Les cavitats de la serra des Pinotells: Calvi� - Estellencs, Mallorca
ENDINS, n P 22.1998. Palma de Mallorca.
LES CAVITATS DE LA SERRA DES PINOTELLS
(Calvia - Estellencs, Mallorca)
per Pere CIFRE ' i Eduard BELMONTE '
Resum
En aquest estudi es donen a coneixer els resultats de la campanya de prospecció i explo-
ració efectuada a la serra des Pinotells, situada entre els termes municipals de Calvia i
Estellencs. Es presenta la descripció i topografia de cinc cavitats inedites, de modestes dirnen-
sions i de genesi purarnent tectonica.
Abstract
In this paper we rnake know the results of an exploration campaign carried out in the Serra
des Pinotells, situated between the municipal districts of Calvia and Estellencs. We present the
descriptions and surveys of five previously unpublished caves, al1 of modest dimensions and of
a pure tectonic origin.
Introducció
Amb aquest article es pretén donar a coneixer una
de la vessant hidrografica del litoral del NO. Per altra
serie d'avencs explorats fins ara a la serra des Pinotells
banda, en el sector SE, intervé juntament amb el torrent
i contribuir al cataleg espeleologic d'aquesta zona de la
de slEsclop i el de ses Planes en la formació del torrent
serra de Tramuntana. L'area d'estudi es troba situada
des Galatzó de 23 km de recorregut i 72'87 km2 de conca
entre els massissos muntanyosos de sa Moleta de
hidrografica.
slEsclop cap al SO, i el puig des Galatzó a I'E. Fins al
present, només es coneixia, encara que sense publicar,
Geologia de la zona
I'existencia de I'avenc des Pinotells, i és ben segur que
en fer-se noves prospeccions es veura notablement
Es tracta d'una zona de gran complexitat tectonica,
incrementat el nombre de cavitats a la zona.
formada per un bon nombre de falles, que es poden
observar perfectament al llarg de la serra i aeneren
-
Aspectes geografics
escletxes que assoleixen fins a 50 m de longitud, 3 m
d'amplada i més de 4 m de fondaria.
Els terrenys que compren la serra des Pinotells, se
La serra des Pinotells es troba situada sobre un
situen al llarg de dos termes municipals, bona part d'ells
encavalcament de materials triasics: margues, argiles,
ubicats dins el municipi de Calvia, entre la coma des
carnioles i guixos del Keuper, i esta fonamentalment for-
Voltor, el puig de ses Planes, el puig Batiat i el puig des
mada per materials jurasics: calcaries, dolornies i bret-
Senyor, i per I'altra en el d'Estellencs, entre la moleta
xes del Lias inferior. Quant a les formes exocarstiques
Rasa, el penyal des Morro, el pas des Cóssils i el torrent
no hi ha res a destacar, ja que és una zona amb dolo-
de ses Serveres, assolint la maxima altitud de 730 m al
mies molt fissurades, que ofereix un aspecte extrema-
cim des Pinotells i s'estenen de SO a NE, entre la penya
dament clivellat. Durant les prospeccions efectuades a
Blanca i el penyal del Morro. Aquesta serra actua com a
la zona s'ha pogut observar que algunes d'aquestes fis-
divisoria de les aigües d'aquest complicat sector de la
sures es troben reblides per paquets de calcita cristal.lit-
serra de Tramuntana, proporcionant cabal al torrent de
zada.
ses Serveres i al torrent des Gorgs, els quals formen part
1 Seccio d'Espeleologia de I'ANEM, Palma de Mallorca.

Foto 1:
Panoramica del sector NE de la serra des Pinotells. (Autor P.
Cifre).
Figura 1: Mapa de la zona i situació de les cavitats. Els números es
corresponen arnb el text.
Descripció de les cavitats
Les cavitats que es descriuen a continuació son pro-
ducte de processos de distensió mecanica molt fre-
qüents en aquest sector de la serra de Tramuntana. Per
una banda alguns d'aquests avencs es troben molt prop
dels penya-segats situats al NO de la serra, amb els
típics desferraments gravitacionals de la masses roca-
lloses properes als penyalars. Es tracta dels anomenats
per GEZE (1953) gouffres tectoniques (avencs tecto-
nics). Per altra banda, aquestes formes hipogees
segueixen fractures evidents que poden ésser falles o
diaclasis. Les direccions de les fractures generadores de
quatre de les cavitats són NE-SO i només en un cas és
NO-SE. Els processos litoquímics són poc importants, hi
ha escassos revestiments parietals i només alguns es-
Foto
peleotemes al crui des Gorg Amagat.
2:
Al llarg de tota la serra des Pinotells es poden 0bSe~arfalleS
i fractures de mida considerable. (Autor P. Cifre).
1 .- CRUl DES GORG AMAGAT
Coordenades UTM: 45394514387625-575
cavitat es poden davallar sense haver de menester
Es tracta d'una fractura allargada de direcció NE-
material, per entre un gran cúmul de blocs i pedres des-
SO, a la qual s'accedeix per una boca de 0'6 m de dia-
preces. De tots els avencs que se citen en aquest arti-
metre que dóna pas a un primer pou de 11 m de fonda-
cle, aquest és I'únic que presenta alguns processos
ria. Posteriorment es prossegueix per una estreta fissu-
reconstructius, que es redueixen a primes colades parie-
ra (punt M de la topografia), des d'on es descendeix
tals i algunes formacions estalactítiques d'escassa
novament per una altra vertical fins els -21m. A partir
rellevancia.
d'aquí els darrers 9 m que falten fins arribar al fons de la

2.- COVETA DE SES BONES HERBEC
Coordenades UTM: 45349514387440-700
La cavitat es el punt preferent d'absorció d'una
depressió de petites dimensions situada a uns 200 m de
la cota més alta d'aquesta serra, en direcció SE. La boca
d'accés de 1'5 m d'alcaria per 1 m d'amplada condueix a
una rampa de 11 m de longitud per la qual es davalla fins
als - 5'2 m de desnivell. Quant a la seva morfogenesi, és
una fractura totalment remodelada per I'acció mecanica
de I'aigua.
COVETA DE SES
BONES HERBES
: Longitud: 4387.4iO
: ,$ltilud: 70Om.
3.- CRUl DES PERDUTS
Coordenades UTM: 45366514387630-670
Al igual que el crui des Gorg Amagat, es tracta d'una
fractura de direcció NE-SO, ampliada pels processos de
distensió que han afectat aquesta part de la serra. Es
descendeix per un primer pou fins arribar a uns blocs
encaixats (punt E de la topografia) des d'on s'avanca fins
als -14 m. Es continua amb I'ajut de material per una
estreta rampa de fort desnivell fins a la cota -31 m,
essent la continuació impracticable per I'estretesa del
crui.
4.- CRUl DE SES MOSQUES
Coordenades UTM: 4538651438781 5-640
Després d'un descens vertical de 10 m s'arriba a la
base d'una gran fractura gairebé rectilínia, que al mateix
que les altres duu una direcció SO-NE. La davallada
prossegueix fins assolir els - 27'5 m, desnivell maxim de
la cavitat, ja que a partir d'aquest punt la galeria remun-
F O ~ O
3:
Boca d'accéc al crui des Gorg Amagat. (Autor E. Belmonte).
ta fins ais - 24'7 m, IIOC on, per I1estretor i la gran quanti-

ORWI
DPB PPRDWT8
CA&VZA
1
1
I
T.MERm0 - J.MIR
I
a

Coordenades U.T.M
1
1

I
:
1
Latitud: 453.665
a
1
I
: Longitud: 4387.630
I
-31m
I
: Altitud: 670m.
S.E. A.N.E.M :
I
L - i i i i i i i i i i i i i i i - i - - - - - - - - - - - - - a

tat de blocs inestables als nivells superiors, es va donar
per tancada la topografia.
5.- AVENC DES PINOTELLS
Coordenades UTM: 45396014388360-580
Aquesta cavitat situada a la zona septentrional de la
serra des Pinotells, va ésser explorada i topografiada
pels nostres companys J. Navarrete i B. Simó del GEDA,
durant unes prospeccions realitzades al llarg del mes de
Marc de 1987. Ens ha semblat interessant incloure-la al
present treball per donar constancia de tots els feno-
mens hipogeus coneguts de la zona.
La cavitat esta formada per un únic pou de -12 m
que porta a una galeria de 9 m de longitud i que després
de superar un ressalt arriba als -1 6 m, punt més fondo
de I'avenc. La morfogenesi s'ajusta al mateix model de
les cavitats precedents.
Foto 4:
Prirnes colades pavimentaries a les parets del crui des Gorg
Amagat. (Autor E. Belrnonte).
-----
J. MIR - J.M. RAMlREZ

AVENC DES PINOTELLS
ESTELLENCS
Topo: J. Navarrete
B. Simo
G.E.D. A.
Bibliografia
ENCINAS, J.A. (1997): lnventari espeleologic de les Illes Balears - any
1997. Endin~, 21: 103-128.
FORNÓS, J. J. i GELABERT, B. (1995): Litologia i tectonica del carst de
Mallorca. Endins 20. Mon. Soc. Hist. N a t Balears, 3: 27-43.
GEZE, B. (1953): La genese des gouffres. 1" Cong. Intern. Spéleól. 2:
11 -23. París.
GINES, J.; BORRAS, L. i GINÉS, A (1980): Estudi geoespeleologic del
massis del Massanella (Escorca, Mallorca). 1 .-Les cavitats del puig
den Galileu. Endins, 7: 3-16.
INSTITUTO TECNOLÓGICO GEOMINERO DE ESPAÑA 697: 37-27.
Mapa geológico de Espafia, escala 1: 50000. Andratx.
TRIAS, M. (1979): L'avenc de ses Papallones. Endins, 5-6: 29-31.
TRIAS, M.; PAYERAS, C. i GINÉS, J. (1979): lnventari espeleologic de
les Balears. Endins. 5-6: 89-108.