Les exploracions espeleol�giques a les illes Balears. : La Federaci� Balear d'Espeleologia
ENDINS, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 11-36
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2011
LES EXPLORACIONS ESPELEOLÒGIQUES A LES ILLES BALEARS.
LA FEDERACIÓ BALEAR D’ESPELEOLOGIA
per Antelm GINARD 1, 2, Àngel GINÉS 2, 3, 4 i Damià VICENS 1, 2, 3
Abstract

The first speleological explorations in the Balearic Islands date back from the early XIXth century, years in which the activities were
performed in a very precarious way, entering the caves with torches and descending the shafts with complicated systems of ropes and
pulleys. In the past two centuries the evolution has been constant, embracing both the material used for the explorations as well as
the technical training of the cavers. In order to contextualize the speleological explorations in the Balearic Islands, five different stages
have been distinguished: the pre-speleology, or times prior to the birth of caving properly said; the pioneers epoch, in which leading
figures of international renown must be highlighted; the Catalan caving campaigns, conducted in quite special brilliant moments of
speleology in Catalonia; the conventional Mallorcan speleology period, was the explosion of caving in the Balearics characterized by
a huge topographic activity and by the invaluable collaboration between different clubs of cavers; and, finally, the impact of underwater
Mallorcan caving, stage that is marked by the beginning of the speleo-diving campaigns in the island and by outstanding explorations
and discoveries of large cavities, such as Cova des Pas de Vallgornera and Cova de sa Gleda.

The Federació Balear d’Espeleologia (Balearic Federation of Speleology) was not formed until 1982, however, a few years earlier,
in 1972, the caving clubs were organized within the Balearic Delegation of the Comité Catalano-Balear d’Espeleologia. This year
2011, the Federació Balear d’Espeleologia has received the Ramon Llull award, which grants the Govern de les Illes Balears, in rec-
ognition of the valuable contributions to the scientific knowledge of our nature, made by many self-taught members of the federation
and without any economic benefit.
Resum

Les primeres exploracions espeleològiques a les Illes Balears de les que tenim constància daten de principis del segle XIX, en
què les exploracions es realitzaven de manera força precària, com ara, endinsant-se a les coves amb torxes i baixant als avencs amb
complicats sistemes de cordes i politges. En aquests dos segles, l’evolució ha estat constant, tant del material que es fa servir per a
les exploracions com també en la formació tècnica dels exploradors. Per contextualitzar les exploracions espeleològiques a les Illes
Balears, s’han dividit les exploracions en cinc etapes: la preespeleologia o època prèvia al naixement de l’espeleologia; els pioners,
època en què cal destacar alguns espeleòlegs i naturalistes de renom internacional; les campanyes espeleològiques catalanes, lliga-
des a uns moments especialment brillants de l’espeleologia catalana; l’espeleologia mallorquina convencional, que suposa l’explosió
de l’espeleologia balear, caracteritzada per una immensa producció topogràfica i per la inestimable col·laboració entre diferents grups
d’espeleòlegs, i finalment l’impacte de l’espeleologia subaquàtica mallorquina, etapa que es caracteritza per l’inici de les campanyes
espeleològiques subaquàtiques mallorquines i per les exploracions i descobriments de grans cavitats, com ara la cova des Pas de
Vallgornera i la cova de sa Gleda.

La Federació Balear d’Espeleologia, com a tal, no es constituí fins a l’any 1982; això no obstant, uns anys abans, a l’any 1972,
els grups ja s’organitzaven dins la Delegació a Balears del Comitè Catalano-Balear d’Espeleologia. Durant el present any 2011, la
Federació Balear d’Espeleologia ha rebut el Premi Ramon Llull, guardó que atorga el Govern de les Illes Balears, en reconeixement
dels nombrosos integrants de la federació que des d’una formació autodidacta i sense benefici econòmic han efectuat aportacions
valuoses al coneixement científic de la nostra natura.
Resumen

Las primeras exploraciones espeleológicas en las Illes Balears de las que tenemos constancia datan de principios del siglo XIX,
años en que las exploraciones se realizaban de manera muy precaria, adentrándose en las cuevas con antorchas y descendiendo a
las simas con complicados sistemas de cuerdas y poleas. En estos dos siglos, la evolución ha sido constante, tanto del material que
se emplea para las exploraciones como también en la formación técnica de los exploradores. Para contextualizar las exploraciones
espeleológicas en las Illes Balears, se han dividido las exploraciones en cinco etapas: la preespeleología o época previa al nacimien-
to de la espeleología; los pioneros, época en la que destacaron algunos espeleólogos y naturalistas de renombre internacional; las
campañas espeleológicas catalanas, que coinciden con momentos especialmente brillantes de la espeleología catalana; la espeleo-
logía mallorquina convencional, que corresponde a una auténtica explosión de la espeleología balear, caracterizada por una inmensa
producción topográfica y por la inestimable colaboración entre los diferentes grupos de espeleólogos, y finalmente el impacto de la
espeleología subacuática mallorquina, etapa que se caracteriza por el inicio de las campañas espeleológicas subacuáticas mallorqui-
nas y por las exploraciones y descubrimientos de grandes cavidades, como la Cova des Pas de Vallgornera y la Cova de sa Gleda.

La Federación Balear de Espeleología no se constituyó como tal hasta el año 1982; sin embargo, unos años antes, en el año
1972, los grupos ya estaban integrados en la Delegación en Baleares del Comité Catalano-Balear de Espeleología. Durante el pre-
sente año 2011, la Federación Balear de Espeleología ha recibido el Premio Ramon Llull, que otorga el Govern de les Illes Balears,
en reconocimiento de los numerosos integrantes de la federación que desde una formación autodidacta y sin beneficio económico
han efectuado aportaciones valiosas al conocimiento científico de nuestra naturaleza.
1
Speleo Club Mallorca. Palma. Email: speleo.club.mallorca@gmail.com.
3
Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes Balears.
2
Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB). Margarida Xirgu,
Carretera de Valldemossa km 7,5. E-07122 Palma de Mallorca.
16, baixos. E-07011. Palma.
4
Grup Espeleològic EST. Palma.
11

Introducció
Aquest article abasta dos segles d’exploracions es-
precària: la il·luminació era amb torxes i el descens als
peleològiques, des del principi del segle XIX fins avui en
avencs es realitzava amb un complicat sistema de cor-
dia, des del vessant més aviat científic de l’espeleologia.
des i politges i fins i tot fent servir un bastiment penjant
S’ha debatut prou sobre si l’espeleologia és una ciència
(GINÉS i GINÉS, 2002).
o bé és un esport; i tot i que aquest debat no és la finali-
És l’època prèvia al naixement de l’espeleologia (GI-
tat de l’article, cal dir que s’hi ha exclòs el vessant mera-
NÉS, 1993a) i abasta bàsicament fins a 1895, anys en
ment esportiu de l’espeleologia, però, al mateix temps,
què només es visiten les coves més conegudes i amb
tenint en compte el caràcter de la publicació Endins,
la mentalitat dels viatgers vuitcentistes (FIOL-GUISCA-
s’ha emfatitzat tot allò relacionat amb l’exploració de les
FRÉ, 1990 i 1992; SEGUÍ-LLINÀS, 1992; GINÉS, 1993b;
cavitats balears.
VALERO, 2001) .
En aquests dos segles i escaig d’exploracions veu-
En aquesta etapa inicial també podem trobar-hi les
rem que alguns grups espeleològics de les Balears te-
primeres topografies; Pere d’Alcàntara Penya, a l’any
nen força protagonisme quant a l’exploració i estudi de
1862, topografià les coves d’Artà, i F. Will, topografià les
les cavitats, com ara el Grup Espeleològic EST (EST),
coves del Drac a l’any 1880 (MADER, 2005).
el Grup Nord de Mallorca (GNM), l’Speleo Club de
Mallorca
(SCM) o la Secció Espeleològica del Grup
Excursionista de Mallorca
(GEMse); no així altres
grups, tanmateix històrics, com ara Grup Espeleològic
2a etapa, els pioners (1896‑1945)
Voltors‑OJE (Voltors-OJE) o el Grup Espeleològic de
les Pitiüses
(GEP), que han dedicat preferentment els
seus esforços durant molts anys a una tasca força im-
Aquesta etapa de la primera meitat del segle passat
portant, la formació tècnica d’espeleòlegs, tasca però
abasta entre 1896 i 1945 (GINÉS, 1993a), en què des-
que queda fora de l’abast d’aquest article.
tacaren personatges de renom internacional; les prime-
Per tal d’escriure la història de les exploracions
res quatre campanyes a l’illa de Mallorca les varen dur
espeleològiques a les Illes Balears ens hem basat en
a terme espeleòlegs francesos: Édouard Alfred Martel
els articles que els diferents grups han anat redactant
(1896 i 1901), Jacques Maheu (1911) i Robert de Joly
al llarg dels anys, principalment a publicacions com ara
(1929). Es descriuen les coves de Portocristo i les d’Artà;
Endins, Speleon, la revista de la Sociedad Española
Martel (1903) i Maheu (1912) publicaren sengles treballs
de Espeleología y Ciencias del Karst (SEDECK), el
a la revista Spelunca de la Société de Spéléologie
Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Bale‑
(SE). Menció a part mereix la paleontòloga Dorothea
ars (SHNB) i la revista Subterránea.
M.A. Bate, qui va descobrir una espècie fòssil ben em-
Analitzant les dades de què disposem, hem dividit
blemàtica de les nostres coves, el Myotragus balearicus,
les exploracions espeleològiques a les Illes Balears en
i va explorar diverses cavitats a Mallorca, Menorca i les
cinc etapes: la preespeleologia, els pioners, les cam‑
Pitiüses des del 1909 (BATE, 1909). Un altre personatge
panyes espeleològiques catalanes, l’espeleologia
prou important fou Marià Faura i Sans, considerat un
mallorquina convencional i l’impacte de l’espeleo‑
dels pioners de l’espeleologia a l’estat espanyol (ARA-
logia subaquàtica mallorquina, divisió basada en els
GONÈS, 2010). La primera campanya de Martel, l’any
articles de GINÉS (1993a) i ampliada per VICENS i PLA
1896, marcà l’inici d’aquesta etapa (GINÉS, 1999).
(2001). A cadascuna de les etapes, a banda de les ex-
A principis del segle XX, s’inicià l’estudi de la fau-
ploracions, es fa una referència succinta de molts dels
na cavernícola balear, l’any 1904, any en què el zoòleg
aspectes de l’espeleologia, com ara l’arqueologia, la pa-
romanès Émile G. Racovitza descobrí a les coves del
leontologia, la biospeleologia, etc., aspectes però que
Drac (GINÉS, 2005) un crustaci aquàtic cec i despig-
es poden trobar ampliats més detalladament en altres
mentat, del grup dels isòpodes, que descriuria un any
articles d’aquesta mateixa monografia.
més tard (RACOVITZA, 1905) amb el nom de Typhloci-
rolana moraguesi. La biospeleologia interessà també a
l’apotecari mallorquí Llorenç Garcias Font, naturalista
complet que s’interessà a més per la botànica, ornito-
1a etapa, la preespeleologia
logia, entomologia, malacologia, geologia i la paleonto-
logia; Ll. Garcias, a l’any 1905 va fer una comunicació
(fins el 1895)
al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural en
el que parlava de l’excursió científica amb E. Racovitza
a les coves del Drac on recolliren una sèrie de crusta-
Els primers exploradors dels que tenim constàn-
cis desconeguts (entre els quals hi havia Typhlocirolana
cia daten de principi del segle XIX, com ara: el cape-
moraguesi) (GARCIAS i PONS, 2011). Anys després,
llà Antoni Cabrer, rector de Sant Nicolau, que visità el
els alumnes del Seminari de Mallorca, guiats per Mn.
1807 les coves d’Artà i ho va publicar el 1840 (GARAU,
Emili Sagristà, el mes de juny de 1912, visitaren les co-
2005); Joaquim Maria Bover, l’any 1839 la cova de Son
ves del Drac (Manacor) i a més de rebre les explicacions
Lluís; Marià Conrado, l’any 1865 l’avenc de Son Pou; i
pertinents sobre espeleotemes, recolliren alguns exem-
F. Will, l’any 1880 les coves del Drac. Aquests antics
plars de Typhlocirolana lulli (FIOL, 2010). RACOVITZA
exploradors realitzaven la seva tasca de manera força
(1912), refutà la separació de T. lulli i l’assignà com a
12

sinònim de T. moraguesi; això no obstant, publicacions
recents, COLOM (1950, 1991), encara conserven l’error
i mantenen com a vàlid el binomi T. lulli. (GARCIAS i
PONS, 2011).
Aquesta etapa té sens dubte com a principal repre-
sentat mallorquí al geòleg Bartomeu Darder Pericàs,
que es va interessar per les coves, encara que d’una
manera indirecta i moltes vegades a causa de la seva
relació amb les aigües subterrànies. Es pot considerar
justament que el seu article Algunos fenómenos cársi-
cos en la la isla de Mallorca constitueix la primera publi-
cació d’un autor mallorquí sobre els fenòmens càrstics
illencs (DARDER, 1930).
En aquests anys s’obrí la possibilitat d’explotar les
coves pel turisme: l’any 1906 es descobriren les coves
de Gènova, Maheu topografià les coves dels Hams, l’any
1911. A l’any 1912 s’instal·là il·luminació elèctrica a les
coves dels Hams. Començaren les visites turístiques a
les coves del Drac, l’any 1922, encara que la il·luminació
elèctrica no s’instal·là fins el 1934.
3a etapa, les campanyes
espeleològiques catalanes
(1945‑1965)

Vers la meitat del segle XX, se situa la tercera etapa,
Figura 1: Joaquim Montoriol a l’avenc des Frares (Cabrera), l’any 1959
entre 1945 i 1965, i coincideix amb uns moments especi-
(Cortesia de la família Montoriol, cedida al Qui és qui).
alment brillants de l’espeleologia catalana, els principals
Figure 1: Joaquim Montoriol descending to Avenc des Frares (Cabrera),
representants de la qual foren Noel Llopis‑Lladó, Josep
in 1959. (Courtesy of the Montoriol’s family, transferred to Qui
Maria Thomas‑Casajuana i Joaquim Montoriol‑Pous,
és qui).
Figura 2: Joaquim Montoriol a la cova de na Polida (Fornells, Menorca),
Figure 2: Joaquim Montoriol exploring Cova de na Polida (Fornells,
l’any 1954 (Cortesia de la família Montoriol, cedida al Qui és
Menorca), in 1954. (Courtesy of the Montoriol’s family, trans-
qui).
ferred to Qui és qui).
13

balls del GES, que són la continuació d’una primera cam-
panya espeleològica efectuada pel mateix Llopis-Lladó
i Thomas-Casajuana, l’any 1946 (LLOPIS y THOMAS,
1948). A partir d’aquest any 1946 se succeeixen les cam-
panyes del GES: a Mallorca (1946, 1951, 1953, 1960),
a Menorca (1948, 1954), a Eivissa (1952), a Cabrera
(1959) i a Formentera (1962, 1963). Com a fruit d’aques-
tes campanyes es publiquen gairebé mig centenar de
topografies, la majoria de les quals foren realitzades per
Montoriol-Pous (Fig. 1 i 2) i Thomas-Casajuana. Posteri-
orment alguns altres grups catalans, com ara l’Equip de
Recerques Espeleològiques
(ERE) del Centre Excur‑
sionista de Catalunya
(CEC) i l’Espeleo Club de Grà‑
Figura 3: Les més antigues exploracions subaquàtiques de cavitats
cia (ECG), han realitzat també interessants exploracions
balears de les quals hagi quedat constància impresa corres-
ponen a Menorca, per part dels catalans Antoni Ballester i
a les cavitats de les Balears (GINÉS i GINÉS, 2002).
Francesc Sibila (del grup ERE) i Armengou i Assens (del grup
Quant a les exploracions subaquàtiques de cavitats
GES), els anys 1954 i 1955 (Arxiu Francesc Gràcia).
balears, les més antigues de les quals n’hagi quedat
Figure 3: The earliest exploration of underwater caves in the Balearics,
constància impresa corresponen a Menorca, per part
which are documented by printed material, correspond to
dels catalans Antoni Ballester i Francesc Sibila (del
Menorca Island, being conducted by the Catalan divers Antoni
grup ERE) i Armengou i Assens (del grup GES), els
Ballester and Francesc Sibila (ERE), as well as Armengou and
anys 1954 i 1955 (GRÀCIA, 2010) (Fig. 3).
Assens (GES), the years 1954 and 1955 (Archive Francesc
Gràcia).
Un estudiós de la prehistòria va ser Cristòfol Veny
autor que, a banda d’estudiar els materials arqueològics,
també va fer nombroses topografies de coves artificials i
naturals, tasca que inicià vers els anys 40 i que recollí en
una interessant obra publicada l’any 1968 (VENY, 1968).
Eladi Homs, es traslladà amb la seva família
a Mallorca, l’onze de gener de 1954, procedent de
Barcelona. Homs, des de l’any 1934, pertanyia a l’es-
coltisme català i arribà a Mallorca sense cap intenció de
fundar un nucli d’escoltisme però duia l’esperit escolta
madurat a l’Agrupament Mare de Déu de Montserrat
que en una línia progressista-nacionalista imprimia el
sacerdot mossèn Batlle i altres responsables de la Lliga
Espiritual
. A l’any 1955, una sèrie de circumstàncies
personals i d’inquietuds culturals obrí el camí de la re-
presa escolta a Mallorca. Atès que existia la Federa‑
ció Ibèrica d’Escoltisme
, de la qual formaven part els
escoltes de Barcelona i València, Homs va demanar a
Francesc de Borja Moll, l’única persona que coneixia
a Mallorca, si hi hauria possibilitat de muntar alguna
secció d’escoltisme. D’aquesta manera, Moll va posar
Homs en contacte amb un grup d’amics intel·lectuals
que tenien inquietuds per mantenir l’amor i la defensa
de la llengua i la identitat del poble mallorquí. Aquest
grup se solia reunir tots els dijous en el bar de Can To-
meu que hi havia vora la font de les Tortugues. Alguns
dels integrants del grup eren: Josep Maria Llompart,
Jaume Vidal Alcover, Llorenç Moyà, Manuel Sanchis
Guarner
, Aina Moll, Guillem Colom, Llorenç Villalon‑
ga
i Josep Maria Palau i Camps. Amb aquest darrer i
Figura 4: Joan Maria Palau, a l’interior de la cova des Coals (Palma), any
junt amb altres amics organitzaren algunes excursions
1955 (Arxiu Andreu Muntaner).
per explorar o recollir animalons en coves, utilitzant tèc-
niques d’espeleologia i fent alguns croquis de planime-
Figure 4: Joan Maria Palau, inside Cova des Coals (Palma), in 1955 (Ar-
chive Andreu Muntaner).
tria (CERDÀ, 1999).
L’any 1955 un grup d’espeleòlegs mallorquins, lide-
rats per Josep Maria Palau i Camps, iniciaren sistemàti-
del Grup d’Exploracions Subterrànies (GES) del Club
cament l’aixecament de plànols topogràfics i la recerca
Muntanyenc Barcelonès (CMB).
biospeleològica en cavitats mallorquines. Aquest és el
Un fet destacable d’aquesta època va ser el naixe-
primer grup espeleològic mallorquí, l’Equip Mallorquí
ment de la publicació Speleon, dirigida per Llopis-Lladó,
d’Espeleologia (EME), que va néixer en el si de la
d’un nivell científic avantguardista dins el món de l’espe-
SHNB. La tasca de l’EME va durar com a mínim dos
leologia, a les pàgines de la qual s’editen nombrosos tre-
anys en què topografiaren cavitats de la serra de na
14

Burguesa (Fig. 4, 5, 6, 7, 8); d’aquestes topografies se
n’han trobat 9 a l’arxiu de Miquel Trias (VICENS i PLA,
2001). El plànol de la cova de na Boixa, publicat l’any
1955 (PALAU, 1955), és la primera topografia subter-
rània realitzada per un grup espeleològic mallorquí (GI-
NES, 1993a).
Hi ha una sèrie d’investigadors de la fauna pre-hu-
mana de les Balears que, encara que no fossin espeleò-
legs en el sentit estricte de la paraula, feren estudis dins
coves on recolliren material mastològic o malacològic
per estudiar-lo (Fig. 9 i 10); cal destacar: Andreu Mun‑
taner
, Joan Cuerda, Rafel Adrover, Basilio Ángel,
Joan Bauzà, William Waldren i John S. Kopper. Una
part del seus estudis varen quedar recollits al Bolletí
núm. 12 de la SHNB, publicat el 1966.
4a etapa, l’espeleologia
mallorquina convencional
(1966‑1993)

La quarta etapa s’inicià l’any 1966 i finalitzà l’any
1993, i fou l’explosió de l’espeleologia balear; es ca-
racteritzà per una immensa producció topogràfica,
principalment efectuada pels grups EST, SCM, GNM i
la Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de
Mallorca
(GEMse). D’aquesta etapa, cal destacar els
espeleotopògrafs Miquel Trias, Joaquín Ginés, Àngel
Ginés
, Francesc Mir, José Antonio Encinas, Tomàs
Fortuny
, Lluís Roca, Martiniano Mediavilla, Jaume
Figura 5: Entrada a la cova de sa Campana (Palma), l’any 1955 (Arxiu
Ferreres
Miquel Trias).
i Josep Antoni Alcover (GINÉS, 1993a). En
aquesta etapa es palesà la incessant col·laboració entre
Figure 5: Entrance to Cova de sa Campana (Palma), in 1955 (Archive
els diferents grups d’espeleòlegs; moltes de les campa-
Miquel Trias).
nyes d’exploració i topografia es feren en col·laboració
entre diferents grups (Fig. 11).
Un factor clau en el desenvolupament de l’espeleo-
quen els noms d’Oriol de Bobes, Juan José Egozcue,
logia balear va ser el naixement de la publicació Endins,
Àngel Ginés, Joaquín Ginés i Paco Trobat.
l’any 1974, la política editorial de la qual ha impulsat i
A l’any 1969, l’EST topografià la cova de Can Sion
potenciat sempre la publicació de topografies a les se-
(Pollença), de la qual realitzà l’aixecament topogràfic
ves pàgines (VICENS i PLA, 2001).
amb teodolit dels més de 650 metres de poligonals, amb
Entre els anys 1966 i 1967, un grup d’estudiants
errors molt acceptables. L’exploració de la cova d’en
de batxillerat del col·legi La Salle de Palma, aficionats
Martí, a Son Juvera (Andratx) aportarà interessants res-
a l’excursionisme i atrets per les cavitats subterrànies,
tes arqueològiques relacionades amb la cultura púnica
començaren a fer les primeres incursions a les coves
(GINÉS et al. 1989).
properes a Palma, com ara les coves del Pilar. D’aquest
En la primera meitat de la dècada dels 70 es pot
grup d’estudiants va néixer el grup EST (Euntes Sub Ter-
constatar una forta activitat del grup EST i també d’al-
ram -els que van sota terra), expressió llatina que adop-
tres grups espeleològics mallorquins, com ara l’SCM i
taren sota la influència de l’educació religiosa i erudita
el GNM.
d’aquells anys. El nom del grup el posà un dels funda-
Durant el mes de setembre de 1970, en una activitat
dors, Antoni Campins (GINÉS et al. 1989). Emperò, en
conjunta dels grups EST i GNM, s’explorà i es topografià
aquella època ja hi havia dos grups espeleològics actius
l’avenc des Llorer (Escorca). Alguns mesos després, en
a Mallorca: l’SCM, que col·laborava amb els arqueòlegs
una altra sortida conjunta del grup EST i del Grup Espe‑
del Museu de Mallorca a Palma, i el GNM, que sota l’im-
leològic Els Fosquers (FOSQUERS), s’explorà l’avenc
puls de José Antonio Encinas i els seus germans ha-
des Bou (Bunyola). El mes d’octubre tingué lloc una breu
via començat una tasca de catalogació de cavitats molt
campanya del grup EST a Eivissa, on es visitaren dotze
intensa a l’àrea de Pollença (Fig. 12, 13).
cavitats de poca importància; destacant per la seva fon-
Durant l’any 1968, els membres del grup EST des-
dària l’avenc des Milà (Sant Joan) i l’avenc des Canalet
cobriren interessants continuacions a les coves des
d’en Toni Pere. Finalment, el mes de desembre el grup
Màrmol (Calvià), cavitat de la qual realitzaren la primera
EST realitzà el descens i la topografia de l’avenc de Fe-
topografia; en aquests primers descobriments desta-
menia (Escorca), un pou de 120 metres de vertical.
15

ris i perillosos i normalment s’emprava una sola botella
carregada a unes 120 atmosferes. La vestimenta era de
goma. No s’empraven els rodets de fil guia autònoms, i
els bussejadors es fermaven a una corda que els com-
panys anaven amollant des de l’inici del busseig; a més
a més, la comunicació era per estirades de la corda, la
qual cosa provocava fàcilment situacions de confusió
i embolics i els accidents estaven a l’ordre del dia. El
material d’immersió era extremadament car, poc fiable
i difícil d’aconseguir pels practicants de busseig no pro-
fessional (GRÀCIA, 2010).
A l’any 1972, de manera independent, l’SCM i
l’Espeleo Club de Gràcia (ECG) del Grup Geogràfic
de Gràcia
(GGG) exploraren la cova de sa Campana
(Escorca), la primera topografia de la qual fou publicada
per l’SCM l’any següent. Aquest any fou especial per
a l’espeleologia mallorquina, car, els grups treballaren
a un ritme frenètic i l’espeleologia balear començà a
presentar els resultats dels seus treballs a congressos
i simpòsiums realitzats a l’estat espanyol. Aquest any
s’organitzà un campament espeleològic a Son Torrella
(Fig. 15). En el mes d’agost s’aconseguí el reconei-
xement d’una Delegació a Balears del que en aquell
moment es denominava Comitè Catalano‑Balear d’Es‑
peleologia
(CCBE); aquest era un òrgan tècnic i admi-
nistratiu inclòs en el Comité Nacional de Espeleología
(CNE), que depenia de la Federación Española de
Montañismo
(FEM), i Àngel Ginés Gracia en fou no-
menat Delegat (Fig. 16). L’avenc d’Escorca (-139 m) és
l’escenari d’una exploració que es dugué a terme entre
l’EST i l’SCM i en la qual es va fer el descens, amb es-
cala, del gran pou inicial de 117 metres. També es topo-
Figura 6: Entrada a la cova de Son Maiol (Palma), l’any 1955 (Arxiu
grafià l’avenc de sa Pedra (Esporles), col·laborant l’EST,
Miquel Trias).
l’SCM i FOSQUERS, i s’assolí una fondària de 126 m;
Figure 6: Entrance to Cova de Son Maiol (Palma), in 1955 (Archive Mi-
l’EST també localitzà i explorà l’avenc Bené d’Exelegà
quel Trias).
(Escorca) de -92 metres. En el mes de maig de 1972,
l’EST topografià l’avenc Fonda (Pollença) explorat pel
GNM uns mesos abans; d’aquella nova topografia en re-
Els grups EST i GNM realitzaren una campanya a
sultà una profunditat de 168 metres. A Barcelona es va
l’illa de sa Dragonera, l’any 1971, campanya que reportà
celebrar el II Simpòsium de Metodologia Espeleolò‑
interessants resultats tant en l’aspecte arqueològic com
gica en què els grups mallorquins presentaren diverses
en el geoespeleològic; conclusions que es varen publi-
aportacions, que suposaren la difusió de les intenses
car a la revista Speleon i que comptaren amb l’assesso-
activitats que es desenvolupaven a Mallorca. En aquell
rament de Joan Cuerda. Aquest any també es realitza-
simpòsium també es van fer públiques les primeres re-
ren les topografies de les coves del Pirata (Manacor) i
lacions de l’Inventari Espeleològic de Mallorca, que
de la cova de Cornavaques (Pollença), tasca que es va
aquest any incorporà un total de 338 cavitats. Cal fer
fer en una sortida conjunta dels grups EST, GNM, SCM
una menció especial a la topografia de la cova de sa
i FOSQUERS (GINÉS et al. 1989).
Bassa Blanca (Alcúdia), realitzada entre l’EST i l’SCM;
A Mallorca l’espeleobusseig es va iniciar a principis
les visites a aquesta cova permetrien iniciar l’estudi dels
dels anys 70, en una època en la qual es varen comen-
paleonivells marins plistocènics, enregistrats a l’interior
çar a realitzar immersions amb escassos i rudimenta-
d’aquesta magnífica cavitat, sota la forma de diferents
ris mitjans tècnics per part d’espeleòlegs aprenents de
nivells d’espeleotemes freàtics; els primers resultats
submarinistes (Fig. 14). Així, l’any 1971, G. García i M.
d’aqueixes investigacions s’exposaren en el II Congrés
Hidalgo, van explorar els breus sifons (galeries total-
Nacional d’Espeleologia, que es va celebrar a Oviedo
ment submergides), però d’accés esgotador, de la cova
el mes d’octubre. L’SCM realitzà una campanya espele-
de les Rodes (Pollença), a la serra de Tramuntana de
ològica a les illes de Cabrera i de Conillera. Joan Pons
Mallorca. La mentalitat exploratòria de l’època era princi-
del grup EST, localitzà nous jaciments paleontològics a
palment la de superar trams inundats per accedir a sales
Menorca. Els espeleobussejadors, G. García i M. Hi‑
o galeries eixutes. En aquesta dècada les tècniques de
dalgo, juntament amb Ll. Astier i J. Cerdán, tots ells
busseig no estaven encara adaptades al busseig espe-
espeleòlegs catalans, realitzaren l’any 1972 l’exploració
leològic, emprant pràcticament la mateixa configuració
i topografia de les continuacions subaquàtiques de la
de l’equip que dins mar oberta. Els aparells de respiració
cova Marina des Pont (Manacor) (TRIAS i MIR, 1977).
autònoma, anomenats bitràquees, eren molt rudimenta-
En la mateixa campanya, LL. Astier i J. Cerdán realit-
16

zaren una immersió en un dels llacs de les coves del
Pirata, també en el municipi de Manacor.
L’EST visità, l’any 1973, l’avenc des Gel (Escorca),
explorat prèviament pel Grup Espeleològic Orígens
(GEO); durant aquella visita tingué lloc un fet insòlit, ja
que en el fons de l’avenc es trobà un gran dipòsit de gel
que des d’aquell moment li donà nom a la cavitat. Aquest
any se celebrà a Mataró el III Simpòsium d’Espeleolo‑
gia
que es dedicà a la geoespeleologia, en el qual s’hi
presentaren alguns treballs de grups de Mallorca. El
seguiment d’aquestes contribucions publicades al Sim-
pòsium, ens permet destacar un seguit d’espeleòlegs
que, a més dels ja esmentats del grup EST, en repre-
senten l’espeleologia mallorquina d’aquells moments:
José Antonio Encinas, Miquel Llobera, Pere Llobera,
José Justo Encinas, J. Ramon Morro i Joan Antoni
Morro
del GNM; i Miquel Trias, Tomàs Fortuny, Lluís
Roca
, Francesc Mir, Francesc Ruiz, Antoni Artigues i
Baltasar Llompart, de l’SCM. A la Delegació a Balears
del CCBE
tingueren lloc les primeres eleccions i Miquel
Trias Gusó
, de l’SCM, en sortí elegit Delegat (GINÉS et
Figura 7: Cova d’en Salom (Palma), any 1956 (Arxiu Miquel Trias).
al. 1989). Al voltant de l’any 1973, neix l’Organització
Espeleològica Mallorquina
(OEM), que es va formar
Figure 7: Cova d’en Salom (Palma), in 1956 (Archive Miquel Trias).
de l’escissió d’un grup d’entusiastes de les activitats de
la natura, anomenat Dragones; a partir d’aquell moment
una part del grup es va especialitzar en escalada i mun-
tanyisme, conservant el nom Dragones, i l’altra part pas-
sà a anomenar-se OEM i es va dedicar a l’espeleologia.
L’activitat de l’OEM va ser sempre de caire esportiu i
d’exploració; una de les primeres troballes importants va
ser l’avenc de Son Martí de 65 m de vertical absoluta,
encara que va acabar sent explorat per un grup nascut
en el si de la botiga Deportes Rado, car, els membres
de l’OEM en aquell moment no disposaven del material
de descens adient; si més no l’OEM va localitzar noves
cavitats per la serra de na Burguesa, la Fita del Ram i en
general per la zona de ponent de Mallorca i també visi-
taren cavitats per tot arreu de Mallorca (Fig. 17, 18, 19,
20, 21 i 22). Cal destacar que un dels seus membres, J.
F. Fernández, va ser un dels pioners en les immersions
subaquàtiques; una de les seves primeres immersions,
encara que de manera infructuosa, fou a la cova de
Cala Falcó (TRIAS et al., 1977). L’OEM mai no va ser
molt nombrós, sense arribar als 20 membres, entre els
Figura 8: Interior de la cova d’es Cavall (Palma), any 1956 (Arxiu Miquel
que cal destacar J. F. Fernández, J. M. Pellicer, Pau
Trias).
Bosch, F. Valádez i Miquel Àngel Barceló. Malaurada-
Figure 8: Inside Cova d’es Cavall (Palma), in 1956 (Archive Miquel
ment el grup es va desfer l’any 1981.
Trias).
L’any 1974 representà un punt d’inflexió que marcà
una ralentització de les activitats d’exploració i de to-
pografia, que afectà, més o manco, a tots els grups de
quí (GEM). En aquells temps ja es començà a aplicar
les Illes. Les cavitats inèdites començaren a minvar en
l’ús dels Jumars i dels davalladors a l’exploració de ca-
comparació als anys passats; cal tenir en compte que
vitats verticals. L’exploració de la cova dets Estudiants
la segona relació, que es publicà aquest any, al Bolletí
(Sóller), realitzada pel grup EST en col·laboració amb
de la SHNB, de l’Inventari Espeleològic de Mallorca
l’ERE de Barcelona, va permetre el descobriment d’una
(ENCINAS et al., 1974) presentava 545 cavitats, quanti-
nova espècie de coleòpter troglobi, Reicheia balearica,
tat que gairebé doblava la de la primera recopilació pu-
descrita per Francesc Español. Madrid fou l’escenari del
blicada l’any 1972. El grup EST trobà a l’avenc de na
III Congrés Nacional d’Espeleologia, en el qual el grup
Corna (Artà) interessants restes fòssils de grua. Mem-
EST exposà dues comunicacions, una sobre temàtica
bres de l’SCM estudiaren la font des Verger (Sóller).
paleontològica i l’altra sobre la caracterització morfolò-
Les cavitats situades al cap Pinar varen ser explorades
gica del medi fluvio-lacustre hipogeu de Mallorca. Els
i topografiades per membres del grup FOSQUERS. El
espeleòlegs Jaume Oliver i Joan Pons deixen el GEM,
grup EST topografià l’avenc des Gorg Blau (Escorca),
fet que marcarà la fi d’aquest grup, i s’incorporen al
explorat mesos enrere pel Grup Espeleològic Mallor‑
grup EST. Miquel Trias i Lluís Roca, de l’SCM realitzen
17

una campanya a Formentera amb importants troballes
arqueològiques (TRIAS i ROCA, 1975). Durant el mes
de març aparegué el número 1 de la publicació Endins;
aquest primer i modest número es veurà seguit any rere
any de successius exemplars de creixent qualitat.
L’espeleobussejador Miquel Garau, del grup EST,
explorà l’any 1974, 40 metres del sifó 2 de la cova dets
Estudiants, situada al municipi de Sóller, a la serra de
Tramuntana (GRÀCIA, 2010). Un altre pioner va es-
ser Francesc Ripoll, de l’SCM, que l’any 1974 realitzà
un croquis de l’inici subaquàtic de la cova de sa Gleda
(Manacor), on localitzà una gran campana d’aire a una
vintena de metres de l’entrada (FORNÓS et al., 1989).
L’any 1975, El grup EST col·laborà en la campanya
bioespeleològica a Mallorca dels espeleòlegs catalans
Xavier Bellés, Jordi Comas i Teresa Cuñé. Aquest
any també tingueren lloc unes Jornades de Biospeleo‑
logia
promogudes per la SHNB i la Fundación Dragan.
El mes de desembre se celebrà a Barcelona el V Sim‑
pòsium d’Espeleologia
, dedicat aquesta vegada a la
temàtica del Quaternari; en una comunicació presen-
tada a l’esmentat simpòsium s’insistí en el coneixement
morfològic i espeleocronològic del carst litoral mallorquí.
John S. Kopper, amb l’ajuda de l’SCM, recull mostres
de sediments de dues cavitats que palesen una inversió
del camp magnètic terrestre (KOPPER, 1975). El GNM
realitzà una campanya espeleològica als Picos de Eu-
ropa. El 1975 s’aconsegueix la creació del Comité Ba‑
lear d’Espeleologia
(CBE), desvinculant-se de l’antic
CCBE; s’elegí de bell nou Miquel Trias com a President
d’aquesta nova estructura organitzativa de la nostra es-
Figura 9: Els quaternaristes Joan Cuerda (esquerra) i Andreu Muntaner
peleologia (Fig. 23). Es publicà el número 2 de l’Endins.
(dreta) en es Bufador de Son Berenguer (Santa Maria, Ma-
Francesc Mir, de l’SCM, l’any 1976, acabà un estudi
llorca) recollint materials paleontològics, vers el 1953 (Arxiu
iniciat el 1973 i 1974, en què va descriure les formes hi-
Andreu Muntaner).
pogees del barranc d’Algendar (Menorca) (MIR, 1976).
Figure 9: The Quaternary researchers Joan Cuerda (left) and Andreu
Es publicà l’Endins número 3. En aquest número cal
Muntaner (right) in Es Bufador de Son Berenguer (Santa Mar-
destacar la contribució de Lluís Pomar, que acabava
ia, Mallorca) collecting paleontological materials, around 1953
(Archive Andreu Muntaner).
de llegir la seva tesi doctoral al Departament de Geolo-
gia de la UIB, dins una línia de col·laboració amb el món
de l’espeleologia que va ser molt profitosa durant uns
quants d’anys.
En el camp topogràfic, l’any 1977, el grup EST va fer
l’aixecament topogràfic de la cova Figuera (Manacor) i
també col·laborà amb l’SCM en els treballs de Can Fras-
quet (Manacor), participant en la topografia de la cova
de sa Piqueta. Miquel Trias, de l’SCM, documentà unes
troballes prehistòriques a l’illa d’Eivissa (TRIAS, 1977) i
Jaume Damians del mateix club documentà una troba-
lla arqueològica, en aquest cas a Sencelles (DAMIANS,
1977). Aquest any tingué lloc un intens programa de
recol·lecció de fauna aquàtica que s’estengué per coves
de tota Mallorca, així com per algunes cavitats de les
illes de Cabrera i sa Dragonera. Els resultats d’aquesta
campanya biospeleològica es presentaren al VI Simpò‑
sium d’Espeleologia
, celebrat a Terrassa (GINÉS i GI-
Figura 10: D’esquerra a dreta, Joan Cuerda, Andreu Muntaner, Rafel
NÉS, 1977). En el vessant paleontològic, es publicà la
Adrover i Miquel Crusafont, a la cova de son Bauzà, any 1966
descripció de Myotragus antiquus (PONS-MOYÀ, 1977).
(Arxiu Andreu Muntaner).
El Comité Nacional de Espeleología, depenent encara
Figure 10: From left to right, Joan Cuerda, Andreu Muntaner, Rafel
de la Federación Española de Montañismo, el mes de
Adrover and Miquel Crusafont, at Cova de son Bauzà, in 1966
març, legalitzà els primers estatuts del grup EST. Aquest
(Archive Andreu Muntaner).
any, a Eivissa, es creà el GEP. Es creà també la secció
d’espeleologia de l’Organización Juvenil Española

(OJE). S’edità l’Endins número 4.
18

Entre els anys 1978 i 1979, el grup EST participà en
una campanya paleontològica als reomplimemts càrs-
tics del barranc de Binigaus (Es Mercadal, Menorca).
Les restes recol·lectades permeteren la descripció de
noves espècies: Myotragus binigausensis, Hypnomys
eliomyoides i Nesiotites meloussae; alguns dels partici-
pants en aquestes campanyes foren Salvador Moyà‑
Solà
, Jordi Agustí i Joan Pons‑Moyà. Joan Pons con-
tinuà les seves tasques paleontològiques a la Cueva
Victoria (Múrcia).
L’EST i l’SCM, topografiaren l’avenc Cremat (-86,5
m), l’any 1979, que resultà l’avenc de més fondària
de Puigpunyent. La flora dels avencs de Mallorca fou
objecte d’una campanya de mostreig centrada en els
briòfits, amb uns resultats summament interessants
Figura 11: Membres del Grup Nord de Mallorca explorant cavitats, vers
(ROSSELLÓ i GINÉS, 1980). El mes d’octubre té lloc a
els anys 60 (Arxiu Grup Nord de Mallorca).
Palma el VI Coloquio de Geografía de la Asociación de
Geógrafos Españoles; l’EST hi exposà alguna comuni-
Figure 11: Members of Grup Nord de Mallorca exploring caves around
1960 (Archive Grup Nord de Mallorca).
cació i col·laborà en l’organització d’una excursió per la
serra de Tramuntana per als participants en l’esmentat
col·loqui. Es va fer una passa més cap a la constitució
d’una federació estatal d’espeleologia amb la creació,
per part del Consejo Superior de Deportes, de la Sec‑
ción Española de Espeleología
. Així, el Comitè Balear
d’Espeleologia, a partir d’aquell moment, es denominà
Secció Balear d’Espeleologia (SBE) (Fig. 24). Aquest
any es publicà una nova recopilació de l’Inventari Es‑
peleològic de les Balears
, que aquesta vegada es va
fer extensiu a Menorca, Eivissa i Formentera (TRIAS et
al., 1979). La nova versió de l’Inventari incloïa un total de
883 cavitats. Es dóna de baixa la secció d’espeleologia
de la OJE. S’edità l’Endins número 5-6.
El coneixement de la paleontologia balear es veié
beneficiat, l’any 1980, amb la publicació d’una nota on es
descrivia l’espècie Tyto balearica, que és atribuïda al límit
Plio-Quaternari; espècie provinent de diversos jaciments
càrstics, com ara la cova de Canet. El grup EST publicà
un estudi de les cavitats del puig d’en Galileu (Escorca);
Figura 12: Membres del Grup Nord de Mallorca explorant cavitats, vers
els anys 60 (Arxiu Grup Nord de Mallorca).
cal destacar l’avenc d’en Lloatxim (-102 m). Martiniano
Mediavilla, de l’EST, publicà un estudi dels avencs del
Figure 12: Members of Grup Nord de Mallorca exploring caves around
Pla de les Basses, d’on destaca l’avenc del Pla de les
1960 (Archive Grup Nord de Mallorca).
Basses (-125 m). Durant el mes de febrer de 1980, i a
conseqüència de la creació un any abans de la Secció
Balear d’Espeleologia, es feren eleccions, de les quals
en resultà elegit President Joaquín Ginés Gracia, del
grup EST. Es creà, l’Escola Balear d’Espeleologia; en
aquest sentit, durant els mesos de març i abril es va fer
un curset de perfeccionament que marcà, de fet, l’inici de
les activitats de l’escola. El mes de setembre, la cova de
Cal Pesso fou l’escenari del primer simulacre de rescat
efectuat pel Grup de Socors de la SBE. El primer curset
d’iniciació, organitzat per l’Escola Balear d’Espeleologia,
tingué lloc el mes de novembre a Mallorca (GINÉS et al.
1989; ANUARIO S.E.E., 1980). Espeleòlegs de la SBE,
participaren a la segona campanya a la Cueva Victoria
(Múrcia). S’edità el número 7 de l’Endins.
El mes de setembre de 1981, l’EST efectuà una
petita sortida a Menorca on realitzà el plànol topogràfic
de la cova de ses Figueres (Sant Lluís), la qual cosa
va servir per contactar amb els companys de la Unió
Figura 13: Preparatius abans d’una sessió fotogràfica, vers els anys 60
Excursionista Menorquina (UEM) que començaven a
(Arxiu Grup Nord de Mallorca).
interessar-se per les activitats subterrànies; els contac-
Figure 13: Preparation of a photographic session, around 1960 (Archive
tes entre els espeleòlegs d’ambdues illes va conduir a
Grup Nord de Mallorca).
19

d’aportar restes fòssils de vertebrats. La Secció Balear
d’Espeleologia
tornà a fer eleccions, per adaptar-les al
calendari olímpic; en sortí reelegit President en Joaquín
Ginés. Durant el 1981 s’efectuaren dos importants simu-
lacres de rescat per part del Grup de Socors de la SBE,
el primer es va fer el mes de febrer a l’avenc del Pla de
les Basses (Pollença) i el segon a l’avenc des Traves-
sets (Artà) uns mesos després (GINÉS et al., 1989). Es
publicà el número 8 de l’Endins.
L’any 1982, s’aconseguí una ajuda econòmica de
l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) per realitzar una
campanya de mesures del contingut en diòxid de carbo-
ni de l’atmosfera de la cova de les Rodes (Pollença) per
tal de quantificar les seves variacions estacionals; tam-
Figura 14: Primeres immersions documentades realitzades per mallor-
bé es van fer gestions de cara a la protecció d’aquesta
quins l’any 1973 dins cavitats litorals, cova de ses Sitjoles
cova, amenaçada pels enderrocs. Finalment el Conse‑
(Campos) (Arxiu Francesc Gràcia).
jo Superior de Deportes permeté crear la Federación
Figure 14: First documented diving activities made by Mallorcan cavers
Española de Espeleología (FEE); d’aquesta manera la
in 1973 inside coastal caves, Cova de Ses Sitjoles (Campos)
Secció Balear d’Espeleologia es convertí en una fede-
(Archive Francesc Gràcia).
ració esportiva territorial (Fig. 25). Com a conseqüència
del canvi d’estatus legal, se celebraren eleccions en el
si de la Federació Balear d’Espeleologia (FBE), de les
la constitució d’una secció d’espeleologia dins la Unió
quals en resultà reelegit l’anterior President, Joaquín Gi-
Excursionista Menorquina. Un col·lectiu d’espeleòlegs
nés. Es creà novament la secció d’espeleologia de la
de l’EST juntament amb personal docent i estudiants de
OJE. Els membres de l’SCM realitzaren una campanya
la UIB, guanyaren el Premi Ciutat de Palma d’Investi‑
d’exploració i topografia a Eivissa i Formentera. Aquest
gació amb un projecte signat per l’Equip HADES, els
any es publicà el número 9 de l’Endins.
directors del qual eren Lluís Pomar i Joaquín Ginés.
El gener de 1983, Àngel Ginés llegí, a la Facultat de
Aquest projecte d’investigació tenia l’objectiu d’apro-
Ciències de la Universitat de les Illes Balears (UIB), la
fundir en l’estudi de les cristal·litzacions freàtiques del
tesi de llicenciatura que tracta amplament de la biospe-
Plistocè, presents a les coves mallorquines; amb aquest
leologia del carst de Mallorca, dedicant una atenció es-
fi es portaren a terme, els mesos de març i abril, dues
pecial als seus aspectes ecològics. Membres de l’SCM
campanyes per agafar mostres a la cova de sa Bas-
realitzaren una campanya a Sardenya (Itàlia) (GINÉS et
sa Blanca (Alcúdia). Aquest mateix any, 1981, durant
al. 1989). Miquel Trias publicà el catàleg de les Pitiü-
el mes d’agost se celebrà a Bowling Green (Kentucky,
ses (TRIAS, 1983). El Grup Espeleològic d’Andratx
USA) el VIII Congrés Internacional d’Espeleologia.
(GEAn) va dur a terme tasques d’exploració i cataloga-
En aquest acte l’EST exposà dues comunicacions que
ció a la zona de s’Arracó (Andratx). El Grup EST realitzà
resumien l’estat dels coneixements sobre els espeleo-
una campanya espeleològica per la zona des Tossals
temes freàtics de les coves mallorquines i la seva re-
(Escorca) (ANUARIO F.E.E., 1983).
lació amb paleonivells plistocènics de la Mediterrània
El grup EST, l’any 1984, realitzà una campanya pa-
(GINÉS et al., 1981 a i b). Gràcies als contactes esta-
leontològica a la Cueva Victoria (Múrcia), en la qual s’ha
blerts en aquell Congrés Internacional, aqueix mateix
de ressaltar la troballa d’una falange atribuïble al gènere
any surten publicats els primers resultats de datacions
Homo (PONS-MOYÀ, 1985), que confirmaria l’ocupa-
isotòpiques d’espeleotemes freàtics procedents de co-
ció humana de la caverna; possiblement es tracta d’un
ves de Mallorca (HENNIG et al., 1981). L’EST presentà
dels homínids més antics registrats a la Península Ibè-
l’estudi realitzat en el jaciment de la cova des Fum a
rica. Membres de l’SCM realitzaren una campanya a
Sant Llorenç (GINÉS i FIOL, 1981) i les descripcions de
Menorca. El GEAn realitzà una campanya a Estellencs
dues formes arcaiques del gènere Myotragus: M. kop-
i Andratx i el grup EST continuà la campanya al massís
peri (MOYÀ-SOLÀ i PONS-MOYÀ, 1981), forma proba-
dels Tossals (Escorca) (ANUARIO F.E.E., 1984).
blement del Plistocè inferior i M. pepgonellae (MOYÀ-
Lleugera crisi a la Federació que afectà la Junta Di-
SOLÀ i PONS-MOYÀ, 1982), atribuïble al Pliocè inferior.
rectiva; a partir del febrer de 1985, Josep F. Ramos pre-
També es varen fer noves campanyes a la Cueva Victo-
sidí una Comissió Gestora, fins que el mes de novem-
ria (Múrcia), que donaren lloc a un treball (CARBONELL
bre se celebraren les eleccions exigides per la Direcció
et al., 1981) en el qual, endemés de sintetitzar-s’hi els
General d’Esports del Govern Balear, en quedar inscrita
coneixements sobre la seva fauna fòssil, ja s’hi apun-
la Federació Balear d’Espeleologia en el Registre d’As-
taven les primeres dades sobre la presència humana
sociacions Esportives de les Balears. D’aquestes elec-
en aquesta cavitat. Josep Antoni Alcover, Salvador
cions en tornà a sortir President Joaquín Ginés. Aquest
Moyà‑Solà i Joan Pons‑Moyà publicaren el llibre Les
any 1985, el GEMse prengué el relleu de l’SCM, que
Quimeres del Passat, (ALCOVER et al., 1981), obra
acabava de desaparèixer (grup que es refundarà l’any
que reunia els coneixements disponibles sobre els ver-
2009), mentre que la Secció Espeleològica Associa‑
tebrats plio-quaternaris de les nostres Illes. Membres
ció Nova Esmenta (ANEM) se sumà poc després amb
de l’SCM i de l’EST realitzaren una campanya a Eivissa
la seva activitat exploratòria als altres dos grups mallor-
amb l’objecte de prospectar jaciments càrstics capaços
quins que encara subsisteixen avui, el GNM de Pollença
20

i l’EST de Palma. Membres del GEMse realitzaren una
una campanya espeleològica a Menorca. Membres de
campanya biospeleològica a Canàries i també una cam-
l’EST, GEMse i del Club Tritón de Actividades Sub‑
panya espeleològica a Formentera (ANUARIO F.E.E.,
aquàtiques (CTAS), continuaren l’exploració subaquà-
1985). Aparegué publicat l’Endins número 10-11.
tica a la cova dets Estudiants. D’altra banda, el geòleg
L’any 1986, a Barcelona, tingué lloc el IX Congrés
Joan J. Fornós, del Departament de Ciències de la Ter-
Internacional d’Espeleologia, en el qual membres de
ra de la UIB, anava focalitzant progressivament els seus
l’EST exposaren una comunicació sobre aspectes geo-
interessos cap a l’espeleologia i el carst, iniciant així una
morfològics de les illes carstificades (GINÉS i GINÉS,
dilatada trajectòria de col·laboració amb alguns nuclis
1986) ) i la Federació Balear d’Espeleologia hi va man-
d’espeleòlegs de la FBE que es mantindrà fins a l’actu-
tenir un estand (ANUARIO F.E.E., 1986), coordinat per
alitat. També es realitzà una pel·lícula sobre sa Fosca,
la Secretària de la FBE, Catalina M. Borràs. Més en-
dirigida per Francesc Alburquerque, que obtingué el
davant, a Palma hi hagué una reunió del grup d’estudi
premi a la millor pel·lícula espanyola en el Festival In-
sobre l’Impacte Humà en el Carst, de la International
ternacional de Cinema Espeleològic. S’edità el número
Geographical Union, el resultat del qual es va publicar
13 de l’Endins.
l’any següent; en l’organització d’aquest esdeveniment
Durant els anys 80, Mallorca havia començat a ser
intervengueren de forma activa el grup EST i personal
freqüentada per espeleobussejadors alemanys i xecs;
del Departament de Geografia de la UIB (GINÉS et al.,
mentrestant també es realitzaven immersions per part
1989). Es creà el grup Voltors‑OJE, que abans era una
de mallorquins en diferents cavitats de l’illa; així les ex-
secció de la OJE. Els grups EST i GEMse realitzaren
ploracions efectuades els anys 1986 i 1987 per Jaume
dues campanyes espeleològiques a Menorca. S’edità el
Oliver, de l’EST, Martí Ginard i José María Álvarez,
número 12 de l’Endins.
Jopelas, del GEMse, a la cova dets Estudiants (Sóller) i
L’any 1987 començà un estudi de les coves de
a la cova des Bastons (Alcúdia) constituïren una pàgina
Gènova (Palma) encarregat per l’empresa explotado-
important de la història de l’espeleobusseig insular. A
ra d’aquesta cavitat al grup EST i al Departament de
la primera de les coves citades, una important galeria
Geologia de la UIB. El mes de setembre, el grup EST
de drenatge activa situada a la serra de Tramuntana,
participà en el Simpòsium Internacional sobre l’Impac‑
Martí Ginard, en el tercer sifó, molt allunyat de l’entra-
te Humà en el Carst, a Postojna (Iugoslàvia), que fou
da de la cova, aconseguí superar un pas estret, a més
una continuació de la reunió organitzada a Palma l’es-
de 50 metres de fondària sota les aigües. Els materials
tiu abans (GINÉS et al., 1989). Membres del GEMse i
havien progressat molt, ja s’empraven reguladors, però
de la Unió Excursionista Menorquina (UEM) realitzaren
aquestes expedicions implicaven un gran desplegament
Figura 15: Campament d’espeleòlegs a la Coma de Son Torrella
Figure 15: Caving camp in Coma de Son Torrella (Mallorca), in 1972
(Mallorca), l’any 1972 (Arxiu Àngel Ginés).
(Archive Àngel Ginés).
21

de material i de recursos humans per ajudar a transpor-
leòlegs o bussos d’aigües obertes que s’aventuressin
tar el pesat i voluminós equipament, ideat per portar les
esporàdicament dins les cavitats. Les exploracions més
botelles col·locades dorsalment (GRÀCIA, 2010).
destacades es feren a la cova dets Ases (Felanitx) i a
Entre els anys 1987 i 1988, es dugué a terme una
les coves del Pirata i des Pont (Manacor). A la cova dets
campanya biospeleològica a Menorca, dels grups EST,
Ases aconseguiren una comunicació directa amb la mar,
UEM i Xavier Bellés, de la qual s’aconseguiren resul-
a l’altura del Penyal Roig, després de superar dos sifons;
tats faunístics força interessants. El GEMse explorà ca-
el primer, de 11 m de llargada, connectava amb una sala
vitats del cap des Pinar, destacant la cova des Bastons
de 117 m de llarg, amb un llac al seu extrem SE, llac que
(Alcúdia). El GEMse i la UEM realitzaren una campanya
després de 20 m de galeria inundada comunicava amb
en la què van topografiar algunes coves de Menorca, com
la mar oberta. A la cova des Pont i coves del Pirata, de
ara la cova d’en Curt (Ferreries) o la cova de sa Tauleta
Manacor, no trobaren gaires continuacions sota les ai-
(Ciutadella). El GEP topografià algunes cavitats del cap
gües, però aconseguiren connectar ambdues coves l’any
de Barbaria (Formentera). Membres del GEMse formaren
1989. També realitzaren una primera immersió al llac de
part de la campanya paleo-antropològica, duta a terme a
la cova d’en Bessó o cova Genovesa i a la cova des Ser-
Sardenya (Itàlia). El GEMse i la Secció de Muntanya del
ral, però amb poques continuacions (GRÀCIA, 2010).
Club Pollença organitzaren la XII edició de l’Aplec Ex‑
L’any 1990, es creà el Grup d’Espeleologia d’Ala‑
cursionista del Països Catalans, que es dugué a terme
(GEAl). La SHNB organitzà un itinerari pel carst de
a Formentor (Pollença); el GEMse i el GNM s’encarrega-
Mortitx, dins el marc Itineraris de la Societat. El MBCN
ren de realitzar una activitat espeleològica a la cova de
organitzà una conferència sobre el carst de la serra de
Cal Pesso (Pollença). Durant el setembre, coincidint amb
Tramuntana. El Col·legi de Llicenciats de Palma orga-
les olimpíades, hi hagué eleccions a la Federació Bale-
nitzà un curs sobre didàctica del carst. La FBE participà
ar d’Espeleologia; en resultà reelegit l’anterior President,
a les II Jornades del Medi Ambient, organitzades per la
Joaquín Ginés (ANUARIO F.E.E., 1988).
SHNB, amb un pòster sobre la contribució de la publica-
El mes de març de 1989, s’edità el número 14-15 de
ció Endins a les ciències de la natura (ANUARIO F.E.E.,
l’Endins. L’Estudi General Lul·lià (EGL) acollí unes Jor-
1990). El CEP de Palma presentà el llibret El carst a
nades de cinema espeleològic, organitzades pel GEMse
Mallorca, elaborat per Àngel Ginés i Catalina M. Bor-
i la FBE. S’organitzaren diverses conferències: la UIB
ràs, membres de l’EST. Es publicà l’Endins número 16.
organitzà conferències sobre el carst a les Balears; la
L’any 1990, els espeleobussejadors gal·lesos del CCC,
SHNB organitzà la conferència Els estudis espeleològics
bussejaren a la cova de sa Gleda on exploraren parcial-
a les Balears en la que intervingueren À. Ginés, J. Dami-
ment la sala Francesc Ripoll, sala de gran volum i molt
ans i J. Ginés; finalment el GEAn organitzà també dues
decorada; també exploraren el dolç o ullal de cala Murta
conferències. Cinc membres del grup EST participaren
(CLARKE, 1991-92).
en el X Congrés Internacional d’Espeleologia, cele-
L’any 1991, espeleòlegs de l’ANEM i de l’EST ini-
brat a Budapest, on presentaren dues comunicacions,
ciaren la topografia de la cova des Pas de Vallgornera.
una sobre formes paleocàrstiques i l’altra sobre espe-
Àngel Ginés impartí una conferència a la SHNB, amb el
leotemes freàtics; dins el mateix marc també se celebrà
títol de El carst dels Balcans, dins el cicle d’Aventures de
una reunió de la Comissió de la UIS sobre paleocarst i
la Societat. FUNDESCOOP organitzà a Calvià un curs
espeleocronologia. Alguns membres de la FBE partici-
sobre Aigües subterrànies i carst, emmarcat dins el curs
paren en una reunió científica sobre el carst a Espanya,
Gestió dels recursos naturals i avaluació de l’impacte
a la Universidad Autónoma de Madrid. Àngel Ginés i Ca-
ambiental, a càrrec d’Àngel Ginés. El GEMse organitzà
talina M. Borràs, ambdós membres de l’EST, elaboraren
dins la Setmana de Cinema de Muntanya la projecció
material didàctic sobre el carst, pel Centre de Professo-
de les pel·lícules Spele-Ice de Gerard Favre i Mortitx,
rat (CEP) de Palma. El GNM explorà la zona d’Escorca
el Torrent d’Antoni Riera Nadal. El Grup de Treball de
on cal destacar les troballes efectuades a l’avenc de Fra
la Unió Geogràfica Internacional (IGU) organitzà una
Rafel que topografià juntament amb el GEMse. Aquest
Conferència Internacional sobre Environmental Changes
darrer grup també localitzà i estudià el Forat dets Amics.
in Karst Areas, a Pàdua (Itàlia), amb la participació de
El GNM i l’ANEM localitzaren la cova de Can Martorellet,
membres de la FBE. El grup EST, el GNM i el GEMse
a la serra de Cornavaques què resultà ser una de les mi-
centraren algunes exploracions en el municipi d’Escorca.
llors localitats de l’època pretalaiòtica (ANUARIO F.E.E.,
A Alaró va començar la campanya de topografia per
1989).
membres del GEAl (ANUARIO F.E.E., 1991).
L’any 1988, un equip d’escafandristes gal·lesos del
L’any 1991 els espeleobussejadors del CCC troba-
Cwmbran Caving Club (CCC), dirigits per Owen Clar‑
ren importants continuacions al llac Negre, al llac de les
ke, començà a visitar regularment Mallorca, on realitzà
Delícies i al llac Martel, tots tres a les coves turístiques
immersions a les coves litorals de la zona del Migjorn i
del Drac, la qual cosa significà la principal descoberta
als conductes actius de drenatge de la serra de Tramun-
subaquàtica del CCC al carst del Migjorn de Mallorca
tana. Les tècniques de progressió eren del tot revolucio-
(CLARKE, 1991). Els bussos del CTAS realitzaren les
nàries: major independència dels bussejadors, que ja no
primeres exploracions subaquàtiques serioses els anys
depenien de portadors, material vital portat per duplicat,
1991 i 1992, a la cova des Pas de Vallgornera.
arnesos per dur les botelles col·locades lateralment per
El juny del 1992, se celebraren eleccions a la Fe-
forçar passos estrets, rodets d’exploració i auxiliars, ordi-
deració Balear d’Espeleologia i Antoni Merino Junca‑
nadors de busseig i tota una sèrie de millores en l’equip.
della n’és elegit President. El MBCN de Sóller organitzà
Endemés, un factor important era que es tractava d’es-
una conferència, Història de l’exploració de les coves
pecialistes en el camp de l’espeleobusseig i no espe-
i avencs de les Balears, a càrrec de Joaquín Ginés,
22

Figura 16: Carnet de la Delegació Balear del Comitè Catalano-Balear
Figura 17: Boca de l’avenc de sa Moneda (Calvià), durant una visita a
d’Espeleologia, de l’any 1972 (Arxiu Àngel Ginés).
l’any 1973 (Arxiu Miquel Àngel Barceló).
Figure 16: License from the Balearic Delegation of the Comitè Cata-
Figure 17: Entrance to Avenc de sa Moneda (Calvià), during a visit in
lano-Balear d’Espeleologia, corresponding to 1972 (Archive
1973 (Archive Miquel Àngel Barceló).
Àngel Ginés).
dins el cicle Història de les Ciències Naturals a les Ba-
ra des Teix; cal destacar el descobriment de l’avenc
lears. FUNDESCOOP organitzà un curs, dirigit pel Dr.
des Portuguesos. El GNM localitzà l’avenc d’en Xim,
Bartomeu Barceló, sobre gestió ambiental, en el que
el més profund del moment, 203 m (ANUARIO F.E.E.,
Àngel Ginés participa amb la conferència Ordenació
1993). Miquel Trias publicà el catàleg espeleològic de
de recursos naturals a l’àrea càrstica de la serra de Tra-
l’arxipèlag de Cabrera (TRIAS, 1993) i Àngel Ginés un
muntana. La Corunya acollí el VI Congrés Espanyol
article sobre l’exocarst de les illes de Cabrera (GINÉS,
d’Espeleologia; en representació de la FBE acudí
1993c); ambdós articles formen part de la monografia
Joaquín Ginés que impartí la conferència Espeleología
de la SHNB, Història natural de l’Arxipèlag de Cabrera.
y geomorfología kárstica de las Islas Baleares. Els grups
Joaquín Ginés i Àngel Ginés participaren a l’XI Congrés
ANEM i EST donen per acabada la topografia de la cova
Internacional d’Espeleologia, celebrat a Beijing, on
des Pas de Vallgornera, amb un recorregut horitzontal
presentaren una comunicació. S’edità el número 19 de
de 2500 m, dels quals 450 m eren subaquàtics i foren to-
l’Endins; entre altres articles, apareix la primera topo-
pografiats per espeleobussejadors de l’ANEM juntament
grafia de la cova des Pas de Vallgornera, realitzada per
amb espeleobussejadors del CTAS (MERINO, 1993). El
membres dels grups EST i ANEM (MERINO, 1993).
grup EST explorà les coves d’Artà i també l’engolidor
Fins a l’any 1994 els espeleobussejadors gal·lesos
des Güell (-48 m), en el torrent de Pareis, en el que cal
realitzaren campanyes en algunes de les cavitats del
destacar una important acumulació d’anhídrid carbònic
Migjorn (FARR, 1997-98). No obstant això, la descripció
en el fons de la cavitat. El grup Voltors-OJE desobstruí
que s’elaborava sobre els descobriments era escassa i
l’avenc de na Boira (Esporles), que passà de -109 m a
pobre, car no es reflectia en articles que documentessin
-133 m. El GEAl continuà l’exploració i topografia de les
suficientment les troballes. Els descobriments efectuats
cavitats d’Alaró. El GNM i el GEMse exploraren la zona
al carst del Migjorn pels espeleobussejadors gal·lesos
del puig Caragoler de Femenia, Escorca. Es publicà el
no van esser tant espectaculars com calia esperar,
número 17-18 de l’Endins (ANUARIO F.E.E., 1992).
ja que varen voler explorar moltes cavitats a la vega-
Es creà l’interclub Grup Mallorquí d’Espeleòlegs
da sense aprofundir i sense forçar molts dels indrets.
(GRUME), l’any 1993, format per espeleòlegs de dife-
També s’ha de dir que, en força casos, tenien la idea
rents grups, com ara ANEM, GEAn, EST i Voltors-OJE.
equivocada de que aquestes cavitats costaneres són
Aquest interclub, GRUME, es va dedicar a l’exploració
galeries de drenatge semblants a les de Gran Bretanya
de cavitats de la zona des puig de Massanella i la ser-
(GRÀCIA, 2010).
23

5a etapa, l’impacte de
les Illes Balears. Francesc Gràcia publicà el resultat de
l’espeleologia subaquàtica
les exploracions i per aquest treball rebé, de la SHNB,
el premi Bartomeu Darder en la seva 5a edició, pre-
mallorquina (1994‑2011)
mi destinat a guardonar el millor treball científic de les
Balears publicat el 1997 (VICENS, 2008). Els membres
fundadors, juntament amb altres que s’hi afegiren poste-
Etapa que es caracteritza, en primer lloc i fonamen-
riorment, com ara Juan José Lavergne, Pedro Gracia
talment, per l’inici de les campanyes espeleològiques
i Miquel Àngel Gual, s’unificaren dins la secció d’espe-
subaquàtiques mallorquines i, en segon lloc, per les ex-
leobusseig del Grup Nord de Mallorca (GNM). Aquests
ploracions i descobriments de grans cavitats, com ara la
darrers deixaren d’esser actius entre el 2001 i 2003,
cova des Pas de Vallgornera i la cova de sa Gleda.
però s’incorporaren a la secció nous espeleobusseja-
Cal recordar que, paral·lelament, en aquests dar-
dors, com ara Mateu Febrer, Pere Gamundí i Jaume
rers anys han sorgit una sèrie de espeleo-topògrafs que
Pocoví. D’ençà de 2009 Miquel Perelló i Miquel Vives
han centrat els seus esforços en donar a conèixer un
formaren una altra agrupació dintre del Grup Espeleo‑
gran nombre de cavitats mitjançant topografies i treballs,
lògic de Llubí (GELL) i han fet tasques de documenta-
majoritàriament publicats a l’Endins, com ara Miquel Àn-
ció fotogràfica i de filmació, així com algunes tasques
gel Barceló, Antoni Merino, Josep Vega, Damià Crespí,
d’exploració i topografia del sector Antic de la cova des
Pere Bover, Gabriel Santandreu, Guillem Mulet, Antoni
Pas de Vallgornera, entre d’altres; a hores d’ara aquests
Mulet, Anders Kristofersson, Daniel Mayoral, Antoni
dos espeleobussejadors també s’han incorporat al GNM
Croix, Bartomeu Mateu, Bartomeu Plomer, Damià
(GRÀCIA, 2010).
Vicens, Antelm Ginard, Rafel Pons, Pere Plomer, Mateu
José Antonio Encinas publicà, l’any 1994, el catàleg
Vadell, Pere Arnau i Mònica Zubillaga. Quant als espe-
espeleològic del terme municipal de Pollença (ENCI-
leobussejadors, cal destacar Francesc Gràcia, Bernat
NAS, 1994). Alguns membres del grup EST, D. Jaume,
Clamor, Peter Watkinson i Pere Gamundí.
Ll. García, J. Pons i J. Ginés, varen realitzar una campa-
D’ençà de l’any 1994, l’espeleobusseig a Mallorca
nya bioespeleològica als llacs de diverses coves costa-
experimentà un canvi important que s’inicià amb la su-
neres mallorquines. El grup EST realitzà una altra cam-
peració dels sifons inicials de la cova des Coll per part
panya de mostreig d’espeleotemes freàtics a les coves
de Francesc Gràcia i Peter Watkinson (Fig. 26), de la
de la costa oriental de Mallorca, en col·laboració amb
secció d’espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca
Paola Tuccimei, de la Universitat de Roma. La SHNB
(GEMse), mentre realitzaven l’estudi de les cavitats del
organitzà la conferència El carst de la Xina, a càrrec de
litoral d’una part del terme de Felanitx. Inicialment em-
Joaquín Ginés, dins el cicle Itineraris i aventures de la
praren metodologies arcaiques i una gran pobresa de
Societat; amb el mateix títol, Àngel Ginés, pronuncià
mitjans, no obstant això, va suposar el detonant voca-
una conferència al MBCN, de Sóller. El GEAn, continuà
cional d’un grup d’espeleòlegs insulars (membres de la
l’exploració i topografia de la zona d’Andratx: cal des-
Federació Balear d’Espeleologia) vers l’especialització
tacar l’avenc de ses Cases Noves (-165 m). L’ANEM i
en l’exploració i estudi de les cavitats subaquàtiques.
l’EST exploraren i topografiaren la zona del Massanella,
Posteriorment es va incorporar Robert Landreth, de
on destacà l’avenc de ses Tosses d’en Gallina (-68 m).
la secció d’espeleologia del Club Ciclista Defensora
La UEM continuà la catalogació de les cavitats menor-
Sollerense (CCDS) de Sóller, amb més coneixements
quines. El GEP continuà les topografies de cavitats de
tècnics, la qual cosa va suposar una bona embranzida
l’illa d’Eivissa. Cal destacar també que, durant el curs
a les progressions subaquàtiques. D’altra banda, l’es-
1994-1995, s’imparteix a la UIB per primera vegada l’as-
mentat Owen Clarke havia realitzat i coordinat diverses
signatura Processos i morfologies en roques carbona-
campanyes a Mallorca i contactà amb els espeleobus-
tades. El Carst (ANUARIO F.E.E., 1994). Finalment, a
sejadors mallorquins per incorporar-se al grup; Clarke
la cova des Pas de Vallgornera, els espeleòlegs Miquel
aportà a l’exploració de la cova des Coll la tècnica de
Àngel Barceló i Pere Riera trobaren un pas estret que
busseig espeleològic pròpia de Gran Bretanya, tècnica
comunicava amb les Noves Extensions, descobertes
que permet forçar passos molt estrets i realitzar impor-
que suposaren un important avanç en el coneixement
tants progressions. A les darreries d’aquesta època s’in-
de la cavitat (Fig. 27).
corporà al grup Bernat Clamor del GNM, que amb el
L’any 1995, es publicà l’Endins 20, número mono-
temps es convertirà en el millor espeleobussejador pun-
gràfic, sota el títol El carst i les coves de Mallorca, que
ta de l’equip. A causa de les característiques i el recor-
suposà un compendi dels coneixements sobre el carst
regut de la cova des Coll, les nombroses exploracions
de Mallorca i es va redactar en dues llengües, català i
efectuades van servir de model per a l’aprenentatge i la
anglès, degut a la coincidència amb l’organització, a càr-
incorporació progressiva de les tècniques d’escafandris-
rec del Museu Balear de Ciències Naturals (MBCN) i
me dins coves paral·lelament amb el descobriment de la
de la FBE, de l’International Symposium on Karren
gruta (GRÀCIA, 2010). Per a l’exploració de la cova des
Landforms (Sóller, 1995), conjuntament amb la UIB, la
Coll foren necessaris 59 dies complets de feina, amb un
SHNB i el Govern de les Illes Balears. Membres de l’EST
total de 500 hores d’exploracions subaquàtiques. D’un
formaren part del projecte d’investigació El karst litoral
total de 4880 m de recorregut, 3389 m eren subaquà-
del Levante de Mallorca, aspectos geomorfológicos,
tics, 765 m de galeries inundades amb aire i 726 m de
limnológicos y cronológicos controlados por las oscila-
poligonals terrestres (GRÀCIA et al., 1997). Aquesta ca-
ciones pleistocénicas del nivel marino. El GNM explorà
vitat va ser durant un temps la cova subaquàtica més
i topografià el Crull de ses Termes (Escorca) de -226 m
gran de l’Estat espanyol i la cova de major recorregut de
de fondària (ENCINAS, 1995). Els espeleòlegs del GEP
24

topografiaren algunes cavitats de Mallorca. L’ANEM
membres del CSIC realitzaren una campanya a la Re-
estudià diverses zones de Mallorca, destacant la zona
pública Dominicana i topografiaren una trentena de ca-
des Pinotells (Calvià) i sa Coma de Mortitx (Escorca)
vitats. L’ANEM juntament amb el GELL realitzaren una
(ANUARIO F.E.E., 1995). S’inicià la realització d’un do-
primera expedició a Picos de Europa (ANUARIO F.E.E.,
cumental sobre la cova des Pas de Vallgornera per part
1996). El grup Voltors topografià el Forat 502 al terme
dels descobridors de les Noves Extensions i del director
de Pollença. Durant el campament espeleològic efectuat
Paco Alburquerque.
per la Federació Balear d’Espeleologia a la zona des
L’any 1996 es confeccionaren els nous estatuts de
Tossals Verds (Escorca) es localitzà la boca de l’avenc
la FBE, segons la nova normativa; també va haver-hi
des Silenci.
eleccions a la Federació, de les quals Antoni Merino en
S’edità el número 21 de l’Endins, l’any 1997. A La
sortí reelegit President. El grup EST explorà cavitats de
Chaux-de-Fonds (Suïssa) se celebrà el XII Congrés In‑
la costa oriental de Mallorca per poder investigar sobre
ternacional d’Espeleologia; participaren Joaquín Ginés
el contingut isotòpic dels espeleotemes costaners ma-
i Àngel Ginés, del grup EST, que presentaren la comu-
llorquins. L’ANEM realitzà una campanya d’exploració i
nicació Th/U dating of sea-level controlled phreatic spe-
topografia a la serra de Tramuntana. El GEMse i el GNM
leothems from coastal caves of Mallorca (Western Me-
continuaren la tasca a la cova des Coll, amb un recorre-
diterranean). S’explorà per part de membres de l’ANEM
gut de 4880 m dels quals 3389 m eren subaquàtics. El
i d’altres grups l’avenc des Silenci fins a la cota -204,5
GEMse també realitzà la segona campanya d’exploració
m. El GEP continuà la topografia d’algunes cavitats de
i topografia a la serra de na Burguesa, concretament a
l’illa d’Eivissa, com ara la cova de Tagomago i l’avenc
la zona des puig d’en Bou, on destacà l’avenc de l’Infern
d’en Cosme. L’ANEM continuà la topografia de la cova
(-132 m). Alguns membres del GEMse juntament amb
des Pas de Vallgornera (Llucmajor) i juntament amb el
Figura 18: Campament a cala Sant Vicenç (Mallorca), vers els anys 70.
Figura 20: Pau Bosch, a la cova de sa Bassa Blanca (Alcúdia, Mallorca),
A la fotografia apareixen M. À. Barceló (esquerra), Pau Bosch
vers l’any 1970 (Arxiu Miquel Àngel Barceló).
(centre) i un altre company (Arxiu Miquel Àngel Barceló).
Figure 20: Pau Bosch, at Cova de sa Bassa Blanca (Alcúdia, Mallorca),
Figure 18: Caving camp in Cala Sant Vicenç (Mallorca), around 1970. At
about 1970 (Archive Miquel Àngel Barceló).
the picture can be seen: M. À. Barceló (left), Pau Bosch (cen-
ter) and another caver (Archive Miquel Àngel Barceló).
Figura 19: Descendint a la cova de les Rodes (cala Sant Vicenç, Mallor-
Figura 21: J.F. Fernández al Pou ERE (Calvià), aproximadament l’any
ca), aproximadament l’any 1970 (Arxiu Miquel Àngel Barceló).
1970 (Arxiu Miquel Àngel Barceló).
Figure 19: Descending to Cova de les Rodes (cala Sant Vicenç, Mallor-
Figure 21: J.F. Fernández at Pou ERE (Calvià), about 1970 (Archive Mi-
ca), about 1970 (Archive Miquel Àngel Barceló).
quel Àngel Barceló).
25

10 mesos després, al febrer de 1998; el recorregut total
de la cavitat eren 1005 m, del quals 766 m eren suba-
quàtics i la màxima fondària sota l’aigua era de 24 m
(GRÀCIA et al., 1998 b).
L’any 1998 s’edità el número 22 de l’Endins. Els
grups EST i GEMse seguiren les campanyes a la serra de
na Burguesa, aquest any al coll des Pastors. Bartomeu
Seguí
, a la UIB, llegí la seva tesi doctoral, Els aucells
fòssils de Mallorca i Menorca. Successió estratigràfica
d’aus en els rebliments càrstics de les Gimnèsies. El
mes de desembre de 1998, F. Gràcia va fer una prime-
ra immersió a la font de ses Aiguades, acompanyat de
Guillem Mulet, del GELL, i Antoni Merino, de l’ANEM,
cova on s’havia descobert un important jaciment arque-
ològic; les tasques de topografia, extracció de les peces
arqueològiques, sessions de fotografia, etc., varen aca-
bar gairebé 2 anys després (GRÀCIA et al., 2001a).
El grups ANEM i GELL, l’any 1999, continuaren la
topografia i exploració de la cova des Pas de Vallgorne-
ra. El GEMse continuà la campanya a la serra de na
Burguesa, concretament a la zona des puig Gros de
Bendinat on destacà la Covota des Puig Gros de Ben-
dinat. El GNM explorà i topografià les coves de cala
Varques. Àngel Ginés llegí la tesi doctoral Morfología
kárstica y vegetación en la Serra de Tramuntana. Una
aproximación ecológica, a la UIB. El mes d’agost de
1999 Alexander Milligam i Llorenç Florit del centre
de busseig Scuba Balear de Can Picafort descobri-
ren la cova de ses Llàgrimes; dies més tard hi tornaren
acompanyats per Josep Florit i Adrian White i després
de trencar una columna pogueren accedir a la cavitat
Figura 22: Cova de sa Bassa Blanca (Alcúdia, Mallorca), vers l’any 1970
(GRÀCIA et al., 2003c). El GNM reuní a la seva Secció
(Arxiu Miquel Àngel Barceló).
d’Espeleobusseig a tots els escafandristes de coves que
Figure 22: Cova de sa Bassa Blanca (Alcúdia, Mallorca), about 1970 (Ar-
pertanyien a diferents grups.
chive Miquel Àngel Barceló).
L’any 2000 s’edità el número 23 de l’Endins, nú-
mero en el qual es publicà una nova topografia de la
cova des Pas de Vallgornera; aleshores ja era la cavitat
GELL realitzaren una segona expedició a Picos de Eu-
de major recorregut de les Balears, 6435 m. El GEMse
ropa. El GEMse, aquesta vegada amb col·laboració amb
realitzà un nou estudi de la cova des Moro (Manacor).
l’EST, continuà topografiant a la serra de na Burguesa
Els grups GNM, ANEM i GELL acabaren la topografia i
(Calvià). Membres de l’ANEM topografiaren les cavitats
l’estudi espeleològic del jaciment arqueològic de la font
de la serra des Pinotells. El GEMse dugué a terme una
de ses Aiguades. D’aquest jaciment es realitzà un Pro-
segona campanya a la República Dominicana. L’EST
jecte d’Estudi subvencionat per la Direcció Insular de
va organitzar una sortida didàctica sobre geomorfologia
Patrimoni Històric del Consell Insular de Mallorca amb
càrstica, dins el marc d’excursions d’interès geològic or-
el títol Estudi del Pou d’Alcanada i recuperació de pe-
ganitzades per la Secció de Cultura del GEMse (ANU-
ces arqueològiques i material paleontològic. Els grups
ARIO F.E.E., 1997). José Antonio Encinas publicà un
GEMse, EST, GNM i GELL continuaren la campanya
Inventari Espeleològic de les Illes Balears, amb 3037
d’exploració i topografia de la zona des puig Gros de
cavitats (ENCINAS, 1997). El GEMse i el GNM realitza-
Bendinat (Calvià). Es publicà un resum del 25 anys de la
ren més de 100 immersions en sifons, preferentment en
revista Endins (PLA i VICENS, 2000). Joaquín Ginés,
el SE de Mallorca (Manacor, Felanitx i Santanyí); en una
a la UIB, llegí la seva tesi doctoral El karst litoral en el
campanya en col·laboració amb la UIB, per a la datació
Levante de Mallorca: una aproximación al conocimiento
dels espeleotemes indicadors d’antics nivells freàtics, si-
de su morfogénesis y cronología. A la FBE va haver-hi
tuats actualment sota el nivell freàtic. A inicis de 1997, F.
eleccions de les quals en sortí reelegit President Antoni
Gràcia i P. Watkinson del GEMse i B. Clamor del GNM
Merino. El laberint subterrani, documental sobre la cova
iniciaren les tasques subaquàtiques a la cova d’en Pas-
des Pas de Vallgornera dirigit per Francesc Alburquer‑
sol; a finals d’any s’incorporà Juanjo Lavergne; les tas-
que, rep el premi al millor film d’exploració al Festival In-
ques topogràfiques a la cova d’en Bassol finalitzaren el
ternacional de Cinema Espeleològic Spéléovision 2000,
mes d’agost de 1998, amb un recorregut de 2176 m, del
de La Chapelle-en-Vercors. El GNM explorà i topografià
quals 1579 eren subaquàtics (GRÀCIA et al., 1998a). El
la cova de sa Gleda; tasca per la qual es van fer més de
mes d’abril de 1997, F. Gràcia i B. Clamor començaren
trenta dies d’immersions i s’exploraren més de 7000 m
l’exploració subaquàtica de la cova des Drac de Cala
de galeries, la qual cosa la convertia en la cavitat sub-
Santanyí; la topografia de la part subaquàtica finalitzà
mergida més gran d’Europa continental i entre les deu
26

més grans del món. Per a fer l’estudi de la cova de cala
Varques B foren necessaris 34 dies de busseig. B. Cla-
mor i F. Gràcia començaren les tasques el desembre de
1997 i finalitzaren el juny de l’any 2000, mentre que en
J.J. Lavergne va participar molt activament en l’estudi de
la cavitat; cavitat que tenia un recorregut projectat total
de 1221 m (1127 m subaquàtics i 94 m aeris). Una altra
cavitat important de la zona, i molt propera a l’anterior,
és la cova de cala Varques ACD, les tasques de la qual
s’iniciaren el desembre de 1997 i s’acabaren el 2000,
tasques que realitzaren F. Gràcia, B. Clamor i P. Wat-
kinson. Des d’aleshores ençà, les tres coves passaren a
formar una única cavitat (GRÀCIA et al., 2000). Al llarg
d’una setmana del mes d’abril tres espeleobussejadors
Figura 23: Carnet del Comitè Balear d’Espeleologia, de l’any 1977 (Arxiu
del GNM, amb membres del Departament de Ciències
Àngel Ginés).
de la Terra de la UIB i de la Università Roma Tre efec-
Figure 23: License from the Comitè Balear d’Espeleologia, correspon-
tuaren una campanya de recollida de mostres d’espe-
ding to 1977 (Archive Àngel Ginés).
leotemes freàtics subaquàtics a les cavitats a zona de
l’Alguer (Sardenya) per a la seva datació absoluta.
El GEMse, a l’any 2001, participà en els estudis
de tres dies (GRÀCIA et al., 2003b). Els grups EST i
de diferents cavitats d’interès arqueològic, treballs cen-
GEMse exploraren a la coma des Mal Pas, a la serra de
trats en l’arribada dels primers humans a Mallorca. Es
na Burguesa. Membres del GEMse acabaren un estudi
publicà el número 24 de l’Endins. Els grups GEMse,
de coves litorals situades entre es Mal Pas i el Cap Gros
EST, GNM i GELL acaben l’exploració i topografia de
(Alcúdia).
la zona des puig Gros de Bendinat (Calvià). Es publicà
L’any 2003 es publicà el número 25 de l’Endins.
un article sobre el primer grup espeleològic mallorquí,
L’ANEM i el GELL topografiaren i exploraren l’avenc des
l’EME (VICENS i PLA, 2001). Àngel Ginés va participar
Meandre (Escorca), de -97 m. El GNM junt amb el GEM-
al XIII Congrés Internacional d’Espeleologia, que va
se i l’EST prossegueix l’estudi a les coves de cala An-
tenir lloc a Brasília, on va presentar una comunicació
guila (Manacor), en especial la cova Genovesa. Aquest
sobre un conjunt de datacions d’espeleotemes freàtics
any, el GNM, donà a conèixer la cova de ses Llàgrimes
de les coves costaneres de Mallorca. Surt publicat a la
(Alcúdia).
revista Subterránea un article de la cova de sa Gleda
L’any 2004 s’edità el número 26 de l’Endins. En el
(GRÀCIA & CLAMOR, 2001). L’any 2001, F. Gràcia, R.
mes de novembre hi hagué eleccions a la presidència
Landreth, M. Gual, i B. Clamor publicaren la topografia
de la Federació, de les quals en sortí elegit Julián Vega
de la cova Negra, la cavitat més llarga de les Balears
Sanz. El GEP realitzà una campanya d’exploració a
amb una gènesi lligada a l’abrasió marina (GRÀCIA et
l’illa de Formentera. El Grup d’Activitats Subterràni‑
al., 2001b). Damià Jaume, Guillem X. Pons, Francesc
es (GAS) explorà i topografià 16 cavitats a la zona des
Gràcia i Damià Vicens realitzaren el document tècnic,
puig des Tossals. El grup Voltors-OJE continuà l’explo-
encomanat per la Conselleria de Medi Ambient del Go-
ració a la zona de Mortitx; s’exploraren 25 cavitats, 12
vern de les Illes Balears, Atles de cavitats càrstiques de
de les quals foren topografiades destacant l’avenc des
les Balears elevades a Lloc d’Interès Comunitari (LIC).
Voltors (-80 m). El GELL realitzà dos estudis, un a la
El GNM explorà la cova Genovesa, durant l’any
cova des Pas de Vallgornera i l’altre al Clot de l’Infern;
2002, cavitat en la qual es realitzà un estudi complet
també realitzaren l’exploració d’alguns avencs del Puig
de la cavitat. Aquestes recerques es van poder dur a
Major. El GNM realitzà més de 50 immersions a la cova
terme gràcies a que foren seleccionades per l’Obra So-
des Coll (Portocolom, Felanitx), en les quals s’efectu-
cial de SA NOSTRA dins els Projectes de Conservació
aren tasques de topografia i a més es localitzaren 15
de la Biodiversitat 2001 amb el títol Impacte ambiental
espècies d’invertebrats no artròpodes i 29 espècies de
de l’abocament d’aigües fecals a la cova d’en Bessó
crustacis aquàtics; 4 d’aquestes espècies són noves per
(Manacor). Estudi espeleològic i mesures d’actuació
a la ciència. Quant als invertebrats terrestres s’han de-
per la salvaguarda d’una important cavitat subaquàti-
terminat fins a 23 espècies, una de les quals nova per a
ca del llevant de Mallorca. Temps enrere, devers l’any
la ciència i dues noves cites per a les Balears. Aquestes
1988, O. Clarke i Steve Ainley (AINLEY, 1988) feren
recerques es van poder dur a terme gràcies a que foren
una immersió a la cova Genovesa, de la que realitza-
seleccionades per l’Obra Social de SA NOSTRA dins
ren un croquis. Anys més tard, el desembre de 2000, B.
els Projectes de Conservació de la Biodiversitat 2003,
Clamor i J. Lavergne iniciaren les tasques exploratòries
amb el títol Estudi Espeleològic i Faunístic de la cova
de la cavitat, i juntament amb en F. Gràcia acabaren la
des Coll (Felanitx, Mallorca). Dos membres del GNM
topografia, el 2002, gairebé dos anys després (GRÀCIA
conjuntament amb dos de l’Institut Mediterrani d’Estu‑
et al., 2003a). Aquesta cavitat tenia un recorregut pro-
dis Avançats (IMEDEA) i un del Museu de Ciències Na-
jectat de 2447 m, del quals 1845 m eren subaquàtics. Al
turals de Londres, participaren en una campanya de 5
llarg de 12 dies d’immersions s’efectuaren sessions de
dies a Gibraltar per a l’exploració de Ragged Staff Cave
documentació (fotografia i vídeo) i de planimetria de les
(Silent Pool), cavitat de 52 m de profunditat dins l’aigua,
localitzacions on van aparèixer ossos de Myotragus; la
en la qual es varen descriure diverses espècies de crus-
recuperació del material paleontològic es va fer al llarg
tacis, noves per a la ciència. El GNM també continuà
27

noves cites per a les Balears. El GEMse descrigué i to-
pografià 31 cavitats de Marratxí, centrant-se en l’estudi
arqueològic, etnològic, geològic i naturalístic. El GEM-
se junt amb membres del Department of Mineralogy de
l’Intitut of Speleology de Romania i del Departament
de Ciències de la Terra de la UIB, documentà i estudià
l’existència d’activitats mineres i metal·lúrgiques prehis-
tòriques a la zona central de la serra de Tramuntana;
el GEMse també va topografiar el torrent de Muntanya
(Escorca). El GEP realitzà jornades d’exploració a l’illa
de Formentera. La secció subaquàtica del GNM continuà
la topografia de la cova de sa Gleda (Manacor), acabà
la topografia de la cova des Coll (Felanitx), inicià la to-
Figura 24: Carnet de la Secció Balear d’Espeleologia, de l’any 1981 (Ar-
pografia de la cova de s’Abisament (Sant Llorenç des
xiu Àngel Ginés).
Cardessar), revisà la cova des Fumassos (Manacor),
explorà el litoral de cala Magraner (Manacor), inicià la
Figure 24: License from the Secció Balear d’Espeleologia, correspon-
ding to 1981 (Archive Àngel Ginés).
topografia de la cova de sa Punta des Moro (Manacor),
revisà els llacs de la cova Pont-Pirata (Manacor), revi-
sà els llacs de la cova de Can Ferrando (Formentera)
i explorà la cova de Randa (Algaida); mentre que la
secció terrestre del GNM topografià l’avenc des Cans
(-97 m), continuà l’exploració de l’avenc del Puig Cara-
goler i explorà algunes cavitats de la zona de Formen-
tor (Pollença) (ANUARIO F.E.E., 2005). Un membre de
l’EST va participar, a Kalamos (Grècia), al XIV Congrés
Internacional d’Espeleologia
on va presentar una co-
municació sobre espeleogènesi en carsts eogenètics
costaners. Josep Quintana, llegí la tesi doctoral Estudio
morfológico y funcional de Nuralagus rex, a la Universi-
tat Autònoma de Barcelona. Pedro Agustín Robledo, a
la UIB, llegí la tesi doctoral Los paleocolapsos kársticos
en las plataformas carbonatadas del Mioceno superior
Figura 25: Carnet de la Federació Balear d’Espeleologia, de l’any 1983
de Mallorca: análisis geográfico, genético, geológico y
(Arxiu Àngel Ginés).
evolutivo. Començant des de l’any 1999, fins al 2005,
Figure 25: License from the Federació Balear d’Espeleologia, corres-
F. Gràcia, B. Clamor i M. Febrer exploraren i topografia-
ponding to 1983 (Archive Àngel Ginés).
ren nous sectors a la cova des Coll. D’aquesta manera
s’incrementà el recorregut de la cova fins a 7020 m, dels
quals 5529 m eren subaquàtics (GRÀCIA et al., 2005).
l’exploració de l’avenc del Puig Caragoler (Escorca), de
En total entre la primera i segona campanya suposaren
més de 200 m de profunditat. Finalment, també el GNM,
124 dies d’immersions.
finalitzà la campanya a la serra de Son Camps. El grup
L’any 2006 es publicaren dos números, el 29 i el 30,
EST realitzà un estudi dels avencs relacionats amb el
de l’Endins. Les exploracions dutes a terme a la cova
comerç de la neu. El GEMse estudià i topografià 3 tor-
des Pas de Vallgornera, pels membres del GELL, Gui-
rents, situats entre el port des Canonge (Banyalbufar)
llem Mulet, Antoni Mulet i Antoni Merino, generaren des-
i la península de na Foradada (Deià); topografiaren la
cobriments de noves galeries, el recorregut de la quals
cova de Muntanya (Escorca) i finalment varen descriure
arribà fins als 23 km. Aquest any, membres del GEMse
i topografiar una sèrie de mines de guix. Pere Bover, a
topografiaren torrents de la zona d’Escorca. El GNM
la UIB, llegí la tesi doctoral Noves aportacions al conei-
junt amb l’IMEDEA realitzaren un cens de les cavitats
xement del gènere Myotragus bate, 1909 (Artiodactyla,
amb ambient anquihalí i coves amb medi dolceaqüícola
caprinae) de les Illes Balears (ANUARIO F.E.E., 2004).
de les Balears. Membres de l’EST realitzaren un treball
L’any 2005, s’editaren dos números, 27 i 28, de
d’espeleologia i cultura popular en què documentaren
l’Endins, el segon dels quals és un monogràfic en com-
dues gloses referides a sengles avencs de Mallorca.
memoració del descobriment de Typhlocirolana mora-
Un equip d’espeleòlegs dels grups GEMse, EST i GNM
guesi, a les coves del Drac; descobriment que també
continuaren l’exploració i topografia de les coves litorals
es commemorà a Romania (Fig. 28). Membres del grup
d’Alcúdia; cal destacar la troballa de restes de vell marí.
EST junt amb membres del grup GEMse estudiaren ca-
Membres del GELL presentaren un estudi espeleològic
vitats de la serra de Son Quint, a la serra de na Burgue-
de la serra des Teix (Escorca). Guillem Alomar donà a
sa, on es documentà la importància de la dissolució de
conèixer la vegetació dels principals canyons càrstics de
guixos en l’espeleogènesi de la coves del Pilar; també
la serra de Tramuntana. Lluís Gómez-Pujol presentà un
s’estudià la fauna de les cavitats. El grup EST realitzà un
treball sobre el karren litoral. Damià Ramis, a la Uni‑
estudi mineralògic de 18 cavitats de Mallorca i també es-
versidad Nacional de Educación a Distancia (UNED),
tudià la fauna invertebrada terrestre de la cova des Coll
llegí la seva tesi doctoral Estudio faunístico de las fases
(Felanitx), estudi que ha proporcionat noves espècies i
iniciales de la prehistoria de Mallorca. Es porten a ter-
28

me noves exploracions subaquàtiques, efectuades pel
GNM entre els anys 2005 i 2006, en les quals aconse-
guiren connectar les coves del Pirata i la cova del Pont
amb la cova de sa Piqueta; també es descobriren altres
galeries i sales importants que situaren el recorregut en
3020 m, dels quals 1190 m eren subaquàtics (GRÀCIA
et al., 2006a). Els mateixos anys, 2005 i 2006, el GNM
també explorà i topografià la cova de s’Abissament, de
modestes dimensions però amb força interès (GRÀCIA
et al., 2006b). Aquestes recerques es van poder dur a
terme gràcies a que foren seleccionades per l’Obra So-
cial de SA NOSTRA dins els Projectes de Conservació
de la Biodiversitat 2006, amb el títol Estudi de la fau-
na i dels hàbitats subterranis de cavitats del llevant de
Mallorca: cova des Pont-Pirata, cova de sa Punta des
Moro,(Manacor), cova de s’Abisament (Sant Llorenç des
Cardessar), cova des Drac de Cala Santanyí,(Santanyí) i
cova d’en Bassol (Felanitx).
Durant el 2007, el grup EST i el GEMse descrigue-
ren tres cavitats de les rodalies de Portocristo, entre
les quals destaca la cova de s’Ònix. Miquel Trias, del
GEMse, estudià els soterranis del castell de Sant Felip
(Maó). El GNM continuà l’estudi i topografia de la cova
de sa Gleda, Manacor, el recorregut d’aquell moment
era de 10.500 m, i també del sistema Pirata-Pont-Pi-
queta. Aquestes recerques es van poder dur a terme
gràcies a que foren seleccionades per l’Obra Social
de SA NOSTRA dins els Projectes de Conservació de
la Biodiversitat 2007 amb el títol La cova de sa Gleda
(Manacor): estudi de l’hàbitat anquihalí subaquàtic de
major recorregut d’Europa. Part 1a: sector Clàssic, sec-
Figura 26: Francesc Gràcia (davant) i Peter Watkinson a la cova des Coll
tor de Ponent i sector Cinc-cents. Membres dels grups
(Felanitx, Mallorca), el 1994 (Foto: Robert Landreth).
GELL, Voltors-OJE i espeleobussejadors del GNM con-
tinuaren l’exploració i topografia de la cova des Pas de
Figure 26: Francesc Gràcia (front) and Peter Watkinson at Cova des Coll
(Felanitx, Mallorca), in 1994 (Foto: Robert Landreth).
Vallgornera, el recorregut de la qual arribava als 47 km.
La fauna terrestre de la cova des Pas de Vallgornera
(Llucmajor) i la des Clot des Sero (Calvià) va ser estudi-
ada per membres del grup EST. El Grup de Recerca de
i mesures de concentracions de CO i prospeccions de
2
Biologia de Vertebrats (Universitat de Barcelona) junta-
fauna terrestre i aquàtica en col·laboració amb l’Institut
ment amb membres de la UEM publicà un treball amb la
de Spéléologie E. Racovitza de Bucarest (Romania).
informació quiropterològica obtinguda des del 1993 fins
Membres del grup EST també realitzaren prospeccions
el 2007, a les cavitats de les Illes Balears. El grup d’es-
de la brioflora en diverses cavitats de la zona del Clot
peleòlegs, de l’EST i del GEMse, que estudiaven la serra
dels Teixos i del Clot de Neu del Puig Major. Els grups
de na Burguesa, publicaren un treball sobre la zona de
EST, GEMse i GNM començaren la catalogació de les
Son Boronat-L’Hostalet. Alguns membres de l’IMEDEA,
cavitats costaneres del municipi de Llucmajor, concreta-
del GEMse i del Museu Arqueològic Nacional (Madrid)
ment entre s’Estanyol i cala s’Esglesieta, on es cataloga-
publicaren un treball en el qual donaren a conèixer una
ren i topografiaren nombroses cavitats d’abrasió marina,
nova sèrie d’estacions arqueometal·lúrgiques trobades
algunes de les quals presenten un interès paleontològic
a les muntanyes d’Escorca i Pollença. S’edità el número
pels seus jaciments marins quaternaris. Un membre de
31 de l’Endins. El GEP realitzà una campanya d’explora-
l’EST participà en la 16th International Karstological
ció a Formentera i una altra a Eivissa. El GNM topogra-
School a Postojna (Eslovènia), dedicada en aquesta
fià l’avenc del Puig Caragoler (-318 m).
edició als sediments de les cavitats càrstiques, amb l’ex-
Durant l’any 2008, els grups GELL, EST, GNM i
posició titulada Present-day sedimentary facies in the
Voltors-OJE continuaren els treballs d’exploració i to-
coastal karst caves of Mallorca Island (Western Medi-
pografia, a la cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor),
terranean). El GNM i el Grup EST exploraren l’avenc del
que arribava ja als 55.736 m de recorregut. El grup
Puig Caragoler (Escorca), el més pregon actualment,
EST continuà els diferents estudis a la cova des Pas de
-318 m. El GEMse continuà la descripció de torrents,
Vallgornera, com ara l’estudi de la influència dels con-
concretament el torrent dels Picarols (Selva). El GNM
dicionaments litològics en l’espeleogènesis de la cavi-
continuà l’exploració i topografia subaquàtica de la cova
tat, en col·laboració amb la UIB; datacions isotòpiques
des Pas de Vallgornera i de la cova de sa Gleda, a la se-
d’espelotemes freàtics relacionats amb antics nivells
gona de les quals continuà l’estudi litològic de la cavitat
marins, en col·laboració amb la UIB, la Università Roma
i la recollida de mostres de paleonivells marins. El GNM
Tre (Itàlia) i la University of South Florida (Tampa, USA);
localitzà i explorà noves cavitats a la zona de cala Sant
29

celebrada a Chernivtsi (Ucraïna), dedicada a l’estu-
di dels mecanismes d’espeleogènesi relacionats amb
processos d’alimentació hídrica profunda, de caràcter
hipogènic, a les sessions de treball d’aquesta reunió
Joaquín Ginés, investigador i docent de la UIB, presentà
On the role of hypogene speleogenesis in shaping the
coastal endokarst of southern Mallorca (Western Medi-
terranean). Membres de l’EST i del GELL participaren
al XV Congrés Internacional d’Espeleologia (Texas,
USA) i en presentaren sis comunicacions a les sessions
científiques. També es va participar a l’activitat didàcti-
ca internacional sobre les coves càrstiques a Mallorca,
en el marc de la 34th Conference of the Association for
Teacher Education in Europe. A la jornada es va impartir
Figura 27: Pere Riera (esquerra) i Miquel Àngel Barceló, a la cova des
la conferencia Origin and geomorphological characteris-
Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca), en el lloc on comu-
tics of caves in Mallorca Island, a la UIB, i es va fer una
nica amb les Noves Extensions (Arxiu M. A. Barceló).
visita de caràcter didàctic a les coves de Campanet. Al
Figure 27: Pere Riera (left) and Miquel Àngel Barceló in Cova des Pas
simposi internacional Anchialine Ecosystems: reflections
de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca), at the place connecting
and prospects, a Mallorca, sobre ecosistemes aquàtics
with the Noves Extensions passages (Archive M. A. Barceló).
litorals, organitzat pel Karst Waters Institute (USA), el
Western Australian Museum (Perth) i l’IMEDEA, Joaquín
Ginés presentà la conferència The littoral endokarst of
Vicenç. A l’illa de Menorca, el GNM explorà i topografià
Mallorca Island. A les Jornades sobre gestió de coves
les coves naturals de cala Blanca i començà l’exploració
turístiques organitzades, a Palma, per l’Asociación Es‑
d’altres cavitats localitzades a Ciutadella, Maó, Ferreries
pañola de Cuevas Turísticas, va participar-hi Àngel Gi-
i Alaior. Un grup d’espeleòlegs de l’EST, GNM i GEMse
nés. El GNM continuà les exploracions subaquàtiques a
continuà l’exploració i topografia de la serra de na Bur-
la cova des Pas de Vallgornera i a la cova de sa Gleda.
guesa, aquest any a la zona de s’Hostalet. Es publicà el
Es va explorar també la font des Verger, surgència ac-
número 32 de l’Endins (ANUARIO F.E.E., 2008). A finals
tiva localitzada a uns 600 m d’alçada a la serra de Tra-
del 2008 va haver-hi eleccions a la Presidència de la Fe-
muntana. Es publicà el número 33 de l’Endins (ANUA-
deració Balear, de les quals en va sortir elegit Guillem
RIO F.E.E., 2009). A finals del 2009, es refundà un club
Mulet Rebassa, del GELL. Francesc Gràcia, Joaquín
històric, l’Speleo Club Mallorca (SCM), que aglutinarà
Ginés, Antoni Croix i Àngel Ginés realitzen el document
bàsicament antics membres dels grups EST i GEMse.
tècnic Cavitats de les Balears com a Patrimoni Geològic,
Cal remarcar dues línies d’exploració subaquàtica pre-
encomanat per la Direcció General de Recursos Hídrics
ferent al llarg de 2009: la cova de Pas de Vallgornera i
de la Conselleria de Medi Ambient.
la cova de sa Gleda. Des de finals de 1995 i principis
A l’any 2009, continuà l’exploració i els nous des-
de 1996, F. Gràcia realitzà una sèrie d’exploracions a la
cobriments a la cova des Pas de Vallgornera, amb la
cova de Pas de Vallgornera; els anys 1997 i 2001, es-
participació d’espeleòlegs dels grups GELL, EST, GNM
peleobussejadors del GNM tornaren a explorar aquesta
i Voltors-OJE; cal destacar les descobertes subaquàti-
cavitat i en total aconseguiren l’exploració i topografia
ques, amb les quals el recorregut total de la cova arri-
de 10.200 m de galeries sotaiguades, tasca realitzada
bava als 62.066 m dels quals 10.200 eren subaquàtics.
durant 79 dies des de l’any 1995. Tanmateix, fou espe-
Aquestes recerques es van poder dur a terme gràcies a
cialment els tres anys, 2007, 2008 i 2009, els que han
que foren seleccionades per l’Obra Social de SA NOS-
suposat el gruix de la feina del GNM, amb la sorprenent
TRA dins els Projectes de Conservació de la Biodiversi-
recompensa de trobar una gran quantitat de galeries
tat 2008, amb el títol Exploració, documentació i estudi
inundades i únicament practicables amb tècniques del
de les galeries subaquàtiques i de la fauna anquihalina
busseig espeleològic; el total d’hores invertides sota l’ai-
de la cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor). Cavitat
gua fou de 636, repartides al llarg de 139 immersions i
de major recorregut de les Balears i Patrimoni natural
la suma total dins la cavitat, entre transports terrestres i
excepcional declarat LIC. Els grups EST, GNM i GEMse
feines subaquàtiques, superà les 1600 hores (GRÀCIA
continuaren l’exploració i topografia de la serra de na
et al., 2009a); els 10.200 m convertiren la cova des Pas
Burguesa, a la zona de Son Boronat-l’Hostalet. Aquest
de Vallgornera en la segona cavitat amb més part sub-
any es localitzà i topografià la cova des Coral·loides i es
aquàtica d’Europa. D’altra banda, la cova de sa Gleda
retopografià l’avenc-cova de na Picacento. El grup EST
es va començar a explorar per membres del GNM l’any
continuà amb l’estudi dels espeleotemes freàtics de les
1997. A l’any 2001 ja hi havia documentada una part im-
coves del Migjorn i Llevant, que constitueixen valuosos
portant del recorregut subaquàtic, amb els seus 10.500
registres dels paleonivells de la Mediterrània, en col-
m (GRÀCIA i CLAMOR, 2001). Mateu Febrer l’any 2009
laboració amb la UIB, la Università Roma Tre i la Uni-
aconseguí passar per un pas de l’avenc del Camp des
versity of South Florida. Durant el mes d’agost membres
Pou i dies després Bernat Clamor va connectar amb la
de l’EST continuaren la prospecció de la brioflora dels
cova de sa Gleda. A partir d’aquell moment els avan-
avencs del Puig Major. Un membre de l’EST participà a
ços exploratoris d’aquesta cavitat foren enormes, i això
la International Conference on Hypogene Speleoge‑
va permetre afegir un nou gran sistema al Llevant de
nesis and Karst Hydrogeology of Artesian Basins,
Mallorca, el sistema Gleda-Camp des Pou, de 13.500
30

m de recorregut, que situà aquesta cavitat litoral com
l’excavació, i altres paleontòlegs de l’IMEDEA excava-
la de major recorregut subaquàtic d’Europa (GRÀCIA et
ren a la cova des Pas de Vallgornera amb l’ajuda logís-
al., 2010a).
tica d’un equip de la Federació Balear d’Espeleologia;
A començaments de l’any 2010, apareix publicat a
a l’excavació van aparèixer restes de Myotragus, res-
la revista Science l’article Sea-level highstand 81,000
tes de la rata cellarda fòssil, Hypnomys, la musaranya
years ago in Mallorca, que constitueix una fita en l’estudi
fòssil, Nesiotites, d’amfibis, d’un lacèrtid, ratapinyades,
dels espeleotemes freàtics costaners; entre els autors
ocells i cargols (VICENS, 2011). S’edità el número 34
hi figuren Joan J. Fornós, Àngel Ginés, Joaquín Ginés
de l’Endins. Francesc Gràcia llegí la tesi de llicencia-
i Paola Tuccimei, així com l’impulsor de l’article Bog‑
tura, a la UIB, Les cavitats subaquàtiques de les zones
dan P. Onac. L’any 2010 també marca una fita impor-
costaneres del Llevant i Migjorn de Mallorca (Mediter-
tant pel que fa a les exploracions espeleològiques, ja
rània Occidental). Els exemples de la cova de sa Gleda
que el GNM acabà la topografia del sistema de cavitats
(Manacor) i de la cova des Coll (Felanitx). L’any 2010,
Gleda – Camp des Pou (Manacor), de 13.500 m de re-
el coneixement de les coves litorals situades entre cala
corregut. Aquestes recerques es van poder dur a terme
Falcó i cala Varques es veié enriquit amb les aportaci-
gràcies a que foren seleccionades per l’Obra Social de
ons subaquàtiques efectuades a la cova des Coloms de
SA NOSTRA dins els Projectes de Conservació de la
Cala Falcó o cova des Coloms 1, a la cova des Coloms
Biodiversitat 2009 i 2010, amb els títols respectius: La
de cala Varques o cova des Coloms 2, cavitats que anys
cova de sa Gleda (Manacor): estudi de l’hàbitat anqui-
abans ja havien estat explorades pel SCM (GRÀCIA et
halí subaquàtic de major recorregut d’Europa. Part 2a:
al., 2010b). Es va passar dels pocs més de 1700 m ter-
sector de la Unió i sector de Gregal; El sistema Gleda
restres de l’any 1975 de les coves del Drac als 4480 m
- Camp des Pou. Major cavitat subaquàtica d’Europa.
de la cova des Coll l’any 1997 (GRÀCIA et al., 1997), als
Continuació de les exploracions i estudis i realitza-
7020 m de la cova des Coll l’any 2005 (GRÀCIA et al.,
ció d’un documental. L’SCM presentà un treball sobre
2005), als 10.500 m de la cova de sa Gleda (GRÀCIA i
els pteridòfits i briòfits de la serra de na Burguesa. El
CLAMOR, 2001; GRÀCIA et al., 2007b), als 62.066 m
GELL, l’EST i Voltors-OJE continuaren l’exploració a la
de la cova des Pas de Vallgornera, dels quals 10.200
cova des Pas de Vallgornera, que arribava ja als 65 km.
m, sota l’aigua, s’han explorat i documentat pel GNM
L’SCM i el GNM acabaren la campanya espeleològica
(GRÀCIA et al., 2009a) i als 13.500 m actuals del siste-
a Son Boronat-L’Hostalet (Calvià), on destacà la cova-
ma Gleda-Camp des Pou. Actualment aquestes són les
avenc de na Boira. El GNM junt amb l’SCM aportà no-
cavitats capdavanteres dels carst del Migjorn i Llevant
ves dades sobre les cavitats litorals de cala Falcó-cala
de Mallorca i també del conjunt de l’illa, seguides per
Varques (Manacor). Miquel Trias (SCM) junt amb Juan
cinc cavitats més que superen el quilòmetre de longitud,
C. Rado i Josep A. Alcover estudiaren una sèrie de ca-
totes elles disposades dins els materials calcaris del Mi-
vitats de la Macaronèsia. Pere Bover, com a director de
ocè superior, i que presenten importants continuacions
Figura 28: Alguns materials filatèlics publicats a Romania en ocasió del
Figure 28: Some philatelic materials published in Romania on the oc-
Centenari del descobriment de Typhlocirolana moraguesi;
casion of the centenary of the Typhlocirolana moraguesi dis-
podem veure un sobre amb franqueig imprès amb la imat-
covery. An envelop with postage printed showing the image
ge de Racovitza, un mata-segells commemoratiu i un segell
of Racovitza can be seen, together with a commemorative
amb una imatge de Typhlocirolana moraguesi (Arxiu Àngel
postmark and a stamp with the image of Typhlocirolana mo-
Ginés).
raguesi, (Archive Àngel Ginés).
31

subaquàtiques. Les tasques d’estudi desenvolupades
ELS LOCALS DE LA FEDERACIÓ
fins ara a les cavitats del Llevant i Migjorn de Mallorca i
l’increment de la seva coneixença que es preveu en el
Els arxius i biblioteca de la FBE han ocupat quatre
futur, fan pensar que encara s’obtindran novetats impor-
locals al llarg de la seva existència, tots ells a Palma. El
tants que permetran adquirir una visió més holística del
primer va ser al carrer Pere d’Alcàntara Penya, 13, 1r;
carst litoral mallorquí (GRÀCIA et al., 2010a).
a partir de l’any 1981 es va traslladar al carrer Verge de
A finals de l’any 2011 la UIB acollirà les Jornades El
Lluc (actualment carrer Posada de Lluc), 10, local que
carst, patrimoni natural de les Illes Balears, organitzades
ocupà fins el 2006, moment a partir del qual passà al
per la SHNB, la UIB, la FBE i l’SCM, que constaran de
carrer Margarida Xirgu, 16, en què s’instal·là al local de
vint conferències, fruit de les quals és aquest número 35
la SHNB. Finalment, l’any 2009 es traslladà a una de les
de l’Endins, a més d’una taula rodona sobre protecció i
dependències del Palma Arena, pavelló poliesportiu de
conservació de cavitats i la visita a una cavitat.
Palma, al carrer de l’Uruguai, s/n.
PREMI RAMON LLULL
La Federació Balear
Aquest any 2011, la Federació Balear d’Espeleologia
d’Espeleologia
ha rebut el Premi Ramon Llull, guardó que atorga el Go-
vern de les Illes Balears, en reconeixement a la seva tasca
de recerca, coneixement i suport a la conservació del ric
ELS PRESIDENTS
patrimoni subterrani de les Illes Balears i del carst, un dels
més rics del món. Perquè des de la seva vessant esportiva
A l’any 1972, Àngel Ginés (EST) va ser nomenat
i d’una manera desinteressada ha creat les condicions per
Delegat de la Delegació a Balears del Comitè Cata‑
desenvolupar una espeleologia d’exploració i topogràfi-
lano‑Balear d’Espeleologia (CCBE), òrgan del Comité
ca. És el reconeixement dels nombrosos integrants de
Nacional de Espeleología, aleshores depenent de la Fe-
la federació que des d’una formació autodidacta i sense
deración Española de Montañismo.
benefici econòmic han efectuat aportacions valuoses al
Les primeres eleccions a la Delegació a Balears
coneixement científic de la nostra natura.
del CCBE tenen lloc l’any 1973; d’aquestes eleccions
surt elegit Miquel Trias (SCM).
L’any 1975 es creà el Comitè Balear d’Espeleolo‑
ELS GRUPS DE LA FEDERACIÓ BALEAR
gia (CBE) del qual Miquel Trias fou reelegit President.
D’ESPELEOLOGIA
L’any 1979 es creà la Sección Española de Espele-
ología. A partir d’aquest moment, el CBE es denominarà
Actualment el nombre de federats a la Federació
SBE.
Balear d’Espeleologia és de 197 què es reparteixen en-
Es varen fer eleccions a la SBE, any 1980; sortí ele-
tre 9 grups. Sobre el nombre de federats, hi ha dades
git President Joaquín Ginés (EST).
publicades a partir de l’any 1979, any en què es va cre-
A l’any 1981 es tornaren a fer eleccions a la SBE
ar la Sección Española de Espeleología i la Secció
per adaptar-se al calendari olímpic, de les quals en sortí
Balear d’Espeleologia (ANUARIO S.E.E., 1979-1981;
reelegit President Joaquín Ginés (EST).
ANUARIO F.E.E., 1982-2009). Des de l’any 1979 ençà,
La SBE passà a Federació Balear d’Espeleologia
hi ha hagut diferents grups federats, alguns dels quals
(FBE), l’any 1982, per la qual cosa va haver-hi eleccions
ja han desaparegut; les dades dels diferents grups ac-
de les quals es reelegí com a President Joaquín Ginés
tualment federats es poden veure a la Fig. 29, mentre
(EST).
que les dades dels grups que han desaparegut durant
El febrer del 1985, Josep F. Ramos (EST), presidí
aquests anys són a la Fig. 30. No hi ha dades concretes
una Comissió Gestora, que es creà com a conseqüèn-
sobre els grups anteriors a 1979; alguns es varen crear
cia d’una crisi a la Federació; en aquest mateix any la
abans de 1979 però varen desaparèixer; si més no te-
FBE quedà inscrita en el Registre d’Associacions Espor-
nim constància de la seva existència gràcies als treballs
tives de Balears, la qual cosa obligà a fer eleccions a la
escrits, fruit de les seves exploracions i estudis.
FBE de les quals sortí elegit President Joaquín Ginés
Al gràfic de la Fig. 29, es pot veure l’increment ge-
(EST).
neralitzat del nombre d’espeleòlegs durant la meitat de
Any 1988, eleccions a la FBE, resultà reelegit Presi-
la dècada dels 90.
dent Joaquín Ginés (EST).
Quant a l’EST, ha tingut dues etapes ben diferen-
Se celebren eleccions, l’any 1992, a la FBE i Antoni
ciades, a la primera, fins a l’any 1995, amb un nombre
Merino (EST) n’és elegit President.
elevat de federats, entre 20 i 40; a la segona etapa, a
A l’any 1996, Antoni Merino (ANEM) és reelegit
partir de 1995, el nombre de federats va disminuir con-
President de la FBE.
siderablement. L’EST, junt amb el GNM i l’SCM, varen
Any 2000, novament Antoni Merino (ANEM) és re-
formar part (des de l’any 1972) de les primeres estructu-
elegit com a President de la FBE.
res federatives existents a les Illes Balears, la Delegació
A l’any 2004, hi ha eleccions a President de la FBE,
Balear del CCBE i el Comitè Balear d’Espeleologia.
de les quals sortí President Julián Vega (GEP).
El GEP, de la mateixa manera que l’EST, ha tingut
De les eleccions a la FBE de l’any 2008 sortí elegit
dues etapes diferents; el nombre de federats va aug-
President Guillem Mulet (GELL).
mentar notablement a partir de l’any 1991.
32

La UEM es va federar el 1982 i ha existit de les ho-
Els Voltors‑OJE es va federar a partir de l’any 1982
res ençà llevat d’un petit període de 2 anys; el nombre
i ha continuat fins ara, exceptuant dos anys en què no
de federats ha estat sempre discret encara que justa-
es va federar; aquest grup normalment té un nombre
ment als darrers anys s’ha incrementat mínimament.
elevat d’integrants.
El GELL no es va federar fins l’any 1994 i va comp-
L’ANEM no es va federar fins a l’any 1990; durant
tar amb pocs federats fins fa pocs anys, en què va co-
els primers anys va tenir un considerable nombre de fe-
mençar un notable increment i ha passat a ser el primer
derats, nombre però que s’ha vist notablement disminuït
grup en nombre de federats.
els darrers anys.
L’SCM va estar federat del 1979 fins el 1984, anys
El GAS té una història recent, es va crear el 2001
que van marcar el final de la primera etapa d’aquest
i el nombre de federats ha estat generalment al voltant
grup, que havia estat un dels grups més actius durant
dels 15.
les dècades del 60 i del 70; recentment, a finals del 2009
La majoria de grups actualment desapareguts (Fig.
s’ha refundat el grup, iniciant així una segona etapa.
30), varen tenir una història més aviat breu, com ara
El GNM ha estat federat pràcticament tots els anys,
l’OEM, GEAl o CCDS, no així el GEAn que va tenir una
llevat de tres anys en què no es va federar; grup que
durada més llarga, 20 anys; si més no cap d’ells mai no
ha tingut un nombre similar de federats durant aquests
va ser molt nombrós. Cal destacar la recent desaparició
anys, amb una mitjana d’uns 20 membres; si més no, els
del GEMse, el 2010, després de més de 30 anys d’exis-
darrers anys ha incrementat el nombre de federats.
tència, el nombre de membres del qual fou considerable
Figura 29: Nombre de federats per
anys, dels grups actu-
als.
Figure 29: Number of cavers per
year, of the present-day
existing clubs.
Figura 30: Nombre de federats
dels grups actualment
desapareguts.
Figure 30: Number of cavers corres-
ponding to clubs currently
disappeared.
33

en alguns anys (50 membres, l’any 1983); a partir de
gics balears; en qualsevol cas, les exploracions, havien
l’any 1996 el nombre de federats del GEMse començà a
d’anar acompanyades d’estudis descriptius i topogràfics
minvar fins a la seva desaparició l’any 2010. També cal
de les cavitats (PLA i VICENS, 2000).
consignar l’existència d’altres grups desapareguts, ante-
Fins el número doble 5-6 (any 1978), en què se’n
riors a la creació de Secció Balear d’Espeleologia, com
fa càrrec Àngel Ginés, la coordinació de la publicació
ara: el Grup Espeleològic Albaida, els FOSQUERS, el
no estava ben definida i era la suma d’aportacions de
Grup Espeleòlogic Mallorquí (GEM), el CAE i el Grup
diferents membres del Comitè, fonamentalment Àngel
Espeleològic Orígens (GEO).
Ginés, Joaquín Ginés i M. Trias. El número 20 (1995)
va ser el darrer publicat en el qual À. Ginés actuà com
a coordinador; a més aquest número 20 representà un
número especial dins la línia habitual de la revista, una
La publicació Endins
monografia, editada conjuntament amb la SHNB, que
presentà els coneixements carstològics i espeleològics
disponibles fins aquell moment a l’illa de Mallorca. Va
L’Endins és la revista de la FBE; es publica des de
coincidir amb l’organització per part del Museu Balear
l’any 1974, en què s’edità el número 1. El número d’en-
de Ciències Naturals (MBCN-Sóller) i la UIB de l’ln‑
guany és el 35, després de 37 anys d’existència.
ternational Symposium on Karren Landforms, per
A l’any 1974, la necessitat de donar llum més fà-
la qual cosa tots els articles del número 20 varen ser
cilment als treballs realitzats a les Illes i mostrar la ca-
publicats en català i anglès. A finals de 1995, just des-
pacitat d’independència d’altres organismes territorials
prés d’haver-se publicat el número 20, se’n fa càrrec de
motivaren la idea de crear una revista d’espeleologia a
la coordinació de la publicació de la revista, Francesc
nivell de les Balears. Des del primer moment es deci-
Gràcia, i es constitueix formalment una junta de publi-
dí que la revista havia d’ésser científica i rigorosa des
cacions renovada, que representa una nova etapa i que
del punt de vista de la documentació geogràfica de les
pretén mantenir la línia científica i seriosa que fins aquell
coves, allunyada de la simple publicitat i difusió de les
moment havia dut Endins (PLA i VICENS, 2000).
conquestes esportives realitzades pels grups espeleolò-
Durant aquests anys, un total de 217 persones han
signat treballs publicats per Endins, aquests autors són
molt variats i de diferents procedències, tant acadèmi-
ques com geogràfiques. Els deu autors que més articles
han publicat a l’Endins, ja sigui sols o en col·laboració,
són a la Fig. 31 i és pot veure que els quatre primers han
tingut molta relació amb la FBE.
Els treballs estan publicats en diferents llengües
(Fig. 32), bàsicament segons la procedència dels au-
tors; cal tenir en compte que els articles de l’Endins 20
estan en dues llengües (català i anglès), per la qual cosa
han estat comptabilitzats tant per una llengua com per
l’altra.
Agraïments
Figura 31: Autors amb més articles publicats a Endins.
Els autors volem agrair la col·laboració de les per-
Figure 31: Authors with the most published papers in Endins.
sones que ens han facilitat algun tipus de documenta-
ció per a la redacció d’aquest article, com ara, Andreu
Muntaner, Francesc Gràcia, Joaquín Ginés, Miquel Àn-
gel Barceló, Miquel Trias, Guillem Mulet, Antoni Mulet,
Francesc Ruiz, Montserrat Ubach i la família Montoriol.
Figura 32: Divisió dels articles publicats a Endins segons la llengua en
què estan escrits.
Figure 32: Distribution of papers published in Endins, according to their
language.
34

Annex
Bibliografia
Llistat dels acrònims que s’han fet servir a l’article.
AINLEY, S. (1988): Sounding the dive prospects on Majorca coast.
Descent, 34: 34-35.
ALCOVER, J.A.; MOYÀ-SOLÀ, S. i PONS-MOYÀ, J. (1981): Les qui-
Secció Espeleològica Associació Nova
meres del passat. Els vertebrats fòssils del Plio-Quaternari de les
ANEM
Esmenta
Balears i Pitiüses. Editorial Moll. Monografies Científiques, 1. 261
pàgs. Palma.
CBE
Comitè Balear d’Espeleologia
ANUARIO DE LA SECCIÓN ESPAÑOLA DE ESPELEOLOGÍA (1979-
CCBE
Comitè Catalano‑Balear d’Espeleologia
1981). Versió impresa. Gràfiques Valls. Terrassa
ANUARIO DE LA FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE ESPELEOLOGÍA
CCC
Cwmbran Caving Club
(1982-2009). Versions impreses i digitals.
Secció d’espeleologia del Club Ciclista
ARAGONÈS, E. (2010): Marià Faura i Sans espeleòleg (1883-1941).
CCDS
Defensora Sollerense
Federació Catalana d’Espeleologia. 106 pàgs. Barcelona.
CEC
Centre Excursionista de Catalunya
BATE, D.M.A. (1909): Preliminary note on a new artiodactyle from Ma-
jorca, Myotragus balearicus. Geological Magazine, N.S., Dec. 5,
CEP
Centre de Professorat
Vol. 6: 385-388. Londres.
CMB
Club Muntanyenc Barcelonès
CARBONELL, E.; ESTÉVEZ, J.; MOYÀ-SOLÀ, S.; PONS-MOYÀ, J.;
AGUSTÍ, J. i VILLALTA, J.F. (1981): Cueva Victoria (Murcia, Es-
CNE
Comité Nacional de Espeleología
paña): lugar de ocupación humana más antiguo de la península
Club Tritón de Actividades
ibérica. Endins, 8: 47-57. Palma.
CTAS
Subaquàtiques
CERDÀ, M. (1999): L’escoltisme a Mallorca (1907-1995). Publicacions
ECG
Espeleo Club de Gràcia
de l’Abadia de Montserrat.
CLARKE, O. (1991): Diving in Drach. Descent, 101: 32-33.
EGL
Estudi General Lul·lià
CLARKE, O. (1991-92): Report of the Cwmbran caving club diving ex-
EME
Equip Mallorquí d’Espeleologia
pedition to Son Josep. Mallorca in october 1990. The Red Dragon
- Y ddraig Goch, 18: 28-30.
Equip de Recerques Espeleològiques
ERE
COLOM, G. (1950): Más allá de la prehistoria. Una geología elemental
de Barcelona
de las Baleares. Colección Cauce. C.S.I.C. 285 pàgs. Madrid.
Grup Espeleològic EST
COLOM, G. (1991): Las Ciencias Naturales en las Islas Baleares.
EST
(Euntes Sub Terram)
Direcció General de Cultura, Conselleria de Cultura, Educació i
Esports, Govern Balear. 369 pàgs. Palma.
FBE
Federació Balear d’Espeleologia
DAMIANS, J. (1977): Troballa arqueològica a Sencelles. Endins, 4:
FEE
Federación Española de Espeleología
53-56. Palma.
FEM
Federación Espanyola de Montañismo
DARDER, B. (1930): Algunos fenómenos cársicos en la isla de
Mallorca. Ibérica, 33 (818): 154-156. Barcelona.
FOSQUERS
Grup Espeleològic Els Fosquers
ENCINAS, J.A. (1994): 501 Grutas del término de Pollença (Mallorca).
GAS
Grup d’Activitats Subterrànies
Tarsilbet, Punt Gràfic. 609 pàgs. Pollença.
GEAn
Grup Espeleològic d’Andratx
ENCINAS, J.A. (1995): Es Crull de ses Termes. Nuevo avance en
las máximas profundidades subterráneas de las Islas Baleares.
GEAl
Grup Espeleològic d’Alaró
Subterránea, 4: 27-29. Palma.
GEM
Grup Espeleològic Mallorquí
ENCINAS, J.A. (1997): Inventari espeleològic de les Illes Balears -any
1997. Endins, 21: 103-128. Palma.
Secció Espeleològica del Grup
GEMse
ENCINAS, J.A.; GINÉS, J. i TRIAS, M. (1974): Inventario espeleoló-
Excursionista de Mallorca
gico de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 19: 29-49. Palma.
GELL
Grup Espeleològic de Llubí
FARR, M. (1997-98): Dragon cave diving expedition to Mallorca-1996.
GEO
Grup Espeleològic Orígens
The Red Dragon - Y ddraig Goch, 24: 89-97.
FIOL, P. (2010): Pere Joan Campins i Barceló, bisbe de Mallorca,
GEP
Grup Espeleològic de les Pitiüses
1898-1915. Biografies de mallorquins, 26. Palma.
GES
Grup d’Exploracions Subterrànies
FIOL-GUISCAFRÉ, J.M. (1990): De Balearibus. Bibliografia de viatges
per les Balears i Pitiüses fins al 1900. Miquel Font Editor. 159
GGG
Grup Geogràfic de Gràcia
pàgs. Palma de Mallorca.
GNM
Grup Nord de Mallorca
FIOL-GUISCAFRÉ, J.M. (1992): Descobrint la Mediterrània. Viatgers
GRUME
Grup Mallorquí d’Espeleòlegs
anglesos per les Illes Balears i Pitiüses el segle XIX. Miquel Font
Editor. 225 pàgs. Palma de Mallorca.
IEB
Institut d’Estudis Baleàrics
FORNÓS, J.J.; PRETUS, J.L. i TRIAS, M. (1989): La Cova de sa Gle-
IGU
Unió Geogràfica Internacional
da (Manacor, Mallorca), aspectes geològics i biològics. Endins,
14-15: 53-59.
IMEDEA
Institut Mediterrani d’Estudis Avançats
GARAU, C. (2005): Les coves d’Artà. Capdepera (Mallorca). Edicions
MBCN
Museu Balear de Ciències Naturals
Documenta Balear. 106 pàgs. Palma.
OEM
Organització Espeleològica Mallorquina
GARCIAS, M. i PONS, G.X. (2011): Llorenç Garcias Font, científic i
promotor cultural. La ciència a les Illes Balears, 10.
OJE
Organización Juvenil Española
GINÉS, À. (1993a): El conocimiento espeleo-topográfico de las cavi-
SCM
Speleo Club Mallorca
dades baleares (1862-1992). Endins, 19: 55-70.
GINÉS, A. (1993b): Apuntes históricos sobre las Coves d’Artà
SE
Société de Spéléologie
(Capdepera, Mallorca). Boletín del Museo Andaluz de la Espele-
Sociedad Española de Espeleología y
ología, 7: 21-27. Granada.
SEDECK
Ciencias del Karst
GINÉS, À. (1993c): Morfologies exocàrstiques. In: ALCOVER, J.A.;
SBE
Secció Balear d’Espeleologia
BALLESTEROS, E. i FORNÓS, J.J. (Eds.), Història Natural de
l´Arxipèlag de Cabrera. Edit. Moll, Mon. Soc. Hist. Nat. Balears
Societat d’Història Natural de les
SHNB
2: 153-160.
Balears
GINÉS, A. (1999): Edouard-Alfred Martel et la spéléologie à Majorque.
UEM
Unió Excursionista Menorquina
L’Année Martel 1997. L’homme qui voyageait pour les gouffres.
291-300. França.
UIB
Universitat de les Illes Balears
GINÉS, A. [ed.] (2005): Centenari de la troballa de Typhlocirolana mo-
UIS
Union Internationale de Spéléologie
raguesi a les coves del Drac. Mallorca, Setembre 2004. XIII Jor-
Universidad Nacional de Educación a
nadas Científicas de la SEDECK, especial Endins, 28: 88 pàgs.
UNED
Distancia
Palma de Mallorca.
GINÉS, À. i FIOL, Ll.A. (1981): Estratigrafía del yacimiento de la cova
Voltors-OJE
Grup Espeleològic Voltors‑OJE
des Fum (Sant Llorenç, Mallorca). Endins, 8: 25-42. Palma.
35

GINÉS, À. i GINÉS, J. (1977): Datos bioespeleológicos obtenidos en
GRÀCIA, F.; LANDRETH, R.; GUAL, M. i CLAMOR, B, (2001b): La
las aguas cársticas de la isla de Mallorca. 6è Simpòsium d’Espe-
cova Negra (Pollença, Mallorca): presència de dunes fòssils dins
leologia. 81-95. Terrassa.
una cavitat submarina. Endins, 24: 137-142.
GINÉS, À. i GINÉS, J. (1986): On the interest of speleochronologi-
GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O. i LAN-
cal studies in karstified islands. The case of Mallorca (Spain).
DRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses Partions-Porto-
9o Congreso Internacional de Espeleología. Vol. 1: 297-300.
colom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5-36.
Barcelona.
HENNIG, G.J.; GINÉS, À.; GINÉS, J. i POMAR, L. (1981): Avance
GINÉS, À. i GINÉS, J. (2002): Estado actual del conocimiento científi-
de los resultados obtenidos mediante datación isotópica de algu-
co del karst y de las cuevas de las Islas Baleares. Boletín número
nos espeleotemas subacuáticos mallorquines. Endins, 8: 91-93.
3 (pàg. 26-45), SEDECK, Sociedad Española de Espeleología y
Palma.
Ciencias del Karst.
KOPPER, J. S. (1975): Preliminary note on the paleomagnetic reversal
GINÉS, À.; GINÉS, J. i POMAR, L. (1981 a): Phreatic speleothems in
record obtained from two Mallorcan caves. Endins, 2: 7-8. Palma.
coastal caves of Majorca (Spain) as indicators of Mediterranean
LLOPIS-LLADÓ, N. i THOMÀS-CASAJUANA, J.M. (1948): La hidro-
Pleistocene paleolevels. Proc. Eighth Int. Cong. Speleol: 533-
logía cárstica de los alrededores de Campanet (Inca, Mallorca).
536. Bowling Green.
Miscelánea Almera, 7 (2): 39-60. Barcelona.
GINÉS, J.; BORRÀS, C. i GINÉS, À. (1989): Grup Espeleològic EST:
MADER, B. (2005): Reiseskizzen von den Balearen. Der entomologe Frie-
1968-1988. Vint anys d’espeleologia mallorquina. Endins, 14-15:
drich Will und erzherzog Ludwig Salvator. Endins, 28: 61-70. Palma.
101-116. Palma.
MERINO, A. (1993): La cova des Pas de Vallgornera. Endins, 19: 17-
GINÉS, J.; GINÉS, À. i POMAR, L. (1981 b): Morphological and mi-
23. Palma.
neralogical features of phreatic speleothems occurring in coastal
MIR, F. (1976): Les formes hipogees del barranc d’Algendar (Menorca).
caves of Majorca (Spain). Proc. Eighth Int. Cong. Speleol: 529-
Endins, 3: 27-39. Palma.
532. Bowling Green.
MOYÀ-SOLÀ, S. i PONS-MOYÀ J. (1981): Myotragus kopperi, une
GRÀCIA, F. (2010): Les cavitats subaquàtiques de les zones costane-
nouvelle espèce de Myotragus Bate 1909 (Mammalia, Artio-
res del llevant i migjorn de Mallorca (Mediterrània occidental). Els
dactyla, Rupicaprini). Proc. Kon. Neder. Akad. Wetensch. B 84
exemples de la cova de sa Gleda (Manacor) i de la cova des Coll
(1): 57-69. Amsterdam.
(Felanitx). Memòria d’Investigació. UIB. 254 pp.
MOYÀ-SOLÀ., S. i PONS-MOYÀ, J. (1982): Myotragus pepgonellae
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. i WATKINSON, P. (1998a): La cova d’en
nov. sp.; un primitivo representante del género Myotragus Bate,
Passol i altres cavitats litorals situades entre cala sa Nau i cala
1909 (Bovidae, Mammalia) en la isla de Mallorca (Baleares).
Mitjana (Felanitx, Mallorca). Endins, 22: 5-18.
Acta Geológica Hispánica, 17 (1-2): 77-87. Barcelona.
GRÀCIA, F. i CLAMOR, B.(2001): La Cova de sa Gleda. Subterránea,
PALAU, J.M. (1955): De Re Biospeleologica. II. El Leptobythus (nov.
16: 24-34.
gen.) palaui (nov. sp.) Jeann. (Col. Pselaphidae) de la Cova d’en
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; AGUILÓ, C. i WATKINSON, P. (1998b):
Boixa. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 1: 41-43. Palma.
La cova des Drac de cala Santanyí (Santanyí, Mallorca). Endins,
PLA, V. i VICENS, D. (2000): 25 anys d’Endins, revista de la Federació
22: 55-66.
Balear d’Espeleologia. Endins, 23: 155-186. Palma.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME, D. i FEBRER, M.
PONS-MOYÀ, J. (1977): La nouvelle espèce Myotragus antiquus de
(2006a): El sistema Pirata - Pont - Piqueta (Manacor, Mallorca):
l’ile de Majorque (Baléares). Proc. Kon. Neder. Akad. Wetensch.
geomorfologia, espeleogènesi, hidrologia, sedimentologia i fau-
B 80 (3): 215-221. Amsterdam.
na. Endins, 29: 25-64.
PONS-MOYÀ, J. (1985): Nota preliminar sobre el hallazgo de Homo
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GAMUNDÍ, P. i FORNÓS, J.J. (2010a): El
sp. en los rellenos cársticos de Cueva Victoria (Murcia, España).
sistema de cavitats Gleda - Camp des Pou (Manacor, Mallorca).
Endins, 10-11: 47-50. Palma.
Endins, 34: 35-68.
RACOVITZA, E.G. (1905): Typhlocirolana moraguesi n.g., n.sp. Isopo-
GRÀCIA, F.; GAMUNDÍ, P.; CLAMOR, B.; TRIAS, M.; FORNÓS, J.J.;
de aquatique cavernicole des Grottes du Drach (Baleares). Bull.
FEBRER, M. i POCOVÍ, J. (2010b): Noves aportacions a l’estudi
Soc. Zool. France, 30(4): 72-80.
de les cavitats de cala Falcó-cala Varques (Manacor, Mallorca).
RACOVITZA, E.G. (1912): Cirolanides (premiere serie). -Biospeolo-
Endins, 34: 141-154.
gica XXVII, Arch. Zool. exper et gen., 5C serie, X: 203-329, pi-
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FEBRER, M.; JAUME, D. i VICENS, D.
XV-XXVIII.
(2006b): La cova de s’Abisament (Sant Llorenç des Cardassar,
ROSSELLÓ, J. A. i GINES, À. (1980): Introducció a la brioflora dels
Mallorca). Endins, 30: 101-108.
avencs mallorquins. Endins, 7: 27-35. Palma.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GRÀCIA, P.; MERINO, A.; VEGA, P. i MU-
SEGUÍ-LLINÀS, M. (1992): El descubrimiento de las islas olvidadas.
LET, G. (2001a): Notícia preliminar del jaciment arqueològic de la
Las Baleares y Córcega vistas por los viajeros del siglo XIX.
Font de ses Aiguades (Alcúdia, Mallorca). Endins, 24: 59-73.
Alpha.3, Serveis Editorials. 261 pàgs. Palma de Mallorca.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GUAL, M. A.; WATKINSON, P. i DOT, M.
TRIAS, M. (1977): Cova Xives: troballes prehistòriques a Eivissa. En-
A. (2003a): Les coves de cala Anguila (Manacor, Mallorca). I:
dins, 4: 49-52. Palma.
Descripció de les cavitats i història de les exploracions. Endins,
TRIAS, M. (1983): Espeleologia de les Pitiüses. Institut d’Estudis Ei-
25: 23-42.
vissencs, Estudis breus, 2: 59 pàgs. Eivissa.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; JAUME, D.; FORNÓS, J.J.; URIZ, M.J.;
TRIAS, M. (1993): Catàleg Espeleològic. In: ALCOVER, J.A.; BALLES-
MARTÍN, D.; GIL, J.; GRACIA, P.; FEBRER, M. i PONS, G.X.
TEROS, E. i FORNÓS, J.J. (Eds.), Història Natural de l´Arxipèlag
(2005): La Cova des Coll (Felanitx, Mallorca): espeleogènesi,
de Cabrera. Edit. Moll, Mon. Soc. Hist. Nat. Balears 2: 131-152.
geomorfologia, hidrologia, sedimentologia, fauna i conservació.
TRIAS, M. i MIR, F (1977): Les coves de la zona de can Frasquet
Endins, 27: 141-186.
– cala Varques. Endins, 4: 21-42. Palma.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. i LAVERGNE, J.J. (2000): Les coves de
TRIAS, M. i ROCA, Ll. (1975): Noves aportacions al coneixement de
cala Varques (Manacor, Mallorca). Endins, 23: 41-57.
les coves de sa Mola (Formentera) i de la seva importància ar-
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; WATKINSON, P.; DOT, M.A. i LANDRETH,
queològica. Endins, 2: 15-33. Palma.
R. (2003c): La Cova de ses Llàgrimes (Alcúdia, Mallorca). En-
TRIAS, M.; PAYERAS, C. i GINÉS, J. (1979): Inventari espeleològic de
dins, 25: 131-140.
les Balears. Endins, 5-6: 89-108. Palma.
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; CLAMOR, B.; FEBRER, M. i GAMUNDÍ,
VALERO, G. (2001): La llarga ruta de l’excursionisme mallorquí.
P. (2007b): La Cova de sa Gleda I. Sector Clàssic, Sector de
Aproximació a la història de l’excursionisme a Mallorca. Volum
Ponent i Sector Cinc-Cents (Manacor, Mallorca): geomorfologia,
I: des dels inicis fins a 1920. El Gall Editor - Grup Excursionis-
espeleogènesi, sedimentologia i hidrologia. Endins, 31: 43-96.
ta de Mallorca. Quaderns de muntanya, 4. 295 pàgs. Palma de
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J. J.; GAMUNDÍ, P.; CLAMOR, B.; POCOVÍ,
Mallorca.
J. i PERELLÓ, M. A. (2009a): Les descobertes subaquàtiques a
VENY, C. (1968): Las cuevas sepulcrales del Bronce antiguo de
la cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca): Història i
Mallorca. C.S.I.C. 429 pàgs. Madrid.
descripció dels descobriments, hidrologia, espeleotemes, sedi-
VICENS, D. (2008): Els nostres naturalistes: Francesc Gràcia i Lladó.
ments, paleontología i fauna. Endins, 33: 35-72.
Naturalesa i societat. Circular de la Soc. Hist. Nat. Balears, núm.
GRÀCIA, F.; JAUME, D.; RAMIS, D.; FORNÓS, J.J.; BOVER, P.; CLA-
32 (juny de 2008): 4-6.
MOR, B.; GUAL, M.A. i VADELL, M. (2003b): Les coves de Cala
VICENS, D. (2011): la cova des Pas de Vallgornera i els seus tresors
Anguila (Manacor, Mallorca). II: La Cova Genovesa o Cova d’en
paleontològics. Naturalesa i societat. Circular de la Soc. Hist.
Bessó. Espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentolo-
Nat. Balears, núm. 36 (març de 2011): 5.
gia, fauna, paleontologia, arqueologia i conservació. Endins, 25:
VICENS, D. i PLA, V. (2001): L’equip mallorquí d’espeleologia (EME):
43-86.
primer grup espeleològic mallorquí. Endins, 24: 113-127.
36