La cova de ses Ll�grimes : Alc�dia, Mallorca
ENDINS, núm. 25. 2003. Mallorca
LA COVA DE SES LLÀGRIMES (Alcúdia, Mallorca)
per Francesc GRÀCIA 1, 2, Bernat CLAMOR 1, Peter WATKINSON 1,
Miquel Alexandre DOT 1 i Robert LANDRETH 1
Resum
Es dóna a conèixer una cova litoral inèdita descoberta l'any 1999 a la penínsu-
la d'Alcúdia. Es tracta d'una captura càrstico-marina d'accés subaquàtic que desta-
ca per l'extraordinària bellesa i el bon estat de conservació de les concrecions cal-
càries que conté. Presenta espeleotemes freàtics indicadors d'antics nivells de la
mar i un llac anquihalí amb espectaculars formacions epiaquàtiques.
Abstract
We describe an unpublished coastal cave discovered in 1999 on the Península
d'Alcúdia. The cave is both karstic and marine, with an underwater entrance, being
noteworthy for both its beauty and the excellent condition of the formations it con-
tains. It has phreatic speleothems that have registered on them previous sea-levels
as well as an anchihaline lake with spectacular surface formations.
Resumen
Se da a conocer una cueva litoral inédita descubierta el año 1999 en la
Península de Alcúdia. Se trata de una captura kárstico-marina de acceso subacuáti-
co que destaca por la extraordinaria belleza y el buen estado de conservación de la
ornamentación que contiene. Presenta espeleotemas freáticos indicadores de anti-
guos niveles del mar y un lago anquihalino con espectaculares formaciones epia-
cuáticas.
Introducció
El litoral del terme d'Alcúdia ha estat objecte al
des Bastons), emperò no es publiquen fins a 1993
llarg dels anys de diversos treballs espeleològics. La
(SUÁREZ, 1993). La covota de sa Penya Roja, topo-
zona del cap des Pinar va esser visitada per espeleò-
grafiada per la Secció d'Espeleologia del Grup
legs catalans del Grup Geogràfic de Gràcia (GGG) els
Excursionista de Mallorca (seGEM) seria publicada a
anys 1965, 1970 i 1971. Aquest grup va explorar i topo-
TRIAS (1986). A prop de l'illa d'Alcanada l'any 1998 es
grafiar les cavitats C-1, C-2, C-3, C-4 i C-5, desgracia-
realitza la troballa per part d'espeleòlegs del Grup
dament les dades d'aquestes cavitats resten perdudes
Espeleològic de Llubí (GELL) i de la Secció
(SUÁREZ, 1993). L'any 1972 es topografia la cova de
d'Espeleologia de l'ANEM, d'una cavitat natural acondi-
sa Bassa Blanca, per part de membres de l'Speleo
cionada per a l'extracció d'aigua (la font de ses
Club Mallorca (SCM) i del Grup Espeleològic EST
Aiguades). S'encomana l'exploració subaquàtica al
(GINÉS i GINÉS, 1974). Al 1973, el Grup Espeleològic
GNM que realitza l'estudi preliminar de l'important jaci-
Fosquers (GEF) explora quatre cavitats: la cova des
ment arqueològic que conté (GRÀCIA et al., 2001). En
Reganots (sin.: cova del Telèmetre), el forat des
aquest mateix número, VICENS i CRESPÍ (2003) de la
Microgours, el forat des Pinot i la cova Gran des Cap
seGEM, publiquen un article de les coves litorals situa-
Pinar (ESCUDERO, 1974). També el mateix any el
des a la franja costanera entre es Mal Pas i el cap
Grup Nord de Mallorca (GNM) topografia la cova de
Gros.
Son Sant Martí (ENCINAS, 1983). L'any 1979 es topo-
Aquest article de la cova de ses Llàgrimes, topò-
grafia la cova Tancada (MESTRE, 1980). Al 1980 i
nim de nova creació, pretén contribuir al coneixement
1981 es troben i topografien, per part del Grup
espeleològic del litoral de la península d'Alcúdia.
d'Espeleologia de Badalona (GEB), les cavitats C-6, C-7,
Una gran campanya de premsa als medis de
C-8, C-9 (covota de sa Penya Roja), C-10 i C-11 (cova
comunicació locals posà d'actualitat la cavitat i desper-
tà l'interès del públic. Després de donar-se'n a conèixer
la notícia del descobriment no es dóna la ubicació con-
1
Grup Nord de Mallorca (GNM). Pollença.
creta de la gruta per temor al mal que es pot ocasionar
2
Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes
Balears (UIB).
a les delicades i extraordinàries formacions que conté.
131

Foto 1:
Vista parcial de la sala dels Somnis. La bellesa i quantitat de
Photo 1: Parcial view of the first chamber (Sala dels Somnis). The
formacions litoquímiques presents és la característica defini-
beauty and quantity of its actual speleothems is its most outs-
tòria més destacada de la cavitat. El terra de la sala està reco-
tanding character of the cave. The chamber floor is covered by
bert per sediment fi i parcialment anegat per l'aigua que prové
fine sediments and partially flooded by water mainly the pro-
principalment de les tempestes. El nivell d'inundació oscil·la
duct of storms. The level of flooding changes with the fre-
en funció del temporals que l'afecten. (Foto: Robert Landreth).
quency and strength of storms. (Photo: R. Landreth).
Història de les exploracions
Segon dia (agost - 1999)
Alexander Milligam "Sandy" i Llorenç Florit, acom-
panyats per Josep Florit i Adrian White tornen a la
Dia del descobriment (agost - 1999)
cova. Trenquen una petita columna al pas estret que
Un grup d'instructors i alumnes del centre de bus-
impedeix l'accés (pas del Vent) i una vegada a l'altra
seig Scuba Balear de Can Picafort realitzen una
banda encenen la llanterna i veuen que estan en una
immersió per aigües d'Alcúdia. Alexander Milligam
saleta circular amb aigua embassada. Uns metres més
"Sandy" està amb 8 bussejadors al seu càrrec. Al final
endavant la galeria s'obri (el Balcó) i el lloc els permet
de la immersió van anar de cap a la paret submergida
abastar visualment una meravellosa sala (sala dels
del penya-segat per tal de fer l'aturada de descom-
Somnis). Queden meravellats de la troballa, centenars
pressió més entretinguda, observant la fauna present a
d'estalactites recobreixen el sostre de la sala i deixen
la roca. Allà es va fixar en el que semblava l'entrada
caure petites gotes d'aigua contínuament, talment com
d'una cavitat i per senyes comunicà als altres busseja-
si fossin llàgrimes. No es pot descriure amb paraules
dors que l'esperassin. El fons de la gruta estava a 12 m
les sensacions que experimenten, tenen la increïble
i va entrar a la profunditat de 3 m, superant un curt sifó,
experiència d'estar en un lloc on ningú més ha estat.
per emergir dins una cambra amb aire bastant gran i
Davallan i exploren la sala, que es troba parcialment
bella (la Capoladora). Decideix regressar al vaixell
inundada i amb el sòl recobert de sediment, també des-
amb els altres escafandristes.
cobreixen algunes prolongacions (sala dels Plats).
Comunica la troballa als companys i durant el des-
Troben darrera uns imponents massissos estalagmítics
cans, torna a la cova amb l'instructor Llorenç Florit
una altra sala (sala Barroca) encara més decorada
"Sipi". Tots dos surten fóra de l'aigua i escodrinyen la
que la primera, amb una impressionant estalagmita de
cambra aèria que s'obri després del sifó i observen que
gran diàmetre que la presideix.
a un passatge estret i impracticable se sent un fort
La troballa de la cavitat es comunica a l'Ajuntament
corrent d'aire que procedeix de l'interior de la gruta,
d'Alcúdia i al Departament de Ciències de la Terra de la
indicant tal vegada possibles continuacions més enllà
UIB, així com als medis de comunicació, amb la pre-
de l'angostura. Decideixen que valdrà la pena tornar
caució de no divulgar la localització exacta de la gruta.
amb més temps, gent i eines per forçar el pas.
Els descobridors es posen en contacte amb membres
132

COVA DE SES LLÀGRIMES
ALCÚDIA
TOPOGRAFIA
F. GRÀCIA, M. A. DOT, B. CLAMOR,
P. WATKINSON
GNM
2000 - 01 - 02
1 EL SIFÓ
8 SALA BARROCA
2 LA CAPOLADORA
9 RACÓ DE LA PUJADA
3 PAS DEL VENT
10 RACÓ DEL GUR GUAPO
4 EL BALCÓ
11 RACÓ DE LES CARXOFES
5 SALA DELS SOMNIS
12 PAS DE LA TRENCADISSA
6 L’ILLETA
13 EL LLAC BLAU
133
7 SALA DELS PLATS
DESOBSTRUCCIONS

Foto 2:
Formacions de sediment no consolidat sota l'aigua de la sala
Photo 2: Formations of non-consolidated sediment under the water of
dels Somnis. El color fosc de l'angle inferior dret són fulles de
the first chamber (Sala dels Somnis). The dark colour of the
Posidonia oceanica entrades dins la gruta per la força de l'o-
water lower right is due to Posidonia oceanica leaves driven
natge. (Foto: Robert Landreth).
into the cave by wave action. (Photo: R. Landreth).
del GNM perquè realitzin la topografia de la cavitat.
tirar-se dins el llac intern de la Capoladora, un darrera
l'altre, amb les aletes, màscara i casc posats i traves-
18 - III - 2000
sar el sifó el més aviat possible per evitar que la força
Peter Watkinson, Bernat Clamor, Llorenç Florit,
de l'aigua els llanci contra les penyes.
Moisés Bonnín, Juan José Lavergne, Alexander
Milligam, Pep Florit i Francesc Gràcia amb la zodiac del
18 - VI - 00
centre de busseig es dirigeixen a fer la topografia de la
Després d'un període de tempestes i forta maror, J.
cavitat que els descobridors han batiat com a cova de
L. i B. C. recuperen el material deixat un mes abans
ses Llàgrimes. Després del recorregut per la mar arri-
dins la cavitat per mor del mal temps.
ben a la zona on es troba l'entrada de la cavitat.
Travessen a pulmó lliure el sifó de 2 m de longitud,
20 - VIII - 00
carregats amb motxilles de material, i assoleixen la
P. W., J. L., M. D., F. G. i B. C. Els dos primers, a
cambra d'aire (la Capoladora), que surt fora de l'aigua
la paret de l'accés a la sala Barroca, observen que la
per unes colades estalagmítiques afectades per l'ero-
colada estalagmítica davalla en pendent i sembla obs-
sió marina. Dintre de la cova la maror castiga als que
truïda parcialment per concrecions calcàries. Penetra
emergeixen i precisa que els que ja són fora de l'aigua
primer P. W. i després J. L mentre prossegueixen tren-
ajudin a pujar les motxilles i altre material als qui enca-
cant formacions per un rost estalagmític molt reblit
ra són dintre. Fan feina unes 6 h, però el mal temps de
d'espeleotemes que impedeix l'avanç. Van obrint pas
la mar impossibilita que es concentrin totalment amb la
entre les formacions que hi ha i aquestes, en trencar-
tasca. La remor de les ones i l'efecte de la pressió
se i rodolar rost avall se sent que impacten dins l'aigua,
sobre els timpans es deixa sentir fins al fons de la cova.
el que dóna peu a imaginar-se que hi pot haver conti-
La mar està de cada cop més embravida i obligà a
nuacions importants. Continuen desobstruint (pas de
abandonar la tasca. A la vista de l'estat de la mar deci-
la Trencadissa) fins accedir així a un bell llac (llac
deixen deixar les motxilles i altres equipaments dins la
Blau), de 30 m de llargària i 8 m de profunditat. La
cavitat per poder creuar el sifó amb un mínim de segu-
bellesa és espectacular, presenta impressionants for-
retat, això sí, amb els cascs posats. Han d'esperar els
macions epiaquàtiques que envolten les voreres del
instants de quietud, entre els impactes de les ones, per
llac. Aquests recobriments de les parets del llac són
134

Foto 3:
Cristal·litzacions subaquàtiques d'un antic gur de la sala
Photo 3: Subaquatic crystallisations from an ancient gour in the second
Barroca. (Foto: Robert Landreth).
chamber (Sala Barroca). (Photo: R. Landreth).
engrossiments de calcita de tal gruix que permeten en
sota l'aigua. Fins a la matinada no arriben a port.
alguns llocs caminar per damunt d'ells. La fondària de
l'aigua sembla ésser un bon indicador de continuacions
28 - VIII - 00
subaquàtiques de la cova.
Filmació del reportatge de la televisió local Canal
Quan realitzaven feines de planimetria senten
4, del programa Mira-Mira, presentat per en Joan
veus procedents de la galeria d'accés. És en Robert
Monse.Els preparatius al port de Pollença es perllon-
Landreth, també del GNM, amb un company, seu que
guen gairebé tot l’horabaixa. Entren cables, focos,
venen a fer fotografies de la cova. Els dies de tasca
càmeres, i una quantitat immensa d'equipament, a més
fotogràfica per part d'en R. L. dins la gruta es repetei-
del periodista i d'un càmera del Canal 4. Mentre filmen,
xen en múltiples ocasions, ja que com a fotògraf espe-
en M. D. i F. G. desobstrueixen un pas estretíssim al S
leòleg queda encisat de la cavitat.
de la sala Barroca, al racó de les Carxofes. Però una
En sortir de la cova, les ones agafen a B. C., sense
vegada superat el pas, M. D. accedeix a una escletxa
neoprè a la Capoladora i la força succionadora de l’ai-
sifonada i impenetrable amb espeleotemes freàtics
gua contra les penyes li causa diversos talls i ferides
actuals. Arriben al port de Pollença quasi a sortida del
profundes per tot el cos.
sol.
24 - VIII - 00
19 -VIII - 01
M. D., J. L., F. G. i J. F. arriben de nit a la zona dels
El dematí M. D., B. C., F. G. i P. W. parteixen amb
penyals on es troba, sota l’aigua, la cavitat. No poden
la barca d'en B. C. Van mentalitzats de concloure les
reconèixer, per mor de la foscor, les senyes que ser-
tasques topogràfiques.Un canvi de temps sobtat fa que
veixen per identificar a on es troba la boca de la gruta.
hagin d'abandonar la cavitat a mig dia. En P. W. en sor-
Han de recórrer els penyasegats diverses vegades
tir del sifó queda enganxat amb la motxilla al sostre i
il·luminant amb les llanternes les penyes per localitzar
es fa talls als braços en intentar alliberar-se i recuperar
l’entrada, cosa que no aconsegueixen fins després de
la motxilla.
més d’una hora de recerca. Les tasques topogràfiques
s’allarguen en el temps i J. L. busseja al llac Blau, amb
1 - III - 02
8,3 m de fondària màxima, sense trobar continuacions
M. D., F. G. i B. C. es dirigeixen a la gruta amb la
135

de 104 m i 58 m l’amplària màxima. Les sales estan
separades per imponents massissos estalagmítics que
divideixen quasi per complet l'espai. La comunicació es
fa únicament per una rampa ascendent de colada esta-
lagmítica i qualque petit espai buit entre formacions,
però que feria necessari emprar material per accedir-
hi. Cada sala posseeix una prolongació en direcció
nord (la sala dels Plats, com a continuació de la sala
dels Somnis
i el llac Blau continuació de la sala
Barroca
). La sala dels Somnis, de dimensions 40 x
40 m, posseeix una gran part inundada, encara que
amb molt poca fondària. El terra sota l'aigua està reco-
bert de sediments fins, amb la presència d'algunes
curioses morfologies . La superfície ocupada per les
aigües està en funció dels temporals que fan entrar
aigua a l'interior. En moltes de les visites a la cavitat el
centre de la sala sobresortia per damunt de l'aigua i for-
mava un illot central (l'Illeta). Amb el pas del temps
s'observa que el llac s'asseca progressivament, possi-
blement per la infiltració de l'aigua. Al seu interior hem
trobat des de pops morts, holoturies, i altres animals
marins. El conjunt sala dels Somnis - sala dels Plats
forma un eix orientat N-S de 62 m longitudinals.
La segona sala (sala Barroca) assoleix unes
dimensions de 48 x 26 m. La sala està configurada
amb un relleu molt irregular i fort pendent. La sala
Barroca
careix de llacs, a excepció de la prolongació:
el llac Blau, de 30 m de longitud i 8’4 m de fondària
màxima. La connexió amb la resta de la cavitat havia
quedat obstruïda per les concrecions calcàries que tan-
caven el pas. El llac és un dels llocs de la cavitat que
Foto 4:
Espeleotemes epiaquàtics que semblen provenir d'un antic
presenta major interès per les impressionants forma-
gur de grans dimensions a la sala Barroca. (Foto: Robert
cions cristal·lines epiaquàtiques parietals. Aquests
Landreth).
recobriments de les parets del llac pels regruixos de
Photo 4: Surface speleothems that may come from an ancient and
calcita són de tal magnitud que permeten sustentar
large gour in the second chamber (Sala Barroca). (Photo: R.
l'espeleòleg per damunt d'ells. El seu valor és doble:
Landreth).
per una part estètic, per l'extraordinària bellesa visual
del precipitat epiaquàtic i per altra banda científic,
marca actual del nivell de les aigües del llac saturades
barca d'en B.C. Aconsegueixen concloure les tasques
en bicarbonat càlcic. A més d'aquestes formacions, a
topogràfiques a la cavitat, però la maledicció els perse-
les parets de la sala del llac s'aprecien testimonis d'an-
gueix de bell nou. Per mor d'un mal contacte, en posar
tics nivells de les aigües, de cronologia segurament
el motor de l’embarcació enmarxa s'enrampen contí-
plistocènica, en forma de franges horitzontals de color
nuament. Aquest fenomen ocorre en fer moltes activi-
fosc i recobriments de cristalls a les parets i formacions
tats, des de treure l'àncora fins a agafar coses de dins
estalactítiques formant distints paleonivells que ens
la barca o passar objectes als companys. Aquests des-
informen de les oscil·lacions del llac i per extensió del
agradables i dolorosos fets duren fins arribar al port de
nivell de les aigües de la mar als períodes climàtics
Pollença, entre crits histèrics de dolor i rialles de follia.
càlids. El conjunt sala Barroca - sala del Llac forma
un eix orientat N-S de 80 m longitudinals.
Descripció de la cavitat
Gènesi
El recorregut de la cavitat és de 400 m, amb un
desnivell total de 38 m (-10 m i + 28 m). L’entrada sub-
L'erosió de les ones de la mar van obrir els penya-
marina de la cova, de 12 m d’amplària i gairebé 10 m
segats i crearen la comunicació directa amb la gruta.
d’alçària, s’obri a poc menys de 1 m de fondària el sos-
Es tracta, per tant, d'una captura càrstico-marina d'una
tre i 10 m de fondària el pis. La forma de la cavitat està
cova formada a la zona de mescla litoral. La cavitat es
configurada per la galeria d'accés, de 45 m de llarg (el
va formar en un context geològic de roques calcàries
sifó, la Capoladora, pas del Vent i el Balcó), dues
mesozòiques plegades. Per dissolució de la roca car-
grans sales adossades (sala dels Somnis i sala
bonatada aprofitant diverses fractures, la gruta va anar
Barroca) i les perllongacions de les sales. En planta, la
adquirint volum a la zona freàtica litoral, segons els
distància entre els punts més allunyats de la cova és
models de GINÉS i GINÉS (1992). Les morfologies de
136

Foto 5: La desobstrucció d'espeleotemes d'un rost de colada estalag-
Photo 5: The removal of speleothems on a flowstone slope permitted
mítica va permetre accedir al llac Blau, d'uns 30 m de longitud
the entery into the llac Blau, about 30 m long and 8 m deep at
i 8 m de fondària màxima. Destaca pels engruiximents epia-
its maximum. It is noteworthy for its actual epiaquatic speleo-
quàtics actuals i per les franges fosques horitzontals marca-
thems and for its dark horizontal bands on the walls. Below the
des a les parets de la sala. Sota l'aigua es pot apreciar l'a-
water, the abundance of non-consolidated conical stalagmites.
bundància d'estalagmites còniques poc consolidades. (Foto:
(Photo: R. Landreth).
Robert Landreth).
137

a
b
c
d
e
g
f
h
Foto 6:
a) Espeleotemes d'aragonita indicadors de paleonivells freà-
Photo 6: a) Aragonite speleothems indicating phreatic paleolevels at 2
tics a uns + 2 m al llac Blau. b) Excèntriques amb incrustacions
m above the Llac Blau. b) Helictites with incrusted mud. c), d)
de fang. c), d), e) i f) Diversos exemples d'excèntriques. g)
, e) and f) Several examples of helictites. g) Details of epia-
Detall de formacions epiaquàtiques del llac Blau. h) Cristal·lit-
quatic speleothems in the Llac Blau. h) Subaquatic crystalisa-
zacions subaquàtiques que refereixen l'interior d'un antic gur.
tions that cover the inside of an ancient gour. (Photos: R.
(Fotos: Robert Landreth).
Landreth).
138

corrosió han quedat recobertes pels espeleotemes i
destaca per les formacions de precipitació epiaquàti-
només són observables a llocs molt concrets. Almenys
ques que bordegen la majoria del les parets del llac i
dues grans fractures paral·leles han format les princi-
que arriben a assolir espectaculars dimensions i belle-
pals sales en què es divideix la gruta i les respectives
sa. Les onades de la mar es transmeten fins aquestes
continuacions. Els esfondraments de blocs del sostre
tranquil·les aigües interiors en forma de quasi imper-
foren recoberts posteriorment per formacions estalag-
ceptibles vibracions de l'aigua. Estalagmites còniques
mítiques que assoliren gran importància, especialment
no consolidades, formades per làmines de calcita flo-
a la sala Barroca.
tant, ocupen part del fons del llac.
La part superior de l'entrada de la cavitat està par-
Es troben espeleotemes freàtics situats a cotes
cialment emplenada per colades estalagmítiques que
diferents de l’actual nivell del llac i marques fosques
tanquen l'accés aeri. Sembla també que va estar
horitzontals molt evidents a +1,4 i + 2 m al llac Blau.
coberta per dunes rampants quaternàries, encara que
també s’observen ambdues coses per sota de les
hi queden evidències de si aquestes estaven adossa-
aigües del llac.
des als penya-segats abans de la captura o després.
En alguns indrets algunes formacions litoquími-
ques han estat afectades per processos de dissolució.
Espeleotemes
Fauna
Els espeleotemes són l'element més definitori de la
caverna, d'aquí s'ha inspirat el neotopònim que els
Una prova dels efectes de les tempestes i de l’en-
descobridors han posat a la cavitat. La bellesa estètica,
trada d’aigua dins la sala dels Somnis és la presència
la seva abundància i el bon estat de conservació que
de crustacis cirrípedes a les colades estalagmítiques
presenten són els trets que més destaquen. Les esta-
que des de la galeria d’accés comunica amb la sala.
lactites, estalagmites, columnes i colades pavimentà-
S'han observat anguiles al primer llac, holoturies,
ries i parietals emplenen molts del volums de les sales,
crancs, pops morts i acumulacions de fulles de
quasi bé tancant la pròpia entrada de la cova. La mida
Posidonia oceanica.
de les formacions és molt variable des d'exemplars de
gran volum i alçària fins a finíssimes estalactites fistu-
loses d'extrema fragilitat.
L'aigua que regalima per parets i sòls ha donat lloc
Fenòmens atmosfèrics
a espectaculars colades parietals i pavimentàries, així
com a preciosos gurs amb formacions subaquàtiques a
A la cavitat, segons les condicions de la mar, es pot
l'interior. A la sala dels Somnis es troben interessants
apreciar un curiós fenomen atmosfèric, la formació i
gurs per sota dels llacs i altres curioses formacions de
desaparició quasi instantània de boira. La compressió-
precipitació anegades per les aigües. La sala, amb el
descompressió de l'aire dins la cavitat degut a les ones
terra parcialment inundat segons els temporals que
que incideixen a l'entrada és la causa del fenomen.
han afectat la cavitat, presenta el que semblen paleo-
Aquests provoquen l'efecte de condensació-sublimació
nivells del llac, però cal admetre la possibilitat que no
del vapor d'aigua. La boira sorgeix en augmentar la
siguin indicadors del nivell marí, sinó del règim d'inun-
pressió i desapareix en funció de la disminució de la
dacions temporal de la sala. El trespol de la sala es
pressió.
troba situat a una cota més elevada que el nivell de la
mar.
La sala Barroca posseeix gurs actualment inactius
amb impressionants revestiments interiors i franges del
Aspectes tècnics
nivell assolit per les aigües dels gurs, que en alguns
llocs crea formacions que podrien donar lloc a confusió
El fet d'haver de menester una embarcació per
amb espeleotemes freàtics. Són de remarcar els que
poder arribar constitueix el principal entrebanc tècnic.
es troben al racó de les Carxofes, formats a partir
La cavitat en sí mateixa no és especialment perillosa,
d'estalactites. Estan constituïts regruixos de precipita-
però si ho és l'accés i el fet d’haver de deixar l’embar-
ció formats per una espècie d'escates horitzontals. Una
cació a l’exterior sense protecció. El canvi de l'estat de
gran estalagmita de 3 m de diàmetre, amb aspecte de
la mar pot atrapar als espeleòlegs a l'interior impedint
columna presideix la segona sala. Molts espeleotemes
la sortida per la virulència de l'onatge. L'impacte de les
de menor mida creixen en direccions erràtiques i apa-
ones contra les roques pot acabar en tragèdia pels visi-
rentment a l'atzar. Es formen en predominar el creixe-
tants ocasionals. De fet en un parell d'ocasions que
ment dels cristalls a la força de la gravetat creant espe-
ens dirigiem a la cova no vam poder entrar per mor de
leotemes excèntrics (helictites) corbades i sinuoses.
les ones. També més d'una vegada en que fèiem la
La connexió amb el llac Blau es fa a través d'un
topografia deguerem d'abandonar la cavitat abans
angost passatge que s'estava reblint de formacions lito-
d'hora per mor del mal temps que es va posar a la mar.
químiques, especialment estalactites i colades pavi-
Calia esperar que no actuessin les grans ones per
mentàries. Va ésser necessari procedir a la desobs-
poder-se tirar dins la Capoladora i travessar el sifó
trucció per poder accedir al llac. La sala del llac Blau
enmig d'una remor ensordidora.
139

Conservació
Bibliografia
Una cavitat d'aquestes característiques deu ésser
ENCINAS, J. A. (1983): Cova de Son Santmartí. Speleon, 26-27.
tractada amb extrema prudència per evitar la destruc-
Barcelona.
ESCUDERO, M. (1974): Exploración y topografía de las cavidades
ció de les formacions calcàries. Hem omès la situació
situadas en el Cabo Pinar. Endins, 1: 27-31.
de la cova per evitar l'accés de gent sense sensibilitat
GINÉS, A. i GINÉS, J. (1974): Consideraciones sobre los mecanismos
que pugui causar actes de vandalisme.
de fosilización de la Cova de Sa Bassa Blanca y su paralelis-
mo con formaciones marinas del Cuaternario. Boll. Soc. Hist.
Nat. Balears
, 19: 11-28.
GINÉS, A. i GINÉS, J. (1992): Les coves del Drac (Manacor, Mallorca).
Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins, 17-18: 5-20.
Agraïments
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GRACIA, P.; MERINO, A.; VEGA, P. i
MULET, G. (2001): Noticia preliminar del jaciment arqueològic
de la font de ses Aiguades (Alcúdia, Mallorca). Endins, 24: 59-
A Alexander Milligam, Pep Florit, Llorenç Florit i
73.
MESTRE, G. (1980): La incógnita del mundo subterráneo mallorquín.
Adrian White, descobridors de la cavitat, per confiar en
104 pàgs. Palma.
nosaltres la realització de la topografia de la cova.
SUÁREZ, R. (1993): Aportació al coneixement espeleològic del cap
Al centre de busseig Scuba Pollentia per haver-nos
des Pinar a Alcúdia (Mallorca). Endins, 19: 25-28.
proporcionat material de busseig i embarcacions en
TRIAS, M. (1986): La covota de sa Penya Roja (Alcúdia, Mallorca).
Endins, 12: 13-18.
algunes de les sortides a la cavitat.
VICENS, D. i CRESPÍ, D. (2003): Les coves litorals situades a la fran-
Als amics que ens han acompanyat desinteressa-
ja costanera entre es Mal Pas i el cap Gros (Alcúdia, Mallorca)
dament en algunes ocasions a la gruta, tant pel que fa
(1a part). Endins, 25: 117-130.
a feines topogràfiques com de documentació fotogràfi-
ca: Moisés Bonnín, Lu Landreth, Kiko Cabrera, Pedro
Gracia i Miquel Àngel Gual.
A Marc Crespí, president del Grup Nord de
Mallorca, pel seu suport.
140