possible afirmar que
cavitats les quals, tot i que pertanyen amb claredat a un
la significació espeleogenètica de bona part de les co-
determinat tipus, presenten unes característiques a bas-
ves i avencs de l’illa és confusa, en tractar-se de formes
tament diferenciades que les individualitzen com a inte-
subterrànies de poca rellevància o bé de manifestacions
grants d’un subtipus específic. En total es consideren 14
fragmentàries de sistemes espeleològics de notable an-
modalitats morfogenètiques diferents que apareixen sis-
tiguitat i, per tant, molt evolucionats en el temps.
tematitzades a la Taula I, on també es reflecteix la seva
Dins de les aproximacions de caràcter hidrogeo-
distribució geogràfica en les distintes regions càrstiques
lògic efectuades a aquestes qüestions, cal esmentar
de l’illa (GINÉS & GINÉS, 1989). Tot seguit es descriu-
també les aportacions de PALMER (1991, 2007) que
ran els contextos morfològics i hidrogeològics de les
es centren en les característiques diferencials dels pa-
quatre categories diferenciades, així com els diversos
trons topogràfics de les xarxes subterrànies. Una men-
tipus i subtipus de cavitats que les integren; a la Taula
ció apart mereix el nou paradigma representat pels me-
II s’indiquen algunes localitats-tipus prou il·lustratives de
canismes d’espeleogènesi hipogènica (KLIMCHOUK,
cadascú dels tipus i subtipus de cavitats que s’han esta-
2007; PALMER, 2007) que posen l’èmfasi en la forma-
blert dins aquesta classificació.
ció de cavitats lligada a una alimentació hídrica d’origen
profund. Finalment, cal fer referència a la singularitat
que suposa el fet insular, amb els processos específics
AVENCS DE LA ZONA VADOSA
de carstificació associats a la proximitat de la línia de
costa; el Carbonate Island Karst Model (CIKM) tal i com
Aquesta primera categoria agrupa totes les ca-
es troba formulat actualment (MYLROIE & MYLROIE,
vitats verticals generades a la zona vadosa del carst
2007) dóna una visió d’ample abast sobre els diversos
–o zona d’infiltració– la qual es caracteritza per una rà-
ambients espeleogenètics existents a les illes calcàries.
pida circulació vertical de les precipitacions meteòriques
Per tal de no insistir més en aquestes temàtiques de
(Figura 1). Es tracta, en la majoria dels casos, d’avencs
caràcter general, remetem els interessats al treball pre-
de dissolució que arriben sovint a fondàries superiors al
vi de GINÉS (199) així com a les revisions sobre la
centenar de metres i es troben excavats a les calcàries
matèria incloses a PALMER (2007), WHITE & CULVER
plegades, bàsicament d’edat mesozoica, que integren
(2007) i GINÉS et al. (2008).
les zones muntanyoses de l’illa; alguns avencs impor-
És convenient remarcar, com a un fet inevitable,
tants es desenvolupen també en calcàries detrítiques i
que la classificació dels fenòmens naturals implica sem-
conglomerats del Miocè inferior. Dins d’aquest gran grup
pre notables esforços de simplificació, en haver d’en-
de cavitats es diferencien dues tipologies, la primera de
casellar elements complexos que poden participar dels
les quals inclou, al seu torn, un subtipus addicional (Tau-
trets definitoris de vàries de les categories establertes. A
les I i II).
més a més, les darreres fases de l’evolució morfològica
de les cavitats càrstiques impliquen l’actuació de dife-
rents mecanismes (esfondraments, estalagmitització...)
Avencs de dissolució
que tendeixen a homogeneitzar l’aparença dels buits
preexistents. Finalment, la rellevància que assoleixen
És un dels tipus de cavitats més abundants a l’illa,
els processos de reajustament mecànic, que afecten les
sobretot a les elevacions muntanyoses de la Serra de
voltes i parets de les coves mallorquines, pot arribar a
Tramuntana. Agrupa tot un variat ventall d’avencs origi-
6

nats per dissolució a la zona vadosa del carst, com a re-
dària i dotats d’àmplies boques, que actuen o han actuat
sultat del drenatge en profunditat de les precipitacions.
com a formes superficials on s’acumulen les precipita-
S’inclouen dins d’aquesta tipologia des de petits avencs
cions de neu i on s’infiltren lentament les aigües proce-
epicàrstics, existents als camps de lapiaz de l’illa, fins
dents de la seva fusió. Algunes cavitats del massís del
a les nombroses cavitats verticals de dissolució de ma-
Massanella, a Escorca (GINÉS et al., 1980, 1982), són
jors dimensions, assimilables als gouffres d’absortion
prou il·lustratives d’aquest subtipus (Figura 2), així com
–avencs d’absorció– de GÈZE (193). Els avencs de
altres avencs de les cotes superiors de la Serra de Tra-
dissolució vadosa apareixen referits a literatura inter-
muntana com l’Avenc des Tossals (GINÉS et al., 198)
nacional amb diferents termes com són: vadose shafts,
i fins i tot l’Avenc de Femenia (GINÉS et al., 2006), tot
solutional shafts o vadose pits (FORD & WILLIAMS,
dos pertanyents al terme d’Escorca.
2007; HESS, 200).
Aquests avencs es troben integrats per un o per
més buits de tendència vertical, assentats sobre fractu-
Avencs d’origen mecànic
res, que es succeeixen en profunditat i arriben a assolir
en Mallorca desnivells superiors als 300 m, com és el
Són cavitats de planta rectilínia que assoleixen de
cas de l’Avenc del Puig Caragoler, al municipi d’Escorca
vegades profunditats notables. La seva gènesi està con-
(PLOMER & GINÉS, 2008). Alguns dels buits verticals
dicionada pels processos de distensió mecànica dels
que formen aquests avencs constitueixen impressionants
relleus enèrgics que es donen a les serres mallorquines.
pous de més de 100 m de fondària, com l’Avenc des
En alguns casos són escletxes molt properes i paral·leles
Travessets, a Artà (GINÉS, 197), o l’Avenc d’Escorca i
a grans penya-segats, com les fentes de décollement
l’Avenc de s’Aigo (GRUP ESPELEOLÒGIC EST, 1982,
–escletxes de desferrament– de RENAULT (1967) o
1986) ambdós al municipi d’Escorca.
els gouffres tectoniques –avencs tectònics– de GÈZE
(193). En altres ocasions són avencs que, sense estar
Avencs vadosos d’alimentació nival. Dins la tipologia
lligats a la presència de grans espadats, consisteixen en
d’avencs de dissolució existents a la zona vadosa, és
importants fractures subverticals gairebé no retocades
possible diferenciar un subtipus de cavitats la morfologia
pels processos de carstificació.
de les quals està condicionada per la importància relati-
Les cavitats d’aquesta tipologia són abundants
va d’una alimentació nival present i/o pretèrita (GINÉS &
a les elevacions de la Serra de Tramuntana, tal i com
GINÉS, 1974, 1987). Es tracta d’avencs d’escassa fon-
succeeix a la Mola des Ram, a cavall dels municipis
Figura 1: Representació esquemàtica dels tipus de cavitats pre-
Figure 1: Schematic representation of the cave typologies present in
sents a Mallorca, realitzada al llarg d’un perfil ideal de l’illa.
Mallorca, outlined on an ideal cross-section of the island.
1a: avenc de disssolució vadosa; 1b: avencs vadosos d’ali-
1a: vadose dissolution shaft; 1b: snow-fed vadose shafts;
mentació nival; 1c: avencs d’origen mecànic; 2a: cova estruc-
1c: mechanical shaft; 2a: structurally controlled cave;
tural; 2b: cova d’esfondrament; gx: guixos triàsics subjacents;
2b: breakdown or collapse cave; gx: subjacent Triasic gyp-
3a: cova freàtica amb activitat hidrològica; 3b: coves freàti-
sum; 3a: phreatic cave, still presenting hydrological activity;
ques antigues; 4a: cova de la zona de mescla costanera, mor-
3b: ancient phreatic caves; 4a: coastal mixing-zone cave,
fològicament molt evolucionada; 4b: cova càrstico-marina; 5:
morphologically very evolved; 4b: marine-karstic cave;
coves hipogèniques.
5: hypogenic caves.
7

Figura 2: Els avencs de dissolució
vadosa són molt abundants
a les muntanyes de Mallorca
on és possible observar
exemples relacionats amb
una alimentació nival, que
es localitzen a les cotes més
elevades de la Serra de Tra-
muntana. Avenc de Massa-
nella (Escorca).
Figure 2: Vadose solutional shafts
are very abundant in the
Mallorcan mountains being
possible to recognize some
examples related to snow-
feeding, that are located
at the highest points of the
Serra de Tramuntana ran-
ge. Avenc de Massanella
(Escorca).
d’Esporles i Puigpunyent, o als vessants septentrionals
vàries grans sales subterrànies que es disposen amb
de la Comuna de Bunyola (Avencs des Grau, Avenc de
una tendència general descendent. Aquestes sales es
sa Cuina...). Els exemples més destacables d’aquest ti-
desenvolupen aprofitant importants discontinuïtats es-
pus d’avenc són tal vegada l’Avenc de ses Papallones
tructurals subhoritzontals com són algunes falles o, amb
(TRIAS, 1979a), a Bunyola, o el Crull de Can Termes
relativa freqüència, plans d’encavalcament. Les cavitats
(ENCINAS, 199), al terme d’Escorca, que arriba a una
d’aquest tipus han estat retocades sovint per esfondra-
fondària superior als 200 metres.
ments de les voltes, així com per dipòsits estalagmítics
que poden ser abundants. Cavernes com la Cova de
ses Meravelles (Bunyola), la Cova Morella i la Cova del
COVES DE LA ZONA VADOSA
Boc (Pollença) o la Cova de sa Tossa Alta (Escorca), re-
presenten prou clarament les característiques d’aquesta
La segona gran categoria de cavitats que s’ha dis-
tipologia.
tingit agrupa diferents tipus de coves de tendència més
aviat horitzontal, que tenen en comú dos trets definitoris
ben clars: per una banda les morfologies observables
Coves d’esfondrament
actualment impedeixen albirar com eren els buits inicials
que originaren les cavitats i, per altra banda, aquestes
La morfologia d’aquest tipus de coves es veu del
es troben avui en dia situades a la zona vadosa dels
tot presidida per l’existència de grans acumulacions
massissos càrstics (Figura 1). En la gènesi d’aquesta
de blocs, resultants d’esfondraments que afecten a les
classe de cavitats, no es pot descartar una excavació
voltes i parets de les cavitats. Aquests mecanismes
en règim freàtic dels buits inicials; es tractaria en aquest
es designen habitualment en la bibliografia espeleo-
cas del que BÖGLI (1980) denomina secondary vadose
lògica hispana sota l’expressió de processos clàstics
caves, en contraposició amb la primera gran categoria
(MONTORIOL-POUS, 191), terme sedimentològic no
abans descrita –els distints tipus d’avencs– el caràcter
gaire adequat per fer referència als processos de reajus-
vadós de la qual és netament primari. Es poden distin-
tament i esfondrament mecànic dels buits endocàrstics.
gir dues tipologies principals de coves que presenten
Els mecanismes citats apareixen referits en la literatura
aquestes característiques, essent possible individualit-
internacional amb denominacions molt generals com
zar altres dos subtipus addicionals en el cas de les cavi-
breakdown o collapse processes (KLIMCHOUK et al.,
tats que es denominen amb l’apel·latiu general de coves
2000; FORD & WILLIAMS, 2007; PALMER, 2007), o ter-
d’esfondrament (Taules I i II).
mes més específics com incasion (BÖGLI, 1980).
Resulta molt freqüent en les coves mallorquines
el fet que els fenòmens d’esfondrament assoleixin una
Coves estructurals
magnitud notable, de tal manera que no resten vesti-
gis dels buits corresponents a les primeres fases de
Dins d’aquest grup s’inclouen diverses coves,
l’excavació de les cavitats (GINÉS, 2000a); és el que
existents sobretot als materials calcaris plegats de la
succeeix en exemples realment notoris com la Cova de
Serra de Tramuntana, les quals consisteixen en una o
sa Campana, al municipi d’Escorca. Tal i com ja s’ha dit
8

Taula I: Classificació morfogenètica de les coves i avencs de Mallorca.
Table I: Morphogenetic classification of caves and shafts in Mallorca.
S’indica l’abundància relativa de les distintes tipologies en les
The relative abundance of the different typologies in the main
principals regions càrstiques de l’illa.
karst regions of the island is also shown in the table.
9

del desenvolupament subhoritzontal, una decoració
estalagmítica destacable i, en alguns casos un volum
realment important. Els exemples més representatius es
troben a les calcàries mesozoiques plegades de la Ser-
ra de Tramuntana, amb localitats ben il·lustratives com
les turístiques Coves de Campanet (LLOPIS-LLADÓ &
THOMAS-CASAJUANA, 1948). Sens dubte, l’exemple
més representatiu és la ja citada Cova de sa Campana
(Escorca), en la qual alguna de les seves sales ultrapas-
sa els 100.000 m3 de volum (BARRERES et al., 1976;
MIR & TRIAS, 1973). Cal esmentar també l’existència
d’algunes cavitats d’accés vertical, com l’Avenc de Son
Pou (THOMAS-CASAJUANA & MONTORIOL-POUS,
192a) al municipi de Santa Maria del Camí, integrades
per àmplies sales d’esfondrament accessibles mitjan-
çant obertures naturals localitzades normalment en el
zenit de les seves voltes. Aquests formes subterrànies
es correspondrien amb els gouffres d’effondrement
–avencs d’esfondrament– de GÈZE (193).

Sales de col·lapse de volta baixa. Bastants de les
coves que pertanyen a la tipologia de coves d’esfon-
drament, presenten unes característiques prou diferen-
ciades com per a agrupar-les en un subtipus específic,
que s’ha designat amb la denominació que encapçala
aquest paràgraf. Es tracta de sales de col·lapse d’àm-
plies dimensions en planta, però que mostren un des-
envolupament volumètric més modest com a resultat de
l’escassa alçada de les seves voltes. Les cavitats que
reuneixen aquestes condicions es troben representades
a totes les regions càrstiques de Mallorca comptant-se,
entre els exemples més significatius, la Cova de Can
Sion (Pollença), la Covota de la Penya Rotja, a Alcúdia
(TRIAS, 1986), o la Cova des Diners (TRIAS, 1979b) i
les coves de la zona de Ca n’Olesa (GINÉS et al., 2007)
totes elles al municipi de Manacor. Aquest subtipus de
Taula II: Classificació morfogenètica de les coves i avencs de Mallorca,
cova d’esfondrament es correspon amb algunes modali-
amb indicació d’algunes localitats representatives de cadas-
tats de les collapse chambers, tal i com varen ser defini-
cuna de les tipologies.
des per GINÉS (2000a), consistents en grans sales ori-
Table II: Morphogenetic classification of caves and shafts in Mallorca
ginades pel col·lapse generalitzat d’àrees relativament
including some representative localities for each of the typo-
extenses del rocam calcari, amb un desplaçament verti-
logies that are distinguished.
cal de la massa rocosa més aviat petit. Les cavitats ge-
nerades, a més de presentar voltes d’alçades modestes
i fins i tot reduïdes, se solen verticalitzar cap a la seva
més a dalt, no es pot refusar un pretèrit origen freàtic per
perifèria assolint fondàries notables, com succeeix a la
a aquestes coves, si bé el seu aspecte actual no submi-
Cova de Can Sion (Pollença) que supera el centenar de
nistra cap evidència en aquest sentit.
metres de profunditat (ENCINAS, 1994).
En relació amb els processos de reajustament me-
cànic de les voltes i parets, convé insistir ara en el se-
Dissolució de guixos subjacents. Determinades coves
güent fet: gairebé totes les tipologies que es descriuran
que exhibeixen morfologies dominants d’esfondrament
d’ara endavant participen, en major o menor mesura,
o col·lapse, poden estar relacionades amb la inestabi-
dels trets morfològics propis del que hem convingut en
litat mecànica de la massa calcària provocada per la
denominar coves d’esfondrament. Malgrat això, la per-
dissolució de guixos subjacents (Figura 3). L’esmentada
vivència en alguns casos de vestigis dels buits inicials
situació es dóna amb bastant freqüència a la Serra de
que originaren les coves –cavitats freàtiques–, o en al-
na Burguesa (BOVER et al., 2004), a cavall dels munici-
tres ocasions el context hidrològic específic actual –per
pis de Calvià i de Palma, essent les Coves del Pilar (Pal-
exemple, la seva vinculació a la zona de mescla cos-
ma) la localitat on aquests fenòmens s’observen amb
tanera– permetran que determinades cavernes d’es-
major claredat (VICENS et al., 200); aquí, els guixos
fondrament puguin ser assignades a altres categories
del Triàsic apareixen en les galeries artificials inferiors,
morfogenètiques dotades d’un contingut hidrogeològic
formant bancs massius d’uns pocs metres de potència.
molt més concret.
Cal remarcar que aquesta modalitat genètica ja havia
Amb caràcter general, les coves que poden ésser en-
estat insinuada per CAÑIGUERAL (1949) en explicar la
quadrades en aquesta tipologia mostren un predomini
formació de determinades coves illenques, en particular
10

Figura 3: Les sales d’esfondrament
són freqüents a les coves
de la Serra de Tramuntana
i de vegades estan asso-
ciades a la dissolució de
guixos subjacents, com en
el cas de les Coves del Pilar
(Palma). a) aspecte d’una
de les sales superiors,
amb la presència de grans
blocs procedents del col-
lapse de les voltes. b) ga-
leries d’extracció de les zo-
nes inferiors, on s’observen
els guixos massius triàsics
que eren explotats econò-
micament. (Fotos: Gabriel
Santandreu).
Figure 3: Breakdown chambers are
frequent in the Serra de
Tramuntana caves and
sometimes are associated
to the dissolution of subja-
cent gypsum as in the case
of Coves del Pilar (Palma).
a) general view of the upper
chambers showing big
collapse blocks owing to
roof failure. b) quarrying
galleries in the lower levels
of the cave, where triassic
massive gypsum is ob-
served. (Photos: Gabriel
Santandreu).
algunes cavitats de la Serra de na Burguesa; curiosa-
denominada zona freàtica o de saturació, el drenatge
ment, aquestes observacions s’efectuaven en un treball
subterrani té lloc en sentit horitzontal cap a les surgèn
dedicat a les Coves de Campanet, situades al municipi
cies, on són evacuades les aigües que circulen per l’in-
homònim, i aleshores recentment descobertes.
terior del sistema càrstic (Figura 1).
Sobretot a la Serra de Tramuntana, algunes de les
coves pertanyents a aquesta tercera gran categoria són
COVES FREÀTIQUES NO LITORALS
encara actives, des del punt de vista de la seva funcio-
nalitat hidrològica, i es veuen recorregudes per corrents
A les diferents regions càrstiques de Mallorca hi són
subterranis perennes; la Cova dets Estudiants, al mu-
presents determinades coves que denoten una gènesi
nicipi de Sóller, és un espectacular exemple de cova
lligada a processos de dissolució en règim freàtic, enca-
horitzontal amb un funcionament hidrològic actiu i que
ra que cal reconèixer que aquest tipus de cavitat no és
compta amb importants continuacions subaquàtiques
massa abundant en general. Es tracta de formes de dre-
(ROMERO, 197; BENYSEK, 1988). No obstant això,
natge excavades originàriament a la banda inferior dels
en la majoria d’ocasions aquests fenòmens endocàrs-
massissos càrstics, on tot els buits existents –porositat
tics han esdevingut desconnectats de les circulacions
tant d’origen primari (porus, fractures...) com secundari
subterrànies actives, com a resultat de la història geo-
(cavitats de dissolució)– són totalment negades d’aigua
morfològica dels massissos calcaris. En la mesura que
de manera permanent. En aquesta zona hidrogeològica,
es tracti de formes senils i no funcionals, aquestes coves
11

poden haver experimentat una intensa evolució morfo-
nic per fer referència als buits originats per processos
lògica ocorreguda en la zona vadosa del carst, com són
de dissolució diferents dels mecanismes de carstificació
els processos d’esfondrament i la deposició d’espeleo-
convencional associats a la presència de CO atmosfè-
2
temes. Es poden distingir tres tipologies de coves que
ric i/o edàfic; en aquesta categoria entrarien les coves
presenten aquestes característiques, tal i com es recull
excavades per l’oxidació de H S, o per aportacions de
2
a les Taules I i II.
CO d’origen profund relacionades també amb fenò-
2
mens hidrotermals (PALMER, 2007). És fàcil comprovar
que el significat genètic d’ambdues accepcions se sola-
Galeries de drenatge
pa àmpliament sobretot pel que fa a les coves hidroter-
mals, que han de ser considerades hipogèniques en les
Normalment estan constituïdes per galeries recti-
dues accepcions del terme, tant des del punt de vista
línies, no gaire ramificades, amb abundants morfologies
hidrogeològic com des de la perspectiva dels processos
arrodonides de dissolució en condicions freàtiques. En
químics implicats.
algunes localitats discorren pel seu interior petits rius
En els relleus centrals de l’illa es localitza una inte-
subterranis, com succeeix a la Cova de les Rodes, a
ressant cavitat, la Cova Nova de Son Lluís (Porreres),
Pollença (ENCINAS, 1972), la Cova des Torrent de Cú-
que presenta algunes morfologies que apunten cap
ber, a Escorca, o la ja citada Cova dets Estudiants i la
a una possible gènesi hipogènica (GINÉS & GINÉS,
Font des Verger (RIPOLL & ROCA, 1974; CORRIGAN,
2006) relacionada amb les anomalies geotèrmiques do-
1998), ambdues al municipi de Sóller. En altres casos
cumentades al sector meridional de Mallorca (LÓPEZ &
ens trobem amb aparells endocàrstics no funcionals,
MATEOS, 2006; LÓPEZ, 2007). Aquesta cavitat s’obre
que en són testimoni de la complexa història geomor-
en materials plegats calcari-dolomítics atribuïts al Retià,
fològica dels relleus muntanyosos de la Serra de Tra-
i es caracteritza per la presència de cambres i cúpules
muntana; en aquest sentit, la Cova de Canet, a Esporles
coalescents de formes aproximadament esfèriques (Fi-
(PONS-MOYÀ et al., 1979; ALCOVER et al., 2001), o
gura 4), que configuren els sectors superiors de la ca-
la Cova de Cal Pesso, a Pollença (MORRO & MORRO,
verna. Les morfologies consistents en petites cambres
1972), són exemples ben bonics d’antigues formes de
isomètriques de fins a alguns metres de diàmetre, dispo-
drenatge freàtiques, no funcionals avui en dia.
sades sovint en estructures tridimensionals ramificades,
són considerades formes característiques de la carstifi-
cació hidrotermal poc profunda (DUBLYANSKY, 2000,
Xarxes laberíntiques
200) i estan relacionades freqüentment amb actius pro-
cessos de condensació-corrosió induïts per la presència
Aquesta tipologia de cavitats és generalment de
de llacs subterranis d’aigües termals (DUBLYANSKY &
dimensions modestes i està representada en totes les
DUBLYANSKY, 2000; AUDRA et al., 2009a).
regions càrstiques de l’illa, encara que amb escasses
Cal assenyalar que la Cova Nova de Son Lluís és
localitats. Es tracta de fragments inactius de xarxes la-
l’única localitat de l’illa que mostra aquestes curioses
beríntiques de conductes, excavats anteriorment en la
morfologies. Emperò, el reconeixement d’altres indicis
zona freàtica del sistema càrstic. La Cova de Son Bur-
d’espeleogènesi hipogènica en l’endocarst litoral de la
guet (Puigpunyent), o la Cova d’en Tocahores (Petra)
plataforma de Llucmajor –concretament a la Cova des
són cavitats prou il·lustratives, malgrat que la localitat
Pas de Vallgornera, de la qual ens ocuparem més enda-
més remarcable és sens dubte la Cova de sa Teulada,
vant– recolza la interpretació hidrotermal de les seves
al municipi de Santa Margalida (THOMAS-CASAJUANA
morfologies tan específiques.
& MONTORIOL-POUS, 192b), localitzada en les calca-
renites postorogèniques del Miocè superior.
Tant en aquesta tipologia com en l’anterior, la gè-
COVES DE LA FRANJA LITORAL
nesi freàtica dels buits primigenis és força evident tot i
que les cavitats de vegades han sofert una dilatada evo-
Aquesta quarta gran categoria està molt ben repre-
lució en condicions vadoses. En ambdós casos, sem-
sentada en algunes de les àrees càrstiques de Mallorca,
blen correspondre a una gènesi freàtica poc profunda,
en particular a la regió natural del Migjorn. Agrupa un in-
relacionada amb la banda de fluctuació de les aigües
teressant ventall de coves, l’origen i posterior evolució de
subterrànies, o zona epifreàtica.
les quals es troben condicionats, d’una manera directa o
indirecta, per la proximitat a la línia de costa. Es diferen-
cien tres tipus de coves costaneres, a més d’un subtipus
Coves hipogèniques
addicional integrat dins del grup de cavitats generades a
la zona de mescla litoral (Figura 1; Taules I i II).
El concepte de cova de gènesi hipogènica és re-
lativament recent i, a més a més, dotat de significats
diferents segons els autors que han generalitzat el seu
Coves de la zona de mescla costanera
ús. Per una banda inclouria les cavitats relacionades
amb una alimentació hídrica profunda i, per tant, no di-
Els materials calcaris del Miocè superior postorogè-
rectament lligades a la infiltració de les precipitacions
nic del Sud i Llevant de Mallorca hostatgen nombroses
meteòriques (KLIMCHOUK, 2007; FORD & WILLIAMS,
cavernes que ofereixen unes característiques morfolò-
2007) com és el cas de les coves d’origen hidrotermal.
giques peculiars i que han estat objecte d’atenció des
Per altra banda, altres autors apliquen el terme hipogè-
de finals del segle XIX (MARTEL, 1896). Ja a partir de
12

les darreries del segle XX, s’ha anat suggerint un model
xima bastant al dels medis porosos en general, degut a
genètic per a aquestes coves que contempla la formació
la important porositat primària i l’elevada permeabilitat
d’uns buits inicials generats per dissolució en la zona
que presenten els materials carbonatats de la regió del
freàtica litoral (GINÉS & GINÉS, 1992; GINÉS, 2000b;
Migjorn.
GINÉS et al., 2008), on tenen lloc actius processos de
Les cavitats freàtiques primigènies experimentaren
dissolució com a conseqüència de la mescla entre ai-
durant el Pleistocè successius esfondraments de les
gües continentals dolces i aigües marines. El funciona-
voltes i parets (GINÉS & GINÉS, 2007), afavorits per
ment hidrogeològic d’aquests aquifers costaners s’apro-
les davallades glacio-eustàtiques del nivell marí, els
quals s’alternen al llarg del temps amb intenses fases
d’estalagmitització. La notable rellevància que mostren
els processos de col·lapse i reajustament mecànic de
la massa rocosa condiciona gairebé del tot l’aparença
actual d’aquest tipus de coves (Figura ), al temps que
és responsable de la seva obertura a l’exterior mitjan-
çant enfonsaments en superfície, en ocasions ben visto-
sos. El patró planimètric de les coves resultants es més
aviat ramiforme (PALMER, 2007), degut bàsicament a la
coalescència gairebé aleatòria d’unitats volumètriques
d’esfondrament més o manco independents (GINÉS &
GINÉS, 2007). Aquest patró es troba fortament condi-
cionat per la litologia dels materials del Miocè superior,
mostrant-se amb molta claredat en les fàcies de front
d’escull (GINÉS et al., 2008, 2009b), dotades d’eleva-
des porositat i permeabilitat com a conseqüència de la
dissolució de les construccions de coralls.
Les oscil·lacions glacio-eustàtiques de la Mediter-
rània, al llarg del Quaternari, han marcat l’evolució mor-
fològica d’aquestes coves costaneres, propiciant la pre-
sència de reompliments molt específics (espeleotemes
freàtics, dipòsits detrítics litorals, bretxes ossíferes...) de
gran valor espeleocronològic i paleoambiental (GINÉS
& GINÉS, 199). Finalment cal remarcar el fet que el
nivell actual de la mar determina l’existència de llacs
subterranis d’aigües salabroses (Figura ), la superfície
dels quals experimenta fluctuacions d’escala temporal
reduïda com són les marees.
Les cavitats més il·lustratives de la tipologia descrita
es localitzen al municipi de Manacor, concretament al
sud de Portocristo, amb coves destacables com el siste-
ma Pirata-Pont-Piqueta (TRIAS & MIR, 1977; GRÀCIA
et al., 2006), la Cova Genovesa o d’en Bessó (GRÀCIA
et al., 2003), o la Cova de sa Gleda (FORNÓS et al.,
1989; GRÀCIA et al., 2007; GINÉS et al., 2008). Però,
sens dubte, l’exemple més clàssic i paradigmàtic està
representat per les Coves del Drac, famosa cova turísti-
ca del terme de Manacor, que compta amb una extensa
bibliografia que en fa referència (veure GINÉS & GINÉS,
1992).
Xarxes freàtiques litorals amb fort control estructural.
Els condicionants litològics influeixen de manera decis-
siva en la configuració morfològica de les coves de la
regió del Migjorn, tal i com ja s’ha esmentat poc abans.
Així, mentre que a les fàcies de front de l’escull del Mio-
cè superior dominen les formes de col·lapse relaciona-
Figura 4: Cambres esfèriques de possible origen hipogènic observables
a les parts superiors de la Cova Nova de Son Lluís (Porreres).
des amb la dissolució extensiva dels edificis coral·lins
a) secció longitudinal de la zona d’entrada de la cavitat.
(GINÉS et al., 2008, 2009b), en les fàcies corresponents
b) fotografia de la mateixa zona, presa des de la base dels
a ambients sedimentaris de lagoon la permeabilitat asso-
desnivells inicials.
ciada a la fracturació adquireix major rellevància, en pre-
Figura 4: Spherical chambers of a possible hypogenic origin observed
sentar aquests materials calcarenítics i calcisiltítics una
at the highest parts of Cova Nova de Son Lluís (Porreres).
porositat bastant més baixa. D’aquesta manera, algu-
a) longitudinal profile along the entrance sector of the cave.
b) picture of the same sector taken from the bottom of the
nes localitats com la Cova des Coll, a Felanitx (GRÀCIA
entrance pits.
et al., 1997, 200), constitueixen importants sistemes
13

freàtics litorals on hi són actius els processos geoquí-
cavitat. Per una banda, els sectors més propers a la línia
mics de mescla entre aigües dolces i marines, però on
de costa mostren unes característiques molt semblants
així mateix és ben patent un fort control estructural (dià-
a la majoria de les coves del Migjorn de l’illa; predominen
clasis i fractures en general) en la disposició planimètri-
les gran sales d’esfondrament excavades a les fàcies
ca de la xarxa subterrània. Es tractaria doncs, en aquest
d’escull dels materials del Miocè superior, així com ex-
cas, d’un subtipus de cova de la zona de mescla litoral
tenses zones ocupades per aigües freàtiques salabroses
(Taula I), però caracteritzat per un patró planimètric rec-
(Figura ). Per altra banda, els sectors interns de la cova
tilini força diferenciat. Amb molta menys freqüència, els
estan constituïts per un extensíssim laberint de galeries,
plans d’estratificació poden assolir un paper important
controlades estructuralment per importants fractures on
en el desenvolupament d’algunes cavitats litorals, com
predomina la direcció SW-NE. Ambdues zones, encara
és el cas de la Cova Figuera, a Manacor.
que molt diferents pel que fa a la seva morfologia, es-
tan decorades per una profusió i varietat d’espeleotemes
certament extraordinària (MERINO, 2006).
Xarxes freàtiques litorals amb influències
A més de la magnitud excepcional del sistema i del
hipogèniques
seu patró fortament laberíntic, les zones internes de la
cova contenen una associació morfo-sedimentària que
Els recents descobriments esdevinguts a la Cova
apunta cap a la participació de processos d’espeleo-
des Pas de Vallgornera (Llucmajor) han fet necessari es-
gènesi hipogènica en l’excavació d’aquesta gran xarxa
tablir una nova tipologia que donés compte de les especi-
subterrània (GINÉS et al., 2008, 2009a). Les morfologies
ficitats de la citada cova, les quals es concreten en unes
més específiques –i fins ara no observades a altres ca-
dades espeleomètriques insospitades per a l’endocarst
vitats de l’illa– són els canals ascendents de dissolució
de Mallorca i en uns trets morfològics singulars en molts
de diverses mides (Figura 6), assimilables a alguns dels
d’aspectes (MERINO et al., 2006, 2007, 2008, 2009b;
rising wall channels de KLIMCHOUK (2007) o als bub-
GINÉS et al., 2008, 2009b). Aquesta xarxa subterrània
ble trails documentats per PALMER (2007) i AUDRA et
presenta un desenvolupament actual superior als 63 km,
al. (2009b, 2009c). Aquests tipus de formes són origi-
essent possible distingir dues zones molt ben diferen-
nats per fluxos ascendents d’aigües agressives, que te-
ciades dins el conjunt de sales i galeries que integren la
nen lloc en la zona epifreàtica en relació amb processos
Figura : Les grans sales d’esfondrament i la presència de llacs freàtics
Figure 5: Big breakdown chambers are ubiquitous in the littoral caves
d’aigües salabroses són una constant morfològica en les co-
from Migjorn karst region, together with the presence of ex-
ves litorals del Migjorn de Mallorca. Aspecte de les grans sales
tensive phreatic brackish pools. General view of the great
de col·lapse de la Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor),
collapse chambers existing in Cova des Pas de Vallgornera
desenvolupades en les fàcies d’escull del Miocè superior
(Llucmajor), developed in the Upper Miocene reef-front facies.
(Foto: Bogdan Onac).
(Photo: Bogdan Onac).
14

Figura 6: Bubble trails (esquerra) i canals ascendents de dissolució de
Figure 6: Bubble trails (left) and wider solutional ascending channels
major mida, localitzats a les galeries de les zones més inter-
located at the inner passages in Cova des Pas de Vallgornera
nes de la Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor). Es tracta
(Llucmajor). They are features supporting the involvement of
de formes que evidencien la participació de processos d’es-
hypogene speleogenesis processes in the development of
peleogènesi hipogènica en l’excavació d’aquesta excepcional
this exceptional cave. (Photos: Antoni Merino).
xarxa subterrània. (Fotos: Antoni Merino).
de desgasificació (CO , H S) d’aigües no meteòriques
de la línia de costa. En nombroses ocasions es tracta
2
2
de procedència profunda.
simplement de coves de gènesi marina excavades per
La Cova des Pas de Vallgornera és, sense discus-
l’acció erosiva –majoritàriament mecànica– lligada a la
sió, un cas força singular dins l’endocarst de Mallorca,
dinàmica litoral de les aigües marines. Aquesta classe
que pareix obeir a l’actuació conjunta de diferents me-
de cavitats no és del nostre interès, donat que són fenò-
canismes espeleogenètics. En aquest sentit, a més
mens del tot aliens als mecanismes de carstificació.
dels processos de dissolució lligats a la zona de mescla
Malgrat això, cal referir-se a una tipologia de coves,
costanera, existeixen evidències clares de la participa-
molt abundants als litorals de la nostra illa, que són el
ció activa de mecanismes d’espeleogènesi hipogènica
resultat d’una gènesi mixta relacionada amb el caràcter
(GINÉS et al., 2009a; MERINO et al., 2009a), previsible-
calcari de les costes rocoses mallorquines. Ens referim al
ment associats als fenòmens geotermals documentats
que MONTORIOL-POUS (1971, 1972) denomina captu-
recentment a la plataforma de Llucmajor (LÓPEZ & MA-
res càrstico-marines, que consisteixen en cavitats d’un
TEOS, 2006; LÓPEZ, 2007). Encara que no es disposa
clar origen càrstic afectades en major o menor mesura
de proves concloents al respecte, cal esmentar també
pels processos d’erosió costanera. De vegades són clara-
que tal vegada l’estrany desenvolupament topogràfic
ment coves de gènesi càrstica, però amb l’orifici d’accés
tridimensional que mostra bona part de la Cova de sa
obert gràcies a la intervenció de la dinàmica litoral, tal
Guitarreta, també al municipi de Llucmajor (MIR, 1974),
i com succeeix a la Cova de na Barxa (ANDREWS et
podria estar relacionat amb una alimentació hipogènica
al., 1989) i la Cova de na Mitjana (GINÉS et al., 197;
basal que originés l’ascens d’aigües agressives no me-
GINÉS & GINÉS, 1993; GINÉS, 2000b), al municipi de
teòriques.
Capdepera, o a la Cova de Cala Falcó (TRIAS & MIR,
1977; GINÉS, 2000b) i la Cova des Coloms 1 (TRIAS,
1992; GINÉS, 2000b), al municipi de Manacor. En altres
Captures càrstico-marines
ocasions, s’observen aparells endocàrstics pràcticament
desmantellats del tot, per mor de l’evolució morfològica
En una illa calcària com Mallorca, són ben freqüents
de la línia de costa; en aquest sentit, l’impressionant
les cavitats subterrànies que s’obren a les immediacions
arc de la Cova Marina des Pont, a Manacor (TRIAS &
1

MIR, 1977), és un excel·lent exemple d’aquesta situació
Quant a les Serres de Llevant, es pot observar
evolutiva. A l’interior d’aquestes cavitats litorals abun-
l’existència de cavitats corresponents a totes les cate-
den els dipòsits sedimentaris, de vegades força com-
gories morfogenètiques, emperò sense una dominància
plexos, on s’intercalen seqüències d’espeleotemes amb
clara de cap de les tipologies. No obstant això, convé
bretxes ossíferes i materials detrítics marins, constituint
remarcar la presència d’una cova hipogènica, possible-
registres de gran interès espeleocronològic (GINÉS &
ment relacionada amb els fenòmens geotermals de la
GINÉS, 199).
zona meridional de Mallorca, al igual que succeeix amb
l’endocarst de la plataforma de Llucmajor.
Considerades de manera conjunta, els prop de tres
milers de cavitats conegudes a Mallorca són de dimen-
Conclusions: distribució
sions més aviat modestes, encara que unes poques co-
ves de la regió del Migjorn superen àmpliament els km
geogràfica de les tipologies
de desenvolupament, comptant amb l’esmentat màxim
proposades
de 63 km de la Cova des Pas de Vallgornera. La profun-
ditat màxima que assoleixen les cavitats supera de molt
poc els 300 m de desnivell, com succeeix a la Cova de
Per tal de sintetitzar adequadament les observa-
sa Campana i a l’Avenc del Puig Caragoler, ambdues
cions exposades fins ara, s’han elaborat diversos gràfics
cavitats localitzades al terme d’Escorca. Malgrat les di-
–als quals ja s’ha fet sovint referència al llarg de les
mensions destacables d’algunes de les coves litorals de
pàgines precedents– que donen compte de les grans
Mallorca, i la seva notable decoració d’espeleotemes,
categories morfogènètiques proposades així com dels
tal vegada l’aspecte més cridaner de l’endocarst de l’illa
diferents tipus i subtipus de cavitats que s’hi distingei-
consisteix en els marcats fets diferencials que es donen
xen. Concretament, la Figura 1 ha pretès aportar una
entre les seves diverses regions naturals. Aquests fets
visió intuïtiva de com es distribueixen les diverses tipo-
diferencials es materialitzen per una banda en un bon
logies sobre un transecte idealitzat de Mallorca; aquest
exemple de carst mediterrani de mitja muntanya, a la
esquema intenta evidenciar l’acusada dicotomia geolò-
Serra de Tramuntana, en contraposició amb un esplèn-
gica i geomorfològica que es dóna entre les serralades
did carst eogenètic litoral desenvolupat en la plataforma
alpines, on predominen els materials mesozoics, i la pla-
postorogènica del sud i llevant de Mallorca.
taforma postorogènica del Migjorn.
Per altra banda la Taula I, a més de reflectir en detall
la classificació proposada, inclou una valoració relativa
del grau de representació dels distints tipus i subtipus
Agraïments
de cavitats en les principals regions càrstiques de l’illa.
Amb aquesta intenció s’expressa, per a cadascuna de
les tipologies establertes, la seva abundància significa-
El present treball s’ha beneficiat de les discussions
tiva o tan sols la presència ocasional. Quan una deter-
i intercanvis d’informació efectuats amb diversos amics
minada tipologia és francament molt rara dins una regió
i col·legues: Damià Crespí, Joan J. Fornós, Francesc
concreta, ha estat considerada com a no present en ella;
Gràcia, Antoni Merino i Miquel Trias. Algunes fotografies
aquest criteri s’ha aplicat en gairebé tots els casos, amb
ens han estat amablement subministrades per Antoni
l’excepció de les coves hipogèniques que compten amb
Merino, Bogdan Onac i Gabriel Santandreu.
tan sols dos exemples clars en dues regions distintes,
Bona part de les tasques desenvolupades s’emmar-
però que suposen unes evidències espeleogenètiques
quen dins del projecte d’investigació del Ministerio de
del tot singulars.
Ciencia e Innovación - FEDER CGL2006-11242-C03-
Resulten molt evidents les diferències existents
01/BTE. Cal fer constar, així mateix, el recolzament
quant als tipus de cavitats representades en les diver-
rebut de la Direcció General de Recursos Hídrics del
ses regions càrstiques de Mallorca (Taula I). Centrant-
Govern Balear, en particular d’Alfredo Barón, cap del
nos en les dues unitats naturals més radicalment diferen-
Servei d’Estudis i Planificació.
ciades, es constata a la Serra de Tramuntana un domini
dels avencs vadosos i de les coves de la zona vadosa,
així com bons exemples de coves freàtiques no litorals.
Bibliografia
En contraposició, als materials del Miocè superior de la
regió del Migjorn es mostren com a dominants les di-
ALCOVER, J.A.; RAMIS, D.; COLL, J. & TRIAS, M. (2001): Bases
verses tipologies de coves de la franja litoral, mentre
per al coneixement del contacte entre els primers colonitza-
que les altres categories tenen una representació molt
dors humans i la naturalesa de les Balears. Endins, 24: -7.
Palma de Mallorca.
pobre. És necessari deixar constància que la singularitat
ANDREWS, J.N.; GINÉS, A.; PONS-MOYÀ, J.; SMART, P.L. &
representada per la Cova des Pas de Vallgornera ens
TRIAS, M. (1989): Noves dades sobre el jaciment paleonto-
ha portat a individualitzar la plataforma de Llucmajor,
lògic de la Cova de na Barxa (Capdepera, Mallorca). Endins,
en la Taula I, segregant-la del conjunt de la regió del
14-1: 17-2. Palma de Mallorca.
Migjorn; d’aquesta manera, en aquest subsector concret
AUDRA, P.; MOCOCHAIN, L.; BIGOT, J.Y. & NOBÉCOURT, J.C.
apareixen com a dominants les xarxes freàtiques litorals
(2009a): Hypogene cave patterns. In: KLIMCHOUK, A.B.
amb influències hipogèniques, degut a la presència de
& FORD, D.C. (eds.) Hypogene speleogenesis and karst
hydrogeology of artesian basins. Ukrainian Institute of Spe-
tan sols una cavitat, però d’excepcionals característi-
leology and Karstology, Special Paper 1: 17-22. Simferopol,
ques morfològiques i espeleomètriques.
Ucraïna.
16

AUDRA, P.; MOCOCHAIN, L.; BIGOT, J.Y. & NOBÉCOURT, J.C.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1987): Características espeleológicas del
(2009b): Morphological indicators of speleogenesis: hypoge-
karst de Mallorca. Endins, 13: 3-19. Palma de Mallorca.
nic speleogens. In: KLIMCHOUK, A.B. & FORD, D.C. (eds.)
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1992): Las Coves del Drac (Manacor,
Hypogene speleogenesis and karst hydrogeology of arte-
Mallorca). Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins,
sian basins. Ukrainian Institute of Speleology and Karstolo-
17-18: -20. Palma de Mallorca.
gy, Special Paper 1: 23-32. Simferopol, Ucraïna.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (2007): Eogenetic karst, glacioeustatic
AUDRA, P.; MOCOCHAIN, L.; BIGOT, J.Y. & NOBÉCOURT,
cave pools and anchialine environments on Mallorca Island:
J.C. (2009c): The association between bubble trails and fo-
a discussion of coastal speleogenesis. International Journal
lia: a morphological and sedimentary indicator of hypogenic
of Speleology, 36 (2): 7-67. Bologna.
speleogenesis by degassing, example from Adaouste Cave
GINÉS, A.; GINÉS, J. & PONS-MOYÀ, J. (197): Nuevas apor-
(Provence, France). International Journal of Speleology, 38
taciones al conocimiento morfológico y cronológico de las
(2): 93-102. Bologna.
cavernas costeras mallorquinas. Speleon. Monografía I, V
BARRERES, M.; FERRERES, J. & CARDONA, F. (1976): La
Symposium de Espeleología, Cuaternario. Escola Catalana
cueva de sa Campana y el karst de Castellots. Speleon, 22:
d’Espeleologia. 49-6. Barcelona.
43-74. Barcelona.
GINÉS, J. (199): L’endocarst de Mallorca: els mecanismes espe-
BENYSEK, L. (1988): Italy, Spain ‘87 [Cova dets Estudiants].
leogenètics / Mallorca’s endokarst: the speleogenetic mecha-
Speleoforum, 88: 1-2. Brno, República Txeca.
nisms. In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves
BÖGLI, A. (1980): Karst hydrology and physical speleology.
de Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon.
Springer-Verlag. 284 pàgs. Berlín.
Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 71-86. Palma de Mallorca.
BOVER, P.; GINARD, A.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; VADELL, M.;
GINÉS, J. (2000b): El karst litoral en el levante de Mallorca: una
SERRA, J.; SANTANDREU, G. & BARCELÓ, M.A. (2004):
aproximación al conocimiento de su morfogénesis y crono-
Les cavitats de la Serra de na Burguesa. Zona 6: la mineria
logía. Tesi Doctoral. Departament de Ciències de la Terra,
a la Serra d’en Marill (Palma, Mallorca). Endins, 26: 9-82.
Universitat de les Illes Balears. 9 pàgs + 29 làms. Inèdit.
Palma de Mallorca.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1974): Estudio estadístico de las caver-
CAÑIGUERAL, J. (1949): Las Cuevas de Campanet (Mallorca).
nas de Mallorca. Endins, 1: 11-16. Palma de Mallorca.
Ibérica, 16: 178-182 199. Barcelona.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1989): El karst en las islas Baleares. In:
CORRIGAN, J. (1998): Cave diving Mallorca style [Font des Ver-
DURÁN, J.J. & LÓPEZ, J. (eds.) El karst en España. Socie-
ger]. Caves & Caving, 79: 24-2. Londres.
dad Española de Geomorfología, Monografía nº 4: 163-174.
DUBLYANSKY, Y.V. (2000): Hydrothermal speleogenesis: its
Madrid.
settings and peculiar features. In: KLIMCHOUK, A.B.; PAL-
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1993): Speleochronological approach to
MER, A.N.; FORD, D.C. & DREYBRODT, W. (eds.) Speleo-
some coastal caves from Cap Vermell area in Mallorca island
genesis. Evolution of karst aquifers. National Speleological
(Spain). Proc. 11th Int. Congress Speleol. 6-9. Beijing.
Society. 292-297. Huntsville, USA.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (199): Aspectes espeleocronològics del
DUBLYANSKY, Y.V. (200): Hydrothermal caves. In: CULVER,
carst de Mallorca / Speleochronological aspects of karst in
D.C. & WHITE, W.B. (eds.) Encyclopedia of caves. Elsevier,
Mallorca. In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les co-
Academic Press. 300-30. Burlington, USA.
ves de Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 /
DUBLYANSKY, V.N. & DUBLYANSKY, Y.V. (2000): The role of
Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 99-112. Palma de Mallorca.
condensation in karst hydrogeology and speleogenesis. In:
GINÉS, J. & GINÉS, A. (2006): La Cova Nova de Son Lluís (Po-
KLIMCHOUK, A.B.; PALMER, A.N.; FORD, D.C. & DREY-
rreres, Mallorca). Notes sobre aspectes històrics i geoespe-
BRODT, W. (eds.) Speleogenesis. Evolution of karst aqui-
leològics. Endins, 29: -24. Palma de Mallorca.
fers. National Speleological Society. 100-112. Huntsville,
GINÉS, J.; BORRÀS, L. & GINÉS, A. (1980): Estudi geo-espeleo-
USA.
lògic del massís del Massanella (Escorca, Mallorca). 1– Les
ENCINAS, J.A. (1972): Contribuyendo al estudio del karst del va-
cavitats del Puig den Galileu. Endins, 7: 3-16. Palma de Ma-
lle de Sant Vicenç de Pollença (Mallorca). Espeleogénesis y
llorca.
espeleografía. Geo y Bio Karst, 31: 1-22. Barcelona.
GINÉS, J.; BORRÀS, L. & GINÉS, A. (1982): Estudi geo-espeleo-
ENCINAS, J.A. (1994): Últimas exploraciones. Balears. [Cova de
lògic del massís del Massanella (Escorca, Mallorca). 3– Les
Can Sion]. Subterránea, 2: -6. Barcelona.
cavitats del Puig de Massanella. Endins, 9: 3-13. Palma de
ENCINAS, J.A. (199): Es Crull de ses Termes. Subterránea, 4:
Mallorca.
27-29. Barcelona.
GINÉS, J.; MEDIAVILLA, M. & BORRÀS, L. (198): Algunes ca-
ENCINAS, J.A. (2006): Relación inventarial de subterráneos na-
vitats del massís des Tossals (Escorca, Mallorca). Endins,
turales de las Illes Balears, año 2006. Ediciones JAES, Co-
10-11: 13-20. Palma de Mallorca.
lección Tarsilbet, IV. 236 pàgs. Pollença, Mallorca.
GINÉS, J.; FIOL, M. & GINÉS, A. (2006): Els avencs i el cançoner
ENCINAS, J.A.; LLOBERA, M. & LLOBERA, P.J. (1974): Intro-
popular de Mallorca: algunes aportacions inèdites. Endins,
ducción a una clasificación espeleogenética de las cuevas
30: 83-86. Palma de Mallorca.
y simas de Mallorca (Baleares). Endins, 1: 3-10. Palma de
GINÉS, J.; FORNÓS, J.J.; TRIAS, M.; GINÉS, A. & SANTAN-
Mallorca.
DREU, G. (2007): Els fenòmens endocàrstics de la zona de
FORD, D.C. & EWERS, R.O. (1978): The development of lime-
Ca n’Olesa: la Cova de s’Ònix i altres cavitats veïnes (Mana-
stone cave systems in the dimensions of length and breadth.
cor, Mallorca). Endins, 31: -30. Palma de Mallorca.
Canadian Journal of Earth Science, 1: 1783-1798.
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; GRÀCIA, F. & MERINO,
FORD, D.C. & WILLIAMS, P.W. (2007): Karst hydrogeology and
A. (2008): Noves observacions sobre l’espeleogènesi en el
geomorphology. John Wiley & Sons Ltd. 62 pàgs. Chiche-
Migjorn de Mallorca: els condicionants litològics en alguns
ster, UK.
grans sistemes subterranis litorals. Endins, 32: 49-79. Palma
FORNÓS, J.J.; PRETUS, J.L. & TRIAS, M. (1989): La Cova de sa
de Mallorca.
Gleda (Manacor, Mallorca), aspectes geològics i biològics.
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; MERINO, A. & GRÀCIA,
Endins, 14-1: 3-9. Palma de Mallorca.
F. (2009a): On the role of hypogene speleogenesis in sha-
GÈZE, B. (193): La genèse des gouffres. 1er. Cong. Intern.
ping the coastal endokarst of southern Mallorca (Western
Spéléol. 2: 11-23. París.
Mediterranean). In: KLIMCHOUK, A.B. & FORD, D.C. (eds.)
GINÉS, A. (197): Relación actualizada de las cavidades más
Hypogene speleogenesis and karst hydrogeology of arte-
profundas de la isla de Mallorca. Endins, 2: 44-47. Palma
sian basins. Ukrainian Institute of Speleology and Karstolo-
de Mallorca.
gy, Special Paper 1: 91-99. Simferopol, Ucraïna.
GINÉS, A. (2000a): Patterns of collapse chambers in the endo-
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; MERINO, A. & GRÀCIA,
karst of Mallorca (Balearic islands, Spain). Acta Carsologi-
F. (2009b): About the genesis of an exceptional coastal cave
ca, 29 (2): 139-148. Ljubljana, Eslovènia.
from Mallorca Island (Western Mediterranean). The litholo-
17

gical control over the pattern and morphology of Cova des
MERINO, A.; FORNÓS, J.J. & ONAC, B.P. (2009a): Preliminary
Pas de Vallgornera. In: WHITE, W.B. (ed.) Proc. 15th Int.
data on mineralogical aspects of cave rims and vents in Cova
Congress Speleol., 1: 481-487. Kerrville, U.S.A.
des Pas de Vallgornera, Mallorca. In: WHITE, W.B. (ed.) Proc.
GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O. &
15th Int. Congress Speleol., 1: 307-311. Kerrville, U.S.A.
LANDRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses Partions
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA,
- Portocolom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: -36. Palma
F. (2009b): Cova des Pas de Vallgornera: an exceptional
de Mallorca.
littoral cave from Mallorca Island (Spain). In: WHITE, W.B.
GRÀCIA, F.; JAUME, D.; RAMIS, D.; FORNÓS, J.J.; BOVER, P.;
(ed.) Proc. 15th Int. Congress Speleol., 1: 22-27. Kerrville,
CLAMOR, B.; GUAL, M.A. & VADELL, M. (2003): Les coves
U.S.A.
de Cala Anguila (Manacor, Mallorca). II: La Cova Genovesa
MIR, F. (1974): La Cova de sa Guitarreta (Llucmajor, Mallorca) i
o Cova d’en Bessó. Espeleogènesi, geomorfologia, hidrolo-
la importància de les seves condicions faunístiques. IV Sim-
gia, sedimentologia, fauna, paleontologia, arqueologia i con-
posium Bioespeleología. Escola Catalana d’Espeleologia -
servació. Endins, 2: 43-86. Palma de Mallorca.
Grup Espeleològic Pedraforca. 103-106. Barcelona.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; JAUME, D.; FORNÓS, J.J.; URIZ, M.J.;
MIR, F. & TRIAS, M. (1973): Sobre el karst de la Cova de sa Cam-
MARTÍN, D.; GIL, J.; GRACIA, P.; FEBRER, M. & PONS,
pana i les seves concrecions excèntriques. III Simposium
G.X. (200): La Cova des Coll (Felanitx, Mallorca): espeleo-
Espeleología. Escola Catalana d’Espeleologia - Agrupació
gènesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentologia, fauna i
Científico Excursionista de Mataró. 3-70. Mataró,
conservació. Endins, 27: 141-186. Palma de Mallorca.
Barcelona.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME, D. & FEBRER,
MONTORIOL-POUS, J. (191): Los procesos clásticos hipogeos.
M. (2006): El sistema Pirata - Pont - Piqueta (Manacor,
Rassegna Speleol. Italiana, 3 (4): 119-129. Como.
Mallorca): geomorfologia, espeleogènesi, hidrologia, sedi-
MONTORIOL-POUS, J. (1971): Nota sobre la génesis de la Fo-
mentologia i fauna. Endins, 29: 2-64. Palma de Mallorca.
radada (Conejera, Baleares). Geo y Bio Karst, 28: 17-19.
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; CLAMOR, B.; FEBRER, M. & GA-
Barcelona.
MUNDÍ, P. (2007): La Cova de sa Gleda I. Sector Clàssic,
MONTORIOL-POUS, J. (1972): Estudio de una captura kárstico-
Sector de Ponent i Sector Cinc-Cents (Manacor, Mallorca):
marina en la isla de Cabrera. Acta Geológica Hispánica, 6
geomorfologia, espeleogènesi, sedimentologia i hidrologia.
(4): 89-91. Barcelona.
Endins, 31: 43-96. Palma de Mallorca.
MORRO, J.A. & MORRO, J.R. (1972): Cova de Cal Pesso. II
GRUP ESPELEOLÒGIC EST (1982): Avenc de s’Aigo (Escorca,
Simp. Metod. Espel. Topografía. Escuela Catalana de Espe-
Mallorca). Endins, 9: 37-40. Palma de Mallorca.
leología - S.I.E. del C.E.A. Com. VI j. 3 pàgs. Barcelona.
GRUP ESPELEOLÒGIC EST (1986): S’Era d’Escorca (Escorca,
MYLROIE, J.R. & MYLROIE, J.E. (2007): Development of the Car-
Mallorca) i algunes cavitats veïnes. Endins, 12: 3-11. Palma
bonate Island Karst Model. Journal of Cave and Karst Studi-
de Mallorca.
es, 69 (1): 9-7. Huntsville, USA.
HESS, J.H. (200): Pits and shafts. In: CULVER, D.C. & WHI-
PALMER A.N. (1991): Origin and morphology of limestone caves.
TE, W.B. (eds.) Encyclopedia of caves. Elsevier, Academic
Geological Society of America Bulletin, 103: 1-21.
Press. 444-447. Burlington, USA.
PALMER, A.N. (2007): Cave Geology. Cave Books. 44 pàgs.
KLIMCHOUK, A.B. (2007): Hypogene speleogenesis: hydrogeo-
Dayton, Ohio, USA.
logical and morphogenetic perspectives. National Cave and
PLOMER, T. & GINÉS, J. (2008): L’Avenc del Puig Caragoler
Karst Reserach Institute. Special Paper 1. 106 pàgs. Carls-
(Escorca, Mallorca). Endins, 32: 11-22. Palma de Mallorca.
bad, New Mexico, USA.
PONS-MOYÀ, J.; MOYÀ-SOLÀ, S. & KOPPER, J.S. (1979): La
KLIMCHOUK, A,B.; FORD, D.C.; PALMER, A.N. & DREYBRODT,
fauna de mamíferos de la Cova de Canet (Esporles) y su
W. (2000): Speleogenesis. Evolution of karst aquifers. Natio-
cronología. Endins, -6: -8. Palma de Mallorca.
nal Speleological Society. 27 pàgs. Huntsville, USA.
RENAULT, P. (1967): Contribution à l’étude des actions mécani-
LLOPIS-LLADÓ, N. & THOMAS-CASAJUANA, J.M. (1948): La
ques et sédimentologiques dans la spéléogenèse. Première
hidrología cárstica de los alrededores de Campanet (Inca -
partie. Annales de Spéléologie, 22 (2): 211-267. Moulis.
Mallorca). Miscelánea Almera, 2ª parte. Publ. Inst. Geol. Dip.
RIPOLL, F. & ROCA, L. (1974): Algunas observaciones sobre sa
Prov. Barc., 7: 39-60. Barcelona.
Font des Verger y su funcionamiento hidrológico. Endins, 1:
LÓPEZ, J.M. (2007): Las manifestaciones hidrotermales del sur
21-24. Palma de Mallorca.
de Llucmajor, Mallorca. Memòria d’Investigació. Departa-
ROMERO, M. (197): Notícia de la Cova dets Estudiants (Sóller,
ment de Ciencies de la Terra, Universitat de les Illes Balears.
Mallorca). Endins, 2: 3-37. Palma de Mallorca.
132 pàgs. Inèdita.
THOMAS-CASAJUANA, J.M. & MONTORIOL-POUS, J. (192a):
LÓPEZ, J.M. & MATEOS, R.M. (2006): Control estructural de las
Son Pou (Mallorca). Speleon, 3 (3): 109-130. Oviedo.
anomalias geotermicas y la intrusion marina en la plataforma
THOMAS-CASAJUANA, J.M. & MONTORIOL-POUS, J. (192b):
de Llucmajor y la cubeta de Campos (Mallorca). Las aguas
Estudio geoespeleológico de las formaciones hipogeas de
subterráneas en los países Mediterráneos. Instituto Geolo-
sa Teulada (Santa Margarita, Mallorca). Speleon, 3 (4): 19-
gico y Minero de Espana. Serie Hidrogeologia y Aguas Sub-
182. Oviedo.
terráneas, 17: 607-613. Madrid.
TRIAS, M. (1979a): L’Avenc de ses Papallones. Endins, -6: 29-
MARTEL, E.A. (1896): Sous Terre. Cueva del Drach, a Majorque.
31. Palma de Mallorca.
Ann. Club Alpin Franc., 23: 1-32. París.
TRIAS, M. (1979b): Nota prèvia a l’estudi de les ceràmiques de la
MERINO, A. (2006): Espeleotemas poco frecuentes y morfologías
Cova des Diners. Endins, -6: 7-80. Palma de Mallorca.
de corrosión hallados en la Cova des Pas de Vallgornera.
TRIAS, M. (1986): La Covota de sa Penya Rotja. Endins, 12: 13-
Endins, 30: 49-70. Palma de Mallorca.
18. Palma de Mallorca.
MERINO, A.; MULET, A. & MULET, G. (2006): La Cova des
TRIAS, M. (1992): Noves dades sobre la Cova des Coloms
Pas de Vallgornera: 23 kilómetros de desarrollo topogra-
1 (Manacor, Mallorca). Endins, 17-18: 21-23. Palma de
fiado (Llucmajor, Mallorca). Endins, 30: 29-48. Palma de
Mallorca.
Mallorca.
TRIAS, M. & MIR, F. (1977): Les coves de la zona de Can Fras-
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA,
quet - Cala Varques. Endins, 4: 21-42. Palma de Mallorca.
F. (2007): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; BOVER, P.; GINARD, A.; VADELL, M.
Mallorca): 40 kilómetros de desarrollo topografiado. Endins,
& BARCELÓ, M.A. (200): Les cavitats de la Serra de na
31: 101-110. Palma de Mallorca.
Burguesa. Zona 7: Les Coves del Pilar i les mines de guix
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA,
(Palma, Mallorca). Endins, 27: 47-74. Palma de Mallorca.
F. (2008): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor,
WHITE, W.B. & CULVER, D.C. (eds.) (2007): Benchmark papers
Mallorca): alcanza los kilómetros de desarrollo topográfi-
in karst science. Karst Waters Institute. Special Publication,
co. Endins, 32: 33-42. Palma de Mallorca.
11. 90 pàgs. Leesburg, USA.
18