La cova de sa Gleda. I. Sector cl�ssic, sector de ponent i sector cinc-cents : Manacor, Mallorca : geomorfologia, espeleog�nesi, sedimentologia i hidrologia
ENDINS, núm. 31. 2007. Mallorca
LA COVA DE SA GLEDA I. SECTOR CLÀSSIC, SECTOR DE PONENT I
SECTOR CINC-CENTS (Manacor, Mallorca): GEOMORFOLOGIA,
ESPELEOGÈNESI, SEDIMENTOLOGIA I HIDROLOGIA
per Francesc GRÀCIA 1, 2, Joan J. FORNÓS 2, Bernat CLAMOR 1, Mateu FEBRER 1 i Pere GAMUNDÍ 1
Resum
El recorregut actual topografiat de la cova de sa Gleda és de 10.500 m i la pro-
funditat màxima és de 25 m sota el nivell de l’aigua. Aquestes dades la convertei-
xen en la major cavitat subaquàtica litoral de la zona de mescla a nivell europeu. La
cova de sa Gleda presenta un perfil hídric estratificat, que posseeix fins a 5 capes
de diferent salinitat. S’han estudiat tres dels cinc sectors de la cova i amb aquesta
visió preliminar podem dir que la cavitat és un conjunt de sales d’esfondrament con-
nectades entre sí o mitjançant galeries freàtiques, bé de secció circular, el·líptica o
irregular o bé de control estructural.
A tota la cavitat es presenten morfologies de corrosió de diferents tipus i de
grau d’intensitat. La distribució de les zones amb formacions primàries i les àrees
d’esfondraments són oposades. Les més interessants són les regates de corrosió,
ben marcades i molt clares que han afectat per igual a la roca mare de parets i als
espeleotemes. La localització més bona és la que es troba al llarg de més de
150 m de la galeria més central de les galeries de les Haloclines, a la cota d’entre
-13,5 i -14 m i penetra a les parets i espeleotemes entre 0,3 m i 1 m. Una localitat
molt il·lustrativa dels processos de corrosió actuals de la zona de mescla és la sala
Francesc Ripoll a on l’haloclina, situada aproximadament entre els -10,7 m i els
-11,5 m (segons sigui estiu o hivern en funció de les precipitacions) ha deixat molt
malmeses les columnes en una franja d’entre -10 m i -12,3 m. Així posseeixen un
important aprimament causat per la dissolució que encercla les formacions secun-
dàries.
Bona part del trespol de la cavitat està recobert de sediments llimosos que pre-
senten dues característiques força diferenciades. Per una banda tenim els materials
llimosos vermells de composició silícia que es relacionen amb les entrades externes
de la cavitat, i per altra banda observam els llims groguencs carbonatats, resultat de
l’acumulació deguda a la descomposició granular de la roca calcarenítica miocena,
i en ocasions, a l’acumulació d’agregats de calcita flotant en aquelles parts en les
quals s’hi observen cambres d’aire. És freqüent la presència de mescles de tots els
materials, així com les acumulacions de grans blocs degudes als esfondraments de
sòtil i parets.
Un altre aspecte destacat de la cavitat són els espeleotemes freàtics, relacio-
nats amb antics nivells d’estabilització i precipitació de la superfície de les aigües
subterrànies, controlats a la vegada per les oscil·lacions del nivell marí durant el
Quaternari. Aquests estan presents en forma de revestiments de cristalls damunt
parets i espeleotemes vadosos formant sobrecreixements que es disposen en
forma anular, envoltant estalactites, estalagmites i columnes. La presència
d’aquests engrossiments per precipitació epiaquàtica és molt notòria, formant unes
morfologies sovint impressionants que caracteritzen moltes de les galeries i sales
de la cavitat.
Resumen
El recorrido actual topografiado de la Cova de sa Gleda es de 10.500 m y la
profundidad máxima es de 25 m bajo el nivel del mar. Estos datos la convierten en
la mayor cavidad subacuática litoral de la zona de mezcla a nivel europeo. La Cova
de sa Gleda presenta un perfil hídrico estratificado, que posee hasta 5 capas de
diferente salinidad. Se han estudiado tres de los cinco sectores de la cueva y con
esta visión preliminar podemos decir que la cavidad está constituida por un conjun-
to de salas de hundimiento conectadas entre sí o mediante galerías freáticas, bien
de sección circular, elíptica o irregular o bien de control estructural.
1
Grup Nord de Mallorca (GNM). Pollença.
2
Dept. Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Balears (UIB).
email: xescgracia@yahoo.es
email: joan.fornos@uib.es
43

En toda la cavidad se presentan morfologías de corrosión de diferente tipolo-
gía y grado de intensidad. La distribución de les zonas que presentan formaciones
primarias y áreas de hundimiento es opuesta. Las más interesantes son las enta-
lladuras de corrosión, bien marcadas y muy claras, que han afectado por igual a la
roca madre de paredes y a los espeleotemas. La localización mejor es la que se
encuentra a lo largo de más de 150 m de la galería más central de les Galeries de
les Haloclines. Se localiza en la cota de entre -13,5 y -14 m y penetra en las pare-
des y espeleotemas entre 0,3 m y 1 m. Una localidad muy ilustrativa de los proce-
sos de corrosión actuales de la zona de mezcla es la Sala Francesc Ripoll en dónde
la haloclina, situada aproximadamente entre los -10,7 m y los -11,5 m (según sea
verano o invierno en función de las precipitaciones) ha dejado muy maltrechas las
columnas en una franja de entre -10 m y -12,3 m. Estas poseen una importante
estrechez causada por la disolución que circumvala las formaciones secundarias.
Buena parte del suelo de la cavidad está recubierto de sedimentos limosos que
presentan dos características marcadamente diferentes. Por un parte tenemos los
materiales limosos rojos de composición silícica que se relacionan con las entradas
externas de la cavidad, y por otra parte observamos los limos amarillentos carbo-
natados, resultado de la acumulación debida a la descomposición granular de la
roca calcarenítica miocena, o bien a la acumulación de agregados de calcita flotan-
te en aquellas partes en las cuales se observan cámaras de aire. Es frecuente la
presencia de mezclas de todos los materiales, así cómo las acumulaciones de gran-
des bloques debidas a los hundimientos de techo y paredes.
Otro aspecto destacado de la cavidad son los espeleotemas freáticos, relacio-
nados con antiguos niveles de estabilización y precipitación de la superficie de las
aguas subterráneas, controlados a su vez por las oscilaciones del nivel marino
durante el Cuaternario. Estos están presentes en forma de revestimientos de cris-
tales sobre paredes y espeleotemas vadosos formando sobrecrecimientos que se
disponen en forma anular, envolviendo estalactitas, estalagmitas y columnas. La
presencia de estos engrosamientos por precipitación epiacuática es muy notoria,
formando unas morfologías de precipitación a menudo impresionantes que carac-
terizan muchas de las galerías y salas de la cavidad.
Abstract
The present survey length of Cova de sa Gleda is 10,500 m and its maximum
depth is -25 m. These figures make this cave the largest in Europe for a litoral
mixing-zone cave. Cova de sa Gleda has a stratified hydro-profile, with up to five dif-
ferent saline layers. Three of the five sectors of the cave have been studied and with
this preliminary view we can say that the cave is a series of breakdown chambers
which are connected with each other either by phreatic galleries, circular, elliptic, or
irregular in section, or by structurally controlled galleries.
Throughout the cave different and varied types of corrosion morphologies can
be found. The distribution of areas with primary formations and areas of breakdown
are opposed. The most interesting formations are the corrosion notches, being both
clearly and well marked, and which have affected wall bedrock and the speleothems
equally. One of the best places for them is found along 150 m of the most central
passages belonging to the Haloclines gallery, at a depth between -13.5 and -14 m,
and they cut into the walls and speolothems between 0.3 and 1 m. A good place for
illustrating the present corrosion processes in the mixing zone is the Francesc Ripoll
chamber where a halocline, lying approximately between the -10 and -12.3 m (the
depth depends on the season and the rainfall), has left the columns very deteriora-
ted in a band between -10 and -12.3 m. Likewise the secondary formation have an
important narrowing round them caused by dissolution.
Most of the cave floor is covered by muddy sediment which are marked by two
very different characteristics. On the one hand we have the red mud materials with
a silicic composition which are related to the external entrances of the cave, and on
the other hand we have yellowish carbonate mud from either the accumulation of
Miocene calcarenitic rock following its granular decomposition, or the accumulation
of floating calcite in the parts of the cave where air bells have been seen. The mixing
of all the materials is also frequent as well as the accumulation of large blocks follo-
wing roof and wall breakdown.
Another noteworthy aspect of the cave are the phreatic speleothems, which are
related to previous levels of stability and are precipitation of the grounwaters, which
were in turn controlled by Quaternary sea-level oscillations. These are found as
crystal coatings on walls and vadose speleothems forming ring-shaped overgrowths
round stalactites, stalagmites and columns. The presence of these overgrowths cau-
sed by epiaquatic precipitation is very noticeable and has led to often impressive
precipitation morphologies which characterise many of the cave’s chambers and
galleries.
44

Introducció
La cova es desenvolupa dins els nivells de la Unitat
d’Esculls del Miocè superior, formada per calcarenites
bioclàstiques amb acumulació de restes de mol·luscs;
La cavitat està situada a la marina de Manacor, a la
són els materials més carstificables. Per damunt es troba
possessió de Son Josep Nou, a 36 m sobre el nivell del
el nivell del complex de manglars, que presenta una
mar i a una distància aproximada del litoral de 1,7 km
potència aproximada d’uns 6 m i sobre aquest es dispo-
(Fig. 1). Les seves coordenades UTM són: 523805 /
sa la unitat Oolítica, ambdós del Complex Terminal (Cal-
4372315 – 36. La cavitat està emplaçada dins zona
càries de Santanyí), més uniforme i superior als 10 m
d’Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (ARIP) i és un Lloc
de potència. Aquesta capa superior forma els primers
d’Interès Comunitari (LICs) conforme als criteris generals
metres de l’esfondrament que ha permès l’obertura a
establerts per el Consell d’Europa, a la convenció de
l’exterior de la xarxa subterrània (FORNÓS et al., 1989).
Berna sobre la conservació dels hàbitats naturals (reco-
S’ha pogut realitzar una primera fase de l’estudi
manació especial num. 36 del Comité Permanent -1992-
interdisciplinari de la cavitat gràcies al projecte d’inves-
concernent als animals i als hàbitats subterranis) (PONS
tigació sufragat per la Fundació “SA NOSTRA”, Caixa
et al., 2001). El complex subterrani, juntament amb les
de Balears, dins la convocatòria d’ajuts per a projectes
dolines d’esfondrament (relacionades amb la pròpia cavi-
de Conservació de la Biodiversitat 2007.
tat), així com el conjunt càrstic de la zona de Son Josep,
Cala Varques i Can Frasquet, fan d’aquesta zona una
part fonamental del patrimoni natural mallorquí ja que
representa un elevat interès paisatgístic, científic, natu-
Història resumida de les
ralístic i cultural. Part de l’interès que posseeix està en la
singularitat d’aquesta gran cavitat litoral de la zona de
exploracions
mescla, que de moment és la de major recorregut sub-
aquàtic d’Europa amb aquesta gènesi. Les dimensions
volumètriques d’algunes sales i galeries són impressio-
1974 - S’efectua la topografia de la sala d’Entrada
nants a nivell mundial. Les formacions que presenta tant
per part d’espeleòlegs de l’Speleo Club Mallorca (SCM)
primàries o de corrosió, com secundàries o de precipita-
l’any 1974 (FORNÓS et al., 1989). En aquesta primera
ció, són d’una gran bellesa, diversitat i interès científic.
fase, el mallorquí Francesc Ripoll, també de l’SCM, rea-
Figura 1: Localització de la cova de sa Gleda i secció de la sala d’En-
Figure 1: Location of Cova de sa Gleda and section of its entrance
trada efectuada per part d’espeleòlegs de l’Speleo Club
chamber carried out by cavers from the Speleo Club Mallorca
Mallorca (SCM) l’any 1974 (FORNÓS et al., 1989).
(SCM) in 1974 (FORNÓS et al., 1989).
45

litzà la primera immersió al llac d’entrada, descobrint la
exploració de la galeria Cinc-cents i de la galeria de les
sala que porta el seu nom i la cambra d’aire central
Còniques. Superació del pas de l’Apocalipsi, que possi-
(Figs. 1 i 2).
bilita accedir al sector de la Unió des del sector de
1990 - 1996 - A la dècada dels 90 la sala Francesc
Ponent. Exploració del sector de la Unió des del sector
Ripoll és explorada en diverses ocasions per diferents
Cinc-cents.
grups procedents de Gran Bretanya (CLARKE, 1991-
2000 - Troballa del sector de Gregal, a partir del
92), sense aconseguir trobar continuacions importants.
descobriment de la galeria de les Plomes. Connexió de
L’espeleobussejador gal·lès Martyn Farr elaborà un cro-
galeries en el sector de la Unió. Realització de multitud
quis del que es coneixia en aquell moment, -uns 250 m
d’exploracions en aquest sector.
de recorregut subaquàtic- (FARR, 1997-98).
2001 - S’assoleix la punta més extrema d’explora-
1997 - A les darreries de 1997 s’inicien els treballs
ció al sector de Gregal (distància màxima lineal) de
d’exploració i topografia de les zones submergides per
1700 m/-19 m, repartida entre 234 m/-19 m i 1466 m/
part del Grup Nord de Mallorca (GNM). Al final de la sala
-17 m. Al llarg dels anys 1997-2001, el GNM efectuà
es descobreix un pas (el Portell), que s’instal·la parcial-
més de 160 dies d’immersions (GRÀCIA et al., 2001).
ment, deixant-lo per comeses posteriors. Mentre es pre-
2002 - 2007 - Aquests anys s’ha pogut realitzar, al
parava l’atac a la zona, la cova és visitada per escafan-
llarg de 140 dies d’immersions, una primera fase de
dristes britànics que prossegueixen a partir de les guies
l’estudi interdisciplinari del sistema gràcies al projecte
mallorquines i continuen uns 250 m per una galeria què,
d’investigació sufragat per la Fundació “SA NOSTRA”,
fent un gran voltera (circuit dels Pirates), es dirigeix de
Caixa de Balears, dins la convocatòria d’ajuts per a pro-
tornada de cap a la sala Francesc Ripoll.
jectes de Conservació de la Biodiversitat 2007.
1998 - El GNM explora algunes galeries laterals del
circuit dels Pirates (com ara la sala del Cendrar); també
es descobreixen les galeries dels Gemecs i s’aconse-
Aspectes tècnics
gueix forçar el pas de la Corrosió. Queda preparat l’ac-
cés cap al sector de Ponent.
1999 - Es descobreix la sala dels Dos Llacs, la
Les tasques han suposat fins ara 300 dies d’immer-
galeria dels Degotissos, les galeries de les Haloclines i
sions que s’han efectuat al llarg d’11 anys. El nombre
la sala dels Paleonivells. La troballa i superació del pas
d’escafandristes per jornada oscil·lava entre 1 i 4. S’ha
d’en Judes, permet penetrar en el sector Cinc-cents;
emprat la tècnica anglesa de portar les botelles col·loca-
Figura 2: Vista hivernal de la sala d’entrada amb les figueres despro-
Figure 2: Winter view of the entrance chamber with the fig trees without
veïdes de fulles i el terra cobert de briòfits (Foto C. Bodi).
leaves and the ground covered with moss (Photo C. Bodi).
46

Figura 3: Preparatius d’immersió per
part d’espeleòlegs del Grup
Nord de Mallorca (GNM) al
llac d’entrada. Durant el
període comprés entre els
anys 1997-2007 el Grup
Nord de Mallorca ha efec-
tuat més de 300 dies d’im-
mersions a la cavitat (Foto
P. Gamundí).
Figure 3: Cavers from the Grup Nord
de Mallorca (GNM) prepa-
ring to dive in the entrance
pool. Between 1997 and
2007, the Grup Nord de
Mallorca spent more than
300 diving days in the cave
(Photo P. Gamundí).

des lateralment, amb modificacions d’influència ameri-
Descripció general de la cavitat
cana, com és la de dur plaques per ancorar les ampolles
(Fig. 3). La quantitat de botelles de busseig per espe-
leòleg ha estat compresa entre 2 i 5, segons la llunyania
El recorregut actual projectat topografiat és de
i fondària dels sectors de la cova i la feina a realitzar. La
10.500 m i la profunditat màxima és de 25 m sota el
capacitat de les ampolles ha estat de 20 l, 18 l, 15 l,
nivell de l’aigua, xifres que la converteixen en la major
12 l, 10 l i 5 l. S’ha utilitzat normalment aire la major part
cavitat subaquàtica de l’Estat Espanyol. La direcció pre-
dels anys, excepte nítrox l’any 2007 per part d’alguns
dominant de la cova és de NE-SW, encara que moltes
membres de l’equip, encara que amb ordinadors i càl-
de les galeries es prolonguen en direccions diferents
culs per aire. La duració de les immersions habituals
(Fig. 4). La cavitat s’obre a l’exterior, a uns 36 m sobre
estan compreses entre 2 i 3’5 hores. Els temps de des-
el nivell de la mar, per un espectacular abissament que
compressió ha arribat a ésser de 45 minuts, ja que
comunica amb una sala amb la zona E ocupada per un
alguns sectors superen habitualment els 17 m de fondà-
llac. La cavitat es compon d’un conjunt de sales i gale-
ria i assoleixen els 25 m (sector de la Unió, alguns llocs
ries de molt diverses dimensions i direccions que agru-
del sector de Ponent) i hi ha zones de la cavitat situades
pam en cinc sectors, que en ordre cronològic pel que fa
molt enfora (puntes del sector de Gregal a 1.700 m).
als descobriments són: sector Clàssic, sector de
El mètode de treball per fer la planimetria de la
Ponent, sector Cinc-cents, sector de la Unió i sector de
major part de la cavitat ha estat el següent: primer s’ex-
Gregal. El sector Clàssic està situat al S, el sector de
plora instal·lant el fil-guia numerat cada 5 m; a llocs molt
Ponent al NW, el sector Cinc-cents parteix des del cos-
concrets, es prenen poligonals amb cinta mètrica entre
tat oriental del sector Clàssic i es desenvolupa gairebé
dos bussejadors. En dies posteriors es prenen les
en direcció general N, el sector de la Unió enllaça el
dades de les poligonals amb la brúixola, les guies mar-
sector Cinc-cents per diferents indrets amb el sector de
cades i l’ordinador. Es torna a les zones de treball amb
Ponent i finalment el sector de Gregal avança en clara
les poligonals traçades en paper mil·limetrat submergi-
direcció NE.
ble i es dibuixen els contorns de les parets. Per realitzar
les seccions s’hi torna posteriorment (permetent així
SECTOR CLÀSSIC
que el fang aixecat per les aletes dels espeleòlegs
sedimenti) i es prenen dades de fondària del sostre i del
El sector Clàssic, està format per tres sales impor-
fons a partir de les poligonals ja traçades; posteriorment
tants (sala d’Entrada, sala Francesc Ripoll i sala del Cen-
amb les dades ja passades a paper es dibuixen els sos-
drar) i diverses galeries (circuit dels Pirates i galeries
tres i el terra. Per fer les seccions de dimensions consi-
dels Gemecs) que les comuniquen entre sí i amb altres
derables utilitzam el mateix sistema que l’emprat per fer
sectors. El recorregut subaquàtic és d’uns 2.000 m.
les poligonals. Aquest sistema topogràfic implica molts
La sala d’Entrada de 72 x 44 m de dimensions
dies de treball, però una vegada efectuat permet obte-
màximes, està presidida pel gran esfondrament central
nir més precisió i informació topogràfica de la cavitat.
de 30 x 18 m que la comunica amb l’exterior i a la vega-
47

da la subdivideix en dues zones (Figs. 1 i 2). La zona E
Cendrar. Uns 85 m més endavant es troben alguns pas-
del llac, és de major superfície i presenta diferents
sos angostos, tal com el Portell, que indica que s’està a
modificacions antròpiques i estructures realitzades per
poca distància de la sala Francesc Ripoll.
facilitar l’aprofitament de l’aigua. La situada en direcció
Les galeries dels Gemecs parteixen de la base N
oposada, al vessant W del con de materials, està reco-
del rost del llac d’entrada i enllacen amb el circuit dels
berta d’una colada estalagmítica, revestida a la vegada
Pirates a dos llocs diferents i totalitzen gairebé 400 m de
per abundants cianobacteris que la tenyeixen amb un
recorregut. La fondària del terra generalment és d’uns
color blau-verdós, el mateix que succeeix amb les
14 a 15 m. Predominen les morfologies de corrosió que
parets i sostres de gairebé tota la sala d’Entrada. En
afecten també als espeleotemes segons la fondària a la
aquest darrer lloc, un pas molt estret entre blocs permet
qual es troben. La roca en molts d’indrets està molt des-
accedir també al nivell freàtic. Al terra són visibles sen-
composta, afectada pels processos de dissolució de la
yals en forma de solcs molt marcats que evidencien que
zona de mescla d’aigües. En alguns àmbits hi ha dos
esporàdicament l’aigua corre amb força i erosiona en
nivells diferents de galeries que localment estan fusio-
alguns llocs i sedimenta en altres.
nades parcialment o total. Les amplades generalment
La sala Francesc Ripoll sembla la continuació sub-
estan compreses entre els 4 i 8 m, encara que localment
mergida de la pròpia sala d’Entrada. Es caracteritza pel
es troben llocs que s’estrenyen a menys de 1,5 m.
seu volum (100 x 80 m) i decoració, ja que són abun-
dants els grans massissos estalagmítics i altres espe-
leotemes que aporten una gran majestuositat (Fig. 6),
SECTOR DE PONENT
excepte a la part central. L’alçària del sostre oscil·la entre
valors positius de 2 m a la cambra central d’aire fins a
El sector de Ponent, de direcció W-NW, únicament
-18 m als costats de la sala. Els valors més freqüents del
està comunicat amb la resta de la cova per dos acces-
sostre estan compresos entre -1,2 i -6 m. El pis de la
sos molt dificultosos: el pas de la Corrosió i el pas de
sala presenta una certa regularitat, ja que la fondària
l’Apocalipsi. La sala dels Dos Llacs, conseqüència d’un
sembla que està entorn dels -12,5 m, llevat dels costats,
pretèrit esfondrament, configura una part important del
com ara el S on la fondària assoleix els -20 m. Ens resul-
sector. L’àmplia i decorada galeria dels Degotissos con-
ta una alçària mitjana de 10 m i màxima de 12,5 m, sense
tinua en les galeries de les Haloclines, en les quals pre-
comptar la cúpula d’aire situada en posició gairebé cen-
dominen les morfologies de corrosió. De la sala dels
tral que representaria 14,5 m d’alçada. La meitat occi-
Dos Llacs parteix com a continuació natural la sala dels
dental de la sala està tancada per parets o revestiments
Paleonivells.
litoquímics, mentre que just a peu del llac d’entrada
Una vegada superat el pas de la Corrosió, abans
s’obrin els accessos a les galeries dels Gemecs.
d’arribar a la sala dels Dos Llacs, que és genèticament
La sala del Cendrar constitueix la tercera sala en
continuació d’aquesta, es localitza una galeria en
importància del sector. Parteix del circuit dels Pirates en
alguns llocs molt ornamentada que assoleix més de
direcció SE i comunica amb ell per dos llocs que disten
20 m de fondària i es dirigeix cap a la sala d’Entrada,
entre sí uns 20 m. Als 20 m d’entrar s’aprecia que es
sense que es pugui passar directament, encara que la
tracta d’una sala d’esfondrament amb el rost de l’esbal-
presència de troncs d’arbres i l’observació topogràfica
dregall d’E a W. Les seves mides màximes aproxima-
demostren la relació entre ambdues zones. Dues grans
des són 60 m de llargària per 40 m d’amplària. Una ter-
columnes presideixen aquest àmbit, juntament amb
cera part de la sala (el costat E) és aèria, sobresortint
espeleotemes associats a gours.
per defora de l’aigua, amb la seva part N recoberta de
La sala dels Dos Llacs, única part terrestre de tot el
colades estalagmítiques, que es perllonga sota les
sector, fa 54 m de llargària per 40 m d’amplària. Es trac-
aigües. Un passatge submergit entre blocs caiguts,
ta d’una sala d’esfondrament, amb la part central relati-
d’una vintena de metres, permet progressar més enllà
vament recent, ja que no presenta cap tipus d’espeleote-
de la sala devers seixanta metres en un ambient molt
ma. Únicament s’observen blocs molt blancs caiguts de
caòtic i irregular.
parets i sostre. És possible superar l’esfondrament pel
El circuit dels Pirates és una circumval·lació de
costat W, mitjançant dos passos situats a cotes -1,5 i
galeries d’uns 300 m de llargària que parteix de dos
-3,5 m, entre blocs i lloses caigudes, que per molt poc no
llocs, relativament propers de la sala Francesc Ripoll,
tanquen completament l’accés subaquàtic. Aquests
una mica dissimulats per massissos estalagmítics i
angosts connecten els dos llacs de la sala: el que es
columnes. Al llarg del seu recorregut, en forma el·líptica
localitza primer al SW, una vegada passades les galeries
i de direcció NE, talla per dos llocs, distants entre sí una
dels Gemecs, amb el que presenta al N. Des d’aquest
cinquantena de metres, les galeries dels Gemecs.
darrer es davalla progressivament cap a la galeria dels
Enfront de la segona galeria dels Gemecs (al costat dret
Degotissos, molt decorada per espeleotemes.
del circuit) s’obre una galeria totalment adornada d’es-
La sala dels Paleonivells s’inicia amb la continua-
peleotemes freàtics que porta a una sala molt decorada.
ció, rost avall, de la pròpia sala dels Dos Llacs, que
Uns trenta metres després parteix una galeria de -12 m
també per molt poc no obstrueix totalment l’accés. Una
de fondària que en direcció N avança uns 45 m fins que
vegada que se superen les dificultats d’aproximació
es fa massa baixa per poder progressar més. Als 200 m
s’assoleix una sala de pis i sostre plans, de dimensions
de l’entrada del llac arrenca el pas d’en Judes, de
màximes 58 x 26 m. El sostre es troba a -13,4 m de fon-
devers 34 m, que permet passar al següent sector. Si se
dària i el pis a -15,8 m. El més assenyalat és la presèn-
segueix 70 m més de galeria pel circuit dels Pirates, ara
cia d’abundants espeleotemes freàtics corresponents a
en direcció S, trobarem al costat SE l’accés a la sala del
la cota de -15 m, molts d’ells formats al voltant d’esta-
48

Figura 4: Plànol i toponímia de la cavitat
Figure 4: Map and toponymy of the cave.
49

Figura 5: Els massissos estalagmítics i les impressionants colades
Figure 5: Stalagmitic massifs and impressive wall flowstones combined
parietals combinades amb estalactites, que descendeixen
with stalactites which descend to the deeper zones are fre-
fins a les zones més pregones, són freqüents a la galeria dels
quent in the Degotissos passage, in the Ponent sector (Photo
Degotissos del sector de Ponent (Foto C. Bodi).
C. Bodi).
lactites fistuloses que s’han dissolt amb posterioritat a la
i una amplada entre 2 m i 13 m. Les haloclines actuals
part superior. A poc més de la meitat de la sala i en
l’afecten plenament i sembla que existeixen processos
direcció NE s’obre un laminador que comunica amb el
actius de dissolució, ja que la roca està molt descom-
sector de la Unió.
posta per la corrosió associada a la zona de mescla.
La galeria dels Degotissos parteix de l’W de la
Abunden les morfologies espongiformes a nivell de
sala dels Dos Llacs i es pot considerar com a subdividi-
mesoformes, formades especialment per penjants,
da en dues parts per la diferent fondària i, especialment,
esperons i pinacles. S’ajunta amb la galeria inferior mit-
per la presència de massissos estalagmítics. Al primer
jançant un balcó a on assoleix els 17 m de fondària. La
àmbit, zona de menys fondària i més voluminosa, des-
galeria inferior, paral·lela a aquesta, arrenca de la gale-
taquen els massissos estalagmítics i les impressionants
ria dels Degotissos mitjançant una zona amb abundants
colades parietals que descendeixen fins a les zones
formacions litoquímiques que tanquen quasi l’accés. Es
més pregones (Fig. 5). Les colades estan combinades
troba en un nivell inferior amb el pis a -18,3 m de fon-
amb estalactites i espeleotemes freàtics que li atorguen
dària, i una amplada considerable de fins a 14 m, que
una gran bellesa. Algunes morfologies espongiformes
després de recórrer 65 m assoleix unes mides de 40 m
de gran intensitat es troben al pis de la galeria. La dis-
x 25 m. Les colades parietals, massissos estalagmítics,
tància lineal és d’uns 135 m i 56 m l’amplària màxima.
estalactites, estalagmites i els espeleotemes freàtics
La zona més concrecionada i més fonda, fins a -25 m,
caracteritzen aquest tram. Des d’aquí parteixen dos
està localitzada al costat NE, a on els espeleotemes fre-
ramals importants i 25 m més endavant sorgeix la ter-
àtics són molt abundants, així com altres formes de pre-
cera branca, al lloc on conflueix l’anterior galeria de
cipitació, especialment les estalactites fistuloses i les
nivell superior. La galeria situada més a ponent, de
excèntriques. Aquestes arriben a formar boscos de for-
100 m de longitud, entre -14 i -16,5 m de fondària i
macions que subdivideixen l’espai.
19 m d’amplària màxima, s’inicia amb sales freàtiques
Les galeries de les Haloclines s’inicien al NW de
circulars i amb les morfologies similars a la galeria
la galeria dels Degotissos en forma de dues galeries
superior de la qual s’origina. La zona terminal i més
gairebé paral·leles situades a diferent cota, que con-
fonda canvia totalment d’aspecte, predominant els
necten amb tres galeries més que li confereixen topo-
espeleotemes, entre els quals abunden els freàtics. La
gràficament l’aspecte d’una forca. De les dues galeries
galeria central de la forca, la de més llargària de les tres
de partida, la més occidental, d’uns 65 m de llargària és
(150 m de longitud), 18,5 m de profunditat del terra i
la que presenta menor fondària, entre -10,2 m i -11,5 m
amb valors d’amplària entre 5 i 17 m, és la més interes-
50

Figura 6: La sala Francesc Ripoll (sector Clàssic) és la continuació de
Figure 6: The Francesc Ripoll chamber (Classic sector) is the continuation of
la sala d’entrada i es caracteritza pel gran volum (100 x 80 m)
the entrance chamber and is characterised by its large volume (100
i la majestuositat de les formacions litoquímiques que enclou,
x 80 m) and the majestic speleothems that it contains, many of
moltes afectades per processos de corrosió (Foto C. Bodi).
which have been affected by corrosion processes (Photo C. Bodi).
51

Figura 7: Amb una longitud lleugerament superior al seu nom, la gale-
Figure 7: With a length slightly greater than its name, the Cinc-cents
ria Cinc-cents (sector Cinc-cents) representa la galeria de
gallery (Five-hundred-metre) is the passage with the greatest
major volum de les que es coneixen actualment a les Balears
volume known on the Balearic Islands (Photo C. Bodi).
(Foto C. Bodi).
sant per les morfologies de corrosió que presenta. Al
la impressionant galeria Cinc-cents, de 350º de direc-
llarg de més de 150 m les parets estan marcades per
ció. El pendent d’enderrocs de l’esfondrament ha gene-
una regata de corrosió a -13,5 m de cota que afecta a
rat una petita cambra d’aire abans del pas i també la
la roca mare, a massissos estalagmítics i als recobri-
cambra dels Moros, just passat l’estretor. El perímetre
ments litoquímics parietals. El nivell de corrosió està
d’aquest gran col·lapse supera el centenar de metres.
molt marcat i forma un solc perfecte, associat en alguns
Un pic passat el pas, el protagonista és la gran foscor
llocs a facetes, galeries iniciadores, cambres freàtiques
que no és mitigada amb els llums dels focus. Es tracta
circulars i altres morfologies de corrosió. La roca, de
d’una extraordinària galeria de més de cinc-cents
gran duresa, només presenta aquestes formacions pri-
metres de longitud, amb una amplada que assoleix en
màries i contrasta totalment amb les altres zones de les
alguns llocs els 80 m i l’alçària els 12 m.
galeries de les Haloclines, de roca descomposta i pre-
La galeria de les Còniques es localitza en direcció
domini de morfologies espongiformes a nivell de meso-
E, després de recórrer 80 m, des de la sortida del pas
formes. La distància lineal màxima des del llac d’entra-
d’en Judes, flanquejant els blocs de l’esfondrament. El
da és de 507 m, dels quals 329 m corresponen a la dis-
seu recorregut és d’uns 72 m lineals i 14 m de profundi-
tància des de la sala dels Dos Llacs. La tercera i més
tat del terra, que després de superar diverses columnes
oriental galeria, de 65 m de longitud, fondària del terra
centrals de gran bellesa, finalitza en una important sala
d’uns -17,2 m i amplades compreses entre els 5 i els
d’aire terminal. En el fons del llac, les estalagmites còni-
16 m, se sembla més a la galeria occidental, ja que la
ques són les morfologies amb més rellevància i donen
roca està molt desfeta pels processos corrosius.
nom a la galeria i a la sala. Les dimensions màximes són
de 45 x 28 m. Presenta una zona planera de fang i
pedres, amb petit pendent, a on són visibles solcs pro-
SECTOR CINC-CENTS
vocats per l’aigua que procedeix de la zona superior i
que penetra per l’antic esbucament, actualment incomu-
El sector Cinc-cents s’inicia a mitjan recorregut del
nicat amb l’exterior. La presència de fragments de cerà-
circuit dels Pirates (uns 225 m), en aproximar-se a un
mica, ossos de vertebrats i excrements de ratolí recol-
gran esfondrament sotaiguat que destaca a distància.
zen aquesta hipòtesi. El costat situat més a ponent té un
Els blocs i pedres, de tota mida, per molt poc no tan-
acusat pendent, que ascendeix gairebé una quinzena de
quen la comunicació; és el pas d’en Judes, d’uns 25 m
metres entre els grans blocs caiguts. La totalitat del
de llargària, que des del sector Clàssic permet l’accés a
col·lapse supera el centenar de metres de perímetre.
52

Figura 8: “El Vigilant”, estalagmita d’uns 8 m d’alçada que emergeix
Figure 8: “El Vigilant” (the Watchman), a 8-metre high stalagmite standing
dins el gran buit fosc de la galeria Cinc-cents (Foto C. Bodi).
in a large black void in the Cinc-cents gallery (Photo C. Bodi).
53

La galeria Cinc-cents, d’una llargària lleugerament
de tota la cavitat. Si es fa el circuit entrant pel sector
superior al seu nom, representa la galeria de major
Clàssic, galeria Cinc-cents, sector de la Unió, sector de
volum de les que es coneixen actualment a les Balears,
Ponent i sortint per les galeries dels Gemecs s’efectua
Amb 80 m d’amplària en alguns llocs del començament
un recorregut de 1320 m. El sector de la Unió està
i amb valors mitjans de 45 m d’amplada, disminueix
encara en fase d’exploració i topografia, per la qual
lleugerament les dimensions fins els 20 i 30 m als
cosa és d’esperar que patirà notables canvis en un futur
darrers 200 m. L’alçària de l’espectacular galeria asso-
proper. La major fondària, juntament amb la distància
leix valors que superen els 12 m, encara que són més
que s’ha de recórrer per arribar-hi, fan més problemàti-
freqüents els compresos entre 8 i 10 m. Al comença-
ques les tasques a efectuar.
ment està bastant concrecionada per estalagmites i
algunes zones d’estalactites al sostre. A on més desta-
quen les morfologies litoquímiques és al costat occi-
SECTOR DE GREGAL
dental. Als 125 m de l’inici, una espectacular estalagmi-
ta, de 8 m d’alçada destaca entre la foscor del buit
En direcció NE s’inicia el sector de Gregal, que al
immens, és el Vigilant, que serveix com a primera fita
llarg de diverses galeries condueix als llocs més allun-
clara dins la galeria, sempre i quan es disposi de llum
yats de la sala d’Entrada, amb diverses puntes a
suficientment potent per il·luminar-la (Fig. 8). Als 115 m
1.502 m a la galeria dels Conglomerats i 1.700 m a la
des del Vigilant (240 m del començament del sector), la
zona terminal, encara sense topografiar. Tot el sector
galeria perd altura i sembla que es tanca; és l’Estretor.
s’està revisant i explorant i és la zona amb més poten-
Aquí, un envà de roca mare, de 7 m de llargària i 3 m
cial de la cavitat. En aquest sector és la gran distància el
d’amplària, juntament amb la reducció de l’alçada de la
principal problema a l’hora d’efectuar els treballs.
galeria produeix la sensació d’estretor, sempre en com-
paració amb el volum de la resta de l’àmbit. Aquesta
zona, molt afectada per la corrosió, es pot passar pels
dos costats de l’envà. Superat aquest, la galeria torna a
Espeleogènesi
adquirir volum, especialment a l’esquerra a on es loca-
litzen accessos al sector de la Unió. Als 304 m (538 m
de l’inici del llac d’entrada) en arribar al costat esquerre
A l’entrada de la cavitat és interessant remarcar el
de la galeria destaca una gran estalagmita i a prop par-
gruix més aviat excepcional que presentava el sostre
teix cap a la dreta el sector de Gregal (Fig. 7). Tota
abans d’esfondrar-se (uns 13 m), fenomen que obeeix
aquesta zona, llevat la part del sostre, està molt con-
a l’heterogeneïtat dels materials zenitals. Cal remarcar
crecionada per colades, potents massissos estalagmí-
que des d’un punt de vista estratigràfic, l’abisament de
tics i espeleotemes en general, entre els quals desta-
l’entrada permet l’estudi del tall geològic del denominat
quen els freàtics. Si es prossegueix endavant per la
Complex Terminal messinià del sud-est de Mallorca
galeria, uns 50 m, es passa per davall d’uns impressio-
(FORNÓS et al., 1989). S’ha de tenir present que el fet
nants penjants “les Urpes de l’Arpellot”. Poc després
de trobar-se enmig d’una torrentera és probable que
es veuen a l’esquerra nous accessos al sector de la
hagi contribuït a la formació de l’abisament.
Unió i a la dreta uns 130 m de galeries freàtiques d’uns
La cavitat presenta una direcció predominant NE-
5 m d’amplària. Gairebé un centenar de metres separen
SO, encara que globalment podem definir la cova com
aquest lloc de l’entreforc de galeries que, a distintes
una xarxa freàtica de buits i esfondraments amb una
fondàries i de forma complexa, s’esbranquen en vàries
disposició ramiforme. Així hi ha zones amb morfologies
direccions. La situada més al llevant s’inicia com una
de corrosió predominants i amb pocs indicis d’esfondra-
potent i bella galeria que als 35 m es bifurca de bell nou
ments (galeria de les Haloclines al sector de Ponent;
i després de 25 i 45 m, respectivament, es fan massa
galeries dels Gemecs al sector Clàssic; diverses gale-
estretes per prosseguir. Si tornam a l’entreforc principal,
ries del sector de Gregal). Els processos d’esfondra-
en direcció N és possible prosseguir uns quaranta
ment són també molt abundants (sala d’Entrada, sala
metres més per una zona delicada per l’estat de la roca
Francesc Ripoll, sala dels Dos Llacs, sala del Cendrar,
i l’estretor d’alguns passos; aquí ens situam als 535 m
cambra dels Moros, galeria de les Còniques, galeria
de la galeria (769 m totals des de l’entrada). En direcció
Cinc-cents). Aquests esdeveniments són un factor natu-
W hi ha una zona complexa i caòtica.
ral en l’evolució d’aquestes cavitats, ja que permeten
augmentar en volum i ascendir progressivament de cap
a l’exterior, arribant en ocasions a connectar amb la
SECTOR DE LA UNIÓ
superfície, tal i com ha ocorregut amb la sala d’Entrada
de la cova i amb tres antigues entrades actualment
Des de dos llocs de la galeria Cinc-cents parteixen
reblides (la galeria de les Còniques, la cambra dels
diverses galeries que formen el sector de la Unió, les
Moros i la sala del Cendrar). La distribució de zones de
quals de NE a SW ens comuniquen aquestes dues
col·lapses i la relació amb dolines d’esfondrament
grans zones de la cavitat. La longitud de la galeria més
superficials és de gran interès. Es pot comprovar en
llarga, que s’inicia a 658 m del llac d’entrada, fins al pas
superposar la part final d’aquestes galeries, tancades
de l’Apocalipsi és de 328 m i constitueix l’únic accés al
per blocs, amb la ubicació geogràfica de les dolines
sector de Ponent des del sector Cinc-cents. La fondària
d’esfondrament (clot des Cendrar I, clot des Cendrar II i
d’aquest sector està compresa generalment entre els
clot dels Ullastres), que coincideixen respectivament
-17 i els -25 m, fet que suposa que sigui el més profund
amb la sala del Cendrar, galeria de les Còniques i la
54

Figura 9: Simplificació dels estadis evolutius d’una galeria freàtica.
Figure 9: Simplified evolutionary states of a phreatic gallery. 1- Action of
1- Acció de la zona de mescla d’aigües sobre la roca calcària.
the brackish waters mixing zone on the limestone rocks.
2-Formació dels primers espais buits i galeries iniciadores.
2- Formation of the first voids and initial passages. 3- Increa-
3-Increment del volum i de les morfologies de corrosió en
se in the cave volume and corrosion morphologies as the dis-
avançar els processos de dissolució. 4-Acumulació de sedi-
solution processes advance. 4- Accumulation of autochtho-
ments autòctons carbonatats al terra de la galeria. 5-Davalla-
nous carbonate sediments on the cave floor. 5- Fall of the
da del nivell freàtic i evolució de la galeria en condicions vado-
phreatic level and evolution of the galleries in vadose condi-
ses amb la formació d’espeleotemes. 6-Pujada glacioeustàti-
tions with the formation of speleothems. 6- Glacio-eustatic
ca del nivell freàtic. Reactivació dels processos de dissolució
rise of the phreatic level. The rock and speleothem dissolution
de la roca i dels espeleotemes, amb la superposició de noves
processes renew, with the superimposition of new primary for-
formes primàries.
mations.
55

cambra dels Moros). Aquests esbaldregalls, juntament
al., 1998b), la cova d’en Bassol (GRÀCIA et al., 1998a)
amb altres, tanquen o compartimenten moltes zones i
i les coves del Drac (GINÉS i GINÉS, 1992 i 2007;
impedeixen l’avanç en diversos fronts (GRÀCIA i CLA-
GRÀCIA et al., 2007). Una bona part de les cavitats de
MOR, 2001).
la península del Yucatán a Mèxic es poden incloure en
La gènesi de la cavitat està relacionada amb els
el mateix tipus de cavitat que la cova de sa Gleda, ja
mecanismes geoquímics estudiats per BACK et al. (1984),
que formen també sistemes complexos de galeries fre-
a la zona de mescla de l’aigua dolça i la salada (coastal
àtiques i sales d’esfondrament, algunes de les quals
mixing zone), els quals han estat adaptats a l’espeleogè-
s’obren a l’exterior formant els populars cenotes
nesi de la zona del llevant de Mallorca per GINÉS i GINÉS
(SMART et al., 2006).
(1992 i 2007; GINÉS, 1995 i 2000b). El nivell de la mar
marca la posició del nivell freàtic i, per tant, l’efectivitat
dels processos de dissolució càrstica (Fig. 9).
Altres cavitats importants formades dins el Miocè
Hidrologia
superior, que podem incloure com a ramiformes al lle-
vant de Mallorca són: la cova Genovesa (GRÀCIA et al.,
2003a i b), el sistema Pirata-Pont-Piqueta (GRÀCIA et
Les dades de temperatura, salinitat i fondària s’han
al., 2006, la cova de Cala Varques B (GRÀCIA et al.,
mesurat mitjançant la sonda oceanogràfica AANDERAA
2000), la cova des Drac de Cala Santanyí (GRÀCIA et
portada per un bussejador (Fig. 10). La temperatura de
Figura 10: a) Perfil de salinitat (‰) i de temperatura (ºC) a la sala dels
Figure 10
a) Salinity (‰) and temperature (°C) profiles in the Dos
Dos Llacs (sector de Ponent) efectuat el mes de desembre
Llacs chamber (Ponent sector), measured in December-
de 2003. En aquesta sala interior, sense connexió amb l’ex-
2003. In this inner chamber, without connection to the exte-
terior, la temperatura en superfície era de 19,5ºC i únicament
rior, the surface temperature was 19.5 °C with only differen-
es mesuren diferències de temperatura de 1,3ºC en tot el
ces of 1.3 °C along the 25-metre water profile. The chan-
perfil hídric de 25 m. Els canvis d’aigües de menor a major
ges from lesser to greater salinity along the water column
salinitat al llarg de la columna d’aigua es produeix a zones
occur in transition zones (mixing zones) called haloclines or
de transició (zones de mescla) denominades haloclines o
picnoclines (4 clearly visible in the water profile).
picnoclines (4 molt clares al perfil hídric).
b) Data from the Francesc Ripoll chamber (Classic sector).
b) Dades de la sala Francesc Ripoll (sector Clàssic). La tem-
The surface water temperature of the entrance pool in
peratura de l’aigua superficial en el llac de la sala d’Entrada
January-2005 was 12.4 °C, while at a depth of 2 metres it is
al mes de gener de 2005 ha estat mesurada en 12,4ºC, men-
19 °C in a spectacular thermocline. Below this depth the
tre que a 2 m de profunditat assoleix, en una termoclina
temperature it remains between 19 and 20 °C. The reason
espectacular, els 19ºC. A partir d’aquest punt la temperatura
for the low temperature in the first metres is because of the
es manté entre els 19ºC i 20ºC. La raó de la temperatura tan
exterior winter temperature and the big size of the cave
baixa als primers metres està relacionat amb la temperatura
entrance.
hivernal exterior, a causa de l’àmplia entrada de la cavitat.
56

l’aigua superficial en el llac de la sala d’Entrada a l’hi-
La cova posseeix per tant picnoclines múltiples. En
vern, al mes de gener del 2005, ha estat mesurada en
aquestes zones la visió és defectuosa per mor dels can-
12,4ºC, mentre que a 2 m de profunditat assoleix, en
vis de les propietats òptiques de l’aigua (Fig. 23). Per a
una termoclina espectacular, els 19ºC. El valor de la
la cova de sa Gleda és important considerar, al tractar-
temperatura a 3 m de fondària puja a 20ºC, que es
se d’una cavitat litoral, la distància considerable que la
manté fins als -6 m per després davallar lleugerament
separa de la costa que arriba als 1,7 km.
fins als -16 m, per davall dels quals fins als -24 m (màxi-
La salinitat el mes de gener del 2005 en superfície
ma fondària mesurada amb la sonda) es manté estable
donava valors de 4 ‰ i pujava gradualment fins als 9 ‰
amb valors de 18,9ºC. La raó de la temperatura tan
als -2 m. A partir d’aquí fins als -5,5 m es produïa una
baixa als primers metres està relacionada amb la tem-
primera estabilització fins als 10,5 ‰. Als -5,5 m passa
peratura exterior, ja que l’àmplia entrada de l’esfondra-
de sobte dels 10,5 ‰ als 16 ‰ formant el primer esca-
ment es veu afectada per les oscil·lacions de l’exterior.
ló important a la gràfica. Des d’aquí s’ha de davallar fins
En la sala d’entrada, amb una àmplia connexió amb
als -10 m a on la salinitat únicament assoleix els 19 ‰.
l’exterior, l’amplitud tèrmica és de 7,6ºC en tot el perfil
En aquesta fondària es torna a produir el segon escaló
hídric de 24 m.
fins a valors de 29,5 ‰. Dels -10 m fins als -16 m es
En un altre perfil, efectuat el mes de desembre de
produeix una pujada gradual fins als 37 ‰, per mante-
2003 dins la sala dels Dos Llacs, la temperatura en
nir-se gairebé constant d’ençà d’aquesta cota fins als
superfície era de 19,5ºC i pujava a 19,9ºC a uns -5,5 m,
-25 m, màxima cota de la cavitat. Uns valors de salinitat
per mantenir-se fins als -8 m i davallar als 18,6ºC als
i cotes de fondària molt semblants es van obtenir amb
-16 m, i d’aquí als -28 m mantenir-se en 18,8ºC. En
la medició d’aquesta variable el desembre de 2003.
aquesta sala interior, sense connexió amb l’exterior, úni-
Com és de preveure es produeixen petites oscil·lacions
cament es donen oscil·lacions de temperatura de 1,3ºC
de les franges d’haloclines en funció de les estacions;
en tot el perfil hídric de 25 m.
així s’han mesurat diferències de 0,8 m a la cota d’ha-
La cova de sa Gleda presenta un perfil estratificat,
loclines entre l’estiu i l’hivern. Degut a la ubicació de la
que posseeix fins a 5 capes de diferent salinitat. Aques-
cova enmig d’una petita torrentera, l’única entrada
tes capes, estan disposades en un ordre de menor a
actual penetrable (sala d’Entrada), es veu afectada per
major salinitat, a causa de la diferent densitat. Els can-
les aigües que conflueixen i es precipiten per la boca en
vis de salinitat al llarg de la columna d’aigua es pro-
cas de fortes precipitacions. Aquest fenomen ocorregué
dueixen a zones de transició (mescla) denominades
l’any 1990 i va ésser descrit per espeleobussejadors
haloclines o picnoclines (4 molt clares al perfil hídric).
britànics (CLARKE, 1991-92), fenomen que va tornar a
Figura 11: Localització de les principals morfologies de corrosió.
Figure 11: Location of the main corrosion morphologies.
57

ésser observat l’any 2001, en el qual les fortes pluges
(GRÀCIA et al., 1997, 1998a, 1998b, 2000, 2003b,
van provocar l’entrada de grans quantitats de sediment
2005, 2006a, 2006b) i per l’equip d’espeleòlegs que
que van afectar especialment la sala Francesc Ripoll
exploren i documenten la cova des Pas de Vallgornera
(GRÀCIA i CLAMOR, 2001).
(MERINO, 1993, 2000, 2006; MERINO et al., 2006,
La cavitat aplega diverses estructures d’interès
2007).
etnològic relacionades amb l’extracció d’aigua, com ara
La principal dificultat a l’hora d’abordar l’estudi
pou, sínia de sang, bombes d’aigua, canals, etc. La
d’aquestes morfologies primàries és que, en alguns
cova va ésser condicionada per aquest ús, havent un
casos, es fa difícil atribuir les morfologies de corrosió a
camí helicoidal que descendeix fins al llac, avui parcial-
una determinada tipologia, ja que es presenten juxtapo-
ment destruït per la caiguda de materials del con d’en-
sicions de diferents classes, amb formes intermèdies i
derrocs i del sostre.
diferents gradacions d’intensitat de la dissolució. També
les variacions de mida de les morfologies suposa un
increment de la dificultat de classificació. Alguns dels
termes emprats s’han consultat de BRETZ (1942),
Morfologies de corrosió
NÚÑEZ (1967), FORD i WILLIAMS (1989) i SLABE
(1995). Un primer intent de sistematització de les mor-
fologies de corrosió presents al carst del Migjorn de
Aquest treball pretén aportar informació adicional
Mallorca es va fer a GRÀCIA et al. (2005) i ha estat
sobre les morfologies de dissolució de les cavitats del
incrementat i millorat per noves aportacions a MERINO
Miocè superior de Mallorca, en aquest cas a partir de
(2006) i GRÀCIA et al., (2006a).
les que han quedat enregistrades a tres sectors de la
De forma general a tota la cavitat es presenten
cova de sa Gleda. Consideram que el coneixement de
morfologies de corrosió de diferents tipus i grau d’inten-
les formacions primàries és de primer ordre per com-
sitat (Fig. 11). Com és lògic, igual que succeeix a altres
prendre la gènesi i evolució de l’endocarst litoral. S’ha
cavitats estudiades, si s’observa la distribució de les
de tenir present que són les morfologies resultants
zones amb formacions primàries i les àrees d’esfondra-
generades pels mecanismes de dissolució de la zona
ments, es veu que són distribucions oposades, encara
de mescla d’aigües. El seu estudi se segueix incremen-
que els blocs caiguts també en ocasions presenten
tant progressivament gràcies a les aportacions efectua-
morfologies de corrosió, bé d’abans del despreniment,
des per l’equip d’espeleòlegs subaquàtics del Grup
o bé amb posterioritat. A continuació exposam el catà-
Nord de Mallorca a les coves del llevant mallorquí
leg de formes trobades als sectors estudiats de la cova.
Figura 12: Galeria freàtica de secció el·líptica al circuit dels Pirates, en
Figure 12: Phreatic gallery with elliptic section in Circuit dels Pirates,
el sector Clàssic (Foto C. Bodi).
Classic sector (Photo C. Bodi).
58

Figura 13: Galeries freàtiques de control estructural.
Figure 13: Structurally controlled phreatic galleries.
MEGAFORMES
MACROFORMES
Organització de les xarxes endocàrstiques
Morfologies de corrosió d’ordre hectomètric a decamètric.
Cavitats ramiformes (ramiform caves)
Galeries freàtiques de control estructural tectònic
i/o estratigràfic (generant seccions verticals, horit-

La cova de sa Gleda presenta una direcció general
zontals o ambdues combinades alhora)
(phreatic
predominant NE-SO, això és paral·lela a la costa i a una
networks)
distància de la mar d’uns 1,7 km (Fig. 1). Globalment
podem definir la cova com una xarxa de buits freàtics i
Podem diferenciar dos grans grups de galeries de
sales d’esfondraments amb una disposició ramiforme,
control estructural, encara que poden combinar-se alho-
en el sentit emprat per PALMER (1991 i 2007), encara
ra. Les galeries a on predomina el control estructural
que a menor escala són molt freqüents a la cavitat les
tectònic, a partir de fractures, o bé l’estratigràfic, és a dir
morfologies de dissolució de caràcter espongiforme
a on la corrosió aprofita els plans d’estratificació
(Fig. 11). A les sales i galeries actuals s’observen
(Fig. 13). En el primer tipus les fractures han servit de
poques directrius estructurals clares que controlin el
línia de menor resistència per a la corrosió en la zona
seu desenvolupament (Fig. 4). Fins i tot a galeries poc
de mescla i donarien lloc a les galeries que en secció
evolucionades, com és el cas de les galeries de les
transversal tenen tendència normalment vertical. A la
Haloclines (sector de Ponent) i dels Gemecs (sector
cova, les galeries de control estructural tectònic es tro-
Clàssic), no es veuen direccions predominants. A més a
ben a alguns trams de les galeries de les Haloclines,
més els esfondraments de sales i galeries han des-
galeries laterals a la galeria Cinc-cents, entre -12 i
mantellat una bona part d’evidències sobre les primeres
-18,5 m (Figs. 11 i 13). Podem afirmar que la cova és
fases de l’excavació de la cavitat i contribueixen en gran
pobre en galeries d’aquesta tipologia en comparació
mesura a crear l’aspecte anàrquic del conjunt (Fig. 25).
amb altres grans coves del Llevant i Migjorn, com és el
Precisament els sectors que presenten a la topografia
cas de la cova des Coll localitzada a Felanitx (GRÀCIA
un aspecte menys ramiforme actualment són els menys
et al., 2005) o a la cova des Pas de Vallgornera a la
estudiats topogràficament i exploratòria. Suposam que
marina de Llucmajor que podríem incloure en cavitats
els futurs estudis dels dos sectors que falten (sector de
ramiformes controlades estructuralment.
la Unió i sector de Gregal) contribuiran a donar un més
En el segons tipus, galeries freàtiques de control
complet aspecte ramiforme general.
estratigràfic, molt més importants a la cova de sa Gleda,
59

Figura 14: Darrers vestigis d’una galeria freàtica de secció el·líptica al
Figure 14: Last traces of a phreatic gallery with elliptic section in Circuit
circuit dels Pirates, en haver-se dissolt quasi per complet l’en-
dels Pirates. The partition has almost completely dissolved
và de separació i afegir-se a un àmbit major (Foto C. Bodi).
being added to a greater volume chamber (Photo C. Bodi).
Figura 15: Galeries freàtiques de secció circular, el·líptica o irregular.
Figure 15: Phreatic galleries with circular, elliptic and irregular sections.
60

Figura 16: Morfologies espongiformes a un lateral de la galeria Cinc-
Figure 16: Spongework morphologies in a lateral part of Cinc-cents
cents (Foto C. Bodi).
gallery (Photo C. Bodi).
els plans d’estratificació generen galeries o sales baixes
rents nivells d’espeleogènesi, així a les galeries dels
i àmplies (sala dels Paleonivells, laminadors prop del
Gemecs s’ha observat un nivell de galeries entre -9,5 m
pas de l’Apocalipsi, part de les galeries de les Halocli-
i -11,5 m i un altre entre -12 m i -14 m. Aquests es tro-
nes). A la cova de sa Gleda es localitzen a distints
ben fusionats en alguns indrets (Fig. 15). Aquest nivell
nivells d’espeleogènesi. D’aquesta manera, a les gale-
coincideix amb el que presenten algunes de les galeries
ries dels Paleonivells el nivell del sostre està a -13,4 m
més occidentals de les Haloclines, també entre -9,4 m i
i el terra a -15,8 m; a les galeries de les Haloclines entre
-11,3 m. Per contra, la galeria més oriental de les Halo-
-17 m i -18,3 m (Figs. 11 i 13).
clines, està compresa entre -15,4 m i -17,2 m.
Galeries freàtiques de secció circular
(tubular passages)
MESOFORMES
Morfologies de corrosió d’ordre decamètric a mètric
Presenten generalment seccions circulars, semicir-
culars o el·líptiques (Figs. 12, 14 i 15). A la cova de sa
Cambres freàtiques circulars
Gleda hi ha algunes que tenen una secció més irregu-
(phreatic chambers, globular chambers)
lar, sense una forma clara. En la seva gènesi no ha
intervingut de forma tan activa el control estructural o
Són unitats de dissolució semi-independents de
estratigràfic, encara que és freqüent que hi siguin pre-
forma circular i de sostre generalment baix. Es presen-
sents les diàclasis. En alguns llocs de la cova es veuen
ten sovint fusionades o associades a altres morfologies
fenòmens de coalescència entre antigues galeries
de corrosió. A la cova de sa Gleda es localitzen escam-
paral·leles (circuit dels Pirates, Fig. 14) o entre galeries
pades a diferents indrets, com és el cas de les galeries
superposades procedents de diferents nivells d’espe-
de les Haloclines.
leogènesi, com succeeix en alguns llocs de les galeries
dels Gemecs (Fig. 15). S’ha de tenir esment de no con-
Conductes seminals o iniciadors
fondre aquestes galeries amb galeries d’esfondrament,
a on en secció també s’aconsegueix la mateixa forma
És l’estadi previ a la formació d’autèntiques galeries,
però per un mecanisme de reajustament gravitacional i
fet que es produeix per la continuació dels processos de
no de dissolució. Es localitzen a la cavitat a algunes
corrosió i coalescència de conductes. L’aparença és de
zones del circuit dels Pirates, galeries dels Gemecs i
galeries freàtiques de control estructural o bé galeries
galeries de les Haloclines. A la cavitat es troben a dife-
freàtiques de secció circular però, per les seves reduïdes
61

Figura 17: Roca de gran duresa i en bon estat afectada per morfologies
Figure 17: Very hard rock affected by spongework morphologies in
espongiformes a la galeria dels Degotissos (sector de
Degotissos passage (Ponent sector). (Photo C. Bodi).
Ponent). (Foto C. Bodi).
dimensions no són penetrables per a l’home, encara que
Ponts (bridges)
longitudinalment poden assolir longituds considerables.
A la cova es poden observar repartides per tots els sec-
Són restes de la massa rocosa d’ordre mètric a
tors. A les galeries de les Haloclines es veu clarament la
decamètric que abans separava àmbits pròxims. En
gènesi de conductes seminals a la mateixa cota (-14 m)
ocasions procedeixen d’envans. Si es troben en una
que una regata de corrosió molt marcada.
cota a on es produeix la dissolució de la roca, se segui-
ran eixamplant o bé cauran per inestabilitat contribuint a
Envans de dissolució (rock spans)
l’increment del buit. El seu desmantellament per corro-
sió origina esperons.
Són les parets que separen galeries o cambres
Són especialment freqüents a les galeries dels
paral·leles, que a mesura que avança la dissolució de la
Gemecs i s’han format per la destrucció del pis que
roca es van tornant més primes, fins que es van desdi-
separava dos nivells superposats de galeries.
buixant en foradar-se o bé cauen en perdre sustentació.
Mostren, per tant, segons l’estadi evolutiu diferents
Morfologies espongiformes (spongework)
estadis de dissolució i es presenten associades a altres
morfologies de corrosió com ara ponts i arcs (que per-
Són molt diferents les anomenades morfologies
meten veure o passar d’una galeria a l’altra) i també
espongiformes considerades mesoformes (d’ordre
columnes de roca, penjants, pinacles i esperons
decamètric), de les microformes (d’ordre mètric a centi-
(Fig. 14). Un envà molt típic és el que es localitza a la
mètric). En el primer cas, a nivell de mesoformes deno-
galeria Cinc-cents a l’Estretor, un indret a on la roca
minam amb aquest nom a zones de les galeries o sales
actualment es troba en un estat molt descompost.
amb elevada densitat de morfologies de corrosió de
mida més petita, com són els penjants, esperons,
Columnes de roca (rock pillars)
columnes de roca, tupins de paret i sostre, pinacles,
conductes seminals, envans de dissolució o altres
Es tracta de morfologies de corrosió formades per
mesoformes i microformes. A la cavitat, algunes zones
roca mare que connecten sostre i pis. Sovint són formes
de les galeries de les Haloclines, galeries dels Gemecs
que s’han generat a partir d’envans en avançat estat
i alguns indrets de la galeria de les Còniques i de la
d’evolució. Són molt abundants i es troben repartides
galeria Cinc-cents es poden incloure en aquesta tipolo-
pels diferents sectors.
gia (Figs. 16 i 17). Curiosament, algunes galeries pre-
62

a
b
d
c
Figura 18: Regata de corrosió ben marcada i molt clara, que es troba a
Figure 18: Corrosion notch well and clearly outlined, which is found bet-
una profunditat sota l’actual nivell freàtic entre -13,5 m i -14 m
ween -13.5 m and -14 m below the phreatic level in Halocli-
a una de les galeries de les Haloclines (sector de Ponent).
nes galleries (Ponent sector). a) A large stalagmitic massif,
a) Ha afectat, entre d’altres espeleotemes, un gran massís
among other speleothems, has also been affected, with a
estalagmític, envoltat per aquest solc perfecte. b) Vàries
perfect notch running completely round it. b) Several
columnes han estat seccionades per la dissolució de l’aigua
columns have been sectioned by water dissolution at the
a l’alçada d’aquesta regata. c) Interessa per igual a la roca
height of this notch. c) The wall bedrock and speleothems
mare de les parets i als espeleotemes. d) Està associada a la
are equally affected. d) The corrosion notch is associated
gènesi d’alguns tupins i galeries iniciadores. (Fotos C. Bodi).
with pockets and incipient galleries. (Photos C. Bodi).
63

Figura 19: Regata de corrosió a diferents seccions de la galeria de les
Figure 19: Corrosion notch in different sections of Haloclines passage.
Haloclines.
senten aquestes morfologies mentre que a altres gale-
corrents se’n portin ràpidament l’aigua més dolça i les
ries molt properes hi falten totalment.
haloclines estiguin a molt poca fondària. Aquest fet expli-
caria la cota tan baixa de les regates de corrosió pre-
Regates de corrosió (corrosion notches)
sents en aquella cova.
A la cova de sa Gleda algunes de les existents són
Es tracta de solcs horitzontals a les parets de roca,
regates ben marcades i molt clares. La localització més
que s’han format per la corrosió a una zona d’haloclines
bona és la que es troba al llarg de més de 150 m de la
o bé en la superfície del nivell freàtic. El fet de que no
galeria més central de les galeries de les Haloclines, a
coneixem cap cova litoral de Mallorca a on aquest feno-
la cota entre -13,5 i -14 m, i penetra a les parets i espe-
men es produeixi actualment a nivell epifreàtic, fa que
leotemes entre 0,3 m i 1 m. La regata, molt marcada i
pensem que es generen a les zones de mescla d’aigües.
horitzontal, ha afectat per igual a la roca mare de les
Així a la cova Genovesa se n’han observat als -7,8 m i
parets i als espeleotemes. Vàries columnes han estat
als -10,5 m associades a facetes i pentinades de roca
seccionades per la dissolució de l’aigua a la franja
(GRÀCIA et al., 2003). També estan citades a la cova
corresponent a aquesta regata (Figs. 18b, 19 i 20a).
des Moro a +23,5 i +23,9 m (TRIAS, 2000). Se n’han tro-
També han afectat entre altres espeleotemes un gran
bat a la cova des Coll aproximadament a uns -3 m res-
massís estalagmític, envoltat per aquest solc perfecte
pecte del nivell actual de la mar; altres cotes de regates
(Figs. 18 i 19). La regata continua per les dues parets
menys importants s’han localitzat a -0’5 m (galeria de les
d’una àmplia galeria, estant associada a la gènesi
Formacions i galeria del Segon Pou) i a - 2’2 m (galeria
d’alguns tupins i galeries iniciadores (Fig. 20). En alguns
dels Encomanats a Déu), ambdues pertanyents al sec-
llocs se situen per davall facetes associades. Curiosa-
tor del Patatús. Estan associades amb les morfologies
ment la roca rogenca de tota la galeria és de gran dure-
anomenades canals subverticals de dissolució o “penti-
sa i presenta molt poques morfologies de corrosió llevat
nades de roca” (GRÀCIA et al., 1997; GRÀCIA et al.,
de les que ara comentam. Per contra, les altres galeries
2005; MERINO, 2006). És del tot indicatiu el fet que a la
veïnes, amb profusió de morfologies de dissolució,
cova des Coll, la distància a la mar és petita i per altra
tenen la roca en avançat estat de descalcificació i no
banda la connexió directa amb la mar produeix que els
posseeixen regates.
64

a
b
c
Figura 20: a) Columna tallada a la mateixa cota (-13,5 m) que les mor-
Figure 20: a) Column cutted at the same depth than morphologies in
fologies de la Figura 18. b) La regata a una de les parets.
Figure 18 (-13.5 m). b) The solution notch in one of the walls.
c) El solc es manté perfectament definit al llarg de més de
c) The notch remains clearly visible along more than 150 m
150 m de galeria. (Fotos C. Bodi).
of the gallery. (Photos C. Bodi).
65

Facetes (solution facets)
tuals a la galeria més oriental de les Haloclines i a les
galeries dels Gemecs i part final de la galeria Cinc-
Associades generalment a les regates de corrosió
cents, a on assoleixen mides espectaculars.
de les quals parteixen i constitueixen el seu límit inferior
(Fig. 19). Longitudinalment segueixen les galeries freà-
Pinacles (Cers)
tiques estructurals i les galeries freàtiques de secció cir-
cular i es disposen a ambdós costats formant parets for-
Són l’equivalència oposada als penjants, però en
tament inclinades (facets). Les facetes de la cova de sa
aquest cas parteixen del terra i ascendeixen cap al sostre.
Gleda, localitzades fins ara a les galeries de les Halo-
Les protuberàncies, de dimensions centimètriques a
clines, no presenten canals subverticals de dissolució.
mètriques, solen ésser molt menys abundants i freqüents
La distància que separa les dues parets de les galeries
que els penjants. Es generen a partir de la corrosió dels
on es troben sol estar entre 6 i 15 m. L’alcària de les
envans i de la part inferior de les columnes de roca en
facetes està compresa entre -13,5 m i -14 m. A un late-
avançat procés de dissolució, encara que poden provenir
ral de la galeria Cinc-cents es troben facetes entre
també d’altres morfologies. A la cova de sa Gleda són
-7,5 m a la part superior i -8,5 m al límit inferior.
molt poc habituals i n’hi ha alguns exemplars a les gale-
ries de les Haloclines i a les galeries dels Gemecs.
MICROFORMES
Esperons (rocky jags)
Morfologies de corrosió d’ordre mètric a centimètric.
Podem incloure’ls dins la mateixa família que els
Morfologies espongiformes (spongeworks)
penjants i pinacles, si es procedeix a girar-los 90º. Es
tracta per tant de prominències laterals generades
Estan formades per un conjunt pròxim d’irregulari-
sovint a partir de l’evolució de la dissolució progressiva
tats (forats, concavitats, protuberàncies, anells, tubs i
de ponts, arcs i envans desmantellats parcialment o
altres) presents a la volta, parets o pis de galeries i
total (Fig. 21e). A la cova de sa Gleda s’han observat
sales. A la cova de sa Gleda es troben a zones molt
també generats per corrosió diferencial a partir de bret-
concretes de la galeria dels Degotissos, galeries de les
xes (Fig. 22). Són freqüents a totes les galeries, encara
Haloclines i de la galeria Cinc-cents (en aquest cas
que abunden a les galeries de les Haloclines, galeries
sobre blocs caiguts).
dels Gemecs, laterals de la Galeria Cinc-cents i de la
galeria de les Còniques.
Arcs (archs)
Concavitats poc marcades (subdued pockets)
Els arcs són de mida més petita que els ponts. Es
generen per la dissolució progressiva d’altres morfolo-
Les diferenciam dels tupins, dels quals consideram
gies, com són els envans de dissolució, columnes de
un estadi previ que pot arribar en certs casos a formar-
roca, pinacles, cúpules de corrosió, entre d’altres possi-
los. No es troben clarament individualitzades unes de
bilitats. Per coalescència d’arcs es poden arribar a con-
les altres, com en el cas dels tupins. Són depressions
vertir en ponts. Estan presents per tots els sectors de la
semiesfèriques circulars, el·líptiques o irregulars centi-
cavitat.
mètriques que penetren poc dins la roca. La longitud o
amplària supera sempre la fondària de la concavitat. Es
Penjants (rock pendants)
presenten recobrint superfícies extenses de les parets i
sostres de galeries i sales.
Són morfologies de dimensions centimètriques a
mètriques que com indica el seu nom pengen del sos-
Cúpules de corrosió (cupolas)
tre. La seva gènesi a la cova de sa Gleda procedeix de
la corrosió diferencial del sostre en funció de diferències
Depressions semiesfèriques, circulars o allargades,
de litologia o per la corrosió dels envans i de les colum-
de mida decimètrica a mètrica, que poden penetrar con-
nes de roca (Fig. 21). N’hi ha alguns de gran mida, que
siderablement dins la roca. Les diàclasis poden condi-
superen els 1,5 m, que semblen restes de columnes de
cionar la gènesi d’associacions de cúpules de secció
roca o envans, al circuit dels Pirates (Fig. 21c). Els més
d’arc gòtic. En la seva gènesi se suposa que tenen un
espectaculars, producte de dissolució diferencial, es
paper important les aportacions d’aigua zenital que en
localitzen a la galeria Cinc-cents, uns 50 m passada la
contacte amb l’aigua freàtica condicionaria una zona
galeria de les Plomes. Altres zones amb abundants
corrosiva. A la cavitat, no són molt freqüents. Es localit-
penjants, entre altres moltes morfologies de corrosió, es
zen algunes d’aïllades al sostre de la galeria de les
troben a les galeries de les Haloclines en forma de pun-
Còniques; la galeria Cinc-cents, entre d’altres llocs.
xes llargues i esmolades a una zona que per la posició
de les haloclines i l’estat de la roca semblen en procés
Tupins de paret, sostre i pis (wall pockets, ceiling
actiu de formació. A la cova de sa Gleda hem observat
pockets, floor pockets)
que abunden els penjants generats a zones localment
de bretxes, a partir de clastos centimètrics i mètrics, els
Petits clots circulars o el·líptics centimètrics, i que
quals per corrosió diferencial sobresurten de forma molt
en ocasions penetren en forma de cilindres. És freqüent
marcada del sostre i parets (Fig. 22). Aquest tipus de
que presentin coalescències o dependències (compo-
penjants generats per la presència de bretxes són habi-
sed pockets) i superposicions (pocket levels). Segons la
66

a
b
c
d
e
Figura 21: a) Penjant molt evolucionat prop de la sala Francesc Ripoll.
Figure 21: a) Well developed pendant in Francesc Ripoll chamber.
b) Penjants en roca descalcificada, molt desfets per la corro-
b) Pendants in altered rock, heavily attacked by corrosion, in
sió a la galeria de les Còniques. c) Penjant generat per les
Còniques passage. c) Pendant formed from the remains of a
restes d’un envà vertical que separava dues galeries freàti-
vertical partition which separated two phreatic galleries in
ques al circuit dels Pirates (sector Clàssic). d) Penjant de
Circuit dels Pirates (Classic sector). d) Large pendant cove-
gran mida recobert de concreció freàtica i sediment a un late-
red with phreatic crystallizations and sediments in a lateral
ral de la galeria de les Còniques. e) Esperó evolucionat a
part of Còniques gallery. e) Rock jag developed from the
partir de les restes d’un envà horitzontal a la galeria de les
remains of a horizontal partition in Còniques gallery (Cinc-
Còniques (sector Cinc-cents). (Fotos C. Bodi).
cents sector). (Photos C. Bodi).
67

Figura 22: Model de formació d’algu-
nes morfologies de corrosió
condicionades per la in-
fluència d’una litologia bret-
xada. Aquestes determinen
una corrosió diferencial i
sobresurten més que la res-
ta de roca, ja dissolta.
Figure 22: Formation model of so-
me corrosion morphologies
conditioned by the influence
of a brecciated lithology.
The breccia are responsible
of a differential dissolution
and clastic elements jut out
from the rest of the rock
already dissolved.

localització espacial a les sales i galeries cal puntualit-
els grans espeleotemes que es veuen afectats parcial-
zar si són de parets, sostre o pis (wall pockets, ceiling
ment. A partir dels -14 m tornen a trobar-se ben conser-
pockets i floor pockets). Es troben per tots els sectors
vats, sense marques de corrosió que els afectin. De fet,
de la cavitat.
entre -14 m i -25 m és la franja a on es poden trobar
sense alterar i en més quantitat.
A la galeria de les Haloclines els espeleotemes
ESPELEOTEMES INDICADORS DE NIVELLS DE
estan afectats, al igual que la roca mare, per una rega-
CORROSIÓ
ta de corrosió que entre -13,5 m i -14 m ha generat un
solc perfecte que envolta massissos estalagmítics, sec-
Al sostre i parets de gran part de la cavitat es veuen
ciona columnes i afecta les colades parietals.
restes de la corrosió que han sofert els espeleotemes,
Una localitat molt il·lustrativa dels processos de
sobre els quals s’han generat, en ocasions, morfologies
corrosió actuals de la zona de mescla és la sala Fran-
de corrosió sobreposades. A la galeria Cinc-cents es
cesc Ripoll. En funció de la migració vertical de les fran-
troben els espeleotemes en bon estat entre els -2,5 i els
ges d’aigua depenent del règim de precipitacions, l’ha-
-6,8 m, en forma d’estalactites fistuloses, banderes i
loclina, situada aproximadament entre els -10,7 m i els
altres tipus d’estalactites. Per davall d’aquesta cota
-11,5 m (segons sigui estiu o hivern), ha deixat molt
estan en mal estat o totalment descalcificats, excepte
malmeses les columnes en una franja d’entre -10 m i
68

Figura 23: Columna afectada per un important aprimament causat per
Figure 23: Column affected by an important narrowing caused by the
la dissolució en la zona de mescla. Sembla que aquest pro-
dissolution in the mixing zone. It appears that this process is
cés és actualment vigent, ja que l’haloclina actual coincideix
still active, as the present halocline coincides with the belt of
amb la franja de màxima corrosió dels espeleotemes. Sala
maximum corrosion on the speleothems. Sala Francesc
Francesc Ripoll (Foto O. Espinasa).
Ripoll (Photo O. Espinasa).
69

Figura 24: Dibuix amb columnes i estalagmites menjades per la disso-
Figure 24: Sketch showing columns and stalagmites eaten by dissolu-
lució de la zona de mescla en la sala Francesc Ripoll.
tion in the mixing zone in Francesc Ripoll chamber.
-12,3 m. Així posseeixen un important aprimament cau-
les àrees inicials d’espeleogènesi s’han de localitzar
sat per la dissolució que encercla les formacions secun-
sempre a cotes més baixes respecte del nivell actual del
dàries (Figs. 23 i 24). Sembla que aquest procés és
pis de la cova. En el transcurs d’aquesta ascensió pro-
actualment vigent, ja que l’haloclina actual coincideix
gressiva, la cavitat pot assolir en ocasions l’exterior, tal
amb la franja de màxima corrosió dels espeleotemes.
com ha succeït amb la sala d’Entrada i amb tres antigues
entrades tancades per blocs i pedres. Aquest procés de
col·lapse s’ha pogut relacionar, gràcies a la topografia,
amb diverses dolines d’esfondrament, de grans dimen-
Sales d’esfondrament
sions, que afecten a la superfície del terreny circumdant.
Es tracta de pretèrites galeries i sales de la cova que
s’enfonsaren fins afectar a la superfície, formant-se
La cova de sa Gleda presenta, a grans trets, una
depressions allargades. Aquestes dolines d’esfondra-
morfologia repartida entre les galeries freàtiques de
ment van ésser modificades en ocasions per a realitzar
corrosió i les sales d’esfondrament. S’han estudiat tres
tasques agrícoles i per abocar les pedres i altres restes
dels cinc sectors de la cova i amb aquesta visió prelimi-
de les tasques de despedregar els camps propers. La
nar podem dir que la cavitat és un conjunt de sales d’es-
relació es pot comprovar en superposar la part final
fondrament connectades directament entre sí o comu-
d’aquestes galeries, tancades per blocs, amb la ubicació
nicades mitjançant galeries freàtiques, bé de secció cir-
geogràfica de les dolines d’esfondrament (clot des Cen-
cular, el·líptica o irregular o bé de control estructural
drar I, clot des Cendrar II i clot dels Ullastres), que coin-
(Fig. 25).
cideixen respectivament amb la sala del Cendrar, galeria
A les sales d’esfondrament els materials despresos
de les Còniques i la cambra dels Moros).
s’acumulen en el centre per formar caramulls cònics
Les sales d’esfondrament o collapse chambers
d’enderrocs o per produir rosts de blocs laterals si els
(GINÉS, 2000a; GINÉS i GINÉS, 2007) constitueixen
esfondraments són asimètrics (Fig. 26). A les galeries
uns dels fenòmens més característics dins l’evolució
aquests materials acaramullats es poden allargar al llarg
morfogènica del carst del llevant i migjorn de Mallorca.
de centenars de metres. L’esbucament dels sostres i
Els processos d’evolució de les cavitats litorals
parets per inestabilitat i falta de sustentació dóna lloc a
estan molt influenciats per les oscil·lacions glacioeustà-
voltes i sales de seccions arrodonides per intentar asso-
tiques, ja que l’alternança d’episodis d’inundació i asse-
lir l’equilibri mecànic. La tendència de creixement del buit
cament reiterats dels buits comporten la major o menor
es produeix sempre en sentit ascendent, per la qual cosa
sustentació dels sostres i per tant la facilitat d’esfondra-
70

Figura 25: Delimitació de les grans unitats d’esfondraments dels sec-
Figure 25: Delimitation of the main collapse units in the studied sectors.
tors estudiats.
Figura 26: Rost de l’esfondrament que per molt poc no tanca el pas a la
Figure 26: A collapse slope which almost cuts off the connection with
galeria Cinc-cents (Foto C. Bodi).
Cinc-cents gallery (Photo C. Bodi).
71

Figura 27: Seccions de galeries d’esfondrament.
Figure 27: Sections of some breakdown galleries.
Figura 28: La galeria Cinc-cents està configurada per la unió d’esfon-
Figure 28: The Cinc-cents gallery is made up by the union of different
draments difícils d’individualitzar. Molts dels blocs superen
collapses difficult to individualize. Many rock blocks are over
els 15 m de longitud (Foto C. Bodi).
15 metres in length (Photo C. Bodi).
ment. Als períodes vadosos coincidents amb cicles
d’espais buits entre ells. L’ampliació de les cavitats
freds en què els sostres deixen de tenir la sustentació
només és possible si actuen també mecanismes que
de l’aigua, es produiria un important increment dels pro-
impliquen la retirada de la roca mitjançant la seva dis-
cessos d’esbucament i creixement ascendent. El volum
solució. A la cova de sa Gleda el volum de roca que s’ha
del con d’esfondrament és molt més gran que el volum
dissolt, una vegada desprès, ha estat molt elevat per
de l’espai buit produït, perquè la quantitat considerable
poder permetre la formació dels impressionants volums
de blocs i altres materials de l’esbaldregall deixen molts
presents. La importància de la litologia ha estat també
72

Figura 29: Seccions de galeries d’esfondrament.
Figure 29: Sections of some breakdown galleries.
del tot rellevant en la distribució de zones més solubles
mitjana de 7 m representa 140.000 m3. Altres esfondra-
atacades preferencialment per l’agressivitat de la zona
ments que es poden individualitzar tenen les següents
de mescla. Així, aquests col·lapses coincideixen gene-
dades de superfície: la sala d’Entrada (unitat 1) 90 m x
ralment amb les fàcies de roca més solubles respecte
80 m = 7.200 m2; la sala Francesc Ripoll (unitat 2)
de les zones amb galeries freàtiques menys afectades
100 m x 90 m = 9.000 m2; la sala del Cendrar (unitat 5)
pels processos de col·lapse. A la galeria Cinc-cents
90 m x 80 m = 7.200 m2; la sala dels Dos Llacs (unitat
alguns dels blocs superen els 15 m de longitud.
3) 120 m x 80 m = 9.600 m2; la galeria dels Degotissos
A la cova es poden reconèixer, mitjançant l’observa-
(unitat 4) 90 m x 70 m = 6.300 m2; la cambra dels Moros
ció i l’anàlisi detallada de la topografia, l’existència de
(unitat 6) 120 m x 80 m = 9.600 m2; la galeria de les
vàries unitats d’esfondraments independents. Les grans
Còniques (unitat 7) 80 m x 80 m = 1.600 m2.
unitats d’esfondrament dels tres sectors estudiats són
Aquests valors curiosament són molt aproximats
(Fig. 25): la sala d’Entrada (unitat 1), la sala Francesc
als de les 8 unitats d’esfondrament individualitzades del
Ripoll (unitat 2), la sala dels Dos Llacs (unitat 3), la gale-
sistema Pirata – Pont – Piqueta també de la marina de
ria dels Degotissos (unitat 4), la sala del Cendrar (unitat
Manacor (GRÀCIA et al., 2006). Com a exemples repre-
5), la cambra dels Moros (unitat 6), la galeria de les Còni-
sentatius d’aquell sistema esmentarem: la unitat d’es-
ques (unitat 7) i la unió d’esfondraments, mals d’indivi-
fondrament de les coves del Pirata (unitat 9, GRÀCIA et
dualitzar, que han creat la galeria Cinc-cents (unitat 8).
al., 2006 pàg. 44, fig. 17) 18.900 m2; unitat d’esfondra-
La quantificació relativa dels esbucaments és pos-
ment de la sala del Tanga amb 8.800 m2 (unitat 8, GRÀ-
sible per l’anàlisi de les dades mètriques d’aquests mit-
CIA et al., 2006 pàg. 44, fig. 17); unitat d’esfondrament
jançant la topografia (Fig. 25). No sempre coincideixen
de la cova de sa Piqueta i la sala dels Caramells 13.500
pròpiament el topònim amb la unitat d’esfondrament, ja
m2 (unitat 1, GRÀCIA et al., 2006 pàg. 44, fig. 17). A la
que en ocasions una unitat agafa una zona més àmplia
cova Genovesa, també a la marina de Manacor, farem
(exemples: la cambra dels Moros o la sala d’Entrada) i
esment dels 8.800 m2 de la sala de les Rates-pinyades
de vegades una galeria o sala comprèn altres espais
o els 3.600 m2 de la sala Bonellia viridis (GRÀCIA et al.,
sense influència directa de l’esfondrament (exemples:
2003). A la cova des Coll (marina de Felanitx) citarem la
la galeria de les Còniques i la sala Francesc Ripoll).
sala Benvinguda de 3.000 m2 o la dolina d’Esfondra-
Així, la major zona d’esfondraments és la galeria Cinc-
ment de 5.600 m2 (GRÀCIA et al., 2006).
cents (unitat 8) per la qual la unió d’esfondraments
És ben probable, per no dir segur, que alguns
representa unes mides màximes de 500 m x 80 m i
esbaldrecs impedeixen accedir a àmbits de cavitats ara
12 m d’alçària. A partir d’una mitjana de 40 m d’amplà-
per ara inaccessibles als espeleòlegs. La superació
ria, els 500 m de longitud suposen una àrea de
dels esfondraments per tenir accés a altres zones inex-
20.000 m2. El volum de la galeria, agafant una alçada
plorades de les cavitats és una constant exploratòria
73

dins l’espeleologia subaquàtica al llevant de Mallorca
(Fig. 26). Importants novetats s’han descobert forçant
esfondraments que impedien el pas (GRÀCIA et al.,
1998a; 1998b; 2000; 2003; 2006; GRÀCIA i CLAMOR,
2001). Hi ha zones de la cova de sa Gleda amb eleva-
des possibilitats d’haver estat separades de les seves
continuacions per esbaldrecs de sostres i parets. És el
cas de la part W de la sala d’Entrada, possiblement la
part W de la sala Francesc Ripoll, la sala del Cendrar i
la galeria de les Còniques (que tanquen la continuació
al llevant). Curiosament abans del descobriment del
sector Cinc-cents, ja es tenia la premonició espeleolò-
gica que més enllà de l’actual pas d’en Judes hi havia
la continuació de la cova.
En alguns llocs de la galeria Cinc-cents es veuen
gran blocs caiguts amb paleonivells d’espeleotemes
freàtics del Pleistocè superior inclosos, que ens situen
Figura 30: Obtenció de mostres mitjançant la realització d’un sondatge
l’edat màxima de la caiguda dels blocs. Els sostres evo-
manual.
lucionats i els cons de materials despresos, estan pràc-
ticament despullats d’espeleotemes a la sala dels Dos
Figure 30: Sampling through manual coring inside the cave.
Llacs, cambra dels Moros, grans àrees de la galeria
Cinc-cents i la sala de les Còniques. És probable que es
tracti d’esfondraments recents, els quals encara no han
tingut temps de recobrir-se per concrecionaments lito-
químics. Hi ha proves de la continuïtat dels processos
d’esfondrament en temps recents: un gran bloc caigut al
costat del llac d’entrada a la cova es va desprendre
sepultant un tub que s’emprava dècades enrera per a
l’extracció d’aigua. Al sostre de la cova es pot reconèi-
xer perfectament el lloc d’on procedeix. També s’apre-
cien clarament diversos esbucaments que han fet
malbé part del camí que descendeix fins al llac.
Els sediments
La presència de sediments en els conductes, sales
i galeries submergides de la cova de sa Gleda és molt
freqüent. A primera vista s’hi observa una gran variabi-
litat segons l’indret de la cavitat en el qual ens trobem.
Per aquest motiu, vàrem realitzar una sèrie de son-
deigs, amb la penetració vertical de forma manual de
tubs de PVC de 2 polzades de diàmetre per tal de poder
caracteritzar tot el rebliment sedimentari que presenta
la cavitat (Fig. 30). Un cop obtinguts els sondeigs, es
van obrir, separar en dues meitats, una part va ser
emmagatzemada i l’altra va ser mostrejada per a la
seva anàlisi acurada. A l’hora d’avaluar la potència glo-
bal dels sondeigs que queda reflectida a la figura men-
cionada s’ha de tenir present el procés de compactació
que es dóna en el moment de la penetració del sondat-
ge amb la pèrdua d’aigua i en conseqüència una impor-
Figura 31: Sondatges realitzats a la cova de sa Gleda. Vegeu-ne la
tant disminució de la potència sedimentària del mateix,
localització a la figura 32.
que en algun dels casos arriba a més del 70 %.
Figure 31: Cores of sedimentary infilling in Cova de sa Gleda. See loca-
La metodologia emprada en l’anàlisi dels sediments
tion on figure 32.
ha estat la clàssica en la descripció dels continguts
mineralògic, presència de matèria orgànica (LOI), color
i anàlisi textural. Per a més detalls podeu consultar el
Donada la forta variabilitat que presenten els sedi-
treball de GRÀCIA et al. (2006). S’han fet també de
ments (Fig. 31), a l’hora de caracteritzar el rebliment
forma puntual, observacions de microscòpia electrònica
sedimentari hem optat per una descripció cas a cas, és
de rastreig (SEM).
a dir, de cada sondeig obtingut al llarg de tota la cavitat
74

(Fig. 32), la qual cosa ens permetrà entendre de forma
seu contingut en matèria orgànica està al voltant del
més planera la distribució sedimentària al llarg de la
10 % concentrant-se aquesta en làmines mil·limètriques
mateixa. Les dades de les anàlisis dels sediments es
que li confereixen en aquesta primera part una clara
representen, això no obstant, de forma globalitzada
estructura varvada (Fig. 33). És freqüent la presència
(quan això és possible) per tal de simplificar i no repetir
de llavors així com de restes de fibres vegetals. La tex-
innecessàriament de forma individualitzada el mateix
tura del sediment (Taula 3) està dominada pels fins
tipus i format de taules.
(96,17 %) corresponent la resta a la fracció arena
(3,83 %), amb una mitjana de mida de gra de 12,26 μm
(llims mitjans) i amb una mediana (D50) de 5,42 μm que
SONDATGE GL01
correspon a llims fins. El percentatge de contingut en
argiles és del 42,44 % (Taula 4). Aquests valors són
Descripció
més o menys constants en tot el nivell. Des del punt de
vista de la composició mineralògica, el component prin-
Aquest sondatge es troba localitzat al llac d’Entra-
cipal és el quars amb uns valors que oscil·len de 42,9 %
da dins del sector Clàssic de la cavitat (Taula 1). Els sei-
a 66,5 % amb un valor mitjà de 48,9 %, estant en segon
xanta centímetres de potència de sediments (> 1,5 m
lloc els minerals de les argiles entre els que destaca la
abans de la compactació) que té aquest sondatge
il·lita amb un valor mitjà de 10,9 % i la caolinita amb un
corresponen a una acumulació de llims argilosos de
5,8 %. Els feldspats presenten un valor mitjà de 6,7 %,
color marró vermellós i de composició silícica.
i entre els carbonats hi ha calcita amb baix contingut de
El sondatge mostra dos nivells clarament diferen-
magnesi (LMC) amb un 5,3 %, calcita magnesiana
ciats i separats per una superfície d’erosió. El nivell
(HMC) amb un 2,9 % i dolomita amb un 3,2 % de mitja-
superior, de 51 cm de potència presenta una alternança
na. També s’ha detectat anhidrita (2,9 %), halita (3,2 %)
de nivells d’ordre centimètric amb coloracions que alter-
i altres minerals de grup de les argiles (probablement
nen de vermell obscur a marró vermellòs fosc en humit
esmectites) amb valors mitjans inferiors al 1 %. En cap
i de marró clar a marró groguenc en sec (Taula 2). El
cas al llarg de tot el nivell s’hi observen diferències relle-
Figura 32: Localització de les mostres i sondatges realitzats a la cova
Figure 32: Location of cores and samples from Cova de sa Gleda.
de sa Gleda.
75

vants en la composició mineralògica (Taula 5).
originades en l’alteració de la roca encaixant), donaria
La zona de contacte entre el dos nivells presenta
lloc a la laminació varvada que s’hi observa. Podríem
una sèrie de cicatrius erosives (Fig. 33) amb làmines
doncs el conjunt considerar-lo com a fàcies d’entrada en
clarament discordants i amb un nivell d’uns sis mil·líme-
sentit ampli. L’arribada d’una forta escorrentia pot donar
tres format per arenes de gra fi. Aquesta unitat clara-
lloc al retreballament dels sediments ja dipositats amb
ment discordant dóna pas al nivell inferior en el qual la
una resedimentació i, probablement, la formació de cica-
laminació torna a ser horitzontal, i malgrat les caracte-
trius erosives. En qualsevol cas creiem que són sedi-
rístiques generals són similars al nivell superior, s’hi
ments relativament recents lligats a la dinàmica actual o
poden observar algunes diferències. Entre aquestes
subactual de la cavitat (FORNÓS i GRÀCIA, 2007).
tenim que el color presenta tonalitats més vermelloses
en humit i molt més obscures en sec. La presència de
matèria orgànica és similar, però no s’hi han observat
SONDATGE GL02
llavors, ni l’estructura varvada hi és tan marcada. Les
característiques texturals són pràcticament idèntiques,
Descripció
destacant només un petit increment de l’1 % en la pro-
porció d’arenes. En la composició mineralògica només
Aquest sondatge es troba localitzat a la sala Fran-
s’hi observa un petit increment al voltant de l’1 % en els
cesc Ripoll dins del sector Clàssic de la cavitat
continguts de dolomita i calcita magnesiana.
(Taula 1). Els trenta i escaig centímetres de potència de
sediments que mostra corresponen en la seva major
Interpretació
part a una acumulació de llims argilosos de color marró
vermellós i de composició silícica, que presenta un
La interpretació dels materials presents en aquest
canvi brusc cap a composició carbonatada a la base.
sondatge és similar al de les fàcies descrites en altres
Podem parlar doncs de dos nivells diferenciats. El
cavitats localitzades al Miocè de la Marina de Llevant
superior de 28 cm de potència, és molt similar al repre-
(GRÀCIA et al., 2006). Els materials que són arrosse-
sentat en el sondatge GL01. Es tracta de llims de colo-
gats en moments d’intensa precipitació externa a la cavi-
racions marrons a vermells obscurs en humit que en
tat corresponents al rentat de la cobertora edàfica, són
sec donen colors grocs marronencs. El contingut en
introduïts dins la cavitat per les principals obertures i
matèria orgànica està al voltant del 9 % amb poques
vies d’accés. Aquests materials escaients a sediments
variacions (Taula 2). Presenta laminació mil·limètrica
bàsicament fins i abundant matèria orgànica correspo-
que ve donada per les acumulacions de matèria orgàni-
nent en la seva major part a llavors i fibres vegetals. Les
ca i petites variacions en la textura del dipòsit. La textu-
principals aportacions, siguin estacionals i/o per altres
ra del sondatge està dominada pels fins amb una mitja-
causes esporàdiques, amb el conseqüent període de
na del 94,5 % (un 57 % correspondria a la fracció llims
tranquil·litat sedimentària (probablement només amb les
i al voltant del 37 % a les argiles) i la resta, un 5,5 %
aportacions procedents de la decantació de partícules
correspon a arenes que puntualment en alguna mostra
Mostra
Nom
Profunditat
Comentaris
MOSTRES DE ROCA
GL-R01
Galeries dels Gemecs (sector Clàssic)
(-12 m)
Zona molt afectada per la corrosió
GL-R02
Sala Francesc Ripoll (sostre, sector Clàssic)
(-6 m)
Sala d'esfondrament
GL-R03
Galeries de les Haloclines (sector de Ponent)
(-12 m)
Zona de morfologies espongiformes. Molta corrosió.
GL-R04
Sala dels Dos Llacs (sector de Ponent)
(-6 m)
Sala d'esfondrament
GL-R05
Galeries de les Haloclines
(-14 m)
Magnífiques morfologies de corrosió
(zona terminal, sector de Ponent)
amb regates molt marcades. Roca molt forta.
GL-R06
Galeria Cinc-cents (tram mitjà)
(-6 m)
Sala d'esfondrament de gran volum
GL-R07
Galeria Cinc-cents (tram final)
(-7 m)
Sala d'esfondrament de gran volum
GL-R08
Galeria Cinc-cents (començament)
(-6 m)
Sala d'esfondrament de gran volum
MOSTRES DE SEDIMENTS (sondatges)
GL-01
Llac d'entrada (sector Clàssic)
(-7 m)
mostres GL01-01 a GL01-15
GL-02
Sala Francesc Ripoll (sector Clàssic)
(-14 m)
mostres GL02-01 a GL02-11
GL-03
Sala dels Dos Llacs (sector de Ponent)
(-20 m)
mostres GL03-01 a GL03-12
GL-04
Circuit dels Pirates (sector Clàssic)
(-15 m)
mostres GL04-01 a GL04-08
GL-05
Sala del Cendrar (sector Clàssic)
(-17 m)
mostres GL05-01 a GL05-05
GL-06
Cambra dels Moros (sector Cinc-cents)
(-8 m)
mostres GL06-01 a GL06-04
GL-08
Galeria de les Còniques (sector Cinc-cents)
(-7 m)
mostres GL08-01 a GL08-13
GL-09
Galeria dels Degotissos (sector de Ponent)
(-11 m)
mostres GL09-01 a GL09-05
GL-10
Galeries de les Haloclines (sector de Ponent)
(-18 m)
mostres GL10-01 a GL10-09
GL-11
Galeria Cinc-cents (sector Cinc-Cents)
(-14 m)
mostres GL11-01 a GL11-02
MOSTRA DE SÒL
GL07
Devora la sala d'Entrada del sector Clàssic
superficie
Taula 1: Relació de mostres recollides a la cova de sa Gleda.
Table 1: List of samples obtained at Cova de sa Gleda.
76

Sondatge
Mostra
Profunditat (cm)
Color humit
Color sec
Matèria orgànica (%)
GL01
GL01-01
0-5,5
2,5YR4/8
vermell fosc
7,5YR6/4
marró clar
9,43
GL01-02
5,5-13
5YR4/6
vermell groguenc
7,5YR6/4
marró clar
9,39
GL01-03
13-17
5YR4/3
marró vermellós
7,5YR6/6
groc vermellós
9,80
GL01-04
17-21
7,5YR3/3
marró fosc
10YR5/4
marró groguenc
9,59
GL01-05
21-26,5
7,5YR3/4
marró fosc
7,5YR6/3
marró clar
11,03
GL01-06
26,5-30
10R4/8
vermell
7,5YR5/6
marró fort
9,34
GL01-07
30-36
2,5R4/4
vermell obscur
7,5YR6/4
marró clar
9,85
GL01-08
36-39
5YR3/3
maró vermellós fosc
10YR5/4
marró groguenc
9,68
GL01-09
39-43,5
5YR3/3
maró vermellós fosc
7,5YR5/4
marró
9,86
GL01-10
43,5-46
5YR3/2
maró vermellós fosc
7,5YR5/4
marró
10,91
GL01-11
46-50
5YR3/3
maró vermellós fosc
10YR4/4
marró groguenc fosc
10,99
GL01-12
50-51,8
2,5YR4/6
vermell fosc
-
-
-
GL01-13
51,8-52,5
2,5YR5/8
vermell
7,5YR5/6
marró fort
10,03
GL01-14
52,5-56,5
2,5YR4/6
vermell fosc
7,5YR5/4
marró
9,55
GL01-15
56,5-60
7,5YR3/4
marró fosc
7,5YR5/6
marró fort
9,35
GL02
GL02-01
0-4
2,5YR4/6
vermell fosc
7,5YR5/6
marró fort
9,66
GL02-02
4-10
7,5YR4/4
marró
10YR6/6
groc marronós
9,67
GL02-03
10-14,5
7,5YR4/4
marró
10YR6/6
groc marronós
8,78
GL02-04
14,5-17
7,5YR4/3
marró
10YR5/4
marró groguenc
9,09
GL02-05
17-20,5
7,5YR2,5/2
marró molt fosc
10YR5/4
marró groguenc
9,49
GL02-06
20,5-23
2,5Y3/3
vermell obscur
10YR5/3
marró
11,17
GL02-07
23-24,5
2,5Y2,5/1
gris vermellós fosc
2,5Y5/3
vermell dèbil
8,72
GL02-08
24,5-28
2,5YR4/3
vermell obscur
2,5Y6/4
vermell dèbil
7,39
GL02-09
28-29,5
5YR4/6
vermell groguenc
5YR6/8
groc vermellós
4,54
GL02-10F
29,5-32
10YR8/6
groc
10YR8/4
marró molt pàlid
11,36
GL02-11A
32-34?
7,5YR5/6
groc vermellós
10YR7/4
marró molt pàlid
11,54
GL02-11F
-
-
-
-
-
-
GL03
GL03-01
0-3
10YR3/2
marró grisós molt fosc
10YR4/4
marró groguenc fosc
11,72
GL03-02
3,5-5
5Y4/1
gris fosc
10YR5/1
gris
15,38
GL03-03
5-5,5
5Y7/1
gris clar
10YR6/1
gris
-
GL03-04
5,5-6
5Y6/1
gris
10YR6/1
gris
18,57
GL03-05
6-7
5Y5/1
gris
2,5YR5/1
gris vermllós fosc
20,62
GL03-06
7-10,5
5Y4/1
gris fosc
2,5YR6/1
gris vermllós
14,81
GL03-07
10,5-14
5Y3/1
gris molt fosc
2,5YR5/1
gris vermllós fosc
17,59
GL03-08
14-17
5Y2,5/1
negre
2,5YR5/1
gris vermllós fosc
21,50
GL03-09
17-21
5Y4/1
gris fosc
2,5YR6/1
gris vermllós
14,99
GL03-10
21-24
5Y4/1
gris fosc
2,5YR6/1
gris vermllós
15,88
GL03-11
24-27
5Y4/1
gris fosc
2,5YR6/1
gris vermllós
1,29
GL03-12
27-31
5Y3/1
gris molt fosc
2,5YR5/1
gris vermllós fosc
13,93
GL04
GL04-01
0-2
7,5YR3/4
marró fosc
7,5YR5/6
marró fort
14,47
GL04-02
2-6
7,5YR4/6
marró fort
7,5YR6/6
groc vermellós
15,52
GL04-03
6-7,5
7,5YR5/6
marró fort
7,5YR6/6
groc vermellós
-
GL04-04
7,5-9,5
7,5YR6/6
groc vermellós
7,5YR6/6
groc vermellós
4,19
GL04-05
9,5-13
10YR7/6
groc
10YR7/6
groc
3,40
GL04-06
13-17,5
10YR7/6
groc
10YR7/6
groc
2,15
GL04-07
17,5-20
10YR6/6
groc marronós
10YR5/6
marró groguenc
9,28
GL04-08
20-22,5
10YR5/6
marró groguenc
10YR6/6
groc marronós
5,15
GL05
GL05-01
0-3
7,5YR4/6
marró fort
5YR6/6
groc vermellós
-
GL05-02
3-4,5
5YR4/6
vermell groguenc
5YR6/6
groc vermellós
15,32
GL05-03
4,5-6,5
7,5YR5/6
marró fort
7,5YR5/6
marró fort
6,92
GL05-04
6,5-9,5
2,5YR4/6
vermell fosc
5YR5/8
vermell groguenc
7,90
GL05-05
9,5-12
2,5YR4/6
vermell fosc
5YR5/8
vermell groguenc
6,12
GL06
GL06-01
0-3,5
7,5YR6/6
groc vermellós
10YR6/4
marró groguenc lleuger
19,15
GL06-02
3,5-6,5
5Y2,5/1
negre
10YR4/1
gris fosc
20,63
GL06-03
6,5-8,5
10YR5/4
marró groguenc
10YR7/4
marró molt palid
19,53
GL06-04
8,5-10
5Y3/2
gris oliva fosc
10YR5/2
marró grisós
21,43
GL07
GL07-01
superficie
7,5YR4/4
marró
7,5YR4/4
marró
16,20
GL08
GL08-01
0-3,5
5YR5/6
vermell groguenc
7,5YR5/6
marró fort
10,18
GL08-02
3,5-9
5YR5/6
vermell groguenc
5YR6/6
groc vermellós
6,65
GL08-03
9-10,5
5YR4/6
vermell groguenc
7,5YR5/6
marró fort
7,75
GL08-03a
10,5-11
5YR5/4
marró vermellós
7,5YR5/4
marró
5,13
GL08-04
11-17
2,5YR4/6
vermell fosc
7,5YR5/6
marró fort
8,27
GL08-05
17-20
2,5YR4/6
vermell fosc
7,5YR6/6
groc vermellós
7,57
GL08-06
20-23
5YR4/6
vermell groguenc
7,5YR6/6
groc vermellós
7,38
GL08-07
23-27
5YR4/6
vermell groguenc
7,5YR6/6
groc vermellós
7,63
GL08-08
27-29
2,5YR4/6
vermell fosc
7,5YR6/6
groc vermellós
7,81
GL08-09
29-31
2,5YR4/6
vermell fosc
7,5YR5/6
marró fort
7,47
GL08-10
31-34
5YR4/6
vermell groguenc
7,5YR5/4
marró
8,49
GL08-11
34-36
5YR4/6
vermell groguenc
7,5YR6/6
groc vermellós
8,06
GL08-12
36-39
5YR4/6
vermell groguenc
7,5YR6/6
groc vermellós
7,17
GL08-13
39-42,5
2,5YR4/6
vermell fosc
7,5YR6/6
groc vermellós
7,07
GL09
GL09-01
0-5
7,5YR7/4
rosa
7,5YR8/2
blanc rosat
20,77
GL09-02
5-9
2,5YR6/6
vermell
5YR8/3
rosa
22,63
GL09-03
9-12
10R6/6
vermell clar
5YR7/4
rosa
23,81
GL09-04
12-16,5
10R6/6
vermell clar
5YR6/4
marró vermellós clar
23,40
GL09-05
16,5-20
10R6/4
vermell pàl·lid
5YR8/3
rosa
23,29
GL10
GL10-01
0-5
5YR8/3
rosa
5YR7/3
rosa
12,64
GL10-01a
-
-
-
-
-
-
GL10-02
5-10
5YR8/3
rosa
5YR8/3
rosa
3,07
GL10-03
10-15,5
5YR6/3
marró vermellós clar
5YR7/3
rosa
9,72
GL10-03a
-
-
-
-
-
-
GL10-04
15,5-21
5YR5/4
marró vermellós
5YR7/3
rosa
12,13
GL10-05
21-27
5YR4/4
marró vermellós
5YR6/3
marró vermellós clar
12,17
GL10-06
27-31
2,5YR4/6
vermell fosc
5YR6/3
marró vermellós clar
12,74
GL10-07
31-35
2,5YR4/4
vermell obscur
2,5YR6/4
vermell dèbil
7,58
GL10-07a
N9
blanc
N9
blanc
-
GL10-08
35-36
5Y5/3
oliva
10R6/4
vermell pàlid
10,75
GL10-09
36-40
2,5YR4/3
vermell obscur
5YR7/3
rosa
5,17
GL11
GL11-01
0-6
2,5YR6/8
vermell
5YR7/4
rosa
4,02
GL11-02
6-12
2,5YR6/8
vermell
5YR7/4
rosa
4,84
Taula 2: Descripció del color de les mostres en humit i en sec i contin-
Table 2: Sample color description, in wet and dry conditions, as well as
gut en matèria orgànica (LOI) dels sediments que rebleixen els
organic matter content (LOI) of sediments present at Cova de
conductes i galeries de la cova de sa Gleda.
sa Gleda passages.
77

poden superar el 14 % que en la seva major part són
arenes molt fines (Taula 3). El valor mig de la mida de
gra és de 15,18 μm (llims mitjans) i el valor de la media-
na correspon a llims fins (D:50 = 6,47 μm). La minera-
logia d’aquest tram (Taula 4) ve dominada pel quars
amb poc més del 48 % de mitjana. Les argiles estan
representades per il·lita (9,2 %) i caolinita (4,7 %). Els
feldspats representen el 5,3 % i en referència als car-
bonats hi ha calcita (LMC) amb un valor mig de 9,2 %,
calcita magnesiana (0,7 %) i dolomita (4,8 %). A desta-
car la presència d’halita (2,8 %) i guix (0,7 %). El trànsit
cap a la base del sondatge es fa amb uns 4 cm de llims
de coloracions més vermelloses en humit, i marrons en
sec que no mostren laminacions marcades i amb una
clara disminució del percentatge de matèria orgànica (al
voltant del 5 %). Aquest nivell dóna pas al nivell de la
base del sondatge, del qual s’hi poden observar uns
4 cm, clarament diferenciats de la resta. Correspon a
uns materials de color groc en humit que en sec donen
tonalitats marrons pàl·lides i amb uns percentatges de
matèria orgànica propers al 12 %. Texturalment es trac-
ta d’arenes de gra mitjà amb presència més o menys
important de fins. La mineralogia està dominada pels
carbonats, amb valors que poden superar el 70 % de
dolomita dins de les fraccions més fines, o 55 % de la
calcita dins de lo que són les arenes. El quars pot supe-
rar el 10 %; hi ha també feldspats (< 4 %) i argiles (il·lita
amb un 6 % i caolinita amb menys d’un 2%).
Interpretació
La part superior del sondatge correspondria, com
hem comentat en el cas anterior del sondatge GL01, a
les fàcies d’entrada llimoses arrossegades en moments
de fortes precipitacions. De fet aquest sondatge ens
indica la progradació en forma de “ventall” en un punt
més distal (en direcció a l’interior de la cavitat) dels
materials procedents de l’obertura de la sala d’Entrada.
Aquests sediments es disposen sobre unes arenes
dolomítiques, que ens indiquen un funcionament previ
de la sala a la qual s’hi ha anat acumulant restes de la
corrosió que ha afectat a les parets i espeleotemes, i
restes de calcita flotant.
SONDATGE GL03
Descripció
Aquest sondatge es troba localitzat abans de la sala
dels Dos Llacs dins del sector de Ponent de la cavitat
(Taula 1). Els 31 cm de potència de sediments que té
aquest sondatge corresponen a una acumulació de llims
arenosos de color gris obscur i de composició silícica.
La sedimentació de tot el sondatge és molt unifor-
Figura 33: Fotos de detall del rebliment sedimentari del sondatge GL01
me, amb seqüències marcades de textura granodecrei-
fet al llac d’entrada del sector Clàssic, on es pot observar la
xent especialment evidents a sostre o tram superior
típica estructura varvada marcada per l’acumulació de matè-
final en el qual s’hi observen els límits d’aquestes amb
ria orgànica (m.o.), així com la presència de llavors i cicatrius
erosives (s.e.).
laminacions d’uns 2 mm de potència de color blanc i
textura alternant arenosa - llimosa i que acaben amb
Figure 33: Details of the sedimentary infilling (core GL01) at Llac d’En-
materials més fins marronosos (Fig. 34). La resta del
trada (Clàssic sector), where varve lamination induced by a
concentration or organic matter (m.o.) can be seen, as well

sondatge presenta una coloració gris obscura en humit
as seed presence and erosive laminations (s.e.).
i gris vermellosa en sec amb petites variacions de tona-
78

Mostra
Profunditat (m)
Graves (%)
Arenes (%)
Fins (%)
Mitjana μm
Mediana μm
m/M
Moda μm
S.D. μm
Skewness
Sondatge 01
GL01-01
0-5,5
0,00
0,01
99,99
7,56
4,36
1,74
4,44
8,98
2,46
GL01-02
5,5-13
0,00
6,10
93,90
15,14
5,65
2,68
4,44
22,57
2,45
GL01-03
13-17
0,00
0,00
100,00
6,35
4,03
1,58
4,44
6,81
2,20
GL01-04
17-21
0,00
1,90
98,10
8,41
3,87
2,18
4,05
14,29
4,12
GL01-05
21-26,5
0,00
5,20
94,80
14,60
5,42
2,69
4,88
26,76
3,71
GL01-06
26,5-30
0,00
7,40
92,60
17,23
5,76
2,99
4,05
26,37
2,49
GL01-07
30-36
0,00
7,20
92,80
17,30
6,64
2,61
4,88
25,08
2,38
GL01-08
36-39
0,00
2,00
98,00
8,94
4,16
2,15
4,05
15,43
4,38
GL01-09
39-43,5
0,00
1,50
98,50
9,37
4,70
1,99
4,44
13,49
3,35
GL01-10
43,5-46
0,00
8,80
91,20
22,21
10,48
2,12
12,40
30,10
2,51
GL01-11
46-50
0,00
2,00
98,00
9,99
4,56
2,19
4,44
14,39
2,68
GL01-12
50-51,8
-
-
-
-
-
-
-
-
-
GL01-13
51,8-52,5
0,00
12,20
87,80
26,00
6,90
3,77
4,44
46,65
3,16
GL01-14
52,5-56,5
0,00
2,50
97,50
10,90
4,93
2,21
4,44
17,41
3,74
GL01-15
56,5-60
0,00
1,90
98,10
8,59
3,94
2,18
4,05
15,66
4,63
Sondatge 02
GL02-01
0-4
0,00
6,20
93,80
14,96
5,13
2,92
4,05
23,43
2,55
GL02-02
4-10
0,00
3,30
96,70
12,29
5,51
2,23
5,36
18,74
3,24
GL02-03
10-14,5
0,00
3,30
96,70
11,38
4,56
2,50
4,05
17,51
2,89
GL02-04
14,5-17
0,00
3,10
96,90
10,90
4,40
2,48
4,05
22,22
4,76
GL02-05
17-20,5
0,00
4,10
95,90
13,35
5,31
2,52
4,44
21,58
3,32
GL02-06
20,5-23
0,00
14,00
86,00
26,92
11,13
2,42
9,37
34,26
1,83
GL02-07
23-24,5
0,00
11,20
88,80
24,78
11,20
2,21
10,29
32,40
2,18
GL02-08
24,5-28
0,00
6,90
93,10
16,77
5,97
2,81
4,44
26,27
2,70
GL02-09
28-29,5
0,00
1,70
98,30
9,88
4,49
2,20
4,05
14,96
3,48
GL02-10F
29,5-32
0,00
1,20
98,80
10,56
7,02
1,50
10,29
13,39
4,26
GL02-11A
32-34?
-
-
-
-
-
-
-
-
-
GL02-11F
0,00
1,00
99,00
11,48
7,32
1,57
9,37
12,73
2,42
Sondatge 03
GL03-01
0-3,5
0,00
19,80
80,20
39,16
31,71
1,24
41,68
33,01
1,21
GL03-02
3,5-5
0,00
21,70
78,30
40,03
31,93
1,25
50,22
33,93
1,13
GL03-03
5-5,5
0,00
31,40
68,60
49,00
39,67
1,24
66,44
40,84
0,97
GL03-04
5,5-6
0,00
56,90
43,10
149,10
75,47
1,98
80,07
216,30
3,26
GL03-05
6-7
0,00
34,80
65,20
51,41
42,98
1,20
72,94
41,32
0,80
GL03-06
7-10,5
0,00
38,40
61,60
54,59
46,26
1,18
87,90
44,12
0,75
GL03-07
10,5-14
0,00
52,90
47,10
104,60
70,34
1,49
116,30
113,00
1,79
GL03-08
14-17
0,00
70,50
29,50
274,90
166,20
1,65
429,20
294,90
1,63
GL03-09
17-21
0,00
41,80
58,20
58,76
49,65
1,18
96,49
46,90
0,66
GL03-10
21-24
0,00
45,60
54,40
75,77
54,88
1,38
105,90
78,89
2,19
GL03-11
24-27
0,00
51,20
48,80
96,35
65,65
1,47
127,60
99,33
1,68
GL03-12
27-31
0,00
52,50
47,50
100,80
68,11
1,48
127,60
103,30
1,71
Sondatge 04
GL04-01
0-2
0,00
46,10
53,90
78,95
56,49
1,40
96,49
84,13
2,34
GL04-02
2-5
0,00
30,40
69,60
48,55
39,28
1,24
60,52
40,36
1,00
GL04-03
6-7,5
0,00
31,50
68,50
50,82
39,66
1,28
55,13
42,91
1,09
GL04-04
7,5-9,5
0,00
59,30
40,70
208,30
93,59
2,23
429,20
268,50
2,16
GL04-05
9,5-13
0,00
63,30
36,70
195,80
104,90
0,87
127,60
227,20
1,95
GL04-06
13-17,5
0,00
65,90
34,10
145,90
105,10
1,39
140,10
139,40
1,51
GL04-07
17,5-20
0,00
44,00
55,60
90,47
54,91
1,65
66,44
121,10
3,75
GL04-08
20-22,5
0,00
50,90
49,10
135,80
64,57
2,10
87,90
214,80
3,25
Sondatge 05
GL05-01
0-3
-
-
-
-
-
-
-
-
-
GL05-02
3-4,5
0,00
22,40
77,60
41,38
3,78
1,35
41,68
38,44
1,31
GL05-03
4,5-6,5
0,00
40,10
59,90
79,68
46,85
1,70
37,97
95,48
2,45
GL05-04
6,5-9,5
0,00
23,90
76,10
43,30
33,47
1,29
41,68
37,45
1,26
GL05-05
9,5-12
0,00
18,20
81,80
37,94
29,58
1,28
34,58
32,74
1,37
Sondatge 06
GL06-01
0-3,5
0,00
52,80
47,20
136,70
69,29
1,97
105,90
190,60
2,84
GL06-02
3,5-6,5
1,70
72,00
26,30
438,50
297,30
1,48
567,70
463,00
1,30
GL06-03
6,5-8,5
0,00
54,30
45,70
108,70
72,35
1,50
116,30
116,20
1,80
GL06-04
8,5-10
0,00
64,30
35,70
246,80
121,70
2,03
471,10
294,90
1,81
Sòl 07
GL07-01
sòl edàfic
0,00
14,30
85,70
31,82
8,40
3,79
31,50
55,56
2,93
Sondatge 08
GL08-01
0-3,5
0,00
22,40
77,60
41,30
33,59
1,23
45,75
33,55
1,07
GL08-02
3,5-9
0,00
32,30
67,70
50,20
41,91
1,20
60,52
39,28
0,87
GL08-03
9-10,5
0,00
21,30
78,70
39,80
32,34
1,23
45,75
32,80
1,07
GL08-03a
10,5-11
0,00
24,80
75,20
43,67
38,74
1,13
50,22
32,15
0,81
GL08-04
11-17
0,00
31,00
69,00
49,04
40,78
1,20
60,52
38,73
0,89
GL08-05
17-20
0,00
26,20
73,80
44,35
37,05
1,20
55,13
34,84
0,91
GL08-06
20-23
0,00
28,00
72,00
46,15
38,00
1,21
55,13
37,10
0,95
GL08-07
23-27
0,00
29,50
70,50
47,17
38,97
1,21
60,52
37,69
0,89
GL08-08
27-29
0,00
19,50
80,50
38,19
31,35
1,22
45,75
31,52
1,06
GL08-09
29-31
0,00
19,10
80,90
37,51
30,28
1,24
41,68
31,50
1,09
GL08-10
31-34
0,00
34,90
65,10
62,82
40,28
1,56
55,13
73,95
2,73
GL08-11
34-36
0,00
26,30
73,70
45,42
35,73
1,27
45,75
39,16
1,19
GL08-12
36-39
0,00
18,10
81,90
37,28
31,28
1,19
45,75
30,24
1,05
GL08-13
39-42,5
0,00
24,40
75,60
42,64
35,22
1,21
50,22
34,68
0,99
Sondatge 09
GL09-01
0-5
0,00
37,50
62,50
115,10
37,22
3,09
34,58
186,60
2,59
GL09-02
5-9
0,00
43,70
56,30
163,30
49,27
3,31
50,22
250,70
2,17
GL09-03
9-12
0,00
33,80
66,20
68,63
40,13
1,71
55,13
93,58
2,88
GL09-04
12-16,5
0,00
35,40
64,60
65,26
42,55
1,53
60,52
80,39
2,96
GL09-05
16,5-20
0,00
35,00
65,00
81,10
39,79
2,04
45,75
113,00
2,34
Sondatge 10
GL10-01
0-5
-
-
-
-
-
-
-
-
-
GL10-01a
-
-
-
-
-
-
-
-
-
GL10-02
5-10
-
-
-
-
-
-
-
-
-
GL10-03
10-15,5
-
-
-
-
-
-
-
-
-
GL10-03a
-
-
-
-
-
-
-
-
-
GL10-04
15,5-21
-
-
-
-
-
-
-
-
-
GL10-05
21-27
0,00
43,50
56,50
77,20
52,68
1,47
87,90
86,21
2,40
GL10-06
27-31
-
-
-
-
-
-
-
-
-
GL10-07
31-35
-
-
-
-
-
-
-
-
-
GL10-07a
-
-
-
-
-
-
-
-
-
GL10-08
35-36
0,00
35,10
64,90
52,28
44,07
1,19
72,94
41,43
0,84
GL10-09
36-40
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Sondatge 11
GL11-01
0-6
0,00
81,30
18,73
557,61
528,94
1,05
684,16
435,23
0,61
GL11-02
6-12
0,00
78,21
21,79
410,23
360,78
1,14
517,18
348,29
0,73
Taula 3: Paràmetres estadístics texturals de les mostres estudiades.
Table 3: Textural statistical parameters of the studied samples.
79

litat. El percentatge de matèria orgànica és la més ele-
nes molt fines (D50 = 84,6 μm). La mineralogia
vada de totes les mostres recollides a la cova de sa
d’aquesta unitat està dominada pels carbonats amb
Gleda amb un valor mitjà proper al 16 % i que en algu-
quasi un 75 % de mitjana de calcita amb petites pro-
nes mostres arriba a superar el 20 %. Des del punt de
porcions de dolomita (> 1,3 %) i de calcita magnesiana
vista textural, les arenes representen poc més del 43 %
(> 0,3 %). El quars representa un 10,5 % i els feldspats
i els fins els 57 % dels quals només el 7 % corresponen
prop d’un 1 %. A les argiles, corresponen un 4,5 %
a argiles. El valor mitjà de la mida de gra és de 91,2 μm
d’il·lita i un 2,1 % de caolinita. L’halita hi és omnipresent
(arenes molt fines) i el valor de la mediana es de
amb poc més del 5 %.
61,9 μm (llims molt gruixuts). En alguna mostra el per-
La unitat superior es disposa de forma gradual
centatge de les arenes molt gruixudes poden arribar a
sobre l’anterior i destaca la coloració marró en humit
superar el 5 %. La mineralogia està dominada pels car-
que dóna colors grocs vermellosos en sec i un clar
bonats en les fàcies texturalment més gruixudes, amb
increment (> 14 %) en matèria orgànica respecte a la
uns valors mitjans de 42,6 % per a la calcita. També hi
unitat sotajacent. Amb una lleugera laminació, textural-
ha dolomita (6,7 % de mitjana) i argiles (amb un 3,7 %
ment és molt més fina, amb una proporció d’arenes que
d’il·lita i un 1,3 % de caolinita). El quars, present majori-
no arriba al 36 % mentre que els fins superen el 64 %
tàriament en les fraccions llimoses, representa poc més
de composició mitjana, dels quals les argiles en són el
del 25 % i el feldspat hi és amb poc més del 3 %.
7,3 %. El valor mitjà de la mida de gra és 59,4 μm (llims
També hi és present l’halita amb quasi un 5 %, i en el
molt gruixuts) mentre que la mediana correspon també
nivell superior s’ha observat guix (< 1 %).
als llims molt gruixuts (D50 = 45,1 μm). La mineralogia
d’aquesta unitat mostra proporcions similars de carbo-
Interpretació
nats i silícics. Així, la composició carbonatada està
dominada per la dolomita (32,8 %), calcita amb un
Les fàcies que presenta aquest sondatge s’interpre-
6,4 % i també calcita magnesiana (1,4 %). El quars
ten com a una mescla de sediments procedents de dos
representa un 34,6 % i els feldspats poc més del 3,2 %.
processos diferents. Per una banda tindríem, com en els
La il·lita amb més de un 8,2 % i la caolinita amb 3,5 %
casos anteriors les aportacions dels llims silícics externs
són les argiles presents. A destacar la probable presèn-
relacionats amb la proximitat de la sala d’Entrada de la
cia d’anhidrita. L’halita també hi és omnipresent amb
cavitat i que es donarien en moments puntuals i amb
poc més del 7 %.
forta intensitat (seqüències granodecreixents) i per altra
l’acumulació de materials carbonatats de textura areno-
Interpretació
sa dipositats in situ, sigui a partir de l’acumulació de cal-
cita flotant, sigui a partir de la pluja de restes de la roca
Aquest sondatge enregistra l’acumulació de sedi-
encaixant per efectes de la corrosió. La gran proporció
ments procedents d’una font exterior que es dipositen
de matèria orgànica i la coloració gris obscura de tot el
sobre una acumulació de materials carbonatats proce-
sondatge ens indicaria la preservació de la matèria orgà-
dents de l’acumulació de grans carbonatats residuals
nica probablement per la presència d’aigües anòxiques
de la corrosió de les parets i calcita flotant. Això podria
en aquest indret (es tracta del sondatge realitzat a més
indicar etapes de fluctuació relativament recents del
profunditat dins de la cavitat). El sostre del sondatge ens
nivell de les aigües freàtiques a la cavitat per tal de
indicaria un canvi en les condicions, amb una clara oxi-
poder haver-hi cambres d’aire i així produir-se la preci-
genació i unes aportacions externes molt més impor-
pitació de la calcita flotant.
tants que la pròpia producció interna.
SONDATGE GL05
SONDATGE GL04
Descripció
Descripció
Aquest sondatge es troba localitzat a la sala des
Aquest sondatge es troba localitzat al circuit dels
Cendrar dins del sector Clàssic de la cavitat (Taula 1).
Pirates dins del sector Clàssic de la cavitat (Taula 1).
Es tracta d’un sondatge de només 12 cm de potència de
Els 23 cm de potència de sediments que té corresponen
sediments que corresponen a una acumulació de llims
a una acumulació de llims vermellosos de composició
arenosos amb alguns clastos.
silícica a sostre sobre una base arenosa groga de com-
El sondatge presenta una coloració alternant ver-
posició carbonatada.
mell fosc a marró fort en humit que és groc vermellós a
Sobre la base del sondatge formada probablement
vermell groguenc en sec. Els percentatges de matèria
per llims vermells que no ha estat possible mostrejar,
orgànica a sostre del sondatge superen el 15 % mentre
s’hi diferencien dues unitats. La inferior de 13 cm de
que a la resta estan al voltant del 7 %. Dins del sondat-
potència presenta una coloració groga en humit i groc
ge s’hi observen nivells diferents amb contactes relati-
marronenca en sec. Amb un 5 % de matèria orgànica
vament nets que venen donats per la variació en el per-
està formada per arenes llimoses. La textura presenta
centatge de la fracció arena. Encara que la mitjana del
un 57 % de fracció arena, en la qual hi dominen les are-
contingut d’arenes en el sondatge és de 26,2 % aquests
nes mitjanes (Taula 4) i un 43 % per fins dels quals un
valors (Taula 3) poden arribar a superar el 40 % (mos-
3,7 % són argiles. El valor mitjà de la mida de gra és
tra GL05-03). La mitjana del contingut en fins és del
155,3 μm (arenes fines) i la mediana correspon a are-
73,9 % dels quals només un 6,9 % correspon a les argi-
80

Grava
Arena
Llim
Argila
Mostra
Profunditat
AMG
AG
AM
AF
AMF
(m)
>2mm
2-1mm
1-0.5mm
0.5-0.2mm
0.2-0.1mm
0.1-0.06
62-4 mm
<4mm
Sondatge 01
GL01-01
0-5,5
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,01
53,29
46,70
GL01-02
5,5-13
0,00
0,00
0,00
0,00
1,20
5,80
53,50
39,50
GL01-03
13-17
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
50,30
49,70
GL01-04
17-21
0,00
0,00
0,00
0,00
1,00
1,90
46,80
50,30
GL01-05
21-26,5
0,00
0,00
0,00
0,00
1,00
2,20
55,20
41,60
GL01-06
26,5-30
0,00
0,00
0,00
0,00
1,10
6,30
53,80
38,80
GL01-07
30-36
0,00
0,00
0,00
0,00
0,60
6,60
56,80
36,00
GL01-08
36-39
0,00
0,00
0,00
0,00
0,20
1,80
49,50
48,50
GL01-09
39-43,5
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
1,50
54,60
43,90
GL01-10
43,5-46
0,00
0,00
0,00
0,00
2,00
6,80
64,60
26,60
GL01-11
46-50
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
2,00
52,80
45,20
GL01-12
50-51,8
-
-
-
-
-
-
-
-
GL01-13
51,8-52,5
0,00
0,00
0,00
0,80
3,90
7,50
53,60
34,20
GL01-14
52,5-56,5
0,00
0,00
0,00
0,00
0,30
2,10
55,10
42,50
GL01-15
56,5-60
0,00
0,00
0,00
0,00
0,10
1,80
47,50
50,60
Sondatge 02
GL02-01
0-4
0,00
0,00
0,00
0,00
0,30
5,90
51,80
42,00
GL02-02
4-10
0,00
0,00
0,00
0,00
0,20
3,10
57,00
39,70
GL02-03
10-14,5
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
3,30
51,30
45,40
GL02-04
14,5-17
0,00
0,00
0,00
0,00
1,10
2,00
50,60
46,30
GL02-05
17-20,5
0,00
0,00
0,00
0,00
0,70
3,40
55,40
40,50
GL02-06
20,5-23
0,00
0,00
0,00
0,00
2,20
11,80
59,70
26,30
GL02-07
23-24,5
0,00
0,00
0,00
0,00
2,00
9,20
64,30
24,50
GL02-08
24,5-28
0,00
0,00
0,00
0,00
0,30
5,60
56,20
37,90
GL02-09
28-29,5
0,00
0,00
0,00
0,00
0,10
1,60
52,10
46,20
GL02-10F
29,5-32
0,00
0,00
0,00
0,00
0,20
1,00
67,20
31,60
GL02-11A
32-34?
-
-
-
-
-
-
-
-
GL02-11F
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
1,00
69,90
29,10
Sondatge 03
GL03-01
0-3,5
0,00
0,00
0,00
0,00
2,50
17,30
70,90
9,30
GL03-02
3,5-5
0,00
0,00
0,00
0,00
2,70
19,00
69,20
9,10
GL03-03
5-5,5
0,00
0,00
0,00
0,00
6,00
25,40
60,50
8,10
GL03-04
5,5-6
0,00
1,70
4,50
9,90
14,80
26,00
39,37
3,73
GL03-05
6-7
0,00
0,00
0,00
0,00
6,40
28,20
57,60
7,80
GL03-06
7-10,5
0,00
0,00
0,00
0,10
8,00
30,30
53,19
8,41
GL03-07
10,5-14
0,00
0,00
1,10
9,10
20,00
22,70
40,25
6,85
GL03-08
14-17
0,00
3,60
14,80
22,90
15,20
14,00
25,59
3,91
GL03-09
17-21
0,00
0,00
0,00
0,10
10,60
31,10
50,29
7,91
GL03-10
21-24
0,00
0,00
0,10
3,60
15,30
26,60
46,83
7,57
GL03-11
24-27
0,00
0,00
0,40
7,60
19,80
23,40
42,52
6,28
GL03-12
27-31
0,00
0,00
0,40
8,80
19,80
23,50
41,61
5,89
Sondatge 04
GL04-01
0-2
0,00
0,00
0,30
4,20
14,50
27,10
46,72
7,18
GL04-02
2-5
0,00
0,00
0,00
0,00
5,90
24,50
61,13
8,47
GL04-03
6-7,5
0,00
0,00
0,00
0,10
7,40
24,00
61,27
7,23
GL04-04
7,5-9,5
0,00
3,60
9,70
16,70
12,90
16,40
36,22
4,48
GL04-05
9,5-13
0,00
1,10
9,60
16,60
17,50
18,50
34,68
2,02
GL04-06
13-17,5
0,00
0,00
3,20
14,80
24,80
23,10
31,87
2,23
GL04-07
17,5-20
0,00
0,20
1,30
6,30
11,00
25,60
50,75
4,85
GL04-08
20-22,5
0,00
1,60
5,00
7,00
11,90
25,40
44,44
4,66
Sondatge 05
GL05-01
0-3
-
-
-
-
-
-
-
-
GL05-02
3-4,5
0,00
0,00
0,00
0,00
4,90
17,50
67,00
10,60
GL05-03
4,5-6,5
19,13
21,44
21,47
16,88
9,94
1,48
3,48
0,32
GL05-04
6,5-9,5
0,00
0,00
0,00
0,00
4,50
19,40
67,95
8,15
GL05-05
9,5-12
0,00
0,00
0,00
0,00
2,60
15,60
73,15
8,65
Sondatge 06
GL06-01
0-3,5
0,00
0,90
4,80
10,10
15,00
22,00
41,31
5,89
GL06-02
3,5-6,5
0,30
11,00
23,00
18,10
10,40
10,90
23,36
2,94
GL06-03
6,5-8,5
0,00
0,00
1,30
10,10
18,80
24,10
39,70
6,00
GL06-04
8,5-10
0,00
3,50
13,00
18,10
14,80
14,90
31,41
4,29
Sòl 07
GL07-01
sòl edàfic
0,00
0,00
0,00
1,80
5,10
7,40
49,30
36,40
Sondatge 08
GL08-01
0-3,5
0,00
0,00
0,00
0,00
2,60
19,80
69,24
8,36
GL08-02
3,5-9
0,00
0,00
0,00
0,00
5,50
26,80
60,30
7,40
GL08-03
9-10,5
0,00
0,00
0,00
0,00
2,10
19,20
69,45
9,25
GL08-03a
10,5-11
0,00
0,00
0,00
0,00
1,90
22,90
67,80
7,40
GL08-04
11-17
0,00
0,00
0,00
0,00
5,10
25,90
61,36
7,64
GL08-05
17-20
0,00
0,00
0,00
0,00
2,90
23,30
65,81
7,99
GL08-06
20-23
0,00
0,00
0,00
0,00
4,10
23,90
63,63
8,37
GL08-07
23-27
0,00
0,00
0,00
0,00
4,40
25,10
62,10
8,40
GL08-08
27-29
0,00
0,00
0,00
0,00
1,60
17,90
70,60
9,90
GL08-09
29-31
0,00
0,00
0,00
0,00
1,60
17,50
70,50
10,40
GL08-10
31-34
0,00
0,00
0,10
3,10
9,60
22,10
56,18
8,92
GL08-11
34-36
0,00
0,00
0,00
0,00
5,30
21,00
64,75
8,95
GL08-12
36-39
0,00
0,00
0,00
0,00
1,30
16,80
71,97
9,93
GL08-13
39-42,5
0,00
0,00
0,00
0,00
2,90
21,50
66,41
9,19
Sondatge 09
GL09-01
0-5
0,00
0,50
5,10
9,60
8,20
14,10
51,50
11,00
GL09-02
5-9
0,00
1,90
8,90
11,10
7,60
14,20
47,32
8,98
GL09-03
9-12
0,00
0,00
0,60
5,20
6,70
21,30
56,62
9,58
GL09-04
12-16,5
0,00
0,00
0,50
3,70
7,90
23,30
55,73
8,87
GL09-05
16,5-20
0,00
0,00
1,10
8,60
7,20
18,10
55,83
9,17
Sondatge 10
GL10-01
0-5
-
-
-
-
-
-
-
-
GL10-01a
-
-
-
-
-
-
-
-
GL10-02
5-10
-
-
-
-
-
-
-
-
GL10-03
10-15,5
-
-
-
-
-
-
-
-
GL10-03a
-
-
-
-
-
-
-
-
GL10-04
15,5-21
-
-
-
-
-
-
-
-
GL10-05
21-27
0,00
0,00
0,20
5,10
11,80
26,40
51,06
5,44
GL10-06
27-31
-
-
-
-
-
-
-
-
GL10-07
31-35
-
-
-
-
-
-
-
-
GL10-07a
-
-
-
-
-
-
-
-
GL10-08
35-36
0,00
0,00
0,00
0,00
6,60
28,50
58,56
6,34
GL10-09
36-40
-
-
-
-
-
-
-
-
Sondatge 11
GL11-01
0-6
0,00
14,16
37,30
18,60
7,80
3,40
10,48
8,26
GL11-02
6-12
0,00
6,20
28,30
26,41
11,80
5,50
12,60
9,19
Taula 4: Valors percentuals de les diverses fraccions texturals.
Table 4: Percentage values of the different textural values.
81

Sondatge
Mostra
esmectita
il·lita
guix
caolinita
anhydrita
aragonita
quars
feldspat
LMC
HMC
dolomita
halita
GL01
GL01-01
0,00
16,13
0,00
4,42
0,00
0,00
47,84
3,81
3,90
4,69
5,65
3,27
GL01-02
0,00
14,76
0,00
5,71
11,98
0,00
52,86
7,45
7,11
4,01
0,00
4,66
GL01-03
2,18
8,08
0,00
4,38
0,00
0,00
42,99
6,94
3,64
5,17
0,00
2,48
GL01-04
0,00
11,66
0,00
6,36
9,64
0,00
54,35
11,23
8,44
0,00
0,00
3,06
GL01-05
0,00
8,68
0,00
5,33
6,18
0,00
49,02
7,15
5,28
4,73
5,64
3,50
GL01-06
0,00
8,84
0,00
5,74
0,00
0,00
42,91
6,51
5,16
0,00
4,35
3,37
GL01-07
0,00
7,08
0,00
4,71
0,00
0,00
50,63
6,86
4,90
0,00
3,31
5,39
GL01-08
0,00
10,46
0,00
7,79
0,01
0,00
50,38
6,95
4,09
4,14
0,00
3,38
GL01-09
0,00
10,54
0,00
5,58
0,00
0,00
46,03
4,84
0,00
5,37
3,40
0,00
GL01-10
7,59
10,07
0,00
6,35
0,00
0,00
66,54
6,63
5,86
3,78
10,45
2,99
GL01-11
0,00
13,18
0,00
6,84
4,73
0,00
34,86
5,66
9,44
0,00
1,86
3,52
GL01-13
0,00
10,62
0,00
5,28
0,00
0,00
48,12
5,28
7,19
5,28
6,53
3,40
GL01-14
0,00
9,23
0,00
5,12
0,00
0,00
49,02
3,18
6,74
3,57
5,07
3,43
GL01-15
12,39
12,54
0,00
6,55
4,03
0,00
45,92
4,75
3,54
4,40
5,43
2,48
GL02
GL02-01
0,00
11,13
0,00
4,48
0,00
0,00
44,42
0,00
0,00
0,00
3,73
4,53
GL02-02
0,00
11,21
0,00
4,64
0,00
0,00
53,06
7,17
5,72
0,00
6,23
3,58
GL02-03
0,00
11,01
0,00
4,40
0,00
0,00
46,70
5,70
2,10
2,61
0,00
4,09
GL02-04
0,00
10,68
0,00
7,62
0,00
0,00
51,24
8,34
6,29
0,00
0,00
0,00
GL02-05
0,00
9,36
1,94
3,82
0,00
0,00
45,29
0,00
5,79
0,00
0,00
3,70
GL02-06
0,00
6,94
0,00
4,29
0,00
0,00
40,14
9,40
31,95
0,00
6,64
3,49
GL02-07
0,00
8,06
0,00
3,74
0,00
0,00
56,16
7,58
13,24
0,00
13,14
3,38
GL02-08
0,00
6,65
0,00
4,61
0,00
0,00
47,75
4,05
13,26
0,00
7,86
0,00
GL02-09
0,00
7,50
0,00
4,58
0,00
0,00
48,42
5,72
4,53
3,20
5,75
2,41
GL02-10F
0,00
6,00
0,00
2,05
0,00
0,00
10,72
4,53
8,56
0,00
76,01
3,13
GL02-11A
0,00
0,00
0,00
0,01
0,00
0,00
0,00
0,00
55,14
0,00
4,48
0,00
GL02-11F
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
11,10
0,00
21,54
0,00
38,60
7,99
GL03
GL03-01
0,00
8,69
4,37
5,15
0,00
0,00
52,01
4,83
16,42
0,00
0,00
7,95
GL03-02
0,00
2,82
0,00
0,01
0,01
0,00
27,05
3,18
37,97
0,00
8,33
6,23
GL03-03
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
11,06
1,38
29,36
0,00
23,63
8,52
GL03-04
0,00
0,01
0,00
0,00
0,00
0,00
26,67
1,93
32,15
0,00
15,81
5,41
GL03-05
0,00
6,58
0,00
2,23
0,00
2,44
18,78
3,34
37,13
0,00
13,65
5,21
GL03-06
0,00
6,62
0,00
2,09
0,00
0,00
20,54
2,96
49,47
0,00
3,31
4,81
GL03-07
0,00
6,47
0,00
1,52
0,00
0,00
24,75
3,65
52,94
0,00
2,76
3,36
GL03-08
0,00
5,14
0,00
2,59
2,99
0,00
21,15
7,68
40,97
0,00
1,59
5,41
GL03-09
0,00
0,01
0,00
0,01
0,00
0,00
21,00
3,36
58,85
0,00
2,65
3,30
GL03-10
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
20,22
2,01
56,24
0,00
2,89
3,21
GL03-11
0,00
3,51
0,00
1,57
0,00
0,00
30,97
2,55
48,01
0,00
3,24
2,87
GL03-12
0,00
4,35
0,00
0,00
0,00
0,00
26,65
0,00
51,91
0,00
2,34
2,90
GL04
GL04-01
0,00
9,09
0,00
6,33
4,29
0,00
45,90
5,58
0,00
4,19
16,73
7,89
GL04-02
0,00
7,32
0,00
4,22
0,01
0,00
28,93
4,06
3,36
0,00
46,68
5,42
GL04-03
0,00
8,20
0,00
0,02
4,07
0,00
28,94
0,00
15,93
0,00
34,94
7,90
GL04-04
0,00
1,77
0,00
1,42
0,00
0,00
7,23
0,00
80,49
0,00
6,83
2,26
GL04-05
0,00
1,55
0,00
0,00
0,00
0,00
3,19
0,00
93,42
0,00
0,00
1,83
GL04-06
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
4,09
0,00
90,61
0,00
0,00
5,29
GL04-07
0,00
14,77
0,00
6,88
0,00
0,00
30,57
4,76
28,92
0,00
0,00
14,10
GL04-08
0,00
4,70
0,00
2,52
0,00
0,00
8,05
0,00
79,70
1,79
0,00
3,23
GL05
GL05-01
0,00
1,09
0,00
0,01
0,00
0,00
5,29
0,00
90,77
0,00
2,25
0,59
GL05-02
0,00
5,04
0,00
3,41
0,00
0,00
39,19
6,57
8,57
0,00
31,69
5,54
GL05-03
0,00
1,31
0,00
0,00
0,00
0,00
7,82
0,00
88,79
0,00
1,31
0,76
GL05-04
0,00
6,83
0,00
3,13
3,17
0,00
71,10
5,55
1,96
0,00
6,32
1,93
GL05-05
0,00
9,23
0,00
4,98
4,21
0,00
66,97
5,32
2,97
3,91
0,00
2,42
GL06
GL06-01
0,00
4,65
0,00
2,77
0,00
0,00
55,83
2,02
2,76
0,00
22,16
6,58
GL06-02
0,00
8,94
0,00
2,72
0,00
0,00
84,75
6,54
7,10
0,00
6,28
11,37
GL06-03
0,00
5,37
0,00
2,11
0,00
0,00
29,15
4,46
14,63
0,00
28,33
5,65
GL06-04
0,00
3,34
0,00
2,84
13,10
0,00
46,08
5,06
6,34
3,65
8,80
10,78
GL07
GL07-01
1,11
3,51
0,00
2,24
0,00
0,00
74,24
7,31
7,44
4,15
0,00
0,00
GL08
GL08-01
0,00
6,63
0,00
4,03
0,00
0,00
62,13
5,74
13,74
3,84
0,00
3,90
GL08-02
0,00
16,04
0,00
25,06
0,00
0,00
6,76
18,32
20,94
6,15
6,70
0,02
GL08-03
0,00
7,33
0,00
3,72
0,00
0,00
58,14
8,88
16,86
2,14
2,92
0,01
GL08-03a
0,00
5,40
0,00
2,37
0,00
0,00
63,08
2,63
26,52
0,00
0,00
0,00
GL08-04
0,00
6,77
0,00
4,03
0,00
0,00
65,03
6,80
11,74
2,62
0,00
3,01
GL08-05
0,00
8,92
0,00
4,64
0,00
0,00
61,83
7,80
10,99
2,78
0,00
3,04
GL08-06
0,00
11,43
0,00
4,46
0,00
0,00
55,30
9,11
19,69
0,00
0,00
0,01
GL08-07
0,00
9,61
0,00
4,23
0,00
0,00
56,69
7,44
19,40
2,62
0,00
0,01
GL08-08
0,00
7,10
0,00
3,55
0,00
0,00
49,26
4,66
29,58
0,00
5,86
0,00
GL08-09
0,00
9,79
0,00
5,88
0,00
0,00
63,80
7,78
12,74
0,00
0,01
0,00
GL08-10
0,00
8,64
0,00
4,47
0,00
0,00
61,26
6,25
19,37
0,00
0,01
0,01
GL08-11
0,00
7,92
0,00
4,75
0,00
0,00
57,65
4,49
25,17
0,00
0,01
0,01
GL08-12
0,01
7,04
0,00
4,12
0,00
0,00
60,63
4,36
18,86
3,18
0,00
1,80
GL08-13
0,00
8,18
0,00
3,36
0,00
0,00
63,52
4,73
18,27
0,00
1,95
0,00
GL09
GL09-01
0,00
0,00
0,00
0,01
0,00
0,00
0,00
0,00
46,40
0,00
50,47
3,13
GL09-02
0,00
0,01
0,00
0,00
0,00
0,00
5,76
0,00
0,00
0,00
90,45
3,78
GL09-03
0,00
5,75
0,00
2,47
0,00
0,00
15,63
2,74
0,00
0,00
70,67
2,74
GL09-04
0,00
5,07
0,00
2,87
0,00
0,00
14,09
0,00
5,70
0,00
65,98
6,29
GL09-05
0,00
0,01
0,00
0,00
0,00
0,00
12,41
0,00
1,64
0,00
82,57
3,38
GL10
GL10-01
0,00
2,96
0,00
1,30
0,00
0,00
2,34
0,00
19,71
0,00
43,17
30,52
GL10-01a
0,00
0,01
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
4,45
0,00
92,76
2,79
GL10-02
0,00
0,01
0,00
0,00
0,00
0,00
4,80
0,00
56,68
0,00
33,91
4,61
GL10-03
0,00
0,01
0,00
0,00
0,00
0,00
3,84
0,00
56,71
0,00
33,37
6,07
GL10-03a
0,00
0,00
0,00
0,01
0,00
0,00
2,28
0,00
36,13
0,00
57,96
3,62
GL10-04
0,00
0,01
0,00
0,01
0,00
0,00
4,24
0,00
27,00
10,86
49,79
8,09
GL10-05
0,00
5,50
0,00
2,55
0,00
0,00
7,75
2,17
16,94
0,00
60,38
4,71
GL10-06
0,00
8,22
0,00
3,03
0,00
0,00
9,95
0,00
26,50
0,00
44,91
7,39
GL10-07
0,00
3,38
0,00
2,09
0,00
0,00
8,74
0,00
13,21
0,00
67,10
5,47
GL10-07a
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
97,57
2,43
GL10-08
0,00
0,01
0,00
3,57
0,00
0,00
9,63
0,00
58,18
0,00
21,44
7,17
GL10-09
0,00
3,05
0,00
0,00
0,00
0,00
4,18
0,00
48,21
0,00
41,52
3,04
GL11
GL11-01
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,46
0,00
82,44
0,00
13,41
3,70
GL11-02
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
0,00
1,06
0,00
82,46
0,00
12,91
3,58
Taula 5: Valors percentuals semi-quantitatius de la composició minera-
Table 5: Semi-quantitative percentages of the mineralogical composi-
lògica de les mostres estudiades a la cova de sa Gleda.
tion of samples from Cova de sa Gleda.
82

Figura 34: Corbes texturals i difractograma de la mineralogia de mos-
Figure 34: Different sedimentary events in Cova de sa Gleda core
tres seleccionades del sondatge GL03 on s’hi poden obser-
GL03. Some selected grain-size curves and X-ray diffracto-
var diversos episodis sedimentaris.
grams are shown.
les, valor que quasi és nul en els nivells amb major pro-
amb quasi un 90 % de calcita i poc més del 1,7 % de
porció arenosa. En aquest mateix nivell la proporció de
dolomita. El quars tan sols representa un 6,6 % i les
graves supera el 19 %. El valor mitjà de la mida de gra
argiles quasi absents (il·lita amb un 1,2 %). L’halita pre-
de tot el sondatge és de 50,6 μm (llims gruixuts) i el
senta tan sols un 0,6 %. En el cas dels nivells llimosos,
valor de la mediana correspon a llims gruixuts (D50 =
és el quars el que domina amb quasi un 60 %, i les argi-
28,42 μm). Des del punt de vista de la mineralogia hi ha
les superen el 10 % (la il·lita amb un 7,1 % i la caolinita
una clara dicotomia entre els nivells més llimosos i els
amb un 3,8 %). Els feldspats representen el 5,8 % i els
que hi predominen les arenes. En el cas d’aquests
carbonats tenen dolomita amb un 12,7 %, calcita amb
darrers, la composició és eminentment carbonatada,
un 4,5 % i també calcita magnesiana amb un 1,3% de
83

mitjana. L’halita representa el 3,3 %. A destacar en els
sent amb un 6,1 % en els nivells grocs i duplica el seu
nivells inferiors la presència d’anhidrita amb uns valors
percentatge en els nivells obscurs.
que poden arribar a superar el 4 %.
Interpretació
Interpretació
Els sediments que presenta aquest sondatge són
Els sediments d’aquest sondatge corresponen a les
de difícil interpretació. S’hi observen dues seqüències
característiques fàcies d’entrada formades per sedi-
pràcticament idèntiques en les quals sobre uns nivells
ments llimosos silícics vermells, aportats des d’entrades
obscurs amb major percentatge de matèria orgànica
a la cavitat (avui en dia taponades) i que en aquest cas
s’acumulen sediments de composició més carbonatada
incorporen també abundants fragments de roca, intro-
procedent de la corrosió de la roca. La magra aportació
duïts de forma residual com a resultat del taponament
de material llimós vermell podria venir donada per
de l’entrada probablement per processos de microfrac-
l’allunyament d’una possible entrada, juntament amb el
turació i col·lapse.
fet que aquesta sembla que s’ha tapat en temps histò-
rics. De fet, converses amb pagesos d’avançada edat
de la zona, ens han indicat que en temps recents, algu-
SONDATGE GL06
na d’aquestes entrades ha estat utilitzada com a abo-
cador de pedres recollides al llaurar els camps, fet que
Descripció
por haver esdevingut durant dècades i fins i tot segles.
Aquest sondatge es troba localitzat a la cambra
dels Moros dins del sector Cinc-cents de la cavitat
MOSTRA GL07
(Taula 1). Es tracta d’un sondatge de només 10 cm de
potència de sediments que corresponen a una acumu-
En aquest cas es tracta d’una mostra obtinguda a
lació de llims orgànics.
l’exterior de la cavitat prop de la sala d’Entrada corres-
S’hi diferencien dos tipus diferents de sediments
ponent al sòl edàfic i que s’ha obtingut per a comparar
alternants amb capes d’uns dos centímetres de potència
amb els sediments mostrejats a l’interior de la cavitat.
amb contactes molt nets (Fig. 35). Per una banda tenim
Les característiques generals del sediments procedents
coloracions groguenques que alternen amb nivells
del sòl es poden observar amb més detall a les Taules
negres en humit i que en sec donen coloracions marro-
2, 3, 4 i 5, són d’uns sediments de color predominant-
noses i grisoses respectivament. Els percentatges de
ment marró, amb continguts de matèria orgànica supe-
matèria orgànica són molt similars amb un valors mitjans
riors al 16 % formats per fins amb un 85,7 % dels quals
superiors al 19 % (21 % en el cas dels nivells més obs-
les argiles representen més del 36 %, i per arenes amb
curs). Pel que fa a la mida de gra, els nivells obscurs
el restant 14,3 % en la qual hi domina la fracció d’are-
estan format majoritàriament per arenes (amb elevats
nes molt fines. La mitjana de la mida de gra és de
percentatges de la fracció d’arenes gruixudes) amb poc
31,82 μm (llims molt gruixuts) i el valor de la mediana
més del 68 % mentre que els fins tenen poc més del
situa aquests sediments dins dels llims mitjans (D50 =
31 % del qual només un 3,5 % correspon a la fracció de
8,4 μm). La mineralogia està dominada pel quars amb
les argiles. El valor mitjà de la mida de gra és de 342, 7
un 74,2 % i té un 7,3 % de feldspats. La calcita repre-
μm (arenes mitjanes) mentre que la mediana correspon
senta el 7,4 % i la calcita magnesiana un 4,2 %. Les
a la ració arenes fines (D50 = 209,5 μm). Els nivells gro-
argiles estant presents amb la il·lita (3,5 %), la caolinita
guencs presenten un percentatge de la fracció arenes
(2,2 %) i altres (1,1 %).
del 53,5 % i els fins són un 46,5 % dels quals les argiles
en són poc més d’un 6 %. En aquest cas els valors mit-
jans de la mida de gra són molt més baixos, amb una
SONDATGE GL08
mitjana de 122,7 μm (arenes molt fines) i una mediana
que cau també dins de la fracció arenes molt fines (D50
Descripció
= 70,82 μm). La mineralogia dels diversos nivells és
també diferent, encara que no amb tanta intensitat com
Aquest sondatge es troba localitzat a la galeria de
ho és la variació textural. Encara que el mineral domi-
les Còniques dins del sector Cinc-cents de la cavitat
nant és el quars (42,5 % en els nivells grocs i 65,4 % en
(Taula 1). És el sondatge amb més potència de sedi-
els nivells obscurs), els carbonats presenten elevades
ment obtingut, arribant a presentar una potència de
proporcions en els nivells grocs. Així la dolomita és el
sediments de 42,5 cm que corresponen de forma molt
principal component carbonatat amb un 25,25 % (només
uniforme a una acumulació de llims vermellosos.
7,5 % en els nivells negres), la calcita amb un 8,7 %
El sondatge es caracteritza per la seva uniformitat
(6,7 % en els nivells obscurs en els quals també hi ha
amb una marcada laminació submil·limètrica tipus var-
calcita magnesiana –1,8 %). Els feldspats presenten
ves, donada probablement per l’acumulació de matèria
percentatges un poc superiors en el cas dels nivells obs-
orgànica que presenta valors mitjans entre el 7 i el 8 %.
curs (5,8 % per un 3,2 % en el cas dels nivells grocs),
El color dels sediments és vermellós en humit i groc ver-
mentre que les argiles presenten valors molt similars (un
mellós en sec. La textura està dominada pels fins amb
6 % per la il·lita i un 2,5 % per a la caolinita). A destacar
poc més del 74 % de mitjana dels quals un 8,7 % corres-
la presència d’anhidrita a la base del sondatge amb un
pon a la fracció de les argiles. Les arenes representen el
valor que puntualment supera el 13 %. L’halita està pre-
25,6 % estan dominades per la fracció d’arenes molt
84

Figura 35: La ciclicitat en la sedimentació és un fet corrent en l’acumu-
Figure 35: Sedimentary ciclicity is a characteristic trend in the sedimen-
lació sedimentària a la cova de sa Gleda.
tation processes at Cova de sa Gleda.
85

Figura 36: Aspecte textural i de color i composició mineralògica dels
Figure 36: Colour and textural appearance and X-ray diffractograms of
sondatges GL09 i GL10.
GL09 and GL10 cores.
86

Figura 37: Acumulació de grans blocs produïts per l’esfondrament de
Figure 37: Fallen blocks due to collapse are present all around the
sales i que estan presents arreu de la cavitat (Foto C. Bodi).
cavity (Photo C. Bodi).
fines. La mitjana de la mida de gra és de 44,7 μm (llims
SONDATGE GL09
molt gruixuts) i el valor de la mediana situa aquests sedi-
ments també dins dels llims molt gruixuts (D50 =
Descripció
36,1 μm). La mineralogia està dominada pels compo-
nents silícics, amb el quars com a principal mineral amb
Aquest sondatge es troba localitzat a la galeria de
un 56,1 %, els feldspats amb un 7,1 % i les argiles, amb
les Haloclines, prop de la galeria dels Degotissos dins
un 8,6 % per la il·lita i un 5,6 % per la caolinita. Els car-
del sector de Ponent de la cavitat (Taula 1). Es tracta
bonats hi són presents amb la calcita amb quasi un 19 %,
d’un sondatge de 20 cm de potència de sediments que
la calcita magnesiana amb un 1,7 % i la dolomita amb un
corresponen a una microbretxa dins d’una espècie de
1,3 %. Hi ha també halita amb valors mitjans del 0,8 %.
pasta” de composició dolomítica.
El sondatge, força uniforme dins de la heterogeneï-
Interpretació
tat que presenta, té una coloració general vermell pàl·lid
en humit i rosa en sec, encara que presenta nombroses
La interpretació dels materials presents en aquest
taques de coloracions sigui més vermelloses o més
sondatge és similar al de les fàcies descrites en el son-
blanques (Fig. 36). Encara que el contingut en matèria
datge GL01 i part superior del GL02 i com hem dit al
orgànica que s’observa a la Taula 2, dóna valors al vol-
d’altres cavitats localitzades al Miocè de la Marina de
tant del 20 %, creiem que aquesta dada és errònia degu-
Llevant (GRÀCIA et al., 2006). Els materials, en la seva
da a un error en el procés d’anàlisi i que no s’ha pogut
majoria procedents del sòl exterior i del rentat de les
comprovar per manca de més mostra. Deixant de banda
pluges de fang (FIOL et al., 2005) són arrossegats en
la microbretxa, present a base i sostre dels sondatge i
moments d’intensa precipitació externa a la cavitat
que no s’ha pogut analitzar per manca de volum de
introduint-se dins de la mateixa per les principals ober-
material, la resta dels sediments (matriu) són molt uni-
tures i vies d’accés. Aquests materials corresponen a
formes. La proporció de la fracció arena està al voltant
sediments bàsicament fins i abundant matèria orgànica
del 37 %, amb predominança de la fracció d’arenes molt
(llavors i fibres vegetals, principalment). Les principals
fines, i la dels fins arriba quasi al 63 % dels quals les
aportacions, siguin estacionals i/o per altres causes
argiles representen el 9,6 %. La mitjana de la mida de
esporàdiques, amb el conseqüent període de
gra és de 98,7 μm (arenes molt fines) i el valor de la
tranquil·litat sedimentària (probablement només amb
mediana situa aquests sediments també dins dels llims
les aportacions procedents de la decantació de partícu-
molt gruixuts (D50 = 41,8 μm). La mineralogia és força
les originades en l’alteració de la roca encaixant), dona-
característica, estant dominada per la dolomita amb
ria lloc a la laminació varvada que s’hi observa.
valors mitjans superiors al 72 %. La calcita representa
87

un 12, 8 %. El quars amb un 9,6 % de mitjana i els felds-
pats amb un 0,6 % també hi són presents encara que de
forma testimonial, a l’igual que les argiles (amb un 2,1 %
per la il·lita i un 1,1 % per la caolinita). L’halita hi és pre-
sent al llarg de tot el sondatge amb uns valors mitjans
del 3,8 %.
Interpretació
La interpretació de la unitat sedimentària represen-
tada per aquest sondatge és força complexa. Probable-
ment es tracti del nivell d’alteració superficial de la roca
encaixant, accelerat per la interacció entre els nivells de
la roca alterada afectada pels importants nivells de
corrosió que actúen a la cavitat i el quimisme dels sedi-
ments llimosos externs que accedeixen en aquesta part
de la galeria, amb un estil similar al descrit per GINES
et al. (2007) per a la cova de s’Ònix.
SONDATGE GL10
Descripció
Aquest sondatge es troba localitzat a les galeries
de les Haloclines dins la zona terminal del sector de
Ponent de la cavitat (Taula 1). Es tracta d’un sondatge
de 40 cm de potència de sediments que corresponen a
una bretxa amb matriu vermellosa.
Tot el sondatge és molt homogeni presentant una
coloració marró vermellosa en humit que esdevé rosa
en sec. Està format per bretxes amb clastos molt alterats
angulosos i molt irregulars de mida de calcàries dolomí-
tiques blanques (Fig. 36). Distribuïda de forma irregular
hi ha matriu argilosa més vermellosa entre els clastos.
Texturalment està formada per arenes en un 38 % en les
quals hi predominen les arenes molt fines, i poc més del
61 % de fins, dels quals les argiles no arriben a repre-
sentar el 6 %. Els clastos presenten una textura molt
heteromètrica amb mides màximes que estan al voltant
del centímetre. El materials fins presenten una mitja de
65 μm (arenes molt fines) i el valor de la mediana
s’enquadra dins dels llims molt gruixuts (D50 = 48 μm).
La mineralogia del sondatge està conformada en la seva
major part pels carbonats que corresponen als clastos
de la bretxa, i que presenten dolomita en poc més del
53 % i calcita en un 30 %, també hi ha un poc de calci-
ta magnesiana (0,9 %). El quars amb un 4,8 % (present
majoritàriament en la matriu) i els feldspats amb un
Figura 38: Fotografies al microscopi electrònic de rastreig (SEM)
0,2 % i escaig, juntament amb les argiles (il·lita amb un
d’alguns detalls dels sediments que rebleixen la cova de sa
1,9 % i caolinita amb un1,1 %) són els altres minerals
Gleda; a) Llims argilosos formats en la seva major part per
grans de quars i argiles. Observi’s també la presència de
presents. L’halita hi és present al llarg de tot el sondatge
cristalls d’halita –sondatge GL01 part superior–; b) detall de
amb valors al voltant del 5 %, que arriba al 30 % a sos-
l’anterior amb la presència de restes de fibres vegetals;
tre de la seqüència.
c) grans de mida arena procedents de la corrosió de les
parets de la cavitat –sondatge GL02 nivell inferior–.
Interpretació
Figure 38: Scanning slectron microspope (SEM) images of some sedi-
ment details in Cova de sa Gleda; a) Clayey silts mainly
Els materials presents en aquest sondatge corres-
composed of quartz and clays – Core GL01 upper part–;
b) detail of the above image with the presence of vegetal

ponen a l’alteració de la roca en un cas similar al des-
fibres; and c) sand grains corresponding to the wall cave
crit per al sondatge anterior (GL09). Malgrat tot, hi ha
corrosion – Core GL02 lower part–.
certes diferències (Fig. 36). La comparació entre els
sondatges GL09 i GL10 indica probablement dos graus
d’alteració diferents, estant el cas del sondatge GL09
88

Figura 39: Estructura cònica formada per l’acumulació de calcita flotant
Figure 39: Conical structure due to the accumulation of calcite rafts
(sala de les Còniques). Observi’s la interacció amb els sedi-
(Còniques chamber). Notice their interaction with the red silty
ments llimosos silícics vermellencs (Foto C. Bodi).
siliceous sediments (Photo C. Bodi).
molt més avançat que el GL10. S’ha de remarcar el
ta. El percentatge del quars no arriba al 1 % i hi ha hali-
volum de material que està afectat per aquesta altera-
ta en un 3,6 %. La presència d’argiles és testimonial.
ció que té el seu inici en una forta dolomitització de la
roca, i que com mostra el sondatge efectuat en aques-
Interpretació
ta galeria arriba a acumular-s’hi més de mig metre de
material alterat.
La sedimentació a la galeria Cinc-cents, que repre-
senta el sondatge descrit, indica una sedimentació
autòctona constituïda per la caiguda de partícules del
SONDATGE GL11
sostre de la cavitat per efectes de la corrosió.
Descripció
Aquest sondatge es troba localitzat a la galeria
Altres aspectes del rebliment
Cinc-cents dins del sector del mateix nom de la cavitat
(Taula 1). Es tracta d’un sondatge de només 11 cm de
de la cova de sa Gleda
potència de sediments que corresponen a una acumu-
lació d’arenes llimoses.
Tot el sondatge és molt uniforme presentant una
Al llac d’entrada, hi és present una gran acumulació
coloració vermella en humit rosa en sec. El contingut en
sedimentària formada per blocs, còdols i graves, molt
matèria orgànica és un poc superior al 4 %. No s’hi
heteromètrics i sempre amb morfologies aplanades i
observa cap tipus d’estructura sedimentària, i des del
vores anguloses, procedents del trencament del sostre
punt de vista textural està format per quasi un 80 % per
de la cavitat. El posterior transport, sigui per simple
la fracció arena i la resta per fins, dels quals poc més
rodolament afavorit pel pendent, sigui per arrossega-
del 8,7 % correspon a la fracció argila. El valor mitjà de
ment pels corrents d’entrada en moments de fortes pre-
la mida de gra és de 483,9 μm (arenes mitjanes) i el
cipitacions, provoca el desenvolupament d’una pseu-
valor de la mediana és de 444,9 μm (també arenes mit-
do-estructura deltaica (fan delta –con al·luvial sub-
janes). Surant dins les arenes s’hi observen alguns
aquós–). Aquests materials grollers cap a l’interior van
clastes (fragments d’espeleotemes) de mida grava. La
sent tapissats per la sedimentació llimosa vermellosa
mineralogia és essencialment carbonatada estant cons-
que caracteritza per exemple, els sondatges GL01 o
tituïda en un 82,5 % per calcita, i un 13,2 % per dolomi-
GL08 entre d’altres.
89

Figura 40: Distribució de les principals acumulacions de sediments de
Figure 40: Main sedimentary accumulacions of red fine-grained silice-
materials silícics vermellosos a la cova de sa Gleda. Obser-
ous sediments in Cova de sa Gleda. Notice their relationship
vi’s la seva relació amb els principals punts d’entrada de la
with the main entrances to the cavity.
cavitat.
La cova de sa Gleda es caracteritza també per la
sos sedimentaris interns i amb aportacions externes i la
presència de grans esfondraments (Fig. 25) els quals
interrelació amb tots els processos d’alteració geoquí-
queden reflectits no només en superfície o en la secció
mica donats entre la roca, el sediment, i la variabilitat
de la cavitat sinó també en la presència i acumulació de
físico-quimica del medi en la zona d’interferència entre
grans blocs, que es troben presents arreu de la cova
les aigües dolces i les marines que caracteritzen aques-
(Figs. 26, 28 i 37) i que es caracteritzen texturalment
tes cavitats costaneres.
per presentar mides d’ordre mètric, tendències a la
Les principals fonts del sediment que s’acumulen al
forma aplanada amb gruixes d’ordre decimètric a mètric
seu interior corresponen a les aportacions externes de
(coincidint amb la potència de capes corresponen a
materials fins procedents en la seva major par del sòl
l’estratificació dels nivells del Miocè) i amb vores sub-
edàfic que incorporen un gran volum de matèria orgàni-
anguloses, trobant-se en l’actualitat la majoria coberts
ca en forma de restes de fibres vegetals i altres elements
parcialment de sediments.
més grollers (Fig. 38), elements d’impureses i restes de
roca procedents de l’alteració i corrosió d’aquesta
(Fig. 38), i finalment la pròpia producció carbonatada
originada en els processos de precipitació superficial en
Aspectes generals de la
els llacs interns en forma de calcita flotant (Fig. 39).
En el cas de les aportacions externes, aquestes es
sedimentació a la cova
localitzen de forma clara a les entrades (Fig. 40), sigui
de sa Gleda
l’actual, o altres que en l’actualitat ja es troben bloque-
jades i que es dipositen principalment per decantació en
arribar les aigües d’escorrentia als llacs de la cavitat.
De forma esquemàtica podem considerar, la cova
Aquests mostren així una característica laminació
de sa Gleda i les seves diferents galeries i sales, com
lacustre amb aportacions puntuals externes i processos
un laboratori natural d’experimentació entre els proces-
de sedimentació per decantació que li confereixen una
90

Figura 41: La presència de sediment, carbonatat o silícic, o una barreja
Figure 41: Carbonate, silicic or mixed sediments are present covering
d’ambdos és present a la major part de la cavitat: a) i b)
all the floor of the cavity: a) and b) Còniques gallery; c) Fran-
galeria de les Còniques; c) Sala Francesc Ripoll.
cesc Ripoll chamber.
característica laminació, molt fina de tipus varva. En
La roca encaixant
funció de la intensitat del flux de l’escorrentia que arriba
a la zona freàtica procedent de l’exterior, els materials
poden ser impulsats i arribar més o menys a l’interior
S’han mostrejat de forma preliminar les parets de la
dels conductes, mesclant-se aleshores amb la pròpia
cavitat per tal de caracteritzar la roca encaixant i poder
sedimentació procedent de la meteorització de la roca o
veure qualsevol tipus de relació en relació al rebliment
amb l’acumulació de calcita flotant (Fig. 39 i 41b) en els
sedimentari, estructura general de la cavitat i formes de
llocs en les quals aquesta es produeix. Per això s’ha de
corrosió presents. El nombre de punts mostrejats ha
tenir present la presència de cambres d’aire dins la
estat de vuit distribuïts al llarg de tota la cavitat, a dife-
cavitat, i la profunditat a la qual es troba l’haloclina i el
rents profunditats i en relació a diversos aspectes geo-
possible moviment de les aigües freàtiques. Així doncs
morfològics (Taula 1).
tenint present tant els tipus d’entrada de sediment com
Deixant de banda la mostra GL-R01 que presenta
els processos d’acumulació podem pensar en la inte-
una mineralogia formada en la seva totalitat per dolomi-
rrelació entre dos processos i fàcies sedimentàries. Per
ta, la resta de les mostres corresponen a calcita amb
una banda tindríem les backswamp facies (fàcies de
baix contingut en magnesi (LMC). Només les mostres
darrera maresma) de BOSCH & WHITE (2004) corres-
GL-R07 i GL-R08 presenten a part de calcita una petita
ponents a l’acumulació de material fi procedent del sòl
proporció de dolomita (8 i 4 % respectivament).
suprajacent o de la pròpia meteorització de la roca
Les característiques texturals i composicionals són
(Fig. 42) i que pràcticament no sofreix cap tipus de
variables i atribuïbles a la sedimentologia que caracterit-
transport, i per altra les slackwater facies (fàcies d’ai-
za els diferents subambients deposicionals carbonatats
gües estancades) en les quals el material més fi, siguin
dins del medi escullós que corresponen al Miocè superior
llims i/o argiles, és transportat cap a l’interior dels con-
en aquesta part de la Marina de Llevant (FORNÓS et al.,
ductes en forma de suspensió i s’acumula finalment per
1989). Tenim rudstones (GL-R01, GL-R02, GL-R03 i
processos de decantació.
GL-R06), en els quals els seus components principals
Per altra banda els processos de corrosió lligats a
són els coralls (Porites sp) i mol·luscs, especialment
la zona de mescla poden donar lloc a grans acumula-
bivalves, amb una gran porositat interpartícula reompler-
cions de restes de roca alterada (Fig. 42) que pot inter-
ta per ciment esparític amb grans cristalls d’ordre centi-
accionar també des d’un punt de vista geoquímic amb
mètric de tipus freàtic, que presenten coloracions rosa-
part dels sediments d’infiltració (Fig. 36) donant graus i,
des i un elevat grau d’alteració superficial. Els grainsto-
en conseqüència, tipus molt diferents de sediments.
nes (GL-R04, GL-R05, GL-R07) estan formats per bio-
91

ment diferenciable de la calcària cristal·lina esparítica
que presenta una gran porositat tipus vug (GL-R06).
L’estudi preliminar de les mostres de roca i la seva
relació amb la presència de formes de corrosió a la
cavitat així com de la presència de gran sales, permet
aventurar una clara relació entre les fàcies presents i la
presència de les característiques geomorfològiques.
Així les grans unitats d’esfondraments, estan clarament
relacionades amb les fàcies esculloses amb presència
de coralls i una gran porositat primària. Aquestes matei-
xes fàcies també són sobre les que s’hi desenvolupen
la major part de formes de corrosió, entre les que hi
destaquen les morfologies espongiformes.
Els espeleotemes
La distribució dels espeleotemes a la cavitat ve
condicionada per la fondària, bé per la seva gènesi
directa o bé perquè la localització de les franges d’halo-
clines ha destruït o fet malbé àmplies àrees de forma-
cions litoquímiques. També les zones afectades per
esfondraments recents queden despullades dels preci-
pitats calcaris que queden enterrats sota els blocs.
Els espeleotemes més abundants a la cavitat són els
de degoteig (estalactites, estalactites fistuloses, estalag-
mites, columnes i massissos estalagmítics). Són abun-
dants les columnes que estan compreses entre 7 i 12 m
d’alçària i els massissos estalagmítics que superen els
4 m de diàmetre. Les zones més espectaculars i que pre-
senten més formacions d’aquest tipus són: la sala Fran-
cesc Ripoll (sector Clàssic); abans d’arribar a la sala dels
Dos Llacs, la galeria dels Degotissos i àrees de les gale-
ries de les Haloclines (sector de Ponent); la galeria de les
Còniques i alguns laterals de la galeria Cinc-cents (sec-
tor Cinc-cents). Les grans estalactites i estalagmites són
també freqüents en aquestes mateixes zones; destaca
espectacularment, amb un topònim propi, l’estalagmita
anomenada “el Vigilant” a la galeria Cinc-cents, d’uns
8 m d’alçada (Fig. 8). Les estalactites fistuloses formen
Figura 42: L’alteració de les calcarenites miocenes força evident en les
agrupacions atapeïdes a les zones més fondes de la
parets de la cavitat està relacionada amb la zona de mescla
galeria dels Degotissos (sector de Ponent) i a un lateral
produeix una desintegració granular que dona lloc a una
de la sala Francesc Ripoll (sector Clàssic).
gran quantitat de sediment carbonatat; a) roca fortament
Especialment freqüents, a les mateixes zones men-
afectada per la corrosió, circuit dels Pirates; b) pluja de sedi-
ment arenós, començament de la galeria de les Còniques;
cionades abans, són els espeleotemes de flux (colades
c) acumulació de sediment en forma d’arenes i graves, gale-
pavimentaries i parietals). Són habituals les formes mix-
ria de les Haloclines.
tes resultat de la combinació de colades estalagmíti-
Figure 42: Conspicuous corrosion of the miocene calcarenites in the
ques que prossegueixen formant estalactites i colum-
cavity walls related with the mixing zone giving way to a gra-
nes (Figs. 5 i 43b). Els exemplars més vistosos es loca-
nular disintegration, producing abundant carbonate sedi-
litzen a la galeria dels Degotissos i als laterals de la
ment; a) highly corroded rock, Circuit dels Pirates ; b) sandy
grain size rain of sediment, begining of Còniques gallery;

galeria Cinc-cents. Els precipitats de percolació són poc
c) gravel and sand sediment accumulation, Haloclines
representatius dels sectors estudiats i es presenten
gallery.
només de forma molt ocasional (helictites, formes
botrioidals i coral·loides).
clasts, principalment fragments de mol·luscs i algues
coral·linàcies (especialment la mostra GL-R04), algunes
d’elles amb una lleugera alteració superficial, i molt poca
ESPELEOTEMES FREÀTICS
porositat. Hi ha també un grainstone oolític (mostra
GL-R07) probablement corresponent al Complex Termi-
Els espeleotemes més característics de la cavitat
nal (FORNÓS et al.,1989), i unes calcàries rosades
són els d’origen subaquàtic, especialment els freàtics,
(mudstone) amb ciment microesparític (GL-R08), clara-
ja que els subaquàtics vadosos, cas dels gours, són
92

a
b
c
d
Figura 43: a) Formacions secundàries del circuit dels Pirates afectades
Figure 43: a) Secondary formations in Circuit dels Pirates affected by
per processos de dissolució, especialment a la part propera
dissolution processes especially in the part near to the roof.
al sostre. b) Estalactites i colades parietals de la galeria dels
b) Stalactites and wall flowstones in Degotissos passage
Degotissos (sector de Ponent); s’aprecia un sobrecreixe-
(Ponent section). A phreatic overgrowth which forms a hori-
ment freàtic que forma una franja horitzontal. c) Estalactites
zontal band can be seen. c) Straws in the deeper zones of
fistuloses a les zones més pregones del sector de Ponent.
the Ponent sector. d) Columns and stalagmites in Còniques
d) Columnes i estalagmites de la galeria de les Còniques.
gallery. (Photos C. Bodi).
(Fotos C. Bodi).
93

a
b
c
d
Figura 44: a) Profusió d’espeleotemes freàtics al circuit dels Pirates.
Figure 44: a) A profusion of phreatic speolothems in Circuit dels Pirates.
b) Antics gours a 20 m de profunditat que se superposen a
b) Ancient rimstone pools at -20 m that are superimposed on
recobriments freàtics, abans de la sala dels Dos Llacs (sec-
phreatic coatings, before Dos Llacs chamber (Ponent Sec-
tor de Ponent). c i d) Paleonivells freàtics a -15 m, desenvo-
tion).c and d) Phreatic paleolevels at -15 m developed over
lupats sobre estalagmites i estalactites vadoses. Circuit dels
vadose stalagmites. Circuit dels Pirates. (Photos C. Bodi).
Pirates. (Fotos C. Bodi).
94

És important remarcar, com ja s’ha esmentat
Mostra
Elevació
Edat
Mètode
(m)
(anys)
abans, que es localitzen únicament per davall de les
zones d’haloclines, que molt probablement han destruït
GL-D1
-15,0
78.600 ± 800
MC-ICPMS
aquests registres de les oscil·lacions del llacs. També
GL-D8
-20,5
85.400 ± 900
MC-ICPMS
s’ha de dir que els espeleotemes per davall dels
GL-D3
-17,5
92.700 ± 900
MC-ICPMS
13-14 m fins als -25 m és on es troben en més bon estat
GL-D6
-17,0
97.700 ± 1.100
MC-ICPMS
de conservació.
GL-D7
-13,5
107.400 ± 2.800
MC-ICPMS
GL-D2
-14,0
143.400 ± 1.600
MC-ICPMS
GL-D5
-16,0
77.800 ± 800
TIMS
Agraïments
Taula 6: Datacions de les sèries d’urani de sobrecreixements freàtics
sobre espeleotemes (POS) de la Cova de sa Gleda (segons
TUCCIMEI et al., 2006).
Aquest treball s’ha pogut dur a terme en estar finan-
çat parcialment gràcies al projecte de la Fundació “SA
Table 6: U-series data of phreatic overgrowths on speleothems (POS)
NOSTRA”, Caixa de Balears, dins la convocatòria d’a-
de la Cova de sa Gleda (after TUCCIMEI et a.l, 2006).
juts per a projectes de Conservació de la Biodiversitat
2007. Volem agrair al Sr. Andreu Ramis, al Sr. Bartomeu
molt poc freqüents als sectors estudiats. Aquests
Tomàs i a la Sra. Eva Villalonga de la Fundació “SA
només són importants en zones molt concretes de la
NOSTRA”, Caixa de Balears les seves atencions i
sala Francesc Ripoll i abans de la sala dels Dos Llacs.
bones disposicions.
Dels freàtics, les estalagmites còniques són espectacu-
El present treball és una contribució al projecte de
lars, especialment al fons del llac de la galeria de les
recerca finançat pel Ministerio de Educación y Ciencia
Còniques (sector Cinc-cents). Aquestes no estan
-FEDER, CGL2006-11242-C03-01/BTE.
cimentades i es veu que estan formades únicament per
A Ferran Hierro i Joan Cifre dels Serveis Científico-
l’acumulació de làmines de calcita flotant a llocs on la
Tècnics de la Universitat de les Illes Balears l’ajuda en
caiguda de gotes d’aigua procedents d’una estalactita
l’anàlisi de les mostres de sediment, així com també a
les fa enfonsar-se sota l’aigua.
Joan Miquel Carmona del Departament de Ciències de
Els espeleotemes freàtics estan relacionats amb
la Terra de la UIB i a Montse Guart del Departament
antics nivells d’estabilització de la superfície de les
d’Estratigrafia de la Universitat de Barcelona.
aigües subterrànies, controlats a la vegada per les
Als Drs Joaquim Ginés i Àngel Ginés per la revisió
oscil·lacions negatives del nivell marí durant el Quater-
atenta de l’article.
nari (GINÉS, 2000b). Aquests estan presents en forma
A Peter Watkinson agraïm la traducció a l’anglès
de revestiments de cristalls damunt parets i espeleote-
del resum i els peus de figures.
mes vadosos formant sobrecreixements que es dispo-
Volem agrair a la propietària de la finca de Son
sen en forma anular, envoltant estalactites, estalagmites
Josep Nou, la Sra. Margalida Puigserver, i als amos de
i columnes (Fig. 44). La presència d’aquests regruixos
la finca la seva amabilitat i les facilitats que ens han
per precipitació epiaquàtica és molt notòria, formant
ofert sempre.
unes morfologies de precipitació impressionants que
Als companys fotògrafs César Bodi, Oscar Espi-
caracteritzen moltes de les galeries i sales de la cavitat
nasa i Pedro Gràcia per haver documentat fotogràfica-
per ésser extraordinariament abundants, de gran belle-
ment la cavitat.
sa i en alguns casos de dimensions importants (sala
dels Paleonivells, part del circuit dels Lladres, zona pro-
funda de la galeria dels Degotissos, laterals més fondos
de tot el sector Cinc-cents, zones més pregones de les
Bibliografia
galeries de les Haloclines, etc.). Els paleonivells freàtics
són macrocristal·lins i rugosos, segons els llocs de la
BACK, W.; HANSHAW, B. B. i VAN DRIEL, J. N. (1984): Role of ground-
cavitat, ambdós constituïts per calcita. S’han recol·lectat
water in shaping the eastern coastline of the Yucatán península,
mostres d’aquests nivells per procedir a la datació mit-
Mexic. In: Groundwater as a Geomorphic Agent. La Fleur Allen &
jançant les tècniques de les series d’urani (Th/U). Totes
Unwin, 281-293. Boston.
BOSCH, R.F. i WHITE, W.B. (2004): Lithofacies and transport of clastic
les mostres procedeixen del sector Clàssic i del sector
sediments in karstic aquifers. In: Sasowsky, I.D. & Mylroie, J.
de Ponent (Taula 6). El registre de paleonivells marins
(eds.), Studies of cave sediments. Physical and chemical records
ens dóna les següents cotes i edats: -1,5 m (més de
of paleoclimate. Kluwer Academic/Plenum Publishers, New York,
pp. 1-22.
350.000 anys), -13,5 m (107.400 anys), -14 m (143.400
BRETZ, J. (1942): Vadose and phreatic features of limestone caverns.
anys), -15 m (78.600 anys), -16 m (77.800 anys), -17 m
The Journal of Geology, vol. L, num. 6.
(97.700 anys), -17,5 m (92.700 anys) i -20,5 m (85.400
CLARKE, O. (1991-1992): Report of the Cwmbran Caving Club diving
anys) (TUCCIMEI et al., 2006). Les dues dates més
expedition to Son Josep. Mallorca in October 1990. The Red Dra-
gon-Y Ddraig Goch
, 18: 28-30.
recents corresponen a l’estadi isotòpic 4, seguida d’una
FARR, M. (1997-1998): Dragon cave diving expedition to Mallorca -
data atribuïble a l’estadi 5b (92 ka), i una altra a l’estadi
1996. The Red Dragon-Y Ddraig Goch, 24: 89-97. U.K.
6 (143 ka), així com una datació (>350 ka) cap a l’esta-
FIOL, LL.; FORNÓS, J.J.; GELABERT, B. i GUIJARRO, J.A. (2005):
Dust rains in Mallorca (Western Mediterranean): Their occurrence
di isotòpic 9 o anterior i fóra de l’abast del mètode Th/U,
and role in some recent geological processes. Catena, 63: 64-84.
ja que sobresurt la capacitat del mètode de datació (com
FORD, D. i WILLIAMS, P. (1989): Karst Geomorphology and Hydrology.
a mínim superior a l’estadi 9).
U. Hyman, p. 601, London.
95

FORNÓS, J.J. i GRÀCIA, F. (2007): Datació dels sediments recents que
GRÀCIA, F.; JAUME, D. RAMIS, D.; FORNÓS, J.J.; BOVER, P.; CLA-
rebleixen les cavitats de sa Gleda i del Sistema Pirata-Pont-Pique-
MOR, B.; GUAL. M.A. i VADELL, M. (2003b): Les coves de Cala
ta: Primeres dades. Endins, 31: 97-100.
Anguila (Manacor, Mallorca). II: La cova Genovesa o cova d’en
FORNÓS, J.J.; PRETUS, J.L. i TRIAS, M. (1989): La Cova de sa Gleda
Bessó. Espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentologia,
(Manacor, Mallorca), aspectes geològics i biològics. Endins, 14-
fauna, paleontologia, arqueologia i conservació. Endins, 25: 43-86.
15: 53-59.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME, D. i FEBRER, M.
GINÉS, A. (2000a): Patterns of collapse chambers in the endokarst of
(2006): El sistema Pirata - Pont - Piqueta (Manacor, Mallorca):
Mallorca (Balearic Islands, Spain). Acta Carsologica, 29 (2): 139-
geomorfologia, espeleogènesi, hidrologia, sedimentologia i fauna.
148. Ljubljana.
Endins, 29: 25-64.
GINÉS, A. i GINÉS, J. (1992): Les coves del Drac (Manacor, Mallorca).
GRÀCIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O. i LAN-
Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins, 17-18: 5-20.
DRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses Partions-Porto-
GINÉS, A. i GINÉS, J. (2007): Eogenetic karst, glacioeustatic cave
colom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5-36.
pools and anchialine environments on Mallorca Island: a discus-
MERINO, A. (1993): La Cova des Pas de Vallgornera. Endins, 19: 17-23.
sion of coastal speleogenesis. International Journal of Speleology,
MERINO, A. (2000): Nuevas extensiones de la Cova des Pas de Vall-
36 (2): 57-67. Bologna.
gornera (Llucmajor, Mallorca). Endins, 23: 7-21.
GINÉS, J. (1995): L’endocarst de Mallorca: els mecanismes espeleoge-
MERINO, A. (2006): Espeleotemas poco frecuentes y morfologías de
nètics. In: GINÉS, A. i GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves de
corrosión hallados en la Cova des Pas de Vallgornera. Endins, 30:
Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 71-86.
49 - 70.
GINÉS, J. (2000b): El karst litoral en el levante de Mallorca: una apro-
MERINO, A.; MULET, A. i MULET, G. (2006): La Cova des Pas de Vall-
ximación al conocimiento de su morfogénesis y cronología. Tesis
gornera: 23 kilómetros de desarrollo topografiado (Llucmajor,
Doctoral. Universitat de les Illes Balears. 595 pp. Palma de
Mallorca). Endins, 30: 29 - 48.
Mallorca.
MERINO, A.; MULET, A.; MULET, G.; CROIX, A. i GRÀCIA, F. (2007):
GINES, J.; FORNÓS, J.J.; TRIAS, M.; GINÉS, A. i SANTANDREU, G.
La Cova des Pas de Vallgornera: 40 kilómetros de desarrollo topo-
(2007): Els fenòmens endocàrstics de la zona de Ca n’Olesa: la
grafiado (Llucmajor, Mallorca). Endins, 31: 101-110.
cova de s’Ònix i altres cavitats veïnes (Manacor, Mallorca).
NÚÑEZ JIMENEZ, A. (1967): Clasificación genética de las cuevas de
Endins, 31: 5-30.
Cuba. Academia de las Ciencias de Cuba.
GRÀCIA, F. i CLAMOR, B.(2001): La Cova de sa Gleda. Subterránea,
PALMER, A.N. (1991): Origin and morphology of limestone caves. Geo-
16: 24-34. .
logical Society of America Bulletin. 103 (1): 1-21.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. i LAVERGNE, J.J. (2000): Les coves de cala
PALMER, A.N. (2007): Cave Geology. Cave Books. 454 pp. Dayton.
Varques (Manacor, Mallorca). Endins, 23: 41-57.
PONS, G. X.; JAUME, D.; GRÀCIA, F. i VICENS, D. (2001): Cavitats
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. i WATKINSON, P. (1998a): La cova d’en Pas-
càrstiques de les Illes Balears Lloc d’Interès Comunitari (LICs). In:
sol i altres cavitats litorals situades entre cala sa Nau i cala Mitja-
PONS, G. X. (ed) Ponències i resums III Jornades del Medi
na (Felanitx, Mallorca). Endins, 22: 5-18.
Ambient de les Illes Balears: 310-312. Soc. Hist. Nat. Balears.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; AGUILÓ, C. i WATKINSON, P. (1998b): La
SLABE, T. (1995): Cave Rocky Relief and its Speleogenetical Signifi-
cova des Drac de cala Santanyí (Santanyí, Mallorca). Endins, 22:
cance. Znanstvenoraziskovalni Center SAZU. Ljubljana. Pàgs
55-66.
128.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B. i FORNÓS, J.J. (2007): Cavitats costaneres
SMART, P.; BEDDOWS, P.; COKE, J.; DOERR, S.; SMITH, S. i WHITA-
de les Balears generades a la zona de mescla, amb importants
KER, F. (2006): Cave development on the caribbean coast of the
continuacions subaquàtiques. In: PONS, G.X. & VICENS, D.
Yucatan Peninsula, Quintana Roo, Mexico. Geological Society of
(eds.) Homenatge a Juan Cuerda. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears.
America Perspectives on karst geomorphology, hydrology and
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GUAL, M.A.; WATKINSON, P. i DOT, M.A.
geochemistry: A tribute volume to Derek Ford and William White.
(2003a): Les coves de Cala Anguila (Manacor, Mallorca). I: Des-
105-128. 345 pàgs.
cripció de les cavitats i història de les exploracions. Endins, 25: 23-
TRIAS, M. (2000): La cova des Moro (Manacor, Mallorca) i alguns des-
42.
tacats aspectes de la seva morfologia. Endins, 23: 73 - 77.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; JAUME, D.; FORNÓS, J.J.; URIZ, M.J.;
TUCCIMEI, P.; GINÉS, J.; DELITALA, M.C.; GINÉS, A.; GRÀCIA, F.;
MARTIN, D.; GIL, J.; GRACIA, P.; FEBRER, M. i PONS, G. (2005):
FORNÓS, J.J. i TADDEUCCI, A. (2006): Last interglacial sea level
La cova des Coll (Felanitx, Mallorca): Espeleogènesi, geomorfolo-
changes in Mallorca island (Western Mediterranean). High preci-
gia, hidrologia, sedimentologia, fauna i conservació. Endins, 27:
sion U-series data from phreatic overgrowths on speleothems.
141-186.
Zeitschrift für Geomorphologie N.F., 50 (1): 1-21. Berlin.
96