La cova des Moro (Manacor, Mallorca) i alguns destacats aspectes de la seva morfologia
ENDINS, ne 23. 2000. Palma de Mallorca
LA COVA DES MORO (Manacor, Mallorca) I ALGUNS DESTACATS
ASPECTES DE LA SEVA MORFOLOGIA
per Miquel Trias '
Resum
Presentam una nova descripció de la cova des Moro, destacant una serie de caracte-
rístiques que la fan particular dins el carst de les calcarenites del sud i llevant de Mallorca.
Per primer es tracta de I'exemple únic en aquest carst de cova de cingle, un tipus de cavi-
tat que es forma en el front de la capa freatica a la zona de mescla de I'aigua d o l ~ a
amb I'ai-
gua de la mar, amb una disposició en planta compacta i paral4ela a la costa. Per segon pre-
senta regates de corrosió, forma associada a llacs hipogeus d'aigua agressiva. Es tracta
d'un fenomen abundant als carsts de la serra de Tramuntana, pero que al carst de les cal-
carenites tortonianes nomes s'ha vist a la cova des Moro. La tercera característica es I'e-
volució moderna d'alguns dels diposits litoquímics; un pis estalagmitic sobre sediments var-
vats ha sofert un esfondrament que, com a molt antic i per I'evidencia arqueologica, .ha d'es-
ser posterior al 1.500 a. C.
Abstract
We present a new description of the Cova de Moro, which has a series of characteris-
tics that make it distinct from other caves within the calcarenitic karst of southern and eas-
tern Mallorca. Firstly, it is a unique example within this karst of a cova de cingle (or flank mar-
gin cave), a type of cave that forms at the face of a phreatic layer in the fresh-waterlseawa-
ter mixing zone, having a compact floor plan and lying parallel to the coast. Secondly, the
cave contains solution notches, these being associated with a hypogean lake of corrosive
water, and which, in spite of being an abundant phenomenon of the karsts on the Serra de
Tramuntana, have never been seen before on Tortonian calcarenitic karst. Finally, the third
characteristic is the recent evolution of some of the calcareous deposits, such as a stalag-
mitic floor on top of v a ~ e d
sediments which collapsed, according to archeological evidence,
some time after 1500. B.C.
Introducció
La cova des Moro es una cavitat oberta als penya-
tats de la zona, una de les mes denses espeleolbgica-
segats de la marina de Manacor, just al nord de cala
ment de Mallorca (TRIAS & MIR, 1977). Cany 1976 un
Falcó. Tot i que no gaudeix de la fama d'altres cavernes
equip de la Universitat d'utrecht hi va excavar per tal
de la zona --cova des Pont, cova des Pirata- es ben
d'obtenir fossils de Myotragus balearicus. Cabundancia
coneguda pel seu interes paleontologic i arqueologic.
de restes d'aquest animal i la clara utilització de la cova
La posició, vora la mar i I'amplitud de volum I'han feta
en temps prehistorics va motivar que I'any 1995 un
bona com a refugi, i així ha estat emprada des dels
equip dirigit per Josep Antoni Alcover i Victor Guerrero
temps prehistorics. Un magnífic portal talaibtic, seguit
hi comenqas una campanya d'excavacions amb una
per un corredor, delimita la seva entrada, i s'hi han tro-
finalitat doble, arqueologica i paleontologica. Arran d'a-
bat materials arqueolbgics de totes les epoques: des de
quests treballs, que s'han perllongat fins al present,
la primera prehistoria fins a I'epoca islamica. Tot i esser
comen~arem
una nova topografia més detallada. Aixo i
coneguda popularment no en trobam menció fins a la
el tenir la cavitat ben il.luminada gracies a un generador
publicació del Corpus de Toponímia de Mallorca
electric, ens va permetre fixar-nos en detalls morfolo-
(MASCARO, 1962); mes endavant va esser objecte de
gics no vists anteriorment i donar la importancia justa a
topografia i descripció en un article dedicat a les cavi-
observacions ja fetes. Es tracta d'un conjunt de feno-
mens morfogenetics que fan de la cova des Moro una
cavitat singular dins el carst de les calcarenites torto-
1 Secció d'Espeleologia del Grup Excursionista de Mallorca. Ciutat
de Mallorca
nianes, cosa que justifica la publicació d'aquesta nota.

Aspectes morfologics destacats
zones de la cavitat. Els dos processos es poden alter-
nar diferents vegades depenent de I'evolució climatica;
1-PLANTA MASSISSA I PARAL-LELA A LA L~NIA
DE
a més les oscil~lacions glacioeustatiques fan que es
LA COSTA
produeixin inundacions repetides de les cavitats, de
manera que la morfologia es pot complicar extraordina-
La caverna esta formada per dues parts clarament
riament. En relació a aquest darrer fenomen tenim
diferents: una galeria ascendent i una sala de 52 x 33
dades gracies a les exploracions de I'equip dirigit per
metres de dimensions maximes; un conjunt de boques
GRACIA (1 997; 1998a); les seves immersions a més de
disposades més o menys horitzontalment comunica la
30 metres de fondaria a llacs glacioeustatics no han tro-
sala arnb I'exterior al peu d'un penya-segat, a 18,20 m
bat els buits inicials de les coves per davall dels ende-
per damunt la mar. Seguint el mateix penya-segat tro-
rrocs, pero si que han trobat bones mostres de I'acció
bam una serie de balmes i coves de poca penetració,
corrosiva de I'aigua d'aquests llacs actuals sobre mor-
mostra de la intensa carstificació que ha sofert la zona.
fologies gens diferents de les típiques clastico-litogeni-
La sala presenta el classic binomi morfologic clastico-
ques de la part aeria de les cavitats.
litogenic de la immensa majoria de les cavitats excava-
Tanmateix no sembla que la disposició en planta de
des en les calcarenites tortonianes; el sostre és una
la cova des Moro hagués de tenir gaire importancia en
volta arnb perfil d'equilibri; en el pis hi ha grans acúmuls
la seva interpretació genetica, perque hem deixat clar
de blocs despresos, en molts de punts coberts d'un bon
que la planta no esta controlada per la tectonica ni per
gruix de colada; també són molt abundants les formes
la direcció de la circulació hídrica; pero aquesta sala
axials, estalactites, estalagmites i columnes. Són dig-
d'aspecte tan tancat i tan paraldela al penya-segat és
nes de menció els fenomens d'esfondrament i trenca-
excepcional dins les formes endocarstiques de la zona,
ment que ha afectat les formes litoquímiques: escuts
on sempre hi ha galeries en direcció a I'interior del mas-
desferrats del sostre, columnes xapades, pisos estalag-
sís i la planta és més complexa. Per tant la cova des
mítics esfondrats o basculats etc. El conjunt de la cova
Moro és un fenomen únic pel que fa al carst mallorquí
s'allargassa seguint el penya-segat i la paret nord de la
de les calcarenites.
sala no presenta entrants cap a I'interior del massís.
Exemples d'aquesta tipologia els trobam a les
Per entendre la singularitat d'aquesta disposició
Pitiüses: TRlAS (1 982, 1982 bis, 1983 i 1986) i a les
convé que recordem la teoria espeleogenetica actual-
Bahames (VOGEL, 1990; MYLROIE et alia, 1990). El
ment acceptada per a les cavitats de les calacarenites
primer dels autors anomena coves de cingle a aquestes
del sud i llevant mallorquí. Els treballs més recents
cavitats i si bé que n'explica les característiques des-
(GINÉS, 1995; GINÉS & GINÉS, 1992) proposen una
criptives, no n'apunta cap hipotesi genetica. En els seus
genesi en tres etapes.
treballs, VOGEL i MYLROIE les anomenen flank margin
Una etapa d'excavació de conductes o buits semi-
caves i en fan un estudi genetic associant-les a una
nals en els marges de la zona freatica, alla on I'aigua
excavació dins antigues dunes i precisament a la zona
vadosa i I'aigua marina entren en contacte arnb I'aigua
lenticular de la capa freatica, alla on I'aigua marina i I'ai-
freatica i fan una barreja d'aigües molt més agressiva, i
gua dolca es barregen, fenomen que n'augmenta la
capac per tant de dissoldre rnés quantitat de roca.
capacitat dissolutiva. Les coves d'Eivissa i Formentera
Aquests conductes tenen una planta anarquica en fun-
estan excavades en un context litologic molt diferent, a
ció de la consistencia de la roca i d'altres factors, si bé
Eivissa es tracta de calcaries mesozoiques i a
que tenen tendencia a situar-se en horitzons bastant
Formentera de calcarenites coetanies de les de la cova
definits, en funció de la cota de la capa freatica, que al
des Moro. En tot cas vista la diferencia de context lito-
seu torn esta controlada pel nivell de la mar.
Iogic i que les formes són semblants creim que el factor
Una segona etapa es manifesta per la invasió de
hidrologic és el que ha estat determinant en I'excavació
I'aigua marina i per successives oscil.lacions del seu
d'aquest tipus de cavitat.
nivell cosa que provoca I'eixamplament dels conductes,
Així doncs, I'excavació de la cova des Moro s'hau-
tant per corrosió com per esfondraments locals en man-
ria produit en el front de la capa freatica en el seu con-
car el suport de I'aigua.
tacte arnb I'aigua de la mar, que seria el lloc més agres-
La tercera etapa es desenvolupa ja en la zona
siu de la zona anegada. Primer s'haurien format un con-
vadosa. La davallada del nivell de la mar deixa els con-
junt de buits disposats paraldelament al penya-segat,
ductes en eixut, a merce de les infiltracions vadoses.
que després evolucionarien de la manera indicada més
Aquestes, combinades arnb les tensions mecaniques
amunt. La boca actual no té res que veure arnb el pro-
en el si de la roca provoquen esfondraments -proces-
cés espeleogenetic a la zona freatica ja que esta situa-
sos clastics- que generen galeries i sales de secció
da molt per damunt dels buits seminals, ans s'hauria
més o menys semicircular, és a dir que han assolit el
obert en un moment avancat de la evolució de la cova,
perfil d'equilibri; per altra part les infiltracions d'aigües
i en la seva obertura hauria intervingut la reculada del
saturades dipositen calcita -processos
litoquímics-
penya-segat.
en quantitats prou importants per esser significatives
Es evident que per obtenir dades referents a la cro-
morfologicament, i que arriben a colmatar importants
nologia inicial cal suposar que els buits inicials s'han

Figura 1:
Esquema hipotetic de I'evolució de la cova des Moro. 1: Excavació dels conductes serninals a la zona frontal de la capa freatica, on es
barregen I'aigua marina i I'aigua dolca. 2: Coalescencia dels conductes per corrosió i esfondraments dels espais entre ells. 3:
Esfondraments cl&stics generalitzats arnb corrosió dels sedirnents resultants i litogenesi. 4: Invasió de la cavitat per un llac glacioeusta-
tic i forrnació de les regates de corrosió. 5 : Diposit de sedirnents vawats. 6: Diposit de colada sobre les argiles v a ~ a d e s .
7 : Buidat dels
sediments varvats. 8 : Esfondrament del pis estalagmitic i diposit de colada damunt dels enderrocs que n'han resultat. Basat en GlNES
& GINÉS (1992).
Figure 1:
Hypothetical scheme of the evolution of the Cova des Moro. 1: Excavation of juvenile conduits in the frontal zone of the phreatic layer,
where seawater and fresh-water mix. 2: Coalescence of the conduits due to corrosion and the collapse of sections separating them. 3:
Generalised breakdown with corrosion of the resulting materials. 4: Flooding of the cave by a glacio-eustatic lake and the formation of

corrosion notches. 5: Deposit of varved sedhents. 6: Deposit of flowstone on the vanted clays. 7: Hollowing N, the varved sediments. 8:
Collapse of the stalagmetic floor and deposit of flowstone on the resulting blocks. After GINÉS & GINÉS (1992.)
75

excavat en una cota propera al nivell que tenia la mar
balearicus cobert d'un pis estalagmític d'una gruixa una
en el moment de I'excavació, el problema, empero és
mica inferior. El Iímit inferior del nivell de vawes esta
que a les parts més baixes penetrables de la cavitat tro-
penjat a 4 m d'un pis que sembla arranjat per acció
bam els mateixos enderrocs clastics presents arreu de
humana. Aquest diposit devia omplir tot el sector nord-
la cova. És probable, com hem dit més amutit, que les
oest de la cova, entre la paret i el gran caramull central
fases clastica i litogenica hagin fet desapareixer en
d'enderrocs; el que en roman és una petita bossa de
aquesta i a la majoria de les cavitats de les calcarenites,
varves i un relleix de colada volat d'uns 10 m de Ilarga-
els conductes inicials excavats en regim freatic. No
da i d'una amplada que no supera 1,50 m en el seu
tenim evidencia de la cota d'aquests conductes, ja que
punt més ample. EIs sediments varvats han pogut des-
semblen estar situats per davall la zona penetrable de
apareixer o per subsidencia del diposit clastic o per una
la cavitat. Tanmateix, per analogia arnb la generalitat de
nova inundació de la cavitat; en tot cas aixb va deixar el
les cavitats de la zona podem pensar que I'horitzó
pis estalagmític a I'aire i en va provocar I'esfondrament.
espeleogenetic podria estar situat almenys a uns 20-30
Les varves són sediments dipositats en un medi
m per davall del nivell actual de la mar, i correspondre
aquatic immobil o arnb una circulació molt lenta, el
cronologicament al Plioce.
mateix on es formen les regates de corrosió, i la seva
coincidencia ha sigui observada a nombroses cavitat?
2-PRESENCIA DE REGATES DE CORROSIÓ
(GINES & GINÉS, 1977). Si bé que en aquest cas, no
per forca els dos fenomens han d'esser coetanis, la pre-
Les podem observar als dos costats de la sala (vid.
sencia de M. balearicus, especie que apareix en el
secció BB' d'e la topografia). Al costat nord n'hi ha dues,
Mindel-Riss (Plistoce Mitja) (ALCOVER et alia, 1981) no
una a 23,50 m per damunt del nivell de la mar, i I'altra a
és incoherent en els sediments d'un llac que ha de tenir
23,90 m; aquesta darrera es la mateixa que trobam al
la mateixa edat. Tanmateix, si acceptam aquesta simul-
costat sud. Es tracta d'una morfologia ben coneguda, el
taneltat, les restes del mamífer endemic marquen un
que és inedit és la seva presencia a una cavitat de les
terminuspost quem de 400.000 anys per als sediments
calcarenites tortonianes. L'han descrit diferents autors,
i les regates.
tant de I'ambit internacional, LANGE (1963) i BOGLI
Dues coses ens criden especialment I'atenció: la
(1980), com insular, GINÉS & GINÉS, (1977) i TRlAS
manca de les restes del pis estalagmític, tret d'alguns
(1982). Es tracta de solcs anivellats a la roca de secció
trossos que en trobam a I'extrem occidental; i la pre-
triangular; s'han format per I'acció corrosiva de I'aigua a
sencia de restes de foc arnb ceramica talaiotica dalt del
nivell de la superfície; aixo implica que en el moment de
relleix. Com hem dit, el relleix és molt estret, especial-
formar-se, un llac ocupava la cova, i que les seves
ment en els dos extrems, cosa que el fa molt mal lloc
parets, i per tant el buit eren les mateixes d'ara. Vist que
d'habitatge. A més es perillós pujar-hi i moure's-hi; per
el nivell dels Ilacs hipogeus esta en relació al nivell de
tant pensam que quan els talaiotics hi feren foc el pis
la mar, la cota de les regates ens informa de la seva
estalagmític encara existia o com a mínim el relleix era
cronologia; seguint les darreres datacions isotopiques
molt més ample que ara. Tanmateix aixo no significa
d'espeleotemes freatics (GINÉS & GINÉS, 1993), a un
que les varves es buidassin en temps prehistoric, el pis
nivell marí situat a 23 m per damunt de I'actual li corres-
volat podria aguantar molt de temps sense caure, en
pondria una edat mínima de 300.000 anys. Referent al
tenim bons exemples, com ara a la cova des Sotil, prop
fet que no haguem trobat regates a d'altres coves, pen-
de cala Bota (Manacor). Cal admetre, doncs, que al-
sam que no és perque no se n'hagin format; la presen-
menys gran part del pis estalagmític s'ha esfondrat en
cia d'un llac d'aigua agressiva no pot esser exclusiva
els darrers 3.300 anys, i els seus enderrocs han estat
de la cova des Moro; pensam que de regates se n'han
coberts per colada, o bé convertits en reble per a I'a-
d'haver format a moltes de coves, pero no s'han con-
rranjament del pis de la cova que hem esmentat més
servat perque la calcarenita és una roca brevola i els
amunt. Tanmateix, aqueixa no seria I'única acció litoge-
detalls fins de la morfologia s'acaben desfent. Pel que
nica important en temps modern, prop de la boca més
fa a la cronologia general de la cova, veim que I'exis-
occidental hi ha una colada de 7 cm de gruixa que tapa
tencia de les regates ens indica que en els seus trets
un sediment arnb ceramica prehistorica.
generals la cavitat ja tenia la forma actual a finals de I'in-
terglaciar Mindel-Riss, fet s'avé arnb I'edat pliocenica
que hem atribuit més amunt al buits seminals.
Concl usions
3-EVIDENCIA
D'EVOLUCIÓ MORFOLOGICA EN
Hem fet la descripció d'alguns aspectes morfolo-
TEMPS MODERN
gics de la cova des Moro, que per una banda la fan ori-
Un diposit sedimentari fa palesa una important
ginal dins el carst de les calcarenites tortonianes, i per
evolució morfologica de la cova en temps modern; el
altra banda mostren que la seva evolució no ha estat
podeu veure al costat dret de la secció BB' de la topo-
gens diferent a la de la resta de cavitats d'aquest carst.
grafia. Es tracta d'un nivell d'argiles vawades d'una
Resumint, cal destacar els aspectes morfologics
potencia de 1,50 m arnb restes ossies de Myotragus
següents:

+11
COVA DES MORO
Manacor
Topograf ia
Planta
M. Trias J. A. Alcover
P. Bover
D. Ramis
GEM
1 3-5-2000
Secció AA'
- - - - -
Secció BB'
1
Secció CC'
)
1

Cespecial disposició en planta de la cova que fa
que poguem catalogar-la dins el tipus de cova de cingle
o flank margin cave, tipus no descrit fins ara a Mallorca.
La presencia de regates de corrosió, fenomen no
observat fins ara a cap cavitat del carst de les calcare-
nites, i que ens ha donat dades cronologiques de I'evo-
lució de la cova, concretament demostra que I'actual
buit de la cova ja estava format a finals del Mindel-Riss.
Els sediments varvats i la colada estalagmitica que
els cobreix. Cesfondrament d'aquest darrer i la desapa-
rició dels blocs resultants sembla donar fe d'una impor-
tant activitat litoquímica en un temps posterior als
darrers 3.300 anys, fenomen observat a d'altres Ilocs de
la cova.
Bibliografia
ALCOVER, J. A,; MOYA SOLA, S. & PONS-MOYA , J. (1981): Les qui-
meres del passat. Editorial Moll. 260 pp. Ciutat de Mallorca.
BOGLI, A. (1982): Karst hydrology and physical speleology. Springer
Verlag. 284 pp. Berlin.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1992): Las coves del Drac (Manacor, Mallorca).
Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins, 17-18: 5-20.
GINÉS, J. (1995): L'endocarst de Mallorca. Els mecanismes espeleo-
genetics. Endins, 20: 71 -86.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1977): El medio fluvio-lacustre hipogeo en
Mallorca y su asociación de motfologias. Endins, 4: 3-12.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1993): Dataciones isotópicas de espeleotemas
freáticos recolectados en cuevas costeras de Mallorca. Endins,
19: 9-1 5.
GRACIA, F.; WATKINSON, P.; MONTSERRAT, C.; CLARKE, O. & LAN-
DRETH, R. (1997): Les coves de ses Partions - Portocolom
(Felanitx, Mallorca). Endins, 21: 5-36.
GRACIA, F.; CLAMOR, B. & WATKINSON, P. (1998): La cova d'en
Passol i altres cavitats litorals situades entre cala sa Nau i cala
Mitjana (Felanitx, Mallorca). Endins, 22: 5-18.
LANGE, A. L. (1963): Planes of repose in caves. Cave notes, Volum 5 ,
núm. 6: 41-48.
MASCARÓ PASARIUS, J. (1962): Corpus de Toponimia de Mallorca.
Grafiques Miramar. Ciutat de Mallorca.
MYLROIE, J. E. & CAREW, J. L. (1 990): The flank margin model for dis-
solution cave development in carbonate plaíforms. Earth surface
processos and landforms, 15: 41 3-424.
TRIAS, M. (1982): Noves dades sobre les cavernes pitiüses. Endins, 9:
15-27.
TRIAS, M. (1982): Consideracions sobre les formes epifreatiques de la
cova de ses Gerres (Escorca, Mallorca). Endins, 9: 29-36.
TRIAS, M. (1983): Espeleologia de les Pitiüses. Institut d'Estudis
Eivissencs. Eivissa.
TRIAS, M. (1986): Contnbució al cataleg espeleolbgic de Formentera.
Endins, 12: 25-29.
VOGEL, P. N.; MYLROIE. J.E. & CAREW, J. L. (1990): Limestone petro-
logy and cave morphology on San Salvador island, Bahamas.
Cave Science, 17 (1): 19-30.