Morfologies de corrosi� a la part submergida de la Cova des Pas de Vallgornera. Sector antic, sector de gregal i sector de les grans sales (Llucmajor, Mallorca)
ENDINS, núm. 33. 2009. Mallorca
MORFOLOGIES DE CORROSIÓ A LA PART SUBMERGIDA DE LA
COVA DES PAS DE VALLGORNERA. SECTOR ANTIC, SECTOR DE
GREGAL I SECTOR DE LES GRANS SALES (Llucmajor, Mallorca)
per Francesc GRÀCIA 1, 2, Joan J. FORNÓS 2, Pere GAMUNDÍ 1,
Bernat CLAMOR 1 i Jaume POCOVÍ 1
Resum
La part submergida de la cova des Pas de Vallgornera, concretament als sec-
tors explorats, sector Antic, sector Subaquàtic de Gregal i sector de les Grans Sa-
les, presenten una gran variabilitat de formes de corrosió que són catalogades en
quatre grans grups en funció de les seves dimensions i processos genètics. La gran
variabilitat i contrast observats a les morfologies presents venen condicionats per
l’existència d’importants diferències litològiques de caràcter textural dins les calcare-
nites del Miocè superior a on es desenvolupa la cova, degudes a la variació ambien-
tal amb fàcies de front d’escull i fàcies de lagoon.
Abstract
The submerged part of the Cova des Pas de Vallgornera, specifically in the
recently explored sectors, the Antic Sector, the Gregal Subaquatic Sector and the
Grans Sales Sector, have a great variety of corrosion forms that are catalogued in
four large groups according to their dimensions and formation processes. The great
variety and observed contrasts of the morphologies found is conditioned by the exist-
ence of important lithological differences of a textural character within the calcaren-
ites from the Upper Miocene where the cave is developed, related to variations in the
environmental conditions that include reef front and lagoon facies.
Introducció
Una vegada més, s’intenta incrementar la informa-
El treball se centra exclusivament en les morfolo-
ció sobre les morfologies de dissolució de les cavitats
gies de dissolució que es troben situades a les zones
litorals del Miocè superior de Mallorca lligades a la zona
submergides de la cavitat, als tres sectors actualment
de mescla d’aigües. El catàleg de formes de corrosió de
considerats: sector Antic, sector Subaquàtic de Gre-
la cova des Pas de Vallgornera és especialment atractiu
gal i sector de les Grans Sales. Tradicionalment s’ha
per una sèrie de motius. En primer lloc per la seva es-
dedicat sempre molta d’atenció i reconeixement a les
peleometria, es tracta de la cavitat, amb diferència, de
formacions litoquímiques que es troben a les cavitats
més recorregut de les Balears i que ocupa la sisena po-
com a conseqüència dels mecanismes de precipitació i
sició a l’Estat Espanyol, actualment amb més de 62 km
s’han menyspreat les formacions primàries, generades
de recorregut. Al mateix temps és la cavitat litoral més
pels mecanismes de dissolució de la zona de mescla
important de l’Estat i que tinguem referències d’Europa.
d’aigües principalment. S’ha de tenir present que el seu
En segon lloc pel contrast i la variabilitat que presenten
estudi i anàlisi pot permetre comprendre i valorar la gè-
les morfologies presents condicionades litològicament
nesi i evolució de l’endocarst litoral i que són les formes
i associades a les diferències texturals que presenten
generadores de les pròpies cavitats. El seu estudi a Ma-
les diferents fàcies esculloses del Miocè superior (front
llorca s’ha anat incrementant progressivament gràcies
d’escull, escull en clapes, lagoon) on s’hi troben situa-
a les recerques i aportacions efectuades per l’equip
des dins la mateixa cavitat. El tercer motiu és la bellesa
d’espeleòlegs subaquàtics del Grup Nord de Mallorca a
i claredat de les morfologies de corrosió presents, que
les coves del Migjorn i Llevant mallorquí (GRÀCIA et al.,
constitueixen una riquesa natural de primer ordre.
1997, 1998a, 1998b, 2000, 2003b, 2005, 2006a, 2006b,
2007) i a l’equip d’espeleòlegs que exploren i documen-
ten la cova des Pas de Vallgornera (MERINO, 1993,
1
Grup Nord de Mallorca (GNM). Pollença.
2000, 2006, 2007; MERINO et al., 2006, 2008, 2009;

email:xescgracia@yahoo.es
2
Dept. Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Balears (UIB).
GINÉS et al., 2008, 2009a i 2009b) amb tasques que
email: joan.fornos@uib.cat
encara continuen.
73

Figura 1: Topografia de la cavitat, amb la cartografia de fàcies litològi-
Figure 1: Survey of the cave, with a map of the lithological facies of the
ques del Complex d’Esculls del Miocè superior (modificat de
Uppper Miocene “Reef Complex”.
GINÉS et al. 2008).
Antigament, i encara ara, és habitual parlar de mor-
Mallorca es va fer a GRÀCIA et al. (2005) i va ser incre-
fologies espongiformes de forma global per incloure
mentat i perfeccionat per noves aportacions a MERINO
gran part de les morfologies de dissolució presents.
(2006) i GRÀCIA et al. (2006a, 2007), essent el present
Però creiem que és important intentar anar més enllà
treball un intent de millorar i aprofundir en el coneixe-
d’aquesta generalització i aprofundir en la riquesa de les
ment i la classificació de les morfologies de corrosió de
formacions primàries. És com si tots els espeleotemes
les cavitats litorals associades a la zona costanera de
no es tractessin més que de forma global, sense entrar
mescla d’aigües.
en la gran riquesa de tipologies que existeixen.
D’ençà de les exploracions iniciades l’any 1994 a
la cova des Coll, amb la troballa d’una gran riquesa de
formes de corrosió, es va veure la pobresa dels termes
Catàleg de morfologies de
que empràvem i la necessitat d’aclarir i aprofundir en
l’estudi d’aquest aspecte de l’endocarst. Les dificultats
corrosió de la cavitat
per catalogar i sistematitzar les morfologies primàries
rau molt sovint, en la dificultat d’atribuir les morfologies
La cova des Pas de Vallgornera constitueix una
de corrosió a una determinada tipologia, ja que es pre-
excel·lent i rica font d’informació en referència a aques-
senten juxtaposicions de diferents classes, amb formes
tes formacions primàries, a la vegada que permet la
intermèdies i diferents gradacions d’intensitat en el pro-
comparació i l’anàlisi de la importància de la litologia, en
cés de la dissolució. També les variacions de mida de
quant a la seva variabilitat textural, en la gènesi de les
les morfologies suposa un increment de la dificultat de
morfologies. La presència de zones de la cova que es
classificació. Alguns dels termes inicialment emprats
desenvolupen associades a diferents fàcies esculloses,
corresponen a BRETZ (1942), NÚÑEZ (1967), FORD i
com son les fàcies de front d’escull o també dins de fà-
WILLIAMS (1989) i SLABE (1995). El primer intent de
cies d’escull en clapes (dins la fàcies de lagoon extern), i
sistematització de les morfologies de corrosió presents a
d’altres zones que travessen les fàcies de lagoon extern
74

i intern ho fan possible (GINÉS et al., 2008; 2009b). La
Sistemes de cavitats laberíntiques (irregular mazes)
roca, en el primer cas, és molt porosa (amb gran po-
rositat primària i mòldica), en comparació amb la de la
La cavitat presenta una direcció predominant NE-
fàcies de lagoon extern, i sobretot la del lagoon intern
SO. Compartim plenament la interpretació exposada per
amb aspecte més massiu, molt poca porositat primària
GINÉS et al. (2008 i 2009b) sobre el control que la litolo-
i només amb permeabilitat secundària deguda a la po-
gia exerceix en l’organització de la xarxa subterrània, ja
rositat de fracturació. Aquest contrast litològic dins la
que es pot extrapolar a les galeries i sales sotaiguades
mateixa cavitat, constitueix un excel·lent motiu d’estudi.
de la cova (Fig. 1). Als tres sectors que estudiam en
A més a més, la gran quantitat de quilòmetres de ga-
aquest treball podem diferenciar les sales i galeries a
leries i sales fan que hi hagi gran quantitat de formes
on s’observen poques directrius estructurals clares que
per estudiar i comparar. S’ha de valorar el fet de que,
controlin el seu desenvolupament, tal com passa a molts
a les zones subaquàtiques, les galeries i sales afecta-
de llocs dins la fàcies de front d’escull (sector Antic i una
des per processos d’esfondrament són percentualment
petita part del sector de les Grans Sales). Les galeries i
molt baixes, en comparació amb altres cavitats del litoral
sales d’aquests dos sectors són preferentment galeries
mallorquí. Només de forma local afecten i han generat
freàtiques de secció circular o irregular, amb abundants
sales o galeries a on aquests processos siguin predo-
sales i cambres freàtiques circulars. Aquestes no tenen
minants. A continuació exposam seguint inicialment un
direccions molt clares, tractant-se de galeries sinuoses i
criteri dimensional, el catàleg de formes trobades als
estan ramificades formant un autèntic aspecte espongi-
sectors subaquàtics estudiats de la cova tot fent, quan
forme, a més de la multitud de morfologies de corrosió
això és possible, una comparació amb altres cavitats li-
que presenten a nivell de mesoformes i microformes,
torals de Mallorca:
especialment morfologies espongiformes. Són escas-
ses al sector Antic i al de les Grans Sales les galeries
amb un clar control estructural i les formes de dissolució
MEGAFORMES
són molt més abundants.
Els sectors de la cavitat més ramiformes, en el sentit
Corresponen a aquest grup les morfologies de co-
emprat per PALMER (1991 i 2007), corresponen a la fà-
rrosió d’ordre quilomètric a hectomètric i que poden ser
cies de lagoon; en canvi al sector Subaquàtic de Gregal
considerades com a organització de les xarxes endo-
predominen les galeries rectilínies de centenars de me-
càrstiques
tres sense canvis de direcció importants i amb poques
Figura 2: Galeria freàtica de control estructural estratigràfic al sector
Figure 2: Phreatic gallery of a stratigraphic structural control in the An-
Antic, dins les fàcies d’escull. Es veu clarament la secció ho-
tic Sector, within the reef facies. The horizontal section of the
ritzontal de la galeria que aprofita els plans d’estratificació.
gallery, which has taken advantage of the bedding planes,
(Foto M. A. Barceló).
can be clearly seen. (Photo M. A. Barceló).
75

les amplades són molt importants (en alguns llocs supe-
ren els 25 m) i deixen abundants columnes de roca en-
tremig. La part final de la galeria Grup Nord de Mallorca,
a on entra ja dins el lagoon intern presenta el sostre to-
talment pla i també les podem incloure en aquesta tipo-
logia. A la fàcies de front d’escull, al sector Antic, també
hi son presents, formant sales d’uns 2 m d’alçària i molt
espaioses, que superen els 16 m i subdividides per una
impressionant riquesa d’espeleotemes.
A altres cavitats litorals de Mallorca, com per exem-
ple la cova Genovesa (GRÀCIA et al., 2003a, 2003b),
formen sales com la sala GNM. Encara son més impor-
tants a la cova de sa Gleda, els plans d’estratificació
generen galeries o sales baixes i àmplies (sala dels Pa-
leonivells, laminadors prop del pas de l’Apocalipsi, part
de les galeries de les Haloclines). A la cova de sa Gleda
es localitzen a distints nivells d’espeleogènesi. D’aquesta
manera, a les galeries dels Paleonivells el nivell del sos-
tre està a -13,4 m i el terra a -15,8 m; a les galeries de
les Haloclines entre -17 m i -18,3 m. En el cas de la cova
des Coll localitzada a Felanitx, al Llevant de Mallorca
(GRÀCIA et al., 2005) formen una part important de les
galeries del sector del Poble, sector del Descobriment,
sector del Patatús i sector dels Autèntics.
Galeries freàtiques de control estructural tectònic
(phreatic networks)
Figura 3: Galeria freàtica de control estructural tectònic a partir de frac-
tures que generen seccions verticals. Galeria Miquel Àngel
Barceló (sector Subaquàtic de Gregal). (Foto J. Pocoví).
Són les galeries a on predomina el control estructu-
ral tectònic, a partir de fractures que generen seccions
Figure 3: Phreatic passage showing a tectonic structural control fol-
verticals (Fig. 3). Les diàclasis serveixen de línia de me-
lowing fractures which generate vertical sections. Galeria
Miquel Àngel Barceló (Gregal Subaquatic Sector). (Photo J.
nor resistència per a la corrosió dins la zona de mescla i
Pocoví).
donen lloc a les galeries que en secció transversal tenen
una tendència normalment vertical. L’alçària d’aquestes
galeries arriba a assolir els 10 m a la galeria Miquel Àn-
continuacions laterals. Les galeries que predominen són
gel Barceló. En algunes galeries, especialment també a
principalment galeries freàtiques de control estructural
la galeria Miquel Àngel Barceló, a la part inferior, la ga-
tectònic i presenten habitualment regates de corrosió i
leria es troba molt encaixada, amb uns valors d’amplada
facetes com a morfologies associades. A algunes zones
que va dels 0,5 a 1 m i una fondària que parteix a partir
dins les fàcies de lagoon es troben fàcies amb clapes
dels -5 fins als -8,2 m. Les parets d’aquestes zones in-
d’escull que formen una espècie de “illes litològiques i
feriors presenten una coloració més fosca i recoberta de
morfològiques” amb les mateixes característiques i mor-
morfologies que recorden les espongiformes a escala de
fologies que les primerament esmentades, però de me-
microformes. Aquestes galeries solen tenir associades
nor extensió i perfectament delimitades.
regates de corrosió i facetes, sovint a diferents nivells.

A les zones subaquàtiques de la cova, les galeries de
control estructural tectònic són majoritàries i es troben a
MACROFORMES
les galeries de les Grans Sales, alguns trams del sector
Antic i la major part de la galeria Miquel Àngel Barceló,
Considerem com a macroformes a totes aquelles
trams de la galeria Grup Nord de Mallorca, galeria En-
morfologies de corrosió d’ordre hectomètric a decamè-
davant les Atxes, part de les galeries de l’Estremunció i
tric.
galeria Collonuda Nord. Les cotes de fondària van entre
alguns metres per damunt del nivell freàtic fins a -10 m.
Constitueixen una part important, en proporció, de les
Galeries freàtiques de control estructural
galeries sotaiguades de la cavitat. És molt freqüent que,
estratigràfic (phreatic networks)
en moltes zones es trobin disposades vàries galeries en
forma paral·lela, associades a la equidistant distribució
En aquestes, la corrosió aprofita els plans
de les diàclasis també paral·leles, i que presentin fenò-
d’estratificació, i genera seccions horitzontals, en oca-
mens de coalescència.
sions d’amplades importants (Fig. 2). A la cova des Pas
Comparant amb altres cavitats, en el cas de la
de Vallgornera hi ha importants galeries d’aquest tipus,
cova des Coll localitzada a Felanitx, a la part oriental
dins la fàcies de lagoon extern, al sector Subaquàtic de
de Mallorca (GRÀCIA et al., 2005) aquestes formen la
Gregal, especialment a la galeria Collonuda Sud, a on
majoria de galeries del sector del Poble, sector del Des-
76

Figura 4: Galeries freàtiques de control estructural tectònic-estratigràfic
Figure 4: Phreatic network with a tectonic-stratigraphic structural con-
a la galeria Collonuda Nord (sector Subaquàtic de Gregal). A
trol in the gallery Collonuda Nord (Gregal Subaquatic Sector).
la foto es pot apreciar la secció horitzontal-vertical. (Foto J.
In the photograph the horizontal-vertical section can be ap-
Pocoví).
preciated. (Photo J. Pocoví).
cobriment, sector del Patatús i sector dels Autèntics. A
Galeries freàtiques de secció circular (tubular pas-
la Cova de sa Gleda, les galeries de control estructural
sages)
tectònic es troben a alguns trams de les galeries de les
Haloclines i galeries laterals a la galeria Cinc-cents, en-
Presenten generalment seccions circulars, semicir-
tre -12 i -18,5 m.
culars o el·líptiques, encara que n’hi ha que tenen una
secció més irregular, sense una forma clara (Fig. 5). En
la seva gènesi no ha intervingut de forma tan activa el
Galeries freàtiques de control estructural tectònic-
control estructural tectònic o estratigràfic, encara que
estratigràfic (phreatic networks)
és freqüent que hi siguin presents les diàclasis. En els
casos de l’existència de galeries paral·leles molt prope-
Els dos grans grups de galeries de control estructu-
res solen presentar també morfologies de coalescència.
ral poden combinar-se alhora i generen seccions horit-
S’ha d’anar amb cura de no confondre aquestes gale-
zontals-verticals (Fig. 4). És freqüent que una amplia ga-
ries amb galeries d’esfondrament, a on en secció també
leria de control estructural estratigràfic fusioni dues, tres
s’aconsegueix la mateixa forma però el procés és to-
o més galeries de control estructural tectònic. Al sector
talment diferent. Es tracta d‘un mecanisme de reajusta-
Antic de la cavitat es veu a la branca dreta que condueix
ment gravitacional i no de dissolució.
des del llac d’entrada a la sala Que No Té Nom, a un
A la cova des Pas de Vallgornera es troben espe-
lloc en que la galeria s’obri espectacularment. En aquest
cialment al sector Antic, de secció generalment irregular
tram es produeix una combinació d’un important control
i que no segueixen una direcció clara, no presenten tra-
estructural estratigràfic i almenys dues galeries de con-
ms molt rectes i allargats, com és el cas de les galeries
trol estructural tectònic. També la galeria Collonuda Sud
de control estructural tectònic i presenten abundants ga-
és majorment de component estructural estratigràfic i
leries laterals. Les galeries situades més al NW de les
afectat per almenys dues galeries estructurals tectòni-
Grans Sales, són de secció circular i de diàmetre molt
ques. A la cova des Coll (GRÀCIA et al., 2005) es troben
escàs, fins a fer-se impracticables. La fondària de les
sobretot a l’Oceà de Fang (sector del Descobriment) i a
galeries està compresa entre -3 m al sostre i -3,7 i -4 m
la sala de la Panxa (sector del Patatús).
al terra. Les mides en secció donen uns valors generals
77

Figura 5: Galeria freàtica de secció circular o irregular, sense una forma
clara. En la seva gènesi no ha intervingut de forma tan activa,
o bé es del tot independent, el control estructural tectònic o
estratigràfic. Sector de les Grans Sales. (Foto M. A. Perelló).
Figure 5: Irregular rounded phreatic passage without a clear form. In
its genesis the tectonic or stratigraphic structural control have
not actively intervened, or perhaps it is independent of them.
Grans Sales Sector. (Foto M. A. Perelló).
d’alçària entre 0,8 i 1,5 m; el quocient entre amplària i
alçària de les seccions és de 1,3 i 1,8. A la cavitat es
troben especialment a les fàcies de front d’escull i, a les
fàcies amb clapes d’escull dins les fàcies de rere escull
o de lagoon extern, com és el cas d’algunes zones de
la galeria Grup Nord de Mallorca, a on s’assoleixen els
2,5 m d’alçària i els 5 m d’amplària. Al sector Antic, dins
la fàcies d’escull, l’alçària és de 1,7 m i l’amplària entre
3,5 i 4 m.
A la cova des Coll estan localitzades a les galeries
Laberíntiques del sector dels Espectres i a les galeries
Corcades del sector del Patatús i en gran part de ga-
leries del sector dels Autèntics (GRÀCIA et al., 2005).
Les mides en secció agafades al sector dels Espectres
donen uns valors generals d’alçària entre 0,9 i 1,8 m; el
quocient entre amplària i alçària de les seccions és de
1,4 i 1,8 (sense tenir en compte els valors de galeries
fusionades).
Figura 6: Galeries freàtiques de secció circular i control estructural tectò-
Figure 6: Phreatic tubular passage showing a tectonic structural control.
nic. Presenten una morfologia mixta a on es veu bé la fractura
It has a mixed morphology where the generating fracture can
generadora. Sector de les Grans Sales (Foto M. A. Perelló).
be seen. Grans Sales Sector (Photo M. A. Perelló).
78

Figura 7: Sales freàtiques, unitats de dissolució que en planta tenen
Figure 7: Globular chambers, dissolution units which have irregular cir-
forma irregular o més o menys circular que es generen per
cular floor plans and are formed by the dissolution both of the
la dissolució a les fàcies de front d’esculls i, a les fàcies de
reef front facies as well as the coral patches within the outer
clapes d’esculls, dins les fàcies de lagoon extern. Presenten
lagoon facies. They have spongework and corrosion mor-
morfologies espongiformes i de corrosió per tot arreu. Els pro-
phologies. The breakdown processes have hardly started.
cessos d’esfondrament gairebé no s’han iniciat. Sector Suba-
(Gregal Subaquatic Sector). (Photo M. A. Perelló).
quàtic de Gregal. (Foto M. A. Perelló).

A la cova de sa Gleda es localitzen, especialment
d’escull i, a les fàcies amb clapes d’escull, dins les fàcies
les de secció irregular, en algunes zones del circuit dels
rere escull i de lagoon extern, com és el cas d’algunes
Pirates, galeries dels Gemecs i galeries de les Halocli-
zones de la galeria Grup Nord de Mallorca, laterals de
nes. A la cova Genovesa la galeria que permet comuni-
la galeria Miquel Àngel Barceló i al sector Antic, encara
car amb la sala Bermudacaris.
sense topografiar.
A la cova des Coll (GRÀCIA et al., 2005), algunes
de les sales estan connectades amb la resta de la ca-
Galeries freàtiques de secció circular i control
vitat mitjançant estretes galeries freàtiques de secció
estructural tectònic
circular (corredors). El diàmetre arriba a assolir els 25 m
(sala del Cap Buit al sector Final), les descrites a la cova
En aquesta categoria es poden incloure algunes de
des Coll són de sostre baix.
les galeries que es donaven com a galeries freàtiques
de secció circular a la cova des Coll i a la cova de sa
Gleda i que, malgrat una predominant dissolució és cla-
MESOFORMES
ra, també es veu bé la fractura generadora (Fig. 6). A la
cavitat es troben alguns trams de la Miquel Àngel Barce-
Englobam dins d’aquest gran grup a totes les morfo-
ló, i al sector de les Grans Sales.
logies de corrosió d’ordre decamètric a mètric.
Sales freàtiques circulars (globular halls)
Cambres freàtiques circulars (phreatic chambers,
globular chambers)
Venen a esser unitats de dissolució semi-indepen-
dents que en planta tenen forma irregular o més o menys
Són unitats de dissolució semi-independents de
circular (Fig. 7) . En aquesta classificació incorporam les
forma circular i de sostre generalment baix. En aquesta
que superen els 10 m d’eix. A la cova des Pas de Vall-
tipologia incloem les que es troben entre 2 i 10 m de
gornera es localitzen especialment a les fàcies de front
diàmetre. Es presenten sovint fusionades o associades
79

a altres morfologies de corrosió, com són galeries freàti-
que provoca que quedin romanents de roca mare que
ques de secció circular o irregular. A la cova des Pas de
constitueixen les columnes, de diàmetre molt variable.
Vallgornera també es localitzen als laterals del sector
A la cova des Pas són especialment abundants a les
Antic i algunes zones del sector Subaquàtic de Gregal,
galeries de l’Extremunció i a la galeria Collonuda Sud.
preferentment lligades a les fàcies de front d’escull o a
També al sector Antic són freqüents.
on hi ha clapes de creixement coral·lí dins la fàcies de

lagoon extern.
A la cova de sa Gleda es localitzen escampades a
Envans de dissolució (rock spans)
diferents indrets, com és el cas de les galeries de les
Haloclines (GRÀCIA et al., 2007). A la cova Genove-
Són les parets que separen galeries o cambres
sa es troben presents als laterals de la galeria Myotra-
paral·leles, que a mesura que avança la dissolució de
gus i a la sala Final. Les descrites en aquesta cavitat
la roca es van tornant més primes, fins que es van des-
són de sostre baix i coincidents amb la primera cota
dibuixant en subdividir-se, foradar-se o bé caure en
d’espeleogènesi (entre les cotes -9,5 i -10 m i -9 i -10,3
perdre sustentació (Fig. 9). Mostren, per tant, segons
m). El diàmetre de les cambres està comprés entre 6 i
l’estadi evolutiu diferents estadis de dissolució i es pre-
11 m. Algunes de les cambres estan connectades amb
senten associades a altres morfologies de corrosió com
la resta de la cavitat mitjançant estrets corredors freàtics
ara ponts i arcs que permeten veure o passar d’una ga-
(GRÀCIA et al., 2007).
leria a l’altra, columnes de roca, penjants, pinacles i es-

perons. Aquestes altres morfologies als primers estadis
tenen formes molt allargades, per posteriorment anar-
Columnes de roca (rock pillars)
se’n desdibuixant l’antic envà original.
A la cova des Pas de Vallgornera els envans són
Es tracta de morfologies de corrosió formades
extraordinàriament abundants, a causa de la gran quan-
per roca mare que connecten sostre i pis (Fig. 8). So-
titat de galeries paral·leles que es troben, especialment
vint són formes que s’han generat a partir d’envans en
les de control estructural tectònic, que originen envans
avançat estat d’evolució. Són molt abundants i es tro-
verticals. Es troben especialment a les galeries de les
ben repartides pels diferents sectors. De totes formes,
Grans Sales (sector Grans Sales) i al sector Subaquàtic
són molt més espectaculars i abundants a les fàcies de
de Gregal, pràcticament a totes les galeries. Són més
front d’escull de la cavitat, com a conseqüència de la
escasses al sector Antic, possiblement per tractar-se
gran quantitat de galeries que s’obrin pertot arreu, fet
d’unes fàcies d’escull. També a les zones de clapes
d’escull disminueixen molt quantitativament.
Han estat citades a gairebé totes les cavitats suba-
quàtiques del llevant de Mallorca, especialment a la
cova des Coll, cova Genovesa i cova de cala Varques B
(GRÀCIA et al., 2000, 2003b, 2005).
Ponts (bridges)
Són restes de la massa rocosa d’ordre mètric a de-
camètric que abans separava àmbits pròxims (Fig. 10).
En ocasions procedeixen d’envans, bé verticals, comu-
nicant dues galeries paral·leles, o bé horitzontals, per-
metent l’accés entre pisos diferents. Si es troben en una
cota a on es produeix la dissolució de la roca, se segui-
ran eixamplant o bé cauran per inestabilitat contribuint
a l’increment del buit. El seu desmantellament per co-
rrosió origina esperons. Són abundants tant a la fàcies
de lagoon extern, com a les fàcies de front d’escull com
quant hi ha clapes de creixement coral·lí dins la fàcies
de rere escull i de lagoon.
A la cova de sa Gleda són especialment freqüents a
les galeries dels Gemecs i s’han format per la destrucció
del pis que separava dos nivells superposats de galeries
(GRÀCIA et al., 2007). La cova des Coll presenta també
aquesta morfologia repartida arreu de la cova (GRÀCIA
et al., 2005).
Figura 8: Columna de roca generada dins les fàcies d’escull de la cavi-
Facetes (solution facets)
tat. Sector Antic. (Foto F. Gràcia).

Figure 8: Rock pillar within the reef facies of the cave. Antic Sector.
Associades generalment a les regates de corrosió
(photo F. Gràcia).
de les quals parteixen i constitueixen el seu límit infe-
80

Figura 9: a) i b) Envans que separen galeries paral·leles, molt abundants
Figure 9: a) and b) Rock spans that separate parallel galleries, very
a la cova des Pas de Vallgornera. A mesura que avança la dis-
abundant in the Cova des Pas de Vallgornera. As the dis-
solució i els processos d’esfondrament es poden acabar unint-
solution and breakdown processes advance they can join to-
se les galeries properes i formar àmbits de major volum. a)
gether in true galleries and become passages of large volume.
Galeria Miquel Àngel Barceló (sector Subaquàtic de Gregal) i
a) Galeria Miquel Àngel Barceló (Gregal Subaquatic Sector)
b) sector de les Grans Sales. (Fotos F. Gràcia i M.A. Perelló).
and b) Grans Sales Sector. (Photos F. Gràcia i M.A. Perelló).
rior (Fig. 11). Longitudinalment segueixen les galeries
freàtiques estructurals i les galeries freàtiques de secció
circular i es disposen a ambdós costats formant super-
fícies inclinades (facets), generalment entre 35 i 50º. La
seva alçària està compresa entre 0,5 i 2 m, encara que
el més habitual és de 0,5 i 1 m. La gran longitud que
poden arribar a assolir, la qual pot superar els centenar
de metres, fa que estiguin incloses dins les mesoformes.
Es poden trobar a diferents nivells, essent molt freqüent
trobar dos o tres a diferents fondàries, associades ge-
neralment a regates de corrosió. Són més abundants i
marcades, així com molt més clares les que es formen a
les galeries freàtiques estructurals tectòniques. Es loca-
litzen a galeries de qualsevol amplada, algunes de molt
angostes fins a d’altres que superen els 15 m, encara
que s’han pogut generar dins una galeria més estreta i
Figura 10: Pont generat dins les fàcies d’escull de la cavitat. Sector An-
per unió de vàries laterals formant una galeria molt més
tic. (Foto F. Gràcia).
ampla, amb els laterals que presenten facetes.
A la cova des Pas de Vallgornera és una de les
Figure 10: Bridge within the reef facies of the cave. Antic Sector. (Photo
F. Gràcia).
morfologies de corrosió més característiques, localitza-
des a qualsevol fàcies, encara que molt més abundants
i marcades a les galeries estructurals tectòniques de
les fàcies de lagoon extern. S’han trobat a les galeries
Regates de corrosió (corrosion notches)
subaquàtiques a fondàries compreses entre -1,5 i -2 m;
-1,5 i -3 m; -2,3 i -2,8 m; -2,3 i -3,6; -3,1 i -3,6 m; -3,7 i -4
Es tracta de solcs horitzontals a les parets de roca,
m; -2,6 i -4,6 m; -4,2 i -4,7 m; -4,2 i -5m; -4,9 i -5,4; -5 i
que s’han format per la corrosió a una zona d’haloclines
-5,6 m i -6 i -6,7 m.
(Fig. 12). El fet de que no coneixem cap cova litoral de
La cova des Coll (GRÀCIA et al., 1997, 2005) va es-
Mallorca a on aquest fenomen es produeixi actualment en
ser la primera localitat a on es van detectar sota l’aigua.
superfície, juntament amb l’observació de regates actual-
Les facetes de la cova de sa Gleda, localitzades fins
ment actives a diferents cavitats, fa que pensem que es
ara a les galeries de les Haloclines, no presenten canals
generen principalment a les zones de mescla d’aigües.
subverticals de dissolució. La separació de les parets
A les zones subaquàtiques de la cova des Pas de
de les galeries on es troben sol estar entre 6 i 15 m.
Vallgornera es troben regates a -0,5; -1,4; -1,6; -2,2; -
L’alçària de les facetes està compresa entre -13,5 m i
2,3; -2,7; -2,9; -3; -3,2; -3,3; -3,4; -3,5; -4,3; -4,4; -4,6;
-14 m. A un lateral de la galeria Cinc-cents es troben
-5,4; -5,6 m.
facetes entre -7,5 m a la part superior i -8.5 m al límit
A la cova Genovesa se n’han observat als -7,8 m i
inferior (GRÀCIA et al., 2007).
als -10,5 m associades a facetes i pentinades de roca
81

(GRÀCIA et al., 2003). També estan citades a la cova
anomenades canals subverticals de dissolució o “pen-
des Moro a +23,5 i +23,9 m (TRIAS, 2000). Se n’han tro-
tinades de roca” (GRÀCIA et al., 1997; GRÀCIA et al.,
bat a la cova des Coll aproximadament a uns -3 m res-
2005; MERINO, 2006). A la cova de sa Gleda algunes
pecte del nivell actual de la mar; altres cotes de regates
de les existents són regates ben marcades i molt clares
menys importants s’han localitzat a -0’5 m (galeria de les
(GRÀCIA et al., 2007). És un dels llocs més evidents pel
Formacions i galeria del Segon Pou) i a -2’2 m (galeria
que fa la seva importància en la gènesi de les cavitats
dels Encomanats a Déu), ambdues pertanyen al sec-
litorals. La localització més bona és la que es troba al
tor del Patatús. Estan associades amb les morfologies
llarg de més de 150 m de la galeria més central de les
Figura 11: Facetes associades generalment a les regates de corrosió.
Figure 11: Solution facets generally associated with corrosion notches.
Segueixen les galeries longitudinalment fins assolir centenars
They follow the galleries lengthwise reaching hundreds of
de metres. Sector de les Grans Sales. (Foto M. A. Perelló).
metres in length. Grans Sales Sector. (Photo M. A. Perelló).
Figura 12: Regates de corrosió a la part inferior d’una galeria de control
Figure 12: Corrosion notches in the upper part of a tectonic structural-
estructural tectònic. Sector Subaquàtic de Gregal. (Fotos An-
controlled gallery. (Gregal Subaquatic Sector). (Photos J.
toni Cirer i J. Pocoví).
Pocoví).
82

Figura 13: Morfologies espongiformes que generen un aspecte caòtic,
Figure 13: Spongework which show a chaotic aspect, full of edges and
de roca corcada, plena de sortints i forats, de molt diferents
holes, with many different forms and sizes. a) and b) Gregal
mides i formes. a) i b) Sector Subaquàtic de Gregal. c) Sector
Subaquatic Sector. c) Antic Sector. (Photos M. A. Perelló).
Antic. (Fotos M. A. Perelló).
galeries de les Haloclines, a la cota d’entre -13,5 i -14
morfologies de corrosió llevat de les que ara comentam.
m, i penetra a les parets i espeleotemes entre 0,3 m i 1
Per contra, les altres galeries veïnes, amb profusió de
m. La regata, molt marcada i horitzontal, ha afectat per
morfologies de dissolució, tenen la roca en avançat es-
igual a la roca mare de les parets i als espeleotemes.
tat de corrosió i no posseeixen regates.
Vàries columnes han estat seccionades per la dissolu-
ció de l’aigua a la franja corresponent a aquesta regata.

També han afectat entre d’altres espeleotemes un gran
Morfologies espongiformes (spongework)
massís estalagmític, envoltat per aquest solc perfecte.
La regata continua per les dues parets d’una àmplia
A escala de mesoformes, denominam morfologies
galeria, estant associada a la gènesi d’alguns tupins i
espongiformes a les zones de les galeries o sales amb
galeries iniciadores. En alguns llocs se situen per davall
elevada densitat de morfologies de corrosió de mida
facetes associades. Curiosament la roca rogenca de
més petita, com són els penjants, esperons, columnes
tota la galeria és de gran duresa i presenta molt poques
de roca, tupins de paret i sostre, pinacles, conductes se-
83

creixement coral·lí dins les fàcies de lagoon extern. En
funció d’aquesta distribució, el sector Antic i les zones
més properes a la sala Que No Té Nom són els llocs
a on són més presents, en molts de casos recober-
tes i amagades per espeleotemes. Als llocs delimitats
amb clapes de coralls dins el lagoon extern són tam-
bé molt abundants i la seva existència és una de les
evidències de que ens trobam precisament dins d’una
clapa d’aquestes característiques. La seva gènesi està
relacionada amb la dissolució diferencial que presenten
les masses de coralls d’aragonita en relació a la calcita
constituent de la matriu calcarenítica envoltant, de forma
que es generen gran quantitat de forats intercomunicats
de diferents mides. En aquests casos la importància de
la dissolució i desmantellament d’envans és totalment
secundària. La galeria Grup Nord de Mallorca o alguns
laterals al Nord de la galeria Jaume Damians i Miquel
Àngel Barceló presenten zones amb clapes de coralls i
morfologies espongiformes.
En algunes galeries de control estructural tectònic,
la part superior pot presentar morfologies espongifor-
mes. Tanmateix, com a concepte d’unió i abundància
local d’altres morfologies a escala de mesoformes i mi-
croformes, es poden definir com a morfologies espongi-
formes dins la fàcies de lagoon extern, especialment a
una zona d’elevada presència de penjants, arcs, envans
de dissolució, ponts, pinacles i esperons producte de la
destrucció i desmantellament progressiu d’envans.
A la cova de sa Gleda (GRÀCIA et al., 2007), al-
gunes zones de les galeries de les Haloclines, galeries
dels Gemecs i alguns indrets de la galeria de les Cò-
niques i de la galeria Cinc-cents es poden incloure en
aquesta tipologia. Curiosament, algunes galeries pre-
senten aquestes morfologies mentre que en altres gale-
ries molt properes hi falten totalment. A la cova des Coll
es troben repartides a molts d’indrets de tots els sectors
(GRÀCIA et al., 2005). Al sistema Pirata-Pont-Piqueta, a
les zones subaquàtiques, poc afectades per processos
d’esfondrament són abundants (GRÀCIA et al., 2006).
MICROFORMES
Englobam dins del grup de microformes a totes aque-
Figura 14: Conductes seminals o iniciadors, amb una amplària de re-
lles morfologies de corrosió d’ordre mètric a centimètric.
duïdes dimensions que impedeixen la penetració, encara
que longitudinalment poden assolir longituds considerables.
a) galeria Miquel Àngel Barceló. b) galeria Jaume Damians.
(Sector Subaquàtic de Gregal). (Fotos J. Pocoví i F. Gràcia).
Conductes seminals o iniciadors
Figure 14: Nascent or initiator conduits, with a width of reduced di-
Els conductes seminals o iniciadors corresponen a
mensions that impede penetration, although they can reach
lengthwise considerable development. a) gallery Miquel Àn-
tot aquell conjunt de formes amb una gran variabilitat que
gel Barceló. b) gallery Jaume Damians. (Gregal Subaquatic
corresponen a l’estadi previ a la formació d’autèntiques
Sector). (Photos J. Pocoví i F. Gràcia).
galeries, fet que es produeix per la continuació dels
processos de corrosió i coalescència de conductes.
minals, envans de dissolució, arcs o altres mesoformes
L’aparença és de galeries freàtiques de control estruc-
i microformes (Fig. 13). Globalment adquireixen així un
tural o bé galeries freàtiques de secció circular però, per
aspecte caòtic, ple de sortints i forats, de molt diferents
les seves reduïdes dimensions no són penetrables per
mides i formes. La seva localització és molt general, ja
a l’home, encara que longitudinalment poden assolir
que pot trobar-se per tot arreu, sigui sostre, parets o te-
longituds considerables (Fig. 14). A la cova es poden
rra de galeries i sales. En el cas de la cova des Pas
observar repartides per tots els sectors. A les altres
de Vallgornera presenta zones amb gran riquesa de
cavitats de la part oriental de Mallorca són també molt
morfologies espongiformes, de forma general sempre a
abundants, excepte als llocs a on es troben les sales i
les zones de fàcies de front d’escull o amb clapes de
galeries d’esfondrament.
84

Morfologies espongiformes (spongework)
d’altres (Fig. 15). Per coalescència d’arcs es poden arri-
bar a convertir en arcs més grans o fins i tot en ponts.
Estan formades per un conjunt pròxim d’irregularitats
Són especialment abundants als sectors de la cavitat de
(forats, concavitats, protuberàncies, anells, tubs i altres)
fàcies de front d’escull o d’escull en clapes. És freqüent
presents a la volta, parets o pis i que de vegades formen
la presència d’arcs propers entre ells.
una vertadera randa de pedra. Aquestes microcavitats
És una morfologia molt freqüent a la cova des Pas
intercomunicades de diferents mides i formes es pro-
de Vallgornera. S’han localitzat abundants arcs a la cova
dueixen per la diferent dissolució de la roca en aigües
des Coll (GRÀCIA et al., 2005), al Sistema Pirata-Pont-
estancades (BRETZ, 1942).
Piqueta (GRÀCIA et al., 2006) i a la cova de sa Gleda
La zona sotaiguada de la cova des Pas de Vallgor-
(GRÀCIA et al., 2007).
nera és molt pobre en aquestes morfologies a escala de

microformes. A la cova des Coll (GRÀCIA et al., 2005) es
troben a la galeria del Flux, entre -9 i -11 m, segurament
Pinacles (Cers)
amb una gènesi associada a l’intens flux d’aigua de sali-
nitat inferior que circula per la zona. A la galeria del Flux
Equivalen a l’invers dels penjants, ja que parteixen
és molt marcat el contrast entre zones del terra i el sostre
del terra i ascendeixen de cap al sostre (Fig. 16). Solen
amb spongework i d’altres sense morfologies de corrosió
esser molt menys freqüents que no pas els penjants.
destacables. Llocs a on es troben abundants morfologies
Es generen a partir de la corrosió dels envans i de les
espongiformes en aquesta escala és a noves zones de la
columnes de roca, en quedar-se aïllats del sostre per
cova d’en Bassol. A la cova de sa Gleda (GRÀCIA et al.,
dissolució progressiva. Als primers estadis evolutius,
2007) es troben a zones molt concretes de la galeria dels
en cas de procedir d’envans, tenen forma allargada, en
Degotissos, galeries de les Haloclines i de la galeria Cinc-
ocasions de longitud considerable. També poden prove-
cents (en aquest cas sobre blocs caiguts). A la cova d’en
nir d’altres morfologies, com arcs i ponts.
Bassol (GRÀCIA et al., 2007) són molt abundants i espec-
A la cova des Pas de Vallgornera es troben per tot
taculars a una zona de control estructural estratigràfica
arreu, encara que són espectaculars alguns del que es
que ha estat trobada en temps recents. La cova des Drac
troben a la galeria Jaume Damians. N’hi ha a les fàcies
de Cala Santanyí (GRÀCIA et al., 1998b) presenta aques-
de front d’escull i també a les fàcies de lagoon extern.
ta morfologia molt desenvolupada en zones concretes de
En general són molt més espectaculars i de majors di-
la sala d’Entrada i començament de la galeria Negra. A
mensions els que es troben a les fàcies de lagoon ex-
la cova de s’Abisament, les morfologies espongiformes
tern. A altres coves litorals de Mallorca com la cova de
són les formes de corrosió més característiques de la sala
sa Gleda són poc habituals i n’hi ha alguns exemplars
dels Alveòls (que afecten al sostre, parets i trespol) i de la
a les galeries de les Haloclines i a les galeries dels Ge-
sala dels Degotissos i únicament es troben un cop passat
mecs (GRÀCIA et al., 2007). A la cova des Coll són re-
el pas de l’Haloclina (GRÀCIA et al., 2006).
lativament abundants en llocs molt diversos de la cavitat
(GRÀCIA et al., 2005).
Arcs (archs)
Esperons (rocky jags)
Els arcs són de mida més petita que els ponts. Es
generen per la dissolució progressiva d’altres morfolo-
Podem incloure’ls dins el mateix grup que els pen-
gies, com són els envans de dissolució, penjants, espe-
jants i pinacles, de fet es tracta de protuberàncies late-
rons, columnes de roca, pinacles, nínxols de paret, entre
rals d’ordre mètric. Es tracta per tant de prominències
Figura 15: Els arcs són de mida més petita que els ponts i es generen
Figure 15: Arches are smaller than bridges being generated by the pro-
per la dissolució progressiva d’altres morfologies. a) Galeria
gressive dissolution of other morphologies. a) Gallery Jaume
Jaume Damians (Sector Subaquàtic de Gregal). b) Sector
Damians (Gregal Subaquatic Sector). b) Antic Sector. (Pho-
Antic. (Fotos F. Gràcia).
tos F. Gràcia).
85

Figura 16: a) Pinacle de la galeria Collonuda Sud. Sector Subaquàtic de
Figura 18: Penjants de la galeria Jaume Damians procedents d’antics
Gregal. b) Detall del pinacle. S’aprecien restes de la regata i
envans separadors de galeries paral·leles (sector Subaquàtic
les facetes i solcs subverticals a la seva base. (Fotos J. Po-
de Gregal). (Foto J. Pocoví).
coví i F. Gràcia).


Figure 18: Rock pendants in the gallery Jaume Damians originating
Figure 16: a) Cer (pinnacle-like rock projection) in the gallery Collonuda
from old partitions between parallel galleries (Gregal Sub-
Sud. Gregal Subaquatic Sector. b) Detail of the cer. The re-
aquatic Sector). (Photo J. Pocoví).
mains of the corrosion notch and solution facets with sub-
vertical grooves can be appreciated at its base. (Photos J.
Pocoví i F. Gràcia).
laterals generades sovint a partir de l’evolució de la dis-
solució progressiva de ponts, arcs i envans desmante-
llats de forma parcial o totalment (Fig. 17).
A la cova de sa Gleda s’han observat també ge-
nerats per corrosió diferencial a partir de bretxes. Són
freqüents a totes les galeries, encara que abunden a les
galeries de les Haloclines, galeries dels Gemecs, late-
rals de la Galeria Cinc-cents i de la galeria de les Còni-
ques (GRÀCIA et al., 2007). A la cova des Coll són molt
més abundants i generalment relacionades amb antics
envans (GRÀCIA et al., 2005).
Penjants (rock pendants)
Les seves mides van de dimensions d’ordre de cen-
Figura 17: Esperó del sector Subaquàtic de Gregal. Són prominències
tímetres a metres, i tal com indica el seu nom pengen
laterals generades sovint a partir de l’evolució de la dissolu-
del sostre (Fig. 18). Hi ha diferents mecanismes gene-
ció progressiva de ponts, arcs i envans desmantellats parcial-
ment o total . (Foto J. Pocoví).
radors de penjants. Per una banda hi ha els penjants
procedents d’antics envans que són de forma allargada.
Figure 17: Rocky jag in the Gregal Subaquatic Sector. They are lateral
També n’hi ha producte de la dissolució i separació de
prominences often due to the evolution and progressive dis-
columnes de roca. Un altre tipus de mecanisme formatiu
solution of bridges, arches and partitions partially or totally
dismantled. (Photo J. Pocoví).
és la corrosió diferencial al sostre de sales i galeries.
86

Dins aquest darrer mecanisme n’hi ha relacionats amb
corrents d’aigua, en ocasions de diferents densitats. En
general, aquest tipus de penjants és de dimensions més
reduïdes i se solen presentar associats.
A la cova des Pas de Vallgornera es troben a les
dues fàcies repetidament esmentades, tant de front
d’escull i com d’escull en clapes, com a les fàcies de la-
goon extern. En el segon cas procedeixen gairebé sem-
pre d’envans desmantellats. La seva mida és de majors
dimensions que els que es formen dins la fàcies de front
d’escull. Són molt abundants a la galeria Jaume Damians
i la galeria Collonuda Sud. Alguns d’ells es veuen afec-
tats per regates de corrosió, que en alguns casos han
tallat horitzontalment el penjant de forma espectacular.
N’hi ha que es troben paral·lels a una mateixa secció
de la galeria per procedir d’envans dissolts parcialment i
dels quals només en queden alguns vestigis.
Figura 19: Concavitats poc marcades. Es tracta de depressions semies-
fèriques circulars, el·líptiques o irregulars centimètriques que
En altres coves de Mallorca com la cova des Coll
s’endinsen poc dins la roca. La longitud o amplària supera
(GRÀCIA et al., 2005) s’han trobat a la galeria del Flux,
sempre la fondària de la concavitat. (Foto F. Gràcia).
amb una gènesi associada a l’intens flux d’aigua de sa-
Figure 19: Subdued pockets. They are shallow centimetric semi-spher-
linitat inferior que circula per la zona. Els penjants més
ic, elliptic or irregular depressions. Their width is always
comuns, són també molt característics en altres gale-
greater than their depth. (Photo F. Gràcia).
ries, com la galeria dels Espectres, que rep aquest nom
precisament per la presència de penjants procedents
d’antics envans, a on la silueta de la formació, vista
dent alineació horitzontal de les files de concavitats que
d’enfora, adquireix un aspecte fantasmagòric.
podria esser conseqüència d’una estabilització d’una
A la cova de sa Gleda (GRÀCIA et al., 2007) n’hi ha
zona d’haloclines que originés aquestes formes de dis-
alguns de gran mida, que superen els 1,5 m, que sem-
solució. Segons MERINO (2006), aquesta s’assembla
blen restes de columnes de roca o envans al circuit dels
per la morfologia a les facetes, de les quals podria re-
Pirates. Els més espectaculars, producte de dissolució
presentar un primer estadi evolutiu.
diferencial, es localitzen a la galeria Cinc-cents, uns 50
A la cova des Pas de Vallgornera són especialment
m passada la galeria de les Plomes. Altres zones amb
abundants, encara que la seva presència sol esser ha-
abundants penjants, entre d’altres moltes morfologies
bitual a totes les coves litorals del Llevant i Migjorn de
de corrosió, es troben a les galeries de les Haloclines en
Mallorca, per la qual cosa no feim menció especial.
forma de punxes llargues i esmolades a una zona que

per la posició de les haloclines i l’estat de la roca sem-
blen en procés actiu de formació. A la cova de sa Gleda
Tupins de paret, sostre i pis (wall pockets, ceiling
hem observat que abunden els penjants generats a zo-
pockets, floor pockets)
nes localment de bretxes, a partir de clastos d’ordre de
centímetres i mètrics, els quals per corrosió diferencial
Petits clots semiesfèrics circulars o el·líptics centi-
sobresurten de forma molt marcada del sostre. Aquest
mètrics, i que en ocasions penetren en forma de cilin-
tipus de penjants generats per la presència de bretxes
són habituals a la galeria més oriental de les Haloclines i
a les galeries dels Gemecs i part final de la galeria Cinc-
cents, a on assoleixen mides espectaculars.
Concavitats poc marcades (subdued pockets)
Es tracta de depressions semiesfèriques circulars,
el·líptiques o irregulars centimètriques que s’endinsen
poc dins la roca. La longitud o amplària supera sempre
la fondària de la concavitat (Fig. 19). Es presenten reco-
brint superfícies extenses de les parets i sostres de ga-
leries i sales. Tal i com diu en MERINO (2006), en sec-
ció vertical la forma s’assembla a una mitja lluna, amb la
part còncava més inferior, amb fort pendent, coberta de
fins dipòsits de sediment, que li donen un típic color ver-
Figura 20: Tupí de paret del sector de les Grans Sales. Són petits clots
mellós. Es poden considerar un estadi evolutiu previ als
semiesfèrics circulars o el·líptics centimètrics, i que en oca-
tupins. Per evolució aquestes formes de corrosió poden
sions penetren en forma de cilindres. (Foto F. Gràcia).
entrar en coalescència, i s’arriben a individualitzar es-
Figure 20: Wall pocket in the Grans Sales Sector. They are small cen-
tretes seccions de roca, que a mode de cresta separen
timetric semi-spheric depression that sometimes form cylin-
concavitats majors. En alguns indrets s’observa una evi-
ders hollowing the rock. (Photo F. Gràcia).
87

Figura 21: Cúpules de corrosió. Depressions situades al sostre de la ca-
Figure 21: Solutional cupolas. Depressions in the cave roof of semi-
vitat, de formes semiesfèriques, circulars o allargades. Poden
spheric or irregular forms. They can hollow tubes in the rock
penetrar en forma de tubs dins la roca o també es troben
or they are also found superimposed, forming complex fea-
superposades entre sí, formant figures complexes. a) i b)
tures. a) and b) Gregal Subaquatic Sector. (Photos F. Grà-
Sector Subaquàtic de Gregal. (Fotos F. Gràcia).
cia).
dres (Fig. 20). És freqüent que presentin coalescències
quedar buida la zona ocupada per una colònia de corall.
o dependències (composed pockets) i superposicions
És freqüent observar el buit del tupí, del qual sorgeixen
(pocket levels). Segons la localització espacial a les sa-
mol·luscs perforadors de la roca, com és el cas de Litho-
les i galeries cal puntualitzar si són de parets, sostre i
phaga, els quals es trobaven a l’interior dels coralls. Són
pis (wall pockets, ceiling pockets i floor pockets). Es
morfologies abundants a totes les cavitats.
troben escampats per tots els sectors de la cavitat, tant
terrestres com subaquàtics. També hi són, tant a les fà-
cies de front d’escull com de lagoon, encara que són
Cúpules de corrosió (cupolas)
molt més nombroses a la primera, possiblement per la
dissolució preferencial de les masses de corall de com-
Depressions situades al sostre de la cavitat, de
posició aragonítica, per la qual cosa serien generats en
formes semiesfèriques, circulars o allargades. La seva
mida va de decímetres a metres, i poden penetrar en
forma de tubs dins la roca o també es troben superpo-
sades entre sí, formant figures complexes (Fig. 21). Les
diàclasis poden condicionar la gènesi d’associacions
de cúpules de secció d’arc gòtic. En la seva gènesi se
suposa que tenen un paper important les aportacions
d’aigua zenital que en contacte amb l’aigua freàtica con-
dicionaria una zona corrosiva o bé la d’una gènesi hidro-
termal. A les galeries sotaiguades de la cova des Pas de
Vallgornera es localitzen algunes puntualment, encara
que no són especialment abundants.
A la cova de sa Gleda (GRÀCIA et al., 2007) es
troben encara de forma més esporàdica al sostre de
la galeria de les Còniques, la galeria Cinc-cents, entre
d’altres llocs. Tanmateix s’han de documentar i estudiar
la seva presència a les cavitats més intensament.
Figura 22: Nínxols de paret a la galeria Miquel Àngel Barceló (Sector
Subaquàtic de Gregal). Són concavitats de mida superior als
Nínxols de paret (wall niches)
tupins, amb el pis generalment pla o lleugerament irregular,
d’ordre mètric a centimètric situades a les parets de les gale-
Són concavitats amb el pis generalment pla o lleu-
ries o sales. (Foto J. Pocoví).
gerament irregular, d’ordre mètric a centimètric situades
Figure 22: Wall niches in the gallery Miquel Àngel Barceló (Gregal Sub-
a les parets de les galeries o sales. En ocasions es po-
aquatic Sector). They are concavities larger than wall pock-
den confondre amb els tupins (Fig. 22). Nosaltres som
ets, with a generally flat or slightly irregular floor, of a metric
to centimetric order situated in the walls of the galleries or
partidaris de limitar aquest nom de nínxols de paret, a
chambers. (Photo J. Pocoví).
les morfologies que assoleixen una mida superior als 60
88

Figura 23: Pouets de dissolució de la
galeria Endavant les Atxes
a on són extraordinàriament
abundants (sector Suba-
quàtic de Gregal). La seva
morfologia és de pous cilín-
drics, que semblen perfora-
cions artificials, que es pre-
senten al terra de galeries i
sales. (Foto F. Gràcia).

Figure 23: Dissolution pits in the gal-
lery Endavant les Atxes
where they are unusu-
ally abundant (Gregal Sub-
aquatic Sector). Their mor-
phology is of cylindrical pits
that resemble artificial per-
forations, which are found
on the floors of galleries
and chambers. (Photo F.
Gràcia).
cm d’amplària i almenys 40 cm de fondària i alçària, amb
del degoteig de l’aigua que prové del sostre, és anàr-
el pis de tendència plana i a les altres incloure-les als
quica, ja que fins i tot se n’han trobat en diversos llocs
tupins, ja que a nivell pràctic és molt difícil distingir-les.
pouets fusionat entre si, o separats per envans de pocs
Els nínxols, en superar unes certes dimensions (uns 2
mil·límetres. També els pouets trobats sota l’aigua estan
m de diàmetre) entrarien ja en la categoria de cambres
associats generalment amb espeleotemes coral·loides
freàtiques circulars.
que els envolten, en ocasions molt ramificats. Aquest ti-
Es troben a les zones subaquàtiques de la cova des
pus d’espeleotema sembla generar-se amb més facilitat
Pas de Vallgornera escampades en diferents zones i a
just a les voreres dels pouets. Algunes de les zones a on
tots els sectors, encara que son més abundants dins la
són més abundants estan associats amb la presència
fàcies de front d’escull. Han estat localitzades a gairebé
de vermiculacions. En alguns casos s’observa que els
totes les cavitats amb importants continuacions suba-
pouets poden arribar a travessar blocs caiguts, per pros-
quàtiques de Mallorca.
seguir la seva progressió vertical cap al terra.
A la cova des Pas de Vallgornera se n’han trobat
sota l’aigua pràcticament per tots els sectors, encara que
Pouets de dissolució
són especialment abundants al sector Subaquàtic de
Gregal, i dins aquest a les galeries Miquel Àngel Barceló,
Segons MERINO (2006), aquestes morfologies són
galeria Endavant les Atxes i galeria Jaume Damians.
unes estructures a modus de pous marcadament cilíndrics,
És una morfologia que no ha estat documentada
tant que semblen perforacions artificials, que es presenten
d’altres cavitats subaquàtiques de Mallorca, encara que
al terra de galeries i sales (Fig. 23). Els pous arriben a
és abundant també a les zones terrestres de la cova des
adquirir fondàries excepcionals en relació al diàmetre. Així,
Pas de Vallgornera.
es va mesurar per un de 12 cm de diàmetre, una fondària
de 3,80 m. S’ha de remarcar que l’alçària del sostre en
aquests llocs generalment és relativament petita.
Canals subverticals de dissolució (rock combs)
A les zones subaquàtiques se n’han trobats amb
alçàries inferiors als 2 m. La gènesi d’aquesta morfolo-
Són morfologies associades i sobreposades, en-
gia està relacionada amb aigües molt agressives sota-
cara que no sempre presents, a les facetes (Fig. 24).
saturades que dissolen la roca. Com és evident s’han
A les coves litorals de Mallorca varen esser anomena-
generat en un període vadós de les galeries. Al voltant
des per primera vegada a GRÀCIA et al., (1997) com a
de les voreres del pouets i degut a un procés de percola-
“pentinades de roca”. També varen esser descrites per
ció, se solen formar espeleotemes coral·loides.
MERINO (2000) que les definia com a canalets en forma
Els pouets localitzats per davall de les aigües freàti-
de ventall. Amb l’objecte d’homogeneïtzar i sistematitzar
ques es presenten generalment en grups de dos a
la morfologia es va decidir emprar el terme de canals
deu pouets, separats per distàncies que van dels pocs
subverticals de dissolució per englobar els dos subtipus,
mil·límetres fins als 60 cm, encara que s’han observats
encara que les pentinades de roca presenten els canals
conjunts que superen les 20 unitats situades en una
més amples i pregons, mentre que els canalets en for-
superfície de 4 m2 i el terra entapissat per gran quan-
macions de ventall són poc profunds i la distància entre
titat de coral·loides. Tanmateix la distribució, en funció
crestes és menor.
89

d’evidències que apunten cap a la implicació de proces-
sos d’espeleogènesi hipogènica com tracta GINÉS et al.
(2008 i 2009a) per a les zones internes de la cavitat: en
les galeries del sector de Gregal, així com en altres parts
de la cova, sovintegen uns curiosos canals ascendents
de molt diverses mides que fins a alguns decímetres
d’amplada, i en ocasions de fins i tot més d’un metre
de longitud, que discorren verticalment per les zones
sobreplomades de les parets de les galeries. Freqüent-
ment tenen el seu inici en petitíssims orificis o escletxes
de la paret situades dins concavitats alveolars de centí-
metres a decímetres o, en el cas dels canals més grans,
arrenquen d’estrets conductes de tan sols alguns centí-
metres que semblen correspondre’s amb fenòmens de
dissolució freàtica antigravitatòria, en la línia dels rising
wall channels documentats per KLIMCHOUK (2007) en
descriure l’associació de formes que aquest autor deno-
mina sota el terme Morphological Suite of Rising Flow.
Les morfologies observades consisteixen en canals de
dimensions que van des del mil·límetre fins a diversos
centímetres de diàmetre; cap a dalt, aquestes formes
ascendents van perdent de forma gradual amplada i fon-
dària, fins a la seva total extinció.
Els solcs observats a les zones sota les aigües dels
sectors estudiats es troben en ocasions disposats en
forma paral·lela. Sovintegen els que parteixen de tupins
o concavitats poc marcades de les parets, encara que
també n’hi ha que sorgeixen de petits porus de la roca
assolint densitats molt elevades per una determinada
superfície de paret. Freqüentment presenten fenòmens
de coalescència de forma lateral o més sovint per cap-
Figura 24: Canals subverticals de dissolució de diferents mides al sector
tura ascendent d’un altre solc. Els més espectaculars
Subaquàtic de Gregal. Es troben associats i sobreimpossats
parteixen de fractures de gairebé dos metres de les
a les facetes. (Fotos F. Gràcia).
quals sorgeixen nombrosos canals, en ocasions amb
Figure 24: Rock combs of different sizes in the Gregal Subaquatic Sec-
fenòmens de coalescència dels solcs, especialment poc
tor. They are found joined to or superimposed with solution
després de la sortida de la fractura. La seva localització
facets. (Photos F. Gràcia).
a les parets pot trobar-se a qualsevol cota i posició, ja
que n’hi ha que sorgeixen de la base de la paret, per
damunt de les facetes o bé a les zones més properes al
A les zones subaquàtiques de la cova des Pas de
sostre. A les galeries sotaiguades s’han detectat solcs
Vallgornera són freqüents els canalets, mentre que les
als propis penjants, el que ens situaria l’activitat dels
“pentinades de roca” són molt poc presents.
solcs en un període anterior a la dissolució de l’envà.
A la cova des Coll les crestes són especialment
Algunes d’aquestes morfologies són similars als
marcades i no superen els 20 cm d’alçària entre les valls
bubble trails descrits per PALMER (2007) consistents
i les crestes. A la cova Genovesa se n’han observat a di-
en canals originats per l’alliberament de gasos (CO o
2
ferents sales i galeries, desenvolupades entre -7,8 i -8,7
H S, per exemple), que contribueixen a l’agressivitat de
2
m (alçada facetes 0,9 m) i entre -10,5 i -11,1 m (alçada
les aigües freàtiques seguint trajectòries ascendents; de
facetes 0,6 m). A la cova des Coll es troben localitzades
moment, no existeixen indicis de que l’oxidació de H S
2
a la galeria de les Formacions, galeria del Segon Pou i
sigui un procés actiu en aquesta cova. Segons GINÉS
molt poc evidents a la galeria dels Encomanats a Déu
et al. (2008 i 2009a), els mecanismes espeleogenè-
(sector del Patatús). A la cova estan en una cota de fon-
tics concrets que podrien estar involucrats abraçarien
dària que va dels -3 a -4’3 m (les regates de corrosió es
des del refredament d’aigües termals, fins a l’aportació
troben entre -2’5 i -3 m). En pocs casos es troben en dos
d’aigües amb elevats continguts de CO hipogènic, pas-
2
nivells superposats (entre -0’7 i -1’2 m).
sant també per l’agressivitat derivada dels fenòmens de
mescla entre l’aqüífer meteòric som i la recàrrega pro-
funda hipogènica (DUBLYANSKY, 2000; KLIMCHOUK,
Solcs de desgasificació (bubble trails, rising wall
2007; PALMER, 2007). Un altre mecanisme geoquímic
channels)
implicat podria ser la generació de CO com a resultat
2
de l’oxidació de metà (CH ) d’origen profund; gas que
4
Són canals ascendents de dissolució de tipus hi-
ha estat reportat en pous amb aigües termals de la zona
pogènic, en el sentit que KLIMCHOUK (2007) dóna
meridional de Mallorca (LÓPEZ, 2007). Precisament,
a aquest terme en relacionar-lo amb una recàrre-
l’existència d’anomalies geotèrmiques a l’aqüífer lliure
ga d’origen profund, no meteòric (Fig. 25). Es tracta
de la plataforma de Llucmajor, on s’han documentat
90

Figura 25: Solcs de desgasificació ascendents de gènesi hipogènica que
Figure 25: Bubble trails or rising wall channels of a hypogenic origin
van perdent amplada i fondària, fins a la seva total extinció.
which lose both width and depth upwards until they totally
La seva amplària va de pocs mil·límetres fins a alguns decí-
disappear. Their width ranges from a few millimetres to some
metres i la longitud està compresa entre uns 20 cm i gairebé
decimetres and their length ranges from 20 cm to almost 2
2 m. Discorren verticalment per les zones extraplomades de
m. They run vertically on the overhanging walls of galler-
les parets de les galeries. a), c), e) i f) solcs que tenen el seu
ies. a), c), e) and f) grooves that start in cracks. b) and d)
inici en escletxes. b) i d) solcs que parteixen de petitíssims
grooves that start in almost inappreciable holes. c), e) and
orificis gairebé inapreciables. c), e) i f) solen presentar fenò-
f) they usually are the result of merging individual forms. In
mens de coalescència. Als sectors subaquàtics de la cavitats
the subaquatic sections they have been found in the Grans
s’han trobat al sector de les Grans Sales i al sector Subaquà-
Sales Sector and the Gregal Subaquatic Sector. (Photos F.
tic de Gregal. (Fotos F. Gràcia i M. A. Perelló).
Gràcia i M. A. Perelló).
91

aigües termals amb temperatures de fins a 51,6° C (LÓ-
jor però ja en materials calcaris del Mesozoic (GINÉS &
PEZ et al., 2004; LÓPEZ & MATEOS, 2006), vendria
GINÉS, 2006).
a sustentar la probable participació de l’espeleogènesi
A les zones situades sota les aigües freàtiques de
hipogènica en la configuració d’aquest gran sistema en-
la cova des Pas de Vallgornera s’han trobat els solcs de
docàrstic. Així mateix, les recents observacions efectua-
desgasificació al sector Subaquàtic de Gregal i al sector
des a la cova Nova de Son Lluís (Porreres) apuntarien
de les Grans Sales. Al primer dels sectors esmentats
també al possible origen hipogènic d’aquesta cova, si-
abunden a la galeria Jaume Damians i a la galeria Hi-
tuada al límit septentrional de la plataforma de Llucma-
drotermal.
Figura 26: Exemples de la complexitat i superposició de morfologies de
Figure 26: Examples of the complexity and superimposition of corrosion
corrosió. a) Solcs de desgasificació, d’origen hipogènic que
morphologies. a) Bubble trails, of a hypogenic origin, starting
sorgeixen de concavitats poc marcades, comuns de morfolo-
from small concavities that are common morphologies gener-
gies generades a la zona de mescla d’aigües. b) Penjant a
ated in the water-mixing zone. b) Rock pendants where corro-
on s’aprecia una regata de corrosió i a la part superior alguns
sion notches are appreciable together with some narrow bub-
estrets solcs de desgasificació. c) Envà amb dos nivells de
ble trails carved in its upper part. c) Partition with two levels of
regates de corrosió i facetes. (Fotos F. Gràcia).
corrosion notches and solution facets. (Photos F. Gràcia).
92

Figura 27: La litologia és en gran part
responsable del tipus de ga-
leries i morfologies presents
a cada zona de la cavitat. a)
Galeries sinuoses i de poc
control estructural tectònic al
sector Antic, que correspon
a la fàcies de front d’esculls.
b) Clapes d’escull, construc-
cions coral·lines aïllades
distribuides dins la fàcies de
lagoon extern que determi-
nen el mateix aspecte que
les anteriors galeries. Gale-
ria Jaume Damians (sector
Subaquàtic de Gregal). c)
Llargues i rectilínies galeries
estructurals tectòniques dins
les fàcies de lagoon extern.
Galeria Miquel Àngel Bar-
celó (sector Subaquàtic de
Gregal). (Foto a M. A. Pere-
lló, fotos b i c A. Cirer).
Figure 27: The lithology is mainly re-
sponsible for the types of
galleries and morphologies
found in each zone of the
cave. a) Sinuous galleries
of feeble tectonic struc-
tural control in the Antic
Sector, which correspond
to the reef front facies. b)
Coral patches distributed
within the external lagoon
facies which determine
an appearance similar to
the reef facies galleries.
Gallery Jaume Damians
(Gregal Subaquatic Sec-
tor). c) Long and rectilinear
tectonic-structural galleries
within the external lagoon
facies. Gallery Miquel Àn-
gel Barceló (Gregal Sub-
aquatic Sector). (Photo a M.
A. Perelló, photos b i c A.
Cirer).
93

Figura 28: Evolució de galeries per coalescència d’envans. a) Galeria
Figure 28: Evolution of galleries following the merging of partitions. a) Cir-
freàtica de secció circular a on s’aprecien les restes d’un envà
cular cross-section phreatic gallery where the remains of a par-
que separava dues galeries de menor secció. Fàcies d’escull al
tition that separated two smaller galleries are appreciable. Reef
sector Antic. b) Pinacle i esperó generats per un antic envà dis-
facies in the Antic Sector. b) Cer and rock jag generated by an
solt a la part superior. Fàcies de lagoon extern. Galeria Jaume
old partition dissolved in its upper part. External lagoon facies.
Damians (sector Subaquàtic de Gregal). c) Àmbit de gran volum
Gallery Galeria Jaume Damians (Gregal Subaquatic Sector). c)
procedent de la unió de galeries paral·leles per dissolució dels
Area of large volume following the merging of parallel galleries
envans. Fàcies de lagoon extern. Galeria Miquel Àngel Barceló
after the dissolution of partitions. External lagoon facies. Gallery
(sector Subaquàtic de Gregal). d) Restes d’envans caiguts al
Miquel Àngel Barceló (Gregal Subaquatic Sector). d) Remains
sector de les Grans Sales. Fàcies de lagoon extern. (Fotos a i d
of falling partitions in the Grans Sales Sector. External lagoon
M. A. Perelló i b i c J. Pocoví).
facies. (Photos a and d M. A. Perelló and b and c J. Pocoví).
FORMES COMPLEXES I DISCUSSIÓ
calcarenítica de la roca, la seva textura, és en gran part
la responsable del control en el tipus de galeries i mor-
Les diferents formacions primàries es presenten
fologies presents o predominants (GINÉS et al., 2008 i
sovint imbricades i superposades a diferents escales de
2009b) i de la seva distribució al llarg de les diferents zo-
mida i de gènesi diferent (Fig. 26). Des del punt de vista
nes de la cavitat (Taula 1). Podem generalitzar en el cas
de l’escala, globalment podem pensar que la cavitat, per
de la cova des Pas de Vallgornera dient que les galeries
ella mateixa correspon a la forma principal de corrosió;
sinuoses, molt ramificades i de poc control estructural
en aquest cas a escala quilomètrica, seria la megaforma
tectònic que es troben al sector Antic, van associades
(d’ordre quilomètric a hectomètric). En aquest cas aques-
a la presència de les fàcies de front d’escull (Fig. 27).
ta megaforma, la cavitat, estaria formada per un conjunt
Les clapes de coralls, construccions coral·lines aïllades
de diferents galeries i sales que les podriem agrupar dins
distribuïdes dins la fàcies de lagoon extern i de rere es-
la consideració de macroformes (d’ordre hectomètric a
cull poden condicionar un aspecte similar a les anteriors
decamètric). La galeria, considerada ella mateixa una
galeries, però de forma aïllada com seria el cas que
forma de dissolució, podria presentar, a tall d’exemple,
es dóna en zones concretes del sector Subaquàtic de
a ambdós costats, regates i facetes que serien conside-
Gregal. La fàcies de lagoon extern amb una quasi nul·la
rades com a mesoformes (d’ordre decamètric a mètric) i
porositat primària i travessada per un conjunt de diàcla-
que podrien estar situades sovint a diferents nivells. Les
sis determina de la mateixa manera llargues i rectilínies
facetes a la seva vegada podrien presentar solcs subver-
galeries estructurals tectòniques al sector de les Grans
ticals sobreposats, en aquest cas parlariem de les micro-
Sales i sector Subaquàtic de Gregal (Fig. 29).
formes (d’ordre mètric a centimètric).
L’excepcionalitat de la cova des Pas de Vallgonera
Un altre aspecte molt important en el desenvolupa-
amb el seu gran recorregut, associat a la variabilitat de
ment de les formes de corrosió correspon a la litologia.
fàcies de la roca mare on s’ha desenvolupat, possibilita
La litologia, i més concretament donada la naturalesa
la troballa de molts exemples que mostren i per tant,
94

Figura 29: a) Galeria estructural tectònica de la galeria Miquel Àngel
Figure 29: a) Tectonic-structural passage in the Miquel Àngel Barceló
Barceló (sector Subaquàtic de Gregal). b) secció de la ga-
gallery (Gregal Subaquatic Sector). b) section of the gallery
leria a on estan assenyalats tres detalls que s’observen a la
where the three enlarged details are shown. 1) Solutional
dreta: 1) Facetes i solcs subverticals als costats de la galeria.
facets and sub-vertical grooves on the sides of the gallery. 2)
2) Regata de corrosió amb presència de polígons de retrac-
Solution notch with retraction polygons. 3) Very narrow lower
ció. 3) Zona inferior de la galeria, molt estreta, que correspon
zone of the gallery that corresponds to the lower part of the
a la part inferior de la fractura amb presència de morfologies
fracture with the presence of darkly coloured spongeworg
espongiformes amb coloracions fosques. (Fotos J. Pocoví).
morphologies. (Photos J. Pocoví).
95

masses de coralls i també per processos d’esfondrament
associats com a conseqüència de la presència de buits
volumètricament molt considerables que provoquen un
greu debilitament de l’estructura rocosa.
A tall de conclusió, podem exposar que la gran varia-
bilitat observada amb coalescència de formes a la vega-
da que la variabilitat dimensional de diverses morfologies,
dóna lloc a una complicació per tal de poder fer un clar re-
agrupament que permeti la correcta i fàcil classificació de
les formes. En aquests casos s’haurà de tenint present a
més la possible intervenció de diverses variables que con-
dicionaran el seu desenvolupament. Per tant, encara que
podem definir determinades morfologies amb una certa
variabilitat, en alguns casos amb uns “end members” ben
definits, això sempre no serà possible, donant-se en la
majoria dels casos una continuïtat des d’unes formes a
les altres. Per tant, es fa necessari estudiar en cada cas
quines són les variables que ens condicionaran cada una
Figura 30: Esquema interpretatiu de les macroformes en funció de les
tres variables que controlen el seu desenvolupament.
de les formes. A manera d’exemple podem veure el que
passa amb les macroformes (Fig. 30). En aquest cas, per
Figure 30: Interpretative scheme of the macroforms according to the
a les formes observades a la cova des Pas de Vallgor-
three main variables which control their development.
nera, estan força clares les tres variables que controlen
el seu desenvolupament i forma final. Aquestes són el
permeten estudiar, gran quantitat d’estadis evolutius di-
control litològic textural, el control estratigràfic i el control
ferents. Aquests van des de galeries poc evolucionades
tectònic. En funció del grau d’implicació de cada un d’ells
fins a d’altres a on s’han ajuntat galeries paral·leles fins a
podem establir una sèrie de camps amb unes formes ben
formar volums importants, especialment dins la fàcies de
definides (Fig. 30) mentre que en d’altres casos, en fun-
lagoon extern (Fig. 28). Les grans sales es troben espe-
ció del grau d’implicació de cada variable podem parlar
cialment a la fàcies de front escullós per dissolució de gran
de formes mixtes.
Fàcies *
Descripció
Formes
Espeleotemes
Front escullós
Textura framestone pel creixement
Macroformes: galeries freàtiques
Abundància general d’espeleotemes
de colònies de coralls (Porites),
control estructural estratigràfic,
de tot tipus.
rudstone i grainstones, amb una
galeries freàtiques secció circu-
important porositat primària inter-
lar, sales freàtiques circulars;
partícula i secundària tipus motlle.
Mesoformes: cambres freàtiques
Estratificació poc marcada, sense
circulars; Microformes: morfologi-
laminació
es espongiformes.
Rera escull (lagoon amb cla-
Textura rudstone - packstone amb
Macroformes: galeries freàtiques
Ocasionalment presència d’espele-
pes d'escull)
fragments de mol·luscs i clapes
control estructural estratigràfic,
otemes de qualsevol tipus.
amb textura framestone amb co-
galeries freàtiques secció cir-
ralls. Porositat primària abundant.
cular, sales freàtiques circulars;
Estratificació incipient
Mesoformes: cambres freàtiques
circulars.
Lagoon extern
Textura packstone amb foraminí-
Macroformes: galeries freàti-
El més habitual és l’absència total
fers, equinodermes i algues ver-
ques control estructural tectònic;
d’espeleotemes al llarg de cente-
melles. Baixa prorositat primària;
Mesoformes: envans de dissolu-
nars de metres de galeries, encara
permeabilitat per fracturació. Bona
ció, regates, facetes; Microformes:
que localment es poden presentar
estratificació
Formes derivades de l’evolució
els següents: Espeleotemes de flux:
degradativa d’envans: penjants,
colades pavimentàries localment
pinacles, esperons, etc.
abundants; espeleotemes de trans-
puament: coral·loides molt abun-
dants localment; espeleotemes sub-
aquàtics: gours de gran longitud.
Lagoon intern
Alternança de textura wackestone
Macroformes: galeries freàtiques
En alguna galeria abundancia d’es-
amb foraminífers, peloids i packs-
control estructural tectònic.
peleotemes de degoteig.
tone amb foraminífers, briozous
i mol·luscs. Molt baixa porositat.
Estratificació i laminació ben visi-
bles
*) Complex d'Esculls (Pomar et al., 1996). Edat: Tortonià superior - Messinià inferior.
Taula 1: Distribució de les principals formes de corrosió i presen-
Table 1: Distribution of the main corrosion forms and the presence of
cia d’espeleotemes en relació a les fàcies sedimentàries
speleothems in relation to the sedimentary facies within the
d’ambient escullós a les calcarenites del Miocè superior on es
Upper Miocene reef rocks where the Cova des Pas de Vallgo-
desenvolupa la cova des Pas de Vallgornera
rnera is developed.
96

Agraïments
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; MERINO, A. & GRÀ-
CIA, F. (2009a): On the role of hypogene speleogenesis in
shaping the coastal endokarst of southern Mal orca (Wes-
tern Mediterranean). In: KLIMCHOUK, A.B. & FORD, D.C.
A les intenses activitats exploratòries i topogràfiques
(eds.) Hypogene speleogenesis and karst hydrogeology
portades a terme pels equips d’espeleòlegs del Grup
of artesian basins. Ukrainian Institute of Speleology and
Espeleològic de Llubí i de l’Agrupació Voltors, els quals
Karstology, Special Paper 1: 91-99. Simferopol, Ucraïna.
estan treballant de forma continuada en la cova des Pas
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; MERINO, A. & GRÀ-
de Vallgornera d’ençà de l’any 2004. En especial, cal
CIA, F. (2009b): About the genesis of an exceptional coa-
agrair la col·laboració en les tasques de transport del
stal cave from Mal orca Island (Western Mediterranean).
material de busseig fins al llac d’entrada dels següents
The lithological control over the pattern and morphology
of Cova des Pas de Val gornera. In: WHITE, W.B. (ed.)
companys: Toni Croix, Andreas Kristofersson, Guillem
Proc. 15th Int. Congress Speleol., 1: 481-487. Kerrvil e,
Mulet, Toni Mulet i Antoni Merino. Juntament amb molts
U.S.A.
d’altres companys, i visitants ocasionals de la gruta, ens
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. i LAVERGNE, J.J. (2000): Les co-
han facilitat multitud de dies les feixugues tasques de
ves de cala Varques (Manacor, Mal orca). Endins, 23: 41-
transport. Els hem enyorat molt en travessar la sala Que
57. Palma de Mal orca.
No Té Nom i a la tornada a l’exterior una vegada acaba-
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. i WATKINSON, P. (1998a): La cova
des les immersions.
d’en Passol i altres cavitats litorals situades entre cala sa
Nau i cala Mitjana (Felanitx, Mal orca). Endins, 22: 5-18.
Volem també agrair, molt especialment les tasques
Palma de Mal orca.
efectuades en documentar fotogràficament les parts
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; AGUILÓ, C. i WATKINSON, P.
submergides per part dels companys espeleobusseja-
(1998b): La cova des Drac de cala Santanyí (Santanyí,
dors Jaume Pocoví (GNM), Antoni Cirer (GNM) i Miquel
Mal orca). Endins, 22: 55-66. Palma de Mal orca.
Àngel Perelló (GELL). A Peter Watkinson agraïm la tra-
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FEBRER, M.; JAUME, D. i VI-
ducció a l’anglès del resum i els peus de figures. Al Dr
CENS, D. 2006. La cova de s’Abisament (Sant Llorenç
Joaquim Ginés per la revisió atenta de l’article.
des Cardassar, Mal orca). Endins, 30: 101-108.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. i FORNÓS, J.J. (2007): Cavitats
Els treballs subaquàtics han estat finançats parcial-
costaneres de les Balears generades a la zona de mescla,
ment gràcies als projectes de la Fundació “SA NOS-
amb importants continuacions subaquàtiques. In: PONS,
TRA”, Caixa de Balears, dins les convocatòries d’ajuts
G.X. & VICENS, D. (eds.) Homenatge a Juan Cuerda.
per a projectes de Conservació de la Biodiversitat 2008.
Mon. Soc. Hist. Nat. Balears.
Palma de Mal orca.
Volem agrair al Sr. Andreu Ramis, al Sr. Antoni Sorà,
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME, D. & FE-
al Sr. Bartomeu Tomàs i a la Sra. Isabel Mozo de la
BRER, M. (2006): El sistema Pirata - Pont - Piqueta (Ma-
Fundació “SA NOSTRA”, Caixa de Balears la seva bona
nacor, Mal orca): geomorfologia, espeleogènesi, hidrolo-
gia, sedimentologia i fauna. Endins, 29: 25-64. Palma de
disposició i professionalitat. S’ha de destacar l’ajut i el
Mal orca.
suport de la Conselleria de Medi Ambient del Govern
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME, D. i URIZ,
Balear i en especial la tasca efectuada per na Margalida
M.J.; MARTIN, D.; GIL, J.; GRACIA, P.; FEBRER, M.;
Femenía, a la qual agraïm l’interès de cap als treballs
PONS, G. (2005): La cova des Col (Felanitx, Mal orca):
efectuats a la cavitat, així com les seves intervencions i
Espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentolo-
inestimable ajuda en la protecció de la cova des Pas de
gia, fauna i conservació. Endins, 27: 141-186. Palma de
Vallgornera.
Mal orca.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GUAL, M.A.; WATKINSON, P. i
Finalment, cal consignar que bona part de les tas-
DOT, M.A. (2003a): Les coves de Cala Anguila (Manacor,
ques desenvolupades s’emmarquen dins del projecte
Mal orca). I: Descripció de les cavitats i història de les ex-
d’investigació del Ministerio de Ciencia e Innovación -
ploracions. Endins, 25: 23-42. Palma de Mal orca.
FEDER CGL2006-11242-C03-01/BTE.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; JAUME, D.; FORNÓS, J.J.; URIZ,

M.J.; MARTIN, D.; GIL, J.; GRACIA, P.; FEBRER, M.;
PONS, G. (2005): La cova des Col (Felanitx, Mal orca):
Espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentolo-
gia, fauna i conservació. Endins, 27: 141-186. Palma de
Bibliografia
Mal orca.
GRÀCIA, F.; JAUME, D. RAMIS, D.; FORNÓS, J.J.; BOVER,
P.; CLAMOR, B.; GUAL. M.A.; VADELL, M. (2003b): Les
BRETZ, J. (1942): Vadose and phreatic features of limestone
coves de Cala Anguila (Manacor, Mal orca). II: La cova
caverns. The Journal of Geology, 50 (6).
Genovesa o cova d’en Bessó. Espeleogènesi, geomor-
DUBLYANSKY, Y. (2000): Hydrothermal speleogenesis: its set-
fologia, hidrologia, sedimentologia, fauna, paleontologia,
tings and peculiar features. In: KLIMCHOUK, A.B.; FORD,
arqueologia i conservació. Endins, 25: 43-86. Palma de
D.C.; PALMER, A.N. & DREYBRODT, W. (eds.) Speleo-
Mal orca.
genesis.Evolution of karst aquifers. National Speleological
GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE,
Society. 292-297. Huntsville, USA.
O. i LANDRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses
FORD, D. i WILLIAMS, P. (1989): Karst geomorphology and
Partions-Portocolom (Felanitx, Mal orca). Endins, 21: 5-
Hydrology. U. Hyman, 601 pàgs. London.
36. Palma de Mal orca.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (2006): La Cova Nova de Son Lluís (Po-
KLIMCHOUK, A.B. (2007): Hypogene speleogenesis: hydro-
rreres, Mallorca). Notes sobre aspectes històrics i geoes-
geological and morphogenetic perspective. National
peleològics. Endins, 29: 5-24. Palma de Mallorca.
Cave and Karst Research Institute. Special Paper 1. 106
GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; GRÀCIA, F. & MERINO,
pàgs. Carlsbad, New Mexico.
A. (2008): Noves observacions sobre l’espeleogènesi en el
LÓPEZ, J.M. (2007): Las manifestaciones hidrotermales del
Migjorn de Mallorca: els condicionants litològics en alguns
sur de Llucmajor, Mal orca. Memòria d’Investigació. De-
grans sistemes subterranis litorals. Endins, 32: 49-79. Pal-
partament de Ciències de la Terra, Universitat de les Il es
ma de Mallorca.
Balears. 132 pàgs. Inèdita.
97

LÓPEZ, J.M. & MATEOS, R.M. (2006): Control estructural de
las anomalías geotérmicas y la intrusión marina en la pla-
taforma de Llucmajor y la cubeta de Campos (Mallorca).
Las aguas subterráneas en los países Mediterráneos. Ins-
tituto Geológico y Minero de España. Serie Hidrogeología
y Aguas Subterráneas, 17: 607-613. Madrid.
LÓPEZ, J.M.; MATEOS, R.M. & BALLESTER, A. (2004): Apor-
taciones del sondeo de investigación geotérmica Lluís Mo-
ragues al modelo de funcionamiento hidrogeológico de las
aguas termales de la plataforma de Llucmajor (Mallorca).
VIII Simposio de Hidrogeología. Asociación Española de
Hidrogeólogos. 2: 379-388. Zaragoza.
MERINO, A. (1993): La Cova des Pas de Vallgornera. Endins,
19: 17-23. Palma de Mallorca.
MERINO, A. (2000): Nuevas extensiones de la Cova des Pas
de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca). Endins, 23: 7-21.
Palma de Mallorca.
MERINO, A. (2006): Espeleotemas poco frecuentes y morfolo-
gías de corrosión hallados en la Cova des Pas de Vallgor-
nera. Endins, 30: 49 - 70. Palma de Mallorca.
MERINO, A. (2007a): Algunos espeleotemas poco habituales
hallados en la Cova des Pas de Vallgornera. Nuevas ob-
servacions. Endins, 31: 111-116. Palma de Mallorca.
MERINO, A. (2007b): Solutional sculpturings and uncommon
speleothems found in the Cova des Pas de Vallgornera,
Majorca, Spain. NSS News, 65 (9): 14-20. Huntsville,
USA.
MERINO, A.; MULET, A. i MULET, G. (2006): La Cova des Pas
de Vallgornera: 23 kilómetros de desarrollo topografiado
(Llucmajor, Mallorca). Endins, 30: 29 - 48. Palma de Ma-
llorca.
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA, F.
(2007): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Ma-
llorca): 40 kilómetros de desarrollo topografiado Endins,
31: 101-110. Palma de Mallorca.
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA, F.
(2008): La Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Ma-
llorca) alcanza los 55 kilómetros de desarrollo topográfico.
Endins, 32. Palma de Mallorca.
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. & GRÀCIA,
F. (2009): Cova des Pas de Vallgornera: an exceptional
littoral cave from Mallorca Island (Spain). In: WHITE, W.B.
(ed.) Proc. 15th Int. Congress Speleol., 1: 522-527. Kerr-
ville, U.S.A.
NÚÑEZ JIMENEZ, A. (1967): Clasificación genética de las
cuevas de Cuba. Academia de las Ciencias de Cuba.
PALMER, A.N. (2007): Cave Geology. Cave Books. 454 pp.
Dayton.
POMAR, L., WARD, W.C. & GREEN, D.G. (1996): Upper Mio-
cene reef complex of the Llucmajor area, Mallorca, Spain.
In Models for carbonate stratigraphy from Miocene reef
complexes of the Mediterranean regions, FRANSEEN,
E., M. ESTEBAN, W.C. WARD, and J.M. ROUCHY (Eds.)
SEPM Concepts in Sedimentology and Paleontology 5,
191-225.
SLABE, T. (1995): Cave Rocky Relief and its Speleogenetical
Significance. Znanstvenoraziskovalni Center SAZU. Ljubl-
jana. Pàgs 128.
TRIAS, M. (2000): La Cova des Moro (Manacor, Mallorca) i al-
guns destacats aspectes de la seva morfologia. Endins,
23: 73-77. Palma de Mallorca.
98