La cova de Muntanya : Escorca, Mallorca
ENDINS, núm. 26. 2004. Mallorca
LA COVA DE MUNTANYA (Escorca, Mallorca)
per Miquel TRIAS 1 i Gabriel SANTANDREU 1
Resum
Presentam la topografia i una breu nota descriptiva d’una caverna que, si bé
explorada feia més de trenta anys no havia rebut a les publicacions el tractament
que es mereixia. Excavada en els materials detrítics del Burdigalià basal el seu inte-
rès no ho és tant per les dimensions com per la complexitat, que la fan una de les
més interessants de la serra de Tramuntana mallorquina. Les dimensions són 330
m de poligonal real i 82 m de fondària màxima amb un pou de només 77 m de fon-
dària però amb un volum de més de 25.000 m3.
Abstract
We present the survey and a brief description of a cave which, although it was
explored more than thirty year ago, has not received the merit that it deserves in
publications. It is excavated in detrict materials from the Burdigalian but its interest
is not so much its dimensions but its complexity, which makes it one of the most inte-
resting caves on the Mallorcan Serra de Tramuntana. It has a 330-metre survey
length and a maximum depth of 82 metres with a 77-metre pit and a volumn of
25,000 m3.
Introducció
Com a modesta contribució a l’actualització del
visites el 1972. Per aquelles dates el Grup Geogràfic de
catàleg de les cavitats importants de les Illes en pre-
Gràcia realitzava campanyes a Mallorca, com ho feien
sentam una que fou explorada fa més de trenta anys i
sovint altres grups del Principat. En el decurs d’una
que pensam que mereix més esment del que li hem
campanya a la zona d’Escorca, foren informats pels reli-
donat fins ara. Era coneguda d’antic, quan la possessió
giosos del Santuari de Lluc de l’existència de la cova.
de Binifaldó on està situada era una explotació agríco-
Les exploracions consegüents donaren com a resultat
la, ja que es troba en una zona d’intensa activitat car-
una topografia esquemàtica i incompleta feta el juliol del
bonera. Hi ha un pla de sitja just a la boca i molt prop
1973, que publicaren a Cavernas el desembre del 1976
passen els camins principals per al transport de carbó.
(GGG, 1976) en una nota barrisc de les seves explora-
Creim que abans d’aquest aprofitament industrial a la
cions mallorquines realitzades des del 1970 al 1975.
zona hi degué haver rotes, deducció feta tant del nom
Per altra banda les penetracions del SCM acabaren en
que té: sementer de Muntanya, com per la presència de
una topografia prou explicativa enllestida el 1974 que
nombroses parets i clapers, producte de la preparació
va romandre inèdita.
d’un terreny dolent per sembrar-lo. El coneixement de la
Les primeres davallades al Gran Pou de 77 m es
cavitat per part dels pagesos va passar als frares de
feren amb escala d’electron pel camí més curt des de
Lluc que, eventualment, el posaren en coneixement de
la boca passant pels Graons Infernals; tanmateix en
diferents grups espeleològics.
popularitzar-se la tècnica de corda sola aquesta via es
Segons material que figura en els arxius del
va veure massa perillosa, no tan sols per la caiguda de
Speleo Club Mallorca (SCM) el primer en visitar la cova
pedres ans per la dificultat de posar ancoratges en
fou el descomparegut grup GIEJ; que va fer una topo-
una roca molt desfeta. La necessitat de trobar un lloc
grafia idealitzada del conjunt de la cavitat i la va ano-
segur per davallar, ens va obligar a ficar-nos per pas-
menar cova d’en Pep Toni. Més tard el Speleo Club
sos estrets cercant la part contrària del pou i comen-
Mallorca va prendre el relleu i va començar les seves
çar-ne la davallada a una cota de 30 metres per davall
la boca. Això va fer que la part sud del pou, potser la
més atractiva, fos inabastable, de manera que l’interès
per estudiar la cova, malgrat la importància que té, es
1
Secció d’Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca.
Palma.
va refredar.
45

La memòria d’una cavitat tan interessant no s’havia
trics del Burdigalià, resulten en la gran abundància de
perdut, i al cap dels anys els autors d’aquesta nota arri-
blocs despresos i de parets articulades, segmentades,
bàrem a la conclusió que ho pagava la pena de,
polièdriques, fins al punt que no sabem si en algun lloc
almenys, rescatar la topografia original del SCM de les
concret ens trobam davant d’un depòsit clàstic o de
tenebres de l’arxiu on havia descansat tants de temps i
blocs in situ de la roca encaixant. Resultat d’això, és la
publicar-la a les planes de la publicació que va nèixer el
facilitat amb que es produeixen caigudes de pedres,
mateix any. Tanmateix com alguns aspectes de la repre-
així com les serioses dificultats a l’hora de trobar bons
sentació no ens agradaven gaire, sobretot la manera
punts d’instal·lació, com hem dit més amunt. Per tant és
d’enllaçar les seccions, realitzàrem una visita a la cavi-
una cavitat on cal extremar les precaucions a l’hora de
tat per corregir-los. Però el fet és que en comparar la
progressar-hi.
topografia amb la realitat no vàrem estar satisfets, hi
havia massa imprecisions per fer-la digna de publicació;
i així, ja que hi érem, ens posàrem a repetir-la. La topo-
grafia i retrobar la via segura de davallada al Gran Pou
Situació i geologia
ens ha representat més feina que no ens pensàvem,
hem hagut de fer un total de 6 visites per completar els
treballs de camp, incloent el fons del pou.
Es troba a devers un quilòmetre al nord de les
L’interès d’aquesta cavitat rau no tant en les dimen-
cases de Binifaldó i a 540 m d’alçada en un terreny pla
sions, que no són gaire espectaculars, ans en la com-
de lleuger pendent cap al nord. Per localitzar-la, el millor
plicació topogràfica i morfològica que la fan entrar en el
és partir cap a Pollença des de Binifaldó pel camí Vell
exclusiu club de les cavitats mixtes de la Serra. El més
fins arribar a la primera paret transversal, d’aquí la cova
notable de la diversitat morfològica és la presència de
és a 200 m a l’esquerra i en direcció perpendicular a la
tres pous, un dels quals, amb una fondària de 77 m i un
que dúiem. Tanmateix com l’esponera del bosc fa difícil
volum de més de 25.000 m3, és un dels més destaca-
trobar-la, és millor prendre un camí ample descendent
bles del carst de Mallorca. La intensa fracturació de la
que, mig perdut, pren cap a llevant fins que es fa
roca encaixant, conglomerat de clastos molt heteromè-
paral·lel a un torrentó; en el punt on el camí és ben ani-
Figura 1: Croquis topogràfic fet pel GIEJ, la primera representació de
Figure 1: Topographic sketch by the caving group GIEJ being the first
la cova de Muntanya.
drawing of the cave.
46

Foto 1: Interior de la Sala mirant cap a la boca des del punt M de la
Photo 1: Inside the chamber looking toward the mouth from point M on
topografia. A l’esquerra s’observen els potents espeleotemes
the survey. On the left large speleothemes which separate the
que la separen dels Graons Infernals (Highway to Hell). (Foto
chamber form the Graons Infernals (Highway to Hell). (Photo:
G. Santandreu).
G. Santandreu).
vellat hem de prendre a l’esquerra, passant entre parets
heterometria i de matriu micrítica que presenta notables
i rotlos de sitja trobarem la cova al peu d’una penya i a
diferències de consistència segons el lloc; tot això oca-
uns 75 m del torrent.
siona unes notables diferències de resistència a l’erosió
Als peus del puig del Tomir, aquesta zona presenta
que, com hem dit més a dalt, fan que sovint les parets
nombrosos torrentons que desguassen cap al torrent de
de la caverna ens mostrin els blocs descarnats, ame-
Mortitx del qual són la capçalera. Molt prop de la cova
naçadors a més de perillosos, en el que podríem ano-
trobam la carena de poca alçada que separa la vessant
menar morfologia pseudoclàstica. En alguns casos els
del citat torrent, que desemboca a la costa nord de l’illa,
blocs són de dimensions titàniques, en trobam de més
i la de la vall d’en Marc que desemboca a la badia de
de 6 m de llargada. Un altre exemple d’aquesta morfo-
Pollença. La zona es pot considerar la continuació del
logia en una cavitat excavada en les mateixes calcàries
nivell Pixarells, superfície de planació situada entre el
el trobam a l’avenc de Fra Rafel, concretament a les
puig Tomir, el puig Roig i el pla d’Albarca (BÄR, 1989).
parets de l’anomenada sala d’Abaix, situada per davall
Es tracta d’un terreny molt carstificat a una altitud entre
la gran sala de l’Orgasme (TRIAS et al., 1990).
500 i 550 m; cap a llevant es va estrenyent entre el puig
El sementer de Muntanya és cobert d’un alzinar
Tomir i el tàlveg del citat torrent.
espès que ha aconseguit sobreviure a l’activitat carbo-
Les calcàries grises dominen el paisatge, la majo-
nera, abunda la cobertura edàfica de la qual grans pen-
ria són del Lias Inferior amb una potència al voltant dels
yes, sobams i llisars de roca grisa afloren ací i allà.
400 m; localment afloren les calcàries del Burdigalià
L’esquetjar no és gaire desenvolupat, abunden les for-
basal. Aquestes són molt semblants a les primeres,
mes rodonenques, amb cocons i kamenitzes especial-
poden assolir els 70 m de potència, i corresponen a una
ment a la llera dels torrentons. A la zona on el torrent de
sedimentació litoral de materials despresos de penya-
Mortitx es comença a engorjar es produeix paral·lela-
segats (FORNÓS & GELABERT, 1995). És en aquestes
ment l’excavació de les formes esmolades tan ben
calcàries on està excavada la caverna de què parlam;
representades en els esquetjars del sector de la Serra
es tracta de conglomerats format per clastos de notable
que s’estén entre Sóller i Pollença.
47

Descripció
hi ha un sistema N05E clarament vistable en el sostre i
en les estalagmites subjacents, vid. secció DEFG de la
Com hem dit més amunt, la cova de Muntanya en
topografia; entre les dues grans barreres estalagmíti-
relació a unes dimensions modestes és realment com-
ques en podem veure una altra de direcció N65E que
plexa; per facilitar-ne la descripció la podem considerar
arriba fins els Graons. Al sud d’aquesta barrera les acu-
dividida en diverses unitats morfològiques clarament
mulacions d’enderrocs han deixat una depressió, punt
diferents: per un costat la Sala de pis molt irregular, molt
M de la topografia. A l’extrem sud el pis davalla i s’es-
complexa també per ella mateixa; per altra banda el
treny fins que es fa impenetrable. Pensam que l’aspec-
Gran Junt annex a la part nord de la Sala; i, finalment,
te actual de la rosseguera de la boca no deu esser l’o-
el Gran Pou annex a la sala a la part oest; a més d’ai-
riginal; les obres de construcció del rotllo de sitja que hi
xò hi ha dos pous que s’obrin al pis de la sala però que
ha just a l’exterior fan pensar en un condicionament de
no en modifiquen significativament la forma general el
la zona immediata a l’entrada.
pou de ses Gotes i el pou des Paladar.
Entre els grans blocs parcialment folrats de colada
La Sala té una planta rodonenca de 26 m x 36 m;
de la zona sud s’obri la boca del pou de les Gotes de
hi accedim per un esfondrament lateral a llevant, és de
5 m x 2 m, al fons dels quals s’assoleix la fondària de
notar que en els dos darrers anys unes roques de gran
–28. El pou del Paladar està amagat en una zona
mida, alguna de més d’un metre cúbic han caigut del
ascendent del racó sud; tot i que el diàmetre del pou és
paladar de la boca. Una rosseguera o con d’enderrocs
de 2 m x 2 m, l’entrada no té més de 40 cm d’alçada
ens davalla a la zona central de la sala més o menys
cosa que fa ben incòmoda la penetració i sortida dels
horitzontal. Cap al sud la sala s’allarga bastant, mentre
exploradors; els primers 35 m del pou són un cilindre
que al nord i oest trobam quasi tot d’una les confrontes
quasi perfecte, després mostra dos estrenyiments i
amb les altres dues parts en que consideram dividida la
eixamplaments successius fins al fons a –54 m.
cova; al nord el límit és una barrera estalagmítica més
L’altura del sostre de la sala és molt variable, el seu
enllà de la qual trobam el Gran Junt, a l’oest i a 10 m
màxim és de 6 m prop del peu de la rosseguera d’entra-
de la boca se situen els Graons Infernals avantcambra
da en un punt on la roca manifesta una clara descalcifi-
del Gran Pou. Nombroses fractures accidenten la sala:
cació. En el racó sud tenim un bell exemple de la com-
Foto 2: Davallant els Graons Infernals (Highway to Hell) on s’aprecien
Photo 2: Going down the Graons Infernals (Highway to Hell) where
els importants processos clàstics. (Foto G. Santandreu).
important breakdown processes can be appreciated. (Photo:
G. Santandreu)

48

+
C
0
C
-4
L
J
B
-6
-5,50
J
M
6
-20
-23
I
A
Secció ABC
L’
-27
L’
-31,50
H’’
-3,50
L’’
F
G
-40
3
E
L’’
H’’
-45
I’’
Secció DEFG
L’’’
L’’’
-54
I’’
Secció LMJ
H’
-29
-4
D
D -28
-67
H’
I’
5
Seccions
-80
-82
I’
H
0 10
Secció KK’
-28
m
Secció HIJC
1 La Sala
2 Gran Junt
3 Gran Pou
4 Graons Infernals
5 Pou de ses Gotes
6 Pou des Paladar
7 Rotllo de sitja
COVA DE MUNTANYA
Escorca
Topografia
M. Trias G. Santandreu
GEM 14-08-2004
Planta
49

Foto 3: Important fractura que
marca el sostre per damunt
els Graons Infernals indica-
da amb punts a la topogra-
fia, i vista des del mateix
punt que la foto 1. (Foto G.
Santandreu).
Photo 3: Important fracture which
marks the roof above the
Graons Infernals and indi-
cates by dots on the survey,
and seen from point as from
photo 1. (Photo: G.
Santandreu)

plicació tectònica de la cavitat que ens ocupa: l’angle que
nord-oest amb pis recobert d’enderrocs Al principi pre-
formen la fractura de direcció N30E que limita la zona per
senta un bon volum creat pel desplaçament d’uns blocs
l’oest i el junt NS, sostre dels Graons Infernals; el vèrtex
colossals que han deixat unes marques ben paleses a
el podem veure en el punt K de la planta i a la foto 3.
les parets i sostre, vid. secció ABC de la topografia. La
Els Graons Infernals són uns grans replans rodo-
presència dels enderrocs i les notables diferències d’al-
nencs excavats sobre un junt d’estratificació clarament
çada fan que presenti nombroses obstruccions en el
visible al sostre, té 45 graus aproximats de pendent i
que tectònicament és un sol espai i que topogràfica-
direcció NS; les grans penyes que els enquadren fan
ment resulta un laberint de passos estrets, de manera
que semblin unes cubetes o depressions. La direcció és
que la progressió s’hi fa un poc complicada; ens hem de
perpendicular a la part central del pou i s’hi aboquen pel
fer camí entre les roques, algunes de les quals són
sector sud-est.
inestables. Tot el costat oest del Junt és obert al Gran
El Gran Junt comença al costat nord de la sala i
Pou, tret dels llocs on els enderrocs i ocasionalment les
n’està separada per la barrera estalagmítica citada
colades n’han obstruït la comunicació. La progressió
abans, que presenta un escaló d’entre 4 i 5 m de des-
per aquesta zona es fa sota la presència amenaçadora
nivell. Es tracta d’una galeria sobre junt d’estratificació,
del pou que sembla que ens vol engolir; és a una de les
ampla i de fort rost –devers els 45º– i dirigida cap al
obertes on trobarem la baixada segura al pou; per arri-
50

bar-hi cal situar-nos a la cota –20 on el pis mostra sen-
Per no fer més llarga la descripció la resumirem
yes evidents de circulació hídrica i davallar primer un
amb les dades espeleomètriques que són les següents:
escaló de 1 m i després un pou de 3 m i arrossegar-nos
la poligonal real sense comptar les verticals dels pous
per un laminador, en aquest lloc ens trobarem a –31 a
és de 330 m, la fondària màxima és de 82 m en el pou
una finestra de sostre ben pla des d’on la davallada és
de 77, a més hi ha dos altres pous un de 24 m i un de
a bastament neta.
46,50 m de fondària
En algun moment del passat la zona superior orien-
tal del Junt devia esser oberta directament a la boca on
hi hauria una zona habitable ja que s’hi han trobat res-
tes ceràmiques de molt variada cronologia: des de les
Morfologia i gènesi
prehistòriques fins a les dels temps moderns, passant
per les islàmiques.
La part central del Gran Pou és un cilindroïde de
Vista la descripció de les línies anteriors no hi ha
planta allargassada en sentit N15O de 21 m x 10 m, la
cap dubte que el quadre morfològic que correspon a la
part oriental és subvertical de manera que es va estren-
cova de Muntanya és el clàstico-litogènic, si bé que el
yent a mesura que es fa més pregon. A –25 es subdivi-
paper que correspon a la destrucció clàstica és consi-
deix en dues parts molt desiguals, resta dels antics
derablement major que el que correspon a la recons-
fusos la coalescència dels quals ha donat origen a la
trucció litogènica; aquesta darrera està representada
part ampla de més amunt. Un pont de roca separa els
per cobriments de poc volum en els pous i altres zones
dos pous inferiors, té una alçada de 18 m i un gruix de
i formes axials arreu, fenòmens que localment poden
4 m. Davall del pont els dos pous es tornen a ajuntar, si
tenir un volum important, però res comparable al volum
bé que el pou petit queda tancat de manera que el fons
dels esfondraments que hom pot suposar dels fusos ini-
és igual al pou major. A partir de –76 una galeria per-
cials per arribar a excavar un buit de les dimensions del
pendicular –de direcció S62O– s’afegeix al pou princi-
Gran Pou. En tot cas ens trobam davant d’una cavitat
pal; presenta unes xemeneies inabastables indepen-
en la fase avançada de l’evolució càrstica. Quan a la
dents d’aquest.
gènesi dins el massís respecte a la circulació càrstica
Foto 4: Aspecte general de la Sala on s’aprecien les variades morfolo-
Photo 4: General view of the chamber where the varierty of morpholo-
gies, sobretot clàstiques i reconstructives. (Foto G.
gies, especially breakdown and recovered forms. (Photo: G.
Santandreu).
Santandreu)
51

Foto 5: Vista parcial del Gran Pou
guaitant per la finestra a -22.
(Foto: G. Santandreu).
Photo 5: Gran Pou, partial view from
the window at -22. (Photo: G.
Santandreu).

no hi dubte que pertany a la zona d’absorció del carst i
Agraïments
a la zona vadosa immediatament inferior, tret d’algunes
zones de la sala tot a la nostra caverna és vertical o
inclinat cap a dins des de l’exterior.
Volem manifestar la nostra gratitud a la Conselleria
La gènesi comença quan les aigües replegades a la
de Medi Ambient i a l’equip d’agents que treballen al
cara nord del Tomir s’infiltren en el terreny per les nom-
centre d’interpretació de la Natura de Ca s’Amitger i a
broses fissures en el lloc on després hi haurà la cova i
les cases de Binifaldó per les facilitats que ens han
cerquen el seu camí cap a les depressió del clot
donat per accedir a la zona en cotxe. També volem
d’Albarca o de la vall d’en March, potser abans que s’ex-
agrair als companys del Grup Nord de Mallorca, Moisès
cavassin els actuals torrents de Mortitx, Muntanya i
Bonnín i Guillem Alemany la col·laboració imprescindi-
Alqueda que són les gran formes de drenatge actuals.
ble en la tasca d’instal·lació del Gran Pou; i a l’ancestral
Un cop la circulació general ha trobat altres camins, tal
col·lega Joaquim Ginés les informacions sobre el
vegada la xarxa de torrents, les infiltracions locals afa-
Burdigalià basal. I no podem deixar d’expressar un
voreixen els esfondraments i la coalescència dels dife-
coral record als companys de l’Speleo Club Mallorca,
rents buits inicials, ajudades per la fracturació intensa i
Tomàs Fortuny i Lluís Roca amb qui fa trenta anys tra-
la desigual consistència de la roca fins que la cavitat
çàrem la topografia que ha donat peu a que féssim la
assoleix el volum actual; a partir d’aquest moment noves
que ara teniu a les mans.
infiltracions d’aigua creen les formes reconstructives.
Pel que fa a les diàclasis en trobam un sistema ben
desenvolupat de direcció N25O i un altre de direcció
entre N60E i NS. Ara bé, hom pot pensar que les fractu-
Bibliografia
res que han jugat un paper cabdal en l’excavació tant
dels buits inicials de la cova com dels actuals espais
BÄR, W. F. (1989): Atlas internacional del Karst Hoja 5: Lluc Sierra Norte
són, a més de les diàclasis esmentades, els dos princi-
(Mallorca). Endins, 14-15: 31-34. Ciutat de Mallorca
FORNÓS, J. i GELABERT, B. (1995): Litologia i tectònica del carst de
pals junts: el que anomenam Gran Junt i el que forma el
Mallorca. Endins, 20: 27-43. Ciutat de Mallorca.
sostre per damunt dels Graons Infernals. Precisament
GGG (Grup Geogràfica de Gràcia) (1976): Contribución al conocimiento
en un punt del primer hem pogut observar la presència
espeleológico del término municipal de Escorca (Mallorca).
Cavernas, 19-20: 53-84. Badalona.
d’un estrat prim de marges –a mig camí entre els punts
TRIAS, M.; ESPINAR, M. i BOSCH, J. R. (1990): L’avenc de Fra Rafel
D i E de la secció DEFG– que creim que ha estat deter
(Escorca, Mallorca). Endins, 16: 11-15. Ciutat de Mallorca.
minant en la gènesi del Gran Junt, tant com a nivell de
base impermeable com a estrat menys resistent a l’ero-
sió mecànica. Els plans dels dos junts tenen les traces
aproximadament perpendiculars, i els pendents sem-
blants, devers 45 graus. La línia on es tallen ha d’haver
estat un lloc molt favorable a la carstificació. Per altra
part l’excavació del Gran Pou s’ha d’haver produït allà
on els dos junts troben el sistema de diàclasis de direc-
ció N25O, sense descartar el paper que hagin pogut
jugar altres fractures com el junt paral·lel al Gran Junt
que podem observar a la paret sud-oest i a una cota
aproximada de –45.
52