Noves aportacions al coneixement de les coves de sa Mola (Formentera) i de la seva import�ncia arqueol�gica
NOVES APORTACIONS AL CONEIXEMENT
DE LES COVES DE SA MOLA (FORMENTERA)
I DE LA SEVA IMPORTANCIA ARQUEOLOGICA
PER:
M. Trias
LL. Roca del S.C.M.
INTRODUCCIO:
En aquest treball volem fer una breu referència a les cavitats explorades i topografiades pel Speleo Club Ma-
llorca durant la seva campanya de l'any 74 a l'illa de Formentera, destacant ('importància de les troballes
arqueològiques que s'hi efectuaren, que aporten dades fonamentals per el coneixement de l'ocupació de les
Pitiusses per l'home prehistòric.
Cap d'aquestes cavitats figura al treball d'En Montoriol"Les grotes de I'ile de Formentera (Baleares) et leurs
relations avec les oscilations de la mediterranée,"unica referència bibliográfica que coneixem sobre el tema.
La localització d'aquestes cavitats va ésser possible gràcies als informes de Na Lourdes Ferrer, del poblet d'Es
Caló, a qui volem manifestar el nostre agraiment, així com al Senyor F. Masdeu, mestre de Sa Mola per la seva
col.laboració.
SITUACIO I MORFOLOGIA:
De les 7 coves estudiades, un grup queda caracteritzat per estar a una mateixa altària (Cova Petita, Cova des
Forçats, Ses quatre Boques i Sa Cova Darrera) i per tenir una gran semblança morfològica. Un Segon grup (Complex
Mamelles) el formen tres cavitats, (Cova de Ses Mamelles, Cova de Sa Fresca, i Cova des Riuets) comunicades entre
sí.
Aquest conjunt de cavitats està situat als penya-segats de Sa Mola, prop del racó de Sa Cala, part devall Ca'n
Ferrer. Degut a la proximitat de les coves entre sí, els hi donam les mateixes coordenades planimétriques. L'altitut
que correspon a les Coves de Nivell Superior, (Petita, Forçats, etc.) és de 122 m., les coordenades son X= 5° 14'
00" Y = 38° 40' 53".
Tota la peninsula de Sa Mola està formada per calcarenites tabulars del Miocèn, recobertes per sediments
quaternaris, del quals s'en alliberen els penya-segats que I'enrevolten.
DESCRIPCIO I MORFOLOGIA
1.- Coves de Nivell Superior: Com ja s'ha dit, aquest conjunt de cavitats es caracteritza per una gran coin-
cidència morfològica, per aixó ferem una descripció de conjunt indicant les mides principals de cada una.
Totes presenten planta allargada en el sentit del penya segat; la seva penetració en el massis en relació a la
dimensió esmentada és molt petita. Gairebé totes presenten vàries boques, n'es excepció la Cova Darrera. Son
rigurosament horitzontals i només a l'entrada es trobem grans munts de blocs despresos del paladar de la boca per
gravitació, cosa que fa que el pis estigui per devall l'entrada actual.
La morfologia és totalment de corrosió, cúpules i penjants de roca que, de vegades, entren en contacte amb el
pis, fent que la cova tengui planta laberíntica.
Las parets presenten un vertader "calat", format per petites perforacions degudes a la corrosió de les gotes
de condensació que actualment son visibles a molts d'indrets.
El pis de les coves és de "terra fusca'', horitzontal amb cruis poligonals de dessecació.

Foto n° 1 - SES 4 BOQUES
Foto n° 2 - SES 4 BOQUES
15

Cova Petita:
La menor i la més oriental del conjunt, te dues boques i les seves dimensions son de 16 m. de llarg per 5 d'am-
pla i 3 d'alt.
Cova des Forçats:
Presenta vàries boques formades pels esmentats enderrocaments, te 60 m. de llargada per una mitja de 22 m.
d'amplada i una alçada màxima de 5 m.
Cova de ses 4 Boques:
Esta subdividida en dues cambres principals per un contacte de volta amb pis, les seves mides son de 110 m x
24 m. i per 3 m. d'altária.
Cova Darrera:
Es la més occidental del conjunt, te unes dimensions de 18 m. x 16 m. per una altària de 4 m.
2.- Complex Mamelles:
Cova de ses Mamelles
Es la major i la més coneguda del complex i de tota la zona. Esquematicament la podem considerar com una
sola sala, de planta tentacular, de dimensions máximes 100 x 50 m., amb una altura que varia entre una màxima
calculada de 18 m. i una mínima de 2 m.
La seva boca s'allarga al peu d'una timba, presentant nombroses obstruccions produides per desprendiments, i
ocasionalment per obra artificial, amb intenció de tancar la cova, especialment a la bauma oest.
La cavitat presenta un predomini de formes clástiques que, a diferéncia de les cavitats descrites anteriorment,
ha motivat un gran desenvolupament tridimensional. Als seus costats N.E. i S.O. apareixen unes pseudo-galeries de
morfologia de corrosió. Tot el pis d'aquestes, de nivell inferior respecte al centre de la cova, está format per uns
sediments polsosos, amb restes d'ossos d'au indeterminada. La seva potència apreciable, és de 3 m., palesa a uns
pous que s'obrin a la pseudo-galeria meridional. Aquests sediments han estat amplaments reexcavats, cosa que ha
produit el que hagin quedat penjats pisos de colada estalagmitica. vid. Foto n° 3. Especialment voltant el caos de
blocs central, s'hi troben algunes formes de reconstrucció, estalagmites i pisos estalagmítics.
Cova de sa Fresca:
La podem cohsiderar formada per dues amples galeries de direccions perpendiculars, la més important de
direcció N.E. S.O. Te unes dimensions de 75 m. de llargada per 12 d'amplada. En aquesta mateixa direcció, sobre
diaciasa N. 35 E. i després de pujar pelcaire d'un gran bloc, es troba una boca superior a 11 m. per damunt de la
part més baixa del pis, boca que queda a la mateixa altura i al peu de la mateixa timba que l'entrada de Ses Mame-
lles. Aproximadament al centre d'ella i cap al S.E., neix una segona galeria de 30 m. de llarg per 10 d'ampla, que co-
munica amb la Cova de Ses Mamelles a través de vàries formes de corrosió (Cúpula abaix, Fresca, pou a dalt, Ma-
melles). De manera semblant s'ha verificat la captura de la cambra E., que ha donat una nova boca d'entrada al
Complex.
A ('intersecció de les dues galeries, s'hi ha format un gran caos de blocs, originan un creixement en altura de
la cova; 16 m. en aquesta zona, per una mitja de 3 m. a les altres zones que presenten morfologia de corrosió.
Episòdicament trobam alguna forma de reconstrucció com el pis estalagmític penjat de la secció F F'.
Desde la boca occidental, fins a ('unió amb la Cova des Riuets, tot el pis és de terra fusca, amb una marca de
circulació produída per l'escorriment de les darreres aigues vengudes des Riuets, que te una cota més alta. A la
galería S.E. i a la part oriental de la zona clástica, trobam uns sediments semblants als esmentats de la Cova de ses
Mamelles. Tal com a aquesta els sediments han estat reexcavats; la galeria S.E., sembla haver estat completament
colmatada. Igualment els testimonis trobats a la zona dels blocs reforcen aquesta idea.
Cova des Riuets:
Es la que te la boca al nivell més alt, 112 m. s.n.m. Prenguent aquesta coma referència, la Cova de Sa Fresca te
la boca occidental a - 9 m. i l'oriental a - 13 m., i la Cova de Ses Mamelles a -.3,6 m.
Presenta un aspecte més poc evolucionat que les anteriors, amb predomini quasi absolut de formes de
corrosió. Te una planta allargada en el sentit del penya-segat, i de dimensions 50 x 15 m., amb una altària mitja de
1,50 m. Degut als penjants que queden entre cúpules, i toquen o penetren dins els sediments del pis, la planta resul-
ta ser laberíntica.
Exceptuant la part próxima a l'entrada, tot el pis está format per sediments horitzontals de terra fusca, análegs
als de la galería occidental de la cova dé Sa Fresca; excavats pel curs divagant de les darreres aigues que s;hi han
escorregut. Cal destacar el fet de que el sentit de la corrent que indiquen aquestes marques és desde las proximitats
de la boca cap al, estret camí de l'unió amb la Cova de Sa Fresca.
El desnivell entre el pis argilós i la boca és de 7 m. Just baix d'aquesta, s'hi troba un conjunt de grans blocs,
entre els quals es vàren fer les troballes arqueològiques.
GEN ESE-
1.- Nivell Superior:
A l'hora de considerar la formació d'aquestes cavitats, sens presenta en primer lloc el fet de la rigurosa horit-
zontalitat del conjunt.
Donat que no sembla existir cap factor litològic que la justifiqui, hem pensat en una relació amb un nivell hídric
present a I' hora de la seva formació, nivell marí o bé piezomètric en equilibri amb ell, que hagi fet d'un determinat
16

junt un lloc privilegiat per a la espeleogènesi.Ja que tota la morfología descrita apunta a una gènesi en régim freàtic,
no és massa arriscat pensar que aquest conjunt de coves s'havia establit sobre un junt, com una sorgència de les
aigues infiltrades en el Plà de Sa Mola. Suposant que aquestes sorgèncias estirien molt aprop del nivell de base, en
aquest cas, la mar; podriem, relacionar-les amb un moment primerenc del Pleistocèn, Sicilià o Calabrià; tot aixó
pensant que l'illa no hagi patit movjments tectónics dins el quaternari.
2.- Complex Mamelles:
Per damunt la complicació morfològica del sistema, podem treure una serie de factors comuns. En primer lloc
tenim el fet de que totes les coves son horitzontals. En segon lloc tenim una direcció predominant de galeries i
sales. Per tant s'ha de pensar que el Complex s'ha format sobre un sistema de junts horitzontals i diaclases de
direcció principal NESO i de direcció secundària NOSE.
Cal atribuir al sistema un origen freàtic, semblant al senyalat per a les cavitats del nivell superior.
Aquesta primera fase, freàtica está representada per tota la cova des Riuets, per la galerie occidental i la boca
oriental de la Cova de Sa Fresca, i per les pseudo-galeries de la Cova de Ses Mamelles.
L'apertació hídrica cenital, corresponent a un règim no saturat, que hauría succeit al anterior, ha motivat els fe-
nómens clástics: (caos de blocs, creixement en altura de les zones centrals de Sa Fresca i Mamelles), i també
l'obertura de la boca superior de la primera.
. Anc que no podem aventurar-hi ascripció a cap moment concret, s'ha de fer constar que les captures entre la
galeria principal de Sa Fresca i la seva sala oriental, i entre Mamelles i Fresca, s'ha fet en un moment en que les
cavitats estaven prou evolucionades.
ARQUEOLOGIA
Preliminars:
Mentre s'estava efectuant l'exploració de la Cova des Riuets, trobàrem un fragment de ceràmica de factura in-
dubitablement prehistòrica dins un dels escorrancs formats per l'aigua en els sediments argilosos, no massa Iluny
dels blocs que s'acaramullen davall l'entrada.
Seguint el presumible camí del dit fragment, dins un espai entre els blocs, efectuarem les troballes objecte del
present capítol, que creien que no és exagerat calificar de sensacionals, en relació al coneixement de la Prehistòria
de Formentera. Tots els matérials han estat depositats en el Museu Arqueològic d'Eivissa.
Ubicació de les troballes:

La majoria dels materials recollits estàven, com ja s'ha dit, entre i baix uns grans blocs al peu de l'entrada de la
cova. Entrada per una altra part que obliga a acalar-se i a aferrar-se per penetrar a la cavitat.
Malgrat estar devora l'entrada, el lloc té molt poca claror i a demés, no permet estar-hi dret, cosa que planteja
el primer interrogant.
De totes les coves del complex, aquesta i concretament aquest punt, sembla la més poc apropiada per servir
d'habitació. Tot el complex presenta llocs molt aptes per ésser habitats: Sala oriental de Sa Fresca amb la seva am-
ple boca, tota l'entrada a ses Mamelles, ample i alta de sòtil, especialment la balma occidental, on existeix un mur
de roques grosses, que podria haver tancat una habitació. Emperó, no s'hi han trobat restes arqueològics, ex-
ceptuant qualque fragment de cerámica vora l'entrada a Ses Mamelles.
Hem de pensar, doncs, que degué existir un motiu que va obligar als indígens a habitar especialment un indret
incòmode i d'accés relativament difícil, i I'unic que sens acudeix, és la necesitat d'amagar-se, anc que els motius
sens oculten.
Descripció dels materials:
EI gros de les troballes está constituit per fragments de cerámica indígena de pastes més o menys grolleres,
amb desgreixant. Quasi tots corresponen a peçes esferoides. Cal fer constar que no trobarem cap fragment plà, per
tant deduim que no hi havia hagut cap peça de cul plà.
Les principals formes representades son:
a) Globulars sense coll, de mides variables, perdominant però, les formes grosses, sobre els 20 cms de diámetre de
boca. Algunes tenen anses perforades, un exemplar te una corona d'impresions ovals a la boca (n° 1, taula 1), un
altre te una doble línea de murgaronets (n° 14, taula 1).
b) Globulars amb coll recte o més o menys voltat. També de mides grosses. Algunes tenen corona d'anses de
murgaró amb perforació horitzontal; una d'elles (n° 15, taula 2) té, emperó les anses de cordó implantades
d'aspecte semblant, però de tècnica molt diferent.
Una de les peçes d'aquesta forma (n° 4, taula 3) de la que en parlarem més endevant, és de pasta gris i de més
calitat que les altres. Apart d'aquestes formes, n'apareixen d'acampanades (peça n° 21 de la taula 2, de pasta negra
molt ben polida), i troncocòniques, una d'elles amb incisions enbiaixades a la boca (n° 19, taula 1).
Context:
Barrejats amb les peçes i entre terra i cendres aparegué un gran percutor de pedra del pais, així com nom-
brosos restes ossis de menjar: Capra, bos, i copinyes marines : Patella, troxocolea, murex, triton costatus, spon-
dylus, cardium tuberculatum, pectúmculus.)
Sense cap dupte, doncs, el tipus d'ocupació de la Cova des Riuets, fou d'habitació, anc que el mal estat de les
peçes fa pensar en que tots aquests materials constituien un femer.
No está de més descartar la posibilitat de que la cova fos visitada per recollir aigua, com es tan freqüent a
altres llocs; ja que no sembla que en aquest racó de la cova n'hi hagi haguda mai.
17

Enquadrament de les cerámiques:
Acceptant el paralelisme amb les tipologies mallorquina i menorquina, exceptuant pocs casos perfectament
lógic tant en pastes com en formes, ens podriem arriscar a atribuir aquestes cerámiques a un moment tardà del
pretalaiòtic, en relació al materials mallorquins de les navetes, especialment les formes de coll voltat amb anses. No
sembla, per altre part, vist el context, probable una llarga fase d'ocupació de la cova.
Nota discordant dins aquest paralelisme, el constitueix la peça (n° 4, taula 3), de pasta gris amb nombrosos
punts lluents. Aquests, observats al microscòpi petrogràfic en preparació prima, han resultat ésser cuarç, en una
proporció que no es sol donar en les argiles tant de les Pitiuses com de les Balears.
Tant aixó com l'aspecte general de la peça, fa pensar en un procedencia d'importació, cosa que planteja un di-
fícil problema, degut a la manca de paral.lels. Per aixó, qualsevol teoria que poguèssim apuntar sobre el seu
possible origen seria pura especulació, per tant cal que ens abstenguem de formular-ne cap per el moment.
Un altre aspecte interesant, és la presència de relativament molts de fragments cerámics amb forats que cal
atribuir a reparació de la peça. Hem trobat un total de 7 fragments amb perforacions, que donen una proporció de
peçes reparades molt més gran que l'observada fins ara a les estacions de les altres illes, on no solien adobar més
que les peçes importades.
D'aixó, es pot deduir que aquests indígens tenien en més apreci la seva cerámica que no els seus coetanis ma-
llorquins i menorquins.
Costa pena de creure que aquesta estació sigui un lloc afillat de poblament a aquest sector de Sa Mola. Tanma-
teix, baix de la cova, en el coster i prop de la mar, trobàrem alguns fragments rodats de ceràmica indígena, que
podrien ésser relacionats amb un possible poblat. Resulta difícil relacionar amb aquest, les escases parets seques
de la zona, degut al seu aparellat bastant petit.
Conclusions:
Ens trobam doncs, en presència d'una estació tipicament d'habitació, enquadrable dins un món indígena sem-
blant al conegut a Mallorca i Menorca, amb algunes caracteristiques própies, i d'una cronologia dels voltants de la
meitat del segon mil.leni a.d.C.
Juntament amb la presència d'un Dolmen a Can Costa, aquesta estació demostra i enquadra culturalment la
presència de l'home prepúnic a les Pitiusses. Esperam que una concentració de les activitats dels arqueòlegs en
aquest món indígena, molt menys suggestiu que el cartaginés, hi aporti més dades.
No voldriem acabar aquest capítol arqueològic sense agrair a En Joan Camps i En Guillem Rosselló, del Museu
de Mallorca la seva col.laboració a l'estudi dels materials i a la discusió de les conclusions.
EPILEG:
Resumint, l'aportació d'aquest treball consisteix en donar a coneixer un conjunt de coves, algunes d'elles de
morfología molt interessant i en possible relació a un nivell antic de la Mediterrània.
Per damunt l'aspecte estrictament espeleològic, destaca l'importància de les troballes arqueològiques que s'hi
feren, que després del Dolmen de Can Costa, son per ara l'unica deixa segura del home prepúnic a les Pitiusses.
BIBLIOGRAFIA
Montoriol, Pons J. i F. Termes.
Les Grottes de I"iie de Formentera (Baleares) et leurs relations avec les oscilations de la Mediterranée.
COLLOQUE INTERNATIONAL DE SPÉLÉOLOGIE 1963 pp. 180-194 Atenas.
Diari de Mallorca 5 de Marc 1975.

Foto n° 4 - COVA DE SA FRESCA UNIO AMB COVA
Foto n° 3 - COVA DE SES MAMELLES. SECCIO 1-1
DE SES MAMELLES
18

N.M
0
1
2 3
1.
5m.
COVA PETITA
Formentera
To pograf i a.
S.C. M.
L. Roca.
17-7-74

my4
h- 1
O
2
6 8m
• COVA DES FORÇATS

FORME N TERA
•n
^1. C."QM.
c-d
e- f
Topografia.
M.
C. Nadal L.Roca
17-7-74

a-b
SES 4 BOQUES
Roca
M. Trias
18-1-74

A A'
F.
_
COVA DARRERA
Formentera
Topografia
S.C.
L. Roca M. Trias
18 . 8.74
25

9' •
B B'
K K'
004:=:0
HH
-9
G
EE'
m. Equidistáncia 1m.
I
COMPLEX MAME LL E S Formentera
1 Cava de ses Mamelles 2 Co y a de so Fresca
=
3 Coy a des Rtuets
Topografía
S. C. P-1.
CC'
T. Fortuny M. Montaner
A A'
J1'
C. Nadal
M. Trías
19-7-74

Taula 1
11
12
(
2
13
14
4
e
15
N
18
(
17
18
7
19
v
20
22
10
1 M,M=wi Cm.
29

Taula 2
1
1
14
1
/
)
1
1
S
i
L
17
7
i
19
I

k
10
l
1
20
9
t
1
MWMI=MWI Cm.
31

Taula 3
5
WW Cm.
33