La cova de ses Pedreres : Manacor, Mallorca
ENDINS, no 24.2001. Palma de Mallorca
LA COVA DE SES PEDRERES
(Manacor, Mallorca)
per Damia VICENS
Francesc GRACIA 2.3, Peter WATKINSON 2,
Robert LANDRETH 2, Bernat CLAMOR i Miquel Alexandre DOT '
Resum
Es descriu una cova litoral del terme de Manacor situada a les calcarenites del Mioce
superior, que es caracteritza per presentar una duna fossil que ocupa gairebé la totalitat
de I'entrada. També es comenta la seva possible genesi i les peculiaritats morfologiques
més destacades.
Abstract
In this paper we describe a coastal cave within the Manacor municipal district. The
cave, which lies in Upper Miocene calcarenites, is characterised by a fossil dune which
almost completely fills its entrance. We also comment on its genesis and its more interes-
ting geomorphologies.
Introducció
Les coves litorals predominen a la zona carstica del
Les coves d'abrasió marina es caracteritzen perque
Migjorn. El gran desenvolupament clastic de la majoria
presenten un perfil ascendent. Són cavitats produides
d'aquestes cavitats es veu condicionat per la disposició
per I'erosió marina on el processos erosius litorals
horitzontal deis estrats del Mioce post-orogenic i per
actuen aprofitant el punts debils de la roca (fractures,
les fluctuacions experimentades pel nivell freatic rela-
diaclasis, junts d'estratificació, heterogeneitat dels
cionades amb els canvis eustatics del nivell de la mar
materials del penya-segats). Els processos clastics, els
durant el Plistoce. El paper agressiu lligat a la mescla
reopliments litogenics, la presencia de dunes fossils i el
d'aigua dolqa i salada ha contribuit notablement a I'in-
fet que I'abrasió marina aprofita les mateixes disconti-
crement volumetric d'aquestes cavitats.
nuitats de la roca, fan que en alguns casos sigui difícil
Dins la denominació de cova litoral s'inclouen les
esbrinar si es tracta de cavitats amb un origen pura-
captures carstico-marines i coves marines (o d'abrasió
ment d'erosió litoral o es tracta de captures carstico-
marina). A les primeres existeix una forma endocarsti-
marines (GRACIA i VICENS, 1998).
ca que és capturada per I'avanq de I'erosió litoral i el
Als llocs on les calcaries mesozoiques de les serres
conseqüent retrocés de la Iínia de costa. Les coves
de Llevant formen part del litoral no es rara I'existencia
marines, en el sentit estricte de la paraula, s'originen a
de coves marines, si bé no es coneixen casos espec-
partir de processos aliens als de carstificació i són cavi-
tacular~.
Un exemple típic és la cova de ~'Embarcador
tats excavades per I'acció erosiva lligada a la dinamica
a Capdepera, on es poden apreciar els trets definitoris
litoral de les aigües marines. Les cavitats de genesi
d'aquestes cavitats (GINÉS, 2000).
marina no són exclusives de les costes amb litologia
Al litoral de Portocolom, a les calcaries del Mioce
calcaria i són presents a qualsevol tipus de litologia
post-orogenic hi ha coves d'abrasió marina de dimen-
(GINES, 2000).
sions modestes (no arriben als 10 m de longitud) com
són la cova des Betlem de Felanitx i la coveta de sa
Tenassa, que són cavitats on I'erosió marina ha actuat
1
Secció #Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Palma
a un junt d'estratificació. Pero, també hi ha cavitats
de Mallorca.
suposadament d'abrasió marina que no són tan
2 Grup Nord de Mallorca. Pollenca.
modestes i ténen una longitud entre 30 i 50 m com són
3 Societat #Historia Natural de les Balears. Estudi General Lul.lia.
Sant Roc 4. E-07001 Palma de Mallorca.
la cova des Bufador, la cova de ses Paisses A, la cova

M A L L O R C A
ses Pedreres
30 Km
Figura 1:
Situació de la cavitat.
Figure 1:
Location of the cave.

\\
de la Porta d'es Cel, la cova des Cranc Pelut i la cova
període glacial ha estat tapada. Conseqüentment
Gran (GRACIA et al., 1997). En aquesta darrera cavitat
I'obertura actual és recent, d'edat holocena.
I'erosió marina ha actuat sobre la zona central d'un
Just entrar a la cova, accedim a la sala Principal de
col-lapse paleocarstic on la bretxificació havia debilitat
dimensions 20 x 10 m i un sotil d'uns 5 m a la part rhés
la roca. En un context geologic quasi identic es poden
alta. El costat S presenta bastants colades pariet/als,
trobar un resultats geomorfologis contraposats, així a
mentre que al costat N es pot observar la disposició
un gran col.lapse paleocarstic que hi ha entre la punta
horitzontal del estrats de les calcaries del Mioce post-
des Sivinar i el Niu de s'Aguila, la xemeneia del
orogenic que pertanyen al Complexe terminal (Figura
col.lapse gracies a ['acusada cementació s'ha compor-
2). La cavitat després segueix per un passadís d'uns
tat com una zona més resistent a I'erosió marina i a
25 m amb la part final molt decorada i quasi tancada
cada costat d'ella hi ha una cova d'abrasió marina
per columnes.
(GINÉS, 2000).
Al terra esta ple d'arenes holocenes, a excepció de
I'entrada de la cavitat, on es poden observar algunes
morfologies relacionades amb I'erosió per aigua com
Descripció i genesi
són las marmites de gegant (GINÉS, 2000). També
prop de I'entrada es poden observar gurs.
La cova de ses Pedreres es troba situada entre
Segons GINÉS (2000) els temporals actuals han
I'estany d'en Mas i cala Falcó, molt a prop del Frontó
reobert I'entrada i han excavat les formes d'erosió
des Molar (Figura 1). A la zona hi ha nombroses cavi-
(marmites) que hi ha a la boca de la cavitat.
tats i moltes són conegudes des de fa temps (TRIAS i
Molt a prop de la cova hi ha un jaciment paleon-
MIR, 1977). Relativament properes, al S de la cova de
tologic que es va considerar del Neotirrenia (subestadi
ses Pedreres hi ha coves litorals que no tenen una
5a) per no contenir fauna termofila i per la seva altitud
genesi per abrasió marina. Així, la cova des Moro, cavi-
respecte al nivell de la mar actual (VICENS et al.,
tat oberta als penya-segats just al nord de cala Falcó,
1998), per la qual cosa se li va assignar a I'eolianita
segons TRIAS (2000) és un tipus de cavitat -cova de
dipositada una edat del Würm inicial (utilitzant la ter-
cingle- que es forma en el front de la capa freatica a la
minologia empleada per CUERDA (1975)), que és
zona de mescla de I'aigua dolqa amb I'aigua de la mar,
equivalent al subestadi 5b dels estadis isotopics
amb una disposició en planta compacta i paral-lela a la
marins, si bé es comentava que aquesta duna podia
costa. La cova de cala Falcó i la cova dels Coloms són
ser més antiga. La duna fossil del jaciment és la
captures carstico-marines (GINÉS, 2000).
mateixa que esta adossada a la cova de ses Pedreres.
Centrada, de dimensions reduides, es troba a + 7,5
Pel que fa a la cova des Sotil, de característiques
m sobre el nivell de la mar actual. La cavitat segueix
similars i també situada a la marina de Manacor, també
una diaclasi de direcció quasi E-O
i té una planta de 48
presenta una eolianita fossil que va tancar I'entrada de
m de longitud maxima per uns 10 m a la part més
la cavitat i que ha estat reoberta per I'erosió marina.
ampla. Al mateix que moltes altres cavitats del litoral
GRACIA i VICENS (1998) presenten la historia geo-
del llevant de Mallorca, presenta una eolianita fossil a
morfologica de la cavitat i atribueixen la seva genesi a
I'entrada, de manera que almenys durant tot el darrer
I'erosió marina. GINÉS (2000) creu que per les dimen-

Figura 2: Sala Principal de la cova de ses Pedreres. Es poden obser-
Figure 2: Main chamber of the Cova de ses Pedreres. Recent sedi-
var al terra els sedirnents litorals recents introduits dins la
ments deposited by storms can be seen on its floor. Photo
cavitat pels efectes dels ternporals. Foto R. Landreth.
R. Landreth.
sions i geometria de la sala és més coherent sustentar
nades, la qual cosa mai haviem observat a cap altre
la possibilitat de que es tracti d'un buit d'origen carstic.
cavitat. Les restes de Posidonia, especialment
També GINÉS (2000) interpreta que la cova de ses
rizomes, juntament amb les arenes, han entrat dins la
Pedreres, de manera analoga que la cova des Sotil, és
cavitat per I'acció dels temporals i han de romandre el
una cavitat carstica preexistent que ha estat tapada per
temps suficient per poder comenqar a concrecionar-se
una duna i reoberta per I'erosió marina.
i no ser arrabassades per I'acció d'una nova entrada
La cova de ses Pedreres té una planta i una orien-
d'aigua marina (Figura 3). Recentment s'ha observat el
tació semblant a la cova des Sotil i segueix clarament
mateix fenomen a una cova litoral dlAlcúdia (VICENS i
una fractura. Els processos clastics segur que han par-
CRESP~,
en preparació).
ticipat en I'evolució de la cavitat, pero estan emmas-
carats per I'arena com succeeix també en altres cavi-
tats, com per exemple la cova des Secret des Moix
(GINÉS et al., 1975). Referent a la mida, GRACIA et
al.,
(1 997), presenten a la zona de Portocolom cavitats
d'abrasió marina de dimensions semblants, per la qual
cosa ens decantam novament per una genesi relacio-
nada amb I'erosió marina, que ha aprofitat diaclasis
existents a les calcaries del Mioce per excavar-hi la
cova. El fet de que s'obri dins els materials del com-
plexe terminal pensam que és un argument afegit per
descartar possiblement I'origen carstic de la cavitat.
Figura 3: Rizornes de Posidonia oceanica en el procés inicial de
Algunes morfologies destacades
concrecionarnent en cornparació arnb un rizorna dipositat
recentrnent. Foto R. Landreth.
Les colades pavimentaries, prop de I'entrada de la
Figure 3: Posidonia oceanica rhizomes in the initial stage of concre-
cavitat, i les parets amb concrecionament litoquímic
tion compared with recently deposited rhizomes. Photo R.
presenten rizomes de Posidonía oceanica concrecio-
Landreth.


Agraiments
El més sincer agraiment a Gregori Puigserver i
Damia Crespí que ens varen acompanyar en alguna
sortida de camp.
Bibliografia
CUERDA, J. (1 975): Los tiempos Cuaternarios en Baleares. Inst. Est.
Bal. Palma. 304 pp.
GINÉS, J. (2000): E l karts litoral en e l levante de Mallorca: una aproxi-
mación a l conocimiento de su moríogénesis y cronologia. Tesi
doctoral. Inedit. Universitat de les Illes Balears. 595 pp.
GINÉS, A,; GINÉS J. i PONS, J. (1975): Nuevas aportaciones al cono-
cimiento morfológico y cronológico de las cavernas costeras mal-
Figura 4: Abundants exemplars de Truncatella subcilindrica que indi-
lorquinas. Speleon. V Symposium de Espeleologia. Monografia 1 :
quen un nivell d'inundació de la cavitat. Foto R. Landreth.
49-56.
GOMEZ-PUJOL LI. i FORNÓS, J. J. (2001): Les microformes de
Figure 4: Abundant examples of Truncatella subcilindrica which indi-
meteorització del litoral calcari de Mallorca: aproximación a la
cate an inundation leve1 inside the cave. Photo R. Landreth.
seva sistematització. Endins, 24
GRACIA, F. I VICENS, D. (1998): Aspectes geomorfologics quaterna-
ris del litoral de Mallorca. In: Fornós J. J. (ED.). Aspectes
La cova presenta evidencies de que s'inunda par-
Geologics de les Balears. Universitat de les illes Balears: 307-
329.
cialment quan entra I'aigua de la mar, així es poden
GRACIA, F.; WATKINSON, P.; MONSERRAT, T.; CLARKE, O. i
observar a les parets nivells d'inundació marcats per la
LANDRETH, R. (1997): Les coves de la zona de ses Partions-
presencia de petits gasteropodes marins (especialment
Portocolom (Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5-36.
TRIAS, M. (2000): La cova des Moro (Manacor, Mallorca) i alguns des-
Truncatella subcilindrica) i restes de Posidonia. Caigua
tacats aspectes de la seva morfologia. Endins, 23: 73-77.
de la mar que entra dins la cavitat pels temporals
TRIAS, M i MIR, F. (1977): Les coves de la zona de Can Frasquet - cala
remou els sediment litorals del terra i els petits gas-
Varques. Endins, 4: 21-42.
VICENS, D., GRACIA, F., McMINN, M., i CUERDA, J. (1998): El
teropodes que presenten la closca molt fina i estan
Plistoce superior del Frontó des Molar (Manacor, Mallorca). Boll.
plens d'aire suren i també els rizomes secs de
Soc. Hist. Nat. Balears, 41 : 125-1 37.
Posidonía i altres materials poc densos. Una vegada
que el temporal s'atura i deixa d'entrar aigua a la cavi-
tat, el nivell de I'aigua s'estabilitza i part del que flota ,
queda aferrat a les voreres (Figura 4).
Per acabar, comentar que a la zona O de la sala
Principal, les calcaries del Complexe Terminal del
Mioce superior presenten unes morfologies que recor-
den els nius d'abella descrits per GOMEZ i FORNÓS
(2001) trobats a algunes parts del litoral de Mallorca.
Figura 5: Morfologies de la sala Principal que recorden els nius
d'abella. S'han format a la paret on afloren les calcarenites
miocenes. Foto R. Landreth.
Figure 5: Morphologies in the main chamber which are reminiscent of
honeycombs. They have formed on the wall where Miocene
calcarenites outcrop. Photo R. Landreth.