Les cavitats de la serra de na Burguesa : zona 4 : puig Gros de Bendinat : Calvi�, Mallorca. 1
ENDINS, n22.1998. Palma de Mallorca.
LES CAVITATS DE LA SERRA DE NA BURGUESA.
ZONA 3: COLL DES PASTORS
(Calvia, Mallorca)
per Miquel Angel BARCELÓ ', Francesc GRACIA ', ~ a m i a
.CRESP~
2,3,
Damia VICENS 2, Vicens PLA '," Antelm GINARD i Josep Antoni CASAS
Resumen
Presentarn la descripció i la topografia de 17 formacions endocarstiques inedites situades
al col1 des Pastors i als seus voltants (serra de na Burguesa, Calvia). L'estudi d'aquestes cavi-
tats és el resultat de les activitats espeleologiques iniciades a la decada dels anys 70 i finalit-
zades els anys 1997 i 1998.
Abstract
We present the description and surveys of 17 previously unpublished karstic caves situa-
ted in the col1 des Pastors and its surrounding area (Serra de na Burguesa, Calvia). The study
of these caves is the result of speleological activities that begun in the 70s and concluded in
1997 and 1998.
Introducció
Amb aquest treball, prosseguim la catalogació i I'es-
tats tenen pels mallorquins, de les quals no podem pri-
tudi de les formacions hipogees de la serra de na
var les futures generacions. Cal, per tant, gestionar-les
Burguesa, que es va iniciar en anteriors articles (BAR-
de manera adequada per assegurar-ne la protecció.
CELÓ, 1992 i GRACIA et al., 1997). A BARCELÓ (1 992)
es descriuen les cavitats situades a slHostalet.
Situació geografica
Posteriorment, a GRACIA et al., (1 997), foren estudiats
els fenomens subterranis del puig d'en Bou i arees adja-
Aquest es el tercer sector que s'estudia de la serra
cents. Aquest tercer sector estudiat compren les proxi-
de na Burguesa, que se situa al voltant del col1 des
mitats del col1 d.es Pastors (Fig. 1).
Pastors i té com a Iímits a I'E el barranc de s8Aguila, a 1'0
Les cavitats que ens ocupen posseeixen una com-
el mirador de Genova, al N el barranc des Sec i al S el
plexa historia mdrfogenica, la qual es pot constatar cla-
puig Gros de Bendinat.
rament amb la gran quantitat de fenomens carstics de tot
tipus que es poden observar, tant tectonics com erosius
i deposicionals.
Situació geologica
Pel que fa referencia als aspectes geografics i
La zona estudiada es localitza al SO de la serra de
geologics de la zona d'estudi remetem els interessats a
Tramuntana de Mallorca, que és el resultat de I'apila-
la bibliografia.
rnent d'una serie de mantells d'encavalcament de direc-
La tasca ' desenvolupada pels espeleolegs amb
ció NE-SO i desplacats en direcció al NO. En concret, la
aquests articles, pretén a més de la pura documentació,
serra de na Burguesa es forma per a un mantel1 enca-
crear consciencia de la gran riquesa endocarstica de la
valcat que té dolomies del Triasic superior a la part infe-
serra de na Burguesa, que es tradueix també en I'elevat
rior (Retia) i calcaries, bretxes calcaries i dolomies del
interes etnologisc, arqueologic, paleontologic, geologic,
Jurassic inferior (Lias) a la part superior. Totes les cavi-
biologic i fins i tot, purament estetic, que aquestes cavi-
tats que presentam en aquest treball es troben en
roques del Lias (ITGE, 1991).
1 Grup Espeieolbgic Est. Ciutat de Mallorca.
Quant a I'espeleogenesi, les cavitats d'aquesta zona
2 Secció d'Espeleologia del GEM. Ciutat de Mallorca.
3 Museu Balear de Ciencies Naturals (MBCN). Sóller.
estan formades, basicament, per processos clastics,

Figura 1: Mapa de la zona arnb la situacio de les cavitats. 1: Cova dets
Ossos. 2: Avenc de s'Endinsada. 3: Cova des Ribellet. 4: Avenc
des Mort. 5: Cova d'en Domingo. 6: Crui des Pinet. 7: Avenc des
Pastors. 8: Cova des Pastors. 9: Avenc des Llenyaters. 10: Pou
artificial. 11: Avenc des Dragons. 12: Avenc de s'Aigo Estiulada.
13: Avenc des Furnerol. 14: Avenc de s'Aranya. 15: Avenc de
s'Ernbut. 16: Avenc de sa Dolina. 17: Avenc de s'ullastre. 18:
Avenc de sa Pols.
encara que en algunes s'observa que hi ha controls
quantitat d'ossos, principalment de cabres, que hi ha al
estructurals molt evidents.
seu interior, ja que actua, igual que moltes altres cavi-
tats, com a trampa natural.
Descripció de les cavitats.
AVENC DE S'ENDINSADA
Aquest sector de la serra de na Burguesa presenta
Esta situat a 25 m de la cova dets Ossos. L'avenc
un important nombre de cavitats conegudes, algunes
en planta posseeix una direcció O-E, encara que la frac-
d'elles agrupades en un area reduida. Els desnivells
tura que segueix la seva formació és NO-SE. Predomina
maxims de les formes subterranies d'aquest area són
I'estructura d'enfonsament que ha provocat I'obertura a
I'avenc de s'Embut (-95 m), I'avenc des Pastors (-74 m)
I'exterior de I'avenc, encara que la genesi és tectonica,
i la cova des Ribellet (-63 m). La majoria de les cavitats
producte d'una falla ben visible al primer repla. La part
tenen tendencia subvertical amb desenvolupaments
superior comenca a cotes positives respecte de la boca,
horitzontals importants.
amb una alcaria baixa, el que fa que sigui incomode de
transitar; si es segueix el pendent, porta per un pas
COVA DETS OSSOS
estret, a una caiguda vertical a uns -1 1 m, nivell inferior
de gran complexitat degut a I'intens procés clastic que
Cavitat situada a la capcalera d'una torrentera que
ha sofert, tal com es veu pels blocs despresos i bascu-
desemboca al barranc de slAguila. Aquesta petita i bella
lats. Aquí les dimensions es fan més grans i alguns dels
cova, consta d'una única sala de direcció NO-SE. Les
blocs estan dotats de formacions estalactítiques tomba-
mides són 17 x 8 m de planta i 6 m d'alcaria maxima,
des, de mida considerable, que no s'han trencat malgrat
amb un desnivel1 de 8'5 m. Hi són presents abundants
la caiguda dels blocs a on es troben. Aquest nivell és un
revestiments litoquímics, entre els quals destaquen
caos de despreniments. Si es continua davallant a partir
diversos tipus d'espeleotemes, formats a partir del reco-
de la cota -12 m es progressa per una fenomenal cola-
briment de les arrels per la precipitació de carbonat cal-
da pavimentaria fins arribar al fons a -37 m (38'5 desni-
cic, originant travertí. El nom fa referencia a la gran
vell total). Les formes reconstructives són importants i

1 COVA DETS OSSOS
A
-
CALVIA
TOPOGRAFIA:
D. VICENS, V. P M .
D. CRESP~,
F. GRACIA, A. GlNARD
1.997
han contribuTt a la consolidació d'alguns indrets, tal com
la colada pavimentaria que emmascara el gran cúmul de
blocs, fet que es pot constatar en el fons per una conti-
nuació que s'endinsa per davall d'aquesta colada,
essent el seu sotil un enorme bloc que presenta un pla
de falla trencat. La direcció dels estrats és de 144", amb
un cabussament de 1 lo
NE.
COVA DES RIBELLET
Sortint des col1 des Pastors davallant pel col1 de
Bendinat en direcció al repetidor de televisió es troba
I'entrada de la caverna, típica boca d'esfondrament de
dimensions considerables i ocupada per la vegetació
Foto 1: Ribell parcialment romput que arreplega I'aigua que prové dels
que creix afavorida per les peculiars condicions micro-
degotissos. Cova des Ribellet. (Autor J. F. Fernández)
climatiques. És una cavitat megaclasica formada per
una important fractura i per un procés clastic considera-
ganes, d'un tipus semblant al que es publica al treball de
ble. La direcció que segueix és E-O amb un fort pendent
GUERRERO (1 982) a la figura 1 15"el
llibre Los núcle-
que finalitza als -63 m de desnivell. Hi ha poques formes
os arqueológicos de Calvia. És una escudella (serie A,
reconstructives exceptuant les colades pavimentaries
classificació Víctor Guerrero) que procedeix dlAlfares
que recobreixen els blocs i que dissimulen la genesi.
localitzat a Paterna (Valencia), amb una cronologia com-
S'ha utilitzat durant un llarg període historic per a
presa entre els segles Xlll i XIV, relacionada amb I'esta-
recollir aigua. A la zona d'entrada es van trobar frag-
ció de na Fatima. Aquests materials ja ens indiquen que
ments de ceramica talaiotica com exponent més antic
la cova era utilitzada des de temps enrere per anar a
d'aquesta ocupació. També un petit fragment de cerami-
cercar-hi aigua. Al punt "d" hi ha un ribell modern aferrat
ca medieval ben catalogada, trobat al punt "f" de la topo-
al terra (foto 1). Es veu així una utilització continuada,
grafia. Es tracta de ceramica amb decoració verd i man-
d'enca dels períodes prehistorics fins gaireblé I'actualitat.


r
COVA DES RIBELLET
CALVIA
Topograíia
M A Barceio
-60
J F Fernanaez
- i
EST
isso

AVENC DES MORT
vista, encara que la caiguda vertical es de 12 m. Tot I
aixo li quedaven restes de roba i no portava efectes per-
Es localitza no molt lluny de la cova des Ribellet.
sonals. Possiblement aquest fet esta relacionat amb
Aquesta interessant cavitat presenta dues boques: una
successos ocorreguts a Calvia durant la guerra civil.
de vertical petita i una altra de dimensions considerables
en forma de dolina d'esfondrament ocupada per la vege-
COVA D'EN DOMINGO
tació. L'avenc prossegueix per un pendent que acaba en
una vertical que porta a una sala gran subdividida en
Esta ubicada a la coma Fosca, dins la torrentera del
tres sectors, degut a uns grans massissos estalagmítics.
mateix nom. El toponim es va recollir oralment de I'antic
El concrecionament és molt abundant i de gran dimen-
pastor de Bendinat. A partir del col1 des Pastors es dava-
sions (foto 2). Al costat NE es va haver de desobstruir un
Ila en direcció al barranc des Sec per una senda, anti-
pas, entre un massís estalagmític, per poder passar a
una cambra molt concrecionada. El massís esta reco-
bert, als llocs que reben llum suficient, per algues blaves
que li donen el típic aspecte verd-blavós. El desnivel1
maxim és de 30'5 m.
Foto 2: Espeleotemes de gran bellesa a I'avenc des Mort. (Autor M. A.
Barceló).
COVA DEN DOMlN
M.A. Barceló i J. Fernández I'any 1978 realitzaren la
planta
0 1
primera exploració de I'avenc i trobaren restes humanes
c o r t e s
al fons de la cavitat. Els ossos es van trobar en disposi-
Tmpografia
ció anatomica i en posició encollida a un costat de la
g r i e t a s de
.
I
F F.rn.nllil
s
.
"
.

cavitat, fet que suggereix que la persona va morir d'ina-
vetrasckin
nició (foto 3). Aquests no es veien fracturats a simple
Foto 3:
Restes humanes trobades I'any 1978 a I'avenc des Mort

(Autor M . A. Barceló).

planta boca
secciones
TOP. M A Barcelo

Foto 4:
Polígons de retracció
cova d'en Domingo.
A. Barceló).
gament camí empedregat, del qual encara queden ves-
Probablement la genesi d'aquest crui esta relacio-
tigis. Així, són visibles els solcs dels carros que transita-
nada amb la cova des Pastors, que es localitza a la seva
ven pel camí i que devien transportar Ilenya, carbó o
proximitat.
pedra. Actualment la vegetació cobreix gairebé tot I'antic
Darrere d'una de les desobstruccions es va trobar,
camí i, juntament amb I'erosió causada per I'aigua, ha
al lloc assenyalat a la topografia amb un asterisc, un
deixat només qualque tram observable d'aquelles epo-
fong d'una especie encara per determinar.
ques, ja historiques.
L'entrada de la gruta esta retocada. Es degué
AVENCDESPASTORS
ampliar el buit inicial, que s'intueix que era reduit. Així,
es pot apreciar la marca d'un barrobí a un costat, a més
Situat a la capcalera de la coma Fosca, molt prop
d'una paret seca a I'altre. També I'esplanada del seu
del camí que duu a la coma del mateix nom. És la sego-
interior esta anivellada per tal de poder-hi romandre els
na cavitat més profunda de la zona estudiada, ja que
treballadors. S'ha de tenir en compte que les tasques
dels ocupants, de vegades es perllongaven durant perí-
odes de temps llargs i que aquests refugis naturals cons-
tituyen un bon lloc com a abric. Altres modificacions es
veuen a un bell conjunt de columnes alineades i emmar-
cades per un mur de pedra seca. Probablement, per
efecte d'alguna torrentada, va entrar aigua carregada de
sediments, fent que les partícules fines transportades
per I'aigua es dipositassin al fons de la gruta, que devia
de quedar embassada. Després s'hauria d'anar eixugant
lentament per arribar a produir els polígons de retracció,
de més de 30 cm de profunditat, que es troben al punt
més fondo de la cavitat (foto 4).
CRUl DES PlNET
Localitzat al col1 des Pastors, entre el camí que duu
al puig d'en Bou i el camí que va per la coma Fosca cap
a la coma des Barranc des Sec. Es tracta d'una cavitat
clastica, estructurada sobre una fractura de direcció NE-
SO, amb una inclinació del pla de fractura superior als
40". D'un extrem a I'altre la gruta fa 33 m i el desnivel1 es
de -12 m. Es varen efectuar tres desobstruccions entre
els blocs que reblien la cavitat a diferents Ilocs, pero que
permetien veure més enlla, a través d'ells, possibles
continuacions. La cavitat té poques formes reconstructi-
Foto 5: Instal.lació d'un fraccionament a I'avenc des Pastors. Es pot
ves, ja que només destaquen diverses colades pavi-
apreciar en aquest lloc I'estretor de la fractura. (Autor M.A.
mentaries, poc potents, presents a diversos Ilocs.
Barcelo).

TOPOGRAFIA:
F. GRACIA, M.A. BARCEL~,
D. CRESPI,
A. GELABERT

assoleix els -74 m. La morfologia que adquireix la plan-
ta és molt curiosa, allargada, i es va fent cada cop més
fonda a mesura que s'avanca lateralment cap al N.
Aquesta forma delata el seu origen clastic. És necessa-
ri emprar material per accedir-hi. Cal davallar arnb
corda, gairebé una trentena de metres, per després
avancar lateralment, progressant arnb esment per qual-
que tram descompost fins arribar a la cota -31 m, lloc on
una dolenta instal.lació natural i un spit d'expansió (foto
5 i 6) porten fins als -56 m. Aquesta zona té bastant de
volum i es va poder continuar endavant després d'haver
efectuat una desobstrucció per un pas molt delicat, que
F.GRACIA D. VlCENS
M.A. ~ A R c E ~ ~ , J
CA .
A S ~ ,
porta fins al punt més fondo de I'avenc,
A. GINARD. V.PLA
-74 m. El des-
placament que s'efectua supera ampliament el centenar
de metres i la inclinació de la fractura es troba normal-
ment entre els 50" i els 70".
escalonaments per accedir a I'interior i replans arnb
habitacions molt desmantellades. Per recollir I'aigua al
costat SE de la gruta es va fer una canaleta, de cronolo-
gia indeterminada, tal vegada reacondicionada en temps
Foto 6: Davallada cap a la cota -56 m a I'avenc des Pastors. (Autor M.
posteriors arnb ciment mallorquí. La cova, molt il.lumina-
A. Barceló).
da, arnb aigua, i arreglada, constitueix un bon refugi.
Després dels incendis dels anys 70 es va emprar, per
Sembla que es va produir per una megaclassa arnb
part dels llenyaters vinguts de la península, per tenir-hi
desenvolupament clastic i subsidencia. Un rebliment per
els cavalls, la qual cosa va provocar una destrucció de
al.luvions i una posterior reexcavació, produida per I'ai-
I'antic sol i de les diferents estructures.
gua, destapa la boca i li dona I'aspecte actual.
La genesi és d'esfondrament i assoleix els 17 m de
S'aprecien més clarament els al.luvions per tota la paret
fondaria maxima.
E de la caverna. ES una cavitat molt poc concrecionada,
ja que, a pesar de la seva mida, únicament hi ha alguna
AVENC DES LLENYATERS
colada estalagmítica i unes poques formes zenitals i
Situat al petit puig que separa el camí que duu a
pavimentaries molt puntuals. Durant I'hivern, quan es
Genova des del puig Gros. Consta d'una sala de direc-
feien les tasques de topografia, s'hi observa ['entrada
ció NO-SE dividida per una estretor, lloc on es produeix
d'aire fred que davallava cap al fons de la gruta i feia que
una forta davallada que porta als -1 3 m. A la part de I'en-
la temperatura hi fos bastant baixa.
trada les parets estan formades per al.luvions consoli-
dats. L'antiga cavitat es degué reblir d'al.luvions i, poste-
COVA DES PASTORS
riorment, va patir un procés d'enfonsament que aboca a
Es troba enclotada a les proximitats del col1 del
I'estadi actual. Presenta pocs fenomens litoquímics,
mateix nom. És una sala de gran mida i ben il.luminada,
exceptuant una colada pavimentaria i algunes forma-
encara que amagada i no visible des del camí, per I'en-
cions zenitals.
trada subvertical i la presencia de vegetació. És una
És una cavitat que recorda, per l'aspecte, I'avenc de
mostra de I'interes etnologic d'aquestes cavitats, ja que
sa Pols.
s'hi han trobat restes d'ocupacions humanes, parets d'e-
poca no determinada, i abundants reacondicionaments
per a la seva utilització. Aquestes obres consisteixen en
28

D. VICENS, D. CRESPI
O
1
2 m
LLENYATERS
C
-
'

D. VICENS, J A CASAS, D CRESPI
N M
POU ARTIFICIAL
Esta enclavat a la cota 475 m, més alta que I'avenc
des Llenyaters, a un repla elevat del terreny. Es tracta
d'un pou artificial de 12 m de profunditat i de secció
quasi quadrada (1 x 1'2 m). Els 8 primers metres de la
cara S i els 3'5 m de la N són al.luvions i, per sota d'ells,
apareix la roca mare, calcaries massives del Lias. Per la
seva situació damunt d'un turó es descarta que es fés
per cercar aigua. Possiblement es tracta d'una cata per
a trobar guix.
AVENC DES DRAGONS
La boca s'obre just damunt d'un turó. Presenta una
entrada allargada, de 2'2 x 1'1 m, que segueix la direc-
ció de la cavitat ENE-OSO. A I'exterior es poden apre-
ciar restes de colades erosionades. S'ha generat per
una fractura de forta verticalitat, en comparació amb el
pendent que acostumen a tenir les fractures generado-
AVENC DE S'AIGO ESTIULADA
res de les formes hipogees d'aquesta serra. És un avenc
bastant concrecionat, amb colades parietals, banderes i
Es localitza a només uns pocs metres per damunt
formes arborescents. La fractura es fa estreta i es tanca,
del camí que duu al col1 des Pastors. Es tracta d'una sala
a més, pels revestiments litoquímics, que impossibiliten
de 48 x 24 m, que segueix una direcció NE-SO, a mesu-
la progressió.
ra que va davallant fins als -33 m. Aquesta descripció

AVENC DE S'AIGO
ESTIULADA
CALVIA
TOPOGRAFIA.
F.GRACIA, A. GINARD, J.A. CASAS,
D. VICENS, V. PLA. M.A. BAR CEL^
GEM-EST
1887
simplificada es veu en realitat alterada pels despreni-
evidencien que ha actuat en temps preterits com a engo-
ments i reompliments litoquímics, que han donat a la
lidor
gruta un aspecte mes complicat. S'observa clarament
Al costat N de la sala, zona de processos litoquimics
una genesi clastica amb I'enfonsament de la sala per
actius, vora una bassa reacondicionada en part per
subsidencia del fons, procés que, juntament amb I'aigua,
aconseguir emmagatzemar mes aigua, es van trobar
sembla haver originat la boca i la petita galeria d'acces,
fragments de ceramica indígena i romana. Tambe es
que comuniquen per un balcó penjat amb la sala. La sala
van trobar restes de Myotragus balearicus, englobats
comenqa al punt que correspon a la projecció del balcó
parcialment per les colades.
i davalla en totes direccions a traves del con d'ende-
rrocs, tancant-se pels costats a mesura que I'escletxa es
AVENC DES FUMEROL
va fent estreta. Tambe els blocs tanquen el pas, podent-
Es va trobar prop de I'avenc de slEmbut, en obser-
se franquejar algunes d'aquestes obstruccions si es sor-
var un dia de molt de fred, un fumerol que sorgia darre-
tegen lateralment. Aquesta morfologia ens duu a pensar
re unes mates, format per la condensació del vapor d'ai-
que nomes tenim accés a una part del fenomen original.
gua de I'aire calent procedent de I'avenc en sortir a I'ex-
A traves d'un pas a la cota -20'5 m comunica amb una
terior. La cavitat segueix una fractura de tendencia NO-
extensió de la gruta, pero amb un pendent de 65-68"
SE, amb unes dimensions modestes i, com es habitual,
que adquireix I'aspecte d'un pou fusiforme. És la zona
amb les zones baixes tancades per blocs. Presenta
més bella de la cavitat i on es veuen diverses fractures,
abundants concrecionaments, alguns d'ells molt actius.
possiblement generadores del pou. Els fenomens lito-
químics són ben evidents, especialment en forma de
AVENC DE S'ARANYA
colades pavimentaries i alguns massissos estalagmítics
que recobreixen obstruccions de blocs, així com diver-
Situat a escassos metres del camí que porta de
ses formes arborescents lligades a la colada. S'aprecien
Genova al coll des Pastors, la petita entrada ens porta a
processos de reajustament per solifluxió. La part del pou
un pendent de 13 m de longitud i 55" d'inclinacio, que es
es la mes influenciada per I'aigua. Hi ha marques que
propia de I'esquerda. La fractura té direcció NO-SE, i es
30

troba molt concrecionada per una bella colada estalag-
mítica, que juntament amb els blocs despresos tanquen
la possible continuació de la cavitat. A més d'aixb, i a
pesar de les mides de la gruta, hi són presents una
variada tipologia d'espeleotemes, tal com columnes,
excentriques, formacions arborescents, travertins for-
mats sobre arrels, draperies, estalactites i estalagmites
amb curioses morfologies que recorden formes organi-
ques. Defora de la boca hi ha restes de colades des-
mantellades per I'erosió.
AVENC DE S'EMBUT
La cavitat rep el seu nom de la forma de la dolina
d'enfonsament on s'obri la boca. Abans dels incendis
que afectaren la serra, es trobava dins un autentic ver-
ger. Actualment no hi ha ni un mal arbre per instal.lar la
capcalera del pou. Aquest avenc va ésser topografiat
I'any 1977 per part de J. Damians i J. Fernández, per-
tanyents als grups SCM i OEM respectivament, encara
que més que una topografia era en realitat un croquis.
Les mancances que presentava, especialment per la
TPPOQRAFIA
8 O B & C ( A . W . A . 8 A R C E L O . O . V l C E M 9 ,
desviació de 45" de la direcció de la planta, la diferencia
V . V L & , h Q O M A R D
E B T - QEM
issa
de cota -83 m, respecte dels -95 m actualment mesurats
/a
...
Foto 7: Vista parcial de la sala final de I'avenc de s'Embut. (Autor M. A.
N m
Barceló).
i altres detalls ens han dut a refer-la totalment. La direc-
ció de la planta de la cavitat és NO-SE, amb un des-
placament horitzontal de 70 m, i el desnivel1 total de -95
m. L'embut d'entrada porta a un aeri de 15 m, que té
aparenca de sala ben il.luminada de 15 x 19 m, on un
enva separador, parcialment concrecionat i una rampa
de terra, diferencien aquesta sala de la continuació natu-
ral, situada a una cota inferior. D'aquesta segona sala es
davalla pel tub de ses Pedres, passant per davall del
repla on partim, que no és més que un gran bloc caigut
que complica la planta. A partir d'aquest punt, el pendent
s'incrementa notoriament, davallant entre blocs estabilit-
zats fins al comencament de la sala de ses columnes,
on el rost se suavitza. La sala comenqa a la cota - 60 m,
E S T
Q E M
amb diverses rossegueres de pedres vingudes de dalt

AVENC DE S'EMBUT
CALVIA
TOPOGRAFIA
M.A. BARCEL6. F. GRACIA. D. CRESPI.
V. PL4. A. GINARD. J.A. CASAS
EST - GEM
1998

Foto 8: Columna desplacada i basculada per processos de solifluxió.
Foto 9: Excentriques de la sala final de I'avenc de s'Embut. (Autor P.
S'aprecia al sotil, un parell de metres a la dreta de la columna,
Riera).
el lloc on connectava amb la volta abans del desplacament que
ha sofert per la reestructuració gravimetrica del sol de la sala.
Avenc de s'Embut. (Autor A. Ginard).
de la rampa o de I'exterior de I'avenc, que s'acumulen a
AVENC DE SA DOLINA
la sala final. La seva caiguda provoca el trencament d'al-
Es troba a 80 m de I'avenc de slEmbut, en direcció
gunes formacions, donades les característiques
S, aigües avall, continuant pel flanc esquerre de la
topografiques de I'avenc.
torrentera a 30 m de desnivel1 respecte de I'anberior cavi-
La característica més definitoria de la sala és I'a-
tat. Esta emplacat al costat d'una dolina d'enfonsament
bundant i espectacular revestiment litoquímic que pre-
d'uns 30 m de diametre, i practicament penjat sobre el
senta (foto 7), que ha creat espeleotemes variats, de
torrent. El seu origen esta clarament relacionat amb
gran bellesa i dimensions considerables. Destaca espe-
fenomens d'esfondrament vinculats amb I'avenc de
cialment una gruixuda columna, separada del sotil per
slEmbut. La genesi procedeix d'una antiga cavitat, que
espectaculars processos de reajustament gravimetric de
devia comprendre també I'avenc de slEmbut, que es va
la base que la sustenta, que han provocat una separa-
enfonsar parcialment i patí després una fase de rebli-
ció, tant horitzontal com vertical considerable (foto 8).
ment d'al.luvions que ulteriorment es varen sobreexca-
Una altra columna de 13 m d'alcaria i 40 cm de diame-
var per I'aigua o bé pel procés continuat d'enfonsament.
tre, situada pocs metres avall i gairebé enmig de la sala,
La boca és molt terrosa amb molts materials extremada-
es també una peca singular. A més a més hi ha estalac-
ment inestables, cosa que fa pensar que la configuració
tites i estalagmites de gran mida, colades pavimentaries
actual no es massa antiga. Aquests materials amagueg
,i excentriques (foto 9).
la roca mare, que és únicament visible a la paret O.
En direcció S es troba I'avenc de sa Dolina. El
comencament de la seva enclotada esta a només uns 20
AVENC DE S'ULLASTRE
m del final de la sala de ses columnes de I'avenc de
slEmbut, seguint la mateixa direcció, cosa que fa pensar
Si es pren un viarany, que parteix del camí principal,
en una genesi d'ambdues cavitats del tot evident.
a ma esquerra, abans d'arribar a I'altura de I'avenc de sa
Segurament la continuació natural de s'Embut és aques-
Pols, cal desviar-se vessant amunt en direcció a I'avenc
ta dolina d'esfondrament, actualment incomunicada pels
de slEmbut. La boca segueix la mateixa direcció que la
processos de col.lapse que ha sofert.
cavitat, NE-SO, i condueix a una rampa de 66"
de pen-

t
C-
AVENC D E S A D O L I N A
CALVIA
T O P O C R A F I A
M . A . B a r c a l o
0 . C i e r p i F.Graeia
EST-GEM
1998
dent que porta a la cota -17 m. És possible continuar 5
m més per un costat de la fractura, fins que I'estretor ho
fa impossible als -22 m. Durant les tasques de topogra-
fia varem trobar, al fons de I'avenc, una serp de garriga
(Macroprotodon cucullatus) en un estat de debilitat
manifest, segurament caiguda per accident. Varem pro-
cedir a la recuperació de I'exemplar per deixar-lo a I'ex-
teripr.
AVENC DE SA POLS
Es troba devora el camí, sota uns cables d'alta ten-
sió. La fractura segueix la direcció NE-SO amb una incli-
nació de 60" i un desnivel1 total de 19 m.
NM
D
AVENC DE SA POLS
F . G R A C k A . O I ~ ,
v. PLh D. CREtlFi.
0
1
4

10
-m

Sembla haver estat completament reblida de sedi-
ments i després tornada a buidar. Aquests sediments,
desfets a alguns Ilocs, li han donat un aspecte polsós.
Com a moltes de les cavitats de la zona, la possible con-
tinuació es troba tancada per blocs.
Els concrecionaments són escassos i poc relle-
vants.
Agraiments.
Els autors fan pales el seu agraiment més sincer
envers:
- La Societat de Cacadors de Palma i especialment
al seu president Sr. Joan Pujol per les informacions i
facilitats donades per a la realització d'aquest estudi.
- Els amics J. F. Fernández, Toni Gelabert, Gori
Puigserver i Pedro Riera que ens han acompanyat en
algunes de les incursions espeleologiques.
Bibliografia
BARCELÓ, M. A. (1992): Cavidades de la Serra de na Burguesa. Zona
1: S'Hostalet (Calvia, Mallorca). Endins. 17-18: 25-36.
ENCINAS, J. A. (1997): lnventari espeleologic de les llles Balears-any
1997. Endins, 21 : 103-1 28.
GINÉS, A. (1993): El conocimiento espeleo-topográfico de las cavidades
de Baleares (1862-1992). Endins, 19: 55-70.
GINÉS, J. (1995): L'endocarst de Mallorca: Els mecanismes espeleo-
genetics. Endins, 20/ Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3: 71-86.
GRACIA, F.; CRESP~, D.; B A R C E L ~ ,
M. A,; PLA, V.; CASAS, J. A. i
VICENS, D. (1997): Les cavitats de la serra de na Burguesa. Zona
2: Puig d'en Bou (Calvia, Mallorca). Endins, 21: 37-49.
GUERRERO, V. (1 982): Los núcleos arqueológicos de Caivia. Calvia.