Not�cia preliminar del jaciment isl�mic de la cova dets Amagatalls
ENDINS, n.O 8.1981. Clutat de Mallorca.
NOT~CIA
PRELIMINAR DEL JACIMENT ISLAMIC
DE LA COVA DETS AMAGATALLS
per Miquel TRlAS
de I'Speleo Club Mallorca
Résumé
Dans cette étude, nous faisons connaitre I'occupation d'une caverne du Sud-Est
de Majorque par un groupe irnportant de Musulrnans rnajorquins qyi fuyaient les en-
vahisseurs chrétiens de 1229. Cette occupation révele une série d'aspects fort
intéressants:
1. Aménagernent de la grotte en terrasses avec déplacernent d'irnportantes
qwantités de terre et construction de petits enclos. L'ensernble de la zone
ainsi arnénagée est supérieur a 150 rn2.
2. La présence d'une quantité respectable d'ustensiles domestiques et d'outils
cachés pour qu'ils ne tornbent pas dans les rnains des envahisseurs. La plu-
part sont absolurnent inédits. Parrni les cérarniques, signalons une piece a re-
flets rnétalliques décorée de sgraffites et de rnotifs épigraphiques.
3. Un gisernent ferrné d'époque alrnohade, concreternent des derniers jours de
I'lslarn a Majorque. Ses nornbreux types de cérarnique seront désorrnais une
référence chronologique süre.
Abstract
This paper discusses for the first time the occupation of a cave in the Southeast
of Mallorca by a group of Majorcan Muslirns who hid thernselves frorn Christian inva-
ders in 1229. The occupation reveals a nurnber of interesting aspects:
1.-The
fitting of the cave floor with steps, an operation that called for the shif-
ting of large arnounts of earth, and the construction of srnall enclosures. The
total surface area rnodified in this way is greater than 150 rn2.
2.-The
presence of a considerable nurnber of dornestic articles and utensils that
had been hidden so they would not fall into the hands of the invaders. Most
of the objects are of types previously unknown. Of special note arnong the ce-
rarnics is a piece with rnetallic glaze decorated with incisions and an epigra-
phic rnotif.
3.-A
closed deposit frorn the Alrnohadic period, specifically frorn the last days
of Islam on Mallorca. The nurnerous types of cerarnics contained in this de-
i
posit will eventually provide a reliable chronological reference.
1
~
!
Introducció
A Mallorca aquests darrers temps, i a mida
principi que els musulmans mallorquins, igual de
b
que la ceramica musulmana se feia més cone-
civilitzats, tenguessin aquesta ~4roglofília>~,
sobre
guda, ha estat una constant el trobar-la devora els
tot perque trobant una bona proporció de cera-
materials prehistorics, a un gran ,nombre de coves
mica de luxe se pot descartar I'empriu de les'co-
d'accés relativament facil, essent molt rares les
ves per gent marginada, de pocs recursos econ
P
deixes d'altres epoques, especialment les roma-
mics, cosa que tendria una certa Ibgica.
nes. Si bé és Iogic que ['indígena romanitzat amb
Per altre part és probable que moltes de da-
la civilització deixas d'emprar les coves com a lloc
des damunt coves amb jaciment islamic s'hagin
d'habitació i d'enterrament, no és gens Ibgic en
perdut, ja que les troballes han interessat per se i

s'han ignorat les circurnstancies en que se troba-
ren. A rnés, quan el jacirnent era pobre en rnate-
Límits del treball
rials ni tan SOIS
se feia objecte d'estudi.
Tanrnateix la Historia i les llegendes que te-
Aquest treball és la notícia preliminar del jaci-
nim sobre els -moros,) i els seus fabulosos tre-
ment, per tant se redueix a pocs punts rnolt con-
sors, ens han suggerit sernpre la solució a aquest
crets. Primer una breu descripció de la cova i de
enigma. A la cronica de Jaurne I se parla diverses
les seves condicions corn a lloc d'habitació,
vegades de ~ ~ s a r r a i n s ~ ~
arnagats dins coves, fins i
acornpanyada de la descripció de les obres d'a-
tot se parla d'un grup que habitava a una balrna
condicionarnent. Després segueix la presentació
de les rnuntanyes d'Arta on s'hi havia fet unes ba-
de les troballes. Corn que la rnajoria dels rnaterials
rraques (Cronica d'En Jaurne 1; edició 1926). De
que se trobaren estaven rnolt fragrnentats, i just
\\
les llegendes que fan referencia a moros i coves,
ara n'esta cornencant la restauració, nornés pre-
la que creirn rnés il.lustrativa és la que s'atribueix
sentarn les peces que trobarern arnagades. Final-
a En Tia de Sa Real i que parla de la Cova des
ment ve el capítol, de discussió de paral.lelisrnes i
Tresor del Puig de S'Alrna, on els moros c<arnaga-
cronologi
esurn arnb una S
nclu-
ren dins aquells penyals tot s'or i sa plata que no
sions pro
se'n porien dur, arnb s'idea de trobar-le-hi corn
tornarien prendre Mallorca,, (ALCOVER, 1976).
Per bo que fos el docurnent historic, rnancava
La cova i les construccions
empero, I'evidencia arqueologica i a rnés el deter-
minar I'extensió i les condicions d'aquest ús de
La cova de que tractarn esta situada en el
les coves corn a refugi. Corn ja hern dit aquesta
sector de S'lllot - Porto Cristo en terreny pla i a
evidencia era cada vegada rnés nornbrosa (*) i a
no rnés de dos quilornetres de la mar, en plena
partir d'ella i concretant el tema a la Cova des Di-
zona de les calcarenites tortonianes.
ners I'any 1979 proposavern I'hipotesi de I'ocupa-
Es tracta d'una cavitat del tipus classic d'a-
ció d'aqueixa cavitat per un grup de gent que fu-
quest Karst, per tant presenta les característiques
gia de I'host del Conqueridor (TRIAS, 1979).
comunes a la rnajoria de les coves de la zona.
Aquesta hipotesi té ara una cornprobació es-
Una de les rnés destacables es I'horitzontalitat ba-
pectacular a la Cova dets Arnagatalls. Aquí ens
sica, que sovint se presenta alterada pels acúrnuls
trobarn clararnent, no davant un cau irnprovisat,
d'enderrocs que poden arribar a tenir una altaria
rnornentani, sinó arnb I'organitzada ocupació
respectable especialrnent al peu de la boca. Igual-
d'una cova arnb pbres d'acondicionarnent per a
rnent notable és la presencia de llacs freatics que
una estada llarga i arnb uns rnaterials arnagats,
envaeixen totes les zones baixes. La rnorfologia
arnb un ~~tresor,,;
alrnenys en el sentit arnpli del
que predomina és la clastica arnb els esrnentats
rnot, ocupació que corn veurern degué esser cau-
enderrocs, arnb les voltes de perfil d'equilibri
sada per la invasió cristiana de 1229.
(ansa de paner) i arnb obertura a I'exterior per un
No creirn que s'hagi d'ornitir que a Mallorca
abisarnent, enfonsarnent del sotil, que en aquest
ha estat rnolt corrent I'ús de les coves corn a re-
cas se presenta corn un forat de 1,5 m. de diame-
fugi en ternps de transtorns polítics i bel4ics. El
tre aproxirnat. No rnanquen bons exernplars de
rnillor i rnés recent exernple el tenirn a la darrera
procesos litogenics arreu de la cova, essent espe-
Guerra Civil i en aquesta rnateixa zona, quan es
cialrnent irnportants a la Gran Sala del sector Est.
produeix el desernbarc de les tropes republicanes
La cova en conjunt és prou gran i cornpli-
del capita Bayo.
cada: el seu recorregut en poligonal és de 641 m.,
En aquesta cova, doncs, la Historia, la Lle-
i a qualque sector presenta notables superposi-
genda i I'Arqueologia entren en contacte. Un 4re-
cions de pisos. Per fer-ne una descripció rapida la
sor dels moros,, ha caigut a les nostres rnans en
podern considerar dividida en dos sectors princi-
unes condicions que' fan paleses les drarnatiques
pals separats per la sala d'accés. D'aquests sec-
circurnstancies per les que passaren els seus
tors, I'Oest esta forrnat per dues galeries, una de
amos, fent-los viure als nostres ulls arnb una per-
direcció E-O i I'altre de direcció N-S que se tallen
sonalitat humana ben lluny del caraoter imperso-
precisarnent en el que 'hern anornenat Sector
nal que solen tenir els agents de la nostra His-
Oest-Central on se troba el jacirnent. Aquestes
toria.
dues galeries son rnolt desiguals, la primera és en
part bastant baixa de sotil i de cota relativarnenl
alta, llevat de la part Oest on se perllonga per uns
passos estrets; la segona és alta de sotil i esta en
)
Creim que hern'de recordar la troballa rnés antiga de la
rnés de la rneitat ocupada per un Ilac. El sector
que en tenim notícia: la gerreta que els .Rius I el guia Joan
Jaume colliren a les Coves del Drac de Manacor durant la so-
Est, completarnent esteril a efectes arqueologics,
nada visita de 1878.
presenta una certa cornplicació tant en planta

corn d'althries. Després d'una galeria que no és
regularitats i retirar les pedres a les voreres (vid.
rnés que la perllongació de la sala d'accés trobarn
Secció FF' del plano1 de detall). Tornant a la sec-
-una sala relativarnent grossa (la que anornenarn
ció principal, trobarn que el pis original de la cova
Gran Sala), de 40 x 40 x 13 rnetres arnb una gran
hi tenia un pendent entre 15 i 20 graus. Aixo re-
cornplicació de nivells i bones formes litogeni-
presenta, doncs haver-lo d'escalonar, construint
ques. D'ella parteixen dues galeries que després
rnarjades. El volurn de rnaterials que s'hagueren
convergeixen i se rematen arnb dues galeries rnés,
de rnoure no és gens rnenyspreable: el rebaix del
una al Nord i I'altre a I'Est. La cornplicació topo-
col1 entre els dos costers podria repesentar uns 10
grafica i rnorfologica d'aqüest sector és rnolt
rn3 de roca, alguna de les rnarjades té un volurn
grossa: alternen zones inundades arnb pisos alts, i
de reblit d'aprop dels 5 rn3. D'aquesta manera el
se barregen les rnorfologies clastica i reconstruc-
conjunt dels dos costers ha quedat dividit en 6
tiva originant de vegades pisos a diferents nivells.
grans escalons que són I'elernent fonarnental de
Dels factors físics que fan d'aquesta cova un
les obres d'acondicionarnent; anexes a ells se tro-
bon lloc de refugi, no és el rnenys irnportant I'e-
ben unes tanques de paret seca de forma ovalada,
xistencia dels Ilacs. De fet I'aigua d'aquests no se
arnb un diarnetre entre 1,20 i 2 m.. I'altaria de la
pot considerar potable, la seva salinitat és de
paret és variable, pero pot arribar a un rnetre.
3.085 rng. Cl/litre, pero en cas de necessitat se
Arreu del poblat se troben nornbroses restes
pot consumir; aigües corn aquesta les hern senti-
de foc arnb abundants cendres i ossos crernats.
des calificar per gent pagesa de I'illa de Forrnen-
Algunes d'elles són clararnent fogars arnb pedres
tera (on no hi ha rnés aigua dolca que la que hi
col~locades
ernprats varies vegades, d'altres serien
plou) corn a ((bones,,. Tanrnateix I'acumulació de
sirnplernent cendrers. Convé no deixar d'indicar
tests de peces grosses a la vora del Ilac, indica
que a la secció Oest del jacirnent la densitat de
que, potable o no, d'aquesta aigua se'n feia ús. En
restes ha estat mínima en cornparació arnb la sec-
quant al Ilurn, a efectes practics se pot considerar
ció principal, cosa que ens fa pensar en un Ús di-
que tot el sector habitat esta cornpletarnent a les
ferent o alrnenys marginal.
fosques, nornés la part rnés oriental reb una mica
Calcular el nombre de refugiats, i el ternps
de claror, que tanrnateix és absolutarnent insufi-
que hi estaren és rnolt aventurat, sobre tot a I'es-
cient. La temperatura és alta: 19" arnb petites os-
tat inicial de I'estudi dels rnaterials. Tanrnateix po-
a
cil~lacions; aixo se podria considerar ideal a I'ex-
dern gosar de fer un cornput sense rnassa preten-
terior, pero aqui se combina arnb una hurnitat al-
sions a partir de la superfície del poblat. Tenent
tíssirna, cosa que fa que estant aturat s'arribi a
en cornpte que aquesta no baixa dels 150 rn2 i
agafar fred i que I'exercisi físic rapid esdevengui
que el nombre de focs pot arribar a una dotzena
T
esgotador. En conjunt no és un lloc desagradable
no creirn que hi hagués rnenys de 50 persones.
per estar-hi, descornptant les rnolesties psicologi-
ques de trobar-se davall terra.
El jacirnent s'ubica, corn hern dit, a la inter-
secció de les dues galeries que formen el sector
Els rnaterials
Oest de la cova. La part principal la formen dos
costers separats pel collet on se situa I'anorne-
Llevat de les peces arnagades la rnajoria de
nada provisionalrnent ~(Habitació
n." 9,~: I'Est que
les restes estava practicarnent en superfície, aixo
arriba fins al llac i al con d'enderrocs situats baix
ha fet que la fragrnentaci'ó i la dispersió hagi estat
I'entrada, i el Nord que acaba en el llac hornonirn,
rnés grossa a I'estar exposades a I'acció dels visi-
el rnés irnportant de la cova. L'altre Secció (Oest)
tants ocasionals de la cova. Propiarnent no se pot
esta situada a Ponent de I'esrnentada habitació,
parlar de nivell, sirnplernent la superfície de la
en un indret pla i de sotil baix de la galeria Est-
construcció (que tant en els rebaixos corn en els
Oest. Nornés té accés cornode desde els altres
reblits es calcarenita capolada, o sia arena) estava
sectors habitats per un sol Iloc, precisarnent alla
una mica cornpactada per I'ús. A qualque sector
on es feren dues parets que delimiten un portell.
trobarern cendres fins a una gruixa de 30 rnrn. Per
És probable que part del jacirnent estigui tapat
darnunt aixo i nornés tapant en part les restes ar-
per les pedres del con d'enderrocs, especialrnent
queologiques hi havia arena producte de la des-
1
per les que caigueren quan se va fer I'entrada ar-
cornposició del sotil i una mica de fang arrosegat
tificial de la cova.
pels peus dels que han trescat la cova. No tots el
La feina d'acondicionarnent de la cova con-.
rnaterials sortien dins allo que podriern anorneiar
sisteix esencialrnent en I'aplanarnent del pis. La
habitacions (rnarjades i tanques); a les vores del6
Q
secció principal formada pels dos costers esrnen-
Ilacs que limiten el poblat pel Nord i per I'Est, es-
tats, és la que va esser objecte de la rnajor part de
pecialrnent en aquest darrer hi havia gran quanti-
les obres. A I'altre secció, corn que era basica-
tat de restes. A rnés d'aixo hi havia una acurnula-
rnent horitzontal nornés s'hagueren d'elirninar ir-
ció de ceramica entre I'habitació 12 i I'aigua que

se podria considerar com a un femer. El sector
fet de trobar-la enfora del poblat i estar quasi sen-
Est de la cova més enlla de I'entrada va resultar
cera ens ha fet inclourer-la.
esser completament esteril. Un fet molt interes-
111.
Estri de ferro de forma i ús desconegut.
sant és que a la cova nornés trobam rnaterials mu-
Es tracta d'una peca d'uns 600 mm. de llargaria i
sulmans, si exceptuam el fems rnoderns que se
uns 20 de gruixa amb un sortint a un cap. Se va
localitzen a partir de la vora Est del jaciment cap
trobar dins I'aigua i esta molt desfeta per I'bxid
t
a I'entrada, per tant el podem considerar tancat a
fins al punt de que la seva vertadera forma i fun-
efectes arqueologics.
ció són impossibles d'aclarir.
Corn ja hern dit més arnunt només parlarern
de les peces que trobarem arnagades, que, tant
per haver-les trobades així, corn per esser en la
seva irnmensa rnajoria tipus inedits, tenen impor-
tancia abastarnent per justificar aquest avenc. Els
i
cm.
objectes que descrivirn a continuació se varen tro-
bar amagats a diferents indrets de la cova, alguns
ben allunyats de les habitacions. ~ b n t r e
uns esta-
ven aillats, d'altres se trobaren agriipats; per tant
enurnerarem en primer lloc els arnagatalls i les
peces que els formaven, el número que els indica
serveix per localitzar el lloc en el plano1 general
de la cova.
,
l. Lot d'eines i objectes de ferro i coure. Se
trobaren dins I'aigua, aferrats al fons per concre-
cionament, a un racó superficial ,del llac Nord.
L'aigua ha produit una alteració tan grossa que
només se reconeix la forma d'una rella d'arada
(Fig. 1). El coure, desconeixem I'aleació, per ven-
tura restes d'una peca de vaixella esta reduit a
fragrnents. La resta d'objectes és yna rnassa dis-
forja on nornés hern individualitzat la punta conica
i buida d'un estri de finalitat desconeguda. El fet
de que s'amagassin dins I'aigua fa pensar que la
gent devia confiar en poder-los recuperar prest.
No creirn per altre part que el nivel1 de I'aigua fos
gaire diferent de I'actual, deduit de la situació dels
tests trobats a les voreres.
II. Safa vidriada interiorment de blanc amb
decoració en verd de polígons estrellats de cos-
tats voltats (Fig. 2). Se va trobar rompuda, part
dins I'aigua i part defora (aixo explica perque uns
fragrnents han perdut I'esmalt estannífer i els al-
tres no). Si bé no se podia considerar arnagada, el
Figura 1

Seccid h-l

COVA DETS AMAGATALLS
Secció FF'
SECTOR OEST-CENTRAL
Topogra fia F Ruiz M. Trias
SCM 16-8-81
Secció GG'


232 mm. de diametre. La segona (Fig. 7) es de
forma quasi identica a I'anterior, canvia en que el
fons del repeu puja mes que la continuació teb-
rica del perfil exterior de les parets. Fang rosa
amb la capa exterior groguenca tal vegada degut
a un excés de foc durant la cocció. Desgreixant
de mida regular. Interior vidriat de blanc. Decora-
ció en verd: dues línies just a la vora i la paraula
baraka = benedicció en escriptura cursiva. És la
peGa mes ben conservada de totes. La tercera
(Fig. 8) te el perfil mes tancat que les anteriors.
Repeu amb un forat fet després de la cuita. Inte-
riorm,ent vidriada-en blanc amb decoració en
Figura 4
verd: Faixa ampla' amb motius estrellats compli-
cats, línies radials, reguinyols i estilitzacions
florals. Pasta identica a la de la peqa anterior.
IV. Atiador de ferro (Fig. 3). Se va trobar a
220 mm. de diametre.
un nínxol de la paret que penja damunt la vora
VI. Dues safes en la mateixa posició de les
meridional del llac Nord. Te una llargaria de 570
esmentades en el punt anterior (Fig. 9). Estaven
mm. El seu estat de conservació es bastant ac-
dins un espai entre roques a nivell de I'aigua,
ceptable. Te dues bandes de decoració entorsi-
completament invisibles llevat de que hom hi afi-
llada i restes de la cadena que serviria per tenir-10
cas el cap. La que estava damunt (Fig. 10) es
subjecte.
I'unica que difereix de forma: les parets i el fons
V. Tres safes en magnífic estat de conserva-
fan un caire que per dins esta remarcat amb un
ció. Estaven col.locades capgirades darrera una
solc. El repeu esta foradat després de la cuita. La
estalagmita i tapades de pedres, a un lloc no
pasta es igual a la de les dues peces anteriors.
massa enretirat, pero poc vistable (Fig. 4). La pri-
Igualment esta vidriada en blanc nomes per I'inte-
mera (Fig. 5) es un esplendid exemplar amb deco-
rior. Decoració en verd: faixes radials a les parets
ració de reflex metaI.lic, sense comparanqa amb
unides per corbes i una zona puntejada en el cen-
fm
..
res, fins ara conegut a Mallorca. Te forma de bol
tre. 220 mm. de diametre. La seva companya (Fig.
molt obert amb vora indiferenciada i perfil parabo-
11) te el mateix perfil parabolic que ja hem es-
lic. Fang rosa amb desgreixant de mida petita. Vi-
mentat, per ventura se distingueix perque esta re-
driat blanc per dins i per fora, molt lluent amb un
tocada amb espatula o ganivet, cosa que li dóna
suau craquele. Decoració de reflex metal4ic molt
un aspecte cantellut exteriorment. Repeu amb
bigarrada nomes per dins: estrella i faixa macises
perforació post-cocció. La pasta es analoga a la
amb esgrafiats curvilinis, faixa ampla amb motiu
de les tres peces anteriors. També esta vidriada
epigrafic (Fig. 6) combinat amb espirals i punts.
de blanc per dins amb decoració en verd: línies
concentriques i radials, sanefes, corbes i una es-
trella de David en el centre. Aquí notam una certa
maldestresa d'execució, o vist desde una bptica
<<moderna,),
rapidesa o espontane'itat.
VII. Ungüentari de vidre verdós (Fig. 12) tro
trobada a Mallorca, sense cap paral.lel conegut.
VIII. Aixa. (Fig. 13). Dins una encletxa, no es
tava tan sols tapada de terra, te una llargada d
pica dels constructors de barqu
nom al seu ofici: mestre d'aixa.
IX. Rella d'arada (Fig. 14).
Figura 6


Figura 9
vellada, pero prou ben conservada per donar a
coneixer la. forma que tenien aquestes eines en-
tre els musulmans de Mallorca, ja que és el pri-
mer exemplar que en tenim. Té una llargada de
380 mm.
X. Clau (Fig. 15). Entre dues tanques. Tam-
poc esta massa clar si estava amagada. Completa-
ment rovellada- té empero la característica forma
de les claus d'al-Andalus amb I'ull petit. No se'n
coneix d'altre a Mallorca. LlargAria de 105 mm.
Discussió
Abans de discutir la problem
r tant la informació apo
4
tes descrits podriem fer alguna observació sobre
tada per aquest jaciment ha d'esser molt fecunda
els materials arreplegats durant I'excavació ara en
dins aquest camp, omplint llacunes i fent revisar
procés de neteja i restauració. A mes dels nom-
conceptes.
brosos fragments de ceramica s'han trobat bas-
En primer lloc, hem de separar, almenys pro-
tants d'objectes de bronze: agulles, un anell amb
visionalment la peqa de reflex de les altres, tant
una gemma de vidre, peces amb forma de Ilanqa
per la diferencia de vidriat i decoració com per la
que equivocadament s'han considerat frontisses i
de pasta. Pensam que es una peqa d'importació,
una campaneta. De ferro han sortit una giradora i
perque no tenim mes notícia de reflex metal.lic
nombrosos claus associats a restes de fusta que
mallorquí que una foto d'una peqa del Museu de
podrien correspondre a caixes. Tot aixo mostra
Ceramica de Barcelona (LLUBIA, 1967) que podri
clarament que dins la cova se varen entrar tota
pertanyer al forn del carrer de Zavella. Espera
casta d'objectes domestics almenys els de més
que I'estudi complet dels materials d'aquest forn,
valor que podien esser transportats facilment.
ara en curs, ens doni alguna clarícig Referent a la
A la descripció i a les il4ustracions dels objec-
forma, I'afinitat és evident amb les peces d'epoca
tes metal4ics poca cosa podem afegir. No en co-
califal de Santa Caterina de Sena (ROSSELLO-
neixem d'altres que se puguin situar dins al-
. BORDOY, 1978), si bé la nostra peFa té el perfil
Andalus, llevat de la clau, semblant en petit, a les
mes obert, parabolic com he dit. La decoració es
claus de Granada, lliurades als cristians el 1492.
inedita, almenys en conjunt, igual que el motiu
En relació a la classificació de les peces cera-
epigrafic, del que en desconeixem el significat.
miques, el panorama és mes complicat del que
Els altres motius no manquen de paral4els. Els es-
podria semblar a primera vista, donada la relativa
grafiats curvilinis son característics del moment
abundancia de troballes d'aquests darrers anys, i
almohade, pero venen de molt més lluny. En pe-
a la feina de sistematització feta per ROSSELLO-
ces de reflex els trobam a al-Qal'a a la segona
BORDOY (1978). No sembla, empero que, a la
meitat del segle XI i a Malaga abans de la con-
vista d'aquestes complicacions la sistematica de
questa almohade (JENKINS, 1980) per tant en tot
la ceramica musulmana de Mallorca hagi passat
cas anteriors al tercer quart del segle XII. Tanma-


teix hagues estat interessant poder comparar el
perfil amb els bacini citats per aquesta autora,
pero com- passa sovint en els estudis de ceramica
decorada, han estat omitits.
Les altres peces tenen una gran afinitat de
pasta i bastanta diferencia de motius decoratius,
compartint també el color dels vidriats i el tenir
I'exterior bescuitat. Dues d'elles (Fig. 7 i 11) tenen
el mateix perfil parabolic de la safa de reflex, una
altra (Fig. 8) el te més tancat, molt semblant als
esmentats materials califals. La peqa corresponent
a figura 10 se podria classificar pel perfil en el ti-
pus III a de ROSSELLO-BORDOY (op. cit.) si be
que per vidriat i decoració se'n fa bastant enfo-
ra, apart de que la cronologia proposada per a
aquest tipus és bastant diferent de la nostra.
En conjunt aquestes ceramiques tenen relació
per la forma amb materials califals, enc que no
puguin pertanyer a aquesta epoca de cap manera.
Per altra part resulta notable que totes tenguin
vidriat nomes a I'interior, ja que aquesta caracte-
rística no es massa freqüent a les safes mallor-
quines.
Hipotesi cronologica
Figura 13
Com hem vist les afinitats tipologiques dels
.
- .
objectes trobats són molt magres, afortunadament
partir de la batalla de Porto Pi i del comenqamen
les característiques del jaciment fan que poguem
del setge de la Ciutat a mitjans de Setembre d
donar una cronologia provisional, a I'espera de
1229 el Pla degue torna quedar sotmes al saque
que I'estudi complet dels materials la confirmi o la
dels cristians.
contradigui. Aquestes característiques: unes obres
Les circumstancies son molt semblants en el
importants dins la cova, unes peces de valor ama-
dos casos, I'exercit musulma resistint dins la Ciu-
gades, abundants restes de foc, creim noltros que
tat durant mesos, i el camp abandonat a una ocu-
son la resposta a una amenaqa militar que s'es-
pació mes o menys irregular per part dels inva-
pera llarga, i que de fet ho degué esser. Dins I'his-
sors. Malgrat aquesta semblanqa nosaltres crei
toria de I'lslam mallorquí una amenaqa com
que hem de situar I'ocupació de la Cova de
aquesta s'ha donat en dues ocasions. Primer amb
.
Amagatalls dins el període final de I'lslam a Ma-
motiu de la creuada Pisano-Catalana (1 114-1 115).
Ilorca. Els arguments a favor d'aquesta tesi són
Durant els 8 mesos que dura el setge de Madina
pocs pero contundents. Per primer tenim la pre-
Mayurqa es més que probable que els invasors
sencia de ceramiques tipicament almohades: les
fossin amos de I'llla, almenys del Pla, fet que se-
gerretes decorades amb bandes de manganes es
gurament obligaria a molta gent a cercar refugi.
grafiades i verdancs de vidriat verd. No han esta
Com sabem el desenllaq d'aquest episodi es la
citades a I'inventari de troballes perque són mat
conquesta i saqueig de la Ciutat, abandonant des-
rials que han sortit molt fragmentats. Com que
pres els cristians les Illes, que els Almoravits, a
Almohades conquereixen Mallorca el 1203, tenlm
qui havien demanat ajuda els mallor
per a la seva epoca una durada de 26 anys, cosa.
rien sense cap resistencia.
que permetria, enc que no tenguessim altra dada
una acceptable precisió cronologica. Un altre ar-
pon a la conquesta definitiva de les Illes pels cri
gument de pes és el nombre de peces de valor
tians. Si be I'enfasi s'ha posat sempre a la da
que romangueren a la cova. És Iogic pensar que
del 31 de Desembre de 1229, no hem d'oblid
si la cova s'hagues habitat en temps de la
que les operacions comenqaren el 6 de Setem
<<creuada,,
esmentada, algú hagués pogut recup
d'aqueix any a Salou amb la partida de I'estol i
rar els objectes després de la retirada cristiana.
acaben a Mallorca fins el juny de 12.32 amb I
submissió dels muntanyencs, essent el colofó d
la Conquesta I'ocupació de Menorca el 1287.
72

Figura 14
M
Recopilació i C O ~ C ~ U S ¡ O ~ S
humana: el drama d'uns musulmans mallorquins
amagats esperant que passas una greu amenaSa
El nostre treball podria esser facilment califi-
que finalment acaba amb el seu poble. Si al final
cat de prematur, ja que no esta fet damunt un es-
pogueren salvar la vida no ho sabem, el que es
tudi complet del jaciment. Hem de considerar,
segur es que no salvaren el ~4resor>,,
que si be no
empero que I'objectiu pretes ha estat donar la pri-
es tan important com els munts d'or i plata de
micia a la nostra publicació espeleologica d'unes
que parlen les llegendes, per nosaltres no te preu.
importantissimes troballes efdctuades durant el
Aquí trobam clarament il.lustrat quelcom que ja
treball de rutina de I'exploració d'una cavitat, tre-
intui'em feia molt de temps: I'us generalitzat de les
ball que inclou el cercar restes arqueolbgics. Per
coves com a refugi per part dels musulmans, que
aixo mateix les troballes així fetes no se poden
lica $1 gran nombre de ceramica que s'hi ha
calificar de ~ ~ c a s u a l s ~ ~ ,
com repetidament se fa.
Tanmateix el que hem presentat en aquestes pla-
nes es abastament Anportant perque la noticia
aporti dades, si no revolucionaries, si almenys
cabdals per al coneixement del món lslhmic Ba-
lear, no massa sobrat de documents. A mes d'aixo
creim que I'estudi exhaustiu del jaciment dels
P
Amagatalls escapa ja de I'ambit espeleolbgic.
Per tant les conclusions tendeixen mes que
5
res a valorar el jaciment i I'importancia de la infor-
.
.
mació que aportara el seu estudi complet. Provi-
sionalment doncs, i a I'espera d'aquest les conclu-
-
sions són les següents:
1. Aquesta cova es el testimoni d'un fet his-
cm.
toric, marginal si voleu, pero d'una gran intensitat
F~gura
15

2. Les troballes són en la seva majoria mate-
Bibliografia
rial absolutament inedit. L'ampolleta de vidre i les
ALCOVER, A. M. (Jordi des Racó) (1976): .tRondaies Mallorqui-
eines són objectes totalment desconeguts, alme-
nes)~
Tom V. pp. 58-61. Editorial Moll. Ciutat de Mallorca.
nys a Mallorca i segurament a tota Espanya.
JAUME I (edició de 1926): <Gronica,* Tom I. pp. 110-114. Edito-
Aquestes eines ens informen de que entre els re-
rial Barcino. Barcelona.
JENKINS, M. (1980): -Medieval maghribi luster-painted pottery..
e
fugiats a mes de camperols hi havia gent mari-
Colloque de Valbonne, 1978. Edit. C.N.R.S. pp. 335-342.
nera. La pe$a mes preciosa es una safa de reflex
Paris.
metaI.lic, que es absolutament única dins la seva
LLUBIA, L. M. (1967): <Ceramica medieval española~~
Nueva CO-
epoca.
lección Labor. Edit. l,abor. fig. 80. p. 67. Barcelona.
3. Ens trobam davant un jaciment tancat d'e-
ROSSELLO-BORDOY, G . (1978): qgEnsayo de sistematización de
la cerarnica árabe e i Mallorca*, Institut d'Estudis BaleBrics.
poca almohade, i mes concretament dels darrers
Diputació Provincial de Balears. Ciutat de Mallorca.
dies de I'lslam a Mallorca, el 1229. Aixb ens per-
TRIAS, M. (1979): ('Nota brevia a I'estudi de les cerimiques de la
metra datar amb tota Seguretat una serie de tipus
Cova'des Diners*,. Etfdins. 5-6, pp. 75-80. Ciutat de Mallorca.
. "
ceramics, ajudant a clarificar el panorama de la
sistematització de la ceramica musulmana mallor-
quina.
4. Com a avenq d'aixo .darrer, les cerami-
ques que hem donat a coneixer plantegen una se-
rie de problemes estilístics i cronologics interes-
sants. Per una part trobam uns perfils que, entre
els materials mallorquins coneguts, nomes els po-
dem relacionar amb la cosa califal. Per altre ban-
da el motiu almohade característic de corbes .es-
grafiades, el tenim aquí associat al reflex daurat,
amb paral4els en el Maghreb del segle XI.
Epíleg
Tots els materials que s'han citat estan en po-
der del Museu de Mallorca entitat amb la col.labo-
ració de la qual s'ha fet I'excavació del jaciment.
Tant aquesta com I'elaboracio del present treball
no hauria estat possible sense I'ajuda inestimable
del 'g.ran amic Frederic Soberats, a qui volem
agrdir com se mereix la seva constant col,labora-
cio. Igualment hem de manifestar el nostre reco-
neixement a En Guillem Rosselló i a tots els com-
panys de I'Speleo Club Mallorca, especialment a
Jaume Rosselló i a Francesc Ruiz. No podem obli-
dar tampoc a Antoni Vallespir i a J. A. Encinas