Les microformes de meteoritzaci� del litoral calcari de Mallorca : aproximaci� a la seva sistematitzaci�

Localització
Litologia
Mida
Situació
Referencia
La Jolla
Arenisques calcaries
Diametre: 25 cm de mitjana Plataforma litoral amb una
Emery (1946)
(California, USA)
cretaciques i eocenes
al peu del penya-segat fins amplada de 30 m des de la
a 50 cm devora la mar.
base del penya-segat fins
Profunditat de 3 a 20 cm
el nivel1 del mar.
incrementant en direcció a
0scil.lació mareal de 1,l m
la mar.
Wakayama
Arenisques calcaries
Diametre: de 20 a 40 cm
Plataforma litoral de 35 m
Mii (1962)
(Japó)
miocenes
de mitjana, augmentant la
d'amplada. Lleugerament
mida cap a terra.
elevada i coberta en part
Profunditat de 2 a 4 cm de per sediments de platja.
mitjana seguint la mateixa
Coscil.lació mareal se situa
tendencia que el diametre.
a I'entorn d'lm
Costa de Morombe
Eolianites calcaries
Diametre: des de pocs cm
Plataforma litoral de 2 a 4
Battistisni (1981)
(Madagascar)
plistocenes
fins a 10 m. Tot i que s'ha
m d'amplada
registrat maxims de 62 m.
Nord-Arnoy
Marbre
Diametre: de 10 cm a 3 m.
Domini supralitoral.
Holbye (1 989)
(Gideskaal, Noruega)
Forma ovalada seguint les
0scil.laciÓ mareal de 2,3 m
línies de fractura.
Profunditat de 25 a 30 cm.
Livorno, Rosignano
Diposits de platja i
Diametre: maxim de 50 cm. Rampa de 45 m de
Mazzanti & Parea (1 979)
(Toscana, Italia)
eolianites calcaries del
La planta varia de circular a longitud. 0scil.lació mareal
Plistoce (beachrock)
subcircular.
30 cm
Profunditat maxima de 50
cm.
Costa de Burren
Calcaries
Diametre: de 24 a 43 cm,
Costa baixa esglaonada
Lundberg (1977)
(Co. Clare, Irlanda)
en funció de la zonació
biolbgica.
Profunditat de 8 a 40 cm,
seguint el rnateix patró.
Costa.de Zululand
Dipbsits de platja i
Diametre: a la zona
Rampes i costes baixes
Miller & Mason (1994)
(Sud-Africa)
eolianites del Plistoce i
intermareal varien de 50
esglaonades
I'Holocé (beachrock)
cm a 1,5 m; mentre que a
la supralitoral ho fan de 10
c m a 6 m .
Profunditat 2 a 4 cm en el
domini intermareal, i una
rang de 10 cm a 2,4 m a la
supralitorial.
Garzotto Point
Calcaries
Diametre: 30 cm de
Costa baixa esglaonada.
Schneider (1976)
(Croacia)
mitjana.
0scil.lació marea1 d'l m
Profunditat 10 a 15 cm de
mitjana.
Costa de Múrcia
Calcaries i dolomies
Diametre: 10 cm a 3 m en
Costa baixa esglaonada
López-Bermúdez (1979)
(Múrcia)
triasiques. Calcaries
funció de la zonació.
pliocenes. Diposits de platja Profunditat seguint el
i eolianites del Plistoce
mateix patró que el
(beachrock)
diametre, de 50 cm a 1,5
metres.
Costa Nord d'Alacant
Diposits de platja i
Diametre: de 70 a 80 cm a
Rampes i costes baixes
Sanjaume (1979)
(País Valencia)
eolianites calcaries
la zona intermareal i de 20
esglaonades
quaternaries (beachrock)
a 25 cm a la supralitoral.
Amb maxims de 1,60 m.
Profunditat a I'entorn dels
10-15 cm; amb maxims de
32 cm.
Costa Sud d'Alacant
Diposits de platja i
Diametre: 50 cm de
Rampes i costes baixes
rérez-Cueva (1979)
(País Valencia)
eolianites quaternaries
mitjana, superiors per
esglaonades
(beachrock)
coalescencia.
Profunditat: 25 cm de
mitjana.
Rabat (Marroc)
Eolianites quaternaries.
Diarnetres: 50 cm de
Costa baixa
Guilcher (1953)
mitjana.
Profunditat: 25 cm de
mitjana. Amb maxims de
1,50.
Gower
Calcaries carboníferes
Diametre: 60 cm de
Plataforma litoral
Guilcher (1953)
(Pembrojkeshire, País de
mitjana.
GaLles, UK)
Profunditat: 10 cm de
mitjana.
Taula 1 : Recopilació de dades morfometriques de cocons.
Taula 1: Summary of basin pool morphometric parameters.

-
Localització
Litologia
Mida
Cituació
ReferPncia
- ~
Cala Pudent
Eolianites calcaries i
Diametre: 90 cm de mitjana Costa baixa esglaonada
Rosselló (1979)
(Mallorca)
sediments terrestres
amb maxim de 2,3 m.
quaternaris
Profunditat: 7 cm de
mitjana.
Cala d'en Guixar
Bretxes jurassiques
Diametre: de 120 a 4,5 cm ' Costa baixa esglaonada
lnedit
(Santa Ponqa, Mallorca)
de diametre major, i de
3 7 3 a 2,5 cm de diametre
menor.
Profunditat: de 2,6 a 33,2
cm.
Cala d'en Guixar
Eolianites quaternaries
Diametre: de 48 a 158 cm
Rampa
lnedit
(Santa Ponqa, Mallorca)
d'eix major, i de 38 a 101
cm d'eix menor.
Profunditat: valors mínims
de 22 cm i maxims de 43
cm.
s'Alavern
Calcarenites Mioce
Diametre: de 5 a 70 cm
Rampa
(Llucmajor, Mallorca)
Superior (U. Escullosa)
d'eix major, i de 2,5 a 46
cm d'eix menor.
Profunditat: mínim de 4 cm
i maxim de 33,5 cm.
Cala Figuera
Calcarenites Mioce
Diametre: de 3 a 400 cm
Penya-segat amb paleo
inedit
(Santanyí, Mallorca)
Superior (U. Escullosa)
d'eix major, i de 2 a 300 cm rasa d'abrasió al peu
d'eix menor.
Profunditat: mínim de 2,5
cm a 70 cm de maxim.
Punta des Sivinar
Calcarenites Mioce
Diametre: de 10 a 900 cm
Penya-segat amb paleo
lnedit
(Santanyí, Mallorca)
Superior (U. Escullosa)
d'eix major, i de 2 a 500 cm rasa d'abrasió al peu
d'eix menor.
Profunditat: mínim de 2 cm
i maxim de 120 cm.
s'Estret des Temps
Eolianites quaternaries
Diametre: de 4 a 200 cm
Duna adossada al
Inedit
(Santanyí, Mallorca)
d'eix major, i de 4 a 50 cm
penya-segat
d'eix major.
Profunditat: mínim de 2 cm
i maxim de 50 cm.
es Caló
Eolianites quaternaries
Diametre: de 5 a 130 cm
Rampa
lnedit
(Betlem. Arta)
d'eix major, i de 3 a 64 cm
d'eix menor.
Profunditat: valor minim de
3,7 cm i maxim de 47 cm.
Taula 2: Recopilació de dades morfometriques de cocons a
Taula 2: Summary of morphometric parameters for basin
Mallorca.
pools on Mallorca.
termes carst litoral o carst costaner per classificar el
cie de la roca presenta un grau intens de colonització,
micromodelat subaeri que es desenvolupa sobre els
les poblacions de gasteropodes, crustacis (e.g.
afloraments de roca calcaria a zones costaneres.
Chthamalus stellatus o C. depressus) i equinoderms
Així doncs, per karren litoral s'englobaran totes
són importants, i I'aportació d'aigua tant per pluja com
aquelles formes de meteorització que es desenvolupin
per les onades no pot ser menystinguda.
sobre la roca calcaria en ambients litorals i en les quals
Així doncs, sota I'epítet de microformes de meteorit-
la dissolució hi jugui un paper important. Quedarien
zació del litoral calcari de Mallorca, es pretén sistematit-
fora d'aquesta definició, entre d'altres, formes com les
zar les diferents formes que es desenvolupen a les
marmites, les plataformes litorals o les construccions
costes rocoses calcaries. Descriure la seva distribució i
organogenes, totes elles tan estretament lligades als
organització tot posant exemples de la costa mallorquina.
ambients que tractem.
Treballs recents (FIOL et al., 1996; SCHNEIDER,
1976; SPENCER, 1988 i VILES, 1984) posen de mani-
Formes i criteris de classificació
fest la importancia dels agents biologics, des de ciano-
bacteris a gasteropodes, en els processos de meteorit-
No resulta senzill agrupar les formes desenvolu-
zació del rocam calcari tot parlant de biocarst o de pro-
pades sobre el substrat calcari de les costes rocoses ja
cessos biocarstics o fitocarst segons la precisió termi-
que les formes i les combinacions d'aquestes fan que
nologica (VILES, 1988a). Aquesta situació és particu-
les classificacions siguin molt diverses. BOGLl (1980)
larment important a les costes calcaries on la superfí-
defensa el criteri genetic per tal de simplificar les

Figura 1 : a) Cocons desenvolupats sobre eolianites, de plan-
Figure 1: a) Basin pools developed on eolimites (Cala d'en
ta arrodonida i creixement Der coalescencia (cala
Guixar, Sta. Ponga) with circular floor plan and
d'en Guixar, Sta. Ponqa). b) Sistema de cocons
grotwh through coalescence. b) Basin pools system
desenvolupats sobre bretxes jurassiques amb una
developed on Jurassic breccias where major and
marcada influencia en les dimensions dels seus
minor awes follow rock fractures direction, (Cala d'en
eixos per diaclasis (cala d'en Guixar, Santa Ponqa).
Guixar, Santa Ponca). c) Details of a basin pool
c) Detall d'un cocó que es desenvolupa seguint els
which has developed following the Eine of the fractu-
plans de les diaclasis. d) Cocó de formes irregulars
re. d) lrregularly shaped basin pool owing to its coa-
arran del seu creixement per coalescencia.
lescent growth. Note the presence of salt and the
Obsewi's la presencia de sals i la formació d'un
formation of a second solution leve1 in the basin
segon nivel1 de cocons en el fons (punta des
pool floor (Punta des Sabinar,(Sanitanyí). e) Group
Sabinar, Santanyí). e) Grup de cocons aillats de
of isolated basin pools with a circular and flat floor
planta arrodonida i fons pla (cala Murada, Felanitx).
plan (Cala Murada, Felanitx). f) Network of coales-
f) Xarxa de cocons coalescents amb aigua.
cent basin pools with standing water. Note how pin-
Obsewi's com I'evolució de les formes deixa testi-
nacles appear as residual forms oif the basin pool
monis de les parets dels cocons com a relleus aillats
evolution (Cala Figuera, Santanyí). g) Notches in
o
pinacles
(cala
Figuera,
Santanyí).
g)
the basin pool walls and the development of secon-
Desenvolupament de mosses a les parets dels
dary solution pans in the pool's floor.
cocons, així com la generació de noves depressions
de dissolució en el fons del cocó.
classes morfologiques, no obstant els clarobscurs que
I'esquema de FORD & WlLLlAMS (1 989) fonamentat
encara existeixen sobre els processos que intervenen
en la morfologia, tot i que incorpora subdivisions arran
en el desenvolupament de les microformes de meteo-
dels factors genetics. Les grans classes que en resul-
rització en litoral calcari aconsellen un criteri descriptiu
ten són: formes de planta arrodonida, formes linears
de caracter mixt. Així doncs, a continuació es segueix
controlades per fractures, formes linears controlades


Figura 3: a) Alveols sobre eolianites a la zona de ruixim
substrat esta intensarnent colonitzat per cianobacte-
(spray) arnb una important colonització per Iíquens i
ris així com també la presencia del gasteropode
cianobacteris (caló des Cans, Arta). b) Alveols de
Melaraphe neritoides a I'interior dels rnicroalveols
fons concau desenvolupats sobre una superfície
(cala Murada, Felanitx). g) Aspecte del rocam a les
plana tal!ada en calcarenites del Mioce Superior (es
parets verticals de la zona d'esquitxos on s'hi donen
niu de slAguila, Santanyí). c) Formes en niu d'abella
la rnajor densitat de microalveols (slAlavern,
a I'interior d'una esquerda (punta des Sivinar,
Llucmajor). h) Alveol colonitzat per Iíquens al domini
Santanyí). d) Formes en niu d'abella sobre calcaries
del ruixirn (cala Murada, Felanitx). i) Gas extrem
mesozoiques al domini del ruixim (punta des
d'alveolització, després d'ésser arrabassats els clas-
Faralló, Cala Rajada). e) Niu d'abella desenvolupat
tes de la matriu, el buit que deixen són retocats pels
sobre eolianites i condicionat per I'estratificació de la
agents de rneteorització (Peix Menut, Banyalbufar).
roca e es tal ella, Campos). f) Microalveols sobre cal-
carenites del Mioce Superior. O b s e ~ i ' s corn els


(HC0,-) i I'acid carbonic (H2C03). Durant el dia la
contribueixen, directa ¡/o indirectament els organismes
corba del pH puja cap a valors més basics, arran de
brostejadors que s'alimenten del tapís vegetal que
I'assimilació del bicarbonat. Calcalinitat presenta una
recobreix les costes rocoses. Així, els cianobacteris
tendencia descendent durant el vespre i augmenta
estableixen una profunditat d'equilibri que els permeti
lleugerament durant el dia.
d'una banda realitzar la fotosíntesi i mantenir les condi-
cions d'humitat optimes i d'altra protegir-se dels seus .
Alveols, microalveols - cockling, pits, micropits
depredadors, els quals a la vegada bé físicament, bé
(angl.); alvéoles, micro-alvéoles, vermiculations (fr.);
per mecanismes químics erosionen la roca per tal
alveólos, microperforaciones, microcáries (cast.)
d'obtenir el seu aliment, iniciant-se així un bucle tancat
Les formes que concorren sota I'epígraf d'alveols
que té per resultat el desmantellament de la costa
són I'exemple més clar d'una morfologia convergent.
(SPENCER, 1988; TORUNSKI, 1979). Aquest cas és
Es tracta de petites depressions de planta arrodonida o
especialment significatiu en el cas de Mallorca per al
eblíptica poc profundes. Els diametres superiors al cm
gasteropode Melaraphe neritoides i Melaraphe puncta-
són rars i les profunditats no superen la meitat del dia-
ta, ambdues especies és freqüent trobar-les dins dels
metre. Anomenarem microalveols a aquelles formes
microalveols essent quasi bé impossible discriminar on
que tinguin un diametre inferior al centímetre i alveols
comenqa i on acaba I'acció del gasteropode o dels cia-
a aquelles que el superin. Es poden presentar alineats
nobacteris (KELLETAT, 1980).
seguint diaclasis, en coalescencia, o de forma a'illada,
A les costes mallorquines els alveols i microalveols
tant sobre superficies planes corn sobre superfícies
són f o r ~ a
abundants i presenten unes densitats molt
verticals. La manca d'una orientació preferent
elevades a la zona afectada pels esquitxos i els tem-
d'aquestes morfologies, així corn d'un sentit gravitatori
p o r a l ~
importants (Fig. 3). Els trobem tant a parets ver-
dominant, i el recobriment de la superfície de la roca
t i c a l ~
corn a superfícies horitzontals, tant a favor de la
per Iíquens i cianobacteris
posa de manifest la
tendencia del drenatge corn al sostre de les balmes o
importancia dels agents biologics en la genesi
superposant-se al gruix dels relleu dels pinacles. Per
d'aquestes formes. FOLK et al. (1 973) classifiquen
aquest motiu no es pot descartar que la meteorització
aquest seguit de formes corn a "fitocarst" en el sentit
per sals també hi pugui jugar un paper en I'evolució
que són els Iíquens i els cianobacteris, que tenen la
d'aquestes micromorfologies ja que a més a més de
roca corn a habitat, els responsables de la genesi i evo-
I'aportació de sals, el domini dels esquitxos també
lució d'aquestes morfologies. En la mateixa Iínia apun-
pateix processos de dessecació i humectació impor-
ten els estudis de DANlN et al. (1982) i els específica-
tants (MOSES & SMITH, 1994). De fet és forca habi-
ment desenvolupats a un gradient litoral de JONES
tual trobar, quan s'observen mitjanqant microscopi
(1989) o VILES (1988b).
electronic d'escandellatge, cristalls d'halita o de mira-
Pel que fa als processos que contribueixen en
bilita ocupant els buits entre les parets dels elements
I'evolució dels alveols i microalveols destaca I'acció
de la roca (Fig. 4). Finalment cal posar de manifest
física dels filaments dels Iíquens (MOSES & SMITH,
que als ambients litorals també hi podem trobar
1993; CHEN et al., 2000) o químiques derivades de
alveols i microalveols en el sentit classic de formes
I'acció metabolica tant dels cianobacteris corn dels
estrictament de dissolució, tot i que no únicament de
Iíquens (FIOL et al., 1996; GEHRMANN et al., 1992;
dissolució inorganica. De fet en ambits de cada cop
PEYROT-CLAUSADE et al., 1995; POMAR et al.,
més terrestres, el ruixim (spray) pot afavorir la disso-
1975). Al desenvolupament dels alveols també hi
lució per I'anomenat efecte ió-doble (FORD &
Figura 4: Presencia de guixos (a) i sals (b) a I'interior dels
Figure 4: Presence of (a) gypsum and (b) salts inside pits
rnicroalveols.

Figura 5: a) Marmita activa, tallada sobre eolianites i que pre-
Figure 5: a) Active potholes cut into eolianites with, among
senta coalescencia amb altres exemplars
other things, coalescent grotwh (Vallgornera,
(VaUgornera, Llucmajor). b i c) Marmites desenvolu-
Llucmajor). b and c) Potholes developed on eoliani-
pades sobre eolianites, de les quals es pot observar
tes, where the stratification can be seen, and spray
I'estratificació, ubicades a la zona d'esquitxos i a la
zones (Es Caló, Arta). d) Potholes located a few cen-
zona de ruixim (es Caló, Arta). d) Marmita situada
timetres above mean sea level.(Cala d'en Guixar,
pocs centímetres per sota del nivel1 de la mar (cala
Santa Ponca).
d'en Guixar, Santa Ponca).
WILLIAMS, 1989). Un cas extrem d'alveol es dóna en
SUOKA,
1996)
faciliten
el
desenvolupament
aquells sectors del litoral on la costa s'ha desenvolu-
d'aquestes formes (SUNAMURA, 1992). Així tenim des
pat sobre bretxes o conglomerats, de manera que
de tafonni i honeycomb a costes desenvolupades
quan els clastes són alliberats de la matriu, deixen una
sobre conglomerats o arenisques i margues del Terciari
petita depressió que després d'uns petits retocs no
(MATSUKURA et al., 1989), esquists (MOTTER-
sembla gens diferents als alveols i microalveols que
SHEAD, 1982), materials volcanics (SMITH &
trobem sobre substrats amb una mida de gra més
McALLISTER, 1986) o sobre eolianites (UZUN, 1998).
homogenia.
La meteorització per sals s'ha identificat corn a I'agent
principal que intervé en I'evolució dels tafonni i els nius
Tafonni i nius d'abella - cavernous weathering
d'abella (MOTTERSHEAD & PYE, 1994; RODR~-
(ang.), honeycomb (ang); nid d'abeilles (fr.); cúpulas
GUEZ-NAVARRO et al., 1999) així corn també tot i que
(cast.)
amb un paper més secundari processos d'humectació
El manlleu italia tafonni (sing. taffone) és emprat
i dessecació, i fins i tot biologics (VILES & PENTE-
per quasi bé tota la bibliografia científica per tal de
COST, 1994). A les costes mallorquines tot i que no
designar aquelles cavitats lleugerament esferiques,
amb la freqüencia en que apareixen altres tipus de
més grans que un alveol (des de més de 10 cm fins a
micromorfologies, es poden trobar tafonni especial-
uns quants metres d'alqada i profunditat) principalment
ment a les eolianites quaternaries, les calcarenites del
resultat de la meteorització. Per la seva banda el terme
Mioce Superior, així corn a les calcaries mesozoiques
de nius d'abella (honeycomb) s'utilitza per a aquells
de les serres de Llevant (Fig. 3).
tafonni de petita mida que presenten corn a particulari-
tat una estructura de cel.les a mode de bresca. Tant els
Marmites - potholes (ang.), marrnite de géant (fr.),
tafonni corn els nius d'abella només es desenvolupen
marmita de gigante (cast.)
sobre superfícies verticals o inclinades. De tafonni i
Les marmites són depressions de planta cilíndrica
nius d'abella a ambients litorals se'n troben arreu de la
o arrodonida formades sobre el substrat rocós per I'ac-
geografia del globus i sobre diferents substrats, tot i
ció física tant d'arenes, graves, codols corn blocs que
que les arenisques i les arcoses (MATSUKURA & MAT-
són moguts o rotats per I'energia de I'aigua. Aquestes

Conductes de subso! - soil dissolution tubules
(ang.1
Els conductes tubulars són formes arrodonides
de profunditat forqa més gran que no el radi i que
evolucionen en sentit gravitatori aprofitant les Iínies
de debilitat de la roca. Les relacions entre els seus
eixos són de 1 a 1 per a les dimensions en planta i
de 1 a 2 respecte I'eix major i la profunditat. Les
dimensions dels conductes varien des de mínims de
4 x 4 x 9 cm fins a maxims de 26 x 26 x 50 cm. La
forma vertical del conducte pot ésser sinuosa i en
molts casos apareix amb SOIS originals o d'erosió al
seu interior; en alguns casos s'hi poden trobar una
Figura 6: Conducte de subsol. O b s e ~ i ' s
la forma arrodonida i
la sinuositat del conducte aixi com la suavitat de les
gradació que va des de material al.locton (restes de
seves parets, i les restes de sol a I'interior (cala
Posidonia oceanica, bioclastes) a una potencia
Murada, Felanitx).
considerable de llims vermells (Fig. 6). Les ~ a r e t s
Figure 6: Subsoil solution tube. Noteits rounded form and the
són suaus, amb evidents signes d'una dissolució
sinuosity of the tube as well as the smoothess of its
homogenia facilitada per la cobertura edafica. Han
walls, and the residual soils inside (Cala Murada,
estat trobades restes d'aquestes morfologies a dife-
Felanitx).
rents punts de la costa mallorquina, enmig d'arees
solcades de cocons com és el cas de la punta de
morfologies no són exclusives del domini litoral, i
n'Amer o de bona part del litoral de Llevant, espe-
també apareixen en el llit dels cursos fluvials (SEGU-
cialment en aquells indrets més exposats i amb un
RA, 1990). Les marmites presenten quasi bé sempre
perfil de costa convex.
una planta circular, les relacions entre I'eix major i I'eix
menor oscil.len d ' l a 0,8 en funció de la forma del
B) Formes lineals controlades per fractures
claste que les ha generat (SUNAMURA, 1992). Els
exemplars que s'allunyen d'aquest patró són el resul-
Microfissures - microfissures (ang.), microfisuras
tat bé de la coalescencia de depressions veinades o
(cast.)
fruit de les variacions de duresa o textura de la roca
Les microfissures són formes lineals rectilínies, la
(TRENHAILE, 1987). Pel que fa a la profunditat, les
direcció de les quals esta governada per I'estratificació
marmites són més amples que profones, ja que quan
o les diaclasis del substrat. Són molt poc profundes
aquestes augmenten la profunditat sense fer-ho el dia-
( 4
cm) i la longitud pot ésser de varis centímetres. Són
metre I'energia es dissipa amb major facilitat. Les mar-
basicament' formes de dissolució que aprofiten els
mites poden presentar una evolució discontínua en el
plans de debilitat de la roca per a desenvolupar-se.
sentit que durant una tempesta el claste que provoca
L'aigua que circula per les microfissures prové bé de la
I'erosió pot sortir disparat de la depressió, de la
pluja, bé de I'onatge (Fig. 7). Les microfissures com
mateixa manera també hi pot entrar nou material par-
bona part de les formes lineals són presents al sector
ticulat que segueixi el procés. De fet cal posar de
més terrestre del domini del ruixim (sprafl.
manifest que qualsevol depressió que originariament
no fos una marmita, en el moment que s'ubica al seu
Esquerdes - splitkarren, vein-guided solution fk-
interior de clastes que per I'acció de I'onatge provo-
sures (ang.)
quin una acció erosiva passa a comportar-se com a
Les esquerdes són depressions estretes, poc pro-
tal; de la mateixa manera que en perdre el claste
fundes i molt allargades que segueixen la direcció de
adquireixen preponderancia altres processos com els
les diaclassis. Aquestes morfologies oscil.len des de
propis dels cocons.
pocs centímetres fins a un parell de metres, tot i que la
Les marmites apareixen sobre substrats diferents
seva amplada no supera I'ordre cm. El mateix succeeix
sempre que es disposi de material abrasiu, així es
amb la profunditat (FORD & WILLIAMS, 1985). Quan
coneixen referencies de la presencia d'aquestes
sobre un substrat s'hi donen varies famílies de diacla-
formes tant sobre marbres (HOLBYE, 1989), granits
sis les esquerdes poden formar canals, aparentment,
(TRENHAILE et al., 1999), sobre materials volcanics
meandriformes (Fig. 7). A la dissolució preferent del pla
(SUNAMURA, 1992) i eolianites quaternaries (SAN-
de debilitat també cal afegir-hi altres processos de
JAUME, 1985). A Mallorca les trobem des de les costes
meteorització, de caracter biocarstic, que contribueixen
constituides per bretxes jurassiques, fins a les eolia-
a I'evolució d'aquestes formes lineals. Les esquerdes
nites quaternaries (Fig. 5), essent freqüents els exem-
destaquen sobre aquelles superfícies lleugerament
plars fossilitzats tan per sota com per sobre del nivel1
inclinades cap a mar i alla on els sistemes de cocons
de la mar (GRACIA & VICENS, 1998).
no estan ben desenvolupats.

Figura 7: a i b) Estries desenvolupades sobre calcarenites del
comencen a ésser desmantellats per petits micro-
Mioce Superior (cala Murada) i bretxes jurassiques
alveols. La textura de la roca és de tipus mudstone
(cala d'en Guixar), respectivament. Observi's la
(Cala Murada, Felanitx). f i g) Microfissures sobre
forma en "u" i paral.lela dels canals. La primera de
calcaries mesozoiques i bretxes jur&ssiques (punta
les fotografies correspon al domini del ruixim, men-
des Faralló a cala Rajada i cala d'en Guixar a Santa
tre que la segona s'ubica a la zona d'esquitxos. c)
Ponca, respectivament). h) Supetfície amb una
Esquerdes amb longitud d'ordre metric i amplada
densa xarxa d'esquerdes que arran de les diferents
d'ordre centimetric, desenvolupades seguint la frac-
famílies de fractures generen formes semblants a
turació (punta des Sivinar, Santanyí). d) Canalicles
canals meandriformes (caló de ses Faves,
trenats presents sobre els clastes d'una bretxa, el
Santanyí).
claste és d'una textura més fina que no la matriu
(cala d'en Guixar, Santa Ponga). e) Canalicles
desenvolupats sobre una superfície plana i que


dita. Els pinacles s'entenen com el relleu residual d'una
de Cystoceira sps. i són nombrosos els organismes
superfície previa que ha estat desmantellada per la
que hi desenvolupen una activitat bioerosiva, des
meteorització física i química durant la formació dels
d'equinoderms (e.g. Paracentrotus lividus) a bivalves
cocons (MILLER & MASON, 1994; SUNAMURA,
perforants (e.g . Lithophaga lithophaga).
1992). De fet es molt comú observar a I'interior dels
cocons restes dels nodes que comunicaven un grup de
Trottoirs - Trottoir, surf benches, armoured rim,
cocons coalescents i que amb el temps han quedat a'il-
bioherm, organic crust (angl.); trottoir, banquette, trot-
lats deixant un testimoni en forma de piramide, de
toir construi'i (fr.); acera (cast)
pinacle.
El trottoir es una construcció biogenica produ'ida
principalment per algues calcaries i vermetids
Balma, visera, barbacana, entalladura - notch,
(DALONGEVILLE, 1993). Es disposa sobre o adossa-
groove, nip, surf-notch (ang.);
encorbellement,
da a la costa rocosa des de pocs mm per sobre el nivell
encoche, entaile (fr.); entalladura (cast.)
del mar a uns quants cm per sota (Fig.8), condicionat
per I'abast de la cavitació de I'onatge que es un dels
Una balma es una indentació, de pocs centímetres
mecanismes mes importants d'aportació de I'oxigen i
a bastants metres, tallada a la costa rocosa en el ves-
els nutrients que .requereixen aquestes comunitats
sant que dóna al mar. Les balmes varien en mida,
(FOCKE, 1978). Pot arribar a tenir gruixos conside-
forma i relleu superficial i poden apareixer a diferents
rables, i desenvolupa paral.lelament una acció de pro-
nivells i desenvolupar-se arran de diferents processos
tecció de la roca que entapissa, alhora que tambe faci-
(PIRAZZOLI, 1986). El desenvolupament de les
lita el desplaqament de I'onatge cap a dins del perfil de
balmes pot esser atribu'it a varis processos de meteo-
costa alhora que els propis organismes realitzen
rització, químics, mecanics i biologics.
accions tan mecaniques com químiques d'erosió
L'acció mecanica per I'efecte erosiu de I'onatge o
(NUNN, 1993). Els trottoirs ates que la seva distribució
I'impacte del material solt que aquest arrossega, es
esta estretament lligada al nivell marí són uns bons
reconeix en el balma per una superfície de la roca poli-
indicadors de les oscil~lacions
quaternaries (PIRAZZO-
da; llavors es parla d'una balma d'abrasió (TRENHAI-
LI & SALVAT, 1992).
LE et al., 1998). Cal separar-10s d'aquells que tambe
s'ha format per I'acció impactant tot i que afavorits per
Bufadors - blowhole (ang.)
la disposició estructural (balmes estructurals). Quan
Els bufadors són conductes de morfologia molt
els que dominen són els processos de meteorització
variada que aprofitant els plans de debilitat connecten
química i I'acció dels organismes es classifiquen com
la superfície de la costa amb cavitats obertes a la mar,
a balmes de corrosió (HIGGINS, 1980; RUST & KER-
o amb la base de la balma, de manera que quan I'onat-
SHAW, 2000) o de bioerosió (ABESNPERG-TRAUN et
ge estopeja la costa desplaqa I'aire i I'aigua a traves de
al., 1990; HODGKIN, 1970; PIRAZZOLI & SALVAT,
la fissura com si es tractes d'un gueiser.
1992) en funcio de la preponderancia dels processos.
A la costa mallorquina, quan el sector de costa esta
protegit presenta una altura important i un perfil trans-
L'organitzacio de les formes
versal obert. En canvi I'altura de la balma es petita, i
no hi ha quasi be separació entre el sostre i la base de
A la figura 9 s'hi representen esquematicament els
la balma quan la localització es exposada (Fig. 8).
perfils de costa mes comuns a Mallorca. La caracterís-
tica mes destriable, com a totes les costes calcaries
Plataformes litorals - shore platform (ang.), platier
rocoses (SPENCER, 1988), es una gradació tant de les
rocheux, troftoir rocheux (fr.), plataforma litoral, acera
formes, la fauna i la flora en funció del grau d'humec-
(cast.)
tació per I'onatge.
Les plataformes litorals són superfícies d'erosió
Així es distingeix, de mar cap a terra, una zona de
subhorizontals d'extensió variable en funcio de l'expo-
domini de I'onatge, una segona dels esquitxos (splash)
sició i les característiques del substrat sobre el qual es
i finalment una zona on I'aportació de I'aigua de mar ve
desenvolupen. A mes a mes d'una important compo-
en forma d'aerosol (spray). El domini de I'onatge coin-
nent relacionada amb les condicions oceanografiques.
cideix amb I'ambit on trobem formes com les plata-
Els processos que intervenen en la seva formació són
formes litorals i el trottoir, quan el perfil de la costa es
variats i van des de I'acció mecanica de I'onatge fins a
comenqa a verticalitzar llavors poden apareixer les
la meteorització química i I'acció bioerosiva (STE-
balmes. Mentre que les plataformes estan cobertes per
PHENSON, 2000). Les plataformes mallorquines
concreccions organogenes i macrofits, la resta de
(Fig.8) són mes aviat petites (1 a 2 m), en aquells
superfície esta solcada per morfologies com alveols i
casos mes favorables, I'amplada d'aquesta morfologia
microalveols, així com tambe són facils d'observar les
pot arribar o superar els 10 m. Les plataformes litorals
marques deixades per organismes com els equino-
per norma general es troben entapissades per pradells
derms i gasteropodes (especialment Patella sps.). És

Figura 8: Balmes (mosses): a) i b) sobre calcarenites del
Figure 8: Notches cut into a) and b) Upper Miocene calcareni-
Mioce Superior (punta des Sivinar); d) (cala
tes (Punta des Sivinar) and d) (Cala Murada). c) into
Murada). c) sobre bretxes jurassiques (cala d'en
Jurassic breccias (Cala &en Guixar). Shore platform
Guixar). Plataforma litoral: e) panoramica general i f)
showing: e) general view of rocky cost zonation from
detall de la depressió provocada a la plataforma per
supratidal to shore plaiform and f ) detail of sea
un ericó de mar. Pinacles: g) Pinacles sobre calca-
urchin boring hole on shore plaiform. Pinnacles: g)
ries del Mioce Superior (cala Murada, Felanitx) i h)
Pinnacles developed on Upper miocene calcarenites
pinacles desenvolupats sobre eolianites (slEstret
(Cala Murada, Felanitx) and h) on eolianites
des Temps, Santanyi).
(S'Estret des Temps, Santanyí).
en el canvi de pendent des de la plataforma litoral,
en qualsevol disposició i fins i tot superposant-se a
quan s'adquireix un sentit vertical del perfil i fins que
altres morfologies.
aquest torna a adoptar un sentit subhorizontal, que es
Quan es passa al domini dels esquitxos és forqa
troben les maximes densitats d'alveols i microalveols,
comú trobar a les esquerdes i zones de drenatge

Morfologies
Biologia
L
0
Taffone
w Nius d'abella
@ Marmita
= Formes lineals
{ Balrna. mossa
f Forma fbssil
Trottoir
L Liquens
CF Cianobactens
M M. neritoides
C Cirrípedes
Mt M. turbinata
P Patella sps.
Q Poliplaujfors
E Eripns de mar
R Rodofícies
.
.- ..-
. .
,
V Cystoceira sps.
-+ ------l
Zona de ruixirn (spray)
Zona d'esqultxos (splash)
Zona d'onatge (swash)
Figura 9: Esquema morfologic de la costa mallorquina que
Figure 9: Morphological scheme of the Mallorcan coast, rela-
relaciona pendent, dinamica marina, distribució de
ting the slope, marine dynamics, morphological dk-
formes i zonació biologica.
tribution and biological zonation.
importants colonies de crustacis filtradors corn
Conclusions
Chthamalus stellatus o C. depressus que desenvolu-
pen una acció de protecció de la roca; també en aquest
Les costes carbonatades de Mallorca presenten un
ambit i dins les esquerdes i microalveols és freqüent
conjunt de micromorfologies forqa variat i tenen en la
trobar exemplars de Melaraphe neritorides o M. punc-
seva genesi diferents processos d'erosió i tarnbé
tata. En els casos que des de la plataforma s'aixeca la
d'acrecció corn en el cas del trottoir. El microrrelleu que
vertical del penya-segat de I'ordre d'l a 3 metres,
en resulta sol designar-se corn a karren litoral, tot i que
abans de la zona on són presents els cocons s'identifi-
algunes de les formes presents en aquest sistema no
ca una area on els pinacles són la forma més carac-
tenen la dissolució, inorganica ilo organica, corn a
terística.
mecanisme evolutiu. Aquest és el cas de formes clara-
Per darrera dels pinacles i ja quan es dóna la tran-
ment d'erosió corn les marmites o de meteorització quí-
sició de la zona de esquitxos a la de ruixim, quan la
mica corn els tafonni. Tanmateix la importancia dels
superfície és plana són freqüents els cocons. Aquests
fenomens biocarstics és abassegadora, i el tret més
de mar cap a terra, disminueixen el grau de coales-
definitori dels processos d'erosió que es donen a les
cencia, de la mateixa manera que I'arrodoniment i la
costes rocoses calcaries de Mallorca. Queda a I'ex-
mida del cocó. Els cocons més interiors solen presen-
pectativa la interpretació de formes corn els conductes
tar formes més irregulars que no aquells més propers
de dissolució, que essent típicament de subsol apa-
a la mar. Els alveols i microalveols disminueixen les
reixen entre formes propies del litoral; o la contribució
seves densitats; és en aquesta zona on comencen a
de les paleomorfologies en el cas dels canalicles que
fer-se més evidents el seguit de formes lineals; espe-
actualment són desmantellats.
cialment les controlades per fracturació. Pel que fa als
conductes de subsol, els canalicles, els nius d'abella o
els tafonni solen apareixer en aquest domini. La fauna
Agraiments
queda molt reduida, essent els gasteropode
Melaraphe neritoides quasi bé I'únic representant; a la
El present treball s'ha desenvolupat sota el finan-
zona de ruixim la roca esta colonitzada per cianobac-
qament dels projectes MAS3-CT98-0173, ESPED:
teris i Iíquens, i comencen a apareixer algunes plantes
European Shore Platform Erosion Dynamics i DGE-
superiors (Limonium sps.)
SIC-PB98-0132: El karst y la morfogénesis litoral en las

FORNÓS, J.J. & GINÉS, A. (1996): Karren landforms: an introduction.
Islas Baleares y la costa valenciana: su relación con las
In Fornós, J.J. & Ginés, A. (eds.): Karren landforms: 17-22.
oscilaciones del nivel marino a lo largo del Cuaternario.
Universitat de les Illes Balears. Palma.
GEHRMANN, C.K.; KRUMBEIN, W.E.; PETERSEN, K. (1992):
Així mateix el treball no hauria estat possible sense els
Endolithic lichen and the corrosion of carbonate rocks, a study of
consells o I'ajuda en el camp, a un momento a un altre,
bioppiting. Int. J. Mycol. Llchenol., 5: 37-48.
de Guillem Pons, Pau Balaguer, Marta Asensi, Maria
GINÉS, A. (1993): Morfologías exocársticas. In ALCOVER, J.A., BAL-
LESTEROS, E. & FORNÓS, J.J. (eds.): Historia natural de /'ami-
Vidal, Emma Navarro, Gemma Villanueva, Marianna
pelag de Cabrera: 153-160. CSIC, Societat d'Historia Natural,
Baldo, Joan Miquel Carmona, Joaquin Ginés, Angel
Moll. Palma.
Ginés, Damia Vicens i Francesc Gracia, a tots ells el
GINÉS, A. (1996): Quantitative data as a base for the morphometrics
definition of rillenkar!en
features found on limestones. In
nostre agraiment.
FORNOS, J.J. & GINES, A. (eds.). Karren landforms: 177-191.
Universitat de les llles Balears. Palma.
GINÉS, J. (2000): El karst litoral en el levante de Mallorca: una aproxi-
mación al conocimiento de su morfogénesis y cronología. Tesi
doctoral inedita. Departament de Ciencies de la Terra. Universitat
Bibliografia
de les Illes Balears. 595 pp.
GUILCHER, A. (1953): Essai sur la zonation et la distribution des
ABENSPERG-TRAUN, M.; WHEATIN, G.A. & ELIOT, I.G. (1990):
formes littorales de dissolution du calcaire. Annales de
Bioerosion, notch formation and micromorphology in the intertidal
Géographie, 331 : 161 -1 79.
and supratidal zones of a calcareous sandstone stack. Journal of
GUILCHER, A. & PON6 P. (1957): Étude expérimentale de la corrosion
the Roya1 Society of Western Australia, 73: 47-56.
littorale des calcaires. Bull. Assoc. Géogr. Franc., 265866: 48-62.
BATTISTINI, R. (1981): La morphogenese des plateformes de corro-
GRACIA, F. & VICENS, D. (1998): Aspectes geomorfologics quaterna-
sion littorale dans les gres calcaires (plateforme a vasques) et le
ris del litoral de Mallorca. In FORNÓS, J.J. (ed.): Aspectes geolo-
probleme des vasques d'apres des observations faites a
gics de les Balears: 307-329. Universitat de les Illes Balears.
Madagascar. Rev. Géom. Dyn., 30: 81-94.
Palma.
BOGLI, A. (1980): Karst hydrology and physical speleology. Berlin.
HIGGINS, C.G. (1980): Nips, notches, and the solution of coastal
Springer. 284 pp.
limestone: an overview of the problem with examples from
BUTZER, K.W. (1962): Coastal geomorphology of Majorca. Annals of
Greece. Estuarine and coastal marine science, 10: 15-30.
the Association of America Geographers, 52: 191 -21 2.
HOLBYE, U. (1989): Bowl-karren in the littoral karst of Nord-Arnoy,
BUTZER, K.W. & CUERDA, J. (1962): &astal stratigraphy of southern
Norway. Cave Science, 16: 19-26.
Mallorca and its implications for the Pleistocene chronology of the
HODGKIN, E.P. (1970): Geomorphology and biological erosion of
Mediterranean sea. Journal of Geology, 70: 398-416.
limestone coasts in Malaysia. Geological Society of Malaysia
CHEN, J.; BLUME, H.P. & BEYER, L. (2000): Weathering of rocks indu-
Bulletin, 3: 27-51.
ced by lichen colonization, a review. Catena, 39: 121-146.
JENNINGS, J.N. (1985): Karst geomorphology. Blackwell. Oxford. 293
CUERDA, J. & SACARÉS, J. (1992): E l Quaternari del Migjorn de
PP.
Mallorca. Govern Balear. Palma. 130 pp.
KELLETAT, D. (1985): Bio-destruktive und bio-konstructive formele-
DALONGEVILLE, R. (1995): Le r6le des organismes constructeurs
mente an den spanichen mittelmeerküsten. Geookodynamic, 6:
dans la morpholohie des littoraux de la mer méditerranée: algues
1-20.
calcaires et vermetidés. Norois, 42: 73-88.
KELLETAT, D.H. (1997): Mediterranean coastal biogeomorphology:
DALONGEVILLE, R. & LE CAMPION, Th. (1982): Aperqu sur I'erosion
processes, forms ans sea-level indicators. Bull. Inst.
littorale en roches carbonatées. Cexemple de la Medittérranée.
Oceanographique Monaco, nOspecial, 18: 209-224.
Bull. Lab. Rhod. de Géom., 11 -1 2: 3-1 2.
KELLETAT, DD.. Formenschatz und prozeBgefüge des "biokarstes" an
DALONGEVILLE, R., LE CAMPION, Th. & FONTAINE, M.F. (1994):
der küste von Nordost-Mallorca (Cala Guya). Berliner
Bilan bioconstruction-biodestruction dans les roches carbonatées
Geographische Studien, 7: 99-113.
en mer Méditerranée: étude expérimentale et implications géo-
LEY, R.G. (1979): The development of marine karren along the Bristol
morphologiques. Z. Geomorph. N.F., 38: 457-474.
channels coastline. Z. Geomorph. N.E Suppl. Bd., 32: 75-89.
DANIN, A,; GERSON, R.; MARTON, K. & GARTY, J. (1982): Patterns
LÓPEZ-BERMÚDEZ, F. (1 979): Formas y procesos karsticos en el lito-
of limestone and dolomite weathering by lichen and blue-green
ral murciano. In BARCELO, B. (dir.): Actas del VI coloquio de
algae an~d their palaeoclimatic significance. Palaeogeography,
Geografía: 57-64. AGE, Universidad de Palma de Mallorca.
Palaeoclymatology, Palaeoecology, 37: 221 -233.
Palma.
DEBRAT, J.M. (1974): Etude d'un karst calcaire littoral mediterraneen.
LUNDBERG, J. (1977): Karren of the littoral zone. Burren District, Co.
Exemple du littoral de Nice a Menton. Mediterranée, 2: 63-85.
Clare, Ireland. In Proceedings of the 7th lnternational
EMERY, K.O. (1946): Marine solution basins. The Journal of Geology,
Speleological Congress: 191-293. Brittish Cave Research
54: 209-228.
Association. Sheffield.
FELDMANN, J. & DAVY DE VIRVILLE, A. (1933): Les conditions phy-
MATSUKURA, Y. & MATSUOKA, N. (1996): The effect of rock proper-
siques et la végétation des flaques litorales de la c6te des
ties on rates of tafono growth in coastal environments. Z.
Alberes. Rev. Gén. de Botanique, 45: 621-654.
Geomorph. N.E Suppl. Bd., 106: 57-72.
FIOL, LL.; FORNOS, J.J. & GINÉS, A. (1996): Effects of biokarstic pro-
MATSUKURA, Y.; MATSUOKA, N. & YANO, N. (1989): A preliminary
cesses on the development of solutional rillenkarren in limestone
study on tafoni and honeycombs in Nojimazaki, Boso Peninsula,
rocks. Earth Surface Processes and Landforms, 21: 447-452.
Japan. Ann. Rep. Inst. Geosci Univ. Tsukuba, 15: 29-32.
FOCK, J.W. (1978): Limestone cliff morphology on Curaqao
MAZZANTI, R. & PAREA, G.C. (1979): Erosione della "Panchina" sui
(Netherlands Antilles), with special attetion to the origin of notches
litorali di Livorno e di Rosignano. Boll. Soc. Geol. It., 90: 457-489.
and vermetidlcoralline algal surf benches ("cornices", "trottoirs").
MII, H. (1962): Coastal geology of Tanabe bay. S c i Rept. Tohoku
2. Geomorph. N.E, 22: 329-349
University, 34: 1-93.
FOLK, R.L.; ROBERTS, H.H. & MOORE, C.H. (1973): Black phytokarst
MILLER, W.R. & MASON, T.R. (1994): Erosional features of coastal
from Hell, Cayman Islands, British West Indies. Geological
beachrock and aeolianite outcroups in Natal and Zululand, South
Society of American Bulletin, 84: 2351 -2360.
Africa. Journal of Coastal Research, 10: 374-394.
FORD, D.C. & LUNDBERG, J.C. (1987): A review of dissolutional rills
MOSES, C.A. & SMITH, B.J. (1993): A note on the role of the lichen
in limestone and other soluble rocks. Catena Supplement, 8: 119
Collema auriforma in solution basin development on a carbonife-
140.
rous limestone substrate. Earth Surface Processes and
FORD, D. & WILLIAMS, P. (1989): Karst geomorphology and hydrolo-
Landforms, 18: 363-368.
gy. Chapman & Hall. London. 601 pp.
MOSES, C.A. & SMITH, B.J. (1994): Limestone weathering in the
FORNÓS, J.J. (2000): Karren. In Hannock, P. & Skinner, B. (eds.): The
supra-tidal zone: an example from Mallorca. Un ROBINSON, D.A.
Oxford Companion to the Earth: 575-576. Oxford University
& WILLIAMS, R.B.G. (eds.): Rock weathering and landform evo-
Press. Oxford.
lution: 433-451.

MOTTERSHEAD, D.N. (1982): Coastal spray weathering of bedrock in
TRENHAILE, A.S.; PÉREZ, A.; MART~NEZ,
A,; COSTAS, M. & BLAN-
the supratidal zone at East Prawle, South Devon. Field studies, 5:
CO, R. (1999): Rock coast inheritance: an example frorn Galicia,
663-684.
Northwestern Spain. Earth Surface Processes and Landforms,
MOTTERSHEAD, D.N. & PYE, K. (1994): Tafoni on coastal slopes,
24: 605-621.
South Devon, UK. Earth Surface Processes and Landforms, 19:
TRUDGILL, S.T. (1976): The marine erosion of limestones on Aldabra
543-563.
Atoll, lndian Ocean. Z. Geomorph. N.E Supp1.-Bd., 26: 164-200.
NUNN, P.D. (1993): Role of Porolithon algal-ridge growth in the deve-
TRUDGILL, S.T. (1979): Spitzkarren on calcarenites, Aldabra Atoll,
lopment of the winward coast of Tongatapu Island, Toga, South
lndian Ocean. Z. Geomorph. N.E Supp1.-Bd., 32: 67-74.
Pacific. Earth Surface Processes and Landforms, 18: 427-439.
TRUDGILL, S.T. (1 985): Process and form Ni coastal limestone land-
PÉREZ-CUEVA, A. (1979): Karst marino en el sector litoral Alacant-
forms. Longman. London. 196 pp.
Torrevieja. In BARCELO, B. (dir.): Actas del VI coloquio de
TRUDGILL, S.T. (1987): Bioerosion of intertidal limestone, Co. Clare,
Geografía: 81-88. AGE, Universidad de Palma de Mallorca.
Eire - 3: Zonation, process and form. Marine Geology, 74: 111-
Palma.
121.
PEYROT-CLAUSADE, M.; LE CAMPION, T.; HARMELIN, M.; ROMA-
TRUDGILL, S.T.; SMART, P.; FRIEDERICH, H. & CRABTREE, R.W.
NO, J.C.; CHAZOTTES, V.; PARI, N. & LE CAMPION, J. (1995):
(1987): Bioerosion of intertidal limestone, Co. Clare, Eire - 1:
La bioérosion dans le cycle des carbonates: essais de quantifica-
Paracentrotus lividus. Mal: Geol., 74: 85-89.
tion des processus en Plynésie francaice. Bull. Soc. Geol. Fr., 1:
UZUN, A. (1998): Weathering forms on sandstone directly exposed to
85-94.
sea effects in Gelincikburnu and its surroundings (south coast of
PIRAZZOLI, P.A. (1986): Marine notches. In VAN DE PLASSCHE, O.
the Black Sea). 2. Geomorph. N.F., 42: 233-244.
(ed.). Sea leve1 research: a manual for collection data: 361-400.
VILES, H.A. (1984): Biokarst: review and prospect. Progress NI
Geobooks. Norwich.
Physical Geography, 8: 523-542.
PIRAZZOLI, P.A. & SALVAT, B. (1992): Acient shorelines and quater-
VILES, H.A. (1988a): Biogeomorphology. Blackwell. Oxford. 365 pp.
nary vertical movements on Rurutu and Tubuai (Austral Isles,
VILES, H.A. (1988b): Cyanobacterial and other biological influentes on
French Polynesia). Z. Geomorph. N.F., 36: 431-451.
terrestrial limestone weathering on Aldabra: implications for land-
POMAR, L.; ESTEBAN, M.; LLIMONA, X.M. & FONTARNAU, R.
form development. Biological Society of Washington Bulletin, 8: 5-
(1975): Acción de líquenes, algas y hongos en la telodiagénesis
13.
de las rocas carbonatadas de la zona prelitoral catalana. Instituto
VILES, H.A. & PENTECOST, A. (1994): Problems in assessing the
de lnvestigacfones Geológicas, 30: 83-117.
weathering action of lichens with an example of epiliths on sand-
RIBA, O. (ed.). (1997): Diccionari de Geologia. lnstitut d'Estudis
stone. In ROBINSON, D.A. & WILLIAMS, R.B.G. (eds.). Rock
Catalans. Enciclopedia Catalana. Barcelona. 1.407 pp.
weathering and landform evolution: 99-116. John Wiley & Sons.
RODR~GUEZ-NAVARRO,
C.; DOEHNE, E. & SEBASTIAN, E. (1999):
Chichester.
Origins of honeycomb weathering: the role of salts and wind.
WALTER-LEVY, L.; FRÉCAUT, R. & STRAUSS, R. (1958): Contribution
Geological Society of America Bulletin, 11 1 : 1250-1 255.
a I'étude de la zone littorale des ?les Baléares. Biologie et chimie
ROSSELLÓ, V.M. (1964): Mallorca. El Sur y el Sureste. Cámara de
des algues calcaires. Formes du relief qui leur sont liées. Revue
Comercio, Industria y Navegación de Palma de Mallorca. Palma.
algologique, 3: 202-228.
553 pp.
WENTWORTH, C.K. (1944): Potholes, pits and pans: subaerial and
ROSSELLÓ, V.M. (1979): Algunas formas kársticas litorales de
marine. J o u ~
Geology, 52: 11 7-1 30.
Mallorca. In BARCELÓ, B. (dir.): Actas del VI coloquio de
Geografía: 115-121. AGE, Universidad de Palma de Mallorca.
Palma.
RUST, D. & KERSHAW, S. (2000): Holocene tectonic uplift patterns in
northeastern Sicily: evidence from marine notches in coastal out-
crops. Marine Geology, 167: 105-1 26.
SANJAUME, E. (1979): Karst marino en el litoral del norte de Alacant.
In BARCELÓ, B. (dir.): Actas del VI coloquio de Geografía: 123-
129. AGE, Universidad de Palma de Mallorca. Palma.
SANJAUME, E. (1 985): Las costas valencianas, sedimentología y mor-
fología. Secció Geografia. Universitat de Valencia. Valencia. 505
PP.
SCHNEIDER, J. (1976): Biological and inorganic factors in the des-
truction of limestone coasts. Contribution to Sedimentology, 6: 1-
112.
SEGURA, F.S. (1990): Las ramblas valencianas, algunos aspectos de
hidrología, geomorfología y sedimentología. Depariament de
Geografia. U~niversitat
de Valencia. Valencia. 229 pp.
SMITH, B.J. & McALLISTER, J.J. (1986): Obse~ationS
on the occur-
rence and origins of salt weathering phenomena near lake
Magadi, Southern Kenya. Z. Geomorph. N.F., 30: 445-460.
SMITH, B.J., WARKE, P.A. & MOSES, C.A. (2000): Limestone wea-
thering in contemporany arid environments: a case study from
southern Tunisia. Earth Surface Processes and Landforms, 25:
1343-1 354.
SPENCER, T. (1988): Limestone coastal morphology: the biological
contribution. Progress in Physical Geography, 12: 66-1 01.
STEPHENSON, W.J. (2000): Shore platlorms: a neglected coastal fea-
tu re?. Progress in Physical Geography, 24: 31 1-327.
SUNAMURA, T. (1992): Geomorphology of rocky coasts. John Wiley.
Chichester. 302 pp.
TORUNSKI, H. (1979): Biological erosion and its significance for the
morphogenesis of limestone coasts and for nearshore sedirnen-
tation (Northern Adriatic). Senckenbergiana marit., 11: 193-265.
TRENHAILE, A.S. (1987): The geomorphology of rock coasts.
Clarendon Press. Oxford. 384 pp.
TRENHAILE, A.S.; PEPPER, D.A.; TRENHAILE, R.W. & DALIMONTE,
M. (1998): Stacks and notches at Hopewell rocks, New
Brunswick, Ganada. Earth Surface Processes and Landforms,
23: 975-988.