L'endocarst de Mallorca : els mecanismes espeleogen�tics = Mallorca's endokarst : the speleogenetic mechanisms
ENDINS, n." 20 1 Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3.1995. Palma de Mallorca.
L'ENDOCARST DE MALLORCA:
ELS MECANISMES ESPELEOGENETICS
MALLORCA'S ENDOKARSE
THE SPELEOGENETIC MECHANISMS
Joaquín GINÉS 1
En aquest treball s'exposen diverses consideracions entorn de I'endocarst de Mallor-
ca i dels processos espeleogenetics que I'han configurat. Es proposa una sistematització
dels fenomens subterranis de I'illa basada en el context hidrogeologic en el qual s'han ge-
nerat les cavitats objecte d'estudi, tot aportant dades sobre la distribució espacial de les dis-
tintes categories de coves i avencs. En aquest sentit, s'ha de destacar la gran abundancia
-particularment a la Serra de Tramuntana-
de cavitats verticals originades a la zona
vadosa, així com la importancia de la carstificació litoral de I'area geografica del Migjorn,
relacionada amb processos geoquímics de mescla freatica d'aigües continentals i marines;
al contrari, les coves excavades en regim freatic no litoral són escasses en el conjunt de
I'illa. Pel que fa a les dimensions del milenar de formes endocarstiques conegudes, aques-
tes poden esser qualificades de modestes: tan sols unes quantes coves superen el quilo-
metre de desenvolupament horitzontal, i la profunditat maxima que assoleixen les cavitats
supera de molt poc els 300 metres de desnivell.
Abstract
Severa1 considerations are disclosed N1 this paper with regard to Mallorca's endokarst
and the speleogenetic processes that have formed ;t. A syste"atization of the underground
phenomena of the island is proposed on the basis of the hydrogeological context in which
the cavities object of this study have been generated, bringing forward data on the
geographical distribution of the different categories of caves and shafts. In this cense, the
great abundance -particularly in Serra de Tramuntana mountain range-

of vertical
cavities originated in the vadose zone must be pointed out, as well as the importance of
littoral karstification -mainly in the flat afea of Migjorn-

related to geochemical
processes of phreatic mixing between continental and marine waters; on the contrary, the
caves excavated in non littoral butphreatic conditions are scarce on the whole of the island.
With regard to the dimensions of more than a thousand of known endokarstic features, these
can be qualified as modest: only a few caves surpass a kilometre of horizontal development,
and the maximum depth that the cavities attain excels in very little 300 metres.
lntroduccio
ln troduction
La bibliografia centrada en la descripció mor-
The bibliography devoted to the morphological
fologica de I'endocarst en el nostre ambit geografic és
description of endokarst in our geographical ambit is
molt extensa, i no és objectiu d'aquestes planes fer-
very extense, and it is not the aim of this paper to go
ne ara una revisió. Per contra, no són massa nom-
through it. However, there are not many works that
brosos els treballs que facin referencia als mecanis-
refer to speleogenetic mechanisms responsible for
the formation of caves in Mallorca, a subject which we
intend to approach in this section. The oldest
1 Grup Espeleologic EST. Palma de Mallorca.
2 Departament de Ciencies de la Terra. Univercitat de les llles Ba-
publications that deal with this
g0 back to the
lears. Ctra de Valldemossa km 7,5. E-07071 Palma de Mallorca.
end of the XIX century (LOZANO, 1884; GAY &


Classificació espeleogenetica
Proposed speleogenetic
proposada
classification
L'esbós d'una classificació espeleogenetica de
The outline of a speleogenetic classification of
les coves i avencs de Mallorca és una tasca no
caves and shafts in Mallorca is a task which presents
exempta d'algunes dificultats. Els problemes amb
sorne difficulties. The problerns that we have
que ens hem trobat en realitzar aquesta labor són de
encountered on carrying out this labourare of severa1
diversos tipus, als quals farem referencia tot seguit de
kinds, to which we will refer briefly.
manera abreujada.
First of al/, we rnust take into account that the
Cal tenir present, d'una banda, que la gran ma-
vast rnajority of literature dedicated to speleogenesis,
joria de la literatura dedicada a I'espeleogenesi, com
as an interna1 geornorphological rnanifestation of the
a manifestació geomorfologica interna del procés de
karstification process, has centred on the knowledge
carstificació, s'ha centrat en el coneixement de la for-
of forrnation and evolution of the speleological
mació i evolució dels sistemes espeleologics: és a dir,
systerns: that is to say, of the big caverns -or
de les grans cavernes -o conjunts de coves més
assernblages of more rnodest caves-
integrated in
modestes-
integrades en una unitat de drenatge
a drainage unit of underground waters. In this way,
de les aigües subterranies. Així, s'han formulat nom-
nurnerous explanatory rnodels have been postulated,
brosos models explicatius, rnés o menys afortunats i
rather fortunate and cornplex, arnong which we can
complexos, d'entre els quals destaca I'elaborat per
point out the one elaborated by FORD (1965) and
FORD (1 965) i complementat més tard per FORD &
later cornplernented by FORD & EWERS (1978).
EWERS (1978). Aquests autors relacionen, de ma-
These authors relate coherently, the spatial
nera coherent, la disposició espacial i la morfologia
disposition and the rnorphology of speleological
dels sistemes espeleologics amb les variacions al
systerns to variations throughout time of
llarg del temps de les condicions hidrogeologiques
hydrogeological conditions of the karstic systern;
del sistema carstic; les quals vénen al seu torn con-
which are in their turn conditioned, arnong other
dicionades, entre altres factors, pel progressiu incre-
factors, by the progressive increase of the frequency
ment de la freqüencia de fissures hidrologicament
of hydrologically functional pathways.
funcionals.
In Mallorca we can hardly speak about genuine
A Mallorca gairebé no es pot parlar d'autentics
subterranean systerns penetrable by rnan. In fact, the
sistemes subterranis penetrables per I'home. De fet
caves that have a developrnent of over a kilornetre
són escasses les cavitats que tenen un desenvolu-
are scarce, and only four of these attain more than
pament superior al quilometre, i només quatre
2,000 rnetres of horizontal extension; therefore, it can
d'aquestes assoleixen més de 2.000 metres de reco-
be asserted that the rnajority of caves and shafts of
rregut horitzontal; així doncs, es pot afirmar que la
the island are hypogeurn phenornena of really rnodest
majoria de les coves i avencs de I'illa són fenomens
magnitudes. For these reasons the speleogenetic
hipogeus de magnituds realment modestes. Per
significance of a good part of our cavities can be
aquests motius la significació espeleogenetica de bo-
obscure, whether we deal with underground forms of
na part de les nostres cavitats és confusa, en tractar-
little relevance or quite fragrnentary rnanifestations of
se ja sigui de formes subterranies de poca rellevan-
very ancient speleological systerns greatly evolved
cia, o bé de manifestacions bastant fragmentaries
throughout time.
d'antics sistemes espeleologics molt evolucionats en
Other irnportant difficulties rnust be added to
el temps.
those already rnentioned above. On one hand, any
A les dificultats ja esmentades, se n'hi afegeixen
classificatory atternpt of naturalphenornena involves
altres no menys importants. D'una banda, qualsevol
a notable sirnplification effort, on having to classify
intent de classificació dels fenomens naturals implica
cornplex elernents that can participate in different
un notable esforc de simplificació, en haver d'enca-
ways of distinctive features of severa1 established
sellar elements complexos que poden participar de
categories. On the other hand, the last phases in the
manera diversa dels trets definitoris de varies de les
rnorphological evolution of karstic ca vities carry
categories establertes. D'altra banda, les darreres
inherent the action of a series of rnechanisrns
fases de I'evolució morfologica de les cavitats carsti-
(breakdown of ceilings and walls, speleotherns
ques porten inherent I'actuació d'una serie de meca-
deposition ...) that tend to hornogenize the aspect of
nismes (esfondrament de voltes i parets, es-
the pre-existing voids, with absolute independence to
talagmitització ...) que tendeixen a homogeneitzar
speleogenetic processes that originated thern. In the
I'aparenca dels buits pre-existents, amb total inde-
case of Mallorca, there are rnany caves which the
pendencia dels processos espeleogenetics que els
relevance of rnorphologies associated to the
originaren. En el cas de Mallorca, són freqüents les
breakdown of rocky blocks -product of rnechanical
coves en les quals la rellevancia de les morfologies
readjustrnents of walls and ceilings of the cavity-
associades al despreniment de blocs rocosos -pro-
rnanages to efface al1 the traces of former

ducte dels reajustaments mecanics de les parets i les
evolutionary phases. This fact, together with the
voltes de la cavitat-
arriba a esborrar tots el vesti-
exuberance that speleothems usually present in
gis de fases evolutives precedents; aquest fet, junt
Majorcan caves, is not at al1 favourable to
amb I'exuberancia que solen presentar els diposits
speleogenetic knowledge of our endokarst.
estalagmítics en les coves mallorquines, no és gens
In order to establish the genetic classification of
favorable al coneixement espeleogenetic del nostre
caves and shafts in our island, we have opted for the
endocarst.
use of a criteria similar to the adopted more frequently
Avencs vadosos
Vadose shafts
Galeries de drenatge

Drainage
Coves freatiques
conduit.caves
Phreatic caves
Coves
Taula 1:
laberintiques
Classificacio espeleogenetica de les coves i els avencs
0 0
Network caves
de I'illa. S'indica I'abundancia relativa de les distintes ti-
Coves de la zona de
pologies en les principais regions carstiques de Mallorca.
mescla costanera

Coastal
O O
Caves litorals
mjxing.zone caves
Table 1:
: Coves
Speleogenetic classification of caves and shafts of the
Littoral caves
carstico.marines
island. The relative abundance of different typologies is
O O a
Marine-karstic
shown in the main karstic regions of Mallorca.
caves
A I'hora d'establir la present classificació geneti-
in recent handbooks on karstic geomorphology
ca de les coves i els avencs de I'illa, s'ha optat per la
(FORD & WILLIAMS, 1989; JENNINGS, 1985;
utilització d'un criteri semblant a I'adoptat més sovint
S WEETING, 1972; WHITE, 1988). In this way, four
en els manuals recents sobre geomorfologia carstica
main categories have been distinguished above al1
(FORD & WILLIAMS, 1989; JENNINGS, 1985; SWE-
based on the hydrogeological context in which the
ETING, 1972; WHITE, 1988). D'aquesta manera,
genesis of the observed cavities has been produced.
s'han distingit quatre categories principals basades
The established speleogenetic categories, together
sobretot en el context hidrogeologic en el qual s'ha
with the types of cavities represented in each of them,
produit la genesi de les cavitats observades. Les ca-
are shown in Table l. We will now comment
tegories espeleogenetiques establertes, juntament
separately on the morpho-hydrogeological context
amb els tipus de cavitats representats en cadascuna
characteristic of the different proposed categories,
d'elles, apareixen recollits en la Taula l. Tot seguit
describing at the same time the typologies of shafts
ens ocuparem de glossar per separat el context mor-
or caves that integrate them.
fo-hidrogeologic propi de les distintes classes propo-
sades, així com de descriure les tipologies d'avencs
VADOSE SHAFTS
o coves que les integren.
In this category we will include al1 the vertical
cavities whose initial formation
-and
their
AVENCS VADOSOS
subsequent evolution-
has taken place in the
Dins aquesta categoria s'inclouran totes les ca-
karsticvadose zone (also called infiltration zone); that
vitats verticals la formació inicial de les quals -i la
is to say, on the upper part of the limestone massif
seva evolució posterior-
ha tingut lloc íntegrament
(Figure l),
which is presided by a fast vertical flowing
dins la zona vadosa del carst (denominada també zo-
of meteoric waters. In most of the cases, they are

na d'infiltració); és a dir, a la part superior del massís
dksolution shafts that attain depths of over a hundred
calcari (Figura l ) , la qual es troba presidida per una
metres with relative frequency. In this first group we
rapida circulació vertical de les aigües meteoriques.
can distinguish the following typologies:
En la majoria dels casos, són avencs de dissolució
que assoleixen amb relativa freqüencia profunditats
Vadose dissolution shafts. It deals, without doubt,
superiors al centenar de metres. En aquest primer
with the most representative type of cavity in the
gran grup es diferencien les següents tipologies:
island, particularly in Serra de Tramuntana rnountain
Coves situades a la zona vadosa
Vadose-located caves
Figura 1: Representació esquematica dels tipus de cavitats pre-
Figure 1:
Schematic representation of the cavity types present in
sents a Mallorca, realitzada sobre un perfil ideal de I'illa.
Mallorca, outlined on an ideal cross-section of the island.
1 a: avenc de dissolució vadosa; 1 b: avencs d'origen
la: vadose dissolution shaft; lb: mechanical shafts;
mecanic; 2a: cova clastica; 2b: cova estructural; 3: cova
2a: breakdown cavern; 2b: structurally controlled cave;
freatica, encara amb activitat hidrologica; 3': coves frea-
3: phreatic cave, still presenting hydrological activity;
tiques antigues; 4a: cova de la zona de mescla costane-
3': ancientphreatic caves; 4a: coastal mixing-zone cave,
ra, morfologicament molt evolucionada; 4b: cova carsti-
morphologically very evolved; 4b: marine-karstic cave.
co-marina.
Avencs de dissolució vadosa. Es tracta, cense
range. It includes a varied group of shafts generated
dubte, del tipus de cavitat més ben representat a
by dissolution in the vadose zone, as a result of the
I'illa, en particular a la Serra de Tramuntana. lnclou
vertical infiltration of atmospheric precipitations. In
tot un variat conjunt d'avencs generats per dissolució
this context we encounter from small karren pits to
a la zona vadosa, com a resultat del drenatge en pro-
some mountain shafts with a morphology thatproves
funditat de les precipitacions. En aquest context ens
an important nival nurture, going through the
trobam des de petits avencs de lapiaz, fins alguns
numerous and major vertical cavities of dissolution
avencs de muntanya amb una morfologia que palesa
assirnilable to the gouffres d'absortion -absorption
una important alimentació nival, passant per les nom-
shafts-
frorn G EZE (1 953).
broses i majors cavitats verticals de dissolució assi-
These last shafts are forrned by one or various
milables als gouffres d'absortion -avencs d'absor-
voids of vertical tendency (Figure 2), settled on rock
ció-
de GEZE (1 953).
fractures, which on joining together can attain in
Aquests darrers avencs estan formats per un o
Mallorca a depth of about two hundred rnetres. Some
per varis buits de tendencia vertical (Figura 2), as-
of the vertical unities that integrate these cavities form
sentats sobre fractures, els quals unint-se entre si po-
impresshg pits of over 100 rnetres in depth (Photo l),
den assolir a Mallorca desnivells propers als dos-
as the case of Avenc des Travessets (Arta), Avenc

Fonda (Pollenqa), or Avenc dlEscorca, Avenc de
Femenia and Avenc de s'Aigo (al1 three in the

Escorca municipality).
o de sa Vessa
~ ~ ~ a ~ , ~1 l i i .
OAMLP~NS
. J. GINES . M. MEDIAVILA
Mechanícal shafts. They are rectilinear plan
16-2-85
28-3-86
cavities, occasionally with a notable depth, whose
genesis is conditioned by mechanical distension
processes that affect the mountaineous heights of the

Majorcan ranges. Sometimes they are parallel
crevices located very near some great cliffs, provoked
by the gravitational detach of the rocky mass near the

cliff front. They would be the fentes de décollement
-detach crevices-
from RENAULT (1967), or the
one that GEZE (1953) calls gouffres tectoniques
(tectonic shafts).
In other cases they are potholes that, without
being bound directly to the presence .of cliffs,
represent important penetrable fractures of a
subvertical tendency practically not retouched by
karstification processes. The cavities of these
characterktics are abundant in some heights of Serra
de Tramuntana, such as Mola des Ram situated
between Esporles and Puigpunyent villages. The
Plantes
most remarkable example of this kind of shafts is
probably Avenc de ses Papallones (TRIAS, 1979),
situated in the municipality of Bunyola, which attains
a depth of -142 metres.
Figura 2:
Topografia d'un espectacular exernple d'avenc de dis-
solució vadosa.
VADOSE-LOCA TED CAVES
Figure 2:
Topographical survey of a spectacular example o1
This kind assembles severa1 types of horizontal
vadose dissolution shaft.
tendency cavities, that have two common defining
features: its present morphology prevents from

cents metres. Algunes de les unitats verticals que
finding out what the initial voids that originated the
integren aquestes cavitats formen impressionants
caverns were Iike, being these ones now integrated in
pous de més de 100 metres de fondaria (Foto l ) , com
the vadose zone of the karstic massif. Logically, a
és el cas de I'Avenc des Travessets (Arta), I'Avenc
former excavation phase in phreatic conditions of
Fonda (Pollenca), o I'Avenc d'Escorca, I'Avenc de Fe-
those primigenial voids cannot be discarded; in this
menia i I'Avenc de s'Aigo (tots tres en el municipi
case it would deal with what BOGLI (1980) rates as
d' Escorca).
secondary vadose cave, in contrast with the former
category of shafts whose vadose character is totally
Avencs d'origen mecanic. Són avencs de planta
primary. Two main types of caves can be
rectilínia i desnivel1 ocasionalment notable, la genesi
distinguished that assemble the mentioned
dels quals es veu condicionada pels processos de
characteristic features:
distensió mecanica que afecten les elevacions mun-
tanyoses de les serres mallorquines. En unes oca-
Breakdown caverns. The morphology of these
sions es tracta d'escletxes paral.leles i molt properes
caverns is completely conditioned by the presence of
a grans penya-segats, provocades pel desferrament
great accumulations of blocks, which are the result of
gravitacional de la massa rocosa proxima al front de
rocky collapses that affect the vaults and walls of the
I'espadat. Serien les fentes de décollement -es-
cavities. These mechanisms are usually calledclastic
cletxes de desferrament- de RENAULT (1 967), o el
processes, not very accurately, in the hispanic
que GEZE (1 953) anomena gouffres tectoniques
speleological bibliography (MONTORIOL- POUS,
(avencs tectonics).
1951) corresponding to the term incasion proposed
En altres casos són avencs que, sense estar Ili-
by BOGLI (1980).
gats directament a la presencia de penya-segats, re-
In many Majorcan caves the magnitude of these
presenten importants fractures penetrables de
phenomena is such, that no remains are left as what
tendencia subvertical gairebé no retocades pels pro-
the initial voids -generated throughout the first
cessos de carstificació. Les cavitats d'aquestes ca-
excavation phases of the cavity-
were like (Photo 2).
racterístiques abunden en algunes elevacions de la
As it has been. suggested before, a past phreatic

Foto 1 :
L'Avenc de Femenia (Escorca) es un impressionant
avenc vados de dissolucio, localitzat a la Serra de Tra-
muntana mallorquina, format per un espectacular pou
de1 20 metres de fondaria .
Photo 1:
Avenc de Femenia (Escorca) is an impressing vadose
dissolutron shaft, located i n Serra de Tramuntana
mountains, integrated by a spectacular pit 120 metres
deep.
origin of these caverns cannot be refused, although
Serra de Tramuntana, com la Mola des Ram entre les
its current aspect does not show any evidence to give
poblacions d'Esporles i Puigpunyent. L'exemple mes
it any support.
notable d'aquesta classe d'avencs es probablement
The caves that can be included in this group
I'Avenc de ses Papallones (TRIAS, 1979), situat al
present in general a subhorizontal tendency and an
terme municipal de Bunyola, el qual assoleix un des-
outstanding stalagmitic decoration; in some cases
nivell vertical de -142 metres.
their chambers attain remarkable tridimensional
magnitudes. The most representative example is
COVES SITUADES EN LA ZONA VADOSA
without doubt Cova de sa Campana (Escorca), being
Aquesta classe agrupa diversos tipus de cavitats
the deepest cavity in Mallorca with a depth of -304
de tendencia horitzontal, que participen de dos trets
metres, and in which some of the chambers exceeds
definitoris comuns: la seva morfologia actual impe-
100,000 m3in volume (BARRERESet al., 1976; MIR
deix esbrinar com eren els buits inicials que origina-
& TRIAS, 1973). We also have to mention the
ren les cavernes, trobant-se aquestes ara per ara in-
existence of a few shafts, such Avenc de Son Pou
tegrades en la zona vadosa del massís carstic.
(Santa Maria del Camí), constituted by spacious
Logicament, no es pot descartar una preterita fase
underground chambers that are accessible by means
d'excavacio en regim freatic d'aquells buits primige-
of breakdown openings situated in the zenith of the
nis; es tractaria en aquest cas del que BOGLI (1 980)
vault; these endokarstic forms would correspond to
qualifica de cova vadosa secundaria, en contraposi-
ció amb I'anterior categoria d'avencs el caracter va-
dos de la qual es netament primari. Es poden distin-
gir dos tipus principals de coves que reuneixen els
trets característics esmentats:
Coves clastiques. La morfologia d'aquestes caver-
nes es veu del tot condicionada per la presencia de
grans acumulacions de blocs, els quals son el resul-
tat de despreniments rocosos que afecten les voltes
i les parets de les cavitats. Aquests mecanismes es
designen habitualment en la bibliografia espeleologi-
ca hispana sota I'expressio, no gaire afortunada, de
processos clastics (MONTORIOL-POUS, 1951 ) co-
rresponent així mateix al terme incasion proposat per
BOGLI (1 980).
Foto 2:
Aspecte de la sala principal de les Coves Petites (Cap-
En nombroses coves mallorquines la magnitud
depera). Els processos de reajustament mecanic que
d'aqueixos fenomens es tal, que no resten vestigis de
afecten les voltes i parets de les coves de I'illa, arriben a
eliminar amb freqüencia tot vestigi de les fases inicials
com eren els buits inicials generats al llarg de les pri-
d'excavacio de les cavitats.
meres fases d'excavacio de la cavitat (Foto 2). Com
ja s'ha insinuat abans, tampoc no es pot refusar un
photo2:
Aspect of the main chamber o f Coves Petites
(Capdepera). The mechanical readjustment processes
preterit origen freatic per a aquestes cavernes, si be
that affect ceilings and walls of Majorcan caves often end
el seu aspecte actual no aporta cap evidencia que el
up by eliminating a l l the traces o f initial excavation
recolzi.
phases of the cavities.

Les coves enquadrables dins aquest grup pre-
the gouffres d'effondrement -breakdown shafts-
senten en general una trajectoria subhoritzontal i una
from G EZE (1953).
decoració estalagmítica destacable; en alguns casos
In relation to the breakdown or collapse
les seves sales assoleixen unes magnituds tridimen-
processes and the rnorphologies that derive frorn
sionalment notories. L'exemple més representatiu és
their action, it is convenient to comrnent on the
sense dubte la Cova de sa Campana (Escorca), que
following fact: practically al1 the underground
és la cavitat més fonda de Mallorca amb un desnivel1
typologies that will be described subsequently
de -304 metres, i en la qual alguna de les sales ultra-
participate to a certain extent in the defining features
passa els 100.000 m3 de volum (BARRERESet al.,
of what we have decided to cal1 breakdown caverns.
1976; MIR & TRIAS, 1973). Hem d'esmentar també
However, in some cases the sun/ival of rernains of the
I'existencia d'uns pocs avencs, com I'Avenc de Son
initial voids that originated the cavities, or in other
Pou (Santa Maria del Camí), constituits per espaio-
occasions the present specific rnorpho-hydrological
ses sales subterranies accessibles mitjanqant ober-
context, allow certain caverns to be assigned to other
tures d'esfondrament situades en el zenit de la volta;
speleogenetic types endowed with a much more
aquestes formes endocarstiques es correspondrien
specific and differentiated content.
amb els gouffres d'effondrement -avencs d'esfon-
drament-
de GEZE (1953).
Structurally controlled caves. Severa1 caves are
En relació amb els processos clastics i les mor-
included in this group, which are situated specially in
fologies que es deriven de la seva actuació, convé
Serra de Tramuntana, and that consist in big
al.ludir ara al següent fet: gairebé totes les tipologies
underground chambers or series of wide galleries
subterranies que es descriuran més endavant parti-
provided with a general descendent tendency. The
cipen en major o menor grau dels trets definitoris del
mentioned chambers develop in favour of important
que hem convingut a denominar coves clastiques. No
structural subhorizontal discontinuities, like come
obstant aixo, en uns casos la pervivencia de vestigis
faults or more frequently overthrust planes. These
dels buits inicials que originaren les cavitats, o en al-
cavities have been retouched to a certain extent by
tres ocasions I'específic del context morfo-hidrologic
breakdown processes, as well as by relatively
actual, perrneten que determinades cavernes es pu-
abundant speleothem deposits. Caverns such as
guin adscriure a altres tipus espeleogenetics dotats
Cova de ses Meravelles (Bunyola), Cova Morella and
d'un contingut molt més concret i diferenciat.
Cova de Can Sion (Pollenga) or Cova de sa Tossa
Alta (Escorca) represent typical examples of this
Coves estructurals. En aquest grup hi entren diver-
~ Y P O ~ O ~ Y .
ses coves, existents sobretot a la Serra de Tramun-
tana, i que consisteixen en grans sales subterranies
PHREATIC CA VES
o successions d'amplies cambres proveides d'una
Although they are not very numerous, in different
tendencia general descendent. Les esmentades sa-
karstic regions of the island there are caves that show
les es desenvolupen a favor d'importants disconti-
a genesis produced by dissolution in the phreatic
nuitats estructurals subhoritzontals, com ara algunes
zone (Photo 3). We encounter drainage forrns
falles o amb més freqüencia plans d'encavalcament.
originally excavated in the lower part of the karstic
Aquestes cavitats han estat retocades en major o me-
massif, in which al1 the voids in existence -porosity
nor mesura per processos clastics, així com per dipo-
both from a primary origin (pores, fractures ...) or
sits estalagmítics relativament abundants. Cavernes
com la Cova de ses Meravelles (Bunyola), la Cova
Morella i la Cova de Can Sion (Pollenqa) o la Cova de
sa Tossa Alta (Escorca) representen exponents ca-
racterístics d'aquesta tipologia.
Encara que no són massa nombroses, en les dis-
tintes regions carstiques de I'illa hi ha coves que de-
noten una genesi produida per dissolució en regim
freatic (Foto 3). Ens trobam davant formes de con-
ducció excavades originariament a la banda inferior
del massís carstic, en la qual tots els buits existents
-porositat tant d'origen primari (porus, fractures ...)
com secundari (cavitats de disso1ució)-
estan ama-
Foto 3:
Morfologies de dissolució en regim freatic, observables a
rais d'aigua de manera permanent. És la zona freati-
les galeries de la Cova de Cal Pesco (Pollenqa).
ca, o zona de saturació, on el drenatge hipogeu s'or-
Photo 3:
Phreatic dissolution morphologies which can be observed
ganitza en sentit horitzontal, en direcció a les
in the galleries of Cova de Cal Pesso (Pollenqa).


surgencies encarregades d'evacuar les aigües que
secondary (dissolution cavities)-
are soaked with
circulen per I'interior del sistema carstic (Figura 1).
water permanently. It is the phreatic zone, or
Algunes de les cavitats pertanyents a aquesta
saturation zone, where the underground drainage is
categoria són encara actives pel que fa a la seva fun-
arranged in a horizontal direction, towards the springs
cionalitat hidrologica, i es veuen recorregudes avui en
in charge of evacuating the waters that flow inside the
dia per petits corrents subterranis perennes. No obs-
karstic system (Figure 1).
tant aixo, la majoria de les vegades aquests aparells
Some of the cavities that belong to this category
endocarstics han esdevingut desconnectats de la cir-
are still active with regard to their hydrological
culació subterrania activa, com a conseqüencia de
functionality, and nowadays they are traversed by
I'evolució geomorfologica del sistema carstic, i han
perennial but little important subterranean streams.
sofert sovint una intensa evolució morfologica oco-
However, most of the times these endokarstic
rreguda ja en un medi vadós (processos clastics, for-
phenomena have become dicconnected from active
mació d'espeleotemes ...). Dins la classe espeleo-
underground flowing, as a result of the geo-
genetica que ens ocupa, es distingiran:
morphological evolution of the karstic system, and
they have often undergone an intense morphological
Galeries de drenatge. Es tracta de coves constitui-
evolution already taken place in a vadose
des per galeries rectilínies (Figura 3), no gaire rami-
environment (hreakdown processes, speleothem
ficades, amb abundants morfologies arrodonides de
formation.. .). Within the speleogenetic category that
dissolució en regim freatic (cúpules, etc). En algunes
we are dealing with, we can distinguish:
ocasions discorren pel seu interior petits rius hipo-
geus, com passa a la Cova de les Rodes (Pollen~a)
Drainage conduit-caves. They are caves formed by
o a la Cova des Torrent de Cúber (Escorca). En altres
rectilinear passages (Figure 3), not very ramified, with
casos són aparells no funcionals -com la Cova des
abundant rounded solutional features characterictic
Mirador (Escorca), la Cova de Canet (Esporles) o la
of the phreatic zone (cupolas, etc). Sometimes,
Cova de Cal Pesso (Pollenca)-
que donen compte
subterranean streams flow inside, as it occurs in
de la complexa i dilatada historia geomorfologica dels
Cova de les Rodes (Pollenga) or in Cova des Torrent
relleus de la Serra de Tramuntana.
de Cúber (Escorca). In other cases they are non
functional features -such as Cova des Mirador

Coves laberíntiques. Aquest tipus de cavitat, gene-
(Escorca), Cova de Canet (Esporles) or Cova de Cal
ralment de dimensions reduides, esta integrat per pe-
Pesso (Pol1enga)-
that reveal the complex and
tits fragments inactius de xarxes laberíntiques de
extensive geomorphological history of the reliefs in
conductes, excavats en altre temps dins la zona inun-
the Serra de Tramuntana area.
dada del massís carstic. La Cova de Son Burguet
(Puigpunyent) i la Cova d'en Tocahores (Petra) en
Network caves. This kind of ca vity, generally of
són exemples ben representatius.
reduced dimensions, is integrated by small inactive
Tant en la present tipologia com en I'anterior,
fragments of labyrinthine conduit networks excavated
I'origen freatic de I'excavació dels buits primigenis és
in the past inside the flooded part of the karstic
del tot evident, malgrat I'ulterior evolució vadosa ex-
massif. Cova de Son Burguet (Puigpunyent) and
perimentada per les cavitats en qüestió. En ambdós
Co va d'en Tocahores (Petra) are very representa tive
casos sembla tractar-se d'una genesi freatica poc
examples.
profunda, relacionada sovint amb la banda de fluc-
Both in the present and former typology, the
tuació del pla de les aigües subterranies, o zona epi-
phreatic origin of the initial voids excavation is
freatica.
absolutely evident, in spite of the later vadose
evolution experienced by these cavities. Both cases
COVES LITORALS
seem to deal with a shallow phreatic genesis, often
related to the fluctuation zone of the underground
És aquesta una categoria molt ben representada
water-table, or epiphreatic zone.
en algunes de les arees carstiques de I'illa, en parti-
cular a la regió natural del Migjorn. Hi entren una in-
LITTORA L CA VES
teressant gamma de coves I'origen i posterior evolu-
ció morfologica de les quals estan condicionats,
This is a well-represented category in some of
directament o indirecta, per la proximitat relativa de
the karstic areas of the island, particularly in the
la Iínia de costa. Diferenciarem les dues tipologies
natural region of Migjorn. We can include an
següents:
interesting range of caves whose origin and later
morphological evolution are conditioned, directly or

Coves de la zona de mescla costanera. Les nom-
indirectly, by the relative nearness to the coast line.
broses formes endocarstiques existents en el Mioce
We will differentiate the two following typologies:
post-orogenic del Sud i del Llevant de Mallorca ofe-
reixen unes característiques peculiars, que han estat
Coastal mixing-zone caves. The numerous
objecte de bastant atenció des de finals del segle
endokarstic forms existing in the post-orogenic

Figura 4: Topografia d'una cova típica del carst litoral que configu-
Figure 4: Topographical survey of a typical cave from the littoral
ra el Migjorn de Mallorca. Cal destacar la gran rellevan-
karst that constitutes the Migjorn afea of Mallorca. The
cia dels processos clastics, així com la presencia de pe-
great relevance of breakdown processes must be
tits 18acs d'aigües salobres en correspondencia amb
emphasized, as well as the presence of small brackish
I'actual nivel1 de la mar (Cova des Pont, Manacor, segons
pools in accordance with the current sea leve1 (Cova des
TRIAS & MIR, 1977).
Pont, Manacor, after TRIAS & MIR, 1977).

passat, tal i com ja s'ha esmentat a I'apartat intro-
Miocene limestones of the South and East of Mallorca
ductori.
(Migjorn area) offer some peculiar characteristics,
Recentment s'ha suggerit un model genetic per
which have been the object of a considerable
a aquestes cavitats (GINÉS & GINÉS, 1992) que con-
attention from the end of the last century, as it has
templa la formació d'uns buits inicials, generats per
already been mentioned in the introductory section.
dissolució en la zona freatica litoral. Ara per ara esta
Recently, a genetic model for these cavities has
ben documentat I'actiu paper geoquímic dels am-
been suggested (GINÉS & GINÉS, 1992) that deals
bients freatics costaners en roques carbonatades,
with the formation of some initial voids, generated by
amb les consegüents repercussions espeleogeneti-
dissolution in the littoralphreatic zone. At present, the
ques i geomorfologiques que es deriven dels proces-
active geochemical role of the coastal phreatic
sos de mescla entre aigües continentals dolces i ai-
environments on carbonated rocks is well-
gües marines (BACK et al., 1984).
documented, with the consequent speleogenetic and
Aqueixes cavitats primigenies han experimentat
geomorphological repercussions that derive from
durant el Pleistoce successius esfondraments de les
mixing processes between fresh continental waters
parets i les voltes (Figura 4), els quals s'alternen i co-
and sea waters (BACK et al., 1984).
existeixen al llarg del temps amb intenses fases d'es-
Those primitive cavities have undergone, during
talagmitització. La gran rellevancia que presenten els
Pleistocene times, successive wall and ceiling
processos clastics condiciona gairebé totalment I'a-
collapses (Figure 4), which alternate and co-exist
parenqa actual d'aquest tipus de coves, essent tam-
throughout time with intense stalagmitization phases.
bé responsable de la seva obertura a I'exterior mit-
The great importance attained by breakdown
jancant enfonsades de vegades bastant vistoses.
processes conditions practically al1 the present
L'evolució més recent d'aquestes cavernes no ha es-
aspect of this kind of caves, being also responsible for
tat aliena a les oscil.lacions glacio-eustatiques de la
their opening to the exterior through collapse
Mediterrania, albergant reompliments molt específics
entrances that are quite conspicuous in some cases.
(espeleotemes freatics, bretxes ossíferes ...) de gran
The most recent evolution of these caverns has been
valor espeleocronologic i paleoclimatic; així mateix,
affected by the glacio-eustatic oscillations of the
el nivell actual de la mar determina la presencia de
Mediterranean, lodging frequently very specific
llacs subterranis d'aigües salobroses (Foto 4), la su-
infillings (phreatic speleothems, ossiferous
perfície dels quals acusa la influencia de fluctuacions
breccias. ..) of a great speleochronological and
menors com ara les marees.
paleoclimatic value; besides, the current sea leve1
Foto 4:
Un dels nombrosos Ilacs d'aigües salobroses existents
en les Coves del Drac (Manacor), la presencia dels quals
esta controlada pel nivell marí actual. Es poden observar
alguns exemplars d'espeleotemes freatics corresponents
a paleonivells de la mar Mediterrania.
Photo 4:
One of the numerous brackish pools that exist i n Coves
del Drac (Manacor), whose presence is controlled by the
present sea level. Come phreatic speleothem examples
can be observed which correspond to Mediterranean sea
paleolevels.
Les localitats més il.lustratives de la tipologia
determines the presence of underground brackish
descrita es localitzen a les rodalies de Portocristo, en
pools (Photo 4), whose surface reveals the influence
indrets com Can Frasquet on es conten fins a 14 co-
of minor fluctuations such as tides.
ves importants -Coves del Pirata, Cova des
The most illustrative locations of the described
Pont ...- en una extensió de tan sols 1 km* (TRIAS
typology are found in the outskirts of Portocristo, in
& MIR, 1977). Pero, cense dubte, I'exemple para-
places like Can Frasquet where unti114 important
digmatic esta representat per les Coves del Drac, fa-
caves can be counted -Coves del Pirata, Cova des
mosa cova turística del terme de Manacor que comp-
Pont ...-
in an extension of only 1 km *.(TRIAS &
ta endemés amb una extensa literatura espeleologica
MIR, 1977). But, no doubt, the paradigmatic example
que en fa referencia (vegeu GINÉS & GINÉS, 1992).
is represented by Coves del Drac, a famous tourictic
show-cave in the municipality of Manacor which has,


Coves carstico-marines.
En un medi insular com el
moreover, an extensive speleological literature
nostre són bastant abundants les cavitats subterra-
devoted to it (see GINÉS & GINÉS, 1992).
nies que tenen I'accés a les proximitats de la linia de
costa. En moltes ocasions es tracta d'autentiques co-
Marine-karstic caves. In an insular environment as
ves de genesi marina excavades per I'acció erosiva,
ours, there is an abundance of underground cavities
majoritariament mecanica, lligada a la dinamica lito-
that have their entrances to the proximities of the
ral de les aigües marines. Aquests fenomens no ofe-
coast line. Very often, they are genuine marine caves
reixen en si un excessiu interes en relació a la finali-
excavated by erosive action, mostly mechanical,
tat d'aquest treball, ja que són formes del tot alienes
related to the littoral dynamic of sea waters. These
als processos de carstificació.
phenomena do not offer too much interest with regard
No obstant aixo, hi ha una categoria de cavitats
to the aim of this work, since they are forms that do
-molt ben representades a Mallorca-
de genesi en
not take any part in karstification processes.
bona part marina i que a més mostren un elevat in-
However, there is a category of cavities -very
teres geomorfologic. És el que MONTORIOL-POUS
well-represented in Mallorca-
whose genesis is
(1 971 ) anomena captures carstico-marines, les quals
partially marine and that show a significant
consisteixen en cavernes d'un clar origen carstic
geomorphological interest. It is what MONTORIOL-
afectades en major o menor grau pels processos
POUS (1971) calls karstic-marine captures, which
d'erosió costanera. Unes vegades són simplement
consist of caverns that are clearly karstic in oiigin but
coves carstiques amb I'orifici d'accés obert gracies a
affected to a certain extent by coastal erosive
I'actuació de la dinamica litoral, com és el cas de la
processes. Sometimes, they are simply karstic caves
Cova de na Barxa (Capdepera) o de la Cova de Cala
with their entrances opened thanks to the littoral
Falcó (Manacor). En altres ocasions ens trobam da-
dynamic action, such as the case of Cova de na Barxa
vant aparells endocarstics gairebé desmantellats del
(Capdepera) or Cova de Cala Falcó (Manacor). Other
tot per I'evolució morfologica de la Iínia de costa (Fo-
times, we encounter endokarstic forms practically
to 5); I'espectacular arc de la Cova Marina des Pont
dismantled by the morphological evolution of the
(Manacor) és un excel.lent exemple d'aquesta ca-
coast line (Photo 5); the spectacular arch of Cova
suística. Dins les cavitats que reuneixen les caracte-
Marina des Pont (Manacor) is an excellent example
rístiques descrites sovintegen els diposits sedimen-
of this casuistry. Sedimentary deposits of a great
taris, de gran valor espeleocronologic, on s'intercalen
speleochronological value are frequent inside the
complexes seqüencies d'espeleotemes juntament
cavities that assemble the described characteristics,
amb bretxes ossíferes i sediments diversos d'origen
where complex speleothem sequences are
marí.
intercalated together with ossiferous breccia and
various sediments marine in origin.
Foto 5 :
La Cova Marina des Pont (Manacor) és un cas ben clar
de cova carstica gairebé totalment desmantellada pels
processos d'erosió costanera.

Photo 5:
Cova Marina des Pont (Manacor) is a clear case of karstic

cave almost totally dismantled by processes of coastal
erosion.
Conclusió: distribució
Conclusion:
geografica de les categories
geographical distribution of
espeleogenetiques
speleogenetic categories
Amb la finalitat de sintetitzar al maxim el contin-
With the purpose of synthesizing the content of
gut d'aquestes pagines, s'han confeccionat sengles
these pages to the utmost, severa1 diagrams have
grafics (Taula 1; Figura l ) , els quals donen compte de
been prepared (Table 1; Figure l ) , which assemble

les grans categories espeleogenetiques proposades
the speleogenetic categories proposed as well as the
així com de les diferents tipologies de cavitats que les
different typologies of cavities that compose them.
integren.
We have made use of Table 1 in order to include
S'ha aprofitat la Taula I per incloure-hi una valo-
a relative assessment on the representation degree
ració relativa sobre el grau de representació dels dis-
of the different kinds of endokarstic phenomena in
tints tipus de fenomens endocarstics a les principals
main karstic regions of the island. In this cense, its
regions carstiques de I'illa. En aquest sentit, s'ex-
significant abundance orjust the occasionalpresence
pressa per a cada tipus de cavitat la seva abundan-
have been pointed out for each type of cavity; it is
cia significativa o tan sols la presencia ocasional;
convenient to state that, on elaborating the mentioned
convé consignar que, en elaborar I'esmentada taula,
table, when a particular typology is clearly rare in a
quan una determinada tipologia és francament rara
specific geographical area it has been considered as
dins una area geografica concreta ha estat conside-
non existent.
rada com a no present en ella.
With regard to the dimensions of the more than a
thousand of caves and shafts known up ti11 now, these
can be rated as modest: just a few caves exceed a
Les cauitats carstiques de I'illa de Mallorca
kilometre of horizontal extension, and the maximum
Mallorca island karstic cauities
depth that the cavities attain exceeds just over 300
metres.

Coves litorals
To complete this work, we will bring forward
L i t t o r a l caves
some considerations on the spatial distribution of the
Avencs vadosos
speleogenetic categories distinguished in the text.
Vadose shafts
The data that will be mentioned refer to a population
Coves freatques
of three hundred caves and shafts, which are
Phreatic caves
considered representative of both the morphological
characteristics of Majorcan cavities and of their

Covessituades
relative abundance with regard to the totality of the
a la zona vadosa
Vadose-located caves
underground phenomena in the island.
Figure 5 shows the prevalence, on the whole of
Mallorca, of the category that we have calledvadose
Figura 5 : Distribució de les cavitats carstiques del conjunt de I'illa
shafts. This class involves in fact practically 50 % of
entre les quatre grans categories espeleogenetiques que
s'han distingit en el text.

the studied localities, the rest are spread quite evenly
among the three other proposed categories.
Figure 5: Distribution of karstic cavities of the whole island among
The situation is quite different if we observe
the four speleogenetic categories that have been
distinguished in the text.

separately the subterranean morphologies of the
main karstic regions of the island (Figure 6). While the
cavities in Serres de Llevant are distributed with

Pel que fa a les dimensions del milenar de coves
relative homogeneity among the speleogenetic
i avencs coneguts ara per ara, aquestes poden esser
groups taken into consideration, in Serra de
qualificades de modestes: tan sols unes quantes co-
Tramuntana a vast majority of vadose shafts can be
ves superen el quilometre de desenvolupament ho-
observed followed at a certain distance by the
ritzontal, i la profunditat maxima que assoleixen les
categories that assemble both the vadose-located
cavitats supera de molt poc els 300 metres de desnivell.
caves and the phreatic caves. However, the karstic
Per acabar aquest treball, exposarem algunes
zone of Migjorn presents a completely different
consideracions sobre la distribució espacial de les ca-
endokarst, characterized by the almost total
tegories espeleogenetiques distingides en el text. Les
predominance of the category that we have
dades que s'expressaran es refereixen a una pobla-
distinguished under the name of littoral caves.
ció de tres-centes coves i avencs, que es consideren
representatius tant de les característiques morfologi-
ques de les cavitats mallorquines, com de la seva
abundancia relativa respecte a la globalitat dels feno-

mens subterranis de I'illa.
La Figura 5 palesa el predomini, a nivel1 del con-
junt de Mallorca, de la categoria que hem denominat
avencs vadosos. Aquesta classe suposa de fet gai-
rebé el 50
% de les localitats estudiades, repartint-se
la resta de manera bastant equilibrada entre les altres

tres categories proposades.
La situació és prou diferent si observam per se-
parat les formes hipogees de les principals regions

Figura 6:
Distribució de les categories espeleogenetiques propo-
sades, dins les tres principals regions carstiques de Ma-
llorca.
Figure 6:
Distribution of the proposed speleogenetic categories, in
the three main karstic regions of Mallorca
carstiques de I'illa (Figura 6). Mentre les cavitats de
Acknowledgemen t
les Serres de Llevant es distribueixen amb relativa
homogeneitat entre els grans grups espeleogenetics
This work is part of the DGlCYT investigation
considerats, a la Serra de Tramuntana es constata un
project number PB94- 1 175.
aclaparadora majoria d'avencs vadosos seguits, a
bastant distancia, de les categories que agrupen tant
les coves situades en la zona vadosa com les coves
freatiques. La zona carstica del Migjorn presenta en
canvi un endocarst radicalment distint, caracteritzat
pel predomini quasi total de la categoria que hem dis-
tingit sota el terme de coves litorals.
Agraiment
Aquest treball forma part del projecte d'investi-
gació de la DGICYT número PB94-1175.
Bibliograf ia I References
BACK, W.; HANSHAW, B. B. & V A N DRIEL, J. N. (1984): Role of
FORD, D.C. & EWERS, R.O. (1978): The development of limestone
groundwater in shaping the eastern coastiine of the Yucatan
cave systems in the dimensions of length and depth. Can.
Peninsula, Mexico. In: LAFLEUR, R. G. (Ed.): Groundwateras
Journ. Earth Scienc. 15 : 1783-1798.
a Geomorphic Agent. Allen & Unwin Inc. 281-293. Boston.
FORD, D.C. & WILLIAMS, P.W. (1989): Karst Geomorphology and
BARRERES, M.; FERRERES, J. & CARDONA, F. (1976): La cueva
Hydrology. Unwin Hyman. 601 pags. Londres.
de Sa Campana y el karst de Castellots (Mallorca). Speleon. 22
GAY, S. & CHAMPSAUR, B. (1885): Album de las cuevas de Artá y
: 43-74. Barcelona.
Manacor. Luis Fábregas - Librería Española. 50 pags + 2 pla-
BOGLI, A. (1 980): Karst hydrology and physical speleology. Sprin-
nols+ 25 gravats. Palma de Mallorca, Barcelona.
ger-Verlag. 284 pags. Berlin.
GEZE, B. (1953): La genese des gouffres. ler. Cong. Intern. Spé-
DARDER, B. (1925): La tectonique de la région orientale de I'ile de
leól. 2 : 11 -23. París.
Majorque. Bull. Soc. Géol. France. 4 (25) : 245-278. París.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1987): Caracteristicas espeleológicas del
ENCINAS, J. A. (1972): Contribuyendo al estudio del karst del valle
karst de Mallorca. Endins. 13 : 3-19. Palma de Mallorca.
de Sant Vicenc de Pollenca (Mallorca). Espeleogénesis y es-
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1992): Las Coves del Drac (Manacor, Ma-
peleografía. Geo y Bio Karst. 31 : 15-22. Barcelona.
llorca). Apuntes históricos y espeleogenéticos. Endins. 17-18 :
ENCINAS, J.A.; LLOBERA, M. & LLOBERA, P.J. (1974): Introduc-
5-20. Palma de Mallorca.
ción a una clasificación espeleogenética de las cuevas y simas
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1974): Estudio estadístico de las cavernas
de Mallorca (Baleares). Endins. 1 : 3-10. Palma de Mallorca.
de Mallorca. Endins. 1 : 11-16. Palma de Mallorca.
FAURA Y SANS, M. (1926): Las cuevas de Mallorca. Publ. Inst.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1989): El karst en las islas Baleares. In:
Geol. Min. España. XIV Congreso Geológico Internacional. 78
DURÁN, J. J. & LÓPEZ, J. (Ed.): ElKarsten España. Sociedad
pags. Madrid.
Española de Geomorfología. Monografía 4: 163-1 74. Madrid.
FORD, D.C. (1965): The origin of limestone caverns: a model from
JENNINGS, J. N. (1985): Karst Geomorphology. Basil Blackwell. 293
the central Mendip Hills, England. Bull. Nat. Spel. Soc. 27 : 109-
pags. Oxford.
132. Huntsville.

Jr)LY, R. de & DENIZOT, G. (1929): Note sur les conditions d'éta-
MONTORIOL-POUS, J. (1 971): Estudio de una captura kárstico-ma-
blissement des grottes du Dragon, Région de Manacor (Major-
rina en la isla de Cabrera (Baleares). Acta Geológica Hispáni-
que, Baléares). C. R. S. Soc. Géol. France. 5 : 65-66. Paris.
ca. 6 (4) : 89-91. Barcelona.
LOZANO, R. (1884): Anotaciones físicas y geológicas de la Isla de
RENAULT, P. (1967): Contribution a I'étude des actions mécaniques
Mallorca. Excma. Dip. Prov. Baleares. Imprenta Casa de Mise-
et sédimentologiques dans la spéléogenese. Premiere partie.
ricordia. 10-1 2. Palma de Mallorca.
Annales de Spéléologie. 22 (2) : 21 1-267. Moulis.
MAHEU, J. (1 912): Exploration et flore souterraine des cavernes de
SWEETING, M. M. (1972): Karst Landforms. The Macmillan Press.
Catalogne et des lles Baléares. Spelunca. 8 (67-68) : 1-108.
362 pags. Londres.
Paris.
TRIAS, M. (1979): L'Avenc de ses Papallones. Endins. 5-6 : 29-31.
MARTEL, E. A. (1896): Sous Terre. Cueva del Drach, a Majorque.
Palma de Mallorca.
Ann. Club Alpin Frang. 23 : 1-32. Paris.
TRIAS, M. & MIR, F. (1977): Les coves de la zona de Can Frasque~
MIR, F. & TRIAS, M. (1973): Sobre el karst de la Cova de sa Cam-
- Cala Varques. Endins. 4 : 21-42. Palma de Mallorca.
pana i les seves concrecions excentriques. 111 Simp. Esp. Co-
TRIAS, M.; PAYERAS, C. & GINÉS, J. (1979): lnventari espeleolo-
municacions. 53-70. Mataró.
gic de les Balears. Endins. 5-6 : 89-108. Palma de Mallorca.
MONTORIOL-POUS, J. (1951): Los procesos elásticos hipogeos.
WHITE, W. B. (1988): Geomorphology and hydrology of karst te-
Rassegna Speleol. Italiana. 3 (4) : 119-129. Como.
rrains. Oxford University Press. 464 pags. New York.