Noves aportacions al coneixement espeoleol�gic del mass�s del Massanella: Escorca, Mallorca
ENDINS, n.O 16. 1990. Palma de Mallorca
NOVES APORTACIONS AL CONEIXEMENT
ESPELEOLOGIC DEL MASS~S
DEL UASSANELLA
(Escorca, Mallorca)
per Miquel TRIAS* i Joaquín GINES**
Resumen
Presentamos la descripción y topografía de algunas nuevas formas subterráneas de re-
levancia, localizadas en el macizo montañoso del Puig de Massanella (Escorca, Mallorca).
Por su notable profundidad destaca el Forat dets Amics (-180 m.) que se sitúa en el
segundo puesto de las cavidades más profundas de la isla de Mallorca. Asimismo, en el ya
conocido Avenc des Gel, se describen nuevas continuaciones que alcanzan una profundidad
total de -147 metros.
Abstract
Description and survey of new outstanding pot-holes in Puig de Massanella mountain ran-
ge (Escorca, Mallorca) are presented in this paper. It is worth to mention Forat dets Amics
(-180 m.) whose dimensions place it in the second deepest place of Majorcan cavities. At
the same time new extensions are described in Avenc des Gel, that nowadays reaches a total
depth of -147 meters.
Introducció
El massís muntanyós del Massanella (Escorca)
pectaculars continuacions que situen en -147 metres
representa sens dubte el millor exemple de carst d'al-
el seu desnivel1 total actual.
tura de la Serra de Tramuntana de Mallorca, tant per
El conjunt muntanyós del Massanella ja ha estat
les peculiaritats del modelat exocarstic com pels feno-
objecte de minuciosos estudis geo-espeleologics (GI-
mens endocarstics que acull. En aquesta amplia ex-
NÉS et al., 1980, 1981, 1982) als quals remetem el
tensió calcaria abunden les cavitats subterranies verti-
lector interessat en coneixer amb certa profunditat la
cals de relativa importancia; actualment hi ha més de
geografia del massís, així com els trets definitoris del
trenta coves i avencs catalogats en el conjunt del mas-
seu modelat carstic. Així i tot, abans de la descripció
sís, quatre deis quals superen el centenar de metres
de les cavitats de les que s'ocupen aquestes planes,
de fondaria.
inclourem una exposició de les característiques geo-
En el present treball presentam la descripció i to-
grafiques essencials d'aquest sector de la Serra de
pografia de noves formes subterranies rellevants si-
Tramuntana amb la intenció de servir d'ajuda a aque-
tuades en el cor del massís, I'exploració de les quals
Iles persones no massa familiaritzades amb aquesta
és el resultat de recents activitats espeleologiques
privilegiada zona de la muntanya mallorquina.
realitzades durant els anys 1989 i 1990. Un d'aquests
avencs, el Forat dets Amics, arriba a la notable profun-
ditat de -1 80 metres, i es converteix en la segona ca-
Aspectes geografics de la zona
vitat més fonda de I'illa de Mallorca. D'altra banda, en
el ja conegut Avenc des Gel es descriuen noves i es-
El massís del Massanella se situa en el terme mu-
*
nicipal d'Escorca, representant la segona elevació de
Secció d'Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Palma
de Mallorca.
la Serra de Tramuntana de Mallorca; el seu punt culmi-
" Grup Espeleolbgic EST. Palma de Mallorca.
nant és el Puig de Massanella (1.352 metres s.n.m.).

A més del Puig de Massanella, el massís esta for-
erosives i de colmatació apreciables en les cavitats
mat per diverses altres unitats. En aquest sentit, la Ser-
subterranies.
ra des Teix (1.233 m) i el Puig den Galileu (1 .I
95 m)
constitueixen uns contraforts muntanyosos que envol-
ten septentrionalment el Puig de Massanella al qual
Forat dets Amics
s'ajunten, prop del cim, mitjanqant dos colls succes-
sius d'una altura superior als 1 .I00 metres. És a prop
L'atonia exploratoria que presentava el panorama
del més alt d'aquests colls, al comellar que va cap a
espeleologic de les Illes sembla que s'ha superada;
la Font des Prat, on es localitzen els dos avencs ob-
bona prova del potencial que encara tenen els carsts
jecte d'aquesta nota.
mallorquins és la troballa d'aquest avenc, realitzada a
La geologia dels relleus del Massanella no pre-
principis de 1989 durant una marxa que feia I'incansa-
senta una excessiva complicació; esta integrada en
ble J. M. Álvarez i un grup d'amics seus. Un forat
línies generals per potents masses carbonatades me-
d'aparenqa insignificant, en un lloc superficialment poc
sozoiques que cabussen en direcció Sudest, i que in-
atractiu dins les dolomies triasiques, ha resultat esser
clouen materials dolomítics del Trias (Muschelkalk)
I'avenc mes fondo de Mallorca amb 180 m; convé in-
així com deposits de plataforma del Lias inferior repre-
sistir empero que no és la cavitat mes fonda, que se-
sentats per calcaries massives finament detrítiques.
gueix essent la Cova de sa Campana amb 304 o 317 m
Els materials carbonatats del Trias apareixen en els
segons els autors, sino la cavitat de desenvolupament
costers septentrionals del massís; sobre aquests ma-
vertical de major fondaria.
terials es troben les calcaries del Lias inferior que de-
limiten les cotes superiors i els vessants meridionals
del Puig den Galileu i de la Serra des Teix. Un contac-
te anormal situa damunt el Lias de la Serra des Teix
El Forat dets Amics s'obri a la cara Nord del Puig
un altre potent gruix de materials triasics; per damunt
de Massanella, a la part alta del Comellar del Prat que
d'aquests materials, nous bancs calcaris del Lias for-
el separa de la Serra des Teix, a 300 m cap al SO del
men la cuculla del Puig de Massanella. Com ja s'ha
Coll de ses Tosses den Gallina. La seva localització
dit, tot el conjunt cabussa amb prou regularitat cap al
és facil si ens situam en el segon revolt, baixant des
Sudest.
del coll, del camí que duu fins a la Font del Prat. Des
Les dues cavitats que es tracten en aquesta nota
d'aquest punt hem de baixar transversalment al come-
estan excavades en els deposits carbonatats del Mus-
llar, cap al torrentó ben marcat que passa pel centre;
chelkalk, els q~uals
apareixen com a menys carstificables
just devora del torrentó i després de passar un petit
que les calcaries liasiques. La presencia d'importants
penyal de quasi 2 m d'alqada, trobarem la boca de
avencs en aquest pis poc favorable a la carstificació,
I'avenc. Actualment la boca esta tapada de roques
es pot relacionar amb perdues importants de la xarxa
com a precaució contra la caiguda d'animals o de
hidrografica epigea en una zona del massís afectada
qualque excursionista despistat; aixo fa que la seva lo-
per notables processos de distensió mecanica, que in-
calització sia encara mes facil.
flueixen positivament en la preparació estructural del
La situació de I'avenc ve definida per les següents
massís de cara als processos d'erosió carstica.
coordenades UTM: x 487025; y 4406475; z 1120.
Les morfologies exocarstiques de I'area en estudi
no arriben a tenir I'espectacularitat que mostren en al-
tres sectors de la Serra de Tramuntana, limitant-se a
les calcaries del Lias inferior on es constaten algunes
La cavitat esta formada per un rosari de pous es-
dolines i un lapiaz poc vistós integrat basicament per
calonats que nomes a la part final agafen autentica
fractures eixamplades per dissolució.
verticalitat. Cap d'ells arriba a assolir els 30 m de bai-
Els fenomens subterranis coneguts es poden en-
xada directa.
quadrar totalment en la zona d'infiltració del massís,
La seva boca és petita, va obligar a treballs de
on predominen les cavitats verticals resultat del dre-
desobstrucció i així encara nomes fa 1 x 0,5 m; just
natge en profunditat de les precipitacions a traves de
davall hi ha un replanet de terra i pedres inestables,
la zona vadosa del carst.
cosa que converteix la penetració en delicada si hi ha
El massís del Massanella acull un carst suprafo-
altres exploradors dins I'avenc. Just passat el repla
restal d'alimentació actual pluvio-nival, que durant el
comenqa un pou vagament acampanat sobre diaclasi
Pleistoce pot haver-se vist sotmes a períodes neta-
NE-SO. Al principi del pou hi trobam un spit; els suc-
ment nivals i, fins i tot, periglacials; sens dubte es trac-
cessius fraccionaments es poden resoldre per anco-
ta del millor exemple de carst d'altura de la Serra de
ratges naturals a les nombroses punxes de la roca.
Tramuntana de Mallorca. Els inicis de la carstificació
Cal destacar que algunes són molt fragils i les podem
del massís es deuen remuntar almenys al Pleistoce in-
rompre involuntariament amb els peus, provocant més
ferior, per poder donar cabuda a I'alternanqa de fases
caigudes de pedres. El fons del pou té unes dimen-

FO R A T
DETS
AM ICS
Escorca
Topograf ia
M. TRlAS F: CASTAÑO
G. E.M.
5 - 3-89
Pou des Degotissos
o
5
Plantes
- m
Els Enganxadors
Seccions

sions de 8 x 3 m i esta ple d'enderrocs; alla s'assolei-
de 10 x 4 m. En el seu pis pla, i entre enderrocs, es
xen els 30 m de fondaria.
localitza el pou final de 12 m. Abaix d'aquest pouet hi
D'aquest pou passam lateralment al Pou des De-
ha una galeria impracticable, seguint I'estratificació
gotissos de 38 m. Abans d'entrar a la comunicació
(18O cap a S-50-E) que serveix d'engolidor a I'aigua
entre els dos pous hi ha un spit, que només serveix
que ve del Pou Gros. Aquí s'assoleix la maxima fon-
per arribar a un replanet des d'on podem fraccionar a
daria de la cavitat: 180 m. A la paret NE del pou hi ha
una roca que ens dóna una davallada en aeri fins a la
un spit queconvé completar amb un separador fermat
meitat del pou, on canvia de diaclasi; a partir d'aquí
a un bloc del costat contrari.
esta estructurat seguint-ne una de direcció NO-SE.
Aquest canvi ha originat un altre replanet que obliga a
MORFOLOGIA I GENESI
un fraccionament; és aconsellable fer-lo a la part as-
cendent de la meitat inferior del pou, fent un petit pen-
Com és normal a bona part de les cavitats del
do1 per arribar a la paret contraria de la que venim, on
massís del Massanella, el Forat dets Amics presenta
hi ha un bon ancoratge natural.
un aspecte poc evolucionat amb predomini total de les
A la base triangular del pou trobam un pas estret
formes de corrosió. Els diferents pous que configuren
que ens duu als Enganxadors, conjunt de pouets
aquesta cavitat s'han format damunt tres sistemes de
subverticals, estrets i incomodes, on els fregaments
diaclasis: NO-SE i. N-S; els més ben representats so-
de la corda són molt difícils d'evitar, si bé que en part
bre tot a la part central i inferior, i NE-SO mes visible
es poden davallar desgrimpant, emprant la corda no-
a la part superior.
més per seguretat. A -87 m se subdivideix la cavitat
Es tracta de la típica cavitat d'infiltració de la zona
i presenta un pouet lateral, el Pouet de sYAigo,
de no-
vadosa del carst, a la part alta del massís, Iluny del ni-
rnés 5 m de fondaria per on s'hi perd un rierol tempo-
vell de base. L'aport hídric esta limitat pel poc desen-
ral. La instal.lació dels Enganxadors, com hem dit, no
volupament de les formes superficials d'absorció en
és gens facil: a ['entrada es pot trobar un ancoratge
un material, les dolomies triasiques, poc carstificable.
natural i a 7 m més avall, a -75 m, hi ha un spit; més
El petit torrent d'aprop de la boca, si bé sense relació
avall d'aquest ja no hi ha cap ancoratge bo, fins arri-
directa amb la infiltració per la boca, pot constituir un
bar a -104 m, on s'obri una finestra que comunica
aport hídric relativament important al Pou Gros, per
amb la part alta del Pou Gros, on I'avenc torna a aga-
infiltració zenital directa a través de la seva part alta.
far verticalitat.
A la finestra es pot fermar al pontet de roca que
la domina i que ens permet una baixada aeria dins un
Avenc des Gel
pou de planta llarguera en sentit N-S i subdividit en els
seus primers 13 m. Al final de I'enva que el subdivi-
Les coordenades UTM que corresponen a la
deix hi ha un repla molt rost on convé posar, com a
situació aproximada de I'avenc són: x 486825;
mínim, un separador a un ancoratge natural. Més avall
y 4406425; z 1080.
el pou s'allarga seguint la diaclasi fins assolir els 14 m
Es troba en el mateix comellar que el Forat dets
de llarg per 5 d'ample. A -129 m trobam un repla ple
Amics, aigües avall en direcció a la Font des Prat. Per
d'enderrocs, des d'on podem continuar davallant per
a més detalls sobre la seva lo~alitzaci~ó,
aixi com per
dues vies: pel Sud arribam a un repla també ocupat
a la descripció de la part ja coneguda de la cavitat,
per roques despreses que per un pas baix torna a co-
ens remetem a un treball anterior publicat en aquestes
municar amb la via Nord; per aquesta i des d'el repla
mateixes pagines (GINES et al., 1981).
a -129 m, en trobam un altre a -136 m. D'aquest,
només 25 m de baixada vertical ens separen del fons
APUNTS HIST~RICS
del Pou Gros.
Aquesta és la part més vistosa de I'avenc, de bon
Aquest interessant avenc fou descobert i explorat
volum, roca neta i parets ben verticals, amb alguns de-
pel Grup Espeleologic ORIGENS (Palma de Mallorca)
gotissos i rierols de les abundants pluges que reguen
I'any 1972, realitzant-se Ilavors una primera topografia
el massís del Massanella.
que va donar una fondaria de -1 16,5 metres (SOBE-
En el relpla a -129 m hi ha la possibilitat de posar
RATS, 1974).
una clavilla a la paret Oest, molt descomposta. Passat
El dia 12 d'octubre de 1973, tengué lloc el fet in-
el repla a -1 36 m hi ha dos spits, a -139 i -1 44 m.
solit de la troballa d'un deposit de gel que ocupava
Aixo no lleva tots els fregaments, especialment entre
bona part del fons del pou final de la cavitat, i que des
els replans; de fet la instal.lació, tant aquí com a altres
d'aquell moment dona nom a I'avenc; I'esmentat de-
llocs de I'avenc, esta molt lluny de la perfecció. El fet
posit de gel tenia un volum d'alguns metres cúbics. Al-
de que els pous siguin de poca mida, empero, fa que
gunes observacions a proposit de la climatologia de la
els eventuals fregaments no siguin massa preocupants.
cavitat i del possible origen del gel apareixen a GINES
Davallant pel fons escalonat del Pou Gros, arri-
et al. (1981), per la qual cosa no ens allargarem sobre
oam a la cota -
168 m on s'obri una galeria horitzontal
el tema.

Durant I'any 1981, i dins els treballs que el Grup
dional de la planta que presenta en aquest punt una
Espeleologic EST realitzava en el massís del Massa-
notable complexitat.
nella, es va retopografiar I'avenc, que veura la seva
De fet, la sala que s'esta descrivint constitueix la
fondaria rebaixada fins a la cota de -100,5 metres.
base d'un conjunt d'almenys quatre cavitats verticals,
Al llarg de la decada dels 80 les cavitats de la
que han entrat en coalescencia integrant I'espectacu-
nostra illa són visitades en repetides ocasions per
lar pou per on hem baixat. Aquesta sala presenta al-
col.legues britanics entre els quals es troba I'amic
guns engolidors impenetrables entre blocs i sediments,
Dave ELLIOT, assidu visitant de Mallorca amb diver-
i un nou pou de 24 metres de desnivel1 (punt 1) que
sos companys seus. Durant la seva darrera estada
s'obri a I'extrem nord-oriental i pel qual baixa una
(gener de 1990) a la zona de Pollenca i Escorca, ten-
apreciable cascada. S'assoleix així la cota -
147 'me-
guerem I'ocasió, un cop més, de visitar amb ells algu-
tres que representa el punt més baix de la cavitat, lloc
nes cavitats de la Serra de Tramuntana, així com d'in-
on es perden les aigües que circulen pel pou final, a
formar-los de coves i avencs classics dignes d'una vi-
través d'un pas impracticable (punt J de la topografia).
sita espeleologica. En una d'aquestes recents explora-
cions, en la qual prenien part en D. ELLIOT, en M. HA-
SELDEN i en S. RAVEN, fou trobada una important
La morfologia de I'avenc ofereix pocs aspectes
continuació a I'Avenc des Gel, que augmenta de for-
que es puguin destacar; els deposits estalagmítics són
ma notoria la seva fondaria, situant-la en -147 me-
molt poc abundants i les morfologies de dissolució no
tres, i que modifica substancialment la fisiografia de
són gens espectaculars. En els primers ressalts de
I'avenc. Cal que expressem la nostra gratitud a
I'avenc es poden constatar formes d'erosió mecanica,
aquests amics? la gentilesa dels quals ha fet possible
com a resultat de la circulació torrencial del curs hídric
I'elaboració i publicació dels resultats que presentam.
on es troba I'avenc.
El tret morfologic més definitori de la cavitat és la
trascendencia genetica de la preparació mecanico-
estructural de la massa rocosa. Bona part de la cavitat
El sector ja conegut de I'Avenc des Gel consta
aprofita una falla subvertical de direcció NNW-SSE, vi-
d'una successió de petits pous i ressalts que assolei-
sible clarament entre els punts B i E, que serveix així
xen els 100,5 metres de profunditat, i sobre els quals
mateix de directriu estructural als primers metres de la
no ens detendrem en haver estat objecte d'una acura-
Via 1990 fins arribar al punt H de la topografia. El gran
da descripció en el treball ja esmentat aparegut en el
pou de la nova continuació que descrivim, s'excava en
número 8 d9ENDINS (GINÉS et al., 1981).
una zona d'intensa i complexa fracturació sobre la
Just a la boca del pou final de la via classica (punt
qual s'han desenvolupat cavitats fusiformes impor-
F de la topografia), a la cota -72 metres, és on 'co-
tants, la coalescencia de les quals ha orig~inat
una acu-
menta la nova continuació que hem denominat Via
mulació de grans blocs resultants de I'actuació dels
1990. Un cop passada I'estreta galeria que permet ac-
processos clastics.
i
cedir al darrer pou del sector conegut de I'avenc, és
Per a finalitzar convé esmentar I'existencia de la
precís assolir una encletxa que es veu a I'altre costat
cascada que es precipita pel darrer pou de I'avenc. La
del pou on ens trobam i que és la continuació natural
-seva presencia podria constituir el resultat d'una im-
de I'estretor que li dóna accés. És aconsellable la ins-
portant i localitzada perdua de la xarxa hidrografica
taldació d'un passama, aprofitant els ancoratges artifi-
epigea, o de la infiltració de les aigües recol.lectades
cials existents, per tal de facilitar I'arribada al punt on
per alguna de les rudimentaries depressions carsti-
s'inicia aquesta nova via.
ques que hi ha en aquesta area; en aquest darrer sen-
Un cop travessada la part superior de I'antic pou
tit, ja s'ha deixat constancia que els materials triasics
final de I'avenc, i assolida I'encletxa que esmentavem,
on s'excava I'Avenc des Gel són poc favorables a la
s'inicia una breu galeria desfonada que ens porta a un
carstificació i per tant les morfologies exocarstiques
ampli pou de 46 metres de fondaria. També s'hi pot
assoleixen poca reiievanda. Un replantejament de la
accedir baixant els ressalts que formen el fons de la
planta de la cavitat, aclarira la procedencia d'aquesta
curta galeria que acabam d'esmentar; aquests res-
important aportació hídrica.
salts duen directament al punt H de la topografia.
Ja en el fons del gran pou (punt H', a la cota
-126 m), ens trobam en una espaiosa sala ocupada
per blocs de considerables dimensions. Diversos re-
plans i finestres han estat revisats cense exit en
aquest ampli pou, tot cercant continuacions addicio-
nals; des d'algun d'aquests punts es poden assolir fis-
sures i cavitats verticals que comuniquen així mateix
amb la sala principal, concretament en el sector meri-

Avenc des GEL
E S C O R C A
Topografia:
J. GINÉS
Collaboració: J. DAMIANS, J. PONS,
J.E RAMOS
(1981)
L. BORRAS. J. DAMIANS. A. GINÉS,
EST
c. PAYERAS, A. RODR~GUEZ (1990)
situació del depbsit de gel
1

Bibliografia
GINÉS, J.; BORRAS, L. & GINÉS, A. (1980): '<Estudi geo-espeleolb-
gic del massis del Massanella (Escorca, Mallorca). 1 .- Les cavi-
tats del Puig den Galileu>l. Endins, 7: 3-16. Palma de Mallorca.
GINÉS, J.; BORRAS, L. & GINÉS, A. (1981): <<Estudi
geo-espeleolb-
gic del massis del Massanella (Escorca, Mallorca). 2.- Les cavi-
tats de la Serra des Teix. Endins, 8 : 3-1 2. Palma de Mallorca.
GINÉS, J.; BORRAS, L. & GINÉS, A. (1982): .Estudi geo-espeleolo-
gic del massis del Massanella (Escorca, Mallorca). 3.- Les cavi-
tats del Puig de Massanella>*.
Endim, 9: 3-13. Palma de Mallor-
ca. '
SOBERATS, J. (1974): =Nota sobre la presencia de hielo en una sima
de Mallorca>>.
Endins, 1: 25-26. Palma de Mallorca.