La cova Nova de son Llu�s : Porreres, Mallorca : notes sobre aspectes hist�rics i geoespeleol�gics
ENDINS, núm. 29. 2006. Mallorca
LA COVA NOVA DE SON LLUÍS (Porreres, Mallorca).
NOTES SOBRE ASPECTES HISTÒRICS I GEOESPELEOLÒGICS
per Joaquín GINÉS 1, 2 i Àngel GINÉS 1, 3
Resumen
Se exponen algunos datos históricos sobre las incursiones y visitas realizadas
durante el siglo XIX y comienzos del XX en la Cova Nova de Son Lluís, cavidad
importante y relativamente famosa del municipio de Porreres. Esta localidad desta-
ca por el hecho de haber sido objeto de la primera publicación monográfica sobre
una cueva de Mallorca, escrita por el erudito y polígrafo mallorquín Joaquim Mª
Bover el año 1839; el presente trabajo incluye una reproducción facsímil de este
curioso opúsculo.
Como complemento de los apuntes históricos, se aportan la descripción de la
cueva así como diversas observaciones de índole geoespeleológica. Aparte de
hacer referencia a su exuberante ornamentación natural, se dedica también espe-
cial atención tanto a la presencia de CO2 en la atmósfera de la cavidad como a la
espeleogénesis de este interesante fenómeno endokárstico, para el cual se sugiere
un posible origen hidrotermal.
Abstract
Some historical data on the explorations and visits to Cova Nova de Son Lluís
(Porreres) from XIXth century to the start of XXth are documented in the present
paper. This relatively renowned site outstands among Majorcan caves because it
was the subject of the first known monographic publication about caverns of the
island, written in 1839 by the local erudite and polygraph Joaquim Mª Bover. A fac-
simile reproduction of this curious booklet is included in these pages.
The detailed description of the cave and several geospeleological observations
are also supplied as complementary information. Besides the exuberant natural
ornamentation of the cavern, attention is furthermore focused on the presence of
CO2 in the cave-atmosphere as well as on the speleogenesis of this very interesting
endokarstic phenomenon. A possible hydrothermal origin is suggested in order to
explain the genesis of the cave.
Introducció: el panorama espeleo-
lògic mallorquí al segle XIX

En un territori calcari, com l’illa de Mallorca, les
bellesa de les seves formacions estalagmítiques– la
coves esdevenen fenòmens naturals plenament inte-
qual, fins i tot, arribava a ultrapassar els confins del nos-
grats en la vida quotidiana dels seus habitants, en par-
tre territori insular. Aquest és el cas de cavitats ben
ticular si ens fixam en els modes de vida corresponents
conegudes, com les Coves d’Artà (també denominades
a l’època preturística. A més de les nombroses cavitats
de l’Ermita o de l’Ermità, i situades al municipi de Cap-
conegudes arreu de l’illa pels pagesos i altres pobladors
depera) i les Coves del Drac (al terme municipal de
que vivien de l’explotació directa de les terres, és ben
Manacor), que varen atreure nombrosos viatgers i natu-
palesa l’existència d’unes poques coves importants que
ralistes al llarg, sobretot, de la segona meitat del segle
gaudien d’una relativa fama –per l’espectacularitat i la
XIX (GINÉS, 1993, 1995c; GINÉS & GINÉS, 1992).
Les incursions més antigues documentades a les
Coves d’Artà es remunten al segle XVI segons recullen
1
Grup Espeleològic EST. Palma de Mallorca.
VALERO (2001) i GARAU (2005), encara que caldrà
2
Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Ba-
esperar a finals del segle XVIII i començaments del XIX
lears. Palma de Mallorca.
3
Laboratori d’Ecologia. Departament de Biologia. Universitat de les
per trobar les primeres cites bibliogràfiques sobre
Illes Balears. Palma de Mallorca.
aquesta cova, incloses en compendis de caràcter geo-
5

gràfic (BERARD, 1789; ANTILLÓN, 1807). Dins aquest
L’exploració de Joaquim Maria
context, l’extensa descripció de les Coves d’Artà, efec-
tuada pel clergue Antoni CABRER (1840), suposarà la
Bover (1839)
primera d’una llarga sèrie de publicacions que fan refe-
rència a aquesta important caverna, tant de caire mera-
Un dels lletrats i erudits cabdals a la Mallorca del
ment descriptiu com, en ocasions, dotades de certes
segle XIX fou, sens dubte, Joaquim Mª Bover i Rosse-
inquietuds naturalístiques (GAY & CHAMPSAUR, 1885;
lló (1810-1865), autèntic polígraf que va realitzar incur-
HABSBURG-LORENA, 1869-1891; PAGENSTECHER,
sions en les més diverses branques del coneixement de
1867; PULIDO-FERNÁNDEZ, 1879; entre d’altres).
l’època: història, geografia, biografia, literatura en gene-
Per tal de continuar dibuixant el panorama espeleo-
ral i poesia, efectuant, fins i tot, algunes anotacions
lògic de Mallorca a mitjans del segle XIX, serà conve-
sobre temàtica geològica (BOVER, 1981). La seva prin-
nient deixar constància que les esmentades Coves
cipal obra de caire geogràfic és el compendi “Noticias
d’Artà i Coves del Drac no poden ésser considerades
histórico-topográficas de la isla de Mallorca” (1836), que
com les úniques cavitats naturals de l’illa que eren
va comptar amb una segona edició ampliada, la qual
àmpliament conegudes i, per tant, visitades amb regu-
fou publicada poc abans de la mort del seu autor
laritat durant l’esmentat segle. En aquest sentit, una
(BOVER, 1864).
altra de les més prestigioses aleshores era la Cova
El dia 6 d’abril de 1839, Joaquim Mª Bover empren-
Nova de Son Lluís (també denominada, simplement,
gué l’exploració de la Cova Nova de Son Lluís, acom-
Cova de Son Lluís), situada al municipi de Porreres, la
panyat per diversos amics i, presumiblement, per algu-
qual gaudia de certa fama dins determinats àmbits de la
nes persones que actuaven com a guies. Aquesta incur-
societat illenca, efectuant-s’hi incursions i visites més o
sió subterrània va quedar recollida en un opuscle que
manco esporàdiques. De fet, aquesta notable caverna
l’autor publicà el mateix any (BOVER, 1839a), del qual
compta amb una breu descripció literària, escrita per l’e-
tot seguit incloem una reproducció facsímil (Annex 1).
rudit mallorquí Joaquim Mª Bover, opuscle que consti-
L’exploració va durar almanco un parell d’hores, encara
tueix la primera publicació monogràfica dedicada a una
que al text tan sols es deixa constància de l’hora de sor-
cova de Mallorca (BOVER, 1839a). A partir d’aquesta
tida de la cavitat: les dotze menys quart del matí.
data se seguiran trobant, tot al llarg del segle XIX, diver-
No hi ha cap dubte que, quan Bover explorà la
ses referències i cites de la Cova Nova de Son Lluís,
cova, aquesta havia estat ja objecte de diverses incur-
malgrat que encara resulta innegable la preeminència
sions i era visitada amb relativa assiduïtat. De fet, en el
de les Coves d’Artà com a cavitat més visitada i amb
text se situa la primera exploració al voltant de l’any
major prestigi de l’illa.
1807 per part del capità Sebastià Roig, esmentant-se
Als darrers decennis del XIX, les ja famoses Coves
així mateix la visita del naturalista José Serrá i altres
del Drac (a les rodalies de Portocristo) es popularitzen
curiosos; d’ambdues persones no ens ha estat possible
de manera notable arran de l’episodi relacionat amb uns
reunir cap tipus de dada biogràfica.
visitants catalans perduts a l’interior l’any 1878 i, sobre-
La descripció de la cova és força literària, fins al
tot, com a resultat de les exploracions d’Edouard A. Mar-
punt que resulta bastant difícil reconèixer amb claredat
tel el 1896 (MARTEL, 1896; GINÉS & GINÉS, 1992).
les sales i detalls que J.M. Bover descriu en el seu
Aquesta localitat es convertirà, al llarg del segle XX, en
opuscle. Naturalment, són abundants les observacions
la cova turística més important de Mallorca, en detriment
sobre el mimetisme de les formacions estalagmítiques
de les Coves d’Artà que, malgrat ésser molt visitades,
(menges exquisides, cortinatges, columnates...) així
romandran en un segon pla. Com a conseqüència de les
com les referències al món clàssic. No falten tampoc
noves descobertes a la zona de Portocristo, juntament
algunes sentències intercalades en llatí, que contribuei-
amb el fet que els territoris interiors de l’illa resten al
xen a donar un aire culterà i romàntic al text.
marge del fenomen turístic de masses, es pot dir que la
L’exploració relatada en aquest fulletó va abraçar
Cova Nova de Son Lluís va caient pràcticament en l’oblit
gairebé totes les sales conegudes de la cavitat (Figura
durant el passat segle XX; tan sols serà objecte de visi-
1). Sembla ésser, però, que no es visitaren detinguda-
tes aïllades de curiosos i naturalistes així com d’algunes
ment ni les parts més elevades de la gran sala central,
exploracions per part de grups espeleològics illencs. Les
ni la cambra que es troba a l’extrem superior de l’exu-
cites d’aquesta cova en la bibliografia espeleològica
berant sala final de la caverna. Cal ressaltar un aspec-
posterior a 1900 són molt escasses.
te ben curiós: l’autor descriu de forma extremadament
Prenent en consideració les circumstàncies que
minuciosa el recorregut fins a la Cambra des General,
s’han anat exposant, hem considerat adient divulgar la
mentre que la descripció de les sales finals i més espec-
poc coneguda descripció literària de la Cova Nova de
taculars de la cova –les quals faran al mateix Bover
Son Lluís publicada per BOVER (1839a), objectiu que
donar el qualificatiu de “milagrosa” (sic) a la Cova de
ha estat possible gràcies a les facilitats donades en tot
Son Lluís (BOVER, 1839b)– és realitzada molt per
moment per la Biblioteca de la Fundación Bartolomé
damunt i tan sols en un parell de paràgrafs, certament
March. A més de la reproducció facsímil de l’esmentat
molt literaris, en els quals s’emfasitzen amb loquacitat
opuscle –que és pioner dins l’àmbit de la bibliografia
les impressions causades per l’espectacular decoració
espeleològica balear– s’aprofitarà l’ocasió per a donar
cristal·lina d’aquesta part final de la cova. Malgrat el
a conèixer un seguit de dades històriques addicionals
caràcter poc sistemàtic del text de Bover, els punts més
sobre la cavitat, juntament amb algunes observacions
singulars de la caverna romanen clarament individualit-
geoespeleològiques sobre aquest interessant fenomen
zats mitjançant l’acumulació de grafits en determinats
subterrani.
llocs clau: la Cambra des General, la Galeria dels
6

Grafits, així com l’accés i el final del que anomenarem
de la cavitat. Així, són freqüents les al·lusions a les difi-
Sala Milagrosa (Foto 1; Figura 1).
cultats respiratòries, les quals suggereixen als explora-
Probablement, el fet que la descripció de la cova
dors ...”el deseo de ir a buscar los aires libres”... (sic).
perdi exhaustivitat a partir de la Cambra des General
Un aspecte interessant que es desprèn del penúl-
estigui relacionat amb els problemes respiratoris, cau-
tim paràgraf del relat de Bover és l’existència de perso-
sats per l’elevada concentració de CO2 en l’atmosfera
nes que, amb més o manco assiduïtat, acompanyaven
Foto 1: Fotografies d’alguns dels grafits d’interès històric observables
Photo 1: Pictures of some historical graffiti from different chambers of
a diverses sales de la cova. a: Cambra des General; b: accés
the cave. a: “Cambra des General”; b: access to “Sala Mila-
a la Sala Milagrosa; c: extrem final de la Sala Milagrosa; d:
grosa”; c: final part of “Sala Milagrosa”; d: graffiti of Norbert
grafit del pioner de l’espeleologia catalana Norbert Font i
Font i Sagué, pioneer of speleology in Catalonia, existing in
Sagué, a la Cambra des General; e: galeria dels grafits.
“Cambra des General”; e: graffiti passage.
7

els visitants d’algunes coves de l’illa. Són el que en el
les seves “Noticias histórico-topográficas de la isla de
text s’anomenen “pràctics”, en la línia del que exposa
Mallorca” (BOVER, 1864).
també GARAU (2005) sobre les visites a les Coves
A mesura que ens anam apropant a les acaballes del
d’Artà amb anterioritat al turisme de masses. Sens
XIX, proliferen les referències a aquesta important cova.
dubte es tractava de treballadors de la terra que, de tant
Per ventura, la més interessant sigui la descripció que en
en tant, posaven el seu coneixement de la cavitat al ser-
fa l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, l’any 1884, en el
vei dels visitants, pertanyents generalment a les classes
volum 5è de la seva magna obra “Die Balearen in Wort
benestants. No hi ha dades sobre si aquesta activitat
und Bild geschildert” (HABSBURG-LORENA, 1869-
era remunerada en el cas de la Cova Nova de Son
1891). L’Arxiduc efectua una breu descripció de la Cova
Lluís, encara que en altres localitats (com, per exemple,
de Son Lluís en la qual s’esmenten, com a sales més
les Coves d’Artà) els guies devien obtenir qualque
notables, “el Quarto des General” –també descrit amb
benefici econòmic.
una denominació semblant per part de Bover– i la sala
Cal reconèixer que l’exploració efectuada per Bover,
que anomena “Lo Guapo”, corresponent al que denomi-
el 1839, així com les dels seus predecessors, a comen-
nam Sala Milagrosa (Figura 1). No s’aporta en aquest
çaments del XIX, foren certament meritòries. Es tracta
text cap dada sobre exploracions anteriors, ni s’al·ludeix
d’incursions subterrànies d’una relativa dificultat tècnica,
a l’opuscle de Bover; encara més, fa la impressió que a
si les comparam amb els entrebancs que oferia la visita
l’obra de l’Arxiduc es descriu la cova de primera mà,
d’altres coves famoses de Mallorca, com les Coves d’Ar-
sense basar-se en publicacions prèvies. Curiosament, en
tà o les Coves del Drac. Al caràcter bastant vertical que
canvi, no es deixa constància de l’existència de dificultats
presenta el desenvolupament de la cavitat –amb un
respiratòries, circumstància que podria portar-nos a
pouet inicial de 4 metres– s’hi ha d’afegir la presència
especular sobre la possibilitat que la descripció de la cova
d’alguns passos força estrets, fins al punt que actual-
estigui feta a partir d’impressions indirectes, procedents
ment un d’ells es troba eixamplat amb barrobins; a tot
de la visita d’algun informador o col·laborador. La refe-
això, cal afegir la problemàtica relacionada amb les difi-
rència a aquesta localitat subterrània s’inclou, així mateix,
cultats respiratòries que imposa l’atmosfera de la cavitat.
a l’edició abreujada del “Die Balearen” que l’Arxiduc publi-
Les dificultats exploratòries objectives que presen-
cà en dos volums (HABSBURG-LORENA, 1897).
ta la Cova de Son Lluís atorguen encara més vàlua al
Ocupant-nos encara de les últimes dècades del
contingut de l’opuscle que estam tractant, que de fet
segle XIX, les notables belleses de la Cova Nova de
constitueix la primera publicació dedicada expressa-
Son Lluís són citades, de forma molt escarida, en algu-
ment a una cova mallorquina. Per altra banda, serà
nes obres de caràcter històric-geogràfic. Concretament,
oportú reivindicar la figura de Joaquim Mª Bover en qua-
PIFERRER & QUADRADO (1888) l’esmenten en parlar
litat d’autèntic precursor de l’espeleologia illenca, ente-
del municipi de Porreres, tot glosant la riquesa de la
sa com a activitat que va més enllà de la simple explo-
decoració estalactítica observable al seu interior; no
ració per tal d’entrar ja dins l’àmbit de la cultura. En
obstant això, situen la cavitat en un segon pla en rela-
aquest sentit, al fulletó sobre aquesta cavitat porreren-
ció amb les altres cavernes importants de l’illa (Coves
ca en seguiran altres dues publicacions breus del
d’Artà i Coves del Drac). Per la seva part, PEÑA (1891)
mateix autor sobre la Cova de Can Sion, a Pollença, i la
fa al·lusió a la cova que ens ocupa –en tractar del
Cova de Canet, a Esporles (BOVER, 1842, 1844), així
terme de Llucmajor– fent esment de les dificultats d’ex-
com descripcions i referències a altres coves de Mallor-
ploració que comporta la visita.
ca (VALERO, 2001).
Una menció a part mereixen les notes sobre la
Cova de Son Lluís que inclou PUIG y LARRAZ (1896)
en la seva obra “Cavernas y simas de España” (Annex 2).
Aquest autor reprodueix, amb bastants modificacions,
Les referències bibliogràfiques i
la descripció original efectuada per J.M. Bover, despro-
veint-la dels passatges de caire més literari i deixant
històriques posteriors
constància dels problemes de respiració que planteja el
seu recorregut. Tal i com es desprèn del nom que Puig
y Larraz dóna a la cavitat –”Cueva de Son Lluis, Mila-
Una vegada que va veure la llum l’opuscle de J.M.
grosa gruta de Son Lluis”–, la transcripció que fa l’au-
Bover sobre la Cova Nova de Son Lluís (BOVER,
tor no procedeix de l’edició original que reproduïm en
1839a), sembla que aquesta cavitat assolí un cert
aquest treball (BOVER, 1839a), sinó que prové de l’al-
renom tal i com es pot despendre de les referències que
tra publicació del mateix any que hem comentat ante-
aniran apareixent amb posterioritat. Ja de partida, es
riorment (BOVER, 1839b); aquest fet queda reflectit en
publicaren immediatament altres versions del mateix
les anotacions finals que completen l’entrada correspo-
fulletó com, per exemple, la que aparegué el mateix any
nent a aquesta cavitat.
emperò amb un títol diferent –”Descripción de la mila-
Situats ja en el segle XX, MARTEL (1903) cita
grosa gruta de Son Lluis en la isla de Mallorca”
aquesta cova exclusivament a partir de les observa-
(BOVER, 1839b)– en al·lusió als prodigis naturals que
cions recollides per Puig y Larraz, ja que no la va visitar
es troben a la darrera sala de la caverna. Segons ens
en cap de les dues campanyes que efectuà a Mallorca.
consta, existí una altra versió publicada al Diario Cons-
Es refereix a la irrespirabilitat de l’aire, extrem que
titucional de Palma (BOVER, 1981), que no hem pogut
–segons diu– li fou confirmat el 1901 pel mateix pro-
consultar. Així mateix, el propi autor inclogué una breu
pietari de la cova, qui atribueix aquest fet a ...”la pré-
cita sobre l’existència de la cavitat a la segona edició de
sence de l’acide carbonique”... (sic).
8

Figura 1: Topografia simplificada de la cavitat, amb indicació de les
Figure 1: Simplified topographical survey of the cave; contours interval:
principals zones on es localitzen els grafits del segle XIX; així
10 metres. The main zones containing graffiti of the XIXth
mateix, s’assenyalen les sales que no apareixen descrites, el
century are marked in green, whereas grey colour indicates
1839, a l’opuscle de Joaquim Mª Bover. Equidistància de les
the chambers which were not described by Joaquim Mª Bover
corbes de nivell: 10 metres. 1: sector inicial; 2: gran sala cen-
in 1839. 1: initial sector; 2: great central chamber; 3: upper
tral; 3: sectors superiors; 4: Cambra des General (BOVER,
sectors; 4: “Cambra des General” (BOVER, 1839a & 1839b);
1839a i 1839b); 5: Sala Milagrosa (BOVER, 1839b) també
5: “Sala Milagrosa” (BOVER, 1839b) also known as “Lo
denominada Lo Guapo (HABSBURG-LORENA, 1869-1891);
Guapo” (HABSBURG-LORENA, 1869-1891); 6: terminal
6: sala terminal; 7: galeria dels grafits.
chamber; 7: graffiti passage.
9

La Cova Nova de Son Lluís
Es tracta d’un destacable fenomen endocàrstic que
s’obre en els vessants nordorientals del Puig de Son
Mulet, al terme municipal de Porreres, molt a prop de
les cases de Son Lluís que li donen nom (coordenades
UTM-ED50: 497.175/4.370.300/160). Als peus del
mateix pujol, i a una distància de poc menys d’un quilò-
metre, es localitza una altra interessant cavitat –la
Cova Vella de Son Lluís– de dimensions molt més
reduïdes, però que presenta la singularitat de trobar-se
parcialment excavada en una platja fòssil d’edat plioce-
na; de fet, un sector important del sostre de la sala d’en-
trada està format per una cridanera lumaquel·la, la qual
conté abundants exemplars de l’espècie Strombus
coronatus
.
Foto 2: Aspecte de l’entrada a la cavitat.
Presumiblement el qualificatiu de “Nova”, que
Photo 2: View of the entrance to the cave.
forma part del topònim de la localitat que ens ocupa, té
a veure amb el seu descobriment en dates més aviat
recents, però que es remunten almanco a les primeries
Malgrat no queda corroborat per cap document
del segle XIX. Aquest topònim vindria a contraposar-se
bibliogràfic, un dels nombrosos grafits existents a les
al de la Cova Vella, que era sens dubte coneguda de
parets de la Cambra des General (Foto 1d) documen-
més antic i presenta nombroses evidències del seu dila-
ta una visita efectuada per mossèn Norbert Font i
tat aprofitament humà (recollida d’aigua, magatzem
Sagué el 1909, tan sols un any abans de la seva pre-
relacionat amb les feines del camp...).
matura mort. Les dades biogràfiques sobre aquest
La Cova Nova de Son Lluís compta amb una meri-
autèntic pioner de l’espeleologia a Catalunya –el qual
tòria topografia inèdita realitzada l’any 1998 per J.A.
va col·laborar amb el mateix E.A. Martel l’any 1896,
Encinas, una còpia de la qual es troba dipositada als
durant la seva campanya al Principat– no recullen cap
arxius de la Federació Balear d’Espeleologia. Les difi-
informació sobre les activitats que, sembla ésser, va
cultats exploratòries que planteja la cavitat –degut a les
realitzar a Mallorca (IGLESIAS, 1963).
concentracions elevades de CO2 a la seva atmosfera–
La darrera referència extensa sobre la cavitat és la
juntament amb la premissa lògica de no malbaratar
que realitza JOLY (1929) en publicar els resultats de la
esforços topografiant una cova que ja ho està, ens han
seva campanya espeleològica a Mallorca. Tot seguint
portat a elaborar una topografia expeditiva que es pot
les notícies incloses en l’obra de PUIG Y LARRAZ
consultar a la Figura 1. Aquest aixecament es recolza
(1896), qui comenta l’existència de sectors inexplorats,
en una poligonal de 364 metres que efectuàrem al llarg
aquest destacat espeleòleg francès visità detinguda-
dels principals passatges de la cova, mentre que els
ment la Cova de Son Lluís, aportant com a resultat algu-
contorns de les sales i galeries s’han recollit tan sols de
nes observacions d’interès. Encara que no descriu la
forma esquemàtica.
caverna en detall, li atribueix una fondària màxima de
52 metres, comentant així mateix que el cabussament
de les capes calcàries és de 50° cap al NE. Per altra
banda, desmenteix l’existència d’importants dificultats
respiratòries que devien impedir l’exploració: ...”Des
gaz devaient nous arréter dans notre marche; il n’en a
rien été”... ...”Il se peut que la légende du gaz carboni-
que provienne de ce qu’un visiteur aura eu sa bougie
éteinte pour une raison quelconque et que ses allumet-
tes ne voulaient pas prendre feu”
. No obstant això,
reconeix implícitament alguns problemes respiratoris en
determinats sectors de la cova: ...”je ne pouvais plus
allumer de briquets à essence en certains points recu-
lés de cette grotte. Cela prouve qu’aucun tirage n’exis-
te dans ces salles pourtant trés vastes et qu’en certains
lieux, l’air confiné ne contient plus la quantité d’oxygène
habituelle”
.
Finalment, durant la segona meitat del segle XX,
Foto 3: Davallant a la primera saleta de la cova. A la dreta de la imat-
tan sols trobarem cites bibliogràfiques aïllades sobre
ge, és parcialment visible una de les cúpules de dissolució que
aquesta cova en alguns treballs sobre l’endocarst
caracteritzen el sector inicial de la cavitat.
mallorquí (GINÉS & GINÉS, 1987; GINÉS et al., 1987),
Photo 3: Descending to the first chamber of the cave. Some solutional
així com la seva inclusió en els inventaris espeleològics
cupolas, that are characteristic of the upper parts of this
de les Balears (TRIAS et al., 1979; ENCINAS, 1997).
cavern, are partially visible at the right half of the image.
10

Figura 2: Algunes seccions de detall de les saletes superiors de la cavi-
Figure 2: Some detailed profiles of the upper chambers of this cave. a:
tat. a: zona d’entrada, b: sectors superiors de la gran sala
entrance zone, b: upper sectors beyond the great central
central (assenyalats amb el número 3, a la Figura 1).
chamber (numbered 3, in Figure 1).
GENERALITATS I DESCRIPCIÓ MORFOLÒGICA
La disposició tridimensional i morfològica del sector
inicial de la cova consisteix en una juxtaposició de buits
La cova consisteix en una complexa successió de
subesfèrics o isomètrics (Figura 2), que contenen abun-
sales –algunes de notable volum– les quals totalitzen
dants cúpules de dissolució coalescents de mida mètri-
un desenvolupament planimètric que pot ésser avaluat
ca. Tant els buits rodonencs com les cúpules no seguei-
al voltant dels 700 metres. El desnivell màxim assolit
xen amb claredat cap fractura o diàclasi, aprofitant com
arriba als -66 metres, donat que les diferents sales de la
a molt les discontinuïtats dels plans d’estratificació; en
cavitat presenten al llarg del seu recorregut uns rosts
ocasions, la connexió entre dos buits successius s’e-
ben accentuats. Aquesta tendència general fortament
fectua a través d’orificis bastant estrets, tal i com suc-
descendent obeeix al fet que la caverna s’estructura, de
ceeix en les dues saletes més properes a l’entrada
manera bastant rígida, a favor de l’estratificació de les
(Figura 2a). En tot aquest sector no s’observen evidèn-
roques mesozoiques (atribuïdes al Retià; ITGE 1992),
cies que permetin relacionar la seva gènesi amb el dre-
que presenten en aquest indret un cabussament molt
natge en profunditat de les precipitacions meteòriques,
uniforme de 40° en direcció N80E (Figura 1).
ja que manquen morfologies habituals de la zona d’infil-
La boca d’accés és de reduïdes dimensions ja que
tració com són les xemeneies i cavitats verticals d’evo-
es tracta d’un orifici de diàmetre inferior al metre (Foto
lució remuntant. En aquest sentit, la mateixa entrada de
2), probablement eixamplat de forma artificial per tal de
la cova no sembla correspondre a un punt preferencial
possibilitar l’entrada. El mateix forat d’ingrés aprofita un
d’infiltració, sinó que fa la impressió d’ésser el resultat
pla d’estratificació que comunica de seguida amb el
de la decapitació de la saleta inicial, com a conseqüèn-
sostre d’una saleta de forma més o manco esfèrica i 4
cia de l’evolució del relleu exterior.
metres d’alçada, que precisa d’una corda o escala per
El sector inicial que acabam de descriure desem-
a facilitar el descens (Foto 3). A aquesta sala subesfèri-
boca en una gran sala central en la qual predominen els
ca la segueixen unes altres de característiques sem-
processos d’esfondrament i reajustament mecànic, que
blants (Foto 4), les quals van guanyant profunditat al
de fet són responsables de l’acumulació de materials
temps que s’incrementen les seves dimensions.
rocosos de tota mida despresos de les voltes de la
11

pals de la cova, tant per les seves dimensions com per
la riquesa de l’ornamentació estalagmítica (Fotos 8 i 9).
Rere el pas vertical al·ludit –el qual avui dia està eixam-
plat amb barrobins– es passa una gatera horitzontal no
massa estreta que comunica amb espais cada vegada
majors; aquests passatges de fet són els prolegòmens
del ...”mágico salón que puede mirarse como la mara-
villa de estas preciosas grutas”...
(BOVER, 1839a) que
denominam Sala Milagrosa, tot emprant el qualificatiu
usat posteriorment pel mateix autor (BOVER, 1839b).
Es tracta d’un ample saló decorat molt profusament per
diferents tipus d’espeleotemes, i on s’assoleixen les
cotes inferiors de la cavitat; en diversos punts de la sala
es troben diferents grafits de la primera meitat del segle
XIX (Figura 1, Foto 1). A la part oriental de la cambra
novament són distingibles amb claredat els plans d’es-
tratificació, que configuren bona part del seu sòtil.
La Sala Milagrosa –també coneguda per l’Arxiduc
com “Lo Guapo” (HABSBURG-LORENA, 1869-1891)–
va guanyant altura cap al N, mitjançant una pronuncia-
da rampa ascendent de materials rocosos més aviat
fins (graves i arenes gruixudes), tal vegada relacionats
amb el caràcter dolomític de la roca encaixant que pro-
dueix aquest tipus de materials particulats. A l’extrem
Foto 4:
Instantània presa el 1969 al sector inicial de la Cova Nova de
Son Lluís. S’observa la juxtaposició de buits subesfèrics i cúpu-
les de dissolució que configuren aquesta part de la cavitat.
Photo 4: Picture taken in 1969 at the initial sector of Cova Nova de Son
Lluís. Several juxtaposed subespheric chambers, shaped with
abundant solutional cupolas, constitute the entrance zone of
the cave.

cova. Els successius esfondraments de les capes cal-
càries fan que els estrats –fortament inclinats en direc-
ció E-NE– es mostrin amb claredat al sostre de la gran
sala, situació que configura uns paisatges subterranis
força espectaculars (Fotos 5 i 6). Cap al NW la sala va
ascendint progressivament, transformant-se en diver-
sos conjunts més o manco paral·lels de cúpules coa-
lescents i saletes subesfèriques que aprofiten l’estratifi-
cació (Figura 2b), morfològicament del tot semblants als
buits inicials abans descrits (Foto 7).
Tornant a la gran sala on estàvem, aquesta presen-
ta una notable expansió cap al SW, mentre que si es des-
cendeix en direcció E s’accedirà a les sales i passatges
més ben decorats de tota la cova. Davallant un fort decli-
vi sobre colades estalagmítiques, en el costat SE de la
sala, podrem visitar la Cambra des General (Figura 1),
on s’observen abundants grafits del segle XIX i comen-
çaments del XX, entre els quals destaca la inscripció ja
citada de mossèn N. Font i Sagué (Foto 1d). L’accés a
Foto 5: Vista de la gran sala central, en la qual s’aprecia el cabussa-
l’esmentada cambra requerí, en el seu moment, el tren-
ment acusat dels materials carbonatats del Retià. (Foto: Anto-
cament d’algunes formacions cristal·lines.
ni Merino).
Per altra banda, a les cotes inferiors de la gran sala
Photo 5: General view of the great central chamber. The steeply dipping
central es troba un estret pas vertical, entre grans blocs
strata of Rhaetian carbonate rocks are clearly visible. (Photo:
rocosos, que suposa la ruta d’ingrés a les sales princi-
Antoni Merino).
12

Foto 6: Imatge de la gran sala central –que presenta una forta incli-
Photo 6: Picture of the very steep central chamber, taken upwards from
nació– presa cap a dalt, des de les parts més fondes de la
its deepest part. (Photo: Antoni Merino).
mateixa. (Foto: Antoni Merino).
superior de la citada rampa, un forat molt ben delimitat
tipologies establertes uns anys enrere en tractar de
dóna pas a la sala terminal de la caverna, poc decora-
l’espeleogènesi de les cavitats de l’illa (GINÉS, 1995b).
da i ocupada parcialment per materials de col·lapse de
Aquest és el cas dels fenòmens que eren agrupats,
gran mida. Aquesta cambra sembla que no fou visitada
aleshores, sota les denominacions de coves clàstiques
per J.M. Bover en la seva incursió de 1839, per mor dels
i coves estructurals, encara que altres tipologies com
problemes respiratoris que presenta la cova (Figura 1),
són les coves de la zona de mescla costanera també es
de la mateixa manera que tampoc s’esmenta l’explora-
caracteritzen per presentar la referida associació morfo-
ció dels sectors superiors de la gran sala central ni d’al-
gènica: importants processos clàstics i rica decoració
tres ramificacions menors de difícil identificació.
d’espeleotemes.
Per tal d’acabar aquesta descripció de la cavitat
convé deixar constància de l’existència d’una galeria
subhoritzontal, de sostre bastant baix, les parets de la
qual es troben cobertes per nombrosos grafits d’èpo-
ques ben diverses (Foto 1e). El seu accés es localitza
poc després de la gatera que permet arribar a les sales
finals de la cova.
NOTES SOBRE L’ESPELEOGÈNESI
Analitzada a grans trets, la Cova Nova de Son Lluís
mostra unes característiques morfogèniques molt fre-
qüents a l’endocarst de Mallorca, com són la gran relle-
vància de les formes produïdes pels reajustaments
mecànics de les voltes i parets (els processos clàstics
de la bibliografia espeleològica hispana) i l’exuberància
aclaparadora de l’ornamentació estalagmítica (GINÉS
Foto 7: Cúpules de dissolució als sectors més elevats de la gran sala
& GINÉS, 1987). Aquest binomi propi de l’evolució
central. (Foto: Antoni Merino).
vadosa de les coves càrstiques –amb independència
Photo 7: Solutional cupolas in the upper sectors of the great central
del seu origen primigeni– està present en moltes de les
chamber. (Photo: Antoni Merino).
13

Foto 8: La Sala Milagrosa presenta una exuberant i espectacular
Photo 8: The chamber called “Sala Milagrosa” outstands by its exube-
decoració d’espeleotemes. (Foto: Antoni Merino).
rant and spectacular speleothems ornamentation. (Photo:
Antoni Merino).

14

Foto 9: Vista del costat oriental de la Sala Milagrosa on s’observa amb
Photo 9: View of the eastern side of “Sala Milagrosa” chamber, clearly
claredat, a l’esquerra de la imatge, un pla d’estratificació dels
showing a bedding plane of the Rhaetian rock materials at the
materials rocosos del Retià. (Foto: Antoni Merino).
left side of the picture. (Photo: Antoni Merino).
Malgrat aquesta aparent normalitat pel que fa als
ques ben diferents. Les cavitats resultants consisteixen
trets morfològics de la cova, ja en les primeres explora-
freqüentment –a part de xarxes laberíntiques més o
cions que tinguérem ocasió d’efectuar a la dècada de
manco extenses i altres tipologies– en cambres i cúpu-
1970 ens varen cridar l’atenció els buits de forma apro-
les coalescents més o manco esfèriques, de 0,5 a 8
ximadament esfèrica i les cúpules, que configuren els
metres de diàmetre, disposades sovint en estructures
sectors més elevats de la caverna (Figura 2, Fotos 4 i
tridimensionals ramificades; els moviments convectius
7). Aquestes morfologies no pareixien a simple vista
de les aigües freàtiques són invocats com a responsa-
massa compatibles amb una gènesi en medi vadós,
bles d’aquestes particulars formes de dissolució. Les
com a conseqüència de la infiltració vertical de les pre-
saletes isomètriques de les zones elevades de la Cova
cipitacions. Per altra banda es pot constatar que formes
Nova de Son Lluís s’aproparien a algunes d’aquestes
similars i disposades amb un patró tridimensional sem-
tipologies, corresponents a cavitats d’origen hipogènic
blant apareixen descrites, a la bibliografia espeleològi-
segons la terminologia emprada per FORD &
ca, en relació amb processos espeleogenètics lligats a
WILLIAMS (1989).
la dissolució per part d’aigües termals (FORD &
Aquestes circumstàncies, junt amb el coneixement
WILLIAMS, 1989; GILLIESON, 1996). Ens trobem, tal
directe de localitats d’origen termal del carst hongarès,
vegada, davant un fenomen endocàrstic d’origen hidro-
ens portaren a plantejar-nos la possibilitat que els buits
termal?
primigenis de la cova fossin d’origen hidrotermal, enca-
Una interessant revisió de l’espeleogènesi associa-
ra que mancava algun altre suport a aquesta hipòtesi a
da a fenòmens d’hidrotermalisme pot consultar-se a
part de la morfologia singular de determinades zones
DUBLYANSKY (2000, 2005). Aquest autor, en referir-se
de la cavitat. Els recents estudis sobre anomalies geo-
al que denomina shallow hydrothermal karst (carst
tèrmiques efectuats a l’aqüífer de la plataforma de Lluc-
hidrotermal poc profund) posa èmfasi en la importància
major (LÓPEZ et al., 2004; MATEOS et al., 2004) posen
dels processos espeleogenètics en base a l’actuació
de manifest la presència d’aigües termals, amb tempe-
d’un seguit de factors: aflorament d’aigües de proce-
ratures de fins a 51,6° C, en sondejos molt propers a
dència profunda, amb elevats continguts de CO2 d’ori-
l’esmentada població i a poc més de 100 metres de fon-
gen endogen; gran capacitat de dissolució de la roca
dària; el nivell freàtic d’aquest aqüífer lliure se situaria a
calcària, lligada al refredament de les aigües termals i la
alçades compreses entre +2 i +10 metres snm. Segons
seva major potencialitat de dissolució del CO2; així com
els citats autors, els fenòmens hidrotermals observats
l’agressivitat associada als processos de mescla de les
estan relacionats amb importants falles normals d’o-
aigües d’origen profund amb les dels aqüífers meteòrics
rientació SW-NE, que delimiten la conca subsident de
lliures, de temperatures i característiques geoquími-
Campos. Aquestes falles permetrien l’aflorament d’ai-
15

gües termals d’origen profund (~ 2000 metres), que vin-
9). Les colades estalagmítiques també es troben pre-
drien a mesclar-se amb l’aqüífer lliure miocè de la pla-
sents, però sense donar lloc a formes massa vistoses.
taforma de Llucmajor i la cubeta de Campos.
En el capítol dels espeleotemes erràtics, les helicti-
Concretament, les elevacions del Puig de Son
tes i les estalactites excèntriques resulten més aviat
Mulet es troben en la trajectoria d’una de les falles
escasses, mentre que els espeleotemes botrioidals,
assenyalades per LÓPEZ & MATEOS (2006), sobre la
generats per aigües de percolació, serien la tipologia
qual se situen les manifestacions termals de Païssa. Els
més freqüent i cridanera dins l’exuberant ornamentació
resultats dels estudis geotèrmics, als que hem fet refe-
cristal·lina de la Sala Milagrosa. Aquests dipòsits mine-
rència, donarien suport a una possible gènesi hidroter-
rals en forma de protuberàncies globulars d’aspecte
mal per a les primeres fases de l’excavació de la Cova
coral·loide (els popcorn de la bibliografia americana;
Nova de Son Lluís, essent aquests mecanismes hipo-
HILL & FORTI, 1997), entapissen bona part del pavi-
gènics de carstificació els responsables de les peculiars
ment i les formacions estalagmítiques de la cambra final
morfologies que es constaten en la cavitat. Malgrat
de la cova (Foto 10) i contribueixen a crear uns paisat-
això, cal una investigació aprofundida de la qüestió, per
ges subterranis certament impactants.
tal de contrastar aquesta hipòtesi.
Un tipus de dipòsit mineral relativament abundant
en determinats punts de la cavitat són les crostes micro-
cristal·lines, que cobreixen sectors de les parets i tres-
ELS ESPELEOTEMES
pols d’algunes sales. Es tracta de crostes d’uns pocs
centímetres de gruix i aparença esponjosa (Foto 11a),
La rica decoració cristal·lina és un tret distintiu de
que en ocasions estan recobertes pels espeleotemes
l’endocarst de Mallorca (GINÉS, 1995a) i, com era d’es-
botrioidals globulars esmentats abans. Aquests recobri-
perar, la Cova Nova de Son Lluís no és una excepció.
ments coral·loides pareixen estar relacionats amb el
Els espeleotemes calcítics són molt abundants sobretot
traspuament ascendent a través de les citades crostes,
en les sales inferiors de la cova, i en particular a la Sala
així com també amb els esquitxos que tenen lloc a
Milagrosa. Les formes més freqüents estan represen-
zones d’intensos degoteigs.
tades pels espeleotemes gravitomòrfics –en el sentit
S’ha determinat la mineralogia de dues mostres
emprat per WHITE (1976)– com són les estalactites i
d’aquests dipòsits parietals, per tal de conèixer si hi
estalagmites, de les quals s’observen exemplars força
havia cap indici que apuntés a un possible origen hidro-
espectaculars en la citada sala final de la cavitat (Foto
termal. Els difractogrames de raigs-X efectuats donen,
Foto 10: Espeleotemes botrioidals de la Sala Milagrosa. a: gruixuda
Photo 10: Botryoidal speleothems from “Sala Milagrosa”. a: thick calcite
crosta calcària que, cap a l’exterior, presenta cristal·litzacions
crust evolving towards botryoidal crystallizations in its outer
de caràcter botrioidal; b: els espeleotemes globulars d’aspec-
layers; b: globular coralloidal speleothems with a nice glossy
te coral·loide i llustrós abunden en els punts on hi ha intensos
look are abundant in those spots where dripping water occurs.
degoteigs. (Fotos: Antoni Merino).
(Photos: Antoni Merino).
16

Foto 11: Imatges corresponents a dues mostres de crostes calcítiques.
Photo 11: Images corresponding to some samples of calcite crusts. a:
a: aspecte general de les mostres recollides; b: imatge SEM
general aspect of the two collected samples; b: SEM image of
dels agregats microcristal·lins de calcita que formen la mostra
microcrystalline aggregates that form the sample SL-2; c:
SL-2; c: microfotografia SEM de les estructures esfèriques
SEM microphotography of the spherical structures observable
observables a la mostra SL-1; d: microfotografia SEM de la
in sample SL-1; d: SEM microphotography of the sample SL-
mostra SL-1, on s’aprecien signes evidents de dissolució.
1, showing clear evidences of dissolution.
en tots dos casos, una mineralogia totalment calcítica
per exemple la Cova de les Rodes (Pollença), la Cova
(LMC amb un contingut de Mg molt proper al 4 %), que
de sa Bassa Blanca (Alcúdia) o l’Avenc de Fangar
no aporta llum sobre la qüestió; no obstant això, convé
(Campanet), presenten valors de diòxid de carboni fins
recordar que la calcita és sens dubte el mineral més fre-
i tot superiors al 5 % en volum. En tots els casos es trac-
qüent a les cavitats càrstiques d’origen termal (HILL &
ta de localitats amb ventilació escassa, situades en con-
FORTI, 1997). A més a més, DUBLYANSKY (2005)
textos de muntanya baixa amb cobertura vegetal de
deixa constància que les crostes calcítiques són un dels
bosc i garriga.
dipòsits habituals en aquests ambients i, en concret, els
La Cova Nova de Son Lluís és una cavitat en la
agregats de cristalls de mida petita es relacionarien
qual s’aprecien nivells elevats de CO2, tal i com es pot
amb ambients hidrotermals d’escassa fondària per sota
constatar en gairebé totes les referències i descripcions
del nivell freàtic. L’observació amb microscopia SEM de
de la caverna. Malgrat que no han estat realitzades
les mostres recollides (Foto 11) permet observar agre-
observacions sistemàtiques, la concentració més alta
gats microcristal·lins, en els quals destaquen unes
mesurada arribà al 3,5 % en data 28/02/82, a una fon-
estructures de forma esfèrica i 500 micròmetres de dià-
dària aproximada de 35 metres (GINÉS et al., 1987). En
metre, de significació gens clara actualment. Encara
visites posteriors s’ha pogut observar que els valors de
que manquen evidències de suficient pes diagnòstic,
CO2 experimenten variacions amb una ciclicitat anual,
les crostes de calcita descrites no resulten incompati-
tal i com succeeix a la Cova de les Rodes (Pollença), si
bles amb una deposició en ambients hidrotermals.
bé la magnitud de les fluctuacions sembla ésser menys
important en la localitat que ens ocupa. Aquesta varia-
bilitat estacional resulta ben evident, ja que la concen-
El DIÒXID DE CARBONI A L’ATMOSFERA DE LA COVA
tració de CO2 superava els 10.000 ppm (equivalent a l’1
%) el 23/10/05 en arribar a la gran sala central (a una
L’existència de concentracions elevades de CO2
profunditat de -30 metres), mentre que el 15/07/06
dins cavitats mallorquines no és un fet gaire rar (GINÉS
aquesta mateixa concentració s’assolia en la base de la
et al., 1987). Algunes coves i avencs ben coneguts, com
saleta d’entrada, a tan sols -4 metres de fondària.
17

En el cas de la Cova de les Rodes, les condicions
ment, pels conjunts de saletes subesfèriques i cúpules
de major irrespirabilitat de l’aire es donen també a l’es-
de dissolució que configuren els sectors elevats de la
tiu (GINÉS et al., 1987), quan les cavitats descendents
caverna. Aquestes formes ens permeten proposar un
actuen com a trampes d’aire fred que minimitzen la
origen hidrotermal per a aquesta cavitat, hipòtesi que
ventilació. Particularment, els mesos de juliol i agost
vindria a recolzar-se en les anomalies geotèrmiques
resulta molt penosa –i fins i tot perillosa– l’exploració
investigades recentment a la plataforma de Llucmajor
d’aquesta cova, la qual es va ventilant de manera eficaç
(MATEOS et al., 2004; LÓPEZ & MATEOS, 2006).
a partir de la tardor, fins a descendir els valors de CO2
a nivells acceptables (< 1 %) durant bona part de l’hi-
vern i la primavera. Més o manco el mateix passa a la
Cova Nova de Son Lluís, emperò amb unes fluctua-
Agraïments
cions més suaus: els nivells de diòxid de carboni, enca-
ra que siguin elevats, no arriben a impedir l’exploració a
l’estiu, mentre que els valors hivernals no baixen massa
La Biblioteca de la Fundación Bartolomé March ens
a les sales més interiors. Aquest comportament molt
ha donat totes les facilitats per a la reproducció facsímil
més estable podria estar justificat per la notable verti-
de l’opuscle de Joaquín Mª Bover. Agraïm doncs a
calitat i relativa estretor del sector inicial de la cova, la
aquesta entitat, en les persones del seu director Fausto
qual cosa no facilita la renovació hivernal de la seva
Roldán i de Pilar González, la seva amabilitat i la bona
atmosfera.
acollida d’aquesta iniciativa.
La font del CO2 cal cercar-la, en principi, en l’horit-
És necessari fer constar la nostra gratitud cap a tots
zó edàfic suprajacent a la cavitat, fet que en certa
els companys i amics que han col·laborat d’una o altra
mesura podria explicar la ciclicitat observable, amb
manera en l’elaboració del present treball. Per a comen-
màxims estiuencs i mínims hivernals. Malgrat el molt
çar esmentarem la participació de Bernat Clamor,
probable origen biogènic del diòxid de carboni a les
Mateu Fiol, Francesc Gràcia, Guillem Mas i Antoni Mulet
coves mallorquines, en aquesta localitat caldria consi-
en les exploracions i tasques diverses realitzades en la
derar una eventual procedència endògena, tenint en
cavitat; a Guillem Mas es deuen, endemés, les gestions
compte les consideracions exposades sobre la gènesi
que ens han permès poder accedir a la cova. Per altra
de la cova.
banda, bona part de les fotografies que il·lustren aques-
tes pàgines han estat amablement realitzades per Anto-
ni Merino. Al company Joan J. Fornós, de la Universitat
de les Illes Balears, hem d’agrair les anàlisis mineralò-
Conclusions
giques i les microfotografies d’alguns dels dipòsits cris-
tal·lins.
El present treball és una contribució als projectes
No hi ha cap dubte que la Cova Nova de Son Lluís
de la DGI del Ministerio de Educación y Ciencia -
era una cavitat amb un cert renom dins el panorama
FEDER BTE2002-04552-C03-02 i CGL2006-11242-
espeleològic del segle XIX a Mallorca, encara que la
C3-01/BTE.
seva relativa fama no fos comparable a la d’altres
coves illenques (Coves d’Artà i Coves del Drac, con-
cretament). L’aparició –l’any 1839– d’una descripció
força literària efectuada per Joaquim Mª Bover, suposa
la primera publicació impresa que tracta de forma
específica d’una caverna mallorquina; aquest breu
opuscle fou clarament responsable de la ulterior difusió
de les belleses notables d’aquesta localitat. Així, són
nombroses les referències a la cova al llarg de tot el
segle XIX (per exemple, la descripció que fa l’Arxiduc
al Die Balearen) i començaments del XX, època de la
qual convé destacar les exploracions de Norbert Font i
Sagué, el 1909, i de Robert de Joly, el 1929, personat-
ges ben representatius de l’espeleologia catalana i
francesa respectivament.
La cavitat és remarcable tant per les seves dimen-
sions (700 m de recorregut i -66 m de fondària) com
per l’ostentosa decoració d’espeleotemes que conte-
nen les sales finals. Des del punt de vista de l’espeleo-
logia física, cal fer menció de les elevades concentra-
cions de CO2 a l’atmosfera de la cova (> 3,5 %), valors
que mostren una marcada ciclicitat anual, amb màxims
estivals, emperò sense impedir l’exploració en cap
moment de l’any.
La singularitat morfogènica més rellevant de la
Cova Nova de Son Lluís està representada, indubtable-
18

Annex 1: Reproducció facsímil de l’opuscle publicat a Palma per Joa-
Annex 1: Facsimile reproduction of the booklet describing Cova Nova
quim Mª BOVER (1839a), en el qual es descriu la Cova Nova
de Son Lluís (Porreres, Mallorca) published in Palma by Joa-
de Son Lluís (Porreres). Cortesia de la Biblioteca de la Fun-
quim Mª BOVER (1839a). Courtesy of the “Biblioteca de la
dación Bartolomé March, Palma de Mallorca.
Fundación Bartolomé March”, Palma de Mallorca.
19

20

21

22

Reproducció facsímil de la descripció de la
Cova Nova de Son Lluís (Porreres), inclosa a
l’obra de PUIG y LARRAZ (1896) sobre caver-
nes i avencs importants d’Espanya.
Facsimile reproduction of the pages devoted to
Cova Nova de Son Lluís (Porreres, Mallorca),
included in the book by PUIG y LARRAZ (1896)
on important caves and shafts of Spain.
2:
2:
Annex
Annex
23

Bibliografia
ANTILLÓN, I. de (1807): Elementos de la geografía astronómica, natural y
GINÉS, J. (1995c): Les coves turístiques de Mallorca / The touristic
política de España y Portugal. Imprenta Real. 2 vols. Madrid.
show caves of Mallorca. In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst
BERARD, G. de (1789): Viaje a las villas de Mallorca. Ajuntament de Palma
i les coves de Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 /
(edició de 1983). 303 pàgs. Palma de Mallorca.
Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 191-203. Palma de Mallorca.
BOVER, J. (1981): Bibliografia de Joaquim Maria Bover i Rosselló, intent
HABSBURG-LORENA, L.S. (1869-1891): Die Balearen in Wort und Bild
d’aproximació. Boll. Soc. Arqueol. Luliana, 38 (834): 5-60. Palma de
geschildert. Brockhaus. 7 vols. Leipzig, Alemanya. (edició en cata-
Mallorca.
là del Grup Serra, 1999-2003)
BOVER, J.M. (1839a): Gruta de Son Lluis. Descripción. Imprenta Nacional
HABSBURG-LORENA, L.S. (1897): Die Balearen. Geschildert in Wort
a cargo de D. Juan Guasp. 4 pàgs. Palma de Mallorca.
und Bild. Leo Woerl. 2 vols. Würzburg und Leipzig, Alemanya.
BOVER, J.M. (1839b): Descripción de la milagrosa Gruta de Son Lluis en la
(edició en castellà de J.J. Olañeta, 1984)
isla de Mallorca. El Museo de las Familias, 2: 484-485. Barcelona.
HILL, C.A. & FORTI, P. (1997): Cave minerals of the World. Second edi-
BOVER, J.M. (1842): Gruta de Can Sion en Pollensa. Imprenta Nacional a
tion. National Speleological Society. 463 pàgs. Huntsville, USA.
cargo de D. Juan Guasp. 4 pàgs. Palma de Mallorca.
IGLESIAS, J. (1963): Mossèn Norbert Font i Sagué: introductor de l’es-
BOVER, J.M. (1844): Descripción de la Gruta de Canet en la villa de Espor-
peleologia a Catalunya. Ed. Rafael Dalmau. 63 pàgs. Barcelona.
las. Imprenta Nacional a cargo de D. Juan Guasp. 7 pàgs. Palma de
ITGE (1992): Mapa Geológico de España, Escala 1:50.000. Hoja 724 -
Mallorca.
Lluchmayor. Instituto Tecnológico Geominero de España. 49 pàgs.
BOVER, J.M. (1864): Noticias histórico-topográficas de la isla de Mallorca.
+ 1 mapa. Madrid.
Estadística general de ella y períodos memorables de su historia.
JOLY, R. de (1929): Explorations spéléologiques à Majorque (1929).
Imprenta de D. Felipe Guasp y Barberi. 402 pàgs. Palma de Mallorca.
Rev. Geog. Phys. et Géol. Dyn., 2 (3): 233-245. París.
CABRER, A. (1840): Viaje a la famosa gruta llamada Cueva de la Ermita en
LÓPEZ, J.M. & MATEOS, R.M. (2006): Control estructural de las ano-
el distrito de la villa de Artá de la isla de Mallorca. Imprenta de Pedro
malías geotérmicas y la intrusión marina en la plataforma de Lluc-
José Gelabert. 87 pàgs. Palma de Mallorca
major y la cubeta de Campos (Mallorca). Las aguas subterráneas
DUBLYANSKY, Y. (2000): Hydrothermal speleogenesis: its settings and
en los países Mediterráneos. Instituto Geológico y Minero de
peculiar features. In: KLIMCHOUK, A.; PALMER, A.N.; FORD, D.C. &
España. Serie Hidrogeología y Aguas Subterráneas, 17: 607-613.
DREYBRODT, W. (eds.) Speleogenesis. Evolution of karst aquifers.
Madrid.
National Speleological Society. 292-297. Huntsville, USA.
LÓPEZ, J.M.; MATEOS, R.M. & BALLESTER, A. (2004): Aportaciones
DUBLYANSKY, Y (2005): Hydrothermal caves. In: CULVER, D.C. & WHITE,
del sondeo de investigación geotérmica Lluís Moragues al mode-
W.B. (eds.) Encyclopedia of caves. Elsevier, Academic Press. 300-
lo de funcionamiento hidrogeológico de las aguas termales de la
305. Burlington, USA.
plataforma de Llucmajor (Mallorca). VIII Simposio de Hidrogeolo-
ENCINAS, J.A. (1997): Inventari espeleològic de les Illes Balears -Any
gía. Asociación Española de Hidrogeólogos. 2: 379-388. Zarago-
1997-. Endins, 21: 103-128. Palma de Mallorca.
za.
FORD, D.C & WILLIAMS, P.W. (1989): Karst geomorphology and hydro-
MARTEL, E.A. (1896): Sous Terre. Cueva del Drach, a Majorque. Ann.
logy. Unwin Hyman. 601 pàgs. Londres.
Club Alpin Franç., 23: 1-32. París.
GARAU, C. (2005): Les Coves d’Artà. Capdepera (Mallorca). Edicions
MARTEL, E.A. (1903): Les cavernes de Majorque. Spelunca, 5 (32): 1-
Documenta Balear. 106 pàgs. Palma de Mallorca.
32. París.
GAY, S. & CHAMPSAUR, B. (1885): Album de las Cuevas de Artá y Mana-
MATEOS, R.M.; LÓPEZ, J.M. & SÁNCHEZ, J. (2004): Características
cor. Luis Fábregas; Librería Española. 50 pàgs + 25 gravats. Palma
hidrogeoquímicas de las aguas termales de la zona de Llucmajor
de Mallorca. Barcelona.
(Mallorca). VIII Simposio de Hidrogeología. Asociación Española
GILLIESON, D. (1996): Caves: processes, development and management.
de Hidrogeólogos. 2: 399-410. Zaragoza.
Blackwell Publishers. 324 pàgs. Oxford.
PAGENSTECHER, H.A. (1867): Die Insel Mallorka. Reiseskizze. Wil-
GINÉS, A. (1993): Apuntes históricos sobre las Coves d’Artà (Capdepera,
helm Engelmann. 186 pàgs. Leipzig, Alemanya.
Mallorca). Boletín del Museo Andaluz de la Espeleología, 7: 21-27.
PEÑA, P.A. (1891): Guía manual de las islas Baleares. Imprenta J.
Granada.
Tous. 480 pàgs. Palma de Mallorca.
GINÉS, A. (1995a): Els espeleotemes de les coves de Mallorca / The spe-
PIFERRER, P. & QUADRADO, J.M. (1888): Islas Baleares. Estableci-
leothems of Majorcan caves. In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst
miento Tipográfico - Editorial de Daniel Cortezo y Ca. 1.424 pàgs.
i les coves de Mallorca / Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 /
Barcelona.
Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 87-97. Palma de Mallorca.
PUIG y LARRAZ, G. (1896): Cavernas y simas de España. Est. Tip. de
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1987): Características espeleológicas del karst de
la viuda e hijos de M. Tello. 440 pàgs. Madrid.
Mallorca. Endins, 13: 3-19. Palma de Mallorca.
PULIDO-FERNÁNDEZ, A. (1879): Una expedición a las cuevas de Artá.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1992): Las Coves del Drac (Manacor, Mallorca).
Imprenta Central Víctor Sáiz. 64 pàgs. Madrid.
Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins, 17-18: 5-20. Palma de
TRIAS, M.; PAYERAS, C. & GINÉS, J. (1979): Inventari espeleològic de
Mallorca.
les Balears. Endins: 5-6: 89-108. Palma de Mallorca.
GINÉS, A.; HERNÁNDEZ, J.; GINÉS, J. & POL, A. (1987): Observaciones
VALERO, G. (2001): La llarga ruta de l’excursionisme mallorquí. Aproxi-
sobre la concentración de dióxido de carbono en la atmósfera de la
mació a la història de l’excursionisme a Mallorca. Volum I: des dels
Cova de les Rodes (Pollença, Mallorca). Endins, 13: 27-38. Palma de
inicis fins a 1920. El Gall Editor - Grup Excursionista de Mallorca.
Mallorca.
Quaderns de muntanya, 4. 295 pàgs. Palma de Mallorca.
GINÉS, J. (1995b): L’endocarst de Mallorca: els mecanismes espeleogenè-
WHITE, W.B. (1976): Cave minerals and speleothems. In: FORD, T.D.
tics / Mallorca’s endokarst: the speleogenetic mechanisms. In:
& CULLINGFORD (eds.) The science of speleology. Academic
GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves de Mallorca / Karst
Press. 267-327. Londres.
and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3:
71-86. Palma de Mallorca.
24