La font des Patr� Lau : S�ller, Mallorca
ENDINS, np 22.1998. Palma de Mallorca.
LA FONT DES PATRÓ LAU
(Sóller, Mallorca)
per Miquel TRlAS l
Resum
Descrivim una cavitat mixta cova natural-mina artificial en el Triasic de la val1 de. Sóller
relacionada amb un curiós plet entre prospectors d'aigua.
Abstract
We describe a cave being partly natural and partly mine workings that lies in Triassic stra-
ta in the Sóller valley and which is the object of a curious lawsuit between water prospectors.
Introducció
L'objecte d'aquest article és una cavitat mixta, part
després no volien pagar perque, just passada la ufana,
natural i part artificial oberta al torrent de I'Ofre molt prop
hi va haver una cavitat natural prou ampla i va bastar un
de Biniaraix. La cavitat natural no és de grans dimen-
barrobí per fer pas fins a I'aigua. En tot cas segons les
sions tot i que presenta una certa complexitat en relació
paraules de I'historiador trobaren un rierol dins d'una
amb el seu poc desenvolupament. És un conducte, actiu
cova de dos pams de diametre.
temporalment excavat a les dolomies del Trias que for-
Pero pel que hem pogut veure no es limitaren a cap-
men el peu de la serra de Tramuntana en el vessant
tar aquest rierol, ans picaren per davall del torrent i ana-
nord. La cavitat artificial té un interes especial pel plet
ren a cercar I'aigua a I'altre banda i com a conseqüencia
que va originar la seva construcció. Es tracta d'una mina
la font que en Det havia fet va minvar. No hem tengut
de captació d'aigua que parteix de la cova natural i va
accés als protocols del plet pero I'arrel del conflicte per a
cercar I'ull a I'altra banda del torrent, és a dir, en terrenys
nosaltres és clara. No sabem si abans de picar la mina
d'altre propietari i prop d'on poc abans s'havia minat una
fins a I'ull actual el rierol de la cova duia poca aigua,
altra aigua. Aixo va fer que la font primerament excava-
actualment no té gaire cabal propi pero arreplega molta
da minvés de cabal cosa que va originar diferencies
d'aigua quan la font va plena, ja que la síquia o canal té
entre els prospectors que acabaren en els tribunals.
una fibla per desviar-ne I'excedent cap a la cova. En
Segons ens ho conta el pare Josep Rul.lan a la seva
aquest punt, un dia de crescuda calcularem a ull que cap
Historia de Sóller (RUL.LAN, 1875) els fets passaren
a la cova es perdíen uns 10.000 litres per hora.
així: I'any 1868 Guillem Deia de mal nom Det, que era
Segons M. A. Carbonero que no cita les fonts (CAR-
amitger de la possessió de Cas Don a la banda dreta del
BONERO, 1992) el plet el va guanyar el patró Lau. El fet
torrent de I'Ofre, va fer una mina i va trobar aigua abun-
és que la captació va seguir i es va construir una xarxa
dant. Ben davant, a I'altre banda del torrent, un grup d'in-
de 4,5 quilometres de canals, que per una banda arriba
versors -Nicolau Pons, Pere Antoni Rul.lan i Nicolau
a la cafeteria Sóller de la plaqa de la vila, davant I'esglé-
Morell Patró Lau - va fer eixamplar una ufana que s'o-
sia, passant pel cementiri i per I'altra arriba a Ca
bria al marge del torrent en terres de I'olivar del Rei, pro-
nlOsonas davall Binibassí. La canal va ésser entubada
pietat de la muller de dit Pons. La ufana, fidel a son nom
fa uns 20 anys.
només brollava després de pluges fortes. Els problemes
L'excavació de les fonts d'en Det i des Patró Lau
comencaren ja amb I'escarada d'eixamplar la ufana i
s'emmarca dins la febre d'ampliar el reguiu que hi va
arribar a I'ull, segons ens ho ha contat en Toni Frontera.
haver a Sóller a la segona meitat del segle XIX (CAR-
Pensant que la feina seria molt Ilarga, feren un preu que
BONERO, op. cit.). Tanmateix podem considerar que
tant pel disseny com per la tecnica constructiva amb-
-
-
dues fonts enllacen amb la tradició arabigo-andalusí
1 Seccio d'Espeleologia, Grup Excursionista de Malorca, Ciutat de
Malorca.
dels qanats, mines de captació d'aigua subterrania i de
5 1

conducció cap a un lloc de cota menor on pot ésser
tota la seva llargada per un rierol temporal. Per a una
aprofitada. No hern pogut topografiar tota la mina perque
cavitat de tan poc recorregut presenta un complexitat
és impracticable a trams, pero la poligonal que férem pel
notable. Comenca arnb la ufana i el pou d'entrada de
torrent i que suposem d'una llargada semblant a la de la
11,50 m, al seu peu hi ha una galeria d'amplada varia-
mina (135 m) la situa entre el qanats llargs de Mallorca
ble orientada aproximadament N-S, d'aquesta galeria
-el més llarg és el de Son Reus de Llucmajor de 300 m-,
surt la mina fins a I'ull de la font, dirigida cap a al nord
pero aquesta llargada és una excepció, corn ho són els
i que travessa el torrent. Li segueix el meandre, estret
196 m de Canet; normalment no passen dels cent me-
d'amplada maxima d ' l m i de direcció N45E; a la part
tres (BARCELÓ et alt, 1986)
interior, el meandre presenta dos pisos: I'inferior desem-
El que és molt curiós és el recorregut de la mina fins
boca per un salt de 6 m a una galeria ampla, el supe-
que surt a I'exterior. La ufana, entrada natural al complex
rior puja i baixa entre blocs coberts de fang i desembo-
subterrani s'obre a I'esquerra hidrografica del torrent; de
ca a la mateixa galeria a la seva zona més alta. La gale-
la cavitat natural surt una mina ascendent que travessa
ria tantes voltes citada té el pis cobert de fang i en fort
el torrent fins a prop de la font d'en Det, ja en el terme de
pendent; al peu del seu rost inicial, format per blocs
Fornalutx -el torrent és la partió entre els dos termes-
coberts de fang, hi ha un pas incomode que cohunica
en comptes de sortir alla mateix, la mina torna a traves-
arnb el pou 12. En haver davallat el dotze metres d'a-
sar el torrent i surt bastant més avall i molt més enfora -
quest arribam a una galeria inferior de 18 m per 5 m
normal, ja que I'ull és bastant fondo- i a I'altre costat del
arnb la mateixa direcció de la galeria ampla. Aqueixa
torrent, altre pic en el terme de Fornalutx. Actualment la
galeria esta subdividida per un caramull de blocs. A I'ex-
mina no és penetrable en tota la Ilargada, des de la cova
trem sudoriental hi ha un gorg som cobert d'arena de
cap a I'exterior hi ha un conducte de poc rnés d'un pam
dolomia, on es perd el rierol que recorre la cavitat.
de diametre, totalment impenetrable.
Aquest rierol compareix a la zona penetrable de la
cova al costat est de la galeria, a uns 10 m del lloc on
Situació
I'abandona la mina de sortida, recorre tot el meandre,
desapareix del nivell superior de galeries al peu del salt
de 6 m, s'en sent la remor entre blocs al costat nordoest
ES al barranc de Biniaraix, a I'esquerra hidrografica
del torrent de I'Ofre i just a la vora del camí que puja a
de la galeria inferior fins que surt a la part central i
I'Ofre, a la zona plana que segueix les dues primeres
s'embassa en el gorg som a I'extrem sudoriental de la
voltes sortint de Biniaraix. De I'aixeta que trobam a la
galeria inferior, corn hern dit abans. Una altra font d'ali-
paret que voreja el camí brolla precisament aigua d'a-
mentació del rierol és el sobrant de la canal quan va
questa font. Un poc més amunt de la font hi ha el porxo
plena, corn hern vist més amunt. Alla on aquesta aban-
de can Joi, el propietari del qual ens va facilitar la situa-
dona la cova per anar cap a I'exterior, hi ha una fibla que
ció de la font. L'entrada natural -la ufana- és oberta a la
permet desviar I'aigua cap a I'interior de la cova.
paret d'un marge i tancada arnb una barrera. De I'entra-
Tanmateix, no sabem quin era el regim hídric de la cova
da surt un talveg de roques rodonenques afluent del
abans de fer-se la mina, i la seva relació arnb el torrent.
torrent de I'Ofre. La boca de la mina s'obre al costat con-
La disposició actual fa que I'aigua s'allunyi del que sem-
trari del torrent, a 110 m cap a S1050 de la ufana.
bla el seu desguas natural, el torrent.
La zona esta molt modificada per I'acció humana
Quant a la genesi hern de creure i pensar que
que ha creat un paisatge meravellós de marges fins al
aquesta cova s'ha d'haver format corn a talveg subterra-
peu de les penyes verticals. Tot el paratge esta sembrat
ni arnb el nivell de base en el torrent corn ens ho indica
d'olivar, conreu de futur incert per mor de la poca renda-
el funcionament de la ufana, albelló de les seves aigües.
bilitat de I'agricultura i de la dificultat d'accés.
L'aportació hídrica podria venir de la capa subalvia o del
desguas del coster esquerre del barranc de Biniaraix. La
Descripció
disposició ascendent del talveg vendria a causa del pen-
dent cap al sud-est dels estrats.
La suma de la poligonal real és de 257 m comptant
La cavitat artificial comenqa corn hern dit al peu de
la part natural de la cavitat i la mina des de I'ull fins a la
la ufana, forma una galeria doble -té dos pisos un d'ac-
cova, la fondaria és de 54 m. S'obre a les dolomies tria-
cés des de la cova i un altre d'inferior, rnés baix de sos-
siques que formen el coster baix del barranc de Binia-
tre per on va la canal- de 35 m de Ilargada, travessa el
raix, que deixen una arena de gra gros; la trobam a dife-
torrent, i arnb pendent fort puja fins I'ull que és obert
rents Ilocs de la cova especialment a la part més baixa
dins un material margós.
on el rierol es remelsa.
El que és molt curiós és el recorregut de la mina fins
La cavitat que hern topografiat esta formada per
que surt a I'exterior. La ufana, corn hern dit, s'obre a I'es-
dues parts, una cova natural i una mina que parteix de la
querra hidrografica del torrent; de la cavitat natural surt
cova i arriba a I'ull de la font. La cova natural és un tal-
una mina ascendent que travessa el torrent M s a prop
veg d'amplada molt variable, hi ha punts on no supera
de la font d'en Det, ja en el terme de Fornalutx -el torrent
els 20 cm i llocs on assoleix els 6 m. Esta recorregut en
és la partió entre els dos termes-. En comptes de sortir

FONT DES PATRÓ LAU
Sóller
TOPOGRAFIA
M. Trias, J. R. Bosch, F. Comas, J.Guasp
G.E.M-G.N.M.
21 m3.98
SECCIÓ LONGITUDINAL PROJECTADA
PLANTA I SECCIONS
o 2
10
I
L
m


pel mateix costat de I'ull, la mina torna a travessar el
torrent i surt bastant més avall i molt més enfora i a I'al-
tre costat del torrent, altra pic en el terme de Fornalutx.
Actualment la mina de sortida no és penetrable en tota
la Ilargada, com hem dit abans.
El cabal mínim normal és de 3000 litres per hora.
Durant una de les nostres visites, el 23 d'abril de 1995 la
font donava uns 35000 litres per hora, cabal que pot
ésser considerat com a maxim normal.
Agrai'ments
Volem manifestar la nostra gratitud als que ens han
ajudat a portar a terme aquest treballet sobre una cavi-
tat que ens havia interessat molts d'anys abans que ni
tan sols sabéssim on era. A Antoni Frontera, Reganyol,
de la comunitat de regants de la font des Patró Lau per
les facilitats que ens ha donat per accedir-hi i per les
informacions sobre la historia i regim de la font. A Miquel
Bernat, Joi, per indicar-nos on era la font i posar-nos en
contacte amb en Toni Frontera. Als companys espeleo-
legs la paciencia que tingueren en I'exploració i topogra-
fia, especialment J. R. Bosch, F. Comas i J. Guasp. I a
A. Artigues i M. P. Morell que ens en parlaren ja fa més
de 25 anys.
Bibliografia
BARCELÓ. M.; CARBONERO, M. A,; MART~, R. & ROSSELLÓ, G.
(1986): Les aigües cercades (els qanats de I'illa de Mallorca).
lnstitut d'Estudis Balearics. Ciutat de Mallorca.
CARBONERO GAMUND~,
M. A. (1992): L'espaide I'aigua. Petita hidrau-
lica tradicional a Mallorca. Consell Insular de Mallorca. Ciutat de
Mallorca
RUL.LAN I MIR, J. (1875) Historia de Sóller en sus relaciones con la
general de Mallorca. 2 vol. Ciutat de Mallorca.