Les cavitats de la serra de na Burguesa : zona 7 : les coves del Pilar i les mines de guix : Palma, Mallorca
ENDINS, núm. 27. 2005. Mallorca
LES CAVITATS DE LA SERRA DE NA BURGUESA. ZONA 7:
LES COVES DEL PILAR I LES MINES DE GUIX (Palma, Mallorca)
per Damià VICENS 1, 3, Damià CRESPÍ 1, 4 , Pere BOVER 2, 3, 5, Antelm GINARD 2,
Mateu VADELL 2, 4 i Miquel Àngel BARCELÓ 2
Resum
Presentam la descripció i topografia de nou formacions endocàrstiques situa-
des a les pedreres de Son Quint en el terme de Palma (Mallorca) a la serra de na
Burguesa. Les més conegudes, les coves del Pilar, varen ser topografiades pel grup
EME de Palma a mitjans dels anys 50 (la topografia no s’ha trobat), després l’any
1960 pel grup GES de Barcelona i en el 2005 pel nostre equip. La topografia actual
de la cavitat presenta notables diferències amb la publicada per MONTORIOL
(1963). En primer lloc documentam sales abans no topografiades, i en segon, les
mines de guix associades a la cavitat que només s’havien topografiat parcialment.
La hipòtesi de CAÑIGUERAL (1949), referent a la dissolució dels guixos dels jaci-
ments que acompanyen algunes cavernes de la serra de na Burguesa, és més que
vàlida a les coves del Pilar, i sens dubte, el buit deixat per la dissolució dels guixos
del Triàsic per davall de les calcàries del Lias inferior n’ha participat notòriament en
l’espeleogènesi. Les coves del Pilar tenen un recorregut de 450 m i una de les sales
més grans d’entre les cavitats de la serra de na Burguesa, la sala Caverna des
Caos, amb 3000 m2. La cavitat ha tingut un ús turístic (al voltants dels anys 30) i un
ús miner (dels anys 20 fins a començaments dels 50 ?). Les mines de guix presen-
ten a l’actualitat 400 m distribuïdes en quatre galeries principals. Els guixos del
Triàsic no afloren i només es troben a l’interior de les mines de les coves del Pilar i
algunes cavitats properes com ara la cova des Ratot i la cova des Guix, que ha vist
la llum degut a l’explotació d’una pedrera, actualment abandonada. A l’exterior de
les mines hi ha restes de quatre forns de guix, elements curiosament ignorats a la
bibliografia mallorquina, per la qual cosa presentam la planimetria.
Entre les altres cavitats estudiades, totes de modestes dimensions, cal desta-
car la cova des Paleonivells amb concrecionament epiaquàtic, la cova des Ratot
amb espeleotemes botrioïdals i la cova dets Escolapis que ha sofert processos d’es-
fondrament durant el segle XX.
Per acabar, d’entre els materials paleontològics del Museu de la Naturalesa de
les Illes Balears, n’hi ha de provinents de les coves del Pilar, dels què fem una breu
ressenya.
Resumen
Se presenta la topografía y descripción de nueve formaciones endokársticas
situadas en las canteras de Son Quint en el término municipal de Palma (Mallorca)
y en plena Serra de na Burguesa. Las más conocidas, las Coves del Pilar, fueron
topografiadas por el grupo EME de Palma a mediados de los años 50 (dicha topo-
grafía no se ha hallado), posteriormente en el año 1960 por el grupo GES de
Barcelona i en el 2005 por nuestro equipo. La topografía actual contiene notables
diferencias con la de MONTORIOL (1963). Así se documentan salas no topografia-
das anteriormente y las minas de yeso asociadas a la cavidad que sólo estaban
topografiadas parcialmente. La hipótesis de CAÑIGUERAL (1949), referente a la
disolución de los yesos en los yacimientos que acompañan algunas cavernas de la
Serra de na Burguesa, es más que válida en las Coves del Pilar, y sin ninguna duda,
el vacío dejado por la disolución de los yesos del Triásico situados por debajo de las
calcizas dolomíticas del Lias inferior ha participado notoriamente en su espeleogé-
nesis.
1
Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Palma
4
Museu Balear de Ciències Naturals (MBCN). Ctra Palma-Port de
de Mallorca.
Sóller, km 30,5. E-07100. Sóller.
2
Grup Espeleològic EST. Palma de Mallorca.
5
Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, Ctra de Valldemossa km
3
Societat d’Història Natural de les Balears. Estudi General Lul·lià.
7,5. E-07122. Palma de Mallorca.
Sant Roc 4. E-07001. Palma de Mallorca.
47

Las Cuevas del Pilar tienen un recorrido de 450 m y una de las salas más gran-
des de entre las cavidades de la Serra de na Burguesa, la sala denominada
Caverna des Caos, con 3000 m2. La cavidad tuvo un uso turístico en los años 30 y
minero de los años 20 hasta principios de los 50. Las minas de yeso, de 400 m de
recorrido, actualmente están distribuidas en cuatro galerías principales. Los yesos del
Triásico no afloran y sólo se hallan en el interior de las minas de las Coves del Pilar,
y en unas cuevas próximas como son la Cova des Ratot y la Cova des Guix, que han
visto la luz debido a la explotación de una cantera actualmente abandonada. En el
exterior de las minas se localizan restos de cuatro hornos de yeso, elementos curio-
samente ignorados en la bibliografía mallorquina, por lo que se ha realizado su pla-
nimetría.
De entre las otras cavidades estudiadas, todas de modestas dimensiones,
cabe destacar la Cova des Paleonivells con concrecionamiento epiacuático, la Cova
des Ratot con espeleotemas botrioidales y la Cova dets Escolapis que ha sufrido
derrumbes en la entrada en el siglo XX.
Para finalizar, se hace una breve reseña de los materiales paleontológicos pro-
cedentes de las Coves del Pilar y que estaban depositados en el Museu de la
Naturalesa de les Illes Balears.
Summary
We present the description and topographic survey of nine endokarstic forma-
tions located in the Pedreres de Son Quint of the municipality of Palma (Mallorca) in
the Serra de na Burguesa. The topographic survey of the well-known Coves del
Pilar, was already made by the EME group of Palma in the 50’s (the topographic sur-
vey has not been found), later in1960 by the GES group of Barcelona and in 2005
by our team. The topographic survey presented here shows outstanding differences
from that published in MONTORIOL (1963). First of all, we present new chambers
not previously studied, and in second place, the gypsum mines associated to the
caves were just partially studied. The hypothesis of CAÑIGUERAL (1949), in relation
to the gypsum dissolution of the deposits located in some caves of the Serra de na
Burguesa, is more correct for the Coves del Pilar, and with no doubt, the empty
space left by the Triasic gypsum dissolution under the Lower Lias limestones has
participate in the formation of this cave. The Coves del Pilar has a run of 450 m and
has one of the biggest chambers of the caves of Serra de na Burguesa, the cham-
ber Caverna des Caos, with 3000 m2. This cave has had a touristic use (near
the30’s) and later a mining use (from the 20’s to the beginning of the 50’s?). The
mines nowadays present 400 m of galleries distributed in four main galleries. The
Triasic gypsum doesn’t reach the surface in this zone and it can be just found insi-
de the mines of Coves del Pilar, and in two near caves, Cova des Ratot and Cova
des Guix, thanks to a quarry (nowadays not in use). Outside the mines there are rea-
mins of four gypsum furnaces, curiously unnoticed elements in the Mallorcan biblio-
graphy. For this reason we present a short study and topographic survey of them.
Among all the estudied caves, all of them with not big dimensions, we want to
stand out the Cova des paleonivells with epiaquatic speleothems, Cova des Ratot
with botryoidal stalagmites, and the Cova dets Escolapis with collapse processes
during the 20 th century.
Finally, in the vertebrate collection Museu de la Naturalesa de les Illes Balears
there are curated some palaeontological remains from Coves del Pilar. We present
a short note of these remains.
Introducció
Les coves del Pilar, situades al vessant SE de la
urbanitzant. En un futur pròxim serà molt difícil que
serra de Son Camps (prop dels nuclis urbans de La Vileta
aquestes àrees naturals sobrevisquin a la mà implacable
i Son Rapinya a Palma), són conegudes i visitades tant
del ciment i la mala gestió que fem de la natura.
per espeleòlegs com per curiosos des de fa temps. A pri-
Tenim poques referències sobre el descobriment de
mer cop d’ull es pot pensar que estan estudiades a fons i
les coves del Pilar i sobre la seva utilització turística i
poc queda per fer. Però la realitat és una altra, ja que per
minera. I de fet ens hem aferrat a tots els petits indicis,
començar hi havia una zona important de la cavitat i més
de vegades molt subtils, que ens han permès un millor
de les 2/3 parts de les galeries de les mines que no tenien
coneixement dels usos de la cavitat.
aixecament topogràfic, i les cites faunístiques de la cova
Segons MONTORIOL (1963) el nom li ve donat per
eren gairebé inexistents. D’altra banda la pressió urba-
la formació estalagmítica denominada “es pilar” que hi
nística de Palma és molt gran i les àrees adjacents al SE
ha just passat l’accés artificial horitzontal que hem
de la serra d’en Marill i la serra de Son Camps s’estan
denominat E-2.
48

Figura 1.Mapa de la zona amb la
situació de les cavitats:
1- Coves del Pilar i mina de
guix (Galeria des Pilar, Gale-
ria de s’Acollonament i Gale-
ria des Forn).
2- Mina de guix (Galeria de
sa Trinxera).
3- Cova des Matalàs.
4- Cova des Guix.
5- Cova des Ratot.
6- Crull des Forn de Guix.
7- Cova de sa Pedrera.
8- Cova de ses Baldufes.
9- Cova des Paleonivells.
10- Cova dets Escolapis.
Figure 1. Location map of the caves.
Les mines de guix de les coves del Pilar presenten
Els treballs espeleotopogràfics
associades restes de infraestructures mineres i tècni-
ques d’explotació que semblen més acurades que les
observades a les mines que BOVER et al., (2004) varen
Fins els 90, només havien sortit publicades les
estudiar a l’adjacent serra d’en Marill, per la qual cosa
topografies d’una sèrie de cavitats importants de la
CRESPÍ et al., (2004) les consideren més modernes.
serra de na Burguesa com són la cova dels Coloms,
El coneixement de la mineria històrica a Mallorca
coves del Pilar (MONTORIOL, 1963), i les coves des
és un tema poc estudiat. El problema de la localització
Màrmol (GINÉS et al., 1989) i la descripció de les turís-
d’antigues explotacions mineres es pot fer extensiu als
tiques coves de Gènova (MONTORIOL, 1963). Però en
materials de construcció. Si es lleven els casos de les
realitat es tenia un coneixement més ampli de l’endo-
pedreres de Portals o les del castell de Bellver – i enca-
carst de la serra de na Burguesa que es reflecteix als
ra de manera molt superficial – , poc més s’ha estudiat.
inventaris espeleològics (ENCINAS et al., 1974; TRIAS
Per força, s’ha d’acudir a la prova ab absentia, sempre
et al., 1979) basats en els arxius de diferents clubs
perillosa i al paper que tingué el guix en el món cons-
espeleològics i de la Federació Balear d’Espeleologia.
tructiu de Mallorca, així com els guixaires en els oficis
El primer grup espeleològic que es va interessar
de la construcció, qüestió que ençaten BOVER et al.,
per la serra de na Burguesa va ser l’Equip Mallorquí
(2004) i conclouen que el treball amb guix cobrà força
d’Espeleologia (EME). La seva activitat va ser molt
arran de l’aparició de dos elements constructius novells
intensa durant els anys 1955 i 1956, i iniciaren un estu-
a Mallorca, tot partint del segle XVIII i que es consoli-
di sistemàtic que es va centrar en el sector oriental de
daren en el segle següent: els cels-rassos i la utilització
la serra de na Burguesa, als voltants de la Vileta en el
del marès en llivanya.
terme de Palma (VICENS i PLA, 2001). MONTORIOL
Una part de la cavitat està deteriorada pels abusos
que ha sofert, però així i tot, presenta un encant no
menyspreable i uns valors naturals que hem d’intentar
preservar per a generacions futures.
A més d’estudiar les coves del Pilar i les mines de
guix associades, també descrivim una sèrie de cavitats
de dimensions modestes, obertes a l’exterior per l’acció
devastadora d’una pedrera actualment abandonada
(Fig. 1).
Tot i ser reiteratius, ens veiem obligats a repetir
algunes qüestions ja descrites en treballs anteriors per
tal de facilitar al lector dades d’interès general de la
serra de na Burguesa com ara la situació geològica,
l’espeleogènesi i la mineria del guix.
Foto 1.
Inauguració de les coves del Pilar a mitjans de la dècada del 30
Els resultats que presentam en aquest article són
del segle XX, on a més d’amics del propietari Josep Ventayol hi
fruit de la campanya iniciada l’octubre de 2004 fins el
havia autoritats polítiques del temps (cortesia Edicions Cort).
mes de juny de 2005. Referent a la fauna trobada a les
Photo 1. Inauguration of Coves del Pilar in the middle of 30’s in 20th cen-
cavitats, els resultats són publicats en un altre article
tury, where besides of the owner Josep Ventayol local authori-
per VADELL et al., (2005).
ties of that time where also present (Courtesy Edicions Cort).
49

Figura 2.Topografia realitzada pels espeleòlegs catalans Joaquin
Figure 2.Topographic survey made by the Catalan speleologists
Montoriol, Jorge de Mier i Francisco Monmany durant la cam-
Joaquin Montoriol, Jorge de Mier and Francisco Monmany
panya realitzada a Mallorca l’any 1960. Els resultats varen ser
during the campaign in Mallorca in 1960. The results were
publicats per MONTORIOL (1963) a la revista Speleon.
published by MONTORIOL (1963) in the journal Speleon.
(1963) descriu tres cavitats de la serra, entre elles les
però la septentrional desplaçada 1,5 km més al NO que
coves del Pilar. BARCELÓ (1992) descriu cavitats situa-
la meridional. Les coves del Pilar es troben en el bloc
des a s’Hostalet, fruit de les activitats espeleològiques
septentrional de la serra. El diferent desplaçament
iniciades la dècada dels setanta pel grup EST. La tasca
s’acomoda amb el que es denomina rampa lateral de
s’ha continuat per un equip d’espeleòlegs procedents
Valldurgent (GELABERT, 1998). La serra de na
de diferents grups espeleològics mallorquins donant
Burguesa es troba a la UNITAT V d’Alvaro (ALVARO,
com a resultat la publicació de diversos articles
1987), i correspondria a la UNITAT III de Fallot
(GRÀCIA et al., 1997; BARCELÓ et al., 1998; VICENS
(FALLOT, 1922).
et al., 2000; CRESPÍ et al. 2001, BARCELÓ et al., 2003,
L’orientació general dels plecs anticlinals i sinclinals
BOVER et al., 2004) i també per un altre equip (DOT i
lligats a l’estructura de na Burguesa és NE-SO, perpen-
SANCHEZ, 2004). Hi ha més treballs referits a cavitats
dicular al sentit del transport tectònic (GELABERT,
de la serra de na Burguesa que es poden consultar a
1998). Hi ha falles normals que es produïren posterior-
VICENS et al., (2001).
ment a la formació dels encavalcaments. Les direccions
d’aquestes solen ser NE-SO i NO-SE (ITGE, 1991).
Hi ha un tall geològic realitzat per GELABERT
(1998) que va des de Portals Nous fins Calvià (sector
Situació geològica
meridional de na Burguesa). La geometria del tall ve
restringida pel mapa geològic, la finestra tectònica de
ses Vinyes i el sondeig de l’IGME en el pla de Calvià
La serra de na Burguesa es correspon amb dues
que travessa conglomerats de l’Oligocè fins als 438 m.
alineacions muntanyoses de direcció NE-SO que culmi-
A la finestra tectònica de ses Vinyes afloren margo-cal-
nen amb el puig Gros de Bendinat en el S i amb el puig
càries del Dogger i Malm i la superfície d’encavalca-
des Cans en el N. L’alineació muntanyosa del puig des
ment cabussa cap al SE. D’altra banda, a la vessant NO
Cans es troba desplaçada cap el NO respecte a la de
de l’anticlinal que forma la serra de na Burguesa, la
Bendinat. Des del punt de vista geològic cadascuna de
sèrie estratigràfica presenta el Retià, el Lias, el Dogger,
les dues alineacions de muntanyes correspon a un plec
el Malm, el Cretaci i l’Oligocè, amb un cabussament
d’inflexió de falla, més o menys complex, vergent al NO,
general d’uns 50° cap al NO. La solució adoptada pel
50

Foto 2. Entrada artificial E-3
(coves del Pilar) realit-
zada a les calcàries del
Lias inferior i que dóna a
la caverna des Caos.
No sabem si aquest
accés vertical a la cavi-
tat es va fer per motius
miners o per la breu uti-
lització turística de la
cova. La llum solar que
entra per l’entrada il·lu-
mina gran part de la
sala (Foto D. Crespí).
Photo 2. Artificial entrance E-3
(Coves del Pilar) made
in Lower Lias limesto-
nes that goes to Caver-
na des Caos. We don’t
know if this artificial
entrance was done for
mining reasons or for
the short touristic use of
the cave. The sun light
coming from this entran-
ce give light to great part
of the chamber (Photo
D. Crespí).

tall és considerar que la serra de na Burguesa és un
en aquest indret. Els materials d’aquestes característi-
plec d’inflexió de dos imbricats. Respecte a l’edat quan
ques corresponen al Keuper del Triàsic superior de
es va produir l’estructura descrita, en no haver-hi sedi-
fàcies germànica. El fet que DARDER (1914) els consi-
ments sintetònics, únicament es pot dir que és posterior
deri d’edat juràssica pot deure’s a que la seva relació
a l’Oligocè.
estratigràfica amb el Lias no es manifesta d’una mane-
La majoria de cavitats de la serra de na Burguesa,
ra prou clara en la zona de na Burguesa. De fet, en la
es troben majoritàriament en materials del Lias inferior
zona d’estudi no hem trobat enlloc les dolomies estrati-
(ITGE, 1991). Aquesta és una unitat massiva formada
ficades que correspondrien al Retià que, a la serra de
per dolomies sovint bretxades (FORNÓS i GELABERT,
Tramuntana, sol situar-se estratigràficament entre el
1995).
Keuper i el Lias. La manca d’aquest material pot ser
Les mines que descrivim en aquest treball es tro-
deguda al fet que localment tengui poca potència o que
ben principalment en bretxes dolomítiques del Lias,
estigui molt transformat per la bretxificació posterior.
encara que la cova des Guix, la cova des Ratot i part
El Lias és el material predominant en els aflora-
de les coves del Pilar s’emplacen en els guixos del
ments rocallosos. En la zona d’estudi està format per
Triàsic superior.
dolomies molt bretxificades. La major part de les coves
es troben excavades en aquests materials, llevat de la
cova des Guix, la cova des Ratot i part de les coves del
Pilar que està emplaçada en els guixos del Keuper.
Descripció geològica
Llevat de les bretxes pròpies del Lias també són
molt freqüents les bretxes del Quaternari. Aquestes es
troben distribuïdes de forma bastant irregular, intercala-
DESCRIPCIÓ DELS MATERIALS GEOLÒGICS I DEL
des entre els materials del Lias. Entre elles podem dife-
SEU EMPLAÇAMENT
renciar dues tipologies: 1) bretxes de col·lapse de cavi-
tats, 2) bretxes de rebliment de crulls i cavitats obertes
Bàsicament els materials que trobam a la zona
a l’exterior. Les primeres estan formades per blocs
d’estudi són tres: 1) guixos del Triàsic, 2) bretxes dolo-
heteromètrics del Lias, sovint de grans dimensions, i
mítiques del Lias i 3) bretxes del Quaternari.
fragments d’espeleotemes; la matriu pot estar formada
Els guixos del Triàsic tenen un aspecte molt massiu
per llims blanquinosos de descalcificació, però moltes
i una textura microcristal·lina, que a la literatura científi-
vegades és escassa o pot mancar del tot; el ciment sol
ca se sol definir com a guixos sacaroides. Aquests pre-
ser abundant i format per calcita esparítica. Les sego-
senten una alternança de capes més clares i més fos-
nes estan formades per clastes del Lias de dimensions
ques, que marquen la laminació de forma molt impreci-
generalment més reduïdes (d’ordre centimètric) i una
sa. Aquests materials no afloren, només es troben a l’in-
matriu llimosa abundant de coloració rogenca; és
terior de la cova des Guix, a la cova des Ratot i a la
corrent trobar restes de vertebrats fòssils i mol·luscs en
zona de les mines de les coves del Pilar. Els guixos
aquestes bretxes; la cimentació és molt pobre, com es
eren l’objectiu de les explotacions mineres que trobam
pot comprovar veient la seva poca consistència.
51

TIPUS DE JACIMENTS DE GUIX I DISCUSSIÓ
bretxes i de gran part dels enfonsaments que es troben
SOBRE LA SEVA GÈNESI
actualment. Lligats amb aquest procés es troben guixos
emplaçats com a blocs de grans dimensions dins de les
DARDER (1914) fa una distinció entre el guixos
bretxes de col·lapse.
triàsics, que considera d’origen llacunar, i el guixos
3.- Finalment es produiria una dissolució parcial
juràssics de la serra de na Burguesa, que creu d’origen
dels blocs de guixos, i la reprecipitació de guix a l’espai
eruptiu, hipòtesi que FALLOT (1922) rebutja perquè
intersticial entre els clastes o en les fractures de les
creu que tots els guixos de la serra de Tramuntana són
dolomies retianes inferiors.
d’origen sedimentari. DARDER (1946) creu que ha de
sotmetre’s a revisió. En altres treballs del nostre equip
(BARCELÓ et al., 2003; BOVER et al., 2004) discutírem
la nostra opinió defensant l’origen sedimentari dels gui-
La mineria del guix a la serra de
xos. En un treball anterior (BOVER et al., 2004) ja dis-
cutíem els diferents tipus d’emplaçament del guix a la
na Burguesa
serra de na Burguesa. En el present article presentam
una versió ampliada amb les observacions que hem fet
en la zona de les coves del Pilar.
Els jaciments de guix es troben dispersos per la
El guix, objectiu de les explotacions, es troba lligat a
serra de na Burguesa. Actualment només estan en
quatre tipus d’emplaçaments: 1) guixos massius sacaroi-
explotació dues pedreres a la part sudoccidental (ses
des, clarament sedimentaris i que corresponen a mate-
Vinyes i es Clot d’en Dalmau). Les pedreres del sector
rials del Triàsic superior (Foto 11); 2) en forma de blocs
nordoriental es troben abandonades, amb tota certesa
dins les bretxes; 3) com a ciment o omplint buits entre els
degut a la seva irregular distribució espacial i a la
clastes de bretxes quaternàries, en aquest cas es troba
manca de riquesa mineral del jaciment.
freqüentment associat a la matriu llimosa; 4) omplint frac-
No s’han trobat moltes cites antigues sobre aques-
tures d’unes dolomies d’edat possiblement liàsica, aquest
ta activitat minera. Una de les cites històriques sobre
darrer emplaçament només s’ha vist en una ocasió.
mines en la zona estudiada prové del Die Balearen de
Es poden diferenciar tres etapes en la formació
l’Arxiduc Lluís Salvador d’Austria (HABSBURGO i
dels guixos de la zona de la Vileta, que correspondrien
LORENA, 1984). La cita original, que es publicà l’any
als quatre tipus d’emplaçament:
1897, esmenta les pedreres de Bendinat (responsables
1.- Formació de les capes de guix original. Aquest
de produir la major part del guix que s’utilitzava a
guix, en la seva disposició original, no aflora a la zona
Palma) i les de Son Quint i Gènova, situades també al
d’estudi però es pot localitzar a les coves del Pilar en
terme de Palma. Una altra cita històrica és la de DAR-
diversos indrets, sobretot a les mines, a la cova des
DER (1914) diu que les pedreres principals de guix es
Guix i a la cova des Ratot. També s’ha vist el guix origi-
troben a la Vileta, a la dreta del camí que puja al coll
nal a l’interior de la covota des Puig Gros de Bendinat
d’en Marill; a Bendinat; a Gènova (cova des Coloms) i
(VICENS et al., 2000).
prop de Santa Ponça. El mateix autor diu que l’explota-
2.- Posteriorment hi hauria la dissolució de la major
ció del guix es fa a cel obert o bé en galeries.
part dels guixos i una carstificació de les capes carbo-
Una explicació més detallada sobre la història de
natades. L’evolució d’aquest procés acabaria produint
les explotacions de guix a Mallorca la donam al treball
el col·lapse de les cavitats formades i la gènesi de les
de BOVER et al., (2004).
Figura 3. Situació de les mines de
guix i les construccions
annexes respecte de les
coves del Pilar.
A- Galeria del Pilar.
B- Galeria de sa Trinxera.
C- Galeria des Forn.
D- Galeries de s’Acollona-
ment.
E- Forn de guix superior.
F- Forn de guix inferior.
G- Caseta.
Figure 3. Location of gypsum mines
and other related buildings
respect to Coves del Pilar.
A- Galeria del Pilar.
B- Galeria de sa Trinxera.
C- Galeria des Forn.
D- Galeries de s’Acollona-

ment.
E- Upper gypsum furnace.
F- Lower gypsum furnace.
G- Little house.

52

Espeleogènesi
FORRA (1986), CALAFORRA et al. (1991), CALAFO-
RRA et al. (1992) i sobretot el de CALAFORRA (1998).
Les zones en què es produeix la carstificació en guixos
IMPORTÀNCIA DELS JACIMENTS DE GUIX EN LA
a la Península Ibèrica són la d’Estremera al Neogen de
GÈNESI DE CAVITATS
Madrid, Vallada al Triàsic de València, Antequera al
Triàsic de Màlaga i Sorbas al Messinià d’Almeria.
És ben coneguda la importància que tenen els gui-
Aquesta darrera és la més destacable per la diversitat
xos com a materials solubles susceptibles de carstificar-
de morfologies exocàrstiques i endocàrstiques i pel
se donant lloc a cavitats de certa importància. A Europa
gran desenvolupament de les cavitats que s’hi troben.
tenim exemples notables com el carst de Podolia a
Entre les cavitats més notables de la zona de Sorbas
Ucraïna; Val di Secchia, Emilia Romana i Sicília a Itàlia;
destaca la Cueva del Agua amb més de 8 km de reco-
i els d’Espanya (CALAFORRA et al., 1992; CALAFO-
rregut (CALAFORRA, 1986; CALAFORRA et al., 1992;
RRA, 1998). En aquests indrets es poden donar diver-
CALAFORRA, 1998).
ses morfologies de dissolució tant exocàrstiques com
Quan a la gènesi les cavitats de la zona de Sorbas
endocàrstiques, fins i tot en alguns casos es poden
presenten peculiaritats força notables. Els materials del
donar sistemes subterranis de notable desenvolupa-
Messinià es formaren per l’episodi evaporític que seguí
ment, com és el cas de Podolia a Ucraïna amb una cavi-
la crisi messiniana produïda pel tancament de l’estret
tat (Optimisticheskaja) que arriba a assolir més de 200
de Gibraltar i que suposà la dessecació de gran part del
km de desenvolupament i té el rècord de ser la segona
Mediterrani. En el cas de Sorbas es troben guixos sele-
cavitat de més recorregut del món de qualsevol tipus i
nítics de gran mida de gra i amb una matriu pelítica,
la primera cavitat excavada en guixos (KISSELJOV i
alternant amb capes margoses (CALAFORRA, 1986;
KLIMCHOUK, 1991; KLIMCHOUK, 1996). Aquestes
CALAFORRA et al., 1991; CALAFORRA, 1998). La
cavitats solen excavar-se en guixos d’edat triàsica (com
major part de la cavitat transcorre en els materials mar-
els de Val di Secchia a Itàlia) o neògena (com els de
gosos com a efecte de l’erosió de les aigües que circu-
Podolia, Emilia Romana i Sicília) (CALAFORRA et al.,
laven per damunt. En certs punts aquesta erosió arribà
1992; CALAFORRA, 1998).
a travessar tota la capa margosa i la cova penetra en
A Espanya també tenim exemples força notables
una altra capa de guixos inferior, en aquest cas el des-
de cavitats excavades en guix que han estat tractats en
envolupament de la cavitat es fa més vertical fins arri-
diversos treballs, entre els quals destacam el de CALA-
bar a una altra capa de margues que torna fer horitzon-
Foto 3. Columnes a la sala denominada per l’espeleòleg català J.
Photo 3. Columns of the chamber named Rampa de ses Columnes by
Montoriol, rampa de ses Columnes (coves del Pilar). (Foto G.
the Catalan speleologist J. Montoriol (Coves del Pilar). (Photo
Santandreu).
G. Santandreu).
53

tal el desenvolupament de la cavitat. En el cas de
cavitats de la serra de na Burguesa són cavitats clàsti-
Sorbas podem parlar d’un sistema càrstic desenvolupat
ques amb un fort control estructural. GRÀCIA et al.,
en un aqüífer multicapa. En aquesta zona, algunes
(1997) diuen que es caracteritzen per tenir plantes amb
cavitats destacables com la Cueva del Agua han anat
morfologies corbades, generalment en forma de mitja
evolucionant cap a conductes que funcionen com a
lluna, i perfils que mostren una tendència a la verticalit-
ullals intermitents o trop pleins.
zació progressiva. Serien doncs, cavitats de tipus inter-
El cas de les coves de Podolia a Ucraïna és com-
medi entre les avencs d’origen mecànic i les cavitats
pletament diferent. En aquest cas la formació de les
clàstiques definides per GINÉS (1995b). Es correspon-
cavitats es fa en un aqüífer a major pressió que els
drien amb la tipologia de cambres de col·lapse descrita
autors que l’han estudiat el defineixen com a artesià o
per GINÉS (2000), en què les morfologies de dissolució
confinat (KLIMCHOUK, 1996; CALAFORRA, 1998).
són escasses. Moltes de les formes hipogees de la
També s’ha de destacar la important influència que
zona segueixen fractures evidents que poden ser falles
té el clima en les manifestacions càrstiques observables
o diàclasis (GRÀCIA et al., 1997).
(CALAFORRA et al., 1992; CALAFORRA, 1998). Les
Les evidències de processos de dissolució són
morfologies exocàrstiques es troben molt desenvolupa-
escasses, però cal mencionar una galeria de l’avenc-
des a les zones temperades i tropicals plujoses, mentre
cova de na Picacento que presenta morfologies sem-
que estan pràcticament absents a les zones polars. Les
blants a les de conducció (BARCELÓ, 1992), la cova de
morfologies endocàrstiques tenen un major desenvolu-
s’Agre d’en Massip que presenta unes morfologies de
pament en les zones temperades humides, mentre que
dissolució que es corresponen amb processos subedà-
a les zones alpines i tropicals humides tenen molt poc
fics (CRESPÍ et al., 2001), la cova de ses Caderneres
desenvolupament, ja que es creen a tal velocitat que no
on hi ha cúpules de dissolució i un pont de roca fruit de
s’arriba a assolir una forma d’equilibri. Un altre indicador
la dissolució de la roca mare i les coves del Pilar on hi
és la presència o absència de concrecionament i la
ha una zona que s’hi observa dissolució a la roca cal-
seva mineralogia carbonatada o guixosa. En les zones
cària del sòtil i el que és més interessant la presència
subàrides (com és el cas de Sorbas) els espeleotemes
de guixos amb formes de dissolució. També s’observen
són principalment de guixos mentre que en zones tem-
morfologies de dissolució (cúpules de corrosió) a la
perades humides (com és el cas del carst en guixos de
cova des Paleonivells i a la cova dets Escolapis.
Bologna a Itàlia) el concrecionament és quasi exclusi-
Els processos de concrecionament son un dels
vament carbonatat. En el cas de Sorbas, el concrecio-
aspectes més importants i destacats a moltes de les
nament carbonatat es troba molt descalcificat, cosa que
cavitats de la serra. Aquests, en la majoria de les cavi-
ens indica que es formà en una època de més pluviosi-
tats de la serra de na Burguesa estan afectats fre-
tat. En les zones més plujoses la formació del concre-
qüentment per solifluxions; en alguns casos s’hi donen
cionament carbonatat pot contribuir a la corrosió del
desplaçaments superiors a un metre.
guix, en un mecanisme anomenat hipercàrstic (CALA-
Ja s’havia observat anteriorment que en algunes
FORRA et al., 1992; CALAFORRA, 1998).
cavitats es realitzaven mines, segurament per extreure
Sintetitzant podem afirmar que els guixos són sus-
guix o altres materials: espeleotemes, grava o fins i tot
ceptibles de donar diverses morfologies de dissolució
en algun cas s’ha arribat a postular que es podia treure
càrstiques, totalment assimilables a les que es poden
guano procedent d’ocells (MONTORIOL, 1963). Mines
observar en les roques carbonatades, tant superficials
que comuniquen amb cavitats clàstiques naturals es
com subterrànies.
troben amb bastant freqüència a la serra de na
Burguesa: cova des Coloms (MONTORIOL, 1963;
BARCELÓ et al., 2003) o les coves del Pilar (MONTO-
ESPELEOGÈNESI DE LES CAVITATS DE LA
RIOL, 1963). A la serra d’en Marill trobam altres esfon-
SERRA DE NA BURGUESA
draments que no podem afirmar que tenguin un origen
natural (mina de s’Arbocera, mina de s’Olla, mina des
CAÑIGUERAL (1949) diu que les coves de la serra
Foradí, mina des Tres Pinets, mina des Pont) ja que es
de na Burguesa que acompanyen els jaciments de guix
podrien haver format per l’esfondrament de galeries de
són el resultat de la dissolució d’aquests, formant un
mines, però, a causa de les seves grans dimensions fan
buit en el Trias, essent-ne un exemple les coves del
pensar que tenguin un origen natural. En altres casos a
Pilar, les de Gènova i Calvià. MONTORIOL (1963)
l’esfondrament s’ha vist la mà de l’home, que hi ha
també fa algunes interpretacions sobre l’espeleogènesi
extret materials utilitzant pics o barrobins, encara que
d’algunes cavitats de la serra de na Burguesa i atribueix
no podem descartar que hi pogués haver hagut un
a aquestes una gènesi més basada en la circulació de
esfondrament natural preexistent. Aquest és el cas de la
les aigües subterrànies.
pedrera Grossa, de la mina des Camí Vell de
Segons BARCELÓ (1992) les cavitats de la serra
Puigpunyent i de la pedrera des Forn (BOVER et al.,
de na Burguesa són predominantment d’origen clàstic i
2004). En el cas de la serra d’en Marill no es pot des-
avencs megaclàstics. Es pot constatar que els proces-
cartar que el procés de dissolució dels guixos subja-
sos d’esfondrament de les cavitats són bastant clars, i
cents, que no es troben mai in situ, no hagi jugat un
que en alguns casos donen lloc a grans volums, rela-
paper apreciable en la gènesi dels esfondraments
cionats amb processos clàstics (GRÀCIA et al., 1997;
(BOVER et al., 2004).
BARCELÓ et al., 1998; VICENS et al., 2000; CRESPÍ et
A les coves del Pilar, el guix es presenta estratificat,
al., 2001; BARCELÓ et al., 2003).
just per davall de les dolomies bretxades del Lias infe-
Segons A. Ginés (com. per., 1996) la majoria de les
rior i sense cap tipus de dubte ha jugat un paper molt
54

important en la formació de la caverna. S’hi observa un
les muntanyes de La Vileta. L’autor abans esmentat no
pou de dissolució dins guixos, capturat per la galeria
diu el nom de la cova (pot ser perquè encara no en
d’una mina (galeria des Forn), i conductes de dissolució
tenia?) però ben bé podria tractar-se de les coves del
de dimensions més petites. El guix presenta una potèn-
Pilar. MONTORIOL (1963) diu que la cavitat es troba en
cia d’almenys 12 m i la seva dissolució ha contribuït a la
una zona minera per la qual cosa és normal que pre-
formació de les coves del Pilar. No es pot descartar que
senti dues entrades artificials a part de l’entrada natural;
la dissolució de roques carbonatades hagi ajudat a la
l’autor no fa cap referència a l’antiguitat de les mines ni
formació d’aquesta cavitat (a l’apartat d’espeleogènesi
tampoc informa si estaven abandonades quant ell les
de les coves des Pilar en aquest mateix article es donen
va visitar, però per lògica si haguessin estat en ús ho
més detalls).
hagués comentat en el treball. BOVER et al., (2004) en
un intent d’aproximació cronològica de les mines de les
coves del Pilar, consideren que s’explotaren des de
finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX.
Les coves del Pilar i les mines
En J. M. Palau a una conferència realitzada el pri-
mer semestre de 1957, diu que les coves del Pilar varen
de guix
ser explotades turísticament vint anys enrera (VICENS
Coordenades UTM: 4383800 / 464770 - 250
i PLA, 2001). Aquest fet es pot deduir del que diu
CAÑIGUERAL (1949), ja que en un mapa de Mallorca
amb les principals coves d’interès turístic situa les
ANTECEDENTS
coves del Pilar i en el text diu que les coves estan aban-
donades. Més afina CAUBET (1993), en un article publi-
MAHEU (1912) fa referència a dues grutes super-
cat a un diari de l’illa, referent a l’ús turístic de la cavitat,
posades que comuniquen per fissures impenetrables a
ja que diu que a principis de la dècada dels 30 varen
Foto 4. Sector E de la sala Caverna des Caos (coves del Pilar).
Photo 4. Sector E of the chamber called Caverna des Caos (Coves del
S’aprecien les dimensions dels blocs fruit de processos clàs-
Pilar). The size of the blocks due to clastic processes can be
tics. Las parets i el sòtil estan constituïdes per calcàries del
seen. Although walls and ceiling are constituted by Lower Lias
Lias inferior, si bé en alguns indrets hi ha bretxes del
limestones, in some places there are Quaternary breccias.
Quaternari. Aquesta gran sala de col·lapse evidencia que el
This big collapse chamber make evident that the karstic pro-
procés càrstic es troba en un estat molt evolucionat. El 19-02-
cess is in a well developed stage. In February 19th, 2005, in
2005 en el sector NE de la sala, quan s’havia acabat la topo-
the NE sector, when topographic survey of the Balcó des
grafia del balcó des Suïcides, es va produir una esbaldregada
Suïcides was done, take place the collapse of 2 m3 of breccias
d’uns 2 m3 de bretxes de la paret (Foto G. Santandreu).
from the wall (Photo G. Santandreu).
55

Foto 5. Formacions estalagmítiques
de les galeries Inferiors (cova
del Pilar). Aquesta part de la
cavitat presenta adaptacions
per a la visita com són esca-
les i portals per entrar a dife-
rents saletes, ja que en els
anys 30 del segle XX, va ser
una cova turística. La foto
està feta de la sala del Pilar
cap a les galeries Inferiors
(Foto M.A. Barceló).
Photo 5. Stalagmitic formations in the
Galeries Inferiors (Cova del
Pilar). In this part of the
cave there are some human
made adaptations for touris-
tic visits, as stairs and doors
to go to differents small
chambers, because in the
30’s was a touristic cave. The
photo was done from the
Sala del Pilar to the Galeries
Inferiors (Photo M.A.
Barceló).

aparèixer al diari “Correo de Mallorca” una sèrie d’a-
Pues bien lo que observé en esta cueva intacta, o
nuncis on es donava compte de l’electrificació de les
sea, que era una oquedad en el Trias, resultó de una
coves, la manera d’arribar-hi i els horaris de visita.
disolución del yeso y de las sales que lo suelen acom-
Aquests anuncis es varen espaiar cada vegada més
pañar, se puede trasladar a las demás cuevas que
fins que no varen aparèixer al diari, la qual cosa fa
acompañan en la misma sierra de “Na Burguesa” a los
suposar que el negoci no va funcionar com els propie-
yacimientos de yeso, como son las de Génova y Calviá.
taris haguessin desitjat.
L’any 1954 en J. M. Palau va acompanyar el bioes-
Les coves del Pilar són conegudes i visitades per
peleòleg Henri Henrot per coves de Mallorca, visitant les
al·lots dels barris propers des de fa temps, però no
coves del Pilar (PALAU, 1955).
només els curiosos s’han sentit atrets per aquesta cavi-
El grup espeleològic EME a la dècada dels 50 es va
tat, diferents naturalistes, espeleòlegs i grups espeleo-
interessar per aquesta cova i en va realitzar la topogra-
lògics l’han visitada des de fa almenys 50 anys.
fia (PALAU, 1956), la qual com totes les del grup EME
En J. Cañigueral va visitar la cova el 1947, realit-
(excepte una) no es varen publicar. Varen passar anys
zant una interpretació sobre la seva gènesi
fins que a un treball referit al grup es publiquessin les
(CAÑIGUERAL, 1949) i en va fer unes declaracions del
topografies trobades a l’arxiu espeleo-topogràfic d’en
tot interessants per la qual cosa les transcrivim tot
Miquel Trias (VICENS i PLA, 2001), però la topografia
seguit tal com apareix en el text original:
realitzada pel grup EME de les coves del Pilar no va
En la sierra de Na Burguesa, cerca de Palma, junto
aparèixer.
a los yacimientos de yesos se suele encontrar cavernas.
La presència del quiròpter Rhinolophus ferrumequi-
En octubre de 1947, al visitar las Cuevas del Pilar,
num a Mallorca fou documentada per primera vegada
hoy abandonadas, cerca de la Vileta, observé junto a
per BALCELLS (1956, 1959) sobre dos exemplars pre-
ellas una mina de la que se extraían yesos. Los obreros
sumptament conservats al “Instituto Pirenaico de
me dieron cuenta de que, prolongada la mina, habían
Ecologia” a Jaca (1 exemplar de les coves del Pilar i 1
encontrado una cueva maravillosa. Penetré pocos días
de la cova de sa Figuera) (ALCOVER i MUNTANER,
después de descubierta: estaba intacta, era una mara-
1986).
villa de finura y filigranas. Sala casi semiesférica de 8
El Grup d’Exploracions Subterrànies (GES) de
metros de alto por 16 de diámetro. Al fondo un laguito
Barcelona realitzà una campanya l’any 1960 a Mallorca
de 5 metros de largo por dos de ancho. Muchas esta-
investigant sis cavitats (MONTORIOL, 1963). Tres d’a-
lactitas finísimas de medio centímetro de diámetro
questes es localitzen a la serra de na Burguesa, entre
bajaban del suelo al techo, fragilísimas, huecas por el
les quals es troben les coves del Pilar. A més de pre-
centro. Otras estalactitas y estalagmitas de todos tama-
sentar una topografia es descriu els cicles clàstics i lito-
ños, unas recubiertas de cristales romboédricos, otras
gènics a la cavitat.
con cuernecitos hacia los lados y hacia arriba; muchas
Devers l’any 1966 o 1967, membres del germen del
las más frágiles, con gran porcentaje de yeso.
grup espeleològic EST, comencen a fer alguna incursió
Habiéndose decidido abandonar esta cueva, conservo
a les coves properes a Palma, com és el cas de les
en el Museo una suficiente representación de estas
coves del Pilar (GINÉS, et. al. 1989).
estalactitas.
A començaments dels anys 70, l’explotació de les
56

Foto 6. Estalagmites botrioïdals en el
balcó des Suïcides (coves del
Pilar). Segons la forma han
estat comparades amb co-
ralls, bajoques de blat de
moro, bolets, raïm, etc. (Foto
M.A. Barceló).
Photo 6. Botryoidal stalagmites in the
Balcó des Suïcides (Coves
del Pilar). The shape of these
stalagmites has been compa-
red to the one of coral, corn
cob, mushroom, grape bunch,
etc. (Photo M.A. Barceló).

pedreres que eren a la cota inferior d’aquestes mines
Denunció al distrito minero el importante hallazgo, y fue
destrossaren l’accés pel camí, així com bona part de les
visitada por el competente ingeniero Don Enrique
ruïnes de les infrastructures mineres. Aquí i allà, es des-
Cabellos de Ureña el cual emitió un informe y documen-
triaven restes de vies de vagonetes i del que devien ser
tal formidable, pues según apareció la caverna no había
maquinària destrossada. (BOVER et al., 2004). En l’ac-
lugar a destrozos y podía arreglarse debidamente para
tualitat no hi ha restes de vies, de vagonetes i quasi tam-
la explotación turística. Con tales antecedentes, justo es
poc de maquinària.
suponer que el Sr. Ventayol tenía suficientes motivos de
Qui ens dóna bastants pistes sobre els usos de les
alegrarse y confiar de llevar a cabo su fabuloso proyec-
coves del Pilar és FÁBREGUES (1966) en un obra plena
to: pero era necesario encontrar disposición suficiente
de curiositats i anècdotes, malgrat que la redacció no és
por parte de los organismos pertinentes para que, pres-
del tot acurada. Tot seguit transcrivim textualment les
tada su ayuda material, pusieran en condiciones los
parts que ens interessen:
caminos que en aquel tiempo estaban por completo
El Sr. Ventayol en aquellos pinares de su propiedad,
abandono.
explotaba (harà unos 30 y tantos años atrás) un yaci-
A la caverna se le dio el nombre de “Cuevas del
miento yesero y sus filones eran preciados por su fina
Pilar” y a la urbanización “Pine Park”..... Aunque parez-
calidad, absorbidos entonces por el ramo de la cons-
ca increíble, a la hora de la verdad, no encontró el Sr.
trucción. Don José, deseoso, de llevar a término su pro-
Ventayol ninguna clase de ayuda por parte de los orga-
yecto, había expresado la idea de convertir el pinar de
nismos turísticos, y en muy pequeña dosis, la Diputación
Son Quint en lugar residencial debido a que formaba su
arregló el camino. Per paga aquelles coves varen ser
propiedad un verdadero nudo de comunicaciones con
descobertes i posades en servei tot d’una!!..... Las
otros lugares turísticos unidos por el viejo camí dels reis
maravillosas cavernas de darrera es castell, en tierra de
que lo enlazaba con Génova, Cas Català, y hasta Santa
secano guardaba un cocó, la sima descubriose en 1906.
Ponça y por el otro sector con el llano dicho de Palma
A la mateixa obra surt una foto de la inauguració de
hacia Es Secar de la Real, Son Anglada, Son Roca y el
les coves del Pilar (Foto 1) i el peu de figura diu:
mismo Establiments.
Don José Ventayol y Sureda, con su hijo Bartolomé,
Quiso la providencia que en aquel su yacimiento
congregó autoridades y amigos con motivo de la inau-
yesero por consecuencia de la explosión de un barreno
guración de las Cuevas del Pilar en Son Quint (Son
se produjera un deslizamiento de filones, cuya pared
Rapinya). Además de las autoridades cívico políticas de
yesera dejó al descubierto la roca viva de la montaña
nuestro ayer en la que asoma en primera linea la testa
que guardaba en secreto inviolable una caverna delicio-
d’es capellé, popular sombrerero que militó en las hues-
sa en cuyo antro y en sucesivas salas aparecieron las
tes republicanas de la Ciudad y fué Presidente de la
más bellas decoraciones estalagtíticas y estalagmíticas
Diputación. Vemos al diputado Tudurí junto al que fue
hasta entonces desconocidas en su formación comple-
buen amigo, excelente crítico de arte Juan Bauzá y
tamente heterogéneas a toda cuanta formación geológi-
Guanyabens, maestro de ceremonias provincial. En la
ca había en las otras cuevas descubiertas y explotadas.
foto destaca Francisco Vidal y Burdils el hombre todo
Como podéis suponer este hallazgo hizo extender, si
corazón que tanto trabajó en favor de Mallorca desde la
cabe, el formidable anhelo de realizar su ensueño.
sede de Fomento de Turismo.
57

DISCUSSIÓ DELS USOS DE LES COVES DEL PILAR
1936, ja que a la fotografia de la inauguració que hi ha a
FÀBREGUES (1966) les autoritats són republicanes.
FÁBREGUES (1966) diu que les coves es varen
CAÑIGUERAL (1949) diu que les coves l’any 1947
descobrir el 1906, però també s’entén en el text que es
estan abandonades (es refereix a l’ús turístic), però
varen descobrir a la dècada dels 30, per la qual cosa
tenen una utilització minera. Per tan creiem que no
pot ser que la data de 1906 estigui equivocada o es
anam mal encaminats si dèiem que a principis del 30 es
refereixi a l’entrada natural de la cavitat, que ben segur
varen realitzar les obres per a adequar la cova a les visi-
era coneguda abans de la dècada dels 30, ja que les
tes turístiques. Es va realitzar l’accés a les coves (que
mines de guix si es varen començar va esser perquè es
inicialment era amb fins miners), que consisteix en una
tenia coneixement de l’entrada natural, i això és un
trinxera de 8 m i una galeria horitzontal de 10 m; les
patró bastant generalitzat a la serra de na Burguesa, es
escales de les galeries Inferiors, picant els escalons a
a dir, fer una mina per davall d’un esfondrament o cavi-
la pedra; i en darrer lloc, creiem que el forat que dóna a
tat (BOVER et al., 2004). Un altra possibilitat és que L.
la caverna des Caos es una cala minera o es va fer
Fàbreques confongués la data del descobriment de les
perquè el visitant pogués veure la grandiositat de la sala
coves del Pilar amb les coves de Gènova, que varen ser
del caos sense necessitat d’utilitzar la llum elèctrica.
descobertes el 1906 (GINÉS, 1995c).
Pocs anys després de la inauguració, es varen
Tant CAUBET (1993), com J.M. Palau (VICENS i
abandonar pel poc rendiment econòmic i es va conti-
PLA, 2001) situen l’ús turístic de la cavitat a la dècada
nuar amb l’explotació de les mines de guix. Pot ser que
dels 30. Referent al “Correo de Mallorca”, hi ha un anun-
la guerra civil espanyola, amb les mancances de matè-
ci en aquest diari que es va publicar del 20-03-1934 fins
ries primeres que va originar, impulsàs de certa manera
el 27-10-1934, que a més de posar en venda solars a
que s’explotessin les mines de guix. L’obertura de les
Son Quint, anuncia la pròxima inauguració de les coves
mines es va produir probablement a la dècada dels 20 i
del Pilar (els anuncis de venda de solars de Son Quint
varen funcionar fins als 50.
es varen començar un quants anys abans). Per la qual
Les mines, pot ser que hagin tingut diferents etapes
cosa la cova es va inaugurar entre finals de 1934 i el
d’explotació. En una primera etapa hi ha una planifica-
Foto 7. Galeria del Pilar (mines de guix de les coves del Pilar).
Photo 7. Galeria del Pilar (gypsum mines of Coves del Pilar). This
Aquesta galeria empedrada va per davall de la sala Caverna
paved gallery runs down the chamber Caverna des Caos
des Caos (coves des Pilar) i té una longitud de 75 m des de la
(Coves del Pilar) and it is 75 m long from the Sala des Pilar.
sala des Pilar. (Foto G. Santandreu).
(Photo G. Santandreu).
58

ció a l’hora de fer les galeries i hi treballa al menys un
Caverna des Caos
professional que dirigeix la construcció de les mines (no
té perquè ser un enginyer de mines, podria tractar-se
Sala més gran de la cavitat, es pot accedir a ella a
d’un miner experimentat). Una segona etapa vendria
través de la sala del Pilar, la rampa de ses Columnes
donada per l’explotació de les mines de forma menys
o per l’entrada E-3. MONTORIOL (1963) li assigna unes
professional i molt més perillosa, com simplement fur-
magnituds inferiors a la realitat, ja que dóna com a límit
gant on hi ha el guix i així sorgirien les sales i l’acumu-
en el S la paret que passa prop de l’entrada E-3, però
lació d’enderrocs en un mateix indret (comunicació oral
en realitat no tanca, per la qual cosa la sala s’allarga.
Antoni Martínez).
Les dimensions són de 85 x 35 m i una alçada màxima
de 13 m, amb una orientació quasi E-O (Foto 4).
Gairebé aquesta sala té una superfície de 3000 m2, per
DESCRIPCIÓ DE LES COVES DEL PILAR
la qual cosa és de les sales més grans de les cavitats
que hi ha topografiades fins ara a la serra de na
La cavitat situada al S del puig des Revells, va ser
Burguesa. La característica definitòria de la sala a més
topografiada per espeleòlegs catalans J. Montoriol, J.
de la grandiositat és la presència de blocs, majoritària-
de Mier i F. Monmany del grup GES de Barcelona
ment de mida mètrica, encara que alguns són de consi-
durant la campanya realitzada a Mallorca l’any 1960
derables dimensions, superant els 75 m3.
(Fig. 2). MONTORIOL (1963) descriu la cavitat, presen-
Per damunt de la sala i a uns 14 m de l’entrada E-
ta la topografia i parla de la seva espeleogènesi. També
3 en direcció quasi cap a l’E s’obre l’entrada E-5 que
diu que la cavitat està emplaçada a les calcàries del
dóna accés a la cova des Matalàs (saleta superposada
Lias inferior i que cabussen 30°.
a la caverna des Caos). No només presenta un sola-
Nosaltres respectam els noms donats per aquest
pament aquesta saleta sinó també l’entrada E-1 i part
autor a les diferents sales (rampa de ses Columnes,
de la zona SO de la rampa de ses Columnes, es tro-
caverna des Caos, sala del Pilar, galeries Infe-
ben per damunt de la caverna des Caos.
riors).També descrivim les sales situades al voltant de la
En quant a les galeries, la galeria del Pilar, gaire-
caverna des Caos (Sala Montoriol, Sala de ses Rates
bé tota, exceptuant el tram que va des de l’exterior
Pinyades, Sala des Centpeus, Balcó EME, Balcó des
(Entrada E-2) fins a la sala del Pilar, va per davall de la
Suïcides) i les galeries de les mines de guix que en
caverna des Caos. Les galeries de s’Acollonament,
Montoriol no va topografiar a les que hem donat nom
així com la part final del la galeria des Forn també van
(galeria des Forn, galeria de l’Infern, sala des Pou de
per davall.
Ventilació, galeria de sa Trinxera, galeries de s’Acollo-
nament, pou del Pilar). La galeria del Pilar ja la va topo-
Sala del Pilar
grafiar en Montoriol, però sense cap topònim.
En realitat es tracta de la zona que hi ha al SO de
Entrades
la Caverna des Caos i que serveix de vestíbul a les
galeries Inferiors i a la galeria del Pilar. Canviam les
La cavitat presenta actualment tres entrades practi-
mides donades per Montoriol de 60 x 40 m per 17 x 7
cables. L’entrada natural (E-1), orientada cap el SO i de
m, degut a que s’han modificat les mides de la caverna
4 m d’ampla per 2 m d’alçada, es troba a la part supe-
des Caos. A tota la sala són abundants les formacions
rior de la cova i dóna accés a la rampa de ses
litoquímiques: colades parietals que recobreixen la
Columnes. Les altres dues entrades són artificials; una
paret E, estalactites i estalagmites, si bé part d’aquesta
en forma de trinxera i mina horitzontal (E-2), dóna a la
sala es va veure afectada per les obres de l’entrada arti-
sala del Pilar i l’altra vertical (E-3) comunica amb la
ficial E-2, la galeria del Pilar, i el replà artificial que hi
sala caverna des Caos (Foto 2). A més a més, la cova
ha a la sala. Segons MONTORIOL (1963) la formació
presenta dues entrades més que no són practicables,
que hi ha vora les escales de les galeries Inferiors
una a la galeria des Forn (comunicades amb la caver-
dóna el nom a la cova.
na des Caos), que presenta un esbucament molt prop
de l’exterior (E-4) i l’altre (E-5) es troba prop de E-3, i es
Galeries Inferiors
tracta d’una entrada natural vertical, rectificada artifi-
cialment per ampliar-la i que dóna actualment a una
S’hi accedeix a elles per les escaletes que hi ha al
sala que està just per damunt de la caverna des Caos
S de la sala del Pilar. Les escaletes fetes dins la cola-
i que no es pot passar d’una a l’altra, per la qual cosa li
da, van davallant per una zona molt concrecionada
hem donat nom com a cova independent, la cova des
(Foto 5), on hi ha columnes, estalagmites, estalactites,
Matalàs.
excèntriques, gurs (actualment eixuts) i colada parietal i
pavimentària, fins arribar a dues saletes on es varen fer
Rampa de ses Columnes
portals per poder-les visitar. La bellesa d’aquesta zona
ha estat minvada pels actes vandàlics i per la presència
Sala que comunica amb l’exterior de forma natural
de brutícia. És clar que aquest sector formava part de la
per l’entrada E-1, amb planta irregular de 20 x 17 m,
visita turística en temps pretèrits. La part O de les gale-
que presenta dues branques d’uns 10 m de llargària
ries Inferiors consten també d’una sèrie de saletes
cadascuna, una situada al N i l’altra al S. Les formes
concrecionades i un crull estret que serpenteja cap al N
reconstructives són notables, destaquen les columnes
ens du a una saleta plena de blocs que està just per
situades al N de la sala (Foto 3).
davall de la sala del Pilar.
59

Foto 8. Pou del Pilar (mines de guix
de les coves del Pilar).
Aquest pou de 15 m de pro-
funditat i secció rectangular,
es troba a la part final de la
galeria del Pilar i dóna a les
galeries de s’Acollonament,
les quals es troben en molt
mal estat. El 10-04-2004 es
va efectuar un rescat d’un
jove que havia caigut en
aquest pou (El Mundo/El Dia
de Baleares). (Foto M.A. Bar-
celó).
Photo 8. Pou del Pilar (gypsum mines
of Coves del Pilar). This pit is
15 m deep and of rectangular
section. It is located at the
end of Galeria del Pilar and
goes to the Galeries de
s’Acollonament, which are
nowadays in very bad state.
In April 10th, 2004, a man
that fell into this pit was res-
cued (El Mundo/El Dia de
Baleares). (Photo M.A. Bar-
celó).

Balcó EME
Sala de ses Rates Pinyades
Saleta de dimensions modestes (9 x 5 m) que guai-
Per accedir-hi, primer hem de passar per la sala
ta a la zona O de la caverna des Caos. Presenta cola-
Montoriol i després pel Passadís. Es tracta d’una sala
des parietals i formacions estalagmítiques diverses.
d’uns 500 m2 en forma de L i sentit descendent cap a
l’O a l’igual que la caverna des Caos. Part de la sala té
Sala Montoriol
una orientació N-S i l’altra part E-O. L’alçada oscil·la
entre els 2 i 12 m i el terra està ple de blocs de mida
Sala de 20 x 8 m i una alçada màxima de 4 m que
decimètrica i mètrica. Majoritàriament l’alçada de la sala
hi ha aproximadament al costat N de la caverna des
és baixa fins arribar a la zona E, on hi ha més volum.
Caos. És la sala que dóna pas al N al Passadís per
Les concrecions litoquímiques són nul·les a excepció de
arribar a la sala de ses Rates Pinyades. Al terra hi ha
la zona E on hi ha colades pavimentàries que limiten
majoritàriament clastes centimètrics i decimètrics con-
amb el penya-segat que comunica amb la sala des
crecionats.
Centpeus. Per tot arreu es pot observar en el sòtil la
roca mare, que són calcàries del Lias inferior. Aquestes
Balcó des Suïcides
es presenten bastant bretxades al N de la sala.
És un balcó situat a la zona E de la caverna des
Sala des Centpeus
Caos. Per accedir-hi procedírem amb uns mètodes poc
ortodoxos, com ara el llançament d’un ferretó fermat a
Es tracta de la sala que hi ha a l’E de la sala de ses
una corda, per després pujar-hi a pols. La sala presen-
Rates Pinyades i presenta una planta de forma arro-
ta una planta de 9 x 9 m amb el balcó orientat cap el
donida d’uns 15 m de diàmetre. Es caracteritza per no
SSO. Està ornamentada per un cert concrecionament i
presentar formacions litoquímiques i el terra ple de
cal destacar dos tipus d’espeleotemes: estalactites
blocs, si bé en alguns indrets són de mida centimètrica.
botrioïdals (Foto 6), semblants a les que hi ha a les
Per accedir-hi es recomanable utilitzar un passamans
coves turístiques de Gènova (GINÉS, 1995a) i una
de 20 m.
columna en forma de copes apilades semblant a les
que hi ha a la covota des Puig Gros de Bendinat
(VICENS et al., 2000).
DESCRIPCIÓ DE LES MINES DE LES COVES DES
El dia 19-02-2005 quan topografiàrem aquesta sala
PILAR
per poc no va passar una desgràcia. En el moment que
el darrer membre de l’equip davallava per la corda i es
Les mines consten actualment de quatre galeries
llevava el descensor, es va produir l’esbaldrec de la
principals. Dues que comuniquen amb les coves del
paret per on s’havia davallat. Varen caure uns 2 m3 de
Pilar (galeria des Forn i galeria del Pilar), una amb la
materials consistent en blocs de diferents mides, sepul-
galeria del Pilar (galeries de s’Acollonament) i una més
tant la corda.
externa a la cavitat (galeria de sa Trinxera). A més hi ha
60


Foto 9. Bigues de fusta i paret per
reforçar un lateral de la gale-
ria des Forn (mines de guix de
les coves del Pilar). L’estat de
la galeria en aquesta zona és
precari (Foto G. Santandreu).
Photo 9. Wood beam and stone-wall to
strengthen a lateral wall of
the Galeria des Forn (gypsum
mines of Coves del Pilar).
The gallery is not in a very
good state (Photo G. San-
tandreu).

un pou vertical de 15 m que connecta la galeria del Pilar
Galeries de s’Acollonament
amb la galeria de s’Acollonament i una sala al final de
la galeria des Forn (la sala des Pou de Ventilació).
Es tracta d’un conjunt de galeries i saletes d’uns 60
També hi ha altres galeries com són la galeria superior
m de recorregut. S’hi accedeix pel pou del Pilar de 15
de sa Trinxera i la galeria de l’Infern.
m de profunditat (Foto 8). A mitja fondària hi ha una peti-
La galeria del Pilar i la galeria de sa Trinxera estan
ta galeria horitzontal de 3 m que no té continuïtat. A la
a la mateixa cota, mentre que la galeria des Forn i la
part inferior hi trobam fems i restes d’una escala de
galeria de s’Acollonament estan per davall. La galeria
ferro que podria ser la que hi havia per davallar al pou.
superior de la Trinxera està a 17 m per damunt de la
També hi ha tres galeries; la que es dirigeix cap el S
galeria de sa Trinxera. El recorregut total de les mines
penetra 11 m i s’acaba sense arribar a l’aflorament de
actualment accessibles és d’uns 400 m. Hem donat
guix. La galeria que es dirigeix cap a l’O, té 11 m i tra-
nom a les galeries, per poder-les descriure millor, tot i
vessa una zona que estava apuntalada amb bigues de
no tenir constància dels noms originals que els miners
fusta, actualment corcades i esfondrades. Aquesta
devien fer servir.
galeria es bifurca als 7 m amb una galeria ascendent
Creiem que la galeria més antiga és la galeria de
que va 7 m en direcció cap el SO per després girar cap
sa Trinxera. Per lògica primer es va fer la galeria supe-
el N, 8 m més fins arribar a una saleta de modestes
rior i en no trobar guix es va provar fent una nova gale-
dimensions on hi ha guixos. La galeria que es dirigeix
ria a una cota inferior amb resultats positius. La segona,
cap el NE, als 5 m arriba a una paret de 3,5 m d’alçada
possiblement va ser la galeria del Pilar (arran d’això es
que accedeix a una sala excavada en els guixos de 6
va descobrir la sala del Pilar). Per fer la galeria des
x 8 m molt enrunada, amb una branca de 5 m que va
Forn s’havia de conèixer prèviament la caverna des
cap a l’O. En el centre s’obri un pou completament
Caos. Les galeries de s’Acollonament tant poden ser
replè pels blocs i que probablement connectava amb un
anteriors com posteriors a la galeria des Forn.
nivell inferior. Al vèrtex NE de la sala es troba un pou
natural format per la dissolució dels guixos i que ara
Galeria del Pilar
està completament reomplert d’argiles. També s’obser-
va un rebliment de bretxes de col·lapses posteriors.
S’accedeix per l’entrada E-2, on abans hi ha un
Si observam la topografia es pot veure que aques-
replà. En primer lloc passam per una trinxera de 6 m i
tes galeries queden molt prop del final de la galeria des
després per una galeria de 6 m per entrar dins la sala
Forn i creiem que connectaven abans d’esfondrar-se.
del Pilar. Just davant, la galeria continua 70 m més fins
Es troben en molt mal estat per la qual cosa no es gens
arribar al pou del Pilar, de 15 m de profunditat i que
recomanable visitar-les.
dóna accés a les galeries de s’Acollonament. Tota la
galeria té les parets i el sòtil empedrats (Foto 7), excep-
Galeria des Forn
tuant els primers metres després de la trinxera, on es
pot observar la roca mare. La galeria es cega uns 7 m
L’entrada, actualment esbucada i coberta per ende-
després de passar el pou del Pilar.
rrocs, es troba a la torrentera que hi ha al darrera del
61

rebé 90° cap a l’esquerra i als 5 m aturar-se. Es pot
observar que el tram final de la galeria des Forn pre-
senta el terra reblit per estèrils. A 112 m de l’entrada
(prop del punt f) hi ha un altra bifurcació de 12 m i direc-
ció quasi SE-NO que s’atura amb un esbucament per la
qual cosa el més probable és que la galeria continuàs.
Aquesta branca ja no presenta una secció homogènia
per la presència de guix. D’ençà del punt f de la topo-
grafia, la galeria, a causa del guix, presenta esbuca-
ments i la secció varia pràcticament cada metre (Foto
9). Als 137 m s’ha de passar per davall d’un bloc de guix
encaixat i pujar per damunt d’enderrocs fins arribar a
una xemeneia d’uns 9 m dins els guixos que creiem que
es tracta d’un pou de dissolució. Als 145 m hi ha una
escala descendent (escaleta de l’Infern) i amb una
lleugera volta dextrogira que als pocs metres presenta
un esbucament (Foto 10). L’escala està feta en pedra
seca i sembla que aprofitava el pou de dissolució. Les
parets laterals de l’escala suporten materials de rebuig;
de fet, fins al final de la galeria, el terra està reomplert
de materials de rebuig i això fa que l’alçada en general
no arribi a 1,5 m. Prop de l’escaleta de l’Infern hi ha
l’accés a la sala des Pou de Ventilació.
Volem insistir en que no és recomanable visitar la part
final de la galeria des Forn, on hi ha les escaletes de
l’Infern
i la sala des Pou de Ventilació, ja que les parets
i els sostres són majoritàriament materials tous de guix.
Foto 10. Escaletes de l’Infern, situades quasi al final de la galeria des
Sala des Pou de Ventilació
Forn (mines de guix de les coves del Pilar). Es pot observar
una biga de fusta a la part superior i les parets construïdes en
pedra seca. Just darrera l’espeleòleg, les escaletes s’aturen
Es tracta d’una sala que hi ha pràcticament al final
per un esbucament. Sembla que es va aprofitar un pou de dis-
de la galeria des Forn. La planta té una forma irregular
solució dins del guix del Trias per a fer-les (Foto D. Vicens).
que recorda un trèvol. A la zona S hi ha una paret de
Photo 10. Escaletes de l’Infern, located next to the end of the Galeria
contenció de materials de rebuig i un pou de ventilació
des Forn (gypsum mines of Coves del Pilar). A wood beam in
vertical de 9,65 m de profunditat i 0,5 m de diàmetre
the upper side and the paved stone-walls can be seen, Just
construït en pedra seca. En alguns indrets es poden
behind the speleologist the stairs are closed by a rocks
observar tubs verticals de dissolució en el guix de mides
collapse. It seems that a dissolution pit in the Trias gypsum
was utilized to build this stair (Photo D. Vicens).

modestes (un d’ells té 30 cm de diàmetre per 150 cm
d’alçària). Al sector N d’aquesta sala es poden observar
molt bé el guixos (Foto 11).
forn de guix inferior. És en aquest indret on hi ha una
paret de pedra seca d’uns 6 m d’alt situada quasi trans-
Galeria de l’Infern
versalment a la torrentera i que serveix de mur de con-
tenció del replà que hi ha just abans de la galeria del
En realitat no sabem si es tracta d’una galeria o
Pilar. La galeria des Forn passa per la zona central d’a-
d’una sala, però n’estem ben segurs de la seva exis-
questa paret, però a uns 15 m per davall del replà.
tència per la presència d’unes escaletes que hi davallen
La galeria del forn té una llargària de 165 m (sense
i que als pocs metres estan obstruïdes pel pou de ven-
comptar els 12 m de bifurcació del punt f i els 22 m de
tilació.
la sala des Pou de Ventilació). L’amplada i l’alçada de
1,8 m són constants fins arribar al punt g de la topogra-
Galeria de sa Trinxera
fia, on per la presència del guix i dels esbucaments dei-
xen de ser-ho, per la qual cosa la zona final no està en
La trinxera està situada només a 36 m al S de l’en-
molt bon estat i no es aconsellable la seva visita (Foto 9).
trada E-2 de les coves del Pilar, a la mateixa plataforma
Els primers 60 m (del punt a al punt b) segueixen
del terreny d’accés (Foto 12). Es tracta de dues galeries
una direcció NNE-SSO, fins arribar a un entreforc. Una
distribuïdes en dos nivells i excavades inicialment dins
branca connecta després d’uns pocs metres amb la
material calcari del Lias inferior fins que la inferior arri-
caverna des Caos; l’altra és la que dóna continuïtat a
ba als guixos del Triàsic. Encara que concorren pràcti-
la galeria des Forn i després de 15 m en direcció SE-
cament en paral·lel una damunt l’altra i en direcció NE,
NO, descriu una corba de 31 m cap a la dreta. Aquesta
la inferior té un recorregut total d’uns 36 m en la zona
segueix un paral·lelisme amb la zona NO de la caverna
coberta i una galeria descoberta d’entrada de 48 m de
des Caos, per després tornar a agafar una direcció
longitud, mentre que la superior només té uns 15 m de
ONO-ESE durant 40 m fins arribar a una corba de 90°
recorregut, tots ells coberts. La mina superior està
cap a la dreta, per després d’uns 7 m torna a girar gai-
situada en la mateixa trinxera d’entrada que la inferior
62

Foto 11. Guixos del Triàsic a la sala
des Pou de Ventilació (mines
de guix de les coves del
Pilar). Tenen un aspecte
molt massiu, una textura
microcris-tal·lina i presenten
una alternança de capes
més clares i altres més fos-
ques, que marquen l’estrati-
ficació d’una forma molt
imprecisa. Aquests materials
no afloren en superfície a la
zona d’estudi, només es tro-
ben a l’interior de la cova
des Guix, la cova des Ratot i
a les mines de les coves del
Pilar (Foto D. Vicens).
Photo 11. Triasic gypsum in the Sala
des Pou de Ventilació
(gypsum mines of Coves del
Pilar). It has a very massive
appearance, microcrystalline
texture and it presents an
alternance of dark and light
layers showing a very impre-
cise stratification. These
materials don’t reach the
surface in the study zone,
and the are only present insi-
de the Cova des Guix, Cova
des Ratot and in the mines
of Coves del Pilar (Photo D.
Vicens).
però a 17 m d’alçada sobre ella. Ambdues mines són
d’haver estat dissoltes per l’acció de les aigües subte-
més o menys homogènies en el seu recorregut i de
rrànies. S’han pogut observar diversos conductes verti-
mesures similars, sobre els 2 m d’alçària i 1,80 d’am-
cals que no superen els 30 cm de diàmetre i que tra-
plària.
vessen els materials guixosos en la sala des Pou de
La mina inferior acaba en una saleta de 7,5 m en
Ventilació. En la galeria des Forn podem observar una
sentit E-W i 8 en sentit N-S, amb una alçada màxima de
xemeneia que puja uns 9 m en els guixos i que té un ori-
4,5 m. La formació d’aquesta sala és clarament antròpi-
gen clarament dissolutiu. Això ens dóna evidències que
ca degut als treballs d’excavació de la mina. De fet, tot
hi ha hagut una dissolució dels guixos triàsics que ha
el trespol de la sala està cobert de restes d’enderrocs
pogut tenir una certa importància en la formació de les
de la mina. A la sala s’hi accedeix per una mina que
coves del Pilar. Aquestes morfologies de dissolució
està en un tram folrada de pedres (4,5 m), formant una
càrstica s’haurien produït en la zona vadosa, per perco-
volta semblant a la de les mines de les coves del Pilar.
lació de les aigües d’infiltració.
Un altre tram de la mina ha estat encimentada (6 m). Al
Una altra prova que ens assenyala la importància
final de la galeria d’accés a la sala i ja dins l’interior
de la dissolució dels guixos en la formació de les coves
d’aquesta hi trobam un muret de contenció d’una alça-
d’aquesta zona la trobam en la cova des Guix, aquesta
da de 1,7 m.
se situa per sota de l’entrada de la mina de les coves
La sala presenta diferents petites cambres, alguna
del Pilar. A l’interior es poden trobar guixos. En realitat
d’elles totalment inaccessibles, no tan sols per la seva
la cova estaria originalment excavada en els guixos
reduïda mida, sinó també per la inestabilitat d’alguna de
però aquest fet s’ha vist emmascarat posteriorment per
les zones.
la caiguda de blocs i pel concrecionament del sostre,
les parets i el trespol de la cavitat. S’ha de senyalar que
aquest concrecionament és carbonatat, això no és gaire
ESPELEOGÈNESI
estrany ja que el concrecionament que presenten les
cavitats dissoltes en guixos sol tenir aquesta mineralo-
En la zona de les coves del Pilar trobam exemples
gia en zones temperades, llevat de les més àrides com
bastant clars de la complexitat en la gènesi de les coves
és el cas de Sorbas (CALAFORRA et al., 1992; CALA-
de la serra de na Burguesa, ja que tenim evidències de
FORRA 1998). La formació d’aquest tipus de concre-
dissolució dels guixos subjacents i dels carbonats del
cionament pot contribuir a la dissolució dels guixos en
Lias, tot això es veu complicat pels processos de
el procés que es coneix com a hipercàrstic.
col·lapse posteriors.
Segons J.M. Calaforra (com. pers.) a les cavitats
A les coves del Pilar els guixos no apareixen llevat
d’aquest tipus, amb una alternança (o simplement con-
de les zones excavades per la mà de l’home (galeria
tacte) entre materials carbonatats i guixosos pot passar
des Forn, galeries de s’Acollonament), però en la
el següent procés que pot accentuar la disolució dels
zona de les mines des Forn presenten traces clares
guixos: 1- Disolució de la roca carbonatada. 2-
63

PALEONTOLOGIA
Les coves del Pilar ja és considerat jaciment pale-
ontològic per Alcover et al. (1981) per a les tres espè-
cies de mamífers terrestres fòssils de les Balears (el
bòvid Myotragus, el rosegador Hypnomys i l’insectívor
Nesiotites) i la sargantana Podarcis. Aquestes són les
espècies que s’han localitzat en el transcurs de les
nombroses campanyes d’exploració que s’han realitzat
a la cova, bàsicament al que són els despreniments
provinents d’una bretxa penjada al sòtil de la cova. Els
fòssils són del Plistocè, si bé que excepcionalment n’hi
ha algun de l’Holocè (Foto 13). També s’ha observat la
presència de mol·luscs fòssils com són Iberellus sp,
Tudorella ferruginea i Oxychilus lentiformis. Tots els
material recol·lectats estan dipositats a la col·lecció de
vertebrats del Museu de la Naturalesa de les Illes
Balears.
EQUIPAMENT
Malgrat el seu recorregut, no és necessari gaire
material. Tan sols recomenam dur una corda de 20 m
per fer-la servir com a passamans si es vol accedir a la
sala des Centpeus i una corda de 25 m si es vol acce-
dir a les galeries de s’Acollonament (visita gens reco-
manada i perillosa).
Foto 12. Trinxera de direcció SO-NE de 48 m de longitud que dóna a
la galeria de sa Trinxera de 36 m. A 17 m d’alçada sobre ella
es pot observar una galeria penjada que té 15 m. La trinxera
CONSTRUCCIONS ANNEXES
està dins materials calcaris del Lias inferior. Els guixos del
Triàsic apareixen al final de la galeria inferior (galeria de sa
El que queda de les infraestructures mineres està
Trinxera). (Foto D. Vicens).
molt destrossat. Actualment es poden observar restes
Photo 12. Cutting in SO-NE direction and 48 m long that goes to the
de dos grups de forns de guix i una caseta. Els forns
Galeria de sa Trinxera of 36 m long. 17 m over that, a 15 m
estaven comunicats per un camí de carro que la pedre-
long gallery can be seen. The cutting was made in Lower Lias
limestones. The Triasic gypsum appears in the lower gallery

ra ha destruït per complet. També a prop de la caseta
(Galeria de sa Trinxera). (Photo D. Vicens).
es pot observar un petit dipòsit que segurament servia
per abeurar les bèsties.
Disolució de la roca guixosa. 3- Sobresaturació en cal-
La caseta d’eines i del grup electrogen
cita i per tant precipitació dels carbonats. 4- Efecte del
ió comú (Ca). 5- Disolució de més guix per compensar
Es tracta d’una construcció situada a uns 13 m de
la precipitació dels espeleotemes carbonatats. Aixó es
l’entrada E-2. Les mides en planta són de 11 x 3,4 m i
denomina disolució incongruent del guix per precipitació
consta de dues sales. La construcció no està feta en
de la calcita.
pedra, sinó d’un formigó fet amb ciment mallorquí. La
Per contra, també s’han pogut observar morfolo-
coberta estava feta amb bigues de fusta i teules. La sala
gies de dissolució de la roca carbonatada. Aquestes
més gran (d’uns 24 m2), amb porta d’accés, potser ser-
són formes semblants a les cúpules de dissolució i apa-
vís per guardar estris i per canviar-se de roba. La sala
reixen a la cova des Paleonivells i la cova dets
més petita (d’uns 8 m2), presenta una porta independent
Escolapis.
i tal volta la seva funció era resguardar un grup electro-
També és molt destacable la presència de grans
gen. No sabem si aquesta caseta es va construir per ser
sales de col·lapse com la que forma la sala des Caos de
utilitzada pels miners o era el centre de recepció de les
les coves del Pilar. Aquestes evidencien que el procés
coves turístiques. El replà que hi ha davant la caseta es
càrstic es troba en un estadi molt evolucionat.
va destruir en part pel camí que es va fer els anys 70.
En un treball anterior elaborat pel nostre equip
(VICENS et al., 2000) comentàvem que les coves de la
Els forns de guix
serra de na Burguesa no es formaven per dissolució
dels guixos subjacents, sinó per una evolució molt
De forns de guix n’hi ha de molt senzills, així a
avançada del procés de carstificació dels carbonats. En
Andalusia es troben forns de guix que consisteixen amb
aquest treball podem constatar que l’espeleogènesi de
una excavació de forma cilíndrica en el terreny a cel
les coves de na Burguesa és força més complexa del
obert i amb una entrada o obertura lateral. Les pedres
que semblava.
de guix s’anaven col·locant en cercle, unes damunt les
64

Foto 13. Ossos del rosegador extingit Hypnomys morpheus de l’Holocè
Photo 13. Bones of the extint rodent Hypnomys morpheus from Holo-
a les coves del Pilar. Formava part de la fauna pre-humana
cene in Coves del Pilar. This species was one of the endemic
endèmica de les Gimnèsies (Mallorca i Menorca). (Foto M.
pre-human vertebrates of the Gymnesic Islands (Mallorca and
Vadell).
Menorca). (Photo M. Vadell).
altres vora les parets del forn, deixant un buit en el cen-
unes runes just a l’entrada de la pedrera Grossa, que
tre, fins que es tancava formant una volta. Les pedres
pareixen ser de dos forns de guix de planta quadrada.
de guix més grosses es colocaven més prop del centre
Aquests forns estan en molt mal estat ja que tenen la
i les més petites més enfora per tal de fer més efectiva
façana completament esbucada, no s’observa cap vestigi
la cocció. Una vegada cuit, es capolava, es porgava per
de columnes per sostenir la teulada i la sala annexa (que
llevar impureses i s’introduïa dins sacs (SORIA, 2004).
pot ser la caseta de les eines) està molt deteriorada.
A MOLL (1988) apareix un dibuix d’un forn de guix
Evidentment les restes dels forns de guix que hi ha
de la conca de Tremp on podem observar dues boques.
a les mines de les coves del Pilar són un poquet més
El mateix autor, basant-se amb F. Krüger, diu que els
complexos que el de tipus familiar que hi ha per
forns de guix són molt semblants als de calç.
Andalusia. Els forns situat a la cota més baixa, just a
Referent a Mallorca no hem trobat informació a la
prop del que seria la galeria des Forn, és una edifici
bibliografia de com eren els forns de guix, però hem tin-
molt deteriorat, d’una planta, amb la façana de pedra,
gut l’oportunitat de visitar un forn de guix prop de les
amb quatre boques i dues cambres de combustió inde-
cases de Can Bleda (Sóller) que està en més bon estat
pendents (si bé hi ha un forn on només s’hi observa una
que els que hi ha a les coves del Pilar. El forn de Can
boca, per la qual cosa presumiblement l’altre boca està
Bleda presenta una façana plana i un poc tombada de
destruïda). Els dos forns presenten una planta diferent
manera que la base és més gruixuda. Només presenta
(Fig. 5). Per a la construcció dels dos forns i les cons-
una boca i l’interior del forn és de secció circular. A la
truccions annexes es va aprofitar la petita torrentera
part superior hi ha sis columnes de diferents alçades, les
que hi ha vora les coves del Pilar. El deteriorament d’a-
posteriors tenen uns 3 m, les anteriors uns 2 m i les cen-
questa construcció es deu al temps que fa que està
trals uns 2,5 m. Sense cap dubte aquestes columnes
abandonada i a les labors de la pedrera que arriben fins
suportaven les bigues d’una teulada. També just al
ben a prop.
davant de la boca del forn hi ha columnes que juntament
No sabem si el guix que s’obtenia amb la deshidra-
amb els encasts que hi ha a la part superior de la faça-
tació del mineral en el forn, es capolava als voltants de
na indiquen la presència d’una antiga porxada (Fig. 4).
la mina o es transportava a Palma per capolar-lo des-
També hem cercat forns de guix als voltants de les
prés, però tenim indicis de que el guix cuit es triturava
pedreres i mines prop del cementiri de la Vileta i hi ha
en una dependència prop del forn (just vora l’embut que
65

Figura 4.Forns de guix. A- Forn de guix prop de Can Bleda (Sóller). B-
Figure 4.Gypsum furnaces. A- Gypsum furnace near Can Bleda
Forn de guix superior de les mines de guix de les coves del
(Sóller). B- Upper gypsum furnace of the gypsum mines of
Pilar (Palma) (Reconstrucció). L’escala només serveix per la
Coves del Pilar (Palma) (Recostruction). Scale only refers to
planta i secció. Veure explicació en el text.
plan and cross-sections. See text for further explanation.
hi ha al davant dels forns), ja que hi ha una peça que
sembla un volant d’inèrcia d’alguna màquina que pot
ser la seva funció fos la de triturar. A la secció longitudi-
nal d’aquests forns (Fig. 5) hem dibuixat una teulada
que cobreix dues dependències que pot ser existís o
no. El que si es pot observar són uns encasts per
bigues just per sobre de la porta de l’embut. No hi hem
dibuixat cap columna perquè no hi hem vist cap resta,
però per analogia amb els forns de la cota superior el
més probable és que en tinguessin.
Més deteriorat estan el dos forns, situats a una cota
superior, que hi ha al mateix nivell de la galeria del
Pilar
i la galeria de sa Trinxera i situats uns 75 m al SE
de la darrera (Fig. 4). La pedrera es va menjar el que
era la façana dels forns, per la qual cosa no sabem si
havia una o dues boques per forn. Aquests semblen de
construcció més regular que els anteriors i encara pre-
senten restes de tres columnes situades a la part pos-
terior. Creiem que són els forns que primer es varen
construir. A la figura 4 on hi ha representada la planta
d’aquests forns, hem optat per dibuixar-hi dues boques
Figura 5. Forn de guix inferior i dependències annexes de les mines de
guix de les coves del Pilar. A- Planta superior. B- Secció lon-
per forn i per situar-hi les columnes anteriors amb un
gitudinal (Reconstrucció). Veure explicació en el text.
gruix de línia més fi. A la perspectiva (al igual que el forn
de guix de Can Bleda de Sóller) no hem dibuixat la teu-
Figure 5. Lower gypsum furnace and outbuildings of the gypsum mines
lada perquè es pugui veure amb més claredat com eren
of Coves del Pilar. A- Upper level. B- Longitudinal section
(Reconstruction). See text for further explanation.

els forns.
66

ESTAT DE CONSERVACIÓ DE LES COVES I MINES
Altres cavitats de la zona
DEL PILAR
Es tracta de cavitats de modestes dimensions, però
Les coves del Pilar estan molt prop de Palma i el
no per això deixen de ser interessants. Hi ha una sèrie
seu accés és mol fàcil, a més hi ha hagut una explota-
de cavitats que estan situades molt prop de les coves
ció minera. Tot això ha anat en contra seu per la qual
del Pilar, i de fet una està per sobre d’elles (la cova des
cosa hi ha zones molt deteriorades, però increïblement
Matalàs); les altres situades a menys de 100 m de dis-
hi ha àrees que presenten una acceptable conservació.
tància de les coves del Pilar, han vist la llum degut a
Quant als inconvenients, destacar en primer lloc la
l’activitat extractiva de la pedrera (cova des Guix, cova
presència notòria de fems a l’entrada E-2, la sala del
des Ratot, crull de Forn de Guix, cova de sa Pedrera i
Pilar i les galeries Inferiors com són papers d’alumini,
cova de ses Baldufes). Les dues cavitats restants es
bosses de productes alimentaris, tetra-briks, llaunes de
troben a una certa distància de les coves del Pilar i són
begudes i d’aliments, botelles de vidre, piles, etc, i res-
la cova des Paleonivells (també situada a la pedrera) i
tes de fogueres dins la sala del Pilar i pintades amb
la cova dets Escolapis.
pintura d’esprais. La caverna des Caos tampoc se
Les àrees colindants ja estudiades, són al NO la
salva de la brutícia, ja que hi hem trobat piles, bosses
serra de Son Camps (DOT i SANCHEZ, 2004) i al NE la
de plàstic, restes de bengales, etc. A la rampa de ses
vessant S de la serra d’en Marill (BOVER et al., 2004).
Columnes, la brutícia és moderada i l’estat de conser-
Les coordenades UTM de les cavitats s’han obtin-
vació de la sala és acceptable. La sala de ses Rates
gut a partir del mapa 1:5000 de l’IMI de l’Ajuntament de
Pinyades i la sala des Centpeus són les sales que
Palma, projectat damunt l’el·lipsoide internacional.
pareix han rebut el menor nombre de visites dels vàn-
dals i l’estat de conservació es bo. La seva visita s’hau-
ria de restringir o al menys evitar per tal de no molestar
COVA DES MATALÀS
als quiròpters. El segon inconvenient és que s’efectuïn
Coordenades UTM: 4383840 / 464800 - 270
dins la cova actes de vandalisme i trencaments d’espe-
leotemes per visitants ocasionals, desproveïts de “cul-
Cavitat de modestes dimensions situada just per
tura espeleològica”, cosa freqüent per desgràcia a la
damunt de la caverna des Caos de les coves del Pilar.
nostra Illa sobretot a les coves de fàcil accés (GINÉS i
S’accedeix per un pou vertical d’uns 3 m ampliat artificial-
MAYOL, 1995). Les sales que inicialment són més pro-
ment. En realitat es tracta d’una antiga entrada, ara obs-
picies als actes vandàlics són les més properes a la
truïda, de les coves del Pilar (i que hem denominat E-5).
boca d’entrada E-2, com la sala del Pilar i les galeries
Al terra hi ha bretxes que estan cobertes per colada pavi-
Inferiors.
mentària. La topografia està inclosa a la cova del Pilar.
Referent a les mines es troben es un estat accep-
table, excepte la part final de la galeria des Forn i les
galeries de s’Acollonament pel mal estat estructural.
COVA DES GUIX
Els fems es poden trobar bàsicament a la galeria del
Coordenades UTM: 4383740 / 464760 - 235
Pilar i a la galeria de sa Trinxera. Pintades amb esprai,
les hem vist a la galeria des Forn prop de l’accés a la
Aquesta cova se situa per davall de les coves del
caverna des Caos i a altres indrets més profunds.
Pilar, a la base de la pedrera. L’entrada es troba al tall
67

de la pedrera i probablement no tenia entrada natural.
aflorament de guix. La darrera zona d’aquesta cavitat és
Les dimensions són 17 m de longitud i 12 m d’amplada
la més profunda, al sostre i a la paret de l’O trobam gui-
en el punt on la cavitat s’eixampla. La forma és un tant
xos, mentre que el terra i la resta de parets es troben
irregular i es poden diferenciar tres parts, la primera, de
cobertes de colades, al fons de tot hi ha un petit gur. El
petites dimensions, seria la més propera a l’entrada, és
més destacable d’aquesta cavitat és la presència de
una petita sala de forma triangular amb el paviment
guix que dóna nom a la cova. El guix cobreix una part
cobert de blocs; la segona és la que té una major
del trespol de la cavitat, aquella en què es pot veure la
amplada, a la part meridional connecta amb la primera
roca mare, així com també el sostre de la part més pro-
sala i a la septentrional amb la part final de la cova. A l’O
funda de la cova. Pel que es pot apreciar aquesta cavi-
d’aquesta sala central trobam un crull vertical impene-
tat fou excavada, almenys parcialment en el guixos. En
trable. En aquesta zona central el trespol està quasi
la zona més profunda el concrecionament carbonatat
totalment cobert de blocs i grava. La litologia dels blocs
cobreix els guixos de les parets i el terra. Com ja s’ha
és principalment de dolomies del Lias i fragments d’es-
comentat abans és molt freqüent que els espeleotemes
peleotemes. En algunes parts d’aquest sector trobam
carbonatats cobreixin les parets de les cavitats excava-
colada pavimentària i a la zona més oriental hi ha un
des en el guix, de fet és més corrent trobar espeleote-
68

Foto 14. Espeleotemes botrioïdals per sobre de la colada estalagmítica
Photo 14. Botryoidal speleothems over the flowstone in Cova des Ratot.
a la cova des Ratot. En aquest cas es presenten com a protu-
In this case, rounded, even, grape shaped or coral shaped
beràncies globulars, llises, arraïmades i d’aspecte coral·loide
protuberances can be observed (Photo M. Vadell).
(Foto M. Vadell).
mes carbonatats que guixosos. Aquests darrers només
potents estrats de colada. Continua per una galeria
es donen en zones molt àrides com és el cas de Sorbas.
curta amb un pendent suau cap a l’interior, al final d’a-
Els espeleotemes que es troben en aquesta cavitat
questa galeria ens trobam amb un petit salt vertical que
són colades pavimentàries, colades parietals, estalacti-
es pot evitar descendint per un petit forat. Així arribam a
tes, estalagmites, columnes i una relativa abundància
una saleta situada per sota de la galeria d’entrada i des
d’excèntriques que es troben al sostre del sector més
d’allà, per un petit salt que es pot fer sense cap tipus de
profund de la cova. També es pot veure un gur de peti-
material, arribarem a una sala. El terra està cobert de
tes dimensions a l’extrem septentrional de la cavitat.
blocs de mides regulars sobre els quals hi ha algunes
estalagmites, al fons es troba una vistosa colada que
presenta en la part superior una sèrie de columnes de
COVA DES RATOT
poc diàmetre però de gran vistositat. Desgraciadament
Coordenades UTM: 4383750 / 464775 - 240
fins aquí han arribat els vàndals de l’esprai. La part
superior d’aquesta colada es continua per una rampa
Cavitat situada a l’extrem septentrional de la pedre-
recoberta de colada que acaba en una estretor imprac-
ra de Son Quint, al tall de la mateixa. S’hi accedeix
ticable, des de la qual es veu la llum de l’exterior.
seguint el camí que du a les coves del Pilar, a una pla-
Tornant a la base del salt d’accés i en la vertical de
taforma de l’escalonament de la pedrera, a poca dis-
la mateixa, es troba una gatera que ens permetrà asso-
tància de les ruïnes d’un forn de guix.
lir una altra sala, de poca alçada i ocupada per gran
Originalment aquesta cavitat segurament no pre-
quantitat de clastes. Hem de senyalar l’abundància de
sentava accés natural a l’exterior. L’entrada actual és
formacions botrioïdals (Foto 14), que tot i està docu-
conseqüència de les extraccions de la pedrera, per tant
mentades a les coves de Gènova (GINÉS, 1995a), no
les seves dimensions i forma original no es poden
són molt abundants a la serra de na Burguesa. La con-
conèixer.
tinuació de la fractura que origina la cavitat es troba
La boca d’entrada es troba més d’un metre per
obstruïda per un gran bloc de guix que presenta mor-
sobre de la plataforma de la pedrera i s’obri en uns
fologies de dissolució química.
69

La cavitat es divideix pels blocs en tres nivells, però
malgrat la seva complexitat topogràfica, realment està
generada per una única fractura, la qual segurament és
la mateixa que ha format el crull des Forn de Guix.
CRULL DES FORN DE GUIX
Coordenades UTM: 4383750 / 464755 - 240
Està situat just a la vora de la cova des Ratot. Les
dimensions són de 15 x 4 m i la direcció és aproxima-
dament E-O i capbussa uns 30° cap al nord. A l’extrem
occidental hi ha un petit clot de 2 m de profunditat i una
fractura que segueix la direcció general del crull i que és
totalment impenetrable. El terra de la cavitat està quasi
totalment recobert de blocs i grava de naturalesa carbo-
natada. No hi ha una gran abundància d’espeleotemes.
COVA DE SA PEDRERA
Coordenades UTM: 4383700 / 464740 - 220
Cavitat de petites dimensions situada a sota del
camí que du a l’entrada artificial de les coves del Pilar.
La boca ha aparegut a causa de l’explotació de la
pedrera motiu pel qual podem pensar que només és
part d’una cavitat major. La cavitat, repleta de blocs cai-
guts, té un recorregut d’uns 10 m i un desnivell aproxi-
mat de 4 m. Les úniques formacions testimonials les
podem trobar a la part més baixa de la cova.
COVA DE SES BALDUFES
Coordenades UTM: 4383755 / 464780 - 245
La cova de ses Baldufes està situada als penya-
segats de les pedreres de Son Quint. La situació, just
damunt de la cova des Ratot, sembla indicar que
podrien haver estat part de la mateixa cavitat que va ser
desballestada amb les tasques d’explotació de la pedre-
ra. A la cova es pot accedir des de la part superior amb
un ràpel d’uns 5-6 m, o des de la seva part inferior amb
70

una escalada agosarada d’uns 7 m. La presència de
relleixos en facilita la pujada però existeixen alguns
passos aeris relativament complicats. La cavitat té un
recorregut total de 22 m, dels quals els 10 m primers
des de l’entrada concorren en direcció SW-NE, per des-
prés agafar una direcció SE-NW.
La cova està en general bastant ornamentada, amb
colada parietal abundant i amb estalagmites i estalacti-
tes discretes. Cal esmentar la presència de 5 gurs,
entre els qual cal destacar el que forma tot el trespol de
la sala interior de la cova. Un altre dels espelotemes
interessants són els que indiquen la presència de pale-
onivells d’aigua. La forma de baldufa d’aquestes forma-
cions donen el nom a la cavitat.
COVA DES PALEONIVELLS
Coordenades UTM: 4383655 / 434965 - 195
Petita cavitat d’uns 4,5 m de longitud i uns 1,8 m
d’alçada on destaquen notablement els paleonivells for-
mats per concrecionament epiaquàtic de gurs, de peti-
15). A una de les parets es veuen clarament fins a 11
tes dimensions, a l’interior de la cavitat. Aquest concre-
nivells a diferent alçada i a l’altra només se’n poden
cionament cobreix totalment les parets de la cova (Foto
apreciar fins a 5. És difícil imaginar-se com era original-
71

Foto 15. Paleonivells formats per concrecionament epiaquàtic de gurs a
Photo 15. Water paleolevel recorded by epiaquatic speleothems inside
l’interior de la cova des Paleonivells. Aquest concrecionament
the Cova des Paleonivells. These speleothems covers com-
cobreix totalment les parets de la cova. La gènesi de la cavitat
pletelly the walls of the cave. The origin of this cave is related
té que veure amb la dissolució de la roca calcària (Foto M.
to the limestone dissolution (Photo M. Vadell).
Vadell).
ment aquesta cavitat ja que l’explotació de la pedrera
s’han trobat inscripcions de l’any 1902, per la qual cosa
només ha respectat una petita part.
podem pensar que s’obstruí l’entrada posteriorment.
L’obstrucció es feu per la caiguda de blocs just a l’en-
trada i la posterior acumulació de terra i creixement de
COVA DETS ESCOLAPIS
vegetació.
Coordenades UTM: 4383590 / 464715 - 230
Entre les inscripcions que hi ha a l’interior en des-
tacam dues:
Està situada enfront de les coves del Pilar a l’altra
Antonio Llompart entró en esta cueva el dia 16 de
costat de la vall. És una coveta (5 x 2 m) de forma ova-
febrero de 1902, natural de Lluchmayor, estando en el
lada i allargada en direcció NE-SO, l’alçada màxima de
colegio de los Escolapios de Palma.
la seva única sala és de 1,9 m. El terra està cobert
Aquesta inscripció és la que ens ha inspirat el nom
quasi totalment per llims i grava, devora la paret nor-
i ens indica una data anterior a l’obstrucció de la boca
doccidental hi ha una petita extensió de colada pavi-
d’entrada (Foto 16). La segona inscripció és la següent:
mentària. Les parets es troben quasi totes cobertes de
Miguel Melis y Sancho hijo del médico de
colada parietal.
Capdepera.
La cavitat no tendria cap interès si no fos per les
Com a altres dades curioses podem destacar la
seves peculiaritats espeleogenètiques. En la part més
presència de molts ossos de bou escampats a prop de
profunda de la cova hi ha una cúpula de corrosió que
l’entrada. Això ens afirmaria la idea original que aques-
és una de les poques traces de dissolució dels carbo-
ta cavitat s’havia obstruït recentment ja que sembla poc
nats que trobam en la nostra zona d’estudi. La segona
probable que tots aquests ossos entrassin rodolant des
peculiaritat és que es va haver de desobstruir per
de l’exterior. També podem senyalar que al punt més
poder-hi entrar, ja que l’entrada era totalment impracti-
interior de la cavitat s’ha trobat un niu que probablement
cable, però malgrat aquest fet a l’interior de la cova
sigui de rata cellarda (Elyomis quercinus).
72

Foto 16. Gravats a la cova dets Escolapis. Aquest en concret diu:
Antonio Llompart entró en esta cueva el dia 16 de febrero de
1902, natural de Lluchmayor, estando en el colegio de los
Escolapios de Palma.
L’entrada a la cova era totalment
impracticable, degut la caiguda de blocs i terra just a l’entra-
da durant el segle XX, per la qual cosa per accedir-hi es va
haver de desobstruir. En la part més profunda de la cova hi
ha una cúpula de corrosió que és una de les poques traces
de dissolució dels carbonats que trobam en la nostra zona
d’estudi (Foto M.Vadell).
Photo 16. Engravings at the Cova dets Escolapis. It can be read:
Antonio Llompart entró en esta cueva el dia 16 de febrero de
1902, natural de Lluchmayor, estando en el colegio de los
Escolapios de Palma. (Translation: Antonio Llompart entried
in this cave in February 16th, 1902, born in Lluchmayor, being
Agraïments
in the Escolapios College of Palma). The entrance of the cave
were almost closed due to the falling of blocks and soil just in
the entrance during the 20 th century. For this reason it was
necesary the desobstruction of the entrance to go inside the

A Josep Lluís Pol, que a més de venir un dia a les
cave. In the deepest part of the cave there is a solution bell-
coves del Pilar, ens va indicar on hi havia un forn de
hole as a one of the few proves of limestone dissolution in the
guix a Sóller.
study zone (Photo M.Vadell).
A Antoni Martínez, pels seus comentaris i per donar
idees interessants sobre les mines.
A Biel Santandreu, per fer algunes de les fotogra-
Bibliografia
fies del treball.
A Francesc Gràcia, per rectificar i millorar aquest
ALCOVER, J. A. i MUNTANER, J. (1986): Els quiròpters de les Balears
treball.
i Pitiüses: una revisió. Endins, 12: 51-63.
ALCOVER, J.A.; MOYÀ-SOLÀ, S. i PONS-MOYÀ, J. (1981): Les qui-
A Gregori Puigserver, Josep Antoni Casas i Vicenç
meres del passat. Els vertebrats fòssils del Plio-Quaternari de les
Pla, espeleòlegs virtuals de la serra de na Burguesa.
Balears i Pitiüses. Monografies Científiques, Edit. Moll, 1: 1-260.
Al Dr Joaquin Ginés pels seus suggeriments i per
ALVARO, M. (1987): La tectònica de cabalgamientos de la Sierra Norte
de Mallorca (Islas Baleares). Bol. Geol. Min. 98/5: 34-41.
deixar-nos consultar bibliografia.
BALCELLS, E. (1956): Un Rhinolophus ferrum-equinum Schreber abe-
Al Dr José María Calaforra per la revisió crítica del
rrante. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 2: 59-61.
text, i pels comentaris que han fet millorar l’article.
BALCELLS, E. (1959): Quirópteros de cuevas españolas recolectados
desde 1955 a 1958. Speleon,10:75-94
Als bibliotecaris de la biblioteca de l’Ajuntament de
BARCELÓ, M. A. (1992): Cavidades de la Serra de na Burguesa. Zona
Palma i de l’Arxiu Municipal de Can Bordils (Palma) per la
1: S’Hostalet (Calvià, Mallorca). Endins, 17-18: 25-36.
seva amabilitat i eficàcia a l’hora de fer alguna consulta.
BARCELÓ, M. A.; BOVER, P.; GINARD, A.; VADELL, M.; CRESPÍ, D. i
VICENS, D. (2003): Les cavitats de la serra de na Burguesa. Zona
A Edicions Cort per deixar-nos reproduir la fotogra-
5: Coma des Mal Pas (Calvià i Palma, Mallorca). Endins, 25: 87-
fia de la inauguració turística de les coves del Pilar.
106.
73

BARCELÓ, M. A.; GRÀCIA, F.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; PLA, V.;
GINÉS, A. (2000): Patterns of collapse chambers in the endokarst of
GINARD, A. i CASAS, J.A. (1998): Les cavitats de la serra de na
Mallorca (Balearic Islands, Spain). Acta Carstologica, 29: 140-148.
Burguesa. Zona 3: Coll des Pastors (Calvià, Mallorca). Endins, 22:
GINÉS, A. i MAYOL, J. (1995): Conservació del carst i les coves de
19-35.
Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 205-216.
BOVER, P.; GINARD, A.; CRESPÍ, D.; VICENS, D.; VADELL, M.;
GINÉS, J. (1995b): L’endocarst de Mallorca: els mecanismes espeleo-
SERRA, J.; SANTANDREU, G. i BARCELÓ, M. A. (2004): Les
genètics. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 71-86.
cavitats de la serra de na Burguesa. Zona 6: Mineria a la serra den
GINÉS, J. (1995c). Les coves turístiques de Mallorca. Endins, 20 / Mon.
Marill (Palma, Mallorca). Endins, 26: 59-82.
Soc. Hist. Nat. Balears, 3:191-203.
CALAFORRA, J. M. (1986): Ideas preliminares sobre el funcionamiento
GINÉS, J.; BORRÀS, L. i GINÉS, A. (1989): Grup espeleològic EST:
hídrico del karst en yesos de Sorbas (Almería). Lapiaz, 15: 16-21.
1968-1988. Vint anys d’espeleologia mallorquina. Endins, 14-15:
CALAFORRA, J. M. (1998): Karstología de yesos. Univ. de Almería,
101-116.
Inst. de Est. Almerienses. 390 pàgs. Almería.
GRÀCIA, F.; CRESPÍ, D.; BARCELÓ, M. A.; PLA, V.; CASAS, J. A. i
CALAFORRA, J. M.; FORTI, P. i PULIDO-BOSCH, A. (1992): Nota pre-
VICENS, D. (1997): Les cavitats de la serra de na Burguesa. Zona
liminar sobra la influencia climática en la evolución espeleogenéti-
2: Puig d’en Bou (Calvià, Mallorca). Endins, 21: 37-49.
ca de los yesos con especial referencia a los afloramientos kársti-
HABSBURGO Y LORENA, L.S. (1984): Las Baleares. Descritas por la
cos de Sorbas (España) y de Emilia-Romagna (Italia).
palabra y el dibujo. José de Olañeta, editor. Barcelona.
Espeleotemas, 2: 9-18.
ITGE (1991): Mapa geológico de España, E. 1:50.000. Hoja nº
CALAFORRA, J. M.; PULIDO-BOSCH, A.; SÁNCHEZ MARTOS, F. i
698/723(IV): Palma/Illa del Toro y Cap de Cala Figuera (Mallorca).
MONTERO LÓPEZ, A. (1991): Geomorfología y estructura del
Madrid.
sector de la Cueva del Agua, karst en yesos de Sorbas (Almería).
KISSELJOV, V. i KLIMCHOUK, A. (1991): Caves discoveris in the USSR
Espeleotemas, 1: 28-35.
- 1990 (from the West to East). Espeleotemas, 1: 40-43.
CAÑIGUERAL, J. (1949): Las cuevas de Campanet (Mallorca). Revista
KLIMCHOUK, A. (1996): Speleogenesis in gypsum. International
ibérica núm. 156.
Journal of Speleology, 25(3-4): 61-82.
CAUBET, D. (1993): Las Cuevas del Pilar, un final bajo la dinamita.
MAHEU, J. (1912): Exploration et flore souterraine des cavernes de
Diario de Mallorca 04-04-1993.
Catalogne et des iles Baléares. Spelunca 8(67): 69-107.
CRESPÍ, D.; BOVER, P.; GINARD, A.; VICENS, D.; VADELL, M.;
MOLL, F, B. (1988): Diccionari Català-Valencià-Balear. Ed. Moll. Palma.
BARCELÓ, M. A. SERRA, J. i SANTANDREU, G. (2004): La mine-
MONTORIOL, J. (1963): Resultados de una campaña geoespeleológi-
ria del guix als voltants de Palma (Mallorca). IV Jornades del Medi
ca en los alrededores de la Bahía de Palma de Mallorca. Speleon,
Ambient de les Balears. SHNB, 70-71.
15: 3-32.
CRESPÍ, D.; GRACIA, F.; VICENS, D.; DOT, M. A.; VADELL, M.;
PALAU, J. M. (1955): Nuevas exploraciones biospeleológicas en la isla
BARCELÓ, M. A.; BOVER, P. i PLA, V. (2001): Les cavitats de la
de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 1: 83-84.
serra de na Burguesa. Zona 4: puig Gros de Bendinat (2a part).
PALAU, J. M. (1956): Noticia preliminar sobre algunas cavidades sub-
Calvià -Mallorca-. Endins, 24: 75-97.
terráneas de la Sierra de Na Burguesa. Boll. Soc. Hist. Nat.
DARDER, B. (1914): Los yesos metamórficos de Mallorca. Bol. Soc.
Balears, 2: 116-117.
Esp. Hist. Nat., Marzo 1914, p. 180.
SORIA, J. (2004): Reconstrucción de un horno de yeso. En Acción; 10:
DARDER, B. (1946): Història de la coneixença geològica de l’illa de
12. Junta de Andalucia. Consejeria de Medio Ambiente.
Mallorca. Editorial Moll. 185 pàgs. Palma de Mallorca.
TRIAS, M.; PAYERAS, C. i GINÉS, J. (1979): Inventari espeleològic de
DOT, M.A. i SANCHEZ. C. R. (2004):El carst de sa Malafetge (Calvià i
les Balears. Endins, 5-6: 89-108.
Palma, Mallorca). Endins, 26: 105-124.
VADELL, M; ZARAGOZA, J. A.; BARCELÓ, M. A., i CRESPÍ, D. (2005):
ENCINAS, J. A. ; TRIAS, M. i GINÉS, J. (1974) : Inventário espeleoló-
Aportaciones al conocimiento de la fauna cavernícola en el con-
gico de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 19 : 29-49
junto de las Coves del Pilar. Endins, 27:
FÁBREGUES, L.. (1966): Ca-nostra (50 años de vida palmesana). Tom
VICENS, D. i PLA, V. (2001): L’Equip Mallorquí d’Espeleologia (EME):
II. Ediciones Cort. Palma.
primer grup espeleològic mallorquí. Endins, 24:113-127.
FALLOT, P. (1922): Étude géologique de la Sierra de Majorque. Lib.
VICENS, D.; BARCELÓ, M.A.; CRESPÍ, D.; GRÀCIA, F.; PLA, V.;
Polyt. Ch. Beranger ed. 420 pàgs. Paris.
GINARD, A.; BOVER, P.; VADELL, M. i DOT, M. A. (2001): Estat
FORNÓS, J. J. i GELABERT, B. (1995): Litologia i tectònica dels carst
del coneixement espeleològic de la serra de na Burguesa (serra
de Mallorca. Endins, 20 /Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 27-43.
de Tramuntana, Mallorca). In PONS, G.X (COORD.) III Jornades
GELABERT, B. (1998): La estructura geológica de la mitad occidental
del Medi Ambient de les Illes Balears: 70-71.
de la Isla de Mallorca. Inst. Tec. Geominero de España. 129 pàgs.
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; PLA, V.; BARCELÓ, M.A.; GRÀCIA, F.;
Madrid.
GINARD, A. i BOVER, P. (2000): Les cavitats de la serra de na
GINÉS, A. (1995a): Els espeleotemes de les coves de Mallorca. Endins,
Burguesa. Zona 4: Puig Gros de Bendinat (1a part) (Calvià,
20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 87-97.
Mallorca). Endins, 23: 23-40.
74