Not�cia de la troballa d'uns materials arqueol�gics a l'entrada de la cova Estreta : Pollen�a
ENDINS, no 24.2001. Palma de Mallorca
NOT~CIA
DE LA TROBALLA D'UNS MATERIALS ARQUEOLOGICS
A L'ENTRADA DE LA COVA ESTRETA (Pollenqa)
per Damia RAMIS ' i Carles QUINTANA '
Resum
Es descriuen els materials arqueologics recuperats a I'entrada de la cova Estreta
(Pollenqa). Es proposa una cronologia pretalaiotica inicial per a I'ocupació de la cavitat,
basada en paral4elismes ceramics. Finalment es realitza una interpretació sobre la fun-
cionalitat del jaciment, relacionant-la amb la pastura de caprins.
Abstract
The archaeological materials found at the entrance of Cova Estreta (Pollenqa) are
described. An early pre-talayotic chronological framework for the occupation of the cave,
based on pottery parallelisms, is suggested. Finally, an interpretation of the functional cha-
racter of the site with respect to caprine-animal pastoralism is discussed.
Introducció
La cova Estreta de Pollenqa, descoberta a
petita cavitat situada al damunt del pla del Rafal
comenqaments de I'any 1996, va trascendir a la litera-
d'Ariant, en direcció al pla de les Egües. Es troba din-
tura científica a causa del diposit paleontologic trobat al
tre dels terrenys pertanyents a la possessió d'Ariant.
seu interior (ENCINAS i ALCOVER, 1997; SEGU~,
El relleu és molt escarpat i la vegetació actual, molt
1999) i dels diversos estudis paleoecologics i biomole-
pobra en especies, esta caracteritzada pel carritxar
culars que aquest descobriment ha permes realitzar
(Ampelodesmos mauritanica).
(e.g., QUETGLAS i BOVER, 1998; ALCOVER et al.,
L'entrada s'obre a la part septentrional d'una peti-
1999; BOVER i ALCOVER, 1999; LALUEZA et al.,
ta dolina situada al costat del penya-segat que dóna
2000).
al pla del Rafal. La cavitat és un sistema de conduc-
El present treball esta motivat per I'aparició d'uns
ció d'aigües d'escorriment. Topograficament consta
materials arqueologics, en estat molt fragmentar¡, tro-
d'una entrada petita, en forma de saleta, de 3 m d'am-
bats a I'entrada de la cova. L'objectiu fixat és, d'una
ple per 3,5 m de fons i uns 4 m d'alqada maxima, la
banda, la descripció d'aquestes restes i, en segon Iloc,
qual s'obre en direcció NO. Breument, podem indicar
el plantejament d'una interpretació sobre el seu possi-
que I'interior de la cova esta format per diferents gale-
ble significat cultural.
ries connectades mitjanqant passos estrets o bots. En
conjunt, segueixen un sentit descendent, situant-se el
final de la cova uns 12,5 m per sota el punt més alt del
La cova i el seu marc físic
pis de la cova.
L'accés a I'interior de la cova era inicialment impos-
La descripció de la cova Estreta i del seu entorn va
sible, ja que al final de la primera galeria, la qual tenia
esser realitzada per ENCINAS i ALCOVER (1997),
una amplada inferior al 70 cm, estalactites i pedres
que també en publicaren la topografia. Es tracta d'una
consolidades per colada estalagmítica tancaven el pas,
i per tant hagué d'esser desobstruit durant el procés
d'exploració.
1
lnstitut Mediterrani d'Estudis Avancats (CSIC-UIB). Ctra.
El mateix any 1996 comenqa I'excavació, dirigida
Valldemossa! km 7.5. 07071 Palma.
pel Dr Josep A. Alcover, del diposit fossilífer localitzat
2
Laboratori de Prehistoria i Arqueologia. Departament de Ciencies
Historiques i Teoria de les Arts. Universitat de les Illes Balears.
al seu interior, de la qual se n'han realitzat quatre cam-
Ctra. Valldemossa km 7.5. 07071 Palma.
panyes fins avui.

Materials recuperats
paret oberta i corba (Núm. Inv. CES-31; Figura 2), la
qual no presenta repeu ni engrossament, sense que es
ENCINAS i ALCOVER (1997: 87) esmentaren la
puguin fer gaires apreciacions al respecte.
troballa de cinc fragments ceramics i un fragment de
Pel que fa als aspectes tecnologics s'ha pogut
vidre de fosa o "pseudo-obsidiana" a la superfície de
observar, entre els diferents fragments ceramics, la
I'entrada, durant les primeres exploracions de la cova,
presencia d'almenys dos tipus de pastes distintes. El
significant I'absencia de qualsevol material arqueologic
primer tipus, forca depurat, presenta una superfície
al seu interior. Durant les campanyes d'excavació del
porosa arnb escassa o nubla presencia de desgrei-
jaciment, es varen recuperar alguns altres fragments
xant. Al segon, per contraposició, sí podem observar
de ceramica, tots ells fets a ma, i restes ossies d'espe-
I'existencia de desgreixant que, en observació
cies introduides a I'ambit més exterior de la cavitat.
macroscopica, s'adverteix localitzat en partícul.les
També s'ha de dir, pero, que una de les peces, un frag-
petites o molt petites, d'un color que oscil.la entre el
ment de base, es troba en superfície al final de la pri-
blanc i el gris, arnb un origen probablernent calcari. En
mera galeria, il-lustrant els processos postdeposicio-
cap cas s'adverteixen a les superfícies dels fragments,
nals en la formació del diposit.
tant de la primera com de la segona pasta, tractament
Estratigraficament, a la saleta d'entrada es va
de brunyit o espatulat, encara que no es pot descartar
documentar la presencia d'un sol nivell sedimentologic
que els mateixos hagin desaparegut.
arnb una potencia maxima d'uns 40 cm, dipositat direc-
tament sobre la roca mare. Estava format per un sedi-
RESTES OSSIES
ment argilós, molt homogeni, de color marronenc i arnb
escassa presencia de pedres, d'identiques característi-
S'han recuperat 42 restes ossies, 29 de les quals
ques al sediment del nivell paleontologic 2 de I'interior
han pogut ser identificades. En primer Iloc, s'ha de des-
de la cova (ENCINAS i ALCOVER, 1997: 91).
tacar I'exhumació d'una peqa dentaria humana. Pel
que fa a les restes faunístiques identificades, excepció
feta de tres molars de Myotragus (els quals presenten
un major grau de fossilització), totes elles pertanyen a
caprins introdults sense que, en cap cas, s'hagi pogut
diferenciar entre cabra i ovella. Els ossos més repre-
sentats són els molariformes (4 sencers i 17 frag-
ments), i també s'ha documentat la presencia d'un
fragment medial de costella, un disc intervertebral no
fusionat i dos ossos tarsals. No s'hi observen marques
de tall, cremades ni patrons de fractura intencionada.
ELEMENTS L~TICS
S'ha constatat la presencia d'un únic element Iític
Figura 1: Fragments de vora ceramica (CES-33 a CES-40) perta-
(Núm. Inv. CES-41; Figura 3), recuperat en superfície
nyents a un gran contenidor de forma cilíndrica o de tonell.
durant la primera exploració de la cova, a la saleta d'en-
Escala 5 cm.
trada. És una peqa de forma irregular, elaborada sobre
Figure 1: Pottery fragments (CES-33 to CES-40) corresponding to
un mineral vidriós de color negre. S'hi aprecien ones de
the rim of a big cylindrical or barrel-like container. Scale 5
percussió, sense poder-ne concretar la causa. Té un
cm.
aspecte identic a uns materials trobats a la zona prope-
ra de I'avenc de slAigo, a Mortitx, inicialment considera-
des com obsidiana (CARBONELL et al., 1981 : 80), idea
descartada pero, a partir d'una analisi mineralogica, la
Es varen recuperar un total de quaranta fragments
qual planteja la possibilitat que es tracti en realitat de
ceramics..Les formes identificades són dues. La prime-
vidres de fosa (ALCOVER et al., 2001), idea coincident
ra d'elles és una vora recta (Núm. Inv. CES-33 fins a
arnb I'exposada per ENCINAS (com. pers.) a partir de la
CES-40; Figura l ) , que no es diferencia de les parets de
troballa de fragments del mateix tipus de material a la
la peqa, i arnb el llavi pla. No és segura la seva inclina-
cova de s'Entreforc (Escorca). D'altra banda, els estu-
ció, ja que el fragment conservat és forqa petit, pero en
dis arqueometal.lúrgics documenten que les escories
tot cas sembla que les parets de la peca devien caure
de coure i d'altres metalls presenten una naturalesa
rectes o quasi rectes. S'ha calculat un diametre aproxi-
negra cristal.lina (e.g., MOHEN, 1992: 76-77).
mat d'uns 30 cm. A la part conservada de la peca, s'a-
La cova Estreta és una més de les localitats on es
precia el comenqament d'un element de prensió. Així
té constancia de la presencia de I'anomenada "pseudo-
mateix, es va recuperar en superfície una base plana de
obsidiana", entre les quals es troben les ja esmentades

de Mortitx (e.g., MERINO, 1997: 61), la cova de
qualque degotís, tal com fan pales diversos exemples
s2Entreforc (ENCINAS, com. pers.) i el camí de ses
etnologics mallorquins (e.g., TRIAS, 1982: 30; BAR-
Figueroles (ALCOVER, com. pers.), les tres a Escorca.
CELO et al., 1998: 21) o, si més no, per emmagatze-
mar-la.
En definitiva, els materials arqueologics documen-
Interpretació cronologica i cultural
ten I'ocupacio d'aquesta petita cavitat a un moment
indeterminat anterior a la segona meitat del II mil.lenni
Dos són els elements que ens poden donar una
cal BC, sense que es pugui precisar tampoc el període
orientació cronologica per poder situar aquest diposit
cultural en que s'ha de situar, a causa dels problemes
dins un marc temporal mínimament definit: el tipus de
que arrossega el registre arqueologic actual. A altres
pasta dels fragments ceramics i, en segon lloc, la forma
coves de la serra de Tramuntana, com el coval Simó
del fragment de vora ja descrit.
(COLL, 2000) o la cova de sa Tossa Alta (CALVO et al.,
A les pastes descrites anteriorment, destaca
2000), també s'hi ha registrat la presencia del mateix
I'absencia o I'escassa presencia de desgreixant, la qual
tipus de tonells, pero sense poder-ne acotar, pel
cosa sembla indicar que no pertanyen al període talaio-
moment, I'enquadrament cronologic ni cultural.
tic, on la presencia d'inclusions petites i mitjanes es
Aquest fet introdueix la qüestió de I'ocupació de les
molt freqüent. Així mateix, cal destacar que tot el con-
coves de la serra de Tramuntana com a llocs d'habitat
junt recuperat és aparentment homogeni, ja que amb-
durant I'anomenat Pretalaiotic. Aquest es un fenomen
dós tipus de pasta són característics de contextos pre-
documentat des de temps enqa, sovint a partir d'exca-
talaiotics (en el sentit de ROSSELLO-BORDOY, 1972).
vacions poc sistematiques i de que tan sols se'n tenen
Pel que fa al fragment de vora, sembla que forma-
breus notícies, pero, a les quals, I'aparició de frag-
va part d'un gran contenidor de forma cilíndrica o de
ments de ceramica incisa de tradició campaniforme, o
tonell amb agafadors horitzontals a la part superior, just
d'altres elements associats, les situava dins un interval
per sota de la vora. Aquest tipus de recipient va ser
cronologic relativament precís. Com exemples, a mes
descrit inicialment a partir dels exemplars trobats a la
de les ja esmentades, es poden citar la cova de Son
balma de Son Matge, en un primer moment conside-
Torrella, la cova del Penó, la cova de s'Alova o el coval
rats mes recents que l a ceramica de tradició campani-
d'en Pep Rave (e.g., ENSENAT, 1969; 1971; COLL,
forme (ROSSELLO-BORDOY i WALDREN, 1973: 40,
1991).
74). No obstant, a les publicacions posteriors, els
ENSENAT (1969: 70) relaciona I'ocupacio d'aques-
mateixos fragments aparegueren amb una proceden-
tes coves amb la pastura estival, proposant que el
cia cronologica i estratigrafica diferent i esdevingueren
ramat es baixava al pla durant I'hivern, ja que conside-
neolítics (e.g., FERNANDEZ-MIRANDA i WALDREN,
rava aquesta zona com difícilment habitable durant
1979: 355-357), com va significar ENSENYAT (1 991).
I'estació més freda. En canvi, LEWTHWAITE (1985:
Per aquest motiu s'ha plantejat la necessitat de com-
217) interpreta aquests assentaments als cims de la
provar I'assignació cronologica i cultural d'aquest tipus
serra com a subordinats a una economia agrícola
ceramic mitjanqant I'estratigrafia d'altres jaciments,
dominant, be per allunyar el bestiar de les valls fertils o
abans de la seva acceptació (e.g., COLL, 2000: 379).
be a causa d'un increment demografic que obliga a
El que es pot acceptar, en base al registre actual, es
colonitzar les zones mes marginals. A grans trets, el
que no es posterior a la primera meitat del II mil.lenni
model E EN SENAT (1969) es el que se segueix a la
cal BC. La troballa de restes de contenidors ceramics
bibliografia recent (e.g., CALVO et al., 2001: 37).
de gran mida a I'interior de coves planteja que, origina-
A la zona continental mes proxima a I'arxipelag
riament, aquests podrien servir per recollir I'aigua de
balear s'ha documentat I'ocupacio estacional, com a
lloc d'habitació, de cavitats a zones muntanyoses per
part de grups neolítics o posteriors, fet que ha estat
interpretat com a producte de practiques de ramaderia
transhumant o transtermant a la bibliografia dels
darrers anys (e.g., MART~N,
1992; PALOMAR, 1996;
SANA, 1998).
Sembla raonable suggerir la relació de I'ocupació
prehistorica de la cova Estreta amb la practica de la
pastura itinerant de caprins per part dels grups preta-
laiotics. A partir del registre arqueologic de la cova, la
vaixella ceramica estaria formada per molt poques uni-
tats (una d'elles interpretable plausiblement com a
diposit d'aigua), les restes ossies no presenten eviden-
Figura 2: Fragment de base plana (CES-31). Escala 5 cm.
cies que permetin interpretar-les com restes de menjar,
Figure 2: Fragment of a flat-base container (CES-31). Scale 5 cm.
i tampoc hi ha cap indici d'una foguera. A mes, I'espai

des per fenomens diferents als esmentats i, d'altra
banda, les prospeccions geologiques realitzades a la
zona, tot i que no han estat molt intenses, apunten
I'absencia de minerals amb interes metal.Iurgic
(CRESPI, com. pers.).
De tota manera, i per concloure, no es pot deixar
de tenir en perspectiva que la interpretació presentada
en aquest treball prové d'un conjunt molt fragmentari,
afectat per processos postdeposicionals i sense estra-
tigrafia clara, malgrat I'aparent coherencia dels mate-
rials arqueolbgics.
Agrai'ments
El Dr Josep Antoni Alcover ens va permetre I'estudi
dels materials arqueologics de la cova Estreta abans de
dipositar-10s al Museu de Mallorca. També ens va assa-
bentar de la troballa d'aquesta "pseudo-obsidiana" al
camí de ses Figueroles (Escorca) i ens va permetre
consultar I'informe inedit sobre el material inicialment
Figura 3: Element lític fet de I'anomenada "pseudo-obsidiana" (CES-
41). Escala 2 cm.
interpretat com a obsidiana, realitzat pel Dr Pere
Enrique. José Antonio Encinas ens va proporcionar
Figure 3: Lithic piece of the so-called 'bseudo-obsidian" (CES-4 1).
informació de la troballa d'aquest tipus de material a la
Scale 2 cm.
cova de s'Entreforc (Escorca). Enrique Gildemeister,
propietari dels terrenys on s'ubica la cova Estreta, ens
habitable de la saleta d'entrada és tan sols d'uns 6 m2.
va facilitar I'accés en tot moment. El Consell de
Aquestes dades denoten una ocupació poc intensa del
Mallorca va autoritzar la intervenció paleontologica i la
jaciment. Per tant, tot plegat sembla apuntar que es
va finanqar parcialment. Pau Balaguer, Damia Crespí,
tracta d'un lloc ocasional de refugi o descans d'un o
el Dr Joan Fornós, el Dr Bernadí Gelabert, Lluís Gómez,
varis pastors que haguessin de dur a pasturar el seu
Lluís Moragues, Guillem X. Pons, el Dr Antoni
ramat per aquells paratges. S'han descrit jaciments de
Rodríguez i Gemma Villanueva realitzaren valuoses
característiques semblants a altres illes com per exem-
indicacions sobre diversos aspectes geologies que
ple La P a h a (PAIS, 1996: 321). La cova Estreta com-
il4ustren aquest article. El text també s'ha vist beneficiat
pleix els principals requisits d'un assentament muntan-
dels comentaris i suggeriments del Dr Josep A. Alcover,
yenc de pastors (ANGIONI, 1973-74: 392; PAIS, 1996:
el Dr Jaume Coll i el Dr Víctor Guerrero. El Dr Damia
128-129), la proximitat a I'aigua (basses del torrent de
Jaume va revisar la traducció anglesa del resum i les
Mortitx i font del Rafal d'Ariant) i la bona visibilitat per
figures. No obstant, tan sols els autors són responsa-
poder controlar el ramat.
bles de les incorreccions que es puguin haver comes.
En darrer lloc, la presencia d'un fragment del que
Aquest treball ha estat realitzat en el marc del pro-
podria ser interpretat com a vidre de fosa, ens podria
jecte PB97-1173 de la DGICYT. Un dels autors (D.R.)
estar donant una pista de la realització d'activitats
és becari del Ministeri de Ciencia i Tecnologia.
paral-leles a la pastura dels ramats de caprins domes-
tics. Aixo suposaria que els pastors aprofitarien I'esta-
da a la serra de Tramuntana per recollir mineral cuprí-
fer i, fins i tot, per fondre'l i beneficiar-ne el metall. En
aquest cas, tendríem un tercer element cronologic per
Bibliografia
a la interpretació del jaciment, ja que I'existencia d'una
ALCOVER, J.A.; PEREZ-OBIOL, R.; YLL, E.-I. i BOVER, P. (1999). The
resta del procés de fosa ens situaria dins I'Edat dels
diet of Myotragus balearicus Bate 1909 (Artiodactyla: Caprinae),
an extinct bovid from the Balearic Islands: evidence from coproli-
Metalls, excloent la seva pertinenqa al Neolític Final.
tes. Biological Journal of the Linnean Society, 66: 57-74.
No obstant, aquest element no ha estat tengut en
ALCOVER, J.A.; RAMIS, D.; COLL, J. i TRIAS, M. (2001). Bases per
compte a la discussió inicial de la cronologia del jaci-
al coneixement del contacte entre els primers colonitzadors
humans i la naturalesa de les Balears. Endins, 24 (en premsa).
ment a causa del caracter especulatiu d'aquesta afir-
ANGIONI, G. (1973-74). 1 pastori dell'ogliastra. Descrizione documen-
mació mentre no es pugui comprovar la hipotesi mane-
taria dell'ergologia tradizionale. Studi Sardi, 23 (2): 355-442.
jada en aquest treball sobre I'origen de la "pseudo-
BARCELO, M.A.; GRACIA, F.; CRESPI, D.; VICENS, D.; PLA, V.;
GINARD, A. i CASAS, J.A. (1998). Les cavitats de la serra de na
obsidiana". No és descartable un altre tipus d'origen
Burguesa. Zona 3: Coll des Pastors (Calvia, Mallorca). Endins,
d'aquest material, relacionat amb alteracions produi'-
22: 19-35.

BOVER, P. i ALCOVER, J.A. (1999). The evolution and ontogeny of the
TRIAS, M. (1 982). Consideracions sobre les formes epifreatiques de la
dentition of Myotragus balearicus Bate, 1909 (Arliodactyla,
cova de ses Gerres (Escorca, Mallorca). Endins, 9: 29-36.
Caprinae): evidence from new fossil data. Biological Journal of
the Linnean Society, 68: 401-428.
CALVO, M.; GARCIA, J.; FORNES, J.; GUERRERO, V.M.: RAMIS, D.
i SALVA, B. (2000). La cova de sa Basca (Escorca, Mallorca). In
GUERRERO, V.M. i GORNÉS, S. (coord.), Colonización humana
en ambientes insulares. Interacción con el medio y adaptación
cultural. Universitat de les Illes Balears: 401-416. Palma.
CALVO, M.; GUERRERO, V.M. i SALVA, B. (2001). Arquitectura cicló-
pea del Bronce balear. Análisis morfofuncional y desarrollo
secuencial. El Tall. Palma.
CARBONELL, E.; MORA, R.; PONS-MOYA, J. i COLL, J. (1981). La
indústria en sílex del jaciment a I'aire lliure de la zona del Rafal
des Porcs-Cova des Drac (Santanyí, Mallorca). Endins, 8: 75-80.
COLL, J. (1991). Seriación cultural de los materiales del Coval d'en
Pep Rave (Sóller, Mallorca). Elementos calcolíticos y talayóticos.
Trabajos de Prehistoria, 48: 75-101.
COLL, J. (2000). Excavación arqueológica del Coval Simó. Estado
actual y perspectivas de futuro. In GUERRERO, V.M. i GORNES,
S. (coord.), Colonización humana en ambientes insulares.
Interacción con el medio y adaptación cultural. Universitat de les
Illes Balears: 371-400. Palma.
ENCINAS, J.A. i ALCOVER, J.A. (1997). El jaciment fossilífer de la
cova Estreta (Pollenqa). Endins, 21: 83-92.
ENSENYAT, J. (1991). Island colonisation in the Western
Mediterranean: the Balearic Islands. In WALDREN, W. H.;
ENSENYAT, J. i KENNARD, R. (eds), llnd Deya Conference of
Prehistory. BAR lnternational Series, 574: 251-66. Oxford.
ENSEÑAT, B. (1969). Aportación al conocimiento de los primitivos
pobladores de Mallorca. In X Congreso Nacional de Arqueología
(Mahón, 1967). Zaragoza: Secretaría General de los Congresos
Arqueológicos Nacionales: 67-74.
ENSEÑAT, B. (19i71). Historia primitiva de Mallorca. In MASCARÓ, J.
(dir.): Historia de Mallorca: 289-352. Palma.
FERNANDEZ-MIRANDA, M. i WALDREN, W.H. (1979). Periodificación
cultural y cronología absoluta en la Prehistoria de Mallorca.
Trabajos de Prehistoria, 36: 349-77.
LALUEZA, C.; BERTRANPETIT, J.; ALCOVER, J.A.; SHAILER, N. i
HAGELBERG, E. (2000). Mitochondrial DNA from Myotragus
balearicus, an extinct bovid from the Balearic Islands. Journal of
Experimental Zoology, 288: 56-62.
LEWTHWAITE, J. (1985). Social factors and economic change in
Balearic prehistory, 3000-1000 b.c. In BARKER, G. i GAMBLE, C.
(eds.), Beyond Domestication in Prehistoric Europe. Academic
Press: 205-231. Londres.
MART~N,
A. (1992). La economía de producción a lo largo del neolíti-
co en Catalaiiia. In MOURE, A. (ed.), Elefantes, ciervos y ovica-
prinos. Economía y aprovechamiento del medio en la Prehistoria
de EspaRa y Portugal. Universidad de Cantabria: 203-228.
Santander.
MERINO, A. (1997). Nuevas cavidades de la zona de Mortitx - puig
d'en Massot (Escorca - Pollenqa), Mallorca. Endins, 21: 51-62.
MOHEN, J.-P. (1 992). Metalurgia prehistórica. Introducción a la paleo-
metalurgia. Masson. Barcelona.
PAIS, F.J. (1996). La economía de producción en la prehistoria de la
isla de La Palma: la ganadería. Dirección General de Patrimonio
Histórico, Estudios Prehispánicos 3. Santa Cruz de Tenerife.
PALOMAR, V. (1996). Sobre la utilización de las cuevas en el bronce
valenciano y su relaci6n con los yacimientos al aire libre. Cuadernos
de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 17: 157-1
74.
QUETGLAS, G. i BOVER, P. (1998). Reconstrucció de I'esquelet de
Myotragus balearicus Bate, 1909 (Artiodactyla, Caprinae): noves
implicacions morfofuncionals. Bolletí de la Societat #Historia
~ & ~ r ?
de lb s Balears, 41 : 159-171.
ROSSELLO-BORDOY, G. (1972). La prehistoria de Mallorca.
Rectificaciones y nuevos enfoques al problema. Mayurqa, 7: 115-
56.
ROSSELLÓ-BORDOY, G. i WALDREN, W.H.. (1973). Excavaciones
en el abrigo del bosque de Son Matge (Valldemossa, Mallorca).
Noticiario A~queológico
Hispánico, 2: 1-76.
SARA, M. (1998). Arqueozoologia i faunes neolítiques a Catalunya.
Problematica plantejada entorn a la dinamica del procés de
domesticació animal. Cypsela, 12: 99-110.
SEGU~,
B. (1 999). Successió estratigrafica d'aus en els rebliments cars-
tics de les gimnesies. Els ocells fóssils de Mallorca i
de Menorca.
Universitat de les Illes Balears (Tesi Doctoral inedita). Palma.