La cova Negra : Pollen�a, Mallorca : pres�ncia de dunes f�ssils dins una cavitat submarina
ENDINS, no 24.2001. Palma de Mallorca
LA COVA NEGRA (Pollen~a,
Mallorca):
PRESENCIA DE DUNES FOSSILS DlNS UNA CAVITAT SUBMARINA
per Francesc GRACIA^,^, Robert LANDRETH ', Miquel GUAL i Bernat CLAMOR '
Resum
Presentam la descripció i topografia d'una irnportant cavitat submarina situada al cap
de Catalunya (península de Formentor, Pollenqa). Es tracta d'una cova d'abrasió marina
de 200 m de longitud i 24 m de fondaria maxirna, que conté al seu interior dunes fossils
que conformen bona part de les parets i sotil de la gruta. Les eolianites devien de reblir
quasi per cornplet la cova al llarg d'un cicle clirnatic fred, en el qual la mar havia sofert un
procés de regressió i les platges acumulaven importants diposits que s'adossaven als
penya-segats. Una posterior transgressió marina erosionaria bona part dels diposits eoli-
co-rnarins.
Abstract
We present the description and survey of an irnportant subrnarine cave located at the
Cap de Catalunya (Península de Formentor, Pollenqa). It is a marine abrasion cave, 200
m in length and with 24 m maxirnum depth, which has in its interior fossil dunes which
rnake up the larger part of its walls and roof. The eolianites almost completely filled the
cave during a cold clirnatic cycle, when the sea-level rnust have suffered a regression and
the beaches accumulated important deposits of sand which banked up against the cliffs. A
posterior marine transgression eroded a good part of these eolian-rnarine deposits.
Introducció
El toponim de la cavitat objecte de la present nota
tueixen una categoria espeleologica propia, tot i que no
figura als mapes del litoral de Pollenca. També es parla
tenguin un origen carstic.
de I'existencia de la gruta a la guia submarina de les
Les cavernes d'abrasió marina actives es caracte-
illes Balears (LLAMAS, 2000), on apareix amb el nom
ritzen per tenir I'entrada situada al nivel1 de la mar, en
de cova del Cap de Catalunya, nom incorrecte ja que
ocasions amb una grandaria considerable en relació a
abans esta documentat el toponim anterior, endemés
les dimensions de la resta de la gruta. La mida de les
d'haver-hi una altra cavitat amb aquest nom. El fet de
cavitats sol disminuir progressivament a mesura que
que no existís una topografia d'aquesta important
es profunditza i habitualment presenten un perfil
gruta, ens assabenta del poc afany topografic dels bus-
ascendent cap a la part terminal (GRACIA i VICENS,
sejadors de mar oberta els quals coneixen bé I'existen-
1998; GRACIA et al., 2001). Són cavitats d'erosió mari-
cia de la cova.
na on els processos erosius litorals actuen aprofitant
Els 200 m de longitud (molts per una cavitat amb la
els punts debils de la roca, és a dir, fractures, diaclasis,
seva genesi), la fondaria de 24 m, i el fet de que part
junts d'estratificació, i I'heterogeneitat dels materials
de les parets i sostre de la cova són eolianites, fa que
dels penya-segats. Generalment són de mides
sigui digna de dedicar-li un article propi. Que tinguem
modestes, pero n'hi pot haver de mides considerables,
constancia, constitueix actualment la cavitat d'abrasió
tal com la que es presenta al treball.
marina de major longitud de les Balears. Aquest tipus
A molts d'indrets, pero en especial a les zones més
de cavitats, per presentar-se en gran nombre i tenir
castigades per I'acció de les ones, presenten la roca
algunes d'elles dimensions considerables, consti-
arrodonida i pulimentada, juntament amb altres morfo-
logies d'abrasió associades.
Processos que les afecten, com esbucaments del
1
Grup Nord de Mallorca. Pollenca.
sostre i parets, reompliments litogenetics, presepcia de
2 Societat d9Historia Natural de les Balears. Estudi General Lul.lia.
Sant Roc 4. E- 07001-Palma de Mallorca.
dunes fossils a I'interior de moltes de les cavernes i el

Figura 1:
Situació de la cova Negra a la península de Forrnentor.
Figure 1:
Situation of the Cova Negra on the Formentor headland.
fet que I'abrasió marina aprofita les mateixes disconti-
Situació
nuitats de la roca, fan que en alguns casos sigui difícil
esbrinar si es tracta de cavitats amb un origen pura-
La caverna se situa a la península de Formentor,
ment d'erosió litoral o si és una captura carstico-mari-
quasi a I'extrem del cap de Catalunya. S'obri en un
na, de vegades separades de la resta del sistema cars-
paratge de gran bellesa que es caracteritza per impres-
tic pels processos abans esmentats. Moltes d'aquestes
sionants penya-segats, que culminen als 297 m d'alqa-
grutes, tant les d'abrasió marina com les captures cars-
ria en el Morro de Catalunya.
tico-marines presenten histories geomorfologiques
La seva localització és facil per obrir-se practica-
complicades, i s'hi alternen moments d'erosió litoral,
ment al final del cap i per sobresortir part de I'entrada
períodes de sedimentació de materials terrestres com
de la cavitat per damunt del nivel1 de la mar, de forma
dunes, Ilims, bretxes, etc., formació d'espeleotemes i
que crea una cova marina de bones dimensions. És
epoques en que es troben totalment submergides. Són
precís arribar per la mar, havent de tenir cura de I'estat
nombrosos els diposits d'eolianites plistocenes descrits
del temps, ja que en aquesta zona de Mallorca els tem-
a I'interior de coves de la costa, que de vegades reco-
p o r a l ~
de Tramuntana són freqüents.
breixen o són recoberts per precipitats litoquímics (e.g.,
GINÉS et al., 1975; GINÉS, 2000; GRACIA et al., 1997;
GRACIA i VICENS, 1998; VICENS et al., 2001). Aquest
Descripció
camp de recerca permet investigar les interferencies
entre endocarst i litoral i interpretar-les cronologica-
La boca de la cova és una gran obertura de 50 m
ment i morfogenetica (GINÉS, 2000).
d'amplaria i 44 m d'alqaria maxima (dels quals sobre-
Alguns exemples de coves d'abrasió marina repre-
surten 20 m per damunt de la mar), oberta directament
sentatives són: la cova Gran (Felanitx) del litoral postoro-
a una espaiosa sala de 70 m de longitud. El fons de la
genic del Mioce superior Ilevantí (GINES, 2000; GRACIA
sala d'entrada a -24 m esta ocupat per blocs de gran
et al., 1997), la cova de slEmbarcador (Capdepera) de
mida, producte dels processos de col.lapse gravitatori.
les calcaries mesozoiques de les serres de Llevant
La cavitat, de direccio general N-S, prossegueix per
(GINÉS, 2000) i la cova Negra (Pollenqa) de les roques
una galeria amb el fons cobert d'arena amb ripple-
calcaries mesozoiques de la serra de Tramuntana;
marks que penetren cova endins fins quasi el final de
aquesta darrera, en gran part subaquatica, supera en
la cavitat. La fondaria va dels -23,5 m al comencament
longitud a les grans i nombroses cavitats marines de la
de la galeria fins als -20,5 m al final de la zona coberta
costa Brava de Girona (BADIELLA et al., 1992).
per arena. El sostre en aquest tram varia entre els -12

Figura 2: Evolució geomorfologica de la cova Negra (cap de
Figure 2: Geomorphological evolution of the Cova Negra (Cap de
Catalunya, Pollenca): 1) Cova d'abrasió marina de petites
Catalunyna, Pollenga): Small marine abrasion cave. 2) Very
dimensions; 2 ) Cova d'abrasió de gran Ilargaria, aprofitant
long abrasion cave, taking advantages of rock fractures,
fractures de la roca, formada tal vegada al llarg de diverses
possibly formed in various phases during the Quaternary. 3)
fases d'erosió del Quaternari; 3 ) Regressió marina i forma-
Marine regression and formation of extensive beaches, and
ció d'extenses platges, amb formacions dunars terminals
formation of terminal dunes that have penetrated into a
que s'introduien dins I'amplia cavitat; 4) Rebliment quasi
large cave. 4) Almost complete infilling of a cave by
total de la cova per les eolianites plistoceniques; 5 ) Nova
Pleistocene eolianites. 5) New marine transgression and re-
transgressió marina i reactivació de I'erosió. La major debi-
activation of the erosion. The greater weakness of the eolia-
litat de les eolianites fa que la cavitat s'obri seguint prefe-
nites means that the cave has enlarged generally in this
rentment aquests materials; 6 ) Segueix pujant el nivel1 marí,
material. 6) Following sea-leve1 rice, this is the current
adquirint la configuració actual.
layout of the cave.

i geomorfologiques del litoral mediterrani durant els
temps plistocenics. Les regressions del nivel1 marí van
donar lloc a les formacions dunars, algunes de bastant
d'espessor, estretament relacionades amb la Iínia de
costa (CUERDA, 1975).
Moltes cavernes, tant d'abrasió com carstiques,
presenten diposits d'aquests materials'al.loctons d'ori-
gen dunar que es varen introduir per les boques i varen
donar lloc a importants rebliments. Aquesta colmatació
pot esser parcial o total, fins a impedir I'accés a la cavi-
tat o a possibles continuacions que resten incomuni-
cades pels diposits eolico-marins. En alguns casos
encara.tenen la forma conica o en resten evidencies;
serveixen d'exemple la cova des Secret des Moix
(GINÉS et al., 1975) i la cova des Sotil (GINÉS, 2000;
GRACIA i VICENS, 1998), la cova de ses Pedreres
(VICENS et al., 2001) situades a Manacor, i la'cova del
Dimoni a Felanitx (GRACIA et al., 1997). Posteriors
transgressions de la mar durant els períodes més
calids tornaren a erosionar aquests diposits. Cal remar-
car que aquests materials són més facilment erosio-
nables que no la roca sobre la qual estan situats. Les
Foto 1:
Entrada de la cavitat vista des de I'interior.
eolianites són visibles especialment a la part més inter-
Photo 1: Entrance to the cave as seen from inside.
na, mentre que a altres llocs la roca esta més alterada
superficialment i no es pot determinar la seva litologia.
Sembla que els envas que subdivideixen la galeria,
m i els -18 m. La gruta presenta d'enqa dels 95 m fins
bona part de les parets i sostres estan formades per
als 150 m, un enva que divideix en dos la galeria. A la
dunes fossils plistocenes que devien reblir la major part
part final de la cavitat el pendent s'incrementa i el
de la cavitat. L'erosió posterior va tornar a obrir-se pas
sostre sobresurt per defora de I'aigua formant una peti-
per entre les eolianites i configura I'actual morfologia.
ta cambra d'aire. La distancia maxima entre I'entrada i
el final de la gruta és de 200 m (125 subaquatics) i el
recorregut total de la cavitat és de 400 m.
Morfología i genesi
El terreny on s'obri la cova Negra pertany a les
calcaries del Mesozoic, que han estat intensament ple-
gades i fracturades. Ens trobam davant d'un exemple
de gran caverna formada per I'abrasió de la mar, amb
un complicat procés evolutiu. El seu conjunt morfologic
és el classic d'aquest tipus de cavitats: formes de
parets i sotils suaus, escletxes eixamplades per I'abra-
sió, blocs caiguts del sostre, fons cobert per I'arena. Els
diposits litoquímics són únicament presents a la cam-
bra aeria interna, on es veuen algunes colades esta-
lagmítiques de poca rellevancia.
Tota la cavitat s'ha excavat seguint un sistema de
fractures de direcció N-S, que es manifesta al penya-
segat exterior i dintre de la gruta, especialment al
sostre i que es perllonga en alguns indrets crull gmunt.
Malgrat que aquest tipus de cavitat és el típic d'abrasió,
el més destacable és la considerable longitud i la pre-
Foto 2:
Presencia de dunes fbssils a les parets i sostre de la cova
sencia d'evidents eolianites almenys fins als -22 m de
fins als 22 metres de fondaria.
fondaria. Les dunes fossils permeten du a terme
Photo 2: Fossil dunes on the roof and walls of the cave which are
reconstruccions parcials de les condicions climatiques
found to a depth of 22 meters.


Agraiments
A Peter Watkinson per la traducció a I'angles del
resum i dels peus de figura.
Bibliografia
BADIELLA, E; BADIELLA, X i BADIELLA, E. (1992): Les cavitats lito-
rals del Baix Emporda (1), de Palamós a Aiguablava. Butll. SIS,
12: 26-51.
CUERDA, J. (1 975): Los tiempos cuaternarios en Baleares. Instituto de
Estudios Baleáricos 304 pp. Palma de Mallorca.
GINÉS, A,; GINÉS, J. i PONS, J. (1975): Nuevas aportaciones al
conocimiento morfológico y cronológico de las cavernas coste-
ras mallorquinas. Speleon, 49-56.
GINÉS, J. (2000): E l karst litoral en el levante de Mallorca: una aproxi-
mación a l conocimiento de su moríogénesis y cronología. Tesi
Doctoral. Universitat de les Illes Balears. 595 pp. Palma de
Mallorca.
GRACIA, F.; CLAMOR, B.; LANDRETH, R.; VICENS, D. i WATKIN-
SON, P. (2001): Evidencies geomorfologiques dels canvis del
nivel1 marí. In: PONS, G. (ED.). E l canvi climatic.
GRACIA, F. i VI'CENS, D. (1 998): Aspectes geomorfolbgics quaternaris
del litoral de Mallorca. In: Fornós J. J. (ED.). Aspectes Geologics
de les Balears. Universitat de les illes Balears: 307-329.
GRACIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O. i LAN-
DRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses Partions-
Portocolom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5-36.
LLAMAS, A. (2000): Guia submarina de las Islas Baleares. Edit.
GeoPlaneta. 368 pags.
VICENS, D.; GRACIA, F.; WATKINSON, P.; LANDRETH, R.; CLAMOR,
B. i DOT, M. A. (2001): La cova de ses Pedreres (Manacor,
Mallorca). Endins, 24.